Sol·licitem una interlocució directa amb les institucions per decidir les

polítiques de futur del país

La revista del municipalisme català

L’ACM celebra aquest octubre el 40è aniversari i la XXIV Assemblea

Peralada, Alt Empordà

Donem veu als alcaldes que han forjat el municipalisme català

L’ACM segueix les trobades amb les principals institucions polítiques catalanes per compartir l’agenda municipalista i oferir “mà estesa i coresponsabilitat” en tota la presa de decisions i reptes del país. Pàg. 5

ACTUALITAT

429Octubre 2021

Pàg. 4

REPORTATGE

Pàg. 13-15

SUMARI

Trobada insitucional amb la presi-denta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs

ACTUALITAT

Pàg. 5

Reforcem els llaços amb el Senegal amb una visita d’una delegació municipalista del país africà

FORMACIÓ

Pàg. 8

Donem veu als alcaldes que han forjat el municipalisme català

ÀMBITS SECTORIALS

Pàg.13-15

En marxa el 5è Postgrau de gestió dels Serveis Socials i la 2a edició del Seminari sobre fons europeus

REPORTATGE

Pàg. 16-17

Ja està disponible el subministrament d’energia elèctrica per a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic

COMPRES

Pàg. 18

Entrevista a l’alcalde de SantCliment de Llobregat, Isidre Sierra

Pàg. 23

PeraladaEl municipi de Peralada està situat a la comarca de l’Alt Empordà. Compta amb una superfície de 43,6 quilòmetres quadrats i uns 2.000 habitants. Pera-lada també comprèn el poble de Vilanova de la Muga i molts veïnats. Els seus orígens es remunten ja en època ibèrica i, sobretot, a punts fortificats en època romana. També fou capital d’un comtat cap al segle VIII i amb exèrcit propi. A l’edat mitjana va iniciar-se la pèrdua de rellevància i capitalitat i va patir nombroses guerres. A nivell patrimonial des-taca el Castell, antiga residència de comtes i ves-comtes, l’Església de Sant Martí (segle XVIII) i el Claustre de Sant Domènec (segle XI), que recent-ment ha finalitzat la segona fase de restauració. Entre els personatges cèlebres destaca el cronista Ramon Muntaner. Gentilici: peraladenc i perala-denca. El seu alcalde és Pere Torrent (JxCat).

www.peralada.org

I 2 I ACM

ENTREVISTA

C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.catwww.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

Cap de redacció: Xavier Tomàs

Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Francesc Iglesies i Francesc Mateu.

Impressió: Editorial MIC

La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383

El 3 d’octubre de 1981, l’Ajuntament de Vic acollia la consti-tució de l’Associació Catalana de Municipis. Una entitat que naixia amb l’objectiu d’impulsar i ajudar en la ingent tasca de la recuperació democràtica, d’infraestructures i serveis a tots els pobles i ciutats del país.

La història de l’ACM és el fruit d’un gran èxit col·lectiu. El de tants alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i personal públic al servei dels ens locals, que han sabut posar per damunt de tot l’interès de la ciutadania i atendre els seus problemes més immediats. Llavors, fa 40 anys, estava gai-rebé tot per fer. La llarga ombra del franquisme havia deixat als municipis sense els més mínims recursos, competències i estructures per donar qualitat de vida a la gent.

En aquests 40 anys hem demostrat, cada dia, que els Ajun-taments no són només l’administració més propera a la ciu-tadania, que també, sinó que les Cases de la Vila i els seus servidors públics són els referents de les nostres veïnes i veïns davant qualsevol neguit, problema, proposta o neces-sitat. I n’estem orgullosos.

L’Associació Catalana de Municipis no ha tingut mai cap altra raó de ser que la d’estar al costat dels Ajuntaments, els Consells Comarcals, Diputacions, EMD’s i tots els ens locals que articulen la realitat plural, diversa i orgullosa de tot el país. Ho fem prestant assistència, formació, suport, representació i defensa dels interessos municipals, i propor-

cionant productes i serveis per tal de millorar la qualitat de vida, abordar l’acció climàtica i fomentar la prosperitat a tots els pobles i ciutats de Catalunya.

És per tot això, i molt més, que aquest mes d’octubre volem rendir homenatge a les dones i homes que heu fet possible aquesta història d’èxit, la del municipalisme català, en un acte de commemoració dels 40 anys i el lliurament dels Pre-mis ACM el proper 16 d’octubre.

Ens veiem a Vic!

Lluís SolerPresident de l’ACM

I 3 I ACM

EDITORIAL

40 anys al servei del municipalisme català

Imprès sobre Satimat Green.L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kgd’escombraries

14 kgde CO2

139 kmen un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwhd’energia

251 kgde fusta

www.acm.cat

ACTUALITAT

El 16 d‘octubre celebrem els 40 anys de la primera entitat municipalista de Catalunya i la XXIV Assemblea ordinària

El 16 d’octubre de 2021 serà una data especial per a l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La primera entitat municipalista de Catalunya, amb més de 1.000 ens locals associats, celebrarà la XXIV Assemblea ordinària i, al mateix temps, el 40è aniversari de la seva constitució l’any 1981.Els dos actes tindran lloc a la ciutat de Vic, lloc on van nèixer l’Associació el 3 d’octubre de 1981 amb un centenar d’alcaldes i alcaldesses. Concreta-ment, se celebraran a l’edifici El Sucre de Vic, actual seu del Consell Comar-cal d’Osona.

Està previst que a les 10 del matí s’iniciï la XXIV Assemblea general or-dinària de l’entitat municipalista, que passarà balanç a l’activitat realitzada durant tot el 2021 i les gestions inter-nes que cal aprovar. A la reunió del màxim òrgan de govern estan convo-cats tots els ens locals associats (940

ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions i diversos EMD, consorcis i mancomunitats). L’Assemblea es farà de forma presencial, però a causa de l’actual situació de pandèmia, hi haurà limitacions d’aforament i mesures pre-ventives.

Al migdia, al voltant de les 12:30h i després de cloure l’Assemblea, està previst iniciar un acte de commemora-ció dels 40 anys de l’ACM. L’objectiu és reconèixer les quatre dècades de treball municipalista i el paper dels ens locals en el progrés i desenvolu-pament dels pobles i ciutats a través del treball i esforç de milers d’electes arreu del país. Durant el mateix acte institucional, es lliuraran els premis ACM en la seva primera edició per re-conèixer les millors iniciatives i projec-tes dels ens locals que ajuden a trans-formar els nostres municipis i aporten valor afegit al territori. Es guardonaran cinc àmbits: acció climàtica, benestar social i servei a les persones, desen-

volupament econòmic, cultura i gover-nança local.

Per participar a la XXIV Assemblea de l’ACM i a l’acte dels 40 anys és indis-pensable inscriure’s al formulari que trobareu a la pàgina web. Només hi pot participar un representant de cada ens local.

40 anys al servei del municipalisme català

Defensem i representem la veu dels pobles i ciutats de Catalunya

Assessorem i donem eines i suport als ens locals

Oferim un ampli catàleg de productes i serveis

Oferim formació online i presencial per donar un millor servei a la ciutadania

Informació

assemblea@acm.catwww.acm.cat/assemblea

I 5 I ACM

ACTUALITAT

Demanem a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ser un interlocutor efectiu per afrontar els reptes de futur del municipalisme català

Representants de l’ACM conversant amb la presidenta del Parlament de Catalunya.

Lluís Soler i Laura Borràs, intercanviant impressions.

La delegació de l’ACM comptava amb el president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i els vicepresidents Sergi Pedret, alcalde de Riudoms, Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, i Mercè Bosch, alcaldessa de Maça-net de Cabrenys.

