FMCFederació de Municipis de Catalunya

El món local, al TCDebat a l’FMC: el Whatsapp com a eina de comunicació

Definit el Pla de Formació per a 2014

Núm. 88 Juny de 2014

100 preguntes amb les seves 100 respostes,que són la suma de totsels aspectes legalsdubtosos amb els queels ajuntaments espoden trobar

Esperem que us sigui demolta utilitat

Preu general: 20 eurosPreu entitats adherides al’FMC: 14 euros

“VADEMÈCUM” SOBRE LA LLEI DERACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITATDE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

en relació a la seva aplicació

qüestions100

Per clarificar els dubtes quegenera l’aplicació de l’LRSALen la feina que dia rere diaels treballadors localsdesenvolupen en els nostrespobles i ciutats

per a més informació, telèfon 93 310 44 04

La mateixa informació, actualitzada a mesuraque hi hagi nous elements, properament en

versió on-line a www.fmc.cat

Publi Vademecum ok_Maquetación 1 01/04/14 18:22 Página 2

Sumari

CATALUNYA MUNICIPAL. REVISTA FMC. Any 31. Època 5. Número 88. Juny de 2014 · EDITA: Federació de Municipis de Catalunya · SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros · REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è. 1a. 08003 BarcelonaTel: 933104404 · Fax: 933107103 · Web: www.fmc.cat · Adreça de correu electrònic: comunicació@fmc.cat Fotos: Arxiu FMCDISSENY: Enric Loizu (enricloizu@gmail.com) · IMPRESSIÓ: Litostamp · DIPÒSIT LEGAL: b-50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialment sense permís de la redacció.

04

07

13

15

El Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, reunit el passat dia 10 de juny, va aprovar el Pla de Formació de l’entitat, previst per a l’any 2014

Reportatge: Pla de Formació

Actualitat

Un exemplea seguir

L’opinió

Jornada sobre el Whatsapp com a eina de comunicació amb la ciutadania.Reunió de la Comissió de Benestar i de la Comissió d’Urbanisme de l’FMC.La Federació de Municipis signa convenis sobre associacionisme cultural i sobre protecció de dades.El món local, unit davant el TC contra la reforma local de l’Estat espanyol.La Federació, a la Taula sobre la Pobresa Energètica.Participació de l’FMC a una jornada sobre la infància.El president de la Federació, a la taula de cloenda de la jornada en defensa dels mitjans de comunicació locals. Consells per a la prevenció dels efectes de les onades de calor

Josep M. SanmartíSalvador Sabrià

Blanes: Platges cardioprotegides.

14 LocalretDades: el petroli de la Societat de la Informació.

100 preguntes amb les seves 100 respostes,que són la suma de totsels aspectes legalsdubtosos amb els queels ajuntaments espoden trobar

Esperem que us sigui demolta utilitat

Preu general: 20 eurosPreu entitats adherides al’FMC: 14 euros

“VADEMÈCUM” SOBRE LA LLEI DERACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITATDE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

en relació a la seva aplicació

qüestions100

Per clarificar els dubtes quegenera l’aplicació de l’LRSALen la feina que dia rere diaels treballadors localsdesenvolupen en els nostrespobles i ciutats

per a més informació, telèfon 93 310 44 04

La mateixa informació, actualitzada a mesuraque hi hagi nous elements, properament en

versió on-line a www.fmc.cat

Publi Vademecum ok_Maquetación 1 01/04/14 18:22 Página 2

Formació

EL pLa dE FormaCió dE L’FmC 2014 ja està definitmalgrat que les necessitats formatives no disminueixen-ans al contrari, tendeixen a augmentar de forma significativa-cada vegada disposem de menys recursos per poder-les satisfer.d’ara endavant caldrà fer més amb menys diners i trobar solucions imaginatives a les necessitats formatives detectades

Els darrers anys ha estat una constant el fet que el Pla de formació de l’FMC ha anat creixent en nom-bre d’hores dedicades a la formació, de participants i també en els recursos econòmics provinents dels fons de formació contínua de l’estat, actualment AFEDAP i abans AFCAP.Aquest increment sostingut d’accions i mitjans ens ha permès que la mitjana d’accions planificades i desenvolupades per l’Àrea de formació al llarg d’un any se situés al voltant de la seixantena -quan en pe-ríodes anteriors el terme mig era de trenta-.La tendència sostinguda en l’increment de totes les variables que constituïen el pla de formació de l’FMC -accions, hores i participants- s’explicava, bàsica-ment, per la confluència de dos factors:• D’una banda, per l’increment sostingut dels fons de formació contínua provinents de l’AFEDAP (abans AFCAP), que va assolir les seves màximes cotes els

anys 2010 i 2011, arribant fins als 725.000 euros. Aquestes quantitats tan importants van permetre que durant diversos anys l’FMC consolidés la seva oferta formativa i, fins i tot, l’augmentés fins arribar a un nombre d’accions força allunyat de les habituals fins a aquell moment. Això va suposar 80 accions al llarg de l’any 2011.• I per l’altra, gràcies a la consignació, sostinguda i permanent, de recursos destinats a l’Àrea de forma-ció en els pressupostos de la Federació de Municipis que, ha permès impulsar una seu electrònica de contractació del processos de formació; la creació d’un entorn virtual on és possible trobar tota la infor-mació associada a l’Àrea de formació; i, finalment, la construcció d’una plataforma en temps real que permet als usuaris d’aquests serveis gestionar les se-ves necessitats formatives així com el seu currículum formatiu.

4

Núm. 88 Juny de 2014

Amb tot, aquesta tendència a l’alça es va començar a invertir l’any 2012 i tot sembla indicar que durant l’any 2014 es continuarà aquesta tendència descendent.

Plataforma open source Sens dubte, l’ús i aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comu-nicació pot ser un recurs a explorar atès que la utilització de plataformes tecnolò-giques d’aprenentatge permet, amb un cost relativament petit, formar simultània-ment molts empleats públics sense influir en la qualitat de l’aprenentatge.En tot cas, la introducció de nous nivells de formació per mitjà de les noves tecnologies no ha de suposar desatendre aquell conjunt d’accions presencials que constitueixen un dels valors més significatius del Pla

de Formació de l’FMC, com és el de ser punt de tro-bada i d’intercanvi d’experiències dels professionals del món local.

En aquest sentit, caldrà trobar el punt just d’equili-bri entre la formació on line i la formació presencial que actualment desenvolupa, i amb força èxit, la Federació de Municipis per mitjà del seus seminaris.

En els propers exercicis la Federació de municipis de Catalunya s’ha fixat com a objectiu la creació d’una plataforma open source de gestió del coneixement, aplicada i adaptada exclusivament a la formació dels empleats públics de l’administració local

FMC

5

Formació

4 SEmiNariSi 19 aCCioNS dE CoNTiNguT ESpECÍFiCPel que fa a l’oferta de Seminaris de l’FMC programats per a aquest any 2014, són els següents:

• Seminari de dret LocalConsta de 9 sessions anuals, i tracta temes d’actualitat, monogràfics relacionats amb el Dret Administratiu i el Dret Local. Aquest seminari que aviat celebrarà la seva 31a edició, té un prestigi reconegut arreu del territori espanyol, i constitueix un punt de trobada mensual per als professionals del Dret que treballen als ens locals de Catalunya.

