aa7 portada.qxd-mr-fet (page 1) - coac.net · també els croquis inicials, els dibuixos o les...

8
el reportatge 2 4 5 7 ELS ÚLTIMS LLIBRES EDITATS PEL COL·LEGI, SEGONS ELS SEUS AUTORS EL PAPER DE L’ESCRIPTURA EN LA DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA ciutadania ELS LLIBRES DE LA COOPERATIVA J. CAPELL servei LOFERTA DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DEL COAC opinió FERNANDO MARZA / BETH GALÍ ARQUITECTURA I LLIBRES a à arquitect ària FOTO: JAUME ORPINELL (CDI) // Número 7. Abril 2005 Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Upload: dodan

Post on 24-Sep-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

el reportatge 2

4

5

7

ELS ÚLTIMS LLIBRES EDITATS PEL COL·LEGI, SEGONS ELS SEUS AUTORS

EL PAPER DE L’ESCRIPTURA EN LA DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA ciutadaniaELS LLIBRES DE LA COOPERATIVA J. CAPELL

serveiL’OFERTA DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES

DEL COAC

opinióFERNANDO MARZA / BETH GALÍ

ARQUITECTURA I LLIBRES

aàarquitectària

FOTO

: JA

UM

E O

RP

INE

LL (C

DI)

//

Núm

ero

7. A

bril

2005

Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

2 arquitectàriaaà NOVES TECNOLOGIAS2 arquitectàriaaà ESPECIAL SANT JORDI

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JESÚS ALONSO I SAINZ I SECRETARI: JORGE OZORES MARCO-GARDOQUI I TRESORER: JOSEP MARIA GUILLUMET I ANÉS I PRESIDENT DEMARCACIÓ BARCE-LONA: JORDI LUDEVID I ANGLADA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: JOSEP RIERA I MICALÓ I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: PERE ROBERT I SAMPIETRO I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA: JORDI BERGADÀ I

LES PUBLICACIONS RECENTS DELCOL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

L’escriptura, com el dibuix, forma part de la història de l’arquitectura. Talcom subratlla Beth Galí en un dels articles d’aquest número d’Arquitectà-ria, el llenguatge escrit és una eina vital, vehicle de pensament, que permetdonar forma a l’observació permanent amb què l’arquitecte elabora qual-sevol projecte. Al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) defensem iimpulsem el valor cultural i funcional de l’escriptura en el marc de l’exerciciprofessional, la investigació o la formació, i com a difusió de l’arquitecturacontemporània entre els ciutadans. Per aquest motiu, el departament de

publicacions del Col·legi està realitzant un prolífic treball en l’edició de llibresd’arquitectes i sobre arquitectes, del qual podreu trobar les últimes mostresen aquestes pàgines. Aquestes obres contribuiran a engrossir, a més, elfons del Centre de Documentació del COAC, que amb els seus 150.000 vo-lums actuals és un dels més importants d’Europa de les seves caracterís-tiques i s’ha consolidat com un punt de trobada ineludible per a professio-nals, estudiosos, estudiants i ciutadans interessats en el passat, el presenti el futur de l’arquitectura.

L’ESCRIPTURA, UNA EINA MÉS JESÚS ALONSO I SAINZDEGÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

¿QUIN ACOSTAMENT A L’ARQUITECTURA ENS PROPOSA EL LLIBRE?

¿A QUINA MENA DE LECTOR POT INTERESSAR EL LLIBRE, A MÉS DELS ARQUITECTES?

12

34

¿QUIN PAPER CREU QUE TENEN ELS LLIBRES EN LA DIFUSIÓ DE L’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA?

¿QUIN LLIBRE D’ARQUITECTURA RECOMANA COM A LECTURA IMPRESCINDIBLE PER A NO ARQUITECTES?

AL LLARG DE L’ÚLTIM ANY, L’ÀREA DE CULTURA, FORMACIÓ I PUBLICACIONS, ADSCRITA A L’ÀREA COORDINADA DEL COAC I A LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA, HAPRESENTAT UNA COL·LECCIÓ DE LLIBRES VARIADA I DE GRAN QUALITAT ESCRITS PER PRESTIGIOSOS PROFESSIONALS DE L’ARQUITECTURA, L’APORTACIÓ DELSQUALS AL SECTOR TRANSCENDEIX AIXÍ L’ÀMBIT DE L’ESPAI CONSTRUÏT. ELLS MATEIXOS ENS PRESENTEN ELS SEUS LLIBRES EN UN QÜESTIONARI COMÚ SOBREL’ARQUITECTURA I L’ESCRIPTURA.

