Esd

del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

papers

4 Educar és un gran pacteParlem amb Emili Coll

6 Recull pedagògicEncetem un nou curs

62 2003setembreoctubre3a època

Curs nou,aires nous

ESPIELL

El setembre, cada cop més, està cridat aocupar un espai important en el nostrecalendari gregorià. Si les persones somel que vivim, el setembre es converteixen un referent, sense igual, pel que enscomporta d’inici, de retorn, de principide cicle... Així doncs, si el mes de generés -per antonomàsia- el més de lesbones propostes, el setembre esdevé elmes originari del canvi de pauta: tornal’escola (per a moltes mares i pares, lamillor notícia), acaba l’estiu, s’escurcenles hores solars, arriben els bolets,vénen les pluges, comença la capritxosaLliga de "les estrelles", tornem al gim-nàs... el setembre resulta ser un mesamb caràcter propi! És curiós el valor que donem als mesos,pel que representen i pel que signifi-quen per a l’organització social de lesnostres vides. Hi ha evidències clares alrespecte en el transcurs dels temps: elsentit que cada religió els dóna, lainfluència del treball en la vida de l'ho-me, els aspectes culturals i gastronòmicsdels pobles, els propis de cada individu

-aniversari, records personals o, …-.El que sí és cert, és que hi ha uns mesosque ens desperten més simpatia qued’altres. Què ho fa això, sinó la vivèn-cia personal? Per tal d'il·lustrar-homillor i, com a curiositat, us descrivimels mesos del calendari Quechua i elseu significat -relació directa amb lavida, la natura i la religió-.Gener: KAPAQ RAYMI és el mes

dedicat al desdejuni per estar enharmonia amb la natura.

Febrer: PAWKAR WARAY és el naixe-ment dels camps florits i de lesofrenes.

Març: PACHA PUQUY és el tempsde maduresa de les sementeras.

Abril: INKA RAYMI és la festa delsjoves inkas o runas per a la provadel treball.

Maig: HATUN KUSKI AYMORAYés l’època de les collites.

Juny: HANQAY KUSKI és l’època deguardar les collites: es celebra lafesta del sol.

Juliol: CHAKRA QONAKUY és la

temporada de la purificació irepartiment de les terres.

Agost: CHAKRA YAPUY és el tempsde llaurar les terres per a la sembra.

Setembre: KOYA RAYMI és la festade las koyas o de la fertilitat.

Octubre: UMA RAYMI és la tempo-rada d’entesa amb els apus, dema-nant-los pluges.

Novembre: AYA MARQUY és el mesdels difunts.

Desembre: KAPAK INTI RAYMI ésl’època de la gran pasqua solemnedel sol.

Per conèixer més:· Col·lecció d’escultures dedicades als

mesos del mataroní Manuel Cusachswww.sinera.org/m_cusachs

· Etimologia dels mesos del calendariHebreuwww.barujataadonai.com/calendario_judio/significado.htm

· Dites catalanes associades als mesosde l’any.www.xtec.es/recursos/clic/eng/act/diversos/act06.htm

«S» de setembreSetembre -sinònim d’inici de cicle-

REFLEXIÓ

Heus aquí que va sortir el sembrador asembrar. I, tot sembrant, unes llavorsvan caure arran del camí, i van venir elsocells i se les van menjar. Unes altresvan caure en lloc rocós, on no teniengaire terra, i de seguida van germinarper no tenir gruix de terra, però un copsortit el sol, com que no tenien arrels,

amb la xardor es van assecar. D'altresvan caure entre els cards, i els cards vancréixer i les van ofegar. D'altres vancaure a la terra bona, i van donar fruit,l'una cent, l'altra seixanta, l'altra trenta.Qui tingui orelles que escolti.Mateu 13, 3-9

Educar és sembrarQui tingui orelles que escolti

23

Tens ganes decomençar l’escola?

EDITORIAL

- Tens ganes de començar l’escola? se sent arreu quan hom topa amb un noi o noiaen edat escolar. - És que no se sap què més dir-li? Els escolars es veuen obligats arespondre, amb un mig somriure forçat, aguantant les ganes d’engegar a fangarl’interlocutor. - Mare, què passa? Jo tinc ganes de començar l’escola! - I és clar que sí! Però, alerta amb la resposta! El sí convençut de l’escolar fa acabar la conversa–també, la «brometa»– i el noi o noia queda mig avergonyit i desconcertat i l’in-terlocutor canvia de tema, mirant-lo com si es tractés d’un ésser una mica estrany;no compleix l’estàndard imaginari! Respondre no convida l’interlocutor a un comentari sorneguer que fa quedarmalament, també, l’interrogat i, tot plegat, es converteix en una situació benestúpida que demana la intercessió de la mare abraçant la criatura i donant-li laseguretat que necessita en veure la contradicció en què viu: a casa es valora l’es-cola, els mestres, els amics, l’aprendre... i, al carrer, tot queda desdibuixat i eteri.

