cicatriusajuntament de maó plaça constitució, 1 maó, menorca coordinació editorial island mood...

53

Upload: others

Post on 07-Aug-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres
Page 2: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres
Page 3: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CicatriusLA MEVA VIDA EN 1.096 DIES

CicatricesMI VIDA EN 1.096 DÍAS

Un projecte de Josefina Díaz Rubio Fotografies de François Perri

Page 4: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

EditaAjuntament de MaóPlaça Constitució, 1Maó, Menorcawww.ajmao.org

Coordinació editorialIsland MoodMaó, [email protected]

TextosM. José Ferri Vizcaíno, a partir de l’escrit ‘Mi vida en 1.096 días’, de Josefina Díaz Rubio.

Fotografies François Perri

Disseny i maquetació Beatriz Encabo Huerga

Depòsit legal ME 704-2017

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb el consentiment dels seus titulars.

Page 5: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

Paraules introductòriesPalabras introductorias

Page 6: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

10 11

Hi ha persones que fan de l’adversitat un motiu per viure i per ser més fortes. Hi ha persones que saben treure art i emoció de la desventura. Josefina Díaz és una d’aquestes dones que ha tingut el valor de plasmar una vivència d’infortuni en un document gràfic que ens transporta des del dolor fins a l’espe-rança i que transforma el final en un nou inici.

En aquest llibre trobam coratge, aflicció i de-cisió. En ocasions es fa difícil seguir el fil de les imatges. S’ha de ser portadora de molta empenta per mostrar tot el procés de la ma-laltia davant la càmera, despullar-se —literal-ment— davant el mirall de la vida. Ella, amb l’ajuda del fotògraf François Perri, ho ha acon-seguit i ho presenta aquí, per testimoniar la seva lluita, perquè també sigui la nostra.

Del llibre, en retenc a la retina, sobretot, les imatges i les paraules del principi, i les del final; de la desesperació inicial a l’alè d’una nova etapa, molt més plena, molt més rica, al llarg d’un trànsit dolorós però enriquidor.

Josefina és un nou exemple d’aquesta onada de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres. Dones que opten per aportar un paper fonamental en el canvi social del que ha de ser la societat del futur.

Una societat digna en la diversitat, lliure en l’exercici de les llibertats individuals, amb capacitat de mediació, de resolució; i amb objectius de cooperació més que de com-petició... Un món on els valors femenins si-guin assumits per la societat, perquè aquesta sàpiga afrontar els reptes que ens esperen. Gràcies per aquest testimoni tan valent!

Hay personas que hacen de la adversidad un motivo para vivir y ser más fuertes, que saben sacar arte y emoción de una desventu-ra. Josefina Díaz es una de estas mujeres que ha tenido el valor de plasmar una vivencia de infortunio en un documento gráfico que nos transporta del dolor a la esperanza y que transforma el final en un nuevo comienzo.

En este libro hay coraje, aflicción y decisión. En ocasiones se hace difícil seguir el hilo de las imágenes. Hay que ser portadora de mucha fuerza para mostrar el proceso de la enferme-dad ante la cámara, para desnudarse —literal-mente— ante el espejo de la vida. Ella, con la ayuda del fotógrafo François Perri, lo ha conse-guido y lo presenta aquí, para dejar testimonio de su lucha, para que también sea la nuestra.

Retengo en la retina, por encima de todo, las imágenes y las palabras del principio, y las del final; de la desesperación inicial al aliento de una nueva etapa, más llena, más rica, a lo lar-go de un tránsito doloroso pero enriquecedor.

Josefina es un nuevo ejemplo de esta oleada de mujeres que se están convirtiendo en faros para muchas otras. Mujeres que optan por aportar un papel fundamental en el cambio social de lo que tiene que ser la sociedad del futuro.

Una sociedad digna en la diversidad, libre en el ejercicio de las libertades, con capacidad de mediación, de resolución; y con objetivos de cooperación más que de competición... Un mundo en el que los valores femeninos sean asumidos por la sociedad, para que ésta sepa hacer frente a los retos que nos esperan. ¡Gracias por este testimonio tan valiente!

CONXA JUANOLAALCALDESSA DE MAÓ / ALCALDESA DE MAÓ

(…) i a través de la meva vida, a través dels meus ulls, a través dels meus braços i mans

poder oferir el rostre d’aquesta música en un retrat a l’esperad’aquella persona desconeguda

sostinguda entre les dues mans, tu.Muriel Rukeyser (1913-1980)

Amb el magnífic llibre que teniu a les mans inauguram una sèrie de publicacions de-dicades, protagonitzades i/o escrites per dones, amb l’objectiu de fer una aportació decidida a la visibilització de la lluita de les dones per assolir la igualtat plena.

Diuen que la millor arma contra l’oblit és la memòria; per això, des d’aquestes pàgines intentarem recordar i visibilitzar aquesta lluita perquè se’ls reconegui el seu lloc al món. Enmig d’una època accelerada de so-breinformació i postveritat, cal que des de les administracions locals reafirmem una sè-rie valors que directament o indirecta estan sent posats en dubte i que, en el cas que ens ocupa, fan referència a la igualtat.

Volem transformar la desigualtat en equitat per mitjà de polítiques públiques, incorporar una òptica femenina i posar el focus en tot allò que difícilment podem trobar explicat amb profun-ditat en altres llocs. Recollir les inquietuds les preocupacions, les reivindicacions, les lluites, les històries de les dones, intentant recollir tota la diversitat possible, els múltiples registres i de-fugir, és clar, d’etiquetes i tòpics.

Que aquesta sigui una col·lecció necessària per a les dones, i també per als homes, perquè també hem de prendre part activa i decidida per tal que el dret a la igualtat sigui un fet real.