Des de l’ACM es va insistir en la neces-sària interlocució directa amb les institu-cions polítiques en la presa de decisions que han de marcar les polítiques de futur del país. El president de l’ACM, Lluís Soler, va insistir que “oferim mà estesa i cores-ponsabilitat en tota la presa de decisions i reptes que s’hagin d’afrontar. Però, al mateix temps, demanem poder tenir una relació bilateral amb les institucions catala-nes i ser co-decisors de tot allò que afecti als pobles i ciutats”. A la vegada, també va afegir que “volem tenir un paper actiu, no ser simples observadors, perquè quan ha calgut arremangar-se i afrontar els pro-

El 16 de setembre va tenir lloc la primera trobada institucional dels representants de l’Associació Ca-talana de Municipis (ACM) amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. La tro-bada va tenir lloc a la seu del Par-lament amb la voluntat de compar-tir l’agenda municipalista amb la cambra legislativa catalana.

blemes, els ens locals sempre hi hem estat i hi som”.

Així, es va proposar que en els tràmits legis-latius del Parlament s’hauria d’incorporar un informe obligatori de l’impacte que la norma tindria en el món local en relació a l’autonomia local, les competències i el finançament, així com de l’impacte terri-torial. En aquest sentit, també es demana que en les tramitacions que s’inicien com a decret-llei es tingui en compte la com-pareixença de les entitats municipalistes. I es va reivindicar la necessitat d’impulsar una nova Llei de governs locals i de finan-ces locals, que han d’ajudar a clarificar quines són les competències dels ens

locals i amb quin finançament es compta per executar-les, juntament amb la Llei de contractes de Catalunya, la Llei de Territori (aturada des de 2018) i l’Estatut dels elec-tes de Catalunya, entre d’altres.

Des de l’ACM també es va posar èmfasi en reconèixer l’status d’estructura de país que representen els ens locals i que el munici-palisme català sigui un actor institucional principal i reconegut, amb el valor afegit que suposa la proximitat i el coneixement del territori que tenen els representants dels ens locals. I es va proposar aprofitar sinergies amb el Parlament en quant a la projecció internacional del municipalisme català en aquelles iniciatives que tinguin un caràcter municipalista.

L’ACM també va aprofitar per exposar ini-ciatives que està portant a terme a nivell municipal i que pretenen beneficiar el municipalisme català, com són el projecte de plans d’integritat als ens locals (que es realitza juntament amb l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’Administració Oberta de Ca-talunya), la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya com a membre de la comissió redactora, o l’impuls de projectes pilot per combatre el despoblament al territori, i la convocatòria de la primera edició dels Pre-mis ACM que es fa coincidint amb el 40è aniversari de l’entitat municipalista.

I 6 I ACM

ACTUALITAT

Demanem un accent municipalista en la definició del Pacte Nacional per la IndústriaLa Taula del Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 es va reunir el 10 de setembre. Hi va participar la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, en una trobada presidida pel Conseller d’Empresa i Territori, Roger Torrent, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La primera re-unió va servir per presentar les línies de treball i definir les actuacions perquè la indústria puguia afrontar els reptes de la sostenibilitat i digitalització. Des de l’ACM es va insistir en demanar que el món local pugui participar en els grups de treball per definir un model industrial més sostenible, competitiu i amb equilibri territorial per afrontar els reptes futurs. “Des del municipalisme creiem que el nou pacte ha de prioritzar projectes amb una autèntica capacitat trans-formadora i ben articulats en el territori. Per això, és im-prescindible la concertació amb el món local”, va reiterar Joana Ortega. Mesa presidencial de la reunió del Pacte Nacional per la Indústria.

Una delegació municipalista del Senegal visita la seu de l‘ACMRepresentants del món local del Senegal van visitar el 16 de setembre la seu de l’Associació Catalana de Municipis. La tro-bada va servir per intercanviar impressions i conèixer la realitat municipalista del país africà, així com explicar la realitat territo-rial de Catalunya i els serveis i tasques que realitza l’ACM en benefici dels ens locals.

El president de l’ACM, Lluís Soler, i la secretària general, Joana Ortega, van ser els encarregats de rebre la delegació senegalesa i explicar-los el dia a dia de l’entitat municipalista. Des de l’ACM es va posar de relleu la importància d’establir connexions i vies de col·laboració entre Catalun-ya i Senegal, sobretot a nivell local. Acompanyats pel president de la Coordinadora d’Associacions Sene-galeses a Catalunya, hi havia dife-rents representants del món local, el president de la cambra de comerç de Matam i un representant de la diàspora al Consell Econòmic, Social i Ambiental del Senegal. A la part fi-

nal, els representants senegalesos van signar el llibre d’honor de l’ACM i van rebre un obsequi per agrair la seva visita.

A la trobada també hi van participar representants dels ajuntaments de Vic i Lleida que, a través del Con-sell Assessor de Projecció Exterior, estan desenvolupant projectes de col·laboració amb el Senegal. La

Representants de l’ACM i de la delegació del Senegal, a la seu de l’entitat municipalista.

visita de la delegació senegalesa estava motivada per un programa d’intercanvi amb la Generalitat de Catalunya amb el Senegal, que pro-picia que diverses associacions pu-guin visitar el nostre país a través de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses a Catalunya, que es va interessar en poder visitar l’ACM.

I 7 I ACM

Refermem el nostre compromís al costat del poble català per la Diada Nacional de CatalunyaDesprés de la suspensió de l’edició 2020 a causa de la pan-dèmia, aquesta Diada Nacional de Catalunya una delegació de representants de l’ACM, enca-pçalats pel president Lluís Soler i la secretària general Joana Or-tega, van fer l’ofrena floral al mo-nument de Rafael Casanova de Barcelona.La delegació va comptar també amb l’alcaldessa de la Bisbal del Pene-dès, Agnès Ferré, l’alcaldessa de Bellmunt d’Urgell, Sònia Valero, i el secretari general adjunt de l’ACM, Sergi Penedès. L’ofrena floral es va fer conjuntament amb representants de l’FMC, l’altra entitat municipalista.

El president de l’ACM, Lluís Soler, va manifestar que el municipalisme “sempre estarà al costat del batec dels nostres carrers i places. Els po-bles i ciutats sempre, sempre, acom-panyarem els anhels, les il·lusions i les esperances de la nostra conciu-tadania”. I va mostrar un agraïment per als professionals de tots els àm-bits que han tingut un paper des-tacat en la lluita contra la pandèmia i un record per als que ens han deixat.

En aquesta Diada Nacional, l’ACM també refermava el compromís ferm del municipalisme català de seguir

al costat dels ciutadans i dels seus anhels a través d’un manifest que expressa que “seguirem caminant cap a l’objectiu d’aconseguir un país millor i més just, un país més lliure, i un país que tingui en compte les per-sones”.

En aquest sentit, el document reivin-dicava el dret a decidir de la ciuta-dania i a exercir “de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica” la llibertat individual i col·lectiva dels catalans “vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin”. I reconeixia l’esforç realitzat pel municipalisme durant la pandèmia i “la capacitat

Representants de l’ACM, acompanyats per la delegació de l’altra entitat municipalista, la FMC.

ACTUALITAT

Llegeix el manifest:

www.acm.cat/acm/comunicats

de treballar per millorar la qualitat de vida i les oportunitats de tots els veïns i veïnes, visquin on visquin”. Un esforç que fa s’ha fet palès al llarg dels 40 anys de l’ACM, entitat que enguany commemora les quatre dècades de vida.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp

I 8 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Debatem sobre els reptes de la mobilitat post-Covid en el marc de l‘International Mobility CongressL’Associació Catalana de Munici-pis (ACM) és una de les entitats que va coorganitzar i impulsar la primera edició de l’International Mobility Congress, el 21 i 22 de setembre a Sitges. El certamen tenia per lema ‘Drive to innova-tion’ i busca ser un punt de tro-bada professional per entendre la nova mobilitat i fer front als Objectius de Desenvolupament Sostenible, utilitzant la innova-ció com a mecanisme per acon-seguir-ho.

