Número 10 - segona època - maig 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Sí queen volem,de coses!La transformacióen les petites cosesde cada dia.Que vulguem que els nostres nois i noiessiguin autònoms i solidaris; observadors icrítics; atents i valents; prudents i trans-cendents, amb disponibilitat i actitud deservei –això deu voler dir ser cooperatius–és molt lícit, però, estem posant les eines?Què es necessita per anar-ho fent possi-ble? O és que potser pensem que seran aixíper generació espontània! Hem de trobarun camí que no és pas de roses.

Deu ser just que ens plantegem d’ensenyarestratègies d’aprenentatge i estratègies depensament als nostres nois i noies. És evi-dent que les necessiten però, voleu dir quemoltes de les coses que els volem feraprendre no els arriben per mimetisme,simplement perquè les veuen fer d’una ma-nera i no d’una altra? Mentre esperem quesempre sigui un TU o un ELL el qui ha d’ini-ciar l’aventura, no anirem enlloc. Voleu

dir que a nosaltres –adults– no ens és tam-bé molt difícil de comprometre’ns tan forti que sort en tenim de confiar que tenimtota la vida per anar-hi arribant? No és undels grans reptes –no diguem de la refor-ma que ja n’hem parlat molt– que es plan-teja per tot arreu com una neces-sitat vital igual que l’aire que esrespira? Comentaris de tota menaal mercat, al carrer, a les botigues,als mitjans de comunicació, al’autobús... fan pensar que hi haalguna cosa fonda que no rutlla.On comença la transformació? Ennostre compromís neix en veureaixò i la nostra coherència és fer-hi alguna cosa. Potser si anemcreant models dignes d’admiracióperquè la collaboració i la toleràn-cia, la disponibilitat i l’entesa i lacoherència primin per sobre de tot,anirem fent possible que el pro-grés personal sigui cert i que menia la fraternitat universal. Per onpassa la tranformació si no és perles petites coses de cada dia? Onha de començar la veritable trans-formació de l’escola? Qui ha deposar la primera pedra?

parlem de:parlem de:

❖ L�entrevistaamb AntoniZabala. (pàg. 2)

❖ Un projecte pera aprendremillor. (pàg. 3)

❖ La pregàriad�un pregadéu.(pàg. 4)

❖ El treballcooperatiu.(pàgs. 5-8)

❖ Aprendre per atransferir.(pàg. 9)

2

entrevista Som cinc i només tenimquatre llibretesParlem amb Antoni Zabala.

Llicenciat en Ciències de l’Educació,ha fet de professor a batxillerat. És di-rector de la revista «Aula, innovacióeducativa». Fa més de disset anys queassessora pedagògicament mestre encentres, institucions i administració.Participà en la coordinació dels nousdissenys curriculars (continguts mí-nims). Treballa per a l’ICE de la Uni-versitat de Barcelona, de Girona i deTarragona.

En què consisteix el treball cooperatiu?Cal que l’escola tingui ben present un as-pecte clau i inexcusable: la formació inte-gral. L’escola ha de formar ciutadans i ciu-tadanes capaces, solidàries, tolerants, co-operatives i no només formar universita-ris; si ho són, bé però, sobretot han de serpersones. El treball cooperatiu és un mitjàque ajuda en l’aprenentatge de continguts,procediments i actituds i permet de fer-loentre iguals. És més fàcil que un noi o noiaentengui un concepte, resolgui un dubte otrobi una estratègia quan li ho explica uncompany, perquè intervé en la seva zonade desenvolupament més proper, que quanho fa el mateix mestre. Només es potaprendre a ser cooperatiu i solidari reso-lent conflictes.

És una opció d’escola?Mai l’opció educativa –que quedi clar– noés una opció metodològica. L’important éssaber que si vull alumnes autònoms, soli-daris, democràtics, cooperatius... no hi havolta de full! he de possibilitar que apren-guin cooperativament. Triar una metodo-logia és una necessitat per respondre al’objectiu proposat. Si vull aquest tipus deciutadà i ciutadana, les respostes metodo-lògiques no són moltes.

S?aprèn a aprendre treballant coopera-tivament?Els resultats en exàmens a partir d’un mo-del escolar unidireccional i d’un d’interac-

tiu serien si fa no fa.Demostren que s’a-prèn igual amb unmodel que ambl’altre. Jo no me’lscrec. L’important éssaber què avaluemo què demanem alsalumnes. És evidentque volem valorarla profunditat, lacapacitat de trans-ferència, la capaci-tat de reflexió... i aquí hi ha la diferènciaentre un model i l’altre i si, a més a més,mirem el fet de treballar en equip i el debuscar i seleccionar la informació i el desaber fer-se preguntes... és evident! en elsegon model apareixen uns continguts pro-cedimentals que es converteixen en uncontingut d’aprenentatge. Cal possibilitatuna metodologia que permeti l’encaix deles dues coses: del contingut i del cproce-diment.

