viutarragona 1

PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 13:30 Página 1

VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL

C/Puig d’en Sitges, 9 · baixos. 43003 Tarragona

Tel. 977 225 299

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director comercial: Albert Vidaller

Publicitat: Mònica Heras

Redacció: Anna Escolà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i

Gemma Vidal

Fotografia: lolanda Domenech

Foto portada: © victor zastol’skiy-Fotolia.com

Administració: Gemma Saurina

Impressió: Rotimpres

Distribució: Viu Tarragona

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut

dels articles ni comparteix necessàriament les opinions

que hi apareixen signades.Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant

al 977 225 299 (matins).

SumariCIUTAT6 Concurs de Castells

Gran impacte econòmica la ciutat

ESPORTS46 Global Padel Sports

El club de pàdel més grande la província

CULTURA38 Catedral restaurada

El temple presentaun aspecte renovat

TENDÈNCIES58 Entrevista

A la dissenyadoraLola Figuerola

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Puig d’en Sitges, 9 baixos · 43003 · Tarragona

o truqueu al telèfon 977 225 299

Entitat Oficina D.C. Número de compte

4 Editorial

6 Ciutat

38 Cultura

46 Esports

54 Motor

58 Tendències

64 Interiorisme

82 Interiorisme

66 Salut

78 Gastronomia

84 Restaurants

001VIUTar.qxd:Maquetación 1 5/11/12 12:25 Página 4

La revista que teniu a les mans no només és el 1r exemplar

de la publicació Viu Tarragona, sinó que representa la il·lusió

d’un grup de persones que creiem en el periodisme local de

qualitat i que ens hem aventurat a desafiar el desconcert que

sovint impera en temps de crisi i dur a terme aquest projecte

editorial. Viu Tarragona neix amb la intenció de convertir-se

en un nou mitjà de referència de la ciutat de Tarragona i en

un nou vincle de comunicació entre els veïns i veïnes de la

ciutat i les entitats, institucions, comerços i associacions lo-

cals. Tot i que som conscients que són temps complicats, te-

nim l’esperança que aquest 1r número sigui la primera pedra

d’un camí que, si ens acompanyeu, ens agradaria fer-lo ple-

gats. I és que els protagonistes de Viu Tarragona són tots els

veïns i veïnes de la ciutat, des dels seus polítics i personatges

reconeguts i de renom fins als ciutadans anònims, entitats,

institucions, col·lectius i comerços. És per això que la revista

neix amb el convenciment d’esdevenir un nou vincle de co-

municació entre tots els qui formem part del dia a dia d’a-

questa ciutat.

La revista, gratuïta i de periodicitat bimensual, es distribueix

a principis de mes en diferents punts de la ciutat. Esperem

que la trobeu atractiva, interessant i, sobretot, una eina infor-

mativa – i útil guia comercial - per descobrir, conèixer i refle-

xionar sobre tot allò que passa a la nostra ciutat.

Anna Escolà

Il·lusió en temps difícils

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Neix la revistaViu Tarragona

iu Tarragona és la nova

publicació de la ciutat de

Tarragona que neix

aquest mes de novembre amb

la intenció de convertir-se en

un nou vincle de comunicació

entre els veïns i veïnes de la

ciutat i les entitats, institucions

i comerços de Tarragona.

El caràcter de la revista, de pe-

riodicitat bimestral, permet fer

un tractament de la realitat de

la ciutat i els seus entorns més

immediats des de la reflexió i

l’anàlisi detallada.

El fet de no estar cenyida a l’e-

xigència de l’actualitat del dia a

dia permet a Viu Tarragona en-

focar els temes des d’ una

perspectiva més àmplia i glo-

bal a través de reportatges, en-

trevistes i articles en profundi-

tat. A Viu Tarragona els seus

protagonistes són tots els

veïns i veïnes de la ciutat, des

dels seus polítics i personatges

reconeguts i de renom fins als

ciutadans anònims, entitats,

institucions, col·lectius i co-

merços.

La revista es presenta en for-

mat A4 amb paper de qualitat,

disseny i producció propis, fo-

tografia professional i contin-

guts organitzats en diferents

seccions: ciutat, cultura,

tendències, interiorisme, salut i

gastronomia entre d’altres.

En total es distr ibueixen

10.000 exemplars a la ciutat de

Tarragona a través dels co-

merços, restaurants, hotels,

clubs esportius, camps de golf

i llocs concorreguts de la ciu-

tat. Esperem que el lector la

trobi atractiva, interessant i ri-

gorosa, i que acabi conside-

rant-la un mitjà de referència a

l’hora de conèixer la realitat de

la seva ciutat.

I Anna Escolà, periodista I

La nova publicació d’àmbit localViu Tarragona té l’objectiu de convertir-se en un nou vincle de comunicació entre els tarra-gonins i tarragonines i les entitats, institucions, col·lectius i comerços de la ciutat. Un trac-tament de la realitat des de la reflexió i l’anàlisi detallada

V

001VIUTar.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:36 Página 6

VIU TARRAGONA CIUTAT


8 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2012

VIU TARRAGONA CIUTAT

Nou mitjà de referència a TGNViu Tarragona ofereix una perspectiva global de la ciutat a través de reportatges, entrevis-tes i articles. Està organitzada en diferents seccions que reflecteixen la realitat de Tarrago-na des de diferents àmbits, a la vegada que dóna veu als seus protagonistes

Ciutat

És la secció més àmplia i es

fa ressò de l’actualitat de la

ciutat a través d’articles, re-

portatges i entrevistes. Un

aparador de la gent de Ta-

rragona i les seves entitats

amb un espai reservat a ca-

da número per als barris de

la ciutat.

Cultura

Les seves pàgines estan de-

dicades a la vessant cultural

de la ciutat, i el lector hi tro-

barà articles, referències so-

bre llibres, crítiques literà-

ries, propostes teatrals i un

espai per a la música, les ex-

posicions i l’art.

Esports

Tenint en compte la periodi-

citat de la revista, Viu Tarra-

gona no es fa tan ressò de

l’actualitat esportiva de la

ciutat, sinó que pretén donar

veu als esportistes i als clubs

esportius de Tarragona i a les

seves activitats.

Motor

L’eix principal d’aquestes pà-

gines de motor són reportat-

ges sobre nous productes,

recomanacions i entrevistes

a gent relacionada estreta-

ment amb el sector. També hi

ha espai per parlar de les no-

vetats, bancs de proves i

tendències.

Tendències

Aquesta secció té la inten-

ció de convertir-se en un

referent pel lector a l’hora

d’assabentar-se del que

passa a la ciutat de Tarra-

gona pel que fa a les últi-

mes tendències, principal-

ment en el món de la moda.

Interiorisme

Cases amb encant, propos-

tes de decoració, arquitectu-

ra innovadora, xerrades so-

bre arquitectura, exposicions

vàries...aquesta secció es no-

dreix de les propostes més

“in” de Tarragona en aquest

camp.

Salut

Aquest espai ofereix recoma-

nacions que permetin dur

una vida més saludable al

lector, ja sigui pel que fa al

món de l’alimentació, com al

de la bellesa o a l’hora de te-

nir cura del nostre propi cos.

Gastronomia i Restaurants

En aquestes seccions el lec-

tor hi trobarà propostes gas-

tronòmiques, reportatges so-

bre restaurants de la ciutat i

empreses relacionades amb

el món de la gastronomia, re-

ceptes de cuina i entrevistes

a xefs i cuiners de la ciutat.


ENTREVISTA CIUTAT

Josep FèlixBallesterosAlcalde de TarragonaAlcalde de Tarragona des de l’any 2007, va néi-xer a la ciutat i sempre hi ha viscut. Llicenciat enCiències de l’Educació i psicopedagog, tambéés membre de la comissió executiva del PSC i 1rsecretari del PSC al Camp de Tarragona


n temps difícils i de re-

tallades, quina valora-

ció en fa de que surti al

carrer una nova revista sobre

la ciutat de Tarragona? Estem

en una crisi d’abast global que

afecta tots els sectors de l’eco-

nomia, qualsevol nova empresa

reclama dedicació, creativitat i

fermesa per fer-hi front. Per

això, valoro positivament l’apa-

rició d’un nou mitjà perquè el

que fa falta és tenir audàcia per

implantar nous projectes. Per

aquest motiu, desitjo sort i llar-

ga vida a “Viu Tarragona”.

Quin creu que és el futur dels

mitjans de comunicació lo-

cals? Quan jo era petit hi havia

notícies de “rabiosa actualitat”.

Avui, amb les noves tecnolo-

gies de la informació, totes les

notícies ja ho són.

El resultat és que sovint vivim

empatxats de tanta informació.

Crec que la periodicitat bimes-

tral de “Viu Tarragona” ens per-

metrà contemplar la vida ciuta-

dana des de la reflexió serena i

l’anàlisi. A més, els mitjans de

comunicació local han de ser el

mirall de la societat amb una

informació més propera a la

ciutadania i una eina per a la

pràctica democràtica i la con-

vivència social.

Es troba en el seu segon man-

dat com a Alcalde de Tarrago-

na. De quins projectes asso-

lits se sent més satisfet? De

les noves llars d’infants, la cre-

ació de zones verdes i les 14

hectàrees del Parc del Francolí

i la gratuïtat de l’autobús muni-

cipal als escolars. A més, de la

recuperació de la Tabacalera

per a la ciutat com equipa-

ment cultural de primer ordre i

amb el jardí vertical més gran

d’Europa. Entre d’altres ser-

veis, la Tabacalera acull la Cap-

sa de Música, el Centre de la

Imatge i Gestió Electrònica de

Documents, Tarragona Impul-

sa, etc. També tenim obres

molt avançades i molt impor-

tants per a la ciutat com són el

Mercat Central, l’Escola Oficial

d’Idiomes i el Teatre Tarragona,

que inaugurarem enguany.

L’aprovació definit iva del

POUM fixarà el desenvolupa-

ment de Tarragona, per exem-

ple, la instal·lació d’Ikea.

I quins són els més imme-

diats que té sobre la taula?

Acollir els Jocs Mediterranis

del 2017 i treballar perquè Ta-

rragona entri a formar part de

les Smarts Cities. I moltes més

coses perquè Tarragona és una

ciutat dinàmica amb un entra-

mat social que sovint fa pro-

postes que la gent que tenim el

compromís del govern munici-

pal no podem obviar. Hem d’es-

coltar la veu dels tarragonins i

dins de les nostres possibilitats

institucionals i pressupostàries

donar una resposta satisfactò-

ria per a la majoria.

Quin balanç fa d’aquest any

en el qual Tarragona ha estat

capital de la cultura catala-

na? Excel·lent. La crisi ens ha

obligat a ser més modestos

però també ens ha fet espré-

mer més la imaginació amb in-

finitat d’actes programats, grà-

cies a la complicitat ciutadana,

amb entitats i institucions de

tota mena i, sobretot, als volun-

tariats.

La promesa de Dalí; el Concurs

de Castells -que per la seva na-

turalesa ja ens fa capital cada

dos anys-; l’ SCAN Tarragona

2012 - que és el festival inter-

nacional de fotografia de Cata-

E

Valoro l’apariciód’un nou mitjà per-què el que falta és

audàcia per implan-tar nous projectes

L’aprovaciódefinitiva delPOUM fixa el

desenvolupamentde Tarragona


Novembre-Desembre 2012

El principal tret del seu caràcter? L’optimisme.

I el principal defecte? L’optimisme compulsiu.

El que més valora de les persones... l’honestedat.

I el que menys li agrada... la mentida

De petit volia ser... metge o bomber

I què s’imagina fent quan ja no sigui Alcalde?

Continuar fent de professor.

Un llibre? “De part de la princesa morta”.

Una cançó? “Mediterráneo”, de Serrat

Una pel·lícula? “Memorias de África”

Si no visqués a la ciutat de Tarragona, on li agradaria

viure? No ho he pensat mai.

Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona?

La platja Llarga.

De les festes de Santa Tecla mai es perd... Dames i

Vells, la Baixada de l’àlgia i d’altres.

No pot sortir de casa sense... el mòbil.

D’UNAMICAMÉS A PROP...

lunya en el qual destaca l’expo-

sició de Talent Latent amb

obres d’autors de diverses na-

cionalitats- i d’altres ofertes

han permès un dens i interes-

sant programa digne de la ca-

pitalitat cultural de Tarragona.

Confia en que Tarragona cele-

bri els Jocs Mediterranis del

2017? I tant que sí. Aquest és

un projecte basat en la unitat i

el compromís del Comitè Olím-

pic Espanyol, el Govern estatal,

la Generalitat de Catalunya, la

Diputació de Tarragona, l'Ajun-

tament de Tarragona i les 12

subseus. Estic segur que el

compromís es mantindrà fins

al final i els Jocs Mediterranis

del 2017 seran un èxit i una

oportunitat que no podem de-

saprofitar.

La URV ha celebrat el seu 20è

aniversari. Què han significat

aquestes dues dècades d’uni-

versitat al territori? La URV

manté un objectiu molt clar:

posar el coneixement al servei

de la societat per contribuir al

desenvolupament social i

econòmic del seu entorn, un

context que s’ha anat transfor-

mant amb el pas del temps es-

tablint complicitats amb el

món empresarial i la ciutat.

Han estat dues dècades molt

positives. A més, a Tarragona hi

tenim la seu l’ Institut Català de

Paleontologia Humana i evolu-

ció Social (IPHES); l’Institut

d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i

l’institut Català d’Investigació

Química (ICIQ), institucions de

rellevància que reforcen la in-

fluència del territori.

Si tenim en compte que la Uni-

versitat és Campus d’Excel·lèn-

cia Internacional per part del

Ministeri d’Educació, aquest fet

ens atorga un grau de capitali-

tat afegit.

Com veu el macrocomplex tu-

rístic que s’ubicarà a prop de

Port Aventura? Tot el que ser-

veixi per activar l’economia i la

visibilitat del territori és ben-

vingut, però no comparteixo

que porti el nom de Barcelona.

Abans d’acomiadar-nos, com

li agradaria que fos Tarragona

d’aquí 50 anys? M’agradaria

que fos una ciutat confortable,

de dimensió humana.

Un lloc on els seus habitants

s’hi trobin bé i se sentin orgu-

llosos de pertànyer i de conviu-

re. Una Tarragona on la gent hi

pugui treballar i gaudir de justí-

cia social i oportunitats.

Estic segur que elsJocs Mediterranisseran un èxit i una

oportunitat

ENTREVISTA CIUTAT



La Vall de l’Arrabassada

El barri, situat a la part llevant

de la ciutat, pren el nom de la

platja que té just davant, l’Arra-

bassada. Abans que s’urbanit-

zés el barri del Serrallo, els

pescadors de Tarragona es

concentraven a l’entorn d’a-

questa platja. De fet, fins fa

pocs anys encara hi havia el

testimoni de les cases dels

pescadors,

L’Arrabassada, també conegut

com el barri dels músics, és un

barri nou en constant fase de

creixement que va començar la

seva principal expansió arran

del boom immobiliari. Va ser

durant aquesta època quan va

fer el seu creixement més fort i

durant la qual va estructurar-

se tal com el coneixem ara.

Situat entre la muntanya i el

mar -un dels seus principals

encants- gaudeix d’uns en-

torns privilegiats dels quals

són conscients els seus veïns i

veïnes.

L’Arrabassada és un barri que

en pocs anys ha crescut molt

en població i, poc a poc, també

ho ha anat fent en serveis.

Els seus veïns es mostren sa-

tisfets amb el servei que ofe-

reix el Centre d’Atenció Primà-

ria del barri (inaugurat ja fa uns

anys) i amb l’arribada del nou

supermercat i de la farmàcia,

dos dels principals reclams

històrics del barri. L’assignatu-

ra pendent, però, és la definiti-

va ubicació de l’escola, el CEIP

Val l de l ’Arrabassada, que

aquest curs ha iniciat el seu 6è

any de trajectòria.

En aquest reportatge dedicat al

barri hem donat veu a la gent

que hi viu, que hi treballa i que

hi té una relació estreta i direc-

ta, ja sigui a nivell professional

com personal. Així doncs, en-

trevistem al seu conseller de

barri, Francisco Zapater; al pre-

sident de l’Associació de Veïns i

veïnes del barri, Albert Simón;

a la directora del CEIP Vall de

l’Arrabassada, Sònia Sabidó; al

president de l’AMPA de l’escola,

Àngel Cano i a Juanan Fernán-

dez i Maite Flores, dos comer-

ciants ubicats al barri.

