01 proyecto ejecutivo memoria

638

Upload: paula5347

Post on 17-Jan-2016

105 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

MEMORIA PROYECTO

TRANSCRIPT

  • NDICE

    I. MEMORIA

    1. Memoriadescriptiva1.1. Agentes1.2. Informacinprevia1.3. Antecedentes1.4. Informacinhistrica

    2. Memoriaconstructiva2.1. Estadodelasfachadas2.2. Propuestadeintervencin2.2.1. Fachadas2.2.2. Impermeabilizacin2.2.3. Carpinterasycerrajeras2.2.4. Interior2.2.5. Forjadoaltillodelcoro2.2.6. Campanario2.2.7. Adecuacindelacubierta2.2.8. Adecuacindelentorno

    3. Plandeobra

    4. Clasificacindelcontratista

    5. Carcterdelaobra

    6. Presupuesto

    AnejoI.Memoriadelaestructura

    AnejoII.Memoriadeinstalaciones

    AnejoIII.Normativatcnicadeedificacin

    AnejoIV.Controldecalidad

    AnejoV.Usoymantenimiento

    AnejoVI.Programadetrabajo

    AnejoVII.Residuos

    AnejoVIII.ProteccinIglesia

    AnejoIX.POUM

    AnejoX.Mejoras

  • II. Pliegosdecondiciones(VOLUMENII)

    III. Mediciones

    IV. Cuadrodeprecios1

    V. Cuadrodedescompuestos

    VI. Presupuesto

  • I.MEMORIA

  • 1

    1. Memoriadescriptiva1.1. AgentesEl objeto del proyecto es la restauracin de las fachadas de la iglesia de Sant Vicen deVilamalla.ElpromotordelaobraeselAyuntamientodeVilamalla.ElproyectohasidoredactadoporFusesViader,ArquitectesS.L.P.LapropiedaddelaiglesiaesdelObispadodeGirona.LaredaccindelpresenteproyectoejecutivoseharealizadoconlacolaboracindeBlazquezGuanter S.L.P. para el clculo de estructuras y de Proserdom enginyeria&domtica para eldiseoyclculodeinstalaciones.1.2. InformacinpreviaLaiglesiadeSantVicenesunmonumentodenotablecalidadarquitectnicaque,construidasobreeldesnivelde la zonanortedelncleohistricodelpueblo, seerige comoelementoarquitectnicodereferenciadelmismo.Eledificioprecisadeuna intervencinenlasfachadas,yaquelapiedrapresentaimportantespatologasquedesmerecennotablementeelmonumentoalavezquesuponenunpeligroporlacadadedesplacacionesdelamisma.El interioryelentornode la iglesiahasidoobjetodeunareciente intervencinqueconsistienlapavimentacindelespacioexterioreinterior,lasupresindebarrerasarquitetnicasylaconstruccindeunnuevocancel.Lasuperficieconstruidadelaiglesiaesde285m2.Urbansticamente,elproyectoseenmarcadentrodelTextRefsde lesNormessubsidiriesdeVilamalla.FormandopartedelSistemadeEquipamientosComunitarios,claveE,grupoEc,socioculturalreligioso.La iglesia parroquial de Sant Vicen de Vilamalla est incluida dentro de la relacin deelementosdenivel1BCIL.Setratadeconjuntosqueporsucarcterosuinterssingularhandeserconsideradosesencialesparaelpatrimoniodelmunicipio.1.3.AntecedentesLasdiferenciasrespectodelanteproyectoyaaprobadosereducena lapropuestadeeliminarelcuerpoaadidoalaestructuraoriginaldelaIglesia,situadoenlaesquinasuroeste,yquesecorresponde con la salida a la cubierta y a lapropuesta, solicitadaporelAyuntamientodeconstruir unmuro que suavice la pendiente del jardn en la parte norte, paramejorar lostrabajosdemantenimientodelmismo.

    En el primer caso semejora notablemente la esttica delmonumento, pues se elimina uncuerpo extrao almismo, recuperando la formaoriginariade la fachada surde la Iglesia yrestaurandolacornisadepiedradeteriorada.Lasalidaalacubiertaseproponemedianteunatrampillametlicaintegradaenlapendientedelacubierta.

  • 2

    En el segundo caso se trata de un elemento propio del ajardinamiento, que suaviza lapendiente y que al tratarlo con acero corten se integra en elmismo. Tanto esta actuacincomolayaprevistadelaplacadodelmurodehormignexistenteconpiedrademampostera,ascomo la limpiezadeyedrasde la fachadaharnquemejorenotablemente la imagendelsectornortedelaIglesia.

    1.4. InformacinhistricaVilamallaformaparte,geogrficamentehablando,deestafranja intermediaentendidaentrelas tierras del litoral ampurdans y las suaves ondulaciones de poniente conocidas con elnombredeTerraprims.Nosesabesiexistayaenlapocaromana,aunquesunombreysituacinnosinclinanaunarespuesta afirmativa.El lugaresmencionadodesdeel974,enunabuladeBenetVI, comopropiedad del monasterio de Sant Pere de Rodes (Villa Dalmalia), dentro del condado deEmpries,dominioconfirmadoenelpreceptodelreyLotaridel982yenunaepstoladeJuanXVdel990.AmediadosdelsigloXIlacondesaErmessendadeBarcelonarestituynumerosasiglesiasalamitradeGirona,entrelascualesestabaladeViladalmalla.EnlossiglosXIIyXIIIelmonasterio de Lled posea algunos alodios. En 1698 Vilamalla era lugar real dentro de laalcaldadeSiurana.NoencontramoslaprimerareferenciaescritadeltemplodeSantVicenhastaelao1051.EledificioactualdatadefinalesdelsigloXIIoprincipiosdelXIII,cuandolasformasromnicasempiezan a dejar paso al incipiente gtico. La iglesia es de una sola nave, con plantarectangular,concabeceracuadrada,sinbsidediferenciado.Se tratadeuna iglesiaenbuenestadode conservacin conun curioso campanariodeespadaa;el interioresdeuna solanave,cubiertadebvedaapuntadayseguida,esdecir,sinningntipodeseparacinentrelanavepropiamentedichayelpresbiterio.Lapuertadeaccesoestsituadaenelmurooeste.Est formadapordosarcosdemediopuntoengradacin,que rodeanun tmpano lisoyundinteldefacturamoderna.Protegeelconjuntounguardapolvosenformadebocel,bastantedeteriorado.2. Memoriaconstructiva2.1. EstadodelasfachadasToda la fachada est construida con piedra arenisca, excepto las fachadas este y sud, quecontienenunaimportantecantidaddesillaresdepiedracaliza.Las patologas son especialmente evidentes en las fachadas oeste, norte y sur, y en lascornisas.Lacarenciadeproteccinen lapartesuperiordefrontonesycornisas,conespecialsignificacinen la fachadanorte,absolutamente llenadevegetacin,provoca retencionesyfiltracionesdeagua.Lafaltadegoteronesen lascornisasprovocaescorrentas incontroladasconlavadosdiferencialesenlasuperficie.

  • 3

    Lasfracturasyprdidasdematerialptreosonespecialmenteevidentesenlaesquinaentrelafachadasuryoeste.Otrasprdidasmspequeasypuntualesafectanal restode fachadas,especialmenteencornisas,lamolduraexteriordelrosetnoelarcodelapuertacentral.Hay que mencionar la existencia de dos grietas de dimensiones considerables, una en lafachadaoeste yotra en la fachada este. Estashan sido cosidas conunos sillaresdepiedracalcrea (diferente al resto de la edificacin), que ya aparecen en una fotografa del 1918,facilitadaporelInstitutoAmetllerdeArteHispnico.Es especialmente significativo el deterioro sufrido en el remate de la fachada con unaimportanteerosiny laconsecuenteprdidadematerialptreoen lospilaresquesostienenlascampanas.Elmalestadodeconservacindelacubiertaplanaylafaltadeproteccinantela lluvia, plantean problemas de filtraciones y humedades en los distintos encuentrosconstructivos.Engenerallaspatologasquesereflejanenelplanocorrespondienteson: Suciedadycostras.Lminas compactas de material en la parte externa de la piedra, resultado de unatransformacinsuperficial,dondesuscaractersticas fsicoqumicassonparcialo totalmentediferentesalasdelsustratoptreosobreelcualseasientan.Estacostrarecibediferentesnombres(ptinasnegras,biognicas,etc)enfuncindelagenteresponsabledesuformacin:holln,cuandosobrelacalizaactaelcidocarbnicoresultantedelacombinacindelvapordeaguaydelanhdridocarbnicoatmosfricos,quealreaccionarconelcarbonatoclcico,danlugaraunbicarbonatoclcico,sustanciaaltamentesoluble.Elaguadelluviadiluyeestecompuestoyloarrastrahastalasuperficiedelasfbricasdurantelos ciclos de humectacin y desecacin, y en ambiente seco se evapora el lquidoprecipitndose el carbonato clcico que se acumula dando lugar a la costra de holln, yacelerandoladegradacindelarocaalfavorecerlaacumulacindehumedad.Estacostrafavorecelaretencindelahumedadyaltenerunmayorcoeficientededilatacintrmica aumenta las probabilidades de desprendimientos. Los ciclos repetidos (el aguadisuelveymoviliza las salesystas se recristalizanalevaporarseen la superficie)producenuna redistribucin del material, debilitando el ncleo de la piedra, produciendo unaestratificacinen trescapasdelmaterial,de fuerahaciaadentro:unacostrasuperficial,unacapadescohesionadaalacualsehasacadomaterial,yfinalmentelarocainalteradayenbuenestado.El ligadoentre losdiferentesestratosesdeficienteproducindoseunadesplacacin,queconeltiempoyporaccindelagravedad,producedesprendimientosqueexponenalaintemperiepartesescondidasdelapiedrareinicindoseelprocesosobrelapiedrasana.Afectacionesporsales.Estdirectamente relacionadacon lasacumulacioneshdricas resultantesdelmalestadodecornisas y elementos estructurales protectores. Las aguas aciduladas penetran en la piedraaprovechandolasjuntas,porosidadycapilaridadpropiadelamasalticaoporotrascausas.Lassalesqueseproducencomoresultadode ladisolucinde lapiedra,morteros(presenciaatmosfrica),quedancercadelasuperficiecuandoseevaporaelaguaquelascontena.Estas

