2. fabra-vol 7 converses fabra - publicacions.iec.cat · converses filolÒgiques 135 dor = pompeu...

133

Conversesfilolgiques

2. Fabra-VOL 7 converses_FABRA 14/12/10 19:40 Pgina 133

134 P O M P E U FA B R A

Abreviatures

AHCB = Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelonaart. = articleatrib. = atribuciB = Pompeu Fabra (1954-1956): Converses filolgiques. Bar celona: Edito rial

Barcino. [A cura de S. Pey. 10 volums.]BC = Biblioteca de CatalunyaBSAL = Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana BUB = Biblioteca de la Universitat de Barcelonacap. = captolCF = Conversa filolgica / Converses filolgiquescf. = confronteu ambcit. = citaci / citacionsCODOINACA = Coleccin de Documentos Inditos del Archivo de la Corona

de Aragncoord. = coordinadorDAg = Marian Aguil: Diccionari AguilDCC = Antonio Bulbena y Tosell: Diccionario Cataln-CastellanoDCVB = Mn. Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: Diccionari Catal-

Valenci-BalearDECLC = Joan Coromines: Diccionari Etimolgic i Complementari de la

Llengua CatalanaDGLC = Diccionari general de la llengua catalanaDGLF = Darmesteter et al.: Dictionnaire gnral de la langue franaise


C O N V E R S E S F I L O L G I Q U E S 135

DOr = Pompeu Fabra (ed.): Diccionari ortogrficED = El Dia. Diari de TerrassaECL = Pompeu Fabra (1932): El catal literari. Bar celona: Barcinoed. = edicied. del m. = edici del mated. del v. = edici del vespreEM = El MatENC = Els Nostres Clssicsep. = epgrafex. = exemple / exemplesfasc. = fascicleH = Pompeu Fabra (1946): Converses filolgiques. Pars: E. Ragasol, editor.

[Tria feta per lautor. Edici dHomenatge.]ibd. = ibdemd. = demIEC = Institut dEstudis Catalanslit. = literalLP = Text publicat al diari La Publicitat (La Publicidad per als anys 1919

1920)LPE = La Publicitat. Edici setmanal desportsLRev = La RevistaLRW = Gustav Krting: Lateinisches-Romanisches Wrterbuch (Etymo lo -

gisches Wrterbuch der romanischen Hauptsprachen)LV = La VanguardiaLVC = La Veu de CatalunyaMM = Monografies Mdiquesms. = manuscritn. = notaNEORL = Nova Edici de les Obres de Ramon Llullnm. = nmeroom. = oms aORL = Obres de Ramon Llull. Edici originalp. ex. = per exemplepg. = pgina / pginesPAM = Publicacions de lAbadia de MontserratPCILC = Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalanapseud. = pseudnimQE = Quaderns dEstudi. Barcelona: Publicacions del Consell de Peda gogiaQGC = Pompeu Fabra (1911): Qestions de gramatica catalana. Bar celona,

Bi blio teca popular de LAven



R = Pompeu Fabra (s.a.): Converses filolgiques. Primera srie, Barcelona,Editorial Regina

reed. = reediciref. = refernciarespec. = respectivamentREW = Wilhelm Meyer-Lbke: Romanisches etymologisches Wrter buchs. d. = sense datas. n. = sense noms. v. = sub vocesec. = seccitrad. = traducciv. = versv = versovg. = vegeuvol. = volum



118 xi 1919

Per la puresa de la llenguaels castellanismes

Lobra de redreament del catal literari s sobretot una obra de descaste-llanitzaci i en la majoria dels casos s la llengua antiga que ens dna el moto el gir amb qu cal reemplaar el mot o el gir castell. Daqu el nombrecreixent darcaismes de la llengua escrita actual.

A molts poden semblar excessivament nombrosos els manlleus fets alcatal medieval. Per s sens dubte perqu no tenen una idea exacta delgrau de castellanitzaci a qu era pervinguda la nostra llengua durant elssegles que ha estat supeditada a la castellana. Els castellanismes del catalmodern sn incalculablement ms nombrosos que no permet dalbirar unexamen superficial de la llengua.

Nhi ha que sn ben fcils de reconixer, com s ara puesto, cuento,ruedo, mots que llur forma sola delata immediatament com a forasters. Perja costen ms de descobrir aquells que tenen una forma que pot sser igual-ment catalana i castellana, com tonelada o b aquells que han estat investitsduna forma catalana, com estribaci.

En el cas dels mots tonelada i estribaci, per titllar-los de castellanismesens cal posar esment que sn derivats de tonel i estribo, com, en el cas dunmot com herms, en el fet que la prdua de la f inicial llatina s una trans-formaci fontica estranya al catal, en el qual per consegent un mot comformosus podia donar forms o ferms, per mai herms, que no s sin unacatalanitzaci del mot castell hermoso. Per desprs hi ha, encara, castella-nismes, com enterar, que solament ens sn revelats per llur absncia en elstextos antics i pel fet de trobar-hi les idees que avui denoten expressades

5

10

15

20



constantment per altres mots; castellanismes, doncs, la descoberta delsquals exigeix un estudi pregon de la llengua.

I, encara, sense sortir del lxic, hi ha una classe de castellanismes msdifcils de descobrir i que sn potser els ms humiliants. Sn els que con-sisteixen, no en el manlleu dun mot foraster, sin en el canvi de significa-ci dun mot catal sota la influncia dun mot castell. Al verb lliurar, perexemple, li havem donat la significaci de deslliurar, que t el verb castelllibrar; al verb remetre, la significaci de trametre, que t el verb castellremitir.

En aquestes notes diries tractarem de donar una idea de com s granel nombre de castellanismes de la llengua actual i de demostrar aix la neces-sitat de recrrer abundosament a larcaisme, posat que no vulguem acon-tentar-nos amb una depuraci soma de la llengua, consistent en la sola extir-paci dels castellanismes ms aparents.

E R 38 B 309 ttol] om. R BV 1-2 de descastellanitzaci] deliminaci delements no catalans B || 3 castell] forasters B || 12 que

... sola] la sola forma dels quals B || 27 humiliants] perillosos B || 33-37 En ... aparents.] om. R B

219 xi 1919

Mots catalans

Tothom sap prou que el catal modern abunda en noms terminats en o.Aix sol ens dna la mesura de la castellanitzaci del catal, puix que totsells, amb excepcions relativament poc nombroses, no sn sin mots caste-llans.

Entre ells, per, hi ha un bon nombre de mots dorigen erudit, tals compolo, cloro, telgrafo, cilindro, dimetro, arquitecto; i en aquests basta gene-ralment que elidim llur o final o la canviem en e perqu esdevinguin motsperfectament catalans: pol, clor, telgraf, cilindre, dimetre, arquitecte.

El catal parlat, prenent per model els nombrosos casos en qu els dosmots corresponents castell i catal no es diferencien sin en la presncia oen labsncia de la o final (per exemple, oro i or, plomo i plom), ha practicatespontniament lomissi de la terminaci o en molts dels manlleus fets alcastell. Aquesta catalanitzaci ha donat naixena a una multitud de motshbrids, que solament tenen de catal la terminaci, tals com herms, ditxs,deshauci, acorassat.

25

30

35

5

10

15



Els escriptors catalans han practicat llargament el mateix procedimentde catalanitzaci i han format aix un gran nombre de mots amb termina-ci catalana, els quals sovint sn tan inacceptables com aquells hbrids deformaci popular. Certament, suprimint la o de cochero tenim cotxer, que sun derivat ben fet de cotxe, aix com eliminant la o de veto, retrobem el motantic vet, caigut en desuetud; per la supressi de la o ja no s una descas-tellanitzaci quan la practiquem en mots com plazo, apoyo, embarcadero; elpla, lapoi i lembarcader de la llengua escrita sn tan castellanismes comel plao, lapoio i lembarcadero del catal parlat.

Mai no es dir prou que la supressi de la o final o el seu canvi en e enun mot castell no dna sin excepcionalment el mot catal que tradueix elcastellanisme que tractem devitar. En la majoria dels casos el castellanismesubsisteix, i s potser un castellanisme ms greu, perqu li havem llevat pre-cisament all que el delatava com a tal a primera vista, i pot ms fcilmentarrelar-se en la llengua i escapar a la tasca depuradora.

E R 1 B 325 ttol] om. R BV 11 en labsncia] labsncia R B

320 xi 1919

La forma que revesteixen en catal els mots presos del llat o del grec nosempre difereix solament per la terminaci, de la forma que aquests adop-ten en castell. Els mots llatins tractatus i sceptrum, per exemple, aparei-xen en castell sense la c i la p, que conserven en catal: en castell apa-reixen so ta la forma de tratado i cetro; en catal, sota la forma de tractat iceptre.A aquesta circumstncia es deu que certs llatinismes i hellenismes apare-guin alguns cops sota una forma incorrecta en treurels dels mots castellanscorresponents per la sola catalanitzaci de llur desinncia. Aix, de olfatosha tret olfat prenent per model sulfat en front de sulfato, ingrat en frontde ingrato. Per si hom t en compte que el mot llat s olfactus, hom veuque en catal sha de dir olfacte, com es diu contracte de contractus, i objec-te de objectus (en castell contrato i objeto).

Aix mateix, suprimint la o de trapecio no tenim encara la forma cata-lana del mot trapezium, puix que la z greco-llatina no es transcriu en catalper c, sin per z o tz: trapezium s, en catal, trapezi.

Quan tractem, doncs, de donar forma catalana a un llatinisme o

20

25

30

5

10

15



hellenisme que ens ve del castell, ens cal tenir sempre en compte el motoriginal: altrament ens exposem a adoptar formes errnies que traeixen unmanlleu castell.

E R 2 B 326V 1 grec] grec, B || 5 cetro] de cetro R B | ceptre] de ceptreB || 10 en front] enfront B

421 xi 1919

En la catalanitzaci dels mots castellans presos del llat o del grec, loblit delmot originari o la ignorncia de les transcripcions tradicionals, ha produtsovint formes ms semblants a les castellanes que no sn les formes vera-ment catalanes. Tals sn trapeci, amb la c de trapecio en lloc de la z de tra-pezium; olfat, amb la t de olfato en lloc del grup ct de olfactus; intelecte, ambla l simple de intelecto en lloc de la l doble de intellectus; sintomtic, amb lan de sintomtico en lloc de la mp de symptomaticos.

Per tamb sha produt el fet invers. Ns un exemple la forma ambent,molt en voga anys enrera en el llenguatge escrit i usada encara per molts enel llenguatge parlat. El fet que al diftong castell i correspon generalmentla vocal catalana i que a mots com diente, siente, miente, reciente corres-ponen en catal dent, sent, ment, recent, fu creure que al mot castellambiente havia de correspondre en catal ambent, i que ambient era un cas-tellanisme, oblidant que el catal t nombrosos noms en ient com orient,pacient, furient. La forma bona s ambient, de ambiens.

Un altre exemple s malejable, que alguns han usat per traduir malea-ble. Lexistncia de mots com passejar, marejar, blanquejar, etc., en frontdels castellans pasear, marear, blanquear, etc., ha pogut fer creure que a lad-jectiu castell maleable havia de correspondre en catal el mot malejable.Ara b: en el mot catal corresponent al castell maleable no hi ha dhavercap j, puix que es tracta del mot llat malleabilis. En canvi, ha dsser escritamb l doble; a maleable castell correspon, doncs, en catal, malleable, nomalejable.

