00000_la producciÓ audiovisual_document de treball
TRANSCRIPT
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
219
LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
EL GUIÓ LITERARI EL GUIÓ TÈCNIC L’STORYBOARD LES FASES DE PRODUCCIÓ ELS PROFESSIONALS
12
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
220
12.1 EL GUIÓ LITERARI
Per a desenvolupar qualsevol producció audiovisual de ficció es parteix d'un guió. El guió no és res més que el tractament cinematogràfic, tractament audiovisual, de l'argument. Hem de transformar allò que succeirà en la història en imatges i sons. El guió literari és el primer element de treball de qualsevol producció. Aquest ens explica què succeeix, com és allò que veiem, com se'ns mostra i què podem escoltar. Com ja hem esmentat, allò que puguem llegir en un guió ja ens descriu, poc o molt, quina forma tindrà la narració audiovisual. El guió literari dóna forma a l'argument, configura el contingut de la pel·lícula i en determina bastant l'estètica. A partir d'aquest, es pot començar a organitzar tota la fase de preproducció. El guió literari s'estructura per seqüències, convenientment numerades i col·locades una al darrera de l'altra en ordre temporal. A l'inici de cada seqüència s'indica on succeeix l'acció, si és un espai interior o exterior i també es pot especificar el moment del dia. De cada seqüència es descriu allò que succeeix i allò que podem escoltar. Aquesta informació pot presentar-se de diverses formes. De manera genèrica, es fa una distinció entre el model nord-americà, que presenta acció i so en una sola columna, i l'europeu, que separa en dues columnes la informació referent a la imatge (l'acció, la descripció de llocs o personatges) i la referent al so (diàlegs, música, efectes i silenci). Tot i aquestes especificacions, poden ser moltes les formes d'escriptura a través de les quals un guió ens expliqui el que succeeix en una història. A vegades les descripcions dels plans que anirem veient en la pel·lícula són molt precises. En d'altres es detalla molt més l'acció que els personatges desenvolupen o es descriuen les característiques dels espais. En tots els casos, però, la narració ens ha de permetre imaginar la història en imatges i sons. Per veure una mica les formes narratives que s'empren en un guió, aquí teniu fragments d'alguns guions. Llegiu-los i observeu com, en cada un d'ells, s'explica allò que succeeix ja determinant com ho veurem i què és el que sentirem. EXEMPLES JACKIE BROWN. Quentin Tarantino. 1997
Jackie Brown és una hostessa molt atractiva que es fa un sobresou entrant diners il·legals als Estat Units per a un traficant d'armes, fins el dia que els agents federals l'enxampen. L'única manera que té de salvar-se d'anar a la presó és organitzar un pla per entrar al país mig milió de dòlars i lliurar el traficant a la policia. En aquest entramat de personatges perillosos, ella s'hauria de preocupar de sobreviure, però només té una cosa al cap: ¿com es pot fer amb els diners? Jackie Brown és segurament el millor personatge que ha creat mai Quentin Tarantino; una dona llesta, ràpida i irresistible que sedueix i enganya a tots els homes del món.
INTERIOR. AEROPORT INTERNACIONAL DE LOS ANGELES. DIA.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
221
Sentim el ritme d'una MÚSICA SOUL funky dels anys 70. Llavors ELLA entra en ESCENA. Ella és la JACKIE BROWN, una hostessa que porta l'uniforme de la CABO AIR. (Una companyia petita que fa el pont aeri entre Los Angeles i Cabo San Lucas. 'Temps aproximat de vol: dues hores). La Jackie s'està dreta, quieta, mentre una cinta transportadora la desplaça a poc a poc per l'aeroport. Els CRÈDITS APAREIXEN /DESAPAREIXEN davant seu. La Jackie Brown és una dona negra molt atractiva d'uns quaranta-cinc anys, encara que sembla que en tingui trenta-cinc. La cinta arriba al final, ella en surt. Passa despreocupadament pel control de duanes i nosaltres la seguim amb l'STEADYCAM mentre travessa l'aeroport a grans passos... Arriba a la porta d'embarcament... desapareix un moment dins l'avió... surt sense la bossa de mà... agafa el micròfon... JACKIE (Al micro): Vol 710 a Cabo San Lucas embarcant per la porta 12. Només passatgers de primera classe. ...Somrient, recull les targes d'embarcament dels passatgers abans que pugin a l'avió. FONDRE A NEGRE LULU ON THE BRIDGE. Paul Auster. 1998
1. INTERIOR: NIT. CLUB DE JAZZ DE NOVA YORK. LAVABO D'HOMES. A fora, cridòria de gent. 200 persones que piquen rítmicament de mans, demanant que el grup anunciat surti a l'escenari. Criden: Kat-man-du. Kat-man-du. IZZY MAURER, un veterà del jazz que volta la cinquantena, pixa en un dels urinaris. El veiem des de darrere. Es un lloc vell, l'enguixat de les parets s'escrostona i la pintura se'n desprèn. A la paret que hi ha just al seu davant, enganxades amb cel·lo sobre els urinaris, a l'atzar, hi ha fotografies de diverses actrius retallades de diaris i revistes: Louise Brooks,
