Número 7 - segona època - febrer 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Ser professor,sóc tutor,som educadorsPrimer mestre.Després, especialista.

El terme “tutor“ és realment conegut, vis-cut i “patit” dins del nostre col.lectiu d’en-senyants. Molt sovint quan s’encomana oes demana aquesta feina, o s’entén comun encàrrec per la confiança que es té enla manera de fer i de ser i d’entendrel’alumnat o com una càrrega que pesa ique costa de dur per les conseqüències deresponsabilitat i de feina que genera i com-porta: que si visites amb pares, que si en-trevistes amb alumnes, que si donar raóde tots i de cadascun d’ells en les avalua-cions, que si rebre queixes dels altres pro-fessors pel determinat comportamentd’aquell o d’aquell altre, que si sortir méstard quan es té pressa.De “supermans” i de “superwomens” no-més n’hi ha a les pel·lícules. Però de pro-fessors per compartir l’educació dels nos-tres i de les nostres alumnes n’hi ha totesles hores del dia a cada aula i a cada horafent aquell paper que, sense encàrrec, s’ha

parlem de:parlem de:

v L'entrevista ambJaume Cela.(pàg. 2)

v Organitzar perorientar. (pàg. 3)

v Un conte i unregal. (pàg. 4)

v La tutoriapersonalitzada.(pàg. 5-8)

v La nostra tasca:educar. (pàg. 9)

de fer: EDUCAR. Si anéssim canviant lanostra cultura interna i anéssim pensantque, com a professionals, quan entrem al’escola, la nostra primera feina compar-tida és la de ser professionals de l’educa-ció i que eduquem quan pugem l’escala,quan diem bon dia, quan entrem a la clas-se, quan recollim uns deures i quan par-lem de futbol o de roba amb els nostres iles nostres alumnes... seríemdiferents? I, com a bons pro-fessionals de l’educació, somcapaços d’assumir la transmis-sió de coneixements com unapart fonamental d’aquesta edu-cació? Potser que encapçalem

els nostres diesfeiners o posemamb lletres fos-forescents da-munt la nostrataula les parau-les que, JaumeCela, mestreque sap gaudir iexplicar això defer de mestre, técom a principi:“Primer mestre,després especia-lista”.

2

entrevista L'aventurad'educarParlem amb en Jaume Cela

guin aprendre i mi-llorar les seves ca-pacitats. Els nivellsque s'han d'assolirno han de ser elsmateixos per a tot-hom. És bo que unmestre-professornovell tingui bonsmodels de relació ique l’escola oferei-xi un treball d’equipi una organitzacióamb processos d’avaluació interna, ara tande moda amb el decret d’avaluació de cen-tres.

El seguiment a primària i a secundàriaés diferent?El que és diferent no és la qualitat sinó elselements a observar. Per exemple, a secun-dària ha de ser molt rellevant l'orienta-ció professional. Cal pensar en el trenca-ment que hi ha als 12 anys. Pot ser que unnen/a passi d’una cultura de centre “x” -nimés bona ni més dolenta- a una culturamolt diferent. El seguiment ha de ser per atots i ha de ser coherent en el tram obliga-tori. Fins i tot en el postobligatori. Aixòsignifica que els professionals de la priva-da i de la pública hem de ser capaços decrear vincles entre la primària i la secun-dària i que la gent que hi participa ha deveure que això és bo. Els de primària hemd’aprendre dels de secundària i aquests,dels de primària. Mentre això no es vegiaixí, tenim mala peça al teler.

Quan no s’avança, el tutor es deprimeix.Al llarg de la vida professional passes altsi baixos. Hi ha moments fàcils i d’altresque no ho són tant. Hi ha equips que aju-den i hi ha escoles on el mestre es trobaben sol. És important tranquil.litzar-se,analitzar i objectivar el que va passant.Hem d’aprendre a entendre i a acceptar i aperdonar i a perdonar-nos. No tot ho fa-rem bé, ni tot ho encertarem. L’importantés treure suc dels errors.

Jaume Cela Ollé, nascut a Barcelonael 1949, és mestre d'ensenyament pri-mari i membre de l'associació de mes-tres «Rosa Sensat». Actualment és di-rector de l'escola pública Bellaterra. Ésautor de diferents llibres i ha guanyatels premis «Rosa Sensat», «Marià Vay-reda» i, recentment, el «Vaixell de Va-por» i el «Folch i Torres».

Quina és la millor ajuda que pot rebrel’alumnat?Jo sempre dic que l’alumne/a ha de notarque el mestre-professor que passa horesal seu costat l’estima i l’acull i que no litancarà mai cap porta i que, a mida que elva coneixent, pot anar detectant les ne-cessitats que té i, el mestre, amb el con-trast i l’opinió de tot l’equip, pot anar tro-bant maneres perquè el noi/a superi les di-ficultats, que poden ser diverses.

La docència: una sortida professional al’abast de tothom?La persona que vol exercir la professió hade veure si n’és capaç. Tenir bons modelsés bo, però cal conèixer les pròpies possi-bilitats. La feina dels ensenyants està alcentre d’observació de la societat perquè,es digui el que es digui, aquesta feina ésimportant. Si per a determinades professi-ons s’exigeix unes característiques, per ferde mestre, també.

