ARQUITECTURAARQUITECTURA DEL SEGLEDEL SEGLE XXXX

Racionalisme i

Funcionalisme

Arquitectura orgànica

Arquitectura dels gratacels

Neo-expressionisme institut montsacopa. olot

SULLIVAN I EL FUNCIONALISME AMERICÀSULLIVAN I EL FUNCIONALISME AMERICÀ

Auditori de Chicago.

Façana i Auditori

A

Façana del Palau Ruccellai, Florència. Alberti, 1446

SULLIVAN i EL FUNCIONALISME AMERICÀSULLIVAN i EL FUNCIONALISME AMERICÀ

Detall de l’ornamentació Merchants National Bank de Grennel, Iowa

Magatzems Carson, Pirie & Scott

CAP EL RACIONALISME EUROPEUCAP EL RACIONALISME EUROPEU

Adolf Loos, Residencia i comerç Goldman &Salatch

a Viena, 1909-1911 i Vil·la Steiner, 1910

J. M. Olbrich, Torre del matrimoni a la Matildenhohe de Darmstadt, 1908

RACIONALISME EUROPEURACIONALISME EUROPEU

Peter Behrens, Fàbrica de turbines AEG a Berlín, 1909 A. Perret, Església de Notre Dame du Raincy, París, 1924

EDIFICI BAUHAUS A DESSAU. Walter Gropius, EDIFICI BAUHAUS A DESSAU. Walter Gropius, 19261926

Axonometria

Planta

EDIFICI DEL BAUHAUSEDIFICI DEL BAUHAUS

Mur cortina de l’estudi

EDIFICI DEL BAUHAUSEDIFICI DEL BAUHAUS

EDIFICI DEL BAUHAUSEDIFICI DEL BAUHAUS

Edifici de vivendes

FACTORIA FAGUS, Alfeld. W. Gropius i H. Meyer. 1911-FACTORIA FAGUS, Alfeld. W. Gropius i H. Meyer. 1911-19131913

PAVELLÓ ALEMANY*. Barcelona. Mies van PAVELLÓ ALEMANY*. Barcelona. Mies van der Rohe, 1929der Rohe, 1929

Menys és més: actualització del classicisme adaptat al llenguatge contemporani

PLANTA i INTERIOR PLANTA i INTERIOR DEL PAVELLÓ DEL PAVELLÓ

ALEMANYALEMANY

Vestíbul d’entrada

Interior i

cadira

BARCELONA

Escultura de Georg Kolbe

FRANSWORTH HOUSEFRANSWORTH HOUSE, Illinois. , Illinois. MIES VAN DER ROHEMIES VAN DER ROHE,, 1946-50. 1946-50.

SEAGRAM BUILDING + Philip Johnson, Chicago,1954-1948SEAGRAM BUILDING + Philip Johnson, Chicago,1954-1948

Dissenys Dissenys BauhausBauhaus

M. Breuer, cadira

M. Brandt, teteres

Rittwegwr i Tümpel, penjador de coladors de tè

Dissenys BauhausDissenys Bauhaus

M. Brandt, làmpades

Taula i cadira plegables, desconegut

VILLE SAVOIE, Poissy. Ch-E. Jeanneret LE VILLE SAVOIE, Poissy. Ch-E. Jeanneret LE CORBUSIER, 1929CORBUSIER, 1929

Axonometria Planta

VILLE SAVOIEVILLE SAVOIE

Pilotis Formes cúbiques i modulars A manera de loggia modernaFinestres apaisades

La Chaiselongue

VILLE SAVOIEVILLE SAVOIE

UNITAT D’HABITACIÓ, Marsella. LE CORBUSIER, 1952UNITAT D’HABITACIÓ, Marsella. LE CORBUSIER, 1952

NOTRE-DAME-DU-HAUT, Ronchamp. LE CORBUSIER, NOTRE-DAME-DU-HAUT, Ronchamp. LE CORBUSIER, 1950-19551950-1955

LE CORBUSIER: LE CORBUSIER: MODULOR MODULOR (1950)(1950)

Le Corbusier publica, el 1950, el

seu modulor on proposa la mesura

dels elements arquitectònics

(portes, alçades, espais...) en funció

del cos humà.

Fixa´t com el melic: assenyala la

meitat justa de la nostra alçada;

per altra banda, el cos queda

dividit en cinc parts exactes i, així,

estableix un sistema de relació

entre el tot i les parts.