• Seminari d’actualització en Funció pública LocalCom el seu nom indica és una acció formativa que abor-da les qüestions d’actualitat que tenen a veure amb la funció pública local. Se celebren tres sessions en un quadrimestre, i ja fa 6 anys que s’organitza amb una concurrència més que notable d’assistents.

• Seminari Tècnic LocalA partir d’enguany comptarà amb 8 sessions anuals, i com altres anys vol ser el referent especialitzat per als tècnics locals de les àrees d’urbanisme, serveis, habitat-ge i medi ambient.

• Seminari de relacions Col·lectivesS’estructura en tres sessions que es duen a terme du-rant els mesos de setembre, octubre i novembre i tracta sobre temes relacionats amb la funció pública des de la perspectiva de les relacions col·lectives de treball. És aquest també un seminari de llarga tradició i èxit, que properament celebrarà la seva 16a edició.

Pel que fa a la resta d’accions formatives, s’han previst:

1. Domini escènic de les intervencions2. Comunicació en Crisi, centrat en la part de rumors i falses notícies3. Habilitats directives4. Tècniques de negociació5. Creativitat i innovació en l’Administració Local, en rela-ció a les Xarxes Socials (on-line)6. Preparació per a llocs de secretaria7. Transparència en la contractació Pública8. Aplicació d’energies renovables i alternatives en l’àm-bit municipal9. Criteris per al disseny i implantació d’estructures orga-nitzatives eficients. La millora organitzativa a través dels instruments de recursos humans10. Millorar la qualitat dels serveis públics. Exercicis de reflexió i noves tècniques de treball per a gestors públics11. Innovar amb i des del sector públic. Innovar i crear des d’una organització pública SÍ és possible12. Com treure més profit del teu temps? Consells de pro-ductivitat personal per a càrrecs electes i directius públics13. Transparència en les administracions públiques: la implantació de la Llei de transparència i accés a la infor-mació en el sector públic14. Curs sobre la reforma local15. Curs sobre plans d’autoprotecció 16. Control tècnic i sanitari de les piscines d’ús públic17. La tramitació d’activitats empresarials en el món lo-cal: de la seva regulació i règims d’intervenció i control, als models organitzatius i de tramitació electrònica18. Riscos psicosocials en l’atenció a les persones en risc d’exclusió social19. El càlcul del cost efectiu dels serveis públics locals i les noves normes d’elaboració dels pressupostos municipals

6

Aquest conjunt de 22 accions formatives suposaran un total de 353 hores dedicades a la formació, amb un volum estimat de participants de 1.950 persones.

FMC

Núm. 88 Juny de 2014 7

Un cop recollit l’interès de bona part de les en-titats locals presents a la jornada de l’FmC sobre “Transparència, xarxes socials i innovació; impac-tes i reptes en les OACs”, del passat 3 d’abril; la Federació de municipis va creure oportú aprofun-dir sobre la comunicació amb la ciutadania via Whatsapp, i sobre com treballar aquest instrument. Per aquest motiu va organitzar una jornada que va tenir lloc a la nostra seu el passat 5 de juny.Amb més de 80 representants tècnics i polítics de l’àmbit de tot el territori, s’ha evidenciat el gran interès entre els ens lo-cals de conèixer de primera mà les noves funcionalitats que ofereix el servei d’atenció ciutadana mitjançant el Whatsapp.El coordinador de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Mataró, Josep Pocurull, així com l’equip tècnic que gestiona la plataforma Web que interactua amb la ciutadania mitjançant la missatgeria instantània, van oferir una sessió pràctica per conèixer el procés d’implantació del servei, usos i l’impacte que té en la ciuta-dania.La sessió va demostrar la importància i el potencial de les TIC per millorar la comu-nicació entre l’administració i la ciutadania. Cal posar-ho en valor però sense oblidar que la part presencial de l’atenció ciuta-dana continua sent un pilar en el dia a dia de les Oficines d’Atenció Ciutadana i que moltes vegades aquesta tasca és feixuga i complicada.Cal valorar l’esforç que es fa per innovar i

per adaptar-se constantment a les noves possibilitats així com a la normativa canviant àmpliament inter-pretable.Va ser una exitosa i profitosa sessió, que va permetre oferir un espai d’intercanvi de coneixement i expe-riències, per tal de continuar avançant i treballar amb millors condicions arreu del territori.

El whatsappCom a EiNa dE ComuNiCaCió amb La CiuTadaNia

Josep Pocurull, en un moment de la seva intervenció

actualitat de l’FmC

8

L’aCT

uaL

iTaT

La Comissió de Benestar i Acció Social de la Federació de municipis de Catalunya va celebrar una reunió plenària el passat dia 27, en la que es va informar als assistents, entre d’altres qüestions, del nou model de Serveis Socials Bàsics de Catalunya: per primera vegada s’ha aconseguit consensuar un model que serveix de marc de referència i suposa un punt de partida compartit per continuar desenvolupant els diversos serveis del sis-tema. Ara, caldrà donar-lo a conèixer arreu de Catalunya per tal que tots els territoris se’l facin seu.També es va informar de la clàusula de garantia pro-posada pel Departament per la pròrroga del Contracte Programa any 2014. En aquest cas, la introducció d’aquesta clàusula està dificultant la signatura de l’ad-denda; per la qual cosa és inacceptable per als muni-cipis, ja que suposa assumir un nou deute i posa en risc les finances ja molt malmeses dels ens locals. Cal continuar negociant.Pel que fa al nou model de serveis d’intervenció socioe-ducativa, es va valorar molt positivament; però es va evidenciar, tanmateix, que falten concretar encara alguns aspectes de la signatura del Compromís Socioeducatiu.Es va demanar també que si algun dels assistents a la reunió té alguna consideració al respecte del model de Servei del Transport Adaptat i Assistit de Catalunya ens la

faci arribar. Cal dir que aquest estiu es concretaran més negociacions.Es va informar també que la Federació va fer unes consi-deracions en relació a la situació i les propostes de millora de l‘atenció a les persones amb dependència al ple del Consell General de Serveis Socials i que encara no s’ha rebut cap resposta per part del Departament. Pel que fa a la Renda Mínima d’Inserció, cal insistir en la petició de dades que l’FmC ja va demanar al govern de la Generalitat i que encara no ens han estat trameses. Finalment també es van tractar diversos temes com l’ordre de centres ocu-pacionals amb persones amb discapacitat i el copagament per a les famílies, i els criteris de les beques menjador.Abans d’aquesta reunió plenària, va tenir lloc una reunió de la permanent de la Comissió, on es va acordar, pel que fa al tema de la treva hivernal, demanar a les empreses subministradores les dades de quantes persones s’hi han acollit i demanar també la responsabilitat social corporativa –tarificació social i baixada de potències- per tal de poder fer una valoració de l’impacte que aquesta treva ha tingut als municipis (en general s’ha comentat que aquesta me-sura possiblement fa endeutar encara més la ciutadania).A banda d’aquestes peticions, i fent referència a la po-bresa energètica, també es va acordar fer una proposta de pla d’acció per a l’any 2015.

