ambit revista de cultura núm. 24

revista de culturaÀmbitSUMARI 01 Un viatge en el temps I 02 Infància i moviment I 03 Redescobrint Laetitia Lara I 04

El mes dels llibres I 05 Equipaments centenaris I 06 L’any d’una dona excepcional I 07 Escenes

franciscanes al fresc I 08 Una càpsula del temps I 09 L’oci nocturn alternatiu I 10 Un final de curs

teatral I 11 Quatre propostes d’estiu I 12 Un refugi en el camí I 13 Espai creatiu per als joves

Publicació del Departament de Cultura, Patrimoni,

Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca

Núm.

24

Número 24. Maig-agost 2011

Àmbit revista de cultura I número 24 · maig-agost 20112

01 Un viatge en el temps La mostra de la col·lecció particular de la família Febrer i Febrer és una oportunitat per descobrir les juguetes que han fet història.

El que va començar com un intent de conservar l’uni-vers infantil dels seus fills s’ha acabat convertint en una autèntica passió per col·leccionar joguets antics. Han passat més de trenta anys i la família Febrer i Febrer, de Maó, ja acumula més de 2.000 peces, una part de les quals s’ha pogut veure primer al Claustre del Carme de Maó i ara, fins al 14 de maig, a la sala del Roser de Ciutadella. L’exposició és un colpidor viatge en el temps a través de tot tipus de joguets, majoritàriament dels anys quaranta i cinquanta, des de nines retallables fins a jocs de taula, passant per instruments musicals, àlbums de cromos, jocs d’em-pènyer i arrossegar, pepes, cotxes, mòbils i jocs de representació. Àngela Vallés, la coordinadora de l’exposició, i Hom-breLópez, el director artístic, han optat per oferir una mostra amb pocs plafons explicatius i el màxim de peces possible. Vallés explica que la selecció, feta conjuntament amb la família Febrer i Febrer, ha estat divertida –“hem tingut una sensació de joc que ha estat molt agradable”-, però difícil pel valor emocio-nal i històric de cadascuna de les peces, aconsegui-des en mercats de carrers i fires, en adquisicions a través d’Internet i, sobretot, gràcies a donacions to-talment desinteressades d’amics i coneguts. “El fet

que siguin donacions omple d’orgull la família, per-què reben la peça, però també l’afecte i el record de la persona que fa la donació”, comenta Vallés. De les set-centes peces que han estat finalment escollides, n’han volgut destacar cinc que ocupen un lloc pre-eminent en la història de la jugueta, com un teatret de 1915 o la Gisela, tota una institució dins el món de les nines a l’Estat espanyol, que a la mostra es pot veure acompanyada del seu ric assortiment de com-plements. Aquestes cinc peces s’acompanyen d’un petit text que explica la història concreta del joguet i una fotografia antiga, mentre que la resta estan col-locades en atapeïdes vitrines, ben bé com si fossin els mostradors d’una botiga.El resultat és un viatge que convida persones de to-tes les edats al record i a l’emoció. La gent més gran tindrà l’oportunitat de recordar la seva infantesa i els no tan grans descobriran que les juguetes tras-passen el temps i que, per més rudimentaris que en siguin els mecanismes, sempre tenen aquella màgia que fa que un fillet petit les miri i, sense pensar-hi ni un segon, s’hi posi a jugar. Val la pena acostar-se amb temps al Roser de Ciutadella. Cada racó de “Joguets” és una porta oberta a la memòria que tots compar-tim: la de ser fillets i filletes que hem crescut jugant.

01. Inauguració.Una imatge general de la mostra al Claustre del Carme de Maó. 02. Selecció. El públic pot veure 700 de les més de 2.000 peces de la col·lecció privada.

01

TextAriadna FerrerFotografiesManuel Pinar

02

Àmbit revista de cultura I número 24 · maig-agost 2011 3

02 Infància i moviment

03. Protagonista. Aucouturier va centrar les multitudinàries Jornades d’Educació Infantil que es van cele-brar a Menorca el mes de febrer passat.

03

TextLaura PonsFotografies03 i 04. Joan Mercadal 05. Vicenç Arnaiz

Bernard Aucouturier: “A través de la psicomotricitat, l’escola ha de permetre a l’infant trobar el plaer de ser ell mateix”.

Bernard Aucouturier (Tours, França, 1934) és un referent internacional en la investigació de la pràctica psicomotriu com a eina per al desenvolupament de l’infant. Fill de pares ensenyants, ja de jove li agradava l’esport i es va convertir en professor d’educació fí-sica, però no li va agradar que tot estigués tan centrat en l’actuació. Pel seu compte, va estudiar les obres de psicoanalistes i peda-gogs i va mostrar el moviment a fillets amb dificultats especials fins que, amb el temps, va desenvolupar una pràctica psicomotriu pròpia que serveix per formar professors arreu del món.

− Sabem que la psicomotricitat no és simplement fer esport. Què és, llavors, la psicomotricitat?− És la disciplina que estudia les relacions corporals motrius de l’infant amb el món exterior. Les relaci-ons que l’infant estableix amb el món estan lligades al seu món psicològic intern. Així, estudiant el món extern podem arribar al món intern. La psicomotri-

citat existeix en la mesura en què l’infant expressa el món intern i es relaciona amb l’entorn per la via del moviment. Psico ve d’intern i motriu del món ex-tern. Aquest món intern està fet de desig, plaer, de coses que no impliquen plaer, imatges... S’entén així que no és un esport. L’esport està condicionat a l’efi-ciència motriu, amb jocs que tenen normes. Molts professors d’educació física diuen que hi ha psico-motricitat dins l’esport però no és així. Hi ha una con-dició per manifestar el món intern a través de la via motriu: el plaer de jugar i sobretot fer-ho lliurement, de forma espontània. Aquí és on es troba la paraula psicomotriu.

− Quines són les condicions favorables o pautes per tal que els infants desenvolupin tot el seu potencial a través de la psicomotricitat?− Hi ha condicions que s’emmarquen dins uns objec-tius. Hi ha d’haver sales amb dispositius ben estudi-ats des del punt de vista de l’espai i el temps. També influeix l’actitud de la persona que interactua amb l’infant. Si deixes que l’infant es pugui representar a través de la via motriu és quan li permets l’accés al que anomenam la simbolització i comença un pro-cés d’assegurança, en el qual és capaç de parlar d’ell, la seva història afectiva i relacional per la via motriu.


04. Acte multitu-dinari. Més de 500 educadors van parti-cipar a les jornades, un èxit que va supe-rar les previsions.

“No hem de complicar les coses a la fa-mília. Trob que és meravellós que els pares juguin amb els seus fills, però de forma espontània i lliure, pel plaer de jugar.”

“Hem d’anar alerta de no posar etiquetes. A vegades és el mestre qui ha de reflexionar sobre la seva pedagogia i exi-gència envers certs infants.”

Molta gent es pensa que si un fillet juga a la platja ja és psicomotricitat però no és així, hi ha d’haver un marc establert.

− Creu que les escoles estimulen bé aquest desenvolupament motriu? Segueixen aquest marc de condicions?− Crec que a les escoletes de Menorca les pràctiques psicomotrius estan bastant ben desenvolupades, encara que s’hagin d’ajustar algunes qüestions. Aquí és un dels llocs de l’Estat espanyol on més es desenvolupa aquesta pràctica psicomo-triu i s’ha de destacar que és gràcies a Vicenç Arnaiz. A les jornades he vist que molts professionals de la infantesa con-sideren que la psicomotricitat és la base del desenvolupament de l’infant, per la seva seguretat afectiva però també com a condició per desenvolupar les seves ca-pacitats mentals i fins i tot intel·lectuals.

