les responsabilitats legals

8/9/2019 Les responsabilitats legals

1/82

16Informes breus E D U C A C I

Les responsabilitats legalsen les activitats educativesrealitzades ms enll del

temps lectiuNeus SorianoRamon PlandiuraEva Izquierdo


2/82


3/82

Les responsabilitats legals en les activitats educativesrealitzades ms enll del temps lectiuNeus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo


4/82


5/82

Informes breus 16 E D U C A C I

Les responsabilitats legalsen les activitats educatives

realitzades ms enll deltemps lectiuNeus SorianoRamon PlandiuraEva Izquierdo


6/82

Informes Breus s una collecci de la FundaciJaume Bofill que es distribueix gratutament. Shipubliquen els resums i les principals conclusionsdinvestigacions que han estat promogudes per laFundaci, aix com documents indits en llenguacatalana, i que com succeeix amb els resums deles investigacions, es consideren rellevants pel seu

inters social i poltic.

Primera edici: juny 2009

dels textos: Neus Soriano, Ramon Plandiura i EvaIzquierdo

daquesta edici:Fundaci Jaume Bofill, 2009

Provena, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat

Edici a cura dEditorial Mediterrnia

Disseny: Amador GarrellMaquetaci: Jordi Vives

ISBN: 978-84-8334-060-8


7/82

ndex

Resum 9

1. Unes consideracions inicials 11 El treball 13 Les responsabilitats 14 Ms enll del temps lectiu 14

2. Responsabilitat civil 19Unes notes conceptuals 21

Els menors 21 Els centres docents 22 La responsabilitat contractual i extracontractual 23 Els danys 24

La responsabilitat extracontractual 26

Els preceptes que la regulen 26 La diligncia dun bon pare de famlia 28 La responsabilitat quasi-objectiva dels centres 29 La responsabilitat de professors i altres 30

Els requisits de la responsabilitat extracontractual 31 Existncia dun dany a la vctima 32 Existncia duna acci o omissi amb intervenci de culpa o negligncia 35 Relaci de causalitat 41

3. Responsabilitat penal 43Les responsabilitats penals 45

Responsabilitat penal dels menors dedat 46 Responsabilitat penal dels adults 50

Responsabilitat civil derivada duna infracci penal 53 En el cas de menors 54 En el cas dels adults que tenen cura dels menors 56


8/82

8

4. La responsabilitat patrimonial de lAdministraci 57Criteris generals 59Criteris en lmbit dels centres pblics 61

5. La cobertura de les responsabilitats 65Unes consideracions 67La cobertura de les persones 68

Empleats pblics i treballadors 68 Professionals autnoms 69 Voluntaris 70 Estudiants 71 Mares, pares i tutors/ores 73 Persones a ttol individual 74

6. Algunes conclusions 77


9/82

9

Resum

Aquest treball pretn informar dalguns aspectes legals que envolten les activitatseducatives que tenen lloc ms enll de lhorari lectiu sense perdre de vista queall que s de veritat imprescindible quan es treballa amb menors s el seny, i

que les responsabilitats legals no deriven tant de lassumpci de responsabilitatssin dexercir-les irresponsablement.

Situa el concepte de responsabilitat civil en relaci amb les activitats educati-ves enteses en la seva ms mplia expressi, particularment aquelles que, perdesenvolupar-se fora del temps lectiu, semblen tenir una regulaci ms oberta.

Conclou amb algunes reflexions que alerten sobre la dificultat de proporcionar

receptes universals sobre la inabastable casustica de situacions susceptibles deproduir danys i responsabilitats; la necessitat de seguir les normes reguladoresde cada activitat; la convenincia de desenvolupar les activitats en el marc orga-nitzatiu del centre educatiu o duna organitzaci; la importncia que les famliesestiguin informades, i la necessitat dactuar amb diligncia en cas de produir-sealgun dany. Tot aix sense deixar de constatar que les activitats socioeducativessn un espai en qu els nens i les nenes aprenen a relacionar-se i a actuar ambaltres nens i nenes, a crixer i provar noves coses, i a anar tenint cada vegadams capacitat de ser autnoms.


10/82


11/82

Unes consideracions inicials1


12/82


13/82

13

Potser convinguin tres consideracions inicials, la primera sobre com llegir aquesttreball i les altres dues referents al ttol, una sobre les responsabilitats i laltrasobre el ms enll del temps lectiu.

El treball

Sha dadvertir el lector sobre els efectes perversos que pot tenir un treballdaquestes caracterstiques. Perqu ho exigeix el treball, aqu es parla de les res-ponsabilitats legals i, per tant, sha de posar elzoom sobre riscos, imprudncies,assegurances, normes, intervenci dels tribunals... per tinguem en compte ques unzoom. La realitat educativa s ms panormica i, per sort, t moltes altreszones en les quals els focus poden ressaltar realitats ms engrescadores.

Aquest treball pretn informar dalguns aspectes legals sense perdre de vistaall que s ms imprescindible quan es treballa amb menors, tamb a efec-tes deventuals responsabilitats legals, que s el seny, i tamb del fet que lesresponsabilitats legals no deriven tant de lassumpci de responsabilitats sindexercir-les irresponsablement, sense seny.

El que pretn aquest treball s, sobretot, que aquelles persones i organitzacions

que fan i que volen fer coses en el mn educatiu les puguin fer, sense ms cau-


14/82

14 Les responsabilitats legals en les activitats educatives ms enll de temps lectiu

teles que aquelles que imposa el seny o, en paraules de la llei, que imposa la

diligncia dun bon pare de famlia.

Les responsabilitats

La primera consideraci s que no es tracta destendrens sobre el concepte deresponsabilitat, indestriable de la realitzaci de qualsevol activitat humana, nidinsistir que una cosa s ser responsables, quelcom que ens s exigible a tots,i una altra s ser culpables, cosa que, sortosament, ja no s exigible a tots. Sireparem en la infinitat dhores que es dediquen en el nostre pas a activitats es-colars i a activitats educatives i socioeducatives, els milers dadults i, sobretot,de menors que hi participen, moltes vegades en activitats en qu el risc zeros un desidertum si s que no ho s sempre, segurament ens adonarem delexcepcional bona salut del sistema.

Tanmateix el nostre ordenament jurdic1

t la seva prpia configuraci de lesresponsabilitats, sobretot en inters dels ciutadans, menors o no, que puguinpatir una lesi en els seus bns o persones, un sistema que permet cobrir i/ominimitzar el dany i determinar qui ha de fer-se crrec de la seva reparaci.Bsicament es parlar de la responsabilitat civil, sense obviar leventualitat deresponsabilitats penals, de les responsabilitats de lAdministraci, aix com deles assegurances.

Ms enll del temps lectiu

La segona consideraci fa referncia al ms enll del temps lectiu. Potser convin-gui subratllar dantuvi que el temps lectiu s un concepte molt ms redut que eltemps escolar, sent-ne noms una part, i que les activitats realitzades ms enll

1. Fonamentalment el Codi civil espanyol, en dir la Constituci espanyola de 1978 que s lEstat

qui t competncia exclusiva, entre altres, pel que fa a la legislaci civil, per establir les bases deles obligacions contractuals (article 149.1.8).


15/82

Unes consideracions inicials 15

del temps lectiu poden comprendre activitats dintre i fora de lhorari escolar. De

vegades, tamb en els grans documents,2 no es fila tan prim a lhora de precisaraquests dos conceptes. En aquest sentit, resulta aclaridora la definici que fade lhorari escolar lactual reglament regulador de ls social dels edificis delscentres pblics,3 que s aquesta:

Sentn per horari escolar a efectes del que sestableix en aquesta dis-posici el perode temporal que comprn lhorari lectiu i interlectiu delmigdia, aix com el perode anterior i posterior a lhorari lectiu en qu esdesenvolupen activitats extraescolars o complementries aprovades pelconsell escolar del centre i previstes en la seva programaci anual.4

Les instruccions dinici de curs que dicta el Departament dEducaci per als cen-tres pblics i privats que imparteixen els diversos ensenyaments, si b quan esrefereixen als centres pblics que en depenen parlen amb ms detall de lhoraridels centres, per a tots, pblics i privats,5 estableixen el segent:

Fora de lhorari lectiu destinat a lensenyament reglat el centre pot progra-mar activitats complementries i extraescolars. La realitzaci daquestesactivitats, que seran de carcter voluntari, no pot comportar, a lalumnatque no hi participi, discriminaci o modificaci de lhorari lectiu o delcalendari escolar.

2. El document programtic de lEntesa Nacional pel Progrs, lactual Govern de la Generalitat deCatalunya, quan fixa els seus objectius educatius, es refereix a obrir els centres educatius ms enllde lhorari lectiu en collaboraci amb els ajuntaments i el teixit associatiu, i lEstatut dautonomia,en referir-se a les competncies municipals en educaci (article 84.2) parla de manteniment iaprofitament, fora de lhorari escolar, dels centres pblics.3. Article 3.3 del Decret 218/2001, de 24 de juliol.4. El mateix solen dir les circulars dinici de curs com, per exemple, la instrucci 17 de les dictadesper a lorganitzaci i funcionament dels centres educatius pblics deducaci infantil i primriai deducaci especial per al curs 2008-2009, que diu: ... lorganitzaci per al perode de tempsde lhorari escolar, que sinicia en obrir les portes dentrada al recinte escolar i finalitza quan es

tanquen a lefecte de les activitats incloses en la programaci general del centre.5. Per als centres privats dinfantil, primria i educaci especial, la instrucci 14 del curs 2008-2009.


16/82


La programaci de les activitats que hagin de ser realitzades fora del recinte

escolar o que pel seu carcter general impliquin lalteraci de lhorari lectiuhabitual, shaur dincloure en la programaci general del centre o shau-r de preveure amb lantelaci mnima dun trimestre i ser aprovada pelconsell escolar. En el marc daquesta programaci, les activitats concretesles autoritzar el director o directora i es comunicaran al consell escolaren la primera reuni daquest.No es podran fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels qualshaur de ser necessriament mestre/a, llevat daquelles sortides en quel consell escolar determini altres condicions que exigeixin una proporcisuperior.A lalumnat que participi en activitats fora del centre li caldr lautoritza-ci escrita dels pares, mares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot seranual sempre i quan es comuniquin prviament les sortides a les famlies,dacord amb el que estableixi el consell escolar. Per a aquelles sortidesque impliquin pernoctar fora del domicili familiar caldr una autoritzaci

especfica.

