Número 5 - segona època - desembre 1997

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Les florsde l'ampitde la mevafinestraIntentar comprendre.

Avaluació, comprensió,Nadal; tot plegat deu serforça proper.

Comprendre constitueix una de les acti-tuds més humanes i més nobles que pu-guin niar en l’esperit de tota persona. Cap-teniment que et fa sortir de tu mateix finsa trobar l’altre per conèixer els seus ra-cons més íntims i la seva història llunya-

na. No permet que un oblidi la lucidesa imalgrat l’exigència, que hom intenti tro-bar i ponderar els motius de l’altre. Ambel mot comprensió entenem tres coses di-ferents, una de caire cognoscitiu per la qualens trobem amb l’altre i en penetrem laintimitat amb ulls afanyosos de veure (...),l’altra, de demble valoratiu afegeix unaponderació estimativa al coneixement del’objecte. L’objecte m’afecta i s’omple

parlem de:parlem de:

d’un valor afegit. «Les flors de l’ampit dela meva finestra, quan les comprenc, emconcerneixen i són les meves flors». Latercera, de tarannà moral, inclou una fra-ternització amb tot. Sortir d’un mateix itrobar l’altre. Posar-se en la pell de l’altreno significa deixar passar, sinó analitzar-ho amb ulls benignes. (...) «Com una bar-ca que surt del port i aveles desplegades s’en-dinsa vers l’ampla exten-sió del mar», amb lacomprensió, sortint denosaltres mateixos, anema trobar l’altre, el que sem’assembla, tant en allòque té de millor com enel que el desmereix. Ai-xí, com un tot, el captemde la forma més justapossible i no solamentexercirem la bondat sinómoltes vegades la justí-cia, perquè és just nooblidar les raons de l’al-tre.(«Edicions 62» ha autoritzat a«PAPERS» la reproducció delsfragments que els hem sol·-licitat del llibre Viure, de JordiLlimona, caputxí.)

v L'entrevista ambMercè Rossell.(pàg. 2)

v Nadal des de lafrontera.(pàg. 3)

v Construïm elpessebre.(pàg. 4)

v L'avaluació.(pàgs. 5-8)

v Avaluació delsobjectius.(pàg. 9)

2

entrevista Avaluaciói ReformaParlem amb la Mercè Rossell

que l’alumnat re-forci els èxits i rec-tifiqui els errors;però no oblidem,tampoc, el caràctersocial de l’avalua-ció, és a dir, el cer-tificat que acreditala superació de cicleo d’etapa. Aquí, l’e-quip docent és fona-mental perquè hade decidir si l’alum-ne ha assolit els objectius fixats. Amb unbon treball d’equip, previ a l’avaluació, ladecisió serà millor perquè es farà en fun-ció dels objectius establerts i dels criterisacordats.

Quan avaluem, sentenciem?La reforma concep l’avaluació com uninstrument de regulació del procés d’en-senyament-aprenentatge. Entès així i nonomés com una eina de certificació soci-al, l’avaluació pren un nou sentit ja que elseu objectiu és el d’informar i orientar l’a-lumnat sobre els seus progressos i sobreles seves dificultats. En aquest sentit ésun instrument no sancionador.

Aprendre a avaluar és difícilAmb la diversitat que hi ha a l’aula i elpoc temps que té el professor per arribar afons en cada alumne és veritablement di-fícil, però si sabem fer que nois i noiessiguin protagonistes del seu treball afavo-rim, a més de la implicació i la presa deconsciència, la gestió del propi aprenen-tatge. Cal dotar l’alumnat d’eines i meca-nismes perquè, des de la seva responsabi-litat -que no eximeix la del professor-, pu-gui dirigir el seu aprenentatge i tenir, cadavegada, més criteri per autoavaluar-se. Elprofessor, així, arribarà més als alumnesamb dificultats. L’autoavaluació, si bé potser una pèrdua de poder -la nota mantél’autoritat i l’ordre- permet que l’avaluaciódeixi de ser una sanció social i passi a seruna eina de perfeccionament pedagògic.

Avaluació contínua, global, integral,...La reforma introdueix canvis en la pràcti-ca educativa i en el camp de l’avaluació.Però no ens ha d’enlluernar ni d’angoixaruna terminologia que sovint respon a pràc-tiques ja existents. La major part dels ad-jectius que qualifiquen l’avaluació ja sónpresents a la Llei General d’Educació dels70. No són, per tant, tan nous.

Quins són aquests canvis?Les propostes de la reforma són perillosessi menen els ensenyants a pensar que«abans» es feia tot malament i que la refor-ma, com un «després», ens ha de fer can-viar el treball quotidià. Ni una cosa ni l’al-tra. La reforma fa repensar, sistematitzar imillorar les activitats que ja realitzem cadadia amb força èxit. Qui no investiga abansd’iniciar un tema el que saben els alum-nes? Qui, quan corregeix, no té en comptecriteris tot i que potser no els ha explici-tat? Qui no diversifica les preguntes d’unaprova per adaptar-se a les diferents capa-citats de l’alumnat? Tot això també és lareforma en el camp de l’avaluació.