Íngrid Bergman, Jean Harlow, Ava Gardner, Grace Kelly, Vanessa Redgrave, Isabella Rossellini, Mira Sorvino i d'altres. La càmera es fixa en les cares de les estrelles cinematogràfiques. Primer pla de la cara d'IZZY examinant les fotos mentre pixa. DAVE REILLY, un component del grup, obre la porta i treu el cap al lavabo d'homes. Una mica neguitós. DAVE: Ah, ets aquí... Vinga, Izzy, som-hi. Ens estan esperant.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
222
IZZY: (continua pixant) Un moment. No puc pas sortir amb la cigala a fora, ¿oi? Acaba. S'apuja la cremallera dels pantalons. 2. INTERIOR: NIT. CLUB DE JAZZ DE NOVA YORK. PASSADÍS. IZZY surt del lavabo d'homes i camina pel passadís. La cridòria de la gent augmenta. Dos clients del club -un NOI i una NOIA- passen per allà. L'espai és tan estret que IZZY no els pot avançar. Un moment difícil, d'indecisió: el noi topa sense voler amb IZZY. IZZY: (Enfadat) Vés amb compte. NOI: Perdó. (S'adona de qui és) Déu meu, vostè és Izzy Maurer, ¿no? IZZY: Aparta't del mig, imbècil, que he de sortir. (La cridòria de la gent augmenta) ¿Ets sord o què? NOI: Només vull que sàpiga que sóc un gran admirador seu. Fa anys que segueixo tot el que fa. NOIA: (Igualment impressionada) És veritat. Aquest és... és un moment important per ell, ¿sap? IZZY: Doncs per a mi no ho és, un gran moment. Tots dos, tant el NOI com la NOIA, reaccionen contra la crueltat d'IZZY amb una mirada ofesa, de perplexitat. IZZY s'obre pas. Com que s'adona que la NOIA és atractiva, quan passa pel davant d'ella s'atura un moment per mirar-se-la de dalt a baix. DAVE: (Des de l'altra punta del passadís) Vinga, Izzy! Pla d'IZZY des de darrere caminant de pressa pel passadís, llarg i estret com un túnel, en direcció a DAVE, que s'espera al final, banyat de llum. TODO SOBRE MI MADRE. Pedro Almodóvar. 1999
SEC.0-A / MADRID. UVI D'UN HOSPITAL. INTERIOR. DIA. Només se sent el so d'un monitor, un xiulet intermitent, i el soroll del respirador, una espècie de manxa. El personal sanitari pertinent està fent un electroencefalograma a la víctima d'un accident mortal. (Dues persones a més de Manuela.) El gràfic apareix a la pantalla d'un monitor, i s'imprimeix a la superfície d'un paper sense fi. Vàries línies paral·leles indiquen que el seu cervell està mort. Manuela porta un pijama i una bata verda, esclops i els cabells
els té recollits sobre l'espatlla. Sembla cansada. Agafa el paper amb el gràfic de l'electro i l'uneix a la 'gràfica especial' que està als peus del llit (en una safata plegable), li fa un gest mecànic a l'altre infermera (li indica que se'n va a trucar per telèfon) i surt de l'UVI. Una música recòndita i íntima suavitza els sons propis del lloc i crea una atmosfera tendra i misteriosa.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
223
SEC.0-B / DESPATX ORGANITZACIÓ NACIONAL DE TRANSPLANTAMENTS. Manuela entra al seu despatx. En la part superior de la porta hi ha una inscripció: Coordinació de Trasplantament. Posa els gràfics sobre una taula d'escriptori i truca per telèfon. S'escolta la veu d'una Noia: NOIA: Organització Nacional de Trasplantaments, digui. MANUELA: Hola, sóc Manuela, del Ramón y Cajal. NOIA: Digues Manuela. MANUELA: tenim un possible donant. Ja s'ha fet el primer encefalograma i hi ha consentiment familiar. És un home, de 38 anys, grup 0+ i pesa al voltant de setanta quilos. SEC.0-C / ORGANITZACIÓ NACIONAL DE TRANSPLANTAMENTS La Noia pren les dades que Manuela li dóna el telèfon. És una noia jove amb un granet estil hindú entre cella i cella (el tercer ull). Consulta unes llistes que hi ha dins de carpetes el contingut de les quals està dividit per pestanyes sobresortint, amb els nombres dels diversos hospitals i òrgans: cors, ronyons, pulmons, etc. A Vitòria, Màlaga, A Corunya, etc. busca un receptor compatible amb les dades que li ha donat Manuela i el lloc d'Espanya on resideix. La música abriga fins al final les tres seqüències. SEC.1 / MADRID. CASA MANUELA. SALÓ. INTERIOR. NIT. Al saló, davant del televisor encès, Esteban escriu en el seu quadern de notes. Manuela, la seva mare, fa el sopar a la cuina. (És la infermera que hem vist en la seqüència 0-A). De 35 a 40 anys, Manuela és una dona rossa, atractiva. Posseeix aquesta classe de solidesa que proporciona l'haver-se fet a sí mateixa. Dolç accent argentí i immediat somriure trist. Salta a la vista que és una bona cuinera. El plat i l'aspecte de la cuina ho demostren. Prepara un plat típic argentí. Entre frase i frase, Esteban fa una ullada als anuncis televisius. ESTEBAN: Mamà!... la pel·lícula és a punt de començar!