El vicepresident de l’ACM i alcalde de Riudoms, Sergi Pedret, va participar en la ponència ‘Els reptes de la mobilitat a l’era post-COVID’, introduint i mode-rant els diversos ponents per apuntar tendències i solucions aplicables avui a l’entorn local. Hi van participar José Dionisio, directiu de l’UITP (Associació internacinal de transport públic); Joan M. Bigas, director de Mobilitat, Trans-port i Sostenibilitat a l’AMB; i Sebastián Court, secretari general d’ALAMYS. En la ponència, Sergi Pedret, va destacar que “no es poden crear un país de dues velocitats” en la gran transformació que suposa la mobilitat sostenible i va remarcar que a Catalunya ja hi ha qua-si 37.000 vehicles elèctrics, dels quals quasi 12.000 són turismes. José Dioni-sio va destacar que estem davant una oportunitat per apostar pel transport públic i cal apostar més per infraes-

tructures i serveis de transport públic. Joan M. Bigas va explicar que el repte és veure com afectarà el teletreball i comerç electrònic als nous patrons de mobilitat, mentre que Sebastián Court va destacar que els hàbits han canviat i estan generant canvis importants en la forma de moure’s i que ens haurem d’acostumar a nous hàbits.

Pedret també va remarcar el destacat rol que està tenint la Central de Com-pres de l’ACM per impulsar i reforçar la sostenibilitat en el món local. I és que des que al 2014 es va licitar el primer acord de vehicles, s’ha passat d’un protagonisme testimonial del ve-hicle elèctric (0,3%) a representar ja el 34,4% de vehicles (període 2018-2021) que adquireixen els municipis

Sergi Pedret, vicepresident de l’ACM (esquerra), moderant una de les ponències.

catalans. I que sumats al 21,7% de vehicles elèctrics, ja suposen més del 50% de les adquisicions que fan els ens locals en models que fomenten la mobilitat sostenible.

L’ACM, que compta amb un miler d’ens locals associats (940 d’ells són ajuntaments), està impulsant i refor-çant la sostenibilitat al món local. Un dels eixos del pla de mandat de l’ACM és l’acció climàtica i la Central de Compres també hi contribueix oferint energia 100% verda, que beneficia ja un 70% dels ens locals a través de l’acord marc de subministrament elèc-tric, juntament amb altres serveis com calderes de biomassa, enllumenat pú-blic led o l’impus de l’energia elèctrica d’autconsum.

I 9 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

El 21 de setembre la Comissió Redactora de l’Agenda Rural de Catalunya va com-parèixer davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya per informar en relació a quin punt es troba la redacció del document estratègic.

Per part de l’ACM va intervenir Lluís Coro-minas, director de la Fundació Transparèn-cia i Bon Govern (FTBG), i també l’Albert Puigvert, gerent d’ARCA, Carme Ferrer, vi-cepresidenta de l’Associació de Micropo-bles i alcaldessa de Senan, Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desen-volupament Sostenible (CADS).

La Comissió Motora de l’Agenda Rural de Catalunya es va reunir el passat 17 de se-tembre per exposar en quin punt es troba la redacció de l’Agenda Rural després de les aportacions recollides durant els tallers temàtics i territorials, que es van celebrar als mesos de juny i juliol. Per part de l’ACM , va participar-hi el vicepresident de Territori i Sostenibilitat de l’ACM i alcalde de Riu-doms, Sergi Pedret. Durant la reunió també es va comptar amb la presència de Gerard Peltre, promotor de l’Agenda Rural france-

sa i president de RED que va exposar el model de l’Agenda Rural francesa i com hi van prendre part les entitats participants.

El 24 de setembre, es va lliurar aquest pri-mer esborrany als 35 membres de la Co-missió Motora, que disposaven fins el 8 d’octubre per a fer-hi aportacions. A finals d’octubre està previst concretar el primer document d’Agenda Rural de Catalunya i presentar-lo a la Comissió Interdeparta-mental sobre Despoblament Rural.

L’Agenda Rural de Catalunya ha de defi-nir i marcar l’estratègia futura per dinamit-zar i definir el desenvolupament rural de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030. Entre d’altres reptes, planteja millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals, aturar el procés de despoblament d’alguns punts del territori, fer front a l’emergència climàtica o millorar la competitivitat empre-sarial rural.

Tant a la compareixença com a la reunió amb la Comissió Motora es va fer èmfasi en

Aquest mes de setembre la Co-missió Redactora de l’Agenda Ru-ral de Catalunya, de la qual l’ACM en forma part, ha presentat el pri-mer document estratègic davant el Parlament de Catalunya i de la Comissió Motora. de setembre davant la Comissió Motora.

la bona participació que hi ha hagut durant les fases de participació que van tenir lloc abans de l’estiu. I és que es van recollir 282 aportacions de la ciutadania i d’entitats, que van servir per concretar 7 reptes o eixos temàtics (persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; sistema forestal; i innovació i dinamització; gover-nança). També es van realitzar una vintena de tallers temàtics i territorials per potenciar la participació de tots els agents del territori implicats en el disseny del futur rural català. En aquesta segona fase de participació hi van prendre part quasi un miler de parti-cipants. En tot el procés participatiu hi ha hagut 1.247 participants individuals (357 entitats han fet aportacions), dels quals un 13,5% eren representants d’ens locals i la resta agents del territori i n’han sorgit 897 accions concretes per afrontar els reptes.

La redacció de l’Agenda Rural de Catalunya avança a bon ritme

Aportacions per reptesResultat Participació

Col·labora amb aquesta secció:

I 10 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

Rebuig dels Consells Comarcals al nou Acord de delegació de competències

Des de l’ACM vàrem convocar el Fòrum Comarcal amb representants de tots els Consells el 22 de juliol, i de manera unà-nime es va rebutjar la nova proposta, fent arribar aquest posicionament a la Conse-lleria, demanant que s’aturés la tramitació i poder-ne parlar de manera immediata per a poder arribar a un acord.

Sense tenir resposta d’aquesta petició, en data 2 de setembre es va publicar l’Acord de GOV/128/2021, de 31 d’agost, de delegació de competències als con-sells comarcals o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d’educació, amb el redactat que no compartim ni està consensuat amb el món local.

L’objectiu d’aquest acord de govern era disposar d’un nou mecanisme jurídic que permetés una major flexibilitat i seguretat jurídica, atès que aquesta delegació de competències és indefinida i no estarà vinculada a la limitació de la durada d’un conveni.

Es delega als consells comarcals i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona les competències següents:

• El servei de transport escolar, que inclou els ajuts individuals de desplaçament.

• El servei de menjador escolar als cen-tres educatius públics dependents del departament competent en matèria d’educació.

• Els ajuts individuals de menjador.

Ara bé, aquest Acord de Govern ha re-mogut de nou algunes de les reivindica-cions històriques dels consells comar-cals pel que fa a la delegació d’aquestes competències i que mai, fins al moment, han estat ateses. Els consells comarcals ja fa temps que venen reclamant bàsica-ment aquests tres punts:

• Servei de transport escolar: s’insisteix en la necessitat de revisar les condicions del servei, sobretot en relació amb el ser-vei de transport no obligatori i revisar les condicions de transport d’alumnes en centres educació especial dins el mateix nucli. No són viables els ajuts individuals de transport per aquestes famílies. Re-clamem iniciar els treballs per al regla-ment d’aquest servei amb el departa-ment.