− Què poden fer les famílies a casa per aju-dar a desenvolupar la psicomotricitat?− Si hi ha un projecte seriós a l’escoleta per ajudar l’infant en el seu desenvolu-pament, també és necessari informar els pares d’aquest projecte educatiu. Per què la pràctica psicomotriu? Perquè l’experi-ència, la descoberta, és fonamental per a l’infant. Açò es pot explicar fàcilment als pares i quan els pares comprenen que existeix un projecte seriós per a l’infant, no hi ha cap problema. Llavors a casa els pares fan el que poden però la pràctica tal com l’entenem, com a eina de desenvolu-pament psicològic, ha de fer que l’infant estigui més disponible i obert a la família. És un objectiu educatiu molt important el fet que l’escola permeti a l’infant trobar el plaer de ser ell mateix, després d’apren-

dre dins el marc de les escoletes. Un pla-er que és probable que no visqui dins la família.

− Els fillets que desenvolupen la psicomo-tricitat necessiten més temps d’atenció per part de la família?− No hem de complicar les coses a la fa-mília. Jo trob que és meravellós que els pares juguin amb els seus fills, que no se centrin en temes cognitius i d’aprenen-tatge. És important que juguin de forma espontània i lliure amb el seu infant, pel plaer de jugar. Els pares avui en dia no tenen gaire temps així que pot ser poc temps però amb disponibilitat i qualitat. La qualitat és escoltar, saber adaptar-se, proposar activitats.

− Que a un infant no li permetin moure’s, córrer i tocar coses de l’entorn pot tenir conseqüències per al seu desenvolupa-ment?− Se’n restringeix el plaer de ser, el pla-er de viure. Se li limiten les capacitats de descobrir i d’aprendre i açò és molt greu per a l’infant, ja que se’n limita el desen-volupament i la capacitat intel·lectual.

− Com es detecta un infant amb problemes de desenvolupament motriu?− Pels seus moviments i la manera com es relaciona corporalment. Es pot apreci-ar una hipertonicitat, tensió corporal, una agitació motriu i fins i tot una fragilitat emocional i un rebuig de les capacitats d’aprendre i conèixer. O, per contra, pot ser que l’infant tengui hipotonicitat, no mostri iniciativa, sigui fràgil emocional-ment i pot ser que en certs moments arri-bi a ser agressiu, amb inhibició de l’acció

04


però també del pensament. Són criteris que ja es po-den descobrir a l’escoleta gràcies als comportaments expressats per la via del cos, com hem comentat.

− A quina edat es detecta aquest problema de desen-volupament?− Jo crec que es pot detectar a partir del primer any però hem d’anar alerta de no posar etiquetes a l’in-fant. L’hem d’observar de forma longitudinal. Si els comportaments difícils es repeteixen a partir del tercer any caldria preocupar-se’n. A vegades sent als ensenyants dir “és un infant terrible”, però ho diuen perquè no respon a les propostes pedagògiques de l’ensenyant. En aquest cas és necessari que sigui el mestre el que reflexioni sobre la seva pedagogia i les seves exigències envers aquests fillets fràgils. Potser hi hauria una altra pedagogia que funcionaria amb els que tenen una immaduresa del desenvolupament psíquic.

− Quan es detecta un problema a través de la psico-motricitat, amb aquesta mateixa tècnica es pot fer també que millori?− La pràctica psicomotriu es pot dividir en la pràc-tica terapèutica i la pràctica educativa. L’educati-va es pot dirigir a tots els infants de les escoletes, mentre que la terapèutica se centra en els fillets en qui s’ha observat amb el temps un cert nombre de dificultats de comportament i aprenentatge. Es fa llavors una “pràctica d’ajuda” psicomotriu, i ho dic així perquè m’agrada més aquesta expressió que no teràpia.

- Què ha passat amb l’Associació Europea d’Escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu que va fundar l’any 1986?− Fa dos anys hi va haver un greu conflicte amb les deu escoles (entre les quals les tres espanyoles) que formaven part de l’associació. Vaig voler registrar la pràctica Aucouturier com a propietat intel·lectual perquè jo som qui ha creat el sistema, la teoria, la pràctica i la formació. Vuit escoles no van voler reco-nèixer que n’havia estat el creador perquè ells l’ense-nyaven des de feia més de deu anys. A partir d’aquell moment vaig dimitir de la presidència de l’associació i les escoles ja no tenen el dret d’emprar el meu nom. Fa sis mesos vaig crear una altra associació: l’Escola Internacional Aucouturier, que agrupa les dues esco-les que queden, els cursos de formació que es fan a Europa i Amèrica i la gent formada en la pràctica psicomotriu Aucouturier. Ha estat un conflicte molt dur però estic entusiasmat de continuar amb la pràc-tica. Si algú vol col·laborar amb aquesta nova escola es pot posar en contacte amb mi a través de l’adreça [email protected].

− Després d’aquest conflicte, com se sent a Menorca?− Estic molt content de venir a Menorca perquè veig que es dóna continuïtat a la meva feina feta a l’Es-tat espanyol, on he vingut durant trenta-cinc anys. Per mi ha estat excepcional reprendre el contacte amb la pràctica, la psicologia del desenvolupament de l’infant mitjançant el cos, i puc dir que estic molt content de fer-ho a l’Estat espanyol i en particular a Menorca, gràcies a Vicenç Arnaiz.

05

Una pràctica ben consolidada a Menorca

La pràctica psicomotriu desenvolupada per Au-couturier està ben arrelada a les escoletes de Menorca. El director de l’Institut de la Primera Infància de les Balears, Vicenç Arnaiz, recorda que es va començar a aplicar la psicomotricitat l’any 1978. Al principi els educadors anaven a Barcelona a formar-se però l’any 1984 es va fer un curs de la titulació de psicomotricistes ja a Menorca. En els següents cinc anys les escoletes de Ciutadella van fer un salt qualitatiu ajuntant tot el seu material al pavelló esportiu, on es feia psicomotricitat. Avui en dia totes les escoletes disposen d’una sala especial per fer-ne.

En aquells anys l’illa va acollir la primera trobada estatal de psicomotricitat per a fillets de 0 a 3 anys i es va convertir en un referent dins l’Estat per a aquesta franja d’edat. Ja el 2005 es va im-pulsar un curs que va formar deu persones com a psicoterapeutes psicomotrius. Ara hi ha més gent interessada en aquest tipus de formació i el Con-sell es planteja organitzar un nou curs.Arnaiz destaca que les jornades amb Aucouturier han estat “l’esdeveniment educatiu més massiu de Menorca” i recorda que l’especialista s’ha com-promès a tornar aquest mateix estiu per aprofun-dir en la pràctica durant una setmana sencera.