  • 4

    salescambiande tamaodebidoa sucarcterhigroscpico, loqueprovocaunconjuntodelesionesmuynocivasparaelsustrato.Biodegradacin.Esdebidoalaaccinindividualy/ocombinadade:

    Vegetales(superioreseinferiores)MicroorganismosAves

    Losmicroorganismossonseresdegradadorespornaturaleza.Bsicamentesuactividadnocivaest sujeta a la produccin de cidos inorgnicos, orgnicos, agentes quelantes, agentessurfactantes,produccindepolisacridosyaccionesfsicasconcretas.Paracitarunejemplo,loshongosylquenesfavorecenlaretencindehumedad,actancomoverdaderasesponjasconconsiderablescambiosdevolumenen funcinde la saturacindelambienteydelrgimendeprecipitaciones.Los lquenes daan la piedramediante la excrecin de cidos orgnicos resultantes de suactividad vital y tambinmecnicamente por la penetracin del rizoide y la alternancia deexpansiones y contracciones ya citadas, en colaboracin con el agua durante las heladasinvernales.Eldeterioroessuperficialpenetrandoslounosmilmetrosdesdelasuperficie.Por otro lado, las aves buscan cobijo y anidan en aquellos lugares protegidos de salientes,cornisas y agujeros. La acumulacin de detritus est circunscrita a lugares concretos,suponemosquedebidoalsoleamientoylascorrientesdeairequehacendeestoslugareslosmsadecuados.Lacombinacinde lashecesconelaguade lluviaatacaelcarbonatoclcicotransformndoloennitratoclcico,que,alserlavadoporelaguadelluviadisgregalapiedraylavuelvepolvosa.La existenciade abundante vegetacin a la fachadaNorte,provoca tambin,problemasdehumedadyafectandirectamentea lapiedrade laconstruccin,penetrando las racesenelinteriordelapared. Depsitossuperficiales.Formadospor laacumulacindepolvo,holln,excretasyotrosmaterialesque sedepositantantoensuperficieshorizontalescomoverticales, localizndoseen lasaperturasde losarcos,sobremnsulas,cornisasPresenciadeelementosferrosos.La presencia en la fbrica de elementos metlicos, concretamente de naturaleza ferrosa,provoca la fractura de la piedra. El hierro cuando recibe agua se oxida aumentandosignificativamente el volumen, lo que provoca presiones y tensiones en la piedra que locontiene.Laposterior fracturay tambindesprendimientode lamasa lticaafectadaesunaconsecuencia secundaria, pero de gran importancia para la conservacin, consolidacin ycohesindelasfbricas.

  • 5

    Grietasyfracturas.Casisiempreestetipodelesionessondebidasalaaccindeagentesfsicos,muyrelacionadoscon fenmenoscrioclsticos.Nosedescartagrietasproducidasporasentamientodiferencialde los paramentos, puesto que las ya mencionadas grietas de las fachadas oeste y esteresponderanaestapatologa.Prdidadevolumen.Setratade laprdidaparcialdemasaptrea,por laconcurrenciade lesionescomogrietasyfenmenosdegelofraccin. Intervencionesanteriores.Se tratadeantiguasactuacionesencaminadasa resolverproblemaspuntuales (comopuedeserlareposicindemorterodejuntasconcemento),conmaterialespocoafortunadosodeescasaintegracinconelsoporte.Conelpasodeltiempoestematerialaadidosedesprende,perdiendo sus funcionesenelmejorde los casosyprovocandoafectacionesdiversasen suentorno.Juntasenmalestado.La accin lixiviadora del agua se hace sentir sobre los morteros que cubren las juntas,disgregndolos,entreotras razonespor ladescomposicindelcarbonatodecalcio.La juntaquedaexpuestayatravsdeellapenetraelagua, loquepropicia laretencindehumedad,permitiendoalavezelcrecimientodeplantas,microorganismos,disgregacin,etc.Deterioro.Modificacinocambiodelmaterialptreoque implicaunempeoramientoodisminucindesus caractersticas fsicomecnicas. El deterioro diferencial es el deterioro desigual,condicionado por la heterogeneidad en la composicin, textura o estructura del materialrocoso,yqueda lugaranivelesdedegradacindiferentesdentrodeunamismapiedra. Laexistencia de diferentes niveles de degradacin de los materiales ptreos, dentro de unconjuntodeestosconstituyeundeterioroselectivo.Escorrentas.Se trata de lamigracin de losmateriales degradados y agua desde las zonas superiores,observndose claras huellas de su paso, motivado por la rotura de elementos comoguardapolvosocornisas. 2.2. Propuestadeintervencin2.2.1. Fachadas.Larestauracindelafachadaquiererestituir,dentrodeloposible,losvaloresoriginalesdelamismabuscandouna imagenfinalequilibradaentreelmantenimientodeptinashistricasylasustitucinoreintegracindepiedras.

  • 6

    La estabilizacin constructiva y estructural, la eliminacin de las humedades (como agentedecisivodeldeterioro)y lacorreccindedeterminadasactuacionesquemejorenelaspectoformalde lamisma,sonobjetivosbsicosparaafrontarestarestauracin.Enestesentidosepropone el derribo de lapared y la caja de escalera de acceso a la cubierta, situada en laesquinasuroeste,dadoqueseconsideraquedistorsionanotablementelafachadaoriginaldela iglesia. En su lugar sepropone la construccindeuna trampillametlica integrada en lapendientedelacubierta.Lasintervencionesqueseprevnejecutarson:

    Limpiezadeparamentosde restosorgnicos,microorganismos,hongos y algas, conproducto lquido fungicidaalguicida a base de hipoclorito sdico, emulsionantes yaditivos,endisolucin1:1enagua,equipado conequipopulverizadordemochila ylimpiezaconmediosmanuales.

    Tratamiento curativo y preventivo antiherbicida y fungicida de paramentos, con

    solucindiluidadeamonacoal35%,limpiezadelasuperficie,aplicacinposteriordesolucin acuosa de silicofluoruro de zinc al 12 %, y revestimiento final protectorimpermeabledemetacrilatodemetilo.

    Retirada manual de elementos metlicos en desuso o en estado avanzado de

    corrosin.

    Repicadoconmediosmanualesdemorterosdereposicindetectadosenlasfachadasconmediosmanuales.

    Limpieza de los paramentos de piedra con chorro de polvo de vidrio micronizado

    hmedoabajapresin0,53barysaneamientodelasdesplacacionesdepiedra.

    Selladodegrietasenparamentosdepiedracon inyeccinderesinasadhesivasepoxisindisolventes,dedoscomponentesybajaviscosidad.

    Grapaconarmaduradeaceroinoxidableenbarrascorrugadas,paracosidoestticode

    pequeasygrandesfisurasogrietasapareddeobradepiedra,colocadaenelorificiopracticado en la obra mediante perforacin y relleno con inyeccin de morteropolimricodecementoconresinassintticasyfibras,fluidoyretraccincontrolada.

    Reintegracin IN SITU de cantos vivos, lneas de molduras y cornisas con carcter

    funcional de eliminacin de escorrentas, conmortero de restauracin armado convarilladefibradevidrioyacabadofinal.

    Rejuntado de juntas de paramentos verticales de sillares, con mortero de cal 1:4,

    coloreado,elaboradoenobraconhormigonerade165l,convaciadoylimpiezapreviadelmaterialexistenteenlasjuntas.

    Veladura y/o teido re integradordepiedrade reposicino tratada conmartellina,

    mediante la aplicacin de pigmentos naturales incorporados al protector siliconic,aplicadaconpincelhastaconseguirunaunificacinconelentorno.

  • 7

    Hidrofugadodelmaterialptreodelosparamentosexterioresmediantelaaplicacinencortina,hastalasaturacinconprotectorderesinasdesilicona.

    Tratamiento de superficies originales, tanto en sillares como en zonas de cornisas,

    mediante martellina neumtica despus del saneamiento de la superficie.Consolidacindeelementodepiedranaturalconaplicacindeconsolidantedesilicatodeetilo,aplicadoconpincelentrescapas

    Extraccinysustitucindesillaresdepiedradeteriorada,dedimensionesvariablecon

    piedra arenisca. Asmismo se sustituirn elementos perdidos o deteriorados comocornisas o impostas. En estos casos se utilizar una piedra arenisca similar a laexistentecomolapiedraareniscaRosadeAlcaiztratadaconpunzonesybujardasdeformamanualparaqueseintegreadecuadamenteconlaspiedrasdesuentorno.

    2.2.2. Impermeabilizacin.

    Se considera primordial controlar la accin del agua impidiendo la filtracin encornisasyelementoshorizontalesascomorepartirsuincidenciaalafachadaevitandoacumulacionesylavadosdiferenciales.Sepropone:

    Impermeabilizacin de paramentos con mortero sinttico impermeabilizando,

    aplicadoenunacapa,previorepicado,limpiezaycepilladodelantiguorevestimientoycon acabado fratasado. Impermeabilizacin de superficies horizontales, mediantecolocacinde lminadeplomode2mmdegrueso, sobre lminadrenantedepvc,incluido formacindependientesconmorterodecalarmadapreviapreparacindelsoporte y regatas en elpermetropara introducir la lminadeplomo. En las zonasvoladasirconperfildeaceroinoxidablecomosoportedelplomo.