Treballar cooperativament ajuda enl’atenció a la diversitat?Només atendrem la diversitat trencant elgran grup. Hem de tenir la possibilitatd’organitzar l’espai i el temps per fer al-gun tipus d’agrupament i fer aprendre uncontingut possibilitant la recerca, buscanti seleccionant la informació, fent i respo-nent preguntes, plantejant problemes. Elmestre ja no és el centre d’atenció i ajudaals qui jo necessiten mentre possibilita queels alumnes que saben més ensenyin elsqui no ens saben tant. Cal evidenciar quetot treballant els conceptes i els procedi-ments, també es fa un treball molt impor-tant d’actituds i de valors. Si no puc tren-car el gran grup és impossible. Cal copiarel model de l’educació infantil on hi ha elgran grup per explicar un conte, els grupsfixes de taules per participar en el que ésde tots i per a tots i el grup flexible perquècada alumne exerciti estratègies d’apre-nentatge. Com es tradueix això a batxille-rat? Fent exactament el mateix!

3

escola piaUn projecteper a aprendre millor

Projecte d�intervenció psicopedagògica cognitiva.Mont sovint, encertar la triade la metodologia fa que siguimés fàcil l�apropar-nos alsobjectius proposats.

És la pròpia Reforma Educativa, concre-tament en un DCB (disseny curricular base)caracteritzat per un disseny obert, flexiblei diversificador, el marc adequat per a ferpossible la introducció del Projecte per aAprendre Millor (PAM) en el currículumde l’ESO.Des d’una concepció multidimensional dela intel·ligència, el PAM té per objectiu eldesenvolupament d’habilitats cognitives iestratègies que estan a la base de tots elsaprenentatges, pretenent així modificarl’estructura cognitiva del pensament. Con-tinuador del PAI (Projecte d’Activació dela Intel·ligència) de Primària, ensenya imillora processos, proporciona eines pera aprendre i esdevé un poderós instrumentinstigador de metodologia didàctica, ja quesuposa innovació i renovació en una praxiseducativa que fomenta la participació ac-tiva dels estudiants, l’aprenentatge perexploració i descobriment, el desig de sa-ber, les experiències exitoses... i en gene-ral un concebre la tasca de l’escola mésque fomentar l’emmagatzematge de conei-xements a la preparació de la ment de cadaun dels alumnes per adquirir-los. Quantscops no hem afirmat que la dificultat per aaprendre rau en el desconeixement per partdel qui aprèn dels processos adients a se-guir per a resoldre els problemes que esplantegen? Sembla important i bàsic,doncs, ensenyar als nostres educands a co-nèixer i a regular els seus propis proces-sos mentals perquè els efectes es generali-tzin i aquesta dificultat resti minvada a lamesura de les capacitats de cadascú. Ofe-rint un treball que meni a la metacognició,en cada una de les sessions del PAM propo-sem una metodologia senzilla i concreta –preparació, execució i reflexió– que posade manifest que és possible ensenyar aaprendre, a pensar i a reflexionar sobre lautilitat, significació i funcionalitat –trans-

ferència– d’allò que s’aprèn. Des d’aques-ta metodologia, els alumnes construeixennocions, adquireixen i consoliden habili-tats i estratègies d’aprenentatge.Amb la voluntat de garantir un més adientprocés d’ensenyament-aprenentatge, elprojecte psicopedagògic PAM emmarca almestre com a facilitador de l’aprenentatgemitjançant el diàleg dirigit. La interacció-dedicació del mestre amb l’alumne facili-tat la realització de les estratègies d’interio-rització i regulació. La condició bàsica pera l’èxit del PAM rau en el mestre!

Per això cal que:• rsisteixi la temptació de proporcionar

només respostes; ha de deixar als apre-nents el repte de preguntar i respondre.

• cerqui a cada sessió un ambient de lli-bertat on l’alumne/a pugui expressar lesseves idees sense por al fracàs.

• impliqui el grup-classe en la discussió.• es reconegui a si mateix com a un ex-

plorador més.• consideri els errors com a noves opor-

tunitats per a l’aprenentatge.• ...I perquè creiem, d’entre altres, que la man-ca d’habilitats cognitives adients és res-ponsable de conductes inadaptades, del’èxit escolar i de l’adaptació personal isocial ara, amb el PAM reptem des del’Escola Pia, un cop més, lavoluntat de garantir un mésadient procés d’ensenyament-aprenentatge.Gemma Baldrich - E.P. Balmes

4

pregària

experiènciesbreus

Tempsde reflexióLa pregària d�un pregadéu.

La lecturaeficaçUn camí d�aprenentatge.

Oh, Senyor! Perdoneu la primaverasi no guarda un posat massa devot.És perquè és jove que sembla lleugera;si ara li demanéssiu de fer-vos la preguera,

veuríeu com no pot.

Val més que us espereu. Deixeu que, tendra,ompli d’aromes el seu llarg minvant.Fins aquell dia queus podrà comprendre,jo, que passo tot l’any en dimecres de cendra,

prego pels qui no ho fan.

