2011/10/30: la doctrina del shock

2
DIRECTOR Michael Winterbottom, nascut a Blackburn, Lancashire, l’any 1961, es pot considerar com un dels directors anglesos més prestigiosos dels últims anys. Comença a treballar a la televisió (on realitza un documental sobre Ingmar Bergman) a finals dels 80, però la seva atracció pel “free cinema” anglès i la nova ona alemanya el fa anar acostant cada vegada més al cel.luloide, donant-se a conèixer internacionalment pels seus èxits en festivals amb projectes progressivament més ambiciosos, tant a nivell temàtic com formal, especialment. Crida l’atenció per la seva versatilitat al jugar amb gèneres tan dispersos com el realisme urbà (Wonderland), la ciència-ficció kieslowskiana (Código 46), el western intimista (El perdón), el docudrama(In this world) o, per citar un altre exemple, el subgènere pornomusical, representat per 9 songs. Mat Whitecross col.labora amb Winterbottom desde In this world (2002). Es l'encarregat del muntatge de 9 songs (2004), així com el de Road to Guantanamo, que també firma com a codirector. En solitari ha dirigit el documental Moving to Mars i el biopic sobre Ian Dury Sex & Drugs & Rock & Roll. ARGUMENT BIOGRAFIA MICHAEL WINTERBOTTOM LA DOCTRINA DEL SHOCK Documental basat en el llibre La doctrina del shock de Naomi Klein, autora del mític No Logo, que també compta amb una versió audiovisual. Tracta sobre el que ella anomena “capitalisme del desastre”, que insta als governs a aprofitar els períodes de crisis econòmiques, guerres, desastres naturals, atacs terroristes i epidèmies, per a saquejar els interessos públics i dur a terme tot tipus de reformes a favor del lliure mercat. La pel·lícula rastreja els orígens d'aquest capitalisme salvatge a les teories radicals del premi Nobel d'Economia Milton Friedman. NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ MUNTATGE Regne Unit 2009 79 minuts Michael Winterbottom Mat Whitecross Naomi Klein Andrew Eaton Paul Monaghan Michael Winterbottom Mat Whitecross FITXA TÈCNICA DIUMENGE 30 D'OCTUBRE DE 2011 18:30 H TEATRE CONSERVATORI FILMOGRAFIA 2011 Trishna 2010 The Trip 2010 The Killer Inside Me 2009 La Doctrina del Shock 2008 Genova 2007 A Mighty Heart 2006 Camino a Guantánamo 2006 Tristram Shandy: A Cock and Bull Story 2004 9 Songs 2003 Código 46 2003 In This World 2002 24 Hour Party People 2000 El Perdón (The Claim) 1999 Wonderland 1999 With or Without You 1998 I Want You 1997 Welcome to Sarajevo 1996 Jude 1995 Go Now 1995 Butterfly Kiss 1994 Under the Sun 1993 Love Lies Bleeding 1990 Forget About Me 1989 Rosie the Great (TV)

Upload: cineclub-manresa

Post on 28-Mar-2016

215 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Full de sala del 30 d'octubre

TRANSCRIPT

DIRECTOR

Michael Winterbottom, nascut aBlackburn, Lancashire, l’any 1961,es pot considerar com un delsdirectors anglesos més prestigiososdels últims anys. Comença a treballara la televisió (on realitza undocumental sobre Ingmar Bergman)a finals dels 80, però la seva atracciópel “free cinema” anglès i la novaona alemanya el fa anar acostantcada vegada més al cel.luloide,donant-se a conèixerinternacionalment pels seus èxits enfestivals amb projectesprogressivament més ambiciosos,tant a nivell temàtic com formal,especialment. Crida l’atenció per laseva versatilitat al jugar amb gènerestan dispersos com el realisme urbà(Wonderland), la ciència-ficciókieslowskiana (Código 46), el westernintimista (El perdón), eldocudrama(In this world) o, per citarun altre exemple, el subgènerepornomusical, representat per 9songs.Mat Whitecross col.labora ambWinterbottom desde In this world(2002). Es l'encarregat del muntatgede 9 songs (2004), així com el deRoad to Guantanamo, que tambéfirma com a codirector. En solitari hadirigit el documental Moving to Marsi el biopic sobre Ian Dury Sex &Drugs & Rock & Roll.