La Vall de l’Arrabassada, més conegut com l’Arrabassada, és un dels barris més nous de laciutat. Situat entre la muntanya i el mar, un dels seus principals encants, és un barri jove enconstant creixement i evolució

REPORTATGE CIUTAT



l’Arrabassada és un dels barris

més joves de la ciutat de Tarra-

gona, ja que la mitjana d’edat

de la gent que hi viu és inferior

a la d’altres barris de la ciutat,

a més és el que més ha crescut

durant els darrers anys.

El fet que hi visqui tanta gent

jove també ha propiciat que

compti amb un volum impor-

tant de població infantil.

N’és un clar testimoni el Parc

de les Lletres Catalanes -un

dels emblemàtics eixos del ba-

rri- ja que cada tarda es con-

verteix en l’escenari principal

dels jocs dels nens i nenes del

barri. I és que dels 3.000 veïns

i veïnes que viuen a l’Arrabas-

sada, 500 són nens i nenes.

D’altra banda, el cap de setma-

na l’Arrabassada té un perfil

marcadament familiar, ja que

els seus carrers i entorns s’om-

plen de famílies senceres pas-

sejant o bé practicant-hi algun

tipus d’esport, com ara anar a

córrer o amb bicicleta.

L’ubicació privilegiada del barri

entre la muntanya i just davant

del mar és una de les caracte-

rístiques que més valoren els

que hi viuen, juntament amb la

tranquilitat que s’hi respira i

l’ambient proper de barri.

El passeig de la platja de l’Arra-

bassada i el Parc de les Lletres

Catalanes són els escenaris

dels quals es senten més orgu-

llosos i, tot i que són cons-

cients que el barri es troba en

constant creixement, els agra-

daria comptar amb més oferta

de serveis, restauració i dife-

rents comerços.

La majoria dels nens i nenes

del barri van a l’escola CEIP Vall

de l’Arrabassada, que de mo-

ment es troba en uns terrenys

provisionals a l ’espera de

conèixer-ne la ubicació definiti-

va per part de la Generalitat.

Un barri molt jove i familiarL’Arrabassada compta amb una població molt jove.De les 3.000 persones que hi viuen, 500 són nens inenes

Un barri amb unaubicació privilegiadaentre la muntanya i

el mar



Francisco Zapater

Com definiria el barri Vall de

l’Arrabassada i la seva gent?

El barri de la Vall de la Rabas-

sada està format pels carrers

que tenen nom d’escriptors,

però també forma part admi-

nistrativament del barri el que

hom coneix com “els músics”.

En ambdós llocs hi ha una po-

blació jove i vitalista, la qual co-

sa fa que també hi hagi molta

població infantil i adolescent.

Quin és el seu racó preferit

del barri, Sr. Zapater? Sens

dubte el meu racó preferit és el

mar, concretament la platja de

l’Arrabassada que és la platja

urbana del nostre barri. M’a-

grada anar a caminar cada diu-

menge al matí amb un grup

d’amics i fer un circuit.

Com va viure les darreres fes-

tes? Què en destacaria? Hi

hagué una influència massiva.

La gent en èpoques difícils,

com les que està vivint el món,

necessiten més que mai una

vàlvula d’escapament. Però, a

més, la festa té un element

pagà o místic, relacionat amb

el curs de la natura, que genera

sociabilitat i complicitat ciuta-

dana. A més, les festes de barri

serveixen per obrir les portes

d’una part de la ciutat a la res-

ta dels tarragonins. Ho puc

constatar en la meva condició

de conseller de Relacions Ciu-

tadanes i Universitats de l’A-

juntament.

Quina relació té amb els veïns

del Vall de l’Arrabassada? Pe-

riòdicament m’entrevisto amb

les diferents associacions de

veïns per tractar els problemes

i temes que la gent necessita. A

més, a l’Ajuntament tinc el des-

patx obert per a qualsevol veí

que reclami la nostra atenció.

Les persones que hem decidit

servir a la ciutadania des del

govern municipal tenim un

compromís i un deure del qual

no podem defugir.

De quins projectes que s’han

dut a terme al barri es sent

més orgullós? La Vall de l’Arra-

bassada és un barri relativa-

ment nou i encara està en perí-

ode de consolidació. Mirem el

futur amb tres projectes que

ens preocupen i ocupen.

Un, és la instal· lació d’una

farmàcia que es farà en dos o

tres mesos, responent a una

gran reivindicació veïnal.

Un altre és la construcció d’un

centre d’ensenyament, una es-

cola-institut, per substituir els

actuals mòduls prefabricats.

Lluitem per posar a disposició

de la Generalitat els terrenys

per construir.

I quines creu que són les as-

signatures pendents? Una de

les coses que queda per fer és

El Parc de les Lletres Catalanes

pel qual tenim ja un projecte i

el compromís de la Generalitat

amb una partida asignada per

la seva propera construcció.

Aquest parc serà el punt focal

de la zona i esdevindrà el cen-

tre del barri.

Francisco Zapater, nascut a Xelva (València) l’any 1946, viu a l’Arrabassada des de l’any 93.És advocat des de fa més de 30 anys en les especialitats de dret penal i matrimonial icol·labora periòdicament en diferents publicacions amb articles d’opinió

Conseller de Relacions Ciutadanes iUniversitats de l’Ajuntament de Ta-rragona i conseller del barri Vall del’Arrabassada

REPORTATGE CIUTAT



L’Associació de Veïns de la Vall de l’Arrabassada va néi-

xer ara fa 5 anys per respondre a les necessitats dels

veïns i veïnes del barri. Actualment compta amb 125 so-

cis que representen a més de 400 persones.

A l’espera de poder comptar amb un establiment propi

-que serà el local social que es construirà al Parc de les

Lletres Catalanes-, de moment els socis es reuneixen a

la “Cafeteria la Vall”.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

REPORTATGE CIUTAT

Com definiria el barri i la seva

gent? La Vall de l’Arrabassada

és un barri jove on a l’estiu hi

ha molta vida, i a l’hivern s’hi

està molt tranquil. Quan vaig

venir a viure a l’Arrabassada

buscava tranquil·litat i un lloc

idoni per a la família, i ho vam

trobar a aquí: la platja a 2 mi-

nuts, la muntanya a prop...

Quines gestions i activitats

duu a terme l’Associació? Des

de l’Associació donem a conèi-

xer a l’Ajuntament les inquie-

tuds i necessitats del nostre

barri i també organitzem vàries

activitats a l’any amb el suport

del Consistori i la Diputació,

com ara sortides (mínim una a

l’any); la setmana cultural; acti-

vitats relacionades amb el Na-

dal o les festes del barri del

mes de setembre. Per als

membres de l’Associació, les

activitats organitzades tenen

un preu més reduït.

Com van viure les darreres

festes del barri? Aquest any

van ser les festes amb més

participació per part dels veïns

i veïnes. Val a dir que tenint en

compte els temps que corren,

les festes van ser tot un èxit, ja

que va ser la vegada que dis-

posàvem de menys pressupost

però la gent va col·laborar mol-

tíssim. Enguany vam organitzar

per primera vegada una cursa

benèfica, i va estar dedicada

als nens i nenes de l’hospital

Sant Joan de Déu. Va tenir mol-

ta acollida, de ben segur que

repetirem la iniciativa els pro-

pers anys. Una altra novetat

d’aquest any va ser la presen-

tació del “Griu”, que ja s’ha con-

vertit en el nostre símbol del

barri. Estem fent les gestions

pertinents perquè puguem

treure’l al Seguici Popular de

les Festes de Santa Tecla.

Quins són els projectes que

s’han dut a terme al barri dels

quals es senten més orgullo-

sos? Feia temps que demanà-

vem una farmàcia, i ara sembla

que ben aviat ja serà una reali-

tat. També estem molt con-

tents amb l’obertura del nou

supermercat.

Actualment hi ha un projecte

en marxa que és la remodela-

ció del Parc de les Lletres Cata-

lanes: d’una banda s’adaptarà

millor la zona infantil per ga-

rantir més seguretat als nens i

nenes i, de l’altra, s’hi farà una

ampliació de la zona poliespor-

tiva. Dins del mateix recinte del

parc també s’hi construirà un

local social que serà la seu de

l’Associació de Veïns.

I quines són les assignatures

pendents? Ens agradaria que

l’escola estigués ubicada al ba-

rri, i també comptar amb més

comerços i serveis bàsics.

Què li recomanaria a algú que

vingués al barri? Li recomana-

ria, sens dubte, que fes un

tomb per la platja i que visités

el Parc de les Lletres Catala-

nes.

Albert Simón és president de l’Associació des de fa un any i mig. Va venir a l’Arrabassadabuscant un barri tranquil i idoni per a la família. La platja i el Parc de les Lletres Catalanessón els seus emplaçaments favorits del barri

Albert SimónPresident de l’Associació de Veïnsde la Vall de l’Arrabassada


Quin balanç feu d’aquests pri-

mers anys de vida de l’esco-

la? Què en destacaríeu? El ba-

lanç és molt positiu ja que el

primer curs (2007-08) es va

iniciar amb 4 mestres i 33

alumnes, en canvi, enguany hi

ha 294 alumnes i 19 docents en

plantilla. El que destacaria és la

confiança, la voluntat i l’em-

peny de les persones de la co-

munitat educativa que fan

avançar el projecte d’escola i

també veure com cada curs va

creixent.

I quins són els principals pro-

jectes que teniu damunt la

taula? Pel que fa als projectes

educatius, tenim el “Programa

d’Escola Verda”: amb petites

accions quotidianes de gestió

de residus, d'estalvi d'aigua,

d'aprofitament de recursos i

de sensibilització per la natura

seguint el lema de reutilitzar,

reduir i reciclar. Cal dir que el

curs 2010-11 vam poder penjar

el distintiu d’Escola Verda a

l’entrada del centre tot cele-

brant-ho amb una festa amb

les famílies. A l’escola també

comptem amb la biblioteca, on

el curs passat ens van incloure

dins el Programa de Bibliote-

ques escolars Puntedu. En-

guany iniciem l’Educació Física

en anglès a 3r de primària ja

que fins el curs passat vam es-

tar immersos en el PELE (Pla

Experimental de Llengües Es-

trangeres) que ens va donar

molt bon resultat. També fem

Kinesiologia a tots els nivells i

el projecte de filosofia 3/18. Pel

que fa al projecte no educatiu,

el més imminent és la cons-

trucció de l’escola definitiva.

L’ inici del nou curs 2012–

2013 ha vingut acompanyat

d’alguna novetat? Pel que fa a

les instal·lacions tenim un nou

mòdul de menjador de 180m2 i

l’antic mòdul de menjador s’ha

convertit en dues aules de P4 i

l’aula de ciències. També en-

guany l’AMPA gestiona el servei

de menjador a través d’una

empresa, abans ho feia el Con-

sell Comarcal del Tarragonès.

Remarcar que el nou curs ha

vingut acompanyat de les reta-

llades en Educació, no pel que

fa a la dotació de mobiliari, sinó

més aviat en el fet de les subs-

titucions, horari dels interins...

Quins són els trets identifica-

tius de l’escola? Ens propo-

sem ser una escola activa que

treballa des de la concepció

constructivista dels processos

d’ensenyament–aprenentatge

a través del projectes.

Mirem de respectar els proces-

sos evolutius dels infants, fem

desdoblaments per afavorir

una atenció més individualitza-

da, treballem per racons i un

dia a la setmana per interni-

vells on barregem als infants

de diverses edats i fem tallers.

És una escola jove i oberta on

les famílies hi són molt partí-

cips, un centre compromès

amb la formació del professo-

rat i escola de pràctiques on

acollim als alumnes que estu-

dien magisteri.

Suposo que la majoria dels

alumnes són del barri... quina

relació tenen amb l’escola fo-

ra de les hores lectives? Exis-

teix una connexió estreta en-

tre l’escola i el barri? Quins

projectes teniu en comú? La

majoria dels alumnes són de la

zona 1 escolar que engloba des

de Boscos fins a la Rambla No-

va, però la majoria són de la

mateix barri de l’Arrabassada,

la qual cosa va donar nom al

CEIP Vall de l’Arrabassada.

Fora de les hores lectives la

majoria de famílies i alumnes

es troben al parc que hi ha al

mig del barri i a la platja. El pro-

jecte que tenim en comú esco-

la i barri podria ser la construc-

ció del centre definitiu a les im-

mediateses del barri. Enguany,

l’escola, aprofitant la festivitat

de Santa Tecla, els alumnes

més grans del centre han cons-

truït el “Griu”, el bestiari de la

Vall de l’Arrabassada. Tot i que

encara no ha sortit el seguici

popular, la canalla de la Vall el

coneix ben bé.

L’escola l’Arrabassada és un centre educatiu nou que el passat mes de setembre va iniciarel seu 6è curs. La majoria dels alumnes són del mateix barri de l’Arrabassada, la qual cosava donar nom al centre. Enguany el CEIP ha inaugurat un nou menjador

Sònia SabidóDirectora del CEIP Vall de l’Arrabassada

REPORTATGE CIUTAT



L’Arrabassada és un centre

educatiu nou, quin balanç en

feu? Molt positiu. L’ escola ha

aconseguit consolidar-se i créi-

xer fins arribar enguany a su-

perar de llarg les 200 famílies.

Precisament, aquestes no arri-

ben per a gaudir d’unes grans

instal.lacions, ja que encara es-

tem en mòduls prefabricats,

però el projecte educatiu que

s’està duent a terme fa que

tots plegats apostem decidida-

ment per continuar-lo sense-

dubtes.

L’Inici del curs escolar ha vin-

gut acompanyat d’un nou

menjador escolar. Com és que

ara l’AMPA és qui gestiona el

servei de menjador? L’any

passat és va crear una comis-

sió de menjador amb la inten-

ció d’introduïr millores en el

servei.

Després de treballar-hi es va

decidir que gestionar nosaltres

el servei ens donaria la llibertat

d’escollir l’empresa i tractar-hi

directament qualsevol even-

tualitat. Així ho vam fer i real-

ment estem satisfets amb el

canvi.

Gairebé totes les famílies de

l’escola són sòcies de l’AMPA.

Com heu aconseguit comptar

amb tanta participació? Sí,

gairebé el 90% de les famílies

del centre en formen part. Evi-

dentment és una xifra molt ele-

vada i això parla del compro-

mís de les famílies amb l’esco-

la. D’altra banda, disposem

d’una àmplia oferta d’activitats

extraescolars pels socis, així

com gaudir de descomptes en

els llibres, excursions, etc.

Quins projectes i iniciatives

heu tirat endavant des de

l’Associació? S’ha impulsat la

implicació dels pares i mares

del centre. Això ho hem fet grà-

cies a la creació de diverses co-

missions: Escola nova, Menja-

dor, Necessitem escola,De

l´hort, Escola de pares...Cal

agraïr també el suport rebut

per altres pares i mares que tot

i que no participen de les co-

missions, sempre estan dispo-

sats a donar un cop de mà.

I en què considereu que

s’hauria de continuar treba-

llant? A partir d’ara hem de

consolidar tot aquest teixit as-

sociatiu i sobretot continuar

dedicant esforços a aconseguir

finalment la construcció de

l’escola que tots esperem.

Per Àngel Cano, president de l’Associació deMares i Pares de l’escola l’Arrabassada desde fa mig any, el fet que gairebé el 90% deles famílies formin part de l’Associació de-mostra el seu compromís amb el centre. Ca-no té un fill que actualment està cursant P5

Àngel CanoPresident AMPA CEIP Vallde l’Arrabassada

REPORTATGE CIUTAT



REPORTATGE CIUTAT

Què distingeix Runners World

d’altres botigues del seu àm-

bit? Som la 1a botiga que va

néixer a Tarragona especialit-

zada en córrer –running, trail

running i triatló-, i els nostres

treballadors són professionals

del running que ofereixen un

assessorament personalitzat

als nostres clients.

L’any 2007 vam guanyar el 2n

premi “Tarragona Empresa Jo-

ve” amb un projecte sobre

l’anàlisi de la petjada, tant en

estàtic com en dinàmic.

I a què es dedica Running So-

lutions? És una empresa que

organitza esdeveniments es-

portius: oferim assessorament,

organitzem entrenaments, sor-

tides, etc.

Per què vau escollir l’Arrabas-

sada per instal · lar-vos?

Buscàvem una zona de fàcil ac-

cés on es pogués aparcar amb

facilitat, també ens interessava

un barri jove per les sinèrgies

que poguessin sorgir i que fos

propici per practicar-hi esport, i

la Vall reuneix totes aquestes

condicions. El 2008 ja ens vam

instal·lar al barri.

Què ha canviat al barri durant

aquests 5 anys? L’Arrabassa-

da és un barri molt jove que ha

crescut molt, tant en serveis

com en població (les famílies

que es van ubicar aquí han

anat creixent), tot i que encara

hi ha algunes mancances.