E R 3 B 327V 2 tradicionals, ha] tradicionals han B || 11-12 i que recent,] (Ex.: siente sent, diente dent,

reciente recent, etc.), R B || 15 ambiens] ambientem B || 17-18 en front etc.,] om. B

20

5

10

15

20



522 xi 1919

Entre els noms en o presos del castell nhi ha un bon nombre que sn subs-tantius verbals, com abono derivat de abonar, cobro de cobrar, pago depagar, anticipo de anticipar, recreo de recrear, dissimulo de dissimular, enviode enviar, ahorro de ahorrar.

Daquests substantius verbals nhi ha que sn trets de verbs comuns ales dues llenges; per exemple, abono, cobro i pago, trets de abonar, cobrari pagar. En aquest cas el castellanisme hauria estat evitat recorrent a un altremitj de derivaci, per exemple, a laddici del sufix ment, posat que la deri-vaci sense sufix no era practicable. Per la llengua prefer dagafar tot fetel derivat castell sense ni tan solament catalanitzar-ne la terminaci.Leliminaci del castellanisme s, en aquest cas, fcil: en lloc de abono,cobro, pago, cal dir abonament, cobrament i pagament. Altres vegades, comsesdev amb recreo, dissimulo i anticipo (abstracte), lexistncia de motscom recreaci, dissimulaci i anticipaci fa innecessari el derivat sensesufix, i leliminaci del castellanisme en o s igualment fcil.

En altres casos, com sesdev amb envio i anticipo significant diner anti-cipat, el castellanisme s evitat si es t en compte que els verbs primitiustenen com a sinnims (preferibles) trametre, i bestreure, i que les ideesdesignades per aquells substantius verbals es troben ja perfectament expres-sades per derivats daquests verbs: tramesa i bestreta.

Ara, quan es tracta dun substantiu verbal corresponent a un verb queell s ja un castellanisme, llavors s el primitiu que sha de comenar devi-tar i, un cop trobat el verb catal reemplaant, treure daquest el substantiu,sia mitjanant laddici dun sufix o b recorrent a la derivaci sense sufix,que en catal s tamb abundosa, per que conv encara vivificar. La subs-tituci de ahorrar per estalviar ens dna immediatament el substitut deahor ro: estalvi.

E R 32 B 340V 9 dagafar tot fet] dagafar, tot fet, R B

623 xi 1919

Un fet sorprenent, en la castellanitzaci del catal, s que posseint la nostrallengua un sufix tan viva com el sufix er, hagi adms, amb la mateixa valor

5

10

15

20

25



que aquest, el sufix castell ero. Tenint el catal tants de noms de personaformats amb el sufix er per ex., fuster, ferrer, carboner, pastisser, forner,cabrer, com, al davant dun nom de persona com bombero o cochero, nosab treure dels primitius bomba i cotxe, els derivats bomber i cotxer, i adop-t bombero i cotxero? I dhuc en els derivats en ero, de radical estrany alcatal, es comprn difcilment el manteniment de la o: per qu xubasque-ro i cenicero, i no xubasquer i cenicer?

Alguns daquests mots en ero els que, com bombero i cotxero, denotenpersona i tenen un radical catal esdevenen mots catalans elidint simple-ment llur o final: bomber, cotxer. Per seria un error de creure que la supres-si de la o final condueix a un resultat acceptable en tots els casos en qu elprimitiu s com a les dues llenges: metxer, per exemple, no s una bonatraducci de mechero.

Notem, encara, que hi ha un cas en qu la substituci de la terminacicastellana ero per er no condueix mai a un resultat acceptable. s quan aque-lla terminaci no s el sufix ero (grano: granero), sin la terminaci del sufixdero (durar: duradero), al qual sufix no correspon en catal der, sin dor.Mots com duradero (de durar), arrimadero (de arrimar), embarcadero (de em -barcar) no han dsser catalanitzats ometent-hi simplement la o, com sha fetalguns cops, sin canviant-hi dero en dor: durador, arrimador, embarcador.

E R 30 H 35 B 344V 6 cotxe,] cotxe B || 8 per] per H

724 xi 1919

Un dels mitjans que tenen les llenges per a enriquir llur lxic s la deriva-ci. Per quan una llengua viu supeditada a una altra, sesdev que renun-cia sovint a aquest mitj i, davant un mot derivat a traduir, el manlleva totfet a la llengua dominadora. Per exemple, els castellans formaren, derivant-lo de perro, el mot perrera; els catalans podem anlogament treure del pri-mitiu corresponent, gos, el derivat gossera, utilitzant el mateix sufix era,com a ambdues llenges; per preferrem acceptar tot fet el mot perrera.

El catal modern presenta un nombre considerable de castellanismesanlegs a perrera. En el mateix cas que gos i perrera, es troben ocell i paja-rera, mnega i manguera, pit i petxera, galta i carrillera, nen i ninyera, colli-ta i cossetxer, cendra i cenicero, taula i tablero, cadira i silleria, llet i letxeria,roba i ropatge, company i companyerisme, paper i papeleta, cullera i cut-

5

10

15

20

5

10



xaron, cadira i sill, cridar i llamament, eixamplar i ensanxe, tallar i corte,nom i nombrar, estiu i veranejar.

Aix mateix, quan havem de traduir un mot compost, sovint no elsabem analitzar i el prenem tot fet del castell: diem certament ocell i noave, i parads i no paraso, per diem ave del paraso. Aix explica lexis-tncia de tants mots compostos com cortaplumas, pararrayos, paracadas,cumpleaos, rompeolas, pisapapeles, fiebre amarilla, paloma mensajera,nochebuena, tiro de pichn, ida y vuelta.

E R 37 H 59 B 337V 4 la llengua dominadora] aquella altra llengua B || 7 acceptar] dacceptar H B || 18 mots] de

mots R H B || 19 cumpleaos] compleaos H | febre] fiebre R B

825 xi 1919

El fet de correspondres la terminaci catalana ixer i la castellana ecer enalguns verbs com merixer i comparixer, en castell merecer i comparecer,ha perms, mitjanant la substituci de ecer per ixer, dintroduir en el cata-l un gran nombre de verbs en ecer sota una forma que dissimula llur pro-cedncia castellana. Prevalecer s, en catal, prevaler; prevalixer no s sinel prevalecer castell amb el canvi de ecer en ixer; s tan catal com hermso carinys, que no sn sin els mots castellans hermoso i carioso amb elcanvi de la terminaci castellana oso per la catalana s.

En el catal modern trobem abundosament usats els segents verbs enixer manllevats al castell: adolixer, carixer, desvanixer, favorixer, flo-rixer, permanixer, pertenixer, prevalixer. Tamb es troben usats, encaraque menys freqentment: abastixer (per molt freqentment els derivatsabasteixement i abasteixedor), acontixer (per molt freqentment el deri-vat aconteixement), apetixer, desfallixer, encarixer, envanixer, estremi-xer, recrudixer i daltres encara.

Tots aquests verbs i llurs derivats (recrudeixement, desvaneixement, flo-reixent, etc.), sn manlleus innecessaris, que han dsser curosament evitats.Cadascun daquests mots hbrids t, en cada cas, el seu equivalent catal:prevalixer, prevaler; adolixer, patir; pertenixer, pertnyer; envanixer,estremixer, florixer, envanir, estremir, florir; floreixent, flrid, florent;abastixer, abastar; abasteixement, abast, abastament; abasteixedor, abasta-dor, provedor; recrudixer, recruar; recrudeixement, recruada; desfallixer,defallir; acontixer, esdevenir-se, arribar; aconteixement, esdeveniment;

15

20

5

10

15

20



carixer, mancar, freturar; favorixer afavorir, favorejar; apetixer, cobejar,apetir; permanixer, romandre, sojornar; encarixer, encarir, recomanar(instantment), preconitzar, exagerar; desvanixer, esvanir, esvair, dissipar,esmortir.

E R 20 H 17 B 320V 1o favorixer] afavorixer R B || 19-20 envanir i estremir posposats a envanixer i estremi-

xer respectivament B || 20 florent] o florent B || 21 abastament] o abastament B || 22 provedor]o provedor B || 23 arribar] o arribar B || 24 freturar] o freturar B | favorejar] o favorejar B || 25apetir] o apetir B | sojornar] o sojornar B || 26 preconitzar] om. H | exagerar] om. H B | esvair] om.H || 27 esmortir] om. H o esmortir B

926 xi 1919

Als verbs castellans terminats en currir, rumpir, batir i mitir (de la terceraconjugaci) oposa el catal verbs terminats en crrer, rompre, batre i metre(de la segona conjugaci); per exemple, a incurrir, incrrer; a interrumpir,interrompre; a debatir, debatre; a emitir, emetre. En tots aquests verbs,per, constatem una tendncia a fer-los passar de la segona conjugaci a latercera; en el llenguatge parlat sn freqents les vacillacions entre les for-mes correctes, amb desinncies de la segona conjugaci, i formes en quaquestes desinncies es troben substitudes per les desinncies prpies delsverbs de la tercera conjugaci. En alguns verbs les formes novelles sndhuc ms freqents que les tradicionals. Aix, a cada moment veiem usa-des formes com incorreix, incorreixen, incorrim, incorriu, incorrs, incorrint,i dhuc incorrir, en lloc de incorre, incorren, incorrem, incorreu, incorregus,incor rent i incrrer; interrompeix, interrompim, etc., en lloc de interromp,inter rom pem, etc.; debatim, debatiu, etc., en lloc de debatem, debateu, etc.;emiteix, emiteixen, emitim, emits, emitit, etc., en lloc de emet, emeten, eme-tem, emets, ems, etc. Les niques formes que oposen una forta resistn-cia al canvi de conjugaci sn els participis en -ut: incorregut, interromput,debatut.

A la influncia castellana es deu, aix, una pertorbaci pregona en laconjugaci dels compostos crrer, rompre, batre i metre. Verbs de la segonaconjugaci, que seguien enterament la conjugaci dels simples correspo-nents, els veiem adoptar la tercera conjugaci, a qu pertanyen llurs corres-ponents castellans. s un fet anleg al pas dalguns verbs de la tercera con-jugaci, tals com envanir, estremir, florir, a verbs de la segona en ixer

25

5

10

15

20



(envanixer, estremixer, florixer), sota la influncia dels verbs envanecer,estremecer, florecer.

Ambues pertorbacions sn avui sortosament combatudes per la majo-ria dels escriptors. Seguint-los, hom traduir concurrir, recurrir, incurrir,ocurrir, per concrrer, recrrer, incrrer, ocrrer, que hom conjugar com elsimple crrer; prorrumpir, interrumpir, per prorrompre, interrompre, quehom conjugar com el simple rompre; combatir, debatir, abatir, aix com elsimple batir, per combatre, debatre, abatre, batre, que hom conjugar comrompre o perdre; emitir, omitir, remitir, permitir, transmitir, admitir, per eme -tre, ometre, remetre (quan no per trametre), permetre, transmetre, admetre,que hom conjugar com prometre o cometre.

El verb dimitir, per, sembla sser una adquisici definitiva.