ARGUMENT BIOGRAFIA

MICHAEL WINTERBOTTOM

LA DOCTRINADEL SHOCKDocumental basat en el llibre Ladoctrina del shock de Naomi Klein,autora del mític No Logo, que tambécompta amb una versió audiovisual.Tracta sobre el que ella anomena“capitalisme del desastre”, que instaals governs a aprofitar els períodesde crisis econòmiques, guerres,desastres naturals, atacs terroristesi epidèmies, per a saquejar elsinteressos públics i dur a terme tottipus de reformes a favor del lliuremercat. La pel·lícula rastreja elsorígens d'aquest capitalisme salvatgea les teories radicals del premi Nobeld'Economia Milton Friedman.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

MUNTATGE

Regne Unit200979 minutsMichael WinterbottomMat WhitecrossNaomi KleinAndrew EatonPaul MonaghanMichael WinterbottomMat Whitecross

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE30 D'OCTUBRE DE 201118:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2011 Trishna2010 The Trip2010 The Killer Inside Me2009 La Doctrina del Shock2008 Genova2007 A Mighty Heart2006 Camino a Guantánamo2006 Tristram Shandy: ACock and Bull Story2004 9 Songs2003 Código 462003 In This World2002 24 Hour Party People2000 El Perdón (The Claim)1999 Wonderland1999 With or Without You1998 I Want You1997 Welcome to Sarajevo1996 Jude1995 Go Now1995 Butterfly Kiss1994 Under the Sun1993 Love Lies Bleeding1990 Forget About Me1989 Rosie the Great (TV)

COMENTARIRealitzada el 2009 per MichaelWinterbottom i el seucodirector a Camino aGuantánamo, Mat Whitecross,La doctrina del shock il·lustrales teories abocades perl'activista antiglobalitzacióNaomi Klein en el seu llibred'idèntic títol. La canadencaKlein, que en un anteriorassaig, No logo (2001), haviacriticat el domini absolut de lesmarques en la societatcontemporània, discorre a Ladoctrina del shock pelsalambinats camins de laglobalització i l'anomenatcapitalisme del desastre, latasca el qual ha consistit encarregar-se qualsevol lluitaantisistema i anticonsumista. El film radiografia visualment,mitjançant un acurat treball demuntatge, les teories de Klein,però estableix també un discursdialèctic enfrontant-les ambles de l'economista novaiorquèsMilton Friedman, ideòleg delneoliberalisme, mort el 2006,que va fonamentar el sistemaeconòmic nord-americà basaten la defensa del lliure mercatcapitalista i en la implantaciópura i dura d'aquestes idees -si cal per la força de les armes-en els països endesenvolupament osubdesenvolupament, cas delXile de Salvador Allende.Winterbottom i Whitecrossmostren les teràpies de xoccapitalista, les diferents teoriesdel xoc (el xoc bèl·lic, el xoceconòmic, el xoc de l'11-S, elxoc de la coacció), el que vadel crac borsari de 1929 a lacrisi contemporània passantper Guantánamo ol'electroshock en temps de laguerra freda. La pel·lícula, el

discurs, és de la mateixamanera fascinant com espès,el film hipnotitza i tambéatordeix, encara que té unaclaredat expositiva que ladiferència dels recentsdocumentals sobre la crisieconòmica.

QUIM CASASEl Periodico

¿”Michaelmoorisme” onecessària responsabilitatsocial? El trio aventador deconsciències format perMichael Winterbottom, MatWhitecross (que ja van dirigirjunts Camino a Guantánamo)i Naomi Klein (escriptora del'homònim llibre així com deltractat antimarques No Logo)ajunten les seves palmes perdonar-nos una altra bonaclatellada.La doctrina del shock enspasseja per la història del món,amb un muntatge que fila fi,una música que acompanyasàviament a les imatges i unpropòsit preclar: explicar l'altraversió, acabar amb el mite queel capitalisme ha triomfatdemocráticament al llarg de lahistòria."Un estat de xoc -pronunciaKlein en un discurs-, es

produeix quan perdem lanostra narrativa, quan estemdesorientats". A continuació,a un ritme esvalotat,bombardeig d'imatges i dadesque exemplifiquen com lesidees de Milton Friedman i elsseus acòlits de l'Escola deChicago s'han imposat ensituacions de xoc social: el copde Pinochet, els desaparegutsde Videla, Thatcher i la sevaguerra de les Malvines, ladissolució de la URSS,desastres naturals com elKatrina o el tsunami de SriLanka, la guerra de l'Iraq ...De fons, la crisi econòmicamundial, l'evidència final que,tot i imposades amb cops demall, les teories econòmiquesde Friedman no són lapanacea.La de Klein és una altranarrativa, és clar. Potser la sevadenúncia social és una maneracom qualsevol altra de fer caixadins del lliure mercat rampanten què vivim. Potser. El queestà clar és que si no existeixuna única història, idocumentals com aquest homanifesten, millor conèixer-lestotes. Com més històries millor.Per evitar els xocs.

ANDREA G. BERMEJOCinemanía