Quines són aquestes mancan-

ces? Tenint en compte que el

barri ha crescut molt i que la

majoria de gent és jove, hi tro-

bo a faltar més oferta de res-

tauració. D’altra banda, seria

interessant crear una associa-

ció de comerços per tal d’afa-

vorir sinergies i procurar la

nostra projecció més enllà del

barri.

Quins són els avantatges que

ofereix una botiga de barri?

La proximitat, que és una cosa

que no poden oferir les grans

superfícies. A més a més, cal

destacar el factor humà que

ofereixen els nostres treballa-

dors.

Algú que vingui a l’Arrabassa-

da no pot marxar sense...?

Deixar de fer un passeig per la

platja.

Runners World va ser de les primeres boti-gues que van instal·lar-se al barri i la 1a deTarragona especialitzada en el seu sector

JuananFernándezDirector de RunnersWorldTarragona i Running Solutions

Quan va obrir l’establiment?

A principis de setembre d’en-

guany.

I per què va escollir la Vall de

l’Arrabassada? La Vall és un

barri jove, actiu, amb algunes

necessitats bàsiques, és per

això que vaig escollir-lo, per co-

brir-ne algunes... i, d’aquesta

manera, també formar part de

l’evolució del barri.

Quins avantatges té estar al

capdavant d’una botiga de

barri? L’Arrabassada és una

zona fantàstica a prop del mar i

del centre, té molta llum i mol-

ta vida perquè hi viuen molts

nens i nenes... amb una mica

d’esforç per part de tots po-

drem aconseguir que es com-

pleixin les expectatives d’infra-

estructura i comerç que tots

esperem, i podrem gaudir d’un

gran barri.

Què li agrada més del barri?

Sens dubte la seva ubicació,

ben a prop del mar, i la seva po-

blació jove.

I què creu que li falta?Més

serveis, una escola i comerços,

crec que els veïns i veïnes els

necessiten.

La perruqueria és un dels darrers establiments que s’han obert a la Vall de l’ Arrabassada.Va ser pel caràcter jove i actiu del barri que Flores va decidir ubicar-s’hi

Maite FloresPropietària de Maite Flores Espai de Bellesa


REPORTATGE CIUTAT

Estudis

De les 14 titulacions de primer i

segon cicle i 13 doctorats de

l’any 1992 s’ha passat als actu-

als 37 graus, 49 màsters i 30

doctorats amb una formació

plenament adaptada a l’EEES

(Espai Europeu d’Educació Su-

perior).

Estudiants

Dels 6.243 estudiants del pri-

mer curs s’ha passat a 13.382,

amb una gran estabilitat en els

estudiants de grau i un nombre

creixent d’estudiants de màs-

ter i doctorat.

Titulats

En 20 anys s’han titulat a la

URV més de 30.000 professio-

nals i 1.150 doctors, i aquesta

és una de les contribucions

més importants de la Universi-

tat a la societat, en especial a

les comarques de Tarragona.

Implantació territorial

La URV s’ha estès per les co-

marques de Tarragona, amb

campus en 6 ciutats i antenes

del coneixement i aules de la

gent gran en 21 municipis

Les facultats i escoles

Actualment la Universitat

compta amb la Facultat de

Ciències de l’Educació i Psico-

logia; la Facultat de Lletres; la

de Química; la de Medicina i

Ciències de la Salut; la de Cièn-

cies Jurídiques; la facultat d’E-

conomia i Empresa; la Facultat

d’Enologia; la d’Infermeria i la

de Turisme i Geografia.

També compta amb 3 escoles

tècniques superiors: l’Escola

Tècnica Superior d’Enginyeria;

l’Escola Tècnica Superior d’En-

ginyeria Química i l’Escola Tèc-

nica Superior d’Arquitectura.

La URV en xifresAl llarg d’aquests 20 anys, la Universitat Rovira i Vir-gili ha incrementat considerablement el nombre degraus i doctorats

La URV fa 20 anys

a 20 anys va néixer la

Universitat Rovira i Virgi-

li al territori (va ser crea-

da l’any 1991 al Parlament de

Catalunya) prenent com a ba-

se les estructures acadèmi-

ques existents que hi havia de

les delegacions de la universi-

tat de Barcelona. Es recupera-

va així la Universitat de Tarra-

gona del segle XVI. Des del pri-

mer dia de funcionament ha

tingut un objectiu molt clar:

posar el coneixement al servei

de la societat per contribuir al

desenvolupament social i eco-

nòmic del seu entorn, un con-

text que s’ha anat transfor-

mant amb el pas del temps. La

Universitat Rovira i Virgili és la

quarta Universitat de Catalu-

nya amb 14.000 estudiants en

una quarantena de graus i una

cinquantena de màsters.

A continuació s’exposa una re-

lació de xifres pel que fa als es-

tudis, estudiants, titulats, im-

plantació territorial i facultats i

escoles que ens permeten veu-

re i observar el creixement de

la Universitat Rovira i Virgili al

llarg d’aquests 20 anys.

Dues dècades d’universitat al territoriActualment, la Universitat Rovira i Virgili ofereix 37 estudis de grau, una cinquantena demàsters i 30 doctorats. Amb gairebé 14.000 estudiants, s’ha convertit en una universitatde referència a Catalunya. Creada l’any 1991, s’ha estès per les comarques de Tarragona

F



REPORTATGE CIUTAT

Francesc Xavier GrauRector de la Universitat Rovira i VirgiliFrancesc X. Grau és rector de la URV des de 2006. Nascut a Lleida l’any 1958, és doctor enCiències Químiques per la UB i Catedràtic d’Universitat Mecànica de Fluids per la URV. Au-tor o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques

uina és la història d’a-

quests 20 anys d’uni-

versitat? La URV ha

desenvolupat un model d’uni-

versitat que l’ha conduït a ser

reconeguda com una bona uni-

versitat en docència i en inves-

tigació i element clau del pro-

grés cultural, social i econòmic

de les comarques del Camp de

Tarragona i les Terres de l’Ebre

i de Catalunya. És una història

d’èxit. Una clau d’aquest èxit

crec que ha estat l’estratègia

de recerca en tots els àmbits

de coneixement, i també fixant

àmbits d'especialització rela-

cionats amb activitats de gran

pes a la regió, com la química,

el turisme, la nutrició i salut,

l’enologia o l’arqueologia i el

patrimoni. Una segona clau ha

estat l’estratègia en docència,

situant l’estudiant en el centre

dels processos d’aprenentatge.

La tercera pota ha estat alinear

docència i recerca a l’hora de

desenvolupar el mapa d’ensen-

yaments de la URV. Finalment

el model de relació amb la so-

cietat i la internacionalització

són claus en l’impuls del pro-

jecte.

Què ha significat pel territori

comptar amb una universitat

pròpia? La URV avui té un im-

pacte sobre l’economia de les

comarques del sud de Catalun-

ya equivalent al 3% del seu

PIB. També té un gran impacte

social, en vint anys ha format

més de 30.000 titulats en es-

tudis de grau i més d’un 70%

són fills de pares no universita-

ris. Amb prop de 13.000 arti-

cles publicats, la producció

científica indexada de la URV la

col•loca, avui, en el 3r lloc de

l’Estat en termes de productivi-

tat, i també en termes de quali-

tat i impacte. Per tant, la URV

aporta a les comarques del sud

de Catalunya progrés i la possi-

bilitat de convertir-se en un pol

de coneixement i dotar-se d’u-

nes bases de desenvolupa-

ment sostenibles i competiti-

ves internacionalment.

Vostè és rector de la URV des

de l’any 2006. De quins pro-

jectes assolits es sent més

orgullós? Seria senzill respon-

dre que el projecte que ens ha

donat més reconeixement,

com a universitat i com a agre-

gació d'agents generadors de

coneixement del sud de Cata-

lunya: el Campus d’Excel•lèn-

cia Internacional. Però estic

convençut que aquest reconei-

xement i el projecte mateix són

conseqüència d'un altre subja-

cent: el de construcció d'un de-

terminat model d'universitat

pública. El model URV. I d'a-

quest en destacaria un ele-

ment que n'ha esdevingut ban-

dera: el Pacte de Dedicació del

Personal Docent i Investigador,

que explicita el global d'activi-

tat de tot el personal acadè-

mic, permet la diversitat de

perfils professionals i reconeix i

incentiva l'especial dedicació,

amb impacte local i internacio-

nal.

El Campus d’Excel•lència In-

ternacional Catalunya Sud va

rebre la menció de CEI del Mi-

nisteri d’Educació l’any 2010.

Què ha suposat la creació d’a-

quest Campus? És el reconei-

xement extern de l’encert de la

doble estratègia d'impacte in-

ternacional i desenvolupament

regional de la Universitat, que

coincideix amb les avaluacions

internacionals que fins ara

s’han fet del nostre model. Al-

hora ha suposat un impuls al

projecte estratègic de la URV.

D’una banda, perquè s’han ob-

tingut fons extraordinaris per

finançar equipaments de futur

i, d’altra, perquè ha catalitzat la

col•laboració entre els dife-

rents agents que fan recerca i

innovació en aquestes comar-

ques. En definitiva, ha suposat

un cop d’accelerador als pro-

jectes de la Universitat i una

oportunitat per la regió. El

CEICS representa una fita,

molt significativa però una més

d’un camí que té anys de dura-

da.

Quins són els principals rep-

La producció cientí-fica de la URV la

col·loca en el 3r llocde l’estat en termesde productivitat

Q



REPORTATGE CIUTAT

Francesc Xavier Grau i Vidal és rector de la Universitat

Rovira i Virgili des de 2006. Anteriorment havia estat vi-

cerector d'Ordenació Acadèmica i de Recerca, d'Orde-

nació Acadèmica i Professorat, i d'Infrastructures i No-

ves Tecnologies, així com director del Departament

d'Enginyeria Mecànica, entre altres càrrecs acadèmics.

Nascut a Lleida (1958), és doctor en Ciències Quími-

ques (1986) per la Universitat de Barcelona i catedràtic

d'Universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2001). Autor

o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes

científiques,

PERFIL

tes als quals s’enfronten avui

dia les universitats catala-

nes? El nostre model de socie-

tat només es pot sustentar en

una economia sostenible i in-

tensiva en coneixement. Per

això, es necessita un excel·lent

sistema educatiu, un sistema

de recerca competitiu interna-

cionalment i un ampli suport

social a la ciència. En aquest

context, com a president de

l’Associació Catalana d’Univer-

sitats Públiques, vaig plantejar

al Parlament de Catalunya 5

reptes del sistema universitari

català. Un és millorar la con-

fiança de la societat en la uni-

versitat. Un altre, reformar el

sistema de governança per

guanyar eficàcia i eficiència.

També millorar el sistema de

recerca amb el mateix objectiu.

Però vull destacar l’exigència i

la possibi l itat de construir

sinèrgies entre el món del co-

neixement i el de l’empresa, i la

urgència de definir i desenvolu-

par un sistema de finançament

públic de les universitats ade-

quat a les necessitats i capaci-

tats del país. Cal que l’empresa

catalana dugui a terme projec-

tes d’investigació i desenvolu-

pament. El nostre sistema de

coneixement necessita que el

finançament arribi a ser, en re-

lació al PIB, com a mínim igual

al d'Espanya.

I quins són els que té sobre la

taula la URV? En primer lloc,

els que compartim amb tot el

sistema universitari. Més enllà

d’això hi ha el repte de profun-

ditzar en el model que hem

construït i, en allò que sigui

possible, millorar l’estreta rela-

ció que hem aconseguit amb la

societat. En aquest sentit ens

hem plantejat treballar per

concitar projectes d’abast re-

gional a través de la confluèn-

cia d’esforços d’entitats priva-

des, administracions i la matei-

xa Universitat. Hem de treba-

llar per la definició explícita del

sistema d’innovació i coneixe-

ment de la Catalunya Sud, bus-

cant les sinergies en els àmbits

de la innovació, l’emprenedo-

ria, la formació contínua i la

transferència de coneixement i

tecnologia. Comptem per això

amb una bona base: la situació

de la pròpia universitat i de l'a-

gregació representada pel

CEICS, de l'espai de treball

conjunt en la Mesa Socio-

econòmica del Camp de Tarra-

gona i del que es desenvolupa

en el marc del Pla Estratègic de

les Terres de l'Ebre i d'un acord

estratègic, que s’ha renovat

fins el 2015, amb la Diputació

de Tarragona, precisament per

a desenvolupar el sud de Cata-

lunya com a regió del coneixe-

ment.

Alguns alumnes s’han mani-

festat per l’augment de les ta-

xes universitàries. Segons els

sindicats, arran de la pujada

de preus les universitats han

perdut alumnes. Tem que els

propers cursos hi hagi menys

estudiants? Aquest any la ma-

trícula d’estudiants de grau

s’ha mantingut estable, de fet

ha crescut lleugerament, però

la de màster ha disminuït en

pràcticament la mateixa quan-

titat de manera que el nombre

total d'alumnes és el mateix

que el del curs passat.

L’element clau en aquesta

qüestió és l'activació d'una ne-

cessària i nova política de be-

ques i ajuts, que ha d'assegurar

el manteniment del nivell d’e-

quitat assolit en l'accés a l'edu-

cació superior al nostre país.

Recordem el paper fonamental

d'ascensor social que té la uni-

versitat i que particularment ha

tingut els darrers 20 anys la

URV.

La societat no es pot permetre

anar endarrere; per justícia so-

cial i per interès econòmic.

Com li agradaria que fos la

URV d’aquí 20 anys? La uni-

versitat és una institució gaire-

bé mil·lenària que sempre ha

estat responsable de la genera-

ció de coneixement i l'educació

superior. Però així com la forma

de dur-la a terme avui ja és di-

ferent a la que teníem en el mo-

ment de creació de la URV ara

fa 20 anys, d'aquí a 20 anys és

segur que també ens trobarem

amb maneres diferents, potser

no previsibles avui. Però la clau

per la universitat serà sempre

mantenir el seu caràcter d'ins-

titució autònoma, regida per

l’acadèmia, que assumeix la se-

va plena responsabilitat social,

única garantia de generació i

transmissió de coneixement

exempts d'interessos econò-

mics, ideològics o fins i tot reli-

giosos. Finalment, jo veig en el

futur una URV ben situada en el

panorama internacional, entre

les millors universitats europe-

es en tots els seus àmbits d'es-

pecialització (avui ja som dins

el millor 1% del món -les millors

200 universitats del món- en

dos d'aquests àmbits) i clar

motor de la competitivitat in-

ternacional de Catalunya, a tra-

vés de la contribució de les co-

marques del sud.

En el futur veig unaURV entre les

millors universitatseuropees en tots els

seus àmbits


REPORTATGE CIUTAT

Glòria RibasExalumna de la 1a promoció de la URVGlòria Ribas és llicenciada en dret per la URV (1992 - 1996). Va formar part de la 1a promo-ció que va començar la carrera a Tarragona com a Universitat Rovira i Virgili. Durant 15 anysha estat com a docent a la universitat i excerceix d’advocada des de l’any 2003

ormes part de la gene-

ració que vau co-

mençar la carrera a Ta-

rragona com a URV i no com

a Universitat de Barcelona.

Què va significar, això? Jo em

vaig sentir molt afortunada

perquè just em tocava co-

mençar el 1r any de carrera

quan vaig enganxar que co-

mençava la URV i vaig tenir la

sort de no haver d’anar a Bar-

celona i poder-me quedar aquí.

Vaig sentir que érem uns privi-

legiats, per la comoditat de no

haver de marxar a estudiar fo-

ra i perquè a la facultat de Dret

de Tarragona -que s’iniciava

amb el nostre curs- el tracte

entre professors i alumnes era

molt directe i personal.

Què ens podries dir d’aquells

inicis? Una de les coses que

més em va impressionar va ser

el lloc on estudiàvem, que era

l’antiga audiència que per a mi

era l’espai idoni per fer els es-

tudis de dret. Érem uns 100

alumnes i fèiem dret romà en-

tre les columnes de l’audièn-

cia! Després, a mesura que va

anar entrant més cursos, vam

ocupar també un edifici de la

plaça del Fòrum.

La Universitat anava creixent

amb vosaltres...quins canvis

vau viure?Ara els alumnes es-

tan integrats al campus on

s’estudien diferents ensenya-

ments i on hi tenen a més de

les aules, la biblioteca, el bar-

restaurant...la comoditat i el

moviment és màxim. En aque-

lla època, en canvi, no estàvem

amb cap altre ensenyament,

érem pocs alumnes i profes-

sors, la Biblioteca la teníem on

hi havia Relacions Laborals i la

nostra cafeteria eren els bars

de la Part Alta... en tinc molt

bon record, per a res del món

era precari, sinó que tot co-

mençava amb molta il·lusió...

no ho canviaria.

