1

VOLTA-LA

VOLTA-LA

VOLTA-LAVOLTA-LA

* L’ajuntament fàcil* La fira del fesol, una fira ben nostra* Inauguració de la nova llar d’infants* Noves ordenances fiscals* Els santapauencs opinen* Anem bé no anem bé* Cara i creu ...* I nosaltres no ho sabiem

Núm 2.Hivern 2011/2012

Benvolguts/ benvolgudes,

Santapauencs/ques,Novament entrem a les vostres llars amb un altre número del Volta-la. Us parlarem de la Fira del Fesol del passat mes de gener, com a exemple d’activitat profitosa, tant per l’aspecte del turisme que atrau com per la revalo-rització del producte “estrella” de la nostra agricultura. A l’Ajuntament Fàcil ens farem ressò del que són i què impliquen les ordenances fiscals, mentre que en els temes d’actualitat us explicarem per quin motiu vàrem votar que no a algun dels impostos, taxes o preus públics proposats pel ple, amb un gràfic sobre el nou preu de l’aigua que us ajudarà a calcular el percentatge d’augment (o disminució) del nou preu que pagareu. Evidentment, en aquest número, no podien mancar referències a l’actual crisi. En aquesta època en què totes les administracions fan retallades a tort i a dret, aprofitem per preguntar-vos “què penseu de les retallades?”. Tampoc no podem deixar de parlar de com això afecta una de les capes més desfavorides de la societat com són la gent gran. Per donar-hi un xic de contrast i amb un to alegre, us parlarem de la inauguració de la nova llar d’infants, de les previ-sions del temps segons les proves de Santa Llúcia i la prova de la ceba. Tanmateix, al Cara i Creu, ens farem ressò de l’assistència del nostre grup municipal als diferents actes del poble i finalitzarem amb “curiositats” que hem llegit a la premsa sobre Santa Pau i el ja conegut joc de cercar diferències perquè, en acabar aquest exemplar, a la nostra cara es dibuixi un somriure.

Nevada del 2 de Febrer de 2012

EDITORIAL

2

L’ ajuntament fàcil Revisió Proposta de modificació

Ordenances fiscals

Les ordenances fiscals

Els ingressos d’un ajuntament mitjançant els impostos mu-nicipals i les taxes i els preus públics, vénen regulats per les ordenances fiscals (OF). Les or-denances es revisen anualment i les propostes de modificacions han de ser aprovades provi-sionalment pel Ple i, si no es presenten al·legacions durant el període d’exposició pública, s’aproven de manera definitiva.

Els impostos

que aplica un ajuntament s’estableixen per llei, malgrat que n’hi ha 3 d’obligatoris (Béns Immo-bles o IBI, Activitats Econòmiques o IAE i Vehicles de Tracció Mecànica o IVTM) i 2 de potestatius (Construc-cions i Instal·lacions i Increment del Valor de Terrenys de la Naturalesa Urbana). En tots cinc casos, les lleis estatals són les que fixen el tipus impositiu mitjà, que normalment l’ajuntament pot incrementar fins gairebé el doble del seu valor.

Les taxes i els preus públics

es justifiquen en serveis i activi-tats que realitza l’ajuntament (per exemple una taxa és la recollida de deixalles i un preu públic el cost de la llar d’infants). En aquest cas, el cost ve determinat per l’ajuntament. El rendiment obtin-gut per la prestació dels serveis no pot superar el cost dels serveis municipals.