• Servei de menjador escolar: l’empara jurídica de la delegació de la gestió a les AFA és més que discutible, passant la responsabilitat de vetllar pel compliment normatiu als propis Consells. A més, des dels consells comarcals s’insisteix en la necessitat de la gestió mancomuna-da del servei per tal d’assegurar ésser equitatius en el servei esmentat, sobretot en les zones rurals. Alhora és molt im-portant revisar el preu/hora del servei si volem oferir un servei de qualitat.

• Finalment, es considera importantíssim la revisió del Finançament.

Som conscients que són temes que s’arrosseguen des de fa temps i que no tenen una solució senzilla. Per això, ens hem ofert a buscar solucions consensua-des a través d’un grup de treball.

Malgrat l’aprovació, des de l’ACM mantin-drem les nostres reivindicacions, que són les que es van traslladar des dels Con-sells Comarcals. Cal recordar que tots els Consells Comarcals de Catalunya estan associats a l’Associació.

Amb aquesta voluntat reivindicativa i tam-bé per a resoldre la situació creada amb el nou Acord, la vicepresidenta Mercè Bosch, el President del Fòrum Comarcal Joaquim Colomer, la Secretària General Joana Ortega i el responsable de contin-guts de l’ACM es van reunir el passat 16 de setembre amb la Secretària general del Departament, Patrícia Gomà; la direc-tora general d’Atenció a la família, Raquel Garcia; i la subdirectora de serveis a la comunitat, Carme Melèndez, i van acor-dar tenir una primera trobada immediata per debatre l’encaix jurídic del document i constituir comissions de treball per re-soldre les disfuncions en la gestió dels menjadors, el transport no obligatori i el finançament.

Esprem que ben aviat podem informar del resultat d’aquestes reunions i que aquest sigui positiu en benefici d’una millor ges-tió que resolgui els problemes actuals.

A finals del mes de juliol a la reunió de la comissió mixta, el Govern va lliurar a les entitats municipalis-tes una proposta de nou acord de delegació de competències en l’àmbit del transport i menjadors escolars. Aquest ha estat un tema molt sensible per al mon local ja que no està ben resolt jurídica-ment des de fa anys i comporta im-portants disfuncions en la gestió que afecten també al finançament dels Consells Comarcals.

I 11 I ACM

ÀMBITS SECTORIALS

L’ACM constitueix el Consell assessor econòmic per impulsar la dinamització i reactivació econòmica del municipalisme català

Ell president Lluís Soler va remarcar “la im-portància de sumar sinergies, idees i pro-jectes per impulsar la reactivació econòmi-ca, i que aquesta arribi a tots els pobles i ciutats”. El vicepresident de l’Àrea de Dina-mització Econòmica, Josep Caparrós, va insistir que “la dinamització econòmica és molt important per als municipis i el Consell Assessor servirà per aglutinar esforços i compartir experiències i coneixements per seguir des de l’ACM defensant els interes-sos dels pobles i ciutats del país”.

Aquest nou organisme consultor està format per alcaldes i alcaldesses, elec-

tes i responsables tècnics municipals de diferents punts del territori i neix amb l’objectiu de ser un punt de suport als ens locals catalans, en tot allò que fa referèn-cia a l’assessorament, anàlisi i consens de polítiques en l’àmbit de la promoció econòmica local. Al mateix temps, pre-tén establir un espai útil compartir estra-tègies, posicionaments i impulsar eines i metodologies per potenciar la dinamitza-ció econòmica en el municipalisme cata-là. En aquest sentit, alguns dels àmbits on preveu actuar és en promoure iniciatives

d’economia circular, mitigar els efectes econòmics i socials causats per la pandè-mia i potenciar la reactivació del territori a través de polítiques actives d’ocupació, o ajudar a accedir i vehicular als municipis tot el que fa referència a fons europeus. Aquest nou consell assessor se suma als ja constituïts, concretament el darrer que fou el de Projecció Exterior constituït el passat mes de juliol per enfortir el muni-cipalisme català a nivell europeu i interna-cional.

A l‘octubre entraran en funcionament tres noves oficines tècniques per assessorar els ens locals

Nou servei d’assessorament especialitzat en matèria de con-tractació, amb la voluntat d’obtenir el màxim rendiment dels coneixements i “know-how” que l’ACM genera a través dels serveis jurídics, de la Central de contractació i de les activi-tats formatives , amb suport també d’experts externs, tant per contribuir a resoldre els dubtes que l’aplicació de la legislació contractual provoca en el dia a dia dels ens locals, com per produir continguts informatius i interpretatius d’utilitat.

Oficina de contractació pública localNou servei d’assessorament especialitzat en el règim jurídic financer de l’administració local, per contribuir a resoldre els dubtes que la genera la gestió econòmica-financera i pres-supostària, així com la comptabilitat, la tresoreria i la recap-tació als ens locals. També s’hi seguirà l’actualitat normativa i es produiran continguts informatius i interpretatius d’utilitat. Per a la prestació d’aquest servei es comptarà amb el suport d’interventors amb habilitació de caràcter estatal.

Oficina d’hisendes locals

Aquesta Oficina aglutina el nou servei d’assessorament sobre Fons Europeus i l’activitat de l’ACM en projecció exterior. Des de l’oficina, es farà el seguiment legislatiu, l’assessorament i seguiment en la preparació, presentació i execució de projectes finançats amb fons europeus, la formació d’electes i tècnics en l’àmbit internacional, la representació de l’ACM en els diversos organismes internacionals i de la pròpia Generalitat i, en general, l’acció exterior de l’ACM (preparació i execució de viatges d’estudi, intercanvi de bones pràctiques, etc...). Totes aquestes accions, en estreta col.laboració amb la resta d’àrees de la pròpia ACM.

Oficina de Fons Europeus i Projecció Exterior

L’Associació Catalana de Munici-pis (ACM) ha donat el tret de sor-tida al Consell Assessor Econò-mic de l’entitat municipalista. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, van presidir el 28 de setembre l’acte de cons-titució d’aquest nou organisme que estarà presidit pel vicepre-sident de l’àrea de Dinamització Econòmica de l’ACM i alcalde de La Ràpita, Josep Caparrós.

I 12 I ACM

REPORTATGE

Batlles de grans ciutats o de poblacions més petites, tots coincideixen en què el càrrec crea un fil directe amb els ciu-tadans. Xavier Trias va ser alcalde de Barcelona durant una legislatura i re-marca que ocupar l’alcaldia vol dir que els veïns t’aturen pel carrer i t’exigeixen. I avisa: “Si no t’agrada, no t’hi dediquis”. Va ser alcalde d’una gran ciutat, però això no va ser un impediment perquè la relació amb la gent fos “molt directa, i les pressions que tens també”. Aquesta relació directa també la recor-da Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar entre el 2006 i el 2018, que explica com molts veïns acudien a casa seva

per traslladar-li els seus problemes, o l’exalcalde de Torelló, Santi Vivet, que va governar durant dues legislatures. Vivet recorda una anècdota familiar que demostra la proximitat del càrrec. Quan era alcalde, cada diumenge anava a la pastisseria a buscar entrepans per es-morzar i la seva dona sempre el renyava perquè hi anava en cotxe: “Jo li pregun-tava si volia els croissants per esmorzar o per dinar, perquè si hi anava a peu tothom m’aturava”. L’exbatlle osonenc reclama “recuperar el factor humà” com un punt fort de la relació dels polítics amb la ciutadania després d’una pandèmia que forçosa-

ment ha allunyat aquest contacte.Són alcaldes que han governat en èpo-ques diferents, però tots ells han hagut de fer front a múltiples problemàtiques dels seus municipis. Francesc Baltasar va ser alcalde de Sant Feliu de Llobre-gat del 1979 al 2000. Als inicis recorda tenir “una dèficits tremends, tant a nivell urbanístic com d’enllumenat, d’asfaltat i de clavegueram”, amb una ciutat sense ambulatori ni places escolars suficients. “Vam haver de redreçar la situació polí-tica però sobretot posar-nos al capda-vant de les reivindicacions de la ciuta-dania”, explica. La seva gran prioritat, assegura, va ser “posar les persones al centre” per aconseguir el reequilibri social de la ciutat.

Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca durant 26 anys, també destaca el seu objectiu de “construir una ciutat per a les persones”. Se sent orgullós d’haver evitat que el municipi es conver-tís en una ciutat dormitori de Barcelona, amb accions com el soterrament de les

Els ajuntaments són l’administració més pròxima a la ciutadania i els alcaldes, la seva cara més visible. Ho certifiquen exalcaldes de llarga trajectòria, alguns d’ells acumulant més de 20 anys al capdavant dels consistoris. Tots ells guarden el re-cord de la proximitat amb els veïns i els reptes que van haver d’afrontar. Ja lluny dels despatxos, la seva re-cepta per al futur dels municipis és clara: més finançament per millo-rar els serveis a la ciutadania. L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, conversant amb una veïna.

L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, que va ocupar el càrrec entre el 2011 i el 2015.

Reportatge en col·laboració amb:M. Martí, J. Marsal, B. Blay, G. Sànchez i A. Recolons

Trias avisa que ser alcalde vol dir que t‘aturin pel carrer: “Si no t‘agrada, no t‘hi dediquis“

Més finançament per millorar el serveis: la recepta dels exalcaldes per al futur dels municipis

I 13 I ACM

Tots cinc ja estan lluny dels seus des-patxos, però tenen clar quin ha de ser l’horitzó per al municipalisme. Trias creu que els consistoris han de trencar “el grau de dependència” del govern es-panyol, perquè ara mateix no tenen els pressupostos o ajuts necessaris per tirar endavant moltes accions.

Els exalcades de Sant Feliu de Llobre-gat, Alcanar i Sant Andreu de la Barca també coincideixen a demanar més fi-nançament. Baltasar creu que els mu-nicipis han de tenir recursos per poder assumir la gestió de serveis d’incidència directa a la ciutadania. Polítiques d’habitatge o de serveis a la ciutadania són qüestions, afirma, que haurien de gestionar directament els municipis. “No té sentit que ho faci la Generalitat si els ajuntaments són els qui coneixen millor les necessitats dels veïns”, assegura. Per l’exalcalde de Torelló, el repte és “go-vernar i fer-ho amb calma”. Malgrat que es declara oberta independentista, avisa que el procés no pot fer perdre “el món de vista” als alcaldes. “Aquesta és una carpeta que tenim dins de la lleixa, però no ens pot fer descuidar altres temes com el servei a les persones”, adverteix. Montserrat urgeix a dotar els municipis d’estructures tècniques adequades, ara

vies del tren o la reconversió de l’N-II en una via urbana.Trias recorda que va haver de gover-nar la capital catalana enmig d’una crisi econòmica “espectacular” i que la prioritat va ser crear activitat econòmi-ca, amb l’atur disparat com a principal preocupació entre la ciutadania, junta-ment amb el funcionament de serveis municipals com la neteja o la seguretat. L’exalcalde barceloní també assenyala la feina per tirar endavant l’àrea metro-politana, “una bona eina de gestió con-junta entre partits amb diferents ideolo-gies”, i la col·laboració amb el Govern de la Generalitat perquè fos “menys de-

Baltasar recorda que als inicis del seu mandat va haver de fer front a “dèficits tremends“

REPORTATGE

pendent” de l’estat a nivell econòmic, i també en el procés independentista.

Ser alcaldes, però, també els va obli-gar a gestionar moments complexos. L’exbatlle de Sant Andreu de la Barca, que és metge de professió, recorda les dificultats en els primers mesos de la pandèmia i la polèmica amb la Genera-litat per una hospital de campanya habi-litat en un pavelló esportiu amb l’ajuda de la Guàrdia Civil. Reconeix que va fal-tar diàleg i que ara actuaria diferent, tot i que la seva voluntat sempre va ser de col·laboració. Xavier Trias no dubta en confessar qui-na va ser la seva pitjor experiència: Can Vies. “No vam estar del tot encertats, no vam preveure la dimensió del con-flicte que hi podia haver”. Per contra, s’emporta l’agraïment d’un sense sostre que va poder deixar el carrer com una de les seves millors experiències.

L’exalcalde de Sant Feliu de Llobregat i exconseller de Medi Ambi-ent Francesc Baltasar, assegut al banc d’un parc.

L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, amb l’Ajuntament a la seva esquena.

L‘exalcalde d‘Alcanar urgeix a dotar els municipis d‘estructures tècniques adequades

Tots els alcaldes entrevistats tenen un bon record de la seva relació amb les associacions municipalistes, com l’ACM, que veuen com a elements que afavoreixen un front comú per impul-sar accions conjuntes o economies d’escala. Per Montserrat, això és im-portant per a un país “fet pels muni-cipis”. Llorca veu en serveis de l’ACM com les compres conjuntes un ele-ment que facilita el dia a dia als con-

Les associacions municipalistes, “sindicat d‘alcaldes“

sistoris. Francesc Baltasar les defineix com un “autèntic sindicat d’alcaldes”, on recorda que es trobaven per “plo-rar”, i una “escola d’alts dirigents mu-nicipals”. Els exalcaldes destaquen que fòrums com l’ACM serveixen per compartir mancances, intercanviar experiències o adreçar-se amb més força a la Generalitat o a l’estat. “Hi eren sempre i et podien ajudar en tots els àmbits”, conclou Vivet.

I 14 I ACM

feina com a alcalde com la que més el va fer vibrar. Assegura que les vivències “personals, socials i sentimentals” que va tenir a l’alcaldia no les ha tingut “en-lloc més”.

Per l’exalcalde d’Alcanar, que després de ser batlle va ocupar un escó al Par-lament per ERC, allunyar-se de la políti-ca municipal suposa una “major espe-cialització” i implica perdre “la vivència global de 360 graus” de l’entorn més pròxim.

REPORTATGE

L’exalcalde de Torelló Santi Vivet conversa amb un veí a la Plaça Vella del municipi.

“molt febles”, cosa que dificulta donar la resposta adequada a les demandes veï-nals. L’exalcalde d’Alcanar creu que el municipalisme, “molt deixat de banda” durant el franquisme, té dèficits pen-dents de resoldre, però continua sent no només una de les estructures que ha permès construir i recosir el país, sinó també el punt de referència més pròxim per als ciutadans quan necessiten res-postes. Alguns d’aquests exalcaldes han tingut responsabilitats importants en altres ins-titucions. És el cas de Xavier Trias, que va ser conseller de Sanitat de la Gene-ralitat. Per Trias, ser alcalde d’una gran ciutat com Barcelona s’assemblava “bastant” a ser conseller, fins i tot tro-bant-se que els veïns i entitats “com-batius” eren els mateixos, alguns dels quals jugant “al desgast”. També Bal-tasar va ser conseller, però destaca la

L’exalcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, conversant amb l’actual batlle, Joan Roig, al despatx d’alcaldia.

Altres alcaldes combinaven la seva tasca al capdavant del consistori amb la seva professió. L’exalcalde de Torelló es dedi-cava a l’alcaldia al mateix temps que ges-tionava una empresa familiar. Tot plegat, “moltes hores” durant dues legislatures. L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, durant els 26 anys al càrrec sempre va combinar l’alcaldia amb la seva feina al CAP del municipi. La pandèmia va ser el detonant que va precipitar que decidís deixar el càrrec: “Han estat dos anys molt durs i, un cop deixat enrere el pitjor de la pandèmia, vaig decidir deixar l’alcaldia per bolcar-me en la meva feina”.