Com es fa un mestre?Treballant i estudiant. Ara bé, que un lli-cenciat tingui cinc anys de formació i unmestre només en tingui tres, quan treballaamb una edat considerada clau on es “cou”tot, no s’entén. Cal que la formació delsmestres sigui una llicenciatura. La feinadel mestre consisteix en conèixer les ma-tèries curriculars, en saber educar -didàc-tiques, metodologies- i cal que tingui faci-litat per establir relacions. La base està enla relació que sap establir amb els alum-nes, amb la capacitat de saber crear unambient a classe que permeti que tots pu-

3

escola piaOrganitzarper orientar

El centre: la persona de l'alumne

El nostre Caràcter propi central�acció educativa en la personade l�alumne, o sigui, en l�alum-ne com a persona; i ressalta,de manera especial, la figuradel tutor com a agent educatiu.

Des de la perspectiva organitzativa, trac-tem la tutoria com una assignatura més:horari, assignació i canvi de tutor, agrupa-ció, canvi de grup... Malgrat això, no po-dem confondre ni difondre l’alumne ambel grup. I no hauríem d’identificar el tutorde grup amb el tutor de l’alumne.

S'HA DE DIFERENCIAR ENTRE ELTUTOR DE GRUP

I EL TUTOR DE L�ALUMNE.

En aquest context proposem, si més no pera la Secundària, diferenciar entre el tutorde grup (tutoria grupal) i el tutor de l’alum-ne (tutoria personalitzada). El fonament dela nostra proposta es basa en un doble pro-tagonisme. D’una banda el de l’alumnecom a persona diferenciat del grup i, d’unaaltra, del professor com a educador.

FINS ARA, ENTRE NOSALTRES, AL�ALUMNE

�LI TOCA� UN TUTOR O UN ALTRE,DEPENENT DEL GRUP EN QUÈ SE

SITUA.

Segons l’organització més comuna entrenosaltres, a l’alumne “li toca” un tutor oun altre, depenent del grup en què se si-tua. Si un alumne vol tenir un tutor dife-rent al que per grup li toca, no és possiblesense un canvi de grup; si un tutor, per lesraons que sigui, vol ser-ho d’un alumnedeterminat, ha de ser tutor de tot el seugrup; i si un professor, donades les sevescaracterístiques personals, volgués ser tu-tor d’un o varis alumnes només per orien-tar-los individualment, hauria de respon-sabilitzar-se també de les activitats tutori-als grupals.Evidentment, l’organització no pot conti-

nuar sent la mateixa que fins ara. El tutorpersonal o individual tindria com a funci-ons bàsiques vetllar per l’actuació i orien-tació personal de l’alumne; gestionar la in-formació educativa i acadèmica entre elsprofessors, els pares i els alumnes; el tu-tor grupal hauria de vetllar per l’actuació,animació i orientació educativa i acadèmi-ca grupal; per l’aplicació i el control de lanormativa de funcionament...

L�ORGANITZACIÓ NO POT CONTI-NUAR SENT IGUAL.

El tutor personal és triat pel propi alumned’entre els professors coneguts i podriacontinuar, més d'un curs, sempre que l’a-lumne, i ell, volguessin. El tutor grupalcontinuaria sent assignat per la direcció.Això està molt bé, però és molt difícil d’or-ganitzar en la pràctica...! diuen multitudde veus. Què passa si hi ha professors quesón escollits per molts alumnes i d’altresper pocs o per cap? Més: en la vida no espot triar sempre i és bo que si et trobesamb una persona que no t’agrada has d’es-tar preparat a acceptar-la i treballar ambella. I encara més: s’ha experimentat enalgun lloc? I si hi ha un tutor que afavo-reixi la dependència dels alumnes respec-te a la seva persona? I com es valora laremuneració econòmica? Més, si no es faenlloc, no serem nosaltres els primers!

COM DIUEL NOSTRE CARÀCTER PROPI,

L�ALUMNE ESTÀPER SOBRE DE TOT I DE TOTS.

Ja seria objecte d'un altre article explici-tar més el model proposat i donar respostai solució a les dificultats plantejades. Res-ten, doncs, a l’arbitri de cadascú, tot i re-cordant, com diu el nostre Ca-ràcter Propi, que qualsevol pro-posta o solució s’ha de trobartenint present que l’alumne estàper sobre de tot i de tots.Juanjo Albericio - E. P. Ntra. Sra..

4

pregària

experiènciesbreus

Tempsde reflexióUn conte i l'ensenyança d'una actitud

Un home jove, desanimat del tot, va sortira fer un vol per la selva. En plena boscú-ria, quedà parat de veure com una guineuportava menjar a un tigre atrapat i ferit queno es podia valdre. L’endemà hi tornà percomprovar si aquell fet era una casualitato era habitual. Veié que l’escena es repe-tia: la guineu deixava un bon tros de carna l’abast del tigre. I així un dia i un altre.Admirat de la solidaritat dels animals, esdigué: “La natura és meravellosa i Déu ésbo. Si els animals, que són inferiors a no-saltres, s’ajuden d’aquesta manera, moltmés ho faran les persones. I, si Déu té tan-ta cura dels animals, molt més en tindràde mi”. I decidí fer-ne experiència:S’ajocà a terra, fent veure que estava fe-rit, i es posà a esperar que alguna persona

passés pel seu costat i se’n compadís. Pas-saren les hores, arribà la nit i ningú nos’acostava per allà. Ell aguantava la fam ila intempèrie donant per suposat que Déuno l’abandonaria i faria que passés algú.Però al cap d’uns dies d’esperar inútilment,al límit de les seves forces, decebut d’unanaturalesa que ja considerava desordena-da, i d’un Déu que ja considerava injust icruel, va sentir una veu que li deia: “Si emvols trobar com a Déu bo, i si vols trobarels teus semblants com a germans, deixade fer de tigre i comença a fer de guineu”.Convertir-se és això: trobar l’harmoniadintre teu (deixant de fer de tigre) i fer queaquesta harmonia traspuï al teu voltant(començant a fer de guineu).Miquel-Àngel Ferrés