I que en són de fàcils la banalitat i el tòpic irreflexiu que només mantenen este-reotips gastats; no contribueixen gens a enaltir els valors permanents que ens

configuren! Però, a banda d’això, el temps va passant i cada curs, amb els ànimsrenovats per les merescudes vacances, reiniciem la tasca d’obrir les portes del’escola i deixar –i possibilitar– que els nois i noies hi tornin a entrar perquè

puguin continuar la seva tasca, la de créixer, de la qual no poden eximir-se. Un munt de rialles omplen el buit estiuenc que ha patit l’escola. Corredisses icrits descontrolats fan prendre consciència que això d’educar no és tasca de dosdies i que l’esforç per trobar l’equilibri entre la tolerància i l’exigència serà la cons-tant que regirà la nostra tasca d’educadors davant les petites coses de cada dia.Una nova oportunitat per refer velles amistats i fer-ne de noves; per trencar esque-mes prefixats o etiquetes penjades. Un nova oportunitat per regular la pròpiaactuació i prendre noves decisions fruit de nous propòsits. Amics, si això no fail·lusió, pleguem de viure!

Una nova edició i un nou format per a la revista «Papers».«Papers» va essent, dia rere dia, un referent per a tots plegats. Hi recollim pensaments,innovacions, notícies, entrevistes, ... Amb la intenció d'anar millorant, iniciem una novaetapa a tot color. Creiem que l'aspecte formal de «Papers» s'ha d'anar adequant a laqualitat dels seus articles. Avui, la imatge del que tenim entre mans és prou importantcom per tenir-ho present. A més, la publicació sortirà cada dos mesos. Això ajudarà aconcentrar esforços de tots els col·laboradors i, alhora, a mantenir la despesa econò-mica del canvi. Desitgem que sigui del vostre gust.

PAPERS és una publicació del SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA. Ronda de Sant Pau, 80 2n,

08001 Barcelona, Tel.: 93 441 00 04, Fax: 93 441 02 87, escolapia@escolapia.net, www.escolapia.net Consell de redacció: Oriol Blancher, Ricard Coma,

Eulàlia París, Agustí Planas, Xavier Sanchís. Col·laboradors: Beatriu Garrido, Manel Bagunyà, Responsables de Mediateca. Coordinació: Eulàlia París.

papers@escolapia.net Maquetació i impressió: Serafi · indústria gràfica. D.L. B-19840/97

papers@escolapia.net

L’inici decurs o lamotivacióper l’escola

Arriba el dia 15 de setembre, icomença l’escola. Què li suggereixaquesta data?L’inici del curs escolar marca, més quecap altre dia, el final d’una temporadai l’inici d’una altra; més, fins i tot, queel cap d’any en què l’ambient festiu faoblidar l’inexorable pas del temps.

Creu que la manera d'encetar un noucurs és diferent avui que en temps dela seva infantesa?Quan veig els meus fills, l’Albert de 7anys i l’Ariadna de 4, a punt decomençar el nou curs, amb les sevescarteres, llibres i roba nova, no pucdeixar de rememorar amb un xic denostàlgia, la meva pròpia infantesa.

Efectivament, en aquestes coses, elstemps moderns no són diferents alsd’abans: com sempre, els nens tenen lamateixa excitació per aprofitar elsdarrers dies de vacances barrejada ambel nerviosisme i les ganes de començarun curs-aventura nou.

Creu que ha variat el rol dels paresamb el pas dels temps? Segueixen elsmateixos tòpics? Quins serien els con-sells dels pares als fills pel primer dia? Tampoc ha canviat l’actitud dels pares:després de la indolència i relaxaciógeneral del període de vacances, volemque els nens tornin a la disciplina i alsbons costums: s’avorreixen, «què és aixòde fer tantes vacances?», solem dir.

Afortunadament no hi ha preocupaciód’índole logística, tot ha estat prou benplanificat entre escola i pares, però sid’índole pressupostària «com arribarema finals de mes, aquest setembre?». Alfinal, ens basquegem i, sense saber com,hi arribem. La biologia actua en nosal-tres i som conscients que la nostra tascavital és proporcionar als nostres fills unfutur millor i així, finalment, ens con-solem pensant que fem una inversió allarg termini. Una inversió que algundia haurà de donar els seus fruits. Pro-bablement és aquesta la inquietud queens assalta aquests dies: s’adaptaran bé ales noves exigències que representa uncurs més?. En aquest punt arriben elsnostres consells: «Aquest curs és molt

ENTREVISTA

Parlem amb

Educar és un gran

41 anys.

Casat i amb dos fills, de 7 i 4 anys, alumnes de

l’Escola Pia Santa Anna de Mataró.

Economista per la Universitat de Barcelona, Auditor

de Comptes i Màster en Administració d’Empreses

(MBA) per l’IDEC - Universitat Pompeu Fabra.

Membre del Col·legi de Censors Jurats de Comptes

de Catalunya.

Formador en programes de post-grau de diverses

institucions acadèmiques.

� …No podem dimitir per

molt plena que tinguem

la nostra agenda… �

important. Has d’estudiar molt, que ésmés difícil que l’anterior», diu el pare.«Tingues enteniment. Porta’t bé ambels companys, i sobretot, fes cas del queet diguin els mestres», diu la mare. És elcicle de la vida.