Sabies que...- L´any 2008 es va redactar per primer cop el text integre de les OF i està anualment al web de

l´ajuntament de Santa Pau. També el 2008 es van incloure moltes bonificacions amb orientació social

- A la revista d´informació de l´ajuntament (PAU DE SERT 2007-2011) anualment es feia una revisió i

una explicació de les modificacions anuals

Aprovació Provisional

EXPOSICIÓ PÚBLICA

Aprovació definitiva

La fira del fesol: una fira ben nostraTots esperem amb il·lusió la fesolada del mes de gener. És una diada que, a més, ens agrada compartir amb la gran multitud de persones que vénen al poble, per lloar de manera conjunta les seves qualitats i alhora (com a bons menjadors que som) lloar també el bon fer dels restauradors que, amb imaginació, fan des d’aperitius a plats principals amb peix o carn i acabant amb postres i llaminadures. I és que és ben cert, tal com va dir el pro-fessor Francesc Casañas que ha estat col·laborant amb l’Associació de cultivadors i l’Ajuntament per tirar endavant treballs de recuperació de la tavella brisa i la sol·licitud de la DOP, els fesols de San-ta Pau són un exemple viu de rendibilitat i ge-nuïnitat d’aquesta llegum. La fira d’ enguany, va comptar amb la presència del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimen-tàries, Sr.Domènec Vila , que val a dir-ho, posà el llistó molt alt a la rua del tastet del fesol, ja que va tastar tots i cada un dels 13 excel·lents plats que oferien els restauradors a la plaça. Amb la participació de la vila de Ceret, va poder fer una parada per provar un dels vins d’aquella zona. En el seu parlament, va feli-citar l’Associació de cultivadors que va em-prendre la sol·licitud de la DOP, i els va enco-ratjar a seguir el camí que ha d’afavorir que la nostra agricultura pugui tirar endavant. I enmig de tots els actes que proposa la Comissió de la Fira, n’hi ha un altre que és dels més esperats, el nome-nament del fesol d’or. En Francesc Ricart de Can Serra

va ser la persona homenatjada aquest 2012. Tal com ell mateix va dir, “ em pensava que marxaria amb la panxa plena de fesol i, mira per on, també me n’enduc un a la solapa”. Això sí, va ser un homenatge amb tots els honors, ja que l’actriu Lloll Bertran, va dedicar-li una auca escrita expressament per a ell. Caram Francesc, aquest any els nivells dels fesols “de menjar” i d’or han estat molt grans!

3

Inauguració de la nova llar d’ infants. El per què i el com

Quan es va produir el canvi de l’equip de govern el 2007, sobre la taula de l’Ajuntament hi havia uns plànols preli-minars sobre una possible ampliació de la llar d’infants existent. El novembre de 2007, però, es va rebre una carta de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu on s’informava que s’hauria de procedir al tancament de la llar existent, ja que no complia els requisits necessaris per al seu funcionament (malgrat que a la signatura del conveni de 1993 hi havia el compromís de l’Ajuntament d’adequar-lo als requisits que calia abans de l’any 2000). En el primer període de la legislatura es va aconseguir ampliar a 56 m2 (a causa de la desafectació real de la totalitat del pis superior) però, comptat i debatut, després de fer els càlculs sobre el projecte d’adequació de l’edifici existent i els costos d’una nova llar d’infants, es va optar per la segona opció.

Definició (2008-2009)

1- Fer el projecte executiu de la nova llar i procedir a la segregació del terreny per a la seva construcció

Finançament (2008-2009)2- Sol·licitar i obtenir del Departament d’Educació la subvenció màxima del 60% del cost total per a la creació d’una nova llar d’infants de 30 places. Tot i tenir-la atorgada des dels inicis de 2009, no va haver-hi dotació pressupostària fins al 2010 (ja estàvem en plena crisi).

3- Es va presentar el projecte en el període d’al·legacions del PUOSC de la Generalitat de Catalunya i es va obtenir una subvenció del 20% per l’any 2012. Per tal d’agilitzar la construcció i lligant subvencions i terminis, es va sol·licitar l’avançament de les obres al 2011.

4- Es va demanar un crèdit des de l’Ajuntament per acabar de disposar del 20% del cost total.

Lictació i construcció (2010-2012)5- El Ple de 19 de juliol de 2010 aprovà el plec de clàusules administratives i el Ple de 21 de febrer de 2011 va adjudicar les obres (no sense haver de superar abans una impugnació feta per la Cambra de Contractistes, que finalment va ser retirada).