E R 21 H 19 B 319V 23-35 s ... cometre.] om. H || 34 (quan no per trametre) posposat a transmetre R B

1027 xi 1919

La influncia castellana ha estat funesta per al verb concebre; no en restaaltre vestigi sin el participi passat concebut. En tots els altres temps haestat reemplaat per concebir. Avui tothom diu concebir, concebint, con-cebeix, concebeixen, concebim, concebiu, concebs; el llenguatge parlatdesconeix les formes corresponents de concebre: concebre, concebent, con-cep, conceben, concebem, concebeu, concebs. I si sembla conservar lanticimperfet concebia s perqu limperfet de concebir s tamb concebia, vistque la terminaci ia s comuna als verbs de la segona conjugaci i als dela tercera.

La llengua escrita tendeix ara al restabliment del verb concebre. Lasubstituci de concebre a concebir sembla molt difcil; per no ha de deixar,per aix, dintentar-se, i s per aquest motiu que constatem amb goig aque-lla tendncia.

En el mateix cas que concebir i concebre, es troben percibir i percebre,del qual no subsisteix sin el participi passat percebut. Aqu convindriatamb que practiqussim curosament, en la llengua escrita, la substituci deles formes usuals percibir, percibint, percibeix, percibeixen, percibim, perci-biu, percibs, etc., per les formes corresponents del verb percebre: percebre,percebent, percep, perceben, percebem, percebeu, percebs, etc.

25

30

35

5

10

15



Al grup de verbs que segueixen en llur conjugaci a rebre, caldria enca-ra afegir el verb decebre, equivalent al francs dcevoir.

E R 22 H 21 B 444V 3 tothom] gaireb tothom B

1128 xi 1919

Cal prendre esment que la majoria dels participis terminants en scut snerronis. Sn bons merescut, crescut, nascut, pascut i larcaic irascut; per elsaltres, o b sn participis de verb en ixer deguts a la influncia castellanacom favorescut, de favorixer, o b participis de formaci recent que ten-deixen a reemplaar antics participis en gut, sota la influncia dels partici-pis castellans corresponents, terminats en cido com complascut per com-plagut, de complaure.

Els participis del verb en ixer, merixer i de crixer i nixer, sn meres-cut, crescut i nascut; els participis dels verbs castellans corresponents snmerecido, crecido i nacido; la terminaci catalana scut correspon, aix, enaquells participis, a la terminaci castellana cido. Per ladmissi de verbscom favorixer, prevalixer, formats per imitaci de favorecer, prevalecer,etc., augmenta el nombre de participis en scut corresponents a participiscastellans en cido: favorescut, prevalescut, etc. I aix afavoreix la creaci departicipis com complascut, aparescut, comparescut, trets analgicament decomplacido, aparecido, comparecido.

Tots aquests participis novells terminants en scut han dsser natural-ment evitats. La substituci dels verbs favorixer, prevalixer, pertenixer,permanixer, etc., pels verbs afavorir, prevaler, pertnyer, romandre, etc.,emmena leliminaci dels participis favorescut, prevalescut, pertenescut,permanescut, etc., reemplaats per afavorit, prevalgut, pertangut, roms, etc.I en els restants cal simplement canviar scut en gut: complagut, aparegut,comparegut.

E R 139 H 121 B 151V 13-14 A LP hi ha un error de composici amb lnies parcialment repetides. Entre augmenta i

etc., hem reprodut el text recompost que apareix a R i tamb a H i a B.

20

5

10

15

20



1229 xi 1919

Un dels sufixos que serveix per a formar noms abstractes derivats dadjec-tius, s esa. Exemples: tristesa de trist, cruesa de cru, raresa de rar, avinen-tesa de avinent, pregonesa de pregon. El sufix castell corresponent s eza.Per aquest sufix castell presentant-se sota la forma eza i sota la forma ez,aix ha originat en catal un gran nombre de derivats en s en lloc de esa;avids, escasss, senzills, honrads, etc., que responen als derivats caste-llans en ez: avidez, escasez, sencillez, honradez, etc. Sortosament hom shaadonat fa temps daquest castellanisme, i avui seria difcil de trobar-neexemples en cap bon escriptor.

A part daquesta pertorbaci dordre morfolgic, el sufix esa nha sofertuna altra, que notem en molts altres sufixos: una pertorbaci en la sevaextensi, en el sentit de conformar-la a la del sufix castell eza. El catal for-mant noms abstractes mitjanant els sufixos esa, dat, ia, ana, etc., correspo -nents als castellans eza, dad, a, anza, etc., la llengua tendeix a fer corres-pondre un derivat en esa a un derivat en eza, un derivat en dat a un derivaten dad, etc. Aix veiem recular privadesa davant privana, saviesa davantsabiduria, solitud davant soledat. Anlogament, entre els derivats verbals,veiem pronunciaci tendir a eliminar pronncia, duraci durada, advertn-cia advertiment, i una muni de postverbals en o ocupar el lloc de derivatsen ment.

Conv que els escriptors tinguin esment daquesta tendncia per com-batre-la, sense que aix vulgui dir que en els casos en qu els mots en con-currncia siguin ambds bons, com sesdev amb pronunciaci i pronnciao vivor i vivesa, calgui preferir sistemticament el ms allunyat del castell.

E R 33 B 347V 3 pregon.] pregon, vellesa de vell R B || 4 castell ... forma ez] presentant en castell

la variant ez R B || 11 molts] om. R B || 21 per] per a B

1330 xi 1919

XIII

A ladjectiu castell bajo correspon en catal el mot baix: Un hombre bajo,Un home baix. Bajo, en castell, es pot usar tamb com a adverbi, precedit

5

10

15

20



generalment de a quan denota lloc: Hablan bajo, Estn abajo. A bajo adver-bi correspon tamb en catal baix: Parlar baix, Sn a baix.

Bajo, en castell, pot encara sser usat com a preposici, o s, regint unnom: Bajo la presidencia de, Bajo este aspecto. En aquest cas bajo no ha ds-ser tradut pel mot baix, sin pel mot sota. No direm, doncs, Baix la presi-dncia de, Baix aquest aspecte, com fem habitualment induts per lequiva-lncia dels mots bajo i baix adjectius o adverbis; sin Sota la presidncia de,Sota aquest aspecte.

Heus aqu altres exemples de la preposici sota en els quals en lloc seusolem usar baix a imitaci del castell: Sota limperi de, Sota el domini de,Sota lobligaci de, Sota les ordres de, Sota el comandament de, Sota la pro-tecci de, Sota el pes dels anys, Sota un altre nom, Sota la influncia de, Sotaforma de, Sota pretext de, Sota promesa de, Sota amenaa de, Sota silenci,Sota jurament, Sota cauci.

Com no diem Baix la pell sin Sota la pell, no havem de dir Baix lesordres, sin Sota les ordres. El catal en aquest punt s ms acostat al fran-cs i a litali que no pas al castell. Comparem en francs: Servir sous lesordres de, Tenir sous sa domination, Passer sous silence, tre sous la protec-tion de, tre mis en libert sous caution, Affirmer sous serment, Sous pro-messe de, Sous ce prtexte. En itali: Aver sotto il proprio dominio, Sottoquesto aspetto, Sotto la protezione di, Sotto pretesto di, Sotto forma di, Sottominaccia di, Ordiniamo sotto pena di morte.

E R 104 H 93 B 254V 8 fem] alguns fan B || 11 Heus aqu] Heus aqu R H Heus ac B || 12 solem] se sol B

141 xii 1919

XIV

Per evitar el pues castell, tan freqent en el llenguatge parlat, certs escrip-tors es posaren a reemplaar-lo per doncs en tots els casos. El pues castellt dues valors: la de conjunci illativa o continuativa i la de conjunci cau-sal. Quan t la primera valor correspon al mot catal doncs: No quiereshacerlo? Pues te arrepentirs algn da. No vols fer-ho? Doncs ten penedirsalgun dia. Per quan s causal, o s, quan serveix per a unir a una proposi-ci anterior una proposici en qu es dna la ra de o que la primera afir-ma, pues no pot traduir-se per doncs. Dir Deu estar malalt doncs no ha vin-

5

10

15

20

5



gut (traducci de Debe de estar enfermo pues no ha venido) s encara, mal-grat la subsituci de pues per doncs, incrrer en un castellanisme, puix quehom dna al mot doncs una valor manllevada al pues castell.Ha estat dit i repetit mil vegades que una proposici en qu sexplica o esjustifica o que acabem denunciar en una proposici anterior, no pot sserintroduda amb la conjunci doncs, que denota la conseqncia, la conclu-si. Aquestes dues dretes no es troben, doncs sn paralleles, no vol dir queno es troben perqu sn paralleles, sin que sn paralleles perqu no es tro-ben. Es comprn com seria perjudicial per a la llengua que fssim significara un mateix mot perqu i per consegent (els castellans per a la segona da-questes significacions tenen luego).

Per, malgrat la campanya que sha fet contra el doncs causal, encara eltrobem usat en moltes publicacions catalanes. Havem notat, per exemple,que el Patufet lusa abundosament, i aix s tant ms lamentable que aquestperidic va endreat als infants, els quals trobant-lo usat un dia i altre dia,poden acabar per incorporar-lo a llur llenguatge. Una defectuositat de lallengua escrita, que, malgrat la seva difusi dins aquesta, no ha aconseguitencara passar a la llengua parlada, est ara en perill dintroduir-shi i darre-lar-shi en donar-la com una construcci normal a lectors que es troben enuna edat en qu encara no est ben fixada en llur esperit la valor tradicio-nal de moltes paraules.

Com seria, doncs, de desitjar que una publicaci com el Patufet, tandifosa entre els nostres infants, evits curosament aquest doncs, amb ls delqual est fent un mal que pot sser irreparable!

E R 66 H 67V 23 va] s H

152 xii 1919

XV

Sovint, davant un arcaisme, veiem gent protestar indignats contra les inven-cions dels escriptors actuals.

Un dia mescometia un periodista catal demanant-me don ens havemtret el mot assabentar, que ell jutjava, daltra part, absolutament superflu,puix que ja tenim el mot enterar, que li semblava perfecte. Un altre dia lle-gem en un diari madrileny una correspondncia barcelonina en qu lautor

10

15

20

25

30

5



feia saber als seus llegidors castellans que aqu ens dedicvem a inventarparaules i posava com exemple el mot acomiadar, que no era, segons ell,sin una imitaci desgraciada del congdier francs...

Assabentar i acomiadar sn, no cal dir-ho, dos mots ja usats pels nos-tres escriptors medievals:

Oint dir la Viuda reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta foula temor que pres (prengu) ques pensava spasmar... Entr-sen en la suacambra e aqu ella fu molt grans lamentacions, plorant, batent-se lo cap ela cara. Car en aquella hora ella se tingu per morta e cregu verdaderamentque Tirant faria fer della una cruel sentncia per o com sabia que era statassabentat per Plaerdemavida... Tirant lo Blanch, cap. CDI.

Per qu us dehim e manam expressament... que... acomiadets los ditstres frares preycadors, que dins huyt jorns aprs que a lus haurets intimat,ells sien fora de tots nostres regnes e senyoria... Lletra de Pere III al gover-nador del Rosell, del 1384.