L’apropament a Sant Josep de Calassançens condueix a una experiència de vida reali festiva a la nostra escola. Volíem que elsnois i noies més grans de l’escola atures-sin la rutina i sabessin passar una estonaamb els més petits. Fent simplement allòque farien a casa: parlar, interessar-se pelque fan, jugar, relacionar-se, descobrir-se.Tot plegat, potser per res i potser per molt.Crear lligams, recordar la infantesa per unsi desvetllar les ganes de créixer en els al-tres. Tot plegat, res: viure i conviure, sen-zillesa, simplicitat...En Sergi Pardos diu: “Sovint, els alumnesde COU no fem massa bona acollida de lespropostes que ens fan els professors, so-bretot quan es trenca la dinàmica habitu-al. La invitació de passar una estona ambels més petits va ser rebuda amb recança,però va ser enriquidor i molt diferent. ACOU pensem que el vessant acadèmic és

el més important, però aquesta experièn-cia ens ha demostrat que no és ben bé així.Compartir vivències amb els més menutsha significat veure tot el camí recorregut.Qualsevol de nosaltres podia haver estataquell noiet sorprès i encuriosit que ensveia grans, diferents. Nosaltres també ha-víem vist el món des d’aquella innocènciai ignorància infantil. En el fons no estemtan allunyats, només en graons diferentsdins l’escala de la vida de l’escola”.I per a la Sabina Sartorio és una experièn-cia agradable: “oblidant per uns momentsla tensió dels estudis, permet impregnar-nos de la vitalitat i de la innocència delsinfants. Superat el primer moment, la co-moditat i la distensió impregna aquestaestona de relació. Un dibuix és el regalque ens van preparar. El conservem pen-jat al suro de la nostra classe”.Escola Pia Balmes

Un regalque no es farà malbéDes de les intencions i des de l'experiència

5

la tutoriaTutoriapersonalitzada

La imaginació ajuda en l'orientació

UN DIA DIFERENT A PRIMÀRIAEquip de mestres - Escola Pia Moià

Un primer de setembre d’ara fa cinc anysva sorgir la idea, fent allò típic que femels mestres quan ens retrobem de nou des-prés d’un estiu, que arribem a l’escola ambun farcell ben ple d’il·lusió i d’entusias-me i amb una pila d’interrogants.

– Com ho podríem fer perquè aquest cursels ganàpies no es barallin tant amb elspetits?

– I com ho podríem fer perquè no corrinni cridin tant pels passadissos?

– I...A algú se li va ocórrer de dir:– I si el primer dia fem que sigui diferent

i que siguin ells, els nostres alumnes,els qui estableixin unes pautes de con-ducta que ens serveixin durant el curs?

A partir d’aquí vam començar amb unapluja d’idees: que si una gimcana, que siun joc de pistes... no hi havia res que ensfes peça fins que vam pensar de muntaruns tallers (Cursos Monogràfics) ambgrups heterogenis quant a l’edat i nivellsque duressin un parell d’hores. Els objec-tius eren molt clars: a) fomentar la bonarelació entre els nens i les nenes dels dife-rents nivells, b) fer-los partíceps en l’ela-boració de les normes bàsiques necessàri-es per a una bona convivència, c) fer-losveure la necessitat del compliment de lesnormes i afavorir la integració dels nousalumnes.Vam enviar una carta a tots els nenes inenes de 5è a 8è explicant-los la idea idonant una relació detallada dels tallersque oferíem. Ens havien de retornar unabutlleta amb el seu nom i marcar els trestallers que escollien per ordre de preferèn-cia dels quals en farien un. Quins han es-tat els tallers ofertats fins ara? Fotografia,El Txad: un món diferent, Imatge i so, LaRàdio, L’Ecologia, El Judo, La informàti-ca, La Geologia, La Cuina, El Turisme iels Idiomes. La Música i la Pintura, L’Es-cultura, El Gravat, La Pedra Picada, ElTeatre, El Ball dels Bastoners, La Màgia

de la Química, L’Escenari de l’IndianaJones, Viatjant pel Món, La Jardineria,Anem a fer Botifarres, Fem Gelats, ElsFòssils, L’Alimentació Natural.Val a dir que vam comptar amb la col·la-boració desinteressada de persones cone-gudes, antics alumnes, i gent del poble es-pecialista en algun dels temes.En arribar a l’escola el primer dia els alum-

nes anaven al taller assignat. Després, unxic d’esbarjo i ens retrobàvem per fer unmural explicatiu de tota l’activitat.Un dinar conjunt a la font de “El Prat”, alsafores del poble dóna pas a un joc de pis-tes d’on sortiran les normes bàsiques quepautaran la convivència de tot el curs. Aixíi des d’aleshores, cada any, el primer diade curs ha estat un dia diferent.Enguany hem adaptat aquesta activitat al’edat dels alumnes agrupant-los de tercera sisè.Cada nen i nena a la seva aula i amb laseva mestra mitjançant un joc es presen-tava al altres i responien un qüestionari ques’havia preparat. Després, i amb l’objec-tiu de crear les normes de convivència del