6- Amb l’adjudicació es va aconseguir tenir millores per una quantitat igual al 20% del preu d’adjudicació, cosa que ha permès fer millores de fusteria, pavimentació dels espais exteriors, patis, instal·lacions i mo-

biliari.

Característiques de la nova llarLa nova llar d’infants consisteix en un centre de 2 unitats per a 30 alumnes (que pot oferir l’oferta completa dels trams de 0-3 anys) i compleix els requisits establerts per la llei 3/1998 de 27 de febrer. En l’elaboració del projecte es van tenir en compte tots els re-quisits d’espai i instal·lacions establerts pel Decret 282/2006, de 4 de juliol, que regulen el primer cicle d’educació infantil., de manera que si hi ha posteriors ampliacions i serveis, les unitats ja construïdes compleixen amb les superfícies necessàries. . També segons el mateix Decret, el nombre de professionals que hi ha de treballar ha de ser igual al nombre d’unitats més un i, a més, incrementat en un de més per cada 3 grups. Això implica que actualment són necessaris tres professionals (2 unitats), i que si s’amplia a tres unitats, el nombre de professionals necessaris seria

de 5 (3 d’unitats +1+1 de més per cada tres grups).

Aprovació Provisional

EXPOSICIÓ PÚBLICA

Aprovació definitiva

4

Noves ordenances fiscals pel 2012. (Ple de 9 de novembre de 2011)

Impost sobre circulació de vehicles.

Malgrat exposar en el moment del Ple que si s’aprovava l’increment presentat per l’Ajuntament se sobrepassarien les directrius marcades pel Decret 2/2044, l’equip de govern votà a favor i a l’acta va constar-hi l’aprovació provisional de l’aplicació d’un 3% d’augment. El 19 de novembre es va comentar a la totalitat de l’equip de govern, que CiU presentaria una al.legació. Després de les seves consultes i d’acceptar el fet van rectificar-ho. Tot i això, la puja es pot aplicar a vehicles de menys de 12 CV i a altres vehicles de treball com tractors, camions…etc.. Malgrat tot, creiem que no és lògic d’aplicar un augment superior a l’IPC en aquests vehicles, en un moment que

els ajuntaments han de vetllar pels aspectes més socials.

Per exemple: si el consum és de

50m l’ increment és d’un 25%

Per saber el vostre augment, cerqueu els m3

que consumiu, tireu una línia recta fins al gràfic

i llegint el punt d´esquerra que és l´augment

que tindreu.

El perquè del vot en contra modificacions concretes de les OF del grup de CIU

Taxa de recollida i tractament de deixalles.

L’Alcalde va proposar l’increment del 6,9% de la taxa, d’acord amb l’estudi del consor-ci SIGMA. De fet, aquest estudi és orientatiu, i depenent de com estan els ingressos i les despeses a l’ajuntament, aquesta xifra d’augment pot ser modulada (com s’ha estat fent els darrers anys). Tot i que es va comentar en el Ple el per què del nostre vot contrari, es va aprovar l’augment i es va procedir a la seva publicació. Actualment sembla que no s’aplicarà aquesta puja pels motius que nosaltres vam exposar al Ple i que, a l’hora de fer els pressupostos, l’Ajuntament s’ha retractat de la seva decisió.

Preu públic de subministrament d’aigua potable.

Aquest va estar un dels punts més discutits del Ple, ja que no estàvem ni estem convençuts que l’equip de govern sigui conscient del que implica per als usuaris l’increment de preu amb una quota fixa de 9 €. Aquesta quota ja va ser proposada per l’entitat concessionària el 2008 i, en aquells moments, les simulacions realitza-des per la llavors regidora d’hisenda van desaconsellar la seva aplicació. Tenim clar però, que no és el mateix un augment de 9 € en un rebut de 30 € que en un de 100 €. Per si l’equip de govern no havia fet aquestes simulacions, vam lliurar al Ple la si-mulació del cost del consum des d’ 1 a 100 m3 trimestrals, i el càlcul de l’augment sobre el cost de l’aigua de la part de la factura corresponent (sense tenir en compte la part recaptada per l’ACA pel concepte de sanejament). Com a resum, si tenim en compte el gràfic elaborat, es veu que a partir del consum de 17 m3/trimestre fins a 30 m3, l’augment creix progresivament de l’1 al 41% i, a partir d’aquest consum, fins al 100 m3/trimestre, l’augment decreix des d’aquest 41 % fins a estabilitzar-se en un 9%. Això sí, si l’usuari consumeix poc, o bé pot utilitzar aigua d’una altra font o bé, senzillament, té una casa on viu esporàdicament, i el seu consum és inferior als 17 m3/trimestre, en sortirà beneficiat.