No hi ha una definici legal de les activitats complementries i extraescolars,llevat de la continguda en la normativa que regula aquestes activitats en elscentres concertats, que tamb fa referncia als serveis escolars de menjadors itransports.6

Dacord amb aquesta normativa,7 peractivitats complementries sha dentendre

... les que no figurant expressament incloses en els plans i programes oficials,tenen com a finalitat el perfeccionament i ampliaci de la tasca educativa, culturali social realitzada pel centre, de manera que es completa el procs de formaci

6. Els serveis escolars sn diferents dels serveis educatius del Departament dEducaci, configuratscom rgans de suport permanent a la tasca docent de mestres, professors i centres docents, i regulatsen el Decret 155/1994, de 28 de juny, modificat per Decret 180/2005, de 30 dagost, i que compre-nen els CRP, els EAP, els CREDA i altres centres per a diversos tipus de disminucions, CdA i ELIC.

7. Article 1.1 i 2 del Decret 198/1987, de 19 de maig, pel que es regulen les activitats complement-ries, extraescolars i de serveis dels centres docents en rgim de concert de Catalunya.


17/82

Unes consideracions inicials 17

dels alumnes mitjanant el desenvolupament de determinats aspectes del pro-

jecte educatiu. I, peractivitats extraescolars sha dentendre ... les que tenencom a finalitat la formaci dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleureno relacionats amb lactivitat escolar i que poden ser contemplats en el projecteeducatiu del centre.

Conv precisar, per, que ambdues normes tenen dues finalitats instrumentalsconcretes, una, regular ls social dels centre pblics i, laltra, regular les activi-tats complementries i extraescolars dels centres concertats bsicament per laseva incidncia en el cobrament de quotes.

En tot cas, el gruix dels referents, tamb els jurisprudencials, sol tenir com asupsits de fet les activitats dels centres educatius i les seves activitats i serveisassociats,8 i ms rarament aquest mn educatiu molt ms ample i dispers queneix i es desenvolupa ms enll de lescola i en el qual participen nous agents inoves maneres dorganitzar-se i de fer. Aix no obstant, per les incertes fronteres

daquelles realitats que neixen de lescola i de fora de lescola, tamb per allque tenen unes i altres de com, la mirada a all que succeeix en lhorari escolarno limitat al temps lectiu, s sempre dinters.

8. Les activitats complementries i extraescolars compreses en la programaci anual dels centresi els serveis de transport i menjador.


18/82


19/82

Responsabilitat civil2


20/82


21/82

21

Unes notes conceptuals

Quan parlem de responsabilitat civil parlem de lobligaci legal de respondrepels danys causats a la persona o als bns dun altre, cosa que pot succeir en

totes les activitats de la vida. Mirarem de situar, doncs, el concepte legal de res-ponsabilitat civil a una daquestes activitats, les educatives, enteses en la sevams ampla expressi, particularment aquelles que, per situar-se fora del tempslectiu, la seva regulaci i cobertura es presta a situacions ms obertes. Abans,per, unes anotacions conceptuals.

Els menors

Amb carcter general es fa servir el concepte de menors per referir-nos a tots elsnens i nenes que participen en les activitats que formen part de la programacigeneral dels centres i que excedeixen les activitats ordinries del seu horari lectiu,inclosos els serveis de menjador i transport, siguin quins siguin els seus orga-nitzadors, aix com tots els altres nens i nenes que participen en qualsevol altraactivitat educativa o socioeducativa promoguda i/o realitzada per les diversesiniciatives pbliques i socials, dintre i fora de les escoles. En tot cas sentendr

permenors dedataquells que ho sn des del punt de vista del dret civil s a


22/82


dir nens i nenes fins als divuit anys, per es distingiran, tal com fa la doctrina

jurisprudencial ms recent, els diferents graus de maduresa en funci de ledata lhora de determinar eventuals responsabilitats.

En aquest sentit es pot avanar que els tribunals solen entendre que els menorsde set anys no tenen prou capacitat de discerniment, que a partir daquestaedat comencen a poder valorar situacions de risc, que a partir dels catorze anysja sn conscients del que s actuar amb negligncia o imprudncia i que, quansacosten als divuit, sels pot exigir, en general, la diligncia dels majors dedat.

Els centres docents

Tamb es far referncia als possibles subjectes responsables daquests danystenint en compte la necessitat duna interpretaci extensiva del concepte titulardel centre docentprevist a larticle 1903 del Codi civil.9 En una lectura integrada

daquest codi, shi inclouen tamb com a possibles subjectes responsables, ams dels centres educatiusstrictu sensu , la resta dentitats que, duna manera oaltra intervenen en el quefer educatiu o socioeducatiu dels menors des dels seusdiversos angles. s com entre els autors entendre que lexpressi centre docentno sha dinterpretar de forma restrictiva10 i, per tant, shan dincloure en aquestconcepte, a ms dels collegis i instituts, escoles bressol, entitats organitzadoresde campaments, granges-escola, escoles-taller, i dems activitats educatives,sempre i quan no siguin un centre densenyament superior.

Aix no obstant, com sha de llegir avui el Codi civil quan parla de centre docent,i quin pot ser labast real del terme, s quelcom inevitablement obert i no prousegur que, si b no altera el sistema general de responsabilitats dempreses o

9. Cal tenir en compte que el Codi civil, a les antpodes de les lleis educatives, data de 1889 i mantvigents bona part dels seu preceptes originaris, cosa que obliga a situar els seus preceptes dacordamb la realitat en qu shan daplicar.

10. Per exemple, el professor Lasarte en el seu llibre Principios de Derecho Civil 2, Derecho deObligaciones, Marcial Pons, Madrid, 2006, 10a. Ed., pg. 375.


23/82

23Responsabilitat civil

entitats, s que el pot matisar en algun aspecte, cosa que se subratllar en el

seu moment.

En tot cas, a efectes de responsabilitats s important la diferncia dels centresen funci de la seva titularitat pblica o privada en la mesura que el nostre or-denament jurdic tracta tamb diferenciadament ambds supsits.

La responsabilitat contractual i extracontractual

Abans de continuar conv tenir present que el nostre ordenament jurdic11 com-prn dues modalitats de responsabilitat civil, la contractual i l'extracontractual.La responsabilitat extracontractual civil neix de la premissa que qui ocasioniun dany a una persona o al seu patrimoni de forma injustificada est obligat areparar-lo o a indemnitzar la vctima per aquest dany. En canvi, la contractualneix com a conseqncia de lincompliment de les obligacions prviament esta-

blertes i consentides de forma voluntria per les parts, mitjanant un contracte.Perqu sentengui millor, la contractual neix per lincompliment del contracte,i lextracontractual no neix de cap contracte sin en el mateix moment de pro-duir-se el dany.

Aquesta distinci, per, important per a lestudi i compressi de la responsabilitatcivil i que conv conixer, perd transcendncia quan parlem de responsabilitatcivil en lmbit educatiu, ms enll del temps lectiu, donat que, en general,

no ens trobem davant duna activitat prpiament contractual, sin dun serveiintegrat en lmbit educatiu, en el qual saplica amb carcter general la culpaextracontractual prevista en els articles 1902 i 1903 del Codi civil. Certament queels supsits de responsabilitat contractual tampoc no sn una rara avis i, enaquest cas, noms cal reparar en tots els supsits de contractaci dempreses iserveis per part dels centres o AMPA, per les responsabilitats legals que resulten

11. Fonamentalment el Codi civil espanyol, en dir la Constituci Espanyola de 1978 que s lEstat

qui t competncia exclusiva, entre altres, pel que fa a la legislaci civil, per establir les bases deles obligacions contractuals (article 149.1.8).


24/82


de les activitats educatives i socioeducatives per danys a menors i/o tercers es

refereixen a la responsabilitat extracontractual.

Els danys

Es far referncia a dany, tant en relaci amb els dany fsics objectivables per uneslesions fsiques (ferides, traumatismes, contusions, etc.) o psicolgiques (casosde bullying o assetjament escolar)com per altres danys morals, sempre difcilsdavaluar, que afecten les esferes ms sensibles de les persones, el seu crdit,la seva dignitat personal. Unes notes sobre dos daquests drets mereixedorsdespecial protecci constitucional:12 el de la intimitat i el de la imatge.

Sadjudica a Solon, un dels set savis de Grcia, la frase: No diguis en pblic allque se tha confessat en privat. Aquesta, una norma de respecte elemental en lesrelacions personals, adquireix una major rellevncia quan qui t accs a lesfera

ntima de les persones s qui ho fa en lexercici de la seva professi. En aquestcas, la Llei13 estableix que es considerar intromissi illegtima a la intimitat i,per tant, originadora de responsabilitat, en tot cas civil, la revelaci de dadesprivades duna persona o famlia que shagin conegut a travs de lactivitat pro-fessional de qui les reveli. Hom pensa sobretot en sacerdots o en professionalsde ladvocacia o la psicologia, per aquesta obligaci s extensible a tots elsprofessionals, tamb els del mn de leducaci i el lleure, que tenen tamb accsen ra de la seva feina a parcelles privatives dels menors i de les seves famlies.

Ls dimatges dalumnes, publicaci de dades de carcter personal i materialelaborat per lalumnat sn actuacions que afecten esferes molt personals delsmenors, cosa que ha estat motiu de preocupaci especial en lmbit escolar, so-bretot com a conseqncia de la generalitzaci de la reproducci de les imatges

12. Article 18 de la Constituci espanyola de 1978.

13. Article 7 de la Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig, de Protecci civil del dret a lhonor, a la inti-mitat personal i familiar i a la prpia imatge.


