1344

05-1

1753

18®

1751

68-1

1495

81w

Diari NacionalDIMARTS · 14 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14458 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13328 - EL PUNT

1,20€

Carme Forcadell, acompanyada d’Anna Simó, a les dependències del Parlament, ahir ■ JUAN MANUEL RAMOS

Forcadell torna a la feina

EFECTES · Pèrdua d’alcaldies,governs en minoria, estripada decarnets i abandonament delpartit, primers resultats de l’aval

El 155 sacseja unatrentena de pactesmunicipals del PSCONADA · El suport socialista al’estratègia repressiva de l’Estatdesestabilitza els municipis enun procés que no ha finalitzat

P6-14

NACIONAL P9, 6-7

Riera,favorit perencapçalarla llista dela CUP

Carles Riera ■ J.M. RAMOS

El PDeCAT tria el nomJunts per Catalunya

ERC admet errorsde càlcul sobre lareacció de l’EstatPuigdemont afirma en una entrevista a ‘Le Soir’ que “sempre és possible” una alternativa a la independència

Sancions de la UE contrael règim de Veneçuela

Europa-Món P26

Europa-Món P24-25

Imatge parcial d’edificis destruïts ■ A. TAHERKENAREH / EFE

Sisme devastador al’occident de l’Iran

Punt de Vista

A NoruegaFull de ruta

Isabel-Clara Simó

30 monedesKeep calm

Emili Bella

Els salaris cauen un 6%entre el 2012 i el 2016

Nacional P18

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

uè tal socialistes?Són saboroses

les trenta monedes deplata que us han do-nat? Camineu amb elPP, Ciudadanos i, ailas, Unió, pensant que

així, españoleando, tindreu més vots. Iels principis? Per a què necessita nin-gú els principis?

El discurs dels vostres aliats és allòque els psicòlegs anomenen “meca-nisme de projecció”. Consisteix en elfet que si jo soc ximple, em dedico aanomenar “ximples” els qui m’envol-ten: projecto les meves febleses en elsaltres. Sentir, per exemple, mentre unapolicia violenta empenyia, pegava, fe-ria mil persones, que l’Estat diu que elsviolents érem nosaltres, és un clar ex-emple de mecanisme de projecció.Preguntar què va costar l’1-O, senseqüestionar què va costar, i costa, la re-pressió, ja no és projecció: és cara du-ra.

I sentir l’Albiol, a qui el quefe anome-na home valuós, dir les coses que diu,parlant de “niños escudo” –tinc a da-vant una llarga llista de fotos de mili-

tars ensenyant els seus fillets a dispa-rar–, o altes jerarquies parlant de “copd’Estat” –llegiu algun llibre, caram, omireu el diccionari–, o repetir que unreferèndum és il·legal, o millor encara,sentir a dir que són molts més els quisón espanyolistes que els independen-tistes (com ho sabeu, si heu prohibit elreferèndum?). I l’astuta Inés Arrima-das exclamant que és horrible que elspares discuteixin amb els fills i els ger-mans amb els germans, com si igno-rés que tots els pares discuteixen ambels fills, i els germans discuteixen entreells. Que si tindrem gos o no, que si ensquedem la iaia o no, que si tu tens bici-cleta i jo no... Els dinars de Nadal ensón un bon exemple.

Apel·leu nerviosament a la Consti-tució com si fos un llibre sagrat i la“unidaz” de Espanya com un dogmade fe.

Se us oblida una coseta: teniu unproblema. Fa tres-cents anys que el te-niu, apaivagat en èpoques de pacte iexacerbat quan ataqueu i empresoneuinnocents. I no el sabeu afrontar. Nosabeu què fer-hi. No, no en sabeu.

Q

Keep calmIsabel-Clara Simó

30 monedes

Apel·leu nerviosamenta la Constitució comsi fos un llibre sagrati la ‘unidaz’ de Espanyacom un dogma de fe

Palafrugell per presentar el lli-bre de Joan Safont Sabotatgecontra Franco. L’acte es fa a la

Fundació Josep Pla, situada a la casaminúscula on Pla va néixer. Hi va viu-re molt poc. Aviat la família es va tras-lladar al casalot que es va fer construiren un carrer més amunt, ara convertiten un restaurant que es diu Pa i Raïm,títol d’un llibre primerenc de l’escrip-tor. En Safont tenia pensat portar-m’hi a sopar, acabada la presentació,però com que estava ple li vaig sugge-rir d’anar a La Xicra, situada molt alcapdamunt del carrer Estret, un altrepaisatge i un altre títol de Pla.

En Safont circula per la fundaciócom si fos casa seva. En un pis de dalthi ha una exposició temporal, Mig Eu-ropa cau; impressions de Josep Plasobre la Gran Guerra, en la qual ha in-tervingut. En Safont, quan no escriullibres, personals o d’encàrrec, orga-nitza exposicions i fa catàlegs i així nohi ha manera que acabi la seva tesi so-bre Amadeu Hurtado que tots espe-rem.

Sabotatge contra Franco és la crò-nica minuciosa i molt ben escrita

A

d’aquells burgesos que havent-se posata favor de Franco perquè els garantial’ordre i el respecte a la religió catòlicaque professaven aviat es van adonarque la religió Franco la manipulava enfavor del seu règim i que un dels objec-tius de la dictadura consistia a des-truir el catalanisme que algunsd’aquests burgesos també professavenamb més o menys intensitat. I, amb elcatalanisme, la llengua, la cultura i Ca-talunya sencera.

Els llibres i traduccions que moltsescriptors silenciats van poder fer, lesagitacions religioses i catalanistes deMontserrat, la fundació d’Òmnium

Cultural, les editores com 62, les dis-cogràfiques Edigsa o Concèntric etcè-tera van ser sufragades per aquestsburgesos. Josep Vergés, “català deBurgos” però també i primer de tot dePalafrugell, va protegir Pla a través deDestino, la revista i l’editorial. Pla da-vant de qualsevol cosa es preguntava:“I això, qui ho paga?” Evoquem la pre-gunta a la casa on va néixer i la por-tem més enllà: qui paga, avui, les ur-nes del referèndum, les fiances queeviten la presó als nostres polítics, eltrasllat i estada a Brussel·les del presi-dent i els consellers exiliats? No n’hiha d’haver prou amb les aportacionsvoluntàries d’un euro. Algú o algunshan d’afegir-hi la resta, que és eleva-díssima. Qui? Hi ha una burgesia, unsindustrials, uns financers, que hanpassat d’una resistència a una altra?D’aquí a uns anys, en Safont o algú al-tre ens en donarà la resposta. Hi haqui trasllada l’empresa a València, aMadrid o a Burgos, i hi ha qui es quedai inverteix en el futur de Catalunya.

Pla hauria dit que el menjar de LaXicra és una collonada però és bonís-sim, i ens trobem en una altra època.

“Hem passat del“sabotatge contraFranco” al sabotatgecontra l’Estat?

Manuel CuyàsVuits i nous

I això, qui ho paga?

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gr6zu7

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

vostès els podria semblar que ésuna simple anècdota, però noho és. Em refereixo al capítol

aquest del cap de setmana d’ExpoclickAmposta, en què els organitzadorsvan optar per retirar de l’exposicióuna maqueta (feta a base de clicks,dels famosos clicks de Playmobil quetots coneixem) que representava unamanifestació contra l’empresonamentdels consellers. A l’exposició, que ocu-pava tres mil metres quadrats del pa-velló firal d’Amposta, hi havia, suposo,allò que hi sol haver en aquestes expo-sicions: un diorama amb clicks pira-tes, un amb escenes medievals, unamb escenes hospitalàries... Si vostèssaben què és un click de Playmobil (aEspanya inicialment se’n deien de Fa-mobil), sabran que d’aquests ninotetsde plàstic n’hi ha de tot tipus: soldats,policies, metges, turistes, cuiners, as-tronautes, indis, submarinistes...Doncs això, que a base de centenars

A “No és capanècdota, el casdels ‘clicks’ dePlaymobil

de clicks, a l’Expoclik exposaven ma-quetes amb diferents escenes. I unad’elles, la que els comentava: la d’unsmanifestants reclamant la llibertatdels presos polítics. Doncs això, da-vant les crítiques que des dels digitalsEl Español i Libertad digital es feien aaquest diorama (en resum, que s’esta-va adoctrinant els nens donant-los laversió “separatista”), els organitza-dors van optar per retirar aquesta es-cena. Una anècdota? A mi em semblaque no. Amb tot el respecte per aquellsqui van prendre la decisió, que sàpi-

guen que això és el que volen, que cai-guem en el seu parany. I que l’excés deprudència acabi fent funcions d’auto-censura. I el dia que això passi, se-nyors meus, és que ja ens han segres-tat fins i tot les idees. Perquè, què fa-rem si ara continuen amb la campa-nya aquesta que a les escoles s’adoctri-nen els nens? Retirar els llibres detext perquè no sé què. Quin problemahi havia amb un diorama que repre-senta una manifestació, que és el queestà passant en aquest país un dia síun dia també? I quin problema hi ha aparlar-ne a l’escola? O és que als alum-nes no se’ls ha de dotar de capacitatd’anàlisi i de crítica? Se’n diu ense-nyar, no pas adoctrinar. I si ens hocreiem, si caiem en el seu parany, siens autosegrestem mentalment, hembegut oli. I ja no els caldrà prohibir-nos que pensem d’una determinadamanera. Ja ens haurem autocensuratnosaltres mateixos.

L’autocensuraXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Un any i mig després de lapresentació que feien Ada

Colau i Jaume Collboni de l’auto-anomenat acord de govern d’es-querres per Barcelona, les bases deBarcelona en Comú han decidittrencar el pacte amb el PSC i fer foradel govern de la capital catalana elssocialistes en la consulta organitza-da a la formació política. La derivaque ha pres el PSC a àmbit nacionaln’ha estat el detonant definitiu. Lesagressions policials a la ciutadaniade l’1-O ja van tensar la corda entreels dos socis. Però el suport políticque els socialistes catalans han do-nat a l’aplicació de l’article 155 de laConstitució fent costat als seusaliats del PSOE, i el rebuig a con-demnar l’empresonament dels pre-sos polítics catalans, han fet literal-ment insostenible mantenir el go-vern per a unes bases de BComúque no són independentistes peròprovenen d’una cultura de lluita so-cial que no pot tolerar la repressiódesfermada per l’Estat.