L‘exalcalde de Torelló reclama “recuperar el factor humà“ com un punt de relació dels polítics amb la ciutadania

L’exalcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, conversant amb una trebal-ladora de l’Ajuntament.

L’exalcalde de Torelló Santi Vivet a la Plaça Vella del municipi.

Mira el reportatge també en vídeo aquí:

I 16 I ACM

FORMACIÓ

Posem en marxa la cinquena edició del Postgrau en gestió pública dels Serveis Socials

Ortega va destacar que ““cal formar als i les professionals d’aquest àmbit per em-poderar-los en la gestió i planificació dels Serveis socials. Aquesta és, en part, fun-ció de l’ACM: formar als electes i tècnics per a un millor desenvolupament de la seva tasca”. I va afegir que “la pandèmia ha evidenciat algunes de les mancances del sistema de serveis socials. Cal buscar noves eines per enfortir-lo i convertir-lo en la quarta pota de l’estat de benestar”.

La inauguració va comptar amb una ponència d’Emi Vicente, presidenta del Consejo General de Trabajo Social, que va ser dinamitzada per Francesc Iglesies, cap de l’Àrea de formació de l’ACM.

El 29 de setembre al matí la Se-cretària General de l’ACM, Joana Ortega, va inaugurar al campus Llars Mundet de Barcelona la cinquena edició de la diplomatu-ra de Postgrau en gestió pública dels Serveis Socials.

El postgrau s’imparteix a la Universitat de Barcelona a l’Escola de Treball Social (UFR) i en col·laboració amb la Fundació iSocial. Combina continguts teòrics amb pràctiques aplicades posant èmfasi en les eines i metodologies més innovado-res per gestionar amb la millor qualitat i eficàcia les polítiques de serveis socials

dels ens locals. També es presenten ex-periències pràctiques d’èxit aplicades des de l’administració pública local en aquest sector. El postgrau s’imparteix setmanal-ment els dimecres, fins el juliol de 2022, en format semipresencial: conté sessions virtuals i sessions presencials a l’inici i al final de cadascun dels sis mòduls.

Encetem una nova edició del Seminari sobre Fons europeus per als ens localsEl mateix 29 de setembre, però a la tarda i en format telemàtic, la secretària general de l’ACM, Joan Ortega, va inaugurar la segona edició d’aquest curs, centrat en les oportunitats de fi-nançament europeu que hi ha per als ens locals catalans. Or-tega, va posar de relleu que “és un seminari pioner” i va afegir que “donarà eines per permetre cercar les oportunitats de fi-nançament a Europa, ja que el futur està en mans del món local i és important conèixer el ventall d’oportunitats que ofereix la Unió Europea”. El secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Gerard Figueras, va destacar que els fons europeus “són una oportunitat, com a país, per fer-ne un ús intel·ligent i extreure’n un rendiment elevat”.

En el decurs del seminari, experts de la Comissió Europea, de la Generalitat, professors universitaris i representants d’administracions locals amb experiència en la gestió d’aquests fons promouran les diferents eines que hi ha a l’abast pel món local per accedir al finançament europeu en diversos àmbits (ensenyament, inclusió social, cooperació, recerca, justícia o salut, entre d’altres) com per donar a conèixer les millors pràcti-ques per obtenir els ajuts, vigents durant el període 2021-2027.

A diferència de l’edició anterior, enguany s’ha adaptat el progra-ma del curs, dedicant diferents sessions als ajuts Next Genera-tion. Totes les sessions del curs, que s’allarga fins al febrer de 2022, s’impartiran els dimecres a la tarda.

L’ACM ofereix aquest seminari en col·laboració amb el DIPLO-CAT i la FMC, i amb la col·laboració del Departament d’Acció Ex-terior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat.

Inauguració del Postgrau al campus Llars Mundet de Barcelona.

Joana Ortega durant la inauguració telemàtica del Seminari.

I 17 I ACM

FORMACIÓ

Torna la segona edició del nou Postgrau en gestió i promoció dels actius localsDesprés de l’èxit de la primera edició, en què els alumnes han manifestat el seu alt grau de sa-tisfacció amb aquesta diploma-tura que finalitzarà al desembre, l’ACM aposta per repetir-ne una de nova a partir del 4 de novembre d’enguany fins el juliol de 2022.Aquest postgrau s’impartirà també des de la Universitat Rovira i Virgili, i serà en format semipresencial, tots els dimecres i en hora-ri de matí i tarda. Les classes presencials tindran lloc a la seu de l’ACM, a Barcelona.

El Postgrau se centra en els instruments existents per contribuir al desenvolupa-ment, la promoció local, i la gestió pública dels diversos actius territorials propis de cada municipi a fi de trobar la millor mane-ra per revaloritzar-los i promocionar-los. Per això, és molt transversal i interdisciplinari: aborda diverses òptiques que es gestio-nen des de la gestió pública dels ens lo-cals: emprenedoria, economia verda/cir-cular, territori oci, turisme, gestió d’espais culturals.Està adreçat a tècnics i regidors de tots els ens locals, tant de municipis amb una baixa densitat de població, com

és el cas d’Agullana, com de municipis molt més poblats, com és el cas de Cala-fell. La primera edició del curs, per exem-ple, ha comptat amb alumnes d’àrees ben diverses: regidors de turisme, tècnics de promoció econòmica, de premsa o de cul-tura, policies locals...

Col·laboren amb aquesta secció:

Inscripcions i informació93 496 16 16 / Ext. 107eva.bataye@acm.catwww.acm.cat/formacio

Aquestes són les accions formatives finançades amb els fons AFEDAP de formació continuada que impartirem a l’octubre: A partir del 8 d’octubre i fins el 4 de novembre, diversos experts en contractació o serveis jurídics als ens als ens locals oferiran el curs online “Eines pràctiques per a l’execució i seguiment del contracte”. Es tracta de diverses sessions formatives que posaran de relleu les millors pràcti-ques per planificar i fer el seguiment dels contractes dels ens públics locals.

El dimarts 19 d’octubre al matí, i vist que el teletreball segueix a l’odre del dia, el coach David Calero oferirà una breu sessió

Noves accions formatives AFEDAP per a professionals i tècnics localsper ensenyar-nos com crear relacions emocionals fructíferes i millorar el treball en equip en l’era digital.

L’última de les tres jornades del seminari que vam encetar al setembre sobre la prevenció del fracàs escolar des dels ens locals serà el 21 d’octubre. Anirà a càrrec d’una especialista en educació emocional i d’una professora de la Universitat de Vic. Servirà per analitzar els processos d’aprenentage amb les famílies i conèixer quines eines tenen els ens locals per personalitzar els aprenentatges de cada alumne en funció de les seves necessitats i mancances. Totes les inscripcions per aquests cursos ja estan habilitades al web de l’ACM.

“Quan vaig veure el contingut del postgrau, la varietat i l‘expertesa

de tècnics i professionals vaig decidir cercar temps per ampliar els meus coneixements. L’estic

cursant i ja he iniciat les gestions per tirar endavant un projecte

d‘empoderament de la dona rural i relacionat amb el repte

demogràfic a Agullana. La formació és molt transversal, el recomano a qualsevol tècnic o regidor d’un

municipi petit com el nostre, perquè des de l’Ajuntament has

d’abarcar molts sectors i tasques diferents”

Jezabel RuizTècnica de Calafell i alumna

“És un Postgrau molt recomanable pels que ens

dediquem a l‘àmbit de la Promoció Econòmica, toca molts aspectes que apliquem en el dia a dia des

dels nostres ens locals de manera profunda i complerta: normatives,

contractació, administració...”