E R 39 B 415V 3 m] ens R B | me] nos R B || 21 del 1384] de 1384 BF 12-17 Martorell (1873-1905: iv, 212; [2005: 1379]); cf. DAg i, s. v. assabentat (extracte) || 18-20

Rubi i Lluch (1908 [2000]: 323)N 17 Fabra ja t un Tirant lo Blanc a Bilbao el mar de 1906 (Lamuela i Murgades 1984: 228); a

CF 662,2 remet explcitament al vol. i pg. de led. dAguil. || 18-20 Primer extracte delsDocuments de Rubi, el primer vol. del qual s una obra bsica en la descripci de la llenguamedieval segons Fabra: s, amb el Tirant, la font ms utilitzada a les CF i proporciona els mate-rials per a Fabra (1926 [2006b: 257-286]). Els exemplars de Fabra dels dos vol. de lobra snactualment a la Universitat de Basilea (donaci de Germ Coln).

163 xii 1919

XVI

Un resultat de la influncia castellana s lencongiment de certs mots, elsquals, persistint en les accepcions ms familiars, es troben reemplaats pelsmots castellans corresponents en les accepcions menys usuals, o als quals nohavem sabut encomanar una accepci novella que els castellans han donatals mots corresponents. Aix, diem aquesta cendra far un bon lleixiu, peruna ampolla de legia; el sostre duna cabana, per el techo duna sala; pasense llevat, per llevadura de cervesa; el rierol que va al mol, per larroyodun carrer; les arrels dun arbre, per les races duna equaci; les arestes del

10

15

20

5



blat, per les aristes dun prisma; dos brancs bessons, per uns gemelos deteatre; una post guerxada, per una superfcie alabeada; una guspira o unaespurna de foc, per una xispa elctrica; els esperons dun gall, per posar-seles espueles; les finestretes duna torratxa, per les ventanilles dun vag; lacalor dun dia distiu, per el calor que desprn un vapor en condensar-se. Hiha gent que no saben dir els costats dun angle, el calze duna flor, malaltiesde la gola: han de dir els lados dun ngul, el cli duna flor, enfermedats dela garganta.

Quan el mot castell ha penetrat en el llenguatge corrent, la seva extir-paci s dificilssima. Qui far mai dir lleixiu de la legia? Per a una donacatalana lleixiu s nicament el lleixiu obtingut de la cendra, i difcilmentpodr mai anomenar aix el lquid descolorant que compra embotellat, elqual ha aprs danomenar legia. Igualment difcil seria la substituci dearroyo per rierol, de gemelos per bessons o de vano per ventall.

En canvi, quan el mot castell no ha esdevingut un mot del llenguatgecorrent, llavors la seva subsituci pel mot catal no s gens difcil: expres-sions com lados dun polgon, aristes dun prisma, cli de cinc spals, calorespecfic, rai quadrada, etc., no hi ha cap dificultat a reemplaar-les, i aixja ho practiquem, per costats dun polgon, arestes dun prisma, calze de cincspals, calor especfica, arrel quadrada, etc.

E R 40 H 39 B 321V 1 castellana] forastera B || 8 races] races B || 13 istiu] estiu H B || 18 Qui] Qui R H B | legia] leja

B || 21 legia] leja B || 22 o de vano per ventall] om. H || 26-27 etc., ... per] esdevindran H

174 xii 1919

XVII

Posseint el catal, entre vocals, el so de s sorda, representat ss, com per exem-ple en grossa, i el so de s sonora, representat per s, com per exemple en nosa,aix li permet, en els manlleus del llat, de transcriure la ss i la s llatines res-pectivament per ss i s: les formes catalanes de possibilis i fusibilis sn pos-sible i fusible, el primer pronunciat amb s sorda com grossa, i el segon ambs sonora com nosa.

El castell, que no posseeix sin una s (sorda), transcriu igualment la ssi la s llatines: els dos mots damunt dits sn, en castell, posible i fusible.

Quan, gent que fem la nostra cultura en castell, transportem al catal

10

15

20

25

5



un llatinisme castell que presenta una s situada entre dues vocals (a la qualel catal pot fer correspondre una ss o una s), s natural que no sempre enso-peguem a donar-li la s que li pertany de portar segons la seva etimologia; idaqu prov el nombre considerable de mots dorigen erudit que pronun-ciem, i dhuc escrivim sovint, amb ss en lloc de s i viceversa.

Adhessi, cohessi, explossi, explossiu, exclussi, corrossiu, centssim,millssim, centessimal, infinitessimal, apoteossis, crissis, assil, basslica, nas-sal, entussiasme, Eussebi, Cssar, ssia (les grafies correctes sn: adhesi,cohesi, explosi, explosiu, exclusi, corrosiu, centsim, millsim, centesimal,infinitesimal, apoteosi, crisi, asil, baslica, nasal, entusiasme, Eusebi, Csar,sia); admisi, admisible, presi, impresi, agresi, agresiu, discusi, disolut,premisa, abscisa (les grafies correctes sn: admissi, admissible, pressi,impressi, agressi, agressiu, discussi, dissolut, premissa, abscissa).

En els mots dorigen erudit, per a la recta escriptura de s i ss entrevocals, no havem, doncs, datenir-nos a la pronunciaci, sovint defectuosa,sin a letimologia, i a lortografia etimolgica subordinar llavors la pro-nunciaci.

E QE (XI, 1920 25-26) 1 R 191 H 131 B 24V 4 per] om. R H B | possibilis i fusibilis] possibilem i fusibilem B || 9 Quan ... transportem] En trans-

portar B

185 xii 1919

XVIII

Gaireb tots els mots dorigen erudit que presenten una z, els pronunciemamb en lloc de z. Aix s degut al fet que al so de z castellana corresponnormalment en catal el so de : com a zcalo, zafiro, azufre, plaza corres-ponen scol, safir, sofre, plaa, aix a mots com zona, rizfago, ozono, topa-cio creiem que han de correspondre ona, rifag, oono, topaci.

Heus aqu els principals mots en qu la z s habitualment pronuncia-da : zebra, zfir, zelador, zenit, zigodctil, zigomtic, zimasa, zitznia, zod-ac, zona, zoolgic (i tots els comenats en zoo), amazona, zim, coriza, ozon,piezmetre, rizfag, sizgia, topazi, trapezi, trapezoide, azoic (i tots els aca-bats en zoic), protozoari (i tots els acabats en zoari).

Molts daquests mots han estat sovint escrits amb o c en lloc de z:ona, amaona, cimasa, etc. Avui, sortosament, ja shan anat bandejant de la

10

15

20

25

5

10



llengua escrita totes aquestes grafies errnies. Per resten encara, en la llen-gua parlada, les pronncies errnies: zona, amazona, zimasa, etc., raresvegades els sentim pronunciats correctament, o s, amb s sonora i no pasamb s sorda. No cal dir que haurem de posar a evitar aquestes pronncieserrnies la mateixa cura que posem a evitar, en la llengua escrita, les grafiescorresponents.

Perqu no basta que combatem les grafies dolentes de la llengua escri-ta: ens cal combatre igualment les pronncies errnies de la llengua parla-da; no ens havem de contentar a escriure zona en lloc de ona, sin que enshavem desforar a pronunciar zona i no pas ona. Aix mateix ens havemdesforar a pronunciar m i no pas n en mots com redemptor, redempci,consumpci, sumptus, peremptori, i l doble i no pas l simple en mots comallegar, illustre, collegi, expellir, anullar.

E QE (XI, 1920, 26-27) 2 R 192 B 60V 6 Heus] Heus R B || 7 zitznia, zodac] om. R B || 8 zoolgic] zoologia R B || 9 sizgia]

om. B | (i ... zoic)] om. R B || 10 (i ... zoari)] om. R B || 12 etc.] trapeci ... R B

196 xii 1919

XIX

s un fet freqent que un mot catal perdi alguna de les seves accepcionssota la influncia castellana: arrel, en laccepci de valor de la incgnitaduna equaci, s reemplaat per molts pel mot castell raz. Per el fet con-trari sesdev tamb freqentment: que un mot que tradueix un mot caste-ll en alguna de les accepcions daquest, nagafi les altres accepcions. s elque passa quan tradum per doncs el mot castell pues conjunci causal: queuna frase com Pues no lo hagas es tradueixi Doncs no ho facis, ha portatalguns a creure que una frase com Debe de estar enfermo, pues no ha veni-do, es podia traduir Deu estar malalt, doncs no ha vingut; baix, com havemfet notar en una de les converses anteriors, s usat avui com a preposici, ensubstituci de sota (Baix aquest aspecte, en lloc de Sota aquest aspecte), pelfet que en castell bajo, al mateix temps que adjectiu (Un hombre bajo) iadverbi (Hablar bajo) com en catal, pot sser tamb preposici (Bajo esteaspecto).

s aix que, sota la influncia del mot nada, que reuneix les dues valorsde res i gens, ja alguns comencen dusar res amb la valor de gens: que No

15

20

25

5

10

15



tinc res sigui la traducci de No tengo nada, els porta a traduir No duermenada per No dorm res.

En el cam didentificar el res catal al nada castell, al mateix tempsque sinicia aquesta tendncia a reemplaar gens per res, sinicia tamb latendncia a abandonar ls de res en sentit positiu, o s, traduint algo.Construccions com les segents, correctssimes, sn avui ms aviat evitadespels nostres escriptors:

Car si res me manats quels diga, dirls ho. Crnica de Jaume I.No puch creure que lesperit, si res s, puixa tenir altre cam sin

aquell que la carn t. Bernat Metge.E si res volets, car frare, daquestes parts, yo u far de bon cor.E en a no haja falla, si en res nos desijats servir e complaure Lletra

del rei Mart al bisbe dUrgell (1405).Com consir quel mn sia creat de no res, he maravella com de no res

pot sser creat res. Ramon Llull.

E R 41 B 322V 8 Debe de] Debe R || 9-10 com ... anteriors] om. R B || 27 E ... cor] (la referncia daquesta cita-

ci s parcialment illegible a LP: Lletra de ... Mata al comte dArmanyach.) om. R B || 28 desi -jats] desitjats R B

F 24 Jaume I (1873: 410; [1991: 297]) || 25-26 Metge (1889: 4; [2006: 127]) || 27 Rubi i Lluch (1908[2000]: 255) || 28-29 d. (1908 [2000]: 435) || 30-31 Llull (1873-1904: i, 41; [1931-1934: i, 69])

N 9-10 Vegeu CF 13. || 24 Fabra t un exemplar de la crnica de Jaume I a Bilbao el mar de 1906(Lamuela i Murgades 1984: 228). || 26 La citaci demostra que, per a Lo somni de Bernat Metge,sutilitza led. de Gurdia (si res es) i no la dAntoni Bulbena i Tosell, que transcriu sia res,ne (Metge 1891: 3; vg. tamb BC, ms. 3290, exemplar de led. de Gurdia amb correccionsmanuscrites de Bulbena i Tosell). Com que Fabra ja inclou Metge en el seu programa de lectu-ra dels clssics medievals de Bilbao, de 1906 (Lamuela i Murgades 1984: 228, 245), no pot havertingut en compte led. de Ramon Miquel i Planas, que aqu coincideix amb Bulbena i Tosell(Metge 1910: 85). Cf. tamb CF 64,18: puig (com a Metge 1889: 133) / munt (Metge 1891:108); i CF 393,13: per o que fos pus baix dels angels (com a Metge 1889: 7) / per tal quefos pus baix quels angels (Metge 1891: 6). || 26 Fabra inclou un Bernat [...] que en Casas medeixara en el seu pla de lectures medievals de Bilbao (1906); una carta de 1910 indica que estracta de Metge (Lamuela i Murgades 1984: 228, 245). || 31 El mar de 1906, Fabra demana aMass i Torrents que li faci arribar el Flix de Ramon Llull editat per Aguil (Lamuela iMurgades 1984: 228); de fet, s led. de Jeroni Rossell, comenada el 1873 a Palma i enllestidaa Barcelona el 1904, de la qual havia tingut cura Mari Aguil, que la inclogu en la BibliotecaCatalana; el seu fill ngel Aguil nexplica els detalls al prleg. El 1910, Fabra treballava ambun exemplar de Casas Carb (Marquet [ed.] 2002: 86).