3

IMPOST

TAXA

Preu Public

AIGUA

5

Noves ordenances fiscals pel 2012. (Ple de 9 de novembre de 2011)

No hem pogut triar, el tema que hem sentit i que encara a hores d’ara, dia rere dia, anem sentint és el de les reta-llades. Ens retallen per tots costats; si sembla que hàgim d’anar tots a fer un curset de tall amb tisores per veure qui fa les sanefes més boniques, la Generalitat o l’Estat espanyol. Per això, hem pensat que convindria demanar-vos la vostra opinió tot dient:

Quan s’acabaran les retallades? Aquesta és una pregunta que ens fem la majoria dels catalans i catalanes durant els últims mesos. Protestes, indignacions, noves reformes la-borals, ...intentem fer el possible perquè des de el govern es donin compte que la població està cansada i que volem un canvi al respecte. Estem cansats! El CAP ja no és el que era i no precisament pels sempre predisposats i competents metges i infermers, que a ells d’una altra manera també els afecten aquestes retallades.

Els professors i professores d’escola veuen la seva jorna-da laboral reduïda. Si esperàvem algun tipus d’oposició val

més que intentem agafar el camí cap a una altra direcció. Qui més qui menys ha sentit alguna d’aquestes frases en el

seu entorn. Tot i sentir-me Santapauenca d’arrel, els meus es-tudis em van portar a viure a una gran ciutat. Conec de primera

mà les retallades que ens afecten al nostre estimat poble però no puc parlar d’elles ja que no les visc. En el meu cas puc dir que les reta-

llades que més m’han afectat han estat en el transport públic a Barcelona.

Els metros han deixat de funcionar durant la nit dels caps de setmana, el preu del bitllet s’ha encarit d’una manera exponencial completament

irracional, algunes línies d’autobús urbà han desaparegut, la freqüència de pas dels autobusos diürns ha disminuït,...i

com aquestes podria indicar-n’he infinites més. El que és evident és que a tots ens afecten les re-tallades, alguns potser més que a d’altres però in-

tentem fer sonar pacíficament i conjuntament la nostra veu i ATUREM LES RETALLADES!Marta Colobrans

De l’actual

situació econòmica hi ha

persones i organitzacions que

en són responsables. A aquestes no

se’ls hi ha exigit responsabilitats i ara

es pretén trobar la solució amb retallades

generals que afecten i afectaran molt espe-

cialment als sectors més dèbils de la societat. Si

no s’aconsegueixen aturar, aquestes retallades

comportaran un afebliment del sistema públic,

i de manera especial en tan àmbits cabdals com

l’ensenyament o la sanitat. Molt probablement

l’objectiu final és aconseguir el desmantella-

ment del sector públic i canviar ràpidament

una situació que ha costat moltes dècades i

molts esforços aconseguir.

Gabriel Alcalde (Can Potxa)

Està clar que s’ha de millorar la situació econò-

mica actual. Però, a quin preu? Retallades en sectors públics com

la sanitat, l’educació i la investigació, el

nou conveni laboral... Realment, la solu-

ció és retallar? Tot s’hi val?A tall d’opinió, socialment s’ha estirat més el

braç que la màniga, com a resultat d’una mala

gestió dels recursos públics. En conseqüència,

ara, ens toca a tots apretar-nos el cinturó. Ara

bé, no a qualsevol preu. La solució no és tan

sols retallar, sinó crear una alternativa de mi-

llora. Nomes, així, la societat pot prosperar.