BENEDETTA TAGLIABUE1. Aquest llibre explica l’arquitectura a través decada un dels passos propis d’un procés de cre-ació i de projecció. No només el resultat, sinótambé els croquis inicials, els dibuixos o les ma-quetes que hi apareixen, i dóna a tots aquestselements un valor en si mateix.

2. Es tracta d’un llibre que comunica d’una ma-nera fàcil l’arquitectura, perquè té un caràctermolt visual i directe. La narrativa es basa en laimatge, i això permet que arribi a un públic mésampli.

3. Evidentment també en l’arquitectura els llibressón una font que et permet entendre el que t’en-volta. Ofereixen un discurs ordenat, sistematit-zat i didàctic.

4. Luz cenital, d’Elías Torres, és un molt bon lli-bre. Comparteixo amb ell l’interès per desen-volupar un discurs visual, que comporta un ti-pus d’intel·ligència que s’ha d’incentivar. Pensoque no podem menysprear la immediatesa dela imatge. Un altre bon llibre és The charged void:urbanism, de Peter and Alison Smithson.

Work in Progress EMBT, Enric Miralles, Benedetta Tagliabue (Reedició ampliada)Benedetta Tagliabue - EMBTCatalà, castellà i anglèsInclou DVDPreu: 45 euros

IÑAKI ÁBALOS1. Aquest llibre posa en estreta relació paisat-ge, memòria i activitat productiva. En aquestsentit permet, sobretot, explicar com l’arqui-tectura del paisatge pot afrontar temes que desdels dominis naturals de l’arquitectura i de l’urba-nisme s’escapen, per considerar que són te-mes que corresponen a altres disciplines delconeixement.

2. Jo sempre he defensat que qualsevol llibresol estar obert a qualsevol persona que esti-gui realment interessada en l’arquitectura.Aquest té, a més, dos sectors clarament po-

tencials: tots els amants de la història i tots elsaficionats a les batalles.

3. Els llibres que m’interessen són els capaçosde captar nous lectors per a l’arquitectura desd’altres límits del coneixement: des de la histò-ria del pensament, la història, el paisatge. M’a-grada treballar en els límits de l’arquitectura.

4. Un dels millors: Hacia una arquitectura, deLe Corbusier. Altres grans llibres són Learningfrom las Vegas, de Robert Venturi, o Los An-geles, de Reyner Banham.

Campos de batallaIñaki ÁbalosCastellàPreu: 27 euros

GILLERMO ZUAZNABAR1. És una narració que s’inicia amb l’anàlisi del’obra escultòrica de Jorge Oteiza i que desprésaborda i mostra l’extraordinari projecte que Fran-cisco Javier Sáenz de Oiza va fer per a la casataller del seu amic a Altzuza, Navarra. S’unei-xen així la primera obra que van fer junts al seupaís, la basílica de Nuestra Señora de Arantza-zu, 1951-55, i l’última casa taller a Altzuza, 1992-2003, abans de la mort dels dos amics.

2. Al lector interessat en art modern, políticabasca, art basc i política moderna.

3. Molt important. Des del moviment modernels arquitectes van entendre que la via més efi-caç per oferir les seves idees davant la societatera el llibre. La situació actual és la mateixa, no-més que s’ha de substituir la paraula “idea” per“producte” i “societat” per “mercat” i el pano-rama resulta el mateix, però més congestionati menys verdader.