El PSC ha anteposat la fèrriaaliança travada amb el PP i Cs per ladefensa costi el que costi de la uni-tat d’Espanya. I això repercuteix enmolts dels pactes territorials. L’ex-pulsió del govern de Barcelona n’ésel màxim exponent. BComú va gua-nyar les eleccions municipals ambla promesa de canvi de model de laciutat. Governar amb els forjadorsd’aquest model, que per molt ques’apunti al mandat de CiU no és al-tre que el PSC, ja generava contra-diccions internes. S’ha comprovaten temes urbanístics, la gestió delturisme o la massificació de les ter-rasses. Ara BComú haurà de plante-jar-se si governa amb un executiuexcessivament curt per gestionaruna ciutat com Barcelona o si buscala incorporació d’altres socis al go-vern. Segurament caldrà esperar adesprés del 21-D per conèixer la de-cisió definitiva.

Barcelona, lafi d’un pacteinsostenible

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El director del MNAC fuig amb encert de les gransexposicions de Dalí, Miró o Picasso, que tenenmuseu propi, i vol oferir angles diferents, nous opoc coneguts, que aportin valor afegit, com passaamb l’exposició Gala Salvador Dalí, centrada en lamusa del pintor, programada per a l’any que ve.

PRIMER SECRETARI DEL PSC

Valor afegit

Des d’alcaldes i regidors com els de Terrassa, quepleguen i deixen el partit, fins a regidors obligats adeixar el govern municipal com a Barcelona. I aixífins a una trentena de pactes de govern esmicolatspel suport del PSC al 155. Un preu molt alt que de-mana menys desqualificacions i més autocrítica.

-+=

-+=

Creixement sostingutSonia Corrochano

El preu del 155Miquel Iceta

-+=

Pepe Serra

Malgrat que Aena no ajuda a desenvolupar noveslínies intercontinentals, l’aeroport del Prat conti-nua creixent (7,3%) en volum d’operacions al da-vant de Barajas (5,9%) i també en nombre depassatgers (268.339 passatgers més) en els úl-tims dotze mesos.

DIRECTORA DE L’AEROPORT DEL PRAT

DIRECTOR DEL MNAC

De reüllBerta Roig

Els “estrallsseparatistes”

iumenge Mariano Rajoy va ser de visita a Barcelona iva fer esment del que ell considera “estralls

separatistes” en l’economia, parlant de la fugad’empreses, la caiguda de la venda de productes catalansi la reducció del turisme, i afegint que ara tot això, amb el155, tornarà a la “normalitat”. Sempre que, és clar, el 21-Dguanyin els bons. Rajoy parla de la fuga d’empreses iaquest és un fet objectiu. Més de 2.000 han traslladat laseva seu social fora de Catalunya des de l’1-O. Són poquesrespecte del total, però tenen un pes significatiu en

ocupació i facturació i, per tant, ésuna xifra rellevant. Però és clar, Rajoytambé sap que el primer que haanimat a aquests canvis ha estat elseu govern, no només amb el decretexprés per facilitar el tràmit, sinó engenerar cada dia i a cada declaracióun context de desconfiança enl’economia catalana. S’imaginen cap

altre polític dinamitant la confiança empresarial cap a unapart del seu territori a menys que ja l’hagi donat perperdut? Diu també Rajoy que ha caigut la venda deproductes catalans. Qui ha animat al boicot? Alsresponsables no els trobaran precisament entre les filesindependentistes. I afegeix Rajoy que venen menysturistes. Hi ha alguna imatge més repel·lent del turismeque centenars de policies i guàrdies civils estomacant lapoblació que va a votar? Bé, potser només la demanifestants amb símbols nazis i actitud violenta amb elprimer que els passi per davant.

D

Les imatgesde violènciade l’1-O és elque més malha fet alturisme

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

i no ens volem re-muntar més enre-

re, Catalunya ha vis-cut els últims sis anysenormes manifesta-cions pacífiques per lallibertat i la sobirania

de to constructiu i factura democràti-ca. Se sol dir que no s’ha trencat ni unapaperera. S’ha constatat de sobresque el moviment ha estat únic, incom-parable i exemplar en el context euro-peu, per no dir mundial, una expressióevolucionada dels postulats gandhiansentrat el segle XXI. Ens hem donat lesmans de punta a punta del país, hemfet performances i mosaics humansgegants, coreografies massives de co-loraines i hem somrigut a l’eixorivi-ment nacional. Ho ha vist el món i, quiha volgut, a l’Estat espanyol. Les duesorganitzacions que han vehiculataquesta proesa, Òmnium Cultural il’Assemblea Nacional Catalana, hantreballat de forma incontestable en fa-vor de la fraternitat entre les nacions ihan promogut que aquest sigui un pro-cés inequívocament pacífic. I tanma-teix, avui els seus presidents, Jordi

Cuixart i Jordi Sànchez, que reben l’es-calf de tot un poble que pampalluguejaal captard al carrer de la Marina, conti-nuen empresonats injustament per lesseves idees, des de fa 29 ignominiosesnits, malgrat el seu expedient impol·lutde compromís amb els valors cívics idemocràtics fundacionals de la UnióEuropea. Fraternitat i pau, dos requi-sits que Alfred Nobel va deixar escritsal seu testament com a condicions peratorgar el premi Nobel de la pau queels nostres Jordis –els Jordis seransempre nostres– personifiquen ennom de les organitzacions que presi-deixen. En el cas d’Òmnium, a més,amb el bagatge de l’antifranquisme.Certament, els últims anys hi ha hagutalguna tria polèmica per al Nobel de lapau, però el comitè noruec donariauna lliçó de sensibilitat, renuent a lespressions polítiques espanyoles, da-vant d’una UE encarcarada, víctimad’ella mateixa, amb el reconeixent delsJordis, patrimoni col·lectiu immaterialde dignitat catalana, i de les entitatsque representen com a mereixedors,l’any vinent, de tal distinció.

S

Full de rutaEmili Bella

A Noruega

Els Jordis han treballat afavor de la fraternitat entreles nacions i han promogutun procés pacífic, requisitsper al Nobel de la pau

1any

Unes 80.000 persones donensuport als encausats permotius polítics i avisen que notoleraran atacs a lesinstitucions.

10anys

20anys

Primera querella contra elspisos turístics il·legals a laciutat de Barcelona. Els veïnsde Via Laietana acudeixenals tribunals.

El sorteig d’excedents decontingent a la mili, que es vafer seguint un càlcul deprobabilitats poc proporcional,pot acabar als tribunals.

Acte pels encausats Pisos turístics Sorteig de la miliTal diacomavui fa...

21-D:multireferèndumb El 21-D és una magníficaocasió per, entre d’altres co-ses, comptar per a nosaltresi per al món democràtic (itambé per a l’Estat espa-nyol) quants vots tenen lesdiferents qüestions que esdebaten. Ningú dubtarà quela suma de vots pétainistes icol·laboracionistes del PP,Cs i SiU (Socialistes i Unió)són contra la independènciai a favor de l’ocupació delpaís quan no tenen proumajoria. De la mateixa ma-nera, els partits sobiranisteshaurien d’incorporar alsseus programes aquellspunts concrets d’una deter-minada llista als quals do-nessin suport: a favor de laindependència; d’un refe-rèndum pactat; de la lliber-tat dels presos polítics; encontra del 155...ALBERT MARTÍNBarcelona

La unió del poblecatalà

b Dissabte el poble catalàva tornar a sortir als carrersi va demostrar, un cop més,que està més unit que mai.Una immensa multitud esva manifestar, de forma pa-cífica, per demanar l’allibe-rament dels exconsellersempresonats i dels presi-dents de les entitats ANC iÒmnium. I això deixa entre-veure un fet molt clar: el po-ble català està defensantallò que creu i suporta. Estàdemostrant que pot amb toti més, i que “lluitant” s’acon-segueix allò que es desitjaamb més força. Van aconse-guir omplir els carrers. I amesura que es feia de nit, lamultitud es va il·luminar. Imitjançant aquesta llum,han alçat la veu i han dit:“Aquí som, i aquí seguirem.”ANAÏS APARICIOBarcelona

Quins finsperseguia?

b Participants a la manifes-tació de l’11-N: segons laGuàrdia Urbana, 350.000,que es convertirien en3.500.000 si hagués estatconvocada pels “demòcra-tes” del PP. Sr. Xavier GarcíaAlbiol, m’agradaria saberquins fins perseguia, en pre-sentar el recurs a la JuntaElectoral, perquè suspen-guessin la retransmissió dela manifestació per TV3.Fins on creu que arriben elstentacles de l’autoritarismedel seu Partit Popular. Qui liha passat les instruccionsper presentar el recurs, laseva vicepresidenta o el seupresident? No crec que hagiestat per iniciativa pròpia, jaque vostè, segons s’ha po-gut constatar al llarg de laseva trajectòria, sols es mouquan li estiren els fils perquèho faci, almenys és el que jo

penso.FRANCESC MISMÁS FONTBarcelona

El reflex d’unEstat corrupteb Anticorrupció demanantllibertat per a Ignacio Gon-zález mentre els Jordis se-gueixen a la presó. ¿Finsquan duraran els abusos depoder per part de l’Estat es-panyol i les seves institu-cions? Que hi hagi políticscorruptes gaudint de la lli-bertat que no tenen algunsinnocents no és més que elreflex del despotisme d’unEstat governat per un partitfinançat amb fons públics.Si us plau, senyors que esvanaglorien per ser consti-tucionalistes: abans de jut-jar els polítics de la nostraterra, netegin les sevescambres i despatxos de lla-dres. Gràcies.PATRICIA ROZANOBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Ningú legitimaràel procés cap a laindependència si nos’obtenen més del50% dels vots el 21-D

ots els partits polítics han acordatconcórrer al 21-D, i tots se’l prenencom un plebiscit sobre la indepen-

dència. Ara, tant si un està d’acord amb ladecisió de participar-hi com si no, per a l’in-dependentisme és crític guanyar les elec-cions, tant per evitar un govern unionistaque arrasarà amb tot el que pugui i més,amb ple suport de Madrid, com per demos-trar al món el suport a la independència. Al-hora, el 21-D ofereix a l’independentismeuna oportunitat d’esmenar un defecte denaixement del procés que l’ha llastrat mol-tíssim.

