els ecosistemes (4eso)
TRANSCRIPT
Els ecosistemes
Ecosistema = biòtop + biocenosi
Biocenosi o comunitat: conjunt d’éssers vius de l’ecosistema.
Biòtop: és la part inorgànica, roques, aire, aigua,..; i les sevescaracterístiques, temperatura, quantitat de llum , tipus de sòl,…
Biòtop Biocenosi Ecosistema
Relacions tròfiques: nivells tròficsEls productors Els consumidors Els descomponedors
Primaris
Secundaris
Terciaris
Fongs
Bacteris
Els detritívors
Cadena tròfica
Productor
Consumidor primari
Consumidor secundari
Consumidor terciari
Consumidor quaternari
Xarxa tròfica
En una xarxa tròfica pot ser que un mateix organisme ocupi diferents nivells tròfics si s’alimenta d’organismes procedents de diferents nivells tròfics. Per exemple, el teixó de la imatge ocupa dos nivells tròfics, el de consumidor primari, doncs s’alimenta d’aglans, i de consumidor secundari, doncs també s’alimenta de consumidors primaris (escarabats, talps i caragols).
Hàbitat Nínxol ecològic
• Lloc on viu un organisme, àrea física on el podem trobar.
• Forma en què l’espècie ocupa aquest espai, el seu estil de vida i la seva funció dins l’ecosistema.
• Per establir-lo cal conèixer:• Fonts d’aliment
• Els seus depredadors
• Els seus competidors
• Zones de refugi
• Hàbits de vida
• Etc.
Adaptacions al medi
BioluminiscènciaPigments Formes
Llum Determina la presencia d’organismes fotosintètics als ecosistemes.A ecosistemes marins arriba fins als 50 m de profunditat (zona fòtica).
Activitat diurna/nocturnaCreixement cap al llum (fototropisme)Moviments en funció del llum (fotonàsties)
Adaptacions al mediHumitat Quantitat d’aigua que hi ha en l’aire (vapor d’aigua).
Els organismes terrestres presenten pèrdues d’aigua per evaporació.
Cobertes protectores per evitar pèrdues d’aigua(ceres, pèls, exoesquelet, escates,...)
Emmagatzemament d’aigua
Augment o disminució del nombre d’estomes
Evitar pèrdues d’aigua:absència de glàndues sudorípares,
concentració de l’orina,excrements sòlids
Modificació d’estructures(augment o reducció de fulles)
Adaptacions al mediTemperatura Les variacions són més grans en ecosistemes terrestres que en aquàtics.
La majoria d’organismes estan limitats entre -2<C i 50C
Mort (deixen llavors) Disminució de l’activitat
Estructures grans per dissipar calor Migració
Comportament (amagatalls)
Estructures aïllants (pèl, greix,...)
Adaptacions al medi
PressióA ecosistemes aquàtics la pressió hidrostàticaaugmenta a raó de 1 atm cada 10 m de profunditat.
Bufeta natatòria
Forma plana
SalinitatUna concentració elevada de sals pot fer que l’organismepateixi una deshidratació.L’aigua de la mar té un 35‰ de sal.
Acumulació d’aigua
Estructures per desfer-se de la sal
Límits de tolerància
Per a un determinat factor abiòtic, cada espècie presenta una zona de tolerància en la que pot viure.
• Organismes eurioics: Poden viure entre marges molt amplis dels factors del medi.
• Organimes estenoics: Només poden viure en un rang estret dels factors del medi.
Factor limitant: Factors biòtics i abiòtics que regulen el creixement i l’expansió d’una espècie.