    Substitucindelosbajantesdefibrocementoporbajantesdetubodechapadecobre

    conuninlongitudinalplegada,dedimetronominal100mmyde1,2mmdegrueso,incluidaslaspiezasespecialesyfijadomecnicamenteconbridas.Elltimotramo,2maprox.serdehierrocolado.

    2.2.3. Carpinterasycerrajeras

    Construccindeunanuevapuertadeentradaalanaveconmaderaderoble,consus

    correspondientesrefuerzosyherrajesdefijacinalasparedes.

    Construccindeunanuevapuertadeentradaa lasacristaconacerocortn,consuscorrespondientesherrajesdefijacinalasparedes.

    Colocacindedospuertasdemaderaderoble,unade1,90x0,90mylaotrade2,10x

    0,80m.

    Construccin de una trampilla de acceso a la cubierta a base de perfiles y chapametlica.

  • 8

    Seconsideraelrefuerzode labarandillade laescaleraquedaaccesoa lacubiertayunanuevabarandillaenlazonadelcoro.

    Construccindeunarejadeacerocortndeentramadodepletinasdeseccin70x10mmparalaventanadelasacrista.

    Vidrieraexistente: Limpieza de vidriera emplomada con agua desionizada, amonaco y detergentes

    neutrosaplicadoconpinceldepelo.

    Estructura a base de pletinas sujetadas al permetro de piedra, con perfil de aceroinoxidableAISI316conacabadoarenado,colocadaconfijacionesmecnicasdeaceroinoxidableancladasalapiedra,paralaposteriorcolocacindelvidriodeproteccindelasvidrieras.

    Vidrio de proteccin con vidrio laminar de seguridad de dos lunas incoloras

    antireflejantede4+4mmdegrueso,colocadoscon listnde inox.Selladode juntosconsiliconaneutra.

    Vidrieranueva: Paraeldiseodelavidrieradelrosetnsepropone,dadalaorientacinaponientede

    esta fachada, una geometra abstracta con alusin a la puesta del sol con unossegmentosdecircunferenciadecrecientesyconunacoloracindeloscristalesdemsclaros, en la parte superior, a ms rojizos en la inferior; efecto que podemoscontemplardesdeelexteriordelaiglesiaconlostramontosdelsolenlasmontaasdelfondoyconlaplaniciedelAmpurdnenprimertrmino.

    Enelcasodelospequeosventanalesdelafachadasurlafragmentacinenpequeaspartesdelavidrierapersigue,conlavariadacoloracin,unamatizacindelaentradade luz, evitando la tonalidad fra de los pavs actuales y que invite y sugiera alrecogimiento.

    Enamboscasosseutilizarvidriosopladoengruesosde2a4mmycontexturasdiferentesdeformaqueseeviteunresultadoplanodelcolor.2.2.4. Interior.

    Recuperacindelaparedoriginalenelmuronortedelanave,enelinteriordelosdosarcos existentes. En las catas ejecutadas sobre lapared aadida seha localizado elantiguopao interior.Probablementeseconstruyeronestasparedespor lapresenciadehumedaddelaparedexterior.

  • 9

    Repicadoyrejuntado,cuandoseanecesario,delasjuntasdelinteriordelanave.

    Acondicionarlasescalerasdeaccesoalcoroyalacubierta,pavimentandoconbaldosacermicamanualde15x30.

    Repicaryrevocarlasparedesquedansalidaalaazoteaconmorterodecolorsimilaralapiedra.

    Nuevailuminacininteriorqueconsisteenlasustitucindelosfluorescentes,sobrelacornisaenelarranquedelabvedayfocospuntualesporunsistemadeluzclidatipoLED.Tambinserevisarelsistemadecableadoparaqueseintegremejoralconjuntodelanave.

    2.2.5. Forjadoaltillodelcoro.

    Refuerzodelabvedadeentrada,recubriendolapartesuperiordestaconunacapadehormignarmadodeunos6cmdeespesor,conmallaelectrosoldadaycolocacindetirantesancladosalasparedes.Acabadoconbaldosacermicamanualde15x30cm.

    2.2.6. Campanario.

    Derribo de los pilares de ladrillo construidos como soporte de las campanas,suplementandoconhierroforjadolosyugosparaqueapoyencorrectamentesobrelospilaresdepiedra.

    Restauracin y montaje de las campanas existentes, sobre apoyos existentes,

    centrndolas,aligualquelosyugos,encadahuecodelaespadaa.2.2.7. Adecuacindelacubierta

    Repasogeneraldetodalacubiertadelanaveysacrista,reparandolosposiblesdaosquepuedanhaberylimpiandolascanaleras.

    Derribode laparedy lacajadeescaleraquedaaccesoa lacubierta, sustituyndoloporunatrampillaremontadaconmurosdeladrillosperforadosrevocadosporlaparteinterior i rematadosconchapade cobrepor laparteexteriory tapaconstruidaconperfilesdeacerogalvanizadoychapazincadaypintada.Elrestodecubiertaplanasersubstituidaporunacubiertadeteja,siguiendoelpendienteoriginaldeltejado.

    Instalacindeunalneadevidaenlacubiertaparapoderrealizarelmantenimientodelamismaconseguridad.

  • 10

    Instalacindeunpararrayos.2.2.8. Adecuacindelentorno.ElAyuntamientohapedidolamodificacindeljardnsituadoen lapartenortedelaiglesiaalresultar dificultoso su mantenimiento debido a la notable pendiente. Por otra parte esnecesarioeliminar lavegetacinde lasplantas trepadorascomo layedra,quehacolonizadototalmentelafachadanorteypartedelaprincipalyquecontribuyenadeteriorarlafbricademamposteradedichafachada.Paramodificarlapendientedeljardnseproponeporunladoremontarelmurodehormignque limita con la calle, reforzndolo dado que actualmente presenta grietas notables. Estemuroseproponerevestirloconpiedrademamposteraconunaparejocomnsimilaralrestode los muros que salven los desniveles; consiguiendo de esta forma un tratamiento msunitario.Seproponeasimismoconstruirotromuro intermedioquepermitaun ciertoatarrazamientomejorandoaselperfil.Estemuroseproponeconplatinasverticalesdeacerocortenhincadasenuncimientodehormign.Seproponeelacerocortendadoqueesunmaterialusadoenlaurbanizacindelaplazayeselquemejorseintegradentrodeljardn.Ambos muros tendrn su correspondiente drenaje que se conectan conjuntamente a losbajantesdelacubiertadelaiglesiaalareddesaneamiento.Esta zona verde no es accesible al pblico y se constituye como un zcalo verde de lasfachadas norte y este. La actuacin se complementa con la instalacin de unas lucesempotradasenelsueloqueproyectanunaluzrasantesobrelasfachadasyunaslucesaisladastipobalizasquereflejanlavegetacin.En la fachadaprincipalde lasacristadepropone laconstruccindeunanueva jardineraenacero cortenyunaspletinasdelmismomaterial como jambaydintelde lapuerta.Enestajardineraseplantarnromerosigliciniasdeformaquestastrepanenlamismafachada.Elmonumentoserdebidamenteanunciadoenunanuevaplacadecristallaminadosituadaenlaentradadelaiglesia,ensubstitucindelmetlicoexistente.

  • 11

    3. PlandelaobraSeprevlaejecucindelaobraenuntrminode7meses.4. ClasificacindelcontratistaDeacuerdoconlaLeydeContratosdelEstado13/1995del18demayo,porestetipodeobraes necesario disponer de la clasificacin K7, categora D, grupo especial, MonumentosHistricoArtsticos.5. CarcterdelaobraSegn el artculo 125 del RGL CAP, el presente proyecto implica una obra de carctercompleto.6. PresupuestoElpresupuestodeejecucinmaterialsubealacantidadde384.337,10(trescientosochentaycuatromiltrescientostreintaysieteeuroscondiezcntimos).Elpresupuestoporcontratosubealacantidadde539.686,16(quinientostreintaynuevemilseiscientosochentayseiseuroscondiecisiscntimos).

    Girona,febrerode2012FusesViader,ArquitectesS.L.P.

  • ANEJOI.MEMORIADELAESTRUCTURA

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 1

    M E M O R I A D E LA E S T R U C T U R A Estamemoriase refierea la restauracindelproyecto:PROYECTODERESTAURACINDELA IGLESIADESANTVICEN,situadoenVilamalla(Girona).1.SOLUCINADOPTADA.1.1.EstructuraElproyectocontemplalarestauracindelmuroperimetralquehayalrededordelaiglesia.Unapartedelaintervencinconsisteendiferentesactuaciones:

    Aumentarlaalturadelmuroactualaadiendounavigadecoronacinencimayunindolaalmuroexistenteclavandounasarmadurasverticales.

    Construirunmuronuevoaunextremo,queservircomoderetornodelmuroactualycontendrtierras.

    Entreelmuroperimetralylaiglesia,construiruncimientodondeseencastaranunosperfilesdechapaqueactuarancomomurosdecontencin.