5.1
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
224
12.2 EL GUIÓ TÈCNIC
A partir del guió literari es pot definir el guió tècnic. El guió tècnic és la transcripció escrita de les imatges i dels sons tal com apareixeran després a la pantalla. Aquest suposa una especificació del guió literari i determina exactament com s'han de gravar cada una de les seqüències de la pel·lícula, determina allò que veurem en pantalla. En el guió tècnic es fa un desglossament dels plans de cada seqüència, s'especifica el comportament dels actors i de la càmera, es detallen d'altres elements tècnic (il·luminació, efectes...) i es concreta la banda sonora en relació amb els diferents plans. El guió tècnic desglossa i detalla la narració del guió literari i l'expressa en termes comprensibles per als equips tècnics i artístics que intervenen en la realització. El guió tècnic és un instrument de treball a partir del qual es poden preparar els decorats, la fotografia, el desenvolupament de l'acció dels personatges i també la planificació del rodatge. La transformació del guió literari en guió tècnic és una tasca pròpia de la direcció de la pel·lícula. El llenguatge descriptiu del guió literari requereix una traducció a termes audiovisuals. CARACTERÍSTIQUES Els sistemes de construcció del guió tècnic són diversos. De fet, no és tan important el format, sinó que s'hi recullin totes les indicacions que cal considerar en el moment de la planificació, l'execució i el muntatge. ELS PLANS: Cadascuna de les seqüències del guió literari s'especificaran amb PLANS. En el guió tècnic s'han de detallar cadascun dels plans que s'hauran de gravar, col·locant-los correlativament respecte l'ordre d'aparició i numerats. LOCALITZACIÓ I ELEMENTS TEMPORALS: De cada pla, o si es repeteix, de cada seqüència, s'han de detallar les condicions de rodatge, interior o exterior, i els efectes de dia o nit. LA CÀMERA: S'ha de precisar també, amb claredat, la posició de la càmera, l'objectiu que s'ha d'utilitzar, el punt de vista de la presa, el tipus de pla i d'altres detalls que conformaran l'enquadrament. L'ACCIÓ: L'acció que s'ha de desenvolupar en cadascun dels plans, s'ha de descriure sintèticament, especificant el moviment intern del personatge en el quadre, i el moviment extern de la càmera amb els desplaçaments concrets. BANDA SONORA: La banda sonora s'inclou normalment en una columna a part, paral·lela a les especificacions del cada pla. En ella s'hi indiquen els components habituals: els diàlegs, la música i els efectes sonors i ambientals. Aquí teniu un exemple de com un guió literari es transforma en un guió tècnic, sempre tenint en compte que podríem trobar moltes altres opcions vàlides. EXEMPLE (TRANSFORMACIÓ D’UN GUIÓ LITERARI A GUIÓ TÈCNIC) ISMAEL. Ivan Casajús Guaita
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
225
1.EXTERIOR. NIT. UNA PLAÇA. Es tracta d’una cèntrica plaça de la ciutat. La poca circulació de vehicles que hi ha ens indica que és ben entrada la matinada. Fa fred. A la plaça, prop del carrer principal, s’hi troben JOEL i SERTX. Tenen uns 22 anys i vesteixen amb roba lleugera però de marca. Parlen. El Sertx fuma una cigarreta. El Joel, per la seva part, no para de mirar cap al carrer amb impaciència. SERTX: La Mònica vol saber què farem demà. JOEL: És llesta la nena. SERTX: No sé tu, però jo no la truco. Sertx li dóna una calada a la cigarreta i torna a mirar cap al carrer. SERTX: Què faràs? SEQ.
