actualitat flequera nº505

1 GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 505 - Any XLIII Març-Abril 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

ACREDITAT PER ENAC

TÈCNICA: Mà de NICeLABORAL: COTITzACIONs peR AL 2010 A LA seguReTAT sOCIAL

Entrevista amb l’expresident de la Generalitat de CatalunyaMolt Honorable Sr. Jordi Pujol


El “Pa de Sant Jordi” surt al carrer!El “Pa de Sant Jordi” surt al carrer!

Per primera vegada a BarcelonaPer primera vegada a Barcelona

3

Edita Gremi de Flequers de Barcelona · Redacció i Administració Pau Claris, 134 · 08009 Barcelona Tel. 93 215 55 00 Fax 93 216 05 39Director Xavier Vilamala Vilà · Sots-director Josep Ribera Bartolomé · Coordinadora Mercè Costa Nicolau · Publicitat Solució Grup

Coordinadora Publicitat Concepció Pastor · Col·laboradors Jesús Ávila Granados, Montse Bosch Salas, Miquel García Cuesta, Lluís Hernández González Enrique Medina Mata, Jordi Murillo, Josep Pascual Aguilera, Tomàs-Maria Porta, Joan Solé Bòria, Francesc Vidal Vidal

Disseny i maquetació Solució Grup · Impressió Imgesa · Tiratge 3.300 exemplarsActualitat Flequera de Catalunya no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Actualitat Flequera de Catalunya respeta la libertad y forma de expresión de todos sus colaboradores.

Por este motivo varios de sus artículos están escritos en catalán, idioma propio de sus autores y de Catalunya. Si alguna persona, por residir fuera de Catalunya, tiene alguna dificultad de comprensión, gustosamente le será remitida la correspondiente traducción al castellano, del artículo de su interés.

Actualitat Flequera de Catalunya és distribuïda gratuïtament a totes les fleques agremiades de Catalunya i a diverses institucions i entitats d’Espanya, Europa i Amèrica.Adreça d’Internet www.gremipabcn.com · e-mail [email protected]

Dipòsit Legal B.16095-1960Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni en part ni en la seva totalitat, per cap suport o sistema, sense el previ consentiment per escrit de l’editorial.

MAGAZINE DEL GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Editorial

La Federació Catalana del segle XXI

Panorama gremialCompetència, com i de quina maneraXavier Vilamala

Entrevista amb Jordi Pujol

“Els Flequers han de tenir més confiança en ells mateixos”

El Cònsol de Guatemala visita el nostre Gremi

Nova etapa de la Federació Catalana

Forners de Barcelona

El pa medieval del Forn MistralJesús Avila

Tècnica

Mà de NiceEscola de la Fundació Gremi de Flequers de Barcelona

Opinió

El pa que s’hi dóna Tomàs Porta

El nostre Web

Com pot un consumidor trobar un forn agremiat a Barcelona?Francesc Vidal

22

18

32

30

12

478

GREMI DE FLEQUERS DE BARCELONA

Flequera de Catalunya

Número 505 - Any XLIII Març-Abril 2010Magazine del Gremi de Flequers de Barcelona . www.gremipabcn.com

TÈCNICA: Mà de NICeLABORAL: COTITzACIONs peR AL 2010 A LA seguReTAT sOCIAL



El “Pa de Sant Jordi” surt al carrer!El “Pa de Sant Jordi” surt al carrer!

Per primera vegada a BarcelonaPer primera vegada a Barcelona

16


‘acord a què han arribat els gremis de flequers que hi ha a Catalunya pel que fa a la Presidència de la Federació Catalana és un acord històric transcendental que obre una nova etapa en la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers.

En un moment en què la crisi fereix els flequers és molt important que els gremis dediquin tots els seus esforços de cara a ser el més forts possible per negociar amb les diverses administracions.

Les circumstàncies que travessem, les dificultats amb les que ens hem d’enfrontar són tan grans que qualsevol batalla interna seria temerària. Els gremis catalans hem de ser el més forts possible per tal de defensar bé els nostres agremiats.

I la fortalesa passa indiscutiblement per tenir una sola veu i que les administracions sàpiguen que el president de la Federació té al darrera tots els nostres gremis i aquests a tots els agremiats. La conseqüència d’aquesta fortalesa

és que seran menys escàpols a l’hora d’asseure’s a la taula amb nosaltres i arribar a compromisos.

És important i reconforta el fet –i per això és històric– que, arraconant interessos legítims d’uns i d’altres, haguem estat capaços d’arribar a un acord per tal d’aconseguir un bé col·lectiu....

No és aquesta l’actitud a la que ens tenen acostumats les persones que ens representen als diferents Parlaments, a les quals sovint sembla que els arrossegui més el partidisme que la voluntat de servei al país. Ells podrien prendre exemple del que hem estat capaços de fer els flequers catalans.

Val a dir que aquesta etapa s’enceta amb tota la il·lusió del món, amb l’ànim que només treballant plegats en la mateixa direcció ens en podrem sortir. Amb l’ànim que treballant tots plegats en la mateixa direcció, malgrat tots els malgrats, ens en sortirem. Sincerament desitgem que siguem capaços de complir-ho. n

L

EDITORIAL

La Federació Catalana del segle XXI


n Nou espai de compres a les oficines del Gremin Compres més fàcils i ràpidesn Més de 2000 productes de qualitatn Excel.lent relació qualitat-preun Excepcionals ofertes en begudes, làctics, papers, etc.

DISTRIBUCIÓ A DOMICILIPER TOT BARCELONA

Trucan’s al

932 155 508 i t’informarem

7

PANORAMA GREMIAL

Xavier Vilamala ViláPresident del Gremi de Flequers de Barcelona

P la llibertat de mercat i és per això que estem convençuts de la neces-sitat de la nostra existència. I estem prou atomitzats perquè cap de no-saltres pugui apoderar-se del mer-cat, però en canvi tenim una ho-mogeneïtat de producte amb les particulars diferències per satisfer les necessitats de la població.

Per totes aquestes raons estem convençuts de la nostra raó de ser i seguirem lluitant fins que trobem qui faci justícia. D’això en depèn la nostra existència i la nostra vida. Esperem que l’Administració du-gui a terme la seva obligació de fer complir les normatives a tots per igual. Estem tips de demanar-ho i la veritat és que no ens han fet cas. Però continuarem lluitant.

Els més experts diuen que el 2010 ens encaminem cap a una taxa d’atur del 20%. Tot això unit a una manca de liquiditat i no con-cessió de la mateixa. No sabem on arribarem. Les petites i mitja-nes empreses ja estem pagant un peatge molt alt, tan alt que se’ns en va de les mans.

És com les turbulències quan viat-ges en avió, que baixes de cop no sé quants metres i gairebé se t’atura el cor. No em titlleu de pessimista, perquè només intento transmetre la situació actual del nostre país. Apareixerà el messies que ho pu-gui arreglar? Perquè, si no, ja cal que ens cordem els cinturons de seguretat perquè les baixades de pressió poden ser espectaculars. n

el que fa a la competència, els teòrics clàssics raonaven sobre dos formes de mer-cat: la competència per-

fecta i el monopoli. Els moderns han desenvolupat l’estudi de les estructures del mercat i han posat de relleu l’existència de situacions denominades intermèdies entre la competència perfecta i el monopo-li. Parlen de competència monopo-lística o oligopoli.

La indústria flequera ha estat es-sencialment una indústria familiar, fins que han entrat les benzineres –que no sé què pinten en el mercat de l’alimentació- i els supermercats –aquests sí que són del sector de l’alimentació, però estan efectuant una competència deslleial, doncs fan servir el pa com a reclam.

Quina mena de comerç volem? Estem d’acord que cal compe-tència, però és que no n’hi havia ja abans? Estem farts de bones paraules i que no se’ns doni so-lució al nostre problema. Tenim el mateix dret que tothom. Creiem que ja és hora que s’intervingui i s’analitzi en profunditat un tema que, si segueix així, pot acabar amb una professió que porta més de sis-cents anys alimentant els ciutadans. I ha estat una profes-sió suficientment abnegada i, per tant, considerem que ens me-reixem una mica de consideració.

No és bo que tot tipus d’indústries en un país estiguin en règim de monopoli, ja que va en contra de

La indústria flequera ha estat

essencialment una indústria familiar, fins que han entrat les benzineres –que

no sé què pinten en el mercat de

l’alimentació- a més dels supermercats

Competència, com i de quina manera


ENTREVISTA

Jordi Pujol va néixer el 9 de juny de 1930 a Barcelona. Està casat amb Marta Ferrusola, amb qui té 7 fi l ls. És doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Domina diverses l lengües: català, castellà,

francès, anglès, alemany i ital ià.