reunió celebrada el 27 de juny

aCordS EN maTèria dE bENESTar

El passat 12 de juny la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’FMC, presidida per Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat i president de la Comissió, es va reunir per explicar els treballs que han derivat de les reunions del Comitè d’Experts que assessora al Departament de Territori i Sostenibilitat sobre la reforma de les po-lítiques d’ordenació territorial i d’urbanisme, comitè que és l’encarregat de formular un “Codi de Territori”, i del qual l’FMC en forma part. Aquest comitè va iniciar els treballs sobre la Llei d’arquitectura, que té com objectiu fonamental reivindicar el valor de l’arquitectura del país; però també es va iniciar el debat sobre qüestions relacionades amb l’habitatge protegit, la intervenció en sòl urbà, reserves de sòl, adaptabilitat i flexibilitat de figures i instruments urbanístiques... que seran elements a incorporar en la redacció de la futura Llei sobre l’ordenació del territori. En la reunió del 12 de juny també es va informar del recentment publicat Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. El nou funcionament de les comissions territorials d’Urbanisme i de la Comissió de política territorial de Catalunya va ser un altre dels temes informats en aquest plenari. Per últim, es va plantejar la proposta d’organitzar una jornada de treball conjuntament amb la Comissió d’Habitatge, per debatre aspectes de la futura Llei de territori, i sobre el dret a l’habitatge, amb la previsió de poder celebrar-la passat l’estiu.

reunió del plenari d’urbanisme i mobilitat de l’FmC

dEbaT SobrE ordENaCió TErriToriaL

Representants de l’Ens de l’As-sociacionisme Cultural Català (ENS) van visitar la Federació de municipis de Catalunya per tal de signar amb el president de l’FMC un conveni per establir un marc de col·laboració estable entre l’FmC i l’ENS. El conveni, signat pel president de l’ENS, Antoni Carné, i el president de l’FmC, Xavier Amor, tindrà una vigència anual.

Signat el conveni sobre asociacionisme cultural

FMC

Núm. 88 Juny de 2014 9

La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) és una entitat sense ànim de lucre que agrupa les asso promoure i gestio-nar bones pràctiques. També es va parlar d’activar en els municipis l’adscripció al programa “Ciutats Amigues de la Gent Gran” en el marc de l’interès en unes ciutats per totes les edats. Finalment es va presentar el programa “E-3” de la Fundació Cerdà per aprofitar el voluntariat de gent gran al servei de les necessitats de cada municipi.

La reforma local de Rajoy, que lamina competències i que afavoreix privatit-zar els serveis municipals, ha rebut un altre seriós avís del món local, que ha decidit anar unit amb totes les forces al Tribunal Constitucional, aquest passat 30 de juny, amb l’objectiu que deci-deixi amb celeritat aturar una llei que ha aconseguit el rebuig de tot el món municipal.Més de vuitanta caixes recollien així tota la documentació que els ajuntaments han presentat davant l’alt tribunal, tots els acords de govern contraris a aquesta llei. La representativitat d’aquests ajun-taments supera els setze milions i mig d’habitants. En el cas de Catalunya, són 8 de cada 10 municipis.Els ajuntaments catalans van estar representats per Àngel Ros, del PSC; Alberto López, d’ICV; Carles Pàramo, Manel Plana i Maite Rivero, de CiU; i tots ells van deixar constància que re-

butgen l’LRSAL, defensant els drets dels ciutadans a rebre per part dels seus consistoris els serveis que fins ara li han estat prestant i que resulten imprescin-dibles i que aquesta llei els hi treu. La delegació també va estar representada per l’actual president del Consell de Governs Locals, Miquel Buch.Amb aquesta llei, els ajuntaments no podran seguir aplicant polítiques so-cials en àmbits com educació, sanitat o ocupació, perquè no tindran ni recur-sos, ni capacitat ni competències per fer-ho. Cal recordar que ja hi ha dos informes del Consell d’Estat que diuen que aquesta reforma local és perjudicial. Des de la Federació de municipis de Catalunya ja fa molts mesos que consi-derem l’LRSAL com l’atac més greu fet mai en democràcia al municipalisme, amb unes repercussions enormement negatives per a milions de ciutadans i ciutadanes.

En el conjunt de l’Estat, la xifra ha arribat a més de 2.300

850 aJuNTamENTS CaTaLaNS, uNiTS CoNTra La rEForma LoCaL

El Govern va aprovar l’1 de juliol constituir la Taula sobre pobresa energètica, un òrgan de concer-tació social i assessorament per protegir persones amb vulnerabilitat econòmica a Catalunya. Es tracta d’una mesura que dóna continuïtat a la tasca que va iniciar el Govern el desembre quan va aprovar un decret llei per incloure en el codi de consum una definició de persones vulnerables i establir restriccions a la interrupció dels subministraments energètics durant l’hivern. Va pren-dre aquesta decisió davant de l’aug-ment del cost de l’energia i les difi-cultats d’una part de la població per assumir el cost dels serveis bàsics.Els objectius de la Taula seran remetre a la Cambra catalana pro-postes com la definició de “persona amb vulnerabilitat energètica”, els mínims vitals del proveïment ener-gètic a garantir; models de tarifes socials i mecanismes per a la seva sostenibilitat, i els criteris d’avaluació de la pobresa energètica.A més de la Federació, en formen part els departaments d’Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Benestar Social i Família, Economia i Coneixement, dos representants dels consumidors, l’ACM, l’Ajuntament de Barcelona, Gas Natural, Repsol, Càritas, Fundació Mambré, Creu Roja, la Taula del Tercer Sector, Ecoserveis, la Cooperativa Tarpuna i la Coordinadora d’assemblees de tre-balladors a l’atur de Catalunya.

Es va constituir l’1 de juliol

L’FmC Forma parT dE La TauLa SobrE La pobrESa ENErgèTiCa

actualitat de l’FmC

10

L’aCT

uaL

iTaT

La Federació de municipis de Catalunya (FMC), l’As-sociació Catalana de Municipis (ACM) i l’Autoritat Catalana de Proteccio de Dades (APDCAT) han firmat un conveni per millorar el tractament de les dades per-sonals i les garanties de privacitat en l’àmbit localEl conveni marc a tres bandes estableix les línies de col·laboració per poder detectar els problemes i neces-sitats dels ens locals en la gestió de la informació perso-nal així com per estudiar-ne els mecanismes d’actuació quan s’escaigui.Així mateix, l’APDCAT es compromet a assessorar l’FmC i l’ACM en l’elaboració d’un codi tipus que homogeneïtzi i harmonitzi el tractament de les dades personals en els ens locals adherits i afavoreixi el compliment de la nor-mativa sobre privacitat.L’acord estableix també els criteris de col·laboració per a la difusió i divulgació del dret a la protecció de dades en el marc municipalista així com l’organització de ses-sions formatives per estendre el coneixement i la prepa-

ració necessaris als diversos ajuntaments.El conveni el van signar l’1 de juliol a la seu de l’APD-CAT la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, M. Àngels Barbarà, el president de la Federació de municipis de Catalunya, Xavier Amor; i el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.

