zoònims llatins motivats asilus - dialnet.unirioja.es · lıburna 10 [mayo 2017], 47–77, issn:...

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

zoNims llaTiNs moTivaTs: asilus, colubra, columba, hirundo, scrofa

some moTivaTeD zooNyms iN laTiN: asilus, colubra, columba, hirundo, scrofa

Xavier mAtA orovAl*

Lenfocament motivacional es mostra ben til a lhora dexplicar etimologies, ja que t un gran abast interlingstic i desvetla ms enll de les particularitats culturals i la multiplicitat de formes que el repertori de motivacions de qu ens servim per a crear noms nous s finit i, de fet, prou redut, tot i que augmentat ad infinitum per concatenacions diacrniques de metfores i metonmies. Atenent a tipologies motivacionals documentables en zoonmia llatina, es proposen etimo-logies noves per a cinc noms danimals llatins, i es planteja que no caldria sempre desconfiar de lexplicaci ms senzilla i bvia duna etimologia.Paraules clau: indoeuropeu, llat, motivaci lingstica, semntica, tipolo-gia lingstica, zoonmia.

The motivational approach can be very useful in explaining etymologies. It has an extensive interlinguistic reach and reveals beyond multiple cultural particularities and a diversity of forms that the repertoire of motivations we use to create new names is finite and, in fact, quite small, though it increases ad infinitum through diachronic concatenations of metonyms and metaphors. Taking into account motivational patterns in Latin zoonymy, I propose new etymologies for five Latin names of animals, and argue that we should not always distrust the most obvious and simple explanation of an etymology.Keywords: IndoEuropean, Latin, Linguistic motivation, Linguistic Typology, Semantics, Zoonymy.

Recibido: 9.1.2017Aceptado: 12.2.2017

*I.E.S. AlmenaraCorrespondencia: Carrer de lInstitut, 4. 12590 (Almenara), Castelln. Espaa.E-mail: [email protected]

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

48

./ / ./ / / , / / / ,

Sn filles de moltes persones les paraules nostres./ Es dispersen sen-gendren com els nadons/ arrelen es nodreixen amb la sang./ Com els pins/ serven la forma de laire/ mentre que laire ha fugit, ja no hi s/ el mateix les paraules/ retenen la forma de lhome/ i lhome ha fugit, ja no hi s

(Iorgos seferis, Tres poemes secrets)

1. Introducci

La recerca etimolgica s, gaireb sempre, un viatge al cen-tre de la terrenal concreci; per molt abstracta que puga semblar una paraula de la qual es percaa letimologia, per

molt fosc i opac el seu aspecte primer, amb les ferramentes ade-quades i dades suficients es pot arribar finalment a eixa capa pro-funda de les paraules on hi ha un significat concret, palpable, petit, proper, fsic, hum, esperable. La tasca de trobar el nucli semn-tic originari de les paraules comporta desfer un llarg cam intricat devoluci semntica fins a arribar a la soluci simple dun origen. El temps s, en efecte, edax rerum devorador de coses (ovidi met. XV 234), un vora engolidor dels possibles significats ms antics dels mots; les concatenacions de metonmies i metfores al nivell diacrnic creen, en molts casos, un autntic moviment semntic laberntic que fa les paraules opaques i aparentment immotivades, i en dificulta laclariment detimologies.

s per aquesta ra que lenfocament motivacional adquireix cada ve-gada ms centralitat als estudis semntics. La motivaci lingstica, s a dir, el mecanisme fonolxic mitjanant el qual denominem co-ses noves a partir de noms ja existents o donem un nom nou a un element conegut s un instrument en dependncia directa amb el context sociocultural en qu ha nascut. Per aix els estudis semntics

49Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Zonims Llatins Motivats: asilus, colubra, columba, hirundo, scrofa

no haurien mai de perdre de vista el context cultural en qu poden ha-verse originat els mots; desentendresen comporta la prdua de les fonts motivacionals. Les motivacions semntiques resulten ser bastant limitades en nombre, i aix facilita per un costat la recerca etimolgi-ca, perqu, estadsticament, les potencials motivacions no solen serne ni massa en nombre ni massa diferents en general per a tots els hu-mans. El repertori s limitat, les combinacions, per, illimitades. Aix permet pensar que, per molt opaques que resulten unes etimologies, amb les dades i la perspectiva suficients haurien de resultar senzilla-ment explicables com tota la resta.

2. Zonims llatins motivats i motivadors

Els estudis semntics sobre zoonmia palesen que els noms danimals tenen un enorme potencial metasmic cap a altres tipus de noms, una gran capacitat per a motivar noms de persona, noms de plantes, insults i termes afectius, noms de lloc, noms daltres animals, noms dinstru-ments i ferramentes, noms de constellacions, termes militars, noms de color, noms de parts del cos, noms de termes arquitectnics, noms de malalties etc. Aquesta fertilitat lxica afecta els zonims de com a mnim totes les llenges europees, i segurament de totes les llen-ges del mn. Ac ens centrarem, per, no en la capacitat motivadora dels noms danimals, sin en la realitat motivada dels mateixos zo-nims, i en concret dels llatins.

Les fonts llatines documenten un repertori de noms danimals que volta els noucents zonims, incloenthi les cpies i calcs a altres llenges. Cal dir que els zonims llatins documentats no sn en con-junt duna gran transparncia motivacional. De fet, i segurament no s casual, una part considerable dels zonims llatins ms freqents no es deixen explicar b etimolgicament; aquesta opacitat motiva-cional pot ser marca dantiguitat, per en algun cas sexplica perqu sn cpies daltres llenges que desconeixem. Sobre aquesta llista hem analitzat les principals lnies motivacionals reconeixibles en els zonims llatins tot adjuntanthi noms uns pocs exemples de cada tipus que resumidament sn les segents.

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

50

MOTIVACIONS DELS ZONIMS (LLATINS): DES DON ES CREEN ELS ZONIMS?

1. fisiogrfics, o descriptius de laspecte extern de lanimal (cf. vArr ling. V 77; isidor or. XII 6, 6):

Descriptius de la forma completa: gladius espasa peix espasa, pecten pinta un tipus de petxina, pulmo pulm un tipus de medusa.

Descriptius duna part destacada de lanimal: centipeda/ mi-llipeda/ multipeda centpeus, ceruus [banyut] crvol, galerita coberta amb un barret alosa.

Cromatnims: cruleus blau fosc un tipus de peix, galbulus pallidet, groguet oriol, rubellio [roget] roger, moll.

2. oNomaTopeics (cf. vArr ling. V 75; 78; isidor or. XII 7, 9), com coruus corb, hinnus mul somer, turtur trtora.

3. eTogrfics (cf. vArr ling. V 77), o noms descriptius de comportaments:

Hbits de comportament o moviment: bibiones bevedorets mosquits del vi, furo lladregot fura, serpens serpejant serp.

Hbits alimentaris: glandaria que menja glans gaig, san-guisuga que xucla sang sangonera, soricarius ratoliner aligot calat, xoriguer.

Hbitat (espacial o temporal): noctua nocturna mussol, terra-neola terrerola un tipus dalosa, uespertilio vespertinet rata penada.

Noms dofici o activitat humana: faber artes gall (peix), opilio oveller cuereta, senator senador un ocell. Potser en algun cas daquest tipus de motivaci shi pot afegir un mats cromtic.

4. eTNNims o noms dorigen geogrfic, suposadament descriptius de lorigen duna raa danimals: asturco asturianet poni, Luca bos bou luc? elefant, Numidica numdia gallina de Numdia.

51Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


5. aNTropNims o noms de persona: gaius/a Gai/a? garsa o gaig, lucius Luci? llu, sulpicia Sulpcia un tipus dalosa.

6. Noms De pareNTiu. Aquesta motivaci zoonmica documen-tadssima en moltes llenges t pocs casos segurs en llat. Ho s, sens dubte, una denominaci amma mam per a lau nocturna strix bila, xibeca; molt versemblantment s tamb una denominaci de parentiu papilio papallona, un probable pare en doble diminutiu, segons bAllester (2006: 213).

7. NeozoNims o noms danimals reciclats per a denominar altres animals: iuuencus jnec > foca, lacertus llangardaix > verat, locusta llagosta insecte > llagosta crustaci, uulpes rabosa > guineu marina.