25/82


i de la recollida de dades.14 Daqu que el Departament dEducaci, en totes les

instruccions dinici de curs,15 tant si afecten alumnes de lescola pblica com dela privada, sesmerci a proporcionar criteris que puguin ser tils pels centres ique tamb ho poden ser per altres organitzacions que treballin amb menors. Enaquest sentit, a les instruccions es diu:

En relaci amb la publicaci dimatges, dades personals o materials lapropietat intellectual dels quals recau en lalumnat menor dedat, caltenir present que cal disposar de la corresponent autoritzaci signada peraquelles persones que nexerceixen la ptria potestat amb especificaciel ms concisa possible de la finalitat a qu es destinaran i la durada delautoritzaci. (...) Per facilitar lobtenci daquest consentiment de maneragenrica, el centre lliurar als pares, mares o tutors legals de lalumnat unmodel dautoritzaci i els informar de la possibilitat de publicar a la webdel centre imatges on hi hagi els seus fills o filles en activitats escolars lec-tives, complementries o extraescolars, i en qu es demanar autoritzaci

per a la publicaci daquestes imatges.

Conv subratllar que aquestes cauteles sn per a la publicaci i divulgaci de lesimatges i no afecten ls i tractament socials.

14. En aquest sentit, a ms de lesmentada Llei Orgnica 1/1982, conv tenir present la Llei 15/1999,de 13 de desembre, de Protecci de dades de carcter personal desplegada pel RD 1720/2007, de21 de desembre, que reconeix en alguns casos el consentiment per tractar les dades dels majorsde catorze anys.

15. Instruccions 22 i 42, respectivament, de les instruccions dinici de curs 2008-2009 per als centresdeducaci infantil i primria i especial dels centres pblics i privats.


26/82


La responsabilitat extracontractual

Els preceptes que la regulen

La norma bsica de la responsabilitat extracontractual establerta en el Codi civils que qui per acci o omissi produeixi un dany a un altre, intervenint culpa onegligncia, est obligat a reparar el dany causat. Tanmateix, la importncia dels

preceptes del Codi civil que regulen la responsabilitat extracontractual aconsellala seva transcripci:

Art. 1902El que por accin u omisin causa dao a otro, interviniendo culpa o ne-

gligencia, est obligado a reparar el dao.

Art. 1903

La obligacin que impone el artculo anterior es exigible, no slo por losactos u omisiones propios, sino por los de aquellas personas de quienes

se debe responder.

Los padres son responsables de los daos causados por los hijos que se

encuentran bajo su guarda.

Los tutores lo son de los perjuicios causados por los menores o incapacitados

que estn bajo su autoridad y habitan en su compaa.

Lo son igualmente los dueos o directores de un establecimiento o empresa

respecto a los perjuicios causados por sus dependientes16 en el servicio de

los ramos en los que tuvieran empleados, o con ocasin de sus funciones.

Las personas o entidades que sean titulares de un centro docente de en-

seanza no superior respondern por los daos y perjuicios que causen

sus alumnos menores de edad durante los perodos de tiempo en que los

16. El concepte de dependentdel Codi civil no s el mateix que t en la legislaci laboral, ms din-

mica i canviant i pensada per establir el sistema dobligacions i drets entre empresa i treballador. Aqus un concepte ms ample que inclou les altres persones, significativament el personal voluntari.


27/82


mismos se hallen bajo el control y vigilancia del profesorado del centro,

desarrollando actividades escolares o extraescolares y complementarias.

La responsabilidad de que trata este artculo cesar cuando las personas

en l mencionadas prueben que emplearon toda la diligencia de un buen

padre de familia para prevenir el dao.

Art. 1904El que paga el dao causado por sus dependientes puede repetir de stos

lo que hubiese satisfecho.

Cuando se trate de centros docentes de enseanza no superior, sus titula-

res podrn exigir de los profesores las cantidades satisfechas, si hubiesen

incurrido en duelo o culpa grave en el ejercicio de sus funciones que fuesen

causa del dao.

Potser convingui recordar que, lany 1991, en la lnia dall que ja venia apuntantla jurisprudncia i en una interpretaci de conjunt dels articles transcrits, es va

procedir a modificar el Codi civil en matria de responsabilitat civil en lmbiteducatiu.17 La redacci anterior establia que els mestres eren personalmentresponsables dels danys causats pels menors al seu crrec. Aquesta responsa-bilitat personal, que tenia lexcepci en lmbit educatiu del criteri general deresponsabilitzar els amos o directors dels perjudicis causats pels seus empleatsamb ocasi de les seves funcions, tenia el seu fonament en lanomenada culpain vigilando, especialment aplicable als professors. Sobretot com a conseqn-cia de lalarma produda en el sector per alguns casos18 i fent-se ress de les

demandes de les organitzacions de professorat, es va modificar el rgim de res-ponsabilitat a fi destablir que qui ha de respondre pels danys ocasionats pelsmenors sn les persones o entitats titulars dels centres, a qui correspon adoptarles corresponents mesures dorganitzaci per evitar que les criatures puguinpatir qualsevol dany, i no les persones individuals que en tenen la cura directa.El mandat de lactual article 1903 al respecte s ben precs: sn les persones o

17. Llei 1/1991, de 7 de gener, de Modificaci dels codis civil i penal en matria de professorat.

18. A Catalunya va tenir una repercussi especial el processament dun director descola del VallsOccidental arran de laccident patit per un menor.


28/82


entitats titulars les que han de respondre pels danys i perjudicis que causin els

seus alumnes menors dedat durant els perodes de temps en qu es trobin sotael seu control i vigilncia.

La diligncia dun bon pare de famlia

En tot cas, larticle 1903 del Codi civil estableix la responsabilitat extracontractualper actes o omissions de les persones de les quals sha de respondre, tret que esdemostri haver actuat amb tota la diligncia dun bon pare de famlia per prevenirel dany. La diligncia del bon pare de famlia esdev la pauta de comportamentclau en matria de responsabilitats.

El bon pare de famlia (bonus paterfamilias) s un concepte jurdic indeterminat,parent del seny, que admet una coincidncia social en els seus grans trets i que,per aix, ha resistit el pas del temps com un concepte til per mesurar diligncies.

La referncia a la conducta exigible a un bon pare de famlia es pot veure tamben altres moments del nostre ordenament jurdic, significativament quan el Codicivil defineix la culpa o negligncia en el seu article 1104, definici dinters peraquest treball:

Art. 1104La culpa o negligencia del deudor consiste en la omisin de aquella diligen-

cia que exija la naturaleza de la obligacin y corresponda a las circunstancias

de las personas, del tiempo y del lugar.Cuando la obligacin no exprese la diligencia que ha de prestarse en el

cumplimiento, se exigir la que corresponda a un buen padre de familia.

Sembla raonable entendre que, en la mesura que aqu els subjectes sn essen-cialment menors i el concepte de pare de famlia adquireix el sentit ms genu,sigui ms fcil concretar en cada cas quin seria el comportament que caldriaesperar dun bon pare de famlia, sempre amb el benents que les mltiples

maneres dentendre i exercir la funci, aix com les zones fronterers en qu han


29/82


dactuar pares i mares i tamb altres educadors, obligui a aterrar a les circums-

tncies de cada cas.

El Tribunal Suprem, a lhora de determinar en cada cas si sha actuat amb la dili-

gncia deguda, t bsicament en compte aquests tres criteris:

Ledat de la vctima, exigint una major cura dels alumnes de ms curta edat

que dels majors que ja tenen ms capacitats de preveure els perills i de ser

conscients dels seus propis actes. Lactivitat en la qual sha produt el dany, si era una activitat ordinria dintre

de lmbit escolar o b era una activitat perillosa que necessitava una major

vigilncia.

Ladequaci de les installacions, labsncia de professors que prestin

atenci a les activitats, i si la conducta danyosa era previsible.

La responsabilitat quasi-objectiva dels centres

Cal ressaltar, per, que levoluci de la jurisprudncia del Tribunal Suprem en

matria de responsabilitat civil dels centres docents ha anat conformant un criteri

en el qual, de fet, la culpabilitat de les entitats educatives es presumeix. s a dir,

sobre la base del pargraf final de larticle 1903 del Codi civil (La responsabi-

lidad de que trata este artculo cesar cuando las personas en l mencionadas

prueben que emplearon la diligencia de un buen padre de familia para prevenirel dao), la jurisprudncia ha anat considerant que la culpa extracontractual

no consisteix noms a ometre les normes inexcusables sin tamb en lactuaci

no ajustada a la diligncia exigible segons les circumstncies del cas concret,

de les persones, del temps i del lloc.

Conv insistir que larticle 1903 del Codi civil fa referncia a la responsabilitat dels

centres pels danys que provoquin els seus alumnes menors dedat, no sent

responsables dels actes dels alumnes majors dedat. En canvi, la responsabilitat


30/82


dels centres s que sha destendre tamb als alumnes majors dedat que estiguin

incapacitats, o que no es puguin governar per si mateixos.19

La responsabilitat de professors i altres

La responsabilitat civil dels titulars de centres docents, i tamb destablimentso empreses, no elimina totalment leventual responsabilitat de professors i depersonal que en depengui en el cas que hagin estat ells amb la seva conductaels causants del dany, i el centre, empresa o entitat els reclami la indemnitzacique hagin hagut de satisfer per aquesta conducta.

Tanmateix, com es veu en la transcripci que sha fet de la norma, larticle 1904del Codi civil cont dues previsions al respecte:

Amb carcter general el criteri s que qui ha de pagar pel dany causat per

una conducta imprudent o negligent dels seus dependents pot repetir contraells all que shagi hagut de pagar. Especficament pels centres docents, la possibilitat de rescabalar-se exigeix

dels seus professors un plus de gravetat en el seu comportament, com araque hagin incorregut en dol o culpa greu.

Si b aquests supsits sn rars, sobretot atesa la cobertura generalitzada de lesassegurances en el mn de leducaci, la menor protecci dels dependents en

general davant duna eventual reclamaci subratlla la importncia dentendreel centre docent i els professors en un sentit no estricte com sha avanat msamunt en parlar dels centres docents.