Amb 11 anys contemplà un paisatge desfet per la Guerra Civil. Per primera vegada pensà en una fita del seu futur: reconstruir Catalunya. El 13 de juny de 1960 fou empresonat pel règim franquista pels fets del Palau de la Música. Hi restà fins al 1962.

El 24 d’abril de 1980 fou investit per primera vegada pres ident de la Genera l i tat de Cata lunya. E l 16 de desembre de 2003 de ixà la Pres idènc ia després de 23 anys in inter romputs .

El Sr. Jordi Pujol continua mantenint una activitat molt intensa i presideix Convergència Democràtica de Catalunya i el Centre d’Estudis Jordi Pujol. El passat dia 25 de març va rebre al seu despatx una delegació del Gremi de Flequers de Barcelona, formada pel president, Sr. Xavier Vilamala, la vicepresidenta, Sra. Carme Vall, i la redacció de l’Actualitat Flequera de Catalunya, per parlar del pa i del sector flequer català.

Jordi Pujol“Els flequers han de tenir confiança en ells mateixos”

Jordi Pujol“Els flequers han de tenir confiança en ells mateixos”

9

Quins records li evoca el pa?

En la meva infantesa amb el pa ens trèiem la gana. Recordo els berenars que ens preparaven la mare i l’àvia a la meva germana Maria i a mi mateix. Pa amb xocolata, pa amb mel, pa amb vi i sucre, pa amb el que fos, però sempre pa. Recordo l’olor del pa calent, la torna, amb la que acabaven de fer el pes. Quan era de coca fèiem festa major. El pa evoca molts i molts records perquè des de sempre ha estat un aliment bàsic i insubstituïble. Una prova d’això és la data de creació del Gremi de Flequers de Barcelona, que fou l’any 1368.

Què és per a vostè un bon pa?

Un bon pa, per ser-ho, ha d’estar fet amb una bona farina, ha d’estar ben pastat, ha de reposar a la pastera perquè el llevat faci la seva feina i resulti esponjós i,

finalment, ben cuit i si pot ser en un forn de llenya, que a hores d’ara resulta francament difícil.

troba a barcelona el pa Que li agrada?

Sí, naturalment, a Barcelona hi ha molt bones fleques en les que hi trobes barres llargues i amples, pans rodons, llonguets, panets de viena. S’hi troba de tot i de bona qualitat.

com valora el pa Que ofereixen els restaurants?

En els darrers anys la restauració a Catalunya ha assolit una alta qualitat i els restauradors han considerat el pa com a complement indispensable i s’hi han esforçat força. Hi ha aquells que se’l fan i altres que el compren a les fleques però d’una o altra manera en general els restaurants ofereixen un pa força correcte.

com veu actualment el comerç de catalunya?

E l comerç a Cata lunya té una l la rga t rad ic ió , no s ’entén Cata lunya sense bot iguers , a l s qua ls , per cer t , m’han acusat en més d’una ocas ió de defensar massa i f ins i tot han d i t que e l meu part i t és e l par t i t de l s bot iguers . Tot i a ixò e l comerç , avu i , no resta a l marge de la c r i s i genera l que es v iu a tot ar reu i , per tant , no passa uns bons moments . Va just . Malgrat tot ca l conf iar que, tan bon punt la s i tuac ió econòmica mi l lor i , també mi l lorarà e l consum i com a conseqüènc ia e l comerç recuperarà la pos ic ió que l i per toca.


Hi ha raons objectives per creure en el futur, han de tenir confiança en vostès mateixos, en la seva feina, en la seva competència, en la seva capacitat. Ajuda també el fet que el pa torni a estar de moda i els consumidors som més exigents i exigim les coses ben fetes. Vostès donen un bon servei a la societat, treballen amb esforç, amb qualitat i amb il·lusió. També hem de pensar que aquesta situació no es pot allargar indefinidament i que d’una o altra manera s’aniran trobant solucions als problemes actuals.

CoM es podrIA MILLorAr LA sItuACIó de Les fLeques ArtesANes?

Vostès ja ho estan fent. Estan millorant força els establiments, modernitzant i renovant els elements de producció que contribueixen a millorar la productivitat i també, de manera intel·ligent, estan diversificant la producció i oferint nous productes.

CoM veu Les pròXIMes eLeCCIoNs AL pArLAMeNt de CAtALuNyA?

Les veig amb esperança. Espero i confio que la gent, malgrat la delicada situació econòmica i un desencís, no plenament justificat, reflexioni i vagi a votar. La delicada situació del país ho demana. Finalment la participació en les eleccions és una de les ocasions en què podem dir la nostra i fer saber als polítics allò que pensem i expressar-ho amb el nostre vot. També confio que de les properes eleccions al Parlament de Catalunya surti un govern sòlid, competent, il·lusionador i capaç de prendre les mesures per redreçar aquesta situació de desconcert i desànim. Hem de superar aquesta situació, i això requereix anar a votar i votar bé. n

és conscient Que el comerç del nostre país, a causa de la manca de crèdits bancaris, està patint moltíssim i està fent importants esforços per no acomiadar personal?

Tenen raó, no arriben ni prous crèdits bancaris ni amb prou rapidesa a les petites i mitjanes empreses i això contribueix a fer que la situació d’aquestes sigui encara més difícil. És una situació a la qual cal buscar una solució urgent per evitar la destrucció del teixit empresarial català.

podrIA doNAr-Nos àNIMs I estíMuLs eN Aquests MoMeNts de CrIsI?

Vostès estan treballant molt i molt bé i d’alguna manera estan de moda. Són valorats pels consumidors.

11

Pje. Jordi Ferran, 9-11 • 08028 Barcelona Tel.: 93 333 44 46 • Fax:93 448 38 96 [email protected] • www.jnovau.es

cÁMARA DEFERMENTAcIÓNcONTROLADAMOD. “AvANT”

FERMENTAcIÓN TRADIcIONALTúNELEs DE uLTRAcONgELAcIÓN

ARMARIO:• ABATIDOR• CONSERVACIÓN• FERmENTACIÓN CONTROlADA PASTElERIA

¡NOVEDAD!

CALIDAD Y TECNOLOGÍA PUNTADESDE1929

ImPORTADOR Y DISTRIBUIDOR OFICIAl EN EXClUSIVA PARA CATAlUÑA

anysal seu servei

anysal seu servei

anysal seu servei

novau 50 anys.indd 1 18/1/10 11:50:50


anunci novau 2010 NP.indd 2 5/3/10 13:47:12


REPORTATGE

Honorable Sr. Josep Lluís Delgado, cònsol honorari de Guatemala a Barcelona va visitar el Gremi de Flequers de Barcelona el passat dia 15 de febrer.

El cònsol va ser rebut pel Sr. Xavier Vilamala, president del Gremi de Flequers de Barcelona, que li mostrà les noves oficines gremials a l’edifici CAPSA. A les dependències de Presidència el Sr. Delgado va signar en el llibre d’honor i va mantenir una cordial entrevista amb el nostre president.

El cònsol de Guatemala havia demanat audiència per tal d’establir lligams d’amistat i col·laboració amb el Gremi. Es tracta de dues institucions antigues i reconegudes, que donen des de fa molts anys un

L’servei eficient als seus col·lectius.

Agraït per la revista que edita el nostre Gremi –Actualitat Flequera de Catalunya- que rep regularment i pel llibre “640 anys d’història flequera”, el cònsol es mostrà molt interessat pel Gremi de Flequers de Barcelona i la seva llarga història.

Durant l’entrevista el cònsol també va explicar les excel·lències del seu meravellós país, on es pot apreciar en el seu màxim esplendor la grandesa de la Civilització Maia. Té fascinants indrets arqueològics com el Parc Nacional Tikal, declarat Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat per la UNESCO; Yaxhá, Ceibal, Aguateca, San Bartola, així com El Mirador, on s’ubica la piràmide més gran del món. n

El Cònsol de Guatemala visita el Gremi de Flequers de BarcelonaEl Cònsol de Guatemala visita el Gremi de Flequers de Barcelona

13

Màxima regularitaten farines d’alta qualitat

A Harinera La Meta apliquem les més modernes

tecnologies per desenvolupar la més àmplia gamma

de farines amb la màxima regularitat i la garantia dels

més alts nivells de qualitat.