6

la tutoria LA TUTORIA INDIVIDUAL,UNA EINA CLAU A L�ESOÀlex Urpí - Escola Pia Vilanova

Per encetar aquestes línies potser és im-portant de destacar allò que ja haurem sen-tit diverses vegades: tutors dels nostresalumnes ho som tots, en tant que tots ple-gats col.laborem i intervenim en el seuprocés d’aprenentatge, així com en la sevamaduració com a persones.El tutor, però, controlarà i farà seguimentindividualitzat de cadascun dels alumnesque integren el grup i mantindrà una rela-ció personal amb ells i llurs pares a travésde les oportunes entrevistes i reunions pe-riòdiques.L’experiència en aquest tipus d’acció tu-torial a la nostra escola ve, suposem quecom en d’altres centres, d’èpoques anteri-ors. Ja a l’antic BUP existia aquesta fun-ció del tutor. Amb l’adveniment de l’en-senyament secundari obligatori, no cal nidir que la tutoria individual s’ha convertiten una eina clau per a la formació delsnostres alumnes.En aquest moment, al nostre centre, la tu-toria individual dels nois i noies de secun-dària s’organitza de la següent manera:Disposem d'un tutor per grup que, a mésde l’hora setmanal de tutoria grupal, dis-posa d’una altra hora per dur a terme latutoria individual de cadascun dels mem-bres del grup del qual s’encarrega. Tant alcomençament de curs com durant l’any,cada tutor sap que hi ha tres moments de-terminats en els quals ha de rebre la totali-tat dels seus alumnes un per un. Momentque hem batejat com a “tutoria maratoni-ana”. Aquests moments es corresponenamb l’inici de cada trimestre, coincidintamb la tria dels crèdits variables per partdels nois i noies. El tutor escolta atenta-ment cada alumne i intenta combinar elsinteressos de l’alumne amb l’orientacióque pot fer-li a partir de les observacions icomentaris que cada professor ha fet enles sessions d’avaluació prèvies a les en-trevistes individuals. Si no hi ha cap difi-cultat s’intenta de complaure l’elecció quefa l'alumne dels crèdits variables. El pro-fessor-tutor li fa la informació, sempre te-nint com a referent l’avaluació, dels seusprogressos i de la seva situació en relacióal grup. La durada d’aquestes sessions esperllonga durant una jornada sencera.

Actuació professor-tutor en la seva àrea

Mitjans

Materials curricularsAtenció individualGrups de treballCanvis metodològicsAltres...

Pares

Entrevistesamb elsparessobretemes

concretsde l'àrea

Grup/Ind.

AprenentatgeActitudinalEmocional

PROFESSOR

DE L'ÀREA

Informa al tutor general

PROFESSOR-TUTORManel Nicolàs - Escola Pia Calassanci

Si entenem que el tutor és aquella personaque s’ocupa bàsicament de la formacióintegral de l’alumne i que, per tant, actuaen aquells àmbits propis de la tutoria gru-pal i de la tutoria individual, atenent as-pectes generals del desenvolupament aca-dèmic i personal de l’alumne, és obvi queel tutor de grup no s’ha d’ocupar de lesàrees i, per tant, el professor ha d’actuarcom a tutor de l’àrea que imparteix.L’actuació del professor-tutor podrà deli-mitar-se mitjançant aquest esquema:

Quan un alumne presenta dificultats endiverses àrees és quan cal l’actuació deltutor general però la tutoria de cada àreaha d’ésser desenvolupada sempre pel pro-fessor corresponent.

< >

>

curs havíem d’aconseguir un tresor ama-gat. Un joc de pista ens ajudava a trobarels tresors que eren les propostes/lemes deconvivència a tenir present al llarg del curs.A la tarda, anem al parc per celebrar-hoamb un berenar de germanor fet amb lescoses que portava cadascú: pa, tomàquet,oli i sal, llonganissa i macedònia. Quinberenar més bo!Quin dia, aquest primer dia!No, no hem fet res avui, per poder fer molti molt ben fet durant tot el curs. Treballantjunts i de valent!

7experiència

entrevistesla tutoriaA més d’aquestes entrevistes, el tutor, se-gons les necessitats de cada alumne, elsanirà entrevistant al llarg del curs per co-nèixer la situació real de cada un d’ells, elseu entorn familiar i social i mantenir larelació personal amb el noi/noia i conèi-xer els pares per ajudar-los en l’educaciódels seus fills. Aquests contactes periòdicspermetran de fer el seguiment global delsprocessos d’aprenentatge dels nois i noiesi afavorir la seva autoestima personal, aju-dant-los en la superació dels fracassos idificultats de qualsevol tipus.Cada tutor haurà de rebre els pares, al-menys una vegada al curs i, en el temps dequè disposa, sempre que sigui necessari.Per tant, el tutor haurà de vetllar per esta-blir unes bones relacions amb els pares iinformar-los de tots aquells assumptes queafecten l’educació dels seus fills, facili-tant la connexió entre l’escola i la família.Per a la consecució del nostre objectiu tu-torial disposem d’una documentació dis-senyada per a tal fi, on figura una fitxapersonal de l’alumne, així com un registreexhaustiu de les entrevistes realitzadesamb el noi o la noia i també amb els pares;tot plegat servirà al tutor i en general al’equip de professors per valorar el pro-cés de maduració personal que faci cadaalumne. En línies generals, aquest és eltractament que donem a la tutoria indivi-dual a l’EP de Vilanova.