20

25

30



207 xii 1919

XX

Creiem que convindria de restablir, en lestil epistolar, lantiga distincientre els adverbis ac i aqu. Era emprat ac per a denotar la localitat on erael que escrivia la lletra, i aqu, per a designar la localitat on era aquell a quiaquesta anava adreada:

Com... micer Berenguer dez Pont, tornant de Barcelona ac, nos apor-t traslat dunes cobles... Lletra de linfant Joan a Bernat de So (1374)

Com ns hajam ordenat quen Garau de Flea vaja aqu per legir libresgramaticals... Lletra de Pere III (1357).

En dues lletres de Pere III (1359) datades totes dues a Cervera, llegim:... per o volem e us dehim e us manam quel dit libre, com perfet sia, aca Cervera o la on siam nos trametats sens tardana i Pregam-vos que apor-tets a preu al pus covinent e menor que porets aquella bblia la qual laltredia veem mentre que rem aqu en Barchinona.

La coexistncia dels dos adverbis ac i aqu amb la valor amb qu erenusats en lestil epistolar medieval, permetia descriure pargrafs com elssegents, en qu els dos adverbis es troben elegantment contraposats:

Manam que vingats encontinent e aportets lo dit salteri aix com s,car ac lo porets acabar, on haurets atzur e o que mester hi faa, mils(millor) que no aqu (1368).

Nos vos farem donar los cent vint franchs o aqu o ac (1370).A la qual vos responem que nos fem anar aqu lo dit micer Bernat

Dezpont, lo qual ha aqu e no ac lo dit offici (1388).

E R 60 H 25 B 374V 11 sens] sense R H B || 20 Nos] Ns R Ns H B || 21 nos] ns R ns H BF 5-6 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 253) || 7-8 d. (1908 [2000]: 181) || 10-11 d. (1908 [2000]: 191) ||

11-13 d. (1908 [2000]: 189) || 17-19 d. (1908 [2000]: 218) || 20 d. (1908 [2000]: 229) || 21-22 d.(1908 [2000]: 355)

V1 17 Manam] manam espressament | s] s es

5

10

15

20



218 xii 1919

XXI

La diferent evoluci que han sofert els sons llatins en catal i en castell haestat la causa principal que un mateix mot llat aparegui sovint en aquestesdues llenges sota dues formes diferents. El fet que la f inicial llatina caiguien castell i es mantingui en catal, que la u de la sllaba final doni o enaquell i sigui suprimida en aquest, i que el grup ly del llat vulgar hi esde-vingui respectivament j i ll, s causa que el castell oposi la forma hijo a laforma catalana fill, com a reflex de la forma llatina filium.

De les diferncies que presenten els dos mots, catal i castell, prolon-gaments dun mateix mot llat, la ms freqent i per tant la ms fcilmentremarcable s la presncia de la o final en el mot castell i la seva absnciaen el mot catal corresponent: oro or, peso pes, brazo bra, canto cant. Nhiha daltres tamb fcils de reconixer, per exemple, el manteniment en cas-tell de les n finals, caigudes en catal: pan pa. Per nhi ha moltes que sola-ment pot revelar la comparaci detinguda de tots els mots catalans i caste-llans dorigen com; i aquestes han dsser tingudes en compte comaquelles per concloure si una forma s genunament catalana o ens ha per-vingut del llat a travs del castell.

En catal modern trobem usats, traduint plazo, el mot plao i, novella-ment, pla. El primer es revela tot seguit com a castellanisme a causa de laseva o final. Pla, al contrari, t tot laire dun mot catal i sembla abonar-lolexistncia de mots com bra correponent a brazo, lla corresponent a lazo,etc. Per aquest pla, tret artificialment de plazo s realment la forma quehauria revestit el prolongament catal de plcitum, don prov, a travsduna forma intermediria platu, el plazo castell? El grup ct, que esredueix a z en castell, no sembla pas donar en catal: comparem azor(antigament ator, de acceptorem) i astor. Plao t, doncs, del castell nosolament la o sin la , i encara que la llengua, en prendre el mot plazo, lihagus donat espontniament la forma pla (que li havem donat ms tardartificialment), aquesta forma sens revelaria com a castellanisme a causa dela seva .

Anlogament, la forma catalana corresponent a apoyo castell i a appuifrancs, hauria estat apuig; doncs apoi, que havem format artificialmenttraient la o de apoio, traeix encara la seva procedncia castellana malgrat lo-missi de la o final.

s clar que el fet que un mot ens vingui del castell no vol dir que hagi

5

10

15

20

25

30

35



dsser sistemticament rebutjat: no hi ha cap llengua que no presenti man-lleus fets a les altres llenges. Per s indispensable que tinguem una conei-xena exacta de tots els castellanismes existents, disposats tothora a elimi-nar-ne el nombre ms gran possible.

E R 4 B 328V 37 s indispensable] cal B || 38 castellanismes existents] nostres manlleus a altres llenges B

229 xii 1919

XXII

Avui sol donar-se al verb lliurar el sentit de deslliurar o alliberar. Lliurar eraemprat antigament per denotar o que avui designem normalment amb elverb entregar, i en tal sentit cal usar-lo, bandejant del tot aquest verb, quedevem a la influncia castellana.

Heus aqu alguns exemples de lliurar, trets de documents medievals:Manam-vos que a lamat de la cambra nostra Nicholau Lpez Dotena,

lo qual trametem a vs per la rah davall scrita, donets e liurets e donar eliurar faats cavalls, cofres, libres, vexella, moneda, robes, joyes... faent ferinventari per m de notari pblich de les dites coses que al dit Nicholauseran liurades.

Per qu volem e us dehim e us manam que... tots los altres libres de ladita art dastrologia los quals lo dit Dalmau vos demanar un aprs laltresuccessivament... liurets a ell... recobrant, en cascun liurament dels ditslibres, albar o pocha dels libres que li liurets.

Diverses vegades vos havem escrit que un libre nostre lo qual se apellaSuma coleccionum... liurssets al batle general del regne de Valncia; e res-posta vostra no havem hada, de qu ns maravella molt. E com nos hajammester lo dit libre, volem e us pregam que encontinent lo liurets al dit batlegeneral, qui l deu liurar al fael secretari nostre En Bernat de Bonastre, quiaquell nos portar.

Metets en compte de vostra data cinch liures e mija per aquells deuflorins dor los quals, de manament verbal nostre... liurs a lhonrat e reli-gis mestre Francesch Eximni.

... quatre crregues de robes, les quals, segons les letres que ls traginersaportaven, eren e sn de labbat de Sant Feliu de Girona..., e les quals devien

5

10

15

20

25



sser liurades en Barchinona a casa de Maci Solzina, mercader de la ditaciutat.

E R 43 B 472V 5 Heus] Heus R B || 17 nos] ns R ns BF 6-10 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 133) || 11-14 d. (1908 [2000]: 190) || 15-20 d. (1908 [2000]: 243)

|| 21-23 d. (1908 [2000]: 367) || 24-27 d. (1908 [2000]: 387)V1 12 dit] dit en || 26 de] den

2311 xii 1919

XXIII

Els dos mots catal i castell prolongaments dun mateix mot llat podenhaver pres cadascun una significaci diferent. Exemples: dona i duea, pro-vinents ambds del mateix mot llat dmina; fillol i hijuelo, de filiolus; trau-re i traer, de trahere. I, en aquest cas, no s rar de veure en la llengua moder-na el mot catal abandonar la seva significaci per adoptar la del motcastell corresponent.

La significaci de trametre que t remitir, lhavem encomanada a reme-tre, i trametre ha caigut en desuetud.

Curar ha pres la significaci de curar castell; llavors havem abandonatguarir; i la significaci que tenia curar, lhavem encomanada, sota la influn-cia del verb castell cuidar, al verb catal cuidar, que significava pensar (ex.:cuidava morir-se).

Lliurar a penes susa en el sentit de fer a mans, i s comunament empraten el sentit de deslliurar o alliberar que t el mot librar.

Els dems, que volia dir la major part*, significa avui els altres; li havemdonat, doncs, servilment la significaci de la locuci pronominal castellanalos dems.

Tant com la introducci de mots castellans, aquests canvis de significa-ci constitueixen un castellanisme. Si no treballvem, doncs, a remeiaraquestes pertorbacions semntiques del nostre lxic, aquest restaria encaratot castellanitzat fins desprs que lhagussim netejat completament de totsels mots manllevats al castell.

*Mentre les romanes visqueren pobrament, servaren ab sobirana diligncia castedat; tantost queforen riques, mudaren les dems llur propsit Bernat Metge; E els servents, qui eren dins la vila,laxaren-se anar a aquells sexanta cavallers, e occiren los dems, e prengueren los altres Desclot.

5

10

15

20

25



E R 42 B 323V 3 dmina] dominam B | filiolus] filiolum BF 23-24 Metge (1889: 182; [2006: 216]) || 24-25 Desclot (1885: 356; [1949-1951: v, 131])V1 23 servaren] observaren || 25 occiren] occiren ne (corregit a CF 457,13) N 25 El juny de 1910, Fabra demana un Desclot a Casas Carb i ja hi treballa labril segent

(Marquet [ed.] 2002: 85, 122). El novembre escriu a Mass i Torrents que t les quatre granscrniques a Bilbao (Lamuela i Murgades 1984: 245).

2412 xii 1919

XXIV

Per remeiar els castellanismes no cal recrrer exclusivament a larcaisme.Les aportacions dialectals ens forneixen materials preciosos per a refer ellxic de la llengua literria. Desprs hom pot recrrer al manllevament demots llatins, que els nostres escriptors medievals practicaren abundosa-ment. Desprs hom pot, encara, recrrer a la derivaci, procediment que tsobretot lavantatge que un derivat ben fet s immediatament comprs pertothom. Cal, doncs, que, al mateix temps que escorcollem la llengua antiga iels parlars forans i no negligim els manlleus clssics, cerquem de vivificarels nostres sufixos fent-los aptes a produir nous derivats.

En el dialecte central la majoria dels sufixos de derivaci eren competrificats, incapaos de donar naixena a noves formacions. Comptant, perexemple, amb un nombre redudssim dadjectius formats amb el sufix vol,aquests difcilment podien servir de model per a la formaci de nous adjec-tius en vol; per Verdaguer introdu en la llengua literria una muni da-quells adjectius, i vol pogu aix esdevenir un sufix productiu, i fou possi-ble la creaci de nous adjectius terminats en vol.

En els parlars rurals i en la llengua antiga trobem un gran nombre dederivats que la llengua escrita moderna desconeix. Acollim-los curosament,i no sols enriquirem el lxic amb els mots que hi aportarem, sin ambaquells a qu els sufixos vigoritzats puguin donar naixena.