(…) y a través de mi vida, a través de mis ojos, a través de mis brazos y mis manos

poder ofrecer el rostro de esta música en un retrato a la esperade esa persona desconocida

sostenida entre las dos manos, tú.Muriel Rukeyser (1913-1980)

Con el magnífico libro que tenéis en las manos inaguramos una serie de publicaciones dedi-cadas, protagonizadas y/o escritas por muje-res, con el objetivo de hacer una aportación decidida a la visibilización de la lucha de las mujeres por alcanzar la plena igualdad. Dicen que la mejor arma contra el olvido es la memoria; por ello, desde estas páginas intentaremos recordar y visibilizar esta lu-cha para que se les reconozca su lugar en el mundo. En medio de una época acelerada de sobreinformación y postverdad, es necesario que desde las administraciones locales reafir-memos valores que directa o indirectamente están siendo puestos en duda y que, en el caso que nos ocupa, se refieren a la igualdad.

Queremos transformar la desigualdad en equidad a través de políticas públicas, incor-porar una óptica femenina y poner el foco en todo aquello que difícilmente podemos encon-trar explicado en profundidad en otros lugares. Recoger las inquietudes, preocupaciones, rei-vindicaciones, luchas, historias de mujeres, in-tentando aglutinar toda diversidad posible, los múltiples registros y huir de etiquetas y tópicos.

Que ésta sea una colección necesaria para las mujeres, y también para los hombres, porque hemos de tomar parte activa y decidida para que el derecho a la igualdad sea un hecho real.

BIEL PONSREGIDOR D’IGUALTAT / CONCEJAL DE IGUALDAD

Page 7: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

12 13

Què en puc explicar, de Josefina?

Em podria remuntar als fets de la nostra primera trobada i descriure’ls com més objec-tivament millor, com faria un científic. Però m’ho repenso, perquè, tractant amb gent com ella, he descobert que prefereixo recordar les vivències humanes, més que les científiques o mèdiques. La medicina i la ciència són tan canviants i tan desproveïdes de vida, quan se separen de la persona a qui serveixen...

Em decideixo a exposar els fets intersubjec-tius que van fer possible el vincle, els fets que van teixir l’anatomia d’un vas emocional per on va córrer una mena de sang màgica i guaridora. No només es va guarir la dona malalta, sinó també l’ànima dels seus met-ges, amics, família. I és que, quan algú té càncer, d’alguna manera tots en tenim.

Estiu molt calorós de... quan fa, ja?, qua-tre anys? Una visita bastant improvisada (pacient de les Illes que necessita cita ur-gent), a un lloc transitori: la meva consulta mèdica de la Diagonal de Barcelona.

La Josefina: una dona radical i, alhora, delicadament intensa. Només de veure-la en-trar, ja sabia que no m’ho posaria fàcil, que m’ho faria suar, que em qüestionaria la iden-titat personal i professional de dalt a baix.

Són aquelles coses que els metges podem olorar a distància; i en ella, a més a més, es podia llegir en la seva mirada, directa, i en els seus gestos, dinàmics. També en el seu físic de noia rebel, afinat i veloç, podia endevinar que, malgrat que ens esperava un trekking po-

¿Qué podría explicar de Josefina?

Podría remontarme a los hechos de nuestro primer encuentro y describirlos de la forma más objetiva posible, como haría un científi-co. Pero me lo pienso dos veces, porque, tra-tando con gente como ella, he descubierto que prefiero recordar las vivencias humanas, más que las científicas o médicas. La medi-cina y la ciencia son tan cambiantes y tan desprovistas de vida, cuando se separan de la persona a la que sirven...

Me decido a exponer los hechos intersub-jetivos que hicieron posible el vínculo, los hechos que tejieron la anatomía de un vaso emocional por el que fluyó una especie de sangre mágica y sanadora. No solo se curó la mujer enferma, sino también el alma de sus médicos, amigos, familia. Porque, cuan-do alguien tiene cáncer, de alguna manera todos lo tenemos.

Verano caluroso de… ¿cuánto hace ya?, ¿cuatro años? Una visita bastante improvi-sada (paciente de las Islas que necesita cita urgente), en un lugar transitorio: mi consul-ta médica de la Diagonal de Barcelona.

Josefina: una mujer radical y, al mismo tiem-po, delicadamente intensa. Nada más verla entrar, supe que no me lo pondría fácil, que me exigiría, que me cuestionaría la identi-dad personal y profesional de arriba a abajo.

Son aquellas cosas que los médicos pode-mos intuir a distancia; y en su caso, además, podía leerse en su mirada, directa, y en sus gestos, dinámicos. También en su físico de

NATÀLIA ERESONCÒLOGA HOLÍSTICA / ONCÓLOGA HOLÍSTICA

tent pels himàlaies oncològics, ella resistiria i faria el cim. Vaig apostar amb mi mateixa que veuria desfer-se tota aquella duresa de protecció i que emergiria una Josefina molt més tendra, menys gelosa de la seva intimitat.

Crec que el temps i els processos que li van tocar viure van anar despullant l’altra dona, aquella dona dolça que, amb molt d’amor, i també amb humor, sabia acompanyar-se a ella mateixa com poques persones ho saben fer. La Josefina, pel seu segell d’autenticitat, també deixava un regust amical i proper en-tre els metges i altres professionals que l’ate-nien. Sempre va respectar la nostra filosofia d’equip; ella n’era una més, i junts miràvem de fer tots els gols possibles al destí.

No en fa gaire, de la darrera vegada que vam coincidir. En un espai diferent del con-text mèdic, la vaig veure jovial, fresca, direc-ta i intensa, com sempre; però també molt més oberta i valenta, amb el valor que es necessita per exposar la vulnerabilitat de ser persona i de viure en la incertesa del present. Què et puc dir, Josefina?