EFECTIVAMENT, EL 27-S els partits expressa-ment independentistes varen obtenir no-més el 48% dels vots. I, tal com vaig pronos-ticar poc després (“Ara no toca”, El PuntAvui 01-12-15), tota la resta del món va in-terpretar els resultats d’aquesta manera,sense donar cabuda a cap de les càbales quea Catalunya es varen fer sobre si hi haviavotants independentistes addicionals quehaurien votat altres partits en ser el 27-Sun plebiscit i no un referèndum. De fet, alsarticles i reflexions dels mitjans de comu-nicació internacionals més seriosos, les xi-

T fres més utilitzades han sigut aquest 48%, iles enquestes del CEO de la Generalitat,que sempre han reflectit un suport a la in-dependència de tan sols entre un 40-48% i,fins a aquest mes d’octubre, sempre per so-ta dels contraris a la independència, tretd’una excepció. Molts d’aquests mitjans, ala vista d’aquestes xifres, concloïen que elsuport a la independència no havia sigutmajoritari en cap moment. Alguns, fins itot, sostenien que, de fet, eren els indepen-dentistes que havien imposat la seva volun-tat a la majoria i, per tant, les seves iniciati-ves no tenien legitimitat de cap mena. Pelsque sabem que és la negació de cap mena

de diàleg per part d’Espanya el que ha por-tat a aquesta confrontació, i que hem patittots els impediments que ens ha posat perimpedir cap mena de referèndum, sabotat-ge de l’1-0 inclòs, aquestes crítiques resul-ten particularment amargues. Peròaquests mitjans, malgrat ser contraris a laindependència de Catalunya, no poden serconsiderats suspectes d’estar pagats perMadrid. I el 48% del 27-S dona molt de pes ales seves veus.

EL 21-D, DONCS, ENS DONA una oportunitatper esmenar aquest defecte de naixement.Però que ningú no s’enganyi: ara, com el27-S, la resta del món només comptabilit-zarà com a “sí” els vots als partits explícita-ment independentistes. Tota la resta serancomptats com a “no”. Els puristes es quei-xaran que continua sense ser un referèn-dum, i tindran raó. Però ara ja sabem totsque això és tot el que arribarem a tenir, ique l’hem d’aprofitar al màxim. Si l’inde-pendentisme no obté, com a mínim, mésdel 50% dels vots vàlids (no dels escons),ningú a la resta del món considerarà ni tansols legítim donar suport a la nostra inde-pendència.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

Defecte de naixementTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017

Gabriel Rufián, DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

“La nostra lluita el 21-D és per restituir les institucions, governi president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont”

La frase del dia

n aquestes pri-meres hores de

precampanya en quèja és ben clar que nohi haurà candidaturaunitària, els partits so-

biranistes s’afanyen a argumentar laconcurrència en solitari amb una es-tratègia de captació de vots de sectorsque consideren poc donats a la trans-versalitat. És ben estrany que no se’npugui trobar, de transversalitat, en unaciutadania que porta un milió i mig depersones a manifestar-se cada vegadaque se la convoca per reivindicar la in-dependència i la república catalana,que emet dos milions i mig de vots enun referèndum delmat i atacat políti-

cament i militarment, i que suma gentde tota condició política i social en ladefensa les urnes: a aquells que vanoposar els seus cossos a les porres dela policia espanyola no els va importargens la filiació política dels que tenienentrellaçats a cada costat de braç. To-tes aquestes persones arrufarien elnas davant d’una candidatura unità-ria, o l’arrufen més aviat quan s’ado-nen que els partits en què han con-fiat cegament durant aquesta legisla-tura ara no confien en elles? En totcas, ara som on som: acceptarem lesregles del joc per demostrar que lesurnes són nostres i no de qui les se-gresta, perquè la nostra prioritat ésrecuperar les nostres institucions iimpedir que s’hi estableixin els vol-tors. Si l’estratègia dels partits hopermet, la donarem per bona. Si no,el retrocés del país també els arros-segarà.

E

De set en setEnric Serra

Prioritats iestratègies

Acceptarem les regles del jocper demostrar que les urnessón nostres i no de qui lessegresta

“Em preguntosi ni tan sols ara, enun moment tandecisiu, el PP noserà capaç d’invertirpolíticamenta Catalunya

es eleccions del 21-D arriben a Ca-talunya amb un escenari ideolò-gic anòmal: coincideixen en el

temps el dèficit estructural democràticde la falta d’una opinió pública verita-blement lliure (una endèmia fabricadaamb la barreja del sistema electoral, elsistema educatiu i el panorama perio-dístic que tenim) i un patiment conjun-tural del pluralisme polític, principi de-mocràtic per excel·lència. Aquell pri-mer factor hauria de ser motiu d’un de-bat a banda i en profunditat; centrem-nos en el segon, que és molt més fàcil enl’espai d’una columna d’opinió i em per-met, a més, tornar sobre un missatgeque he fet meu des que vaig lluitar perassolir la presidència del PP de Catalu-nya l’any 2008.

DE MICA EN MICA es va configurant elconjunt de forces polítiques que es pre-sentaran a les eleccions: queda clar queen l’esquerra hi ha tota mena d’op-cions, més o menys socialdemòcrates,més o menys independentistes. La de-cisió d’última hora d’Ada Colau de tren-car el pacte de govern amb el PSC al’Ajuntament de Barcelona s’ha d’en-tendre, al meu parer, en la línia de mar-car un perfil electoral propi envers unaformació que ha decidit ajuntar-se ambles restes no independentistes d’UDC ide la qual per tant s’ha d’allunyar mésdes del punt de vista ideològic que desde la perspectiva d’una aposta per unaCatalunya independent; en poques pa-raules, Colau pot continuar ballant enl’espai de l’ambivalència en un terrenyque ningú a hores d’ara té clar (quin ésel full de ruta de la independènciaavui), però no es pot permetre que elsseus votants “indignats” creguin queels ha deixat abandonats. D’altra ban-da, una ERC que se sap la llista més vo-tada en aquests propers comicis, ambvots prestats d’un PDeCAT desorientati alguns cupaires “pragmàtics” i unabenzina que troba en cada paraula que

L diuen García Albiol o Arrimadas, té elrelat que dona un candidat empreso-nat i una doble opció per al dia 22 de de-sembre segons quines siguin les majo-ries: això és tant com recordar que ésl’única força independentista que espot permetre dir als seus que, senseabandonar el somni, “la independènciapot esperar... mentre solucionem al-guns temes socials”. Sí, ja sé que hi hamolta gent convençuda que és la Repú-blica nova la que durà la veritable justí-cia social, i que sols aleshores hi hauràpa per a tothom, però amb recordarque les mútues al·lèrgies ideològiques ila malfiança entre partits han fet im-possible la llista única ja n’hi hauriad’haver prou per saber que res en políti-ca és automàtic, i que no està dit que lamajoria catalana sigui d’esquerres.

I AIXÍ ARRIBEM A L’ANÀLISI de l’espectreconservador, on el panorama és forçamés decebedor per manca de plurali-tat. La que fou CDC no es vol dir liberal,ni conservadora, ni democratacristia-na, malgrat que en les seves bases bensegur que hi ha gent de cadascunad’aquestes famílies ideològiques. UDC(amb totes les seves reformulacions,

Units per Avançar, Portes Obertes alCatalanisme), per no desaparèixer,s’ha integrat en el partit polític quemalgrat ser lluny del maragallisme, ésl’únic entre les forces unionistes queusa el terme, però el PSC sols és de dre-tes per a la CUP. Per la seva banda i fentel mateix tipus de raonament, l’estric-ta supervivència, Demòcrates s’inte-gra a ERC. El moviment és paral·lel (nosé per què s’insulten entre ells!), i signi-fica que la democràcia cristiana es mouen l’ideari de justícia social que li arribade la mà de la doctrina social de l’Esglé-sia.

AIXÍ DONCS EL PANORAMA conservadorsols pot tenir un Ciutadans que es diuliberal, tot i que no sabem en què, i quecritica el PP per la seva poca contun-dència a aplicar l’article 155, i un PPque a Catalunya ha estat sempre consi-derat el residual sac de boxa on donarcops de puny per fer aparèixer vots a al-tres llocs d’Espanya. Aquells altres notenen remei, justament perquè s’hannodrit de les suposades febleses del PP,però aquest i a Catalunya, ara que ja fatemps que veu que el to més abrandatés de Cs, no fora el moment d’ocuparl’espai que ha deixat lliure l’extintaCDC? No fora el moment de fer realitatel model proposat per Josep Piqué i enel qual alguns vam creure fa ja quasiuna dècada? No fora el moment de ferdel PP a Catalunya un PP de Catalunya,on recollir el catalanisme conservadorno independentista amb la mateixa le-gitimitat que ho és a Galícia, o amb fór-mules alternatives com a Navarra? Sí,sembla una bogeria, però qualsevol al-tra cosa és mancar a la dignitat d’unamunió de gent que creu en el respectecomú des del respecte a la diferència i ala asimètrica realitat d’Espanya. Per ai-xò em pregunto si ni tan sols ara, en unmoment tan decisiu, no serà capaç elPP d’invertir políticament a Catalu-nya. L’espai hi és.

Montserrat Nebrera. Professora de dret a la UIC

Quan invertirà el PP a Catalunya?Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

Carles Rieraliderarà la CUP i lamajoria de la mesadel Parlament nocontinuarà

L’estratègia d’avalarla repressió ha fetplegar tres alcaldesi força pactestrontollen

Els partitsperfilen ja lesllistes de caraal 21-D

Els efectes del155 en el PSCes noten a 30ajuntamentsNacional

Creixen les veus que ad-meten errors de càlcul i di-ficultats sobrevingudes al’hora de desplegar la Re-pública. Seguint el fil del’autocrítica que va plante-jar la consellera Clara Pon-satí el cap de setmana,ahir va ser Esquerra qui vareconèixer que el govern“no estava preparat perfer efectiva la declaraciód’independència”. El por-taveu dels republicans,Sergi Sabrià, va adduirque l’autoritarisme del’Estat, “sense límits” al’hora de recórrer a la re-pressió i a la violència poli-cial, va pesar en el capteni-ment de l’executiu, decidita no creuar “una línia ver-mella infranquejable: queno hi hagués més violènciai que el procés fos pacífic”.

“Potser no estàvem pre-parats, però mai vam volerposar en risc la vida delsciutadans”, va assenyalarSabrià, que va alertar queel govern no volia “córrerel risc de comprovar ambmorts” que l’Estat estavadisposat a aprofundir en lavia repressiva. Esquerrava parlar de “proves cla-res” que aquesta violènciapodia anar a més, però nova especificar-les.