4. La vida i estranyes i sorprenents aventu-res de Robinson Crusoe, escrita per DanielDefoe.

Oiza, Oteiza. Línia de defensa a Altzuza Josep Quetglas, Gillermo Zuaznabar i Fernando MarzáCatalà, anglès, euskera, castellàPreu: 20 euros

arquitectàriaaà 3NOVES TECNOLOGIAS arquitectàriaaà 3ESPECIAL SANT JORDI

MASQUEF I PRESIDENT DEMARCACIÓ L’EBRE: CARLOS VERGÉS I ALONSO I VOCALS: JORDI SARDÀ I FERRAN / SANTIAGO CERVELLÓ I DELGADO / JOAQUIM FIGA I MATARÓ / ELSA IBARS I TORRAS I COL·LE-GI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 301 50 00 I Fax.: 93 318 60 29 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

QUADERNS D’ARQUITECTURA I URBANISMECatalà, castellà, anglès i francèsPreu: 24 euros

Publicació trimestral del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya quepresenta una panoràmica actual de les proposicionsarquitectòniques i d’ordenació tant nacionals com estrangeres.L’últim volum (núm. 244) inclou articles dedicats a Walden7 Tallerde Arquitectura de Ricardo Bofill, el Parlament d’Enric Miralles +Benedetta Tagliabue; 2 biblioteques de Clorindo Testa +OMA;Alfons Soldevila (1991-2004), i textos de Ciro Najle i RobertBrufau.

BCN ARQUITECTURA [plànol d’arquitectura de Barcelona] Català, castellà, anglès i francèsFormat: 31 x 10,5 cm / 60 x 95 [desplegat]Preu: 12 euros

La Demarcació de Barcelona del COAC, implicada activamenten la vida de la ciutat i en el seguiment de la seva evolució,actualitza el pla guia de Barcelona amb 451 obres des de laBarcino romana fins al Fòrum Universal de les CulturesBarcelona 2004, amb vocació de servei a tots els ques’interessen per la nostra disciplina.

PAU PÉREZ1. Jo diria que és un acostament modest. El llibre ens dóna unavisió ràpida i resumida del que pot ser el treball de qualsevol ar-quitecte liberal.

2. Gairebé tots els llibres d’arquitectura haurien d’interessar atothom, ja que el que fem, és i s’ha d’entendre com un treballde servei a la societat.

3. El llibre ha tingut sempre un paper important en la difusióde l’arquitectura, que ha anat perdent parcialment. L’extensadifusió de l’arquitectura actual a través de qualsevol mitjà, in-

cloent-hi el llibre, cada vegada més visual i menys crític.

4. Jo diria que tots. Qualsevol llibre d’arquitectura pot ser im-portant. La gent pot ser molt més crítica amb el nostre treballque nosaltres mateixos; amb la unitat real de les nostres pro-postes i amb les escasses innovacions que aporten beneficis icanvis substancials en l’ús dels edificis. La lectura dels escritsprofessionals més coneguts del segle XX pot fer veure al lec-tor el fracàs pràctic de les intencions interessants que, com amolt, s’han concretat al llarg del temps en els aspectes més su-perficials.

Inventaris d’ArquitecturaPau Pérez i JovéCatalà, castellà i anglèsPreu: 20 euros

RAMON MARIA PUIG ANDREU1. Presenta una arquitectura que es mou en els límits on l’obra deixade ser només edificació, per inserir-se en un territori de continguts mésarquitectònics. I això amb uns encàrrecs més domèstics que singulars.Una arquitectura que intenta assolir el màxim grau de servei als ob-jectius que persegueix l’encàrrec defugint el servilisme que comportarenunciar als valors arquitectònics.

2. Suposo que per a tots aquells que tinguin una mica de curiositat pelmón de l’arquitectura, o almenys, a qui li pugui interessar el coneixe-ment d’una arquitectura marginal, feta a l’interior, fora dels circuits demoda.

3. Per als que hi estan interessats (estudiants, llicenciats, professionals,etc.) els llibres tenen la virtut de subministrar i de renovar coneixements.Penso, però, que per a la difusió de l’arquitectura contemporània ésmolt més rellevant el paper que porten a terme les revistes especialit-zades.

4. Imprescindible... no ho sé. A aquells que s’inicien en el coneixementde l’arquitectura els recomano sempre tres llibres: Saber ver la Ar-quitectura, de Bruno Zevi, La experiencia de la Arquitectura de SteenEiler Rasmussen, i El lenguaje clásico de la arquitectura, de JohnSummerson.

Inventaris d’ArquitecturaRamon Maria Puig AndreuCatalà, castellà i anglèsPreu: 19 euros

ELÍAS TORRES1. Una excursió per diversos llocs d’ombra i de foscor, on la llum, quearriba i es condueix des de dalt, ajuda a explicar la seva arquitectura.S’han “atrapat” un total de 1.700 fotografies que es comenten i s’a-grupen en “espècies”, amb el desig de suggerir com es pot projectaramb llum zenital.

