1.- L'EVOLUCI DEMOGRFICA

Durant tot el s. XIX es produeix a Europa un increment absolut de la poblaci, que es tradueix en doblar la poblaci durant el segle. Aquest creixement, per, es va concentrar a Europa occidental i septentrional, ja que l'Europa de l'est i la meridional van conservar rgims demogrfics pre-industrials (alts ndex de natalitat i de mortalitat).

Aquests creixement es va deure a la reducci de la mortalitat, l'increment de l'esperana de vida i al manteniment durant tot el segle d'ndexs de natalitat elevats (rgim demogrfic de transici). El creixement va generar una nova dinmica migratria, tan a l'interior del pas (xode rural) com a l'exterior (migracions transoceniques). Els pasos ms afectats per les migracions exteriors van ser Gran Bretanya, Alemanya, Itlia, Espanya els pasos escandinaus, i les regions receptores van ser les regions escassament habitades d'Amrica, Austrlia i Nova Zelanda. Des de Rssia tamb es va produir un important moviment de poblaci en direcci a Sibria, i des de Xina cap a Manxria. Aquestes migracions van revitalitzar les societats i economies receptores i van servir per eliminar tensions socials als pasos emissors.

Els excedents demogrfics de la pagesia van emigrar a les ciutats, que van crixer fins a nivell mai vistos. Les ciutats creixen com a centres de producci industrial i com a centres de consum dels productes agraris. El creixement de les ciutats angleses, alemanyes i de tota la costa atlntica va ser molt intens, i a la zona mediterrnia va ser ms feble (excepte al nord d'Itlia). Londres, Manchester i Pars assoliren el mili d'habitants.

2.- LES TRANSFORMACIONS A L'AGRICULTURA

Les transformacions agrries que es van produir a Anglaterra i a Frana al s. XVIII es van estendre a la resta d'Europa i als EEUU durant el s. XIX, produint un contrast a nivell mundial: a aquestes zones la producci es va incrementar de manera continuada, mentre a la resta de planeta (sia, frica, Amrica del Sud) les transformacions a l'agricultura van ser mnimes.

A Europa es van estendre la rotaci de cultius, el regatge, la nova maquinria i els adobs qumics. L'aparici de plaguicides a la ramaderia i l'agricultura tamb va jugar un paper notable a l'increment de la producci agrcola. La poblaci agrcola activa va disminuir al mateix ritme que la productivitat, a causa de la mecanitzaci dels treballs i de la nova estructura de propietat de les terres. Al voltant de 1870 es va patir una crisi de sobreproducci, amb l'arribada de la producci de pasos com EEUU, Canad i Argentina, especialitzats a la producci extensiva (grans terrenys, escassa m d'obra...). L'aparici dels vaixells frigorfics i dels vaixells de vapor ocenics va fer possible l'arribada de productes com carn i blat des d'Amrica. Davant d'aquesta situaci, es va tendir a l'especialitzaci agrria segons les condicions naturals dels terrenys i les possibilitats climtiques. Aix va provocar l'especialitzaci de les zones tropicals i equatorials en cultius de fruits apreciats a Europa (caf, sucre, cacau, pltans...), generant un sistema de monocultiu a les colnies.

3.- L'ESCLAT DE LA INDSTRIA I DEL COMER

A partir de la segona meitat de s. XIX la indstria viu un nou impuls, que fa que ocupi 1/3 de la poblaci i generi el mateix percentatge del PIB. A partir de 1880 el carb, el ferro i la mquina de vapor van donar lloc al petroli, l'acer i el motor d'explosi. Les noves energies van transformar els sistemes de treball. Aquestes innovacions van afectar directament la vida de tota la poblaci, tansformant els mitjans de comunicaci (telefons), les comunicacions (autombils) i la transmissi de la informaci (diaris, rdios).

La principal novetat energtica del perode va ser l'electricitat. El 1869 apareix el primer generador i els primers passos per generar hidroelectricitat. Rpidament tamb es van solucionar els problemes de transport de l'energia generada. Les ciutats es van convertir rpidament en grans consumidores elctriques (enllumenat, tramvies...) i la localitzaci de les indstries es va poder

desvincular de l'accs del carb. L'electricitat va fer possible el desenvolupament del telgraf i el telefon, i en un futur del cinema. Grcies a la hidroelectricitat es van poder desenvolupar industrialment pasos sense recursos carbonfers, com Canad, Sussa i Sucia. A la siderrgica l'electricitat va fer possible l'electrlisi per generar alumini de la bauxita.

