Gairebé la meitat d’electes són dones, però només hi ha un 23% d’alcaldesses

La revista del municipalisme català

Llum verda a la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial

Castellterçol. El Moianès

Més de 500 electes i tècnics locals participen en el debat municipalista del nou reglament de transparència

Cada vegada hi ha més acaldesses al capdavant dels municipis catalans. La paritat, però, encara està lluny. Per això, conversem amb quatre alcaldesses per conèixer el punt de vista femení en la política local. Pàg. 6-8

ACTUALITAT

424Abril 2021

Pàg. 4

#DEBATMUNICIPALISTA

Pàg. 18

SUMARI

Es constitueix la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT)

ACTUALITAT

Pàg. 4

Acord entre Generalitat, administracions locals i Endesa per abordar la pobresa energètica

REPORTATGE

Pàg. 5

Municipalisme en clau femenina. Parlem amb alcaldesses sobre la seva visió i la presència de les dones al món local

#DEBATMUNICIPALISTA

Pàg.6-8

Analitzem els novetats que incorpora el nou reglament de transparència en un debat amb 500 tècnics i electes locals

ACTUALITAT

Pàg. 13-14

Quasi 900 persones han passat pels cursos no presencials del mes de febrer i març del Pla agrupat AFEDAP 2021

FORMACIÓ

Pàg. 16

Entrevista a l’alcaldessa de Vic, Anna Erra

Pàg. 23

CastellterçolEl municipi de Castellterçol està situat a la co-marca del Moianès. Compta amb una superfície de 31,6 quilòmetres quadrats i uns 2.500 habi-tants. Castellterçol va néixer entorn d’un castell estratègic i deu el seu nom a Terçol o Terciolus, el cavaller que va edificar la fortificació. El pri-mer document, el més antic del Moianès, data de l’any 898. És el poble natal d’Enric Prat de la Riba, un dels catalans més influents a nivell municipal que va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Precisament, hi destaca la Casa-Museu Prat de la Riba o el Cas-tell i l’Església de Sant Fruitós. Gentilici: castell-terçolenc i castellterçolenca. La festa major se celebra el quart cap de setmana d’agost. El seu alcalde és Isaac Burgos (CeP). www.castelltersol.cat

I 2 I ACM

ENTREVISTA

C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.catwww.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera,

Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bas-saganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Coro-minas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu.

Impressió: Editorial MIC

La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

D’aquí a poc farà 42 anys, en les primeres eleccions mu-nicipals democràtiques després de la fosca etapa fran-quista, que guanyaven les eleccions 21 alcaldesses, re-presentant només un 2% de municipis liderats per dones d’entre tots els municipis del país.

Des de llavors, mandat rere mandat, s’ha anat augmen-tant el número d’alcaldesses fins arribar a les 215 ac-tuals, i 3.578 regidores. Un camí ascendent però encara no suficient, perquè encara ens queda molt camí per re-córrer per assolir la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits: personal, familiar, laboral, polític i, és clar, municipalista.

El nostre compromís en aquest sentit és ferm i absolut. La causa del feminisme i la igualtat és la de totes les dones, i també els homes, perquè igualtat és sinònim de justícia, de drets, d’oportunitats i de cohesió i qualitat de vida.

Seguirem treballant, per ampliar, donar a conèixer i en-fortir la xarxa de 107 Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), amb els equips, recursos i serveis espe-cialitzats en atenció a les víctimes de violències mas-clistes, incorporant la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques, i aplicant clàusules de no discrimi-nació salarial en la contractació pública, entre molts al-tres exemples.

Els nostres carrers i places han de ser espais lliures de violències masclistes, de discriminacions de qualsevol tipus, i només així seran espais de trobada, convivència i cohesió.

Lluís SolerPresident de l’ACM

I 3 I ACM

EDITORIAL

Municipalisme és feminisme

Imprès sobre Satimat Green.L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kgd’escombraries

14 kgde CO2

139 kmen un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwhd’energia

251 kgde fusta

www.acm.cat

I 4 I ACM

ACTUALITAT

La FMIT és un pas endavant de l’ACM per dotar al municipalisme català de noves eines, serveis, suport, assessorament i re-flexió en l’àmbit territorial, sumant sinergies entre l’administració local, l’àmbit acadè-mic i d’expertesa i l’àmbit professional, al voltant de les polítiques territorials. Així, la nova Fundació pretén donar suport, in-centivar i millorar la gestió local per al re-coneixement d’un territori divers, crear un espai de reflexió i pensament del territori amb les administracions amb la voluntat de potenciar la transversalitat, i actuar com a altaveu municipalista en la dinamització d’un territori avançat des de l’equitat i la sostenibilitat.

Constituïm la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) per potenciar la dinamització i la gestió territorial al servei dels municipisEl Patronat constituent de la nova Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT), presidit pel presi-dent de l’ACM, Lluís Soler, es va re-unir el 29 de març en format virtual per donar el tret de sortida. Aquesta nova Fundació està constituïda per totes les veus del món local, repre-sentants acadèmics i col·legis pro-fessionals vinculats amb el territori.

El president de l’ACM, Lluís Soler, ha des-tacat que “fem un salt endavant per abor-dar l’acció climàtica, impulsar la cohesió i la prosperitat a tots els pobles i ciutats, de la mà de tots els agents implicats”.

Aquesta nova fundació té l’objectiu de participar activament en les noves norma-tives i projectes amb incidència al territori, assessorar les administracions locals per a un desenvolupament sostenible i de quali-tat, impulsar iniciatives de gestió futura del

territori, potenciar els reptes i oportunitats a partir de l’escala municipal, impulsar estra-tègies per aprofundir en la cohesió i inclu-sió social, reflexionar sobre la mobilitat local integrada en una mobilitat global, i apostar per la transició ecològica, entre d’altres. En aquest sentit, planteja espais de reflexió, recerca i transmissió de coneixement amb interrelació entre els diferents agents. Tam-bé es planteja organitzar jornades, semina-ris i activitats de debat per aportar visions locals i abordar-les de forma conjunta.

Primera reunió a distància del patronat de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT).

Patronat de la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial

Món local Col·legis professionals

Àmbit acadèmic i d’experiència

Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l’ACM Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de

l’FMC Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell i vicepresident de l’FMC Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de

Micropobles de Catalunya (AMC) Sergi Pedret, alcalde de Riudoms i vicepresident de l’ACM Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita i vicepresi-

dent de l’ACM Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys i vicepresiden-

ta de l’ACM Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei i vicepresident de l’ACM Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa i president del Fòrum de

Joves Electes de l’ACM Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal del Ripollès i

president del Fòrum Comarcal de l’ACM Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís Altres diputacions (en tramitació)

Lorena Vela, degana del Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) Oriol Amat, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Elena Rodríguez, representant del Col·legi de Geògrafs Josep Canós, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Ca-

talunya (COEIC) Assumpció Puig, degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Cata-

lunya (COAC) Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) (en procés de

nomenament) Altres col·legis (com a convidats)

Ramon Roca, president del Consell Assessor per al Desenvolupa-ment Sostenible (CADS) Agustí Serra, secretari de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat Estanislau Roca, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de

Catalunya (UPC) Josep Maria Aguirre, doctor en dret i professor de la Universitat de

Girona Marc Esteve, director de l’Institut de Governança Pública d’ESADE

ACTUALITAT

40 anys al servei del municipalisme català

Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya

Assessorem i donem eines i suport als ens locals

Oferim un ampli catàleg de productes i serveis

Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania

L‘acord, que parteix de la llei de pobre-sa energètica del 2015, estableix que Endesa assumirà íntegrament el deute contret per aquestes persones i famílies

Generalitat, administracions locals i Endesa signen l‘acord per regular la pobresa energètica

Generalitat, administracions lo-cals i Endesa van anunciar el 29 de març un acord històric per eixugar el deute acumulat dels darrers sis anys per pobresa energètica, que són 38,7 milions d’euros correspo-nents a 35.518 famílies.