2. Als curiosos.

3. Orientar i ajudar a entendre millor l’experiència i la visió directa dequalsevol obra d’arquitectura de la història per mostrar-nos la sevaessència al separar el que és significatiu del que simplement és banali innecessari. Per aquest motiu no anirien malament una mica d’i-ronia i d’humor; potser hi ha massa lloances que ens confonen, quepresenten l’arquitectura com una col·lecció universal de trofeus bibelots.

4. Actualment vivim saturats i acorralats per l’ecologia, la sostenibilitat,l’impacte ambiental, el paisatge, la topografia, la cristal·lografia, la zo-ologia (insectes, rèptils, cefalòpodes), el que és aquós, o tou, els tu-bercles, en la cuina de l’arquitectura; com si aquesta hagués pecatcontra la naturalesa i ara hagués de redimir-se i penedir-se de la sevaantinaturalitat.

Sembla que avui és un bon moment per tornar a mirar i a pensar la ciu-tat i la casa (tot edifici és probablement una casa) –la naturalesa i el pa-radís que l’home “crea” per sobreviure, protegir-se, comunicar-se i com-partir. Prendre, una vegada més, consciència del sentit de la urbanitat,del de ciutadania responsable i compromesa i de com l’arquitectura ila forma de la ciutat (complexa, densa i clara) poden ajudar a aconse-guir-los. ¿Ho estàvem oblidant?

Avui, dos arquitectes dels quals em fio, m’han recomanat dos llibres so-bre aquestes qüestions, que hauré de llegir. Itziar González em sug-gereix: Penser la ville (desconec si existeix traducció al castellà). Una re-copilació de textos filosòfics per Pierre Ansay i René Schonbrodt, AAMEditions (Archives d’Architecture Moderne, Brussel·les, 1989, Bèlgica).L’índex: 1) L’avenir de la ville appelle la philosophie ; 2) Aproches etenjeux de la philosophie de la ville ; 3) Selecció de textos (Plató, Pop-per, Aristòtil, Tomàs d’Aquino, Lefebvre, Hegel, Choay, Rousseau, Grams-ci, Maquiavel, etc.) Lluís Clotet em recomana un llibre que està llegint: La arquitectura dela no ciudad (Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza. Universidad Pú-blica de Navarra, 2004). Una recopilació de textos de Félix de Azua, Fé-lix Duque, Rafael Moneo, Luis Fernández Galiano, Eduardo Mendoza,Manuel Delgado i Vicente Verdú.

Luz cenital Elías TorresCastellà i anglèsPreu: 40 euros

1. Luz Cenital. Elías Torres

2. Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos. Rafael Moneo

3. Números gordos en el proyecto de estructuras. Juan Carlos Arroyo, Guillermo Corres, Óscar Teja, et al.

4. Banco de detalles arquitectónicos 2002. Francisco Alcalde Pecero

5. Pensar la arquitectura. Peter Zumthor

6. Càlcul d’estructures. Joan Margarit

7. Preus de referència de rehabilitació i restauració 2005. Diversos autors

8. La experiencia de la arquitectura sobre la percepción de nuestro entorno.Steen Eiler Rasmussen

9. +Casas. Viviendas unifamiliares II. Lapeña/Tur, MBM Arquitectes, Josep Llinàs, et al.

10. Campos de batalla. Iñaki Ábalos, dir.

Dades: febrer/març 2005. Font: Cooperativa J. Capell.

4 arquitectàriaaà ESPECIAL SANT JORDI

1 IMATGE de l’interior de la llibreria a Barcelona.

A l’hora de conèixer les novetats editorials en ar-quitectura, els professionals del sector ho tenenmolt clar. Si hi ha una llibreria on es pot trobar qual-sevol publicació d’interès, tant nacional com d’e-ditorials estrangeres, aquesta és la CooperativaJordi Capell.

La seu central, la primera que es va fundar, estàsituada a la planta baixa de la seu del Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya (plaça Nova, 5. 08002 Bar-celona), però la cooperativa disposa de vuit seusrepartides per tot Catalunya. A Barcelona, l’esta-bliment presenta revistes i llibres d’arquitectura,urbanisme i construcció, de teoria i història de l’art,de disseny, interiorisme, paisatgisme, informàticai arts plàstiques, així com una cuidada selecciód’objectes de disseny i de papereria.