El motor d'explosi va estimular la indstria de la recerca i refinaci del petroli. Els motors d'explosi eren ms lleugers que les mquines de vapor, i la refinaci del petroli generava tot un seguit de subproductes tils per la indstria qumica. En aquest moment comena la dependncia energtica europea, ja que els principals jaciments de petroli es troben fora del continent (en aquest moment bsicament americ des de 1859).

Els transports terrestres i martims tamb van viure una revoluci, com a conseqncia de la necessitat de multiplicar els contactes comercials per intercanviar productes i arribar a mercats llunyans per aconseguir matries primeres i fonts d'energia. El mitj de transport amb una major transcendncia al perode va ser el ferrocarril, amb un gran impacte a les indstries metallrgiques i de construcci. El ferrocarril va trencar l'allament regional de l'economia i va afavorir l'especialitzaci agrcola, va ajudar a crear mercats nacionals i internacionals, va facilitar l'xode rural i va generar molts llocs de treball directes o indirectes. A ms, va ser un focus d'inversi per part de bancs i particulars, afavorint la internacionalitzaci dels capitals. Dins els transports martims, l'acer es va imposar com a material de construcci martima, i els vaixells van augmentar contnuament el seu tonatge. Els nous vaixells van afavorir els intercanvis comercials agrcoles i els fluxos migratoris intercontinentals.

Entre 1880 i 1913 Europa absorbia prcticament totes les matries primeres del mn i exportava productes industrials a nivell planetari, per les importacions superaven les exportacions. Aquest dficit era compensat pels beneficis dels transports martims, les assegurances, les comissions bancries i els interessos dels crdits concedits a l'estranger. No tots els pasos es beneficiaven per igual d'aquestes relacions internacionals, i Gran Bretanya era el principal beneficiari del sistema.

Les relacions entre pasos durant el s. XIX es van estructurar en funci de dues teories econmiques:

El proteccionisme: poltica basada a la imposici de forts aranzels als productes estrangers, amb l'objectiu de dificultar la seva entrada al pas i afavorir aix la indstria o l'agricultura nacionals, creant un mercat captiu.

Lliurecanvisme: poltica basada a la eliminaci de totes les traves pel comer internacional, que permetia la introducci de produccions estrangeres dins el pas. El lliurecanvisme deixa actuar lliurement el mercat, de manera que les empreses ms adaptades sobreviuen i les menys rentables desapareixen, sense importar la seva nacionalitat.

En un primer moment, gaireb tots els pasos van adoptar el proteccionisme davant la creixent potncia industrial de Gran Bretanya, per a partir de mitjans de segle gaireb tots es van tornar lliurecanvistes, malgrat que aix va incrementar les tensions internacionals. La crisi de 1873 va fer retornar molts pasos al proteccionisme, encara que la tendncia general va ser a reduir la intervenci estatal a l'economia.

4.- UNA ECONOMIA CAPITALISTA A ESCALA MUNDIAL

Fins la segona meitat del s. XIX, les indstries es van poder finanar amb els beneficis del comer colonial, de la revoluci agrcola i els beneficis de la prpia indstria. Per a mesura que les indstries van crixer, les seves necessitats de capital van superar amb molt aquestes fonts tradicionals. Per aix, a partir de 1850, van aparixer societats annimes industrials, consistents a la reuni de capitals de diverses persones o bancs. Els accionistes tenien una certa capacitat de control sobre l'empresa (junta general d'accionistes) i es repartien els beneficis (dividend) en funci de la seva participaci al capital. En cas de prdues, l'empresa es fa responsable de les prdues sense afectar els patrimonis personals dels accionistes.

La multiplicaci de les S.A. va provocar l'aparici de borses de valors o mercats de compravenda d'accions. A partir de 1850 la legislaci va afavorir la creaci de societats annimes, i aix va provocar l'evoluci bancria: bancs de dipsits (destinats a guardar els diners dels particulars) i bancs de negocis (especialitzats a crdits de llarga durada al sector industrial o comercial i a la compra d'accions per obtenir beneficis directes). Aviat es va produir una marcada concentraci bancria que va generar l'aparici de grans entitats bancries.