8. cpia o calc DalTres lleNges. Nombrosssimes cpi-es des del grec (elephantus elefant, polypus polp, scorpio escor-p), altres cpies probablement del gllic (alauda alosa, burdo mul somer, matxo, cantherius cavall sanat, ross) i altres cpies de llenges incertes (asinus ase, barrus elefant, nepa escorp). Presumiblement aquests zonims al seu torn estan motivats a les seues respectives llenges segons un tipus de motivacions no massa diferents a les exposades ac per al cas llat. Que tinguen motivaci opaca en llat no comporta que no tingueren motivaci transparent a les seues llenges dorigen.

notA generAl: Cal afegir que en la base dalguna daques-tes motivacions zoonmiques molt especialment dels tipus 5 i 6 hi pot haver actuat la fora del tab, s a dir, la prohibici desmentar el nom real, la por danomenar amb el verdader nom animals que per alguna ra sn temuts. Aquesta por de dir el verdader nom es funda en la creena segons la qual evocar s el mateix que invocar (zelenin 1988: 190): all on siga lanimal, si se lanomena, acudir i atacar qui lanomena. Per a evitar dano-menarlo amb el nom verdader, o b es canvia lleugerament la forma del nom original i real (mettesis, canvi voclic, canvi de consonat...) o b sutilitzen perfrasis (noms genrics, designaci-ons descriptives, altres noms etc.).

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

52

Si es comparen aquestes motivacions dels zonims llatins amb les dal-tres llenges europees, si ms no es pot observar que sn essen-cialment del mateix tipus, una constataci que resulta de gran utilitat a lhora dinvestigar letimologia dels zonims amb una perspectiva interlingstica. Les diferncies motivacionals entre llenges sn ja qestions de mats. Per exemple, en context cristi abunden deno-minacions dinsectes amb noms religiosos, sobretot de sants i santes (marieta, porquet de sant Antoni, saltamart...), interpretables, per, com una mena de reciclatge ideolgic del que en els zonims llatins es motiva en noms propis o de parentiu, per exemple. Per a zoonmia, doncs, pensem que lenfocament motivacional ajuda a veure amb una nova llum etimologies opaques. En general per a la recerca etimol-gica resulta molt til i aclaridor treballar amb sries motivacionals relacionades, o, com diu Alinei (1999: 230), amb tipologies mo-tivacionals i amb la noci de productivitat motivacional. Moltes vegades, el suport estadstic quantitatiu de diferents denominacions amb una mateixa motivaci ajuda a explicar etimologies dubtoses. Examinem ara amb aquesta perspectiva, doncs, cinc zonims llatins.

3. Aslus tvec, moscall (gnere Tabanus L.)

strus animal armentorum, aculeis permolestum. strus autem Grcum est, qui Latine asilus, uulgo tabanus uocatur (isidor or. XII 8, 15) El tvec s un animal que viu entre els ramats, molestssim per les seues fiblades. Estre ns el nom grec, que en llat es diu asilus, i popular-ment tabanus. Efectivament linsecte asilus s un dels noms llatins del tvec o tav, pel que sembla ms popularment anomenat tabanus (vArr rust. II 5, 14; Plini nat. XI 100) i, en cpia grega culta, strus (virgili georg. III 148).

Letimologia de lentomnim asilus resta sense resoldre, per ernout i meillet (2001: 51 s. aslus) hi sospiten, com a mnim, un origen etrusc, si es posa en relaci amb els antropnims considerats etruscs, com el del capit i endev Aslas (virgili n. XII 127; cf. servi in loc.: Etruscum nomen) o el del soldat Aslus (sili itlic XIV 14950: miles Tyrrhenus, Asilo/ nomen erat); daltra banda, afegim, hi ha un etnnim Asli (sili itlic VIII 445) referit a una tribu del Pic, que

53Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


podria tindre relaci amb aslus. Es tracta de cites literries, per se-gons ernout i meillet (loc. cit.) eren noms etruscs freqents.

Tot admetent un origen etrusc de la paraula, resta igualment opaca la motivaci del nom, com ocorre amb molts zonims llatins. Ara b, no podem deixar de sospitarhi alguna mena de relaci amb el llat asellus asenet, ruquet (< asinus), comenant per la notable semblana formal. Com ocorre amb asilus, tampoc asinus t etimologia clara, i s un equ sense nom indoeuropeu com. Satribueix una procedn-cia anatlia a lase, on hauria estat domesticat des de lase salvatge o onagre, entre 40003000 aC (kitchell 2014: 57), i per al llat asinus sha proposat un possible origen ltim en algun zonim relacionat amb el sumeri anu o larmeni (chAntrAine 2009: 776 s.u. ), potser relacionable tamb amb el nom turc de lase, eek. La falta de rotacisme dasinus palesa, com a mnim, un origen no llat del zonim (ernout & meillet 2001: 51 s.u. asinus). No descartarem un origen etrusc tamb dasinus, no noms per la semblana amb aslus, sin tamb perqu un origen anatlic del nom llat de lase s congruent amb el ja reconegut origen anatlic del poble etrusc, que ja herdot (I 94) situava a Ldia.

La pista etrusca s persistent tamb en un altre fet. Molt abans del testimoni addut disidor ja insinuen els autors que el nom asilus, s, era el nomen Romanum de linsecte (virgili georg. III 148), per que hunc quem Grci stron uocant, pecora peragentem et totis saltibus dissipantem, asilum nostri uocabant (snecA ep. 58, 2) El que els grecs anomenen estre, que va voltant pels ramats i els fa dispersarse enfurits per tot arreu dels boscs, els nostres lanomenaven asilus. Eixe s senequi del verb en passat (uocabant) denota que asilus ja no nera el nom ms freqent; segurament, doncs, ja ho era tabanus, el zonim ds ms popular. Curiosament, daquest tabanus (o tabo) ernout i meillet (2001: 672 s.u.) diuen que es retroba en antropnims etruscs (taane, taunias). Dos tvecs romans condueixen als etruscs, i tamb s possible que els ases hi menen.

En la tradici manuscrita dasilus, es troba de vegades una forma as-sillus (cf. Gloss. IV 21, 52 loeWe & goetz), que podria ser un error

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

54

ortogrfic, per el fet s que en itali com el tafano tamb es diu as-sillo, i en itali dUmbria arzillo (meyerlbke 1935: 47 s.u. asilus), formes romniques amb una certa olor diminutiva. Naturalment poden ser una evoluci posterior romnica per la percepci del parlant dun valor diminutiu del zonim que potser no el tenia en origen per es poden tindre en consideraci. Daltra banda, pel que fa al llat ase-llus (< *asenlus < *asenulus < asnulus?), conviu amb un diminutiu, direm, ms regular, asinulus, per una forma asellulus (Arnobi III 16) fa pensar en una hipercaracteritzaci del diminutiu provocada per la no percepci del valor diminutiu dasellus. Lentomnim aslus s derivable des del diminutiu asnulus sense massa problema (asnulus > *asinlus > *asillus > aslus), amb una reducci de la geminada. Sens dubte, per una barreja de menyspreu i poca valoraci, les formes di-minutives per a referirse al ruc sn massives, molt ms freqents que les no diminutives. Un bon reflex da es troba en ls del zonim com a creador dantropnims: lase es troba entre els deu animals ms freqents en antropozoonmia romana, i sobretot la forma diminutiva Asellus/a, juntament amb altres formes diminutives com Asellicus/a, Asellinus/a, Asellio, Asinulus/a.

Ms enll de la semblana formal aslus/ asellus, cal preguntarse tam-b si s factible que un ase motive el nom del tvec. En aquest cas, no comptem amb exemples motivacionals totalment parallels, per s molt semblants. Aquest recurs, el danomenar un animal amb el nom dun altre animal est amplssimament documentat, i s el que hem anomenat en la taula de ms amunt neozonims. Certament, en zoo-nmia llatina com a mnim, els moviments ms habituals de translaci entre zonims sn de mamfer a peix, de mamfer a mamfer, i docell a peix; de mamfer a insecte, hi ha exemples, per menys, com por-cellio porquet porquet de Sant Antoni (cuc) i taurus bou crvol volant (escarabat). Per diverses dades assenyalen com a factible la hiptesi asinina per a asilus.

En primer lloc, la possible forma diminutiva remet a un dels proce-diments lingstics ms freqents de creaci de neozonims, com s el nom de lanimal en diminutiu, i ms quan es tracta dun insec-te. Daltra banda, no seria en absolut un fet allat ni rar denominar

55Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


ruquet a un insecte menyspreat, molest i impertinent caractersti-ques atribudes tamb a lase, fams per les picades que provoquen strus/ strum (tvec) > furor, deliri (snecA d. 442; fest 213, 1 lindsAy). Curiosament el ruc s un animal vinculat en mitologia a Dions, du del deliri en mitologia hi ha, per cert, dos exemples famosos de tvecs: el que envia Hera per a turmentar a la vaca Io, des-prs que Hermes done mort al vigilant Argos, i el que Zeus va enviar contra Bellerofont quan, orgulls de les seues gestes, volgu arribar a lOlimp a cavall de Pegs, que, enfurismat per la picada, va fer caure el seu genet. A ms a ms, lase t ja un exemple neozoonmic en llat en el nom de peix asellus llu (Merluccius merluccius L.), de probable motivaci cromtica, en aquest cas el color grisenc. Lictinim ase-llus en llat sempre en diminutiu s un calc probable del peix grec / (Ateneu VII 99 kAibel).