Fundada l’any 1978, la Cooperativa Jordi Capelles dirigeix a totes les persones que estiguin inte-ressades en l’arquitectura i, de manera especial,a arquitectes, aparelladors, enginyers, dissenya-dors, constructors, estudiants i altres professio-

nals tècnics. Compta actualment amb vuit puntsde venda a Catalunya, 14.000 socis, 80 treballa-dors i 35.000 productes en actiu.

L’any 1967 Jordi Capell, arquitecte i impulsor cul-tural, va proposar la creació d’una cooperativa decrèdit entre els arquitectes com a forma d’enfor-tir la professió, sota els principis de la defensa dela nacionalitat catalana, la millora de les condicionssocials i el dret de tots els ciutadans a tenir ac-cés a la cultura.

TOTS ELS LLIBRES D’ARQUITECTURA, I MOLT MÉSMARTA ARAGÓPERIODISTA

GRÀFIC / NOAH GRAÑÓ

FOTO: JORDI BERNADÓ FOTO: JAUME ORPINELL (CDI)

1 LA COOPERATIVA J. CAPELL a Barcelona es troba a la seucentral del COAC, davant de la catedral de Barcelona

RÀNQUING DELS LLIBRES MÉS VENUTS

Recentment, la cooperativa ha celebrat elseu 25è aniversari amb una exposició a lamateixa seu central del COAC a Barcelona:‘Eines inèdites’. L’exposició va ser unhomenatge als professionals del sector quehan confiat, any rere any, en els serveisprestats per aquesta entitat en el seu esforçper facilitar l’exercici professional i laformació als professionals del sector.

25 anys de la Cooperativa J. Capell

arquitectàriaaà 5ESPECIAL SANT JORDI

1 IMATGE de la sala de consulta de la Biblioteca del COAC

150.000 VOLUMS DE CONSULTA

El mateix any en què finalitza la construcció dela Torre Eiffel, que Thomas A. Edison inventael cinematògraf, la primera impressora d’imat-ges, o que, a Barcelona, Gaudí acaba les obresdel Palau Güell, aquell mateix 1890, l’Asso-ciació d’Arquitectes de Catalunya, embrió del’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,funda la seva biblioteca. Es posava en marxaun dels centres de documentació que, amb elpas del temps, reuniria un importantíssim fonsd’arquitectura.

Des d’aquells anys inicials, en què el seu pri-mer bibliotecari, Josep Vilaseca, convidavaels associats a realitzar donacions voluntàriesdels seus llibres, fins als nostres dies, el fonsbibliogràfic i documental de la biblioteca haaconseguit situar-se en unes xifres que la con-verteixen en un dels referents bibliogràfics mésimportants d’Europa en arquitectura dels se-gles XIX i XX.

CINC CENTRES ESPECIALITZATS EN ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIALa xarxa de biblioteques del COAC, que té laseva seu més representativa al centre de Bar-celona, i també una important presència entotes les demarcacions (Girona, Tarragona,Lleida i Ebre), ofereix avui un completíssimfons de llibres, revistes, material audiovisual ibuidat de premsa sobre arquitectura, urba-nisme, construcció, teoria i història de l’art,interiorisme, paisatgisme, disseny, informàti-ca i arts plàstiques.

“El conjunt de biblioteques reuneixen actual-ment prop de 150.000 volums, procedentsd’adquisicions directes i de donacions de col·le-giats”, explica David Ferrer, cap del Centre deDocumentació del COAC.

La Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Ca-talunya és un centre privat que està al serveidels arquitectes col·legiats, però també estàoberta als estudiants i als investigadors engeneral. L’any 2003 els cinc centres gestio-nats pel COAC van atendre 27.669 consul-tes en sala, un 53% de les quals van corres-pondre a arquitectes, i el 47% restant a altreslectors.