INTERIOR/
EXTERIOR
DIA
LOCALITZACIÓ
Nº DE
PLA
TIPUS DE PLA
ACCIÓ SO
1 EXT. NIT
UN PARC 1 PG SERTX i JOEL parlen a la plaça. Joel mira si ve un taxi.
SERTX: La Mònica vol saber què farem demà.
EXT. NIT
2 PM Llarg. Panoràmica dreta-esquerra.
De JOEL, que dóna un parell de passos cap a la calçada i torna, quedant-se davant el Sertx (fora de pla).
JOEL: És llesta la nena. SERTX: No sé tu…
EXT. NIT
3 PM Llarg.
De SERTX. SERTX:… jo no la truco. SERTX: Què faràs?
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
226
12.3 L’STORYBOARD
El guió tècnic té la màxima expressió en l'storyboard. Aquest és la representació gràfica del guió, és el guió il·lustrat. Està format per un conjunt de dibuixos en forma de vinyetes que representen les seqüències, de vegades fins i tot els plans, d'una pel·lícula. Aquests conjunt de vinyetes poden realitzar-se autònomament o col.locar-se al costat de les especificacions dels plans del guió tècnic. Aquest guió tècnic tan desenvolupat és especialment útil en seqüències amb accions complicades, produccions publicitàries i dibuixos animats. Es pot utilitzar durant el rodatge però sobretot és una eina útil durant la preproducció per tal de definir tots els elements que intervindran en l'enregistrament i perquè, els diferents professionals (escenògrafs, decoradors, director de fotografia, encarregats del vestuari, tècnics, etc.) discuteixin amb el director com han de ser les seqüències i quins són els preparatius i elements necessaris per a portar-les a terme. Actualment, molts storyboards es fan amb eines informàtiques.
L
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
227
12.4 LES FASES DE PRODUCCIÓ
En la fase de preproducció es fa la planificació del guió (del guió literari al guió tècnic), es busquen les localitzacions, es porta a terme el càsting, i es prepara tota la infraestructura tècnica de llum i so i els paraments escenogràfics. Finalment, es determinen les pautes de treball i d'organització per a dur a terme la producció: escaleta, pla de rodatge, disponibilitat d'infraestructures… La producció és la fase de rodatge. És el moment de la posada en escena, de la direcció i intervenció dels actors. Durant la producció es segueixen totes les pautes determinades en la preproducció (el guió, el pla de rodatge…). La postproducció és el moment de l'edició de les imatges. A partir del material enregistrat durant la producció es determina el muntatge. És també el moment de la sonorització. PREPRODUCCIÓ La preparació és la fase més important dins de tot el procés i comprèn des de la concepció de la idea fins que comença l'enregistrament. L'èxit d'aquesta organització prèvia determinarà, en gran manera, el desenvolupament de les fases posteriors. En la preproducció s'efectua un gran esforç de planificació i organització, que afectarà tant l'execució com l'economia de l'obra. D'una banda, s'ha de realitzar una anàlisi dels requeriments de la gravació i la postproducció, a més d'una coordinació de mitjans, temps, personal i obligacions. El resultat de totes aquestes tasques és el pla de treball, que marca la línia d'acció a seguir durant tota la producció i que permet rendibilitzar la feina, atenent totes les necessitats i les dificultats del rodatge. El pla de treball, però, és el punt final de tot un procés complex portat a terme principalment per l'equip de producció amb la resta d'integrants del projecte. En primer lloc, s'han de distribuir còpies del guió tècnic a tots els membres, tant artístics com tècnics, inclosos els que es van incorporant a mesura que avança la producció. S'ha de tenir en compte que alguns, com els personatges secundaris, només necessitaran còpies parcials, que afecten directament la seva intervenció. A partir de l'anàlisi del guió tècnic, l'equip de producció, en col·laboració amb realització, ja pot començar a efectuar els desglossaments previs, és a dir, els llistats, a manera d'inventari, relatius a tots els efectius necessaris per portar a terme la producció en les formes i els llocs previstos, segons la idea del realitzador o la realitzadora i l'aprovació econòmica del productor o la productora. Un dels primers desglossaments és el de decorats i localitzacions. Una vegada s'han extret les necessitats concretes a partir de la supervisió del guió tècnic, comença la recerca dels escenaris naturals exteriors i interiors on es desenvoluparà l'acció. Això suposa, a més del consegüent desplaçament de l'equip de rodatge, una sèrie de tràmits burocràtics per tal que no hi hagi problemes durant la gravació, a més de la previsió de necessitats materials i infraestructurals condicionades tant pel projecte com per les característiques de l'emplaçament. Per efectuar un enregistrament al carrer o a
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
228
qualsevol entitat pública o privada, és necessari demanar el permís de gravació corresponent a l'entitat o particular que n'ostenta la titularitat. L'equip de producció és l'encarregat de solucionar aquests tràmits, que, en cas de no realitzar-se, poden paralitzar la producció. Però les llistes de desglossaments també preveuen altres necessitats de producció. D'aquesta manera, producció i realització fan llistes d'atrezzo, mobiliari, vestuari, personatges, càmeres i equips de gravació, i material elèctric i maquinista, agrupats per seqüències de producció (o per localitzacions molt concretes). Cal remarcar que els inventaris de requeriments són més diversos i abundants com més complexa és la producció. També durant aquesta fase s'ha de preveure la contractació dels equips tècnics i artístics, com els ajudants i les ajudants de realització, la direcció artística, els tècnics i les tècniques de càmera, la il·luminació, l'escenografia i decoració, el so, els papers protagonistes i secundaris, la figuració, els especialistes i les especialistes, etc. Així mateix, hem de negociar els acords amb les diferents empreses auxiliars i de serveis a la producció, com els estudis d'edició i sonorització, els efectes especials, el lloguer d'equips, els grups electrògens i el material elèctric i el maquinista, entre d'altres.