Què recordes especialment?

L’ambient familiar que es va

crear entre els propis alumnes

i entre aquests i els professors.

Han passat vint anys i entre els

alumnes ens hem anat seguint

la pista i amb alguns encara hi

mantinc relació. Amb els pro-

fessors he tingut la sort de po-

der mantenir contacte durant

els anys que he estat professo-

ra associada a la Universitat.

Com és que vas decidir conti-

nuar a la universitat? De fet,

de la meva promoció en vam

ser 4 o 5 que ens vam quedar

com a becaris i després com a

professors. Considero que te-

nir l’oportunitat de quedar-te a

la universitat és la clau per po-

der assentar els coneixements

adquirits a la carrera i et per-

met després poder llançar-te

amb més seguretat al món la-

boral. També et permet adqui-

rir una sistemàtica de treball,

contrastant sempre la realitat

jurídica pràctica amb els ma-

nuals doctrinals jurídics i legis-

lació adient.

De l’any 96 al 99 vaig treballar

únicament a la universitat, i

després ja vaig començar a

compaginar-ho amb feines que

vaig fer a fora.

Creus que el fet de ser dels

primers estudiants que vau

començar a estudiar a Tarra-

gona us va obrir més portes

aquí al món laboral? No, no

necessàriament ens va obrir

més portes, perquè molta gent

havia anat a estudiar a Barce-

lona i després tornaven aquí, a

Tarragona.

F

Tinc molt bonrecord dels inicis de

la universitat, totcomençava amb

molta il·lusió


Novembre-Desembre 2012 VIU Tarragona I 33

CIUTAT



REPORTATGE CIUTAT

El juny de 1999 els ministres d’educació superior de 29 països europeus varen signar la Decla-

ració de Bolonya, que estableix els fonaments per a la construcció de l’espai europeu d’educa-

ció superior (EEES). L’objectiu és la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de

l’educació superior a Europa, tot permetent incrementar la mobilitat i l’ocupació dels titulats

universitaris europeus. Aquest procés de canvi dels estudis universitaris es coneix popular-

ment com el “procés de Bolonya”, ja que és en aquesta ciutat on es va signar el document ini-

cial de referència, i està basat, principalment, en l’adopció d’una estructura comparable de les

titulacions a nivell europeu i en una renovació metodològica docent.

D’acord amb els objectius establerts per l’EEES, els estudis universitaris oficials s’estructuren

en tres cicles denominats, respectivament, grau, màster i doctorat.

EL PLA BOLONYA

Alumne de 4t de Grau de QuímicaMarc García forma part de la 1a promociód’estudiants de la URV que va començar elsestudis amb el Pla Bolonya

Marc García

Representes la 1ª promoció

que va començar els estudis

amb el Pla Bolonya i, en el teu

cas, et graduaràs en Química.

Quines diferències principals

ets conscient que hi ha entre

la teva promoció i els qui cur-

saven la Llicenciatura? Abans,

a la llicenciatura de Química,

les assignatures s’avaluaven

majoritàriament amb un exa-

men final que tenia un pes molt

important. Ara, en canvi, al llarg

del curs les assignatures s’ava-

luen mitjançant treballs. Això

comporta que s’hagi de treba-

llar més en el dia a dia, el que

implica una dedicació contínua

en totes les assignatures.

Per a tu, això què ha signifi-

cat, un avantatge o un incon-

venient? Per a mi un avantat-

ge, ja que el plantejament dels

graus és que es treballi amb re-

gularitat cada dia, i aquest és el

ritme de treball al qual estic

acostumat, pel que en aquest

aspecte m’he vist afavorit. A

d’altres, en canvi, això els pot

haver perjudicat. Sóc cons-

cient però, que aquesta dedi-

cació diària pot dificultar com-

paginar els estudis amb se-

gons quin tipus de feina.

Així et sents content d’haver

estudiat amb el nou pla d’es-

tudis? Sí, perquè a banda que

el ritme de treball m’ha afavorit

també hi ha el factor que som

molt pocs estudiants a classe,

ja que no hem tingut la incor-

poració d’alumnes d’altres

anys. Així doncs, tot i que a pri-

mer curs érem més alumnes

perquè estàvem barrejats dife-

rents graus, els darrers cursos

hem arribat a ser uns 12 i 15

companys a classe. Això ha fet

que tinguem una relació molt

directa entre els companys i

també amb els professors.

Tenint en compte la situació

econòmica actual i les retalla-

des en Educació, us n’heu

ressentit? Jo personalment,

directament no. Bé, el que he

notat és un increment del preu

de la matrícula. El 1r curs vaig

pagar uns 1.300€, i aquest da-

rrer uns 2.200€. D’altra banda,

sé de companys que triguen

molt en saber la resolució de

les beques d’Ensenyament i en

rebre’n els diners. D’altra ban-

da, ara hi ha més estudiants

que sol·liciten les beques de

col·laboració que ofereix la Uni-

versitat. També he sentit a dir

que es retallaran les ajudes en

les beques Erasmus.

Quins plans tens per al teu fu-

tur? Aquest 2013 me’n vaig

d’Erasmus a Anglaterra, i quan

acabi el grau tinc la intenció de

continuar en l’àmbit de la re-

cerca i fer un màster aquí a la

URV que es diu “Synthesis and

cathalisis” i té força renom.

Quan l’acabi m’agradaria que-

dar-me a la universitat i fer un

doctorat.



REPORTATGE CIUTAT

XXIV Concursde Castells

El concurs d’enguany -que va

celebrar-se els dies 6 i 7 d’octu-

bre a Tarraco Arena Plaça- va

ser històric, ja que fins a cinc

colles van aconseguir fer cas-

tells de gamma extra, una xifra

rècord en comparació amb les

altres edicions.

Per primera vegada el Concurs

va veure descarregats el 2 de 8

sense folre i el 4 de 9 sense fol-

re. Així mateix, moltes colles

van igualar o superar els seus

millors registres de la tempora-

da. Els Castellers de Vilafranca

van guanyar el Concurs de

Castells. Els verds van aconse-

guir el seu sisè triomf consecu-

tiu després de rubricar una

gran actuació. La segona posi-

ció al final va estar, ex aequo,

per a les dues colles vallen-

ques, la Joves i la Vella.

Dues colles més van assolir

castells de gamma extra: la Co-

lla Jove dels Xiquets de Tarra-

gona, que va aconseguir la

quarta posició amb el 9 de 8

com a millor castell, i els Cap-

grossos de Mataró, que van

acabar en cinquena posició.

La jornada també va veure els

castells de nou pisos dels Xi-

quets de Tarragona i els Caste-

llers de Sants, i els castells de

gamma alta de vuit dels Caste-

llers de Barcelona, els Caste-

llers de Sabadell, els Xiquets de

Reus i els Castellers de Lleida.

Al final, un total de 32 colles

van prendre part en les dues

jornades en un Concurs en què

es va posar de manifest

l'excel·lent moment de forma

del món casteller.

Pel que fa al seguiment medià-

tic, el Concurs de Castells va

estar present a gairebé tots els

mitjans catalans i de l'Estat es-

panyol.

Al voltant d’uns 300 periodis-

tes i professionals d'una sei-

xantena de mitjans diferents

van oferir la seva cobertura.

També televisions d'abast esta-

tal van ser presents a la Tarra-

co Arena Plaça i es van publicar

en les edicions digitals de dife-

rents mitjans de referència de

la premsa internacional.

L’edició del concurs que ha comptat ambmés projecció internacional

El concurs de castells d’enguany va ser històric: fins a cinc colles van fer castells de gammaextra, una xifra rècord en comparació amb altres edicions. Uns 300 periodistes i una sei-xantena de mitjans de comunicació van cobrir l’esdeveniment


El Concurs de Castel ls va

comptar amb una important

repercussió econòmica (més

de 3 milions d’euros) i gran

projecció a nivell nacional i in-

ternacional, tant per part de la

retransimissió de mitjans de

comunicació com de la pròpia

assistència de públic estranger.

Proper objectiu:Quatre jornadesEnguany el concurs es va viure

en dues jornades per encabir

un major nombre de colles cas-

telleres, fins a 32. Des de la re-

gidoria de cultura de l’Ajunta-

ment van qualificar el certa-

men 'd'històric' i van assegurar

que el model estrenat enguany

tindrà continuïtat i, fins i tot, es

preveu expandir-lo. L'objectiu

del consistori és aconseguir

una concurs de quatre dies on

hi puguin participar les més de

60 colles del país.

Reconeixement agrallers i timbalersEl concurs també va voler re-

conèixer la feina dels grallers i

timbalers de les diferents co-

lles castelleres amb un jurat es-

pecialitzat durant tot el cap de

setmana.

Gran impacte econòmicEl concurs de Castells va comptar amb una impor-tant repercussió econòmica de més de 3 milions.S’estudia allargar l’esdeveniment a 4 dies.

Foto

s:Jo

séC

arlo

sLe

ón


ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

CULTURA

Finalitza la restauracióde la catedral

l passat mes de setem-

bre es va inaugurar la

restauració de la Cate-

dral de Santa Maria de Tarra-

gona. El projecte, realitzat pel

Ministeri de Cultura a través

de l'Institut del Patrimoni Cul-

tural, s'emmarca en el Pla de

Catedrals espanyol. Les obres,

centrades en la restauració de

l'interior de les naus del tem-

ple, es van iniciar l'any 2010 i

han finalitzat amb una inversió

de prop de 3 milions d’euros.

L’acte d’inauguració va estar

presidit pel ministre de l'Inte-

rior, Jorge Fernández Díaz;

l'arquebisbe de Tarragona,

Jaume Pujol; l'alcalde de Ta-

rragona, Josep Fèlix Balleste-

ros; el president de la Diputa-

ció, Josep Poblet, entre d'al-

tres personalitats. Centenars

de persones van voler copsar

l'aspecte renovat del temple.

En aquesta gran obra s'han

restaurant els paraments de la

volta i els murs, una vegada re-

alitzades les tasques de neteja

i de consolidació necessàries.

També s'han dut a terme tre-

balls de recuperació i consoli-

dació de les pintures murals i

policromies. El projecte ha

inclòs la restauració del cadi-

rat del cor, tretze capelles, un

sepulcre i diversos murs de

tancament de l'església. Tam-

bé s'ha completat un nou sis-

tema elèctric i d'il·luminació i

s'han portat a terme accions

per a l'accessibilitat al temple.


El temple presenta un aspecte renovatLes obres de restauració es van centrar en l’interior de les naus del temple. També s’handut a terme treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i policromies. Lainversió ha suposat al voltant dels 3 milions d’euros

E


CATEDRAL CULTURA

La Catedral llueix una nova imatge

es obres de la quarta fase de la

Catedral de Tarragona han fet

sortir a la llum desenes de poli-

cromies d'entre el segle XIV i

XVI un cop treta la capa de pin-

tura grisenca que cobria les pa-

rets del temple. El conjunt de

pintures i símbols descoberts

després de la neteja interior de

la Seu demostren que la Cate-

dral estava plenament orna-

mentada. Les obres d'aquesta

quarta fase del temple tarrago-

ní de la ciutat han durat dos

anys i han estat finançades a

través del Ministeri de Cultura

a través de l'1% Cultural.

El conjunt de policromies apa-

regudes arran de les obres de

neteja evidencien que l'interior

de la Catedral segueix les

tendències de les cultures anti-

gues pròpies d'Egipte, Pèrsia,

Mesopotàmia, Grècia i Roma.

Els treballs han permès, a més,

posar color al conjunts policro-

mats on destaquen els tons

vermellosos i verds. Així ma-

teix, s'ha pogut constatar que

moltes columnes estaven de-

corades amb elements que

imitaven teixits, tapissos i amb

seqüències de sanefes orna-

mentals. Encara queden obres

pendents per acabar les obres

de reforma i rehabilitació de la

Catedral en el marc d'una cin-

quena fase. Entre les obres

pendents hi ha l'església petita

de Santa Tecla, la vella -adja-

cent al temple tarragoní- i el

claustre. En paral·lel a aquesta

quarta fase, també destaca la

importància de la renovació de

l'orgue de la Catedral.

El projecte de restauració s'ha

acompanyat d'un estudi dels

revestiments interiors de murs,

voltes i altres elements arqui-

tectònics efectuat pel Departa-

ment d'Estudis del Patrimoni

Històric de la UB.

Les obres de restauració del temple descobreixen policromies que evidencien que l'interiorde la Catedral segueix les tendències de les cultures antigues pròpies d'Egipte, Pèrsia, Me-sopotàmia, Grècia i Roma

Encara quedenobres pendents peracabar la reforma irehabilitació en elmarc d’una 5a fase


42 I VIU Tarragona

El Metropolestrena novaprogramació

Amb la nova programació de

tardor, el teatre ha reprès una

programació molt atractiva.

El Metropol manté la línia de

treballar amb les entitats i

agents culturals de la ciutat.

Les formacions artístiques que

col·laboren en aquesta ocasió

són la Sala Trono, Plan B Dan-

sa, Orquestra Camera Musi-

cae, Banda Unió Musical de Ta-

rragona, Fabuleae tarraconen-

ses del grup de reconstrucció

històrica Thaleia, Associació La

Salle, Cia. La Golfa, el Festival

de Teatre Màgic o els Premis

Tarragonès.

Pel que fa a la programació

professional i de l’Escena Ta-

rragona, aquesta temporada

es presenten 14 espectacles

dels que destaquen “Burun-

danga”, dirigit per Jordi Casa-

novas; un Joan Pera transfor-

mat en “Capri”; “Incendis”

d’Oriol Broggi amb Clara Segu-

ra i Julio Manrique i Marina

Rossell “Canta Moustaki” com

a caps de cartell.

D’altra banda també es pre-

senta dins el teatre professio-

nal, els espectacles musicals

de la Banda Unió Musical de

Tarragona i “Recondita Armo-

nia”, de l’Orquesta Camera Mu-

sicae i les obres teatrals de

grups tarragonins com són Ca-

lígula i “Bildeberg Club Cabaret

de la Sala Trono”, especial Cap

d’Any.

El teatre Metropol remprèn una nova tempo-rada amb una programació amb 14 propos-tes d’espectacles molt atractives

Varietat d’oferta a la Sala Trono

Una de les primeres propostes

que ens ofereix aquesta tem-

porada la Sala Trono és l’obra

teatral “La guerra d’A. Soler”,

de Kai Hensel. Explica la histò-

ria d’un psicodrama que co-

mença amb un alumne de Bat-

xillerat que es suïcida a causa

de la nota que li ha posat una

professora.

Una de les propostes musicals

arriba de la mà del cantautor

donostiarra Rafael Berrio, qui

interpretarà una versió dels

seus clàssics i presentarà algu-

nes de les cançons del seu

nou disc d’estudi.

Eduard Juanola és un dels pro-

tagonistes de les propostes de

màgia de la sala. Al seu espec-

tacle poden veure’s efectes de

màgia mental i il·lusionisme.

“Sublime” és un altre especta-

cle de màgia que arriba a la sa-

la Trono amb Joana Rhein, ar-

tista polifacètica del Brasil que

fusiona màgia, teatre, música

en directe i poesia.

Pel que fa a la dansa, “Soles”

és la nova creació de la com-

panyia de dansa Una del Mon-

tón que comprèn dues peces

en un mateix espectacle on hi

conviuen la dansa contem-

porània, el flamenc, la música,

el text i la interpretació.

Una de les estrenes de la Sala

és “Menú del día” una comèdia

que parla de les frustracions,

somnis i de la necessitat de

l'ésser humà de buscar una vi-

da millor. “Red Pontiac” és una

altra nova producció de la Sala.

Dirigida per Pere Riera, una

comèdia farcida de diàlegs

punyents on dues amigues

acaben confessant secrets in-

dignes d’una mare.

La Sala Trono ofereix espectacles de Teatre, Música, Màgia i Dansa durant els mesos de no-vembre i desembre. Entre les propostes teatrals hi trobem“La guerra d’A. Soler” i “Menú deldía” i, entre les propostes de dansa, “Soles”

TEATRE CULTURA



EXPOSICIONS CULTURA

A l’octubre va començar una

nova edició de l’Escenari

Obert a l’Espai Jove Kesse.

S’han programat un total de

vuit accions de diferents dis-

ciplines artístiques, que van

des del teatre i la performan-

ce, la dansa, el circ o la màgia,

f ins a l ’exhibició de joves

il·lustradors que mostraran la

seva feina en directe.

La programació dura fins a

meitats de desembre.