Els recursos existeixen però cal fer-ne un

bon ús.Evidentment, mai no plou a gust de

tothom

Anna Domenech Orri

Els santapauencs opinen

Què penseu de les retallades?

Bè, jo penso que per culpa d’uns quants que han gestio-nat malament el nostre país, ens trobem que hem de pagar

justos per pecadors, i els més perjudicats sempre soms els pe-tits, és a dir la classe obrera, No ho trobo just. Que es busquin responsabilitats a qui pertoca. Crec que els TREBALLADORS CATALANS estem mantenint a tota una sèrie de persones com són els immigrants il·legals, delinqüents, 350 parlamenta-ris, 266 senadors, 17 governs autònoms i una casa reial. Això sí, tenint en compte que també i de manera prioritària s’han de mantenir els 5 milions de desempleats. Podrem amb tot? Potser haurem d’acabar de creuar l’estreta línia que ens separa de la independència?

Rosa Mari Teixidor

Penso que les retallades ens afecten en di-

ferents sectors. Concretament ens preocupa

la salut, ja que és vital i de primera necessi-

tat. Per això, la gent del país treballem i pa-

guem impostos (quants immigrants vénen

sense integrar-se i sense feina però accedint

a la salut pública que paguem nosaltres amb

els nostres impostos!). Estan parlant de com

ens afectaran les retallades socials, la crisi,

la desocupació. Disminuirà la prevenció de

malalties, i això farà que augmentin les malal-

ties mentals. Igualment passa amb retallades

escolars. Si el futur és l´educació, com és que

retallen en els temes dels ordinadors portàtils

i el reciclatge dels llibres? Com és que quan

es compren els llibres es paguen quotes al-

tíssimes? Es preveu, també, una retallada im-

portant en els ajuts socials, tant en el nom-

bre d´ajuts com en les quantitats a percebre.

Quin futur ens espera amb les retallades!.

I això que és un fil que es pot anar estirant...

Maria Cos

El perquè del vot en contra modificacions concretes de les OF del grup de CIU

6

Anem bé.. No Anem bé..

Avui parlem de ...

Cara i Creu ??

Fira del fesol 2012 Festa Major 2011Inauguració llar infants 2012

Foto 11 Setembre

Els membres d’ERC no solien assistir com a representants de l’Ajuntament als actes públics importants per a la institució. Sí que se’ls va poder veure a la inauguració del pavelló, a la visita del president de la Di-putació en plena campanya electoral au-tonòmica amb el grup d’Esquerra a l’aplec

de Sant Martí i a pocs actes més.

2011-2014 (CiU) Com a regidors de l’Ajuntament, els membres del nostre grup municipal creiem que hem de ser presents als actes importants del nostre municipi. Malgrat ser a l’oposició, vam estar escollits democràticament a les eleccions. Re-presentem, doncs, una part de la població i hem de vet-llar pels interessos de Santa Pau. Treballar per Santa Pau és el compromís que vam adquirir i, per tant, treballem i treballarem per defensar el millor per al municipi. Se’ns ha pogut veure al costat dels membres de l’equip de go-vern als actes representatius que hem pogut: missa de la Festa Major, Ball Pla, celebració de l’11 de Setembre, benvinguda als Mags d’Orient, Fira del Fesol... i aquest

serà el nostre tarannà en aquests propers anys.

*Sembla que, malgrat la pèrdua de la revista d’informació muni-cipal Pau de Sert, l’Ajuntament té intenció d’editar un butlletí mu-nicipal. A més, els santapauencs poden gaudir d’un nou butlletí, aquest Volta-la

*Tot i haver aprovat els punts re-latius als augments de la taxa d’escombraries i l’impost de vehi-cles, als quals nosaltres vam votar en contra, l’Ajuntament els rectifi-ca en els pressupostos per a l’any 2012.