El mateix president,Carles Puigdemont, enuna entrevista al diari bel-ga Le Soir, no descartavaahir una solució alternati-va a la independència perresoldre el conflicte ambl’Estat, tot i que de seguidapuntualitzava que el PP

sempre l’ha impedida:“Sempre és possible! Hetreballat durant trentaanys per obtenir un altreencaix de Catalunya a Es-panya! Hem treballat molten això, però l’arribada alpoder del senyor [José Ma-ría] Aznar va aturaraquest camí.” El mandata-ri exiliat, candidat de lanova marca Junts per Ca-talunya per al 21-D, re-marcava al rotatiu francò-fon que està disposat a ac-ceptar “la realitat d’una al-tra relació amb Espanya”.

Són aquestes afirma-cions un pas enrere delpresident? Esquerra con-sidera que no. “En cap casentenem que hi hagi unareculada”, va defensar Sa-brià. “El que no farà Es-querra és posar en dubte elcompromís de Puigde-mont”, va subratllar elportaveu en el que de mo-ment s’està demostrantcom un pacte de no agres-sió de facto que les partsestan mantenint.

Puigdemont, que di-vendres haurà de compa-rèixer amb els quatre ex-consellers que l’acompa-nyen a Brussel·les davantd’un jutge belga de prime-ra instància que decidiràsi els entrega o no a les au-toritats espanyoles en vir-tut de l’euroordre, va argu-mentar que l’Estat estava“preparat per usar la vio-lència” amb l’objectiu dereprimir la resistència pa-cífica catalana i per “crearles condicions d’una re-pressió extremament vio-lenta”. En concret, va es-mentar la il·legalització de

“certs” partits polítics.El president també va

revelar que va oferir a Ma-riano Rajoy celebrar un re-ferèndum per ratificar laindependència “cada tresanys” durant el període“d’una generació”. “Esta-va disposat a acceptarque, durant el període

d’una generació, tornés-sim a fer la pregunta perreferèndum cada tresanys. Les respostes vanser negatives a tot”, expli-ca a Le Soir.

Puigdemont va aparèi-xer ahir per sorpresa a lapresentació d’un llibre so-bre la Guerra Civil i l’exili,Quan Catalunya preocu-pava Europa, de l’histo-riador Arnau Gonzàlez iVilalta, presentat pel con-seller Lluís Puig.

Ponsatí va obrir la llau-na dels mea culpa des deBrussel·les admetent aRAC1 que el govern no es-tava “prou preparat” per“donar continuïtat políti-ca de forma sòlida al que

va fer el poble de Catalu-nya el dia 1 d’octubre” ique “potser a alguns els vaagafar una mica despre-vinguts” el context de vio-lència policial desbocada.

Que no tot anava a l’horaes desprenia de les conver-ses telefòniques intervin-gudes a diversos càrrecsdel govern prèvies a l’1-O,ordenades pel jutjat d’ins-trucció número 13 per in-

dagar sobre la preparaciódel referèndum, en el sen-tit que algunes estructuresd’estat no estaven a punt.

Esquerra va remarcarque no renuncia a cap delsseus principis indepen-dentistes i republicans, pe-rò va voler evitar, en un al-tre gest autocrític, fixarnous calendaris que pu-guin encotillar el projecte,com els famosos divuit me-sos de la postautonomia ala preindependència. Elpartit es proposa “donarforma” a la República.

D’altra banda, la líderdels comuns, Ada Colau, vainsistir a demanar la lliber-tat dels consellers engarjo-lats perquè puguin “donar

Emili BellaBARCELONA

REPRESSIÓ Esquerra admet que elgovern no estava preparat per desplegarla República en un context de violència‘LE SOIR’ Puigdemont defensa que unasolució alternativa a la independènciaper resoldre la crisi “és possible”

Jornada d’autoc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El govern no estavapreparat per afrontarun Estat autoritarisense límits per aplicarla repressió”

Sergi SabriàPORTAVEU D’ESQUERRA

Portada del diari belga ‘Le Soir’,ahir, amb l’entrevista al presidentPuigdemont ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont vaoferir a Rajoyratificar cada tresanys la República

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Que venenels russos!

L’APUNT tre-ho, són falses. Ara, també és cert que no les he vistreproduïdes en cap mitjà català i la majoria ni me leshe trobat a Twitter. En canvi, cada dia em trobo dese-nes de notícies falses, sobre l’1-O, sobre la vida privadadels polítics sobiranistes, sobre l’escola, sobre la llen-gua, en molts mitjans de comunicació espanyols. I ai-xò, malauradament, no els preocupa gens.Joan Rueda

Fa dies que el govern espanyol intenta una nova ma-niobra per fer por, en aquest cas als europeus ques’adonen que no ha sabut tractar com cal un proble-ma polític. Ara resulta que ens adoctrinen els russos,uns russos que persegueixen desestabilitzar Europagràcies a Catalunya. I en posen exemples. He anat abuscar algunes de les notícies que citen i, sí, cal adme-

la cara”: “Que estiguin a lapresó no els converteix enintocables. Han pres unadecisió duríssima, que ésfer una DUI, que desprésno ha portat enlloc i per a laqual la mateixa conselleraPonsatí reconeixia que noestaven preparats. És moltgreu que a dia d’avui enca-ra no ens hagin donat capexplicació.”

Davant la pressió del’unionisme sobre els co-muns per imposar el relatque els de Colau han viratcap a l’independentisme,l’alcaldessa va voler sub-ratllar ahir que els vots deCatalunya en Comú no espodran imputar “al grupdels independentistes”.

“Ni DUI ni 155. La via uni-lateral irresponsable ensha fet mal i la del 155 ha es-tat catastròfica”, va man-tenir en una entrevista aRAC1. El 21-D els comunsvolen trencar la lògicad’unes plebiscitàries quepolaritzin la campanya iels acabin aixafant entreels dos grans blocs, el del’espanyolisme i el de l’in-dependentisme, tal comva passar amb CatalunyaSí Que es Pot. En aquestcontext, al qual s’afegeix laruptura del govern muni-cipal amb el PSC, Colau vainsistir una vegada més enel seu no independentis-me: “Tothom sap que nosoc independentista.” ■

crítica

Mariano Rajoy dona perfet que l’independentismeperdrà força a les urnes elproper 21-D i, per tant, es-tà convençut que les en-questes que vaticinen unareedició de majoria d’es-cons sobiranistes al Parla-ment “no són del tot fia-bles”, adduint que s’handut a terme en temps “deturbulències”. Després deles eleccions, però, el pre-sident espanyol auguraque s’instal·larà la “calma”i s’iniciarà un període “debona convivència”. Així hoassegurava en una entre-vista al diari alemanyHandelsblatt, en el qualafegia que el seu executiuno té un pla B en el supòsitque els seus pronòstics er-rin i l’independentismetorni a sumar.

El president espanyol,si més no, es va mostrarcaut a l’hora de calibrar sicaldria renovar el 155 oaplicar noves mesurescoercitives. En canvi, el

ministre d’Afers Exte-riors, Alfonso Dastis, afir-mava sense embuts que lacontinuïtat de la interven-ció dependrà del que facil’independentisme. No ésla primera vegada, en totcas, que algun membre delgovern o del PP no dissi-mulen que tenen la temp-tació de mantenir el con-trol absolut de les institu-cions catalanes més enllàde la formació del nou exe-cutiu a partir del 21-D. Defet, des de La Moncloa

s’han limitat a assenyalarque la mesura s’hauria detornar a validar al Senat,ja que l’actual té data decaducitat. Rajoy, en l’en-trevista, insistia que l’únicpla que tenen ara és el devetllar “perquè el futur go-vern català compleixi lallei” perquè, “en cas con-trari, reblava, viuríemcom en el salvatge Oest”.Rajoy, finalment, va apro-fitar la seva presència almitjà alemany per alertarals seus socis europeus i

justificar les passes que hafet fins ara –desmentintque hi hagi repressió o pre-sos polítics– que la inde-pendència catalana “nonomés es dirigia contraEspanya sinó també con-tra tota Europa”.

Mentrestant, desprésde la reunió de la cúpuladels populars, encapçala-da per Rajoy, el vicesecre-tari de comunicació delpartit, Pablo Casado, in-sistia a carregar amb dure-sa contra el “pròfug de lajustícia”, Carles Puigde-mont, del qual asseguravaque, a hores d’ara, “no esrepresenta ni a si mateix”,Així, davant les declara-cions del president refe-rint-se a explorar vies derelació amb l’Estat alter-natives a la independèn-cia, Casado menysteniales reflexions del dirigentcatalà i etzibava: “La rela-ció que ha de treballarPuigdemont és amb el seuadvocat” per preparar “laseva declaració davant lajustícia espanyola” quan labelga doni llum verd. ■

Rajoy està convençut quel’independentisme perdràsuport electoral el 21-Da El president espanyol assegura que no té un pla B davant una eventualvictòria a El PP recomana a Puigdemont que s’entengui amb el seu advocat

Montse OlivaMADRID

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el vicesecretari Fernando Martínez-Maillo, ahir, a la seu del PP ■ EFE

Dastis va atribuir ahir al fun-dador de Wikileaks, Julian As-sange, un intent de manipularinformació per “afectar” el“desenvolupament democrà-tic natural” a Catalunya. Elministre sentenciava que hiha “molts indicis” que aquestha estat l’objectiu tot valo-rant la reunió que havia man-tingut Assange amb l’editorOriol Soler. El dirigent del PPes preguntava a què havien

dedicat “3 o 4 hores” de tro-bada si no era per “fomentarla desinformació” a través dela multiplicació de notíciesfalses per intentar condicio-nar l’opinió pública. Assange,per la seva banda, va llençarahir el repte de pagar una re-compensa de 20.000 euros aqui li faciliti informació sobrel’actuació policial de l’1-0, de-clarada “secret d’Estat” perpart del govern espanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dastis carrega contra Assange

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

L’aval dels socialistes a larepressió de l’Estat contraCatalunya, i més concre-tament el suport del PSOEi el PSC a l’aplicació de l’ar-ticle 155 de la Constitució,ha fet saltar pels aires unatrentena de pactes de go-vern que s’havien signaten l’àmbit local. Es preveu,a més, que el degoteig esperllongui en les setmanesvinents. Els casos més re-llevants són els de Barcelo-na, on la formació lideradaper l’alcaldessa Ada Colauha decidit aquest cap desetmana expulsar de l’exe-cutiu els fins ara socis degovern, i el del Terrassa,on Jordi Ballart va optarper estripar el carnet delPSC i abandonar l’alcal-dia, un pas que van fer totseguit cinc regidors més.En aquest municipi delVallès és a hores d’ara unaincògnita si els socialistespodran mantenir l’alcal-dia. Les forces alternati-ves que han condemnat

rotundament l’estratègiade l’Estat miren de formarun govern alternatiu. Totqueda obert.