L’Espai Jove Kesse és una

proposta d’un espai lliure per

l’exhibició i la creació dirigida

a joves creadors i col·lectius

culturals de la ciutat.

Nova edició de l’EspaiKesseUn espai lliure per a l’exhibició i creació dirigida alsjoves creadors de la ciutat

A l’exposició Clic de Fotope-

riodisme Jove de les edicions

dels anys 2011 i 2012 s’hi ex-

posen una setantena de foto-

grafies i dos audiovisuals dels

22 joves artistes catalans que

van resultar finalistes i guan-

yadors del concurs Clic (con-

curs organitzat pel Departa-

ment de Benestar Social i Fa-

mília i l’associació Diomira).

La mostra és d’accés gratuït i

es podrà visitar fins el 19 de

novembre. S’hi retraten situa-

cions socials i de persones

amb dificultats de Catalunya i

d’arreu del món. El concurs

Clic de Fotoperiodisme Jove

inclou les modalitats de foto-

periodisme, audiovisuals i be-

ca de fotoperiodisme. La

temàtica dels fotoreportat-

ges, consta d’una història

amb sensibilitat social.

Promoció de joves artistes

El Clic és una iniciativa creada

l’any 2000 amb l’objectiu de

despertar la vocació creativa i

promocionar joves artistes

vinculats al fotoperiodisme.

La finalitat del concurs també

és difondre i promocionar

imatges de caràcter periodís-

tic que mostrin sensibilitat i

interès per l’entorn social.

Fotoperiodisme al Port22 joves artistes catalans exposen les seves obresal Clic de Fotoperiodisme Jove

L’exposició “El calaix dels

somnis. Fotografies de Pep

Escoda 1990-2012” es pot

veure a la Sala d’Exposicions

de Catalunya Caixa fins al

proper mes de gener. L’expo-

sició planteja un recorregut

per la trajectòria d’un dels ar-

tistes tarragonins contempo-

ranis més importants i in-

fluents. La Fundació Caixa Ta-

rragona presenta la primera

exposició individual de l’artis-

ta que compila l’obra més

emblemàtica de la seva tra-

jectòria. La comissària, Sílvia

Omedes, i el mateix Pep Esco-

da han fet una immersió en el

seu arxiu a la cerca dels nega-

tius que contenen els paisat-

ges més personals i expres-

sius còmplices del seu viatge

de vida. La mostra conté més

de 60 fotografies inèdites dis-

parades arreu del món des de

l’any 1990 fins avui.

Dedicat professionalment a la

fotografia des de fa més de

20 anys, Pep Escoda ha com-

paginat els encàrrecs per a

publicacions amb la pròpia

producció artística.

Exposició de Pep Escoda"El calaix dels somnis (1990-2012)" al CX Salad’Exposicions Tarragona



Global Padel Sports

lobal Padel Sports va

obrir les seves portes

ara fa un any i mig (es

va inaugurar l’abril de l’any

passat) i ja s’ha convertit en el

club de pàdel més gran de la

província de Tarragona i el que

compta amb més oferta.

A nivell de competició, aquesta

temporada la seva escola s’ha

vist afavorida amb la incorpo-

ració d’Àlex Marín, un dels mi-

llors jugadors de pàdel de Ca-

talunya.

El club, que actualment comp-

ta amb més de 350 socis, va

néixer arran de la iniciativa de

quatre amics que es dedicaven

a organitzar totes les proves fe-

derades de pàdel que feien tots

els clubs de la província de Tar-

ragona.

Després d’observar una de-

manda molt gran de públic afi-

cionat al pàdel que es trobava

que els clubs tradicionals de la

província tenien moltes vega-

des les pistes saturades i que

només les oferien als seus so-

cis, Global Padel Sports va néi-

xer amb la intenció de donar

servei a aquesta demanda.

És per això que el club posa les

seves pistes tan a la disposició

dels socis com dels no socis.

El perfil majoritari de socis i sò-

cies del club són jugadors i ju-

gadores de pàdel de nivell ini-

ciació i mitjà que no disposa-

ven d’una ubicació fixa on anar

a jugar.

La quota mensual de soci és de

43 € al mes, tot i que les pare-

lles dels socis es beneficien

d’un preu més reduït (35

€/mes) i els fills i filles també.


El club de pàdel més gran de la provínciaGlobal Padel Sports compta amb 13 pistes, tant indoor com outdoor. Inaugurat fa 1 any imig, ja compta amb més de 350 socis. El club té una escola d’iniciació, una de competició iorganitza activitats federades i de caire social

G

ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES


VIU Tarragona I 47

Les instal·lacionsEl club ha estrenat recentment

6 pistes outdoor, i actualment

ja compta amb 13 pistes: 6 out-

door, 6 indoor i una outdoor in-

dividual.

De les seves instal·lacions, els

usuaris en destaquen princi-

palment el fet que les pistes

són més altes que les d’altres

clubs i la seva bona il·lumina-

ció– cadascuna compta amb

12 focus -.

Els serveisA més a més de les pistes, les

instal·lacions compten amb un

gimnàs, una botiga especialit-

zada, un bar i un servei de fisio-

terapeuta entre d’altres. Tots

aquests serveis estan única-

ment a disposició dels socis.

“M’apunto”Aquest servei està tenint molt

d’èxit entre els socis del club i

es va crear perquè els mem-

bres del club sempre trobin

amb qui jugar o bé que mai es

quedin “penjats” si algú amb

qui havien quedat és baixa d’úl-

tima hora. El servei funciona de

la manera següent: quan algú

es fa soci, se li valora el nivell i

se l’introdueix a una base de

dades. D’aquesta manera, el

dia que un soci vulgui jugar un

partit però no tingui amb qui

fer-ho, ho informa a la recepció

del club i el club envia un mis-

satge “m’apunto” a tots els so-

cis que tinguin més o menys el

seu nivell. Quan la màquina rep

3 confirmacions, el soci que

desitjava jugar ja té grup per

fer-ho. D’altra banda, el servei

també pretén solucionar l’in-

convenient que a vegades suc-

ceeix quan algú d’un grup és

baixa d’última hora. El serveil

també té una vessant social

molt important, ja que poten-

cia la relació entre socis.

L’EscolaL’Escola és un servei única-

ment a disposició dels socis. El

club compta amb l’Escola d’ini-

ciació i l’Escola de competició.

Pel que fa a l’escola d’iniciació,

s’ofereixen cursos per a totes

les edats. Per la seva banda,

l’escola de competició està en-

focada a aquell jugador/a que

vulgui competir, ja sigui en pro-

ves federades o no.

A partir d’aquesta temporada

Global Pàdel compta amb Àlex

Marín com a professor. Marín

ha estat entrenador de pàdel

durant 4 anys al Reial Club de

Polo de Barcelona, i s’ha incor-

porat a Global Pàdel per agafar

les regnes de l’escola de com-

petició. D’altra banda, competi-

rà per Global Padel Sports a

partir de l’1 de gener de l’any

que ve. De cara als no socis, el

club també ofereix classes par-

ticulars d’iniciació i amateurs i

organitza competicions de pro-

ves federades i nocturns.

Les activitatsDes del club es mostren molt

satisfets de com han funcionat

les proves federades i les so-

cials que han organitzat.

Pel que fa a les federades, el

club ha organitzat campionats

a les seves instal•lacions en els

quals s’hi ha apuntat gent d’ar-

reu de Catalunya i on s’ha arri-

bat fins a les 130 parelles. Per

exemple, pel proper pont de la

Constitució s’ha organitzat un

gran slam del circuit de la fede-

ració catalana de pàdel.

Respecte les activitats socials,

el club ha consolidat vàries

proves, i de la que es sent més

orgullós és dels “opens noc-

turns”. Durant els mesos de

maig fins a setembre se n’ha

organitzat un cada divendres, i

cada vegada han comptat amb

més parelles, pel que ja s’han

consolidat com un referent. Els

opens començaven a les 6 de

la tarda i s’acabaven de mati-

nada. Han comptat amb una

gran participació de públic i

amb el suport de molts spon-

sors. D’altra banda, pel que fa

activitats socials, també s’ha

participat en campionats pro-

vincials, a nivell de Catalunya i

d’arreu de l’estat.

Ara el club està estudiant in-

tentar una nova fórmula d’a-

quests opens per adaptar-los

als tems d’hivern

Projectes de futurAra per ara, l’objectiu del club

Global Padel Sports és consoli-

dar les pistes amb les que

compta i mantenir el percen-

tatge d’ocupació de les seves

instal·lacions, el quan durant

molt de temps ha estat de més

del 55%.

PUBLIREPORTATGE ESPORTS



ENTREVISTA ESPORTS

Berni Álvarez

uins són els teus ob-

jectius com a entrena-

dor del 1r equip del

CBT? Ser entrenador

del 1r equip és un gran repte, i

l’objectiu principal és tornar a

la ll iga professional en dos

anys. La meva intenció és re-

clutar jugadors joves, sobretot

d’aquí, de la província de Tarra-

gona, i tornar a la 1a categoria,

que és el que es mereix Tarra-

gona. De fet, dels 11 jugadors

actuals, 8 són de la província, i

són gent amb molta il·lusió. A

nivell econòmic, buscarem lí-

nies d’esponsorització que no

vinguin només de les institu-

cions públiques. Crec ferma-

ment que Tarragona té capaci-

tat per aconseguir recuperar el

lloc que teníem.

Des de fa uns mesos compa-

gines ser entrenador amb la

gerència de la nova botiga

Adidas d’aquí a Tarragona.

Com va néixer aquest projec-

te? De fet fa anys que ho tenia

en ment. Quan jugava a l’ACB

diverses marques m’havien

ofert de signar un contracte

amb elles, i em vaig decidir per

ADIDAS perquè és una marca

que té un producte que ha mi-

llorat moltíssim els darrers

anys. A més a més, ADIDAS té

en ment molts projectes, tant

en futbol com en bàsquet. Amb

els anys vaig anar madurant el

projecte i vaig interessar-me

per obrir una franquícia de la

marca. ADIDAS va confiar en la

ciutat de Tarragona (tenim l’ex-

clusivitat d’una botiga de la

marca a tota la província), jo

vaig trobar un soci amb qui en-

degar junts els projecte, vam

encarregar un pla de negoci...i

aquest juny passat inaugurà-

vem la botiga.

Quin balanç en feu d’aquests

primers mesos? De moment

estem molt contents, l’estiu va

anar molt bé, tot i que érem

conscients que vora del 70%

dels nostres clients eren turis-

tes. El nostre objectiu des que

va acabar l’estiu és que la gent

d’aquí ens vagi coneixent i que

s’identifiqui amb nosaltres.

Què hi podem trobar a la boti-

ga que no trobem a d’altres

d’esports o de la marca? Pel

que fa a la marca, productes

“Originals” (línia d’estil més re-

tro) i “Performance”. També hi

ha productes que els tenim en

exclusivitat, com ara la línia

Stella Mc Cartney, que és una

línia de roba esportiva per a la

dona; la línia Porshe per a l’ho-

me; productes NBA i Disney

News per a nens i nenes. En

quant al futbol, tenim les botes

de jugadors del FC Barcelona;

Entrenador del 1r equip del CBTBerni Álvarez té l’objectiu d’aconseguir que el Club Bàsquet Tarragona torni a la lliga profes-sional d’aquí a 2 anys. També és gerent de la nova botiga ADIDAS de Tarragona

Q

del Real Madrid i d’altres clubs,

i tenim tots els models de les

botes.

D’altra banda, tenim accés a

moltes més coses que una bo-

tiga d’esports normal, com és

l’equipació completa dels pri-

mers equips. També som una

botiga molt activa a nivell de

promocions, tant locals com de

la marca.

Quin tipus de promocions

oferiu? Pel que fa a les locals,

intentem fidelitzar els diferents

clubs esportius de la ciutat i

província oferint-los promo-

cions, descomptes... també

hem muntat un club de running

on s’hi pot apuntar tothom qui

vulgui. És un servei totalment

gratuït que de moment està te-

nint molt d’èxit. Sortim tots els

dimecres des del far de Tarra-

gona, i la gent hi trobarà un en-

trenador que li recollirà les da-

des i li oferirà un pla d’entrena-

ment personalitzat. Tothom qui

forma part d’aquest grup té

descomptes en els nostres pro-

ductes. Pel que fa a les promo-

cions de la marca a nivell esta-

tal, oferim descomptes; sor-

teigs d’entrades, etc.



NOTÍCIES ESPORTSESPORTS

Els equips cadet masculí i fe-

mení del Club Tennis Tarragona

continuaran una temporada

més a la màxima categoria del

Campionat de Catalunya des-

prés d’haver superat dues eli-

minatòries decisives en les se-

ves aspiracions a meitats d’oc-

tubre.

Per un costat, l’equip masculí

va aconseguir aquesta fita, que

el consolida entre els millors,

després de guanyar per 2-5 a la

pista del CT Manresa, davant

del conjunt amfitrió. L’equip fe-

mení cadet del CT Tarragona,

mentre tant, també es va asse-

gurar la permanència, tot i que

sense tan de patiment en des-

fer-se en primera ronda del

RCT Polo per un 4 a 0.

D’altra banda, altres dos equi-

ps de l’entitat, els alevins mas-

culí i femení, van prendre part

al provincial amb victòria.

D’altra banda, la jugadora del

Club Mariona Pérez es va pro-

clamar campiona provincial

aleví després d’imposar-se a la

seva companya de club Júlia

Aliseda a la final del torneig

disputada el 14 d’octubre a les

pistes del Tennis Salou. La ju-

gadora es va emportar el títol

després de guanyar la final

amb comoditat per 6/3 i 6/4.

Abans de lluitar pel provincial,

Pérez va disputar una altra fi-

nal, la del Màsters del Circuit

Juvenil d’estiu aleví celebrat al

CT Belulla. En aquest cas, es va

haver de conformar amb el

sotscampionat, ja que no va

poder amb la jugadora d’origen

rus Cristina Mayoroba, que va

aconseguir la victòria per un

ajustat 6-7 al primer set i 3-6 al

segon.

El Club Tennis Tarragona té

Escola de Tennis, de Pàdel i or-

ganitza competicions d’a-

quests dos esports. Ofereix ac-

tivitats dirigides i estades in-

fantils. Les seves instal·lacions

compten amb piscina, gimnàs,

parc infantil, guarderia, servei

de fisioteràpia i d’estètica.

Club Tennis Tarragona:octubre d’èxitsEls equips cadets masculí i femení de tennis del Club assoleixen la permanència a la màxi-ma categoria del Campionat de Catalunya. La jugadora Mariona Pérez es proclama cam-piona provincial aleví.


Tempsde gimnàsFer exercici és moltbeneficiós per la salut

esprés de l’estiu, pas-

sades les vacances, co-

mença la nostra rutina

diària i molts de nosaltres ens

marquem objectius. Un d’a-

quests és començar a fer exer-

cici. Fins i tot podríem parlar

que entre setembre i octubre

hi ha la febre dels gimnasos.

Una bona prova d’això és que

les matrícules es disparen du-

rant aquesta època de l’any.

La passió per l’exercici està

molt bé, però no es pot practi-

car sense cap tipus de control.

Si l’objectiu és perdre quilos,

s’ha de passar primer per un

dietista i després anar a un

gimnàs per complementar die-

ta i esport. És la manera d’evi-

tar córrer riscos innecessaris.

Per això és fonamental escollir

un bon centre que ens ofereixi

totes les garanties, on un equip

de professionals especialitzats

ens assessorin sobre el que

necessitem. També hem de

mirar que s’adeqüi al nostre ni-

vell econòmic. El gimnàs que

escullis ha d’estar pensat per-

què puguis practicar esport de

qualitat, que estigui obert un

màxim de dies a l’any i ofereixi

un ampli ventall d’horaris amb

total flexibilitat.

Les activitats es poden practi-

car per lliure, en grup o a

través de serveis per-

sonal itzats com

l’assessorament

d’un entrenador

personal. També

es desmarquen

de la compe-

tència, oferint

com a com-

plement al-

tres ser-

veis ex-

clusius

d ’ e s -

tètica,

medici-

na esportiva,

podologia, fisioteràpia i dietèti-

ca, perquè puguis cuidar glo-

balment el teu cos.

Fins i tot s’està posant en

pràctica una idea innovadora

que és fer gimnasos sense

sostre, que es pugui fer esport

a l’aire lliure. Aprofitar l’aire pur

sense haver de suportar un

ambient carregat d’un espai

tancat pot beneficiar més la

nostra salut.