Conveni signat l’1 de juliol

CompromÍS amb La proTECCió dE dadES

Amb aquest títol es va celebrar a Barcelona el passat 5 de juny una jornada organitzada per l’European Social Network (ESN), una xarxa finançada per la Comissió Europea de la qual forma part el Departament de Benestar Social i Família. La trobada de l’ESN al Palau de Pedralbes ha reunit membres de la Comissió Europea, l’OCDE, la Xarxa Europea d’Experts Independents en Inclusió Social i representants de diferents unitats governamentals de Catalunya, Escòcia, Alemanya, Holanda i Polònia, els cinc països que integren el projecte “Invertir en serveis per a la infància”.L’objectiu ha estat posar en comú les polítiques públiques sectorials i comprovar el seu grau de consonància amb la Recomanació europea.La comitiva catalana, encapçalada per la consellera Munté, també ha estat integrada per la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Mercè Santmartí; la membre de la Permanent de la Comissió de Benestar i Accio Social de la Federació de municipis de Catalunya, Elena Embuena; el president de la Comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM, David Saldoni; el coordi-nador de PINCAT - Plataforma d’Infància de Catalunya, Francesc Estellés; i el president de la Taula per a la Infància i l’Adolescència de Catalunya (TIAC), Josep Maria Villena.

L’FmC va participar en aquesta jornada

iNvErTir EN SErvEiS pEr a La iNFàNCia

FMC

Núm. 88 Juny de 2014 11

La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) és una entitat sense ànim de lucre que agrupa les asso promoure i gestio-nar bones pràctiques. També es va parlar d’activar en els municipis l’adscripció al programa “Ciutats Amigues de la Gent Gran” en el marc de l’interès en unes ciutats per totes les edats. Finalment es va presentar el programa “E-3” de la Fundació Cerdà per aprofitar el voluntariat de gent gran al servei de les necessitats de cada municipi.

Amb la voluntat de conscienciar i alertar sobre els perjudicis que suposa l’LRSAL en els mitjans de comunicació locals i escenificar el suport del món local a la tasca que desenvolupen aquests mit-jans de comunicació, l’ACM, l’FmC, la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la Generalitat van orga-nitzar una jornada el passat dia 13 de juny. En el decurs de la jornada, juristes, periodistes i polítics van analitzar el pa-per dels mitjans de comunicació locals i van defensar el seu compromís per se-guir oferint als ciutadans una informació propera, de qualitat i professional, que asseguri un bon servei.En una taula rodona formada per Carles Capdevila, director del Diari Ara; Francesc Cano, cap d’informatius de Catalunya Ràdio; Aleix Parisé, periodista de Rac 1; Xavier Abelló, president de la coordinadora de televisions públiques locals; i Manel Ramon, president de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya; van reflexionar so-bre el futur dels mitjans de comunicació

locals i la seva importància. Entre d’al-tres aspectes, van destacat el valor de la proximitat, la rigorositat i el valor afegit de servei públic que generen.L’acte va servir també per llegir un manifest consensuat entre les diferents entitats en què es mostra el rebuig a l’LRSAL aprovada pel govern de l’Estat. També es reclama posar en valor la importància dels mitjans de comuni-cació locals per reflectir la pluralitat de la informació de proximitat. El manifest reclama també la prestació dels serveis de comunicació de proximitat com a una necessitat per a la cohesió social i territorial dels nostres pobles i ciutats.L’acte de cloenda va comptar amb la presència del president de la Federació de municipis de Catalunya, Xavier Amor; el president de l’ACM, Miquel Buch; el secretari de comunicació de la Generalitat, Josep Martí; i el president de l’FMCLC, Manel Ramon. Xavier Amor en la seva intervenció va posar en valor la utilitat, la cohesió del territori i el fo-ment de la llengua que fan els mitjans de comunicació locals i municipals.

Jornada celebrada al pati manning, de barcelona

EN dEFENSa dELS miTJaNS dE ComuNiCaCió LoCaLS

Els ajuntaments i consells comarcals tenen un paper molt important en l’aplicació del Pla d’actuació per prevenir els efectes d’una possi-ble onada de calor sobre la salut dels ciutadans (POCS 2014) que el Departament de Salut, conjun-tament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat a través del Servei Meteorològic de Catalunya, ha posat en marxa.Es ens locals estan implicats tant en el procés d’informació, com en el de protecció de la població en el cas d’alerta o emergència, així com quan sigui necessari activar el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT).Entre les actuacions preventives, caldria tenir identificats els col·lec-tius vulnerables per onades de calor, per això és important que els ens locals disposin d’un cens de la població de risc que, des dels ser-veis socials del municipi s’haurà de contrastar amb els centres d’atenció primària de salut, i d’un inventari dels centres de dia, d’internament i residencials climatitzats.A fi de garantir l’operativitat dels POCS en cas d’emergència, els ajuntaments hauran d’elaborar un pla municipal d’emergència en cas d’onada de calor sostinguda on es planifiqui la logística municipal per a la població afectada i que haurà de preveure, entre d’altres, habilitar cen-tres o instal·lacions d’acollida climatit-zats i el seu avituallament, i planificar els serveis de transport públic o privat més adequat per traslladar a la població crítica als centres habilitats i centres assistencials.

pla d’actuació

CaL prEvENir ELS EFECTES dE LES oNadES dE CaLor

12

actualitat municipal

ajuntament de Sant Feliu de guíxols

FuTur muSEu dE La mEdiCiNaL’Institut d’Enginyeria Biomèdica de Catalunya (IBEC), centre de recerca que té per objectiu do-nar suport a la recerca i la difusió en el camp mè-dico-científic, col·labora amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, en el Museu que s’impulsa a la ciutat sobre salut i evolució de la medicina catala-na, i que portarà per títol “Curar-se en salut”. Cal recordar que aquesta mostra serà una exposició que té per àmbit temàtic el tresor de la salut. L’Ajuntament i la institució volen treballar conjun-tament per realitzar tallers educatius relacionats amb les línies de recerca en biotecnologia.

ajuntament de barcelona

CoNTraCTaCió dE pErSoNES amb diFÍCiL aCCéS aL mErCaT LaboraL

El programa ‘Bons Compromís’, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, pretén millorar les possibilitats de trobar fei-na dels residents a la ciutat amb dificultats per accedir al mercat laboral. L’objectiu és donar feina a 1.340 persones -tant de majors de 40 anys amb més de 12 mesos a l’atur, com de persones en risc d’exclusió social-. El pla, que té un pressupost total de 22 milions d’euros, injectarà liquiditat a les petites i mitjanes empreses que ocupin aquestes perso-

nes. D’aquesta manera, no només es busca la creació d’ocupació, sinó també l’accés al crèdit al teixit empresarial, per tal que puguin posar en marxa nous projectes i incorporar talent format.

ajuntament de Lleida

prEmi a ‘apropa CuLTura’El programa socioeducatiu Apropa Cultura, al qual està adherit la Paeria, ha estat premiat per la Fundació ONCE Catalunya. L’Ajuntament de Lleida està vinculat des del setembre de 2012 al progra-ma, que facilita als col·lectius de persones amb risc d’exclusió social l’accés al programa musical i d’espectacles culturals i educatius de la ciutat. El programa Apropa Cultura ha permès l’accessibilitat i la inclusió de 216 persones, faciliitant el gaudi d’es-pectacles culturals i educatius de la ciutat, en con-cret, a l’Auditori Municipal Enric Granados, al Teatre de l’Escor-xador i al cicle de teatre i de dansa es-colar de la Regidoria d’Educació i Infància.