Canvis assumibles pel professorat?De fet, els canvis són en la manera de cor-regir i d’avaluar. Si en una activitat, el pro-fessor estableix uns criteris objectius decorrecció, a l’hora d’avaluar, l’alumne potveure i acceptar millor els errors. Una cor-recció des d’aquesta perspectiva permet

Mercè Rossell i Alfonso és professorad'Història i de Geografia a l'IES«L'Alzina» de Barcelona. De fa tempss'ha interessat pel problema de l'ava-luació i ha format part de diferentsequips de treball sobre el tema. Hapublicat articles a «L'Avenç» i un lli-bre titulat «Avaluar, més que posar no-tes» (Claret, 1996), fonamentat a par-tir d'un projecte portat a terme en elseu Institut sobre «La dinamització deles Juntes d'Avaluació».

3

escola piaNadaldes de la frontera

Reflexions en una nova circumstància

la frontera cercant una vida millor; entranten el cercle de l’alcohol i de les drogues;buscant refugi en els somnis per escapardels maltractaments del marit, dels abu-sos dels més forts... I en d’altres, quantasolitud enmig de tanta gent. Amb colorsdiferents sí, però ben igual aquí i allà.Malgrat tot això, una vegada més: “Glòriaa Déu i Pau a la terra”. Com ho direu aquestany a Catalunya? Com ho diré i ho viuréaquest any al nord de Mèxic, tocant a lafrontera amb USA? Mireu, jo intentaréacostar-me el més possible al poble sen-zill mexicà, ple de religiositat popular, queabans de Nadal ja acompanya Josep iMaria buscant lloc a l’hostal celebrant elritual de “Las Posadas” on els protagonis-tes són els nens i nenes que encara tenenel cor obert a la il.lusió; també hi trobaréla Missa del Gall i els nostres pastoretsque aquí es diran “Pastorelas” on el dimo-ni queda sempre malament, com ha de ser!I els turrons? Encara no ho sé, però segurque hi deu haver algun dolç semblant...

INTENTARÉ ACOSTAR-ME ELMÉS POSSIBLE AL POBLESENZILL MEXICÀ, PLE DERELIGIOSITAT POPULAR.

I a aquest poble tan cansat de corrupció,amb mares que, com Maria, són el pal depaller de cada casa, amb tants infants i jo-ves que necessiten noves esperances, aaquest poble, intentaré d’anunciar una ve-gada més, amb tota la força, que la Salva-ció ja és entre nosaltres. I a la petita cape-lleta de Fàtima on celebro cada diumen-ge, amb la nostra comunitat de joves es-colapis, amb els adolescents de la presó,amb les noies universitàries i treballado-res que de tant en tant m’escolten, inten-tarem fer possible la realitat d’aquesta sal-vació de tots i per a tots.Tant de bo, vosaltres, allà a Catalunya, al’escola, amb els companys ialumnes, amb la vostra famíliaintenteu de fer ben real aquestNadal 1997.

BON NADAL A TOTS!Salvador Riera

Molts em recordareu per la pastoral al’Equip de Gestió i a Balmes, d’altres unamica de més lluny, però tots sabeu que desdel juny estic lluny de Catalunya. Aquí, ales Califòrnies, hi ha un grup de joves quecreuen que això de ser escolapi val la pena,i faig camí amb ells somiant molt en unaEscola Pia al servei dels més pobres i, to-cant de peus a terra, veient els tants i tantsproblemes i la tanta i tanta feina sobretoten el camp de l’educació, i que un no sapper on començar.

VOLEU DIR QUE ELS HOMESSOM TAN DIFERENTS?

Permeteu-me que expressi a «Papers» unesreflexions que han passat pel meu cor totveient ja proper el Nadal, que ben segurserà diferent del que he viscut fins ara. Deltot diferent? Voleu dir que els homes somtan diferents? El missatge del Nadal no ésel mateix per a tots? Llegint un diari me-xicà, si no fos pels noms i per l’estil decompaginació pensaria que encara esticvivint els mateixos problemes que en elnostre país: a la política hi ha corrupció?sí, aquí i allà; sempre reben els mateixos?sí, aquí i allà; les drogues malmeten la jo-ventut? sí, aquí i allà; l’educació i la famí-lia, imprescindibles per transformar elmón? sí, aquí i allà.I, en aquest petit món nostre, des d’Orientfins a Occident, novament ressonaran lesparaules dels àngels: Glòria a Déu a daltdel cel i pau a la terra. Us ha nascut unSalvador...Que en poden ser de buides les paraules:Bon Nadal direm i res no canviarà. BonNadal i grans negocis i magatzems i llu-minàries i obsequis i... buidor. Però, perNadal aquí i allà hi haurà gent, joves i gransintentant fugir de la seva realitat: passar

Salvador Riera, un escolapique està prestant un nouservei de cara als joves aMexicali, ens fa aquestesreflexions, en vigílies deNadal, des de la frontera deMèxic amb Estats Units.

4

pregària

experiènciesbreus

Tempsde reflexióLes propostes de l'ençà

Sigues obert; i si no n’ets, camina.Cerca la veritat; i si no la trobes,

mantén els ulls oberts.Estima; i si no pots, tingues bondat.Accepta; i si no n’ets capaç, confia.

Abraça; i si mai es trenca l’abraçada,recull-ne els trossos.

Alegra; i si tot és trist, acaricia.Tingues sempre il.lusió; si mai la perds,

mira els estels.Crea; i si no pots, ajuda.

Construeix el futur; i si no arriba, continua.Contempla; i si tot és gris, somnia.Somriu; i si no és possible, plora.Sigues lliure; i si no n’ets, obre’t.

Femel pessebreQuina experiència!