Perdoneu i espereu, Senyor. Que un dia,aquests arbres de danses i cançons,amb el gest despullat d’aquell que s’humiliaenlairaran al cel de l’agoniabranques nues i dretes igual que oracions.Màrius Torres

La lectura eficaç té dues grans finalitats:desnevolupar les capacitats lectores delsalumnes i despertar el gust per la lectura.Però: Qui és un bon lector? Com aconse-guir que els nens siguin bons lectors?Aquell qui llegeix amb rapidesa, que adap-ta la velocitat i la comprensió al tipus dellibre que té a les mans (un llibre recratiues llegeix més ràpid que un de text) i querecorda el queha llegit, podríem conside-rar-lo un bon lector. Fer que els nens pu-guin tenir a l’abast llibres que despertin laseva curiositat, fer activitats lectores queels motivin i que el mestre i la mestra pu-guin dur a terme una bona metodologia ala classe serà el camí per tenir nens i ne-nes lectors.La lectura eficaç pretén, mitjançant un

conjunt de tècniques, millorar la veloci-tat, la comprensió i la memòria.Podem ampliar la velocitat si disminuïmel nombre de fixacions per línia, el nom-bre de regressions, el nombre de tempsdedicat a les pauses i si practiquem assí-duament la lectura visual i silenciosa. Des-envolupem la comprensió i la memòrialectora si fem activitats destinades a aquestefecte, si tenim llibres adequats a l’edat,si motivem la lectura recreativa a la classei si tenim una biblioteca fàcil i a l’abast.Com en tot el procés d’aprenentatge, és con-venient fer una avaluació inicial per veureel nivell de lectura, l’avaluació contínuaper veure’n la progressió i una avaluaciófinal per analitzar com han acabat el curs.Juanjo Garcia - Escola Pia de Sarrià

5

L�aprenentatgeentre iguals

Una modernitat? No, una necessitat inexcusable.

LA COOPERACIÓ, UNA ESTRATÈGIAJesús Nieto - Escola Pia de Sarrià

Es diu que l’aprenentatge és un fet indivi-dual (ningú no pot aprendre per un altre)però el seu procés és un fet social. És adir, que accedim a l’aprenentatge a travésde la interacció amb els altres. En aquestsentit, Mugny i Doise afirmaven que “laintel·ligència no és només una propietatindividual, és un procés relacional entrel’individu i els altres individus que cons-trueixen i organitzen junts les seves ac-cions sobre el medi ambient físic i social”.El treball cooperatiu és una estratègia di-dàctica mitjançant la qual facilitem que elsalumnes construeixin el seu aprenentatgea través de la cooperació. Cooperar vol dirimplicació, divergència, descentració, co-ordinació de punts de vista... vol dir apre-nentatge. “La cooperació -deia Piaget- ésfont de tres tipus de transformacions en elpensament individual: de reflexió i deconsciència de si mateix; d’objectivitat jaque fa dissociar el subjectiu de l’objectiu,i de regulacions”.

■ UNES CONDICIONS

Per tal que hi pugui haver aprenentatgecooperatiu calen uns prerequisits referitsper una banda a la situació i característi-ques dels alumnes i per una altra al’organització didàctica.• Referits a la situació i característiques

dels alumnes.– De tipus cognoscitiu: adquisició

d’uns esquemes conceptuals elemen-tals (coneixements previs) a partirdels quals puguin avançar. És la com-petència cognoscitiva.

– De tipus social: adquisició de les ha-bilitats relacionals suficients per po-der participar en una interacció, és adir, que siguin capaços de comuni-car-se, d’interpretar correctament elsmissatges dels altres per poder con-frontar idees i arribar a acords (pro-cessos de confrontació, descentració

i coordinació). És el que s’anomenacompetència relacional.

– De tipus afectiu: adquisició d’un grausuficient de seguretat personal id’autoestima.

• Referits a l’organització didàctica.Un bon desenvolupament de l’estratègiadel treball cooperatiu exigeix que l’espaide l’aula, el temps escolar, els recursosdidàctics, els materials d’aprenentatge isobretot, l’actitud del mestre prenguinuna orientació diferent i s’hi adeqüin.S’ha de poder gestionar l’aula d’unamanera diferent. En síntesi, allò essen-cial és:– Que es creï un determinat ambient

d’aprenentatge caracteritzat per unclima de confiança en l’àmbit de larelació interpersonal.

– Els grups han de ser necessàriamentheterogenis (des del punt de vista delsexe, del nivell acadèmic, de l’e-dat...). Això assegura la generació decontrovèrsies, de centracions dife-rents que són la causa del progréscognitiu.

– El nombre de components ha de ga-rantir la intervenció de tots per acon-seguir un nivell òptim d’interacció.

– Cal aconseguir que entre tots elsmembres del grup hi hagi una inter-dependència positiva. Sempre s’haparlat del binomi autonomia-depen-dència. Cal treballar per tal que l’a-lumne vagi assolint el nivell òptimd’autonomia. La dependència és con-trària a l’aprenentatge. Però ara s’in-trodueix un concepte nou: la interde-pendència, que pot ser positiva –elmeu èxit depèn de mi i de l’èxit delsaltres– (és la cooperació); negativa–el meu èxit depèn de mi i del fracàsdels altres– (és la competitivitat), ineutra –el meu èxit només depèn demi– (és l’individualisme). Quan s’uti-litza una estratègia de treball coope-ratiu és necessari que tots els partici-pants siguin interdependents de for

treballcooperatiu

6

treballcooperatiu

ma positiva. Per aconseguir-ho cal que totsels components tinguin els mateixosobjectius, que comptin amb recursoscomuns i en ocasions limitats quecondueixin a compartir, que la feinapermeti que cada alumne sigui im-prescindible per aconseguir les fina-litats del grup, que es donin incen-tius o recompenses pels mèrits delcol·lectiu per tal de fomentar la iden-titat i la cohesió del grup.