Amb tota aquesta informació a les mans, ja es pot abordar la confecció del pla de treball. Normalment, el pla de treball és una taula, a manera de plantilla, amb dues variables, una de temporal (en el pla vertical) i una altra de relativa als recursos i les necessitats pròpies del rodatge (en el pla horitzontal). S'ha de fer constar l'ordre d'enregistrament de les preses i una previsió del temps que s'hi haurà de destinar. Els recursos faran referència a elements diversos, com equipament tècnic i
d'enregistrament, il·luminació, localitzacions i decorats, vestuari i maquillatge, actors, etc. També ha d'incloure el nom de les persones responsables de cadascuna de les funcions. Abans de sortir a gravar, l'equip de producció ha de fer una comprovació exhaustiva del pla de treball, revisant que tot estigui a punt. Disposar d'aquest document permet ajustar molt el pressupost, ja que al pla de treball, i a tots els formularis associats, es preveuen pràcticament totes les necessitats de producció. El pla de treball està condicionat pel sistema d'enregistrament. Si no hi ha edició posterior, l'enregistrament s'haurà de fer en l'ordre imposat pel guió. Si es pensa postproduir, la gravació es podrà fer en un ordre més racional, en funció de les exigències del decorat, dels actors i actrius, i del material disponible. S'ha de considerar també la possibilitat de fer tasques paral·leles. Per exemple, la confecció de rètols o gràfics pot fer-se durant l'enregistrament d'algunes preses. D'aquesta manera s'optimitza el temps i es diversifica la feina. PRODUCCIÓ En la fase de gravació ja s'han incorporat tots els components dels diferents equips necessaris per tirar endavant el projecte. Des del punt de vista de producció, aquesta és l'etapa on es comprovarà l'eficàcia de tota la planificació prèvia que s'ha dut a terme en la fase anterior. Durant l'enregistrament, es produeix la màxima confluència d'equips, persones i recursos tècnics i humans. El director/realitzador o la directora/realitzadora té la màxima responsabilitat, mentre que l'equip de producció passa a un segon pla i es limita a efectuar un seguiment de contrast amb el pla de treball, ajustar les hores de treball, guardar el material gravat, controlar les despeses i preparar la fase de postproducció següent.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
229
El treball diari es recull en un formulari anomenat ordre de treball diària, on es fa constar el treball diari de gravació segons el pla de treball i els llistats de desglossament. Els diferents equips arribaran a l'estudi o la localització segons les convocatòries emeses per l'equip de producció, en col·laboració amb l'ajudant de realització. Han d'estar tots preparats a l'hora exacta marcada a l'ordre de treball.
L'ordre de treball, prèvia a la gravació, i que es realitza en la fase de preparació, es materialitza en el part de producció, on es reflecteixen les dades de tot el material enregistrat. El dia de treball finalitza amb el visionat i l'anàlisi del material gravat, i amb la preparació de l'endemà, fins a obtenir totes les preses necessàries per al muntatge, la postproducció i la sonorització del programa.
El so requereix una atenció especial, atès que segons el mètode de gravació podem incrementar les hores de registre. Si treballem amb so directe, és molt possible que les dificultats per controlar les condicions acústiques del recinte incrementin el temps de registre. És per aquest motiu que convé utilitzar so de referència, que serà de gran utilitat en el doblatge posterior i la postsincronització.