19. Qesti de la qual se nocupa, entre altres, Lourdes Tejedor Muoz a La guarda y acogimiento

de menores a Pous i Tejedor (coordinadores), Curso sobre la proteccin jurdica del menor. Madrid:Colex, 2001, p. 135 a 171.


31/82


No cal dir que la responsabilitat de professors i altres professionals pot ser directa

si la seva actuaci es realitza fora del paraiges de lempresa i/o organitzacien qu treballa, a ttol personal.

Els requisits de la responsabilitat extracontractual

Com ja sha avanat, la referncia central daquest treball s la responsabilitatextracontractual prevista en els articles 1902 i 1903 del Codi civil, que s la quees dna en els supsits que saborden, i no la que deriva dels contractes subs-crits entre parts i els seus eventuals incompliments.20 El mateix Codi civil contels requisits necessaris perqu es pugui apreciar lexistncia de responsabilitatcivil. Sn aquests tres:

a) Existncia dun dany a la vctima.b) Existncia duna acci o omissi en la qual intervingui culpa o negligncia.

d) Relaci de causalitat entre lacci o omissi i el dany sofert per la vctima.

Amb la mirada posada en el mn educatiu, els requisits de la responsabilitatextracontractual quedarien delimitats de la manera segent:

Existncia dun dany a la vctima

Les vctimes i els causants de lacci o omissi que provoca el dany poden serels mateixos menors de lentitat o el seu personal, o tamb menors i persones

20. Tots el contractes generen obligacions. Les obligacions que neixen dels contractes han decomplir-se en els termes expressats en els mateixos. No obstant, existeixen supsits, cas fortut ofora major, en qu lincompliment no provoca responsabilitat. Noms si aquest incompliment simputable a dol o culpa del deutor es deriva la responsabilitat contractual. El Codi civil espanyolestableix amb carcter general les conseqncies de lincompliment de les obligacions en el seuarticle 1101, en assenyalar que: Quedan sujetos a la indemnizacin de los daos y perjuicios cau-

sados los que en el cumplimiento de sus obligaciones incurrieren en dolo, negligencia o morosidad,y los que de cualquier modo contravinieren el tenor de aqullas.


32/82


33/82


En el cas de danys de menors ocasionats a menors, inevitables en tota activitat

en qu els nens i nenes han de crixer, experimentar, relacionar-se i actuar ambaltres nens i nenes, les previsions legals sn ben clares: el responsable delseventuals danys que socasionin als menors s del titular de lentitat durant eltemps que estiguin sota la seva vigilncia i control. Segons el Codi civil, la res-ponsabilitat que tenen els pares pels danys causats pels fills que estiguin sota laseva guarda, no la tenen les persones fsiques que socupen directament dellsquan estan sota la vigilncia dels centres sin els titulars dels centres.

Com exemples presentem dues sentncies de la Sala Civil del Tribunal Suprem.Una, de 10 de desembre de 1996, es refereix al cas duna nena de quatre anysque portava una xapa rodona amb imperdible i que, estant a classe, la va clavara lull dun altre nen. La famlia del nen lesionat va demandar la mare de la nenacausant de la lesi i el centre. La Sala va entendre que corresponia als professorsextremar la vigilncia, sobretot atesa ledat de la menor, perqu no duguessindamunt cap objecte susceptible de fer mal, amb condemna del centre no dels

professors i absoluci de la mare.21

La segona sentncia, de 28 de desembrede 2001, es refereix a una nena que, jugant a saltar la corda en temps desbarjo,la deixa anar de cop i amb lextrem lesiona lull duna companya. En aquest cas,la Sala procedeix a labsoluci del centre per entendre que es tractava dunaactivitat de realitzaci general i sense risc, i que hi havia una professora presentque va atendre immediatament la nena lesionada.

En el cas de danys a menors sense intervenci de menors, la producci del dany

pot tenir un origen divers, com ara la inadequaci i/o falta de manteniment dedeterminades installacions, la manca de mesures de seguretat, la manca deprevisi de riscos de determinades activitats. En aquests supsits entra en jocla prescripci general de larticle 1902 del Codi civil i qui respon s lentitat res-ponsable de les accions o omissions que han originat el dany, havent suavitzatsignificativament la jurisprudncia el concepte de culpa o negligncia que fona-menta la responsabilitat.

21. Probablement la xapa amb imperdible que duia la menor per anar a escola podria haver menatla Sala a entendre que la responsabilitat era compartida entre el centre i la mare.


34/82


Per fer-sen una idea, presentem tamb dues sentncies de la Sala Civil del Tri-

bunal Suprem. Una, de 5 de novembre de 2004, es refereix a laccident que vapatir un noi en gronxar-se del travesser duna porteria que no es trobava agafadaa terra. La Sala va entendre que la responsabilitat extracontractual de larticle1902 del Codi civil no consisteix noms en lomissi de normes inexcusables oaconsellades per la ms elemental experincia, sin en no haver actuat amb ladiligncia deguda segons les circumstncies concretes de les persones, el tempsi el lloc, el que, segons la Sala, va succeir en aquest cas.22 La segona Sentncia,tamb de la Sala Civil del Tribunal Suprem, s de 14 de febrer de 2000 i fa refe-rncia a laccident sofert per una adolescent de dotze anys dedat que, ocupantun lloc junt a la finestra a la classe de prctiques, la va obrir, va pujar a una deles taules i es va llenar. La Sala, atenent que la finestra estava situada a menysdistncia de terra de la que estableixen les normes de la Generalitat i que noestava protegida correctament, va entendre que, tot i que la caiguda al buit esva deure a un acte voluntari i conscient de la menor, el centre no havia pres lesmesures de precauci adequades, i que per aix sel declarava responsable civil

de laccident.

La vctima, una tercera persona aliena

Tamb aqu es contemplen els dos supsits: que el causant directe del dany siguiun menor o que el dany sigui causat sense intervenci dun menor.

Quan el dany a tercers s causat amb la intervenci culposa o negligent de me-

nors, s tamb el centre docent qui en respon quan els danys shagin produten lespai temporal en qu els menors es trobin sota la vigilncia i custodia delcentre. Ms que lespai fsic s important lespai temporal, tant si les activitats oels serveis es presten en les installacions del centre com fora. Tamb quan elsalumnes havien de ser al centre i no hi sn. Per illustrar-ho, tenim la Sentnciade lAudincia Provincial de Navarra, de 12 de novembre de 2004, que nesmenta

22. La Sentncia de lAudincia Provincial de Barcelona, de 6 de febrer de 2006, tamb arran de la

caiguda duna porteria porttil dun club esportiu, va determinar la responsabilitat del club, consi-derant sobretot que les installacions les utilitzaven menors dun centre docent en hores lectives.


35/82


daltres en el mateix sentit i aborda la qesti dels danys produts a tercers fora

del recinte del centre. En aquell cas va ser la crema dun vehicle per menors queshavien escapat o havien estat expulsats, entenent que les funcions de vigilnciaen hores en qu els menors havien de ser a lescola corresponien al centre i nopas als pares, ja que aquests deleguen les funcions en el centre des del momentde lentrada a lescola fins a lhora de la sortida.23

Les instruccions dinici de curs del Departament dEducaci per als centresdeducaci infantil i primria i especial24 socupen destablir criteris per als casosdabsentisme de lalumnat o de la recollida amb retard dels alumnes a la sortidadel centre.

Els supsits en qu les entitats poden ser responsables per danys a tercers sen-se intervenci dels menors sn les mateixes que quan les vctimes sn menors:descuits en el manteniment dedificis i installacions, manca de mesures deseguretat, manca de previsi dels riscos de determinades activitats per part dels

que les realitzen o per tercers.

Existncia duna acci o omissi amb intervenci de culpa onegligncia

Per poder parlar de la responsabilitat extracontractual, per actes propis o per fetsaliens, i poder atribuir aquesta responsabilitat a les entitats en els termes que es-

tableix el Codi civil, s requisit indispensable lexistncia de culpa o negligncia.

23. Leix central daquestes sentncies s la culpa in vigilando per la jurisprudncia ms recentcomena a advocar en aquest casos per entendre que tamb hi ha una culpa in educando, quecorrespon als pares. Conv recordar que, amb la mateixa intenci, lactual Projecte de llei dedu-caci de Catalunya diu que Lalumnat que intencionadament o per negligncia causi danys a lesinstallacions del centre educatiu o al seu material o el sostregui, ha de reparar els danys o restituirel que hagi sostret. En tot cas la responsabilitat civil correspon als pares i mares en els termes

previstos en la legislaci vigent.24. Instruccions 38 i 39 del curs 2008-2009.


36/82


Per illustrar aquestes responsabilitats, tenim la figura 2:

RESPONSABILITATS DE LES ENTITATS

VIGILAR ELS MENORS MANTENIR I CONTRO-LAR EL BON FUN-

CIONAMENT DE LESINSTALLACIONS DEL

CENTRE

EVITAR ELEMENTSESTRANYS I

INSTALLACIONS QUEPODEN GENERAR

RISCOS

GARANTIR EL NOMBRE,GRAU I NIVELL DEL

PERSONAL ADEQUAT ALES ACTIVITATS QUE ESREALITZEN I LES NECES-SITATS DE LALUMNATMS VIGILNCIA

QUAN LES CRIATURESSN MS PETITES OTENEN NECESSITATS

ESPECIALS

Figura 2.

Responsabilitats de les entitats

Font: Elaboraci prpia.

El concepte de culpa

Sha avanat que la culpa extracontractual s entesa per la jurisprudncia nonoms com lomissi de normes inexcusables sin en un actuar no prou ajustat ala diligncia exigible segons les circumstncies del cas concret, de les persones,

el temps i el lloc.25

En tractar-se de persones i entitats que realitzen la seva tasca sobre menors, laresponsabilitat deriva fonamentalment del deure de vigilncia que assumeixen,deure que s mes rigors quan menys edat tenen els menors o, en cas de disca-

25. El Tribunal Suprem accentua lexigncia de diligncia mesures de previsi, vigilncia, atencii cura per a la protecci dels menors, com es pot veure en les seves sentncies d'11 juliol de 1990,

22 de febrer de 1991, 7 de gener de 1992, 24 de febrer de 1993, 24 de mar de 1995, 10 doctubrede 1995 i 5 de novembre de 2004, entre altres.