La dinmica capitalista es va imposar a tots els pasos, tinguessin base industrial o agrcola, i va generar un procs molt rpid de concentraci en grups industrials a cada sector. Es va produir un marcat procs de concentraci horitzontal (concentraci d'empreses d'un mateix sector), especialment al sector bancari, el ferroviari, navegaci martima i metallrgia pesant... Parallelament es va produir una concentraci vertical (creant trusts), unint empreses de sectors diferents per vinculats. Els crtels (acords entre empreses per repartir-se els mercats) i els holdings (compra de la majoria d'accions d'una empresa per un altre per controlar-ne les activitats) van ser altres sistemes de concentraci industrial.

Durant la segona meitat del s. XIX apareix un altre model de concentraci industrial, les multinacionals. Grans empreses amb inversions fora del seu pas originari, a la recerca de matries primeres ms barates, m d'obra ms abundant, costos de transport ms barats... Les primeres van ser Siemens, la Nobel Dynamite Trust i Nestl. Aquest procs de concentraci va fer que el mercat, aparentment lliure, fos cada cop ms controlat per les grans empreses.

El capitalisme va iniciar la seva dinmica marcada per l'existncia de dos cicles: Expansiu: l'activitat industrial creix i els preus pugen. Es contracten treballadors i el consum

es mant Depressiu: el ritme de creixement s'alenteix, els preus baixen. Es produeixen acomiadaments

i el consum descendeix.Tamb van aparixer les crisis de sobreproducci, perodes en que a causa de les millores tcniques i la competncia. Les crisis de sobreproducci comportaven el tancament massiu d'empreses i l'atur generalitzat fins que el mercat es recuperava i es reiniciava el cicle expansiu.

5.- EL CREIXEMENT DESIGUAL

A Europa, es va produir un creixement desequilibrat: Gran Bretanya, Frana, Blgica i Alemanya es van desenvolupar notablement, per la resta del continent va mostrar una industrialitzaci ms lenta o menys intensa. L'Europa central i mediterrnia no es van industrialitzar fins a principis del s. XX, i Rssia fins desprs de la revoluci (1917). Aquestes zones van patir la mancana d'estats potents, capaos de realitzar les primeres inversions destinades a incentivar l'economia.

Els EUA tamb es van desenvolupar industrialment amb fora a partir de la Guerra de Secessi (1861-1865), grcies a l'abundncia de recursos naturals diversificats i estesos per tot el territori. L'exportaci d'alguns d'aquests recursos (fusta, petroli, carb) van oferir grans capitals que reinvertir productivament. A ms, la poblaci no va parar de crixer, fent un mercat interior cada cop ms gran. Les caracterstiques de la industrialitzaci americana van ser:

El maquinisme La formaci de grans trusts L'organitzaci cientfica del treball (taylorisme)

El Jap va ser l'nic estat no europeu (blanc) industrialitzat. Ho va aconseguir grcies a la revoluci Meiji, la industrialitzaci forada des del poder imperial (inversi en lnies ferroviries, creaci de grans indstries amb m d'obra abundant, barata i submisa...). Poc abans de 1914 el Jap ja era una potncia industrial regional, i ocupava el sis lloc mundial per producci industrial.

6.- EL MOVIMENT OBRER : DES DELS INICIS FINS 1848

Des de mitjans del s. XVIII, amb la industrialitzaci, les condicions de treball van modificar-se profundament. En desaparixer els gremis, els antics artesans van perdre tots els privilegis i seguretats que havien gaudit, i es va iniciar un nou mn laboral on els patrons imposaven les condicions de treball i els salaris. A partir de 1820, amb la consolidaci del treball a les fbriques, es forma el proletariat (obrers barreja de camperols afectats per l'xode rural i d'antics artesans). L'atur (dels antics artesans), els salaris baixos i les dures condicions de treball van anar incrementant la conflictivitat social i les tensions dins les fbriques.

Rpidament van sorgir agrupacions de treballadors, en un primer moment dedicades nicament a un ofici i de nivell local. Davant la seva aparici, les autoritats de tota Europa van respondre amb la repressi: prohibici a Frana (1791) i Anglaterra (1799-1800). Davant aquesta reacci alguns grups es radicalitzen, vinculant-se als moviments jacobins de la revoluci francesa propugnant reformes democrtiques.