Amb el teu estil, tan personal, has sabut trobar en l’experiència del càncer un bon xerpa, has pogut fer el cim i dir-li “adéu i gràcies”. Jo també et dono les gràcies per haver-me deixat acompanyar-te en alguns trams. Que les imatges et retornin tota la pau que la duresa del camí et va robar!

chica rebelde, afinado y veloz, podía adivi-narse que, aunque nos esperaba un trekking potente por los himalayas oncológicos, ella resistiría y coronaría la cima. Aposté conmi-go misma que vería derretirse toda aquella dureza de protección y que emergería una Josefina mucho más tierna, menos celosa de su intimidad.

Creo que el tiempo y los procesos que le tocaron vivir fueron desnudando a la otra mujer, aquella mujer dulce que, con mucho amor, y también con humor, sabía acom-pañarse a ella misma como pocas personas saben hacer. Josefina, por su sello de autenti-cidad, también dejaba un regusto amigable y cercano entre los médicos y otros profesio-nales que la atendían. Siempre respetó nues-tra filosofía de equipo; ella era una más del mismo, y juntos intentábamos encajar todos los goles posibles al destino.

No hace mucho, de la última vez que coinci-dimos. En un espacio diferente del contexto médico, la vi jovial, fresca, directa e intensa, como siempre; pero también mucho más abierta y valiente, con el valor que se necesita para exponer la vulnerabilidad de ser perso-na y de vivir en la incertidumbre del presente.

¿Qué te puedo decir, Josefina?

Con tu estilo, tan personal, has sabido en-contrar en la experiencia del cáncer un buen sherpa, has podido coronar la cima y decirle “adiós y gracias”. Yo también te doy las gra-cias por haberme dejado acompañarte en al-gunos tramos. ¡Qué las imágenes te devuelvan toda la paz que la dureza del camino te robó!

Page 8: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

14 15

Era el mes de juny de l’any 2013 quan Jose-fina em va demanar si li podia fer fotos. Aca-bava de saber que tenia càncer de mama. Record que em va demanar, amb la seva delicadesa habitual, que m’ho pensés, perquè el procés seria llarg i potser tindria un trist final. També em va dir que totes les fotogra-fies serien per a ella, per a ús personal. En aquell moment, no hi havia ni projecte de llibre ni molt menys d’exposició.

He de reconèixer que m’ho va comentar amb certa brusquedat, fins i tot podria dir que va ser una mica maldestre, però ho va fer amb tanta força que no ho vaig dubtar ni un moment: volia compartir aquest camí. Només li vaig demanar una cosa: treballar en analògic i en blanc i negre. Tenc clar que el blanc i negre deixa una percepció de veritat; una percepció que el color alteraria. El ma-teix Steven Spielberg afirmava: “Crec que el blanc i negre és un sèrum de veritat; el color, tanmateix, m’ha semblat sempre un sedant”.

En aquell moment, Josefina i jo no ens coneixíem gaire. Podem dir que vam trencar el gel i vam començar a construir la nostra relació a través de pel·lícules Tri X. Sense ser un maniquí, a poc a poc es va anar mos-trant, com si la màquina fes de pantalla entre jo –el fotògraf– i ella –la model–, com si la protegís de la meva mirada. Avui dia, encara em sorprèn la intimitat que es va crear entre nosaltres durant les sessions, sense cap tipus de vergonya, de la forma més natural, com quan un pacient es despulla davant del seu metge. Finalment, podríem considerar-ho “fototeràpia”.

FRANÇOIS PERRIFOTÒGRAF / FOTÓGRAFO

Era el mes de junio de 2013 cuando Josefina me pidió si podía hacerle fotos. Acababa de saber que tenía cáncer de mama. Recuerdo que me pidió, con su delicadeza habitual, que me lo pensara, porque el proceso sería lar-go y quizá tendría un triste final. También me dijo que las fotografías serían para ella, para uso personal. En aquel momento, no había ni proyecto de libro ni mucho menos de exposición.

Reconozco que me lo comentó con cierta brusquedad, incluso podría decir que fue un poco torpe, pero lo hizo con tanta fuerza que no lo dudé ni un solo momento: quería com-partir este camino. Solo le pedí una cosa: trabajar en analógico y en blanco y negro. Tengo claro que el blanco y negro deja una percepción de verdad, una percepción que el color alteraría. El mismo Steven Spielberg afirmaba: “Creo que el blanco y negro es un suero de verdad; el color, sin embargo, me ha parecido siempre un sedante”.

En aquel momento, Josefina y yo no nos conocíamos mucho. Podemos decir que rompimos el hielo y empezamos a construir nuestra relación a través de películas Tri X. Sin ser un maniquí, poco a poco se fue mos-trando, como si la máquina hiciera de pan-talla entre yo –el fotógrafo– y ella –la mo-delo–, como si la protegiera de mi mirada. Aún hoy me sorprende la intimidad que se creó entre nosotros durante las sesiones: sin ningún tipo de vergüenza, de la forma más natural, como cuando un paciente se desnu-da ante su médico. Finalmente, podríamos considerarlo “fototerapia”.

Entre tots els records que tenc d’aquells mesos, n’hi ha alguns que em remouen es-pecialment, com el d’un dia assolellat de primavera. Record que, encara que feia bona temperatura, va acabar agafant molt de fred, però jo insistia a continuar, volia acabar la sessió. Mirant enrere, em retrec no haver-me adonat abans dels terribles efectes de la quimioteràpia...