37/82


pacitat, quan ms gran s el grau daquesta. Lexistncia duna acci o omissi

generadora de responsabilitat civil tamb pot tenir lloc, amb independnciaque les persones i entitats treballin o no amb menors, quan es causa un dany atercers intervenint culpa o negligncia.

Inicialment els tribunals eren ms rgids a lhora dapreciar lexistncia de culpaper, de mica en mica, han anat suavitzant aquest criteri per acabar establintque nhi ha prou amb un principi de prova, a ms dacreditar el dany sofert, perentendre que sha de respondre civilment daquest dany. De fet, com sha avan-at, el que hi ha avui s un criteri de responsabilitat quasi objectiva, amb unainversi de la crrega de la prova en benefici de la vctima, de tal manera que slentitat la que ha dacreditar que la seva actuaci i la del seu personal ha estatrealitzada amb la diligncia deguda.26

La concurrncia de culpes

Hi ha determinades accions en qu es pot donar la circumstncia que la cul-pa no sigui duna sola persona o entitat sin que estigui repartida entre msduna de les parts que, duna manera o altra, de manera directa o indirecta, hiintervenen. Es parla llavors de concurrncia de culpes. Les possibilitats sndiverses: entre un organitzador de lactivitat i el propietari de les installacionson es fa; entre els centres docents i les entitats que hi presten serveis; entre quiorganitza lactivitat i qui lexecuta, o entre les diverses entitats que participenen la seva realitzaci.

De manera particular es pot donar la concurrncia de culpes, i la conseqentresponsabilitat compartida, amb els pares o tutors del menor causant del dany.

26. En aquest sentit, la Sentncia del Tribunal Suprem, de 10 de mar de 1997, posa de manifestque la nueva redaccin del articulo 1903, (...) establece una responsabilidad prcticamente ob-

jetiva, en cuanto seala que las personas o entidades que sean titulares de un Centro docente de

enseanza no superior, respondern por los daos y perjuicios que causen sus alumnos menores

de edad durante los periodos de tiempo en que los mismos se hallen bajo el control o vigilancia delprofesorado del centro desarrollando actividades escolares o extraescolares y complementarias.


38/82


Llavors conv parlar de la culpa in vigilando i, tamb, de la culpa in educando,

que mereixen un tractament especfic.

Sha dit que la responsabilitat dels centres t el seu origen en la culpa in vigi-lando, en no haver complert el deure de vigilncia i control que tenen sobre elsmenors durant el perode en qu les famlies els ho han encomanat. Sha avanatque, en primer lloc, la responsabilitat in vigilando la tenen els pares sobre elsfills que es troben sota la seva guarda i que aquesta responsabilitat legal noes delega al personal dels centres quan els menors hi sn, sin als centres. Devegades es pot donar una concurrncia de culpes in vigilando entre els centresi els pares o tutors com, per exemple, si no es recullen les criatures a lhoradeterminada,27 o no es t la cura deguda que els menors no portin objectes quepoden causar danys als altres companys. De vegades, aquesta concurrncia deculpes pot procedir de la collaboraci dels pares amb les activitats organitzadespels centres, cosa que aconsella que aquestes activitats estiguin incorporadesen la programaci general dels centres o que estiguin fetes a laixopluc de les

assegurances corresponents.28

La concurrncia de responsabilitat amb els pares tamb es pot donar quan unmenor es lesiona ell mateix per una conducta negligent o quan amb aquesta

27. Sentncia del Tribunal Suprem, de 4 de desembre de 1991: la obligacin de guarda de los pa-dres renace desde el momento en que el centro escolar acaba la suya, lo que no ha de interpretarse

de manera rgida, pues impondra con carcter general a los padres la obligacin de recoger a los

menores inmediatamente de acabada cada clase, cosa por completo absurda, sino con la suficienteflexibilidad que cada caso demanda; si es habitual en el centro que los alumnos se queden en el

patio de recreo un corto espacio de tiempo despus de terminada la jornada lectiva, antes de ser

recogidos o trasladarse a sus domicilios, es obligado deducir que los padres cuentan con que has-

ta entonces estn vigilados por su personal; distinto hubiera sido si el centro tuviese establecido

como norma el cierre inmediato de todas sus instalaciones acabada la jornada porque entonces

s estaban obligados los padres a prever este hecho y la guarda inmediata de sus hijos menores .28. La Sentncia de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya,de 2 de mar, encara que en aquell cas la responsabilitat es dirimia entre un ajuntament i la Gene-ralitat, va deixar clar que el fet que lajuntament collabors en el servei de menjador dun centre

pblic depenent del Departament dEducaci no impedia que les responsabilitats derivades de lalesi dun alumne a lhora danar a fer s del servei no lhagus dassumir en exclusiva la Generalitat.


39/82


conducta lesiona terceres persones. Si en aquell moment el menor es troba sota

la vigilncia i control del centre, es pot donar una culpain vigilando, de la qualseria responsable el centre, per, en la mesura que el comportament censurabledel menor ha contribut a la producci del dany, es pot donar tamb una culpain educando, de la qual serien responsables els pares del menor com a respon-sables primers de la seva bona educaci.

Els tribunals, en principi, han manifestat en diferents ocasions que no s pos-sible declarar culpables dels seus propis actes els menors o incapacitats per laseva falta de capacitat dentendre. En aquest sentit, la Sentncia de lAudinciaProvincial de Valncia, de 22 dabril de 2001, va entendre que els menors senseprou capacitat per discernir no podien incrrer tampoc en negligncia genera-dora de responsabilitat civil. Altres vegades, per, s que han ents que podienincrrer en culpa les conductes de menors amb prou criteri per conixer lesconseqncies dels seus actes. Aquest s el cas de la Sentncia del TribunalSuprem, de 30 de desembre de 1999, que tracta dun adolescent de tretze anys

que es fa mal saltant de balc en balc, entenent el Tribunal que el menor teniacapacitat suficient per valorar el perill que suposava la seva conducta i, per tant,era tamb responsable de les lesions patides.

Culpa in vigilando i culpa in educando

La jurisprudncia ms recent, a ms de la culpa in vigilando, que poden tenirels pares o els centres segons qui tingui cura dels menors en aquell moment,

considera tamb la culpa in educando, que correspon essencialment a pares otutors, podent-se donar la concurrncia duna i altra culpa. Tanmateix, com acriteri general, els tribunals solen establir la responsabilitat del centre quan elfet es produeix en el perode en qu el nen est sota la seva vigilncia i control, ino dels pares. Tot i aix, hi ha pronunciaments en qu es recull la responsabilitatdels pares per no haver educat prou b els fills, entenent que comportamentscontraris a les normes mnimes de convivncia amb altres nens, o conductes derespecte elementals cap a les altres persones, formen part del deure deducaci

que corresponprima facie a les famlies. Aquest s el criteri dalguns dels pronun-


40/82


ciaments ms recents com s el cas de la Sentncia de lAudincia Provincial de

Madrid, de 26 de mar de 2002, que tracta duna nena que, participant en unaexcursi, va llanar una pedra contra lautocar que traslladava els nens. LAu-dincia va condemnar tant el centre docent pel seu deure de vigilar i controlarles criatures com els pares pel seu deure deducar.29 O el cas de la Sentncia delAudincia Provincial de Sevilla, de 30 de novembre de 2007, que condemna lamare i el centre per les lesions sofertes per un alumne com a conseqncia delcop de puny que li va donar un altre alumne, en considerar que lo ocurrido noes sino reflejo de la incorrecta educacin recibida en casa, debiendo atribuirse

tales lesiones, aparte de la responsabilidad del centro docente que en este pleito

no se ha hecho valer, a la culpa in educando achacable a la demandada, comoprogenitora del menor causante de dichas lesiones.

La doctrina jurisprudencial ms recent s ms sensible a la culpa in educando,carregant la responsabilitat en les famlies. Aquest s el cas de la Sentnciade la Secci 14 de lAudincia Provincial de Barcelona, de 23 de mar de 2006,

referida a un supsit en qu uns nens que van dexcursi comencen una barallai, en intervenir el professor, s colpejat pel menor i resulta lesionat. LAudinciade Barcelona dna per acreditat que el professor va actuar amb la dilignciadeguda i condemna els pares del menor sobre la base de larticle 1903.2, perculpa in educando dels pares que haurien dhaver instrut el seu fill amb relacia lobligaci de respectar i complir les ordres donades pels seus cuidadors, i norespondre a aquestes indicacions mitjanant una agressi.

29. Pel que aqu interessa, els termes daquesta Sentncia de lAudincia Provincial de Madrid, de26 de mar de 2002, sn els segents: ... la responsabilidad dimana de culpa propia del guarda-dor por omisin del deber de vigilancia, sin que exonere de responsabilidad el dato de no hallarse

presentes el padre o la madre cuando se comete el hecho ilcito, o que aquellos tengan que trabajar

o que no puedan, por razn de circunstancias familiares o sociales, estar siempre junto a sus hijos

menores de edad. No apreciamos obstculo alguno a la concurrencia de la responsabilidad de los

padres con la de los centros docentes, si bien en este caso la presuncin de culpa de los padres noestara en relacin al deber de vigilancia sino a una culpa in educando.


41/82


Relaci de causalitat

Larticle 1902 del Codi civil estableix com a requisit perqu tingui lloc la respon-sabilitat extracontractual que entre lacci o omissi i el dany existeixi un nexecausal, una relaci de causa i efecte.