Representants de les diferents administracions i Endesa en l’acte de signatura de l’acord.

vulnerables des de l’inici de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 (el 6 d’agost de 2015) fins al 31 de desembre de 2018. Són uns 17,5 milions d‘euros. El deute dels anys 2019 i 2020 (uns 21,3 milions d‘euros), el 50% l‘assumirà Endesa i l‘al-tre 50% les administracions signants (un 75% els assumirà la Generalitat i el 25% les administracions supralocals). El cost de la pobresa energètica que es generi a partir de l‘1 de gener del 2021, s‘assu-mirà al 50%.

La vicepresidenta de l‘ACM i alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch, va assistir a la signatura de l‘acord, presi-dida pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremo-sa. El Homrani va destacar que l‘acord “dona seguretat jurídica a les famílies i als ajuntaments, i corresponsabilitat a admi-nistracions i Endesa per fer front a noves situacions”. L‘ACM durant mesos ha parti-cipat a la Taula de negociació i l‘entitat mu-nicipalista destaca que els ajuntaments no han d‘assumir ni un euro del deute, ja que ja han pagat prou.

L‘acord també serveix per regular la despe-sa generada per les situacions de pobresa energètica a partir de l’1 de gener de 2021. S’ha treballat i negociat a través de la Taula per abordar la pobresa energètica, forma-da pel Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies, el Departament d’Empresa i Coneixement, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropo-litana de Barcelona, l‘ACM, l’FMC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

I 6 I ACM

REPORTATGE

A excepció de Cantenys, que és la segona dona en ocupar l’alcaldia de Vilafant, Sayavera, Amposta i Valero són les primeres dones a ocupar el càrrec als seus municipis. Totes elles treballen amb equips majoritàriament femenins i expliquen com van canviar el funcionament l’Ajuntament un cop van ocupar el càrrec.

Amb estils propis, cada alcaldessa ha trobat la manera d’introduir la mi-rada femenina en la governança dels seus municipis. L’alcaldessa d’Òdena explica com va transformar una orga-nització “molt vertical” en una de “més horitzontal”, que forma part del procés

de “feminització del consistori”. I com ha implementat polítiques feministes, per exemple, a nivell urbanístic. “Quan reformem un carrer, estudiem si hi ha de passar un pare o una mare amb un cotxet”, diu Sayavera, que afegeix que aquesta mirada també s’aplica per fer “un municipi més bonic i atractiu” perquè els ciutadans hi visquin “més còmodament”.

Òdena també ha implantat el llenguat-ge no sexista en tots els documents de l’Ajuntament i ara treballa per posar les bases per a polítiques feministes transversals. Una fórmula que ja apli-ca l’Ajuntament de Vilafant. “Entenem

que les polítiques feministes s’han de treballar des de totes les àrees per igual”, explica l’alcaldessa Cantenys. El municipi empordanès té una Comis-sió d’Igualtat que parteix de la idea que “la mirada d’igualtat de gènere s’ha de traslladar en tots els àmbits”.

Al Pinell de Brai també es treballa per portar la “mirada feminista” en tots els àmbits del poble, però Eva Ampos-ta aposta per fer especial incís en el col·lectiu de gent gran. Principalment es treballa a partir del grup de lectura i escriptura, en espais de participa-ció amb les entitats, o a la biblioteca municipal autogestionada pels veïns, amb l’objectiu de canviar actituds o costums patriarcals, i fer-ho des del consens. “M’ha sorprès, la gent està més conscienciada del que em pen-sava”, diu l’alcaldessa, que sí admet que és “més difícil” arribar als homes més grans perquè hi ha “menys espais de trobada”. Al municipi també

La mirada femenina a la política municipal

La meitat de la ciutadania cata-lana viu en municipis liderats per una alcaldessa, però només el 23% d’alcaldies estan encapçala-des per dones. Quatre d’elles són les alcaldesses d’Òdena, Maria Sayavera, de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, del Pinell de Brai, Eva Amposta, i de Vilafant, Consol Cantenys. Són quatre exemples de com, des de pobles petits, les polítiques municipals canvien des de la mirada femenina.

L’alcaldessa d’Òdena, Maria Sayavera, conversant amb una tècnica a l’exterior de l’Ajuntament.

L’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, conversant amb una veïna.

Reportatge en col·laboració amb:G. Tubert / O. Bosch / M. Martí / A. Ferràs / J. Marsal

L‘alcaldessa d‘Òdena: “Quan reformem un carrer, estudiem si un pare o una mare hi ha de passar amb un cotxet“

I 7 I ACM

REPORTATGE

s’han fet accions concretes en l’àmbit de l’oci i els espais festius dels joves, com millores en la il·luminació, i altres gairebé invisibles per contribuir a evi-tar conductes i missatges masclistes.

La governança femenina també es detecta en les prioritats. A Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero destaca els es-forços dedicats a mantenir en funcio-nament l’escola del municipi, actual-ment formada per vuit alumnes. Tres més estan a la llar d’infants. Avisa que, si l’escola desapareix, “al poble no hi quedarà ningú”.

Valero defensa que les dones tenen una “sensibilitat social” que les fa es-tar més en contacte directe amb els ciutadans. Una visió que també té l’alcaldessa de Vilafant: “Baixes més al detall perquè has viscut en primera persona els àmbits de l’espai públic i privat, les necessitats de la gent”.

Cantenys sosté que el fet de ser dona permet “tenir unes sensibilitats dife-rents” i “això ajuda en totes les políti-ques públiques”.

Les quatre alcaldesses relaten com sovint han d’enfrontar-se a actituds masclistes o paternalistes. Són “tics masclistes” que es fan “sense ser-ne conscient”, explica l’alcaldessa d’Òdena, que a l’inici del seu mandat se sentia comentaris com: “Ostres, Òdena sí que té una alcaldessa jove i guapa”.Cantenys no es va sentir qüestionada

quan va arribar a l’alcaldia de Vilafant pel fet de ser dona, però recorda amb cert regust el moment en què va assu-mir la presidència del Consell Comar-cal de l’Alt Empordà, el 2009. Després de 21 anys amb presidents, es conver-tia en la primera dona a assumir el cà-rrec i l’interrogaven sobre com compa-ginaria la gestió pública amb la seva vida privada. “Em preguntaven com ho podria fer, com podria ser regidora, presidenta i dedicar-me a casa meva i als meus fills”, explica, “em va sobtar perquè és una pregunta que mai se li hauria fet a un home. Suposo que tots els que havien passat abans per la presidència tenien família”.