    1.2.CimientosLoscimientosconsistenenzapatascorridasdehormignarmadodebajolosperfilesdechapaqueharndemurodecontencin.Estaszapatasseenlazarnconlanuevavigadecoronacinmedianteunastravasdehormignarmado.1.3.SistemasdecontencinElsistemadecontencindetierrassehar,porunaparte,conunmuronuevodehormignarmadojuntoconelmuroexistenteaadindoleunavigadecoronacin,yporotraparte,conotromuroformadoporperfilesdechapaencastadosenloscimientos.1.4.Refuerzo ElproyectotambincontemplaelrefuerzodelabvedadelcorodelaIglesiadeSantVicendeVilamalla.Lapartesuperiordeestabvedaconstituyeelsuelodelcoro.Primeramenteseapuntalar toda labveda,seextraerelpavimentoexistenteysevaciarderuna losrionesde labveda.Seguidamenteseejecutaranunosagujerosen laparedexistente,para laposteriorcolocacindelaarmaduraderefuerzoydeapoyoentrelalosaylapared.Estalosaesde6cmsdeespesorencima de la bveda y adquierems grosor al aproximarse al apoyo. La losa est armada conmallaelectrosoldadade8cada15cms.Posteriormenteseejecutarunasoleracermicasobreunostabiquillosconejeros.Encimadeestasolerase realizar una capa de compresin de 5cm armada con unamalla electrosoldada de 15x155. Parareforzarlabveda,secolocarnunostirantesde20contensores,paraassoportarmejorlosempujesdelabveda.Seguidamenteserealizarelpavimentodeacabado.

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 2

    2.DIMENSIONADO2.1.NormasqueafectanalrefuerzoLas soluciones adoptadas en el proyecto tienen como objetivo que el edificio siga disponiendo de lasprestaciones adecuadas para garantizar los requisitos bsicos de calidad que establece la Ley 38/99 deOrdenacindelaEdificacin.

    Encomplimientodelartculo1delDecreto4662/71delMinisteriodelaVivienda,"Normassobreredaccindeproyectosydireccindeobrasdeedificacin",ytambinencumplimientodelapartado1.3delCdigotcnicodelaEdificacin,sehaceconstarenelproyectoquesehanconsideradolasnormasdeconstruccinvigentes,yqueestasestndescritasenelapartadodeNormativasAplicadasdeestamemoria.

    ACCIONES

    Paraelclculodelassolicitacionessehanconsiderado,comoaccionescaractersticas,lasestablecidasenDBSEAEAcciones en la edificacin del CTEylanormaNCSE02.SusvaloresseincluyenenelAnejoE.1PREVENCINDELFUEGOEneldimensionadodelasseccionessehatenidoencuentaloestablecidoporelDBSISeguridad en caso de incendio del CTE y la Instruccin EHE. CEMENTOLoscementosqueseemplearnenlaejecucindeloselementosestructuralescumplirnloespecificadoenla"InstruccinparalarecepcindecementosRC03".HORMIGNARMADOEldiseoyelclculodelrefuerzoseajustanentodomomentoaloestablecidoenlasnormasEHEyEFHE,ysuconstruccinserealizardeacuerdoconloespecificadoenambasnormas.ACEROLAMINADOElacerolaminadoespecificadoenesterefuerzocumpleloquedeterminaelDB-SE-A Acero del CTE.EldiseoyelclculodeloselementosseajustanentodomomentoaloestablecidoenelcitadoDB,ascomolaejecucindesuconstruccin.2.2.Mtodosdeclculo.HORMIGNARMADOLa determinacin de las solicitaciones se ha realizado segn los principios de la Mecnica Racional,complementadosporlasteorasclsicasdelaResistenciadeMaterialesydelaElasticidad.DeacuerdoconlaNormaEHE(Cap.II),elprocesogeneraldeclculoutilizadoeseldelos"estadoslmites",enelquesetratadereduciraunvalorsuficientementebajolaprobabilidaddequesealcancenaquellosestadoslmitesquesitenlaestructurafueradeservicio.Lascomprobacionesdelosestadoslmitesltimos(equilibrio,agotamientoorotura,inestabilidadopandeo,adherencia,anclajeyfatiga)serealizanparacadahiptesisdecarga,conaccionesmayoradasypropiedadesresistentesdelosmaterialesminoradas,medianteunaseriedecoeficientesdeseguridad.

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 3

    Lascomprobacionesdelosestadoslmitesdeservicio(fisuracin,deformacinyvibraciones)serealizanparacadahiptesisdecargaconaccionesdeservicio(sinmayorar)ypropiedadesresistentesdelosmaterialesdeservicio(sinminorar).Sehantenidoencuentatodaslascomprobacionesrelativasaladurabilidad(Art.8.2y37delaEHE).

    ACEROLAMINADODeacuerdo conelDBSEA AcerodelCTE, ladeterminacinde las tensiones y lasdeformaciones, y lascomprobacionesdelaestabilidadestticayelsticadelaestructura,sehanrealizadosiguiendolosprincipiosde laMecnicaRacional, complementadospor las teoras clsicasde laResistenciadeMateriales yde laElasticidad,aunqueadmitindoseocasionalmenteestadosplsticoslocales.Utilizando estos mtodos de clculo, suponiendo la estructura sometida a las acciones ponderadas deacuerdoconelCDSESeguridadEstructuraldelCTEyescogiendoencadacasolacombinacindeaccionesms desfavorable, se ha comprobado que el conjunto estructural y cada uno de sus elementos sonestticamenteestables,y lastensionesascalculadasnosobrepasan lascondicionesdeagotamientofijadasenelDBSEAdelCTE.Tambinsehacomprobadoque,sometidalaestructuraalasaccionescaractersticasdeservicio(coeficientedeponderacin iguala1)yescogiendo loscasosdecombinacionesdeaccionesmsdesfavorables,no sesobrepasenlasdeformacionesmximasadmisibles.3.CARACTERSTICASDELOSMATERIALESUTILIZADOS.Losmaterialesqueseutilizaranenlaestructuraysuscaractersticasmsimportantes,ascomolosnivelesdecontrolprevistosy loscoeficientesdeseguridadcorrespondientes,son losqueseexpresanenelsiguientecuadro:

    (EHE)CUADRODECARACTERISTICAS

    ELEMENTOSDEHORMIGNARMADO

    Todalaobra Cimientos Pilares Restoobra Otros

    HORMIGON

    ResistenciaCaractersticaalos28das:fck(N/mm

    2)25

    Tipodecemento(RC97) CEMII42,5

    UNEEN1971:2000

    Tipodeambiente(agresividad)

    IIa

    Mximarelacinagua/cemento(A/C)

    0.60

    Cantidadmnimadecemento(kp/m3)

    275

    Tamaomximodelrido(mm) 20

    Consistenciadelhormign BLANDA

    AsientoConodeAbrams(cm) 69

    Sistemadecompactacin vibrado

    NiveldeControlprevisto ESTADSTICO

    CoeficientedeMinoracinc 1.5

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 4

    Resistenciadeclculodelhormign:fcd(N/mm

    2)16.67

    ACERO

    Barras

    Designacin B500S

    LmiteElstico(N/mm2)

    500

    NiveldeControlprevisto NORMAL

    CoeficientedeMinoracins 1.15

    Resistenciadeclculodelacero(barras):fyd(N/mm

    2) 400 435

    Mallaselectrosoldadas

    Designacin B500T

    LmiteElstico(N/mm2)

    500

    EJECUCIN

    NiveldeControlprevisto NORMAL

    CoeficientedeMayoracindelasaccionespermanentes

    1.5

    CoeficientedeMayoracindelasaccionesvariablesopermanentesdevalornoconstante

    1.6

    OBSERVACIONES:Elhormignutilizadotienequeiracompaadodedocumentacinqueacreditesuprocedencia.

    (DBSEA)CUADRODECARACTERSTICAS

    ELEMENTOSESTRUCTURALESDEACERO

    Todalaobra Comprimidos Flexionados Traccionados Otros

    ELEMENTOSDEACEROLAMINADO

    AceroenPerfiles

    ClaseyDesignacin

    AISI316

    LmiteElstico(N/mm2)

    240

    AceroenChapas

    ClaseyDesignacin

    AISI316

    LmiteElstico(N/mm2)

    240

    UNIONESENTREELEMENTOS

    Soldaduras Porarcoelctricoconelectrodosconrevestimiento

    bsico

    TuercasOrdinarias

    SistemayDesignacin

    TuercasCalibradas

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 5

    TuercasdeAltaResistencia

    Roblones

    PernosoTuercasdeAnclaje.

    OBSERVACIONES:

    3.2.Asientosadmisiblesylmitesdedeformacin.ASIENTOS ADMISIBLES EN LOS CIMIENTOS

    DeacuerdoconelDBSECCimientosdelCTE,enfuncindeltipodeestructuraibasndoseenladistorsinangular (asentamientodiferencialentredospuntosdivididopor ladistanciaque lossepara),consideramoscomovalorlmitedelosasientos1/500.Enstaestructurasehacomprobadoquelosasientosnosobrepasenellmite.LMITES DE DEFORMACIN DE LA ESTRUCTURA

    Elclculodelasdeformacionesseharealizadoparacondicionesdeservicio,utilizandolascombinacionesdeaccionescorrespondientesalaaptitudalservicio,segnlaInstruccinEHEparaloselementosdehormignyelDBSEdelCTEparalarestademateriales.

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 6

    ACCIONES ADOPTADAS EN EL CLCULO 1.ACCIONESGRAVITATORIAS.