*Enguany, la Diputació, per ajudar les finances dels ajun-taments, permet que el fons de subvenció de coopera-ció local es destini íntegrament a despeses corrents (el darrer any solament s’havia pogut aplicar un 30% a aquestes despeses).

*La previsió meteorològica dels darrers dies va pro-nosticar nevades i una baixada substancial de les temperatures, així doncs, la brigada municipal va fer ús, per primera vegada, de l’escampadora de sal que l’Ajuntament havia adquirit de manera preventiva el gener de 2011.

*No s’acaba d’entendre el tema de l’aigua. L’any 1995 es dóna en concessió a Aigües de Catalunya, on es va valorar amb bona puntuació el servei. Malgrat que aquesta puntuació va ser objecte d’ un recurs per part de l’altra empresa que s’havia presentat al concurs, es va resoldre altra vegada favorablement a Aigües de Ca-taluña després de la moció de censura del 2005, argumentant que la puntuació era correcta. Ara, se signa un conveni de prestació del servei (que correspon a

l’empresa concessionària) per part de l’ajuntament. Això implica una espècie

de subcontractació de l’Ajuntament que, a canvi, rep diners en concepte de

lloguer de vehicle (emprats per comprar la nova furgoneta) i, a més, 22.000 €

anuals per la prestació del servei a càrrec d’un treballador del mateix Ajuntament.

Per tant, s’ha contractat un nou membre de la brigada que realitzarà les tasques del

servei. Pensem que anirem més ben servits (sens dub- te) però aquesta era la millor solució? No ens hi farem un embolic entre qui dóna la concessió i qui presta part dels serveis? El temps dirà...

*El nostre grup va presentar una moció per tal de crear una comissió mixta sobre el projecte de rehabilitació del castell que, sorprenentment, es va aprovar per unanimitat al Ple (malgrat que després d’una reunió el 19 de novembre, on ens vam oferir a treballar-hi, no se’ns ha comentat res més).

7

Quin temps farà demà?

Opinió

En el darrer número del Volta-la, us vam explicar com es feia la previsió de santa Llúcia, juntament amb el quadre perquè vosaltres mateixos po-guéssiu fer la vostra pròp ia predicció. Ens hem acostat a l’estació meteorològica de Can Pauet i els hem demanat el resultat de la seva predicció de santa Llúcia i també sobre la predicció de la prova de la ceba. En Pauet ens comenta que la prova de la ceba la fa molta gent del municipi i que, alguns d’ells, li passen les dades, de manera que amb la totalitat dels resultats s’elabora tam-bé la predicció mitjana. A les dues gràfiques que us presentem podem veure i comparar les seves prediccions amb les vostres! L’eix numèric mar-ca els litres de precipitació que s’esperen cada mes, i que es representen proporcionalment a l’alçada de les figures de la santa i de la ceba. A la predicció de santa Llúcia, damunt la figura també hi ha el temps que s’espera. Ara ens que-da veure passar els dies i anar comentant l’encert d’aquestes prediccions!

Tot el dia sentim parlar de la crisi i només fem que rebre senyals exteriors que ens hem d’esforçar per tirar en-davant. Però què podem fer realment per tal de no afa-vorir aquesta crisi? Curiosament, algunes “solucions” com ara el conegut “treball en negre” o altrament dit economia submergida, que per a alguns pot semblar una sortida de la crisi, en realitat no és més que una apretada d’accelerador cap a l’abisme. Si alhora obser-vem la societat, tenim una constància certa que un dels seus segments més febles i desfavorits i que, per tant, necessita ajudes és l’anomenat tercer sector, el sec-tor de la gent gran. Sembla que els ajuts a la gent gran s’estan estrenyent per moments i si cerquem l’arrel del problema d’aquestes estretors, ens podem preguntar: Què passa?Per respondre la qüestió cal anar a pams... Cal pen-sar que perquè hi hagi ajuts hi ha d’haver diners i que aquests diners es recapten mitjançant les aportacions

dels treballadors a la Seguretat Social i les apor-tacions dels ren-diments del tre-ball a Hisenda. I aquí entrem de ple en el cor de la qüestió sobre què ens aporta a la societat el tre-ball en negre. El treball o mer-cat negre no rea-