LA METAH A r i n e r A

sociedAd AnónimA

TRADICIÓ EN EL SECTOR FARINER

la meta 2010 publi.indd 1 8/3/10 12:58:00


AGENDA

Activitats GremialsDurant els mesos de gener i febrer el Gremi de Flequers de Barcelona ha dut a terme tota una sèrie d’actes i reunions amb altres entitats i institucions, amb les Administracions i els mitjans de comunicació. Us en fem aquest resum:

Consell Ciutat i Comerç de l’Ajuntament de BarcelonaEl Sr. Roger Pallerols visita les instal·lacions de l’Escola de la Fundació Assemblea General del Gremi de Flequers de BarcelonaReunió amb el Sr. Mateu Hernández, gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de BarcelonaComitè Executiu del Consell de GremisReunió amb el Sr. Ciriaco Hidalgo, assessor del President de la Generalitat, M. H. Sr. MontillaReunió del Consell de Gremis amb el Sr. Cristóbal Montoro, diputat del PP al Parlament de MadridJunta Directiva de la Confederació de ComerçJunta Directiva del Consell de GremisReunió amb el Cònsol de Guatemala, Hble. Sr. Josep Lluís DelgadoJunta Directiva de MAZJornada “Pla Il·lumina” d’EndesaPresentació de l’estudi “El Sector de la Salut a Catalunya”, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de CatalunyaReunió Ordinària del Ple de l’Observatori Agroalimentari de Preus a CatalunyaComissió d’Alimentació de la Confederació de ComerçJunta Directiva de la Confederació de Comerç

LA CLAu de BArCeLoNA per AL GreMI de fLequers de BArCeLoNA

El Club d’Amics de la Clau de Barcelona ha elegit el Gremi de Flequers de Barcelona per a ser guardonat amb la Clau de Barcelona en reconeixement a la tasca que duem a terme en favor de la nostra ciutat.

Els guardonats que han estat elegits aquest any 2010, juntament amb el Gremi, són: Màrius Carol, Josep Piqué, Mar Raventós, Jaume Gil i Pep Guardiola.


NOTÍCIES

E l passat 26 de gener van tenir lloc les elec-cions a la Presidència de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers. S’hi van presentar dues candidatures –la del Gremi de

Flequers de Barcelona i la del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona-, però al final es va optar per una solució de consens.

La resta de gremis de la Federació Catalana -la Fede-ració d’Industrials Forners de la Província de Tarrago-na, el Gremi de Flequers de les Comarques Gironi-nes i el Gremi de Flequers de les Terres de Lleida- van

proposar als candidats una actuació de consens, ac-ceptada conjunta i unànimement pels cinc gremis, de tal forma que hi hagi una alternança a la Presidència entre el Gremi de Flequers de Barcelona i el Gremi de Flequers de la Província de Barcelona amb unes dates que ja estan establertes i que seran donades a conèixer oportunament per la Junta Directiva.

Amb aquesta decisió s’inicia una nova etapa en la Federació Catalana, i tots els seus membres segui-ran treballant plegats a fi d’afrontar els temps difí-cils que està travessant el sector. n

Els presidents Vilamala, Llaràs, Andreu, Figueras i Llargués.

Comissió electoral

Nova etapa de la Federació CatalanaNova etapa de la Federació Catalana

17

LANGA CONCEPT S.L.C/. Bailèn, 27 08915-Badalona (Barcelona) Tlf. 93 399 45 52 Fax 93 388 66 [email protected]

933 994 552Truqui’ns al telèfon:

www.langaconcept.com

Creem l’establiment més adequat a les seves necessitats

Som especialistes en: vitrines frigorífiques nous conceptes imatge corporativa interiorisme i decoració

Forn Pastisseria Boldú(Barcelona)

anunci-boldu.indd 1 18/1/10 11:54:50


FORNERS DE BARCELONA

Text i fotos:Jesús Ávila granadoswww.jag.es.vg

En el número 96 de la Ronda de Sant Antoni, a pocs metres de la plaça Universitat, allà on es delimitava la frontera urbana entre les muralles medievals de la Ciutat Comtal i el traçat de l’Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà, hi ha el Forn Mistral, una de les fleques més emblemàtiques de Barcelona, orgull dels nostres sabors més autèntics. Al capdavant del negoci hi trobem un home de llarga tradició flequera: Jaume Bertrán Garriga, fill, nét i besnét d’una estirp de flequers de solera i reconegut prestigi, el qual ens rep amablement amb la seva família.

es arrels flequeres d’aquesta família es remun-ten a mitjans del segle XIX, essent la primera referència el pare de la besàvia d’en Jaume, persona que era coneguda carinyosament per

la seva clientela amb el sobrenom d’en “Cansalada”. Aquell primer establiment es trobava a la ciutat de Badalona. Després, la seva filla, Maria Niubó -besàvia d’en Jaume-, va tenir el valor de mantenir la tradició d’aquelles singulars creacions flequeres en el mateix obrador badaloní.

Un fill de la Maria, que també es deia Jaume –avi d’en Jaume Bertrán-, va mantenir la tradició, però en un altre

L obrador de fleca que ja estava en funcionament al ca-rrer del Carme, també a Badalona. L’avi Jaume, als anys trenta, abans de la guerra civil, va tenir la valentia de fer també galetes i taronges glaçades. En Jaume es va casar amb Teresa Costa i es van instal·lar a la planta superior del forn. Van tenir tres fills: Maria, Jacint i Joaquim. Els dos homes van mantenir la tradició del pa.

En Jaume, el pare, va morir jove (59 anys) quan els fills encara eren petits; per tant, la Teresa va tenir la respon-sabilitat de tirar endavant la família en temps gens fàcils, com pot suposar el lector. Com a conseqüència, la gent va batejar aquesta fleca com: “Forn de la Viuda”. En

“El pa medieval” del Forn Mistral

19

Jacint va haver de deixar els estudis per fer front a les obligacions del negoci i recolzar la seva mare.

L’any 1950 en Jacint es va casar amb la Coloma Garriga Blasco, dona d’arrels aragoneses, de la zona de Mon-talbán (Terol). Van tenir tres fills: en Jaume, la Teresa i l’Andreu. En aquest cas també han estat els dos homes els que han mantingut la tradició del pa. L’Andreu co-mençà a Barcelona (c/ Numància) i en Jaume, amb 26 anys, l’1 de maig de 1977 adquirí una fleca ja existent, també a Barcelona, a l’establiment on ens trobem (Ron-da Sant Antoni, 96).

En Jaume recorda una anècdota d’aquell moment, quan, en prendre possessió del local, el seu oncle Joaquim va manifestar la seva desaprovació davant de la compra, tal com es va veure de seguida, donat el temps que van destinar a la neteja. Però, afortunadament, gràcies a la tenacitat d’en Jaume i a l’ajuda de la Pilar, que llavors era la seva promesa, en poc temps va convertir aquell aneguet lleig en un formós cigne. Tots dos es mostren avui del tot feliços per la decisió que van prendre en el seu moment amb l’adquisició d’aquest local.

En Jaume va saber valorar també allò que calia respec-tar del negoci adquirit, entre el que hi havia el pa. Re-corda que, a més del tradicional pagès, s’hi elaboraven unes barretes que servien a uns restaurants de la zona i també es feien uns panets de Viena, que la gent ca-rinyosament coneixia amb el nom de “Heidi” (eren els

temps d’aquella sèrie de dibuixos animats que va entrar a través del televisor a les llars espanyoles).

En Jaume confessa que està en deute amb el seu pare, per haver rebut d’ell una gran experiència en el fasci-nant món del pa, i també reconeix la influència positiva del seu oncle Joaquim, que, a més, li va ensenyar l’art de fer les ensaïmades. A partir d’aquí, progressivament, en Jaume va anar potenciant una brioixeria que desper-ta passions, com hem pogut constatar personalment.

L’any següent, el 1978, en Jaume i la Pilar es van casar. Ella és originària de Plasencia (Cáceres) i la seva família també estava vinculada als ultramarins i la fleca.

Després, a les especialitats existents en aquest obra-dor, en Jaume hi va afegir altres varietats, que la clientela ha sabut valorar; entre les quals: el pa de quart especial, conegut popularment com “la flau-ta”; els pans de farines especials, com el pa medieval, el “Kamut”, una especialitat que té les seves arrels a l’Antic Egipte dels faraons.


són fàcils de recordar: farina d’espelta (mòlta en molí de pedra), aigua, sal i pasta mare. És important destacar que en la seva composició aquest pa ignora la presència del llevat de París.

Pel que fa a l’elaboració, el lector quedarà admirat quan vegi que es tracta d’un treball més proper a l’art alquí-mic que al flequer, evocant per tant l’herència dels seus mil anys d’història.

Els llums de l’obrador s’encenen a les 23:00 h. El primer que es fa és agafar 400 g de panses de Corint –altres ho fan amb pell de préssec- i amb 600 g d’aigua posar-ho a macerar en un recipient de plàstic d’1,5 l tancat. L’obrirem tan aviat com es vegi que el gruix de l’envàs està augmentant per l’efecte de la maceració. Al cap d’un parell de dies aquells 600 g d’aigua han absorbit la quantitat suficient de ferment, que també ha anat adquirint les aromes naturals de les panses.