També em ve al cap el vespre que va venir a ca meva i em va dir: “He reflexionat molt, he parlat amb la meva gent i pens que hauríem de mostrar aquest testimoni, malgrat que la meva intimitat quedi al descobert”. En aquell moment, se’m va plantejar un repte: elegir algunes entre totes les imatges que habiten el meu laboratori. Les escollides havien de mostrar la força, la lluita i, per descomptat, el patiment; però, de quina forma? Amb una Josefina escarificada, rasurada, supervivent d’Auschwitz? Sí, amb tot això; però també amb una Josefina amb els ulls plens de vida, de ràbia, de desafiament, en aquesta llarga lluita que l’ha portat, avui, a la curació.

Feta la selecció de les fotografies, havíem de decidir com contar aquesta història. I vam optar per seguir la cronologia de la seva ma-laltia, sense artificis. Cap artifici a les fotos, cap artifici a la narració. La finalitat no era la bellesa: si fotografiar és escriure la llum, no hem d’oblidar llegir les paraules dissimu-lades rere cada fotografia.

www.francoisperri.com

Entre todos los recuerdos que tengo de aquellos meses, hay algunos que me remue-ven especialmente, como el que tengo de un día soleado de primavera. Recuerdo que, aun-que la temperatura era buena, acabó cogien-do mucho frío, pero yo insistía en continuar, quería terminar la sesión. Mirando atrás, me recrimino no haberme dado cuenta antes de los terribles efectos de la quimioterapia...

También me viene a la cabeza el día que vino a mi casa y me dijo: “He reflexionado mu-cho, he hablado con mi gente y pienso que deberíamos mostrar este testimonio, aun-que mi intimidad quede al descubierto”. En aquel momento, se me planteó un reto: elegir algunas entre todas las imágenes que habi-tan en mi laboratorio. Las escogidas debían mostrar la fuerza, la lucha y, por supuesto, el sufrimiento; ¿pero, de qué forma? ¿Con una Josefina escarificada, rasurada, superviviente de Auschwitz? Sí, con todo ello; pero tam-bién con una Josefina con los ojos llenos de vida, de rabia, de desafío, en esta larga lucha que la ha llevado, hoy, a la curación.

Hecha la selección de las fotografías, debía-mos decidir cómo contar esta historia. Y op-tamos por seguir la cronología de la enferme-dad, sin artificios. Ningún artificio en las fotos, ningún artificio en la narración. La finalidad no era la belleza: si fotografiar es escribir la luz, no debemos olvidarnos de leer las pala-bras disimuladas detrás de cada fotografía.

www.francoisperri.com

Page 9: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

Catàleg fotogràficCatálogo fotográfico

Page 10: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

18 19

Em diagnostiquen càncer de mama. Les estadístiques,

aquelles que asseguren l’èxit del 98% dels casos detectats precoçment, em podrien consolar.

Però no és així. Tenc por;

por del dolor, del patiment, de la mort.

Me diagnostican cáncer de mama. Las estadísticas,

aquellas que aseguran el éxito del 98% de los casos detectados precozmente, podrían consolarme.

Pero no es así. Tengo miedo;

miedo al dolor, al sufrimiento, a la muerte

Morta de por | Juny 2013. BinissaidaMuerta de miedo | Junio 2013. Binissaida

Page 11: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

20 21

Record amics que ja no hi són, i la por s’apodera de mi.

Entr en xoc i em consumesc a poc a poc.Em sent indefensa.

El meu cos canviarà. Jo canviaré.Queden dos mesos per a l’operació.

Me acuerdo de amigos que ya no están, y el miedo se apodera de mí.

Entro en shock y me consumo poco a poco.Me siento indefensa.

Mi cuerpo cambiará. Yo cambiaré.Quedan dos meses para la operación.

Venus. Última imatge del meu cos al complet | Juny 2013. BinissaidaVenus. Última imagen de mi cuerpo al completo | Junio 2013. Binissaida

Page 12: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

22 23

Entr al quiròfan. Fa fred. “Què noms?”

Record la meva família i la meva parella al passadís; i a mi mateixa, aixecant el polze.

Tot ha anat bé. Sent un incomprensible alleujament.

Entro en quirófano. Hace frío. “¿Cómo te llamas?”

Recuerdo a mi familia y a mi pareja en el pasillo; y a mí misma, levantando el pulgar.

Todo ha ido bien. Siento un incomprensible alivio.

L’inici | Agost 2013. MaóEl inicio | Agosto 2013. Maó

Page 13: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

24 25

L’alien ja no hi és. Ha marxat.Em queda la ferida, gran, profunda.

Encara ha de cicatritzar.Continuu.

El alien ya no está. Se ha ido. Me queda la herida, grande, profunda.

Todavía debe cicatrizar.Sigo.

Amputació | Agost 2013. MaóAmputación | Agosto 2013. Maó

Page 14: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

26 27

Pens en la mar (la meva mar). La mar em dóna vida.

Vull tornar a ella, sentir que m’abraça. Vull donar la benvinguda al meu nou cos...;

a la meva nova vida?Però la por em paralitza.

Pienso en el mar (mi mar). El mar me da vida.

Quiero volver a él, sentir que me abraza. Quiero dar la bienvenida a mi nuevo cuerpo…;

¿a mi nueva vida?Pero el miedo me paraliza.

Un dia sense sol | Agost 2013. MaóUn día sin sol | Agosto 2013. Maó

Page 15: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

28 29

Em treuen els punts. La ferida continua aquí.

Estic neta?

Me quitan los puntos. La herida sigue ahí.

¿Estoy limpia?

Sense rumb | Agost 2013. MaóSin rumbo | Agosto 2013. Maó

Page 16: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

30 31

El temps passa i la ferida es converteix en cicatriu,

però jo continuu sentint-me petita, perduda. Què ve, ara?