litza aportacions a la Se-guretat Social així com tampoc no fa l’aportació corresponent a Hisenda dels rendiments de tre-ball. A més a més, tots coneixem un cas o altre de persones que treba-llen en negre i que, a més a més, cobren ajuts com ara l’atur. Per tant, aquesta gent està gaudint d’uns diners que han de sortir de la butxaca que omplim tots plegats amb les nostres aportacions d’IRPF en les declaracions de renda dels nostres rendiments de treball, cosa que provoca que aquesta butxaca es vagi aprimant i, per tant, no quedi tanta disponibilitat de recursos per apli-car, per exemple, a les polítiques socials de la gent gran de què estem parlant. Així doncs és com un gos que es mossega la cua, perquè contractant gent en negre no solament ajudem que hi hagi menys diners per als ajuts, sinó que també ens penalitzem nosaltres mateixos, ja que en disminuir les recaptacions s’apujaran més els impostos ( o se n’acabaran creant de nous) que, al final, acabarem pagant nosaltres mateixos.En resum, doncs, contractant mercat negre no ens es-talviem res a curt, mitjà o llarg termini sinó que afavorim l’augment de la crisi i, a sobre, ens posem en safata un augment d’impostos per assolir la mateixa recaptació. En poques paraules, acabarem pagant els mateixos

dues vegades pel mateix . Absurd, no?

El treball en negre o economia sumergida

8

Butlletí d’informació que edita el grup municipal de CiU de Santa Pau Per enviar informacions, suggeriments i opinions poder contactar amb santapauciu@gmail.comDipòsit legal: GI-1326-2011

Resultatsedició anterior

VO

LTA

-LA

VO

LTA-LA

I nosaltres no ho sabíem...

la revista TOPGIRONA corresponent al més de desembre de 2011, hem fet una gran descoberta. Sota el títol LA FAGEDA D’EN JORDÀ, UNA RESERVA NATURAL A SANTA PAU, hi ha el següent fragment: “Es tracta d’un bosc de faigs que es troba en un terreny planer, a tan sols 550 m d’altitud i que té arbres que poden assolir més de 25 metres d’alçada, coneguts amb el nom de tossols”

Al diari de Girona de 23 de gener, l’endemà de la Fira del Fesol, l’intrèpid reporter que ens va visitar va aprofitar per canviar-nos els noms d’algunes places i, així, ens va desaparèixer sobre el paper el nom de la plaça Major per passar a ser la plaça de l’Ajuntament (és clar, sense l’Ajuntament). Així sota el titular El de Santa pau, més que un fesol, figurava el text següent: “Cofois i orgullosos, els santapauencs i san-tapauenques es barrejaven entre la multitud de curiosos que per primera vegada, o fent de la visita una tradició, s’aplegaven a la plaça de l’Ajuntament per comprar els tiquets que els donaven dret a degustar tres plats diferents”.Per no equivocar-nos i pensar que si bé a la plaça Major es feia la fesolada, els tiquets s’havien d’adquirir a uns 500 m, a la placeta de l’Ajuntament, acompanyava la notícia

Entreteniments i Jocs

la foto, amb el seu peu, que no deixava dubtes que, enguany, la fesolada es va fer a la nova plaça de l’Ajuntament.

Teia Roca, Ramon Comas, Julià Zafra, Andreu Teixidor, MªTeresa Ercilla, Xavier Martí, Teresa Suñer, Paquita Prat, Joan Prat, Albert Pérez, Joan Prat, Esther Badosa, Mireia Torrent, PereFeixas.

Teia Roca, Ramon Comas, Julià Zafra, Andreu Teixidor, MªTeresa Arcilla, Xevier Martí, Teresa Suñer, Paquita Prat, Joan Prat, Albert Pérez, Joan Prat, Esther Badosa, Mireia Torrent, PereFeixas.

Busca

5 diferències

dissen

y@m

ireiatorren

t.com