Jordi Llimona - VIURE

Fer les coses amb els altres�en aquest cas, un pessebre�és un camí d'aprenentatge i dedescoberta. Un grup de nois inoies ho han provat i ens hoexpliquen.

L’any passat, durant el primer trimestre,alguns alumnes de primer d’ESO vam te-nir l’oportunitat de participar en la cons-trucció del pessebre de l’escola, però noun pessebre normalet i corrent o tirant a“cutrillo” sinó un pessebre artístic d’a-quells que es miren per una finestreta. Unpessebre de pessebrista! L’experiència delsqui el vam fer va ser tan important i ens vaagradar tant que aquest any no dubtem atornar-hi a participar.

Durant els dies que muntàvem el pessebrehi va haver moments crítics, moments perriure, moments per desesperar-se perquèanàvem molt justos de temps, però, mal-grat tot, per damunt de totes les penes, va

sobresortir la diversió del treball en equipi l’entreteniment.Feia molta il.lusió veure com es passavadel no-res a la forma. Com, només de laidea al cap de les dues escenes del pesse-bre -Naixement i un taller de Sant Josep-s’anava construint un gran pessebre, men-tre apreníem les tècniques bàsiques delpessebrisme, per acabar presidint l’entra-da de l’escola. Tothom se’l mirava i en feiacomentaris. Les crítiques que vam tenirserviren per millorar-lo aquest any i elselogis ens animaven a explicar que l’ha-víem fet els alumnes d’ESO.No us penseu que és una cosa molt difícil,que us demanen la lluna en un cove! No-més cal una mica de paciència i poder de-dicar-hi una mica detemps.

Alba Coll iAnna AlbaredaGrup PessebristesEscola Pia Ntra. Sra.

5

avaluacióDiferents punts de vistasobre l'avaluació

Amb el rerafons de la Reforma

L'OBSERVACIÓ,UNA EINA FONAMENTALLídia Puig i Roser Cantó - E.P. Mataró

La preocupació que tenim en general so-bre el tema de l’avaluació fa que busquemmaneres perquè el fet d’avaluar sigui mésfàcil i clar. Pensar en avaluar és pensar enuna concepció global del nen. Com a mes-tres no ens interessa només el vessant del’aprenentatge sinó les tres dimensions:motriu, afectiva i intel·lectual, la interac-ció de les quals és el que permet que elsnens i les nenes desenvolupin globalmentel seu creixement.Una eina fonamental per fer l’avaluacióés l’observació sistemàtica de les diferentssituacions en què es mouen els nens per-què no n’hi ha prou només amb la relacióque hi establim diàriament. Per això és boque puguem dedicar moments per regis-trar o concretar d’alguna manera el queanem observant i poder tenir més elementsa l’hora d’avaluar. L’estona de psicomo-tricitat, l’estona al pati i la de joc a l’aulasón llocs per fer bones observacions delsnens/es. És a dir, tots aquells moments enquè la vida de l’escola possibilita i afavo-reix activitats espontànies on els nens/eses poden manifestar i es manifesten ambtranquil.litat i naturalitat.Quan es veu una persona que observa, l'ob-servació sembla una feina fàcil, que no ne-cessita cap “extra” i sembla que qualsevolpugui fer-ho. Però quan ens hi posem ensadonem de la complexitat que suposa.L’observació d’un grup de 25 nens i ne-nes en plena activitat fa que es pugui veu-re moltes coses però al mateix temps sem-bla no veure res. No se sap ben bé què s'hade veure, què s'ha d’observar, què s'ha demirar. Cal plantejar-se -individualment oen equip- uns paràmetres d’observació quepermetin pautar i guiar l’observació, do-nada la impossibilitat d’enregistrar-ho tot.Podem plantejar-nos d’observar només elgrup o un petit grup, o un nen concret...per tant, haurem de decidir quins són elsparàmetres d’observació que fixem en

cada cas per poder llegir, interpretar i ava-luar els moviments, comportament... delgrup, del nen... Si tenim clars els paràme-tres d’observació evitarem de perdre’ns endetalls no rellevants.Cal dir que, d’observar, se n’aprèn a basede molta experiència reflexionada és a dir,amb la capacitat d’anar relacionant unesexperiències d’observació amb unes altresi anar-ne traient petites conclusions sobre-tot dels aspectes que es van configurantcom a constant. L’experiència adquiridaal llarg dels anys d’exercir com a mestres

ens capacita per comprendre els diferentscomportaments dels nens i nenes. Capaci-tat que, en realitat, neix de l’observacióno sistematitzada; observació que hi és ique sovint no ens adonem que fem en l’es-tada i relació diària a les aules. Per contra,quan ens proposem de fer una observaciósistemàtica es adonem que hem de dispo-sar d’una bona eina per enregistrar les da-des. Encara que hi ha diferents maneresde recollir la informació, és important quela persona que observa creï la seva pròpiafitxa d’observació i si es tracta d’una einad’escola cal que, com a mínim, es trobicòmoda en la utilització.Hem parlat de globalitat i també de parà-metres, per tant ja queda evidenciada laimportància d’acotar i de parcialitzar lesdimensions abans esmentades per poderfer l’observació dels nens i nenes.

6

avaluació dissenyat en funció de l’organització delcurs i del temps disponible. Malgrat això,aquest sistema ens ajuda a realitzar un se-guiment individual i col.lectiu dels alum-nes i del grup-classe en les diferents fa-ses del curs i ens permet dissenyar acci-ons a fer que seran revisades sistemàtica-ment en cadascuna de les sessions d'ava-luació.