Jordi Ballart no és l’únicalcalde socialista que s’hadesmarcat del que haviaestat el seu partit de refe-rència i ha expressat la se-va disconformitat amb lalínia del PSC i del PSOE. ABlanes, Miquel Lupiáñeztambé ha abandonat elvaixell socialista, passanta regidor no adscrit a capgrup municipal. El PSC jali busca substitut i sonenamb força els noms de Pe-pa Celaya i Mario Ros. Enaquest municipi, el PDe-CAT, Unió i ERC ja havienabandonat el govern pelsmateixos motius.

A Castellar del Vallès, elja exsocialista Ignasi Gi-ménez també ha esquar-terat el carnet, tot i que demoment es manté al cap-davant del consistori. ASant Hipòlit de Voltregà,una moció de censura im-pulsada pel PDeCAT i ERCva desbancar els socialis-tes. La cinquena alcaldia

que s’ha vist afectada és lade Gimenells, un cas moltsonat i diametralmentoposat a la resta, ja que l’al-calde, Dante Pérez, ha fit-xat pel PP. Anirà de núme-ro dos per Lleida.

Expulsats del governAl marge de les alcaldiessocialistes que s’han vistafectades, també hi hamolts municipis on elsacords de govern que te-nien incorporats els socia-listes han quedat espeda-çats i on el PSC s’ha vistdesplaçat fins a la bancadade l’oposició. A més de Bar-celona, els socialistes hansortit del govern, expul-sats o de mutu acord, a les

ciutats de Girona, SantCugat, Molins de Rei,Arenys de Munt, Alella,Argentona, Balaguer,Olot, Sant Carles de la Rà-pita, Manlleu i Móra la No-va. De mutu acord s’ha po-sat fi a l’acord en els casosde Girona (on els socialis-tes s’han mostrat dispo-sats a arribar a un acord degovernabilitat per tirarendavant el programapactat) i Sant Cugat delVallès. A les ciutats de Ba-laguer, Arenys de Munt,Alella, Manlleu i Móra laNova ha estat ERC qui hapres la iniciativa de dester-rar els socialistes del go-vern municipal. A Olot iMolins de Rei ha estat el

PDeCAT qui ha trencat pe-res, mentre que a Barcelo-na són les bases de Barce-lona en Comú les que hancastigat els socialistes. Enel cas d’Argentona, la deci-sió ha estat compartidaper la CUP, ERC i ICV. Di-ferent ha estat la situació aSant Carles de la Ràpita,on la socialista Conxi Viz-carro havia abandonat elpartit després de l’1-O,convertint-se en regidorano adscrita. Ara, el governd’ERC, ICV i SI, amb el su-port de Vizcarro, han ex-pulsat la socialista RosaAnglès.

PSC en minoriaEls exemples en què eltrencament s’ha consu-mat també afecta algunsmunicipis on la fragmen-tació s’ha produït en elsentit contrari. Forma-cions independentistesque han plegat veles i hanaïllat el PSC al govern mu-nicipal de torn. Més con-cretament, els socialisteshan perdut suports alsajuntaments de Tarrago-

na, Mataró, Pineda demar, Tiana, Mollet del Va-llès, Palau-solità i Plega-mans, Montmeló, Corberade Llobregat, Espluguesde Llobregat, Olivella i Lli-çà d’Amunt. Ara es veuenobligats a governar en mi-noria. En el cas de Tiana,diferents formacions mi-ren de desbancar la socia-lista Ester Pujol amb unamoció de censura.

A banda dels trenca-ments que ja han cristal-litzat, en els propers dieses podrien veure nous epi-sodis amb l’origen en al-tres ciutats del país. A Vi-lanova i la Geltrú, on l’al-caldessa és la presidentade l’Associació de Munici-pis per la Independència(AMI), Neus Lloveras,augmenten cada dia lespressions perquè s’expulsiels socialistes. ERC ja haapel·lat al PDeCAT de Llo-veras i la CUP per formarun govern alternatiu a l’ac-tual. I el PDeCAT ha dema-nat al PSC que mostri laporta de sortida a aquellsregidors que no condem-nin la repressió judicial.Els socialistes, per la sevabanda, demanen “aïllar lapolítica municipal de lanacional per preservar elpacte de govern”.

Un cas similar és el deVilafranca, ciutat gover-nada pel PDeCAT i el PSC.ERC pressiona per tal queels socialistes siguin fora-gitats de l’executiu. Es-querra defensa la necessi-tat d’impulsar un governd’unitat que incorpori elPDeCAT, la CUP, VeC i elsrepublicans.

La complicitat del par-tit socialista amb el 155també ha despertat veuscrítiques dins el PSC queno han tingut conseqüèn-cies en la governabilitatdels consistoris. És el casde l’alcaldessa de SantaColoma de Gramenet, Nú-ria Parlon, que va dimitirde l’executiva del PSOEarran del suport del 155.La posició de Parlon, re-frendada pel seu equip deregidors i regidores, es vatornar a visibilitzar al dar-rer ple municipal, quan elPSC va donar suport a unamoció presentada pel SomGramenet i ICV-EUiA enquè es mostra un posicio-nament en contra de l’apli-cació del 155 a Catalunya ia favor de la llibertat delspresos polítics.

A la ciutat veïna de San-ta Coloma, a Badalona, laregidora Conxa Botey s’hamanifestat en la mateixalínia i ha deixat el partit.Això sí, manté l’acta. ■

El 155 trinxa una trentenade pactes de govern del PSCa L’aval dels socialistes a l’estratègia repressiva de l’Estat contra Catalunya té greus conseqüènciesen el món local a Els alcaldes de Terrassa, Blanes i Castellar del Vallès estripen el carnet del partit

Sara MuñozBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder del PSC, Jaume Collboni (dreta de la imatge), poc després d’haver signat el pacte de govern ■ ALBERT SALAMÉ

12grups municipals socialisteshan estat expulsats del go-vern local o han sortit de mu-tu acord.

4alcaldes han estripat el car-net del PSC, tot i que und’aquests, el de Gimenells, hafitxat pel Partit Popular.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 9

1708

09-1

1746

91®

Divendres 17 de novembre, 23.00 h“Aire”És un projecte que proposa un nou so més orgànic de temesclàssics i originals a través d’un repertori basat en cançons, jugantamb colors “aflamencats” i a la vegada moderns i jazzístics. Lacamaleònica veu de Paula Domínguez teixeix la unió d’aquestsestils amb una emoció mobilitzadora. Amb ella, Matías Miguez(baix),Vicenç Solsona (guitarra) i Luis Alfonso Guerra (percussió).

EEnnttrraaddaa lllliiuurree..SSeerrvveeii ddee ccaarrttaa.. PPeerr ssooppaarr oo ppeerr ffeerr llaa ccooppaa..CCoonnssuulltteeuu aall FFaacceebbooookk oo wwwwww..ssiiss--bb..ccoomm llaa pprrooggrraammaacciióó mmuussiiccaall eessttaabbllee.. RReesseerrvveess aall 9933 776611 1188 4499

El diputat Carles Riera esperfila com el nou cap dellista de la CUP a les elec-cions del 21-D. Segons vaavançar Efe, Riera (1960)parteix amb prou suportdins l’actual secretariatnacional per ser proposatcom el cap de llista perBarcelona. Riera és mili-tant d’Endavant-Osan,una de les dues organitza-cions amb més pes dins laCUP. Fonts del partit novan confirmar la seva can-didatura, adduint que eldebat encara és obert.

Tot i la normativa es-tricta de la CUP per evitarrepeticions a les llistes enmés d’una legislatura, enel cas de Riera se’n fa unainterpretació “oberta”: sino han pogut ocupar l’escótota la legislatura podentornar a figurar en les llis-tes. Riera només ha estatdiputat un any (hi va en-trar l’octubre del 2016, ensubstitució de Pilar Casti-

llejo). En una situació si-milar es troben MireiaBoya i Xevi Safont-Tria.Com a candidat, Rieraagafarà el testimoni delperiodista Antonio Baños,que el 27-S hi va anar coma independent. La CUPmanté contactes amb laplataforma d’Albano Dan-te Fachin i Procés Consti-tuent –el moviment de lamonja Forcades– per in-corporar-ne membres.

Divendres s’acaba eltermini per registrar lescandidatures. Per això lafeina és a contrarellotge,sobretot per al PDeCAT iERC, que han d’elaborarles llistes sota l’ombra delsprocessos judicials oberts.Lluís Corominas (PDe-CAT) i Anna Simó (ERC)ja han confirmat que noaniran a les llistes. Esmanté el dubte sobre quèfarà la presidenta del Par-lament, Carme Forcadell,que, per ara, guarda silen-ci. El PDeCAT hi concorre-rà sota la marca Junts perCatalunya (aquest va ser

un dels noms proposatsper al nou partit quan es vafundar, el juliol del 2016).Encapçalada pel presi-dent del govern a l’exili,Carles Puigdemont, elPDeCAT confia presentaruna llista força embastadaal consell nacional de de-mà. Es preveu que la llistainclogui els exconsellersdemòcrates a Bèlgica i a lapresó, alcaldes, els repre-sentants d’entitats muni-cipalistes i personalitatsexternes.