ri, el tutor cerca l’espai més adient per fer-la- sí que es disposa d’una hora setmanalper a la tutoria individual, que ens permetd’atendre els desassossecs personals delsnostres alumnes.Com en qualsevol etapa, els alumnes deCF també necessiten d’una orientació que,per la singularitat dels estudis, requereixque es faci en tres fronts ben diferents: elpersonal, el laboral i el professional.L’alumnat de CF presenta variades inquie-tuds i interessos: o bé són alumnes queusen el CF per adquirir les capacitats im-prescindibles per a l’exercici d’una pro-fessió; o bé cerquen la primera feina; d’al-

tres han optat pel CF amb l’objectiu demadurar i passar a estudis superiors; tam-bé hi ha qui els cursa perquè no ha acon-seguit l’ingrés universitari; també hi ha quibusca una titulació tècnica que faciliti undesenvolupament professional i, final-ment, els qui tenen l’afany de reciclar elsseus coneixements. A aquesta heterogeneï-tat d’interessos, s’hi afegeix la de les edats,car tant podem tenir alumnes provinentsde l’ESO, com caps de família -més nor-mal en els CFGS- que han de conviure icompartir un mateix espai sota uns matei-xos cànons organitzatius. Aquesta diver-sitat dóna lloc a polítiques d’acció dife-rents que obliguen el tutor a incardinar unatasca orientativa a nivell individual.L’orientació laboral està totalment impli-cada en el mateix currículum del CF, carés un crèdit comú per a tots els CF delmateix grau i per tant disposa d’una dota-ció horària. El FOL, com anomenem el crè-dit de Formació i Orientació Laboral comúa tots els CF del mateix grau, no només

L�ORIENTACIÓEN ELS CICLES FORMATIUSRicard Coma - Escola Pia Mataró

Els Cicles Formatius (CF) són estudis post-obligatoris basats en l’ensenyament espe-cífic de conceptes, habilitats i actituds prò-pies d’un professional. Hi ha dos tipus deCF, els de Grau Mig (GM) que atorguen unatitulació de Tècnic i els de Grau Superior(GS) la titulació dels quals és de TècnicSuperior. Fruit de l’especificitat dels es-tudis, els CF no disposen d’hora assignadaper a tutoria grupal. Malgrat no disposard’aquesta hora -bo i que, quan és necessa-

8

la tutoria

* El proper número anirà dedicat a «L'animació pastoral».

pretén donar una visió real de la situacióactual del món del treball, sinó que situaels nostres alumnes en el marc legal de lesrelacions contractuals i els atribueix lesidees de formació continuada, canvis enel lloc de treball i autoocupació.En canvi, l'orientació en el camp profes-sional és titularitat de tothom. Així coml’orientació derivada de la tutoria indivi-dual la representa, principalment, el tutori la laboral el professor de FOL, la profes-sional -ho puc assegurar- l'assumeixen totsels professors d’un CF. L’estreta relació dela majoria de professors de CF amb el campprofessional al qual pertanyen, resulta elmàxim exponent per resoldre, assessorar iorientar els dubtes i la presa de decisionsdels nostres alumnes. Potser per això pen-so que un dels avantatges dels CF és dis-posar d’aquest col·lectiu professional que,sense que figuri en cap dels seus contrac-tes -ni en lletra petita- compleix amb es-creix una tasca que els dignifica, encaramés, com a professionals de la docència.No obstant, la bona voluntat no resultasuficient per afrontar amb certes especta-tives d’èxit una tasca orientadora que sub-

ministri als CF -i en el seu defecte al Cen-tre i a la Institució- les eines correctes peracoblar estratègies i mètodes en un frontcomú: orientar. Em consta que s’està po-sant fil a l’agulla en la majoria de centresper elaborar programes d'orientació serio-sos.No vull acabar sense esmentar i reconèi-xer la tasca que es fa des de la Borsa deTreball, imprescindible, i que s’ha de po-tenciar i millorar molt més, com és la desatisfer la inquietud dels alumnes de CF detrobar una primera feina i la de facilitar-nos el teixit d’empreses necessàries per-què els nostres alumnes puguin dur a ter-me el crèdit de Formació en Centres deTreball, altrament dit pràctiques en lesempreses.Dir, finalment, que l’orientació ha de serun mitjà definitivament imprescindiblecom a programa transversal de totes lesetapes i que hauria d’emmarcar-se dins delprojecte curricular de Centre. Només així,podrem donar als nostres alumnes una mi-llor qualitat d’educació integral i assabo-rir els seus èxits que, al cap i a la fi, tambésón els nostres.

NOTES:1. Vegeu l'apartat «Papers» de la web de l'Escola Pia, on hi trobareu dos articles sobre la tutoria:

Objectius de l'acció tutorial a l'ESO, de Josep Muntada de l'Escola Pia de Tàrrega, i La tutoriaindividualitzada a l'ESO, del grup de mestres de Balaguer.

2. Ens excusem per una errada en el número 6 de «Papers»: L'article de la pàgina 6 titulat «Per què

internet?» a més de l'Eugeni Pérez n'és autor, també, Josep Corominas.

per saber-ne mésper saber-ne més

CELA OLLÉ, J. – Amb lletra petita. Col. Llibres a l'abast. Ed. 62.CELA,J.; PALOU, J. – Amb veu de mestre. Un epistolari sobre l'experiència docent. Premi «Rosa

Sensat», 1992. Ed. 62.