El gimnàs que escullis ha d’estar pensat perpracticar esport de qualitat i ha de tenirpersonal qualificat i apte per a assessorar

D

GIMNÀS ESPORTS


GIMNÀS ESPORTS

Pedalant fins a l’infinit

Una de les claus de l’èxit de l’s-

pinning és que no té límits d’e-

dat i qualsevol persona pot co-

mençar a practicar-lo encara

que no tingui cap bagatge d’en-

trenament ni un nivell de forma

específic. Sempre respectant el

límit de cadascú, això sí, s’ha

convertit en un tipus d’entrena-

ment que permet millorar les

qualitats musculars i físiques

de qui el practiquen. L’spinning

tonifica, millora la capacitat

cardiorespiratòria i reforça

muscularment les cames. Fent

una sessió d’spinning es poden

arribar perdre fins a 800 calo-

ries, i això fa que amb una assi-

duïtat regular ajudi definitiva-

ment a perdre pes.

Un altre dels avantatges d’a-

questa disciplina és que és

menys agressiva que la cursa a

peu i altres esports de tipus

aeròbics, ja que genera menys

impacte en les articulacions. És

més respectuós, podríem dir.

Les bicicletes que es fan servir

als gimnasos per a fer spinning

estan muntades amb una co-

rretja de resistència variable,

que adaptarem segons la nos-

tra forma física i el nivell d’es-

forç que vulguem executar.

Les sessions sempre estan diri-

gides per un monitor especia-

lista, i comencen amb un escal-

fament suau. A poc a poc l’ins-

tructor va introduint indica-

cions sobre com fer el peda-

leig, un exercici acompanyat

d’un ritme musical dinàmic i

amb molt de ritme.

Es fan divereses sèries d’es-

forç, seguides d’un temps de

calma per tal que el cor recu-

peri el seu ritme cardíac nor-

mal, que pot ser diferent en ca-

da persona. Uns bons estira-

ments després de les sessions

ajuden també a relaxar la mus-

culatura i evitar lesions.

Ha estat una autèntica revolució als gimnasos, present en converses de cafeteria, transportpúblic i entre companys de feina. L’spinning ha passat de ser un concepte desconegut auna activitat esportiva amb milions d’adeptes i, és clar, en una bona forma de fer salut


CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

MOTOR

Nova versió del LexusRX 450 h Hybrid

a marca Lexus ha enfor-

tit el model del seu Cros-

sover RX 450 h i n’ha

tret una nova versió. Lexus ha

antingut el caràcter pioner del

model però ha millorat nom-

brosos aspectes del vehicle, de

manera que ara aquest presen-

ta una aparença totalment re-

novada amb la versió 2012 del

seu model RX 450 h.

Amb el llançament del nou mo-

del, Lexus s’ha proposat el rep-

te de crear un crossover millor,

més innovador i luxós. El nou

RX 450 h mostra una nova

imatge de Lexus, una imatge

que identifica d’ara en enda-

vant tots els futurs vehicles de

la marca.

De la mateixa manera que el

GS 450 h, el nou RX 450 H té

com a imatge frontal la nova

graella en doble punta de flet-

xa.Aquesta nova cara, que li

aporta un nou frontal caracte-

rístic i molt representatiu, serà

a partir d’ara la nova imatge de

Lexus.

L’ADN del RX 450h, la tecnolo-

gia Full Hybrid, proporciona un

rendiment imbatible amb una

acceleració de 0 a 100 km/h

en només 7,8 segons i amb un

consum combinat de 6,3 l/100

km. Propulsat per un potent

sistema Lexus Hybrid Drive de

segona generació, aquest inno-

vador Lexus uneix d’una mane-

ra intel·ligent un motor de ga-

solina V6 de 3,5 litres amb dos

motors elèctrics d’alt rendi-

ment. El RX 450 h produeix

unes emissions de CO2 de 145

g/km. Una xifra que sorpre-

nent tenint en compte que es

tracta d’un gran crossover que

desenvolupa 299 CV.

Quan arrenca, els motors elèc-

trics davanter i del darrere po-

den propulsar el RX 450h fins

als 65 km/h gràcies a l’energia

elèctrica subministrada per la

bateria híbrida. Fina a aquest

moment, el vehicle es mou en

absolut silenci sense consumir

Lexus llança una nova versió del crossoverLa marca enforteix encara més el seu Crossover RX 450h Hybrid. Manté el seu caràcterpioner i millora nombrosos aspectes del vehicle. El nou model te una aparença totalmentrenovada amb la nova versió 2012

E

Lexuss’ha proposat

crear un crossovermillor, més

innovador i luxós



• Nou acabat F SPORT

• 25 vegades menys contamintant en termes de NOx

que la seva competència directa dièsel

• Nou sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance

• Lexus Performance Dampers ara també disponible

per la gamma RX 2012

• Nou sistema multimèdia amb sistema de lectura

automàtica de mails i SMS

• Nou RX 450 h2012, ara disposa de 4 motors elèctrics

amb el sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance

• Sense augment de preu respecte la versió anterior

LEXUS RX 450 h Hybridgasolina i sense produir emis-

sions.

L’arribada del RX, que va ser

presentat l’any 1998, va marcar

una nova etapa ja que combina

la diversió i la flexibilitat d’un

Sports Utility Vehicle (SUV)

amb el refinament d’una berli-

na de luxe. Més tard, l ’any

2004, la marca va innovar quan

va crear el primer híbrid pre-

mium del món: l’avançat totca-

mí RX 400h.

Més tard es va enfortir la posi-

ció de la marca en el segment

dels crossover, quan es va pre-

sentar el nou RX 450 h que

proporciona una síntesi única

de prestacions esportives com-

binades amb les menors emis-

sions de CO2 de la seva cate-

goria.

En total, a l’estat espanyol hi ha

més de 8.000 unitats de RX

circulant, de les quals més del

60% compten amb la tecnolo-

gia Lexus Hybrid Drive. Compe-

teix en el segment D/E SUV

Premium on es comercialitzen

mensualment a Espanya al vol-

tant de les 400 unitats, la ma-

joria equipades amb tecnologia

dièsel convencional.

El nivell d’emissions de CO2

del nou RX 450 h és líder al seu

segment. Però la tecnologia

Lexys Hybrid Drive no només

es caracteritza per unes baixes

emissions de CO2, sinó, que a

diferència dels dièsel, també

per unes gairebé inexistents

emissions de NOx, Hidrocar-

burs i de Partícules. Al RX

450h, les emissions de NOx

són 0,007 g/km, és a dir, 9 ve-

gades menys qeu el límit que

marcarà la normativa Euro 6

(aplicable a partir del 2014) i

25 vegades menys que la seva

competència directa dièsel.

A l’estat espanyol hiha més de 8.000RX, i el 60% sónLexus Hybrid Drive

NOVETATSMOTOR


56 I VIU Tarragona

a poc heu obert un

nou concessionari a

Reus. Per què vau es-

collir aquesta ubicació? Per

decidir-ho vam analitzar dife-

rents zones amb possibilitats

d’expansió. La zona del Tecno-

parc de Reus reuneix els requi-

sits que hem cregut necessa-

ris per la ubicació del nostre

concessionari. En destacaria la

bona accessibilitat, les infraes-

tructures existents i les possi-

bilitats de creixement.

Quin balanç en feu, d’aquests

primers mesos? Hem tingut

una excel·lent resposta dels

clients de la zona de Reus ja

que oferim un servei postven-

da esmerat, proper i professio-

nal. Al departament de vendes

estem molt satisfets del tràfic

d’exposició interessats en la

nostra extensa gamma de

vehicles.

I quines expectatives teniu?

Seguir creixent i assolir les mi-

llors quotes de mercat. Això sí,

treballant amb rigor i aconse-

guint els millors índex de satis-

facció dels nostres clients.

També teniu concessionaris

a Tarragona, Valls i Lleida.

Quina valoració en feu? És

una xarxa compromesa amb la

nostra marca i amb totes les

persones que han confiat en

els nostres serveis durant més

de dues dècades.

Corral fa balanç de l’obertura del nou concessionari de la marca Opel Uniauto a Reus i ensofereix la seva visió sobre el moment actual que està atravessant el sector de l’automòbil.Veu el sector com unmercat imprevisible i sensible a l’evolució d’altres mercats

Javier CorralDirector comercial d’Opel Uniauto Tarragona i Reus

El mercat exigeix lamillor relació quali-tat/preu i oferim lamillor tecnologia apreu competitiu

F

ENTREVISTAMOTOR

Tots els nostres clients, parti-

culars i empreses han estat els

pilars i artífex de que el nostre

grup segueixi creixent.

M’agradaria fer referència,

també, als equips professio-

nals de treball que formen part

de la nostra empresa i que sen-

se la seva involucració cons-

tant no seria possible seguir

oferint qualitat en el servei.

Com ha anat aquest any

2012? Amb les dificultats prò-

pies dels temps de crisi que es-

tem vivint, però superant les

adversitats mes a mes.

En qualsevol cas, creiem que

aquests són els moments per

oferir el millor de nosaltres ma-

teixos pel que fa a una actitud

de superació constant i a un

tracte exquisit amb el públic.

I quines previsions feu de ca-

ra a l’any vinent? És difícil pre-

veure en un mercat tan impre-

visible com és el sector de l’au-

tomòbil i tan sensible a l’evolu-

ció d’altres sectors. Pel que

depèn de nosaltres, ens mos-

trem optimistes ja que ho

afrontem amb la nostra gam-

ma de productes renovada

(nova gama Astra, nou Opel

Mokka, nou Opel Adam, nou

Opel Cabrio, etc.).

El mercat actual exigeix la mi-

llor relació qualitat/preu i Opel

ofereix la millor tecnologia ale-

manya a preu competitiu.

Com veieu el moment actual

del sector? Sobretot, molt

competitiu. Les vendes han

descendit a nivells inimagina

bles ara fa 5 anys. Diversos ele-

ments de la societat actual -

atur, inseguretat laboral, reta-

llades en concessions de crè-

dits, etc. - influeixen negativa-

ment en l’opció de compra.

Si a tot això li afegim el gran

número de marques que s’ofe-

reixen, encara es complica una

mica més.

Quins mecanismes creieu que

s’haurien d’impulsar per mi-

llorar les vendes? En primer

lloc, crec que els polítics i mit-

jans de comunicació haurien

d’oferir notícies més positives.

Tots estem fent els deures amb

gran esforç i hem de superar

totes les dificultats. Dic això

perquè hi ha una gran quanitat

de clients que tenen por a efec-

tuar una compra d’aquest ni-

vell per la inseguretat econòmi-

ca i laboral que s’està vivint en

aquests moments. D’altra ban-

da, veig bé les accions com el

Plan PIVE que reactiva les ven-

des i ajuda a renovar el parc.

vell de cotxes amb la millora

que això comporta tant en se-

guretat com en tenir cura del

Medi Ambient. La millora en la

concessió dels crèdits tous se-

ria una bona motivació per a

l’adquisició de vehicles, com

per exemple pel que fa al

col·lectiu de joves que tenen la

seva primera feina.


Uniauto Concessionari oficial Opela la provincia de Tarragona presenta el nou

OPEL MOKKA

GRANDES IDEAS, VIAJAN MÁS LEJOS

ES POSIBLE QUE SU TAMAÑO TE PAREZCA IMPOSIBLE

Como un Crossover pero compacto.Como el mejor tramo del mejor viaje.Las grandes ideas son así. Sencillas,potentes. Como el nuevo Opel Mokka:concentrado de libertad y estilo.Esencia todo camino con alma urbana.Una idea así solo puede llevarte tanlejos como tu imaginación quierallegar. Pero en asientos elevados. Concinco plazas para llevar tus sueñoscontigo sobre ruedas de 18 pulgadas ytecnología inteligente.

Hay que conducir un OpelMokka para comprender surelación con el espacio. Laamplitud de un gran coche pordentro y la agilidad de unurbano por fuera. Su interiorsorprende por su amplitud ysentido práctico. 19compartimentos en suhabitáculo y un portabicicletasFlexFlix® integrado en elparagolpes trasero

MUCHO MÁS QUE LA ESENCIA DE UN SUV.

El interior del Opel Mokka conquista por suluminosidad, diseño y amplitud. Aumentar elequipamiento de tu nuevo Opel Mokka solo

concentrará aun más su esencia crossover. Hazlo tangrande en prestaciones como tu quieras con sus tres

acabados Expression, Selective, Excellence.En tres palabras: ergonomía, espacio, inteligencia.

UNIAUTO, S.A.: Ctra. N-340, Km. 1.160,3. 43006 - Tarragona - Tel. 977 547 211www.uniauto.cat


Lola Figuerola

om és la nova col·lec-

ció d’aquest hivern?

Què hi podem trobar?

La col·lecció d’aquest hivern

2012-2013 surt al carrer aquest

mes i és sòbria, amb un gran

protagonisme del color negre.

Per algun motiu en especial?

En què t’inspires a l’hora de

fer les teves col·leccions? Bé,

el negre és un color que en ge-

neral agrada a tothom...tothom

té alguna peça a l’armari de co-

lor negre. A l’hora de fer una

col·lecció només m’inspiro en

les teles i en el que m’aporten,

de fet, cada col·lecció que he

tret és ben diferent. Precisa-

ment, la darrera col·lecció que

vaig treure, la de la primavera –

estiu 2012, va dur moltes es-

tampacions. Potser comercial-

ment va ser més difícil, però va

tenir molt bona acollida.

Sempre has tingut un mateix

estil? No, originàriament em

servia més del reciclatge, treia

col·leccions més artístiques i

atrevides. Ara, aquest tipus

d’estil el reservo més per oca-

sions com la dels “Tal lers

oberts” que s’organitzen a la

Part Alta de la ciutat.

Quantes peces podem trobar

en cada col· lecció i entre

quins preus oscil·len? En cada

col·lecció faig unes trenta pe-

ces aproximadament, i totes

són úniques. Aquesta vegada,

Dissenyadora de modaAquest mes surt al carrer la seva col·lecció d’hivern 2012-2013.Aquest any Lola Figuerola ha fet “show rooms” a Tarragona, Barce-lona i Madrid i una desfilada a Miami (EUA)

C

TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


VIU Tarragona I 59

les que més hi predominen són

les samarretes, vestits i ameri-

canes. Pel que fa als preus, es

poden trobar peces des de 30

euros fins als 150 o 200.

Com dones a conèixer les te-

ves col·leccions? A través de

la web, i també d’algunes desfi-

lades que organitzo, presenta-

cions i també show rooms que

munto al meu taller.

D’altra banda, també faig

col·laboracions amb altres pro-

fessionals com ara el Pep Esco-

da (fotògraf ) i , com he dit

abans, des de fa uns anys parti-

cipo als “Tallers Oberts” de la

Part Alta.

Aquest any també m’ha sorgit

l’oportunitat d’organitzar show

rooms a Tarragona, Barcelona i

a Madrid, i també una desfilada

a Miami (EUA). Tot i així, el meu

mercat es troba aquí, a Tarra-

gona. tot i que no negaré que

em faria il·lusió donar-me a

conèixer a més llocs i seguir

ampliant fronteres.

I com distribueixes les teves

col·leccions? Al taller on treba-

llo hi tinc roba, i venc directa-

ment a les botigues de Tarrago-

na i també a una del barri de

Gràcia de Barcelona. Abans, a

part del taller també tenia una

botiga, però la vaig tancar i ara

en tinc una a través d’una pàgi-

na web que es diu “dressing”.

A part de les col· leccions

també fas roba a mida... Sí,

tant per als clients o clientes

que em venen amb una idea al

cap del que volen com als qui

no tenen res definit i a qui

oriento. La majoria dels clients

són dones que venen buscant

comoditat, tracte personalit-

zat, convertir en realitat peces

de roba que han vist i que els hi

agraden però que no troben

enlloc...

Has notat la crisi econòmica

al teu negoci? Sí, força, per-

què les meves col·leccions són

d’un preu mig, i ara la gent o bé

compra car o molt barat. Fruit

d’això he sortit més a fora i he

fet més col·laboracions i més

coses...

A part de les col·leccions i la

roba a mida, encara et queda

temps per fer més coses? Sí,

sóc estilista de sessions fo-

togràfiques, he estat ajudant

d’estilista de la passarel·la Gau-

dí i també faig de personal sho-

per: oriento a gent recoma-

nant-los quin estil de roba s’a-

justa més a la seva forma física

i a la seva manera de ser i els

faig jo mateixa les compres. És

un servei que ofereixo a gent

que no disposa de prou temps

per anar a comprar, o gent a

qui sempre li ha costat trobar

el seu estil,... em donen un

pressupost i jo m’hi ajusto.

Sempre havies sabut que et

dedicaries a la moda? Bé, de

petita sempre anava amunt i

avall amb el cosidor, i tenia el

referent de la meva tieta, la

germana de la meva mare, que

era modista.