– El tipus de feina per fer treball coope-ratiu és també un aspecte importanta tenir en compte. Les activitats ma-nipulatives i mecàniques donen pocjoc a la discussió i per tant caldriaevitar de treballar-les d’aquesta ma-nera. Les tasques d’aplicació id’elaboració semblen més apropia-des.

– Un altre aspecte essencial és el temps.El procés d’aprenentatge s’alenteixja que es multipliquen les percepcio-ns, les anàlisis... Cal preveure eltemps suficient per poder desenvo-lupar la seqüència didàctica de for-ma adequada, perquè és precisamenten l’intercanvi on es fonamenta elprogrés.

■ EL MESTRE:ORGANITZADOR I MEDIADOR

– L’element fonamental per assegurarl’èxit del mètode és l’educador queés l’organitzador (formació delsgrups, el treball, les relacions inter-personals, el material...) i el media-dor en el procés d’ensenyament-apre-nentatge ja que posa en relació elsalumnes, el material d’aprenentatgei el temps, controla i reorienta les in-

teraccions en relació a la tasca, mo-tiva vers la feina, dóna un ajut con-tingent (adequat al subjecte i al grup),transfereix als alumnes algunes fun-cions d’ajut, d’explicació, d’orienta-ció, de planificació, de recerca de re-cursos, en una paraula: comparteixamb l’alumnat la responsabilitat del’aprenentatge. Tot això suposa incre-mentar el grau d’autonomia dels noisi noies però, en conseqüència, caldràorientar d’una manera més precisallur treball i gestionar correctamentla dinàmica de l’aula.

■LA COOPERACIÓ: UN VALOR

Tots aquests prerequisits són molt impor-tants per aconseguir que els alumnesaprenguin a cooperar (una capacitat prouessencial) i aprenguin cooperant. Algunssón més estructurals i d’altres suposen elconreu d’una determinada actitud. Unaactitud de valoració de la pròpia persona ide la dels altres. Quan es comença cal que,des de fora, s’ajudi a crear aquesta acti-tud. Els objectius comuns, l’organitzacióde la tasca, les dinàmiques de grup, lesrecompenses grupals, el seguiment delsprocessos de treball, la limitació de recur-sos... són estratègies que tendeixen a lageneració de la interdependència positivaentre els alumnes per tal que es determi-nin realment a cooperar. Però quan hanassolit aquest valor, la cooperació esdevéun fet natural que surt de dins i, en aquestmoment, ja es pot prescindir de moltes deles estratègies utilitzades per aconseguir-la i només calen propostes de treball queofereixin als nois i noies l’oportunitat decooperar.

EL TREBALL COOPERATIU DINS DELES AGRUPACIONS FLEXIBLESMaite Xicoy - E.P. Terrassa

A l’Escola Pia de Terrassa, dins del ciclesuperior de Primària, en les classes dematemàtiques estem portant a terme l’ex-periència de compaginar el treball coope-ratiu a l’aula amb l’estructura de les agru-pacions flexibles. És a dir, l’autogestió del

7experiència

treballcooperatiu

treball per part dels propis alumnes il’agrupació d’aquests a partir dels diferentsritmes d’aprenentatge.Del treball cooperatiu destacaríem el fetque, quan el noi treballa en grup, interac-ciona, és a dir que parla, escolta, relacio-na la seva idea amb la dels altres, la re-força o la rectifica. Tots tenen responsabi-litat de tirar endavant el tema. Uns haurand’esforçar-se per fer entendre la seva ideai els altres per captar el que li volen dir.Les agrupacions flexibles consistirien enagrupar els nois amb ritmes d’aprenentatgemés similars. Així els nois que són mésàgils podran fer els objectius mínims iampliar els continguts del tema amb ob-jectius d’aprofundiment. De la mateixamanera, els nois amb ritmes més lents pro-curarem que assoleixin els objectius mí-nims. De fet aquí som més conductivistesi el mestre/a ha de conduir més la classeper tal que els nois amb més rapidesa va-gin veient el camí a seguir.Diem que dins de l’àrea distingim duesparts: les eines i el mòbil. Anomenem ei-nes a la part de càlcul (diferents operacio-ns matemàtiques) i mòbil als problemes,veritable finalitat d’aquesta àrea.

■■■■■ ELS OBJECTIUS

Tots els objectius han de ser quantifica-bles en temps i quantitat i a la vegada rea-litzables i avaluables (criteris d’avaluació).També han de ser coneguts pels nois: hande saber on van i què s’espera d’ells. Peraixò en cada tema el noi té el seu fulld’autocontrol que li indica el dia de prin-cipi i final del tema i els objectius a acon-seguir: mínims i d’aprofundiment (els queaconsegueixi de fer).Al principi de cada tema sempre hi hauràla classe magistral, on el mestre/a expli-carà, donarà suggeriments, marcarà estra-tègies a seguir... i a partir d’aquí començael treball.

■■■■■ ORGANITZACIÓ

Fem grups de tres o quatre nois amb uncap de grup que, de manera periòdica irotativa, vetllarà perquè es compleixin lesnormes.– L´èxit del grup és el seu èxit.– Estarà al cas que la presentació en els

fulls de treball sigui l’adient.

– Moderarà les discussions a l´hora delsdubtes o de la correcció dels treballs declasse.

– Comprova el treball del grup amb el so-lucionari de la classe.