ARNAIZ, P.; ISUS, S. – La tutoría, organización y tareas. Biblioteca de aula. Ed. Graó.ROMÁN, J.M.; PASTOR, E. – La tutoría. Pautas de acción e instrumentos útiles al profesor tutor.

Ed. CEAC.

Tutoría y evaluación. «Cuadernos de Pedagogía», número 259, monogràfic.

9

estudiemper millorar

La nostra tasca:educar

Al voltant de la tutoria personalitzada

Reflexionar sobre el que vamrebre en la nostra formacióinicial fa pensar que tenimpocs coneixements de la nos-tra tasca principal: Educar.

Els continguts que vam rebre en la nostraformació inicial són molts d’ells, teòrics,sobre què havíem d’ensenyar, alguns pràc-tics sobre com havíem d’ensenyar i pocs,o quasi cap, sobre la base principal -o elque és realment el nostre objectiu-, edu-car i acompanyar la persona de l’alumneal llarg de tot el seu procés de desenvolu-pament personal.I vam estudiar alguna cosa sobre la perso-na (a banda de l’evolutiva o teories sobrela personalitat de l’alumnat? Cal pensarque poca cosa. Llavors, com és que revi-sant el nostre dia a dia, el que més ens pre-ocupa i ens indigna és el fet que un alum-ne estigui patint algun tipus d’injustícia -escolar, familiar o social- o bé presentinecessitats en el seu procés d’ensenya-ment-aprenentatge? I com és que davantd’això, fem mans i mànigues per ajudar-lo? Perquè, crec, que hi ha quelcom dinsnostre que està per sobre d’aquella forma-ció de continguts que vam rebre: els nos-tres propis valors, la nostra vocació, la gra-tificació d’una mirada còmplice, un som-riure, un “les coses van més bé”,... que enscompensa i ens anima a tirar endavant cadadia.Allò que és propi en nosaltres ho trobemescrit ja en Josep de Calassanç, fins alsnostres dies en el propi emmarcament dela LOGSE.Tot això ho duem a terme mitjançant l’ac-ció tutorial que és entesa com el «conjuntd’accions educatives que contribueixen adesenvolupar i a potenciar capacitats bà-siques dels alumnes, orientar-los per tald’aconseguir la seva maduresa i autono-mia i, ajudar-los a prendre decisions envistes a opcions posteriors, de continua-ció d’estudis o d’entrada en el món del tre-ball» (decret 96/1992).Una de les maneres per realitzar aquesta

acció serà mitjançant la tutoria persona-litzada -o atenció individualitzada- que tin-drà com a objectius:1. Conèixer l’estudiant: potenciar un pro-

cés de comunicació i relació afectiva.2. Conèixer l’àmbit familiar i l’entorn so-

cial en el qual es mou habitualment.3. Conèixer les capacitats, aptituds, trets

de caràcter, els gustos, valors, interes-sos i afeccions...: orientar en l’elecciódel seu propi currículum i crear un sen-timent de competència en el controlautònom de les seves decisions.

4. Conèixer el grau d’adaptació del sub-jecte en el marc del centre educatiu i laseva relació amb els membres de la co-munitat educativa: promoure un canvid’actitud, facilitar l’autoconeixement iproporcionar informació o demanar-ne.

Però, quina és la finalitat d’aquesta tuto-ria? Ho podríem concretar de la forma se-güent: a) desenvolupar el procés orienta-dor, atenent al context en què viuen elsalumnes i al futur que els espera i que po-den contribuir a forjar, tot afavorint l’ad-quisició d’hàbits i aprenentatges funcio-nals i connectats amb l’entorn. b) A partirde les necessitats particulars de l’alumnat,adequar les propostes educatives, mitjan-çant les oportunes adaptacions curricularsi metodològiques. c) Prevenir les dificul-tats d’aprenentatge, evitant de sortir al pasd’aquestes dificultats només quan l’alum-ne ja hi ha ensopegat, i fer tot el possibleper evitar la inadaptació en el centre edu-catiu. d) Contribuir a l’adequada relació iinteracció entre els diferents componentsde la comunitat educativa, sobretot els pro-fessors, els alumnes i llurs pares, i tambéla relació del centre amb l’entorn social icultural.Passat un temps, quan retrobem l’anticalumne ple de projectes i espectatives, ambuns valors ferms i realitzat coma persona, ens sentim agraïtsd’haver-lo pogut acompanyaren una petita part d’aquest pro-cés.Pilar Dotras - Escola Pia Calella

10

Noticiari breuactualitat

REUNIÓ DELS PRESIDENTSDE LES APA�S

El dissabte 20 hi hagué l’habitual reunió delSecretari General amb els presidents o repre-sentants de les Associacions de Pares. Unavegada més es tracta d’augmentar el lligamsde col·laboració i de reforçar la participació através de la Federació d’APA’s de les nostresescoles.

FORMACIÓ D�ADMINISTRADORSEl proppassat 15 de gener va celebrar-se unatrobada d’administradors on es va parlar d’as-pectes concrets de la gestió diària de l’escola.Els temes foren: la gestió dels rebuts impagats,la gestió administrativa de les activitats extraes-colars, la utilitat de la comptabilitat com a einade gestió i la feina d’una auditoria. Els ponentsque van ser els propis administradors de lesescoles van explicar als seus companys quinssón i com es resolen els diferents problemesamb què es troben en el moment de dur a ter-me aquestes gestions.

