LES ARTS PLÀSTIQUES: LA PINTURA

Júlia López ValeraPresentació basada en la del professor A. Nuñez.

ÍNDEX

1.- La Pintura: Definició

2.- La Profunditat: Una Il·lusió (Perspectiva i Clarobscur)

3- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant

4- Les Tècniques Pictòriques: Fresc, Tremp, oli ...

LA PINTURALA PINTURA

La pintura és la creació d’una imatge figurativa o abstracta sobre una superfície de dues dimensions de naturalesa diversa: Mur, fusta, tela, cartró, paper, papir, pergamí....

1.- La Pintura: Definició

La pintura es desenvolupa sobre un pla: dues dimensions (alçada i amplada) i simula la tercera dimensió (fondària o profunditat) amb diferents artificis:

LA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓLA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓ

2.- La Profunditat: Una Il·lusió

-La Superposició dels objectes o formes representades .

- El canvi de mida dels elements representats.

- El clarobscur: tècnica que permet simular la profunditat mitjançant el joc de contrastos entre la llum i l'ombra.

- La Perspectiva : tècnica que permet simular la profunditat (la tercera dimensió de què manca la pintura), creant la il·lusió de l’espai en el conjunt de l’obra.

*Aquestes tècniques o artificis no són excloents i es poden utilitzar per separat o conjuntament per tal d’incrementar la sensació de profunditat de la representació.

Ampliar informació

D’entre tots aquests artificis o tècniques per simular la profunditat cal destacar en l’art occidental la perspectiva. LA PERSPECTIVA POT SER:

- Lineal ( geomètrica o cònica) quan la superfície bidimensional del quadre s’estructura geomètricament en un entramat de línies de línies rectes convergents envers uns punts anomenats punts de fuga.

2.- La Profunditat: Una Il·lusió

- Aèria o atmosfèrica quan s’aconsegueix la sensació de profunditat difuminant els contorns de les figures a mida que s’allunyen cap al fons. També amb contrastos molt marcats de lluminositat.

S’intenta representar no sols la profunditat, sinó també, l’atmosfera que envolta els objectes.

2.- La Profunditat: Una Il·lusió

ELS ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA:LA MATÈRIA PICTÒRICA

ELS ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA:LA MATÈRIA PICTÒRICA

Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant: - El pigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural,

orgànic ,inorgànic o sintètic.

- L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna una consistència pastosa.

Atenció no s’ha de confondre l’aglutinant amb el dissolvent, que és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar)

3.- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant

Se solen fer servir com aglutinants coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, resines, olis, o laclara i el rovell de l’ou.

Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques : El fresc, el tremp, l’oli, l’aquarel·la, l’acrílic, etc... cada una d’elles amb unes propietats i unes característiques diferents.

LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUESLES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES

L’element que determina cada una d’aquestes tècniques és L’aglutinant .

4.- Les Tècniques Pictòriques

L'aglutinant és l’element que condiciona el temps d’assecatge, la textura, la resistència, la lluminositat, les transparències, la possibilitat d’efectuar o no correccions, ... en suma les característiques pròpies de cada una de les tècniques pictòriques.

El FrescÉs la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur.

En el frecs es fa servir la sinòpia, és a dir un dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat.

4.- Les Tècniques Pictòriques

Consisteix a pintar el mur damunt d’una preparació encara fresca de calç o guix per tal de que el pigment passi a formar part del mateix mur.

Nomes es pot pintar quan està fresc. Requereix d’una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet fer rectificacions.

El seu principal avantatge és la seva gran durabilitat i resistència al pas del temps.

La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport.

El Tremp (Temple)

Giotto “La Madonna Ognissanti” 1306-1310

Aquesta tècnica pictòrica s’utilitzava preferentment per pintar sobre fusta (retaules) però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí.

Consisteix en enguixar una fusta polida. Un cop assecada, amb un punxó es feia el dibuix sobre el guix. Finalment s’omplien amb color els espais dibuixats.

Els pigments de colors es dissolien en aigua temperada amb aglutinants com el rovell de l’ou o la goma aràbiga.

La pintura és aplicada en capes primes que permeten la realització de transparències, quan s’asseca presenta un acabat llis i mate.

A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar i corregir en sec.

El seu us decau quan apareix la pintura a l’oli que permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants

És la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre fusta com sobre tela o qualsevol altre suport: cartró, metall...

L’Oli (óleo)

JAN VAN EYCKEl matrimoni Arnolfini (1434)

Consisteix en barrejar els pigments amb oli de llinosa o de nou.

Tot i que és una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV.

Permet treballar molt còmodament (es pot interrompre...) i admet rectificacions.

També permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més saturats i brillants.Com inconvenient principal presenta l’enfosquiment amb el pas del temps...(necessita de restauració).

Aquesta tècnica pictòrica és molt versàtil i presenta moltes possibilitats:

La pintura es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura matèrica

L’oli, també permet ampliar la gama de colors i augmenta el contrast dels tons clars i obscurs.

O bé, molt diluïda proporcionant una textura llisa...

I inclús permet la superposició de vàries capes transparents ( tècnica de veladures ).

Jan Van Eyck. L’adoració de l’anell místic. (1432) oli sobre fusta.

Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.

La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina.

Al segle XV els pintors venecians i florentins van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni de la pintura a l’oli, donant lloc a l’aparició de la pintura de cavallet.

Al principi es pintava sobre fusta, però ràpidament es va generalitzar el seu us sobre tela i arriba fins els nostres dies per la seva versatilitat i capacitats expressives.

L’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a suport el paper .

L’Aquarel.la

Barreja els pigments amb goma aràbiga i aigua.

L’aquarel·la és una tècnica que es fonamenta en la transparència dels colors.

Tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb aigua).

És una tècnica difícil ja que no admet correccions.

No utilitzà pigment. El Color és proporcionat per les tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall .

El Mosaic

Tècnica utilitzada des de la la més remota antiguitat, va assolir un gran esplendor durant l’època romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges i durant i l’imperi bizantí en la construcció de basíliques cristianes. .

Als nostres dies artistes com a Gaudí o Miró també l’han utilitzat en la realització de les seves obres.