ESTRUCTURA– Avaluació prèvia dels alumnes amb di-

ficultats detectades en cursos anteriors:• informació de l'anterior tutor• avaluació inicial del grup• departament d’orientació amb conei-

xement del material (tests passats).– Preavaluació (començaments de no-

vembre). Dificultats en iniciar el curs:• valoració inicial del grup• anàlisi dels alumnes amb dificultats• accions a realitzar• enumeració dels alumnes punters de

la classe.– Avaluació final del 1r trimestre:

• valoració de les accions endegadessobre els alumnes i el grup

• anàlisi de notes: alumnes problemà-tics, alumnes a destacar

• accions per el 2n trimestre.– Preavaluació (febrer-març). Avaluació

contínua:• anàlisi de les accions realitzades pels

equips corresponents• exposició dels possibles alumnes de-

tectats amb problemàtica nova• anàlisi, d’un per un, d’aquells alum-

nes mitjans i punters del grup queno hem parlat perquè el seguimentera “normal”

• accions a realitzar.– Avaluació final del 2n trimestre:

• valoració de les accions endegadesdurant el curs

• grup i alumnes• anàlisi de notes• accions a prendre en el 3r trimestre.

– Preavaluació 3r trimestre (abril-maig):• valoració del progrés dels alumnes,• presa de decisions any vinent. (cicle

o etapa).– Avaluació final del 3r trimestre:

• anàlisi tots els alumnes• notes• progrés• accions any vinent...

EL VEL VEL VEL VEL VALOR DE LA PREAALOR DE LA PREAALOR DE LA PREAALOR DE LA PREAALOR DE LA PREAVVVVVALUACIÓALUACIÓALUACIÓALUACIÓALUACIÓManel Nicolàs - Col·legi Calassanci

El sistema de preavaluació és una formadinàmica i progressiva de valoració delprocés d’aprenentatge dels alumnes.La preavaluació és un mètode que es basaen la prevenció i anàlisi del progrés for-matiu i dels resultats de l’acció docent. Ésun sistema continu i flexible perquè enlla-ça directament amb l’avaluació, en la va-loració dels resultats i sobretot en l’anàli-si de les accions engegades pel que fa altractament de la diversitat.L’esquema que a continuació exposemés un dels possibles plantejaments i està

PAPER DELS ESPECIALISTESEN L'AVALUACIÓAscensi Laglera - Escola Pia de Caldes

Hem reflexionat, discutit, planificat i, so-vint, caiem en el parany de comparar l’ava-luació amb el rendiment acadèmic del’alumnat. Tenim molt clar que l’avalua-ció ha de ser una tasca compartida entrel’equip docent, la família i l’alumne im-plicat. Si ens centrem en l’equip docent,cal destacar la intervenció de diversos mes-tres a l'aula i també és important que cadaprofessor assumeixi el seu rol. És ben certque el tutor és l’encarregat de coordinarla tasca educativa del grup, és qui interac-ciona amb la resta de docents totes lesqüestions que afecten els seus alumnes,però no és menys important l’aportacióque pot fer cadascun dels especialites queintervé en el procés d’aprenentatge de cadagrup i de cada alumne. Cal que tots elsmestres que intervenen en el grup, d’unamanera o altra se sentin implicats i esti-guin assabentats de l’evolució que van fentels alumnes i així puguin participar i assu-mir els acords i mesures educatives mésadients. L’aportació dels especialistes potser molt interessant i complementària a ladel tutor ja que cada especialista, per lescaracterístiques de l’assignatura que im-parteix, per la seva manera de fer i fins itot per les mateixes preferències de l’alum-nat, té experiències amb el grup o ambl’alumne diferents de les que pot tenir elmateix tutor.

7experiència

avaluacióA SECUNDÀRIA, ¿TOTS ELS ALUM-NES SABEN EL MATEIX?Jordi Viñas - Escola Pia de Terrassa

Un aspecte dels més importants de l’ense-nyament secundari obligatori és la valora-ció que es fa dels alumnes al final d’unaetapa. Cal partir d’una valoració individu-alitzada mitjançant la qual cada alumne hade ser tractat individualment i diferenciatde la resta dels seus companys, per tant,és important i imprescindible de tenir encompte el seu procés d’aprenentatge. L’a-valuació ha de complir dues funcions: peruna banda ha de permetre que l’ajut peda-gògic estigui ajustat individualment a cadaalumne i per l’altra ha de valorar fins aquin punt s’ha aconseguit aquests propò-sits. Això vol dir que s’ha de valorar el ni-vell i/o nivells a què ha d’arribar cadaalumne, independent de la resta de l’alum-nat a partir dels objectius terminals de ci-cle i dels continguts que constitueixen laconcreció de les intencions educatives.La base de tot aquest sistema està en lacomprensivitat del sistema educatiu del’ESO. No tots els alumnes han de saber ohan de fer el mateix per superar una etapa,sinó que cada un s’ha de poder valorar se-gons les seves possibilitats i el seu propiprocés d’aprenentatge.Fer això crea veritables inquietuds en elprofessorat, acostumat a valorar els alum-nes a partir d’uns mínims establerts igualsper a tots.Crec que la clau està en saber fer la valo-ració global i no només en voler avaluarl’àrea o la matèria, sinó en poder arribaral global del procés d’aprenentatge de cadaalumne. És així com es podrà veure l’asso-liment que cada alumne fa dels objectiusgenerals d’etapa que se li han anat propo-sant. Caldrà diferenciar el procés d’apre-nentatge d’un alumne al qual, per les se-ves característiques i necessitats, se li hafet una adaptació curricular d’un altre queno ha necessitat aquesta adaptació. En elmoment d’avaluar-valorar, l’equip de pro-fessors -la junta d’avaluació- mirarà -d’uni altre- si han aconseguit els objectius quese’ls havia marcat; si és així, si han fet unaprogressió en el seu procés individual d’a-prenentatge hauran de tenir una valoraciópositiva. És important que entenguem queno tots els alumnes han de saltar l’obsta-cle a la mateixa alçada sinó que cadascú