ajuntament de roda de Ter

SEmàForS amb bLuETooTh pEr a CECSDesprés d’haver fet proves pilot a Sabadell i en altres punts de l’Estat espanyol com Saragossa, la setmana pas-sada es va estrenar el primer semàfor d’aquestes caracte-rístiques en aquesta població osonenca Aquest semàfor compta amb tecnologia Bluetooth, que activa automàti-cament un senyal acústic al detectar el telèfon mòbil de la persona amb discapacitat visual quan està a prop del pas de vianants. També hi ha l’opció que l’usuari pugui activar el senyal acústic amb un comandament a distància. Aquesta iniciativa ha estat finançada per l’Ajuntament i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ONCE.

als ajuntamentsL’a

CTu

aLiT

aT

Núm. 88 Juny de 2014 13

un exemple a seguir

Els objectius principals del ii Congrés Nacional d’Enginyeria municipal són difondre els coneixements tècnics i de gestió més actuals que afecten els serveis municipals i establir un intercanvi d’experiències entre pro-fessionals, institucions i empreses del sector.Tindrà lloc a barcelona, el 23 i 24 d’octubre. http:www.ienginyerscivils.cat

Enginyeria

Per conèixer què és la planificació estratègica, identificar les seves fa-ses, diferenciar nivells de planificació, saber què és un projecte i revisar les pràctiques de participació ciutadana, entre d’altres, l’INAP organitza un Curs sobre planificació Estratègica de desenvolupament Local, del 27 d’oc-tubre al 17 de novembre. http:www.inap.es/cursos-de-adminis-tracion-local

Desenvolupament

L’Ajuntament de Barcelona i l’As-sociació Internacional de Ciutats Educadores organitzen del 13 al 16 de novembre el Xiii Congrés internacional de Ciutats Educadores 2014, sota el lema “Una ciutat edu-cadora és una ciutat que inclou”. Acull cada dos anys docents, alcal-des, regidors, tècnics i d’altres en un espai de diàleg i intercanvi.http:www.bcn.cat/iaec2014

Ensenyament

bLaNES platges cardioprotegides

Els efectius del Servei de Vigilància Salvament i Socorrisme que s’ha posat en marxa han fet un curs especialitzat per utilitzar els 14 desfibril·ladors de què poden disposar, curs impartit per la Universitat de Girona mitjançant el programa de Dipsalut (Girona Territori Cardioprotegit) i ha format els socorristes de Blanes tant en l’ús dels desfibril·ladors automàtics (DEA) com en la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) que complementa l’aprenentatge. Es tracta d’un tipus de formació específica per a personal d’emergències, diferent al què s’imparteix a la ciutadania en general perquè pugui utilitzar els DEA públics.Per setè any consecutiu, el Servei de Vigilància,

Salvament i Socorrisme depèn directament de l’Ajun-tament, i això facilita una sèrie de funcions que a la resta d’ajuntaments que contracten el SVSS externa-ment no són possibles. Abans aquest servei s’havia fet a través de Creu Roja, com en moltes altres platges.El cas de Blanes ha estat estudiat i reconegut al I Congrés Internacional de Prevenció d’Ofegaments i Socorrisme Aquàtic Professional-SICOD 2014 celebrat el mes de maig a la Universitat Europea de Madrid. El cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, va presentar una ponència sobre la municipalització del servei de socorrisme que ja ha suposat que diversos ajunta-ments s’hagin adreçat al de Blanes per informar-se.

“aquest estiu les platges de blanes són pioneres a Catalunya i arreu de l’estat espanyol a l’haver estat les primeres en ser Territori Cardioprotegit”

T’interessa saber

Localret

14

dades: el petroli de la Societat de la informació

Amb aquesta iniciativa el consistori assegura que qual-sevol ciutadà o empresa pot accedir (i en diversos for-mats) a la mateixa informació que poden consultar els regidors i regidores del municipi, estadístiques relle-vants i, fins i tot, a la comptabilitat municipal. Es tracta d’un procés de “transparència i control democràtic”, amb un llistat format per conjunts de dades que s’ani-ran ampliant en la mesura que sigui possible.Gavà forma part d’un nombrós conjunt de municipis catalans que, a banda del tradicional web municipal, recullen en un portal específic i d’una manera més fàcil d’utilitzar el conjunt de dades que gestiona el municipi. El llistat és ampli i, per exemple, tenen por-tal de dades obertes Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Lleida, Manresa, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa i Viladecans. Pel que fa a governs, podem destacar el portal de la Generalitat i el del govern Basc; i d’Estats, podem fer esment dels Estats Units, França o Xile, entre d’altres. També hi ha valuoses iniciatives, com el grup Catalunya Dades, integrat per ens públics i pri-vats, el qual vol fer participar la societat en els proces-sos de generació de valor a partir les dades obertes.L’obertura de dades públiques (és a dir les que no es-tiguin subjectes a restriccions de privacitat, seguretat o drets d’autor) té, en general, dos vessants clarament definits: d’una banda, fomentar la transparència i el con-trol democràtic des de l’anàlisi i l’avaluació de les dades en què es concreta la gestió pública, i de l’altra, que els ciutadans, les empreses, les institucions acadèmiques, etc. reaprofitin les dades per generar valor econòmic, ja

sigui amb la creació de nous serveis o millorant la gestió dels ja existents. Això vol dir posar, donar valor i treure rendiment d’unes dades que no són propietat d’un ajun-tament sinó que ho són del conjunt de la societat.Qualsevol portal de dades obertes ha de complir una sèrie de requisits o “principis” de l’Open Data. Genèricament s’estableix una relació de mínims que as-senyala quines han de ser les seves característiques:• Públiques. Sense cap altra trava que les subjectes a privacitat, drets d’autor o seguretat.• Detallades. Mantenir el nivell més alt de detall d’ori-gen, en brut.• Actuals i freqüents. Així tindran més valor i precisió.• Accessibles. Facilitar la seva consulta i tractament.• Automatitzades. La seva estructura ha de permetre el seu tractament informàtic i automàtic.• Disponibles per a tothom. Sense que siguin necessàries identificacions o registres.• Obertes. En formats de lliure accés.• Lliures. Sense que els usuaris hagin d’oferir contra-prestacions.De l’obertura de dades es poden beneficiar la ciuta-dania i les empreses, però també l’administració, com ara amb la creació d’aplicacions. A més, també tindrà més canals per rebre, en temps pràcticament real, les incidències, queixes, suggeriments, etc. dels usuaris.També cal posar de relleu els beneficis que la posada en comú de les dades té per a la interoperabilitat de tots els nivells de les administracions públiques, amb una eficiència més gran de l’Administració, reducció de temps i desplaçaments per als ciutadans i reducció de costos humans i materials.