A l’alcaldessa de Pinell de Brai, que va accedir al càrrec amb 24 anys, li sap més greu ser qüestionada per ser dona que per ser jove. “M’he trobat ac-tituds de ‘jo tinc més anys que tu o a mi no m’has d’explicar res’. I respons:

Pla mig de Maria Sayavera asseguda a l’exterior de l’Ajuntament d’Òdena. Consol Cantenys, conversa amb un veí.

L’alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, passejant pel municipi. L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero.

A l‘alcaldessa de Vilafant li preguntaven com podia ser presidenta del consell i dedicar-se als fills

I 8 I ACM

té més confiança en tu i la teva feina”, explica, “si t’ho creus, ho pots fer”. Va-lero veu important la tasca de “men-talitzar” la població en entorns rurals com el seu per trencar “costums”.

Des d’Òdena, Sayavera creu que és molt diferent ser alcaldessa d’un poble petit com el seu, amb 3.500 habitants, que ser-ho d’una gran ciutat. “Segurament, a Barcelona ja només pel càrrec tens una altra imposició”, diu. Als pobles, “aques-

REPORTATGE

L’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, a la plaça del Mercat.

‘tu vens aquí, m’expliques alguna cosa i jo sóc l’alcaldessa’”.

Valero va haver de front als seus inicis com a alcaldessa a dues novetats. No només era la primera dona en ocupar el càrrec, sinó que a més no era na-tural del municipi, que no arriba als 200 habitants. Va veure com alguns dels seus veïns qüestionaven si esta-va preparada per abordar temes com els urbanístics o els relacionats amb la pagesia. “Si et veus segura, la gent

ta figura d’imposició no hi és” i als ho-mes “se’ls pressuposa un respecte que, en canvi, amb dones i a més joves, no hi és”. “La gent es pren la llibertat de no prendre’t tan seriosament”, lamenta.

L’alcaldessa del Pinell de Brai admet “un punt d’orgull” per haver obert portes: “Sempre hi ha d’haver algú que sigui el primer. Si el que fem des de l’ajuntament ajuda les dones que venen darrere meu, em dono per satisfeta”

Mira el reportatge també en vídeo aquí:

L’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, amb dos treballadors.

Després de les eleccions munici-pals del maig del 2019, el número d’alcaldesses a Catalunya va pujar del 18 al 23%. Des de les primeres elec-cions democràtiques del 1979, el nú-mero de regidores i alcaldesses no ha parat de créixer, però les dades encara estan lluny de la paritat. Per comar-ques, la del Garraf fa ple amb el 100% d’alcaldesses als seus sis municipis, mentre que el Priorat és qui té propor-

Lluny de la paritat: només un 23% d‘alcaldesses a Catalunya

cionalment menys dones al capdavant dels consistoris: només un 4,34%, una sola alcaldessa d’un total de 23 munici-pis. El número de regidores electes s’hi acosta més i representen el 44% del total. Als consells comarcals, només hi ha 10 dones al capdavant del total de 41. La paritat només es compleix a les diputacions, amb dues presidentes, Núria Marín a Barcelona i Noemí Llau-radó a Tarragona.

L‘alcaldessa de Bellmunt d‘Urgell: “Si et veus segura, la gent té més confiança en tu i la teva feina“

L‘alcaldessa del Pinell de Brai admet “un punt d‘orgull“ per haver obert portes a les dones que vindran darrere seu

Mira el vídeo amb motiu del 8 de març:

I 9 I ACM

ACTUALITAT

En una roda de premsa conjunta al Col·legi de Periodistes, les quatre entitats impulsaven l’acció després de la recent revocació del tercer grau als presos po-lítics i la retirada de la immunitat del pre-sident Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín per part del ple del Parlament Europeu.

Des de l’ACM, el seu president Lluís Soler va posar en valor el compromís del mu-nicipalisme català sempre al costat de la defensa dels drets i les llibertats. Així, So-ler va afirmar que “els alcaldes i alcaldes-ses, els ajuntaments, sempre hi hem estat. A les urnes, a les places, als carrers. Fent sentir la veu de la democràcia i practicant-la. Posant les urnes per facilitar que la ciu-tadania pugui expressar-se lliurement sen-se por a una repressió continuada que fa que a dia d’avui, malauradament, tinguem persones preses i exiliades, alcaldes i al-

El municipalisme català al costat dels drets i les llibertats amb la iniciativa ‘Places per l’Amnistia’ dels presos i exiliatsL’Associació Catalana de Munici-pis, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independèn-cia i Amnistia i Llibertat van pre-sentar l’11 de març l’acció ‘Places per l’Amnistia’, per la recollida de signatures als municipis catalans amb parades a les places durant el cap de setmana del 13 i 14 de març perquè la Llei d’Amnistia pugui ser aprovada al Congrés dels Dipu-tats.

caldesses condemnats”. El president de l’ACM també va destacar que el munici-palisme català seguirà estant al costat de la democràcia per treballar per un futur millor i que “ara és moment d’unir la nostra veu per reclamar l’amnistia, per reclamar que les persones preses i exiliades pu-guin tornar a casa el més aviat possible. Perquè en un estat democràtic no s’entén que posar les urnes sigui un delicte”.

El vicepresident d’Òmniu, Marcel Mauri, va destacar que amb la iniciativa “co-mencem una triple ofensiva ciutadana, política i social per posar l’amnistia i l’autodeterminació al centre de l’agenda política”. I va afegir que es vol que “cente-nars d’entitats de la societat civil se sumin a la reivindicació d’amnistia”. Josep Maria

Cervera, president de l’AMI, va recordar també que el món local ha estat sempre al costat dels presos polítics. La portaveu de l’Associació Amnistia i Llibertat, Susan-na Pagès, va insistir que “ara agafa més sentit que mai la recollida de signatures. Instem al Congrés dels Diputats, a partir del nostre dret a petició”.

La presentació de la iniciativa va comptar també amb la presència del president de l’AMI, Josep Maria Cervera, el vicepresi-dent d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la portaveu de l’Associació Amnistia i Lliber-tat, Susanna Pagès, i també amb una fila zero amb la participació dels partits polí-tics independentistes abm Roger Torrent (ERC), Laura Borràs (JxCat), Pau Juvillà (CUP) i Lluís Font (PDeCAT).

Representants institucionals i polítics presents a la presentació de l’acte ‘Places per l’Amnistia’

I 10 I ACM

ACTUALITAT

L’Associació Catalana de Municipis segueix amb la ronda de contactes amb les universitats catalanes. El pre-sident de l’ACM, Lluís Soler, la secre-tària general, Joana Ortega, i el secre-tari general adjunt, Sergi Penedès, es van trobar el passat 5 de març amb el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torres. El 10 de març la trobada es va fer amb el direc-tor de Governança Pública d’ESADE, Marc Esteve. Mentre que el 16 de març la reunió es va fer amb el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell.

Les trobades amb les universitats catalanes serveixen per compartir si-nergies en temes de formació i obrir futures vies de col·laboració, ja si-gui a través dels Màsters i Postgraus que l’ACM ofereix tant a electes lo-cals com a treballadors públics de l’administració local.