E R 35 H 57 B 348V 1 Per] Per a H || 4 practicaren] practicaven R H B || 17 rurals] forans H || 19 aportarem] aportem

R H B || 20 sufixos vigoritzats] sufixos, vigoritzats, R H B

5

10

15

20



2513 xii 1919

XXV

Aix com, en el cas que un mot catal i un mot castell provinents dunmateix mot llat tenen una significaci diferent, sesdev sovint que aquellabandona la seva significaci per adoptar la del mot castell, aix mateixquan el mot catal s mascul i el castell femen o viceversa, arriba alguncop que el primer abandona el seu gnere per prendre el del segon.

Costum, senyal, corrent, sn usats avui ms aviat com a femenins quecom a masculins: una bona costum; fes-hi una senyal; alg dir encara uncorrent daire, per tothom diu una corrent elctrica, una corrent dopini. Ladistinci entre el fi i la fi tendeix a desaparixer en profit de el fi. No s rarde sentir dir el vall traduint el valle, les llegums traduint las legumbres, i,amb alteraci de la forma del substantiu, una petita ventatja en lloc de unpetit avantatge.

Un altre castellanisme relacionat amb el gnere s de traduir los incisi-vos per els incisius. Ning no diria, de primer antuvi, que aquesta expressienclou un castellanisme: ladjectiu incisiu s ben catal; s, correctamentcatalanitzat, ladjectiu llat incisivus, que en castell apareix sota la formaincisivo, i en francs, sota la forma incisif. Nosaltres mateixos potser havemescrit en algun lloc: La f sarticula amb els llavis inferiors aplicats contra elsincisius superiors. Per en lexpressi castellana los incisivos, es sobreentnel substantiu mascul dientes, i per aix ladjectiu substantivat pren la formamasculina. El francs, en canvi, en qu el substantiu dents s femen, no diules incisifs, sin les incisives. En catal, doncs, en qu dents s femen comen francs, ha de traduir-se los incisivos per les incisives. Loraci damuntcitada ha de dir aix: La f sarticula amb els llavis inferiors aplicats contra lesincisives superiors.

E R 28 B 318V 8 tothom diu] molts diuen B || 18 els ... aplicats] el llavi inferior aplicat R B || 19 es] se B || 24 els

... aplicats] el llavi inferior aplicat R B

5

10

15

20

25



2614 xii 1919

XXVI

El fet de dir-se:Qu than donat? Res; Quants en tens? Cap; Tens pa? Gens; Vindr

algun cop? Mai; i el fet de no usar-se mai els mots res, cap, gens i mai enles oracions expositives afirmatives, han portat a creure, ajudant-hi la com-paraci amb el castell, que aquests mots sn negatius i que s abusivamentque el llenguatge parlat diu:

Si et demanen res, digues-mho; Si en vol cap, dna-lhi; Si fa gens devent, sho emportar tot; Si mai el veies, saludal de part meva.

s una error que cal combatre: els dits mots no sn negatius, i si les res-postes res, cap, gens i mai sn negatives s perqu sn oracions ellptiquesen qu hom sobreentn la partcula negativa no. En les respostes damuntdites, res equival a no mhan donat res; cap, a no en tinc cap; gens, a no entinc gens; mai, a no vindr mai.

Lluny de defugir aquelles construccions del llenguatge parlat, blasma-des equivocadament per alguns, havem, al contrari, de mantenir-les curosa-ment. Sn construccions que seria molt de doldre que es perdessin, les qualstrobem usades a cada moment pels nostres millors escriptors antics:

Qui s que res de b spia e ignor los actes virtuosos de...?, Tirant loBlanch.

Ns scrivim a nHuguet Cardona que si res hi fa a pagar per capletraro illuminar, que ho pach, Lletra de Pere III a Eximeno de Mont-real.

E si neguna (o s, cap) nau ve atrs, com s presumidor, ab poch tre-ball podeu sser senyor della, Tirant lo Blanch.

E com gens de vent feia, tots se manejaven, dem.

E R 131 B 259V 2 Qu] ... Qu R B | han] ha R B || 21 illuminar] illuminar B | Eximeno] Eiximeno B || 22 (o

s, cap)] [= cap] BF 18-19 Metge (1889: 223; [2006: 235]) || 20-21 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 182) || 22-23 Martorell

(1873-1905: ii, 300; [2005: 718]) || 24 d. (1873-1905: i, 192; [2005: 278])

5

10

15

20



2715 xii 1919

XXVII

El castell, quan en una oraci negativa com No le vemos nunca posa elnunca davant el verb, suprimeix la partcula no i diu Nunca le vemos. El cata-l modern fa el mateix: diu No el veiem mai; per sense no, Mai el veiem.Seria, per, preferible de no ometre la partcula no i de dir Mai no el veiem.

En les oracions com les expositives o imperatives, en qu el mot mai nos possible en el cas que siguin afirmatives, lomissi del no s tolerable, per-qu la sola presncia del mai indica suficientment el carcter negatiu de lo-raci i el no es innecessari. Per en aquelles oracions com les interrogativeso les condicionals, en qu s possible dusar mai tant en el cas dsser afir-matives com en el cas dsser negatives, s evident que la supressi de lapartcula no s del tot inadmissible.

Altrament, dues oracions com Si no veneu mai, qu farien ells? i Si ven-eu mai, qu farien ells? esdevindrien idntiques en anteposar mai al verb:Si mai veneu, qu farien ells?

Si mai veneu vol dir Si veneu mai, o s, alguna vegada. No pot, doncs,admetres significant Si no veneu mai. Llavors cal dir Si mai no veneu.

Aix que diem de mai, podem igualment aplicar-ho als mots res, cap,gens, enlloc i ning. Per amb alguns daquests mots lomissi del no potdonar lloc a frases equvoques, dhuc en les oracions expositives. Per aix sde recomanar que, en general, hom eviti lomissi daquesta partcula darre-ra mai, res, etc., en tota classe doracions negatives. Aix ho feien normal-ment els autors antics:

e jamay no t pugu induhir a creure-ho fermament, Bernat Metge.e creent lo dit Crcius que l dit hiat o obertura jams no s pogus clou-

re..., Lletra del rei Mart.e com ella veu (vei) que ell res no li deya..., Tirant lo Blanch.migenant la grcia, ajuda e endreament de nostre Senyor, sens lo

qual res no pot aconseguir loable fi ne bona conclusi, Lletra del rei Joan.car yo pens que de neg (ning) yo no dech sser represa, Tirant lo

Blanch.negun (cap) acte violent no pot sser de longa durada, d.E aix pensats de ordonar tot o que yo us he dit, que res nul hom no

spia, Muntaner.

5

10

15

20

25

30



E R 132 B 261F 23 Metge (1889: 116; [2006: 179]) || 24-25 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 391) || 26 Martorell (1873-

1905: iii, 137; [2005: 960]) || 27-28 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 376) || 29 Martorell (1873-1905:iii, 49; [2005: 875]) || 31 d. (1873-1905: ii, 157; [2005: 604]) || 32-33 Muntaner (1860: 166; [1927-1952: ii, 65])

N 33 Pel que fa a la crnica de Muntaner, s ms probable que Fabra hagi utilitzat led. dAntonide Bofarull (1860) i no la de Coroleu (1886). En els passatges extractats totes dues donen elmateix text, per en unes notes autgrafes de Fabra conservades en un full solt del vol. R-3569de la BUB, hi ha un extracte de Muntaner amb remissi a la pg. de led. de Bofarull. El juny de1910, Fabra treballava amb un exemplar de Casas Carb (Marquet [ed.] 2002: 86).

2816 xii 1919

XXVIII

Res no s un mot negatiu. Solament en una oraci negativa en qu la supres-si del verb emmena la supressi de la partcula no, res tot sol expressa unanegaci: per exemple, quan responent a la pregunta Qu tha dit?, diem Res,que equival a dir No mha dit res. En la resposta Res la negaci rau en elsmots sobreentesos.

En una oraci afirmativa res vol dir alguna cosa. Ex.: Vull saber si li hanportat res. No s el mot res, sin la locuci no res, que expressa una negaci.Ex.: Du cre el mn de no res.

Aix, Res no el commou s una oraci negativa que vol dir No hi ha resque el commogui; No res el commou s una oraci afirmativa que vol dir Elcommou no res, o s, la ms petita cosa. La supressi habitual del no enambds casos, dna a dues oracions de significaci tan distinta una matei-xa forma: Res el commou. Aquest sol exemple demostra com s inadmissi-ble la supressi del no en les oracions i en els termes negatius que contenenel mot res.

Dun home coratjs direm que res no lespanta. Recordem lexemple delTirant lo Blanch: Les folles donzelles que de no res temoregen.

Comparem aquests dos passatges de Bernat Metge: No puch creureque lesperit, si res s, puixa tenir altre cam sin aquell que la carn t, iLnima racional s simple, car de no res la cre Du.

I sobretot recordem aquell passatge de Ramon Llull, citat en una de lesnotes anteriors: Com consir quel mn sia creat de no res, he maravella comde no res pot sser creat res.

5

10

15

20



E R 133 H 103 B 260V 1 un] om. R H B || 21 aquell] aquest B || 21-22 citat,... anteriors:] om. H B || 22 notes] converses RF 17 Martorell (1873-1905: iii, 85; [2005: 906]) || 18-19 Metge (1889: 4; [2006: 127]) || 20 d. (1889:

29; [2006: 141]) || 22-23 Llull (1873-1904: i, 41; [1931-1934: i, 69])V1 17 folles] folles de || 20 simple] simple naturalment e sens compositio

2917 xii 1919

XXIX

La llengua literria ha perdut el mot davall. Davall era, respecte a avall, oque damunt s respecte a amunt. Aix com a Vs amunt soposa Vs avall, aEra damunt la taula soposava Era davall la taula. Heus aqu ara un cas enqu era emprat davall i en qu seria sens dubte convenient de ressuscitar elseu s.

En un escrit, per designar una cosa citada anteriorment, era empratladverbi desss; per designar una cosa a explicar posteriorment, ladverbidejs:

Item un sobrealtar de lobratge de les desss dites tres capes.Complint nostre manament desss dit.Les coses desss expressades.Entenem que alguns manaments que ell men ab los desss dits no

poden sser sin contra nos.Als feels nostres... e a tots altres en poder dels quals sn les coses dejs

scrites, salut e grcia.Per en lloc de desss i dejs hom emprava sovint respectivament

damunt i davall (sobretot aquest):A la altea vostra, senyor, fa saber quel damunt dit senyor rey...... e de totes les coses damunt dites.Nos aport... les ymages dels reys davall scrits, s assaber...Per la rah davall escrita.La dita letra, que dada fo en Valncia, primer dia del mes e any davall

escrits.

E R 63 B 448V 1 La ... davall.] om. R B | era] s R B || 3 soposava] soposa R B | Heus] Heus R B || 13 nos] ns R ns BF 9 Rubi i Lluch (1908 [2000]: 176) || 10 d. (1908 [2000]: 371) || 11 d. (1908 [2000]: 423) || 12-13

d. (1908 [2000]: 230) || 14-15 d. (1908 [2000]: 422) || 18 d. (1908 [2000]: 96) || 19 d. (1908[2000]: 141) || 20 Ibd. || 21 d. (1908 [2000]: 133) || 22-23 d. (1908 [2000]: 250)

V1 12 manaments] tractaments

5

10

15

20



3018 xii 1919

XXX

Malgrat quant sha dit contra llur admissi en la llengua literria, encara hitrobem usats profusament els gerundis en guent: prenguent, diguent,beguent, caiguent, coneguent, absolguent, tinguent, vinguent, sapiguent,capiguent, volguent, valguent, siguent, etc. s que, per incria dels nostresescriptors, la llengua literria no sha de veure mai desembarassada da-quests gerundis? Admetre sapiguent o tinguent s una cosa aix com si elscastellans escrivissin supiendo i tuviendo.