ho ha de fer segons les seves possibilitats.En aquest moment és on pren cos i impor-tància el consell que la Junta d’Avaluaciódóna a cada alumne per orientar-li el camíque haurà de seguir un cop acabada l’eta-pa obligatòria. Que un alumne no seguei-xi les orientacions que se li fan, no hauriade ser motiu de preocupació per al profes-sorat ja que el professor no avalua el quefarà cada alumne sinó el que ha fet durantel cicle.Acceptant aquest plantejament de valora-ció global i individual, cal que mirem quinscriteris s’han d’establir per valorar cadas-cun dels alumnes al final d’una etapa.Tots els professors que intervenen en elprocés d’ensenyament-aprenentatge for-men la Junta d’Avaluació tenint en comp-te el grau assolit dels continguts i de lescapacitats de l’àrea segons el disseny cur-ricular que s'ha fet a cada alumne. Tambécal que faci una valoració global per deci-dir si l’alumne ha adquirit les capacitatsque corresponen al cicle que acaba de fina-litzar tenint, sempre present, tot el procésd’aprenentatge d’acord amb les seves pos-sibilitats. En la valoració final, la Junta

d’Avaluació decideix si un alumne superal’etapa o ha de continuar un any més en elcicle. Cada alumne és diferent i fa la sevapròpia progressió.Per desenvolupar adequadament aquestprocés d’avaluació, el nou sistema educa-tiu posa l’atenció en el seguiment que esfa de cada alumne per poder valorar i de-terminar, en cada un d’ells, les seves veri-tables capacitats. Si no es fa un esforç peravaluar els alumnes des de la comprensi-vitat tenint en compte la diversitat, de pochaurà servit el canvi del model educatiu.

8

avaluació L�AVALUACIÓ QUALITATIVA OPERDRE LA PORA LA SUBJECTIVITATEsteve Federico - Escola Pia de Calella

L’avaluació és una eina per a l’educaciódel nostre alumnat que es caracteritza perl’emissió de valoracions -en part subjecti-ves- que fa el mestre sobre el progrés queprotagonitza l’alumne en el seu procéseducatiu.El nou concepte de l’avaluació destaca queha de ser contínua, criterial, formativa.Una avaluació dels processos (més que nopas dels resultats) ens està empenyent,necessàriament, vers un recull exhaustiude dades: una quantitat ingent de notes,símbols i qualificacions de tota mena pera cadascun dels diversos blocs de contin-guts... que omple les nostres llibretes deseguiment i d’avaluació de l’alumnat.Certament, pot passar que els arbres no ensdeixin veure el bosc. Pot passar que, acla-parats per “les notes” (per nombres!), nopuguem escapar-nos de les mitjanes, tanfredes, per avaluar. Evitem-ho, sempre quepuguem! L’avaluació, que es vol qualita-tiva, ha de fugir de les normes estadísti-ques i dels processos educatius (i, per tant,avaluatius) tancats i estandaritzats. Con-tràriament, cada vegada ens hem de fixarmés en les situacions educatives que escreen a l’aula i observar-ne, per a cadaalumne, allò de qualitatiu que el pot aju-dar a créixer, que l’acosti significativamentals objectius generals d’etapa.La nova avaluació, que ens permet fugirde la “cotilla” quantitativa que ens estre-nyia fins ofegar la riquesa dels matisos ide la diversitat, ha de cercar ara, tossuda-

ment, una concepció integradora: la quepren com a referent els objectius generalsd’una etapa, és a dir, les capacitats que hemd’ajudar a assolir al màxim a cadascun delsnostres alumnes. Perquè avaluar és, final-ment, una tasca de l’equip educatiu quevalora, sobretot, com des de cada àrea hemajudat, entre tots, a assolir els objectiusgenerals previstos; i això, ens fa renunci-ar a l’exigència que s’assoleixin tots i ca-dascun dels objectius de totes i cadascunade les àrees.Quan avaluem estem realitzant, sobretot,una interpretació qualitativa del que ob-servem dels nostres nois i noies. Les einesper fer-ho així les ha de construir cadascúi cada equip. Però, respondre aquestes pre-guntes ens pot ajudar a reflexionar:Les correccions de les activitats poden sermolt valuoses per a l’alumnat si realmentels diuen coses interessants: ¿és gaire sig-nificatiu que la informació que donem alnoi sigui només “tens un 6”?¿Els informes d’avaluació expressen ob-servacions que orienten el qui els llegeixsobre què cal rectificar o com millorar?Reconeixen prou clarament els progres-sos? Què fem, a la pràctica, en les Juntesd’Avaluació? Vetllem prou perquè l’ordredel dia de les reunions d’avaluació perme-ti, a l’equip educatiu, compartir les valo-racions dels progressos de cada alumne?Si ens responem aquestes i d’altres qües-tions, sense por, descobrirem que és moltimportant (potser prioritari?) que la inno-vació educativa també arribi a l’avalua-ció.Us animo a dissenyar-vos eines noves, ala vostra mida, que us ajudin a avançar versuna avaluació més qualitativa.