– Proposa de forma equilibrada el treballper al proper dia.

– Està al cas que ningú no es descuidi defer els fulls d’autocontrol.

Mentrestant, el mestre va proporcionantsuport, motivant, confrontant punts de vis-ta i valors... Dialoga i fa dialogar, treu con-clusions, fa previsions, avalua, revisa eltreball dels nois i noies.Amb tot això s’aconsegueix que els ritmesde treball siguin bons i els nens treballinmolt de gust.

■■■■■ QUÈ EN PENSEN ELS ALUMNES

Aquest sistema ens agrada molt. Nosal-tres decidim la feina a fer, ens hi compro-metem i ens ajudem els uns als altres.Aprenem força.

■■■■■ QUÈ EN PENSEN ELS PROFESSORS

Hi veiem un treball personalitzat.L´experiència ens ha ensenyat que elsalumnes han de decidir per ells mateixos.És la millor manera d´aprendre, encara queen algun moment, es poden equivocar enproposar-se la feina. Cal aprendre i recti-ficar. No obstant, com en totes les cosesde la vida, aquest sistema que té, al nostreentendre molts pros, també té algun con-tra: costa més d´avaluar el noi i la noia,(els dubtes se´ls resolen i el mestre/a noés tan conscient de tots els errors) i a lavegada s´ha de demanar, que el to de veusigui sempre l´adequat, per tal que no esmolestin els diferents grups.

8

treballcooperatiu

LA COOPERACIÓ, UN CAMÍ PERATENDRE LA DIVERSITATEquip educació infantil - E.P. Balaguer

L’experiència adquirida amb el pas delsanys ens ha fet constatar, observant el con-junt de nens de l’aula, que tots són dife-rents, que tenen unes necessitats educati-ves diverses i que el seu procés maduratiuno avança al mateix ritme. Per això hemfet la nostra programació flexible incidint,sobretot, en el tipus d’agrupació, de mane-ra que hi hagi més autonomia per part delsnens i nenes i alhora pugui haver-hi unaatenció més individualitzada per tal d’aten-dre els diferents ritmes d’aprenentatge.Aquesta organització requereix un auto-control per part de l’alumne i molta moti-vació, assolida valorant l’esforç que fa elnen i la nena, felicitant-li els èxits i acom-panyant-lo en les seves dificultats senserecriminacions que no duen enlloc.Una actitud positiva afavoreix un bonambient a l’aula i és a partir d’aquí quecadascun dels nostres nens i nens empren-drà amb ganes el seu camí de creixementpersonal.El grau de dificultat de les activitats querealitzen els alumnes implica que hi hagiagrupacions variables en diferents mo-ments del dia i també diferents maneresde realitzar els treballs proposats. A vega-des es pot plantejar una mateixa activitata tot el grup i a vegades poden haver-hipropostes diferents que cada nen i nenaanirà realitzant en l’ordre que vulgui. Perexemple, quan treballem plàstica es pro-

posa una activitat creativa per a tot el grupi l’han de realitzar els alumnes de formaindividual. Se’ls ofereix material diferenti cadascú deixa anar la seva imaginació.La mestra només dóna unes pautes senzi-lles. No hi ha treballs ni millors ni pitjors.Tots tenen la seva originalitat.També es pot treballar en petit grup de duesmaneres diferenciades:a) Fent grups per capacitats o ritmes d’a-prenentatge el més semblants possible queva molt bé quan hi ha diferències molt acu-sades entre els diferents nens i nenes per-què el mestre o mestra pot adaptar el cur-rículum tant per als qui no hi arriben comper als qui poden avançar més i dóna acadascú l’ajut necessari afavorint l’apari-ció de dubtes que estimulen el raonament il’activitat mental –i els coneixements–,b) Agrupant els alumnes per capacitatsdiferents i aquí és on fem treball coopera-tiu perquè quan sorgeixen opinions diver-ses entre ells cal raonar les diferències iarribar a un acord. Els bons resultats delgrup primaran pel damunt de l’èxit perso-nal i tots s’han de sentir satisfets: l’alumneamb dificultats perquè el seu esforç es veurecompensat per l’ajuda que rep dels seuscompanys i el qui té més capacitat, quesol ser força individualista, perquè apren-drà a compartir els coneixements i les es-tratègies amb la resta del grup. Aquestesactivitats cooperatives costen de dur a lapràctica. Els nens i les nenes han d’a-prendre a organitzar-se i a treballar engrup. S’ha de deixar temps perquè ho va-gin assolint.

Luque, A.- El desacuerdo constructivo: aprendiendo de los conflictos. Cuadernos de Pedagogía 156,febrer 1988, pp 71-74

Cooperación y Diversidad. Cuadernos de Pedagogia, núm. 263 (monogràfic).Novak, J.D.; Gowin, D.B. - (1977) Aprendiendo a aprender. Martínez Roca. BarcelonaZabala, A. - El enfoque globalizador. Cuadernos de Pedagogía núm. 168, pp 17-22Zabala, A. - (1991) Los materiales curriculares a Del Carmen (comp.): La elaboración del currícu-

lum en el Centro Educativo. Barcelona, Horsori - ICE

per a saber-ne mésper a saber-ne més

* El proper número anirà dedicat a «Paràmetres de qualitat».