Segueixen les trobades amb representants universitaris amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Ramon Llull i EsadeL’Associació Catalana de Muni-cipis (ACM) segueix amb les tro-bades de treball amb els màxims representants de les univer-sitats catalanes. Aquest març s’han fet reunions amb la Uni-versitat Politènica de Catalun-ya, Esade i la Universitat Ramon Llull.

El president de l’ACM en la reunió amb el rector de la UPC.

Reunió amb la Universitat Ramon Llull amb el president Lluís Soler, Joan Ortega i Sergi Penedès.

Oferim un catàleg de productes i proveïdors d’elements de protecció (mascaretes, gels, guants, etc) a disposició dels ens locals

Consulta’l a www.acm.cat

I 11 I ACM

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp

El Fòrum de Joves Electes debat aportacions en clau juvenil a l‘Agenda Rural de Catalunya

ÀMBITS SECTORIALS

El Fòrum de Joves Electes es va reunir el passat 24 de març en una jornada de treball centrada en l’Agenda Rural de Catalunya amb la voluntat d’aportar pro-postes amb una visió dels i les joves i responsables de joventut del país.

sició ecològica, el territori connectat o la innovació i dinamització social i econòmica.

Finalment es van compartir experièn-cies que s’estan aplicant al territori amb resultats prometedors per solu-

cionar algunes de les problemàtiques que presenta el món rural.

Els participants a la jornada de treball van agrair, sobretot, la possibilitat de debatre i participar de l’agenda des de la perspectiva dels i les joves.

Presidida per l‘alcalde de Fonollosa i president del Fòrum de Joves Elec-tes, Eloi Hernàndez, aquest va expli-car el projecte de l’Agenda Rural i les diferents fases de participació del do-cument incial, juntament amb la tècni-ca de l‘Associació d‘Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA),Judith Saus. La jornada de treball, que es va re-alitzar a través de videoconferència, va servir per plantejar les fortaleses i les febleses del territori, i els valors a destacar per dinamitzar i potenciar el territori rural. Així, també es van pre-senta els 8 eixos estratègics per de-senvolupar a través de l’Agenda Rural de Catalunya.

Concretament, es van fer quatre tal-lers de participació online per identi-ficar les barreres associades a cada tema i acompanyats amb un debat per fer propostes que puguin trencar aquestes barreres. Així, es van expo-sar reptes com el demogràfic, la tran-

I 12 I ACM

#DEBATMUNICIPALISTA

La sessió formativa, que es va celebrar en format online per als participants però pre-sencialment per als ponents, va comptar amb més de 500 inscrits i la presència del Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Insti-tucionals i Transparència, Bernat Solé. A la inauguració de la jornada el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va posar èmfasi en la necessitat que el mu-nicipalisme català, les seves institucions i treballadors i electes, siguin un exemple de bona gestió i governança i que la trans-parència sigui “no només un compromís sinó també una manera de ser i de fer”.

També va apuntar que l’ADN municipalista es basa en “una nova i bona política que necessita de governs oberts, que facilitin la participació a la ciutadania i que impulsin una comunicació oberta amb els nostres veïns i veïnes. Una ciutadania empodera-da és base de pensament crític i de fisca-lització que ens ha de permetre avançar com a societat”.

Més de 500 electes i tècnics de l’administració local participen en el debat municipalista del nou reglament de transparènciaL’ACM, mitjançant la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), va reunir l’11 de març més de mig miler de tècnics i electes de l’administració local en un debat municipalista a l’entorn del nou re-glament de transparència i accés a la informació pública, que va entrar en vigor fa unes setmanes amb la publicació del Decret 8/2021 de 9 de febrer.

Per la seva part, el Conseller Bernat Solé va destacar que “hem de construir una demo-cràcia de qualitat, i per això hem d’avançar cap a institucions essencialment transpa-rents”, i va remarcar que el reglament de transparència “és un pas endavant en aquest sentit i una peça clau per al desen-volupament de la Llei de Transparència”. Solé va reconèixer la feina feta en els da-rrers set anys, des de l’aprovació de la llei, destacant que “el treball coordinat i com-partit sempre és un èxit col·lectiu”, i va con-cloure animant a implementar el reglament de transparència “des del municipi més gran fins al més petit”.

El debat municipalista va comptar també amb la participació del secretari de Trans-parència i Govern Obert de la Generalitat,

Jordi Foz, i l’analista de la mateixa Secreta-ria, Oliver García, que van explicar el nou re-glament. Foz va explicar que “el reglament ha estat fruit d’un procés lent d’elaboració” i que “un dels aprenentatges del Govern Obert és que el temps que dediques a in-corporar coneixement i enriquir una política pública, és un temps que guanyes. Perquè aquest temps et permet escoltar la ciuta-dania i el conjunt d’actors implicats, i això suposa una millora en el producte final”. Foz va explicar que “la confiança ciutada-na és clau per al bon funcionament de les institucions. El producte que hem construït amb el reglament de transparència és sòlid i serà útil a la ciutadania”.

La sessió va servir per esvair dubtes en relació a les modificacions i casuístiques

Jordi Foz i Oliver García van exposar les novetats del reglament. Eugeni Castelló, asessor del Síndic de Greuges intervenint a distància.

El president de l’ACM i el Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

I 13 I ACM

#DEBATMUNICIPALISTA

Principals novetats que incorpora el reglament

Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert. Elisabet Samarra, presidenta de la GAIP, amb Lluís Corominas i Àstrid Desset de l’ACM

que incorpora el nou reglament a la Llei 19/2014 de Transparència, accés a la in-formació pública i bon govern, que va en-trar en vigor fa sis anys. En aquest sentit, aquest nou reglament té per objectiu con-cretar i clarificar aquells preceptes que generaven una disparitat d’interpretacions i aplicacions entre administracions pú-bliques, i incorpora la doctrina que han desenvolupat òrgans com la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, entre altres.

El debat municipalista va comptar també amb una taula rodona amb la participació de la presidenta de la Comissió de Garan-tia del Dret d’Accés a la Informació Públi-ca (GAIP), Elisabet Samarra, la directora de l’Agència de Transparència de l’AMB, Gemma Calvet, l’assessor del Síndic de Greuges de Catalunya, Eugeni Castelló, i el director de la Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), Lluís Corominas. Eli-

sabet Samarra va dir que la progressiva implantació i coneixement de la Llei de Transparència ha portat a un major exer-cici dels drets dels ciutadans en l’accés a informació pública, que es demostra amb el fet que en els dos darrers anys s’han presentat aproximadament 900 reclama-cions per any davant la GAIP.

Gemma Calvet va afirmar que l’aprovació de la Llei va definir uns paràmetres de go-vernança i gestió administrativa que van marcar un abans i un després a Catalun-ya, i va posar en valor la tasca desenvolu-pada per les entitats supralocals en el su-port a les administracions locals en l’àmbit de la transparència. També va manifestar la necessitat de desplegar més accions de suport tècnic i econòmic a les admi-nistracions locals i supralocals per a im-plementar el Reglament de transparència.

Eugeni Castelló va explicar que la Llei de Transparència planteja un canvi de model

de governança en el conjunt de totes les administracions públiques que és complex d’aplicar de forma homogènia i va posar de relleu que s’ha consolidat un avançament a dues velocitats entre les diverses adminis-tracions. Mentre que Lluís Corominas va afirmar que les administracions locals han fet un gran esforç per adaptar-se a la Llei de transparència, i va destacar que el re-glament incorpora aportacions del món lo-cal en el seu articulat, entre elles de l’ACM. També va explicar els projectes impulsats des de la FTBG en l’àmbit del bon govern i la integritat pública a l’administració local.