El tiempo pasa y la herida se convierte en cicatriz,

pero yo sigo sintiéndome pequeña, perdida. ¿Qué viene, ahora?

Escarificació | Setembre 2013. Cala Sant EsteveEscarificación | Septiembre 2013. Cala Sant Esteve

Page 17: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

32 33

Entre dies grisos i tristos, s’obre pas la llum.Són moments, espais intermitents,

que m’alleugen i em sanen.Suficients per sentir-me lliure, forta.

Entre días grises y tristes, se abre paso la luz. Son momentos, espacios intermitentes,

que me alivian y me sanan.Suficientes para sentirme libre, fuerte.

Cercant... | Setembre 2013. Cala Sant EsteveBuscando... | Septiembre 2013. Cala Sant Esteve

Page 18: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

34 35

Em sorprèn la velocitat a la qual canvia el meu cos.La meva ment, en canvi, fa i desfà camí.

De vegades sent que no avanç; de vegades sent que tot segueix el seu curs;

de vegades em sent tranquil·la, tranquil·la i resignada.De vegades sent pau.

Me asombra la velocidad a la que cambia mi cuerpo. Mi mente, en cambio, hace y deshace el camino.

A veces siento que no avanzo; a veces siento que todo sigue su curso;

a veces me siento tranquila, tranquila y resignada. A veces siento paz.

… la pau | Setembre 2013. Cala Sant Esteve… la paz | Septiembre 2013. Cala Sant Esteve

Page 19: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

36 37

Hi ha dies en què em rebel i mir de front la por, la rept (em rept):

“Eh, tu! Sé que això no ha acabat, però la primera batalla l’he superat.

Estic decidida a guanyar aquesta guerra.”

Hay días en los que me rebelo y miro de frente al miedo, le reto (me reto):

“¡Eh, tu! Sé que esto no ha acabado, pero la primera batalla la he superado. Estoy decidida a ganar esta guerra.”

Físic canviant | Setembre 2013. Cala Sant EsteveFísico cambiante | Septiembre 2013. Cala Sant Esteve

Page 20: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

38 39

El meu cos ha perdut la simetria. Costa molt evitar que la mutilació física s’endinsi

i em trenqui en mil trossos. Continuu la meva lluita.

Per sort, em sent acompanyada.

Mi cuerpo ha perdido la simetría. Cuesta trabajo evitar que la mutilación física se adentre en mí

y me rompa en mil pedazos. Sigo mi lucha.

Por suerte, me siento acompañada.

Asimetria | Setembre 2013. Cala Sant EsteveAsimetría | Septiembre 2013. Cala Sant Esteve

Page 21: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

40 41

Primera sessió de quimioteràpia. El verí entra dins el meu cos.

Decidesc contrarestar-lo. Em decant per un tractament oncològic complementari,

canvii la meva alimentació i continuu la meva rutina. Les coses quotidianes m’ajuden a digerir

el que té d’anòmal la meva nova vida.

Primera sesión de quimioterapia. El veneno entra en mi cuerpo.

Decido contrarrestarlo. Opto por un tratamiento oncológico complementario,

cambio mi alimentación y sigo con mi rutina. Lo cotidiano me ayuda a digerir

lo que tiene de anómalo mi nueva vida.

La quimioteràpia entra a la meva vida | Setembre 2013. MaóLa quimioterapia entra en mi vida | Septiembre 2013. Maó

Page 22: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

42 43

Som jo? Em costa reconèixer-me.El meu cos continua canviant a una velocitat de vertigen.

No m’agrada la comparació, però, quan me mir,

no puc evitar pensar en els camps de concentració... Sent que, només de pensar-ho, m’he de disculpar.

¿Soy yo? Me cuesta reconocerme. Mi cuerpo sigue cambiando a una velocidad de vértigo.

No me gusta la comparación, pero, cuando me miro,

no puedo evitar pensar en los campos de concentración... Siento que, sólo por pensarlo, debo disculparme.

Davant el mirall | Setembre 2013. MaóAnte el espejo | Septiembre 2013. Maó

Page 23: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

44 45

Tenc molt de fred. Not que el meu cos es deteriora.

Perd pes i pèl. També il·lusió i confiança.

Cada dia som més conscient que hauré de tocar fons, per sortir-ne.

Què m’espera?

Tengo mucho frío. Noto que mi cuerpo se deteriora.

Pierdo peso y pelo. También ilusión y confianza. Cada día soy más consciente

de que deberé tocar fondo, para salir de ésta. ¿Qué me espera?

Tenc fred | Novembre 2013. BinissaidaTengo frío | Noviembre 2013. Binissaida

Page 24: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

46 47

Com era la meva vida, abans? Abans de la fatídica diagnosi,

abans de la mastectomia, abans de la quimioteràpia?

Com era jo, abans?

¿Cómo era mi vida, antes? ¿Antes del fatídico diagnóstico,

antes de la mastectomía, antes de la quimioterapia?

¿Cómo era yo, antes?

Com era la meva vida abans? | Gener 2014. Cala Sant Esteve¿Cómo era mi vida antes? | Enero 2014. Cala Sant Esteve

Page 25: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

48 49

Entre tanta ofuscació, també s’obre pas la lucidesa.

“Deixa el passat enrere, on ha d’estar, i centra’t en l’ara”.

Però, de vegades, em resulta inevitable pensar en el futur,

un futur que veig incert.

Entre tanta ofuscación, también se abre paso la lucidez.

“Deja el pasado atrás, donde debe estar, y céntrate en el ahora”.

Pero, a veces, me resulta inevitable pensar en el futuro,

un futuro que veo incierto.