Però, de fet, abans d’estudiar

disseny i moda havia estudiat

comerç i màrqueting. Fins que

va arribar el dia en el que em

vaig adonar que com era real-

ment feliç és fent el que estic

fent ara.

Quins són els teus dissenya-

dors referents? Josep Català i

Hussein Chalayan.

“A l’hora de fer unacol·lecció m’inspiroen les teles i en

el que m’aporten”


REPORTATGE TENDÈNCIES



La primera curiositat sobre la

gavardina és l’origen de la pa-

raula. Es tracta de l’encre-

uament de dues paraules cas-

tellanes: gabán i tabardina, pa-

raula derivada del tabardo.

Primer de tot es va inventar el

teixit impermeable, al 1823 per

Charles Macintosh, que va

crear un tela formada per và-

ries robes unides pel cautxú.

La primera gavardina com a tal

va ser inventada per Thomas

Burberry i no pas per un as-

sumpte relacionat amb la mo-

da. Aquesta peça va nèixer grà-

cies a la necessitat que tenien

els treballadors del camp de

portar una peça resistent i im-

permeable que els protegís de

la pluja. Burberry va començar

a experimentar amb el cotó i

per aconseguir la “roba de ga-

vardina” va impermeabilitzar el

fil abans de teixir la roba, per

així aconseguir l’efecte desitjat:

que les gotes de pluja rellis-

quessin pel teixit.

La gavardina es va fer popular

ràpidament i es va convertir en

una necessitat per algunes

persones. Va formar part, per

exemple, de l’uniforme dels

soldats anglesos durant la I Gu-

erra Mundial. Anys més tard, es

va fer cèlebre en el cinema

com a peça fetitxista de detec-

tius i gàngsters. Això sí, havia

de ser marró clar i anar corda-

da a la cintura.

De la necessitat en va sorgir la

moda i ara la gavardina ja no

només és per la pluja, sinó que

s’ha convertit en una peça de

roba imprescindible en qualse-

vol armari unisex.

Les gavardines,tot un clàssicLa clàssica gavardina beix i cordada a la cin-tura es va fer cèlebre en el cinema com apeça fetitxista de detectius i gàngsters

Tren

chfo

lrede

smun

tabl

e-Z

ara

MODA TENDÈNCIES



Una de les preguntes que ens

fem més sovint respecte la sa-

lut dels nostres cabells és amb

quina freqüència caldria ren-

tar-los.

La creença més estesa és que

si ho féssim tots els dies, el cu-

ir cabellut es tornaria més gras

i el nostre pèl perdria força i

per tant, la caiguda augmenta-

ria. Aquesta creença es fona-

menta en els nombrosos ca-

bells que es desprènen durant

el rentat com a conseqüència

de la manipulació que es pro-

dueix per a realitzar una cor-

recta i total higiene.

Aquest pèl que es desprèn pe-

rò, no és degut al rentat sinó al

cicle natural de renovació del

cuir cabellut, ja que tots els

dies ens cauen aproximada-

ment entre 80 i 100 cabells

que són substituïts per d’altres

de nous que estan contínua-

ment creixent.

Per tant, podem concloure

que aquesta creença és com-

pletament errònia, ja que el pèl

que perdem durant el rentat

cauria igualment i passa a ser

substituït per un altre.

El fet de rentar-lo cada dos o

tres dies enlloc de fer-ho dià-

riament no comporta tampoc

cap canvi en la caiguda, els ca-

bells segueixen el seu cicle na-

tural de renovació i en el mo-

ment que els rentem s’acumu-

la tota la caiguda. Això simple-

ment ens indica que quan el

rentem i l’esbandim és quan

cauen, per exemple, si el ren-

tem cada dia en perdrem 80

però si ho fem cada dos dies

durant l’esbandida ens en cau-

ran 160. Així doncs, el resultat

de la caiguda és el mateix.

D’altra banda, la higiene diària

dels cabells és molt important

per a què aquest estigui sa, bri-

llant i fort, degut a que el xam-

pú arrastra tota la brutícia,

contaminació i productes quí-

mics que s’hi han acumulat

fent que la pell pugui respirar i

oxigenar-se.

És a dir, que en realitat hau-

ríem de poder restar-nos el ca-

bell tantes vegades com faci

falta perquè estigui net, inclús

diàriament. Evidentment s’ha

d’escollir un xampú suau, d’ús

diari i si es té algun problema

com caiguda excessiva, esca-

mació, caspa... el més aconse-

llable és alternar un xampú

d’ús diari amb un altre d’ade-

quat a les característiques del

cuir cabellut, prèvia consulta al

dermatòleg, evitant possibles

problemes.

Cada quan ens hem derentar els cabells?Ens serà beneficiós escollir un xampú suau, d’ús diari i si tenim al-gun problema com caiguda excessiva, caspa... serà ideal alternarun xampú d’us diari amb un altre, segons consell del dermatòleg

©Pi

otrM

arci

nski

-Fot

olia

.com

CABELL TENDÈNCIES



TENDÈNCIES


INTERIORISMEDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

©al

exan

dre

zvei

ger-

Foto

lia.c

om


Construccions méssaludables

n cicle de debats orga-

nitzats pel Centre de

Lectura de Reus obren

una reflexió al voltant de si és

possible fer una construcció

que millorés la salut i la felicitat

dels seus habitants. La idea

sorgeix arran de l’actual con-

text social i econòmic, el qual

representa una bona oportuni-

tat per reflexionar sobre la cri-

si que envolta també el món de

l’arquitectura. Els debats orga-

nitzats- oberts a tothom- plan-

tegen temes com ara com

canviaria la nostra llar, la nostra

ciutat o el nostre territori si es

projectessin per part dels ar-

quitectes amb l’objectiu de

transformar els llocs per tal

d’aconseguir millorar la salut i

els ànims dels usuaris. Cada

debat compta amb una sèrie

de ponents que expliquen les

seves hipòtesis al respecte. Un

d’ells, sota el nom “habitar”, va

obrir una reflexió al voltant del

“contingut”, “el continent” i el

“context” d’on vivim amb la fi-

nalitat de dibuixar una horit-

zons que ens ajudin a assolir

un habitatge més agradable. El

contingut fa referència als re-

cords personals, els mobles i

els objectes varis que tenim a

la llar; el continent fa referència

a l’espai que habitem, i es reco-

mana que s’ompli amb allò que

realment necessitem i que és

important per a nosaltres. El

context és on conflueix tot

això, i aquest té unes condi-

cions físiques, climatològiques

i socials diferents en cada cas.

El context fa referència al lloc

que habitem, i aquest està es-

tretament lligat a un sentiment

de pertinença a un lloc, un te-

rritori, una cultura i una comu-

nitat que cal tenir en compte.


Un cicle de debats planteja aquest supòsitExisteix una construcció que millori la salut i la felicitat de les persones que hi viuen? Laidea sorgeix arran de l’actual context social i econòmic, el qual representa una oportunitatper reflexionar sobre la crisi que envolta també el món de l’arquitectura

U

NOVETATS INTERIORISME


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Menjar sa a l’escola

est-Tarraco és una em-

presa famil iar que va

néixer l’any 1.993 i que

es dedica a fer càterings de

gran envergadura, principal-

ment per als menjadors de les

escoles, però també per a fes-

tes particulars, casals d’estiu i

sopars especials, com ara els

de la nit de Cap d’Any.

L’empresa ofereix servei de cà-

tering a escoles i també té una

cuina central per aquells cen-

tres educatius que no disposen

de cuina pròpia.

Quan l’empresa va començar

oferia servei de càtering a 4 es-

coles, i actualment n’ofereix a

24 centres de Tarragona ciutat,

Reus, Vila-Seca i Altafulla.

La mitjana dels coberts diaris

que va servir l’empresa el curs

2011-2012 va ser de 2.229, dels

quals 700 provenien de la cui-

na central.

L’empresa de càtering ofereix

els seus menús en línia calenta,

el que vol dir que el que men-

gen cada dia per dinar els nens

i nenes de les escoles està cui-

nat d’aquell mateix dia, i que no

havia estat pas congelat. Els di-

nars arriben cada dia a les es-

coles a quarts d’11 del matí

perquè els alumnes de les llars

d’infants dinen ben d’hora. Si

són menús calents, es desen

en taules calentes per mante-

nir-los a la temperatura de mí-

nim 65 graus i, si són freds, es

mantenen a la nevera.

A més a més, tots els menús

estan avalats per una dietista

professional que procura que

respectin una dieta sana, varia-

da i equilibrada.

Pel que fa als primers plats, hi

ha un dia de llegums, un dia de

pasta, un dia de sopa, un de

verdura i un d’arròs i, a partir

d’aquí, es fan variacions. Pel

que fa als segons plats, hi ha

peix, carn vermella i carn blan-

ca cuinats de diferents mane-

res, i tots els plats van amb

acompanyaments de diferents

tipus. Respecte als postres, hi

ha quatre dies de fruita i un dia

de làctic, que pot ser un iogurt

o bé un gelat.

Rest- Tarraco cobreix tot el ser-

vei de càtering, de manera que

ofereix un servei integral .

Aquest inclou la confecció del

menú – tasca compartida en-

tre l’empresa, la dietista, els

cuiners i les escoles -; l’elabo-

ració per part dels cuiners; po-

sar els plats en safates dins de

termos isotèrmics; la distribu-

ció dels menús i la recol·lecció

de les safates el dia següent.

Cada curs escolar s’intenta in-

troduir un plat nou. Si funcio-

na, continua endavant el pro-

per curs i, sinó, se’n fa un re-

Menús variats i equilibrats del mateix diaRest- Tarraco es dedica a oferir un servei integral de càtering a les escoles des de l’any1993. Actualment serveix a 24 centres de Tarragona ciutat, Reus, Vila-Seca i Altafulla. Elsseus menús, avalats per una dietista, també s’adapten a les preferències dels col·legis

R

El curs passat l’em-presa va servir unamitjana de 2.229menús diaris

001VIUTar2.qxp:Maquetación 1 5/11/12 13:03 Página 66

plantejament. D’altra banda, al

llarg del curs Rest- Tarraco

confecciona tres menús espe-

cials, que són els del dia abans

que els estudiants comencin

les vacances de Nadal; el dia

abans que comencin les de

Setmana Santa i el menú de fi

de curs. L’empresa ofereix un

menú diferent cada mes, i

aquest varia una mica en fun-

ció de les preferències de les

escoles. Des que va obrir les

seves portes, l’empresa Rest-

Tarraco s’ha adaptat a les ex-

igències dels nous temps, i és

per això que compta amb la

dietista que valora i revisa els

menús perquè siguin variats i

equilibrats. Per exemple, amb

els anys s’han augmentat les

dosis de fruita i verdura als me-

nús i s’han evitat els menjars

precuinats.

L’empresa també cuina menús

adaptats a les diferents reli-

gions, a tot tipus d’al·lèrgies o

bé malalties com ara poden ser

el colesterol, i elabora menús a

part per als nens i nenes que

són celíacs.

Rest-Tarraco ofereixels seus menús enlínia calenta i avalatsper una dietista


REPORTATGE SALUT

Fer salut a l’oficina

Mantenir una mala postura

quan estem treballant a l’ofici-

na pot ser la causa de mals de

coll , de cap, d’esquena, de

braços, sensació de cansa-

ment... tot això podem evitar-

ho tenint en compte unes peti-

tes recomanacions que ens re-

comana l’ergonomia, la discipli-

na que s’encarrega del disseny

dels entorns de treball, eines i

tasques que coincideixen amb

les característiques fisiològi-

ques, anatòmiques, psicològi-

ques i les capacitats del treba-

llador. En primer lloc, cal tenir

cura del nostre entorn de tre-

ball. Mantenir-lo ordenat i net

ens ajudarà. És important fer

exercicis d’estirament del coll,

espatlles, braços i cames du-

rant la jornada laboral.

És recomanable fer pauses de

5 minuts cada hora i descansos

de 10 minuts cada dues hores.

El mal d’esquena és dels més

comuns al món laboral, i un

dels remeis més efectius és

mantenir una bona postura a

l’hora d’asseure’s. Hem de pro-

curar fer-ho amb l’esquena ben

recta davant de l’ordinador i

recolzant l’esquena a la cadira.

Hem de procurar tenir les es-

patlles el línia, els malucs i els

genolls mantenint un angle de

90 graus, comptar amb sufi-

cient espai per a les cames, i la

taula ha d’estar anivellada als

nostres colzes.

Els peus hem de tenir cura que

ens toquin a terra i no pas dei-

xar-los penjant. Cal tenir cura

de l’alçada de la taula, del te-

clat i de la cadira on seiem.

Pel que fa a la taula, hauríem

de tenir en compte que els

avantbraços ens quedessin

fent un angle de 70 a 90 graus

en relació amb l’abdomen.

També ens pot ajudar tenir en

compte que la part superior de

la pantalla de l’ordinador hau-

ria d’estar al nivell dels nostres

ulls. Per aquelles persones que

utilitzen el telèfon amb molta

freqüència, pot ser-los útil ser-

vir-se d’un “mans lliures” amb

el qual s’evitaran molts mals de

coll. També hem de tenir en

compte que treballar amb una

pantalla informàtica bruta o

mal il·luminada pot cansar-nos

la vista i produir-nos mal de

cap. S’aconsella netejar el mo-

nitor setmanalment i canviar la

posició de l’ordinador o les

llums per millorar la il·lumina-

ció.

Els protectors de pantalla aju-

den a reduir els reflexes. D’al-

tra banda, el teclejar i altres

moviments repetitius poden

tensar els músculs i els ten-

dons de les mans, canells i

braços. Hi ha teclats inclinats

que tenen zones de descans

pels palmells de la mà.

La temperatura és un altre dels

factors amb major impacte so-

bre l’organisme. Així doncs, cal

regular que no faci massa fred

o calor. Cal tenir en compte

que la falta d’il·luminació no

ens produeixi fatiga ocular.

Per tal d’evitar o reduir molès-

ties, un llum de peu sobre la

taula pot ajudar-nos.

Seguir unes petites recomanacions i consells mentre estem treballant davant l’ordinadorpoden estalviar-nos molts maldecaps i la sensació de cansament. També cal tenir en comp-te la temperatura ambient de la nostra zona de treball i la il·luminació

És important tenircura del nostreentorn de treball ifer exercicisd’estirament

©D

udar

evM

ikha

il-Fo

tolia

.com


FISIOTERÀPIA SALUT

La Fisioteràpia,la salut funcional

a fisioteràpia és una

branca de les ciències

de la salut que té com a

finalitat promoure la salut fun-

cional de la persona, prevenint i

tractant deficiències i discapa-

citats per tal de recuperar les

capacitats motrius o bé, reedu-

car la funcionalitat, assolint el

màxim nivell d'autonomia pos-

sible en l'activitat física, laboral

i de lleure.

Les eines terapèutiques del fi-

sioterapeuta són, sobretot, les

seves mans i la utilització de

mitjans físics, naturals i artifi-

cials (moviment, aigua, aire,

electricitat, radiacions, la fred,

la calor...).

En el futur immediat serà ne-

cessari desenvolupar noves es-

pecial itats de fisioteràpia

orientades a la salut comunità-

ria, on la prevenció, l'assesso-

rament i l'educació per a la sa-

lut són aspectes bàsics de les

intervencions per tal que la

persona es responsabilitzi de la

seva salut, adoptant hàbits sa-

ludables.

L'elevada incidència de malal-

ties cròniques que redueixen la

mobilitat, la funcionalitat o la

tolerància a l'esforç, requereix

que es desenvolupin progra-

mes específics d’activitat física

moderada per a persones amb

problemes osteoarticulats, ma-

lalties cardíaques o respiratò-

ries cròniques.

Les eines del fisioterapeuta són les mansEl fisioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre la flexibilitat ila força muscular, per prevenir possibles lesions provinents de l’activitat laboral o esportiva,o per millorar les habilitats motores durant l'envelliment

L


FISIOTERÀPIA SALUT


FISIOTERÀPIA SALUT

Drenatge limfàtic

El drenatge limfàtic és un tipus

de massatge molt suau que es

fa amb moviments rítmics i

que actua directament sobre el

sistema limfàtic.

Afavoreix l’eliminació de líquids

i toxines corporals al mateix

temps que ajuda a mantenir el

sistema immunitari. A més, ac-

tiva la circulació i millora l’as-

pecte de la pell. Entre els bene-

ficis del drenatge limfàtic tro-

bem que ajuda a reduir els

símptomes de cames inflades,

millora els trastorns circulato-

ris i la retenció de líquids, actua

eficaçment sobre la cel·lulitis i

afavoreix la relaxació.