* El proper número anirà dedicat a «Recursos Internet».

ÁLVAREZ MÉNDEZ, J.M. – El alumnado. La evaluación como actividad crítica de aprendizaje. «Cua-dernos de Pedagogía, núm. 219.

FÉNÉYROU, R. – Avaluació i diferenciació. Butlletí Col·legi Oficial Doctors i Llicenciats de Catalun-ya, núm. 73. Barcelona, 1990.

JORBA, J; SANMARTÍ, N. – L'avaluació: una peça clau del dispositiu pedagògic? Guix, núm. 182.ROSALES, C. – Evaluar es reflexionar sobre la enseñanza. Narcea. Madrid, 1990.

per saber-ne mésper saber-ne més

9

estudiemper millorar

Avaluaciódels objectius

Una experiència de planificació

La forma de planificació id�avaluació del centre queduem a terme a l�escola té, almeu entendre, la virtut de seroperativa i de portar implícitun vessant avaluador,indispensable a l�hora deplanificar.

El treball per objectius.L’Assemblea de les Institucions Escolarsproposa que les escoles treballin per ob-jectius.Explicat de manera simple, el treball con-sisteix en proposar-se accions avaluables,que permetin fer realitat els objectius plan-tejats. Cada acció té un responsable, unadata d’inici i un termini d’acció i d’ava-luació. Durant el curs es va fent el segui-ment de les accions realitzades i es va re-cordant el que toca preparar. S’acaba elcurs amb un informe valorant les accionsrealitzades i explicant les que no s’hanpogut dur a terme. L'informe és un bon ele-ment de cara a l’avaluació de l’escola.

L’opinió dels professorsUn primer element ha estat fer esment al’objectiu de l’Assemblea. El segon es con-figura com a vertebrador de la nostra me-todologia: l’entrevista amb tots els profes-sors el tercer trimestre, on cadascun dónaa conèixer l’opinió que té de l’escola, del’organització, dels resultats obtinguts, delprojecte curricular, així com aspectes méspersonals respecte a la valoració del propitreball, les dificultats, els projectes perso-nals, els suggeriments. L'entrevista és unaoportunitat per donar suport al professo-rat i fer llista de tots els aspectes a reflexi-onar i que s’hauran de fer presents en elmoment de planificar el proper curs.

L’opinió dels pares: un element d’avalu-ació externUn tercer element és conèixer l’opinió delspares. Això ens permet de tenir una infor-mació molt útil per poder valorar el tre-ball realitzat i introduir-hi millores. A fi-

nal de curs, convoquem una reunió ambpares de totes les etapes intentant que pu-guin fer -en petits grups- un debat obertsobre tots els aspectes de l’escola per de-terminar-ne els aspectes més forts i travatsi els que encara es consideren poc presentso potser més fluixos. El compromís de l’es-cola és el de lliurar-los una acta del con-tingut de les diferents reunions i un co-mentari sobre les resolucions que com aescola hem pres per anar millorant.

El Claustre del mes de juny.L’equip directiu recull tota la informaciói n'elabora un informe que és presentat alclaustre de professors, el mes de juny, perdebatre'l i contrastar-lo amb tot el profes-sorat. Els suggeriments i/o esmenes pre-sentades marquen les gran línies i l’orien-tació de l’activitat escolar durant el curssegüent.

Un darrer element: la participació.Els professors -en grups reduïts- partici-pen en el desenvolupament dels objectiusde l’Assemblea i durant el curs participenen els grups de millora, una altra forma departicipació que multiplica la nostra ca-pacitat de treball i que ens permet de fermoltes innovacions. Aquesta organitzaciópermet que persones motivades i/o exper-tes puguin reflexionar algun tema i/o as-pecte de l’escola i elaborar-ne una propos-ta.A través d’aquests grups de millora hemtreballat i avançat en temes com l’atencióa la diversitat, els eixos transversals, elsreglament de règim interior, l’avaluació alfinal d’etapa en la secundària, el pas d’in-fantil a primària, el pas de primària a se-cundària...Aquesta forma de combinar tots els ele-ments ens permet tenir una organitzacióàgil i operativa dels objectius ifa veure que el treball d’avalu-ació del centre es tradueix enaccions concretes que perme-ten millorar la nostra acció.Joan Vila - Escola Pia Sabadell

10

Noticiari breuactualitat

UN VIDEO NOUCal dir, encara que ja ho sap tothom, que, enmotiu dels 400 anys, s’ha volgut fer un nouvideo de l’Escola Pia per donar a conèixer atothom, sobretot als pares, la renovació i ac-tualització de tots els aspectes que configurenla nostra escola -pedagògics i espirituals, re-cursos i tecnologia -. Si bé dóna una visió ge-neral de tota l’Escola Pia, hi ha un momentfinal en què es posa de relleu la genuïtat decada una de les escoles.