    CARGASMUERTASYSOBRECARGAS(DBSEAE)

    USOOZONADELEDIFICIO Bveda

    CARGASSUPERFICIALESenkN/m2(kp/m2)

    Pesopropiodelforjado 5,10(510)

    Pavimentos 1,00(100)

    Sobrecargadetabiques

    Sobrecargadeuso 3,00(300)

    CARGASuperficial 9,10(910)

    CARGASLINEALESenkN/m(kp/m)

    Pesopropiodelasfachadas

    Pesodedivisoriaspesadas

    Sobrecargaenvoladizos

    CARGASHORIZONTALESenkN/m(kp/m)

    Sobrecargahorizontalenelbordesuperiordebarandasyantepechos

    2.ACCIONESDEVIENTO.

    Dadalanaturalezadelaintervencin,nosehantenidoencuenta.

    3.ACCIONESTRMICASYREOLGICAS.

    Dadalanaturalezadelaintervencin,nosehantenidoencuenta.

    4.ACCIONESSSMICAS.(SegnNormaNCSE02).

    Dada lanaturalezade la intervencin,nosehantenidoencuenta,segn loscriteriosdeaplicacinde laNorma.

    5.COMBINACIONESDEACCIONESENESTADOSLMITESLTIMOS

    Los elementos resistentes se han calculado teniendo en cuenta las solicitaciones correspondientes a lascombinacionesdeaccionesmsdesfavorables.

    HORMIGNARMADO(EHE08),ACEROLAMINADO,FBRICASYMADERA(DBSESeguridadestructuraldelCTE)

    Situacionespersistentesotransitorias

    >

    +++1i

    i,ki,0i,Q1,k1,Qpj,k1j

    j,G QQPG

  • MEMORIA DE LA ESTRUCTURA Restauracin de la Iglesia de Vilamalla

    BLAZQUEZ GUANTER, SLP ME. 7

    Situacionesextraordinarias

    >

    ++++1i

    i,ki,2i,Q1,k1,11,Qdpj,k1j

    j,G QQAPG

    Donde:Gk,j Valorcaractersticodelasaccionespermanentes.

    P Valordelaaccindepretesado.

    Qk,1 Valorcaractersticodelaaccinvariabledeterminante.

    0,iQk,i Valorrepresentativodecombinacindelasaccionesvariables.

    1,1Qk,1Valorrepresentativofrecuentedelaaccinvariabledeterminante.

    2,iQk,i Valorrepresentativocasipermanentedelasaccionesvariables.

    6.COMBINACIONESDEACCIONESENESTADOSLMITEDESERVICIO

    Los elementos resistentes se han calculado teniendo en cuenta las solicitaciones correspondientes a lascombinacionesdeaccionesmsdesfavorables.

    HORMIGNARMAT(EHE08),ACEROLAMINADO,FBRICASYMADERA(DBSESeguridadestructuraldelCTE)

    Accionesdecortaduracinquepuedanresultarirreversibles:

    >

    +++1i

    i,ki,01,k1j

    j,k QQPG

    Accionesdecortaduracinquepuedanresultarreversibles:

    >

    +++1i

    i,ki,21,k1,11j

    j,k QQPG

    Accionesdelargaduracin:

    >

    ++1i

    i,ki,21j

    j,k QPG

    Girona,8deFebrerode2012

  • ANEJOII.MEMORIADEINSTALACIONES

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    1

    NDICE

    1.- DATOS GENERALES ...................................................................................................... 2

    1.1.- Objeto del proyecto .................................................................................................... 21.2.- Datos del titular .......................................................................................................... 21.3.- Normativa aplicable ................................................................................................... 2

    2.- INSTALACIN ELECTRICIDAD ..................................................................................... 3

    2.1.- Memoria descriptiva ................................................................................................... 32.1.1.- Derivaciones individuales y subcuadro ............................................................... 32.1.2.- Puntos de luz....................................................................................................... 42.1.3.- Cableado ............................................................................................................. 42.1.4.- Red de tierra ........................................................................................................ 42.1.5.- Clculos elctricos .............................................................................................. 5

    3.- INSTALACIN PARARAYOS ......................................................................................... 6

    3.1.- Evaluacin del riesgo de impacto de rayo (Segn CTE SU8) ................................... 63.2.- Sistema de captacin ................................................................................................. 73.3.- Red conductora .......................................................................................................... 73.4.- Sistema de puesta a tierra ......................................................................................... 7

    4.- INSTALACIN DE SANEAMIENTO ................................................................................ 8

    4.1.- Descripcin general de la instalacin ........................................................................ 84.2.- Dimensionado de la instalacin ................................................................................. 8

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    2

    1.- DATOS GENERALES

    1.1.- Objeto del proyecto El objeto del presente proyecto es la descripcin de las caractersticas tcnicas, legales y

    de seguridad que tendrn que cumplir las instalaciones de una iglesia en el trmino

    municipal de Vilamalla, su funcionamiento y mantenimiento posterior y conseguir la

    autorizacin administrativa de los organismos competentes.

    1.2.- Datos del titular

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    1.3.- Normativa aplicable

    En la elaboracin del proyecto se ha tenido en cuenta la Legislacin siguiente:

    Reglamento Electrotcnico de Baja Tensin e Instrucciones Tcnicas Complementarias

    (Real Decreto 842/2002 de 2 de Agosto).

    Cdigo Tcnico de la Edificacin (Real decreto 314/2006, de 17 de marzo).

    Reglamentacin vigente en materia de higiene y seguridad laboral

    Orden de 8 de abril de 1983 por la que se establecen especialidades de los carns

    profesionales de instalador y mantenedor - reparador.

    Real Decreto 1627/1997 de 24-10-97 de Seguridad y Salud en las Obras.

    Normas tcnicas (UNE 60-740,...).

    Otras normas o recomendaciones de tipo tcnico, como por ejemplo normas UNE.

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    3

    2.- INSTALACIN ELECTRICIDAD

    2.1.- Memoria descriptiva 2.1.1.- Derivaciones individuales y subcuadro

    Se prev un subcuadro de proteccin para el alumbrado exterior de fachada y jardn. Este

    depender del actual cuadro de proteccin existente y estar instalado tal y como se indica en

    los planos que se adjuntan. Los cables de las lneas de iluminacin exteriores sern del tipo RZ1-K (Cable de

    tensin asignada 0.6/1 KV), conductor de cobre de clase 5, aislamiento de polietileno

    reticulado y cubierta de termoplstico a base de poliolefina.

    Todos los elementos de proteccin tendrn los valores sealados en los esquemas,

    que aseguran la proteccin de los cables i de las personas.

    La distribucin de los cables por el edificio ser segn se indica en los planos, con

    molduras y canales de PVC, tipos UNEX o similar y tubo rgido de PVC tipo GRISDUR,

    TFA, COARRUGADO.

    Las conducciones realizadas con tubo, sern determinadas segn las recomendaciones

    de la instruccin ITC BT 21. Todas las derivaciones y conexiones se realizarn dentro de

    cajas de derivacin que alojarn las diferentes derivaciones de la instalacin, en su

    interior se efectuarn las conexiones mediante bornes de nylon.

    Todas las masas y canalizaciones metlicas, estarn conectadas al circuito de proteccin.

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    4

    2.1.2.- Puntos de luz

    Los puntos de luz se instalaran segn las indicaciones de los planos. El presente proyecto

    consta de un estudio lumnico donde se detallan las luminarias de fachada.

    2.1.3.- Cableado

    El cableado ser con cable de cobre de seccin y proteccin indicadas en los esquemas

    unifilares.

    Se realizar con cable de cobre tipo ES07Z1-K 750V en las conducciones como tubos y

    molduras, y del tipo RZ1-K 0,6/1kV en derivaciones individuales as como en las lneas

    de alumbrado de zonas exteriores.

    Para el cable de 750V se utilizarn los colores propios por cada funcin, siguiente:

    - Negro, Marrn, gris para las fases

    - Azul por el neutro

    - Bicolor para la puesta a tierra

    No se permiten la composicin otros colores.

    Para establecer la correspondiente proteccin contra contactos indirectos, todos los

    circuitos derivados dispondrn de conductor de proteccin de cobre que se conectar a la

    red de tierra.

    2.1.4.- Red de tierra

    Para limitar la tensin que, respecto a tierra, pueden presentar en un momento dado las

    masas metlicas instaladas, aseguramos la actuacin de las protecciones diferenciales

    que permiten disminuir o eliminar el riesgo que supone una avera.

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    5

    Las masas metlicas estarn en contacto con los conductores de proteccin, los cuales se

    unirn en la red de puesta a tierra por medio de la lnea principal de tierra y sus

    derivaciones.

    La instalacin de puesta a tierra se realizar segn la instruccin ITC-BT-18 del R.B.T.

    2.1.5.- Clculos elctricos Las expresiones utilizadas para el clculo de la seccin de los conductores, intensidad y

    cada de tensin son las siguientes:

    Corriente Trifsica: Corriente Monofsica: Siendo:

    I = Intensidad de la corriente (A)

    W = Potencia (W)

    L = Longitud de la lnea (m)

    U = Tensin de suministro (V)

    s = Seccin del cable de fase (mm)

    K = Conductividad, 56 per Cu.

    cos = Factor de potencia.

    Para las lneas que parten del cuadro se considera toda la potencia al final, excepto en

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    6

    algunos casos, que debido a la exagerada seccin que resultaba, se ha calculado por

    instantes elctricos. La cada de tensin ser como mximo del 3% por el alumbrado y del

    5% por otros usos.