A Gran Bretanya els treballadors organitzen marxes a favor de la reforma poltica i contra la prohibici de les associacions de treballadors, fins que el 1811 una d'elles va ser reprimida violentament per l'exrcit. La mateixa nit, en protesta, van cremar 60 telers de la ciutat. La destrucci es va vincular a un lder, el capit Ned Ludd, i el moviment rpidament es va estendre per tot el pas. Els luddistes consideraven la mecanitzaci com l'origen dels problemes laborals, i es resistien a la mecanitzaci de les fbriques i obratges. Els luddistes intentaven frenar la mecanitzaci per la fora, amenaant els propietaris que compraven noves mquines amb la destrucci de les seves indstries i cremant-les en cas de comprar-les. A Espanya les principals accions luddistes van tenir lloc a Alcoi (1820) i Barcelona (1835), per la repressi del moviment i la seva manca d'xit van motivar la seva decadncia a nivell europeu a partir de 1817.

Davant els canvis socials i les injustcies socials imposats per la Revoluci Industrial van aparixer rpidament veus que proposaren nous models d'organitzaci econmica i social alternatius, cercant l'equilibri i la justcia social. Durant la primera meitat del s. XIX aquests pensadors van formar l'anomenat socialisme utpic.

Babeuf i Blanqui creien que la igualtat social arribaria nicament mitjanant una revoluci violenta, basada en una minoria activista i la imposici d'una dictadura revolucionria. Per la major part d'utpics eren pacifistes que creien a la possibilitat del canvi social sense violncia.

Fourier va defensar la construcci de falansteris, agrupacions comunitries de propietat collectiva i on homes i dones compartirien totes les tasques.

Cabet va imaginar Icria, un pas comunista on la igualtat seria total, per va fracassar a l'intent de materialitzar-lo a Amrica.

Owen va defensar la creaci de comunes de treballadors sense propietaris ni salaris i va iniciar el seu experiment social a Gran Bretanya i, un cop expulsat, a EUA.

A mesura que es va veure que el luddisme no era cap soluci es van anar desenvolupant les primeres agrupacions estables de treballadors, que defensaven postures alternatives a les prpies del capitalisme: cooperativisme i collectivitzacions. Les primeres associacions, per esquivar les prohibicions a les agrupacions obreres i laborals, es van presentar com a societats de socors mutu o societats de resistncia. Les seves quotes (tericament destinades a cobrir perodes de malaltia o les despeses dels funerals) servien per crear caixes de resistncia per les primeres vagues. Des de 1820 aquestes associacions sestenen per GRan Bretanya, i la seva activitat aconseguir la derogaci de les lleis que prohibien la seva existncia i la consolidaci del dret dassociaci (1824).

Rpidament es va veure la necessitat de coordinar tots els sindicats a nivell nacional. LAssociaci Nacional per a la protecci del Treball (1830) va ser el primer intent a nivell angls, unint sindicats de la construcci, txtils, metallrgics i miners. Lassociaci va lluitar per aconseguir el sufragi universal, per la reforma electoral de 1832 va conservar el vot censatari.

Aquest fracs poltic va portar a la disoluci de lAssociaci i a la formaci, el 1834, en mbit nacional, del Great Trade Union (GTU), que agrupava la major part dels sindicats de la Gran Bretanya. Aquest sindicat va promoure accions reivindicatives i, sota la influncia dOwen, va promoure la creaci

de cooperatives de producci per avanar cap a la nova societat. El govern va reaccionar detenint els lders de la GTU, i els patrons van deixar de contratar els seus membres. Davant la situaci, la GTU es va dissoldre.

A la resta del continent, a Frana es va crear la Uni Obrera (1843) i a Espanya lAssociaci de Treballadors de Barcelona (1840)

A Gran Bretanya fou on per primera vegada es va vincular el moviment obrer amb un moviment poltic concret: el cartisme. Els dirigents de la perseguida GTU van decidir que era necesari intervenir en poltica per vncer els obstacles que trobaven els obrers. El 1836 es va fundar la Working mens association, que va redactar lanomenada Carta del poble (1838).Els objetius de la Carta del poble i la Working mens association eren el sufragi universal mascul secret, un sou pels diputats (per fer possible que els treballadors ho fossin) i la reuni anual del legislatiu (per evitar llargs perodes de govern sense control parlamentari). Per aconseguir-ho, es va desenvolupar una nova tctica basada a les manifestacions, concentracions i vagues. Malgrat la repressi, es van recollir tres milions de signatures favorables a les reformes (1843). Malgrat que els cartistes no van aconseguir imposar les seves reformes, van aconseguir implantar la jornada laboral de 10 hores (1847).