Cal repetir que el gerundi t sempre el mateix radical que les formesdel present dindicatiu terminades en em o im? Si diem, en lindicatiu, pre-nem, havem de dir, en el gerundi, prenent i no pas prenguent; a diem corres-pon dient i no pas diguent; a bevem correspon bevent; a caiem, caient; aconeixem, coneixent; a sabem, sabent; a cabem, cabent; a voler, volent; avalem, valent; a absolem (no absolvem, com equivocadament diuen alguns),absolent; a tenim, tenint; a venim, venint; a escrivim, escrivint.

Aix mateix direm veient (corresponent a veiem) i no pas vegent; vivint(corresponent a vivim) i no pas visquent. El gerundi de sser s essent o sent,per no siguent.

I el mateix que els gerundis en guent, cal evitar els infinitius en guer.Poguer, volguer, valguer, sapiguer, capiguer, sn dolents; cal dir poder, voler,valer, saber i cabre o caber.

E QE (XII, 1920 47-48) 10 R 134 H 109V 12 voler] volem H || 12-13 a valem, valent] om. H

3119 xii 1919

XXXI

Si en el gerundi es sent a vegades prenguent en lloc de prenent, en canvi enel subjuntiu es sent alguns cops prenem i preneu en lloc de prenguem i pren-gueu, per exemple, quan es diu Vol que ho prenem en lloc de Vol que ho pren-guem.

Quan en lindicatiu diem prenc, venc, vinc, valc, bec, ric, caic, moc,

5

10

15

20

5



conec, visc, etc., en el subjuntiu diem prengui, vengui, vingui, valgui, begui,rigui, caigui, mogui, conegui, visqui, etc., i el radical daquestes formes esmant en totes les formes del present de subjuntiu. Aquest temps, en el verbprendre s prengui, prenguis, prengui, prenguem, prengueu, prenguin. Caldir, doncs, en el subjuntiu, prenguem i no pas prenem, prengueu i no pas pre-neu. Prenguem i prengueu, amb el mateix radical que prengui, sn formesdel subjuntiu; prenem i preneu sn formes de lindicatiu.

Dins el present de subjuntiu, a un singular prengui correspon un pluralprenguem; a vengui, venguem; a valgui, valguem; a begui, beguem; a caigui,caiguem; a conegui, coneguem; a vulgui, vulguem; a pugui, puguem; a spi-ga, sapiguem; a escrigui, escriguem; a visqui, visquem; etc.: prenem, venem,volem, bevem, caiem, coneixem, volem, podem, sabem, escrivim, vivim, etc.,sn formes de lindicatiu i no pas del subjuntiu.

Si diem Volem que vinguis (subjuntiu) havem de dir Volem que vingueu(subjuntiu); i, en canvi, direm No saben si veniu (indicatiu), com diem Nosaben si vns (indicatiu).

E QE (XII, 1920 48-49) 11 R 135 H 111

3220 xii 1919

XXXII

Suposem un verb com beure, que fa, en el present de subjuntiu, begui,beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Ja sabem que sovint es sent, en elsubjuntiu, bevem i beveu en lloc de beguem i begueu, com, per exemple,quan es diu equivocadament Vol que us el beveu tot en lloc de Vol que us elbegueu tot. Bevem i beveu sn formes de lindicatiu, que en el present fa:bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Com es diu, en el singular, Sap que telbeus tot (indicatiu), per Vol que tel beguis tot (subjuntiu), cal dir, en el plu-ral, Sap que us el beveu tot, per no Vol que us el beveu tot, sin Vol que usel begueu tot.

Suposem, doncs, un verb com beure, en qu les dues primeres personesdel plural del present de subjuntiu sn beguem i begueu, diferents de lescorresponents del present dindicatiu, bevem i beveu.

Quan un verb aix s el verb principal duna oraci imperativa, en la pri-mera persona del plural cal dir sempre beguem, tan si loraci s afirmativacom negativa: Beguem-ne ms. No en beguem tant. Aix mateix es dir:

10

15

20

5

10

15



Prenguem-ne. No en prenguem. Resolguem-ho. No ho resolguem. Ajaguem-nos-hi. No ens hi ajaguem.

Per en la segona persona del plural, cal dir begueu si loraci s nega-tiva, per beveu si s afirmativa: No begueu tant, per Beveu-ne ms.Anlogament: No en prengueu, Preneu-ne; No ho resolgueu, Resoleu-ho; Nous hi ajagueu, Ajaieu-vos-hi; No hi vingueu, Veniu-hi; No li escrigueu, Escriviu-li; No encengueu el llum, Enceneu-lo.

La causa daix s que en les oracions imperatives negatives el verb noes posa en imperatiu, sin en subjuntiu, el mateix que en castell (No bebas,No bebamos. No bebis), mentre que en les imperatives afirmatives el verbes posa en imperatiu i aquest s idntic al present de subjuntiu, llevat de lessegones persones. Limperatiu de beure s beu, begui, beguem, beveu,beguin. Per aix en la primera persona del plural cal dir sempre beguem, i,en la segona, uns cops begueu i altres beveu: No aprenguem les nostres lli-ons i vosaltres no aprengueu les vostres. Aprenguem les nostres llions ivosaltres apreneu les vostres.

Cal fer una excepci per a aquells verbs com dir, poder, voler, saber isser, que fan, en la segona persona del singular de limperatiu, digues,pugues, vulgues, spigues, sigues. En aquests verbs la segona persona delplural de limperatiu s idntica a la del subjuntiu: digueu, pugueu, vulgueu,sapigueu i sigueu. Doncs, de la mateixa manera que sempra la formadiguem aix en No ho diguem com en Diguem-ho, semprar la forma digueuaix en No ho digueu com en Digueu-ho.

En un verb com beure, beveu s una forma dindicatiu i dimperatiu, ibegueu, una forma exclusivament de subjuntiu; en un verb com dir, dieu suna forma exclusivament dindicatiu, digueu, una forma de subjuntiu i dim-peratiu.

E QE (XII, 1920 49-50) 12 R 136 H 113 B 159V 2 es] se B

3321 xii 1919

XXXIII

Quins s el plural de ladjectiu quin, no el plural del pronom qui, el qual sinvariable. El plural de Quin voleu? s Quins voleu? El plural de Qui ser? sQui seran? Quins s la traducci de cules, no de quienes, que cal traduir per

20

25

30

35

40



qui: ... en son consell havia hmens molt savis, justs, honrats e en qui eramolt de b, Ramon Llull.

En algun autor modern llegim quins alegres, quins tristos com a tra-ducci de quienes alegres, quienes tristes. Sha de dir qui alegres, qui tristos.Ex.: ... e aix foren tuyt (tots) qui morts qui presos, Muntaner.

Modernament hom ha usat molt freqentment ladjectiu interrogatiuquin com a adjectiu relatiu fent-lo correspondre a el cual castell i dhuc acuyo. Aquest s erroni de quin encara no ha estat bandejat del tot de la llen-gua literria. Encara shi troben a i lla construccions com les segents, quecal combatre a ultrana fins a llur completa extirpaci:

Hi assistiren els pares, els quins foren obsequiats...; ... una gran gen-tada en la quina figurava...; ... foren suprimides immediatament, quinasupressi...; ... amb aquest medicament, quina virtut ja coneixes... Elsquals passatges cal refer aix: Hi assistiren els pares, els quals foren obse-quiats... ; ... una gran gentada en la qual figurava...; ... foren suprimidesimmediatament, la qual supressi...; ... amb aquest medicament, la virtutdel qual ja coneixes...

Ex.: Era un cavaller lo qual era molt vanagloris, Ramon Llull; Eaprs partiren de aqu e faeren la via de Constantinoble, en la qual viaencontraren, Pere III; ... ab aquest bast, la virtut del qual no ignores,Bernat Metge.

E R 71 (1a part) H 71 B 91 (1a part)V 23 Pere III] Crnica de Pere III BF 4-5 Llull (1873-1904: i, 111; [1931-1934: i, 154]) || 8 Muntaner (1860: 221; [1927-1952: iii, 52]) ||

21 Llull (1873-1904: ii, 50; [1931-1934: iii, 154]) || 21-23 Pere III (1850: 299; 1885: 215; [1941:296]) || 23 Metge (1889: 245-246; [2006: 247])

N 23 Quant a la crnica de Pere III, el text de Coroleu (1885) segueix el catal de Bofarull (1850);Fabra pot haver utilitzat qualsevol de les dues edicions. El juny de 1910 demana a Casas Carbque li envi la crnica del rei Pere i ja hi treballa labril segent (Marquet [ed.] 2002: 85, 122).

3422 xii 1919

XXXIV

Hi ha molts verbs catalans que tenen el present de subjuntiu terminat en ga,gues, etc., o gui, guis, etc., amb una g que no t el radical de linfinitiu. Aix,beure fa, en el present de subjuntiu, begui, beguis, begui, beguem (nobevem!), begueu ( no beveu!), beguin; moure fa mogui; riure, rigui; dir, digui;

5

10

15

20



dur, dugui; caure, caigui; plaure, plagui; vendre, vengui; respondre, respon-gui; doldre, dolgui; valer, valgui; conixer, conegui; venir, vingui; estar, esti-gui; sser, sigui.

Les formes de subjuntiu en ga (posteriorment gui) no sn igualmentantigues. Algunes delles sn hereditries, tals com diga i duga (del llatdicam i dcam, amb canvi de la c en g); daltres sn formes analgiques quedurant ledat mitjana anaren substituint-se a les primitives formes de sub-juntiu sense g, tals com moga i responga, que vingueren a reemplaar movai respona; daltres, en fi, no shan produt o generalitzat fins a lpoca moder-na, tals com siga, spiga, cpiga, vulga, antigament sia, spia, cpia, vulla.

En els verbs en qu el present de subjuntiu termina en ga, gues, etc.,limperfet termina generalment en gus, guessis, etc., i el perfet dindicatiu,en gu, gueres, etc. Aix, a un present begui, beguis, etc., correspon un imper-fet begus, beguessis, etc., i un perfet begu, begueres, begu, etc.

Conv no oblidar que aquesta regla t les seves excepcions: el verbsser, per exemple, fa sigui, siguis, etc., en el present, i fos, fossis, etc., en lim-perfet. Essent, per, en tan gran nombre els verbs en qu a un present en gao gui correspon un imperfet en gus, sesdev que en els pocs verbs que fanexcepci a aquesta regla, la llengua tendeix a donar-los un imperfet en gus.Aix, en el verb sser, en qu el present primitiu sia ha estat reemplaat persiga, la llengua ha creat un imperfet sigus, que es troba actualment en con-currncia amb limperfet primitiu. En casos de concurrncia de dues formescom fos i sigus, la llengua literria no pot sin donar la preferncia a la pri-mera.