POSTPRODUCCIÓ
En aquesta fase, el personal es redueix al mínim necessari per satisfer les necessitats que planteja el muntatge de les imatges i els sons. Es comença amb una selecció del material gravat per tal de triar les preses vàlides per a l'edició. Aquesta última etapa inclou tota la feina de postproducció fins a l'obtenció del màster final. L'equip de producció s'encarrega del compliment de tots els terminis de postproducció, de controlar el lloguer de les sales d'edició i sonorització, d'assegurar el treball de doblatge i de supervisar el grafisme electrònic. És a dir, s'encarrega de totes les tasques que garanteixen l'obtenció del producte final. Al mateix temps, el productor executiu o la productora executiva tanca els comptes i comprova el resultat de tota la planificació prèvia de l'equip de producció, segons una sèrie de paràmetres com la qualitat del programa final, l'ajust al pressupost i el compliment dels terminis previstos.
Cal identificar les desviacions respecte als marges establerts, controlar el pla de pagaments i determinar les causes de les desviacions per procedir-ne a la solució. Amb el màster definitiu, només resta fer els duplicats corresponents i lliurar el producte al client que ha fet l'encàrrec. De vegades, és el mateix equip de producció qui s'encarrega de l'explotació i la comercialització del producte, així com de la integració en els canals de distribució videogràfica. Altres vegades, en funció de la inversió inicial i de la necessitat d'amortitzar el capital, aquesta projecció comercial es deixa a les mans de distribuïdors especialitzats, que treballen segons un percentatge sobre els beneficis, pactat prèviament amb producció.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
230
12.5 ELS PROFESSIONALS
En la realització de programes audiovisuals es treballa en equip i intervé sempre un gran nombre de professionals. Les dimensions de l'entitat productora determinen la complexitat de l'organigrama del personal. Farem un presentació sintètica de les funcions dels professionals que intervenen en la construcció de programes de vídeo i televisió. En la primera fase de projecte i direcció es desenvolupa el principal esforç de planificació i s'ha de diferenciar entre aquells que treballen en relació amb la concepció creativa del programa i aquells que coordinen els mitjans precisos per a la seva realització executiva. En una cadena de televisió, la responsabilitat de posar en marxa un projecte recau sobre el cap de producció d'àrea: d'informatius, de dramàtics, d'educatius, d'esportius, d'entreteniment, etc. Aquest responsable tria un director sobre qui delega l'execució del projecte, el qual decideix sobre els continguts, intèrprets, presentadors i és la figura que coordina les diferents aportacions convergents per al disseny i realització del programa. L'entitat productora assigna un realitzador sobre el qual recauran les decisions tècniques i de llenguatge. És el responsable final de la transformació d'un guió en un programa. El director artístic o escenògraf crea, en estreta relació amb el director, realitzador i productor, la posada en escena d'un programa. El guionista o l'equip de guionistes, a partir d'una idea, original o adaptada d'una obra ja existent, elabora un text que serà la base principal per a la seva transformació en guió tècnic abans de la seva realització definitiva. En ocasions precisen de l'ajut de persones especialitzades en la construcció de diàlegs: els dialoguistes. La coordinació de mitjans humans i materials recau sobre l'equip de producció. La direcció d'aquesta tasca la porta un productor que amb la col·laboració de l'ajudant de producció i d'altres auxiliars de producció, confecciona el desglossament del guió, busca localitzacions, negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i serveis i fa el pla de treball juntament amb el director i realitzador del programa. L'ajudant del realitzador coordina el treball de l'equip tècnic i artístic descarregant al realitzador de la preocupació que tots aquests equips estiguin preparats abans de l'enregistrament. Segons el volum de la producció comparteix la seva feina amb un segon ajudant de realització. El regidor és el responsable de la disciplina i organització en el plató mentre s'assaja o grava un programa. Durant la fase d'enregistrament intervé el màxim número de professionals, fonamentalment l'equip tècnic i artístic, coordinats pels responsables de la direcció, realització i producció, que contrasten en la realitat, el funcionament de tot el que s'ha planejat en la fase anterior. L’operador de càmera o l'equip de càmeres s'encarrega de la presa d'imatges amb la
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
231
càmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o travellings, segons les instruccions que rep del realitzador. Altres professionals, com el maquinista, s'encarreguen dels moviments de les grues o dels dispositius sobre els quals es col·loca el càmera. Els il·luminadors, amb l'ajut dels elèctrics, dirigeixen, controlen i distribueixen la llum per tal d'obtenir la màxima qualitat tècnica i expressiva en el programa.