Futur incert | Gener 2014. Cala Sant EsteveFuturo incierto | Enero 2014. Cala Sant Esteve

Page 26: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

50 51

Crit “prou!”, però obr els ulls i tot continua igual.

“Quan em despertaré d’aquest malson?”, em deman una vegada i una altra.

No trob respostes que em tranquil·litzin. Estic cansada. Vaig cap avall.

Grito “¡basta!”, pero abro los ojos y todo sigue igual.

“¿Cuándo despertaré de esta pesadilla?”, me pregunto una y otra vez.

No encuentro respuestas que me tranquilicen. Estoy cansada. Voy hacia abajo.

No me’n vull anar | Febrer 2014. Cala Sant EsteveNo me quiero ir | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 27: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

52 53

Queda tan poc de mi... El tractament m’està consumint.

A l’alopècia i la preocupant primor se sumen altres efectes no visibles,

com la pèrdua de memòria, l’alteració del gust i l’olfacte, l’insomni i aquesta dolorosa hipersensibilitat...

Tenc fred, un fred intens.

Qué poco queda de mí...El tratamiento me está consumiendo.

A la alopecia y la preocupante delgadez se suman otros efectos no visibles,

como la pérdida de memoria, la alteración del gusto y el olfato,

el insomnio y esa dolorosa hipersensibilidad... Siento frío, un frío intenso.

Falsa tranquil·litat | Febrer 2014. Cala Sant EsteveFalsa tranquilidad | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 28: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

54 55

Em faig moltes preguntes, massa. Vaig i venc.

Pens, pens i pens.Un “per què?” estèril apareix una vegada i una altra.

Deixar de pensar m’aniria bé. Però no puc.

“Com serà la meva vida sense mi? On és la llum?

Me hago muchas preguntas, demasiadas. Voy y vengo.

Pienso, pienso y pienso. Un “¿por qué?” estéril aparece una y otra vez.

Dejar de pensar me iría bien. Pero no puedo.

“¿Cómo será mi vida sin mí? ¿Dónde está la luz?”

Preguntes sense resposta | Febrer 2014. Cala Sant EstevePreguntas sin respuesta | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 29: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

56 57

Sembla que no té fi, i jo no tenc tot el temps del món.

Em rebel, una vegada més.Desafiï el destí;

però, quin és el meu destí?

Esto parece no tener fin, y yo no tengo todo el tiempo del mundo.

Me rebelo, una vez más. Desafío al destino;

pero, ¿cuál es mi destino?

Desafiament al destí | Febrer 2014. Cala Sant EsteveDesafío al destino | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 30: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

58 59

M’agrada llegir. M’agrada viure aquelles altres realitats, les literàries.

Ara, tanmateix, em conform a tocar el paper, a olorar-lo. Amb prou feines retenc l’escrit a una pàgina.Una altra pèrdua que confiï recuperar prest.

Me gusta leer. Me gusta vivir esas otras realidades, las literarias.

Ahora, sin embargo, me conformo con tocar el papel, con olerlo. A duras penas retengo lo escrito en una página. Otra pérdida que confío en recuperar pronto.

Somii | Febrer 2014. Cala Sant EsteveSueño | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 31: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

60 61

Per sort, a “la meva vida amb càncer” també hi ha espai per al riure.

Gràcies per ser-hi, per fer-me riure, per escoltar-me,

per sacsejar-me, per no compadir-me. Per estimar-me.

Por suerte, en “mi vida con cáncer” también existe espacio para la risa.

Gracias por estar ahí, por hacerme reír, por escucharme,

por sacudirme, por no compadecerme. Por quererme.

El riure cerca el seu espai | Febrer 2014. Cala Sant EsteveLa risa busca su espacio | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 32: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

62 63

He decidit prioritzar. Em neix fer-ho.

No vull fer res per obligació o per acontentar algú.Em torn intolerant amb allò que no m’agrada.

Veig la vida des d’un altre prisma.

He decidido priorizar. Me nace hacerlo.

No quiero hacer nada por obligación o por contentar a alguien.Me vuelvo intolerante con aquello que no me gusta.

Veo la vida desde otro prisma.

Lent deteriorament | Febrer 2014. Cala Sant EsteveLento deterioro | Febrero 2014. Cala Sant Esteve

Page 33: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

64 65

Continuen els canvis.Veig com “creix” el meu nou pit,

i em sent estranya.Hi ha dies que em resulta inevitable

veure’m com una nina rompuda.En mil trossos.

Continúan los cambios. Veo como “crece” mi nuevo pecho,

y me siento extraña. Hay días en los que me resulta inevitable

verme como una muñeca rota.En mil pedazos.

En mil bocins | Maig 2014. Cala Sant EsteveEn mil pedazos | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 34: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

66 67

Tenc 47 anys i em sent vella, per dins i per fora.

La malaltia em continua consumint, em degrada.

Estic ficada en una dura lluita, de la qual en pens sortir reforçada.Si no, per a què tant de patiment?

Tengo 47 años y me siento vieja, por dentro y por fuera.

La enfermedad me sigue consumiendo, me degrada.

Estoy metida en una dura lucha, de la que pienso salir reforzada.

Si no, ¿para qué tanto sufrimiento?

No em reconec | Maig 2014. Cala Sant EsteveNo me reconozco | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 35: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

68 69

No ho puc evitar. Hi ha dies que sent ràbia;

una ràbia que sorgeix de la impotència, de la sensació d’abandonament... De l’absència de raons.Cerc una resposta que expliqui per què, però no la trob.

No n’hi ha.Intent deixar de banda les coses negatives.

Costa, però ho intent.

No puedo evitarlo. Hay días en los que siento rabia;

una rabia que surge de la impotencia, de la sensación de abandono… De la ausencia de razones.