Fa uns dies l’ajuntament de gavà (el baix Llobregat) presentava el nou portal gavà obert/open data amb una qualificació “5 estrelles” d’acord amb el màxim nivell de reutilització de les dades recomanat pel consorci internacional W3C (World Wide Web Consortium)

més informació a la pàgina web www.localret.cat

Després de les eleccions al Parlament europeu, ara sí que

s’han alterat les coses, o més ben dit hi ha propostes de canvi importants. Per exemple, la reivindicació del dret a decidir entre Monarquia i República arran de la proclamació del rei Felip VI, s’assembla molt al dret a decidir que es demana a Catalunya sobre la seva inde-pendència. No s’ha permès cap de les dues consultes, però en canvi ha tirat endavant que els militants del PSOE escullin el seu proper secretari general, després d’haver defenestrat Alfredo Pérez Rubalcaba. I la idea ja s’ha instal.lat en altres partits. Fins i tot la necessitat de modificar a fons la Constitució ja té partidaris entre

les forces d’esquerra i de dreta.Pressionat per tot arreu, el president Mariano Rajoy, molt refractari sempre a les innovacions, s’ha vist obli-gat a suggerir algunes reformes “regeneracionistes”, entre les quals destaca que els alcaldes siguin els cap de la llista més votada. El PSOE no ho veu de mal ull, però ho vol discutir amb calma. I si més no, no volen fer la sensació d’una operació pensada senzillament perquè els dos grans partits salvin com puguin les pro-peres eleccions locals.Per això, gairebé tothom creu que les eleccions del 2015 es faran en unes condicions molt diferents de les del 2011. Ja es veurà quines seran.

La gENT voL dECidir“ La qüestió és que la forta baixada electoral del pp i el pSoE i l’ascens o l’aparició de forces alternatives, sobretot per l’esquerra, a les eleccions del 25 de maig estan plantejant una situació nova i al mateix temps estranya, que ningú no sap explicar ni administrar ben bé del tot ”Josep m. Sanmartí, periodista

A mesura que s’acosta la data del 9 de novembre, fixada per una majoria

de forces del Parlament com la idònia per celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya, les pressions per evitar-la van en augment. I les accions destinades a intentar garantir que es pugui fer, peti qui peti, també. En aquest darrer capítol s’hi hauria d’incloure la car-ta que va enviar el passat març la vicepresidenta del Govern i titular de Governació i Relacions Institucionals. Joana Ortega, als alcaldes demanant-els-hi col·laboració en la preparació de la consulta. La mesura va provocar una queixa del Grup Popular, que considerava que s’es-tava intimidant els alcaldes. A començaments de juliol, en una resposta escrita a una pregunta parlamentaria, Ortega va situar la carta en un marc de normalitat i de “donar compliment als mandats” de la Cambra catalana. En concret al de la declaració de Sobirania, que inclou

un punt en el que es diu que tant la Cambra com el Govern “han de fer partícip actiu de tot aquest procés el món local”. Està molt bé que el Govern vulgui comptar amb tothom en un procés d’aquesta importància, però cal que ho faci amb molta cura, que eviti donar la sen-sació que està pressionant i, sobretot, que mantingui el lideratge d’una forma molt clara.Queda cada cop menys temps per a la data i de mo-ment s’ha mogut ben poca cosa perquè es pugui fer de forma legal, sobretot per part del Govern central que l’hauria d’autoritzar o permetre. Per a aquest, la majoria del Parlament s’ha posat en un carreró sense sortida, i només hi ha la possibilitat de fer marxa enrere. Per als promotors de la consulta, aquesta s’acabarà fent, però ningú té clar com. Ja va sent hora que el Govern sigui molt més explícit sobre el seu paper i no traspassi cap responsabilitat a altres administracions catalanes.

CoNSuLTa amb aCTuaCió LoCaL“als ajuntaments se’ls pot demanar col·laboració, però no seria just que, si es dóna un xoc de legalitats espanyola i catalana, s’intenti traspassar al món local la responsabilitat de posar en marxa el mecanisme pràctic de la consulta”Salvador Sabrià, periodista

Núm. 88 Juny de 2014 15

opinió

disposicions

16

CaNviS EN LES SubvENCioNS pEr a aCTuaCioNS dE CoNSErvaCió i maNTENimENT dE LLErES púbLiquES EN Tram urbà

disposició:Resolució TES/1144/2014, de 22 de maig.DOGC núm. 6631, de 27 de maig de 2014.organisme:Agència Catalana de l’Aigua.

Amb l’objectiu de facilitar la presentació de sol·licituds als ens locals prenent en consideració les diferents circums- tàncies tècniques i organitzatives dels diversos tipus de municipis, el Consell d’Administració de l’Agència Cata-lana de l’Aigua, reunit el 21 de maig de 2014, va acordar la modificació de les bases 3 i 5 de la convocatòria de subvencions consistents en la realització d’actuacions de conservació i manteniment de lleres públiques en tram urbà, feta pública per la Resolució TES/898/2014, d’11 d’abril, a fi d’ampliar els terminis de presentació i resolució de les sol·licituds de subvencions, així com el termini per manifestar l’acceptació de les subvencions atorgades i la flexibilització d’un parell de requisits documentals.Així, la resolució modifica la base 3 i 5 de la convocatòria, i més concretament, de la base 3, la lletra b) i c) de l’apartat 2. I, de la base 5, l’apartat 1, 2 i 5.

aigua

pLa aNuaL dE CoopEraCió aL dESENvoLupamENT pEr a 2014

disposició:Acord GOV/71/2014, de 27 de maig.DOGC núm. 6633, de 29 de maig de 2014.organisme:Departament de la Presidència.

L’Acord del Govern aprova el Pla anual de cooperació al desenvolupament 2014, amb el consens del sector, ja que compta amb el dictamen favorable per unanimitat del Con-sell de Cooperació al Desenvolupament. Les principals línies de treball del Pla són:• Defensar els drets de les persones i els drets dels pobles per aconseguir el compliment dels drets humans en la seva dimensió més àmplia, així com treballar per un model de cooperació transformadora i feminista que defensi els drets humans de les dones, perquè la desigualtat i la discrimina-ció contra les dones persisteix arreu del món i amb especial crueltat a les zones més empobrides.

CoopEraCió

• Millorar la coordinació del conjunt de les actuacions de cooperació al desenvolupament de la Generalitat, vetllar per la seva qualitat i treballar per la coherència de polítiques públiques del Govern.• Elaborar el nou Pla Director 2015-2018.• Impulsar mesures de suport al sector, especialment a les entitats, que permetin millorar la seva sostenibilitat, el tre-ball conjunt, la connexió i l’intercanvi de coneixements.• Promoure l’Educació per al Desenvolupament (EPD) com una eina imprescindible de transformació social al Nord, vinculada amb la millora de la incidència política a nivell internacional, per contribuir a formar una ciutadania soli-dària i compromesa amb les situacions de desigualtats. En aquest sentit, aquest any es convoca una línia de subven-cions d’EPD específica per a entitats.El Pla Anual 2014 es desplegarà en el marc d’enfortir el posicionament internacional de Catalunya i projectar la nació catalana a l’exterior en les seves dimensions his-tòrica, econòmica, lingüística i cultural, tal i com estableix el preàmbul de la Llei d’acció exterior, actualment en tràmit parlamentari. La cooperació al desenvolupament és una dimensió central i un tret identitari d’aquesta internaciona-lització i, per tant, forma part del conjunt de l’acció exterior de Catalunya. D’aquí, la vinculació i articulació amb la Llei d’acció exterior, així com el compromís amb iniciatives re-llevants de la societat civil, com la de l’Acord Nacional per a l’Acció Exterior.L’annex Pla anual de cooperació al desenvolupament per a 2014, es pot consultar a través de la pàgina http://cooperaciocatalana.gencat.cat, en el Departament de la Presidència.

diSTribuCió dE La doTaCió CompLEmENTària aL FoNS dE CoopEraCió LoCaL dE CaTaLuNya - aJuNTamENTS, aNy 2013

disposició:Resolució GRI/1002/2014, de 9 de maig.DOGC núm. 6622, de 14 de maig de 2014.organisme:Departament de Governació i Relacions Institucionals.