A l'estudi de televisió, el tècnic de control d'imatge s'ocupa d'igualar i corregir el color i les característiques de les imatges que capten les diferents càmeres situades al plató, imatges que són seleccionades pel mesclador. El so, captat directament pels tècnics de presa de so, a vegades mitjançant la intervenció de les girafes o perxes, al final de les quals es col·loca el micròfon, entra a la sala de control on és tractat pels enginyers de so que regulen, ajusten i mesclen les diferents fonts de so que conformen
la banda sonora del programa. La realització pràctica de la posada en escena recau sobre el decorador i el seu equip d'ajudants: ambientadors de decorat, maquetistes, etc. Altres professionals s'encarreguen de la conformació dels actors: vestuari, maquillatge i caracterització, perruqueria, etc. Els actors es classifiquen en categories diferents segons el seu grau de protagonisme en el conjunt de l'obra. Hi ha protagonistes o principals, secundaris, episòdics, col·laboracions especials, figurants, invitats a programes de televisió, i també el públic assistent a les gravacions, el qual pot ser objecte d'un cert protagonisme en el desenvolupament del programa. La base electrònica del vídeo i la televisió obliga a disposar d'un equip de professionals de disseny i manteniment tècnic on treballen especialistes en telecomunicació i electrònica, tècnics informàtics, especialistes i auxiliars. A la fase d'acabat l'equip es redueix al mínim i la feina se centra especialment en el muntatge del qual s'ocupa l'encarregat de muntatge o tècnic de postproducció. Pel que fa al vessant sonor, la responsabilitat de l'execució recau sobre el tècnic de postproducció de so, que comptarà sovint amb l'ajuda d'un ambientador musical i, si es precisa, de locutors i actors de doblatge, per tal de construir una banda sonora definitiva. La infografia o imatge sintètica per ordinador està cada dia més present en les produccions audiovisuals, per la qual cosa es compta amb la col·laboració de grafistes, dibuixants i tècnics infogràfics que apliquen tot un ventall de tècniques informàtiques, cada vegada més freqüents en les produccions actuals.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
232
PRÀCTICA
REALITZACIÓ D’UN GUIÓ TÈCNIC I UN STORYBOARD Un cop treballades les característiques i les funcions del guió, realitzeu un guió tècnic i l’storyboard a partir del guió literari de Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar. Tot i que els guions literaris ja ens precisen molts elements, caldrà que vosaltres decidiu com seran els plans i quants seran necessaris per a explicar el que el guió literari ens diu que succeeix. No oblideu especificar cadascun dels plans, la banda sonora, etc.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
233
VOCABULARI
ATREZZO. Conjunt d’instruments, aparells, objectes i tota la resta que es fa servir en decoració. BANDA SONORA. Veure vocabulari unitat 4. CÀSTING. S’anomena així la sessió de proves que es realitza amb els intèrprets a fi d’escollir els que encarnaran millor els personatges d’un film. CLAQUETA. Pissarra amb un llistó de fusta que gira sobre una frontissa i que es tanca de cop amb un cop sec. Porta escrit el número de la seqüència, del pla i de la presa. El soroll sec produeix en la banda sonora una modulació molt marcada, gràcies a la qual el muntador identifica el principi de cada presa d’imatge i de so i, així, aconsegueix la sincronia a la moviola. Últimament, i gràcies a la incorporació del codi de temps a l’emulsió verge, les claquetes generen un senyal digital que es transmet a la pel·lícula. DIRECTOR CINEMATOGRÀFIC. Responsable últim de la realització d’un film. Dirigeix els intèrprets, té cura de tots els aspectes estètics i escenogràfics, controla l’equip tècnic, vigila l’estil i la unitat narrativa del film. És sinònim de realitzador i és qui firma l’obra fílmica. DIRECTOR DE FOTOGRAFIA. Tècnic encarregat de la il·luminació del plató o lloc de rodatge, ja sigui exterior o interior. Decideix el diafragma de la càmera en cada pla, la disposició de les llums i, en la fase de muntatge, dirigeix el procés d’etalonatge amb el director. DIRECTOR DE PRODUCCIÓ. Tècnic encarregat d’administrar i portar a terme les despeses previstes en el pla de producció; per a tal fi ha de saber controlar sobretot el temps, que és el més car i preuat en tot el rodatge. EFECTES ESPECIALS. Conjunt de procediments utilitzats per a la consecució d’una sèrie d’impressions, il·lusions o sensacions que són difícils d’obtenir en la realitat o que són totalment irreals. ETALONATGE. Operació supervisada pel director de fotografia per mitjà de la qual es fa la igualació fotogràfica del film, ja que no totes les preses tenen la mateixa intensitat i cromatisme. FOQUISTA. Ajudant de l’operador de càmera que s’encarrega de mantenir en focus l’objectiu d’acord amb els desplaçaments dels intèrprets o quan la càmera es desplaça. GIRAFA (PERXA). Suport mecànic, articulat i allargat, a l’extrem del qual es penja un micròfon que capta els sons que es produeixen al llarg del rodatge. Els tècnics que se n’ocupen solen exercir al seu torn el paper d’ajudants de so directe. GUIÓ LITERARI. Està escrit en un llenguatge força senzill i directe. Inclou la descripció dels espais, els personatges i les accions que conformen l’argument d’una història, però també detalla els diàlegs que han de dir els intèrprets. La seva utilitat radica fonamentalment en el fet que, a partir del seu contingut, les persones que