Tenim una nova llei. La tan discutida"ley de calidad". Quin és el sentimentdels pares davant una nova reformaeducativa? Com a pares, quina ésl’escola de veritable qualitat, l'escoladesitjada? Tanmateix, aquest curs, el comencemamb una "ley de calidad". Una reformamés. Una anècdota més. Tots els paresesperem que l’escola sàpiga adaptar-la ala línia educativa que de veritat desit-gem, més enllà del que marquen la lleio el govern de torn. 400 anys d’expe-riència educativa no són una anècdota.Volem una escola que formi personescultes pel demà, amb sòlids valorsètics, conscients del medi i delmoment històric que els ha tocat de

viure, «lliure-pensadores» i amb esperitcrític però també enfocades a l’acciótransformadora d’una societat que,malauradament, té molt per millorar.Qui ens ho proporcionarà això? Unallei o les persones amb les qui confiem?

Educar és prendre decisions i aixòafecta tant als pares com a l'escola.Què en pensa?En la consecució d’aquest objectiu,pares i escola formem una simbiosi dela qual els nostres fills-alumnes sen'han de beneficiar. Prové del pactesocial en què els pares deleguem,generació rere generació, part de lafunció educativa, aquella part mésespecialitzada. Per sort, la "nostraescola" acull aquesta delegació en per-sones i mitjans de gran vàlua i ambun gran sentit de la responsabilitatperò no oblidem que la responsabili-tat d’educar segueix essent bàsica-ment nostra, dels pares! No en podemdimitir per molt plena que tinguem la

nostra agenda. L’èxit del pacte, i pertant de la bona educació dels nostresfills, rau en què totes dues parts exer-cim plenament les nostres responsabi-litats amb el compromís d’ésser críticsi exigents, no només amb l’altra partsinó també i, sobretot, amb nosaltresmateixos. L’escola ens té a nosaltres,pares, i a l’administració per vigilar iexigir, si cal, l’acompliment de la sevapart del contracte. Nosaltres nomésens tenim a nosaltres mateixos i alsnostres fills que, en definitiva, seranels qui el dia de demà ens confirma-ran l’èxit o el fracàs de la nostraempresa com a pares.

Algun consell, alguna demanda,comentari o suggeriment per als«bons propòsits» dels equipseducatius?Si tots tenim clar el nostre paper dinsla comunitat educativa i l’exercim ade-quadament, tot anirà bé, un curs més.

45

Emili Collpacte

RECULL PEDAGÒGIC

Camins nous, camins de sempreEncetem un nou cu

cap, que als nostres alumnes de sempre.Tornar-hi vol dir, seguint la pregària,tornar a compartir el col·legi que ensprocura els mitjans per viure, senseconsiderar-lo una màquina de ferdiners; compartir la classe, que empermet realitzar-me, però sense creure-'m que en sóc l'amo; compartir elsconeixements, el temps, el descans, eltreball, l'afecte, la fe.

EL PRIMER DIA,UN DIA DIFERENTMª Rosa PadrósESCOLA PIA MOIÀ

Cada any, en començar el nou curs,tots esperem el «dia diferent».Després de retrobar-nos al pati i, uncop a les aules, hem dit als alumnes - «Ala tarda haureu de portar una llesca depa de casa i també una bata vella, ja quepintarem.»Hem fet grups de quatre o cinc nens inenes i els hem donat una endevinallaque han hagut de resoldre a la mateixaclasse. Després, cada grup, ha anat abuscar allò que han endevinat pels dife-rents espais de l'escola: als claustres, alpati dels til·lers o bé al pati de futbol,Es tractava d'un sac, una caixa, unapala, un aixadell o un rasclet. Un copels han trobat, ens reunim tots a l’hort.Quina il·lusió! Hem pogut recollir elque encara ens quedava del curs passat–patates i tomàquets–. Cadascú amb laseva eina s'ha disposat a treballar –reco-llir, treure les herbes, cavar,... Desprésde tants tràfecs, una estona de pati ensha anat bé per estrenar les noves pilotes

de futbol. En acabat, el pare Manelamb tres alumnes - interpretant unamare i els seus dos fills- ens han repre-sentat aquesta bonica històriaLa mare diu a en Joan, un dels seus dosfills, que està dibuixant: - Hauries d’anar a buscar unes quantespatates.- Ara hi vaig, –respon el nen–. Però en Joan continua dibuixant. Lamare s'acosta també a l’altre fill, enMartí, i li demana el mateix. - Ara no puc que estic llegint, li responen MartíAl cap d’un moment, en Martí que s'ho harepensat va a l’hort a buscar les patates.Un cop acabada la representació, ajudatspel pare Manel hem reflexionat sobreaquesta història. A la tarda, continuantamb els grups del matí i, després derepartir diferents materials, hem elabo-rat tot de murals molt interessants, quehem penjat pels claustres de l'escola. Després, hem berenat un bon pa ambtomàquet -dels que havíem recollit almatí-. Per cert, estava boníssim!I així hem acabat el nostre primer diad’escola. Això sí, hem aclarit als nens inenes nous que no es pensessin quecada dia seria igual, no fos cas!