CORREU ELECTRÒNICPER MITJÀ D�INTERNET

A partir del dia 30 de novembre, les adrecesde correu electrònic de la intranet es traspas-sen a Internet. Això ens permetrà de disposard’una adreça de correu electrònic d’abast mun-dial i alhora reduir el cost de la trucada ja quela realitzarem per mitjà d’Infovia. Els qui vul-gueu una adreça de correu electrònic parleu-ho amb el responsable d’informàtica de l’escolai us informarà de tot el que cal fer.

VIATGES DE FORMACIÓGràcies al patronatge de la “Fundación SantaMaría” directius de Caldes, Mataró, NostraSenyora, Olot, Sarrià, Tàrrega i Terrassa i mem-bres de l’Equip de Gestió han realitzat unesvisites de formació a l’estranger. Uns vanconèixer escoles de Flandes i Holanda i els al-tres van estar a París. Tant una com l’altra hanresultat ser molt positives per les noves pers-pectives descobertes i per la reafirmació endeterminades línies d’actuació pedagògica ini-ciades a casa nostra. Ben segur que en sortiranelements de reflexió sobre la nostra actuació iesperem que s’obrin noves alternatives.

DEBAT TELEMÀTICA finals de novembre iniciarem una nova ex-periència: els debats telemàtics. Un dels objec-tius d’aquests debats és utilitzar i familiarit-zar-nos tots plegats -alumnes i professors- amb

el mitjà. A partir d’un cas més o menys fictici,s’obrirà el debat d’un tema d’interès per a alum-nes i professors que facilitarà la reflexió. Do-nar la nostra opinió de cara a l’ordinador, potser tota una experiència! A la pàgina principalde la Web (http://www.epcat.net) de l’EscolaPia, hi trobareu, a finals de novembre, el pri-mer cas. Animeu-vos a participar-hi.

ACTE UNITARI DELS 400 ANYSEl 26 de novembre, a totes les escoles, hi hahagut un acte commemoratiu dels 400 anys del’inici de l’obra de l’Escola Pia. Simbòlicament,s’ha fet de forma igual i en hora semblant atotes les escoles; en moltes d’elles amb tots elsalumnes reunits conjuntament. Es pretén querenovem avui aquell clam de Josep de Calas-sanç de fer possible una escola per a tots elsnens i nenes del món i que reconeguem la sortque tenim a casa nostra de poder gaudird’aquest servei. I, sobretot, que reafirmem elvalor que per a nosaltres té l’educació des dela primera infància.

BALAGUER

VISITA DE LA DIRECTORA GENERALEl 18 de novembre la Sra. Mª Àngels Gonzàlez,Directora General d’Ordenació Educativa, vi-sità l’escola acompanyada del subdirector ge-neral Sr. Pere Solà, del Delegat Territorial aLleida, de l’Inspector en cap i de l’inspectorde l’escola. Periòdicament realitza visites perconèixer el funcionament de les escoles, par-lant directament amb docents i alumnes i ambl’equip directiu. S’interessà pel procés de lec-toescriptura, l’organització de l’ESO i el plan-tejament del tractament de la diversitat.

REGALS COMMEMORATIUSEn ocasió dels 400 anys de la tasca escolar deJosep de Calassanç, i perquè tots recordem quesom hereus d’aquesta tradició, s’han fet unsobsequis simbòlics amb l’eslògan de 400 anysd’escola per a tots. Els més petits han rebut unllapis, els alumnes del cicle superior de pri-mària un còmic, els d’ESO un regle i els mésgrans un calendari de sobretaula; en aquestsdos darrers objectes hi ha també algunes infor-macions sobre l’Escola Pia catalana a fi quel’alumnat conegui millor la nostra oferta edu-cativa. Els docents han estat obsequiats amb lareproducció d’un quadre encarregat expressa-ment per aquesta ocasió a l’artista RodrigoMartínez (antic alumne, docent i dissenyadorde Papers en la seva nova etapa).Des de l’Equip de Gestió del Secretariat espretén reforçar els vincles d’identificació detots en el projecte comú amb aquests elementssimbòlics.

11

Noticiari breu actualitat

TROBADA FESTIVACom cada any als voltants de Sant Josep deCalassanç, s’organitza una trobada amb un cen-tenar llarg de docents de totes les escoles, enreconeixement a la dedicació a la tasca de cadadia. Enguany s’ha fet a l’escola de Terrassa ihem comptat amb l’actuació del Cor Montse-rrat de la mateixa ciutat que, amb la col·la-boració d’actors, ha interpretat el Bestiari dePere Quart, amb música de Manuel Oltra.

NOSTRA SENYORA

BONA SORTA UNA NOVA ORQUESTRA

L’Escola Pia Ntra.Sra. ha tingut la iniciativade crear una orquestra que coneixerem amb elnom de GERSHWIN. Isabel Costas -profes-sora de l’escola i directora professional- en seràla directora.El dia 12 de desembre, a les 9 del vespre, es-teu tots convidats al concert d’inauguració quetindrà lloc a la sala d’actes de l’escola ambobres de Vivaldi, Bach i Corelli.

I LA CAMINADA D�AQUEST ANY?Sota el títol de Caminada per l’Esperança i totcelebrant els 400 anys d’Escola Pia, més de400 nois i noies de 4rt d’ESO de totes les es-coles han realitzat la tradicional caminada dela festa de Sant Josep de Calassanç. La ruta,enguany urbana, va fer que els participantspassessin per una vintena d’associacions i en-titats de Barcelona on la solidaritat i el serveid’alguns voluntaris i professionals aporten unsigne d’esperança a d’altres ciutadans neces-sitats de futur. Esperem que actes com aquestvagin fent possible el creixement dels nostresalumnes en la dimensió social i de servei en-vers aquells més necessitats.