Daltra banda, la denominaci anglesa ms comuna daquest insec-te, horsefly cavallmosca, s un exemple de motivaci equina del nom del tvec; aquesta denominaci anglesa, juntament amb el ca-tal mosca dase per a un tav menut (Hippobosca equina L.), tamb anomenat mosca de ruc, mosca borriquera, mosca de mula o mosca de cavall (D.C.V.B. s.u. mosca), fa pensar tamb que una denominaci asinina per a asilus podria vindre motivada per una motivaci dh-bitat, s a dir, un insecte que ronda els ases. Per hi ha ms vincles ideolgics de linsecte amb els equins. A vegades les llargues orelles de lase donen peu a una comparaci amb antenes dinsectes, de manera que no falten exemples dentomnims provinents de lase (gil 1959: 50): el grec / ase[net] s el porquet de Sant Antoni (Armadillidium vulgare lAtreille), que tamb es troba en llat en la cpia oniscus (Plini nat. XXIX 136), i es considera equiva-lent del ja esmentat porcellio porcell porquet de Sant Antoni, un altre neozonim.

En un altre ordre de coses, era una creena molt estesa de lantiguitat que certs insectes naixien del cos en putrefacci de mamfers (cf. per exemple virgili georg. IV 5548 i ovidi met. XV 3648). En versi disidor (or. XII 8, 2): Proprie tamen apes uocantur ort de bobus, sicuti scabrones de equis, fuci de mulis, uesp de asinis Prpiament, per, es

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

56

diu que les abelles naixen dels bous, aix com els borinots dels cavalls, els abegots dels muls i les vespes dels ases. De diferents equins naixen borinots, abegots i, concretament dels ases, les vespes. No es tracta del mateix insecte que lasilus, per hi est prou relacionat pel que fa a la molstia que ocasiona.

Considerem, doncs, que dun animal com lase, dorelles llargues, considerat molestssim, creador de neozonims testimoniat, el seu s per a denominar un altre animal com el molest insecte tvec s versemblant.

4. Colbra (colber) colobra, serp (nom genric dofidis, so-bretot de serps verinoses)

La forma colubra colobra, serp es troba des de PlAute fins a APuleu i tertulli, ms freqentment que el mascul coluber, testimoniat des de virgili (georg. iii 418; n. ii 471; vii 352); als autors ms recents es generalitza coluber. Aquest ofidi verins, astut i sinus, t diver-sos usos metasmics, com, sorprenentment, un exemple dantropnim Calpurnius Coluber de Lucnia (C.I.L. X 152), un cristi coluber di-moni (vvlgAtA eccles. 21, 2), una denominaci dels cucs intestinals (cc colubr, columellA rust. X 231), el nom llat probablement de lilla de Formentera (Colubraria), i un sobrenom del sinus riu Tber (servi in n. VIII 95).

De colubra ernout i meillet (2001: 134 s.u.) no donen cap eti-mologia, per suggereixen com a possibilitat que es tracte duna c-pia considerablement deformada del grec , un tipus de serp daigua. Des dun punt de vist motivacional, no sembla del tot fora de lloc letimologia proposada per isidor (or. XII 4, 2): Coluber ab eo dictus quod colat umbram uel quod in lubricos tractus flexibus sinuosis labatur La colobra rep aquest nom potser perqu ronda per lombra o b perqu sescola en moviments lliscosos amb girs sinu-osos. No prenem en consideraci les enginyoses etimologies col[at]u[m]bra[m] ni [co]lubricos tractus, per s considerem probable que en el fons de colubra samague el verb colere i el seu significat ms originari pegar voltes, girar, rondar, don poden explicarse els ms habituals habitar cultivar venerar.

57Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


Anomenar la flexible i enrotllable serp amb el verb colere, com si di-gurem la [bstia] voltejant, no resulta gens estrany, i menys quan hi ha bastants referncies a aquesta capacitat de la serp dentortolligarse, la qual sadjectiva freqentment tortus torut (ovidi met. II 138); es fa referncia als seus flexus sinuosus corbes sinuoses (virgili georg. I 244); un altre ofidnim, draco, s motivador freqent per a coses cir-culars, helicodals: un cep vell de vinya entortolligat (Plini nat. XVII 182), la planta bistorta (Polygonum bistorta L.), amb larrel entorto-lligada (Plini nat. XXIV 142), o el serpent, un aparell amb tubs en espiral per a escalfar aigua (snecA nat. III 24, 2), o un collar o corona en forma de serp (tertulli cor. 15, 2).

Tamb isidor insisteix molt en el contorsionisme de les serps: Anguis uocabulum omnium serpentium genus quod plicari et contorqui potest; et inde anguis quod angulosus sit et nunquam rectum (isidor or. XII 4, 1) Anguis s el terme aplicat a tot tipus de serps, perqu poden plegarse i contorsionarse; per aix anguis, perqu s angulosa i mai recta; cf. tamb el coluber tortuosus de jeroni (Iou. II 37), refe-rit metafricament al retorut dimoni; o, ja en grec, (herdot VI 77) o serp que senrotlla tres/ quatre vegades sobre ella mateixa (Anthologia Grca VII 4).

En fi, resta clar lenorme poder motivador de la serp com a imatge gr-fica de coses entortolligades, no rectes, tortuoses, circulars, helicodals. Considerem que de la mateixa manera que la serp ha motivat aquesta imatge, el nom mateix que tractem, colubra, podria estar ell mateix motivat per aquesta circularitat. Una altra persistent creena potser universal podria estar reforant aquesta etimologia de la serp com un sser no [cor]recte: es tracta de les males connotacions que t all considerat esbiaixat o torut, com es veu en nombrosos proverbis que contraposen [dretrectecorrectebo] a [torutesbiaixatincorrectemalvat] (solimAno 2008: 34950). Els animals que tenen alguna ca-racterstica toruda sn vists amb recel, com que aix comporta maldat: els malcarats i malvists caprins miren obliquo ore (Avi 13, 6) amb esguard oblic, de biaix; els crancs caminen de manera no [cor]recta, considerada incorregible (cf. AristfAnes Pax 1083; PlAute Pseud. 955; Avi 3, 1; mAcrobi Sat. I 17); el verins escorp fa les seues

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

58

fiblades obliquament (Plini nat. XI 87: ferit et obliquo ictu). Malgrat la consideraci positiva de la serp, testimoniada en lAntiguitat, com un animal relacionat amb la sanaci i la fertilitat, la imatge negativa de la serp com a prfida, tradora i verinosa, s abassegadorament ms abundant (cf. AfrAni 2812 ribbeck; cicer har. 50; 55; horAci carm. III 10, 18; serm. I 17, 30; II 8, 95; juvenAl 6, 641; livi XXXIX 11, 1; luc ciu. IX 619838; ovidi met. XI 775; PlAute Cas. 644, Persa 299, Pn. 1034, Truc. 7801; suetoni Cal. 11; virgili ecl. 3, 93; Petroni 77, 2; 77, 4; florus epit. II 30, 53...) que la suposada imatge positiva a lAntiguitat precristiana, quasi reduda al suggeri-dor mbit no verbal de la iconografia cf. la serp sanadora dAscle-pi a Epidaure, o les representacions de serps als lararia romans, que sinterpreten amb connotacions positives (guirAl 2012: 1512). La demonitzaci de la serp ja s precristiana, tot i que el cristianisme la consagra definitivament. Doncs b, una denominaci com colubra, en la nostra opini, tamb podria contindre el mats de la perillositat in-herent a la no rectitud.

Colubra, segons la nostra proposta, seria en origen, potser, una colu-bra [bestia] bstia enroscada, un adjectiu deverbatiu (< colere) amb la mateixa sufixaci que els femenins dolabra pic, picot (< dolare), latebra amagatall (< latere), terebra barrena, triba (< terere), uertebra vrtebra, articulaci (< uertere) o, en el cas del mascul coluber, com ladjectiu salubris/ saluber salubre (< saluere).