Cal, doncs, mantenir limperfet fos evitant curosament limperfetsigus. Aix mateix, en els verbs saber, cabre, escriure, cal dir sabs, cabs,escrivs, i no pas sapigus, capigus, escrigus.

Anlogament, en el perfet, cal substituir sigu, sapigu, capigu, escri-gu, per fou, sab, cab, escriv, i, en el participi passat, sapigut, capigut, persabut, cabut. I en el verb sser, s preferible estat a sigut.

E QE (XII, 1920 82-84) 13 R 137 B 162V 11 edat] Edat B || 33 el] om. R B

5

10

15

20

25

30



3523 xii 1919

XXXV

En gramtiques, conferncies i articles han estat combatuts els mltiplesdefectes en qu incorregueren els escriptors de la renaixena en les oracionsdites de relatiu; per una gran part daquests defectes persisteixen encaraactualment, o que justifica que els denunciem una vegada ms.

Les oracions subordinades dites de relatiu sn, com tothom sap, les quees refereixen a un nom o pronom de loraci principal, fent doncs datributdaquest nom o pronom. Ns un exemple loraci subordinada que volemvendre en Tenim un cavall que volem vendre, la qual oraci subordinada s unatribut del nom cavall, com ho s ladjectiu blanc en Tenim un cavall blanc.

Conv distingir aquestes oracions de les subordinades interrogatives,les quals es refereixen al verb de loraci principal completant-ne o deter-minant-ne la significaci. Loraci de qu parlaven s una oraci de relatiuen la frase La cosa de qu parlaven..., i s una subordinada interrogativa enla frase No s de qu parlaven.

Els mots qu, qui, on, relatius i interrogatius alhora, serveixen per aintroduir oracions de relatiu i oracions interrogatives. No aix el mot quin,que en els bons autors antics apareix nicament usat com a interrogatiu.

Quin s correcte en frases com: No sabem quin dia vindr, Saps quinavol?, Mha preguntat quins llibres demanes, Ignorem per quin motiu ho hanfet. Per seria incorrecte (com ja havem notat en una de les converses ante-riors) de dir La filla del meu amic, amb la quina havem parlat aquest mat,o El meu amic, amb la quina filla parlvem ara mateix. En la primera da-questes frases cal mudar la quina per la qual; en la segona cal mudar quinaper la del qual: La filla del meu amic amb la qual havem parlat aquest mat.El meu amic, amb la filla del qual parlvem ara mateix.

E R 71 (2a part) B 91 (2a part)V 1 combatuts] combatudes LP, per error || 1-4 En ... ms] om. R B || 6-7 fent ... pronom] om. R B ||

19 han] ha R B || 20-21 (com ... anteriors)] om. R B || 22 la quina] quina R BN 20-21 Vegeu CF 33.

5

10

15

20

25



3626 xii 1919

XXXVI

Parallelament a la substituci de les formes sapigus i capigus, jutjadesimprpies de la llengua literria, per sabs i cabs, alguns fan la de pogusper pods, la de hagus per havs. Contrriament al que sesdev en saber icabre, en els verbs poder i saber els imperfets en gus sn els sols correctes.En saber i cabre, cal dir sabs i cabs, no sapigus i capigus; per en poderi haver, al contrari, cal dir pogus i hagus, no pods i havs. Aix mateix, enel verb estar, cal dir estigus i no pas ests com fan molts.

La regla segons la qual el radical de limperfet de subjuntiu (digus,diguessis, etc.), i el de les dues primeres persones del plural del present desubjuntiu (diguem, digueu) sn idntics, no t altres excepcions sin lessegents:

Saber, que fa, en el present, sapiguem, sapigueu, fa, en limperfet, sabs,sabessis, etc. (perfet dindicatiu: sab, saberes, sab, etc.; participi passat:sabut).

Cabre, que fa, en el present, capiguem, capigueu, fa, en limperfet,cabs, cabessis, etc. (perfet dindicatiu: cab, caberes, cab, etctera; partici-pi passat: cabut).

Escriure, que fa, en el present, escriguem, escrigueu, fa, en limperfet,escrivs, escrivissis, etc. (perfet dindicatiu: escriv, escrivires, etc.).

Veure, que fa, en el present, vegem, vegeu, fa, limperfet, veis, veiessis,etc. (perfet dindicatiu: viu, veres o veieres, vu o vei, vrem o veirem, etc.).

sser, que fa, en el present, siguem, sigueu, fa, en limperfet, fos, fossis,etc. (perfet dindicatiu: fui, fores, fou, frem; etc.; participi passat; estat).

En voler i poder, les dues formes del present terminen en guem i gueui limperfet en gus, guessis, etc., com en tants altres verbs, per aquellestenen una u mentre que les formes de limperfet tenen una o: vulguem, vul-gueu (amb u, com vulgui, vulguis i vulguin), per amb o, volgus, volguessis,etc. (perfet dindicatiu: volgu, volgueres, volgu, etc.; participi passat: vol-gut); anlogament, puguem, pugueu, per pogus, poguessis, etc. (perfet din-dicatiu: pogu, pogueres, pogu, etc.; participi passat: pogut).

Resta encara el verb haver, en qu les formes haguem i hagueu, tretesanalgicament (dacord amb la regla damunt dita) de limperfet hagus, estroben en concurrncia amb hgim, hgiu i hagem, hageu. Qualsevol da-questes formes s preferible a aquelles. La llengua literria dna avui la pre-ferncia a hgim, hgiu, que (ensems amb llurs variants hgem, hgeu)

5

10

15

20

25

30

35



frueixen duna extensi geogrfica molt ms gran que hagem, hageu. Perhom no pot deixar de reconixer que aquestes sn el prolongament regularde les formes antigues (hajam, hajau), amb el canvi habitual de les termi-nacions am i au en em i eu, que retrobem en vegem i vegeu (abans vejam ivejau).

E QE (XII, 1920 84-85) 14 R 138V 3 en] amb QE

3727 xii 1919

XXXVII

En El libro que me diste y el de mi hermano son del mismo autor, on loracide relatiu que me diste es refereix al nom libro, que s el relatiu i libro s lan-tecedent daquest relatiu. En El libro de mi hermano y el que me diste son delmismo autor, el relatiu que t per antecedent larticle el: el fet de sobreen-tendres en lantecedent el nom libro fa que aquell es trobi redut al sol arti-cle. Aquesta clusula es tradueix: El llibre del meu germ i el que em vasdonar sn del mateix autor. Al grup castell el que format per un el antece-dent i el relatiu que, correspon en catal el grup el que. (En francs, celuique.)

Per el grup el que pot tenir en castell una altra valor, per exemple, enuna frase com Compramos un libro del que era autor N. Aqu loraci de rela-tiu s del que era autor N., la qual es refereix al nom libro: el grup el que nohi s la combinaci dun antecedent (el) i dun relatiu (que), sin que s totell el terme relatiu, lantecedent del qual s el nom libro. Hom podria dir,reemplaant el que per el cual: Compramos un libro del cual era autor N.(Substituci impossible en El libro de mi hermano y el que me diste son delmismo autor.) Quan el grup el que equival a el cual, llavors no li corresponen catal el que sin el qual (En francs, lequel): Vrem comprar un llibre delqual era autor N.

Hom podria dir, encara, de qu era autor N.; per no del que era autorN. Ls de el que en lloc de el qual constitueix un castellanisme. Conv,doncs, devitar el que, tan freqent en el modern catal literari.

E R 72 H 73 B 93V 2o-22 Hom ... literari.] om. R H B

40

5

10

15

20



3828 xii 1919

XXXVIII

El catal escrit, supeditat al castell, calcant-ne servilment totes les construc-cions, necessitava un mot que tradus el cuyo castell. Aix, hom fu signifi-car cuyo al relatiu qual, i una frase com Una sala cuyas ventanas dan a laplaza..., pogu sser traduda literalment: Una sala quals finestres donen a laplaa... Aix era molt ms cmode que recrrer a la construcci antiga, massaallunyada de la castellana: Una sala les finestres de la qual donen a la plaa...

Ja sha avanat molt en el restabliment de la construcci catalana el...del qual; per encara hi ha molts que prefereixen qual, si no prefereixenquin, que tamb ha estat molt en voga com a traducci del cuyo castell.Laversi que molts sentien i que alguns encara senten envers aquella per-frasi s perfectamente explicable donat que la gent nostra, llegint i escrivintquasi exclusivament el castell, no pot sin amb gran dificultat deseixir-sedels motlles castellans. Per aix lnic mitj de combatre aquell sentimentprovinci ha dsser la lectura assdua dels nostres autors medievals, on estroben tan bells exemples de la perfrasi el... del qual.

La pacincia e amor conjugal de Griselda, la histria de la qual fo permi del llat en nostre vulgar transportada, callar..., B. Metge.

... la ofensa s stada feta al senyor capit, sots la fe del qual ma vidareposava, Tirant lo Blanch.

... seria no sser Du, sens lsser del qual tot quant s seria debades,R. Llull.

Mas nostre senyor Deu, volent girar aquest goig en dolor, pres (pren-gu) lo dit infant..., lo qual ja haguem fet batejar..., de la mort del qual, senscomparaci, munt ms lo dol e la ira que hagueren les nostres gents queno lo goig que dabans havien haut (hagut) per lo seu neximent, Crn. dePere III.

E R 74 H 81 B 95V 10 aversi] adversi R H || 10-14 Laversi ... dsser] Cal recomanar BF 16-17 Metge (1889: 232; [2006: 241]) || 18-19 Martorell (1873-1905: iv, 102; [2005: 1280]) || 20

Llull (1873-1904: i, 8; [1931-1934: i, 31]) || 22-25 Pere III (1850: 249; 1885: 178; [1941: 243])V1 17 del] de || 25 dabans] dabans ne

5

10

15

20

25



3929 xii 1919

XXXIX

A vegades el pronom relatiu es refereix, no a un nom o pronom, sin a totaloraci anterior. En aquest cas, el castell usa la forma neutra de el cual, ques lo cual, o b del seu equivalent el que, que s lo que: Pidi Corts a suscapitanes que discurriesen sobre la materia, encomendando a Dios la reso-lucin; lo cual encarg muy particularmente a fray Bartolom de Olmedo;Los reos fueron condenados al ltimo suplicio; lo que caus un sentimien-to general.

El catal modern, imitant servilment el castell, sha creat un relatiuneutre que es distingeix del mascul per la forma de larticle, i tradueix locual per lo qual: Molts dels invitats no comparegueren, per lo qual fou sus-pesa la festa. Per el catal medieval, que no disposava per a larticle dunaforma neutra diferent de la masculina, expressava altrament el relatiu neu-tre, i una de les expressions a qu recorria principalment era la combinacila qual cosa. Rebutjada la distinci entre un article neutre lo i un article mas-cul el, tot aconsella el restabliment daquesta combinaci com a forma pre-ferent del relatiu neutre.

Heus aqu alguns exemples de la locuci la qual cosa, tan abundosa-ment usada pel autors medievals.

... o hauries de atorgar que Deu s injust, la qual cosa s impossible,B. Metge.

... guardats qu fets, que vs venits contra nostre senyoriu, la qual cosans de vs no espervem, Crnica de Jaume I.

... e robaren la mia galea e mataren-me quaranta persones, de la qualcosa, snyer, yo he feta demanda al com de Vencia, R. Muntaner(1325).

... e vs nons havets respost a res da ne havets cura de venir, la qualcosa nos s greu, per o c