Al llarg dels últims anys, la Biblioteca del Col·le-gi d’Arquitectes de Catalunya ha creat les con-dicions necessàries per millorar el servei a l’u-

LAURA BAYOPERIODISTA

GRÀFIC / NOAH GRAÑÓ

TENIM UN SOLAR ON VOLEM INSTAL·LAR UNA CASETA DE FUSTA DE 100 M2 QUEENS ENVIARIEN COMPLETA I AMB ELS PLÀNOLS EN UN ‘KIT’ DES DE L’ESTRANGER. ¿ÉSNECESSARI DEMANAR PERMÍS D’OBRES? ¿NECESSITEM UN ARQUITECTE?

Per construir una vivenda és necessari obtenir prèviament la llicència municipal d’obres, i per aaixò, cal el projecte d’un arquitecte. El fet que la casa sigui prefabricada o de fusta no justifica que nos’hagi de seguir el mateix procediment que en altres casos, incloent-hi el projecte i la direcció d’obresper part d’un arquitecte col·legiat o habilitat. La necessitat de projecte no és només administrativa.S’han de considerar els aspectes tècnics. Pot ser que alguns plànols vinguin ja elaborats per la ma-teixa empresa subministradora o constructora, però igualment serà necessari comprovar que es com-pleixen les normatives estatals i catalanes, fer els càlculs estructurals i de fonaments, tenint en comp-te els estudis geotècnics del terreny concret, i dissenyar la connexió d’instal·lacions o la xarxa dedesaigües, que difícilment poden ser estandarditzades. De la mateixa manera, encara que el procésconstructiu pot ser més senzill i compti amb l’assessorament de l’empresa constructora, serà ne-cessària la intervenció d’un arquitecte i un aparellador per a la direcció d’obra, sense oblidar el pla deseguretat, que haurà de seguir les instruccions de l’estudi preceptiu. Finalment, s’ha de tenir en comp-te el tema de la responsabilitat, tant durant l’obra com posteriorment. No s’ha d’oblidar que la legis-lació actual no fa distincions en el cas de la vivenda, siguin les que siguin les dimensions o els ma-terials que s’hi han utilitzat.

Servei Atenció al Ciutadà. Tel. 900 501 382. email: [email protected]

EL COAC RESPONSERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

suari. La inclusió a internet del catàleg infor-matitzat, que obre la biblioteca a tothom a qual-sevol lloc del món, la millora de les seves ins-tal·lacions (Barcelona estrena l’any 1995 novesinstal·lacions al davant de la seu col·legial), l’ac-tualització dels softwars de gestió o la perma-nent adquisició de les novetats editorials, tantnacionals com internacionals, són una claramostra d’això.

“L’interès per construir un fons de qualitat es-pecialitzat en arquitectura contemporània ésun fet compartit entre tots els col·legiats”, afir-ma David Ferrer. En aquest sentit, el COAC haestat recolzant aquesta tasca per garantir lapermanència i el creixement del que és, sensdubte, el patrimoni bibliogràfic de l’arquitectu-ra catalana i contemporània més importantdels segles XIX, XX i XXI.

La Biblioteca del Col·legid’Arquitectes de Catalunya disposad’una petita col·lecció d’Antiquaria,els llibres anteriors al 1800,procedent, en bona mesura, de lesdonacions realitzades pels socis al’Associació d’Arquitectes deCatalunya. Sovint es tractad’edicions diverses dels mateixostractats clàssics d’arquitectura.

Entre altres llibres d’Antiquaria hiconsta una edició florentina delsegle XVI del De architectura, deVitruvi, considerat un llibreimportant per reviure l’arquitecturade Roma; una segona edicióveneciana datada del 1565 deltractat d’arquitectura De reaedificatoria, de Leon BattistaAlberti; o la col·lecció d’edicions delllibre Regole delli cinque ordinid’architettura, de Jacopo Barozzi deVignola, la més antiga de les qualsés la romana del 1602.

“Són llibres anotats, amb dibuixosals marges. Eren l’única font i lamés apreciada per a l’estudi del’arquitectura, gairebé sempregeogràficament allunyada”, explicaFerrer.