ERC, per la seva banda,ha negociat amb MES,Avancem i Demòcratesper sumar membres a lallista, que liderarà el vice-president a la presó, OriolJunqueras. En la línia defer una llista oberta, ahirva anunciar que dins dels30 primers llocs per Bar-celona hi haurà l’escripto-ra Jenn Díaz; l’experta eninserció i formació nascu-da al Marroc Najat Drio-uech, i el sindicalista i ex-militant del PSC José Ro-dríguez Trinitro. ■

A. Ballbona / E. AnsolaBARCELONA

Carles Riera esperfila com anou cap de llistade la CUPa El PDeCAT concorrerà al 21-D amb la marca Junts perCatalunya a Corominas no anirà a la llista, i es manté eldubte sobre què farà la presidenta del Parlament

Per al 21-D, Ciutadans (Cs) re-petirà els quatre caps de llistaamb què es va presentar a leseleccions del 2015. La princi-pal novetat és la incorporaciócom a número sis per Barce-lona d’un independent, el pe-riodista Ignacio Martín Blan-co. L’executiva de Cs va apro-var ahir unes llistes marcada-ment continuistes. Així, Inés

El diputat Carles Riera, en una roda de premsa recent, a la seu de la CUP ■ JUANMA RAMOS

Arrimadas és la cap de cartellper Barcelona; Matías Alon-so, per Tarragona; Jorge So-ler, per Lleida; i Jean Catel,per Girona. Per Barcelona,tornarà a anar de número 18Sergio Sanz, que en l’últimcongrés del partit va ser críticamb la direcció perquè creiaque abraçava la doctrina libe-ral. La número dos per Tarra-

gona serà Lorena Roldán, quefa dos anys era al quart lloc.Cs confia augmentar 25 es-cons del 27-S, quan va tripli-car resultats. Ahir, en un actede precampanya a Cornellà,on governa el socialista Anto-nio Balmón, el president deCs, Albert Rivera, va cridar a“votar Cs perquè Iceta no faciun tercer tripartit”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cs repeteix els quatre caps de llista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Els consellers Josep Rull iJordi Turull, empresonatsal centre penitenciarid’Estremera, han presen-tat un recurs contra la de-cisió de la magistrada Car-men Lamela d’admetre atràmit la querella de la fis-calia contra el govern de laGeneralitat per un delictede rebel·lió. L’escrit, sig-nat pel nou advocat delsconsellers, Jordi Pina, esdedica quasi de manera ín-

tegra a demostrar quel’Audiencia Nacional no ésl’òrgan judicial competentper investigar un pre-sumpte cas de rebel·lió idemana que sigui traslla-dat als jutjats d’instruccióde Barcelona. El recurs, de12 pàgines, també defensaque els consellers no hancomès el delicte del qualsón acusats i demana ques’arxivi el cas.

L’argument principalde l’advocat Pina és unacord del 2008 del ple de lasala penal de l’AudienciaNacional en què es va de-terminar que “el delicte derebel·lió mai ha estat com-petència d’aquesta Au-diencia Nacional”. Basant-se en això, es considera

que s’ha vulnerat el dretdels dos consellers al jutgeestablert prèviament perllei, fet que equival a dirque estan sent jutjats perun tribunal que no és com-petent en aquest tipus dedelicte, i demana a la jut-gessa Lamela que elevi elque es coneix com unaqüestió prejudicial al tri-bunal de justícia de la UnióEuropea perquè es pro-nuncii sobre aquestaqüestió. L’escrit també en-tra a fons en la fiança de6,2 milions exigida alsmembres del govern i as-segura que no es pot de-manar aquesta quantitatperquè no s’ha demostratque es destinessin aquestsdiners a organitzar el refe-

rèndum de l’1 d’octubre.D’altra banda, la matei-

xa jutgessa Lamela ha des-estimat el recurs presen-tat per l’advocat dels con-sellers Toni Comín i Merit-xell Serret, en què es de-manava deixar sense efec-te l’ordre internacional dedetenció i la petició d’ex-tradició a l’Estat espanyol.Per rebutjar aquesta pre-tensió, la magistrada tor-

na a utilitzar arguments jaemprats en la resolució enquè demanava la detencióquan assegura que el pre-sident i els consellers, ararefugiats a Bèlgica “per ob-tenir els seus propòsits,juntament amb altresquerellats, van promoure iutilitzar la força intimida-tòria i violenta dels sectorsindependentistes de la po-blació”. ■

Rull i Turull volen portarel seu cas a Barcelona

Jordi PanyellaBARCELONA

a Els consellerspresenten recurscontra l’admissió atràmit de la querella

Josep Rull i Jordi Turull, en primer terme, entrant adeclarar a l’Audiencia Nacional ■ AEP / ARXIU

El Parlament també volplantar cara al 155 i el pri-mer pas el farà demà Juntspel Sí. Serà a la mesa de laDiputació Permanent, l’òr-gan que, entre el períodede sessions i un cop dissol-ta la cambra, vetlla per lainstitució i que presideixCarme Forcadell.

JxSí té previst sol·licitara la presidència que encar-regui al Consell de Garan-ties Estatutàries (CGE) undictamen sobre la consti-tucionalitat de les mesuresde l’article 155 que afectendirectament la cambra.Aquest és el pas previ per-què es pugui arribar fins alTC en cas que l’informe de-termini, com ja ho va ferabans en la sol·licitud pre-sentada pel govern, que lesmesures no s’ajusten a lacarta magna en provocarel cessament de tots elsmembres de govern esco-llits a les urnes.

El primer tràmit de de-mà es preveu senzill, ja

que JxSí té majoria a lamesa i, per tant, s’aprova-rà l’encàrrec al CGE. Lapresentació del recurs, encanvi, és més complexa, jaque cal aprovar-la a la Di-putació Permanent, elmés semblant a un ple pe-rò configurat per 23 dels135 diputats que té lacambra. Aquest òrganmanté la mateixa propor-

cionalitat que hi ha al ple ia la CUP li corresponendues diputades. En aquestcas, Gabriela Serra estavaacompanyada d’EulàliaReguant, que va deixar lacambra per incorporar-sea l’Ajuntament de Barcelo-na. El seu escó a la Diputa-ció no ha estat atorgat acap altre membre del grupparlamentari i, amb la

cambra dissolta, ja no espot reassignar a un exdi-putat. Així, el repartimentd’escons a la Diputació haquedat fixat en deu per aJunts pel Sí, un per a laCUP, quatre tant per aCiutadans com per al PSC,i dos per al PP i també per aCatalunya Sí que es Pot(CSQP). Les forces inde-pendentistes passen a

ocupar onze escons i l’opo-sició en suma dotze.

Tanmateix, fonts deJunts pel Sí considerenque la formació de LluísRabell no hauria de que-dar al marge de la decisió,ja que no ha pres posició alcostat del bloc de partitsque ha defensat, des delprimer moment, el 155.

La presentació del re-curs serà un dels temesmés complexos que arri-baran a la Diputació Per-manent per ser aprovatdurant les setmanes quefalten fins al 21-D. Abans,però, i això també serà de-mà, s’acabarà de configu-rar la mesa d’aquest òrganque encapçala Forcadell.Precisament ahir la presi-denta va reprendre la sevaagenda després de decla-rar al Suprem i passar unanit a la presó, amb unareunió amb els portaveusdels grups per posar enmarxa la Diputació, quedemà tindrà la primerasessió amb l’aprovaciód’un decret llei sobre ad-ministració. ■

JxSí vol recórrer contra el 155 alTC però li cal el suport de CSQPa La CUP no ha pogut substituir l’exdiputada Reguant a la Diputació Permanent i posa en risc lamajoria absoluta dels independentistes a Dimecres demanaran dictamen al Consell de Garanties

Emma AnsolaBARCELONA

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, arribant ahir la cambra ■ JUANMA RAMOS

es eleccions del 21-Dmarcaran un abans iun després a la políti-

ca catalana. Veurem novescares, nous gestos, novesvoluntats i probablementnous objectius sense quesignifiqui l’abandonamentde l’unionisme i el sobira-nisme. Després del 21-D lesposicions polítiques entreunionistes i els indepen-dentistes seguiran enfron-tades. Enquistades i encaramés radicals que en aques-ta legislatura catalana dis-solta per l’article 155 de laConstitució Espanyola. Eltarannà dels polítics seràdiferent. Tant d’una bandacom de l’altra estan “escal-dats”. Queden massa pre-guntes a l’aire del procéssobiranista. Què va passardesprés de la declaraciód’independència? El PDe-CAT i ERC estan barallats?Per què no va convocarPuigdemont les eleccions?Massa qüestions. Danys di-rectes com l’empresona-ment d’uns consellers i elsaltres a Bèlgica. Danys quequedaran per molts anys ales institucions, sancions iembargaments i judicispendents que es podenallargar temps i temps. Totplegat un dany terrible pera tots aquells que es dedi-quen de manera professio-nal a fomentar l’unionismei el sobiranisme. Pocs sónels que poden tenir motiussuficients d’alegria per as-seure’s la pròxima legisla-tura en un escó i per seguirexercint una tasca socialque sovint i de maneraequivocada ha esdevingutun ofici per a moltes perso-nes.

Malgrat tot, des d’avui ifins divendres la tasca ésfrenètica a la majoria de for-macions polítiques. L’elabo-ració de llistes. Un dels pit-jors moments polítics perals que han de designar quiva i qui no va a una llistaelectoral. Sovint hi ha gransdisgustos per als qui sóndescartats. Hom pot pensarquè donen? Per què hi hatantes ganes d’anar a unallista electoral? Quan l’expe-riència mostra que darrera-ment suposa forts malde-caps i problemes irrepara-bles amb poques satisfac-cions...

L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Llistes

LluísFalgàs

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017

1190

01-1

1635

81w

Un 63% dels comerços vanfacturar menys aquestmes d’octubre que el ma-teix mes de l’any passat,cosa que s’atribueix a la si-tuació política del país. Un22% del comerciants quevan vendre menys diuenque van facturar “moltmenys”; un 21%, “bastantmenys”, i un 20,33%, “unamica menys”. Per contra,quasi un 24% dels comer-ciants no van notar en elseu negoci la situació polí-tica del moment.

Són dades que ha fet pú-bliques PimeComerç, queva fer una enquesta entreels seus socis. L’estudi dei-xa molt clar que el comerçcatalà en cap cas ha notatcap símptoma de boicotdels consumidors per la si-tuació política i destacaque les previsions de caraa la pròxima –i ja a tocar–campanya de Nadal no sóndolentes. La majoria delscomerços consultats con-sideren que la situació ques’ha viscut és conjuntural,que malgrat que hagi afec-

tat negativament granpart del comerç pot solu-cionar-se més endavant.“Com va passar durant lacrisi, la situació política haangoixat la gent, que no hacomprat amb alegria”, diuÀlex Goñi, president de Pi-meComerç, que tambédestaca que, “a la situacióde malestar personal, almes d’octubre s’hi han desumar les vagues, les ma-nifestacions i, en el cas deltèxtil, el fet que no feiafred i, per tant, la gent nova comprar roba d’abric”.En el dia d’avui, però, Goñiveu els comerciants méscontents. “Sembla que laconvocatòria d’eleccions iel fet que es vegi que la si-tuació es pot superar hatranquil·litzat”, va assegu-

rar ahir a aquest diari.Una quarta part dels co-

merciants veuen amb op-timisme els pròxims me-sos i un 48% dels botiguersno estan pletòrics peròcreuen que en els pròximsmesos vendran igual quel’any passat.