COMENÇARPARTICIPANTTutors de Primer Cicle d'ESOESCOLA PIA NOSTRA SENYORA

Us explicarem dues activitats d’inici decurs que ens semblen interessants perelles mateixes. Abans de tot, però, cal que sapigueu,

TORNAR-HIJosep AznarESCOLA PIA BALAGUER

Les enguany anhelades, com mai, tro-nades de setembre ens han avisat quecal reincorporar-se a la feina. Hom nopot qualificar-ho de recomençar per-què en la nostre treball conjunt -alum-nes i mestre plegats a la classe- mai noes torna a començar; en tot cas es fanaturades menys o més llargues en eltemps - com quan els segadors aban-donaven falç i garbes per a reposar i ferun beure o quan els manobres deixa-ven la pastera a terra per fer una ciga-rreta o quan els ciclistes acaben l'etapai fan parada i fonda -. Mai, però, es pottornar a segar allò que ja s'havia segatni mai no es pot tornar a pujar unenvà, ni mai no es torna a pedalejarsobre la ruta on ja s'hi havia circulatahir, ... per la qual cosa és més propiparlar de tornar-hi que de recomençar.Tornar-hi significa l'indesinenter llatí, elsempre endavant, sense deturar-se.Tornar-hi vol dir acudir a l'avís del capde colla, del paleta major o del directorde cursa - per seguir amb els exemplesanteriors- i retrobar-se per reprendre l'ac-tivitat. Tornar-hi és aplegar-se de nouamb uns nois i unes noies, amb unes per-sones, més crescudes en alçada, peròtambé en enteniment -renoi si ensenyal'estiu!-; i, especialment, d'uns anys ençà,tornar-hi és l'encontre amb uns altresnois i noies, unes persones, els vinguts denou, amb qui no havíem tingut tracteanteriorment, per la qual cosa no dispo-sem de referents de nivell, i als quals enshem de dedicar amb més amor, si cal i hi

67

que tots els alumnes que ens vénen a 1rd’ESO són nous. Inicien la secundàriai estrenen escola, amb tot el que com-porta: lloc, amics, professorat,... Almateix temps que arriben a l’escoladels grans, ara ells en són els més petits.Tot els sembla diferent i ens cal ajudar-los a adaptar-se perquè, sentin l’escolacom a seva el més aviat possible.Uns dies abans de començar el curs,uns quants alumnes de segon i de ter-cer preparen un vídeo de benvinguda,que veurà tot el Primer Cicle a la salad’actes. La idea és donar molta impor-tància als nois i noies i, per tant, elmillor és que ells mateixos expliquin enquè consisteix això de la Secundària.Cal que destaquin el que els semblamés rellevant, a la seva manera i en elseu llenguatge. D'aquesta maneraaconseguim, alhora, que els «grans» sesentin implicats en l’acolliment i inte-

gració dels nouvinguts.

El desconeixement que tenen de l’es-cola es palpa també en el més físic: enarribar s'acostumen a perdre per l’edi-fici. Per resoldre aquesta situació, pre-parem aquesta altra activitat.Destinem una tarda a fer una desco-berta per l'escola; normalment esco-llim la d’un divendres, ja que hi hamenys alumnes i estalviem possiblesdistorsions. L’activitat està muntada apartir d'un joc de pistes i pretenemdues coses: el coneixement de l'espaifísic (on és el laboratori de tecnologia,per exemple) i el coneixement de lanormativa (durant el joc, podrem fercoses que no estan permeses durantl’activitat normal, com ara, entrar a totarreu, asseure’ns al terra, ...).Comencem un nou curs, els alumnesde 1r són en una escola nova. Amb lavoluntat d'ajudar-los a créixer i a inte-grar-se els hem de procurar activitatsperquè s'adonin que estem al seu cos-tat per ajudar-los. Els tutors, com aprincipals referents, i els altres mem-

bres de la Comunitat

Educativa, treballarem perquè avancinel millor possible. Sortosament, aixòens apassiona. Que tingueu un bon curs!!!

ATENCIÓ ALS NOUSDavid SerranoESCOLA PIA SABADELL

Bona part dels alumnes matriculats a1r de batxillerat provenen de l’ESO dela mateixa escola, per tant, el seuconeixement del funcionament de l’es-cola és prou ampli.La resta, els alumnes de nova incorpo-ració, reben per part del centre unaatenció especialitzada. En primer lloc,el Director Acadèmic de Batxilleratconcerta una entrevista individualamb cada família. Abans de l’inici delcurs, el mateix membre de l’equipdirectiu organitza una visita guiadaper les diferents dependències de l’es-cola. Finalment, el tutor del gruprecull tota la documentació acadèmicaanterior de l’alumne i s’entrevista par-ticularment amb cada un dels alumnes

urs

RAN que estan treballant en unaEMPRESA real i per tant, aquestaempresa està ubicada al nostre centre.En aquest procés d’acollida és moltimportant el xoc que els produeix el fetde no entrar en una aula típica sinó enun taller o una oficina.. Això els fa sen-tir com si estiguessin treballant. La per-sona responsable és el MESTRE DETALLER; aquella persona que els aju-darà al llarg dels propers dies a descobrircom es treballa en una empresa i a pre-parar-los per anar a una empresa real.La confiança que el mestre de taller elspot transmetre és bàsica. Per unabanda ha de ser-los proper però, perl’altra, ha de tenir l’exigència que se’lsdemanarà en el món laboral. Al centre, tots treballem en aquestalínia - des dels professors de formacióbàsica fins el coordinador o el directorpedagògic -. Creiem que és moltimportant que els alumnes sentin quehan començat una nova etapa i quepoden començar de zero.