FOTO: JAUME ORPINELL (CDI) / RAFA ZUZA

EL FONS DOCUMENTAL DE LA BIBLIOTECA DEL COAC CREIX ANY RERE ANY

Antiquaria. El fonsbibliogràfic anterior al 1800

6 arquitectàriaaà PUBLICITAT

arquitectàriaaà 7ESPECIAL SANT JORDI

Le Corbusier va ser un dels grans arquitectes que esvan esforçar a explicar els seus projectes: el seu plan-tejament inicial, les seves motivacions, el seu recorregutcreatiu i les seves troballes. Més que un gran propa-gandista, Le Corbusier, igual que els seus coetanis delMoviment Modern, va ser un home preocupat per la di-vulgació de les seves idees. Això el va portar a desen-volupar una important tasca com a editor: primer desde les revistes, després en els seus escrits teòrics i lesobres completes dels seus projectes. A través dels seusllibres descobrim un Le Corbusier preocupat per expli-car el seu acostament a l’encàrrec arquitectònic, les se-ves motivacions, el desenvolupament conceptual i la in-vestigació inherent a cada projecte. I tot això ho plasmaen publicacions d’una qualitat i d’un rigor editorial queles fan mereixedores de ser incloses entre les obres dereferència que ens ajuden a entendre el seu treball. LeCorbusier edita amb mestria els seus llibres, en els qualscombina amb saviesa imatge i text. Lluny dels exces-sos de lletra dels llibres de la seva època, o de l’actualprofanació de la imatge de molta de la producció ar-quitectònica dels nostres dies, Le Corbusier es mante-nia en un saludable equilibri imatge-text que facilitava lacomprensió de la narració.

L’exposició i el posterior llibre catàleg Le Corbusier etle livre, comissariada juntament amb Pep Quetglas i or-ganitzada pel COAC en col·laboració amb l’Any delLlibre i la Fundació Le Corbusier de París, recull propd’un centenar de les primeres edicions dels llibres pu-blicats des del seu estudi. Són peces de col·leccionis-me que ens acosten a la seva visió del món que li va to-car viure. Aquest fons documental, inèdit al nostre paísi procedent del col·leccionisme particular davant l’absèn-cia d’interès per part de les administracions públiquesmalgrat el seu interès futur en projectes museístics de-dicats a l’arquitectura, més enllà del seu valor com a pe-ces de col·leccionisme, constitueix una aportació bi-bliogràfica bàsica per a l’estudi de l’obra de Le Corbusier.Una eina bàsica per als que vulguin acostar-se, des del’estudi, la investigació, la docència, o la curiositat, a l’o-bra de Le Corbusier. Perquè els seus llibres, a més derecollir tota la seva obra arquitectònica i artística, cons-titueixen l’herència imprescindible de Le Corbusier.

L’estricta vinculació de l’arquitectura amb elsàmbits culturals que provenen, fonamental-ment, de la creació artística, de la sociologiaurbana i de les transformacions tecnològi-ques, fa que constantment es vagin desple-gant línies de pensament que, en els àmbitsprofessionals del disseny i de l’arquitectura,es manifesten mitjançant mecanismes moltdiversos.

Si bé és cert que, per als arquitectes, aquestsmecanismes han fet referència gairebé sem-pre al dibuix. El dibuix que, en els precep-tes ja anunciats per Brunelleschi, apareix comla primera representació de l’arquitectura queconté –de forma ben reduïda– la realitat fu-tura. Una vegada acabat el dibuix, les inten-cions del projecte ja estan preses: “a) i ca-ratteri proporzionali, cioè i rapporti e leconformazioni dei particolari e dell’insieme,independenti dalle misure; b) i caratteri me-trici, cioè le misure effettive; c) i caratteri físi-ci, cioè i materiali con le loro qualità de gra-na, colore, durezza, resistenza”.

El primer lloc atribuït, per Brunelleschi, alcaràcter de proporcionalitat justifica la cor-respondència entre el projecte i l’obra. En se-gon lloc, els dibuixos d’un projecte expres-sen, a escala reduïda, la realitat futura, però

ja contenen les indicacions més importants.Finalment, únicament queda fixar les mesu-res i els materials. És a dir, fixar la relació d’en-grandiment per passar del projecte a l’obrareal.

Però la contribució de Brunelleschi adquireixun valor innovador respecte a la tradició me-

l’acosten a les arts liberals: la ciència i la li-teratura. Entesos així, el dibuix i l’obra aca-bada no expliquen del tot el pensament ar-quitectònic i la seva complexitat. Si bé eldibuix és la primera construcció de l’arqui-tectura, l’escriptura és el primer pensamentque la sosté.