L’article 2 de la Llei 5/2014, de 8 d’abril, de mesures relati-ves al Fons de cooperació local de Catalunya del 2013 i el 2014, ordena distribuir una dotació complementària al Fons de Cooperació Local de Catalunya. Ajuntaments (FCLC), de l’any 2013, per un import màxim de 52.670.662,40 euros, per atendre la diferència d’aportacions que els ajuntaments hagin rebut entre el FCLC de l’any 2013 i el FCLC de l’any 2012, i també estableix que la dotació complementària in-clou la quantitat de 3.938.597,84 euros per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, que s’ha de distribuir

CoopEraCió LoCaL

FMC

Núm. 88 Juny de 2014 17

d’acord amb els criteris que determina l’article 51 de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat per al 2012, raó per la qual s’ha de procedir a realitzar aquesta distribució.En aquest sentit, la resolució determina el següent:Distribuir la quantitat de 52.670.662,40 euros en concepte de Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments, de l’any 2013, a càrrec de la partida pressupostària GO 03 D/460.0003/711 o equivalent del pressupost del Departa-ment de Governació i Relacions Institucionals, d’acord amb el desglossament de l’annex 1.Aquest import global inclou 3.938.597,84 euros per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, corres-ponent a cada ajuntament, la quantia que es detalla en l’annex 2 de la resolució.Condicionar el pagament de les participacions al compli-ment de l’obligació de trametre els pressupostos, les liqui-dacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Go-vernació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

pLa pEr aL drET a L’habiTaTgE

disposició:Decret 75/2014, de 27 de maig.DOGC núm. 6633, de 29 de maig de 2014.organisme:Departament de Territori i Sostenibilitat.

Aquest decret té per objecte aprovar i desplegar el Pla per al dret a l’habitatge de Catalunya, d’acord amb les previ-sions del títol V de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Els ajuts s’instrumenten mitjançant bases reguladores de subvencions i convocatòries periòdiques d’ajuts, subvencions o prestacions, que desenvolupen els programes llevat dels supòsits en què es preveu l’atorga-ment directe d’ajuts o prestacions.

habiTaTgE

muNiCipiS i pErÍodE d’apLiCaCió dEL proCEdimENT dE rEguLariTzaCió CadaSTraL

ECoNomia

disposició:Resolució de 22 d’abril de 2014.BOE núm. 105, de 30 d’abril de 2014.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

La resolució estableix que el procediment de regularització cadastral és aplicable des del dia següent a la publicació de la resolució en el BOE i fins al 30 de novembre de 2014, en els següents municipis de l’àmbit territorial de les gerències regionals, territorials i subgerències del Cadastre:a) Gerència regional de Catalunya-Barcelona: Berga, Cabrera d’Anoia, Calders, Cànoves I Samalús, Castellar del Vallès, Castellví de Rosanes, Copons, Lliçà d`Amunt, Lliçà de Vall, Olivella, Òrrius, Polinyà, Sant Celoni, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Eulàlia de Ronçana, Tordera, Ullastrell i Viladecavalls.b) Gerència territorial de Girona: Besalú, Figueres, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Pallerols, Sant Jordi Desvalls i Sant Martí Vell.c) Gerència territorial de Lleida: la Baronia de Rialb, Biosca, la Fuliola, Olius, Preixana, Soriguera, Talavera i Vilaller.d) Gerència territorial de Tarragona: el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, Sant Jaume d’Enveja, Camarles i Tarragona.

ampLiaCió dEL TErmiNi d’iNgréS dE La Co-TiTzaCió dELS NouS CoNCEpTES i imporTS CompuTabLES EN La baSE dE CoTiTzaCió aL règim gENEraL dE La SEgurETaT SoCiaL

disposició:Resolució de 6 de maig de 2014.BOE núm. 118, de 15 de maig de 2014.organisme:Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

La disposició final tercera del Reial decret llei 16 /2013, de 20 de desembre , de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors, va donar nova redacció a l’article 109 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, passant a computar a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social una sèrie de conceptes retributius fins llavors exclosos de la mateixa i, d’altra banda, han passat a computar en la seva integritat altres conceptes que anteriorment tenien establerta alguna limitació a aquest efecte. Aquesta modificació legal va entrar en vigor el 22 de des-embre de 2013, afectant la liquidació de les quotes del règim general meritades a partir d’aquest mateix mes . A fi de facilitar la liquidació i ingrés de la cotització correspo-nent a les primeres mensualitats afectades per la modifi-cació legal assenyalada, amb data 23 de gener de 2014, es va dictar resolució per aquesta TGSS, mitjançant la qual s’autoritzava l’ampliació del termini de liquidació i ingrés d’aquests nous conceptes computables corresponents als

oCupaCió

disp

osic

ions

disposicions

18

pLa dE SEgurETaT viària a CaTaLuNya 2014-2016

disposició:Acord GOV/62/2014, de 29 d’abril.DOGC núm. 6614, de 2 de maig de 2014.organisme:Departament d’Interior.

L’acord recull el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2014-2016 aprovat pel Govern el passat 29 d’abril. Es tracta d’un pla triennal, que té com a objectiu reduir la sinistralitat viària, com a mínim, fins al 30% dels morts enregistrats l’any 2010. El Pla (PSV), que es renova cada trienni, és un document que revisa i proposa les línies d’actuació que s’han de seguir per aconseguir els objectius generals de seguretat viària. Recull 117 accions, i constitueix la primera concreció del Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020, que el Govern va apropar el passat 14 de gener i, en con-sonància amb aquest, representa un primer pas en l’ob-jectiu de donar compliment a les fites de la UE per a l’any 2020, de reduir a la meitat les víctimes mortals de trànsit respecte al 2010. En aquest Pla es concreten i marquen aquests sis objectius principals: protegir els usuaris de la mobilitat i control eficaç de les conductes de risc; impulsar un espai continu de segu-retat viària (zones urbanes i interurbanes) i crear entorns de mobilitat transversals; involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura; disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de segure-