Els comerciants en ge-neral coincideixen a opinarque la situació política deCatalunya té una gran in-fluència en l’hàbit dels con-sumidors: un 26% creuenque hi influeix molt, i un32,28%, que bastant.

Aquest mes d’octubrepassat el sector del tèxtil vaser el que més va notar labaixada de les vendes. Enaquest punt hi va pesar elfet que un cop més el fredno acabava d’arribar. Qua-

si un 39% dels comerçosdel sector diuen que en re-lació amb l’octubre del2016 van vendre “moltmenys”, i un 34% afirmenque les vendes van ser “for-ça menors”.

El sector de la restaura-ció ha notat una davalladadel nombre de clients, se-gons constaten un 65%dels establiments consul-tats. Això sí, tan sols un 5%dels establiments assegu-ren que ho han notat“molt”. Els pròxims mesostant el sector de la restau-ració com el de l’hostaleriaels veuen amb optimisme.Un 90% consideren que decara als pròxims mesos lesvendes seran iguals o mi-llors. Ben entrat el mes denovembre és quan tradi-cionalment comencen elsdinars i sopars d’empresa,que, tot i que durant la crisivan baixar força, es conti-nuen mantenint com unade les tradicions prèvies alNadal.

A la demarcació de Giro-na és on proporcionalmentles vendes van baixarmenys aquest mes d’octu-bre passat. ■

a Un estudi de PimeComerç revela que el sector no ha notat cap boicot alsseus productes a El tèxtil ha patit més, sobretot per les altes temperatures

Un 63% dels comerços vanfacturar menys a l’octubreper la situació política

Mireia RoureraBARCELONA

“Com passavadurant la crisi, aquestmes d’octubres’ha vist la gentdesanimadaper comprar”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Els botiguers veuenamb optimisme lacampanya de Nadal.Les eleccions handonat tranquil·litat”

Àlex GoñiPRESIDENT DE PIMECOMERÇ

El sector tèxtil és el que més vendes va deixar de fer al mes d’octubre, quan encara no havia arribat el fred ■ MARC CANTURRI

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

l 7 d’octubre del 1934, l’en-demà de la revolta fallidaencapçalada per Lluís Com-panys, el capità general de

Catalunya, Domènec Batet, desig-na el coronel d’Intendència Fran-cisco Jiménez Arenas nou presi-dent de la Generalitat. Malgratque la rebel·lió s’ha seguit en altresterritoris de l’Estat i s’ha iniciatamb una vaga general convocadaper la UGT i amb el suport delPSOE, el govern espanyol ha con-centrat bona part de la seva ira alnostre país. L’executiu, format perla CEDA antiautonomista i auto-ritària i pel Partit Republicà Radi-cal, ha desfermat una onada re-pressiva sense precedents, un au-tèntic avançament d’allò que esproduirà a partir del 1939. Cente-nars d’ajuntaments són destituïtsi milers d’entitats són suspeses,amb independència de si s’han afe-git o no a la revolta. En total, 145ajuntaments són suspesos i 496 esveuen afectats sobre les disposi-cions de suspensió, separació isubstitució dels consellers munici-pals. El govern espanyol també de-clara nul·la la llei de contractes deconreu, la principal norma socialque ha aprovat el Parlament. I, demanera simultània, desnona milers

Ed’arrendataris i rabassaires. El des-ballestament de l’obra de govern re-publicana i catalanista no queda no-més circumscrita a aquelles àreessuposadament més conflictives, si-nó que abasta la pràctica totalitatde l’obra governamental autònoma.De fet, el govern espanyol aprofitala situació política per liquidar l’au-tonomia; primerament, a travésde la suspensió de facto; poc des-prés, a través d’una llei feta a mida.De fet, es tracta d’una argúcia mal-destra i, alguns mesos després, eltext serà declarat inconstitucionalpel Tribunal de Garanties, l’ante-cedent del Tribunal Constitucio-nal, una lliçó, val a dir, que els polí-tics espanyols demostraran quehan après el 1978, quan redacta-ran el famós article 155. La repres-sió també té un component perso-nal, amb la detenció i l’empresona-ment de milers de persones. Enuna tesi doctoral recent, l’historia-dor Manel López identifica 5.200persones afectades directamentper la repressió, si bé situa el regis-tre total en les 8.000 si tenim encompte els presos no identificatsamb nom i cognoms.

La follia repressiva, que no obe-eix a una lògica comprensible, ge-nerarà una reacció perfectamentcomparable amb la situació actual.Tal com explica l’historiador Ri-card Vinyes, la repressió genera

“un estat d’opinió cada cop méscontrari a l’estat de coses exis-tent”, i s’advertia “una espontàniaresistència en la població, un sen-timent de revolta que es palesa enel suport [...] a totes les iniciativesd’ajut als empresonats, que perprimera vegada depassava el nucliestricte i restringit dels militants,dels directament interessats;s’anava congriant una consciènciapopular que es definia per tot allòque era antiespanyol i republicà”.

El panorama polític força elspartits a trobar un marc d’entesa ia convertir les eleccions del 16 defebrer en un plebiscit sobre la for-ma de govern i l’alliberament delspresos. L’escenari és dramàtic, pe-rò la unió de tots els partits ques’oposen a la repressió i que recla-men recuperar l’esperit de la Repú-blica no és gens senzilla, sobretotper l’elevada fragmentació del sis-tema de partits i les tibantors exis-tents entre algunes formacionsd’extrema esquerra. El tret de sor-tida es produeix a mitjan agost del1935, quan els quatre partits queintegraven el govern destituït (Es-querra Republicana de Catalunya,Acció Catalana, la Unió Socialista iel Partit Socialista Republicà d’Es-querres) publiquen una nota enquè reclamen la convocatòriad’eleccions i s’oposen a l’exclusióde les candidatures dels empreso-

nats. Algunes setmanes després,el diari La Humanitat es fa ressòde les declaracions de Lluís Com-panys des de la presó, a través deles quals ratifica l’existència d’uncomitè d’enllaç format pels mà-xims responsables dels partits degovern. Quan el govern presidit perNiceto Alcalá-Zamora convoca leseleccions per al 16 de febrer, lesnegociacions entre els partits s’in-tensifiquen. I, ben aviat, es deci-deix integrar els partits obrers pertal de teixir una aliança el màximd’àmplia possible. La Unió Socia-lista és el partit encarregat de ferd’enllaç. En el moment de designarels candidats, sorgeixen nous obs-tacles. D’una banda, Acció Catala-na no vol vincular la campanyaelectoral a la revolta del 6 d’octubrei, per tant, no es mostra favorablea admetre com a candidats els po-lítics que estan a la presó; de l’altra,Esquerra Republicana i la resta deformacions consideren que aques-ta és una qüestió fonamental is’acaba imposant el seu criteri. Fi-nalment, la candidatura definitivainclou, per a tot Catalunya, 5 can-didats d’Acció Catalana, 22 d’ERC,3 d’independents i 11 dels partitsmarxistes. A poc a poc, les diversesformacions polítiques anuncien laseva predisposició a donar suporta aquella candidatura; al mateixtemps, es constitueix el Front d’Or-

La intervenciófinanceraLa repressió posteriorals Fets d’Octubre téalguns aspectes querecorden perfecta-ment la situació ac-tual. La detenció delgovern i alguns mem-bres de la societat ensón alguns exemples.Però també ho sónles mesures dictadescontra la Generalitaten l’àmbit financer. El9 d’octubre, el presi-dent accidental de laGeneralitat, el coronelJiménez Arenas, orde-na a totes les caixes decabals dependents dela Generalitat que noefectuïn cap paga-ment sense la seva au-torització expressa.Dos dies més tard,el govern espanyols’apropiava de la re-captació de les contri-bucions i els impostosde l’Estat que duia aterme la Generalitat.

Recuperar la RepúblicaA l’esquerra, un acte electoral del Front d’Esquerres, amb Antoni Xirau, Carles Pi i Sunyer, Pere Coromines i Lluís Nicolau d’Olwer; a la dreta, un cartell electoral ■ ANC / FONS JOSEP MARIA SAGARRA

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

CONVOCATÒRIA · El 16 de febrer del 1936 se celebren les darreres eleccions republicanes, a les quals es presenten duesgrans coalicions, el Front d’Esquerres i el Front Català d’Ordre ALIANÇA · El Front d’Esquerres neix amb la vocació derecuperar l’esperit del 14 d’abril i alliberar els presos polítics, entre els quals hi ha el president i el govern de la Generalitat

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 2017

dre, igualment dificultós. De fet,la nota que dona compte d’aquellacoalició adverteix explícitamentque ha estat feta “malgrat les diver-gències”, en bona part centradesen el tema autonòmic.

El programa electoral del Frontd’Esquerres remarca que “l’esperitrenovador de la República” ha es-tat “desnaturalitzat o anul·lat” perla infiltració de les forces reaccio-nàries en el govern de l’Estat du-rant els darrers dos anys. Aquestadesnaturalització s’ha traduït enla conculcació de la Constitució, lasuspensió de l’Estatut, la destitu-ció dels ajuntaments electes, el se-grest de les llibertats públiques i elsdrets polítics i socials, els acomia-daments arbitraris i “una repressiócruel que ha portat el dol, la misè-ria o l’angoixa a totes les llars onflameja honradament un ideal dedignificació humana”. Ha arribatel moment, doncs, de “sentir no-vament la veu del poble a travésde les urnes, com el 1931. I si lla-vors el poble va redreçar-se viril-ment i serenament a l’impuls delrecord de totes les misèries i vexa-cions de la dictadura, ara hi ha vivala imatge, i oberta i sagnant la feri-da de l’escarni a les lleis, de l’espo-liació i de la tragèdia, que provoca-ran un alçament encara més com-pacte i abrandat”. I, finalment,sentenciava que havia arribat l’ho-

ra d’escollir “entre la tirania o lallibertat, entre la justícia o el privi-legi, entre la pau o la guerra”. Estracta, doncs, d’intentar retrocediren el calendari i situar-se en el14 d’abril del 1931. O, dit en unesaltres paraules, de recuperar l’es-perit de la República.