Els arquitectes hem d’exercir d’observadorsd’un món en el qual, constantment, hemd’extreure conclusions per aplicar-les, tot ique de manera indirecta, a la nostra feina.En aquest procés d’observació, l’escriptura,com a vehicle de pensament, és un elementdel tot fonamental. Davant del bombardeigd’imatges que ens parlen amb insistència dela forma, els processos reversibles propis delMoviment Modern –escriure-projectar-es-criure– avui tornen a ser, amb extrema urgèn-cia, necessaris.

Actualment la nostra cultura es mou al vol-tant de grans noms que, massa sovint, ci-tem sense entendre realment quines serienles seves aportacions o quins serien els seusmèrits. Amb molta freqüència, certs tòpicsens impedeixen entendre les teories quetranscendeixen la mateixa forma. Torna aemergir, en els nostres dies, aquell pecat ori-ginal del qual, des dels temps de Vitruvi, l’ar-quitectura ha buscat ser perdonada: el pe-cat de l’arbitrarietat.

Avui en dia és unànime, fins i tot universal, el reconei-xement de la figura del suís Le Corbusier (1887-1965)com un dels grans mestres de l’arquitectura moder-na. El conjunt de la seva obra representa un dels lle-gats més influents del segle XX. Es parla d’ell com delgran arquitecte i urbanista que va revolucionar la ma-nera d’interpretar, projectar, i fins i tot divulgar una no-va manera d’entendre l’arquitectura. La casa sobrepilotis, la planta i la façana lliure, el Modulor com a sis-tema de mesura basat en l’home, la recerca de l’es-tandardització en l’edificació, la investigació de tra-mes urbanes per a l’ordenació de les metròpolis delfutur. Ja és àmpliament coneguda la inqüestionabletasca del Le Corbusier arquitecte: Notre Dame duHaut en Ronchamp, L’Unité d’Habitation a Marse-lla, la Ville Savoie...

Els seus estudis de joventut a l’Escola d’Art de La Chauxde Fonds, l’interès per la plàstica i les seves amistatsrelacionades amb l’art, li van permetre desenvoluparuna àmplia obra artística, i fins i tot presentar Après lecubisme, el manifest fundacional del purisme, junta-ment amb el seu amic Ozenfant. El seu vessant artís-tic va ser una de les constants al llarg de la seva vida:escultura, obra gràfica, pintura.

Però existeix una tercera faceta que aixeca, encara avuidia, certes incerteses: els seus escrits i els llibres editatsdes del seu estudi. L’herència bibliogràfica de Le Cor-busier és considerada una aportació menor al costat dela seva aclaparadora herència arquitectònica. No obs-tant, s’han de considerar els seus escrits com a pro-cedents del mateix esperit que va crear l’arquitectura icom a complement d’aquesta. Potser la seva maneracrua, directa i contundent d’escriure pot sorprendre iallunyar els possibles lectors. Però la rotunditat amb quèsonen algunes de les seves afirmacions (“la casa és unamàquina per habitar”) no s’ha d’entendre sinó en el con-text d’una època, del seu pensament i de la seva con-cepció de l’arquitectura.

ARQUITECTURA I ESCRIPTURA

1 LLIBRES d’arquitectura dels segles XVI, XVII i XVIII

FERNANDO MARZÁCOCOMISSARI DE L’EXPOSICIÓ‘LE CORBUSIER ET LE LIVRE’

BETH GALÍDIRECTORA POSTGRAU ESCRIPTURA I ARQUITECTURA

FOTO: ARXIU COAC

FOTO: JOSEP ARGELAGA

LA IMPRESCINDIBLE OBRA ESCRITA DE LE CORBUSIER

1 EL LLIBRE CATÀLEG recull els llibres editats per Le Corbusier i la seva biblioteca personal

dieval quan afirma: “I singoli elementi di unedificio devono avere una forma tipica, co-rrispondente a quella stabilita nell’antichitàclassica e ricavata dai modelli antichi”. (Leo-nardo Benevolo. Storia della città). És a dir,l’arquitectura canvia de significat: arriba a ad-quirir un rigor intel·lectual i una dignitat cul-tural que la distingeixen del treball mecànic i

8 arquitectàriaaà PUBLICITAT