CASA ROBIE – 41 anysCASA ROBIE – 41 anys

Aquesta construcció (1908-1910),

a South Woodlawn, Chicago, és

paradigmàtica de l’anomenada

casa de la praderia. Implica una

gran innovació espacial però

també una gran solidesa

constructiva. La planta és oberta i

la xemeneia esdevé

el nucli entorn del qual

s’estructura tota la planta. És

damunt un podi alt i la distribució

dels volums

n’accentua l’horitzontalitat.

Wright era un entusiasta de

les noves tecnologies, i adaptà els nous

ARQUITECTURA ORGÀNICA. F. L. ARQUITECTURA ORGÀNICA. F. L. WrightWright

sistemes de calefacció central, llum elèctrica i un encara rudimentari aire condicionat, a diferència de molts arquitectes del corrent Arts & Crafts.

Secció de la Casa de la Cascada a Run Bear, Pennsilvània, o casa Kaufmann L'alçat permet

d’apreciar clarament

els tres nivells de

construcció de la

casa.

El punt de

coordinació de les

complexes capes

horitzontals és la

torre de pedra

natural amb el grup

central de la

xemeneia.

LA CASA KAUFMAN * , 70 anys

La Casa Kaufmann o Casa de la

Cascada està situada als boscos de

Pennsilvània, damunt d’una roca

sobre una cascada natural. És

edificada en voladís i construïda en

tres nivells, que li permet

d’adaptar-se als desnivells del

terreny. L’eix vertical, que neix els

voladissos horitzontals i asimètrics

de formigó armat, és la xemeneia,

feta de pedra natural i aixecada des

de la roca. Les façanes de les terrasses i de la sala principal són de vidre, element que permet la il·luminació i unifica l’interior amb la natura. S’accedeix a la Casa a través d’un pont i les rampes o les escales permeten comunicar els diferents nivells de terrasses. L’orientació respecte al sol és l’adequada, i la planta interior és lliure.

HOTEL IMPERIALHOTEL IMPERIAL, Tòquio – 55 anys, Tòquio – 55 anys

PLANTA DE L’HOTEL

Construït entre el 1916 i el 1922, aquest edifici

presenta a la planta la influència que els elements

culturals autòctons exercien en l’obra de Wright.

Del 1916 al 1922 Wright sojornà al Japó, on

realitzà aquest hotel (concretament a Tòquio),

que realitzà amb decoració d’estil precolombí.

Estava perfectament preparat contra els

terratrèmols, tal com es demostrà el 1923.

MUSEU SOLOMON R. GUGGENHEIM (Nova York) – 92 MUSEU SOLOMON R. GUGGENHEIM (Nova York) – 92 anysanys

EXTERIOR DEL MUSEU Aquest edifici de Nova York (1956-1959) és d’una gran plasticitat gràcies al formigó; la forma fa que sembli invertit i estava destinat a guardar la col·lecció de Solomon R. Guggenheim, mecenes de l’art contemporani.

INTERIOR DEL MUSEU La forma helicoïdal de la planta permet de seguir el recorregut de les exposicions sense obstacles a través de les rampes, amb una concepció d’espai obert, suau i sense límits

EDIFICI PIRELLI, Milà. Pier Luigi Nervi, EDIFICI PIRELLI, Milà. Pier Luigi Nervi, 1956-19591956-1959

Propi de l’arquitectura de postguerra. Estil

internacional, postmodern. L’edifici Pirelli,

realitzat per Pier Luigi Nervi en col·laboració

amb l’estudi d’arquitectura de G. Ponti, és un

bloc d’oficines de més de trenta plantes,

encarregat per la companyia de cautxú Pirelli. És

elegant i bo de veure. L’estructura es basa en dos

murs diafragma de formigó armat que ocupen

tota l’amplada de l’edifici i que minven de

dimensions a mesura que s’eleven. Al voltant

seu, hi ha la façana de G. Ponti, dissenyada en un

sentit clàssic, d’una forma molt diferent de la

que tenen les del mur cortina, amb la seva

repetició arbitrària. La torre Pirelli, introduint

plans oblics, trenca amb la forma de

paral·lelepípede. Es convertí en un dels símbols

de la qualitat i l’elegància del nou disseny italià.

La fama de Nervi es deu a aquest edifici i als dos palaus d’esports per als Jocs Olímpics de Roma, magnífiques gestes de

formigó armat.