A partir de 1848 levoluci sindical passa al Continent. El 1848 els obrers van participar activament a la revoluci que va destronar Llus Felip dOrleans i va instaurar la II Repblica, per les seves demandes de reformes socials van ser ignorades per la burgesia. Desprs de collaborar el febrer, burgesos i obrers es van enfrontar el juny, amb un gir conservador i repressor per part del nou govern. Davant el fracs del Cartisme i de la collaboraci amb la Segona Repblica, els obrers van comenar a plantejar-se la impossibilitat de collaborar de forma productiva amb els rgims burgesos, i es van orientar cap a nous plantejaments doctrinals.

7.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLGIS DE LOBRERISME

Karl Marx s el primer gran ideleg de lanomenat socialisme cientfic (a diferncia de lutpic, el cientfic estudia en profunditat les caracterstiques histriques del capitalisme i proposa alternatives realment factibles). El seu corpus doctrinal es reparteix entre la seva obra El Capital i el Manifest comunsta, redactat amb Engels. El marxisme es pot resumir en els segents punts:- Anlisi del passat en funci de la lluita de classes: Histricament sempre hi ha hagut una classe dominant (posseidora dels mitjans de producci) i una classe oprimida (que noms tenia la seva fora de treball). El capitalisme ha dut al mxim aquesta relaci, en portar els obrers a lmits dexplotaci.- Crtica del present: anlisi del present en funci de la lluita de classes. El capitalisme porta inherent lexplotaci burgesa, a la recerca de la plusvlua (el benefici industrial, la diferncia entre el cost de producci i el preu de venda). Lambici burgesa porta al desenvolupament tcnic perproduir ms a menor cost (implicant una major explotaci obrera) i a perodiques crisis capitalistes de sobreproducci.- Projecte de futur: la necessitat de superar el present dopressi i de constants crisis capitalistes porta a un projecte de futur: la presa del poder per part de la classe treballadora (dictadura del proletariat), que dura a la societat comunista (sense propietat i igualitria).

Alternativament a lanlisi de Marx, es va desenvolupar lanarquisme,fruit del pensament de Proudhon i Bakunin. - Proudhon considerava la propietat un robatori, i defensava lexistncia duna societat basada al treball autnom i al mutualisme i cooperativisme. Daquesta manera es superaria el capitalisme sense cap necessitat dactivitat poltica i lEstat deixaria de ser necesari.- Bakunin presentava com a objectiu la destrucci de lEstat com a fruit de la revolta espotnea de totes les classes oprimides pel sistema (pagesos, artesans, obrers). El resultat seria la destrucci de lEstat i la

seva substituci per comunes, lliures associacions de treballadors. Lanarquisme es basava en un ideari de llibetari, centrat a la llibertat individual, la solidaritat de classe, loposici a tota mena dorganitzaci jerrquica, a la religi, a la poltica i a lEstat. Els mecanismes per aconseguir la destrucci de lEstat van ocasionar greus conflictes entre els idelegs anarquistes. La seva influncia va ser especialment forta a Sussa, Itlia, Blgica i Espanya.

8.- LPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)

LAssociaci Internacional de Treballadors (AIT) es va fundar a Londres el 1864 per part de delegats de sindicats francesos, anglesos i representants exilliats italians i alemanys. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un consell General dirigit per Karl Marx, que va fixar els seus principis bsics: lemancipaci de la classe obrera seria obra de ella mateixa, que assoliria el poder poltic per eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.

Els primers congressos de la AIT (1866-1868) van acordar unes demandes unificades per tots els sindicats europeus: reducci de la jornada laboral, supressi del treball infantil, millora de les condicions laborals de les dones, desaparici dels exrcits permanents, socialitzaci dels mitjans de producci i la vaga com a mitj ms efectiu per aconseguir els seus objectius.

A partir de 1869 els enfrontaments entre Marx i Bakunin es van fer ms evidents. Marx defensava la conquesta de lEstat, Bakunin la seva destrucci; Marx pretenia que el consell general de lAIT controls lactivitat de les seccions nacionals, i Bakunin considerava aix desptic i defesava lautonomia de les seccions; les delegacions dels pasos ms industrialitzats (Gran Bretanya, Alemanya) donaven suport a Marx, les dels pasos agrcoles (Itlia, Frana, Espanya) a Bakunin.