• El Decret desenvolupa parcialment la Llei de Transparència, en concret els àmbits de publicitat activa i dret d’accés a la informació pública.

• Es concreta quines persones i càrrecs tenen la consideració d’alts càrrecs i personal directiu local a efectes de la normativa de transparència.

• S’incorpora un procediment simplificat de tramitació de sol·licituds d’accés a la informació pública.

• Es concreten les causes d’inadmissió i els límits aplicables a les sol·licituds d’accés a informació pública.

• Es desenvolupa l’obligació d’establir procediments d’avaluació anual del compliment de les obligacions de pu-blicitat activa.

• Es garanteix l’accés dels càrrecs electes locals als mecanismes bàsics de garantia de reclamació davant la GAIP.

Torna a visualitzar el debat en vídeo a aquí:

Col·labora amb aquesta secció:

El municipalisme dona suport al Pla d‘Interior per lluitar contra la violència masclista i la desigualtat

L’Institut Català de les Dones (ICD), i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Co-marques de Catalunya (ACM), van signar el 23 de març un acord de cooperació insterinstitucional per treballar conjuntament per implementar les polítiques públiques destinades a erradicar la desigualtat entre dones i homes, i abordar la violència masclista. L’acord suposa una inversió l’any 2021 d’un total de 5.085.500 euros per donar suport als ens locals en el desplegament d’aquestes actuacions i reforçar l’atenció a les dones ateses pels 102 serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) dels ens locals de mes de 20 mil habitants i dels Consells Comarcals. Durant l’any 2020 a Catalunya s’ha atès 21.960 dones, el 28,3% es trobaven en situació de violència masclista.

El 28% de dones que sol·liciten atenció a les oficines de l’ICD i als SIAD locals estan travessant situacions de violències masclistes

Presentació del pla amb la secretària general de l’ACM, Joana Ortega.

L’ACM va donar suport al pla amb 20 noves mesures per fer front a la violència masclista, que va presentar el departa-ment d’Interior el 19 de març. Destaca la posada en marxa d’un canal de whatsapp gestionat per Mossos d’Esquadra per oferir prevenció, suport, de l’ajuda de la víctima o po-tencial víctima. Aqueste canal està en funcionament des de l’1 d’abril. També destaca la dotació d’eines tecnològiques a tots els Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV) per oferir atenció i seguiment telemàtic a les víctimes, entre d’altres.

Reunió virtual entre l’IC, l’ACM i l’FMC.

ÀMBITS SECTORIALS

I 15 I ACM

ACTUALITAT JURÍDICA

Apunts sobre la sentència del TC que declara la inconstitucionalitat de diversos preceptes de la Llei de Contractes (LCSP)

A continuació es fa un breu resum dels motius d’impugnació i dels pronuncia-ments dictats pel Tribunal a l’efecte:

Irregular transposició de la norma-tiva europea amb una clara vulnera-ció del principi de neutralitatEl TC desestima que la LCSP hagi in-corregut en una vulneració del princi-pi de neutralitat en la transposició de la normativa europea, perquè és una qüestió aliena a la jurisdicció constitu-cional.

Diferent tracte que la norma dis-pensa a la Comunitat d’Aragó en no reconèixer-ne el règim foralEn aquest extrem, el TC declara que la pretensió que la LCSP impedeix a la Comunitat Autònoma d’Aragó l’actualització els seus drets històrics en matèria de contractació no troba empara en la Disposició Addicional Primera de la Constitució, i tampoc en altres disposicions del bloc cons-titucional, com la Disposició Addicio-nal tercera de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.

Vulneració de l’ordre competen-cial en matèria de contractació en perjudici de les competències au-tonòmiques de desenvolupament i execució o de la seva potestat d’autoorganitzacióEl Ple del TC, en relació amb els arti-cles que a judici de la part recurrent han vulnerat l’ordre competencial en matèria de contractació, recorda que ha d’entendre’s per legislació bàsica

en aquesta matèria: “(...) todos aque-llos preceptos de la LCSP que direc-tamente se encaminen a dotar de una efectividad práctica a los principios de libertad de acceso a las licitacio-nes, publicidad y transparencia de los procedimientos; igualdad de trato y no discriminación entre licitadores; in-tegridad y eficiente utilización de los fondos públicos –STC 84/2015, FJ 5 a), plasmados en el art. 1.1 LCSP-, de-ben ser razonablemente considerados como normas básicas. Por el contrario, no tendrán tal consideración <<aque-llas otras prescripciones de detalle o de procedimiento que, sin merma de la eficacia de tales principios básicos, pudieran ser sustituidas por otras re-gulaciones asimismo complementarias o de detalle, elaboradas por las comu-nidades autónomas con competencia para ello>> (STC 141/1993, FJ 5). Por esta vía quedan excluidas de la esfera de lo básico aquellas prescripciones de orden procedimental y formal, que tienen una naturaleza complementa-ria y auxiliar que solo de forma muy incidental guardan conexión con los principios del régimen básico de con-tratación”.

En aplicació d’aquesta doctrina, de-clara inconstitucionals l’exclusió de l’eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òr-gans competents autonòmics (art.80.2), l’obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació (incís “de forma exclusiva y excluyente” del paràgraf cinquè de l’art. 347.3), i la previsió de la LCSP relativa a la de-terminació de l’òrgan competent, en absència de legislació autonòmica, per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació en l’àmbit dels ens lo-cals (paràgraf segon de l’art. 46.4).

La STC també declara que no són conformes a l’ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l’òrgan competent per a declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescrip-ció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l’habilitació normativa en matèria d’ús de mitjans electrònics, informàtics o te-lemàtics.

En data 18 de març de 2021, el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcial-ment el recurs interposat pel Go-vern de la Comunitat Autònoma d’Aragó contra diversos precep-tes de la Llei 9/2017, de 8 de nov-embre, de Contractes del Sector Públic.

I 16 I ACM

FORMACIÓ

Quasi 900 treballadors públics locals i electes han cursat a través de l‘aula virtual les accions formatives AFEDAP 2021 de febrer i març

A mitjans del mes de febrer es va tornar a reemprendre la formació que l’ACM porta a terme a través del Pla Agrupat AFEDAP 2021, una iniciativa de formació no presen-cial a quatre mans entre l’ACM, i les Dipu-tacions de Girona, Tarragona i Lleida. La primera proposta constava de 20 accions formatives organitzades al llarg del mes de febrer i del mes de març. Aquests tallers o cursos de curta durada van tornar a tenir molt èxit, ja que hi han passat 881 perso-nes de l’administració local. Això significa una mitjanda de 44 persones per a cada curs.

En aquesta primera convocatòria del 2021 s’ha tractat molta diversitat de temàtiques, moltes d’elles centrades en la gestió de la pandèmia Covid-19 i en àmbits com la gestió assistencial i d’atenció a les perso-nes o la reactivació econòmica dels muni-cipis. També hi ha hagut monogràfics molt específics i d’actualitat com poden ser els efectes en matèria de personal a la Llei de Pressupostos generals de l’Estat o la nova Llei de Facilitació de l’activitat econòmica i un novedós curs sobre l’ús de drons a l’administració pública local.