PALAZZO DELLO SPORTPALAZZO DELLO SPORT, Roma. N, Roma. Nervi i ervi i VVitellozziitellozzi, , 19571957

Construït amb vista als Jocs Olímpics d’aquesta ciutat, té cabuda per a uns cinc mil espectadors: El pes de la

cúpula, de 60 metres de diàmetre, el suporten trenta-sis puntals inclinats en forma de Y que descansen en

un anell de formigó armat a terra. La coberta és feta amb làmines de formigó armat; la cúpula, nervada,

acaba en ondulacions i façana vidrada. L’edifici té vuit entrades. En aquesta construcció coincideixen

brillants aportacions tecnològiques amb peces neo-monumentals.

Palau Sant Jordi. BCNIsozaki

TORRE VELASCA TORRE VELASCA , Milà. , Milà. GRUP BBPR (BANFI, GRUP BBPR (BANFI, BELGIOJOSO, PERESSUTI I ROGERS)BELGIOJOSO, PERESSUTI I ROGERS), 1958, 1958

Aquest enorme gratacel rectangular

de 90 metres d’alçària es va

construir per instal·lar-hi oficines.

En sobresurten les últimes sis

plantes, recolzades sobre cartel·les i

destinades a apartaments. Aquest

aspecte li dóna un perfil

inequívocament modern. Per la

referència que s’hi fa a les torres del

Renaixement florentí, alguns

arquitectes hi veien un historicisme

incompatible amb la modernitat.

SEU DEL PALAU DE CONGRESSOS DE BRASÍLIASEU DEL PALAU DE CONGRESSOS DE BRASÍLIA. . OSCAR NIEMEYEROSCAR NIEMEYER, , 19581958

Aquesta obra, situada a la plaça dels Tres Poders, a Brasília, és del. La planificació de la nova capital del

Brasil, Brasília, va ser obra de Lucio Costa. El Palau de Congressos s’aixeca com un punt de fuga al terme d’un

eix monumental de sis quilòmetres de longitud

ÒPERA DE SYDNEYÒPERA DE SYDNEY, S, Sydney. ydney. JJØRN UTZON (1957-1973)ØRN UTZON (1957-1973)

És una construcció sorprenent per la concepció tècnica tan moderna que ofereix i per la força expressiva de les

cobertes en forma de veles inflades que dominen la zona del port.

Al gener del 1957, Utzon obtingué el primer premi del concurs de projectes convocat per construir l’òpera de

Sydney. Utzon, tot i haver-hi presentat uns esbossos, guanyà per la força conceptual de les seves idees. L’estructura

la realitzà entre el 1963 i el 1966; posteriorment, però, abandonà la direcció de l’obra per culpa dels canvis i dels

retards tan espaiats que la van afectar. Ell només admetia ser responsable de l’exterior de l’edifici, que va tardar

catorze anys a acabar-se, amb un pressupost deu vegades superior a l’inicial.

La construcció consta d’un podi de tres pisos, que en constitueix la base o suport, i de les cobertes enormes de diferents mides. Els materials principals són el formigó armat i pretensat, el vidre, la ceràmica i el granit. Les parts més importants són dues sales principals, una per a òpera i l’altra per a concerts, un cinema (en principi, havia de ser un teatre) i un restaurant. El color del podi, accentuat pel revestiment de plaques de granit, és més fosc que el de les cobertes, fetes de làmines que s’eleven a una altura de seixanta metres i que consisteixen en nervis de formigó desplegats en forma de ventall.La forma de les closques de la coberta va plantejar greus problemes d’acústica a l’interior, que exigí diversos canvis i féu reduir el nombre d’espectadors de les sales.El valor més important de l’obra és en la força plàstica i en el simbolisme, aspecte propi de l’arquitectura orgànica i neoexpressionista.Lluny del racionalisme arquitectònic, l’arquitecte donà prioritat a l’aspecte exterior enfront de la funcionalitat interior.Els projectes d’Utzon es caracteritzen per uns principis conceptuals molt clars que generen solucions senzilles i que creen sovint un seguit d’objectes relacionats, per la qual cosa es podria qualificar la seva arquitectura d’additiva.

ACCÉS I PODIEl podi consta de tres pisos connectats per una escalinata ben generosa. Dintre del podi amb estructura de formigó hi ha les instal·lacions auxiliars (cuines, oficines, etc.). Els espais principals (sales de música, vestíbuls...) hi són al damunt, fet que permet gaudir d’una bona vista del port. El revestiment del podi és fet de plaques de granit que contrasten amb les làmines de la coberta, revestides de rajoles ceràmiques esmaltades de blanc

A partir de mitjan segle XX, tot i que el funcionalisme es trobava en plena vigència, s’observa una tendència a construir edificis singulars i que fossin emblemàtics d’una ciutat que, així, seria capaç d’atraure l’atenció de futurs visitants. Aquests plantejaments es poden relacionar amb l’obra de Wright i la seva concepció dels edificis com a formes orgàniques. La figura europea més representativa d’aquest organicisme desenvolupat entre els anys 1950 i 1970 és el finès Alvar Aalto (1898-1976), la influència del qual és evident en l’obra d’Utzon analitzada aquí. En la mateixa línia hi ha també l’arquitecte d’origen finlandès Eero Saarinen, que utilitza formes corbes a la manera de grans organismes vius.