FONAMENTSDE LA F. P. Estuardo SalazarESCOLA PIA MATARÓ

L’Escola Pia Santa Anna Mataró, des-envolupa els seus Cicles Formatius deGrau Mitjà i Superior dins del marcestratègic de la qualitat dels ensenya-ments reglats i dins de l’Estil

Metodològic de l’Escola Pia deCatalunya. En aquest sentit volem unanova F.P. dinàmica i capaç d’assegurarprofessionals amb la formació necessà-ria per a garantir la disponibilitat depersonal necessari per a les empreses. De cara al curs 2003-2004, ens propo-sem continuar en aquesta línia d’acció,treballant, per una banda, la formacióacadèmica dels nostres alumnes - ambactualització permanent dels contin-guts dels crèdits que s’imparteixen encada cicle formatiu- i per l'altra, treba-llant amb l’element motor i clau de lanova formació professional: les empre-ses - aquestes permetran a l’alumnedonar-li la possibilitat de posar enpràctica els seus coneixements rebutsl’aula -. D’aquesta manera l’alumne nonomés rep una formació teòrica, sinótambé una formació pràctica. Per afer-ho possible, l’Escola Santa AnnaMataró compta amb prop de 200empreses col·laboradores per a 300alumnes per curs. Un altre aspecte, que cada any l’escolava introduint, i també aquest, és laformació personal, és a dir, les habili-tats socials. Tots sabem que és moltimportant i convenient reforçar leshabilitats personals - com la comuni-cació, el treball en equip, la responsa-bilitat, l’ordre....- Moltes vegades, lamanca d’habilitats provoca conflictes al’hora de desenvolupar una activitatprofessional on hi hagi relació ambd'altres persones. En aquest sentit,l’Escola Pia Mataró ha organitzat uncurs de competència social per a tot elprofessorat de Cicles Formatius, ambla finalitat de disposar de més eines al’hora de desenvolupar la seva activitatde formació amb els nostres alumnes;preveure i resoldre els problemes deconvivència millora el clima relacionaldels nostres alumnes i repercuteixpositivament en el procés educatiuque l’escola ofereix.

per tal de tenir prou informació perconèixer-ne les aptituds, els interessos,les dificultats, etc. I, a més, les prime-res entrevistes que el tutor concerta ésamb els pares d’aquests nous alumnes.D’aquesta manera, l’escola facilita laincorporació de l’alumne acabat d'a-rribar i, alhora, obté suficient informa-ció per tal d'atendre adequadamentcada una de les necessitats generades.

UNA BONAACOLLIDA ALS PGSJoan PratESCOLA PIA CALASSANCI

Els alumnes que s’incorporen a un Pgsnormalment arriben al centre moltdesorientats, tenen una estranya barre-ja de sentiments. Si miren enreranomés hi veuen fracassos i males expe-riències; tenen un concepte forçanegatiu d’ells mateixos; l’escola ésquelcom que se’ls fa feixuc només depensar-hi i, a sobre, hi tornen unavegada més. Algú - tutors, pares ...- elsha explicat que sí però no; que van aescola però que no serà com l’escolaque han conegut fins ara. La veritat ésque no se n’acaben de fiar del tot.Quines estratègies despleguem en l’a-collida de cara a fer-los vèncer la por ia fer-los sentir bé, al nostre centre?En primer lloc evitem fer referències almón escolar, els parlem del centre. Sónalumnes que, a partir d’ara, SIMULA-

89

PER MILLORAR

Ja hi tornem a ser

brats per un procés de socialització neta-ment divergent, que per tant demanauna diversificació en l’actuació del pro-fessorat»(José Manuel Esteve -Informe educati-vo 2002- Santillana)

«L’educació ha de ser capaç de propor-cionar aquells elements per tal d’assoliruna més gran independència de judici,de deliberació i de diàleg constructiu.Ha de ser capaç d’ajudar a transformarles relacions de les persones en les novessensibilitats (interculturalitat, medio-ambiental, solidària, igualitària..) quevan impregnant la societat actual»(Francisco Imbernón -Cinco ciudadaní-as para una nueva educación- Graó)

«El sistema educatiu ha de promoure unaprenentatge adaptat a cada situació, ésa dir, personalitzat, per tal quel’esforç que se li demana acada alumne sigui l’adequat ales seves condicions, resulti gra-tificant i esdevingui estímul pera un nou progrés. La interven-ció educativa ha d’estar orienta-da a superar situacions i a moti-var el gust pel coneixement...»(Joan Mateu -La Qualitat del’educació- FAES 2003)

«... Per tant convé donar als infantsi als joves totes les ocasions possiblesde descoberta i experimentació(estètica, artística, esportiva,científica, cultural i social)que completaran la presen-tació atractiva del quehan sabut crear en

aquests camps les generacions anteriors oels seus contemporanis»(Informe Delors- Aprende a ser)

«Tindrà molt en compte de no mostrarmés afecte a un alumne que a un altre,sinó que ha de tractar-los tots per unigual de tal manera que els alumnes nopuguin pensar que té favorits. Ajudaràels qui tenen més dificultats d’aprendre»(Josep de Calassanç- DocumentsFundacionals de l’Escola Pia- EumoEditorial)

Un bon curs a tothom!