05. Desenvolupa-ment. Amb la psico-motricitat, els infants expressen el seu món intern a través del moviment del cos.


03 Redescobrint Laetitia Lara L’exposició institucional de Sant Antoni arriba al juliol a Ciutadella.

TextAriadna FerrerFotografiesLaetitia Lara

Aquest mes de juliol la sala del Roser de Ciutadella acull l’exposició institucional organitzada pel Con-sell Insular de Menorca en el marc dels actes de la Diada de Sant Antoni. La mostra, que ja es va poder veure al Claustre del Carme de Maó, és un repàs a la trajectòria artística de Laetitia Lara, francesa es-tablerta a Menorca que va començar a explorar la relació entre escultura i arquitectura, i especialment de l’arquitectura rupestre com a espai excavat, quan estudiava arquitectura a Barcelona la dècada dels vuitanta. Trenta anys després, Lara ha creat un uni-vers molt personal sorgit de l’energia creativa de la terra, fil conductor de tota la seva obra. Com explica la comissària de l’exposició, Anna Maria Bagur, “Lara és molt vital i la seva vida és la seva obra, no es pot diferenciar. A cada moment ha fet un tipus d’obra que es correspon, precisament, amb el que ella viu. Per això l’obra va canviant, tot i que sempre amb un fil conductor, sempre aportant un element creatiu a través de la matèria i de l’energia creativa de la terra, que és el que l’estimula”. “Mare terra” és una magnífica oportunitat per com-partir aquest viatge vital de Lara i submergir-se en el seu personal, i alhora universal, món escultòric.

“Mare terra” és una magnífica oportunitat per compartir aquest viatge vital de Lara i submergir-se en el seu personal, i alhora universal, món escultòric.

L’exposició està dividida en sis parts, cadascuna de les quals abraça una etapa de la seva trajectòria ar-tística i personal, des de les primeres peces -parelles que s’abracen que són com els ous de la creació- fins a l’actual descoberta del moviment a través dels tem-ples i la dansa hindús, passant per la representació de la potència creativa de la dona, les instal·lacions amb la també escultora Núria Román i el treball fet a Líthica. El repàs a la seva obra permet comprovar que Lara ha bastit un món canviant però unitari, en el qual la pedra és sempre l’element primigeni, l’autèntica ener-gia de vida, que a Menorca ha trobat el marc perfecte per desenvolupar-se. “El seu lligam amb Menorca és indestructible”, diu Bagur. “Ella continua essent fran-cesa. De fet, l’obra que té al Toro, una figura de ma-rès encarregada per la comunitat francesa d’orígens menorquins que simbolitza l’inici, el començament del camí de l’emigrant, és una metàfora d’ella matei-xa com a francesa emigrada. Però ja té una part molt menorquina, molt lligada a la terra i a l’energia creati-va que li dóna”. Aquest lligam amb Menorca també és molt present a la seva obra. “És una artista que llança missatges de connexió amb la terra i amb Menorca. És una connexió d’amor i generositat, gens intel·lectual”. I és en aquest sentit, precisament, que Bagur recoma-na la visita a l’exposició. “Va la pena anar-hi perquè és una experiència. No és una obra de peces i prou. Hi ha una feina tècnica molt sincera i potent. Són pedres que s’abracen, dones que són arquetips, però sobretot potència creativa, amb formes molt rotundes. Tot és d’una expressivitat molt directa”.

06. Taller.Una imatge del taller de l’artista francesa.

07. El Secret.Una imatge de Laetitia Lara treballant en la peça essencial de l’exposició de París de 1993.

06

07

Líthica, de Menorca a l’ÍndiaEl 1994, Laetitia Lara crea l’associació Líthica amb l’objectiu d’impedir la destrucció de les pedreres en general i de la pedreres de s’Hostal, a Ciutadella, en particular. L’objectiu era rehabilitar-les i donar-hi una nova vida. Així, les pedreres de s’Hostal es fan net, s’hi obren camins i es creen jardins a la part antiga, on l’extracció manual de marès havia obert espais laberíntics. La part més moderna, més monumental, es converteix en un excel·lent marc per a concerts. El 2006 el projecte va un poc més enfora i, seguint el fil obert per les feines a la pedrera i utilitzant el seu mateix gest, s’obre un espai a la roca i s’excava una gran escala. Les pedreres de s’Hostal són, avui, una gran obra d’art a l’aire lliure i pas obligat per a tots els residents i visitants de Menorca, també per a molts artistes que s’interessen per la màgica relació entre natura i humanització de l’espai. Va ser precisament la visita d’una fotògrafa italiana la que va descobrir a Lara els temples hindús, excavats, com Líthica, dins la roca. L’escultora francesa va viatjar a l’Índia, a Tamil Nadu, bressol de la dansa bharata-natyam i seu de nombrosos temples rupestres, i va començar a plasmar el moviment a l’escultura, feina que ara continua. En paraules de la co-missària de “Mare Terra”, “l’energia interior surt a l’exterior i, sempre amb la pedra com a material base, comença a fer moure les peces”.


04 El mes dels llibresEls alumnes d’un curs per a auxiliars de biblioteca organitzen tres activitats per fomentar la lectura entre infants, joves i adults.

Una representació d’un conte, un taller de manga i una lectura dramatitzada del nou llibre de Pau Faner són les activitats que ha proposat per fomentar la lectura el grup d’alumnes que actualment realitzen un curs de formació a Ciutadella per ser auxiliars de biblioteca. Aprofitant la festa de Sant Jordi, una part del curs ha consistit a pensar activitats per a diferents grups d’edat i aprendre a gestionar tot el procés: des dels prepara-tius, la contractació de professionals externs necessa-ris, l’adaptació al pressupost i la promoció, fins a la su-pervisió de l’acte final. Dividits en tres grups, els dinou alumnes han organitzat les activitats, algunes de les quals ja s’han realitzat perquè han volgut repartir-les al llarg del mes d’abril. És el cas de la proposta per a prelectors i primers lectors de fins a nou anys que es va fer el 2 d’abril a l’Umbracle de Venus de la biblioteca de Ciutadella. Va consistir en una representació del conte El petit príncep, versionat per Fàtima Anglada, docent del curs. Per a aquesta re-presentació els alumnes van contractar dues actrius i es van encarregar dels decorats i altres elements del muntatge. Pel que fa al públic jove, s’ha programat un taller de dibuix manga per al dia 19 a la Casa de Cultura de Ciutadella. El taller l’imparteix Borja Gutiérrez, àlies Broke, qui explicarà com es poden crear personatges de l’estil manga, i donarà normes bàsiques per tal que els joves desenvolupin la seva pròpia creativitat. Pel que fa al foment de la lectura entre el públic adult, els alumnes han decidit aprofitar que un autor menorquí, Pau Faner, presentava nova obra per projectar una lectura drama-titzada del primer capítol de la novel·la Les bodes del diable. Amb aquesta iniciativa hi col·laboren els alum-nes de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca. L’acte està programat per al dia 30 d’abril al Saló Gòtic de l’Ajunta-ment de Ciutadella.“A part de les propostes cada grup ha hagut de pensar amb quin fons bibliogràfic ho recolzen, és a dir, quines obres relacionades amb el tema s’exposen perquè els assistents puguin mirar i consultar. De fet, es tracta de no perdre de vista l’objectiu final: fomentar la lectura i apropar la biblioteca pública al ciutadà”, comenta An-glada. La docent destaca també la gran implicació que hi ha hagut entre els alumnes així com de les persones externes al curs que hi col·laboren, com el mateix es-criptor Pau Faner. Al marge d’aquests actes, els altres municipis també acolliran activitats relacionades amb la festa del llibre aquest mes d’abril, amb iniciatives com els contacontes o les fires de llibres.