Associacions socials
RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES
Relacions de competència Relacions de cooperació
Associacions gregàriesAssociacions colonials
Associacions familiars
EspaiMenjarLlumParella per reproduïr-se
Depredació
InquilinismeParasitisme
RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
MutualismeCompetència
Cicle de la matèria
Productors Consumidorsprimaris
Consumidorssecundaris
Consumidorsterciaris
Matèria inorgànica
Descomponedors
(CO2 i sals minerals)
restes orgàniquesexcrementscadàvers
Productors Consumidors primaris
Consumidors secundaris
Consumidors terciaris
Descomponedors
Energia solar
Energia despresa (calor)
El flux d’energia
És obert, l’energia en passar pels diferents nivells tròfics seguix un flux unidireccional, en cada pas només s’aprofita una part de l’energia ja que se’n perd en forma de calor.
10%10%10%Despeses energia:- Respiració- Creixement- Processos metabòlics
Paràmetres tròfics
• BiomassaQuantitat de matèria orgànica acumulada en un individu, un nivell tròfic, una població o un ecosistema. Se sol expressar en g, kg o t de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum (kg/m2, t/ha).
• ProduccióQuantitat d’energia que s’emmagatzema en forma de biomassa en cada nivell tròfic per unitat de temps. Es pot mesurar en g/cm2·dia, kg/m2·any, t/ha·anyEn funció del nivell tròfic es distingeix:
• Producció primària: Quantitat d’energia captada en un ecosistema pels productors a través de la fotosíntesi.
• Producció secundària: Quantitat d’energia captada pels consumidors mitjançant l’alimentació.
Dins la producció es diferencia entre:
• Producció bruta: Quantitat total de biomassa generada per un nivell tròfic.
• Producció neta: Quantitat total de biomassa que queda disponible per al nivell tròfic següent, després de descomptar la part consumida en la respiració cel·lular.
Piràmides tròfiques
Piràmides de nombres: cada barra representa el nombre d´individus de cada nivell tròfic.No serveixen per comparar eco-sistemes.
Representació gràfica de la variació que existeix entre els diferents nivells tròfics per una característica determinada.Formades per barres horitzontals de la mateixa gruixa que se superposen. L’amplada és proporcional al valor de la característica que es vol representar. Cada barra representa un nivel tròfic.
Piràmides tròfiques
Piràmides de biomassa: cada esglaó representa la quantitat de biomassa, és a dir, de matèria orgànica a cada nivell.
Es mesura en g o en kg de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum.
Piràmides tròfiques
Piràmides d´energia: cada esglaó representa l´energia que emmagatzema un nivell tròfic en un moment determinat i que queda disponible per al nivell tròfic superior.
Es mesura en unitats d´energia per unitat de superfície o volum (kcal/m2 · any).
No poden ser invertides, ja que l’energia d’un nivell tròfic ha de ser sempre més gran que la del nivell tròfic superior.
Cicles biogeoquímics
Cicle del Carboni
Cicle del Nitrogen
Cicle del Fòsfor
Successió ecosistemes
Plantespioneres(anuals)
Terrenysensepoblar
Herba iplantes
perennes
Arbusts Boscjove
Boscmadur
Successió primària
Successió secundària
Successió d’insectes quedescomposen un cos mort(“Escuadra de la muerte”)
Successió de microorganismesal procés de fermentacióalcohòlica
Etapa clímax:alzinar
Etapes prèvies:garriga i pinar
Espècies invasores
La introducció d’espècies a un ecosistema determinat pot provocar greus alteracions ja que les noves espècies entren en competència amb les pròpies i poden arribar a desplaçar-les totalment.
Alguns exemples d’espècies invasores a les Balears són:
Vespa asiàtica(Vespa velutina)
Coatí(Nasua nasua)
Cotorra argentina(Myiopsitta monachus)
Tortuga de Florida(Trachemys elegans)
Exemples d’espècies invasores animals a Eivissa
Serp de ferradura(Coluber hippocrepis)
Becut vermell(Rhynchophorus ferrugineus)
Moscard tigre(Aedes albopictus)
(Rhinechis scalaris)
Exemples d’espècies invasores vegetals a Eivissa
Ailant
(Ailanthus altíssima)
Bàlsam, Ungla de gat
(Carpobrotus edulis)
Vinagrella
(Oxalis pes-caprae)
(Caulerpa taxifolia)