Míriam LladósRegidora d’Agullana i alumna

I 18 I ACM

CENTRAL DE COMPRES

Dues han estat les empreses adjudicatàries per als 4 lots provincials d’autoconsum fo-tovoltaic.

• Electra Caldense Energia, SA ha resul-tat adjudicataris dels lots corresponents a les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona

• Hidroelèctrica del Valira, SL ha estat adju-dicatària del lot corresponent a la província de Lleida.

A aquest contracte es podran adherir tots els Punts de subministrament (CUPS) con-nectats a una instal·lació fotovoltaica amb règim d’autoconsum amb la possibilitat de cobrar els excedents que es puguin gene-rar. La retribució de l’energia proporciona-da per les empreses adjudicatàries dins d’aquest contracte es realitza mitjançant preu indexat, i el pagament d’excedents es farà mitjançant preu fix. Els preus resultants

de l’adjudicació són els que podeu visualit-zar en el quadre inferior.

Aquest contracte és un pas més de l’estratègia per a la transició energètica de la Central de Compres per ajudar als ajuntaments en el trànsit del model actual a un model més eficient i descarbonitzat. Amb aquest contracte esperem poder fa-cilitar el cobrament dels excedents de les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic de les entitats locals que fins a dia d’avui no ha resultat gens fàcil. Aquest pas es veurà a mig termini complementat per la licitació d’instal·lacions fotovoltaiques que l’ACM ha iniciat i que té  previst tenir enllestida durant el segon trimestre de l’any vinent. També

Nou contracte de subministrament d’energia elèctrica en autoconsumJa està a disposició dels ens lo-cals el contracte amb les empre-ses adjudicatàries pel subminis-trament d’energia elèctrica per les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic.

cal afegir-hi l’acord marc d’enllumenat pú-blic LED, que des de l’any 2019 està a dis-posició dels ens locals, i que ha permès a més de 200 municipis substituir les llume-neres convencionals per les de tecnologia LED reduint el consum elèctric i reduint-ne considerablement la despesa.

També cal destacar el contracte elèctric en alta i baixa tensió que des del 2015 subministra energia elèctrica 100% re-novable a uns preus molt avantatjosos. Aquest any 2021 està essent especial-ment significatiu, ja que es preveu un es-talvi del 10% respecte l’any anterior evitant l’escalada de preus de l’energia elèctrica d’aquest any.

Informació93 496 16 16. Ext. 233centraldecompres@acm.catwww.acm.cat/compres

Adjudicatari Marge al preu indexat

Barcelona

GironaLleida

Electra Caldense Energia, SAElectra Caldense Energia, SA

Hidroelèctrica del Valira, SA

4,5 €/MWh4,5 €/MWh

1 €/MWh

Província

Tarragona Electra Caldense Energia, SA 4,5 €/MWh

Preu de compra d’excedents

60 €/MWh

60 €/MWh80 €/MWh60 €/MWh

I 20 I ACM

AGENDA MUNICIPALISTA

Prova pilot a la Garrotxa per promoure la venda en línia entre petits productors i amb un transport més sostenible

La deixalleria mòbil del Pallars Jussà augmenta la recollida de residus un 90%

La Garrotxa ha posat en marxa la prova pilot del projec-te VOLTA, una iniciativa de venda en línia per a petits productors basada en l’economia de proximitat i sosteni-ble. La plataforma digital, que va rebre el premi extraordi-nari de l’SmartCatalonia Challenge, patrocinat per l’ACM i l’Associació de Micropobles, és accessible a través del web www.volta.cat i dona servei tant a consumidors com a productors. Els productors comparteixen la logística reduint costos i compten amb establiments adherits on es poden recollir les comandes.

En aquesta primera fase del projecte, hi participen una desena de productors locals i set punts de recollida, però s’espera que, progressivament, se n’hi afegeixin de nous. El sistema és senzill i molt intuïtiu: el consumidor pot fer la compra de productes dels diferents productors adherits, setmanalment i de forma agregada. Ho pot fer fins al dime-cres de cada setmana i ha d’escollir un punt de recollida. Després, una empresa de logística s’encarrega de la ruta de distribució optimitzada, que recull les comandes als pro-ductors i les reparteix als llocs d’entrega.

La deixalleria mòbil del Pallars Jussà ha augmentat un 90% la recollida de residus des de principi d’any i fins a mitjans de setembre. Durant aquests mesos ha recollit més de 40 tones de material. Cal destacar els 340 litres d’oli de cuina usat, 29 kg de piles, 28 metres cúbics de roba usada, així com tòners d’impressora, medicaments caducats, bombetes i fluorescents, entre altres materials que molts haurien acabat al contenidor del rebuig. Es tracta del seu tercer any de funcionament i aquest any la deixalleria mòbil ha passat per una vintena de nuclis de tretze municipis diferents.

La deixalleria mòbil té com a objectiu facilitar als habitants de nuclis petits la recollida d’aquest tipus de materials que no es poden dipositar en els contenidors de la via públi-ca. Aquest servei complementa les deixalleries fixes de La Pobla de Segur, Tremp i Isona. Davant d’aquest augment d’ús, el Consell Comarcal es planteja l’adquisició d’una nova deixalleria mòbil, d’aquesta manera se’n destinaria una a la zona Sud del Pallars Jussà i l’altra a la zona Nord.

La deixalleria mòbil del Pallars Jussà. (Horitzontal). Foto: ACN

Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat

indicant l’assumpte Butlletí electrònic

Estar al dia de l’actualitat del món municipalista

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornadesi postgraus

Rebre informació d’interès local

3 raonsper rebre el butlletí electrònic de l’AMC

Foto de grup de la presentació a la Garrotxa de la plataforma digital.

Acció climàtica

I 21 I ACM

AGENDA MUNICIPALISTA

Esponellà lloga una casa per a famílies joves per lluitar contra el despoblamentL’Ajuntament d’Esponellà (Pla de l’Estany) ha obert el pro-cés de sol·licituds per llogar una casa municipal a una fa-mília jove i amb fills en edat escolar per lluitar contra el despoblament que hi ha a Vilert. Es tracta del poble amb menys habitants que hi ha en aquest terme municipal, on actualment viuen un centenar de persones entre el nucli i el disseminat.

L’alcalde ha assegurat que aquest nucli ha anat perdent veïns i per això volen frenar aquesta davallada amb el lloguer de Ca la Mestra, una casa municipal que abans s’havia utilitzat com a habitatge de la professora de l’escola que hi havia a Vilert. Amb el tancament de l’escola, la casa va passar a mans municipals i es va posar a llo-guer. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de la Diputació de Girona de 15.000 euros que els ha permès fer la cuina i el lavabo nou i també renovar el sistema elèctric. Aquesta casa té 75 m² de superfície útil i s’ofereix per 400 euros al mes i durant quatre anys a través d’un concurs públic.

Façana de Ca la Mestra de Vilert. Foto: ACN

Qualitat de vida

Imatge de la 2a edició de la campanya. Foto: Ajuntament de Figueres

Prosperitat

Figueres incentiva el consum local amb vals de descompte de 10 eurosLa segona edició de la campanya “Comprem a Figueres”, organitzada per l’Ajuntament de Figueres per fomentar la compra al comerç local destinarà més de 150.000 euros per repartir en vals de descompte de 10 euros a persones d’entre 26 i 64 anys. La campanya consisteix a incentivar la compra als establiments locals que han vist afectada la seva activitat durant la pandèmia. Per tal d’utilitzar el val de 10 euros caldrà fer una compra de com a mínim 20 euros, i també es podran utilitzar els dos vals per a una compra superior a 40 euros.