08. Manga.Un grup prepara un curs de dibuix impartit per Borja Gutiérrez. 09. El petit príncep.Els encarregats d’organitzar l’activitat infantil.

10. Adults.Han decidit fer la lectura dramatitza-da del nou llibre de Faner.

10

TextLaura PonsFotografiesMiriam Traïd

08

09

Més serveis i feina a les bibliotequesAquesta és la primera vegada que es posa en marxa un curs per formar ajudants de biblio-teca però la iniciativa respon a les necessitats actuals: les biblioteques públiques de cada vegada ofereixen més serveis i això requereix més personal preparat. “Els darrers anys s’han augmentat els horaris d’obertura, ampliat els fons, posat en marxa el préstec interbibliote-cari i altres ofertes que fan que la feina in-terna sigui major. Quan l’actual personal feia vacances o estava de baixa hi havia poques persones qualificades, així que amb el curs es pretén crear una borsa de feina de perso-nes que puguin anar cobrint vacants”, explica Fàtima Anglada. El foment de la lectura s’ha potenciat tam-bé darrerament amb una sèrie de cicles amb els clàssics i amb autors de Menorca, fet que ha ajudat que molta més gent s’apropi a les biblioteques. El curs, que acabarà el mes de maig, té 260 hores de formació i era requisit per entrar-hi que els aspirants estiguessin a l’atur. L’organitza el Departament de Treball del Consell Insular, amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca i el cofinançament del SOIB.


05 Equipaments centenaris

TextMaria CollFotografiesJoan Mercadal

11

El Museu de Menorca i la Biblioteca de Maó tenen un passat i un futur en comú. Tots dos han ocupat, en èpoques diferents, els ma-teixos edificis històrics de Maó que ara són propietat de l’Estat –l’antic convent franciscà de Jesús i el palau Can Mercadal– i tots dos seran gestionats pel Consell Insular de Menorca a partir del mes de setembre. L’actual museu és hereu del Museo Municipal de Mahón inaugurat el 1889. L’any 1979, ja amb el nom actual, s’integra a la xarxa del Patronat Nacional de Museus i, un any després, es trasllada a la seu definitiva, a l’antic convent dels franciscans, que serà objecte d’una important obra de rehabilitació. L’edifici, de quatre plantes, té 11.400 metres quadrats de superfície, una dimensió òptima per a un museu però insuficient per poder mostrar al públic tot el fons que actualment hi ha dipositat al centre. “Amb tot el material que tenim, podríem obrir quatre espais com aquest”, comenta el seu director, Lluís Plantalamor. De fet, tant el Bastió de sa Font a Ciu-tadella com Torre d’en Galmés estaven pensats en un principi com a extensions del Museu de Menorca per acollir exposicions mono-gràfiques per exemple sobre la cultura talaiòtica.El problema no és només una qüestió d’espai sinó de manca de personal. “Un conservador per a tot el Museu és del tot insufici-ent”, assegura Plantalamor, que explica que, d’una plantilla reco-neguda de vint-i-tres places, actualment només hi ha nou perso-nes contractades més l’equip de tres persones que s’encarreguen, puntualment, d’informatitzar el centre i d’adequar-lo a les noves tecnologies. El Museu té la funció de recollir materials, conservar-los i fer recer-ca per a la seva difusió i per a l’educació a Menorca. L’equipament aglutina tot l’àmbit cultural i afins de l’illa, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Al primer pis de l’edifici, el visitant fa un recorregut per la cultura pretalaiòtica dels primers habitants de l’illa; la cultura talaiòtica, que comença a l’illa cap al 1.500 aC, amb la figureta del déu egipci Imhotep i el brauet de Torralba d’en Salort com a peces emblemàtiques del Museu; els primers contactes que es produei-xen amb el món exterior, especialment púnics, grecs i amb el sud d’Itàlia, i acaba a l’època romana i bizantina. L’exposició permanent continua al segon pis, amb un primer apartat dedicat a la història del convent per seguir per l’itinerari històric amb l’època islàmica; la Menorca del segle XVIII; una sala dedicada a la cartografia del

11. Claustre.El Museu de Menorca ocupa l’antic Claus-tre franciscà .

12. Direcció.Lluís Plantalamor, a la sala taller de restauració.

13. Exposició.La mostra fa un recorregut per la història de Menorca.

12

13

A partir del mes de setembre, el Consell Insular de Menorca es farà càrrec de la gestió del Museu de Menorca, la Biblioteca i l’Arxiu Històric de Maó, tres infraestructures cultu-rals que tenen en comú el fet d’ocupar edificis de titularitat estatal i la seva història de més d’un segle, així com també un pressupost insuficient per desenvolupar la seva activi-tat. Amb els seus respectius directors, Lluís Plantalamor i Juan Francisco Sánchez, feim un recorregut per conèixer el present de les dues instal·lacions.


segle XVI i una altra sobre els pintors i el port de Maó; la situació als segles XIX i XX i l’art a Menorca durant el segle XX. Al voltant del magnífic claustre, en planta baixa, també hi ha dues sales de-dicades a les exposicions temporals obertes a tot el públic. “El que volem és que la gent que vengui al Museu se’n vagi satisfeta, amb les idees clares. No importa tant la quantitat, com la qualitat dels visitants”, assegura Plantalamor.La dimensió privada del centre és tant o més important que la pú-blica. A més de les oficines, despatxos, biblioteca i magatzems, hi ha l’espai de tallers on es revisen i es conserven els materials. Se-gons Plantalamor, el dèficit de personal fa que les feines es vagin acumulant i no sigui possible que tot el material fruit d’excavaci-ons o procedent de donacions es pugui conservar a curt termini. A més de la manca de pressupost per al dia a dia, el director comenta la necessitat de fer front a la inversió necessària per remodelar un sistema d’aire condicionat que ha quedat obsolet.

150 aniversari de la biblioteca

L’antic convent franciscà que ara ocupa el Museu de Menorca va ser, precisament, la primera seu de la Biblioteca de Maó, que el mes de novembre celebrarà el 150 aniversari. Distribuïda en quatre plan-tes, la biblioteca ocupa actualment els 2.500 metres quadrats del palau Can Mercadal i disposa d’un fons de prop de 81.000 llibres; 6.500 volums de publicacions periòdiques; 3.500 documents so-nors; més de 8.000 audiovisuals i més de 10.200 microformes.Amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els espais, el centre va canviant i redistribuint les sales per atendre les necessitats dels usuaris i evitar que hi hagi zones massa congestionades. Així, la principal remodelació es va produir amb la supressió de la sala d’actes que hi havia a la planta baixa –que s’ha traslladat a la plan-ta soterrani– per convertir-la en un espai dedicat als llibres de préstec. El següent pas va ser ampliar els usos de la sala del primer pis, reservada a l’estudi i als investigadors, col·locant a les prestat-geries l’apartat d’idiomes o els llibres de geografia, entre d’altres matèries. Per Juan Francisco Sánchez Nistal, director de la bibliote-ca, aquests canvis han estat positius i els investigadors conviuen en perfecte harmonia amb el públic en general. De la biblioteca, Sánchez destaca l’aposta per la interculturalitat –amb seccions es-

14

14. Públic.Els usuaris de la Biblioteca Pública de Maó són diversos. 15. DireccióJuan Francisco Sánchez Nistal.

16. Consultes.L’oferta en revistes periòdiques és prou àmplia . 17. Noves tecnologies. A la biblioteca conviuen ordinadors i llibres.