Sessions sobre les polítiques d’estímul econòmic durant la pandèmia, o un curs de cinc sessions sobre aspectes de la contractació pública, com la contractació per emergència, la gestió dels contractes menors o la funció del responsable del contracte han completat l’oferta.

Un total de 881 persones, ja si-guin treballadors públics locals o electes locals, han cursat al-guna de les 20 accions formati-ves que s’han ofert de forma vir-tual entre mitjans de febrer i el mes de març. Aquesta accions formaven part del programa AFEDAP 2021, que l’ACM orga-nitza, conjuntament amb les Di-putacions de Girona, Tarragona i Lleida.

Una sessió online del Curs sobre contractació pública, del qual se n’han fet dues edicions.

“La formació online ha vingut per quedar-se, igual que el teletreball“Com a formadora, quins són els reptes o canvis que t’has trobat en el moment de transformar la classe presencial al format online?El repte és llançar-te a la “red” sen-se veure una mirada o unes paraules prèvies a l’inici amb algun o alguns dels presents. Per això, trobo impor-tant “humanitzar-ho” amb alguns dels presents de forma prèvia, ja sigui uns minuts abans, ja sigui com introducto-ri quan comença la sessió. S’agraeix un acompanyament de la mà per via de la veu, com si quan entres a la sala ho fas en companyia de qui en farà la moderació.

Quins desavantages hi veus?El desavantatge més important és no poder observar la “presencialitat”, veure, cara a cara, uns ulls de sor-presa, avorriment, dubte, obligacció, confirmació, negació...quan exposes la matèria. Són aquestes mirades les que ajuden a prendre el pols de la sessió.

I les coses positives? L’instantaneïtat a l’inici i al final, que permet començar la sessió sense desplaçaments i acabar-la tornant a treballar al moment. Fet que propicia poder assisitir a algunes jornades més perquè en redueixis les ho-res de transitar, sense perjudici que no et limites ni per territorialitat, ni per cost.

A les administracions locals la forma-ció online ha vingut per quedar-se?Sense cap mena de dubte, de la mateixa manera que el teletreball, jo crec que es queda, com tot, en la dosis justa sempre agrada.

Llum Bruno, formadora i secretària general del Consell Comarcal del Bages

I 17 I ACM

La 9a edició de les Matinals Prat de la Riba s’iniciarà el proper 16 d’abril amb l’objectiu de tractar algunes de les no-vetats legislatives i d’altres qüestions d’interès. Es realitzaran els divendres de 9 del matí a 1 del migdia en format online i van adreçades a càrrecs electes que vul-guin actualitzar coneixements i aprofundir en qüestions de competència municipal i a personal directiu del sector públic local.

La primera sessió tindrà lloc el 16 d’abril

sota el títol ‘Els governs locals davant la problemàtica de l’habitatge’. Una sessió que se centrarà en mesures urbanístiques per millorar l’accés a l’habitatge, propos-tes per contenir els preus de lloguer i un taller pràctic sobre vulnerabilitat social i gestió de meses d’emergència local. Destaca la participació del director gene-ral d’Assumptes Contenciosos de la Ge-neralitat, Francesc Urios, i del secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra.

El 14 de maig la sessió es titula ‘Trans-parència i accés a la informació local’ i comptarà amb el secretari general de la Sindicatura de Comptes, Manel Rodrí-guez, o el director de la Fundació Trans-parència i Bon Govern Local de l’ACM, Lluís Corominas. Es parlarà de les obliga-cions dels càrrecs electes i del personal directiu local, del dret d’accés a la infor-mació pública local i dels plans d’integritat local. La sessió del 9 de juliol sobre

El 16 d‘abril iniciem la 9a edició de les Matinals Prat de la Riba per debatre sobre habitatge, transparència, urbanisme i reptes post-pandèmiaLa Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, junta-ment amb la UAB i la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes (FAAEE), proposen una nova edició de les Matinals Prat de la Riba. Un semi-nari, amb periodicitat bimensual, per tractar qüestions d’actualitat i d’interès per al món local.

FORMACIÓ

‘L’urbanisme local’, versarà sobre com fer ciutats més sostenibles i inclusives o un taller per involucrar els propietaris en la rehabilitació dels edificis.

La sessió del 17 de setembre es titula ‘Reptes i desafiaments locals post-pandè-mia’ i, entre d’altres, se centrarà en el tele-treball, noves oportunitats en la prestació de serveis socials o un taller pràctic per promoure el desenvolupament econòmic local. La sessió del 15 d’octubre, titulada ‘Habilitats i competències’, versarà sobre creació d’equips i lideratge en moments de canvi o tècniques per resoldre conflic-tes i potenciar la pròpia marca.

Finalment, el 10 de desembre es tancaran les Matinals amb una sessió titulada ‘La contractació pública local’. S’hi tractaran qüestions problemàtiques en contracta-ció, les clàusules socials i ambientals en la contractació pública o la lluita contra la corrupció.

Inscripcions i informació93 496 16 16 / Ext. 201cristina.soler@acm.catwww.acm.cat/formacio

Sis sessions d‘abril a desembre1a sessió - 16 abril

• Els governs locals davant la problemàtica de l’habitatge

2a sessió - 14 maig

• Transparència i accés a la informació local

3a sessió - 9 juliol

• L’urbanisme local

4a sessió - 17 setembre

• Reptes i desafiaments locals post-pandèmia

5a sessió - 15 octubre

• Habilitats i competències

6a sessió - 10 desembre

• La contractació pública local

I 18 I ACM

Col·laboren amb aquesta secció:

FORMACIÓ

Aquesta diplomatura s’imparteix en format semipresencial i se centrarà en els instruments existents per contribuir al desenvolupament local, la promoció econòmica i la gestió pública dels actius territorials des de l’administració públi-ca. També avaluarà quina concertació público-privada és la possible i òptima per revaloritzar el territori amb la finali-tat de preservar els recursos naturals, el paisatge, el patrimoni i la cultura, i gene-rar un desenvolupament sostenible.

La inauguració del nou Postgrau va anar a càrrec del president de l’ACM, Lluís

Soler, que va destacar que “la millora contínua ens permet donar el millor de nosaltres mateixos en la gestió pública, la interlocució amb la ciutadania o en els projectes per millorar els nostres pobles i ciutats”. En aquest sentit, va insistir que la pandèmia i la necessària i urgent

Iniciem la primera edició del nou Postgrau en gestió i promoció dels actius locals per donar eines per fomentar el desenvolupament

El 10 de març l’Associació Catala-na de Municipis va posar en mar-xa un nou Postgrau formatiu. Es tracta d’una novetat: una diplo-matura de gestió i promoció dels actius locals, adreçada a tècnics i treballadors de l’administració local.

El president de l’ACM, Lluís Soler, donant la benvinguda als alumnes del nou Postgrau.

reactivació socioeconòmica “ha posat de manifest la necessitat d’impulsar, més que mai, el desenvolupament lo-cal, la promoció econòmica i la gestió pública dels actius territorials des de l’administració pública”.