UN SINCER RECORD DE COMIATVolem, des d'aquí, expressar el nostre condolpel traspàs de quatre persones que formavenpart del nostre col·lectiu: els alumnes Josep Plai Liñan de Balaguer, mort d'una aturada car-díaca, i Sergi Amaro Pereira de Sarrià, morten accident de trànsit, el P. Lluís Guixà i Roig,col·laborador eficient a l'escola de Calella, queva morir d'un infart, i Montserrat Llort i Ar-mengol, professora de Balmes. Tinguem-lospresents en la nostra pregària.

SARRIÀ-CALASSANÇ

INTERCANVI AMB EL COLLEGEJEAN BAUCHEZ DE METZ.

Del 9 al 20 del passat novembre vam acollir25 alumnes francesos del College Jean Bau-chez de Metz per dur a terme l’intercanvi idio-màtic amb alumnes de 1r i 2n de BUP de la

nostra escola. Aquest intercanvi forma part delprojecte “Fem parlar l’art” i està subvencionatper l’acció Lingüa E, del programa Sòcrates.De l’1 al 15 de març viatjarem a Metz per clou-re l’intercanvi. L’estada dels alumnes a les ciu-tats respectives va acompanyada per visites idescoberta dels diferents àmbits culturals.L’èxit de la convivència va tenir mostres evi-dents en l’acomiadament a l’estació de França.Quin desconsol!

L'ANGEL CUEVAS VA A CUBAEl P. Àngel Cuevas, fins ara director de l'EscolaPia d'Igualada, ha marxat a Cuba per iniciaruna nova etapa en la seva vida al servei d'aquestpoble. Se'l va homenatjar amb molta estimacióper tots els representants de l'escola i del pobleigualadí. Li desitgem molta sort en el seu treballentre els cubans i que la seva presència siguinova saba entre els escolapis de la comunitatde Cuba. Nosaltres el trobarem a faltar.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICAJuan José Albericio, director de l'Escola PiaNostra Senyora, ha publicat recentment el lli-bre «Las agrupaciones flexibles», editat perEDEBE, de força interès per a tots els docentspreocupats per l'atenció individualitzada delsnostres alumnes. S'hi poden trobar suggeri-ments i propostes per enriquir el nostre fer decada dia.

GRUPS MISSIÓEl passat dia 9 de gener, l’Escola Pia de Saba-dell va acollir els components dels grups «Com-

11

Noticiari breu actualitat

amb les noves necessitats que tenim a les es-coles, després de la generalització de l’ESO.Una vegada més, el contacte entre persones quefan feines semblants ha estat enriquidor.

VISITES A LES ESCOLESDE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els tutors d’ESO i batxillerat fan una tasca im-portant d’orientació, però sovint no tenen prouinformació dels nous cicles formatius ni de larealitat del món del treball. Per això s’han or-ganitzat unes visites a les nostres escoles quefan formació professional on es presentarantambé les peculiaritats de cada centre i l’ofertaper al proper curs. Segur que aquesta activitatservirà per millorar el coneixement de les es-coles d’una bona part de docents. La primerad’aquestes visites s’ha realitzat a l’escola deMataró, el dimecres 28 a la tarda.

MILLORA EN L�APLICACIÓ DEL PAIDes de l’octubre, s’ha anat convocant troba-des amb docents que apliquen el PAI -una pera cada curs de primària- per aprofundir en lametodologia i millorar l’acció dels docents. Calno oblidar que el PAI, a més d’ajudar a desen-volupar totes les capacitats intel·lectives del’alumnat, pretén ajudar els mestres a conèixermillor com cada alumne realitza els processosd’aprenentatge i -en conseqüència- com s’hade posicionar per ser més facilitador de tot ti-pus d’aprenentatges. El fet de plantejar temesconcrets de cada curs ha facilitat l’aprofun-diment en qüestions d’interès dels participants.

SANT ANTONI

LA FESTA DELS TRES TOMBSSant Antoni celebra els Tres Tombs en el marcde la festa major del barri, on l'escola n'és unagran protagonista, traient a passejar els gegantsi els gegantons, fent la benedicció dels animalsi, aquest any, amb una original decoració de lafaçana de l'escola al·lusiva a la festa de santAntoni i als 400 anys d'escola popular, guarninttotes les finestres.

partir la Missió» en la trobada festiva, que comja és habitual, se celebra als voltants de Nadal.La trobada va ser preparada pel grup de Mis-sió de Sabadell i aplegà uns 80 participants detots els grups on se celebrà una eucaristia i onva haver-hi moments per poder-se saludar idialogar.

TROBADA DE COORDINADORSDE PASTORAL

El dilluns 19 de gener ha tingut lloc la trobadatrimestral dels coordinadors de pastoral de lesescoles als locals del Secretariat. La reunió hapossibilitat el contacte dels coordinadors detotes les escoles per fer una reflexió conjuntasobre la situació de la pastoral a l’escola, revi-sar els diferents actes i celebracions que s’hafet sobre Sant Josep de Calassanç i els 400 anysi presentar els materials per preparar la Pas-qua i les diferents campanyes.