SEgurETaT viària

tat viària que permetin la consecució de resultats; i facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital.Quant a les accions del Pla, més d’un centenar, estan agru-pades en funció d’aquests sis objectius. Les més destaca-des són:1.- Ampliar l’educació sobre conducció segura de ciclomo-tors i motocicletes a ESO i.2.- Crear l’Observatori de Seguretat Viària.3.- Donar suport a les empreses per a l’elaboració de plans de seguretat viària laboral en els plans de prevenció de ris-cos laborals.4.- Impulsar Plans Locals de Seguretat Viària en els muni-cipis amb menys de 20.000 habitants, així com fer-ne el seguiment, l’avaluació i l’actualització: Des de l’any 2006, en l’àmbit local el Servei Català del Trànsit realitza Plans Locals de Seguretat Viària (PLSV) que tenen com a objectiu reduir el nombre de víctimes per accident de trànsit, reduir el nombre d’accidents amb víctimes, coordinar diferents àrees de l’ajuntament en tasques contra la sinistralitat, concretar un eix d’actuacions a favor de la seguretat viària i elaborar mesures per tal d’aconseguir els objectius plantejats. Fins a l’any 2013 s’han elaborat un total de 156 PLSV, que inclouen tots els municipis de més de 20.000 habitants, capitals de comarca i d’altres municipis que ho han sol·licitat. En total, els municipis on s’han realitzat PLSV representen el 81,4% de la població catalana. Per al trienni 2014-2016 es preveu dotar de PLSV tots aquells que tenen una població d’entre 10.000 i 20.000 habitants i encara no han elaborat el seu pla, així com també tots aquells municipis que ho demanin. 5.- Realitzar campanyes d’informació i sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol, drogues i psicofàrmacs en la conducció.6.- Crear nous grups de treball per abordar problemàtiques específiques en matèria de seguretat viària.7.- Implantar l’ISO 39001 en el Servei Català de Trànsit.

LLEi dE TELEComuNiCaCioNS

disposició:Llei 9/2014, de 9 de maig.BOE núm. 114, de 10 de maig de 2014.organisme:Prefectura de l’Estat.

L’àmbit d’aplicació d’aquesta llei és la regulació de les telecomunicacions, que comprenen l’explotació de les xarxes i la prestació dels serveis de comunicacions electrò-niques i els recursos associats, de conformitat amb l’article 149.1.21ª de la CE. Queden exclosos els serveis de comuni-cació audiovisual, els continguts audiovisuals transmesos a través de les xarxes, així com el règim bàsic dels mitjans de comunicació social de naturalesa audiovisual a què es refe-reix l’article 149.1.27ª de la CE. Així mateix, s’exclouen els

TECNoLogiES

períodes de liquidació de desembre de 2013 a març de 2014, determinant-se que els referits conceptes podien ser objecte de liquidació complementària i ingrés , sense apli-cació de recàrrec o interès algun, fins al 31 de maig de 2014. Tenint present que en aquests moments les circumstàn-cies que van donar lloc a la resolució de 23 de gener de 2014 es mantenen, a causa de la dilatada tramitació del desenvolupament reglamentari, i com que cal tractar de facilitar la liquidació i ingrés de la cotització corresponent a les primeres mensualitats afectades per la modificació legal assenyalada, la Direcció General de la TGSS, ha resolt auto-ritzar l’ampliació del termini de liquidació i ingrés dels nous conceptes computables en la base de cotització i l’import en què s’hagin incrementat altres conceptes a incloure en aquesta base, com a conseqüència de la modificació de l’article 109 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, corresponents als períodes de liquidació de desem-bre de 2013 a maig de 2014. Els referits conceptes poden ser objecte de liquidació complementària i ingrés sense aplicació de cap recàrrec o interès fins al 31 juliol 2014.

FMC

Núm. 88 Juny de 2014 19

SErvEiS d’iNFormaCió, diFuSió i aTENCió TurÍSTiCa dE CaTaLuNya

text normatiu introdueix els criteris per adaptar les oficines de turisme de la Xarxa a l’ús avançat de les TIC, d’acord amb els diferents programes del Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016, establint el requisit de disposar d’accés a Internet per a les persones usuàries, així com la possibilitat que els punts d’atenció turística es puguin constituir en espais virtuals. També preveu l’aplicació de la normativa d’accessibilitat per tal de garantir que les perso-nes amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin fer ús dels serveis d’informació, difusió i atenció turística en condicions anàlogues a la resta. Finalment, el decret ac-tualitza la classificació de la Xarxa d’oficines de turisme de Catalunya i els requisits a complir en cada categoria.La disposició transitòria preveu un termini de 6 mesos, comptats des de l’entrada en vigor d’aquest decret, per classificar-se en alguna de les tres categories previstes mit-jançant el procediment que estableix l’article 8. L’incompli-ment del mandat comporta la baixa de l’oficina de l’RTC.

TuriSmE

serveis que subministrin continguts transmesos mitjançant xarxes i serveis de comunicacions electròniques, les activi-tats que consisteixin en l’exercici del control editorial sobre els continguts i els serveis de la Societat de la Informació, que regula la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, que no consisteixin, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques.

CaLENdari oFiCiaL dE FESTES pEr a 2015

disposició:Ordre EMO/133/2014, de 14 d’abril.DOGC núm. 6613, de 30 d’abril de 2014.organisme:Departament d’Empresa i Ocupació.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2015 les se-güents: 1 de gener (Cap d’Any); 6 de gener (Reis); 3 d’abril (Divendres Sant); 6 d’abril (dilluns de Pasqua Florida); 1 de maig (Festa del Treball); 24 de juny (Sant Joan); 15 d’agost (l’Assumpció); 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya); 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya); 8 de desembre (la Immaculada); 25 de desembre (Nadal); i 26 de desembre (Sant Esteve).A més, es fixaran dues festes locals, retribuïdes i no recu-perables, a proposta dels ajuntaments. El calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya.

TrEbaLL

CompoSiCió i FuNCioNamENT iNTErN dELS òrgaNS urbaNÍSTiCS dE La gENEraLiTaT dE CaràCTEr CoL·LEgiaT

disposició:Decret 68/2014, de 20 de maig.DOGC núm. 6628, de 22 de maig de 2014.organisme:Departament de Territori i Sostenibilitat.

El decret integra dins d’un únic text reglamentari la re-gulació actualment dispersa en diverses normes sobre la composició i el funcionament intern dels diversos òrgans urbanístics col·legiats de la Generalitat, i es despleguen els preceptes de diverses lleis (Text refós de la Llei d’urba-nisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost; la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona; i la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metro-politana de Barcelona).Aquest decret, respecte de la regulació reglamentària vigent, suposa simplificar els òrgans col·legiats existents i indirectament la tramitació urbanística, en suprimir l’exi-gència de constituir una ponència tècnica per elaborar la proposta prèvia a la resolució dels expedients que han de ser sotmesos a les comissions territorials d’urbanisme. La composició d’aquestes comissions, amb participació de les administracions urbanístiques i sectorials afectades i de persones o entitats representatives en l’àmbit professional o acadèmic, garanteix convenientment, a partir dels informes tècnics elaborats, l’encert en la decisió, sense necessitat de comptar amb el parer previ d’un òrgan col·legiat de compo-sició molt similar al de les mateixes comissions. Així mateix, aquest decret crea una comissió territorial específica per a l’àmbit territorial de la vegueria de l’Alt Pirineu.

urbaNiSmE

disposició:Decret 66/2014, de 13 de maig.DOGC núm. 6624, de 16 de maig de 2014.organisme:Departament d’Empresa i Ocupació.

El decret adequa la regulació dels Serveis d’informació, difusió i atenció turística (IDAT), establerta pel Decret 127/2010, de 14 de setembre, a l’actual context econòmic, i l’actualitza principalment en els àmbits de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’accessibilitat i la classificació de les oficines de turisme. En aquest sentit, el

disp

osic

ions