En definitiva, proposem per a colubra una etimologia comuna amb co-lumna, per a la qual no hi ha una etimologia segura, tot i que ernout i meillet (2001: 134 s.uu. columen i columna) en descarten un origen en larrel de colere, no entenem molt b per qu. Considerem que una motivaci en la circularitat de tots dos pot explicar el zonim i alhora la denominaci arquitectnica, una columna torsa. Amb aques-ta etimologia, el llat columen cim columna des de colere tindria la mateixa motivaci que uertex remol coroneta cim des de uertere girar, donar voltes. Curiosament un nom dilla com les Columbretes (Castell), per a la qual es postula un origen en insula colubraria, sem-bla estar combinant tots dos mots, amb la inserci de la m que dna la sensaci duna colubra circulant per una columna...

59Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


5. Columba (columbus) colom tud (Columba livia gmelliN Columba palumbus L.)

Daquest ornitnim es testimonien des de PlAute tant la forma mas-culina columbus (Rud. 887) com la femenina columba (Mil. 162), per mentre que el femen s el nom genric de locell, el mascul sutilitza amb sentit propi, per denominar el mascle. vArr (ling. IX 56) ex-plica que la forma originria s la femenina, tot diferenciant columba mas i columba femina si feia al cas, i que noms posteriorment, quan els coloms shan domesticat, sha fet la diferncia columbus i columba. En principi, columba denomina la Columba livia gmellin (espcies o subespcies selvtiques, la varietat semidomstica i els descendents domstics), mentre que el tud sanomena palumbes o titus (cf. servi in n. V 213). De tota manera, la confusi entre columba i palumbes s freqent en els autors llatins, i genricament tant columba com pa-lumbes denominen coloms i tudons.

Columba i columbus, a ms de denominar uns fidels, lascius i porego-sos ocells, es van emprar com a antropnims cf. una Columbula, de Sitifis, que va viure set anys (C.I.L. VIII 8566) o el gladiador murmill Columbus, de Nemausus (C.I.L. XII 3325), com a terme arquitec-tnic derivatiu columbarium colomar columbari (C.I.L. XIV 1650), com a terme afectiu (PlAute As. 693; horAci epist. I, 10, 5), com a verb columbari bequetejarse, besarse com els coloms i adverbi co-lumbulatim [besarse] a la manera dels coloms (mAci 12 blnsdorf); locell es troba tamb en toponmia, com lilla Columba, que segons lItinerari Anton (511), s el nom de Mallorca.

Sobre letimologia de columba, ernout i meillet (2001: s.u. colum-ba) hi sospiten una motivaci cromtica en parallel amb letimologia cromtica quasi segura de palumbes, del mateix grup que els llatins palleo i pallidus (ernout & meillet 2001: 4778 s.u.), amb un sig-nificat gris, lvid clapat, com grec / o el vell prussi poalis, noms del mateix ocell per no fan cap especulaci ms enll. Columba sha posat en relaci amb la mateixa arrel que el grec fosc (cAPPoni 1979: 1767), que es troba tamb en un ornitnim to-talment parallel al llat columbus, el cabusset (Tachybaptus

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

60

ruficollis PAllAs), el qual no t res en com amb el colom ms que una coloraci foscant (chAntrAine 2009: 527 s.u. ). Columba, doncs, significaria fosca, grisa, segons aquesta proposta etimolgica, i de fet, hi ha un cromatnim derivatiu columbinus/a/um color gris pissarrenc, que en llat noms saplica a una varietat de vinya (Plini nat. XIV 40) i a una varietat de marga (Plini nat. XVII 43)

Per a vArr (rust. iii 7, 1) letimologia de columba s tota una al-tra: Duo enim genera earum in peristerotrophio esse solent, unum agreste, ut alii dicunt, saxatile, quod habetur in turribus ac columinibus uill, a quo appellat columb, qu propter timorem naturalem summa loca in tectis captant Als colomars sol haverhi dos tipus de coloms: un dagrest, o roquer com diuen que es t en torres i en les teulades (columinibus) de la villa don motiven el nom els coloms (columb), que per una por connatural, busquen els llocs ms alts a les teulades. Per a vArr, doncs, columba provindria de columen cim (dedifici, de muntanya) columna, puntal, suport, i tindria, per tant, una motiva-ci etogrfica en el seu hbitat hum ms sovintejat: les parts altes de la villa, els terrats.

Aix doncs, per a columba es troba una explicaci fisiogrficacromti-ca (ernout & meillet, chAntrAine, cAPPoni), etogrfica dhbitat (vArr) i... la disidor, de caire fisiogrfic duna part destacada del cos: Columb dict, quod earum colla ad singulas conuersiones colores mutent (isidor or. XII 7, 61) Els coloms motiven el seu nom en el fet que els seus colls canvien de color quan els giren. s precisament una part daquesta proposta isidoriana que volem prendre en consideraci. No la proposta duna relaci entre columba i color sin la que posa en relaci columba i collum, la que destaca precisament el caracterstic collar que tenen la majoria de colmbids, ja siga marcat cromtica-ment amb colors iridescents, o b, com els tudons (llat palumbes), amb la taca blanca al coll. Aquest coll cridaner ha tingut, sens dubte, importncia motivacional, com es veu en leptet torquatus palumbus tud amb collar (mArciAl XIII 67, 1) torques collar en llat t un sentit especialitzat com a taca en forma de collar en el plomatge dels ocells (Plini nat. X 117) o en la denominaci anglesa (ringdove) i alemanya (Ringeltaube) del tud. Per a mArtin (1914: 64), leptet

61Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


assenyala concretament cap al tud, per, sens dubte, est ben cons-tatada en els autors llatins la confusi i intercanviabilitat de columba i palumbes: While columba is usually applied to the rockdove and the domesticated pigeon, and palumbes to the wood or stockdove, yet there existed at all times a slight mingling of names, habits and mythological lore. Efectivament, hi ha tamb una torquata columba colom amb collar (ProPerci IV 5, 65), i segons mArtin (1914: 55) les columb de virgili (n. VI 190) o dhorAci (carm. I 2, 10) sn en realitat palumbes o tudons. En antroponmia sobretot cristiana tamb sembla que hi ha una certa intercanviabilitat entre Columbus/a i Palumbus/a.

Una vegada constatada aquesta labilitat semntica dels dos ornitnims, anem un poc ms enll de la m de PlAute (Rud. 8868), quan fa un divertit joc de paraules que relaciona columbus, columbar i collus: Credo alium in aliam beluam hominem uortier:/ illic in columbum, credo, leno uortitur,/ nam in columbari collus haud multo post erit [Parla el vell Crmides:] Crec que cada persona es converteix en una bstia dife-rent:/ aquell alcavot dall [sc. Lbrax], crec, es converteix en colom (columbum),/ ja que el seu coll (collus) dac a molt poquet ser en el pilor (columbari). Vegem els termes en joc i la seua possible relaci amb columbus. La relaci etimolgica entre el zonim columbus i co-lumbar colomar pilor nnxol (per a urnes funerries, columbari), ning no la posa en dubte: la imatge que desencadena tota la srie de significats desplaats ja no deu serne el zonim columbus, sin precisament el colomar amb els nnxols semicirculars on fan cria els coloms, i que sanomena en llat columbar o columbarium. Aquest es-pai ninxolat caracterstic havia de ser una imatge molt coneguda i per tant, motivadora entre els romans, que tenien una folla afici a la cria de coloms (Plini nat. X 110). Aix sexpliquen la resta de significats, derivats dels forats [semi]circulars dels colomars: columbar pilor (PlAute Rud. 888), s a dir, una post amb tres forats per a les mans i el cap on els malfactors eren exposats a la vergonya; columbar/ columbarium nnxol per a urnes funerries (C.I.L. XIV 1650), i el seu conjunt arquitectnic, el columbari; columbarium trau (vitruvi IV 2, 4), en arquitectura, un buit fet en una paret per ficarhi un travesser;

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

62

columbarium catfol (vitruvi X 4, 2), s a dir, els recipients o caixons que portaven aigua en una snia; columbaria (isidor or. XIX 2, 3), les obertures al costat dels vaixells a travs de les quals passaven els rems.

Pel que fa a collus/ collum, la seua etimologia sembla que s *kolsos, on sendevina, novament, larrel del verb llat colere (cf. supra la pro-posta etimolgica de colubra), que t un probable significat originari girar, rodar, tornar (ernout & meillet 2001: 132 s.u. collum). s a dir, que el llat collus/ collum motivava el nom ben probablement en la circularitat i en ser girads, com passa tamb en altres denominacions del coll: antic eslau vrat coll (cf. vratiti gira, com llat uertere), grec (cf. roda) o litu kklas (cf. grec cercle).