pecífiques de llibres en anglès, francès o àrab–, la presència de ter-minals per consultar el catàleg i per efectuar el préstec de manera que sigui al màxim d’autoservei possible i l’aposta per les noves tecnologies per apropar el servei a la gent. El nou servei de biblio-teca digital, per exemple, ha tingut una bona acollida i en dos me-sos s’han registrat dues-centes visites d’usuaris interessats a llegir el Diari de Maó del capità Joan Roca, el primer dels documents històrics que és previst que es pengin a la web. Actualment, la biblioteca té 5.545 usuaris actius, dels quals 1.407 són infants, que tenen al seu abast una molt completa secció que inclou jocs, CD i vídeos. “La nostra idea és que aquests fillets crei-xin aquí, que l’espai els resulti al més familiar possible perquè des-prés, d’adults, continuïn essent usuaris de la biblioteca”, comenta el director. Pel que fa al volum de préstecs anuals, durant l’exer-cici passat es van superar els 98.000 préstecs, dels quals més de la meitat corresponen a llibres i publicacions periòdiques. “Si bé és cert que les noves tecnologies han canviat molt el panorama de la biblioteca, no ens ha perjudicat, sinó tot el contrari”, afegeix Sánchez Nistal. La biblioteca compta amb un equip de nou persones, que tempo-ralment s’ha incrementat en tres persones més i que ha permès ampliar l’horari d’atenció al públic de manera que el dimecres no tanca al migdia i el centre resta obert de 9 del matí a 9 del vespre.

Els porxos de la Biblioteca de Maó guarden tots els tre-balls amb dipòsit legal a Menorca, els volums de la premsa diària, una secció de temàtica menorquina i el fons docu-mental de l’Arxiu Històric de Maó, format per uns 18.000 documents. La feina d’inventariar ja està pràcticament acabada i avui ja és possible fer consultes a través de la web www.bibliomao.org. Segons comenta Sánchez Nistal, es tracta d’un centre pioner, atès que qualsevol persona, presentant el seu document d’identitat, té accés al fons històric de manera que les consultes no estan restringides als investigadors. Durant l’any 2010, es van registrar un total de 355 peticions de consultes de l’Arxiu Històric per part de 37 investigadors. L’arxiu és obert al públic en el mateix horari habitual de la biblioteca, que es pot consul-tar a la pàgina web.

Un arxiu més accessible

16

17

15


L’any 2011, dedicat a Maria Lluïsa Serra, arriba ple d’actes, exposicions, jornades, concursos i altres activitats. Tot per homenatjar una arqueòloga, investigadora i divulgadora de la cultura de Menorca amb una trajectòria fora del comú quan es compleix el centenari del seu naixement a Maó.

06 L’any d’una dona excepcional

TextLaura PonsFotografiesArxiu de Maó

El novembre passat, el Consell Insular declarava el 2011 Any Maria Lluïsa Serra com a reconeixement de la seva tasca inves-tigadora en favor del patrimoni arqueològic de Menorca, així com per la promoció i difusió de la cultura que va fer a Maó i a Menorca. Des del Consell es va demanar la col·laboració d’altres entitats per elaborar un programa d’activitats i aquesta petició s’ha materialitzat en un calendari ple de propostes per a en-guany. De fet, hi ha algunes iniciatives que ja s’han realitzat, com per exemple les conferències “Santuario de Calescoves”, a càrrec de G. Baratta, M. Mayer i M. Orfila; “M. L. Serra i la seva relació amb l’arqueologia de Menorca”, a càrrec de M. Orfila, i “Atapuerca y el Museo de la Evolución Humana de Burgos”, de J. Vicente. El mes de març passat el Consell li va dedicar també les IX Jornades de Patrimoni Històric de Menorca i, a més de visites guiades a Sant Vicenç d’Alcaidús i Talatí, hi ha hagut dues confe-rències de Lluís Plantalamor. Destaca també la recent concessió per part del Consell de la Taula d’Or a títol pòstum en reconei-xement a la seva figura.

El programa d’activitats conclourà amb una confe-rència de G. Rosselló Bordoy i el descobriment d’una placa commemorativa de la cessió del pont de Sant Roc per part de les germanes Serra Belabre.

Dels actes que vindran a partir d’ara, aquest mes d’abril s’inaugu-ra una exposició dia 19 sobre la “Documentació personal de M. L. Serra Belabre” a l’Ateneu de Maó. Un dia després es presenta-rà l’audiovisual i el CD titulats Maria Lluïsa Serra Belabre, direc-tora del Palau d’Arxius, Biblioteques i Museus-Casa de Cultura de Maó, a la Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó.El juliol hi haurà un curs de la UIMIR sobre patrimoni arqueolò-gic dedicat a la il·lustre maonesa. La Fundació Amics de l’Illa de l’Hospital ha encarregat l’elaboració d’un bust de Maria Lluïsa Serra que s’inaugurarà el mes d’agost. El bust es col·locarà a l’illa del Rei en record de les investigacions fetes per ella a la basí-lica paleocristiana. Pel que fa al setembre i octubre, es progra-

20

19

Vida breu però fructífera

Maria Lluïsa Serra Belabre va néixer a Maó l’any 1911. Va estudiar el batxillerat a Maó i es va llicenciar a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’any 1949. Mentre estudiava ja va realitzar les primeres excava-cions arqueològiques. Serra Belabre va treure a la llum qüestions fonamentals sobre les cases talaiòtiques i pretalaiòtiques menorqui-nes gràcies a les excavacions fetes als cercles de Torelló i Sant Vicenç d’Alcaidús, les naus des Tudons, Rafal Rubí, Son Mercer de Baix o la basílica paleocristiana de l’illa del Rei. A més d’investigar, va saber divulgar aquest coneixement dins i fora de Menorca, amb el colofó que va suposar l’orga-nització a l’illa del X Congrés Nacional d’Arqueologia.L’altra gran passió de la seva vida va ser la biblioteconomia i ho va demostrar com a directora de la Casa de Cultura de Maó, entitat que aglutinava la Biblioteca Pública, l’Arxiu Històric i el Museu Provincial. Allà va promoure nombroses exposicions de pintura, fotografia o bibliografia, concerts, col·loquis i conferències que van fer de Maó un focus cultu-ral durant gairebé dues dècades. A ella devem la millora de les biblioteques de Ciutadella i Alaior i l’obertura d’aques-tes a Ferreries, Sant Lluís i es Castell l’any 1967. La seva mort aquell mateix any quan encara era relativa-ment jove va interrompre molts projectes professionals, entre els quals l’edició d’una història de Menorca.Serra Belabre va ser nomenada l’any 1971 Filla Il·lustre de la ciutat de Maó i també li van dedicar un carrer. Va deixar un llegat patrimonial entre el qual hi havia col·leccions ar-tístiques i documentals, així com una de les torres del por-tal de Sant Roc. Amb el temps, la seva germana Carme en va fer donació a l’Ajuntament de Maó, al Museu de Menorca i a l’Ateneu Maonès.

19 . Quadre.Pintura amb motiu de la declaració com a Filla Il·lustre de Maó.