Recordeu!• Tots els articles del Recull Pedagògic rebuts per a PAPERS –que per qüestions d’espai no s’han pogut

incloure a la revista– es poden trobar a la web de l’Escola Pia: http://www.epcat.net• També hi trobareu un recull dels millors recursos educatius.

9

per millorarAprendreper transferir

Ensenyar a aprendre a aprendre per transferir.

Quan aprenguem com aprenenels nostres alumnes i què ne-cessiten per a aprendre potserens decidirem a introduir, aassajar i a utilitzar estratègies imetodologies noves i diferentsen el nostre fer de cada dia.

«Quin és el nostre defecte?

Aprendre més per a l’escola que per a la vida»

(MIKIMOTO -famós filòsof- 1994)

Segurament tindràs emmagatzemada en elteu record la imatge de les aigúes planesd’un estany ondulant-se concèntricamentdegut a un còdol llançat al seu bell mig.Guarda, si no et fa res, aquesta evocaciómentre llegeixes les ratlles que segueixen.La pedra llançada podria ser comparada al’aprenentatge: un procés pel qual una ac-titud, un valor, un sentiment, un coneixe-ment... es modifiquen. Les ondulacions se-rien la tranferèn-cia: és el procésd’aplicació d’a-questa actitud, va-lor, sentiment, co-neixement... a no-ves situacions. Que aprenentatge i trans-ferència van íntimament units, ja ningú noho dubta com tampoc no es qüestiona queuna pedra tirada a una superfície d’aigüestranquil·les genera moviment al seu entorn.A diferència de la natura, però, s’ha d’a-prendre de tot: a aprendre, i a transferir,per tant se n’ha d’ensenyar.I, a l’escola, ja tenim el repte: ensenyar atransferir. O bé, ensenyar a aprendre atransferir. O més encara, ensenyar a apren-dre a aprendre a transferir.Anem pel primer cercle concèntric: mou-re’ns en els aprenentatge del mateix con-text acadèmic. L’après en un tema, saber-ho aplicar a un altre –sé que em permetreutreure els exemples del PAI i del PAM. Po-dríem fer-ho amb d’altres aprenentatgesque es donen al llarg de la vida–. Així, enun context PAÏM hem treballat una estra-tègia i un procediment de memòria. Ara

L�ESCOLA POT CREAR PERSONESPOSITIVES, AMB AUTOESTIMA,

CREATIVES, SOBRIES...I TANT QUE POT!

ens trobem que en la lliçó d’una assigna-tura convencional hem de memoritzarquelcom. Per què l’educadora o l’educa-dor no convida a aplicar aquella estratè-gia i procediment memorístic a aquestasituació escolar?Segon cercle concèntric: moure’ns de l’es-cola al coneixement d’un mateix. L’aprèsa l’escola serveix per a créixer com a per-sona. Diguem-ho altrament: l’escola trans-met valors personals i socialitzadors. Enla medul·la del PAÏM hi ha un educador dia-logant, obert, acollidor, gens dogmàtic. ElPAÏM brinda unes eines que són l’excusaper a obrir camins de diàleg de persona apersona.Naveguem per les aigües de la tercera ona-da. Parlem de les relacions amb els com-panys. En el PAÏM es fa una aposta pel tre-ball cooperatiu. Però, a més, es reflexionasobre les relacions amb els altres, que sem-pre és una manera de construir actituds so-

lidàries.I mentre es vandibuixant altrescercles –cada copmés amples– per-meteu-me que us

confiï a vosaltres la tasca de continuar re-flexionant sobre com bastir ponts des del’escola a la família, al món del treball, aljoc i a l’esport, a la cultura, a la mateixavida de cada dia.El PAI i el PAM són eines que es posen ales nostres mans perquè puguem navegarmés enllà de l’estricte món escolar. Calensenyar a generalitzar allò que s’aprèn perpoder passar de l’aquí de l’escola a l’allàde la vida. Les estratègies, els procedimen-ts, els fets, els conceptes, els coneixements,les actituds, els valors, les normes... apre-sos aquí, els aplicarem allà.A aprendre, se n’aprèn; a transferir, tam-bé. Sabrem ensenyar-ho?Marian Baqués

Autor del Projecte d�Activació de la

Intel·ligència (PAI) i del Projecte per

a Aprendre Millor (PAM) en procés

d�edició.

10

Noticiari breuactualitat

CONCESSIÓ DE PIRMISA mitjans de març, el Departament de Treballens va aprovar les sol·licituds presentades peralgunes de les nostres escoles (Calassanci, Ter-rassa, Igualada i Granollers) del PIRMI. Peròquè és el PIRMI? El Programa Interdeperta-mental de la Renda Mínima d’Inserció és unprograma que involucra el Departament deTreball i el Departament de BenestarSocialamb l’objectiu solidari d’ajudar les personesque no tenen mitjans suficients per atendre lesnecessitats essencials de la vida, mentre se lesprepara per a la seva inserció o reinserció so-cial i/o laboral.

