IX Jornades d’ètica i Món Contemporani “Una nova economia. Més enllà de l’oferta i la demanda”

L’objecte d’aquesta ponència és exposar un resum de la feina feta en el

procés de reflexió i elaboració d’un marc teòric que respongui als reptes que ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos: 1) La confiança entre cultures 2) El model de l’Economia del Bé Comú 1) La confiança entre cultures La confiança entre cultures l’analitzem des de dues vessants diferents, la de gènere i l’ètnica que se solapen i ens permeten entendre millor les relacions humanes que si ho fem només des de cada una de les vessants separadament. a) de gènere

Les dones representem més de la meitat de la població mundial en nombre, però la nostra capacitat de decisió és molt inferior, això fa que treballem molt en tasques que són imprescindibles perquè la humanitat pugui progressar, però que no tinguem la capacitat de decidir en quina direcció i sentit volem que ho faci.

Hi ha dos tipus de tasques imprescindibles perquè la humanitat progressi: les tasques reproductives o de cura i les tasques productives.

Les primeres son les que permeten reproduir les condicions de vida necessàries per a que es puguin produir les segones, sense les tasques reproductives és impossible dur a terme les productives, però el mercat en l’actual model econòmic gairebé no les contempla i dona per suposat que es poden obtenir a un cost quasi nul i per tant, només té en compte els costos i valora, les tasques productives. Aquest “error conceptual” ve donat perquè durant segles els costos d’obtenció d’aquests bens i serveis reproductius han estat ínfims.

Fins a les darreries del segle XX, quan la presa de consciencia per part

de les dones del seu dret i obligació a contribuir a les tasques productives (mentre els homes encara no han entrat a ocupar-se de les tasques de cura i reproducció) ha fet que recaiguessin sobre elles ambdues tasques. Aquest fenomen ha mostrat, en la línia del que fa molts anys proposen els moviments feministes i ecologistes que el sistema requereix un canvi de paradigma que permeti introduir a la cadena de valor els costos reproductius.

b) ètnica

L’altre fenomen que marca les darreries del segle XX i que defineix el segle XXI es la globalització que fa que els fluxos migratoris siguin molt importants i molt més “porosos” del que ho havien estat en segles anteriors.

Mai els humans de diferents cultures havíem estat tant barrejats: blancs,

negres, xinesos, dones, homes, homosexuals, heterosexuals, cristians, musulmans, budistes, que abans vivien en compartiments estancs i només sabien de l’existència dels altres per la gent que havia viatjat o que havia tingut molta curiositat i que havia volgut conèixer altres maneres de viure, mentre la majoria de la gent passava tota la seva vida en grups molt homogenis.

Al segle XIX si per exemple, eres una dona blanca d’un poble de

Catalunya, molt probablement, no veuries mai un xinés o un musulmà i només et relacionaries amb els homes de la teva família. Avui tots estem barrejats i encara que no t’agradi viatjar, al teu poble i a la teva feina hi vindrà gent que parlarà llengües estranyes, tindrà cultures diverses, menjarà coses que la teva besàvia no va veure mai i tractaràs amb molts més homes i dones dels que coneixia una persona del segle XIX al llarg de tota a seva vida.

Aquesta transformació implica que hem d’aprendre a respectar valors d’altres cultures que per als nostres avantpassats eren inacceptables i això comporta un trasbals dels valors que cal tenir en compte, per evitar que és generin pors i hem de promoure el coneixement i la confiança entre les persones de cultures diferents. 2) El model de l’Economia del Bé Comú (EBC)

Totes aquestes transformacions fan que el model econòmic basat en l’assignació de bens i serveis a través del mercat i els sistemes de govern democràtics basats en la sobirania popular que han demostrat ser les més eficients i justos al llarg de la història és trobin en aquests moments davant d’una profunda crisi i necessitats de noves estructures i mitjans que els permetin continuar guiant a la humanitat cap a una situació de justícia i maduresa.

Es per això que aquest model beu de tots els coneixements previs que

tenim de gestió de l’economia i la societat i proposa ampliar els objectius de l’economia per a la:

a) Microeconomia: Benefici Financer + Contribució al Bé Comú b) Macroeconomia: Producte Interior Brut + Producte del Bé Comú Mantenint el mercat com a mecanisme d'assignació de recursos i la

democràcia com a sistema polític, reconeix la ineficiència i la manipulabilitat com els problemes a resoldre i proposa:

a) Ineficiència: els problemes d’eficiència són provocats per les externalitats (costos que no son reconeguts com a tals per qui els genera) és resolen amb "drets de propietat ben definits”. En la proposa del model de l’Economia del Bé Comú (EBC) la societat ha de definir molt clarament quins drets de propietat atorga i ho ha de fer de manera democràtica, per consens sistèmic (forma de votació democràtica basada en que guanya la proposta menys rebutjada i per tant la que genera menys dolor en la població). b) Manipulabilitat: els problemes de manipulabilitat són provocats pel poder de mercat, el mercat és òptim quan ningú té el poder de manipular-lo i per això cal que sigui desagregable en mercats més petits i transparents. La proposta del model de l’Economia del Bé Comú (EBC) consisteix a millorar la transparència a través de l’aplicació dels criteris de la matriu de l’EBC a tots els grups de contacte (stakeholders) de les empreses que hi participen. El grup de treball BSWomenB-GWUB en col·laboració amb la UB i el moviment de l’Economia del Bé Comú (EBC) treballen en la recerca de solucions que ens portin cap a un nou model econòmic i social més equitatiu i més sostenible.

Dra. Mercè Carreras-Solanas Coordinadora EBC (UB)

Directora de BSWomenB-GWUB BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE

Barcelona, 9 de febrer de 2016