Desprs de la derrota francesa a la guerra amb Prssia (1870), el poble de Pars es va revoltar contra el nou govern de Thiers i els plans de capitulaci davant els prussians. El poble es va fer amb el control de Pars, i el govern es va refugiar a Versalles. A Pars es van realitzar unes eleccions lliures que van formar la Comuna de Pars (1871), un govern popular basat a la idea duna Repblica democrtica i social. La Comuna va organitzar la defensa de Pars davant els Prussians i va iniciar un seguit de mesures de caire social: nacionalitzaci dels bns del clero, reforma de la justcia, substituci de lexrcit per milicies populars, abolici de la policia, lliurement dempreses abandonades a cooperatives dobrers i un projecte densenyament laic i gratut.

Francesos i prussians es van unir contra lexperiment social revolucionari. Latac sobre la Comuna va iniciar-se l1 de maig (a partir de llavors commemorat com a dia del treballador) i la ciutat va ser presa desprs duna setmana de lluita. La repressi contra els lders de la Comuna va ser durssima, amb milers d afusellaments, detencions i deportacions. Lobrerisme francs va quedar totalment desmantelat.

La derrota de la Comuna va portar al lmit lenfrontament Marx-Bakunin a lAIT, ja que lAIT, malgrat no haver-hi tingut massa participaci, va ser vinculada a la Comuna i prohibida a la major part de pasos europeus. Els dos sectors van trencar formalment el 1872, quan la majoria marxista va ratificar la decisi dorganitzar partits obrers nacionals com a nova forma dorganitzaci prpia del proletariat. Els bakunistes que es van enfrontar a la decisi van ser expulsats, i van fundar la seva prpia associaci: la Internacional Antiautoritria (1872-1881). LAIT va quedar molt afeblida i, davant lambient de persecuci que vivia a Europa, va optar per emigrar a Nova York, on va perviure cada cop ms feble fins el 1881.

LAIT, malgrat ser un grup molt redut, va servir de tribuna de discussi entre les principals corrents obreres i va servir per elaborar un programa de mnims com entre tots els sindicats i partits obrers dEuropa. A ms, va posar les bases per la futura socialdemocrcia.

9.- L'POCA DE LA SEGONA INTERNACIONAL (1889-1914)

A finals del s. XIX i principis del s. XX les associacions obreres es van multiplicar per tota

Europa, aix com els partits socialdemcrates. Les legislacions dels diferents pasos es van suavitzar (Regne Unit, 1875: jornada de 45 hores setmanals per dones i infants; Frana, 1841: prohibici del treball pels menors de 8 anys, 1864: vagues legals, 1882-1886: lleis limitant la jornada laboral de dones i infants, 1884: llei de llibertat sindical; Alemanya, 1863: primer partit socialdemcrata, 1883-1889: lleis socials del dret a cobrar en cas de malaltia, invalidesa i jubilaci).

El partit socialdemcrata alemany (SPD) era el ms avanat del mn. Tenia tot d'associacions paralleles que desenvolupaven una societat alternativa basada a una cultura obrera prpia. L'any 1889 l'SPD va promoure la uni dels partits socialdemcrates europeus en una Segona Internacional.

La Segona Internacional va ser, de fet, una confederaci de partits socialistes (no s'hi van acceptar els anarquistes). Respectava l'autonomia dels partits nacionals i es reunia per tractar temes especfics amb gran repercussi social a l'opini pblica. La Segona Internacional es dividia en dos grups: Reformistes: els partits socialistes britnic i alemany eren partidaris de la participaci a les democrcies liberals, considerant que des del poder seria possible realitzar les reformes en favor dels obrers necessries. Revolucionaris: els partits de pasos autoritaris o on la democrcia no era un sistema consolidat (Rssia, Espanya, Itlia) eren partidaris de la revoluci per imposar els canvis per la fora.

La Segona Internacional va intentar imposar un front d'unitat socialista davant les amenaces de confrontaci europea generalitzada: el pla de la Segona Internacional era fer esclatar una vaga general europea en cas d'inici de guerra. Per l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar la crisi final de la Segona Internacional: tots els pasos van viure un esclat de sentiment nacional que va fer que la idea de la vaga general europea mors immediatament.