    3.- INSTALACIN PARARAYOS

    3.1.- Evaluacin del riesgo de impacto de rayo (Segn CTE SU8)

    Situacin geogrfica: Estructura ubicada en VILAMALLA (ALT EMPORDA)

    Densidad de impactos de rayo sobre terreno: 3 Impactos/ao, km2

    DETERMINACIN NDICE Na

    (Frecuencia aceptable de impacto de rayo sobre la estructura a proteger)

    C2 Coeficiente de la estructura: Tejado Comn y estructura Comn

    C3 Contenido de la estructura: Otro

    C4 Ocupacin de la estructura: Uso pblico

    C5 Consecuencias sobre el entorno: Resto de estructuras

    C C2*C3*C4*C5: 3

    Na - Frecuencia aceptable de impacto de rayos: 0,001833

    DETERMINACIN DEL NDICE Ne

    (Frecuencia esperada de impacto de rayo sobre la estructura a proteger)

    C1 Situacin de la estructura: Aislada

    Ng - Densidad de impactos de rayo sobre terreno: 3 Impactos/ao, km2

    Ae - Superficie de captura de la estructura aislada: 5160,25

    Ne - Frecuencia esperada de impacto de rayo: 0,015481

    DETERMINACIN DEL NIVEL DE PROTECCIN

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    7

    E Eficacia: 0,881573

    Nivel de proteccin requerido: III

    Segn los clculos efectuados concluimos que:

    - Al ser la frecuencia esperada de impactos de rayos (Ne) mayor que la frecuencia

    aceptable (Na), es NECESARIA la instalacin de un sistema de proteccin contra el rayo.

    3.2.- Sistema de captacin

    Estar formado por un cabezal del sistema INGESCO-PDC (Pararrayos Normalizado),

    Modelo 3.1 de 60 metros de radio de zona de proteccin acoplado a un mstil de tubo de

    hierro galvanizado de unos 6 metros de longitud, fijo a la estructura.

    3.3.- Red conductora

    Se ha previsto la construccin de un bajante de conexin a tierra mediante la utilizacin de

    cable de cobre de 50mm2 de seccin, fijo a la estructura del edificio mediante abrazaderas

    con cierre a presin.

    Se instalar un sistema de control de rayos compuesto por un contador CDR-1 y un

    dispositivo medidor de corriente PCS.

    3.4.- Sistema de puesta a tierra

    Se ha previsto la construccin de un nuevo sistema de puesta a tierra, de acuerdo con las

    necesidades de la obra. El sistema dispondr de arqueta de registro y drenaje, electrodos

    (verticales u horizontales) y puente de comprobacin.

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    8

    4.- INSTALACIN DE SANEAMIENTO

    4.1.- Descripcin general de la instalacin El presente proyecto contempla la evacuacin de pluviales de la cubierta y del muro de

    corten y de obra tal y como se indica en los planos que se adjuntan.

    El dimensionado de la red de evacuacin de aguas pluviales se realizar de acuerdo con el

    punto 4.2 Dimensionado de la red de evacuacin de aguas pluviales del DB HS-5 del

    Cdigo Tcnico de la Edificacin.

    La recogida de las aguas pluviales de la cubierta se realizar mediante bajantes de cobre

    de dimetro 100 y se unirn con los drenajes del muro de corten con un drenaje de tubo

    PVC ranurado de dimetro 100.

    El drenaje del muro de obra ser mediante tubo de PVC ranurado de dimetro 160.

    Todas las canalizaciones anteriormente descritas se unirn mediante tubo de PVC de

    dimetro 200 que se conectar al pozo de pluviales tal y como se indica en los planos que

    se adjuntan.

    4.2.- Dimensionado de la instalacin El dimensionado de la red de evacuacin de aguas pluviales se realizar de acuerdo con el

    punto 4.2 Dimensionado de la red de evacuacin de aguas pluviales del DB HS-5 del

    Cdigo Tcnico de la Edificacin.

    En las tablas de clculo del punto 4.2. del DB HS-5 anteriormente indicado estn

    referenciadas para una intensidad pluviomtrica de 100 mm/h, por lo que para el clculo se

    tendr que conocer la intensidad pluviomtrica de la zona donde esta situada la instalacin

    y corregir la superficie de clculo mediante un factor de correccin f.

  • PROYECTO EJECUTIVO IGLESIA SANT VICEN VILAMALLA

    AYUNTAMIENTO DE VILAMALLA

    9

    La intensidad pluviomtrica de la poblacin VILAMALLA (Girona) donde est situada la

    instalacin es de acuerdo con el Apndice B del DB HS-5 (Zona B - Isoyeta 50) de 110

    mm/h.

    Por lo tanto se tendr que aplicar un factor de correccin a las diferentes superficies para

    el clculo de los colectores de saneamiento pluvial.

    El factor de correccin ( f ) ser:

    f = i / 100.

    i = intensidad pluviomtrica de la zona (110 mm/h en nuestro caso).

    Por lo tanto el factor de correccin (f) ser:

    f = 110 / 100 = 1,1

    En consecuencia las superficies que abocan a la red de saneamiento pluvial se tendr que

    multiplicar por 1,1 en nuestro caso para el diseo de los colectores de evacuacin.

    El dimetro de los colectores de aguas pluviales se obtiene de la mesa 4.9 del punto 4.2

    del DB HS-5, en funcin de la superficie que sirven y de la pendiente.

    Tabla 4.9 Dimetro del colector para rgimen pluviomtrico de 100 mm/h

    Mxima superfcie de cubierta en proyeccin horitzontal Dimetro nominal del canaln (mm)

    1% 2% 4%

    125 178 253 90

    229 323 458 110

    310 440 620 125

    614 862 1.228 160

    1.070 1.510 2.140 200

    1.920 2.710 3.850 250

    2.016 4.589 6.500 315

  • 1 Datos de luminarias

    1.1 FORMALIGHTING, TERRALUCE ADJ. 70/150W MT G12 (!3106)

    1.1.1 Hoja de datos

    Pgina 1/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    Fabricante: FORMALIGHTING

    !3106 TERRALUCE ADJ. 70/150W MT G12

    Datos de luminariasGrado de eficiencia : 76.9%Luminaire efficacy : 71.77 lm/W

    A10 100.0% 0.0% Classification :CIE Flux Codes : 80 93 100 100 76Fondos de explotacin :tot. Rendimiento del sist. : 150 WDimetro : 200 mmAltura : 5 mm

    Equipamiento conCantidad : 1Denominacin : MHT150Color :Flujo luminoso : 14000 lm

  • 2 Instalacin exterior 1

    2.1 Descripcin Instalacin exterior 1

    2.1.1 Proyeccin horizontal (planta)

    Pgina 2/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20[m]

    1 : 250

    0

    2

    4

    6

    8

    10

    12

    14

    16

    18

    20[m]

    N

  • 2 Instalacin exterior 1

    2.2 Resumen, Instalacin exterior 1

    2.2.1 Sntesis de los resultados, Nivel til 1

    Pgina 3/7C7LCULO FACHADA IGLESIA

    0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20[m]

    0

    2

    4

    6

    8

    10

    12

    14

    16

    18

    20[m]

    N

    5 7.5 0 15 20Iluminancia [lx]

    GeneralAlgortmia de clculo utilizada Porcin directaAltura de la superficie de valoracin 0.00 mFactor de mantenimiento 0.85

    Flujo luminoso total de todas las lmparas 253000 lmRendimiento global 2300 WRendim. total por superficie (400.00 m) 5.75 W/m

    IluminanciasIluminancia media Em -1.#IND lxIluminancia mnima Emin 3.4e+038 lxIluminancia mxima Emax -3.4e+038 lx:Uniformidad g1 Emin/Em 1:--- (---)Uniformidad g2 Emin/Emax 1:--- (---)

    Tipo Cant. Producto

    FORMALIGHTING2 10 N de artculo : !3106

    Nombre de la lum. : TERRALUCE ADJ. 70/150W MT G12Equipamiento : 1 x MHT150 / 14000 lm

  • 2 Instalacin exterior 1

    2.3 Resultados del clculo, Instalacin exterior 1

    2.3.1 Tabla, Nivel til 1 (E)

    Pgina 4/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    -2147483648.0000000[m]

    Iluminancia [lx]

    -2147483648.0000000[m]

  • 2.3 Resultados del clculo, Instalacin exterior 1

    2.3.2 Luminancia-3D, Vista 1

    Pgina 5/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    Luminancia en el escenarioMnimo : 0 cd/mMximo : 544 cd/m

  • 2.3 Resultados del clculo, Instalacin exterior 1

    2.3.2 Luminancia-3D, Vista 1

    Pgina 6/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    Luminancia en el escenarioMnimo : 0 cd/mMximo : 544 cd/m

  • 2.3 Resultados del clculo, Instalacin exterior 1

    2.3.2 Luminancia-3D, Vista 1

    Pgina 7/7CALCULO FACHADA IGLESIA

    Luminancia en el escenarioMnimo : 0 cd/mMximo : 544 cd/m

  • ANEJOIII.NORMATIVATCNICADELAEDIFICACIN

  • DOCUMENTS D AJUDA Normativa Tcnica dEdificaci

    Oficina Consultora Tcnica Maig 2010 1/12

    4. Normativa tcnica dEdificaci maig 2010 Normativa tcnica general aplicable als projectes d'edificaci dacord al CTE

    El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin", estableix que en la memria i en el plec de prescripcions tcniques particulars de qualsevol projecte d'edificaci es faci constar expressament l'observana de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcci vigents.

    s per aix convenient que en la memria figuri un pargraf que faci allusi a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcci.

    Aix mateix, en el plec de prescripcions tcniques particulars s'inclour una relaci de les normes vigents aplicables sobre construcci i es remarcar que en l'execuci de l'obra s'observaran les mateixes.

    A lentrada en vigor del Codi Tcnic de lEdificaci, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigncies bsiques shan daplicar els documents bsics, DB, que composen la part II del CTE.