Després es procedeix al pastat de la farina d’espelta: 1 l d’aigua amb 1 kg de farina, durant 10 minuts. Es deixa reposar la massa (primera fermentació) durant tota una jornada. Al segon dia, s’agafa la massa re-sultant, que pesarà 1,5 kg, i es barreja amb 3 kg de farina d’espelta i 1,5 l d’aigua; tasca que dura uns 10 minuts.

Després es deixa fer una segona fermentació que igual-ment dura 24 hores. Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades fins que el mestre flequer considera que la massa està en les seves justes condicions. La massa resultant serà el peu –pasta mare- amb què s’aniran ge-nerant les elaboracions de tot un any. Es conserva a la nevera a la temperatura de 4ºC.

les crisis de finals del xx

El 1982 -any de la guerra de les Malvines- es produí una gran crisi, que fou especialment cruenta el 1983, i llavors en Jaume va estar especialment encertat en con-cebre dos nous productes flequers que no trigarien a assolir notables èxits: la coca de forner i els minis, que deu al seu cosí Josep Bertrán.

Una dècada més tard, el 1992, coincidint amb les Olim-píades de Barcelona i l’Expo de Sevilla, entrem en una altra crisi, i en Jaume tornà a incentivar el seu ingeni flequer, planificant noves creacions. S’interessà pel pa d’espelta, especialitat ja coneguda pels celtes fa més de tres mil anys, el pa medieval, el pa alemany, el pa de motlle i també incorpora la varietat “Kornspitz”, tradi-cional del centre d’Europa, etc.

Paral·lelament, en Jaume s’interessa per la brioixeria sa-lada i desenvolupa una àrdua tasca de recuperació de tradicions oblidades de la fleca catalana; tals com les coques de recapte, la coca d’espinacs, típica de les co-marques de Lleida. I, sense adonar-se’n, ha omplert els seus atractius aparadors de les més temptadores ofertes de fleca i brioixeria, que, quan les consumim, fan obli-dar les crisis.

el mític “Kamut”

Abans d’iniciar la descripció de l’especialitat elegida per en Jaume, que ha estat el seu apreciat pa medieval, vo-lem fer referència al “Kamut”, la varietat que té els seus orígens al llunyà país del Nil.

El nom d’aquest pa es correspon amb el d’una varietat de blat, originària de l’Antic Egipte. Recordem que, en temps dels faraons, Egipte era anomenat “El país de Kamut” (la terra del pa). Es tracta d’un blat dur, especial per fer pasta de sopa, de color groguenc, d’agradable sabor mantegós, molt aromàtic i suau al paladar. Les lla-vors –que han aparegut en nombroses tombes egípcies- en ser triturades amb la pedra de granit s’escalfaven. Per tant, calia fer una mòlta pausada, procurant a més que la farina resultant no caigués finalment al recipient des de molta alçada. Són pans rodons, com els antics, de crosta cruixent i oberta per efecte de la calor del foc del forn, i molla esponjosa, que demanen ser consumits amb carns, peix i verdures.

el pa medieval

El pa medieval és una de les especialitats que fan que en Jaume Bertrán se senti més orgullós d’haver-les in-corporat a la seva àmplia oferta flequera. Els ingredients

21

Seguidament es deixa reposar en bloc durant una hora i es procedeix a la formació de les peces. Les boles es deixen reposar durant quatre hores a temperatura am-bient dins dels calaixos dels armaris de fusta, sobre teles. Després es couen en forn de base de pedra durant uns 40 minuts a la temperatura aproximada de 210ºC, per-què en aquest tipus de forns la temperatura és difícil de calcular amb exactitud, donat que la calor es concentra en la peça en si, més que en l’atmosfera del forn. I, sobre les 5 de la matinada, després de 6 hores d’elaboració, el pa medieval ja està a punt per a la venda.

En Jaume reconeix que elaborar aquest pa no resulta gaire rendible econòmicament parlant, però amb gran satisfacció està comprovant com el seu índex de de-manda va creixent progressivament. El mateix passa amb el “Kamut”.

Aquest pa combina molt bé amb les carns de caça, foie gras, formatges curats, sobrassada i altres aliments forts, amb potència. Es tracta d’un pa totalment ecològic. Re-

cordem que en Jaume Bertrán Garriga fou el primer flequer artesà de Barcelona que va aconseguir el per-mís i certificats oficials per fer especialitats ecològiques. El 2002, en Jaume va rebre de mans del llavors presi-dent de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, el títol de Mestre Artesà. També compta, des de 2008, amb el títol d’establiment centenari.

El Forn Mistral no és una fleca de barri, encara que estigui ubicada en una de les zones més pròximes al casc antic. Per a ell, el flequer ha de mirar d’ampliar l’àmbit de la seva clientela i arribar a tots els ciutadans d’una població i no centrar-se només en la clientela més pròxima.

Aquesta fleca manté una clientela fidel, també per part dels espectadors que assisteixen a les sessions de les obres de teatre dels voltants, atrets per la varietat i qualitat dels productes que ofereix. I en Jaume ens mostra un dels temptadors refrigeris salats que fa per a aquest col·lectiu de persones, que s’incrementa a partir de la tarda.

S’ha notat un augment en les vendes a partir dels divendres, que és quan s’inicia el cap de setmana i les famílies disposen de més temps lliure per comprar i seleccionar millor els seus aliments de qualitat.

En Jaume i la Pilar tenen tres fills: la Bibiana, la Cla-ra i l’Andreu, de 30, 27 i 26 anys, respectivament. L’Andreu ja està agafant el testimoni del seu pare. El Forn Mistral és una de les fleques grans de Barcelona; en aquest establiment s’hi respira optimisme i activi-tat per tot arreu.

Trobareu més informació a Forn Mistral, Ronda Sant Antoni, 96, 08001 Barcelona. Tel: 933 018 037. E-mail: [email protected]. També és fàcil entrar a través d’un enllaç del web del Gremi de Flequers: www.gremipabcn.com. n


enrique MedinaDirector de l’Escola de la FundacióGremi de Flequers de [email protected]

TÈCNICA

La “mà de Nice” és un pa deliciós i cruixent, típic a Itàlia, amb un sabor inconfusible que li ve donat per l’oli d’oliva.el fotògraf robert doisneau va fer una sorprenent fotografia de picasso amb aquestes mans de pa.

“Mà de Nice”“Mà de Nice”

23

Pas a pasProcés

escola de la fundacióGremi de Flequers de Barcelona

Farina 200 w ........ 1.000 g ---

Aigua ...................... 350 g 35%

Oli d’oliva ............... 100 g 10%

Sal ............................ 20 g 2%

Llevat ........................ 20 g 2%

Pasta mare “biga” ... 200 g 20%

Millorant ......................q/s ---

Ingredients pes g %b.f.

Pasteu els ingredients durant 7 minuts.Refineu la massa fins aconseguir una massa fina.Dividiu peces de 250 g i funyiu-les lleugerament.Deixeu reposar les peces funyides durant 5 minuts.Estireu la massa i enrotlleu-la fins a la meitat per un cantó i seguiu el mateix procés per l’altra banda.Plegueu-la sobre ella mateixa i col·loqueu-la a la tela.Deixeu-la fermentar durant 50 minuts. Coeu-la a 230ºC amb vapor durant 25 minuts.

1.2.3.4.

5.

6.

7.8.


Plataforma de compres 932 155 508 Tony Valls

Amb aquesta marca es vol protegir aquest producte, tan arrelat al nostre país, diferenciant-lo d’aquells pans que s’ofereixen al consumidor amb la utilització fraudulenta de la denominació i que el que aconsegueixen es desprestigiar el “Pa de Sant Jordi”.

La marca col·lectiva “Pa de Sant Jordi” tan sols es pot utilitzar per part de les persones agremiades al Gremi de Flequers de Barcelona i per aquelles persones autoritzades per ell.

La utilització de la marca “Pa de Sant Jordi” sense consentiment comporta conseqüències jurídiques.

El “Pa de Sant Jordi” al carrerCom a iniciativa, per tal de promocionar aquest producte arrelat a la tradició, el Gremi de Flequers de Barcelona va sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona l’autorització per tal que el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, tots els establiments agremiats al Gremi de Flequers de Barcelona que ho desitgin puguin ocupar davant els seus comerços la via pública per a la venda del PA DE SANT JORDI.

La sol·licitud ha estat atesa i atorgada. Els establiments gaudiran d’una autorització individualitzada que permetrà la legalització d’aquesta iniciativa.