Aquesta nova diplomatura està enfoca-da des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària i aborda diverses òp-tiques: desenvolupament econòmic, emprenedoria i finançament, economia verda i/o circular, medi ambient, territori paisatge, turisme, oci, hostaleria, patri-moni material i immaterial, cultura, ges-tió d’espectacles i museus.

Un total de 22 persones treballadores en diferents administracions locals imparti-ran aquesta primera edició de la diplo-matura, que anava adreçada a gestors d’àrees de desenvolupament econòmic, turisme, cultura o medi ambient.Sessió del cap de l’Oficina de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona, Javier Villamayor

I 19 I ACM

A partir de l’1 de maig, les pòlisses de Vida i de Responsabilitat Civil i Patri-monial tindran un any més de vigència (des del 01/05/2021 fins al 01/05/2022) amb VidaCaixa S.A i Zurich Insurance PLC com adjudicataris respectius.

La renovació de les pòlisses de Vida i Responsabilitat Civil i Patrimonial dona continuïtat a un servei que sempre ha comptat amb una bona acollida entre els ens locals. De fet, gairebé 700 han contractat alguna de les pòlisses que s’ofereixen al servei.

Contractar una de les pòlisses que s’ofereixen des de la central de com-pres suposa fer-ho amb unes con-dicions avantatjoses i amb unes cobertures molt àmplies a un preu molt competitiu. Les pòlisses que s’ofereixen són les següents:

• Danys a edificis i instal·lacions, Cata-

lana Occidente. Cobreix els edificis i el patrimoni municipal.

• Vida, VidaCaixa S.A. Cobreix la de-funció i /o invalidesa per qualsevol causa, tant accidental com natural.

• Accidents, Zurich Insurance PLC. Cobreix la defunció i/o invalidesa per causa accidental.

• Responsabilitat civil i patrimo-nial, Zurich Insurance PLC. Cobreix l’ajuntament davant reclamacions de tercers, tant indemnització com defen-sa.

• Responsabilitat de càrrecs electes, AIG Europe Limited. Cobreix la res-ponsabilitat personal tant dels electes com dels funcionaris i laborals.

• Defensa jurídica i reclamació de

Les pòlisses de Vida i Responsabilitat Civil i Patrimonial es renoven un any més

Des de la Central de Compres de l’ACM s’ofereixen un total de 16 serveis de diversa tipologia que s’adeqüen a les necessitats dels ens locals. El primer de tos ells va ser la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i patrimonial, que més endavant es va ampliar a altres pòlisses i a la mediació d’assegurances. Avui s’ofereixen un total de set pòlisses que es re-noven regularment.

CENTRAL DE COMPRES

Informació93 496 16 16. Ext. 212centraldecompres@acm.catwww.acm.cat/compres

danys, ARAG SE. Cobreix per a la reclamació dels danys a que estan sotmesos els bens municipals.

• Vehicles terrestres, FIATC. Cobreix l’assegurança obligatòria de vehicles.

Per una altra banda, el servei de mediació d’assegurances, amb Ferrer&Ojeda Asociados com a corre-doria, ofereix l’assessorament espe-cialitzat en la contractació i la tramita-ció de sinistres.

I 20 I ACM

AGENDA MUNICIPALISTA

Igualada instal·la 40 caixes niu en arbres per millorar la biodiversitat

Calafell assumeix la recollida de brossa diària i la planta de transferència

L’Ajuntament d’Igualada ha instal·lat 40 caixes niu a les zones arbrades de la ciutat. L’objectiu és aprofitar la biodiversitat amb un doble objectiu. El primer és reequilibrar l’ecosistema afa-vorint la presència de pardals i mallerengues i reduint la presèn-cia de tórtores i tudons i, en menor mesura, de coloms. Tórtores i tudons són ara les espècies majoritàries en els parcs i jardins de la ciutat i causen molèsties per l’acumulació d’excrements. Afa-vorint la presència d’altres espècies que no causen molèsties com, sobretot, els pardals, s’espera augmentar la competència interespecífica; és a dir, que tórtores i tudons hagin de compartir amb altres espècies uns recursos que ara poden aprofitar en exclusiva i que, a mig termini, es redueixi el seu nombre.

L’altre objectiu és lluitar de forma natural contra la proliferació d’insectes. A més dels pardals, que inclouen una important part d’insectes en la seva dieta, les caixes niu també es destinen a espècies que tenen una dieta majoritàriament insectívora, com les mallerengues, els sílvids i els túrdids. Així, s’espera contribuir a reduir la proliferació d’insectes que poden resultar molestos o causar perjudicis en l’arbrat viari i també poder reduir l’ús de pesticides necessaris ara per al seu control.

L’Ajuntament de Calafell ha decidit assumir directament la planta de transferència de residus, fins ara vinculada a l’empresa mixta comarcal Ecobp, i gestionar-la en so-litari. Però serà per als residus generats al municipi, ja que la resta de municipis del Baix Penedès vinculats al projecte comarcal, no hi tindran accés.

Així, des del 16 de març Calafell ha començat a prestar directament la recollida de brossa i la planta ha passat a ser municipal. Així podrà gestionar el cicle complet de la brossa, des de la recollida al transport i elimina-ció. L’Ajuntament de Calafell ho gestionarà a través de l’empresa municipal Cemssa i preveu poder estalviar 800.000 euros a l’any, gràcies a no haver de pagar IVA ni el benefici industrial pel fet de ser de gestió munici-pal. També s’estalvia el percentatge al Consell Comarcal i l’assessorament tècnic.

Amb la municipalització es pretén una major eficiència pel fet de tenir el control directe del servei.

La planta de transferència de residus. Foto: Ajuntament de Calafell

Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat

indicant l’assumpte Butlletí electrònic

Estar al dia de l’actualitat del món municipalista

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornadesi postgraus

Rebre informació d’interès local

3 raonsper rebre el butlletí electrònic de l’AMC

Una imatge d’una caixa niu. Foto: Infoanoia

Acció climàtica

I 21 I ACM

AGENDA MUNICIPALISTA

Neix a Lleida un projecte per impulsar el cooperativisme entre els jovesL’Ajuntament de Lleida i Ponent Coopera han engegat Fem Coop, un projecte de nova creació que vol impulsar l’emprenedoria i l’autoocupació dels joves mitjançant la creació de cooperati-ves que fomentin valors de justícia social, consum responsable, sostenibilitat i que proposin solucions innovadores per als reptes socials actuals. La iniciativa inclou una formació pràctica adreça-da a joves d’entre 18 i 35 anys que estiguin interessats en crear una empresa d’aquestes característiques. També atorgarà ajuts directes a aquelles cooperatives que han iniciat la seva activi-tat econòmica a partir del 2020. L’objectiu final és que els joves coneguin els principis i valors del cooperativisme, com funcio-na una cooperativa, quin tipus de cooperatives hi ha, com es constitueix, finançament, nocions de màrqueting i publicitat i que detectin necessitats reals de la ciutat de Lleida per redactar un pla d’empresa realista que doni resposta a aquestes necessitats.