Presentació de la nova aplicació mòbil. Foto: Ajuntament de Mollerussa

Mollerussa estrena una app que permet als veïns informar-se i plantejar propostesL’Ajuntament de Mollerussa ha posat a disposició de la ciu-tadania una nova aplicació mòbil, eAgora_Mollerussa, que permet gestionar una agenda única tant d’activitats progra-mades des del consistori com les que es fan des del teixit associatiu i també comercial, així com gestionar la participa-ció en aquestes. La nova plataforma, que es pot descarrerar des de Google Play o App Store, oferirà també un mòdul per poder comunicar incidències a la via pública, una funció per a la qual des de fa gairebé un any s’havia activat de forma provisional un canal de WhatsApp que es mantindrà encara un temps fins que l’app estigui més implantada.

L’objectiu de la nova eina és fomentar la participació ciuta-dana, ja que a banda de rebre informació sobre les activitats que s’organitzen des de l’Ajuntament també serà un canal de difusió per a les entitats i per a la ciutadania en general.

I 22 I ACM

LOCALRET

Acord marc per a programari Microsoft i VMwareDes de primers d’abril està dis-ponible per a tots els més de 860 ens membres del Consorci Localret, l’acord marc de sub-ministrament i manteniment de programari Microsoft i VMware que permet adquirir les llicèn-cies i subscripcions dels progra-maris d’aquestes dues empre-ses sense haver de realitzar cap procés de licitació per part de l’administració.

L’adjudicació dels contractes deri-vats de l’acord marc es pot efectuar directament a l’empresa que va pre-sentar la millor oferta, considerant el descompte ofert específicament per a les llicències que s’adjudiquin; o bé convidant a les empreses adjudica-tàries de l’acord marc perquè millorin la seva oferta.

El preu d’adquisició és el preu de ta-rifa del fabricant, aplicant-hi un des-compte que és el que se’ls demanava a les empreses distribuïdores que es van presentar a la licitació. Els des-comptes van des del 12% al 19% per al lot 1 de subministrament i mante-niment de programari Microsoft per a ens de menys de 250 usuaris, entre el 2% i el 15% per al lot 2 de submi-nistrament i manteniment de progra-mari Microsoft per a grans comptes, i del 12% per al lot 3 de subministra-ment i manteniment de programari de VMware, especialitzat en solucions d’escriptoris i servidors virtuals.

Aquest acord marc també inclou la possibilitat de contractar serveis d’auditoria i d’implantació del progra-mari.

Aquesta és una oportunitat d’obtenir un doble benefici per als ajuntaments, consells comarcals, diputacions, i ens vinculats a aquestes administracions, per adquirir o continuar usant aques-tes solucions digitals. L’estalvi econò-mic i l’estalvi de procediment en no haver de dur a terme un procés de licitació propi.

Fins al moment, s’han beneficiat de l’acord marc 30 entitats i s’han signat 32 contractes per un import total de 566 mil euros.

En les properes setmanes iniciarem la licitació d’un nou acord marc per a l’adquisició de plataformes ofimàti-

ques com són Google Workspace i Laycos, entre d’altres.

Una línia d’actuació emmarcada en el pla estratègic aprovat pel Consor-ci Localret el juliol de l’any 2020 amb l’objectiu d’aportar més valor públic als ens locals del nostre país comple-mentant en l’àmbit de les solucions digitals, la important tasca que des de fa un temps està duent a terme l’Associació de Municipis i Comar-ques de Catalunya amb la seva cen-tral de compres.

I 23 I ACM

ENTREVISTA

Isidre Sierra: “Ser bomber voluntari em facilita com alcalde a entomar qualsevol emergència municipal amb eficàcia”

Isidre Sierra (JxCat)Alcalde de Sant Climent de Llobregat Habitants: 4.160 (Idescat 2020) Superfície: 10,81 km2

Comarca: Baix Llobregat Pàgina web: www.santclimentdellobregat.cat

Isidre Sierra és l’alcalde de Sant Climent de Llobregat (Baix Llogregat) des de l’any 2010. Amb un bagatge important al ca-pdavant d’un consistori, recorda quan va arribar a l’alcadia “en un moment crític per al nostre ajuntament, amb un deute del 147% (més de 5.000.000 d’euros)”. I recorda que el compro-mís el va agafar per “l’estima al municipi. Teníem molt a perdre personalment i políticament”. Més d’una dècada després, han passat a tenir un endeutament del 27,20% i a assolir estabilitat econòmica.

Per això, ara mateix, i després de la crisi financera i de la Covid-19, el balanç és molt positiu: “Hem continuat creixent i desenvolupant-nos amb nous equipaments, com la Bibliote-ca Ca l’Altisent; nous espais públics, com el parc metropolità dels Jardins de la Font del Rector, o amb millors serveis, com el reforç de la seguretat amb un nou sistema de videovigilàn-cia, per posar només alguns exemples recents”, assegura l’Isidre, que afegeix que “hem demostrat que tenim capacitat per continuar creixent en serveis a les persones malgrat les circumstàncies”. En aquest primer tram de mandat, les preo-cupacions han passat per canviar prioritats i cobrir les neces-sitats sanitàries, econòmiques i socials que han arribat amb la pandèmia, amb multitud d’ajuts i reforç de serveis i atenció. “Personalment estic molt satisfet amb la resposta que hem donat. Per la meva activitat com a bomber voluntari crec que tinc una especial sensibilitat davant les situacions crítiques i les urgències i sobre com afrontar-les. Encara que hagi estat un problema davant del qual mai ens havíem trobat abans, l’Ajuntament ha donat resposta en tots els fronts que s’han anat obrint de manera àgil”, assegura.

Pel que fa al futur, els reptes de Sant Climent de Llobregat passen per mantenir els compromisos adquirits amb la ciuta-dania. “Personalment continuo molt il·lusionat amb actuacions com l’establiment d’un servei públic d’atenció sociosanitària per a la nostra gent gran, especialment després del patiment que han assumit durant tots aquests mesos. I no puc deixar d’esmentar el treball que fem i que continuem fent per a assolir un model de municipi que s’ajusti a unes característiques tan

particulars com són les nostres: una població petita, envoltada de natura i amb una important presència encara de la page-sia que es troba incrustada en l’àrea metropolitana d’una de les ciutats més influents del món, com és Barcelona. Donarem més protagonisme a l’explotació agroforestal a través de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que promovem i ho farem sense renunciar a continuar modernitzant els nos-tres serveis i la nostra activitat econòmica”, explica.

Isidre Sierra té la particularitat que no només és alcalde, sinó també bomber voluntari des de fa 28 anys. “Per a mi, és una manera més de prestar servei a la ciutadania”, explica. “Di-ria que m’ha ajudat i m’ajuda en alguns dels reptes que haig d’afrontar com a alcalde. Per exemple, permet tenir una vi-sió més concreta sobre com afrontar les emergències, però a més, m’ha ajudat a constatar com d’important és la page-sia per a afrontar alguns dels reptes que tenim per endavant com la lluita contra el canvi climàtic i potenciar el món agríco-la per preservar el futur de les noves generacions”. I és que aquest estiu ha hagut de participar en les tasques d’extinció d’incendis com el que va afectar Sant Esteve Sesrovires, Mar-torell i Castellví de Rosanes o el de Santa Coloma de Queralt.

A nivell personal, Isidre Sierra destaca que haver estat alcalde “és un dels majors orgulls que he assolit en la vida. M’estimo aquest poble, pràcticament, com es pot estimar a una perso-na. Per a mi és molt més que un lloc en el qual viure. Forma part de la meva identitat per la seva gent, pels indrets que el formen, per la nostra història... Ser alcalde em permet inci-dir directament en què aquest lloc que tant m’estimo continuï avançant de manera sostenible. No puc demanar-li molt més al càrrec”.

“Hem demostrat que som capaços de seguir creixent en serveis a les persones en qualsevol circumstància“