El Gremi de Flequers de Barcelona posseeix

la marca col·lectiva “PA DE SANT JORDI”

25

Plataforma de compres 932 155 508 Tony Valls

Tot els productes amb una excel·lent relació qualitat-preu

És temps de pa de

Sant Jordi

n FARINAn MANTEgUESn MELn SUCREn SOBRASSADAn FORMATgES DE

TOT TIPUSn NOUS MEITATS

TROSSOS (DE CALIFòRNIA I íNDIES)

n FARINA DE FORçAn FARINA MITjA

FORçAn FARINA

PANIFICABLEn BOSSES PER AL PA

DE SANT jORDI

La Plataforma us ofereix:

imatge extreta de domini.cat

prepareu-vos per sant Jordi!


OBRADOR

Tony VallsResponsable de la Plataforma de Compres del Gremi de Flequers de [email protected]

pastís de poma d’estil alemany, de gran qualitat i de molt fàcil elaboració

Pastís de poma cokPastís de poma cok

27

1.

2.

3.

4.

5.6.

7.8.

9.

procés

Incorporeu tots els ingredients a la batedora, excepte la poma a daus.Bateu durant un període de 3 a 4 min aprox. a marxa ràpida.Incorporeu la poma i bateu durant 30 min a marxa lenta.Pinteu els motlles amb mantega i enfarineu-los. Ompliu els motlles ¾ parts.Poseu poma per sobre formant una rosa.Temperatura del forn: 190ºC.Temps aprox. 40 min (segons la mida).Pinteu els pastissos amb gelatina un cop estiguin freds.

Patís de poma cok

INGredIeNts pesMantega 600 gSucre en gra 600 gOus pasteuritzats 750 gCompota de poma 400 gFarina panificable 120 w 1.000 gVainilla ensucrada q/sLicor de poma 50 gImpulsor 10 gEmulgent (segons fabricant) 15 a 20 g aprox.Poma a daus 1.500 g


(L’escena es desenvoLupa a La botiga de La teresina).

teresina: Com és que fa tan mala cara?

cLienta i: Quina cara vol que faci? Només em plouen que mastegots.

cLient i: Apa, dona, no serà tant...

cLienta i: La meva empresa és a punt de tancar, al meu marit a l’abril se li acaba l’atur, el meu fill no troba feina... I a sobre ara diuen que ens volen jubilar als 67 anys. Però, que no ho veuen que això és tocar campanes? Si no hi ha feina als 50 o als 25 com volen que ens jubilem als 67? Si ja estarem tots a l’atur sense necessitat que ens jubili ningú!

teresina: No s’amoïni, dona, ja veurà com una cosa o altra surt... Ja ho diuen els castellans que “Dios aprieta, pero no ahoga...”

cLienta i: Doncs aquesta vegada trobo que Déu apreta molt. A veure si se li va la mà i ens acaba ofegant...!

cLient i: No, dona, ja veurà com no.

cLienta 2: I si no confia en Déu, confiï en el govern... Fan el que poden per treure’ns de la crisi. No veu quina cara de patiment fan quan surten per la tele?

cLienta i: No em parli del govern..., que tinc urticària als polítics. Només procuren per ells... Fixi-s’hi, no n’hi ha cap que en surti pobre de la política...

(La teresa pensa que ha de fer aLguna cosa perquè no es parLi de poLítica a La seva botiga perquè, cada vegada que passa, un o aLtre marxa enfadat i aLguna vegada fins i tot ha perdut aLgun cLient “sin comerLo ni beberLo”.)

teresina: S’ha de veure la vida amb optimisme. Al cap i a la fi fins ara sempre ens n’hem sortit, no? I mai no hem tingut les coses fàcils.

cLienta i: Oh, però vostè ho té molt fàcil: tira persiana amunt, la gent li ve a comprar i, com pitjor va, la gent menys tall menja i menja més pa...

teresina: Tot és difícil... No es pensi que a nosaltres no ens costa arribar a final de mes, pagar els treballadors i els proveïdors. Els clients ens compren menys brioixeria. Són moments durs per a tothom, no pensi que no...

cLient i: Però segur que vostè té un raconet... Hi ha gent que no té res...

teresina: Un raconet? El que tenim aquí són més forats que un gruyère i això que el meu marit i jo treballem de sol a sol.

cLienta i: Ja m’agradaria plorar a mi amb els seus ulls.

teresina: És que plorar no serveix de res. El que s’ha de fer és agafar ben fort el timó i mirar de sortir de la tempesta. Agafar el brau per les banyes fins a deixar-hi la pell sense confiar que ningú ens vingui a solucionar els problemes..

cLient i: Molt ben dit. Si es presentés a les eleccions jo la votaria...

teresina: Sí, home, i què més. Només em faltaria això!!!!!


OPINIÓ

Tomàs Maria porta i [email protected]

El pa que s’hi dónaNo anem béEm deia un amic que ell ara no voldria estar a la pell del president del govern espanyol, sen-yor Rodríguez Zapatero. Que està segur que quan Zapatero va esdevenir candidat del PSOE a governar Espanya mai no se li va passar pel magí pensar que la seva agonia política seria tan dura, amb pràcticament tothom en contra.

No ho sé. Jo penso que Zapatero és responsable de moltes frivolitats i de no haver complert di-verses vegades a la paraula donada. És cert que les circumstàncies li són hostils, però la imatge poc seriosa i poc solvent del seu govern se l’ha guanyat ell a pols.

I penso que, posats a tenir llàstima d’algú, podem pensar en moltíssima gent que fa molta més pena que el senyor Zapatero: els autònoms, que venen menys i no només no els ajuda ningú sinó que les administracions cada vegada els collen més; els treballadors amb contractes precaris, els aturats, els que ja no cobren cap subsidi, etc... n

quan ens podrem jubilar?El tema de la jubilació als 65, als 67 o als 70 és un tema de caixa. Els espanyols es podran jubilar als 65, als 67 o als 70 si l’Estat o ells tenen prous recursos per tal de mantenir-los des que deixin de treballar fins que es morin.

No és un tema ideològic sinó un tema comptable, un tema de pures matemàti-ques. És quelcom que té a veure amb la gestió dels recursos públics i amb la longe-vitat dels espanyols, així com amb les despeses sanitàries de la gent gran, que té a veure amb la poca quantitat de fills que tenim i que són els que en el futur haurien de pagar les nostres pensions i els nostres serveis a través dels impostos.

Amb tot això vull dir que el fet que el govern primer digués una cosa i després en digui una altra – quan la gent ha posat el crit al cel, el govern ha rectificat – no té cap valor. Al final el que comptarà és si hi ha diners a la caixa o no. I tal com anem sembla que no n’hi haurà. n

quins polítics!És clar que sempre hi ha qui està pitjor i gent amb més poder tocada de l’ala. No acabo d’entendre com una persona com Hugo Chávez pot ser president d’un país. L’altre dia, acompanyat de les càmeres de televisió, anava preguntant a un subordinat què eren uns edificis que tenien davant seu i que feien bona pinta. Ell els assenyalava amb el dit i deia somrient i mirant a la càmera: “Pues éste exprópiese; y ese también. Y qué me dicen de ese? Expropiado, expropiado...”.

Si alguna vegada ha sortit per la televisió un polític representatiu del que és una república bananera aquest és Chávez. I això deixant de banda quan el rei Joan Carles el va haver de fer callar o ara mateix quan s’ha barallat amb el president de Colòmbia com si fossin al pati d’una escola.

Mare de Déu! I encara ens queixem dels nostres polítics! n

31

el millor equip de la històriaEl Barça d’enguany no és com el de l’any passat. Li costa molt més guanyar els partits. El seu joc no es tan espectacular. Ha estat eliminat de la Copa del Rei. I, sobretot, Ibrahimovic no sembla que estigui a l’alçada d’Eto’o, tot i que Guardiola amb el suec probablement tingui més “feeling”.

El problema és que és molt difícil que tornem a veure mai un Barça com el de l’any passat. Perquè el Barça l’any passat no només feia un futbol enlluernant – cosa que ha passat en di-verses etapes de la seva història – sinó que va guanyar totes les competicions a les que es va presentar – les sis copes -, cosa que el va convertir en el millor equip de la història.

Però, és clar, mantenir el nivell del “millor equip de la his-tòria” és dificilíssim. I, si no fos perquè està clar que s’hi va esmerçar molta feina i molt esforç, gairebé es podria dir que és un miracle. I, bé, la veritat és que en algun partit el miracle

hi va ser present, com aquell gol en temps de descompte a la semifinal de la Champions.

És a dir, que per ser els millors no només cal moltíssima sort i molt treball, sinó també unes unces de fortuna. I amb aquesta mai no s’hi pot comptar. Pensar que podríem mantenir el nivell de l’any passat senzillament no era realista. n

REBANADORAS DE PAN COMPLETAMENTE SILENCIOSAS

full industrial

jac pico

jac faceduro

iMportador Y distriBuidor oficial en eXclusiVa para cataluÑa

anysal seu servei

anysal seu servei

anysal seu servei

novau 50 anys.indd 1 18/1/10 11:50:50


anunci JAC LAF 2010.indd 1 16/3/10 09:49:18


EL NOSTRE WEB

Aquesta nova secció de la revista pretén acostar el web del Gremi de Flequers de Barcelona a tots els usuaris, perquè tothom pugui aprofitar al màxim les possibilitats del nostre portal.