Ramon FrancolíSECRETARI GENERAL

Ja hi tornem a ser. Alguns enceteu elvostre darrer curs –com passa el temps icom ha canviat tot això!– per d’altres ésla vostra primera experiència de treballamb noies i nois; el neguit inicial i comme’n sortiré? i per a la immensa majoria,un altre curs, energies renovades, ganesd’aplicar noves coses apreses… peròtots, amb una mateixa voluntat, la deservei, la de poder ajudar i estar al costatde tots aquells que som i fem escola.Amb aquest escrit d’inici de curs novoldria tornar a incidir en aquellstòpics i aquells temes que segur hau-rem de tenir presents al llarg d’aquestany. Prou bé que ho sabem que no seràun any tranquil –…en educació maino hi ha un any tranquil..., acabo pen-sant–. Però potser aquest, el de l’inicid’aplicació de l’anomenada «Ley deCalidad», ens haurà de fer estar mésamatents en aquest viatge– i en el queens facin aplicar– perquè no perdeml’essència de la nostra manera d’enten-dre l’educació: clarament definida enel nostre Estil Metodològic, la forma-ció integral de l’alumne atenent totesles seves dimensions.I és per això que em prenc la llicènciad’oferir-vos alguns «retalls» de llibres iautors, la lectura dels quals, en algunsmoments, ens poden ajudar a reforçarel sentit que té la nostra feina.

«El moment actual exigeix als nostresprofessors pensar i explicitar els seusvalors i objectius educatius, degut que elprocés de socialització convergent en quèes manifestava el caràcter unificador del’activitat escolar, en la cultura, la llen-gua i el comportament han estat escom-

Educar es l'única voluntat

la Informació, Sr. Andreu Mas-Collell. La Sílvia Oliveras va obteniruna nota de 9.17 a les PAU. Aquestesdistincions les obtenen els nois i noiesque obtenen un 9 com a mínim de laprova. L’acte va ser molt lluït i carre-gat d’agraïments vers els estudiants,les famílies i els centres.Els alumnes de 2n batxillerat de l’es-cola van aprovar tots i veuran, totsells, complerta la seva expectativa ini-cial de superar la nota de tall exigidaper la universitat. A tots ells la méssincera felicitació de part del centre.

SANT ANTONI

PASSEJANTPER L’AUVÈRNIA

Un grup d’alumnes de 2n d’ESO hatingut l’oportunitat de participar en el«Carrefour international des messagersde l’eau». Durant el curs 2001/2002van rebre la visita dels alumnes de l’es-cola Molière de Beaumont (prop deClermont–Ferrand) que els a oferir unmissatge de solidaritat vers els proble-mes que patim a casa nostra al voltantde l’aigua. Durant tot el curs2002/2003 van estar treballant a fonsaquest problema de l’aigua (el PHN, elPrestige, la desertització,...) i lacloenda de tot el treball fou l’elabora-ció de la Carta de l’Aigua promogudaper la UNESCO (aprofitant el 50èaniversari del Pla d’Escoles Associades)celebrat durant els dies 4, 5, 6 i 7 de

ACTUALITAT

italiana com a cloenda dels seus estu-dis acadèmics. Van ser acompanyatspels professors del mateix centre RosaEsteve, Vidal Melero i Xavier Pedraza.El viatge comprengué les visites cultu-rals de Pisa –amb el Duomo, elBaptisteri i la Torre inclinada-; Roma,la ciutat del romanticisme mediterra-ni, amb la coneixença de llocs tan inte-ressants com la casa mare delsEscolapis (on Josep de Calassanç iniciàuna tasca educadora d'integració, uni-versal i moderna), les places d’Espanyai Venècia, la Font de Trevi, el Coliseu,la descoberta del centre de la culturaromanitzant, i un llarg etcètera; Siena,la ciutat encantada del medievalisme,amb les seves imposants catedral iCampanille; i Florència, la ciutat bres-sol del renaixement italià, amb elDuomo, el Baptisteri i el Campanille.En definitiva, fou un viatge que, pelsalumnes qui el realitzaren serà difícild’oblidar. A més del seu caràcter cultu-ral i lúdic, ha estat una experiència decompartir uns darrers moments ja que- enduts per la dinàmica dels estudisque a partir d’ara cadascun d’ells ende-garà- molts d’ells deixaran un cúmuld’anys enrera de vivències diàries.Encoratgem a tots ells a que la seva acti-vitat educativa continuï tirant endavantamb tant d’encert com fins ara.