La nostra proposta posa en relaci lornitnim llat columbus/a amb aquest verb colere que es troba en collum/ collus en el seu sentit ms originari de fer voltes, girar, rodar, la circularitat del coll... o del co-llar. s a dir, que sestiguera anomenant el colom el del coll[ar] o una cosa semblant, amb referncia al seu caracterstic collar: s el que sig-nifica tamb el castell paloma torcaz o, senzillament, torcaz, que prov de torquatus. Segons la nostra hiptesi, ladjectivaci torquatus/a pot ser un cas de reincidncia motivacional en el mateix aspecte. La moti-vaci dornitnims a partir del coll no s rara, com es veu per exemple en els necs collblau i collverd (Anas platyrhynchos L.) o el colltort (Jynx torquilla L.), o el turcs collerat, denominaci que rep precisament el tud a Albaida i lOlleria (oltrA & dur & concA 2016: 334), on es pot veure una reincidncia motivacional, de torquatus i de coll[ar].

lucreci parla bellament de la incidncia de la llum del sol en el coll dels coloms, que crea colors canviants i tornassolats: Pluma columba-rum quo pacto in sole uidetur,/ qu sita ceruices circum collumque co-ronat/ namque alias fit uti claro sit rubra pyropo,/ interdum quodam sen-su fit uti uideatur/ inter cruleum uiridis miscere zmaragdos (lucreci II 8015) Quin aspecte t el plomatge dels coloms a la llum del sol,/ el que cenyeix bescoll i coll tot al voltant/: ads es fa roig amb un clar granat,/ ads amb una altra percepci sembla/ mesclar entre el blavenc el verd maragda. Evidentment aquesta caracterstica crida-nera dels coloms era observada tant en columb com en palumbes, i

63Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


el vers destacat, no sols cont una extraordinria alliteraci de c sin que insisteix molt en eixa circularitat tamb en el nivell lxic (circum, collum, coronat).

Si aquesta etimologia en larrel col anara ben encaminada, a ms dagrupar etimolgicament dos animals tan ideolgicament allunyats com colubra i columba, potser tamb donaria una pista per al grec , equivalent del llat columbus/a. chAntrAine (2009: 855 s.u. ) exposa la proposta etimolgica de benveniste, la ms versemblant per a ell, que s una dissimilaci de *, s a dir, una base en / motivadors cromtics de , el nom grec del tud o palumbes amb el sufix diferencial . Totes dues espcies, doncs, motivarien el seu nom en la coloraci foscant, la fosca i la ms fosca. Doncs b, la motivaci collerada que proposem sadiria b a interpretar la primera part de lornitnim com el senzill formant , s a dir, llat circum... collum!

6. Hirundo oroneta (Hirundo rustica L./ Cecropis daurica laxmaNN/ Riparia riparia L.)

Lornitnim hirundo, a banda de designar un grup docells de conno-tacions positives i benefactores, metasmicament va ser en llat tamb un cognomen (cf. una lliberta saguntina Hirundo, C.I.L. II 3908), un terme amors i afectiu (PlAute As. 694), el nom dun peix volador (Plini nat. IX 82), potser el verat volador (Dactylopterus volitans L.) o lorenol (Exoctus volitans L.); a ms a ms, la forma forcada de la cua de loroneta ha resultat un element motivador ben grfic (cf. alemany Schwalbenschwanz cua doroneta > frac), i en llat el trobem en el ter-me veterinari hirundines (celi Aureli chron. I 4, 138), un call en el buit del casc dels cavalls, presumiblement daquesta forma.

Letimologia dhirundo no resta clara; se li ha proposat una vinculaci amb el grec , com si provinguera dun *hilundo, i pel que fa a la ter-minaci, sha posat en relaci amb testudo tortuga i hirudo sangonera (ernout & meillet 2001: s.u.). Lornitnim hirundo s, en efecte, sos-pitosament semblant al de la hirudo sangonera, i hi ha diversos elements de la tradici folklrica sobre loroneta que ens porten a proposarne una etimologia relacionada, un origen com per a hirundo i hirudo.

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

64

Hi ha una certa persistncia de creences paganes i cristianes que ex-pliquen el color rogenc del coll i del front de diversos tipus doronetes en relaci cromtica amb el foc o amb la sang (mArio 2014: 2789). Entre grecs i romans, per exemple, hi ha el mite de Progne com a ori-gen de loroneta en altres versions, la seua germana Filomela que tindria el pit tacat de sang del seu mateix fill, assassinat per ella: Neque adhuc de pectore cdis/ excessere not, signataque sanguine pluma est (ovidi met. VI 699700) I encara no shan esborrat del pit/ els senyals del crim, i la ploma est tacada de sang; Signatum sanguine pectus habet (ovidi ars 384) T el pit tacat de sang. A Letnia conten que la forma forcada de la cua i el bescoll cremat sn obra del dimoni, que va llevarli unes plomes quan loroneta intentava furtarli foc. En context cristi, es conta que loroneta es va tacar de sang en traure les espines a Crist crucificat, o b que loroneta era en origen totalment blanca, per, amb la mort de Crist, part de la gola i del cap es van tor-nar de color granat (flores 2000: 138 s.u. golondrina).

Aquesta persistncia diacrnica de creences sobre la coloraci rogenca del coll de loroneta tal volta es pot relacionar amb el nom llat de ma-nera indirecta. La ja esmentada hirudo sangonera tamb sanomenava en llat sanguisuga, s a dir, amb un motivadssim i transparent nom xuclasang. De fet per Plini (nat. VIII 29, 89) sabem que la hirudo sangonera sanguisugam uulgo cpisse appellari popularment comen-a a anomenarse sanguisuga. s a dir, per algun motiu segurament per falta total i absoluta de transparncia semntica els parlants del segle I dC van preferir anomenar lanimalet amb un nom ben motivat i transparent.

El fet que dos noms tan semblants com hirudo i hirundo tinguen com a element com sangroig, o b per creences del folklore (loroneta) o b per una motivaci etogrfica dhbit alimentari (la sangonera), fa plantejarse la possibilitat que sanguisuga siga un cas de reinci-dncia motivacional dhirudo. La reincidncia motivacional s un fe-nomen ben freqent en etimologia, en qu el parlant, que ja no entn la motivaci dun nom, el rebateja amb una motivaci transparent, que casualment t la mateixa motivaci que el nom que li resulta-va motivacionalment opac; aquesta reincidncia es dna tamb molt

65Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


freqentment en toponmia, on per exemple un antiqussim nom de corrent fluvial Ana (riu), es remotiv en rab Guadiana (riuriu) i finalment de nou en castell ro Guadiana (riuriuriu), o els coneguts i tautolgics desert del Shara o Vall dAran. Aquests exemples remotiven els noms de manera aglutinant, per s tamb freqent la reincidncia motivacional on se substitueix totalment el nom anterior, com el cas del ro Blanco i Guadalaviar, denomina-cions de lalt riu Tria en diversos trams, amb significat idntic. El parlant t en general la necessitat de percebre les paraules amb una motivaci transparent, encara que de vegades sarribe a la caricatura o deformaci de la motivaci. El mateix nom de la sangonera en cas-tell, sanguijuela, es troba en nombrosos dialectes castellans, com per exemple a Adems (bAllester 2014: 322), remotivat, encara ms transparent, com sangrijuela.

s per aquest cmul de factors que sospitem que en el primer seg-ment hir[u] puga amagarse una arrel dun significat sang roig o semblant. Potser, de fet, pertany a la mateixa famlia dhernia (hirnia/ hirnea) hrnia, hra intest o haruspex harspex, detimologia no esclarida per normalment posades en relaci entre elles, i no difcil-ment explicables amb un significat originari sang. Tamb fa pensar si aquest segment hir podria tindre relaci etimolgica amb larrel kir duna gran extensi interlingstica i de significat cuc, com per exemple en albans krimp, irlands cruim, litu kirmis, persa kirm, snscrit kmi i, amb certs dubtes, en el llat uermis, i en quermes, insecte hompter (Kermes sp), que viu en diferents espcies de carras-ca, de la femella prenyada i dessecada del qual sextreia una matria colorant rogenca. Com b explica bAllester (2012: 289), el fet que aquest cuc fra emprat com a matria primera per a un colorant roig, ha provocat que, per metonmia, el seu nom haja originat larrel per a roig en multitud de llenges, indoeuropees per exemple, les esla-ves, cf. antic eslau eclesistic ruminu, croat crvena o txec erven i no indoeuropees com lrab qrmiz/ qrmaz cotxinilla carmes, lorigen primer del nostre carm o carmes. De fet, el llat *uermiculus cuquet > vermell s un cas de reincidncia motivacional del mateix tipus, del zonim al cromatnim.