La jurisprudncia estableix que perqu hi hagi relaci entre lacci o omissii el dany sha daplicar el principi de la causalitat adequada, que exigeix que

es produeixi una conseqncia natural entre lacte inicial i el resultat danys,valorant en cada cas concret si lacte o omissi t virtualitat suficient per poderconcloure que del mateix en derivi el dany produt. La jurisprudncia al respectes abundosa i variada.30

De com es pugui establir el nexe causal entre lactivitat organitzada i el danyprodut en dependr el naixement o no de la responsabilitat civil de la personafsica o jurdica organitzadora de lactivitat, nexe que, amb tots els seus matisos,

shaur de valorar en cada cas.

30. En aquest sentit, hi ha les sentncies del Tribunal Suprem de 13 de febrer de 1993, 23 de marde 1992 i 26 doctubre de 1981, entre daltres.


42/82


43/82

Responsabilitat penal3


44/82


45/82

45

Les responsabilitats penals

La responsabilitat penal sempre inquieta (no s assegurable, pot comportar pe-

nes de privaci de llibertat, comporta demrit social) i neix com a resultat de lacomissi duna de les infraccions previstes en el Codi penal. Es pot donar en totsels mbits, tamb leducatiu, encara que, sortosament, la responsabilitat penals una responsabilitat que sol entrar en joc molt amb comptagotes. Lesquemapodria ser el segent:

RESPONSABILITAT PENALNEIX EN EL MOMENT DE LA COMISSI DUNA

INFRACCI TIPIFICADA EN EL CODI PENAL

FALTA DELICTE

Figura 3.

La responsabililtat penal



46/82


No es tracta tampoc aqu daprofundir en el Codi penal ni dentrar en els tipus din-

fraccions ms greus o menys greus (delictes o faltes), doloses (voluntat conscientde cometre lacte) o imprudents, totes elles importants, i les seves conseqncies.Segurament la distinci que interessa als efectes que ens ocupen s entre lesinfraccions comeses per menors i les comeses per majors dedat.

Responsabilitat penal dels menors dedat

Un tractament judicial penal per a menors

Histricament sempre sha diferenciat la responsabilitat penal dels menors dela dels majors dedat. La nova Llei31 ha suposat un aven notable en la matria,amb un procediment especialitzat pensat en linters del menor que, en algunscasos, prova devitar-li lactuaci judicial i, en altres, prova de proporcionar-lidiferents possibilitats dactuaci educativa.

El tractament penal del menor t tamb el seu propi sistema en el qual inter-venen:

ElMinisteriFiscal,ambunafiscaliaespecficadedicadaaltractamentdemenors.

Equips tcnicsespecialitzatsencinciesnojurdiques,queauxilienelMinisteri Fiscal.

Unsjutjatsdemenorsqueseranelsnicsquepodranconixerijutjarelsdelictes o faltes que aquests puguin cometre.

s clar que no a tots els menors dedat els afecta la mateixa responsabilitat penal.La imputabilitat especfica del menor es refereix a nois i noies que tinguin unaedat de catorze anys o ms i que no hagin arribat als divuit, edat a la qual haelevat la nova Llei ledat penal del menor.

31. Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors,modificada per la Llei Orgnica 8/2006, de 4 de desembre.


47/82

47Responsabilitat penal

Amb relaci a les edats dels menors, el Codi penal32 ens ofereix la distinci se-

gent:

Menorsdecatorzeanys,alsqualsnoespodenimputarresponsabilitatspenals.

Majorsdecatorzeanysimenorsdedivuitanys,prpiamentanomenatsmenors a efectes penals.

La figura segent pot ajudar a situar la responsabilitat dels menors:

32. Art. 1 i segents del Codi penal.

AUTOR DEL DELICTE O FALTA MAJORDE DIVUIT ANYS

Aplicaci del Codi penalLlei Orgnica 10/1995 de 23 de novembre

AUTOR DEL DELICTE O FALTA AMB EDATCOMPRESA ENTRE CATORZE I DIVUIT

ANYS

Aplicaci de la Llei 5/2000de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat

penal dels menors

AUTOR DEL DELICTE O FALTA MENOR DECATORZE ANYS

No se li exigir responsabilitat segons la llei5/2000 reguladora de la responsabilitat penal

dels menors i se li aplicaran les normes sobreproteccions de menors previstes en el Codi civil.Lentitat pblica de protecci a la infncia adopta

les mesures de protecci adequades

Figura 4.

Tractament judicial penal dels menors d'edat



48/82


Criteris a seguir davant de situacions singulars

Les instruccions dinici de curs que dicta el Departament dEducaci solen inclourealguns criteris dactuaci en situacions singulars, entre elles, davant de proble-mes entre progenitors amb relaci als fills, davant de determinades actuacionspolicials amb alumnes, davant de leventual comissi duna infracci penal perpart dalgun alumne o davant de leventualitat de maltractaments.

Pel seu inters, es reprodueix all que diuen les circulars per a lorganitzaci i elfuncionament de centres educatius pblics deducaci infantil i primria i educaciespecial i deducaci secundria per al curs 2008-2009, davant de casos singulars:33

41.2. Criteris que cal aplicar davant de determinades actuacions policials

En el supsit que es presenti la policia judicial en les dependncies duncentre educatiu pblic, cal tenir presents els criteris dactuaci segents:

1. Si demanen endur-se algun alumne/a, cal:

Quesacreditincomapolicia,osigui,queexhibeixinelcarnetprofes-sional.

Queexhibeixinelrequerimentjudicial,odelafiscalia,queordenalac-tuaci.

Avisarelsparesotutors legals, si lalumne/asmenor,per talque

acompanyin el fill/a. Si no s possible comptar amb els pares o tutorslegals, els menors han de ser acompanyats pel tutor/a o per un altreprofessor/a.

Aquests criteris dactuaci han de cedir quan els agents de policia es trobindavant duna situaci durgncia, perqu lalumne/a intenti fugir o cometrealgun illcit penal dins el centre.

33. Instrucci 41 per als centres pblics dinfantil i primria i especial, i instrucci 37 per als centrespblics de secundria.


49/82


2. Si demanen identificaci o dades dalgun alumne/a, cal:

Quesacreditincomapolicia. Queexhibeixinelrequerimentjudicial,odelafiscalia,queordenilac-

tuaci.

En conseqncia, sense el previ compliment de les actuacions prece-dents, no es pot lliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar dadessollicitades per aquesta.

41.3. Criteris que cal aplicar en el cas de la presumpta comissi, per

part dels alumnes, dalgun tipus de delicte o falta dins les dependn-

cies del centre

En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algunalumne/a ha coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic des-

tupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressi), cal que:

Ladirecciincoelcorresponentexpedientdisciplinaria lalumne/a,sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar.

Esdenuncielcasdavantlapolicia.

En el supsit que els indicis de la presumpta comissi dun delicte o dunafalta penal es desprenguin de la tramitaci dun expedient disciplinari,

cal actuar dacord amb all que estableix el Decret 279/2006, de 4 dejuliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia enels centres educatius de nivell no universitari de Catalunya i, en aquestsentit:

Uncopdeterminatselsfetsalexpedient,calquelinstructorelaboriuninforme i que la direcci el trameti al ministeri fiscal.

Elmateixinformeshadetrametrealsserveisterritorialscorresponents.


50/82


En el cas daldarulls de control difcil o impossible produts per alumnes

o terceres persones dins el centre:

Eldirector/aavisarlapolicialocalafiderestablirlordrepblic.

41.4. Criteris que cal aplicar quan es t constncia que algun alumne/a ha

estat objecte de maltractaments

Quan hi hagi sospites dun possible maltractament o abs sexual sobreun infant, cal que la direcci del centre ho comuniqui a la Direcci GeneraldAtenci a la Infncia i lAdolescncia (av. del Parallel, 52, 08001 Barce-lona, o a Infncia Respon: 900 300 777) i a la Fiscalia de Menors, i donicompte daquesta actuaci als serveis territorials corresponents.

Quan hi hagi certesa dabs sexual o maltractament sobre un infant calque la direcci del centre es posi en contacte amb lhospital de referncia

de la zona i ho comuniqui simultniament a la Direcci General dAtencia la Infncia i lAdolescncia, a la Fiscalia de Menors o al jutjat de gurdiai doni compte daquesta actuaci als serveis territorials corresponents.

En ambds casos el centre educatiu ha dinformar la famlia del menor deles actuacions que es realitzin.

Responsabilitat penal dels adults

Tamb ens podem trobar que la conducta que constitueix un illcit penal lhagicoms un adult que, des dun centre pblic o privat, o des de qualsevol altraentitat, associaci o empresa, actua sobre el menor. Les infraccions penals quepoden cometre els adults que, sobretot, solen afectar la salut i integritat delsmenors dels que tenen cura, i que, generalment, se situen en el terreny de laimprudncia o negligncia i no en el de les conductes doloses, se sotmeten a les

regles generals de la responsabilitat penal.


51/82


La casustica pot ser ampla. s normal que entre els nens i nenes nhi hagi que

necessitin una atenci especial com a conseqncia de patir alguna malaltia i, enaquests casos, el deure de cura i vigilncia consisteix sobretot a seguir les prescrip-cions mdiques del cas. Pot ser illustrativa al respecte la Sentncia de lAudinciaProvincial de la Corunya, de 30 de juny de 2004, referent a la mort dun nen dedotze anys allrgic a la protena de lou a qui, en una excursi, les professores novan advertir lhotel daquesta circumstncia i li van donar per error un entrep queportava ou. En la seva Sentncia, lAudincia estableix, entre altres, que:

Las apelantes eran las profesoras del menor encargadas de su cuidado du-

rante el viaje de estudios y que las mismas eran conocedoras (porque haban

sido advertidas al respecto) de que el mismo era alrgico al huevo, pese a lo

cual y siendo su responsabilidad no dieron las oportunas rdenes al hotel

para que tuviera en cuenta tal circunstancia y les pas inadvertido que en la

comida del da de autos, se haba incluido un bocadillo de tortilla. (...) A mayorabundamiento, tambin se aprecia omisin de la diligencia mas elemental,

cuando al advertir que el nio haba tomado dos bocados de la comida,no adoptaron de inmediato las medidas oportunas, acudiendo a un centro

mdico, ni tan siquiera cuando el nio una hora despus devolvi, sino que

no tomaron la decisin hasta que fueron avisadas por un compaero de que

Juan Francisco estaba agobiado. Habida cuenta de lo cual resulta acertada la

catalogacin de los hechos como constitutivos de una falta y no como ilcito

civil en la medida en que tal y como se pone de manifiesto en la sentencia de

instancia (cuyos razonamientos se dan por reproducidos), concurren todos

los elementos integrantes de la imprudencia con relevancia penal.