En cada número de la revista parlarem d’un aspecte diferent. Volem començar amb l’aplicació “Cercador de forns”.

El web del Gremi de Fle-quers de Barcelona www.gremipabcn.com conté l’apli-cació “Cercador de forns” que permet a l’usuari trobar qualsevol forn agremiat de Barcelona.

S’hi pot accedir des del mateix web, a través d’una icona o a través del menú de l’esquerra.Si fem un clic a “Cercador de forns”, apareix per ordre alfabètic una relació dels forns agremiats que tinguin número de fitxa. Evidentment, si un forner no hi vol aparèixer, només cal que ens ho comuniqui i l’eliminarem de la relació.

Seleccionant per codi postal, l’usuari pot trobar tots els forns que estiguin en una determinada zona.

Francesc Vidal i VidalLlicenciat en Ciències Econòmiques i EmpresarialsDirector del Gremi de Flequers de BarcelonaCorredor d’Assegurances Titulat i Col·legiat

Un cop trobat el forn desitjat, podem clicar sobre “+info“. S’obrirà una nova finestra on trobarem l’adreça completa i un enllaç a Google maps per poder situar el forn.

Com un consumidor pot trobar un forn agremiat a Barcelona?

33

En alguns casos, sempre que el forner ens ho hagi facilitat, a la informació hi trobarem també fotos del forn, els horaris d’obertura i les especialitats de l’establiment.Si voleu afegir fotos o més informació del vostre forn, us podeu posar en contacte amb Mercè Costa [email protected] o al telèfon 93 215 55 00.


Cursos de reciclatge per a treballadors

Cursos intensius

F U N D A C I Ó G R E M I D E F L E Q U E R S D E B A R C E L O N A • E S C O L A D E F O R N E R S

en col·laboració amb la Cambra de Comerç, Indústria i

Navegació de Barcelona s’han realitzat uns cursos de

reciclatge per a treballadors en actiu. Han tingut molt

bona acollida i properament es tornaran a programar.

Pastisseria salada esPecial càtering

Curs de 10 hores repartides en dos diesHorari: de 15 h a 20 h

Ferments naturals i Fermentacions llargues

Curs de 20 hores repartides en quatre diesHorari: de 15 h a 20 h

entrePans creatius

Curs de 10 hores repartides en dos diesHorari: de 15 h a 20 h

Aquests cursos intensius de 200 hores estan tenint una molt bona acollida. Actualment hi participen més de 30 alumnes. Comencen cada dilluns i s’imparteixen totes les tardes.

35

NOTÍCIES

La nostra alimentació s’allunya de la dieta mediterrània i empitjora quan mengem foraLes últimes dades del panell de consum alimentari que publica el Ministeri de Medi Ambient deixen ben clar que la nostra alimentació s’està allunyant perillosament de la tradicional Dieta Mediterrània, amb l’agreujant que encapçalem la llista de països europeus on més s’ha incrementat el consum fora de casa. Més del 20% de les nostres sortides inclou el consum en establiments com bars o restaurants al menys un cop.

Així mateix, el 2009 una tercera part de la despesa total en alimentació dels espanyols, 90.000 milions d’euros, es realitzà fora de la llar. La conseqüència més clara per a la nostra salut ha estat l’augment dels índex d’obesitat i el canvi clar en el patró de la nostra alimentació els darrers 40 anys, que s’ha anat allunyant cap a models menys saludables.

Un altre informe, en aquest cas elaborat per la consultora Nielsen, indica que Espanya és un dels països europeus on és més habitual demanar un menú en un bar i només es superada per Grècia i Portugal. Segons aquest estudi, la majoria dels espanyols mengen en restaurants vàries vegades al mes, el 58% afirma fins i tot que ho fa com a mínim dues o tres vegades. L’àpat que es realitza més freqüentment fora de casa és el dinar, a diferència de la tendència existent a nivell mundial, que s’inclina pel sopar. (Informació cedida per CEOPAN)


Jordi MurilloCap del Departament Laboral del Gremi de Flequers de [email protected]

LABORAL

Cotitzacions 2010 a la Seguretat Social règim general.

1 El límit màxim de la base de cotització al

Règim General de la Seguretat Social serà de 3.198,00 € mensuals a partir de l’1 de gener de 2010.

2

El límit mínim de cotització per a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals serà equivalent al salari mínim interprofessional vigent, incrementat pel prorrateig de les percepcions de venciment superior al mensual que percebi el treballador, sense que pugui ser inferior a 738,90 € mensuals.

3 Per a les contingències d’accidents de

treball i malalties professionals s’aplicaran els tipus de la tarifa de primes a càrrec exclusiu de l’empresa, de conformitat amb allò establert a la Disposició Addicional 4ª de la Llei 42/2006.

règim especial d’autònoms.

1 El tipus de cotització serà del 29,80%. Si

no està inclosa la protecció per Incapacitat Temporal, el tipus de cotització serà el 26,50%.

Base mínima de cotització: 841,80 €/mensuals Base màxima de cotització: 3.198 €/mensuals

2 La base de cotització dels treballadors

autònoms que l’1 de gener de 2010 tinguessin una edat inferior a 50 anys serà l’elegida per ells dins dels límits exposats.

3 La base de cotització dels treballadors autònoms

que a 1 de gener de 2010 tinguessin una edat de 50 anys o més podran elegir entre les quanties 907,50 € i 1.665,90 € mensuals, excepte si es tracta del cònjuge supèrstit del titular del negoci que, com a conseqüència de la mort del mateix, hagi hagut de posar-se al front del negoci i donar-se d’alta amb 45 anys o més, en aquest cas l’elecció de bases estarà compresa entre 841,80 € i 1.665,90 €.

El BOE de 18 de gener de 2010 publica l’Ordre TIN/25/2010 que desenvolupa les normes de cotització a la Seguretat Social, Atur, Fons de Garantia Salarial i Formació Professional.


EDITORIALNOTÍCIES

El passat dia 28 de novembre de 2009 vam ser convi-dats pel senyor Antoni Marca i Ferrús, alcalde de Capa-fonts (Baix Camp), a la inauguració del museu, que es troba situat als baixos de l’edifici de l’ajuntament, d’un forn del segle XIII que va estar actiu fins a 1985.

A l’acte d’inauguració hi van assistir l’Honorable sen-yor Artur Mas, diputat al Parlament de Catalunya, el senyor Alcalde i altres autoritats i entitats del poble i, per part dels forners, el president de la Federació Catalana, Sr. Andreu Llargués, el president de la Co-marca del Baix Camp, Sr. Joan Cabré, i el secretari de la Federació Provincial de Tarragona, Sr. Francesc Maduell.

Com tothom sap, Capafonts és un petit poble endin-sat en les muntanyes de Prades i al voltant del qual hi podem trobar altres poblacions pintoresques com ara Farena (on va néixer el meu avi Andreu, també forner), Rojals, Prades i, evidentment, el Monestir de Poblet, seu important del Císter.

A tots aquells que ens agrada admirar el paisatge, la bona gastronomia i passar un dia complet envoltats de natura, només cal que ens apropem el matí de

Capafonts recupera un forn medieval com a museu

qualsevol dia a Capafonts, donem una volta pel po-ble, que és preciós, visitem el museu i dinem a l’Hotel de Darrera la Plaça.

I, per finalitzar, només em resta felicitar el poble de Capafonts i, en especial, el senyor Alcalde per les atencions que van tenir envers nosaltres.

Jaume Andreu CuellaPresident de la Federació d’IndustrialsForners de la Província de Tarragona

39

Durant l’any 2009 puratos españa ha continuat apostant fort per la formació, organitzant prop de 28 Jornades Tècniques per tota la geografia espanyola i superant els 2.925 assistents, que representen 1.643 empreses.

A cada Jornada Tècnica s’ha presentat un receptari monogràfic i aquests han estat els temaris d’aquest any: “Pastisseria, bescuits i brioixeria”, “Temptacions de xocolata”, “Receptes exquisides”, “Passió per la xocolata”, “Mones de Pasqua” i “Postres i tendències”.

Com a novetat, aquest any s’ha organitzat una jornada de pastisseria dedicada a les postres per a restauració: “postres i tendències” . En aquesta formació es van presentar gran varietat d’elaboracions per poder aplicar al seu negoci, com coulants, brownies, assortit de bescuits, etc. En totes elles es van combinar textures, farcits i noves idees de decoració per oferir la millor presentació.