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

66

Denominacions diverses de loroneta reincideixen en el motiu crom-tic per a denominarla. s el cas de la denominaci xilena golondrina bermeja, o la colombiana golondrina pechirroja que contenen la motiva-ci en forma adjectival, cert, per a vegades els adjectius freqents dels zonims donen pistes indirectes via reincidncia motivacional de la motivaci originria del nom de lanimal cf. un altre ocell de motivaci rogenca molt semblant a la de loroneta: el pitroig o papetroget o barbaroig o rogeta (Erithacus rubecula L.). De fet, ens pregun-tem si, seguint per aquesta pista, el castell golondrina explicat pro-blemticament amb origen en hirundo no podria estar amagant una dissimilaci de *gorrondrina, s a dir, un hbrid del basc gorri roig (cf. gorrin) amb alguna forma provinent del llat clssic hirundo, on hi hauria una remotivaci en la coloraci rogenca destacada de locell.

Els derivats romnics del llat hirundo sn duna quantitat i una varia-bilitat desconcertant. meyerlbke (1935: 3056 s.uu. hirundo i hi-rundula) documenta fins a cinquanta denominacions de llenges i dia-lectes romnics amb aquesta hipottica base llatina; per encara fa curt, si atenem a les seixantacinc variants dialectals remuntables a una base etimolgica hirund, que recopila sAnchis (1963: 38196) noms per al catal. Tanta multiplicitat de formes i no tractantse dun animal tabustic temut, que poguera justificar variacions formals intencionades, sin ms b dun ocell estimat, popular i positiu deu denotar, com a mnim, una necessitat de remotivaci dun nom de significat tan opac. Efectivament, per a una gran part de noms romnics de loroneta s postulable una arrel rundo (cf. itali rondine), i sobretot la variant di-minutiva rundula/rundella (aquit rennola, menorqu ronella), s a dir, sense el formant inicial hir per al qual postulem un significat roig ja perdut. Naturalment es podria explicar per una qesti fontica dap-cope de la sllaba tona inicial, per el fet s que diversos exemples que s que conserven un segment inicial, el mostren prcticament sempre amb vocalisme o/a (cf. valenci dAlbaida orandella, o el gasc arungle), o amb altres solucions caricaturesques per transparents, com el proven-al actual irundelo, o el monferrino volandrino, amb uns visibles girs i vols i, per cert, volandrino fa pensar si golondrina no provindr al final dun *volondrina... En fi, resta clar que els parlants han sentit una gran

67Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


necessitat de fer comprensible el nom incomprensible de lestimadssi-ma hirundo, i que el segment ms afectat en el procs de remotivaci ha estat, precisament, aquest opac hir inicial.

Aix doncs, en conclusi, el que proposem s que una mateixa motiva-ci cromtica sang roig hauria en un origen lluny motivat loroneta hirundo per la seua coloraci ms destacada del cos i la sangonera hi-rudo per la seua dieta alimentria; totes dues sangonoses, al capdavall. Hirundo, seria doncs, una au de motivaci tirant a carmesina...

7. Scrfa truja de cria (Sus scrofa domesticus erxlebeN)

Scrofa no rarament escrit scropha s el nom especfic de la fe-mella del porc, la truja, tamb anomenada en llat porca o porcus fe-mina. El zonim scrofa tamb va ser emprat metasmicament com a cognomen (cf. Cnus Tremelius Scrofa, vArr rust. I 2, 9, 3), com a nosnim (scroful escrfula, vegeci mul. II 25) i com a topnim (Ad Scorfulas/ Scrofulas, un castellum a la vora del riu Danuvi a Msia Superior, actualment el poble serbi Bosman).

ernout i meillet (2001: 605 s.u. scrofa) no nesclareixen letimologia, per li proposen una forma originria *skrbh, una possible relaci amb el grec truja (tamb , ), i un indub-table origen rstic i dialectal, com indica la f intervoclica, prpia de dialectes itlics front a la b del llat, com es veu per exemple en el doblet llat dun genu rubeus i un dialectal rufus, per al color roig.

No s descartable una motivaci onomatopeica per a scrofa, com sembla suggerir la proposta duna possible relaci amb el grec , que amaga sens dubte una onomatopeia grega del grunyit (chAntrAine 2009: 228 s. ), observable tamb en el verb grunyir o en un dels noms grecs del porc, . Ara b, scrofa comportaria una mena de grunyit scrof un tant estrany si atenem a les onomato-peies llatines ms habituals per al grunyit porc, que es poden escoltar especialment en grunnire, per tamb crudire, crunnire, grudire, grun-dire o quirritare.

Aix doncs, considerem descartable una motivaci onomatopeica per a scrofa i, en canvi, li proposem una motivaci etimolgica de caire

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

68

fisiogrfic, en relaci amb el mot llat scrobis clot (en terra). Per tal dexplicar el possible vincle lingstic i semntic entre scrofa truja i scrobis clot, caldr examinar primer la forma de la paraula i desprs els correlats motivacionals.

La inclusi en una mateixa arrel de dos mots semnticament tan di-vergents com scrofa i scrobis no ofereix massa problema. s precisa-ment incontestable que scrofa t origen extrallat amb la seua f in-tervoclica; en llat shaguera esperat un *scroba que, de fet, es troba documentat en glosses: scroba, porca qu generauit (V 331, 23 loeWe & goetz) Scroba: truja que ha engendrat. Aix doncs, per aquesta banda, sembla que si ens refiem de la glossa ha existit un zonim llat scroba per a la truja, substitut per la forma scrofa. Una vegada constatada la semblana formal del grup scrfa/ scroba/ scrbis la diferncia quantitativa es pot justificar per la diferncia dialectal re-sultava temptador buscarhi un fil conductor motivacional que expli-cara la divergncia semntica truja clot.

La forma scrobis era, sembla, masculina en origen, per va esdeve-nir femenina per analogia amb els temes en is, segons ernout i meillet (2001: 605 s.u). Letimologia del mot no resta clara per ernout i meillet (2001: 605 s.u.) el posen en relaci en ltima ins-tncia amb el mateix llat scribo escriure < fer una incisi, amb el qual chAntrAine (2009: 977 s.u. ) tamb relaciona el grec fer una rascada, traar lleugerament o el let skrpt gratar, esgarrinxar, inscriure. Ens seguim movent pel mateix camp semntic escarbar, furgar, foradar i s, per tant, una relaci etimol-gica molt acceptable. El terme llat scrobis t un cert regust diminutiu, per diversos motius. En primer lloc, perqu seguint monz (2016), trobem coherent un valor diminutiu originari assignable als temes en i indoeuropeus s a dir, una visi semntica dels temes flexius com corrobora lautor amb nombrosssims exemples (monz 2015 passim) daquesta famlia lingstica. s a dir, postulem per a scrobis un possi-ble significat originari clotet. Precisament tant columellA (rust. IV 15, 3, 6) com Plini el vell (nat. XXI 26, 6) empren el terme agrcola especialitzat scrobiculus per a denominar un clotet fet per a plantar. s coneguda la tendncia del diminutiu a hipercaracteritzarse com a

69Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


conseqncia del seu freqent desgast semntic (cf. castell chiquitito, un triple diminutiu aglutinat), i abunden exemples dantics temes en i de ben probable valor diminutiu originari que es retroben reci-clats amb nous diminutius (monz 2016: 104), com apis > apicula > abella > abelleta, bones pistes retroactives del valor diminutiu des del principi. Potser scrobiculus s un exemple de reincidncia en un valor diminutiu originari de scrobis, ja no percebut com a tal pels parlants.

A ms a ms, es dna la circumstncia que scrobis en llat tamb deno-mina, metafricament i eufemstica, la vulva, una imatge motivacio-nalment semblant als eufemismes tamb llatins hiatus badall, obertura > vulva (mArciAl III 72, 5), fossa fossa > vulva (Poemes Priapeus 46, 9) o sulcus solc > vulva (lucreci IV 1273; virgili georg. III 135). Ho testimonia un nic exemple dArnobi (IV 7, 1), quan parla de Pertunda, la deessa de la penetraci sexual: Pertunda, qu in cubiculis prsto est uirginalem scrobem effodientibus maritis Pertunda, que s presta per a servir als marits que excaven el forat de les jovenetes. Per a Andr (1991: 186) ce nest sans doute quune mtaphore perso-nelle, accentue par effodientibus, bien quancien franais escroue, de scrobis ait t le nom de la matrice de la truie. Es tracte duna invenci dArnobi o no, sens dubte s una imatge visualment motivada i ben documentada, com hem vist amb els altres exemples parallels. Doncs b, aquest uirginalis scrobis podria estar de retruc tamb reforant la idea que es tracte dun diminutiu originari, ja que s congruent amb la sovintejada forma diminutiva de les denominacions genitals, com se sospita per als temes en grecs testicles (cf. llat testiculus), vulva i altres (monz 2016: 106).