En les seves instruccions dinici de curs per a les escoles, el Departament dEdu-caci proporciona normes de comportament amb relaci a alumnes necessitatsde medicaci, que poden ser tils per a tota altra activitat amb menors,34 comdisposar de linforme o la recepta mdica i un escrit del pare, mare o tutor auto-ritzant la seva administraci.

34. Instruccions 36.5 i 33.7 del curs 2008-2009 per a centres pblics deducaci infantil i primriai especial, i deducaci secundria, respectivament.


52/82


Encara que, com sha avanat, no es tracta aqu de fer una relaci de les even-

tuals maleses que pot cometre la gent i tamb les persones que tenen cura delsmenors, fem un esment a leventualitat de les mesures correctores fsiques, queocupen cada vegada un lloc ms marginal en la particular crnica de successosdel mn educatiu. Els tribunals, i tamb la conscincia social i del sector, sncada vegada ms sensibles davant de leventual s de la violncia fsica en lesrelacions adult-menor. Exponent daquest sentir s la Sentncia de lAudinciaProvincial de Barcelona, de 19 de setembre de 2005, on sanalitza el cas consis-

tent a determinar si s constitutiu o no duna falta penal el fet que una professoradons un cop a un nen que estava cantant provocant-li una contusi. Al respecte,davant lallegaci de la defensa de la professora que el cop donat al nen era unamesura correctiva, la Sentncia estableix, entre altres, que:

Por otra parte, no hay que olvidar que este derecho (derecho a corregir) ya

viene limitado por el propio texto legal cuando se dice que dicha correccin

ser razonable y moderada. Si desgraciadamente en tiempos pasados se

pens que un castigo fsico poda quedar incluido en este derecho, hoyda las cosas han cambiado y todos los profesionales estn de acuerdo en

que los castigos fsicos no son pedaggicos y slo sirven para extender y

perpetuar conductas violentas (...)

Interessa tamb posar de relleu la major presncia en els tribunals dels casos das-setjament escolar. Sovint no noms no s fcil saber si sest o no davant duna

situaci dassetjament sin que tampoc s fcil saber si lactuaci o no actuaci delsresponsables de la guarda dels menors davant de la situaci, a ms de comportarresponsabilitats legals en el pla civil pot acabar incorrent en responsabilitat penal.La Sentncia de lAudincia Provincial dlaba, de 12 de febrer de 2008, va entendreque no hi havia responsabilitat penal en un cas en qu hi havia dubtes sobre siconcorrien els dos elements que conformen el dol en els delictes de comissi peromissi, coneixement de la situaci de risc i determinaci de no posar els mitjans

per impedir-lo. En un sentit contrari es va pronunciar lAudincia Provincial de Ma-drid en entendre que, en un centre privat, hi havia hagut responsabilitat penal per


53/82


lassetjament dun menor atesa la manca datenci, vigilncia i resposta immediata

i contundent per part dels responsables del centre.

Tampoc s sempre fcil saber quan una conducta imprudent o negligent t prouentitat per ser considerada tamb infracci penal. Reconduir els casos dimpru-dncia o negligncia a la via civil o contenciosa-administrativa, o situar-los entermes penals, depn sovint ms de raons doportunitat que no pas de fons. Lafrontera, en tot cas, no s sempre clara. Segurament sigui illustrativa la Sen-tncia de lAudincia Provincial de Valncia, de 9 de juliol de 2007, amb relacia la lesi patida per un nen en una llar dinfants en la qual el tribunal diu quees podia haver incorregut en responsabilitat penal, entre altres, tancant la llarsdinfants i deixant sols els nens, o no tenint les condicions dhigiene adequades,o treballant amb personal inexpert o sense qualificaci, per que no procediabuscar culpables penals pel fet que un nen es lesions encara que hagus estatexigible una major atenci de la cuidadora.

Responsabilitat civil derivada duna infracci penal

La responsabilitat civil obliga a reparar el dany causat per la comissi dun delicteo falta penal. Sha apuntat que, de vegades, en els casos en qu s dubts sila responsabilitat excedeix lmbit civil i pot tenir dimensi penal (sobretot enels casos dimprudncia), acudir a la via penal o a una altra via (civil o adminis-trativa, segons el cas) no sempre s una decisi fcil, ni per a ladvocat ni per a

la persona afectada, ja que, en la via penal, a ms de la reparaci del dany esdemana que es castigui qui lha coms. En tot cas, el Codi penal diu que qui sresponsable dun delicte o falta est tamb obligat a reparar el dany causat.35

A efectes daquest document tamb interessa diferenciar, en primer lloc, la res-ponsabilitat civil derivada del delicte o falta quan lautor sigui un menor dedati la responsabilitat civil derivada del delicte o falta quan lautor sigui un adult.

35. Article 109 del Codi penal.


54/82


En el cas de menors

Conv recordar que es parla de la responsabilitat penal de menors dentre catorzei divuit anys, ja que als menors de catorze anys no sels pot exigir responsabilitatpenal i les seves actuacions, estiguin o no tipificades penalment, es regiran perles regles generals civils.36

La responsabilitat civil associada a la penal dels nois i noies de catorze a divuit

anys penalment s a la Llei Orgnica 5/2000 sobre la responsabilitat penal delsmenors, amb aplicaci supletria del Codi penal. La regulaci s aquesta:37

Quan el responsable dels fets comesos sigui un menor de divuit anys, hande respondre solidriament amb ell dels danys i els perjudicis causats elsseus pares, els tutors, els acollidors i els guardadors legals o de fet, peraquest ordre. Quan aquests no hagin afavorit la conducta del menor ambdol o negligncia greu, la seva responsabilitat pot ser moderada pel jutge

segons els casos.

Com es pot observar, qui respon civilment s el menor i, solidriament amb ell,altres eventuals responsables civils. La Llei entn que s el menor, tot i la sevaminoria dedat, qui ha de respondre amb els seus bns, amb una clara finalitat,no noms de justcia, sin tamb pedaggica. En tot cas, qui ha patit el danypot dirigir-se solidriament contra els altres responsables, i quan es parla deresponsabilitat solidria es vol dir que hom es pot dirigir contra qualsevol dells.

En aquesta responsabilitat solidria no apareix a la Llei la possibilitat que siguiresponsable civil solidari el centre docent, per els tribunals consideren els centresdocents curadors de fet, sent responsables civils solidaris ja sigui per aplicaci

36. Conv tenir present que el Codi penal (art. 118.1) entn que pot incrrer en responsabilitat penalqui tingui sota la seva potestat o guarda legal o de fet menors o persones exemptes de responsa-

bilitat penal (com menors de catorze anys) que cometin infraccions penals.37. Article 61.3 de la Llei Orgnica 5/2000, modificada per la Llei Orgnica 8/2006.


55/82


de les normes civils, quan sn privats, o de les normes administratives, quan

sn pblics.

La Llei tamb estableix la possibilitat de moderar la indemnitzaci quan les per-sones a les quals es declara responsables solidaris no hagin afavorit la conductadel menor amb dol o negligncia greu, s a dir, quan els responsables solidarisno compleixin amb les funcions de cura i educaci del menor amb tota la dili-gncia deguda.

En matria de responsabilitat penal, i de la responsabilitat civil associada, es potdonar tamb una concurrncia de culpes en la mesura que la prpia vctima hagicontribut amb la seva conducta a la producci del dany, la qual cosa no eximeixen principi de responsabilitat a lautor per s que permet moderar limport dela reparaci (article 114 del Codi penal). Un cas de culpa compartida s el queillustra la Sentncia del Jutjat Contencis Administratiu nm. 12 de Barcelona(actuacions 45/2007), sobre el cas duna noia de setze anys que dinava fora del

centre i que, en tornar al centre abans de les tres de la tarda, que s quan obriales portes, va saltar per la tanca que estava en mal estat i es va lesionar.

Encara, finalment, dos apunts: un amb relaci als responsables de la guarda demenors de catorze anys, laltre amb relaci a joves ja majors de divuit anys. En elprimer cas, el Codi penal(article 118.1) estableix la responsabilitat penal per lesinfraccions comeses pels exempts de responsabilitat penal (com sn els menorsde catorze anys) de qui en tingui la potestat, guarda legal o de fet, sempre que

hagi actuat amb culpa o negligncia suficient per ser considerada en la via penali sempre sens perjudici de la corresponent responsabilitat civil. El segon apunts que el Codi penal (article 120) diu que els pares o tutors, si han incorregut enculpa o negligncia, tamb responen civilment per les infraccions penals come-ses pels seus fills que, encara que majors de divuit anys, estiguin subjectes a laseva ptria potestat o tutela i visquin en la seva companyia.


56/82


En el cas dels adults que tenen cura dels menors

Quant a la responsabilitat civil derivada dun delicte o falta comesa per personaldel centre, professors, monitors i altres persones que poden tenir qualsevolparticipaci en lmbit educatiu, amb independncia que es tracti dun centreeducatiu pblic o privatstrictu sensu, o de qualsevol altra entitat socioeducativa,saplicaran les regles generals de la responsabilitat penal prpia i responsabilitatcivil directa.

En tot cas, entre les persones que tamb poden ser responsables civilment endefecte de les que ho siguin penalment, el Codi penal, en el seu article 120.4,fa esment a las personas naturales o jurdicas dedicadas a cualquier gnero deindustria o comercio, por los delitos o faltas que hayan cometido sus empleados

o dependientes, representantes o gestores en el desempeo de sus obligaciones

o servicios.