20. Arqueòloga.M. Lluïsa Serra durant una explicació a la basílica de l’illa del Rei.

men noves exposicions. El Museu de Menorca li dedica la mos-tra “Maria Lluïsa Serra, arqueòloga i conservadora del Museu” i després l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca mostrarà el fons Maria Lluïsa Serra.El novembre, el Grup Filatèlic de l’Ateneu i l’Ajuntament de Maó convoquen el concurs i l’exposició “Pinta el teu segell” dedicat a la investigadora. El mateix mes hi haurà una taula rodona a l’Ateneu amb el títol “Recordant... Maria Lluïsa Serra Belabre”.Tot aquest programa d’actes acabarà a final d’any amb una con-ferència de G. Rosselló Bordoy i el descobriment d’una placa commemorativa de la cessió del pont de Sant Roc per part de les germanes Serra Belabre.


22

21

07 Escenes franciscanes al frescCoincidint amb les obres de reforma del Pati de sa Lluna d’Alaior, un equip de restau-radors d’art s’encarrega d’analitzar i frenar els danys de les malmeses pintures al fresc que al segle XVII es van pintar a cada una de les capelles del convent de Sant Diego. Les poques imatges que es veuen ara mostren escenes de la vida franciscana i suposen una troballa important, ja que a Menorca aquestes grisalles són poc freqüents.

Una escena de Santa Margarida de Cortona envoltada de dimonis i mirant cap a la llum del cel és la pintu-ra mural que més bé es conserva de les trenta-qua-tre que es calcula que hi devia haver a les capelles del claustre de Sant Diego d’Alaior. Les altres estan molt malmeses, han desaparegut o estan encara en-terrades davall capes i capes de pintura que s’han anat aplicant segons els diferents usos que ha tingut aquest convent.Coincidint amb les obres de restauració del Pati de sa Lluna, un equip de restauradors d’obres d’art format per Francesc Isbert i Lina Torres realitza actualment un diagnòstic de l’estat d’aquests frescos, que tenen més importància per la seva raresa a Menorca (n’hi ha molt pocs exemples) que per les característiques prò-piament estilístiques. Aquestes grisalles, és a dir pin-tures sense colors, es van realitzar a la vegada que la construcció del convent, al segle XVII. Decoraven les capelles amb motius de la vida de Sant Diego i diver-ses escenes franciscanes. El pas del temps i la humitat han fet molt mal a les pintures, però ha estat molt pit-jor el desbaratament causat per l’acció humana.“S’han fet moltíssimes modificacions a les parets, forats per fer finestres, xemeneies i portes, nous en-vans... El que és impressionant és que encara hi hagin quedat restes”, comenten els restauradors. És el cas d’una capella on apareix el braç i la vestimenta d’un franciscà, però allà on hi hauria el tronc hi ha ara una finestra. No només les modificacions estructurals han afectat les pintures sinó també les capes de pintura d’emblancar, el paper decoratiu que es posava quan es van convertir en habitatges i les pintades a les parets amb temes tan poc religiosos com la cara del cantant Bob Marley. En el cas de la capella de Santa Margarida de Cortona, els experts opinen que ha ar-ribat avui en aquest estat de conservació perquè el propietari de l’habitatge la devia descobrir quan la paret blanca de damunt es va pelar i li devia agradar com a motiu decoratiu.En aquesta primera fase de la feina no és previst res-

TextLaura PonsFotografies21 i 22. Manuel Pinar23. Francesc Isbert

23

taurar les pintures sinó consolidar-les per evitar que s’acabin de perdre i per poder restaurar l’edifici amb garanties.Isbert comenta que ara se centren a fer una sèrie de cales que permetin delimitar el contorn de cada di-buix, és a dir on comencen i on acaben. Fins que no es restaurin les obres no se sabrà quin dibuix hi ha da-vall cada capa de pintura posterior. També fixaran la policromia amb un tractament especial allà on hi hagi zones amb perill de pèrdua. Finalment consolidaran el suport on hi ha esquerdes o moviment de la paret, que a vegades fa bombolles d’aire. Això es fa amb un paper adhesiu especial que aguantarà la pintura quan els manobres piquin allà a prop. Ara per ara, Isbert i Torres ja poden valorar que l’estat de conservació en què estan els frescos de Sant Diego és “molt delicat”.

21. Conservació.La imatge de Santa Margarida de Cor-tona és la que està millor. 22. Restauradors.Lina Torres i Francesc Isbert al claustre de Sant Diego.

23. Feines d’urgència. Conso-lidar les pintures per evitar que es malme-tin més és l’objectiu.


08 Una càpsula del temps

25

TextJoana GualFotografiaCIM

09 L’oci nocturn alternatiuLa segona edició del programa AlternaNits, que ofereix una alternativa d’oci nocturn als joves de Menorca, està essent un èxit que el consolida, no només per la participació, sinó tam-bé per la bona acollida de les propostes. Prop de 1.400 joves d’arreu de Menorca participen en els tallers i les activitats.

Una oferta que es va posar en marxa el 4 de febrer passat, que durarà fins al 28 de maig, i que s’ha organitzat tenint en compte les idees i propostes sorgides als casals de joves de l’illa.Aquest programa d’oci alternatiu és possible gràcies al finan-çament de la Delegació del Govern per al Pla nacional sobre drogues del Ministeri de Sanitat i Política Social i el Depar-tament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca, amb la col·laboració de l’Injove i tots els ajuntaments de Menorca.Entre les activitats setmanals d’enguany, que es realitzen ar-reu dels pobles menorquins, trobam ofertes com introduc-ció al massatge, a càrrec del fisioterapeuta Alberto Linares; maneig de fauna silvestre autòctona de Menorca, en col-laboració amb el GOB al Centre de Recuperació de Ciutadella; batukada, amb Miguel Moreno, que és músic especialitzat en percussió; taller de circ, en què s’aprenen tècniques de tra-pezi i altres arts circenses amb l’escola Son Circ; cuina per a joves amb el cuiner Raúl Cascales; Taller de Magic: The Gathe-ring, el joc estratègic de cartes, a càrrec de l’Associació Magic Concili d’Incursors de Menorca; taller de ràdio amb el tècnic de so i ràdio Roger Montserrat; curtmetratges amb mòbil amb Biel Pons; taller de perruqueria i maquillatge en col·laboració amb la Perruqueria Reflexe des Castell, i el taller d’introduc-ció al monopatí amb Martin Kerr.Pel que fa a les activitats d’àmbit insular previstes per a en-guany, dia 26 de febrer va tenir lloc al Casino 17 de Gener de Ciutadella el concert Alternarock 2011, amb Reflexos, De-boits, Siscumoix i Peldegall. I dia 19 de març es va celebrar “Una nit al Poli”, a Sant Lluís, amb varietat d’activitats espor-tives a partir de les deu de la nit i fins al matí. Abans que s’acabi el programa es farà una ruta nocturna de senderisme. Sortint des Mercadal dia 14 de maig, és prevista una excursió de nit per camins de l’interior de Menorca, amb visita a monuments megalítics i aturada per menjar. I dia 28 de maig, a la casa de colònies Santa Eularieta, tindrà lloc la tercera edició del Festival Menorca Jove, amb activitats lúdi-ques i esportives, projecció de curtmetratges i actuacions de grups menorquins. Tota la informació la trobareu ben detallada a www.injove-menorca.com.