OLOT

DISTINCIÓ ENLES PROVES D’ACCÉSA LA UNIVERSITAT

L'alumna de 2n de Batxillerat, naSílvia Oliveras i Vila, va ser convida-da a l’Auditori del Palau de laGeneralitat de Catalunya, el dijous,dia 10 de juliol, on li va ser lliurada ladistinció de les proves d’accés a launiversitat, en mans del Consellerd’Universitats, Recerca i Societat de

IGUALADA

PREMIS NACIONALSDE «LA VANGUARDIAA L’ESCOLA»

El proppassat 26 de maig de 2003, ales 12 del migdia, es donava a conèixerel veredicte del jurat qualificador de laIII edició del concurs «La Vanguardiaa l’escola, organitzat per La Vanguardiai el Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya», en el qualresultaven guanyadors, tant en elsPremis Territorials com Nacionals, elsalumnes de 2n. d’ESO de l’Escola Piad’Igualada Aitor Centelles, LanaPadilla, Mireia Sala, Alex Tamayo iMireia Navarro, amb el treball «Quèpassaria si ens poséssim en la pell d’uniraquià adolescent?». El grup d’alumneseren coordinats de la seva professoraGlòria Gamisans.El jurat estava format per LlàtzerMoix, redactor en cap de la secció deCultura de La Vanguardia; QuimMonzó, escriptor, periodista icol·laborador de La Vanguardia; JosepPlayà, redactor; Pere Maians, tècnicdocent del Servei d’Ensenyament delcatalà; Jordi Balcells, tècnic docent dela Direcció General d’OrientacióEducativa.El premi que els correspongué era unviatge a una capital europea a escollirentre París i Londres, durant cinc dies,junt amb el professora.Felicitem a tot el grup i els encorat-gem, així com a la resta de l'escola, aanar tirant endavant projectes que tanbé reflecteixen la qualitat d’un bonensenyament. Enhorabona!

PASSEJANT PER ITÀLIA

Els alumnes de 2n. de Batxillerat del’Escola Pia d’Igualada, a finals del mesd’abril del curs passat, realitzaren unviatge d’una setmana per la península

juny a La Bourboule (vila termal del’Auvèrnia). L’aventura va començar el2 de juny, on van ser acollits per lesfamílies dels alumnes de l’escola deBeaumont i van conèixer tota la zonavolcànica dels Puys (Com el mític Puyde Dôme) (És com La Garrotxa peròen gran). Després, a La Bourboule, esvan trobar amb gent de països moltdiversos (Islàndia, Xile, Malí, Andorra,Portugal, Costa d’Ivori, ...) amb l’ob-jectiu de proclamar la Carta de l’Aiguaque la UNESCO enviarà a tots els paï-sos del món amb l’intent que tothomes conscienciï d’aquest problema i sapi-guem estalviar un bé tan escàs i valuós.De l’experiència n’ha quedat cua, jaque van signar una mena de «contrac-te» per tal de seguir amb l’intercanvi (almarge dels temes de l’aigua) amb l’es-cola francesa de Beamont.

SARRIÀ

PREMIS

L'alumne Miquel Ribas de 3r d'ESO vaguanyar el segon premi del concurs«Pintem la Mediterrània» que organitza-va l'Aquarium de Barcelona. Gràcies a elltots els alumnes de la seva classe aniran eldia 19 de juny a visitar l'Aquàrium.Els alumnes de 4t d'ESO: MireiaLuengo, Xin Xin Lin, ArantxaCadenas, Víctor Gil, José ManuelGiménez i Marta Martí van quedarseleccionats per a passar a la darrerafase del concurs que organitza

1011

l'Institut Català de l'Energia pel seutreball «Fins l'última gota». Aquest tre-ball era un estudi sobre l'aprofitamentde l'aigua en un habitatge, i va serexposat a la Plaça de Catalunya, juntamb tots els altres treballs seleccionats,del 13 al 15 de juny. Per tal de superarla primera fase del concurs van haverde defensar oralment el seu projectedavant d'un tècnic d'aquesta entitat. L'alumna Meritxell Talavera de 2n debatxillerat va ser guardonada, en elsJocs Florals del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

TERRASSA

UNA NOVAESCOLA TALLER

El passat mes de juny es va iniciar lasegona Escola-Taller que s'atorga aEscola Pia de Catalunya. «L'Escola-Taller Doctor Cabanes» té com a objec-tiu el de la formació de 20 alumnes, enles especialitats de fusteria i construc-ció, a partir de la recuperació de l'alanord de la façana de la nostra escola deTerrassa. Aquest projecte esdevé unacontinuïtat de l'anterior "Escola-TallerLa Torre de Can Colapi", amb la quealumnes i professors van restaurar lafaçana principal de l'edifici del carrercol·legi, catalogat dins el patrimoni dela ciutat. La seva durada serà de 2 anysi finalitzarà el mes de juny del 2005.

INSTITUCIÓ

FORMACIÓ DECOMPETÈNCIES

El passat 16 de juny es va celebrar aTortosa el Seminari "Certificació i ava-luació per competències" que organit-zava la Fundació Inform de Sant Perede Ribes. A aquest seminari hi vanassistir tots els educadors del ProgramaSEFED de les nostres escoles deCalassanci, Granollers, Mataró i Olot.L'Escola Pia de Catalunya va contri-buir amb una de les ponències sota eltítol "Elements que intervenen en unprocés de formació per competènciesprofessionals".