IGUALADA

EMOTIU SOPAR D�HOMENATGEA LA MESTRA CELERINA SOLÉ

Els companys, amics i familiars de CelerinaSolé, mestra de l’Escola Pia i de les escolà-pies, es van reunir en un sopar d’homenatgeque es va fer el dia 27 de març. Va ser unafesta molt emotiva, en què l’homenatjada vaadreçar-se als assistents visiblement emocio-nada fent referència a la vocació que sempreha sentit per l’educació dels infants. Després,Rosa M. Sánchez, directora de l’Escola Pia,va transmetre la felicitació que des de Romava fer arribar el P. Josep M. Balcells, generalde l’Orde, i la del P. Provincial, Andreu Trilla.L’alcalde de la població, Josep M. Susanna,també va adreçar-li unes paraules.

FORMACIÓ BATXILLERATSEl proper curs inicien els nous batxillerats aBalmes, Caldes, Granollers, Nostra Senyora iSarrià. Els directius d’aquestes escoles han rea-litzat tot d’accions per preparar adequadamentla implantació d’aquesta nova etapa i s’ha re-unit conjuntament per compartir posiciona-ments i ajudar-se en els plantejaments. Pa-ral·lelament, molts dels docents implicats tam-bé estan elaborant les programacions que se-ran la referència del treball a realitzar a partirdel setembre.

VISITES DE FORMACIÓDE COORDINADORS

El 31 de març s’acabà una acció formativa ambcoordinadors de les escoles: una visita de for-mació a cinc escoles per conèixer de prop elsseus plantejaments educatius i les innovacionsque realitzen. El grup de primària ha estat aTerrassa, Olot, Mataró, Granollers i Sant An-toni; el de secundària ha visitat Sbadell, Ca-lassanci, Calella, Igualada i Terrassa. El dar-rer dia, s’ha fet una anàlisi comparativa delsaspectes observats i s’ha posat en comú elsaprenentatges realitzats. Cal assenyalar la bonaacollida rebuda a totes les escoles i la claredat

MATARÓ

EL FUTUR PROPEREls dies 1, 2 i 3 d’abril han tingut lloc a Mataróles jornades culturals de batxillerat i cicles for-matius. Amb un intens programa d’activitatss’ha volgut fer un recorregut per tot el nostremón: Art, Bilogia, Periodisme, Informàtica,Turisme, Arquitectura, Cinema, Teatre, Astro-nomia, Economia, Metereologia, Esport, His-tòria, Genètica, Política, Educació, Urbanisme,Ecologia, Còmic, Il·luminació, Literatura...Totes les ciències han tingut la seva oportuni-tat de protagonisme a través d’un espectacle,d’una conferència, d’un fòrum, d’un taller,d’una interpretació... Una gran manera per des-vetllar els interessos de tots i complementar lanostra tasca d’escola. La inauguració va ser acàrrec de l’H. Conseller d’Indústria de la Ge-neralitat de Catalunya, Sr. Antoni Subirà.

VISITES ESCOLES FPEl 15 d’abril hi hagué la darrera de les visitesde tutors d’ESO i Batxillerats a les nostres es-coles que tenen FP. En aquesta ocasió s’anà aSarrià i es completà la reflexió sobre com hemde preparar la professionalització des del’ensenyament obligatori. En el conjunt de lesquatre visites realitzades, hi han pres part uncentenar de professors i tutors de la majoria deles escoles.

EQUIP DE GESTIÓ

ELS PRESSUPOSTOSDE LES NOSTRES ESCOLES

Al llarg dels mesos de març i d’abril els dife-rents administradors i directors de les escoleshan estat elaborant els pressupostos del centreper al curs 1998-1999. Actualment s’estan re-visant per diferents membres de l’Equip deGestió que n’analitzen diferents «ratios» i com-paracions entre comptes. Durant la primera set-mana de maig el Secretari General en faràl’aprovació definitiva.

11

Noticiari breu actualitatNoticiari breuamb què s’han compartit les situacions concre-tes de cada escola.

REUNIÓ DELS COORDINADORSDEL 1r CICLE DE PRIMÀRIA

Aquesta reunió s’ha fet el 20 d’abril, en el marcde les trobades periòdiques per cicles. S’hanexposat les innovacions que apliquen les es-coles i s’ha reflexionat sobre què ha significatla Reforma en aquest cicle, ara que es clou elsisè curs de la seva implantació. També s’havalorat l’aplicació del nou programa conjuntde gestió de l’avaluació.

SANT JORDI A LES ESCOLESTotes les escoles han celebrat amb brillantorcultural, literària i festiva la Diada de SantJordi. Els alumnes han tingut l’oportunitatd’introduir-se en el camp de la creació a tra-vés de l’elaboració d’obres literàries i artísti-ques, participant en els diferents Jocs Floralsconvocats pels centres. Felicitats a tots els par-ticipants i a tots els docents que ho han fetpossible.

RESSENYA D�UN BON LLIBREEumo Editorial, amb motiu dels 400 anys del’inici de l’Escola Pia, ha publicat el llibre «Do-cuments fundacionals de l’Escola Pia» deSant Josep de Calassanç, traduït pel P. AdolfGarcía-Durán i amb pròleg del P. Joan Floren-sa. Les frases del fundador que podem llegir ala contraportada del llibre il·lustren bé l’esperitdels textos publicats. «El bé que es derivarà dela reforma universal dels mals costums, grà-cies al conreu diligent de les plantes tendres ifàcils de pujar que són els infants, abans nos’endureixin i esdevinguin difícils –per no dirimpossibles– de redreçar. (...) Han introduït elmal costum de vendre a l’escola, als alumnes,plomes, paper, regles i agulles que, abans, quanno hi havia tanta relaxació sinó més bon espe-rit en els nostes, se solien donar gratuïtamentals pobres. (...) Procureu que les classes fun-

cionin bé i que no hi hagi nois ociosos pelscarrers de la ciutat, sobretot dels més pobres».Aquest llibre és una bona font de documenta-ció per a tots els docents que treballen a l’EscolaPia i volen entendre l’esperit calassanci.