Les Jornades Tècniques de Puratos se-gueixen formant milers de professionals

NOTÍCIES D’EMPRESA

També tingué protagonisme la xocolata amb les “sorpreses de xocolata”. Noves idees per ampliar la seva gamma de pastissos de xo-colata, barrejant sabors, farciments, textures, amb banys espectaculars i exquisides decoracions: pastís de xocolata i taronja, crema bescuit, foren algunes de les elaboracions.

Així, setmanalment, en un hotel de la ciutat visitada per les Jornades Tècniques, s’exposen idees als més de 120 assistents de mitjana per jornada, amb formació avançada per a professionals del sector i amb

les últimes tendències del mercat, que els permeten diferenciar-se amb idees innovadores i millorar en el seu negoci.

Les demostracions són impartides pel prestigiós equip d’assessors tècnics de puratos: Josep Lluís Salom, Santiago Sánchez, Gabriel Luna, Carlos Ruíz, Jordi Gurrera, Félix Fraga, Jesús Serrano, Antonio Rodríguez, Josep Ramon Cuadras, Pep Bosch i Santiago Arencibia.

A més, per a la formació, puratos es recolza en mitjans audiovisuals amb projeccions de vídeo i fotografies dels processos, per optimitzar el temps i facilitar la comprensió de l’elaboració de les peces.

Per assistir a les Jornades tècniques 2010, en les que s’incorporaran nous receptaris, truqui a Línea Puratos, tel. 902.502.602.

per a més informació:t 500 puratos, s.a.

tel.: 902.502.602www.puratos.es


El cuiner Javier González, xef i copropietari del restaurant Los Zagales de Valladolid, fou procla-mat el passat 26 de gener campió del VII Concurs d’Entrepans d’Autor que convoca i organitza el Grupo Berlys, empresa especialitzada en la fabri-cació i comercialització de productes precuits i congelats de fleca, brioixeria i pastisseria. Es dóna la circumstància que Javier és germà d’Antonio González, guanyador de la quarta edició d’aquest concurs, celebrada el 2007.

El Concurso tingué lloc en el marc de la VIII Cimera Internacional Gastronòmica, Madridfusión 2010, al Palau Municipal de Congressos de Madrid. Hi van participar sis finalistes, elegits entre gairebé un centenar de cuiners inscrits de tot Espanya i de països veïns.

L’entrepà vencedor, que González va batejar com a “AD+D menjar-se s’olora”, estava elaborat a base d’escamarlans, boletus, productes de l’horta i for-matge curat gratinat, tot amanit amb salmorejo, oli de trufa i arrop. El pa elegit fou el Pa Viena Mini de Berlys, un pa fi i lleuger amb puntes accentua-des, de crosta molt suau de color daurat crema amb grenyes poc pronunciades i molla fresca.

El jurat estava presidit, com en anteriors edicions, pel periodista i gastrònom Lorenzo Díaz (Onda Cero) i integrat per reconeguts professionals de la crítica gastronòmica, la comunicació o la cuina,

GuANyAdorJavier González, del Restaurante Los Zagales de Valladolid.

fINALIstespantxo Bedialauneta, del Restaurante Cantá-brico de OndarroaJosé Ignacio rojo, de l’Hotel Galería de BurgosCecilia González, de l’Hotel AC Palacio Santa Ana de Arroyo de la Encomienda (Valladolid)íñigo rodríguez, de l’Hotel Pachá d’EivissaJoao pereira, del Restaurante Mesa de Oporto (Portugal)

entre els que hi havia els coneguts xefs Quique Dacosta (Sula i Quique Dacosta) i Paco Ron (Vía-velez); les periodistes televisives Carma Chaparro (Tele5) i Concha Crespo (RTVE) i el popular co-mentarista de societat Josemi Rodríguez Sieiro.

Pel que fa a la clau de l’èxit de l’entrepà vencedor, l’opinió del Jurat fou unànime i lloà l’exquisit con-trast de sabors i l’aconseguit i especial aroma dels productes de l’horta.

Un cop més, la iniciativa de Berlys, amb la convo-catòria del VII Concurs d’Entrepans d’Autor, posa de manifest que el pa pot ser la base perfecta per qualsevol especialitat de l’alta cuina, des de la més imaginativa, la d’avantguarda, fins a la tradi-cional, la de sempre.

Javier González es proclama campió del VII Concurs d’Entrepans d’Autor de BerlysJavier González es proclama campió del VII Concurs d’Entrepans d’Autor de Berlys

41

Novau presenta el Forn “Unico” La gran flexibilitat del Forn “Unico” garanteix la cocció perfecta de molts tipus de productes. El pla de control s’escalfa de forma indepen-dent, juntament amb el moviment de convec-ció forçada, permet la cocció dels productes que necessita la càrrega aerodinàmica, com pi-zzes, foccaccies i schiacciate. Juntament amb altres productes.El forn combina la característica tècnica única d’una línia estètica innovadora acompanyada d’un pràctic teclat de les ordres d’ús immediat.D’estudiat i captivador disseny, el forn “Unico” és ideal per a qualsevol ambient!

Nou abatidor/ultracongelador/conservador per a 1 carro de komaKoma presentà durant el segon semestre del 2009 el seu nou equip abatidor/ultracongela-dor/conservador per a 1 carro de 70x84x188 cm com a màxim.Les seves funcions són:- abatidor de +70ºC a +3ºC- conservador a -18ºC- ultracongelació a -38ºCEstà equipat d’un grup compressor Copeland semi-hermètic de 4cv i d’un evaporador sobre-dimensionat i d’un condensador tropicalitzat. Amb uns mides exteriors de 106x106x275 és de fàcil i ràpida instal·lació. El seu interior està fabricat completament en acer inoxidable, i l’exterior en acer lacat color blanc KOMA. Se subministra com a opció l’exterior en acer inoxida-ble. Té barres de protecció a la porta i a l’interior i està equipat amb el quadre de comandament Monocell AT d’última generació de KOMA.

Per a més informació truqueu al 902 900 417 o visiteu la nostra web: www.elkoma.com


ANUNCIS COMPRA - VENDASECCIÓ gRATUÏTA. PER ANUNCIAR-VOS TRUQUEU AL 93 215 55 00

VENDO

Maquinaria de obrador de panadería

Amasadora, divisora, fermentadora, horno, 2 cortadoras (de pan y de tostadas), diversos moldes, 5 carros horno, 6 carros enfriamiento, bandejas de todo tipo, cámara

Interesados llamar al teléfono 610 305 617

TRASPASO

panadería-cafetería

- con permiso pastelería con obrador y degustación- a 180 m del metro Encants- calle Cartagena entre València y Mallorca

Más información, al teléfono

622 128 049

VENC

Forn de 5 llaunesForn de 10 llaunes

Tots dos elèctrics i en molt bon estat

Interessats truqueu a la Roser

tel. 93 459 25 96 – 658 881 948

TRASPÀS

fleca amb degustació- 180 m2- Eixample dret-150.000 € de traspàs- 990 € mensuals de lloguer- 15 anys de contracte

Interessats truqueu al telèfon 622 128 049

VENDO

Maquinaria de panadería marca sALvA- pesadora, tren, formadora y cámara de fermentación controlada- 5 años de antigüedad- precio: 10.000 euros

Interesados llamar al teléfono 636 407 095

VENC

- Taula doble treball acer inoxidable 200x120x90- Banc de treball amb pica 190x70x90- Banc de neteja 140x70x90 amb pica fonda- Aire condicionat obrador- Split amb motor de cambra positiva

Interessats truqueu al telèfon670 736 200

43

VENC

Armari fermentació controlada

- nou (1 mes)- 215 x 84 x 70 cm Mod. AFCT-20/64 220 II

Interessats truqueu a la Sra. Isabel Lazaro tel. 93 424 88 53

675 479 040

TRASPASSO

fleca- al centre de Barcelona (prop Hospital Clínic)- preu: 25.000 €

Interessats truqueu al telèfon 691 539 567

ALQUILER O VENTA

panadería degustación- con obrador de pan y vivienda- en Breda (Girona)- todo restaurado en el 2007 por un diseñador- negocio en activo

Para más información llamar al teléfono

675 111 612

TRASPASSO

forn amb obrador- al centre de Barcelona - 200 m2- per jubilació

Per a més informació truqueu al 93 318 46 40 (Josep) de 19 a 21 h

VENC O TRASPASSO

fleca amb obrador- 160 m2 + 35 m2 de botiga- amb pati exterior i terrassa de 230 m2- tot nou (5 anys)- tots els permisos vigents

Per a més informació truqueu al 639 785 474

VENC

- Taula doble treball acer inox. 200 x 120 x 90- Banc de neteja acer inox. 140 x 70 x 90- Banc de treball amb pica acer inox. 190 x 70 x 90- Aire condicionat obrador gran potència (2 aparells)- Tanc congelador de 134 cm d’ample