    Degut a lampli abast del CTE, aquest es referncia tant en lmbit general com en cada tema indicant el document bsic o la secci del mateix que li sigui daplicaci A ms, els productes de construcci (productes, equips i materials) que sincorporin amb carcter permanent als edificis, en funci de ls previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcci, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com s el cas del CTE, fan referncia a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que shan de complimentar en el projecte. mbit general

    Ley de Ordenacin de la Edificacin, LOE

    Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105

    Cdigo Tcnico de la Edificacin, CTE

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicaci voluntria fins al 11.09.10)

    Normas para la redaccin de proyectos y direccin de obras de edificacin

    D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

    Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificacin

    O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcci derrors (BOE: 6/7/71) modificada per lO. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

    Libro de Ordenes y visitas

    D 461/1997, de 11 de mar

    Certificado final de direccin de obras

    D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

    Llei de lObra pblica

    Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07)

    Ley de Contratos del sector pblico

    Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 2/12

    Requisits bsics de qualitat

    REQUISITS BSICS DE FUNCIONALITAT

    Utilitzaci (normativa en funci de ls)

    Habitatge

    Llei de l'habitatge

    Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcci errades (DOGC 7/2/2008)

    Condicions dhabitabilitat dels habitatges i la cdula dhabitabilitat

    D 55/2009 (DOGC 9/4/2009). Incorpora condicions daccessibilitat per als edificis dhabitatge, tant elements comuns com a linterior de lhabitatge.

    Acreditaci de determinats requisits prviament a linici de la construcci dels habitatges

    D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

    Llocs de treball

    Disposiciones mnimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

    RD 486/1997, de 14 dabril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns captols de la Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo. (O. 09/03/1971)

    Accessibilitat

    Llei de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

    Llei 20/91 (DOGC: 25/11/91)

    Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

    D 135/95 (DOGC: 24/3/95)

    Condiciones bsicas de accesibilidad y no discriminacin de las personas con discapacidad para el acceso y utilizacin de los espacios pblicos urbanizados y edificaciones

    Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

    CTE DB Document Bsic SUA Seguretat dutilitzaci i accessibilitat

    RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicaci voluntria fins al 11.09.10; ms exigent que el D. 135/95)

    CTE DB SU-1 Document Bsic Seguretat enfront al risc de caigudes

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) (es pot aplicar en projectes que sollicitin llicncia fins a l11.09.10)

    Telecomunicacions

    Infraestructuras comunes en los edificios para le acceso a los servicios de telecomunicacin, ICT

    RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

    Modificaci de lmbit daplicaci del RD Ley 1/98 en la modificaci de la Ley de Ordenacin de la Edificacin

    Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 3/12

    REQUISITS BSICS DE SEGURETAT

    Seguretat estructural

    CTE Part I Exigncies bsiques de Seguretat Estructural, SE

    CTE DB SE Document Bsic Seguretat Estructural, Bases de clcul

    CTE DB SE AE Document Bsic Accions a ledificaci

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Seguretat en cas dincendi Prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

    Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10) entra en vigor 10.05.10.

    CTE Part I Exigncies bsiques de seguretat en cas dincendi, SI

    CTE DB SI Document Bsic Seguretat en cas dIncendi

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secci SI 3.8 Evacuaci per a persones amb discapacitats; en vigor des del 12.03.10; aplicaci voluntria fins al 11.09.10)

    CTE Part I Exigncies bsiques de seguretat en cas dincendi, SI

    CTE DB SI Document Bsic Seguretat en cas dIncendi

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) (es pot aplicar en projectes que sollicitin llicncia fins a l11.09.10)

    Condicionants urbanstics i de protecci contra incendis en els edificis complementaris de la NBE-CPI/91

    D 241/94 (DOGC: 30/1/95) (derogat per la Llei dincendis a partir de la seva entrada en vigor 10.05.10)

    Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivos en funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego

    RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificaci per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

    Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI

    RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

    Seguretat dutilitzaci

    CTE Part I Exigncies bsiques de seguretat dutilitzaci i accessibilitat, SUA

    CTE DB SUA Document Bsic Seguretat dUtilitzaci i Accessibilitat

    SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

    SUA-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades

    SUA-3 Seguretat enfront al risc daprisionament

    SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaci

    SUA-6 Seguretat enfront al risc dofegament

    SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

    SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

    SUA-8 Accessibilitat

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secci SUA 9 Accessibilitat; en vigor des del 12.03.10; aplicaci voluntria fins al 11.09.10)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 4/12

    CTE DB Part I Exigncies bsiques de Seguretat dUtilitzaci, SU

    CTE DB SU Document Bsic Seguretat dUtilitzaci

    SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

    SU-2 Seguretat enfront al risc dimpacte o enganxades

    SU-3 Seguretat enfront al risc daprisionament

    SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions dalta ocupaci

    SU-6 Seguretat enfront al risc dofegament

    SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

    SU-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Es pot aplicar en projectes que sollicitin llicncia fins a l11.09.10.

    REQUISITS BSICS DHABITABILITAT

    Salubritat

    CTE Part I Exigncies bsiques dHabitabilitat Salubritat, HS

    CTE DB HS Document Bsic Salubritat

    HS 1 Protecci enfront de la humitat

    HS 2 Recollida i evacuaci de residus

    HS 3 Qualitat de laire interior

    HS 4 Subministrament daigua

    HS 5 Evacuaci daiges

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

    D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

    Protecci enfront del soroll

    CTE Part I Exigncies bsiques dHabitabilitat Protecci davant del soroll, HR

    CTE DB HR Document Bsic Protecci davant del soroll

    RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcci derrades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008),RD 1675/2008(BOE 18/10/2008) i Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) Llei de protecci contra la contaminaci acstica

    Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

    Ley del ruido

    Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

    Zonificacin acstica, objetivos de calidad y emisiones acsticas

    RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

    Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

    D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 5/12

    Estalvi denergia

    CTE Part I Exigncies bsiques destalvi denergia, HE

    CTE DB HE Document Bsic Estalvi dEnergia

    HE-1 Limitaci de la demanda energtica

    HE-2 Rendiment de les Installacions Trmiques

    HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci

    HE-4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria

    HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

    D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

    Sistemes estructurals CTE DB SE Document Bsic Seguretat Estructural, Bases de clcul

    CTE DB SE AE Document Bsic Accions a ledificaci

    CTE DB SE C Document Bsic Fonaments

    CTE DB SE A Document Bsic Acer

    CTE DB SE M Document Bsic Fusta

    CTE DB SE F Document Bsic Fbrica

    CTE DB SI 6 Resistncia al foc de lestructura i Annexes C, D, E, F

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    NCSE-02 Norma de Construccin Sismorresistente. Parte general y edificacin

    RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

    NRE-AEOR-93. norma reglamentria dedificaci sobre accions en ledificaci en les obres de rehabilitaci estructural dels sostres dedificis dhabitatges

    O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

    EHE-08 Instruccin de hormign estructural

    RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

    Sistemes constructius

    CTE DB HS 1 Protecci enfront de la humitat

    CTE DB HR Protecci davant del soroll

    CTE DB HE 1 Limitaci de la demanda energtica

    CTE DB SE AE Accions en ledificaci i altres

    CTE DB SI Seguretat en cas dIncendi, SI 1 i SI 2, Annex F

    CTE DB SUA Seguretat dUtilitzaci i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10). RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secci SUA 9 Accessibilitat; en vigor des del 12.03.10; aplicaci voluntria fins al 11.09.10)

    CTE DB SI Seguretat en cas dIncendi, SI 1 i SI 2, Annex F

    CTE DB SU Seguretat dUtilitzaci, SU 1 i SU 2

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); (es pot aplicar en projectes que sollicitin llicncia fins a l11.09.10)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 6/12

    Condicionaments, installacions i serveis

    Installacions dascensors

    Disposiciones de aplicacin de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

    RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

    Aplicaci del RD 1314/1997, de disposicions daplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

    O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcci derrades (DOGC: 05/08/99)

    Reglamento de aparatos elevadores

    O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcci derrades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

    Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

    O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

    Reglamento de aparatos de elevacin y su manutencin. Instrucciones Tcnicas Complementarias

    RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulaci de laplicaci (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

    ITC-MIE-AEM-1 Instruccin Tcnica Complementaria referida a ascensores electromecnicos.

    O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

    Prescripciones Tcnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobacin de descripciones tcnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats

    Resoluci 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

    Condiciones tcnicas mnimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones peridicas

    O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

    Condicions tcniques de seguretat als ascensors

    O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliaci de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

    Aplicaci per entitats dinspecci i control de condicions tcniques de seguretat i inspecci peridica

    Resoluci 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

    Se autoriza la instalacin de ascensores sin cuarto de mquinas

    Resoluci 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcci derrors (BOE: 23/5/97)

    Se autoriza la instalacin de ascensores con mquinas en foso

    Resoluci 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

    Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

    RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

    Plataformes elevadores verticals per a s de persones amb mobilitat reduda. Plataformes elevadores verticals (2006)

    Instrucci 6/2006

    Normes per a la comercialitzaci i posada en servei de les mquines

    RD 1644/08 de 10 doctubre (BOE 11.10.08)

    Installacions de recollida i evacuaci de residus

    CTE DB HS 2 Recollida i evacuaci de residus

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 7/12

    Installacions daigua

    CTE DB HS 4 Subministrament daigua

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    CTE DB HE 4 Contribuci solar mnima daigua calenta sanitria

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Criterios sanitarios del agua de consumo humano

    RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

    Condicions higienicosanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi

    D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

    Criterios higinico-sanitarios para la prevencin y control de la legionelosis.

    RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

    Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

    D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

    Mesures de foment per a lestalvi daigua en determinats edificis i habitatges (daplicaci obligatria als edificis destinats a serveis pblics de la Generalitat de Catalunya, aix com en els habitatges finanats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

    D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

    Reglamento dequips a pressi. Instruccions tcniques complementries

    RD 2060/08 (BOE: 05/02/09)

    Installacions devacuaci

    CTE DB HS 5 Evacuaci daiges

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis

    D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

    Installacions trmiques

    CTE DB HE 2 Rendiment de les Installacions Trmiques (remet al RITE)

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    RITE Reglamento de Installaciones Trmicas en los Edificios

    RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions derrades (BOE 28/2/2008)

    Requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia

    RD 1369/07 (BOE 23.10.07)

    Condicions higienicosanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi

    D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

    Reglamento dequips a pressi. Instruccions tcniques complementries

    RD 2060/08 (BOE: 05/02/09)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 8/12

    Installacions de ventilaci

    CTE DB HS 3 Qualitat de laire interior

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    RITE Reglamento de Installaciones Trmicas en los Edificios

    RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions derrades (BOE 28/2/2008)

    CTE DB SI 3.7 Control de fums

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

    Installacions de combustibles

    Gas natural i GLP Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas complementarias.

    ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petrleo (GLP) en depsitos fijos

    ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petrleo (GLP) para uso propio ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

    RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

    Reglamento general del servicio pblico de gases combustibles

    D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificaci (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot all que contradiguin o soposin al que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006

    Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

    O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificaci (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot all que contradiguin o soposin al que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006

    Gas-oil

    Instruccin Tcnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolferas para uso propio"

    RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

    Installacions delectricitat

    REBT Reglamento electrotcnico para baja tensin. Instrucciones Tcnicas Complementarias

    RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

    CTE DB HE-5 Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Normes Tcniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla

    Resoluci ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

    Procediment administratiu per a laplicaci del Reglament Electrotcnic de Baixa Tensi

    D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 9/12

    Condicions de seguretat en les installacions elctriques de baixa tensi dhabitatges

    Instrucci 9/2004, de 10 de maig

    Certificat sobre compliment de les distncies reglamentries dobres i construccions a lnies elctriques

    Resoluci 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

    Actividades de transporte, distribucin, comercializacin, suministro y procedimientos de autorizacin de instalaciones de energa elctrica

    RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligaci de centre de transformaci, distncies lnies elctriques

    Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin

    RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcci derrors (BOE: 18/1/83)

    Normas sobre ventilacin y acceso de ciertos centros de transformacin

    Resoluci 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

    Reglamento de condiciones tcnicas y garantas de seguridad en lneas elctricas de alta tensin y sus instrucciones tcnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

    RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

    Connexi dinstallacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensi

    RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

    Procediment administratiu aplicable a les installacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elctrica

    D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

    Exigncies de seguretat del material elctric destinat a ser utilitzat en determinats lmits de tensi

    RD 7/1988, de 8 de gener

    Installacions dilluminaci

    CTE DB HE-3 Eficincia energtica de les installacions dilluminaci

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    CTE DB SU-4 Seguretat enfront al risc causat per illuminaci inadequada

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    REBT ITC-28 Installacions en locals de pblica concurrncia

    RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

    Installacions de telecomunicacions

    Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicaci

    RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificaci Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005), modificaci Ley 38/99 (BOE 6/11/99)

    Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de telecomunicaciones

    RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

    Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

    Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 10/12

    Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepcin de televisin en el proceso de su adecuacin para la recepcin de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y tcnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicacin en el interior de los edificios

    Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

    Norma tcnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a laccs al servei de telecomunicacions per cable

    D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

    Norma tcnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captaci, adaptaci i distribuci dels senyals de radiodifusi, televisi i altres serveis de dades associats, procedents demissions terrestres i de satllit.

    D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

    Installacions de protecci contra incendis

    RIPCI Reglamento de Instalaciones de Proteccin Contra Incendios

    RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

    Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apndices

    O. 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

    CTE DB SI 4 Installacions de protecci en cas dincendi

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

    Installacions de protecci al llamp

    CTE DB SU-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per lacci del llamp

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 11/12

    Certificaci energtica dels edificis

    Procedimiento Bsico para la certificacin energtica de los edificios de nueva construccin

    Real Decreto 47/2007 (BOE 31/1/2007)

    Control de qualitat

    Marc general Cdigo Tcnico de la Edificacin, CTE

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

    Control de qualitat en l'edificaci dhabitatges

    D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcci d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

    EHE-08 Instruccin de hormign estructural. Captulo 8. Control

    RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

    Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulacin de los productos de construccin

    RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposicin de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

    Clasificacin de los productos de construccin y de los elementos constructivos en funcin de sus propiedades de reaccin y de resistencia frente al fuego

    RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificaci per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

    Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autoritzaci administrativa relativa als sostres i elements resistents

    O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

    Actualizacin de las fichas de autorizacin de uso de sistemas de forjados

    R 30/1/97 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix lEHE-08.

    Autorizacin de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

    RD 1630/80 (BOE: 8/8/80). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix lEHE-08.

    Autoritzaci administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

    D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (O. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix lEHE-08.

    Criteris dutilitzaci en lobra pblica de determinats productes utilitzats en ledificaci

    R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

    RC-92 Instruccin para la recepcin de cales en obras de rehabilitacin de suelos

    O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

    UC-85 recomanacions sobre ls de cendres volants en el formig

    O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

    RC-08 Instruccin para la recepcin de cementos

    RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcci derrades (BOE: 11/09/2008)

  • Oficina Consultora Tcnica. COAC maig 2010 12/12

    Gesti de residus de construcci i enderrocs

    Regulador de la produccin y gestin de los residuos de construccin y demolicin

    RD 105/2008, d1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

    Residuos

    Ley 6/93, de 15 juliol , modificada per la Ley 15/2003, de 13 de juny i per la Ley 16/2003, de 13 de juny.

    Operaciones de valorizacin y eliminacin de residuos y la lista europea de residuos

    O. MAM/304/2002, de 8 febrer

    Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci

    D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

    Seguretat i salut en les obres de construcci

    Disposiciones mnimas de seguridad y salud en las obras de construccin

    RD 1627/1997, 24 doctubre (BOE: 25/10/97) Transposici de la Directiva 92/57/CEE. Modificaci per RD 337/2010.

    Ley de prevencin de riesgos laborales

    Ley 31/1995, de 8 de novembre (BOE:10/11/95)

    Reforma del marco normativo de la prevencin de riesgos laborales

    Ley 54/2003, de 12 de diciembre (BOE:13/12/03)

    Disposiciones mnimas de seguridad y salud para la utilizacin por los trabajadores de los equipos de trabajo en materias de trabajos temporales en altura

    RD 2177/2004, de 12 de noviembre (BOE: 13/11/04)

    Disposiciones mnimas en materia de sealizacin de seguridad y salud en el trabajo

    RD 485/1997, de 14 dabril (BOE: 23/04/97)

    Disposiciones mnimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

    RD 486/1997, de 14 dabril (BOE: 24/04/97) En el captol 1 exclou les obres de construcci, per el RD 1627/97 lesmenta en quant a escales de m. Modifica i deroga alguns captols de la Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo. (O. 09/03/1971)

    Ley reguladora de la subcontratacin en el sector de la construccin

    Ley 32/2006 (BOE: 19/10/06)

    Desarrollo de la Ley reguladora de la subcontratacin en el sector de la construccin

    RD 1109/2007

    Llibre de ledifici

    Ley de Ordenacin de la Edificacin, LOE

    Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificaci: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de lestat per a lany 2003. art. 105

    Cdigo Tcnico de la Edificacin, CTE

    RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tcnic de ledificaci, en matria daccessibilitat i no discriminaci a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

    Llibre de l'edifici per edificis dhabitatge

    D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

  • ANEJOIV.CONTROLDECALIDAD

  • 1

    CODI TCNIC DE LEDIFICACI.

    DOCUMENTACI DE CONTROL DE MATERIALS.

  • 2

    CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE s el segent:

    1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCI EN OBRA)

    - Caracterstiques tcniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que sutilitzin en les obres, aix com els condicionants del seu subministrament, recepci i conservaci, emmagatzematge i manipulaci, les garanties de qualitat i el control de recepci que shagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris dacceptaci i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris ds, conservaci i manteniment.

    2.- Prescripcions en quan a lexecuci per unitats dobra. (CONTROL DEXECUCI)

    - Caracterstiques tcniques de cada unitat dobra indicant el seu procs dexecuci, normes daplicaci, condicions que han de complir-se abans de la seva realitzaci, tolerncies admissibles, condicions dacabat, conservaci i manteniment, control dexecuci, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris dacceptaci i rebuig.

    3.- Prescripcions sobre verificacions en ledifici acabat. (CONTROL DE LOBRA ACABADA)

    - Sindicaran les verificacions i proves de servei que shagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de ledifici.

    Aix doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execuci dobra ha de generar diversos tipus de controls, que sn els segents:

    A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepci en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les caracterstiques tcniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que sexigeix en projecte. Es faran a partir de:

    - El control de la documentaci dels subministrament, que com a mnim contindr els segents documents: - Documents dorigen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, incls el marcat CE.

    - El control mitjanant distintius de qualitat o avaluacions tcniques didonetat.

    A2. ASSAIGS: Comprovaci de caracterstiques de materials segons el que estableix la reglamentaci vigent. Sefectuar dacord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

  • 3

    B) Unitats dobra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control dexecuci dunitats dobra. Es comprovar ladequaci i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts dobra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislaci aplicable.

    Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mnimes que caldr realitzar p