PASQUA JOVE A ALELLACinquanta-cinc joves convots sota el lema«Mira, escolta i actua», es trobaren del 9 al 12d’abril, a Alella, per viure junts uns dies moltespecials. La presència de testimonis de reali-tats on es lluita per una societat millor i l’ex-periència d’un camp de treball amb disminuïtspsíquics ajuden a fer una profunda reflexió (de-sert) per veure la pròpia contribució en la trans-formació d’un mateix i del món.

què puc llegir?què puc llegir?

Faber, A; Mazlish, E. Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sishijos hablen. Ed. Medici 1997

Gutiérrez, A. Educación multimedia y nuevas tecnologías. Ed. de la Torre. Col. Proyecto Didáctica.Madrid 1997.

Goleman, D. Inteligencia Emocional. Ed. Kairós 1996.Varis. Pren-te temps. Material de pregària i reflexió per a infants, adolescents i joves. Ed. Claret

1993.Terricabras, J.M. Atreveix-te a pensar. Ed. La Campana. Barcelona 1998.

12

contrapunt

agenda

De fet,no ho acabem de creureLa reforma mental: la reforma pendent?

1. Retrat robot d’un docent «reformat» dela segona meitat dels noranta: va entrarteòricament a la Reforma ja fa alguns anys(els cursos bàsics del Departament i unadosi pròpia de l’Escola Pia), ha incorporaten el seu discurs la majoria de paraulotesdel nou argot (currículum, diversitat, com-prensivitat, objectius terminals, nivells deconcreció,...), sap més que abans sobrel’aprenentatge i la necessària activitat del’alumnat, ha fet un nombre important dereunions i grups de treball i creu saber tre-ballar en equip, s’ha convertit a les novesprogramacions –de grat o per força– i ava-lua amb els nous paràmetres establerts.Però viu en contradicció. Sent el rau-raudels nivells (a vegades li ve la sospita in-terior que potser baixen) i encara creuque allò que és important per a ell/a ho hade fer ell/a sol/a, no fos cas que en posar-ho en comú amb el respectiu equip no hoveiessin com ho veu ell/a. I, sobretot,quan tanca la porta de l’aula li solen que-dar enrere –sovint molt enrere– tots els ele-ments esmentats i es posa a actuar en plaprotagonista –magistral, en diuen–. Tot s’ar-

ticula entorn d’ell, tot i que li agradaaquella famosa frase: «esbrina què sap unalumne i actua en conseqüència». Peròno sap massa com trobar alternatives pe-dagògiques: diu que l’estructura escolar icurricular l’encotilla, però en el fons ja liva bé dir això com excusa. Potser no s’hoacaba de creure del tot o sospita que si hohagués de posar en pràctica plenament lla-vors la reforma seria excessiva, fins el su-peraria. Qui sap si també ha renunciat ales utopies autèntiques, ara que vivim untemps de compromisos febles!Tanmateix, si és un bon mestre, somriu,genera confiança i estima els nois i noiesque té encomanats.

2. Retrat robot del docent del primer lus-tre del s. XXI (solemnement, el tercer mil-leni), acomplerta plenament la fase de re-forma mental dels docents: ??? (apa, es-peràveu que el faríem?).Tanmateix, si és un bon mestre, somriu,genera confiança i estima els nois i noiesque té encomanats.Zum-Zum

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net • e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

• 25 Reunió coordinadors d’Informàtica,de 2/4 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 27 Reunió responsables Voluntariat, de 4 a 6.

• 28 Reunió coordinadors 2n cicle ESO,de 4 a 2/4 de 7 tarda.

CEP-1, de 4 a 6 tarda.

JUNY• 2 Darrer dia grups de treball.

• 4 Reunió coordinadors FP,de les 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• 11 CEP-1, de les 4 a les 6 tarda.

•13-18 Estades pedagògiques per a alumnesd’ESO i Batxillerat.

•25-30 6 Dies diferents, a Pineta.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran alslocals de l'Equip de Gestió.

MAIG• 7 Reunió coordinadors formació ocupacional

i borsa de treball, de 4 a 6 tarda.

• 8 Jornada Esport i Cultura, a Mataró.

• 11 Reunió coordinadors 2n cicle primària,de 2/4 de 4 a 2/4 de 7.

Reunió coordinadors de pastoral,de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 12 Reunió responsables PAI, de 10 a 2/4 de 2.Àrees ESO. Ed. Visual i Plàstica, de 4 a 6.

• 14 Reunió coordinadors de batxillerat,de 4 a 2/4 de 7 tarda.

CEP-1, de 4 a 6 tarda.

• 15 Certamen Literari a Moià.

• 17 Aplec pasqual a Sabadell.

• 18 Reunió coordinadors Infantil,de 2/4 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 21 Reunió coordinadors 1r cicle ESO,de 4 a 2/4 de 7 tarda.

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7