EL VIATGE A ROMADELS GUARDONATS

Els dies 19-23 de desembre els vuit finalistesdel concurs sobre Sant Josep de Calassanç (J.Valls de Terrassa, M. Torras i A. Alonso deSabadell, J. Cruañas i F. Lahoz del Calassanci,A. Estefanell i M. Gilana de Calella, i R. Cap-devila de Tàrrega), alumnes de 2n i 3r d’ESO,acompanyats per Víctor Filella, professor d’I-gualada, realitzen un interessant viatge a Ro-ma. El campament base va ser la residènciaque l’Escola Pia té a Monte Mario, un barri dela perifèria de Roma. Visiten el Vaticà, la Ba-sílica de Sant Pere i els museus.Les catacombes de St. Calixt són un testimoniimpressionant de la vida de les comunitats cris-tianes dels primers segles. La visita a St. Pan-taleo, casa central de l’Escola Pia, els va per-metre de veure l’habitació de St. Josep de Ca-lassanç i el museu amb relíquies i estris perso-nals. No va poder faltar un recorregut per laRoma antiga admirant el Fòrum Romà i el Coli-seum i les pintures de Miquel Àngel. Un recor-regut pel Trastevere els permet de conèixer laparròquia de Sta Dorotea. Un viatge que els hapermès d'apropar-se a les arrels escolàpies, gau-dint d'una bona convivència.Fan arribar el seu agraïment als qui han fet pos-sible el viatge.

REUNIÓ DELS PSICÒLEGSEl 26 de gener es féu una trobada de tots elspsicòlegs i psicopedagogs de les escoles perposar en comú elements del seu treball. Enconcret, s’estudià el ventall de tasques que rea-litzen aquests especialistes com a suport a latasca docent i com s’avança cap a una novapriorització d’aquestes dedicacions d’acord

12

contrapunt Tots els professorssom tutorsDe fet, és el que dóna més coherència

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Ho vaig sentir ja fa anys en una conferèn-cia sobre la Reforma: tots els docents somtutors. Ara sí que hem begut oli! -vaig pen-sar-. Com que no saben què fer, es tractad’embolicar la troca, a veure si això de laReforma sembla seriós. Tan bé com està-vem! Però els anys passen i, t’adones -ep!només alguna vegada que pots pensar en-mig del tragí de cada dia- que les escolesevolucionen. Ara els nanos i les nanes!(alerta amb la igualtat d’oportunitats!)vénen més contents a l’escola.I -em sembla- que saben més què hi vénena fer. Però també són cada dia més exi-gents: entenguem-nos, com menys treba-llin millor (a nosaltres, quan érem infantsi joves, també ens passava? jo no ho re-cordo); però volen les coses més lligades,més coherents, menys dependents de lespersones concretes.Potser per això la direcció fa el discurs delmarc global de l’escola i ens agraeix elsomriure que dediquem a l’alumnat (fixeu-

vos-hi: els genèrics són les expressions“políticament” correctes) i l’encoratja-ment, i mil detalls més; i les correccionsconvivencials (disciplinars, en dèiemabans). Tan fàcil com era pronunciar seri-osament la fatídica frase: -ho diré al teututor! (fins i tot a vegades feia efecte, se-gons el tutor, és clar!).Ara anem tots més conjuntats i procuremcompartir situacions i experiències. I se-gur que en aquest aspecte l’educació ésmillor. Qui sap si no donem aquella unitatde criteri que, dissortadament en algunscasos, la família ja no pot donar. I, de fet,tampoc és tan complicat, tot i ser moltcompromès. Som tutors en tant que sompersones que eduquem a partir del quenosaltres som.Una qüestió, però: qui fa de “tutor” delstutors? Qui em pot orientar -tasca bàsicade tot educador- en l’educació global i enl’orientació de l’alumnat?Zum-zum

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals

de l'Equip de Gestió.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

FEBRER

• 2 Reunió bibliotecaris de les 4 a les 6 tarda.

• 3 Àrees ESO, de les 4 a les 6 tarda. Música.

• 7 Curs iniciació Voluntariat - 1a. part, de les10 a la 1 matí i de les 3 a les 6 tarda.

• 12 Reunió coordinadors 1r cicle d'ESO, de 4 a2/4 de 7 tarda.

Reunió coordinadors PIRMI, de 4 a 6 tar-da.

• 13 Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 matí a les6 tarda.

• 14 Curs iniciació Voluntariat -2a part, de les10 a la 1 matí i de les 3 a les 6 tarda.

• 16 Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 matí a les6 tarda.

• 17 Àrees ESO, de 4 a 6 tarda. Ll. castellana.

• 18 Visita FP Calassanci. Tarda.

• 19 Reunió coordinadors 2n cicle ESO, de les 4a 2/4 de 7 tarda.

• 25 Visita FP Terrassa, tarda.

• 26 Reunió coordinadors batxillerats, de 4 a 2/4de 7 tarda.

MARÇ

• 2 Reunió coordinadors informàtica de 2/4 de4 a 2/4 de 7 tarda.

• 3 Àrees ESO, de 4 a 6 tarda.

• 5 Jornada de docents de 3r any de 10 a 6.

• 7 Trobada Jove 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO i batxi-llerat.

• 10 Jornada de docents de 3r any de 10 a 6.

• 11 Reunió responsables Voluntariat de 4 a 6tarda.

• 12 Reunió administradors de 2/4 de 10 a 2 matí.

Reunió coordinadors borsa de treball i for-mació ocupacional de 4 a 6 tarda.

• 16 Consell de les Institucions de les 7 a les 9.

• 17 Àrees ESO. Religió.

• 23 CEP-2: presentació materials de 2/4 de 4 ales 6 tarda.

• 26 Reunió coordinadors 3r cicle primària de2/4 de 4 a 2/4 de 7 tarda.

• 28 Trobada animadors de la fe de les escoles.

agenda