TextRosa CarrerasFotografiaInjove

25. Diversió.Dos joves partipants en un taller de ioga.

El 25 de gener de 2010, durant els treballs de restauració de la façana neoclàssica de la Catedral de Menorca, en desmuntar-se el tambor de la base d’una de les colum-nes, es localitzà dins un petit nínxol cobert amb una rajola de l’època un petit botilet de vidre. Tancat amb un tap de suro se-gellat amb lacre, el seu interior conté una petita moneda de plata i un paper enrot-llat. Es tracta d’una “càpsula del temps” deixada per commemorar la construcció de la façana i deixar-ne memòria per a la posteritat. La moneda és de l’època del rei Carles IV (1748-1819), regnat en què s’inicià la construcció de la façana, essent bisbe Pere Antoni Juano, que arribà a l’illa l’any 1803. La troballa va ser enviada al la-boratori de restauració de l’Institut de Pa-

24trimoni Cultural del Ministeri de Cultura, ateses les dificultats per poder recuperar el paper i conèixer-ne el contingut. Segu-rament l’escrit deu esmentar la data exac-ta de començament de l’obra i anomenar les autoritats del moment. Però després de diferents proves els tècnics del labo-ratori recomanaren en un informe no ex-treure el paper i deixar el botilet sense mutilar. La feblesa del document no per-met extreure’l pel coll sense esmicolar-lo, amb la qual cosa no quedava altra opció que tallar el vidre per tenir un orifici prou ample. Abans d’optar per aquesta mesura efectuaren un examen amb reflectografia infraroja sense obtenir cap grafia llegible, la qual cosa en confirmà el mal estat de conservació i la impossibilitat de recupe-ració del text. La càpsula va ser lliurada al Museu Municipal de Ciutadella, on es con-serva amb les mesures preventives ade-quades per si en altres temps fóra possi-ble una altra solució.

24. Troballa.Imatge del botilet localitzat durant la restauració de la Catedral de Menorca.


11 Quatre propostes d’estiuAdreçades a una franja d’edat que com-prèn entre els 12 i els 30 anys, l’Injove organitza per a aquest estiu quatre acti-vitats força estimulants i diferents entre elles, que s’aniran realitzant durant el mes de juliol i la primera setmana d’agost. Ac-tivitats d’aventura fora de l’illa, navegació marítima al voltant de Menorca, la filma-ció d’un curtmetratge coincidint amb el Festival de Cinema del Mediterrani o la descoberta, en anglès, de la Menorca bri-tànica. Un estiu per aprofitar i seguir fent amics.Aventura al Pirineu. Del 3 al 9 de juliol, per a joves d’entre 12 i 16 anys, aquesta és una proposta de viatge a Catalunya, a la Solana del Segre de Bellver, la Cerdanya. Una estada que inclou activitats d’aven-tura com equitació, BTT, orientació a la muntanya, senderisme, escalada, espele-ologia, tallers d’astronomia, cinema, gim-canes, tir amb arc i altres jocs esportius, a més d’una visita a la ciutat de Barcelona. Hi ha 30 places i el preu és de 275 euros.Joves navegants. Del 16 al 19, i del 20 al 23 de juliol, en col·laboració amb l’associ-ació Joves Navegants de Menorca, aques-ta experiència tindrà lloc a bord d’un veler i està adreçada exclusivament als alumnes de secundària que participen en el programa PALIC (Programa d’acolliment lingüístic i cultural) i als tallers d’acolli-ment lingüístic del COFUC. Una immersió al català per a joves nouvinguts que, a bord del Galaxie, duran a terme activitats de pràctica de vela, educació ambiental,

TextRosa CarrerasFotografiaInjove

10 Un final de curs teatralL’Escola d’Art Dramàtic de Menorca (EADM) prepara una petita representació com a acte de cloenda de curs. El 13 de maig, a les 20 h, el públic podrà veure a la sala d’actes de l’IES Biel Martí de Ferre-ries els progressos dels catorze alumnes que acaben ara el segon any de la seva formació.Representaran diversos fragments de l’obra Morir, de Sergi Belbel. Aquesta obra va ser guanyadora del Premi Born de Teatre que concedeix el Cercle Artístic de Ciutadella. Fàtima Anglada, coordina-dora de l’EADM, explica: “Vam optar per aquesta de Belbel perquè és una bona obra, escrita per un bon actor i perquè a la vegada tenim l’oportunitat d’esceni-ficar un Premi Born. Pel tipus de repre-sentació que és va molt bé per a l’apre-nentatge dels alumnes”. Els estudiants s’encarreguen de tota l’organització, des de l’attrezzo fins a la codirecció de l’obra, que dirigeix el professor Pitus Fernández. A part d’ell, compten amb les recomana-cions de les altres professores de l’Escola: Maite Villar, professora de cos i moviment, i Marta González, professora de veu.

27

TextLaura PonsFotografiaEADM

27. Cinema.Una de les propostes està dirigida als joves futurs cineastes.

descoberta de l’entorn, neteja del litoral i tallers de recursos i tasques pròpies de la vida a la mar. Hi ha 18 places, repartides en dos torns.Workshop Mèdit: fem un curt. Del 18 al 24 de juliol, per a joves d’entre 14 i 30 anys. Un taller de cinema. De producció, direcció, càmera, il·luminació, interpreta-ció, muntatge i postproducció. Els parti-cipants rodaran un curtmetratge de ficció que es presentarà el darrer dia del festival a la plaça de la Catedral de Ciutadella. Hi ha 30 places i el preu és de 75 euros.

Road to british Minorca. Del 25 de juliol al 5 d’agost, per a joves d’entre 14 i 18 anys i en col·laboració amb la UIB, enguany es proposen des d’Alaior dues setmanes de descoberta de la Menorca britànica, visi-tant els emplaçaments històrics més em-blemàtics i preparant aquestes visites en anglès, amb professors especialitzats i avalats per la Universitat. Hi ha 30 places i el preu és de 125 euros. Del 2 al 8 de maig es podran fer les inscripcions, com en els darrers tres anys, a través d’Internet a www.injovemenorca.com/estiu2011.

26

Aquest serà el tercer any de funciona-ment de l’EADM i, segons Fàtima Angla-da, ja es nota que “de cada vegada hi ha més equip a nivell intern i també que les entitats ja ens coneixen i ens demanen la nostra col·laboració”. Un exemple d’açò serà la representació breu que els alum-nes oferiran per presentar les bases del Premi Born d’enguany.

26. Estudis.Aquest és el tercer any de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca.


12 Un refugi en el camí

28

TextRosa CarrerasFotografiesInjove

La torre de Son Ganxo passa a formar part de les cinc instal·lacions juvenils gestionades per l’Injove, que sumen 355 places en total.