Segueix quedant sense aclarir, per, la relaci entre truja i clot[et]. Tenim la impressi que hi ha una clau important en la deriva metaf-rica eufemstica clot[et] > vulva, encara que noms comptem amb un testimoni escrit daquest s. LOnline Etymology Dictionary (s.u. screw) no dubta a afirmar que Latin scrofa is literally digger, rooter, from PIE root *(s)kerto cut. s a dir, que scrofa, a partir deixa relaci amb forat o amb screw, com veurem tot seguit significara la fot-jadora, lescarbadora, pel costum del porc de furgar, alar o remoure la terra amb el morro. Lexplicaci sembla raonable, una denominaci

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

70

a partir de la motivaci etogrfica dhbits alimentaris. Tot i acceptant que al final ens podem trobar amb eixa arrel indoeuropea proposada, considerem que la deriva semntica en el cas de scrofa va per un altre cam, que farem per obrir tot seguit.

Resulta quasi irresistible posar en relaci scrofa/ scroba/ scrobis amb el grup lxic germnic constitut per antic baix alemany schrbe, ale-many Schraube, angls screw, holands schroef, suec skrufva, que te-nen per significat, duna banda, caragol, rosca (castell tornillo), i daltra banda femella del caragol (castell tuerca), significativament anomenada tamb en alemany (Schrauben)mutter, s a dir, mare(ca-ragol). La duplicitat semntica es pot entendre perfectament per una lleugera metonmia dagent a pacient, per dirho aix, del foradador al fora[da]t, i, en una mentalitat tradicional, de mascul actiu a femen passiu. Per tant, no sols morfolgicament sn formes quasi perfecta-ment paralleles a les formes llatines, sin que tamb sadscriuen b al camp semntic de scrobis, fins i tot en la deriva semntica metafrica cap al camp sexual, com es veu en slang angls to screw pegar un clau, tindre sexe. Hi ha una relaci indubtable entre els termes, per no hi ha acord sobre la natura de les direccions semntiques. Letimologia del grup germnic resta sense resoldre per a drosdoWski (1997: 651 s.u. Schraube), per lOnline Etymology Dictionary (s.u. screw) i WArtburg (1964: XI 3412 s.u. scrofa) no dubten a considerar lorigen daquestes paraules germniques en el francs medieval escroue (modern crou) caragol femella del caragol. Per a letimologia del terme francs s que consideren un scrofa, per atesa la variabilitat germnica de for-mes, postulen que s possible un doble origen des de scrofa i des de scroba.

El fet interessant s que hi ha un indubtable vincle entre la famlia lxica llatina i la germnica, i fa la impressi que es tracte detimologia indo-europea comuna i no detimologia romnica. Al Romanisches etymolo-gisches Wrterbuch de Meyerlbke (1935: 5823), sagrupa en una mateixa entrada (7748) scrfa Schwein (porc) i un reconstrut *scrba Schraube (caragol, rosca); del significat zoonmic deriva per exemple itali com scrofa, friuls skrove, romans scroaf o romanx skrua; de laltre significat tcnic hi ha una forma skroful femella de caragol en

71Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


els dialectes italians meridionals de Npols, Aplia i el Bruti, i una skru-fina, del mateix significat, a Siclia. Les formes romniques dun i altre significat estan, com es veu, entremesclades. A ms a ms, no resultaria estrany que la forma dels dialectes italians meridionals fra una pista de lorigen geogrfic rural del llat scrofa, si atenem a la continutat diacr-nica dels dialectes des dpoques, en ocasions, molt antigues, com defn Alinei (1996: 673720) per a lmbit itlic i en realitat per a tots els dialectes. Aquest significat femella del caragol tamb es troba en antic francs escroue (>francs modern crou), i romanx skrua, que conserva, doncs, tots dos significats alhora, zoonmic i tcnic. Amb certa perple-xitat i un gran olfacte filolgic, meyerlbke (1935: 583 s.u. scrfa/ scrba) conclou que la transferncia de significat des de porc a caragol, rosca es fa difcil dentendre (...). Si hi haguera alguna relaci amb len-trada 7747 (scrobis), aleshores es podria verificar una derivaci des del significat matriu, ter a truja.

Aquest suggeriment de meyerlbke s la pista que resseguim nos-altres: una arrel comuna, i una direcci semntica des de scrobis a scro-fa. Considerem que s que hi ha vincle etimolgic amb diferenciaci fontica i quantitativa dialectal entre scrofa i scrobis, i que el sentit especialitzat scrobis clot > matriu, ter, vulva s el fil conductor mo-tivador de tot plegat.

Certament si es postula una relaci etimolgica scrobis i scrofa, hom es pot preguntar quina ns la [p]relaci etimolgica: una truja ha donat nom a un clot/ vulva o b un clot/ vulva ha donat nom a una truja? Hi ha testimonis parallels de totes dues explicacions.

Que un zonim es recicle per a motivar un somatnim, i sobretot un somatnim genital, no s un fenomen gens estrany. La denominaci de lrgan sexual femen amb zonims no s un fenomen gens infre-qent tot i que sol haverhi ms denominacions zoonmiques per als genitals masculins com es pot veure, per exemple (bAllester 2004: 17), en alemany Muse/ Mse ratol, angls beaver castor i pussy cat gat[et], catal conill, francs chatte gata i minet gatet etc. En grec an-tic, la metfora porcina s predominant: chAntrAine (2009: 1221 s.u. ) afirma que porc[ell] i tamb els diminutius

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

72

i s el terme cmic ms usual per a vulva (AristfAnes Ach. 774; Vesp. 573, 1353, 1364; hesiqui s.u. ), que no dei-xa, per, de tindre tamb el significat zoonmic literal; fa lefecte que AristfAnes sempre juga amb el doble sentit, i que el sentit obsc s contextual, i no fix. De tota manera, la metfora porcina en grec va ms enll de la denominaci : tamb denominen la vulva porcell (hesiqui s.u.) i (AristfAnes Lys. 1001) que cont el segment porc i un probable sufix diminutiu. Tamb en llat hi ha un porcus vulva (vArr rust. II 4, 910), un nic testi-moni i no lliure de polmica, que montero (1991: 93) considera com un calc semntic del grec porc vulva. No hi ha dubte que la motivaci porcina per a la vulva est documentada.

La segona explicaci seria la possibilitat que la truja (scrofa/ scroba) rebera el nom de la vulva, i aquesta s la tesi que defenem ac. El fet danomenar metonmicament tot lanimal a partir dels genitals, seria plausible si per als romans era important el fet, i no hi ha dubte que la fertilitat de la truja s proverbial, suficientment important i sig-nificativa per a denominar lanimal amb el somatnim que ms re-presenta eixa capacitat prolfica: Qua pecude, quod erat ad uescendum hominibus apta, nil genuit natura fecundius (cicer nat. II 160) Com que aquesta bstia [sc. el porc] era apta per a alimentar els humans, la natura no en va engendrar cap altra de ms prolfica. El grec truja jove ( porc), per exemple, prov segurament de ma-triu (chAntrAine 2009: 250 s.u. ) i constituiria un exemple parallel danimal especficament la truja, doncs anomenat a partir de la seua part ms profitosa per als humans. Per cert que tamb per a porcus, dtim discutit, ja Goldberger (1929: 59) apuntava la pos-sibilitat que el nom tinguera tamb com a significat originari el dels genitals femenins, tot fent el recorregut semntic segent: (1) arrel pork/perk lnia, ratlla cavall > (2) somatnim porcus vulva (es-pecialment de la fertilssima truja) > (3) la truja sencera.