CANVIS ALES ESCOLES

El nou curs ha portat alguns canvis al’Escola Pia Balmes. A partir d'aquestmoment el Sr. Josep M Lluch en seràel nou director gerent; la Sra. AnnaRuiz durà la direcció d'Ed. Infantil; laSra. Assumpta Casacuberta la d'Ed.Primària; la Sra. Carolina Alibés la del'ESO i el Sr. Joaquim Graupera la deBatxillerat. A l’Escola Pia Sant Antoni, la Sra. RosaBertranpetit durà la direcció de l'ESO. Cal agrair a tots, tant els qui han dei-xat el càrrec com els qui l’agafen denou, el rigor i la professionalitat en laseva feina.

• Tertúlia pedagògica: "Educar,jugar a crear-se tot recreant-se"a càrrec de Ramon Besora.Dia 13 d'octubre, de les 17,30 a19h als locals de l'Equip de Gestió.Rda. Sant Pau, 80 2n pis.Us hi esperem!

Cartellera Informativa

• Els vespres de Santa Anna:"El dol i la mort en el contexteducatiu" a càrrec deConcepció Poch.Dia 30 d'octubre, a 2/4 de 9del vespre a l'Escola Mar.C. Sant Agustí, 59 Mataró.

CONTRAPUNT AGENDA

OCTUBRE 20034 • Reunió de la Federació de les

APA a Nostra Senyora.7 • Reunió responsables d’informàtica,

9,30 a 13,30h8 • Reunió de directors pedagògics,

10 a 13h• Reunió del grup de projecte

Pla d’acollida, 15,30 a 18h9 • Reunió de mestres que comencen

PAI i PAM, 10 a 13h13 • Tertúlia pedagògica, 17,30 a 19h14 • Formació cultura religiosa, 16-17,30h15 • Reunió coordinadors d’ensenyaments

post-obligatoris, 9,30 a 13,30h• Reunió responsables de protecció

de dades, 15,30 a 17,30h16 • Inici formació sobre estratègies

d’aprenentatge, 15,30 a 18h• Reunió coordinadors de qualitat,

15,30 a 18h22 • Reunió coordinadors d’ESO,

9,30 a 13,30h25 • Reunió docents nous, matí27 • Reunió coordinadors de pastoral,

16 a 18h• Reunió delegats dels alumnes, 16 a 18h

29 • Reunió coordinadors de primària,9,30 a 13,30h

30 • Reunió responsables de PGS,15,30 a 18h

• Formació sobre estratègiesd’aprenentatge, 15,30 a 18h

NOVEMBRE 20034 • Formació VLAN, 9,30 a 13,30h5 • Reunió del grup de projecte Pla

d’acollida, 15,30 a 18h.6 • Formació administradors, 10 a 13,30h

10 • Formació cultura religiosa,16 a 17,30h

• Reunió del Consell de lesInstitucions, 19 a 21 h

12 • Reunió coordinadors d’infantil,9,30 a 13,30h

• Comissió SIG acadèmic, 15,30a 17,30h

13 • Formació sobre estratègiesd’aprenentatge, 9,30 a 17h

• Reunió responsables PIRMI,15,30 a 18h

Benvolgut «profe», obenvolguda (vés a saber)És cinc de setembre i falten deu dies, només deu!

T’ho pots creure, tio? Ja hi tornem a ser. Un altre inici de curs. I sort queno, a nosaltres no ens toca començar com vosaltres encara, que diu que jafa uns dies que aneu a pencar.Et confesso que estic una mica tip de les vacances i de no fer ni brot, i quem’agradarà veure tota la ‘penya’, però això de tornar a escola no ‘mola’ gens.Per això t’escric, per demanar-te que aquest any ho feu una mica diferent. Ja ens els sabem els començaments de curs. A casa, la mare es queixa delpreu dels llibres i el pare ens diu –cada any– que a veure si encara ho apro-fitem més que el curs passat. Ei! I com es passa, aquesta tia de la ministre,amb els llibres, cada vegada són més gruixuts!Després, a classe, el ritual de cada any. Discurs de benvinguda, llistat de cosesque hem de fer (les mateixes de l’any passat, les que tots sabem que ni al tercerdia ja no farem!), normes a complir, mil i un desig quasi impossibles, objectiusque vosaltres no compliríeu, ... ! Però, que no ho sabeu els «profes» que venimde les vacances? No us penseu; hi ha alguna cosa que sí que ens interessa del començamentde curs: si aquella encara farà tan mala cara, o si aquell encara va amb lamateixa tia, o si aquell altre no ens explicarà tants ‘sopars de duro’, com diula «profe» de català, o si aquella altra encara serà més presumida, ...Hi haurà algun «profe» que ens sorprengui? Em van dir no sé què d’uns pro-jectes de treball o d’unes autoavaluacions inicials. Per cert, és veritat quefarem més exàmens? I aquest any ja treballarem amb Internet? I aquellafinestra, ja no estarà espatllada?Amb la confiança que saps que ens tenim –almenys això és el que jo crec–,et puc dir que temo les proclames de bones intencions del primer dia. Peròcom que em coneixes tant bé saps que, en canvi, m’interessa saber si algunade les noves metodologies que ens direu que usareu es mantindran fins afinal de curs. Almenys que no tot acabi com cada any!I per cert, qui serà el primer a guixar la pissarra? I a tirar el primer guix comsi violés l’aire pacífic de la tranquil·litat estiuenca? Pobre, no sap la bronca queli espera!Fins demà passat, o quasi.

Zum-zum