Busco una respuesta que explique por qué, pero no la encuentro. No la hay.

Intento dejar de lado lo negativo. Cuesta, pero lo intento.

Som jo? | Maig 2014. Cala Sant Esteve¿Soy yo? | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 36: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

70 71

“Las torres son tan altasy tan grandes los gigantes

que me asusto y me estremezcoal verme tan pequeñay tan fácil de pisar.”

Fragment de ‘Lo mejor de lo peor’, del disc Vida tóxica (2007), de Luz Casal.Fragmento de ‘Lo mejor de lo peor’, del disco Vida tóxica (2007), de Luz Casal.

Vida tòxica | Maig 2014. Cala Sant EsteveVida tóxica | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 37: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

72 73

Al darrere: les ombres, la no-vida.Al davant: la llum, la neo-vida.

Em trob a terra de ningú.He de continuar. Una altra passa.

Detrás: las sombras, la no-vida.Ante mí: la luz, la neo-vida.

Me encuentro en tierra de nadie.Debo seguir. Otro paso.

Malson infinit | Maig 2014. Cala Sant EstevePesadilla infinita | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 38: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

74 75

Darrera sessió de quimioteràpia.Per fi deixen d’injectar-me verí.

Desitj sentir-me bé.La llum, aquella llum nítida de la meva illa,

comença a entrar a la meva vida.

Última sesión de quimioterapia.Por fin dejan de inyectarme veneno.

Ansío sentirme bien.La luz, esa luz nítida de mi isla,

empieza a entrar en mi vida.

Tornarà la llum? | Maig 2014. Cala Sant Esteve¿Volverá la luz? | Mayo 2014. Cala Sant Esteve

Page 39: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

76 77

El tractament és ara menys agressiu.Em creix el cabell i el pèl,

torn a tenir celles (i expressió), recuper pes, dorm millor; també sent millor...

I continuu curant-me les ferides.

El tratamiento es ahora menos agresivo.Me crece el pelo y el vello,

vuelvo a tener cejas (y expresión), recupero peso, duermo mejor; también siento mejor...

Y sigo curándome las heridas.

Una altra vegada | Agost 2014. MaóOtra vez | Agosto 2014. Maó

Page 40: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

78 79

Visibles i invisibles. Així són les ferides del càncer.

Atroces. Doloroses. Et marquen per dins i per fora.

I muten, muten en cicatrius, l’expressió del dany i la superació.

Visibles e invisibles. Así son las heridas del cáncer.

Atroces. Dolorosas. Te marcan por dentro y por fuera.

Y mutan, mutan en cicatrices, la expresión del daño y de la superación.

Cicatriu | Agost 2014. MaóCicatriz | Agosto 2014. Maó

Page 41: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

80 81

El meu nou pit agafa forma.No record l’anterior.

Va desaparèixer del meu cos i dels meus records.

Mi nuevo pecho va cogiendo forma.No me acuerdo del anterior. Desapareció de mi cuerpo

y de mis recuerdos.

De plàstic dur | Agost 2014. MaóDe plástico duro | Agosto 2014. Maó

Page 42: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

82 83

Em sent estranya (per enèsima vegada).Pot una cosa inert acabar sent part de mi?

Aconseguiré acceptar-la?Aconseguiré acceptar-me?

Me noto extraña (por enésima vez).¿Puede una cosa inerte acabar siendo parte de mí?

¿Conseguiré aceptarla? ¿Conseguiré aceptarme?

Cos estrany | Agost 2014. MaóCuerpo extraño | Agosto 2014. Maó

Page 43: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

84 85

Em començ a reconèixer.A poc a poc, tot va tornant al seu lloc.

Recuper allò perdut.Però ara és diferent.

He canviat. Allò que he après, allò que he viscut, m’han canviat.

Ara sí, sembla que el malson arriba a la fi.

Empiezo a reconocerme.Poco a poco, todo va volviendo a su sitio.

Recupero lo perdido. Pero ahora es diferente.

He cambiado. Lo aprendido, lo vivido, me han cambiado.

Ahora sí, parece que la pesadilla toca a su fin.

Em reconec! | Agost 2014. Maó¡Me reconozco! | Agosto 2014. Maó

Page 44: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

86 87

La mar torna a la meva vida.M’aporta pau i serenitat quan més ho necessit.

Dos nous cops em dobleguen: les morts de mon pare i de l’avi.

La fortalesa del jonc resideix en la seva adaptabilitat. Ho pens, i continuu.

El mar vuelve a mi vida.Me aporta paz y serenidad cuando más lo necesito.

Dos nuevos zarpazos me quiebran: las muertes de mi padre y de mi abuelo.

La fortaleza del junco reside en su adaptabilidad. Lo pienso, y sigo.

La meva realitat | Setembre 2015. Es GrauMi realidad | Septiembre 2015. Es Grau

Page 45: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

88 89

Entrar a l’aigua, submergir-me, nedar, surar...

Crec que mai abans havia sentit amb tanta intensitat el poder regenerador de la mar.

La meva mar.

Entrar en el agua, sumergirme, nadar, flotar...

Creo que nunca antes había sentido con tanta intensidad el poder regenerador del mar.

Mi mar.

La meva mar | Setembre 2015. Cala Sant EsteveMi mar | Septiembre 2015. Cala Sant Esteve

Page 46: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

90 91

S’allunya la malaltia.S’apropa el final feliç.

Se aleja la enfermedad.Se acerca el final feliz

Sorpresa! | Febrer 2016. Hospital Mateu Orfila, Maó¡Sorpresa! | Febrero 2016. Hospital Mateu Orfila, Maó

Page 47: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

92 93

Un petit detall, resolt amb mestria quirúrgica,

em torna una part de mi.Don per acabada la meva vida entre quiròfans.