PREMISANT JOSEP DE CALASSANÇ

Els alumnes finalistes de cada escola hanpresentat el seu treball «Com presentaries santJosep de Calassanç als teus companys?» aljurat constituït pels PP. Joan Florensa i CarlesMascaró i el Sr. Jordi Cadevall.Tots els treballs presentats han estat elaboratsamb molta originalitat. Desitgem molta sort alfinalista de cada escola, i felicitem tots elsparticipants.

TROBADA JOVEEls passats dia 8 i 22 de novembre ha tingutlloc les trobades joves del 1r trimestre. El dia8, alumnes de 3r,4rt d’ESO i 1r i 2n de Batx.de les diferents escoles van fer la trobada a Ca-lella. El dia 22, un altre grup d’alumnes de 1ri 2n d’ESO es trobaren a Igualada. Uns i al-

L'Equip de Gestiódel Secretariat

us desitja un bon Nadal.

tres, molt ben atesos per cada una de les esco-les acollidores, van dedicar la trobada, emmar-cada en els 400 anys d’Escola Pia, a estonesde reflexió i de joc. Que ocasions de trobadacom aquestes els siguin profitoses per apro-fundir i reflexionar sobre la seva pròpia vida ila dels altres.

TÀRREGA

UN NOU FULL INFORMATIUFins al curs passat 96-97 fèiem la revista «ElPòtol», que sortia un cop al trimestre. Tot i quecontinuarà sortint, a partir d'aquest curs iniciemuna segona publicació, que sortirà cinc copsl'any, titulada «Full Informatiu», que preténinformar més immediatament i puntual de lesnotícies de la vida de l'escola.

Viureés confiar malgrat tot;és esperar malgrat tot;és somriure malgrat tot.Però,també és admirar-se, perquè val la pena;també és il·lusionar-se, perquè val lapena;també és somniar, perquè val la pena;i és abraçar-ho tot,perquè,com podríem viure sense abraçar?

Jordi Llimona

12

contrapunt Final de trimestre:Què notes? Què, notes?Variacions sobre un tema molt nostrat

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 441 00 04 - Fax: 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

DESEMBRE

• 2 Reunió PAI 4t, de les 10 a 2/4 de 2 del migdia.

• 4 Formació d'administradors, de 2/4 de 10 ala 1 del migdia.

PAI-ESO, de les 10 a 2/4 de 2 del migdia

• 9 Àrees ESO, de les 4 a les 6 de la tarda. Ma-temàtiques.

• 11 Reunió coordinadors FP, de les 4 a 2/4 de 7de la tarda.

• 20 Trobada presidents APAs amb el SecretariGeneral.

• 25/26/28 Pessebre vivent a Tàrrega, de les 6 ales 9 del vespre.

GENER

• 12 CEP-2. Presentació de materials de 2/4 de 4a les 6 de la tarda.

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

Benvolgut alumne,He quedat un xic sorprès dels resultats ob-tinguts aquest trimestre. Reconec que hau-ria pogut fer algunes coses d’una altra ma-nera i que, potser, m’he refiat d’apuntsd’altres anys o he cregut que podria im-provisar millor.Però també em sento valorat injustamenti de forma massa dura. Em sembla que nos’ha tingut del tot en compte l’esforç rea-litzat i les meves problemàtiques perso-nals. (I no goso dir massa que alguns emtenen mania).Estic disposat a millorar i voldria una al-tra oportunitat i -sobretot- que no se m’eti-queti com a poc interessat o com a desor-ganitzat. Espero que les vacances m’aju-din a reprendre nou alè per aquest curs quees presenta més dur que no preveia.Que tinguis un bon Nadal.Cordialment,

Joan, cicle A, departament B

Benvolguda mestra,Hem arribat al final del primer trimestre iés l’hora d’una primera valoració global(altrament dita avaluació sumativa). Calreconèixer un cert esforç, però de cara alproper trimestre cal més regularitat i pla-nificació en la feina i una mica més de tre-ball diari.També s’ha de millorar la motivació i l’in-terès en acabar les coses: que no siguintan mecàniques i repetitives sinó més cre-atives i més adaptades a les noves situaci-ons.No detectem problemes de disciplina, peròtampoc massa col·laboració en aquellesactivitats que són valuoses per a l’educa-ció integral: també en aquest aspectes es-perem una millora.Que passis unes bones vacances.Afectuosament,

Carla, del grup BZum-Zum

• 13 Reunió PAI 5è, de les 10 a 2/4 de 2 delmigdia.

• 15 Formació administradors, de 2/4 de 10 a2/4 de 2 del migdia.

• 19 Coordinadors de pastoral, de 4 a 2/4 de 7de la tarda.

• 20 Àrees ESO, de 4 a 6 de la tarda.

• 23-26Formació responsables borsa de treball iformació ocupacional, de les 10 del matí ales 6 de la tarda.

• 27 Reunió PAI 6è, de les 10 a 2/4 de 2 delmigdia.

• 29 Formació batxillerats, de 4 a 2/4 de 7 de latarda.

• 30 Dia escolar no-violència (DENIP), a Cale-lla.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

agenda