Per a més informació truqueu al 670 736 200

VENC

- Forn estàtic marca Gouet (de 5 anys)- Pastadora de 100 kg marca Prat (de 2 anys)

Interessats truqueu al telèfon652 897 857

TRASPASSO

forn de pa amb obrador i cafeteria

- a ple rendiment- a la província de Tarragona- per malaltia

Interessats truqueu al telèfon615 923 139 (sr. Carles Castellano)


Proveïdors de la Plataforma

Número página anunciants00

guIA de pROVeÏdORsANuNCIANTs I COL·LABORAdORs

2

37

27

35

48

33

5

15

13

17

1131

BANC sABAdeLLSERVEIS BANCARIS

www.bancsabadell.comTel. 902 323 222

BERLYS ALIMENTACIÓN, S.A.U.MASSES CONGELADESFrancisco Gervás, 128108 ALCOBENDAS

Tel. 902 32 55 32 · Fax 902 29 70 00 www.berlys.com

BONGARDFORNSGarbí 18, Nau nº 3Parets del Vallès ( Barna)Tel. 93 573 78 78 · [email protected]

ReVesTIMIeNTOs COBeRpLAsT s.L.REVESTIMENTS

José Anselmo Clavé, s/n · Pol. Matacás nave 17 08980 Sant Feliu de Llobregat · Tel. 93 685 12 62 Fax: 93 685 14 50 · www.coberplast.com

dOsIpADECORACIÓ DE FLEquESVallespir, 10

Pol. Ind. Fontsanta · 08970 Sant Joan Despí Tel. 93 477 12 40 · Fax: 93 477 11 [email protected]

eLKOMA, s.A.FRED PROFESSIONALMotors, 149 nau 5 08038 Barcelona

Tel. 93 223 29 00 · Fax 93 223 34 55e-mail: [email protected] · web: www.elkoma.com

FARINeRA COROMINAFARINERAGirona, 155 Apartat 4 · 17820 Banyoles

Tel. 972 58 00 58 · Fax 972 58 17 [email protected] · www. agrienergia.com

FeLICIANO FReIRIAREPARACIÓ I COMPRAVENDA DE MAquINàRIAPassatge Parlament, 6 08015 Barcelona Tel. 93 441 08 34

FRIguAL, s.L.CAMBRES CONTROL FERMENTACIÓDuero, 36 · 08223 TerrassaTel. 93 731 08 04

FORNs eQuIp, s.L.REFORMES, DECORACIÓ I MAquINàRIALa Pobla de Lillet, 5 08028 - BarcelonaTel. 687 50 49 39

gAs NATuRAL

900 708 709www.gasnatural.com

HARINeRA LA MeTA, s.A.FARINERAAPol. Ind. “El Segre” Industria

Parc. 204 R - 25191 Lleida · Tel. 973 20 03 19Fax. 973 20 56 43 · [email protected]

HORNOs TAYsOMAquINàRIACamino de Parla, 27 45221 Esquivias (Toledo)Tel. 925 52 01 25 Fax. 925 52 04 46

GreMI de fLequers de BArCeLoNA

COpRALCONSORCI DE PRODuCTES ALIMENTARIS

Tel. 93 473 66 00

CAFÈS ILLYMESTRES CAFETERS

www.illy.com

Firmes col·laboradores de l’escola de la Fundació

IgLesIAs JOIeRsJOIERIARonda Sant Antoni, 161. Tel.: 93 323 34 5308015 - Barcelona

INOYdesA.INSTAL.LACIÓ I DECORACIÓ

Balmes, 79 08007 BarcelonaTel. 93 454 47 00

IReKs IBÉRICA, s.A.PRODuCTES PER A PANIFICACIÓParc tecnològic del VallèsArgenters, 4 edifici 2

08290 Cerdanyola del Vallès · Tel. 93 594 69 [email protected] · [email protected]

LANgA CONCepTVITRINES FRIGORÍFIquESC/ Bailén, 2708915 Badalona (BCN.)Tel.: 93 399 45 52www.langaconcept.com

KÖRFesTPASTELERÍA SELECCIÓN

Tel.: 902 32 55 32www.korfest.com

MAz

Av. Roma, 1008015 BarcelonaTel. 93 226 16 16 Fax 93 226 92 86

NOVAu, J.FORNS I MAquINàRIAPge. Jordi Ferran, 9-1108028 BarcelonaTel. 93 333 44 46 Fax 93 448 38 [email protected] · wwwjnovau.es

pAYsADISTRIBuCIONES CASASIN Telèfon 93 572 54 [email protected]

CHIMeNeAs KeYpACAIXES DE FuMMontsià, 60 Pol. Can CarnéCastellar del Vallès (Barcelona)Tel. 93 747 49 75 653 93 45 64

45

guIA de pROVeÏdORsANuNCIANTs I COL·LABORAdORs

GreMI de fLequers de BArCeLoNA

45

29

47

ReFRedA’M, s.L.INSTALACIONS DEL FRED

Telèfon 629 88 54 [email protected]

d

sALVA INdusTRIAL, s.A.HORNOS

Ctra. Nacional 1 km 471 - 20100 LEZO (Spain) Apdo. 505 · 20080 SAN SEBASTIÁNDelegación en Catalunya: 93 363 88 00www.salva.es · [email protected]

seRMONT, s.A.MAquINàRIA I FORNSSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

sTeeL-INOXMAquINàRIA I FORNSCamino de La Marjal s/n • 46470 AlbalTel. 96 126 74 56 • Fax. 96 126 45 35 [email protected]

suBAL-dIMOLdeR, s.L.MAquINàRIA

c/Islas Baleares, 44 Pol. Ind. Fuente del Jarro46988 PaternaTel. 96 132 53 01 · T. A. Valmar c/ Compositor Vivaldi nº 11 (Polígono Can Jardí) · 08191 Rubí · www.subal.es

TALLeRes peRe VILA CAMps s.L.MAquINàRIA AuXILIAR

c/Ramón y Cajal, 108 · 08222 TerrassaTel. 93 785 92 97 · Fax 93 785 95 08e-mail: [email protected] · www.vilacamp.es

seRMONT, s.A.MAquINàRIA I FORNSSepúlveda, 140 bis • 08011 BarcelonaTel. 93 423 15 10 • Fax. 93 425 47 10 [email protected]

TALLeRs AYMeRICHMAquINàRIA AuXILIARAv. Carrilet, 81 08902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 422 36 85

TeRpAN, s.L.MAquINàRIA, FORNS, FRED I DECORACIÓ

Carretera Terrassa-Olesa - Pol. Ind. Can Mir 08224 Viladecavalls · Tel. 93 780 31 66 · Fax 93 789 16 20 · www.terpan.es

T 500 puRATOs, s.A.PRODuCTES PER A PANIFICACIÓ I PASTISSERIA

Carretera C-63, km. 13,517410 Sils (Girona) · Tel. 902 502 602 Fax 972 058 300 · www.puratos.es

YLLA 1878, s.L.FARINERACtra. de Manlleu, km 1,4 Apartat 133 · 08500 Vic

Tel. 93 886 27 44 · Fax. 93 889 11 [email protected]

ReALe seguROs geNeRALes, s.A.Via Augusta, 258-26008017 - BarcelonaTelèfon 932.418.400Fax 934.144.192

47

CLIMAPANEs un novedoso y económico sistema para la fermentación de masas. Permite controlar fácilmente el proceso de fermentación en panadería, bollería, pastelería, pizzería, etc... Se instala en muy poco tiempo, trabajando así desde el 1er día.

HumedadCalor

ARMARIOS de FRÍO y FERMENTACIÓN CONTROLADAEn acero inoxidable, para el obrador o despacho de venta, permitiendo tener productos siempre a punto y a la hora deseada, sin la presencia física de la persona.

DormilónHumedadFrío Calor

CÁMARAS de FERMENTACIÓN CONTROLADAEn panel lacado blanco o acero inoxidable, diseñadas para la panadería, bollería, pastelería, etc... permitiendo tener productos siempre a punto y a la hora deseada, sin presencia física de la persona, Incorpora un sistema “exclusivo” de FRÍO y HUMEDAD

DormilónHumedadFrío Calor

Super-Sprint

THR - Carro Rotativo

mini de tubos anulares

TF - tubos anulares

Servicio AsistenciaTécnica 24 horas

HORNOS de CALIDAD

Ctra. Terrassa-Olesa - Pol. Ind. CAN MIR - 08232 VILADECAVALLS (Barcelona) - ESPAÑATel. +34 937 803 166 - Fax. +34 937 891 620 - www.terpan.es - [email protected]

actualitat flequera nº505

Documents