Deix enrere tres anys que m’han romput i amb els quals, al mateix temps, he crescut.

Un pequeño detalle, resuelto con maestría quirúrgica,

me devuelve una parte de mí.Doy por finalizada mi vida entre quirófanos.

Dejo atrás tres años que me han roto y con los que, a la vez, he crecido.

Això és màgia! | Febrer 2016. Hospital Mateu Orfila, Maó¡Esto es magia! | Febrero 2016. Hospital Mateu Orfila, Maó

Page 48: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

94 95

Mir enrere i crec que he tingut sort.El càncer forma part del meu nou jo.

He après a viure millor.

Echo la vista atrás y creo que he tenido suerte.El cáncer forma parte de mi nuevo yo.

He aprendido a vivir mejor.

Viva | Setembre 2016. Es GrauViva | Septiembre 2016. Es Grau

Page 49: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

96 97

Ric amb ganes.Ric perquè deix enrere aquests 1.096 dies.Ric perquè mir la vida amb uns altres ulls.

Ric perquè estic viva.

Río con ganas.Río porque dejo atrás estos 1.096 días.Río porque miro la vida con otros ojos.

Río porque estoy viva.

Aquesta és la meva història | Setembre 2016. Es GrauEsta es mi historia | Septiembre 2016. Es Grau

Page 50: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CICATRIUS CICATRICES

98 99

A Judith, que em va obrir els ulls; a Marisa i Arancha, Noe, Marta, Eva, Gràcia, Pepa i Bea, Tori, Nacho, Bety i Núria, Judit i Marga. Pel vostre amor i suport infinits.

A la meva estimada germana Olivia; i a Paco, Lola, Biel i Marc, que em van cuidar en la fase de deteriorament més extrem.

A la meva estimada mare, per donar-me la vida.

Al meu estimat pare, que va partir durant el procés de la meva malaltia, després de la seva lluita particular.

A Lydia, Carmen María, María i Izaskun, Alba, Tere i Manolo, Fabiola i Leo, Pili Biurrun, Queta, Zahira, Paloma, Olga, Patri, Cristina Loira, Cristina García, Mamen Azabache i Ximena, per ser-hi sempre.

Al meu estimat cap, Gabriel Pons, pel seu suport i afecte, i també per haver-me posat les coses tan fàcils.

A François Perri, Pepa Ferri i Bea Encabo, per creure en aquest projecte. Gràcies pel vostre suport incondicional i pel vostre treball desinteressat! Junts hem aconseguit tirar endavant aquesta bogeria.

A l’Ajuntament de Maó, per creure amb tanta força i entusiasme en aquest projecte, i abso-lutament fonamental per poder dur-lo a terme. Gràcies, Conxa, Biel i Laia!

A l’equip de Viatges Magon, incondicionals, i a ALBA-Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama de Menorca, lluitadores i companyes.

I a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, a Comi-tas Hotels, Autocares Vidal, Autocares Torres, Farmàcia Seguí Chinchilla i al Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.

Tots ho heu fet possible.

I el meu petit homenatge, també, a aquells amics que se’n van anar abans d’hora: els meus estimats Mayte, Jose, Álvaro i Nito.

AGRAÏMENTS

A Judith, que me abrió los ojos; a Marisa y Arancha, Noe, Marta, Eva, Gràcia, Pepa y Bea, Tori, Nacho, Bety y Núria, Judit y Marga. Por vuestro amor y apoyo infinitos.

A mi querida hermana Olivia; y a Paco, Lola, Biel y Marc, que me cuidaron en la fase de deterioro más extremo.

A mi querida madre, por darme la vida.

A mi querido padre, que se nos fue durante el proceso de mi enfermedad, tras su lucha particular.

A Lydia, Carmen María, María e Izaskun, Alba, Tere y Manolo, Fabiola y Leo, Pili Biu-rrun, Queta, Zahira, Paloma, Olga, Patri, Cristina Loira, Cristina García, Mamen Azaba-che y Ximena, por estar siempre ahí.

A mi querido jefe, Gabriel Pons, por su apoyo y cariño, y también por haberme puesto las cosas tan fáciles.

A François Perri, Pepa Ferri y Bea Encabo, por creer en este proyecto. ¡Gracias por vuestro apoyo incondicional y por vuestro trabajo desinteresado! Juntos hemos conseguido sacar a flote esta locura.

Al Ayuntamiento de Mahón, por creer con tanta fuerza y entusiasmo en este proyecto, y absolutamente fundamental para poder llevarlo a cabo. ¡Gracias, Conxa, Biel y Laia!

Al equipo de Viatges Magon, incondicionales, y a ALBA-Asociación de Mujeres Afectadas de Cáncer de Mama de Menorca, luchadoras y compañeras.

Y a la Consejería de Cultura, Participación y Deportes del Govern de les Illes Balears, Co-mitas Hotels, Autocares Vidal, Autocares Torres, Farmacia Seguí Chinchilla y al Departa-mento de Cultura del Consell Insular de Menorca.

Todos lo habéis hecho posible.

Y mi pequeño homenaje, también, a aquellos amigos que se fueron antes de tiempo: mis queridos Mayte, Jose, Álvaro y Nito.

AGRADECIMIENTOS

Page 51: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres

CicatriusLA MEVA VIDA EN 1.096 DIES

CicatricesMI VIDA EN 1.096 DÍAS

Page 52: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres
Page 53: CicatriusAjuntament de Maó Plaça Constitució, 1 Maó, Menorca Coordinació editorial Island Mood Maó, Menorca ... de dones que s’estan convertint en fars per a moltes altres