El mes de febrer passat van finalitzar a Punta Prima les obres de rehabilitació de la torre de Son Ganxo, una actuació justificada per la necessitat de combatre la degradació pròpia del pas del temps i la proximitat a la mar, així com la proliferació de plan-tes arrelades als paraments de la torre. Comença així una nova etapa en la llarga història d’aquest edifici emblemàtic i punt de referència per als joves, i és que s’incorpora el refugi juvenil de la torre de Son Ganxo a la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils de Menorca; que gestiona el Consell a través de l’Injove, i donarà així l’oportunitat de fer estada a grups de com a màxim quinze persones i de realitzar visites guiades, pel seu interès patrimo-nial.La torre de Son Ganxo és una de les més antigues i més ben con-servades de Menorca. S’aixeca davant l’illa de l’Aire des de l’any 1787, data de la seva construcció. Projectada per l’enginyer mi-litar Ramón Santander, la de Son Ganxo és molt semblant a la torre d’Alcalfar. Ambdues construïdes en el mateix període espa-nyol del segle XVIII, quan era governador de Menorca el comte de Cifuentes, estan emplaçades en el recorregut sud-est del Camí de Cavalls. Va ser declarada bé d’interès cultural (BIC) l’any 1985, encara que des de l’any 1968 ja figurava a l’inventari europeu de protecció cultural del Ministeri d’Educació i Ciència en l’apartat de monuments d’arquitectura militar. Abans de 1985, ja estava protegida com a monument historicoartístic.La intervenció de la qual ha estat objecte en els darrers mesos s’ha fet amb una inversió de 177.067 euros, dels quals el Govern de les Illes Balears n’ha aportat el 80 per cent i el Consell Insular el 20 per cent restant. La rehabilitació s’ha centrat en dos objec-tius: per una banda, en la recuperació dels elements arquitectò-nics propis amb valor històric (parlam de la barbacana, els mata-cans, la poterna original d’entrada, la volta esfèrica i els detalls ornamentals exteriors) i, per una altra, en l’ordenació de l’entorn i l’habilitació de l’interior per poder acollir grups.

Com totes les torres de defensa, la de Son Ganxo també té tres plantes. De forma troncocònica, està feta de pedra i morter amb encadenats verticals de carreus de marès. L’entrada original es-tava situada a la segona planta, encara que la porta que ara en permet l’accés es troba a la planta baixa i és de construcció més moderna. Les divisions internes es conserven en bon estat. Tro-bam tres cambretes a la planta baixa, destinades originàriament a magatzem de pólvora i queviures, d’on puja una escala ados-sada al mur fins a la planta intermèdia, que té cobertura de volta esfèrica rebaixada. Des d’aquí, una escala de caragol encastada a la paret dóna accés a la plataforma artillera, que podia allotjar en el passat fins a tres canons.

La torre de Son Ganxo és una de les més antigues i més ben conservades de Menorca. El fet d’emplaçar-se al Camí de Cavalls li atorga un valor afegit, a més del seu interès cultural, patrimonial i turístic.

Amb la incorporació a la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils, la torre de Son Ganxo passa a formar part de les cinc instal·lacions que, gestionades per l’Injove, conformen el total de 355 places dis-ponibles a Menorca. Les 15 places que corresponen al refugi de Punta Prima se sumen a les 200 del campament de Biniparratx de Sant Lluís, a les 80 de l’alberg juvenil Sa Vinyeta de Ciutade-lla, a les 30 de la casa de colònies de Santa Eularieta des Merca-dal i a les 30 de la casa de colònies des Torretó a Ciutadella. El valor afegit d’emplaçar-se al Camí de Cavalls atorga a la torre de Son Ganxo encara més interès cultural, patrimonial i turístic. A l’espera dels darrers permisos que permetran en breu reobrir-la com a refugi juvenil, la torre vigila la mar, impassible com el primer dia, fent front amb personalitat pròpia al pas del temps i als canvis d’ús.

29

30

28. Restauració.La torre ha estat objecte de reforma. 29. Vistes.La torre s’aixeca davant l’illa de l’Aire.

30. Accés. Una imatge de l’escala interior encastada a la paret.


13 Espai creatiu per als jovesL’Injove gestionarà la Casa de les Aigües com a equipament insular.

La Casa de les Aigües de Maó, coneguda amb aquest nom perquè allotjava els antics dipòsits del subminis-trament d’aigua municipal, s’ha reconvertit en un centre polivalent a l’abast de tots els joves de l’illa. El conveni signat entre el Consell Insular de Menorca i l’Ajunta-ment preveu que sigui l’Injove l’organisme responsa-ble de gestionar aquest nou equipament, que està en la recta final de les obres de condicionament després de quatre anys de reformes. L‘edifici del 1930 manté la façana original però l’interior, d’uns 400 metres qua-drats, s’han remodelat completament de manera que sigui funcional, pràctic i modern i que satisfaci les ne-cessitats del seu nou ús. De fet, s’ha deixat el formigó i les instal·lacions elèctriques a la vista a fi que les repa-racions siguin també més fàcils.La planta baixa es reserva per a les oficines de l’Insti-tut de la Joventut de Menorca (Injove), que oferirà des d’aquesta nova ubicació els serveis de sempre, com són el punt d’informació juvenil o la connexió gratuïta a Internet. Però l’aspecte més innovador són les dues sales que es posaran al servei de la nova línia d’actuació que vol promoure l’Injove a partir del mes de setembre. Es tracta de l’Espai de Creació Jove, una nova activitat que està en procés de concreció de forma conjunta amb el Consell de la Joventut de Menorca i també amb la ge-rència del Teatre Principal de Maó. La Casa de les Aigües, en concret, disposarà d’una zona en planta baixa com a sala de gravació musical. Els grups joves podran assajar i gravar les seves pròpies maquetes aquí dins, ja que la instal·lació està prepa-rada amb una taula de so i de mescles, amplificadors i fins i tot una bateria. A més, a la segona planta hi ha una sala àmplia multifuncional que tant pot servir per organitzar videoconferències, fer classes de dansa o emprar-se com a espai d’exposicions, a la vegada que també podria servir com a sala d’assajos vinculada a les activitats i a la programació del Teatre Principal. La nova secció d’Espai de Creació Jove també podria comptar amb altres seus i equipaments juvenils d’arreu de l’illa per al desenvolupament de la seva activitat.

31. Façana. S’ha fet una segona façana interior per no tocar aquesta de 1930. 32. Estètica. L’edifici queda amb el for-migó i les diferents instal·lacions a la vista.

33. Injove. Fins ara ha estat a pocs me-tres de la Casa de les Aigües.

32

TextLaura PonsFotografiesManuel Pinar

31

33

A partir del mes de maig està previst que l’Institut de la Joventut de Menorca (Injove), que fins ara ha estat a pocs metres de distància, es traslladi a les oficines de la planta baixa del nou centre. Aquesta part de la casa s’ha pintat especialment de color verd pistatxo com a reflex de la imatge de l’Injove. L’Injove oferirà els mateixos serveis d’informació juvenil personalit-zada, accés a Internet, zona Wi-Fi oberta, gestió de carnets, lloguer d’instal·lacions de lleure, assessoria jurídica, tauler d’anuncis, etc.El conveni signat entre el Consell Insular de Mneorca i l’Ajuntament de Maó permet que la Casa de les Aigües sigui un nou espai d’àmbit insular a l’abast de tots els joves, obert com a centre de trobades, inter-canvi i promoció del col·lectiu.

L’Injove es trasllada

El fons artístic del Consell de Menorca

Àmbitrevista de cultura

Revista quadrimestral del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca.

Número 24, maig-agost 2011

Imatge de la portada: Manuel PinarCorrecció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM. Eva Florit Impressió: Model GràficRedacció i maquetació: 4vents.infoDisseny gràfic: ivankhanet.com

Dipòsit legal: ME 524/2007

L’artista Maties Quetglas (Ciutadella, 1946) és l’autor d’aquest gravat que el Consell In-sular de Menorca va comprar l’any 1996. L’obra, de 80 x 60 centímetres, forma part de la sèrie El plaer de la pintura, que l’artista va crear a principi de la dècada dels noranta.

ambit revista de cultura núm. 24

Documents