A banda d’això, un dels missat-ges principals que utilitzen els mit-jans afins al Front d’Esquerresels dies previs a les eleccions és laidentificació entre la candidatura i

el Front d’Esquerres. En un edi-torial publicat pocs dies abans dela jornada electoral, el portaveud’ERC, La Humanitat, es fa ressòde “la magnífica impressió produ-ïda a tot Catalunya per les candi-datures” del Front d’Esquerres ies remarca que “les encapçalen elpresident i els consellers de la Ge-neralitat de Catalunya, avui a pre-sidi. És a dir: el 6 d’octubre. Tota ladigna altivesa del gest d’aquella ho-ra de dolor, s’encarna ara, reivindi-cada pels partits republicans, na-cionalistes i proletaris, i se sotmeta referèndum popular”. Resulten

sorprenents els paral·lelismes i lescoincidències que es poden establiramb la situació actual, sobretotamb les propostes que surten desde la societat civil.

La campanya electoral és espe-cialment intensa i innovadora. Perprimera vegada, es recorre a lescol·lectes populars per finançar elsactes i s’aconsegueixen més de20.000 donatius. Els actes electo-rals se succeeixen de manera fre-nètica. En un sol dia, se n’organit-zen més de 70 arreu del país i tam-bé en una única jornada s’engan-xen més de 100.000 cartells, unaxifra inèdita fins aleshores. A mésa més, la premsa escrita, tant ladels òrgans oficials com la delsafins, s’inunda d’articles i flaixosen què s’intenta resumir el missat-ge a una ciutadania poc polititza-da: “Per la llibertat dels presos, perla democràcia amenaçada, per lasalvació de la República”; “Catalu-nya, per la República”; “Perquè noens robin la República”...

La participació superarà la deles eleccions del 1933 i se situaràgairebé al mateix nivell que el1931. Un 67,8% dels electors par-ticipen en una jornada carregadade tensions i nervis en molts col·le-gis electorals. La victòria del Frontd’Esquerres és inapel·lable, aixícom la del Front Popular en el con-junt de l’Estat. Aconseguirà impo-

sar-se en les cinc circumscripcionscatalanes i obtenir el 58,9% delsvots. O, dit en unes altres paraules,s’enduen 41 escons dels 51 en joc aCatalunya. El president Lluís Com-panys i els seus consellers, JoanLluhí, Martí Esteve, Ventura Gas-sol, Martí Barrera i Pere Mestres,sortiran escollits, però no sempreamb el màxim nombre de vots a lesseves circumscripcions.

L’1 de març, el govern de laGeneralitat surt de la presó i arri-ba a Barcelona. És en aquesta jor-nada emotiva quan Lluís Com-panys pronunciarà aquella cone-guda frase en què proclama que“tornarem a sofrir, tornarem alluitar i tornarem a guanyar”. Mésenllà d’aquest vaticini, que resul-tarà totalment erroni, la victòriade les esquerres permetrà decre-tar l’amnistia, restablir els alcal-des i regidors destituïts, readme-tre els funcionaris i obrers acomia-dats per motius polítics, reposarels pagesos desnonats i aplicar lallei de contractes de conreu. Enunes altres paraules, situar el ca-lendari en el 14 d’abril del 1931.Malgrat tot, ben aviat els sectorsconservadors, amb el suport d’al-guns militars, començaran a ordirun cop d’estat que es farà efectiuel 18 de juliol del 1936 i que can-viarà per sempre més la vida delsnostres avantpassats. ■

Una cridad’ERCA mitjan mes de generdel 1936, el portaveud’ERC, ‘La Humanitat’,es feia ressò de lesgestions encarrega-des a la Unió Socialistade Catalunya per tald’aconseguir el suportde les forces proletà-ries i sindicals, i repro-duïa una crida ben ac-tual: “Els momentsens apressen commai. Aquesta és la pri-mera consideracióque han de fer-se totsels que, des de la direc-ció dels partits, partici-pin en la responsabili-tat d’organitzar la lluitaelectoral. Cal deixar debanda suspicàcies i re-cels, personalismes ivanitats, i llançar-se decap a la feina. Són devida o mort per a la de-mocràcia, les pròxi-mes eleccions. En unasola carta, hi va l’envitde molts anys, l’exis-tència de la República,l’amnistia i l’Estatut deCatalunya!”

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

anel López (Lleida,1981) és doctor enhistòria per l’Insti-tut Universitari

d’Història Jaume Vicens Vivesde la Universitat Pompeu Fa-bra i professor de la Universi-tat de Lleida. Ha centrat les se-ves investigacions en la histò-ria social i política de Catalu-nya i va dedicar la tesi doctorala la revolta del 6 d’octubre.

Com és possible que en un es-cenari polític tan fragmentatcom el que hi havia el 1936s’acabessin creant dos gransfronts?Certament, hi havia un sistemapolític molt fragmentat, peròarticulat a partir de dos projec-tes molt clars: el d’aquells queconsideraven que calia conti-nuar aprofundint en el progra-ma social reformador de la Re-pública o, fins i tot, anar mésenllà, i el d’aquells que conside-

M

Manel López Historiador

“Tant avui com el 1936, hi hapart del govern empresonat”

L’historiador Manel López, en una entrevista recent ■ EL PUNT AVUI

raven que calia neutralitzar idesballestar tot el procés. En elcas català, del que es tractavaen les eleccions del febrer del1936 era d’optar per continuaraprofundint en el programa dereforma social i l’autogovernque havien estat liquidats des-prés de la derrota de l’octubredel 1934 o, per contra, tal compropugnava el Front Catalàd’Ordre, congelar el conjunt dereformes socials, l’autogovernde la Catalunya republicana, laseparació entre l’Estat i l’Esglé-sia, les lleis socials, etc.

Quines eren les principalsreivindicacions de cadascundels fronts?Pel que fa al Front d’Esquer-res, l’immediat restablimentde l’Estatut, l’amnistia per alspresos polítics dels Fets d’Oc-tubre, el restabliment de la lleide contractes de conreu del1934 i el restabliment de leslleis socials. En síntesi, el pro-grama era “amnistia, Estatut,llei de contractes de conreu i

República del 14 d’abril”. Pelque fa al Front d’Ordre, va cen-trar el seu programa en la de-fensa de la propietat privada,la religió, l’oposició a les refor-mes socials republicanes, etc.En bona mesura, pel Frontd’Esquerres hi havia un clarneguit al fantasma del feixis-me que havia anat guanyantposicions arreu d’Europa.

Hi ha alguna lliçó o algun pa-ral·lelisme que es pugui esta-blir entre l’escenari del 1936 il’actual?Sempre es poden establir pa-ral·lelismes, tot i que les reali-tats són ben diferents. Tantavui com el febrer del 1936,hi ha membres del govern ca-talà empresonats. També hi haun procés d’involució de l’Estatque és constatable avui i ques’havia produït també entrel’octubre del 1934 i el febrerdel 1936. Més enllà d’això, elsprojectes polítics existentsavui difereixen notablementdels existents el febrer del

1936 i, per tant, fer com-paracions que no siguin gaireforçades resulta impractica-ble. En tot cas, sí que hi ha unatensió entre, d’una banda, lademanda de més democràcia,la reivindicació nacional cata-lana i la demanda de millores

socials que representen algu-nes forces polítiques actual-ment i, de l’altra, les forces querepresenten el mantenimentde l’statu quo de la raó d’estat,i això es pot comparar, ambtotes les reserves, amb les for-macions i projectes del 1936.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El panorama polític vaforçar els partits a trobar unmarc d’entesa i a convertirles eleccions en un plebiscit

4 LA UNIÓ FA LA FORÇA El Front d’Esquerres (1936) i demà: La Coordinadora de Forces Polítiques (1967)

EL PUNT AVUIDIMARTS, 14 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

8011

75-1

1750

55®

El procés polític per la in-dependència de Catalu-nya escanya però no ofegai els indicadors de l’evolu-ció del trànsit aeri són unbon exemple d’aquestarealitat. El trànsit de pas-satgers i mercaderies alsaeroports de Catalunya vacréixer durant el mes d’oc-tubre, amb relació al ma-teix període l’any passat,segons les estadístiquesmensuals d’Aena, difosesahir.

El principal aeroport deCatalunya, el del Prat, varegistrar un increment depassatgers d’un 3,9% ambun total de 4.174.301 pas-

satgers. En l’acumulat detot l’any, el Prat voreja els41 milions de passatgers,amb un increment d’un7,3%. El creixement l’ha li-derat el moviment de volsprocedents de l’Estat, quehan crescut un 17,4%, da-vant els vols internacio-nals, que han augmentatun 3,6%. En el capítol demercaderies, a l’octubrevan passar pel Prat més de15 milions de tones, ambun increment d’un 16,9%amb relació al mateix mesde l’any passat

L’increment del nom-bre de passatgers registratés inferior al que el Prat vaaconseguir l’octubre del2016, quan va créixer un11,9% en passatgers,

mentre que l’acumulat del’any suposava un incre-ment que va arribar a un11%.

El balanç de l’octubreencara és millor pel que faals aeroports de Girona iReus. Per les instal·lacionsde Vilobí d’Onyar hi vanpassar a l’octubre prop de200.000 passatgers, ambun increment d’un 21,8%,mentre que a Reus es vansuperar els 1,8 milions,amb un 18% més que l’oc-tubre del 2016. Pel que fa amercaderies, a Girona esva registrar també un aug-ment del trànsit amb rela-ció al mateix mes de l’anypassat.

Amazon manté l’apostaPer la seva part, el gegantdel comerç electrònicAmazon ha confirmat quemanté els seus plans d’in-versió per a Catalunya, a lavegada que ha confirmatque la venda de productescatalans a la seva platafor-ma s’ha mantingut. El vi-cepresident d’Amazon.es,François Nuyts, va confir-mar que el centre logísticdel Prat ja es troba a plerendiment. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

El Prat manté el creixementen el mes clau del procésa Tots els aeroports de Catalunya van experimentar un increment del nombre de passatgers durantl’octubre amb relació a l’any passat a El trànsit de mercaderies per via aèria va augmentar un 17%

Dues passatgeres es dirigeixen a la zona d’embarcament de l’aeroport del Prat, per on aquestoctubre han transitat més de 4 milions de persones ■ REUTERS / ARXIU