Pel que fa a lAdministraci pblica, el Codi Penal en larticle 121 esmenta que ElEstado, la comunidad autnoma, la provincia, la isla, el municipio y dems entes

pblicos, segn los casos, responden subsidiariamente de los daos causados

por los penalmente responsables de los delitos dolosos o culposos, cuando stos

sean autoridad, agentes y contratados de la misma o funcionarios pblicos en el

ejercicio de sus cargos o funciones...


57/82

La responsabilitat patrimonialde lAdministraci

4


58/82


59/82

59

Criteris generals

El gruix dels centres docents depn de lAdministraci pblica, fonamentalmentdel Departament dEducaci. Daltra part, les administracions locals tamb so-len ser presents, de manera ms o menys directa, en les activitats i programeseducatius i socioeducatius realitzats ms enll de lescola, de vegades en instal-lacions municipals. Daqu la importncia de dedicar unes lnies a leventualresponsabilitat patrimonial de les administracions pbliques.

Sha de dir dantuvi que quan es parla dadministracions pbliques es parla de:

LAdministraciGeneraldelEstat LAdministracidelaGeneralitatdeCatalunya LAdministracilocal(ajuntaments,consellscomarcals,diputacions) Lesentitatsdedretpblicambpersonalitatjurdicaprpiaquedepenen

de qualsevol de les administracions pbliques


60/82


En tot cas, les administracions pbliques, per mandat constitucional,38 estan

obligades a indemnitzar els particulars pels danys que aquests pateixin pelfuncionament dels serveis pblics. En paraules de la Llei,39 pel funcionamentnormal o anormal dels serveis pblics. O, en altres paraules, el que sestableixs una responsabilitat objectiva de lAdministraci pblica, amb aquestes duesacotacions que tamb preveu el mateix precepte:

Que,entotcas,eldanysiguiefectiu,avaluableeconmicamentiindividu-alitzat amb relaci a una persona o grup de persones.

Queestractidedanysqueelsciutadansnotinguineldeurejurdicdesu-portar, o que no derivin de fets o circumstncies imprevisibles o inevitablesen lestat actual dels coneixements o de la tcnica.

Aquesta responsabilitat objectiva de lAdministraci pblica, que no exigeixlanormalitat en el funcionament dels seus serveis per ser exigible, ha estat ob-jecte de mltiples pronunciaments judicials, bona part dells situats en lmbit

educatiu.40

La idea central lexpressa la Sentncia del Tribunal Suprem, de 20 demaig de 1998: ... El carcter objetivo de la responsabilidad supone no slo queno es menester demostrar para exigir aquella responsabilidad que los titulares

o gestores de la actividad administrativa que ha generado el dao han actuado

con dolo o culpa, sino que ni siquiera es preciso probar que el servicio pblico

se ha desenvuelto de manera anmala ...

38. Larticle 106.2 de la Constituci espanyola diu: Els particulars, en els termes establerts perla Llei, tindran dret a ser indemnitzats per tota lesi que pateixin en qualsevol dels seus bns idrets, llevat dels casos de fora major, sempre que la lesi sigui conseqncia del funcionamentdels serveis pblics.39. Article 139.1 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del proce-diment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999.40. Entre altres, en les sentncies del Tribunal Suprem, de 24 de mar de 1995, de 4 de maig de1995, de 31 de maig de 1997, de 31 de desembre de 1997, de 15 de mar de 1999, de 18 de maig de1999, o del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, de 14 de juny de 2002. Algunes sentnciesben illustratives es refereixen a lAdministraci penitenciria, ja que les presons, conceptualment

i jurdicament, guarden grans semblances amb les escoles, en tenir en moments determinats lavida ciutadans sota la seva tutela i en les seves installacions.


61/82

61La responsabilitat patrimonial de lAdministraci

Criteris en lmbit dels centres pblics

Situats en el terreny dels centres pblics no sempre s fcil dilucidar quan laresponsabilitat per eventuals danys correspon a ladministraci titular del cen-tre i quan a les altres persones, associacions, entitats o empreses que, dunamanera o altra, intervenen tamb en les diverses activitats i serveis. En aquestsentit, sens perjudici de tractar ms endavant la qesti de les assegurances,interessa avanar algunes notes que permeten acotar lmbit de responsabilitat

de lAdministraci.

El primer que sha de subratllar s la transcendncia que t que les activitatsestiguin o no compreses en la programaci general dels centres. La seva adminis-traci titular, normalment el Departament dEducaci, no noms respon dall quesucceeix als menors o a terceres persones en el temps lectiu, sin tamb dallque els pugui succeir en la resta dactivitats complementries i extraescolarsque hagin estat aprovades pels consells escolars dels centres i que hagin estat

incloses en la seva programaci general. Aquesta responsabilitat segueix viva tantsi les activitats es fan en les installacions dels centres41 com en un altre lloc,42 itant si les t cobertes ladministraci titular del centre per una plissa dassegu-rances com si no les hi t. Sembla raonable entendre que incloure les activitatsen la programaci general del centre s una mesura prudent i que proporciona

41. Amb els problemes que se susciten quan el responsable de la gesti del centre i el responsabledel seu manteniment i vigilncia sn diferents, com succeeix amb els centres deducaci infantil

i primria. En aquest sentit, per situar-se en una zona fronterera, s illustrativa la Sentncia delTribunal Suprem, de 28 de juny de 2008, en la qual es discutia si una cistella de bsquet quehavia caigut i lesionat un menor formava part de ledifici, cas en qu en seria responsable lajun-tament responsable del manteniment, o era un element transportable lligat al funcionament deles seqncies educatives i no de les seves estructures, cas en qu la responsabilitat recauria enlAdministraci educativa de qui depenia el centre. El Tribunal Suprem, en aquest cas, va entendreque la responsabilitat era de lAdministraci educativa.42. La Sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Mrcia, de 30 de mar de 2007, aborda el casde les lesions patides per un alumne dun centre pblic depenent de lAdministraci educativa enactivitats organitzades en uns altres espais per un tercer en aquest cas un ajuntament, per que

formaven part de la programaci general del centre, fet que va menar el Tribunal a entendre que laresponsabilitat requeia sobre lAdministraci educativa titular del centre.


62/82


ms seguretats a tothom, als realitzadors de les activitats i als menors i tercers

que puguin patir alguna lesi com a conseqncia de les mateixes.

El Departament dEducaci, en les seves instruccions dinici de curs, sol establirun detall de criteris davant diverses contingncies, com ara la inclusi de novesactivitats en la programaci del centre; la relaci que han de tenir alumne/acom-panyant en les diverses activitats; la necessria autoritzaci dels pares o tutorsper a la realitzaci dactivitats fora dels centres;43 les actuacions, trmits i gestionsque shan de fer en determinats casos daccident o incident;44 el tractament de larecollida amb retard dels alumnes per part de les famlies,45 o lactuaci davantdels problemes entre progenitors en relaci amb els fills.46

De vegades no s fcil determinar fins a quin punt la responsabilitat ha de recaureen ladministraci titular del centre o en les persones fsiques o jurdiques, debase associativa o no, que assumeixen la realitzaci de lactivitat. Shan de veureles circumstncies de cada situaci. En tot cas s important saber, a ms de si

les activitats estan o no incloses en la programaci general dels centres, si esrealitzen a les seves installacions o fora delles. El reglament que regula avui lssocial dels edificis dels centres pblics47 disposa que leventual s social de lesinstallacions dels centres pblics per a activitats no lectives, sigui quina siguiladministraci, instituci, organisme, associaci o persona fsica o jurdica quefaci s del centre per a lactivitat, tamb en els supsits ds per a la realitzacidactivitats complementries o extraescolars, ha de disposar de la corresponentplissa dassegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal

43. Instruccions 17 i 20, respectivament, de les aprovades per al curs 2008-2009 per als centrespblics deducaci infantil i primria i especial, i centres pblics de secundria.44. Instruccions 34 i 37, respectivament, de les provades per al curs 2008-2009 per als centrespblics deducaci secundria, i per als centres pblics dinfantil i primria i especial.45. Instrucci 39 de les aprovades per al curs 2008-2009 per als centres pblics deducaci infantil,primria i especial.46. Instruccions 37.1 i 41.1 de les aprovades per als centres pblics deducaci secundria, i centrespblics deducaci infantil i primria i especial, respectivament.

47. Article 5 del Decret 218/2001, de 24 de juliol, ds social dels edificis dels centres pblics,modificat pel Decret 333/2002, de 19 de novembre.


63/82

63La responsabilitat patrimonial de lAdministraci

al seu servei pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar amb lactivitat.

Aquesta obligaci la tenen tamb les associacions esportives escolars48 i, comms endavant es dir, les associacions de mares i pares dalumnes (AMPA). Noest de ms dir que lassegurament de les activitats a travs de la corresponentplissa esdev, a ms duna bona mesura, una obligaci.

Hi ha casos, per, que poden escapar daquestes cobertures perqu les activitatses realitzen sense estar incloses en la programaci general dels centres (perexemple, un professor que decideix pel seu compte fer alguna activitat fora dho-res amb un grup dalumnes, o b un pare o un grup de pares que pren aquestadecisi). Aquests casos no diferirien daltres dhabituals en la vida social (unspares que tenen els fills daltri jugant amb els seus fills), que sempre tenen unrisc hipottic, cosa que obliga a actuar amb la diligncia que s desperar dunbon pare de famlia, per no a magnificar les coses ms all del que s raonable.

Conv assenyalar finalment que les administracions pbliques, com poden fer

les empreses amb el seu personal en el cas de la responsabilitat civil si han ac-tuat amb imprudncia o negligncia (article 1904 del Codi civil), poden exigir alpersonal al seu servei la indemnitzaci que shaguessin vist obligades a pagarsi aquell hagus actuat amb dol o culpa o negligncia greus.

48. Regulades pel Decret 230/2005, de 15 doctubre, a les quals els s daplicaci la normativads de centres (Decret 218/2001) que, com sha vist, obliga a les assegurances.


64/82


65/82

La cobertura de les responsabilitats5


6

les responsabilitats legals

Documents