REVESTIMENT CERÀMIC

Les rajoles mats i brillants estan col·locades de manera que accentuen el caràcter radial de

l’edifici i brillen al sol com si fossin les escates d’un peix

SUPERFÍCIES VIDRIADES

Els extrems oberts de les «closques» es tanquen mitjançant plafons de vidre

CLOSQUES LAMINADES

Les làmines són fetes d’elements de formigó. Els nervis prefabricats, en forma de Y, es van unint de

forma radial, recolzats sobre els pedestals de la base. Es connecten amb barnilles d’acer pretensat i

s’enganxen als extrems en unes bigues de formigó.

INTERIOR

La sala de concerts principal és dins de la closca més gran. Té una capacitat per a 2.900 espectadors. Es va

haver de cobrir amb plafons de fusta contraplacada per modificar el temps de reverberació. Els plafons de

plàstic sobre l’escenari es poden apujar i abaixar i serveixen de superfícies de reflexió i projecció del so.

Golden Gate. St. Francisco.1933-37. 227 m. Alçada6 carrils d’amplada.

CASA DE CULTURA DCASA DE CULTURA D’’HÈLSINKIHÈLSINKI - - TTERMINAL DE ERMINAL DE PASSATGERS PASSATGERS ALVAR AALTOALVAR AALTO, 1955-1958; , 1955-1958; DE LA TWADE LA TWA.. AEROPORT AEROPORT KENNEDYKENNEDY. . EERO SAARINENEERO SAARINEN, 1956-1962, 1956-1962

Construïda entre el 1956 i el 1962, aquesta terminal té el sostre format per quatre voltes espectacularment tallades cadascuna de les quals recolza en dos punts; a més, les puntes en què acaben són al centre de la nau. La majestuosa coberta exterior en forma d’ocell és, conscientment o no, una metàfora dels vols amb avió.

Aquest edifici, construït entre el 1955 i el 1958 per encàrrec d’uns sindicats, el formen una gran sala i un bloc d’oficines. La paret posterior de la sala segueix la línia de les butaques. Gràcies als petits maons quadrats Aalto aconseguí de donar una forma convexa molt exacta als murs.

1.-DOCUMENTACIÓ GENERALTítol: Museu Guggenheim de Bilbao Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929) Cronologia: 1991-1997 Estil: Deconstructivista Tipologia: museu Materials: Pedra calcària, vidre i titani Localització: Bilbao Context: Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. En 1962 va fundar la seva pròpia empresa en la qual molt aviat la seva obra va mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic, rebutjant postulats funcionalistes com “la forma segueix a la funció”. A finals dels vuitanta la seva arquitectura es vincula a les teories deconstructivistes desembocant en un llenguatge expressiu molt personal que considera al propi edifici una obra d'art, com si fos una escultura.

2. ANÀLISI FORMALL'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.

Guggenheim Bilbao.* Guggenheim Bilbao.* Frank O. GehryFrank O. Gehry

L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA El colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat. La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador en la urbanització de la zona, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en el seu entorn, gràcies al seu atractiu reflex en les aigües i el color metàl·lic dels seus murs d'acord amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. En l'actualitat, el museu és, sens dubte, imatge essencial de la ciutat bilbaïna.

3. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu. Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants pannells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.

MODELS I INFLUÈNCIES POSTERIORS Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacte mediambiental i els costos totals,

obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

Guggenheim Guggenheim BilbaoBilbao

1r pis 1r pis

2n pis 2n pis

3r pis3r pis

Guggenheim BilbaoGuggenheim Bilbao

Alçat nordAlçat nord Alçat sudAlçat sud

Alçat estAlçat est Alçat oestAlçat oest

Nova arquitectura

Edifici Forum. Jacques Herzog

Edifici AGBAR. Jean Nouvel

Torre Telefònica. Enric Massip Bosch

Hotel Vela. Ricard Bofill

Torre Foster. La Defensa, París

Cocon Tower. Toquio

Catedral del Crist de la llum. Oakland

Torres KIO. Madrid

Intervencions en perifèria urbana. Serveis públics iinfraestructures.Sta. Coloma de Gramenet