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
234
s’encarreguin de filmar la història se la puguin imaginar visualment per poder traduir-la en imatges. Qualsevol guió té una estructura bàsica: inici, nus i desenllaç. GUIÓ TÈCNIC. És el desglòs, pla a pla, del guió literari. El desglossament es fa tant a nivell d’imatge, o banda visual, com d’àudio, és a dir, de banda sonora. Complementa el guió literari i de fet és l'eina que s’utilitza a l’hora de rodar el film. És quelcom realment imprescindible. Exposa com s'han de filmar cadascun dels plans (angulació, moviments de càmera...), aporta les indicacions sobre com s’ha de gravar la banda sonora corresponent a cada una de les imatges. A més, expressa l’ordre en la filmació de les seqüències, tenint en compte la rendibilització dels recursos espacials i temporals (pla de rodatge). Per exemple, es poden fer dos plans seguits aprofitant un mateix espai i després es poden muntar per separat. LOCALITZACIÓ. Selecció, prèvia al rodatge, dels decorats exteriors o interiors on s’esdevé l’acció. En aquesta tasca hi intervé el director, sovint el seu ajudant, el productor, el decorador i el director de fotografia. Si el film és amb so directe, també hi intervé el director de so. MAQUINISTA. Tècnic especialitzat en el desplaçament o modificació de certes parts dels decorat, de la il·luminació i dels accessoris de la càmera. MÀSTER. Presa de referència que es fa al començament del rodatge. També, denominació del positiu especial que serveix per al tiratge de còpies, o primera còpia d’un programa obtinguda després de la seva edició i dels treballs de postproducció. MÀSTER DE SO. Banda de so original d’un film grvada sobre pel·lícula magnètica. OPERADOR DE CÀMERA (o CAMERAMAN). És el tècnic responsable del manejament de la càmera, sota el control immediat del director de fotografia i d’acord amb les indicacions del director. Acostuma a ajudar-lo el foquista. PLA DE RODATGE (DE TREBALL). Divisió del temps previst per al rodatge d’un film i, també, descripció de l’ús del temps diari amb vista a la preparació de decorats, convocatòria de l’equip tècnic i artístic, etc. S’acostuma a visualitzar en un gràfic de grans dimensions on es condensa el pla de l’elaboració fílmica. PLANIFICACIÓ. Operació feta pel director que consisteix a desglossar el guió en plans i seqüències. La planificació, juntament amb la direcció dels intèrprets, és generalment la tasca més important del realitzador. PLATÓ. Del francès plateau, se l’anomena també set o estudi. És el lloc on es construeixen els decorats i, per tant, on es du a terme el rodatge. POSTPRODUCCIÓ. Tercera i última fase de l’elaboració d’un film, durant la qual es duen a terme el muntatge, la sonorització i el tiratge de còpies. PREPRODUCCIÓ. Primera fase de l’elaboració d’un film, en la qual es treballa el guió literari i tècnic, s’assegura el pla de filmació i es realitza la preparació. PRODUCCIÓ. Segona fase de l’elaboració d’un film (després de la preproducció) en la qual, essencialment, es du a terme el rodatge de les seqüències, els plans i les preses necessàries.
2n BATXILLERAT CULTURA AUDIOVISUAL ESCOLA PIA SARRIÀ 12. LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL
235
REGIDOR. Persona que treballa a les ordres del responsable de l’atrezzo i s’encarrega de proporcionar tots els objectes necessaris per al rodatge. Forma part de l’equip de producció. SINCRONITZAR. Operació que consisteix en fer concordar exactament la banda sonora amb la banda d’imatges; s’executa amb una sincronitzadora o també amb la moviola. SO DE REFERÈNCIA. Tipus de so que s’enregistra durant el rodatge per ser utilitzat com a referència en el muntatge i poder recordar el que van dir els intèrprets (que, sovint, canvien o adapten el text del guió). Tot film rodat amb so de referència ha de doblar-se posteriorment. SO DIRECTE. Tipus de so que s’enregistra durant el rodatge com a definitiu. Utilitzar aquest tipus de so és molt més real, però exigeix un silenci absolut durant la filmació i, a més, una localització de decorats exempts de sorolls naturals. STORY BOARD. Conjunt de dibuixos (en forma de vinyetes) que representen les seqüències, de vegades fins i tot els plans, d’un film. S’utilitza preferentment durant la preproducció per tal que els departaments d’escenografia, decoració, fotografia i vestuari simulin i discuteixin amb el director com veuen les seqüències. Gràcies a la informàtica, alguns films se simulen prèviament a través de l’ordinador.