El fet s que hi ha diferents dades que indiquen una certa relaci en-tre truja i vulva que podrien justificar aquesta proposta etimolgica metonmica de carcter fisiogrfic. Per exemple el llat uulva ter, ma-triu, ventre vulva, t un significat gastronmic especialitzat: la vulva

73Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


per antonomsia en gastronomia s la de... truja, un suculent plat entre els romans (horAci epist. I 15, 41; mArciAl XIII 56, 2; Plini ep. I 15, 3). Sembla ser, per cert, que uulua, com altres somatnims humans, prov dun s transferit des dels animals (Andr 1991: 2589): matriu danimal > matriu de dona, i no seria estrany que provinguera concre-tament del nom de la uulua suilla, la vulva de truja. En el segent pas-satge de mAcrobi, se sol considerar que scropha denomina el cunnus:

Tremellius vero Scropha cognominatus est euentu tali. Is Tremellius cum fa-milia atque liberis in uilla erat. Serui eius, cum de uicino scropha erraret, su-breptam conficiunt: uicinus aduocatis custodibus omnia circumuenit, ne qua ecferri possit: isque ad dominum appellat restitui sibi pecudem. Tremellius, qui ex uilico rem conperisset, scroph cadauer sub centonibus conlocat super quos uxor cubabat: qustionem uicino permittit. Cum ventum est ad cubicu-lum, uerba iurationis concipit: nullam esse in uilla sua scropham nisi istam, inquit, qu in centonibus iacet: lectulum monstrat. Ea facetissima iuratio Tremellio Scroph cognomentum dedit (mAcrobi Sat. I 6, 30).

Tremelli Escrofa li devia el seu cognom al fet que contar tot seguit. El tal Tremelli es trobava a casa amb la plantilla desclaus i amb els fills. Els seus esclaus, en ser que una truja del ve rondara solta, la capturen i la maten. El ve crida uns guardians i ho rodeja tot perqu no pogueren endursela per cap lloc, i tot seguit exigeix a lamo que se li restitusca la bstia. Tremelli, com resulta que shavia assabentat de la cosa a travs dun masover, colloca el cadver de la truja sota una flassada sobre la qual estava gitada la dona; li permet lescorcoll al ve. Quan van anar a lhabitaci, jura de paraula que a la seua finca rural no hi ha cap ms truja que la que hi ha gitada entre la flassada: assenyala el llit. Aquest jurament graciosssim li va donar el sobrenom a Tremelli Escrofa.

Tot i que tampoc s massa evident que shi estiga referint a la vulva pot ser una allusi insultant a la dona lassociaci didees entre truja i reproducci sexual sens dubte constitua una bona font motivacional per a lanimal. En aquest cas defenem que lassociaci s etimolgica, per la metfora sestn ms enll de lmbit etimolgic, com es veu per exemple en un significat dialectal de truja, on la metfora sexual

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

74

s evident: Socot foradat i amb guies, dins el qual passa el ca-ragol duna premsa doli, de vi, de fideus, etc. (Calasseit, Gandesa) (D.C.V.B. s.u. truja).

Aix doncs, i per a acabar ja descarbar en scrofa, concloem que una forma itlica del zonim, scrofa, amb un probable significat originari de clot > vulva shauria integrat en llat en algun moment, com un doblet etimolgic amb la forma llatina scroba, arraconada com a zonim, per preservada en scrobis amb un probable sentit diminutiu originari.

Una libidinosa truja sofereix a rodar per entre un colom i una colobra, que es munten a un tvec asin i recalcitrant, que li fa la guitza a una oro-neta ja ensangonada, que... Lestudi dels zonims ofereix moltes vegades la possibilitat de capbussarse en un bany humanssim de realitat i fantasia. Illustraci de David Carboneras Garcia.

75Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


8. Conclusions

isidor, repetidament citat en aquest article, arquebisbe de Sevilla el primer ter del segle vii, amb les seues etimologies moltes vegades risibles, ens va donar en el fons una lli magistral de semntica: els humans com a parlants necessitem percebre les paraules amb una mo-tivaci si s possible transparent, i tendim a motivarles perqu sens facen ms comprensibles, ergo memoritzables. Aix s el que feia el gran motivador isidor amb les etimologies en realitat tamb ho feia ja vArr errant moltes vegades, cert, per moltes altres vegades trobant unes motivacions tan bvies que acabava encertant.

A isidor li falta, s clar, a ms duna plausibilitat morfolgica, exami-nar la productivitat motivacional de les seues etimologies, el recolza-ment de les dades intra i extrallatines, per el seu mtode s totalment hum i natural. s amb aquesta suma de ferramentes que hem intentat proposar noves i no tan noves etimologies per a cinc zonims llatins, de motivaci fisiogrfica total (colubra) o parcial (columba, hi-rundo, scrofa) i de tipus neozoonmic (asilus).

referNciesAlinei mario, Origini delle lingue dEuropa. I La Teoria della Continuit, Il Mulino, Bologna 1996; Lorigine delle parole, Aracne Editrice, Roma 2009.

Andr Jacques, Le vocabulaire Latin de lanatomie, Les Belles Lettres, Paris 1991.

bAllester Xaverio, O Tempora tiempos o Tempora sienes, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura 80 (2004), 159; Zonimos Ancestrales, Biblioteca Valenciana, Valncia 2006; Contribucin a una teora de los cromatnimos, Liburna 5 (2012), 1552; Loa al Churro y encomios otros dialectales, en cAsAnovA Emili & APAricio guAdAs Pep (edd.), Camins, terres i paraules. II Jornades sobre els altres

Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128

Xavier Mata OrOval

76

parlars valencians de base castellanoaragonesa. nguera 2013, Denes, Valncia 2014, 30727.

cAPPoni Filippo, Ornithologia Latina, Universit di Genova, Genova 1979.

chAntrAine Pierre, Dictionnaire tymologique de la langue grecque, Klincksieck, Paris 2009.

clAuss i slAby = EpigraphikDatenbank Clauss/ Slaby. [Consulta: 050117].

d.c.v.b. = Alcover Antoni Maria & moll Francesc de Borja, Diccionari CatalValenciBalear. [Consulta: 040117].

drosdoWski Gnther, Etymologie. Herkunftwrterbuch der deutschen Sprache, Dudenverlag, Mannheim & Leipzig & Wien & Zrich 1997.

ernout Alfred & meillet Antoine, Dictionnaire tymologique de la langue latine, Klincksieck, Paris 2001.

flores Arroyuelo Francisco J., Diccionario de supersticiones y creen-cias populares, Alianza Editorial, Madrid 2000.

gil fernndez Luis, Nombres de insectos en griego antiguo, Instituto Antonio de Nebrija, Madrid 1959.

goldberger W., Kraftausdrcke im Vulgrlatein, Glotta 18 (1929), 865.

guirAl Pelegrn Carmen, Los animales en la pintura romana: mo-tivos decorativos o elementos simblicos?, en M. R. gArcA huertA & F. ruiz gmez (edd.), Animales simblicos en la historia. Desde la Protohistoria hasta el final de la Edad Media, Sntesis, Madrid 2012, 13353.

kAjAnto Iiro, The Latin Cognomina, Giorgio Bretschmeider, Helsinki 1965.

kitchell Kenneth F., Animals in the Ancient World from A to Z, Routledge, New York 2014.

77Lburna 10 [Mayo 2017], 4777, ISSN: 1889-1128


mArio ferro Xos Ramn, Diccionario de simbolismo animal, Encuentro, Madrid 2014.

mArtin Ernest Whitney, The Birds of the Latin Poets, Stanford University, Palo Alto 1914.

meyerlbke Wilhelm, Romanisches etymologisches Wrterbuch, Reisland, Heidelberg 1935.

montero cArtelle Enrique, El latn ertico. Aspectos lxicos y litera-rios, Universidad de Sevilla, Sevilla 1991.

monz gAllo Carlos, El tema en i en griego antiguo y la clasifica-cin nominal indoeuropea: Estudio tipolgico y semntico, Tesi Doctoral, Universitat de Valncia, Valencia 2015; El Tema en i en Griego Antiguo, Liburna 9 (2016), 86115.

o.e.d. = Online Etymology Dictionary. . [Consulta: 030117]

oltrA i benAvent Josep e. & dur i colomAr j. Daniel & concA i ferrs Antoni, Els noms dels ssers naturals. Recerques etnobiolgiques a la Vall dAlbaida, Ieva, Ontinyent 2016.

sAnchis guArner Manuel, Els noms catalans de loronella (Hirundo rustica), en Studia Philologica. Homenaje a Dmaso Alonso por sus co-legas y discpulos con ocasin de su 60 aniversario (vol. III), Gredos, Madrid 1963, 38196.

solimAno Giannina (intr., trad., not.), Fedro e Aviano. Favole, Utet Liberia, Torino 2008.

WArtburg Walter, Franzsisches etymologisches Wrterbuch (25 voll.), Zbinden, Basel 1964.

zelenin Dmitrij K., Tabu linguistici nelle popolazioni dellEuropa orientale e dellAsia settentrionale. Tab venatori e di altre attivit, Quaderni di Semantica 9 (1988), 187318.

zoònims llatins motivats asilus - dialnet.unirioja.es · lıburna 10 [mayo 2017], 47–77, issn:...

Documents