Pesentació de “Fem Coop”, el nou projecte de la Paeria de Lleida i Po-nent Coopera per impulsar el cooperativisme entre els joves. Foto: ACN

Qualitat de vida

Panoràmica de Bellver de Cerdanya. Foto: ACN

Prosperitat

Bellver regala cinc euros als que dinin als restaurants del municipiBellver de Cerdanya ofereix descomptes per dinar als restau-rants del municipi. Es tracta de bonificacions directes de 5 euros per persona i menú per als clients que dinin a l’establiment o optin per emportar-se el menjar. Per un menú de 10 euros, el client en pagarà 5. El restaurador, per la seva part, acudirà cada setmana a l’ajuntament i aquest li abonarà els 5 euros de cada menú venut. El consistori ofereix també una injecció econòmica al comerç i serveis locals a través d’ajuts de fins a 300 euros per als restauradors que consumeixen en empreses del municipi.

El regidor de Medi Ambient i el de Via Pública. Foto: Aj. Banyoles

Banyoles il·lustra accions incíviques per conscienciar a la població perquè abandoni conductesL’Ajuntament de Banyoles ha presentat la campanya ‘Incivis-me il·lustrat’ amb l’objectiu de promoure el civisme a la ciutat. Es tracta d’una campanya que es basa en un conjunt de di-buixos que ridiculitzen i deixen en evidència alguns d’aquests comportaments incívics. Segons el regidor de Via Pública, Lluís Costabella, “en els darrers mesos s’ha detectat un increment de conductes incíviques a la ciutat” i remarca que “l’objectiu és que la ciutadania prengui consciència que aquestes actituds incíviques no les volem a Banyoles”. Les defecacions de gos-sos a la via pública, passejar els gossos deslligats, el botellot en espais públics, circular amb excés de velocitat, el soroll dels vehicles i motocicletes, les bicicletes i els patinets elèctrics cir-culant per voreres o en direcció contrària o l’abandonament de trastos i andròmines a la via pública són algunes de les con-ductes que es denuncien a través de la campanya.

I 22 I ACM

LOCALRET

La Diputació de Barcelona i Localret col·laboren per elaborar estudis per a la millora de la banda ampla als municipis El nou Catàleg de serveis 2021-2023 aprovat per la Diputació de Barcelona, posa a l’abast dels governs locals recursos d’assistència i cooperació local. Entre tots aquest recursos, des-taca una línia específica per a la redacció d’estudis per a la provi-sió de banda ampla al territori.Aquest recurs tècnic el poden demanar a la Diputació els ajuntaments de muni-cipis de fins a 50.000 habitants. Això suposa que el recurs està disponible per al 93% dels municipis de la demarcació de Barcelona. El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el dia 30 d’abril de 2021.

En aquest sentit, en el marc de convoca-tòries anteriors, s’han atès més de 125 sol·licituds en relació als següents estu-dis tipus:

- Estudi per a la millora de l’accés a la banda ampla al municipi.

- Estudi per a la definició d’una es-tratègia municipal de desplegament d’infraestructures d’acord amb els interes-sos de connectivitat del municipi (equipa-ments públics, zones d’activitat econòmi-ca, etc).

- Estudi per a la millora de la connectivitat de les empreses dels polígons industrials.

- Estudi de cobertures reals de telefo-nia mòbil per a la millora de la provisió de banda ampla al municipi.

- Estudi per a la provisió de banda am-pla aprofitant la xarxa municipal de te-levisió per cable existent.

La Diputació de Barcelona ofereix aquest recurs en col·laboració amb el Consorci Localret, atès que reconeix al Consorci Localret com a l’entitat muni-cipalista especialitzada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Co-municació, mitjançant la qual desenvo-lupa projectes estratègics d’interès per a les entitats locals.

Davant de qualsevol dubte o aclari-ment, tant els responsables electes

com els tècnics dels ens locals, es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Consorci Lo-calret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu electrònic consorci@localret.cat. També poden trobar més informació al Catàleg de Serveis 2021-2023 de la Diputació de Barcelona (Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial. Innovació i governs digitals. Estudis per a la provisió de banda ampla al territori, amb codi de recurs 21128).

I 23 I ACM

ENTREVISTA

Anna Erra: “Treballem perquè Vic sigui un ciutat per a les persones, encara més saludable, una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic”

Anna Erra (JxCat)Alcaldessa de Vic

Habitants: 46.214 Pàgina web: www.vic.cat

Anna Erra (JxCat) és alcaldessa de Vic des del 2015 i en les darreres eleccions municipals del 2019 va obtenir ma-joria absoluta del ple vigatà. Erra fa un balanç “molt posi-tiu” del seu darrer mandat, ja que “treballar per la ciutat que t’estimes, que t’ha vist néixer, créixer, tant a tu com als teus fills, és molt gratificant i un repte a la vegada”.

L’alcaldessa de Vic explica que es va tornar a presentar “per-què no s’havia acabat la feina”, ja que “els primers quatre anys com a alcaldessa es va començar un camí que enca-ra faltava recórrer. Sempre m’ha agradat jugar a bàsquet i m’agrada comparar-ho en l’àmbit esportiu. Havíem fet la primera part del partit i ens faltava la segona per completar el projecte de ciutat que volem”. En aquest sentit, destaca alguns projectes que encara tenen pendents, com per exem-ple el porta a porta, que no es va fer “perquè no hi va haver prou consens polític per tirar-ho endavant”, així com tampoc va ser possible abordar “la renovació del mercat municipal” i apunta que “l’única cosa que veig viable i possible és derivar els paradistes en espais buits que hi pugui haver a la ciutat i pensar què i com fer un nou projecte del Mercat Municipal de cara al futur. El mandat anterior era el del mercat municipal i l’actual és el de la nova Biblioteca, no hi ha diners públics per a tot”.

Sobre els reptes de futur també explica que “tenim sobre la taula un POUM, gairebé sortit del forn, que és referent a nivell de país en aplicar la salut en l’urbanisme. Hem de continuar treballant per a aquesta ciutat saludable i pacificada per-què Vic segueixi sent una ciutat referent amb una mobilitat sostenible i que miri al riu Mèder” i vol seguir “projectant Vic

perquè sàpiga retenir el talent i sigui un campus-ciutat amb coneixement i que sàpiga donar sortida i oferir oportunitats al jovent”.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’impacte de la Co-vid-19, i Erra explica que ha accelerat una “digitalització” i que ha de servir perquè Vic “pugui acollir projectes cab-dals per oferir nous models de creixement econòmic i d’especialització”. Justament dues setmanes abans de la pandèmia presentaven el “Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2019-2023, el document estratègic que recull les prioritats polítiques de la legislatura”, un “full de ruta del govern per continuar perquè Vic sigui un ciutat per a les persones, enca-ra més saludable, una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic”.

Finalment, Anna Erra explica que “ser alcaldessa és un gran orgull i responsabilitat. Implica escoltar i parlar amb les per-sones, estar al costat de la gent. Ser alcaldessa és, també, saber treballar en equip i fer-ho amb compromís i responsa-bilitat”.

“Tenim sobre la taula un POUM, gairebé sortit del forn, que és referent a nivell de país en aplicar la salut en l’urbanisme“

HI HA COSES QUE ES PORTEN DINS DEL COR

Un any més al costat de Sant Jordi i de la cultura

#SantJordiwww.diba.cat/sant-jordi

PROP_ST JORDI_OKv2.indd 1PROP_ST JORDI_OKv2.indd 1 24/3/21 10:5624/3/21 10:56