El drenatge té una important

aplicació en el camp del càncer

de mama. Una de cada quatre

dones a qui han extirpat els

ganglis de l'aixella en una inter-

venció de mama poden patir

un limfoedema.

Els efectes secundaris de la ci-

rurgia poden ser la infecció de

la ferida o petits hematomes,

així com la dificultat temporal

en la mobilitat del braç i que la

circulació limfàtica es faci més

lenta. Les sessions de radiote-

ràpia també provoquen reten-

cions. Per combatre aquests

efectes, s’aplica el drenatge

manual un cop al mes o cada

mes i mig per evitar que torni a

acumular-se líquid.

Aquest tipus de tractament

també està indicat en casos

d’acné, fibromialgia, edemes

de la menstruació, del sistema

nerviós o d’origen traumàtic i

hematomes, entre d’altres.

Moltes dones que han estat sotmeses a una intervenció quirúrgica per càncer de mama pa-teixin retenció de líquids al braç, i aquest tractament és una de les especialitats dins elcamp de la fisioteràpia, que ajuda a drenar el líquid estancat

©W

abeb

reak

med

iaM

icro

-Fot

olia

.com


©W

abeb

reak

med

iaM

icro

-Fot

olia

.com


Lesionsesportives

Amb la posada en marxa de les

competicions esportives es

multipliquen les lesions de tot

tipus, tant d’esportistes profes-

sionals com amateurs.

A les consultes dels fisiotera-

peutes hi ha una desfilada d’a-

fectacions a les articulacions, i

entre les més comunes de la

pràctica esportiva s’hi troben

la contractura muscular, sobre-

càrregues, contusions, elonga-

cions, distensions i ruptures de

fibres, tendinopatia i altres pa-

tologies del tendó, esquinç i

distensió de lligaments, entre

d’altres. I aquí és on entra la fi-

sioteràpia esportiva, que té

l’objectiu de regenerar i esti-

mular a nivell cel·lular, per tal

de recuperar completament la

lesió i permetre a l’afectat po-

der reprendre l’activitat espor-

tiva el més aviat possible. Cada

esport té les seves lesions més

habituals. Així, mentre el més

probable entre futbolistes és

que pateixin els seus genolls

(esquinç, trencament de lliga-

ments) o els seus turmells

(fractura, luxació, esquinç), en

el tennis per exemple són els

problemes de canell, abdomi-

nals, esquena i el "colze del

tennista "(epicondiltis). En el

futbol, bàsquet, rugbi i vòlei

ball hi predominen també le-

sions esportives a les espatlles,

mentre que l'hoquei s’hi dóna

un alt percentatge de molès-

ties a la cintura, canells i ge-

nolls.

En tots els casos és important

comptar amb eines de dia-

gnòstic amb imatge que per-

metin conèixer què hi ha darre-

ra del dolor i poder posar en

marxa l'abordatge adequat.

Afectacions de tota mena, articulacions,trencament de lligament, fractures, luxa-cions, esquinços... L’esport és salut

FISIOTERÀPIA SALUT


FISIOTERÀPIA SALUT

Una professió de futur

La fisioteràpia és una especiali-

tat sanitària amb un gran pre-

sent i un excel·lent futur, que té

una àmplia capacitat d'auto

ocupació i un ventall de sorti-

des professionals en l'àmbit de

la salut. Des de fa 10 anys la

Universitat de Girona ofereix

els estudis de Graduat en Fisio-

teràpia a l’Escola Universitària

Social de l'Esport i la Salut, EU-

SES Escola Garbí, situada al

complex hospitalari Martí i Ju-

lià, amb unes àmplies i moder-

nes instal·lacions amb equipa-

ments de primera qualitat. Ofe-

reix una formació adaptada a

les noves tecnologies i a les ne-

cessitats de la societat d'avui i

a la nova proposta del sistema

europeu d'educació superior.

Les sortides professionals que

ofereix aquesta carrera passen

per hospitals especialitzats,

centres de rehabilitació, esco-

les d'educació especial, resi-

dències geriàtriques, centres

sociosanitaris, conservatoris,

instal·lacions esportives, bal-

nearis o centres hidrotermals,

entre d’altres opcions. Els seus

alumnes, procedents d’arreu

de l’estat espanyol, realitzen

pràctiques en centres de refe-

rència en els tractaments de fi-

sioteràpia a les comarques de

Girona, Barcelona i el sud de

França, així com en programes

ERASMUS a Itàlia, Portugal i

Bèlgica.

Amb l’entrada en vigor del Pla

de Bolonya, que va revolucio-

nar la regulació de les titula-

cions universitàries, i la posada

en marxa dels estudis de Grau,

EUSES va iniciar fa quatre anys

la Retitulació en Fisioteràpia, la

qual permet l’adaptació dels

diplomats en Fisioteràpia a

Grau, mitjançant el reconeixe-

ment de crèdits dels expe-

dients acadèmics segons la

taula d’adaptació aprovada a la

memòria de Grau. A partir d’a-

quí, cursant la resta d’assigna-

tures que permeten assolir les

noves competències i arribar

als 240 crèdits es pot obtenir

la titulació de Grau en Fisiote-

ràpia.

Amb una gran diversitat de sortides professionals la Universitat de Girona, a través d’EU-SES Escola Garbí, ofereix des de fa una dècada els estudis de Fisioteràpia, així com la Reti-tulació adreçada als qui es van diplomar abans de l’arribada del Pla de Bolonya

©ic

etea

stoc

k-F

otol

ia.c

om


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Casino gastronòmic

l Casino està consoli-

dant la seva oferta gas-

tronòmica amb propos-

tes innovadores que convertei-

xen les seves instal·lacions en

el marc idoni de diferents ce-

lebracions.D’altra banda, per

qui vulgui anar -hi a sopar un

dia de cada dia, pot fer-ho a

partir de les 9 del vespre, amb

l’avantatge que la cuina no tan-

ca fins a la 1 de la matinada. El

Restaurant també pot ser una

bona opció pels sopars d’em-

presa o grups, ja que s’oferei-

xen menús degustació, de ta-

pes, menús especials i d’altres

propostes.

El Casino varia el menú degus-

tació de tapes cada setmana,

el qual consisteix en degustar

3 tapes variades, beguda i cafè

per només 15 €.

Empreses i particulars poden

gaudir dels sopars especials

del Casino a l’hora de celebrar

dates tan assenyalades com

poden ser el Nadal, Cap d’Any

o d’altres com el Carnaval,

Sant Jordi o Sant Joan. El Casi-

no ofereix els sopars de Nadal

els dies 24, 25 i 26 de desem-

bre per 35 € el menú (IVA

inclòs). I el sopar de Cap d’Any

per 49 € (IVA inclòs). Sopars

amb espectacle Aquesta és

una novetat del Casino que ha

comptat amb molt bona acolli-

da. Consisteix en un sopar se-

guit d’un espectacle. Al mes de

Ferma aposta per la gastronomia i esdevenimentsEl Casino Tarragona diversifica la seva oferta gastronòmica i organitza sopars d’empresa,de grups, d’aniversari, menús degustació de tapes, sopars de Nadal i dates assenyalades isopars amb espectacle. També ofereix l’“experiència aniversari” i l’“experiència pòquer”

EPropostes

innovadores ipersonalitzadesper a diferentscelebracions



juliol es va estrenar aquesta ini-

ciativa amb el ballarí i coreò-

graf Rafael Amargo, i a l’octu-

bre es va celebrar “Abba Fever”.

El sopar va commemorar el 7è

aniversari del Casino.

Entre l’oferta gastronòmica del

Casino també hi trobem les

“Experiències Casino”. Amb l’

“Experiència aniversari”, cele-

brar l’aniversari al Casino té

premi. Quinze dies abans o

quinze dies després de la data

assenyalada, el Casino convida

a sopar a la persona que fa l’a-

niversari i també li regala un

pastís. (Aquests sopars s’orga-

nitzen per a grups de mínim 4

persones).

I l’“Experiència pòquer” consis-

teix en un sopar de tapes més

una classe de pòquer de mitja

hora i un còctel per només 25

€/persona.

Altres propostes gastronòmi-

ques del Casino són la promo-

ció “copa de vi i tapa” cada dos

mesos (pel preu d’una copa de

vi s’ofereix una tapa) i també

l’organització de tasts de vins.

Els còctels són un altre plat

fort de l’oferta gastronòmica

del Casino. Durant la “Week

Casino Cocktail” es poden de-

gustar còctels exòtics a l’in-

creïble preu de 3,90 €.

“Experiència aniver-sari”, “Experiència

pòquer”, tastsde vins i

còctels exòtics

Snack Poker Place: Servei diari de 19h a 04h per als

clients de la Sala Poker Place.

Snack: Servei diari d’11h a 04h a la planta superior del

Casino.

Tapes & Wine: Cada dia a partir de les 21h, carta de

tapes a preus molt assequibles.

Menú degustació de tapes: Cada nit a partir de les

21h. Preu: 15 € (IVA inclòs).

Sensacions de les Ries Baixes: Cada dia al “Tapes &

Wine” del Casino . Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA

inclòs).

Sensacions de l’Empordà: Cada dia al “Tapes & Wine”

del Casino. Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA inclòs).

Week Casino Cocktail: Promoció especial a un preu

increïble.

I pel dia a dia...

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA



Cuina d’aquí

El nom de “Toca Perón”

prové d’una coneguda

expressió de les festes

de Santa Tecla, i és que el res-

taurant va néixer amb la inten-

ció que la gent que hi mengés

es sentís identificada amb Ta-

rragona i les seves celebra-

cions, que se’l sentís ben seu.

Tant ha estat així, que per San-

ta Tecla, les colles de la ciutat

sempre hi fan parada, ja sigui

per dinar o per sopar. També el

visiten les bèsties del Seguici

Popular. No és casualitat tam-

poc, la ubicació del restaurant,

al carrer del Portalet tocant a la

plaça de la Font, escenari prin-

cipal de les festes locals.

Davant la gran varietat d’oferta

i demanda que hi ha actual-

ment al sector, la filosofia del

Toca Perón és innovar i buscar

l’exigència en cadascun dels

seus plats i en el seu servei.

El restaurant aposta per la cui-

na d’aquí, la cuina mediterrània

de tota la vida a la que dóna un

toc innovador, pel que hi des-

cobrim plats de sempre però

amb un aire actualitzat gràcies

a idees innovadores. A més a

més, el 80% dels productes de

la carta són de la província de

Tarragona. La carta és molt ex-

tensa i compta amb tapes, en-

trants, amanides, carpaccios,

risottos, carns, peixos i una

àmplia gamma de vins de la te-

rra. Per encàrrec, el restaurant

també ofereix carns exòtiques

com ara carn de nyu, d’antílop,

faisà, cangur o zebra.

Pel que fa als menús, el restau-

Toca Perón, plats mediterranis actualitzatsEl restaurant Toca Perón dóna un toc innovador als plats de la cuina mediterrània i gairebétota la seva carta compta amb productes de casa. Un local cèntric i ambientat amb les fes-tes de la ciutat

E


El 80% dels pro-ductes de la cartasón de la província

de Tarragona



rant en té 4 de diferents en

funció dels dies de la setmana i

de les franges del dia. Tots ells

compten amb quatre plats de

primer, quatre segons, beguda

i postres. Entre els primers hi

trobem pastes, amanides, re-

menats, verdures...i, entre els

segons, sempre es pot escollir

entre dues opcions de carn i

dues de peix. El menú més

econòmic és el que s’ofereix de

dilluns a divendres al migdia

(10,50 € amb IVA inclòs). A

continuació trobem el que po-

dem degustar els migdies del

cap de setmana (dissabte i diu-

menge), que té un preu de

12,95 €. Pel que fa als sopars,

de dimarts a dijous el preu del

menú és de 14,95 €; i diven-

dres i dissabte, vigílies de festiu

i festiu, de 16,95€. Val a dir que

el restaurant també prepara

menús per a persones celía-

ques.

A banda dels menús diaris, hi

podem trobar els menús espe-

cials d’aniversari o d’empresa.

En aquest cas, el restaurant

s’ajusta al preu que li demana

el client. El Toca Perón també

compta amb un menjador su-

perior que poden utilitzar-lo els

grups per gaudir d’un espai re-

servat a l’hora de fer les seves

celebracions.

D’altra banda, al restaurant To-

ca Perón hi trobem tapes de

tot tipus i “montaditos”.

El restaurant s’i-dentifica amb Tarra-gona, la seva gent i

les seves festes



• 1/4 de gallina (de la part del pit)

• dues carcasses de gallina o de pollastre

• quatre ous

• una branca d’api

• dos porros

• dues pastanagues

• una ceba tallada en dues meitats

• una patata pelada tallada en dues meitats

• sal

• 12 torradetes de pa de motlle

• aigua

• 150 grams de fideus de cabell d’àngel

Estris:

Un motlle per fer els ous quadrats (podem trobar-lo en

qualsevol botiga on venguin estris de cuina).

INGREDIENTS

Sopa de gallinaamb fideuets i ous quadrats

En primer lloc, agafem una olla

i li posem la quantitat d’aigua,

que considerem adient. A con-

tinuació hi afegim l'api, els po-

rros, la ceba, les pastanagues,

la patata, la gallina i les carcas-

ses, i ho posem a bullir durant

una hora i mijta aproximada-

ment.

Seguidament, colem el brou i

posem la quantitat que neces-

sitem per fer la sopa en una

cassola fonda. Tot seguit, aga-

fem el pit de gallina i el tallem

ben petit amb l'ajuda d'un gani-

vet. Seguidament, l'afegim a la

cassola i hi tirem una mica de

sal.

A continuació hi afegim els fi-

deus, apaguem el foc i ho dei-

xem.

A banda, bullim els ous amb

aigua i sal i, quan són cuits, els

refredem i els pelem. Un cop

pelats, els posem al motlle per

fer-los quadrats i, quan els tin-

guem llestos, amb l'ajuda d'un

ganivet ben fi, tallem 12 lles-

quetes de cinc milimetres de

gruix.

A banda fem 12 torradetes de

pa de motlle del mateix tamany

que les llesquetes de l'ou.

Fet això, tornem a encendre el

foc i esmicolem les restes que

han sobrat dels ous quadrats i

ho afegim a la sopa. Ho deixem

coure cinc minuts més i ja ho

podrem servir en una sopera.

En el moment de servir la sopa,

posem la sopa al plat i, a sobre,

hi podem dues torradetes amb

els quadrets d'ou bullit, de ma-

nera que surant sobre la sopa.

Esperem que us agradi. Bon

profit!

Quan arriba el fred, el cos sempre agraeixuna sopa calenta. Aquesta pot acompanyar-se amb unes torradetes de pa de motlle

Elaboració:

RECEPTA GASTRONOMIA


84

LA TANADEL LUPO

ITALIAN LOUNGE

RESTAURANT

a Tana del Lupo és el somni fet reali-

tat de dues amigues italianes apas-

sionades de la cuina que arran de la

seva visita a Tarragona van decidir donar a

conèixer el veritable concepte de la cuina

italiana, tot oferint ingredients de màxima

qual itat, diversitat de sabors i una

excel·lent presentació en els seus plats.

Fugint del simplista tòpic de pizza o pasta

al que sovint s’associa la cuina italiana, “La

Tana del Lupo” ofereix plats variats amb la

fusió justa entre sabors i textures, i renova

les típiques receptes italianes amb tocs

moderns de la mà del seu xef. L’objectiu

d’aquest restaurant italià és descobrir al

client la veritable filosofia de la cuina italia-

na i convidar-lo a conèixer les circumstàn-

cies històriques i anècdotes que van donar

lloc a moltes de les seves receptes. Entre

els seus primers hi trobem lasanyes caso-

lanes, assortit de formatges italians, ama-

nides, rissoto o raviolis, i entre els seus se-

gons un bon entrecot. Les postres són va-

riades i la carta ofereix un ampli ventall de

vins negres, blancs i lambruscos.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pasta italiana

Preu menú: 12 €

Preu carta: 25 €

Horari: De dilluns a diumenge de 13 a 16 hi de 19 a 00:00 h

Plaça Ripoll, 6Casc antic43003 Tarragona977 211 194

L

001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 5/11/12 13:27 Página 84

85

Port esportiu, edif.nàuticC/Dic de Llevant, s/n

Tarragona977 225 824

REIAL CLUB NÀUTICRESTAURANT

eial Club Nàutic de Tarragona es va

fundar el 1878 i, en la seva espe-

cialitat, és el més antic d’Espanya.

En els seus orígens el Club, que treballa

per fomentar els esports nàutics i poten-

ciar el coneixement i el respecte al mar, va

ser conegut com el Club dels “xiflats”, ja

que la gent no entenia com els joves poden

divertir-se remant i navegant com els pes-

cadors. Als 60 inaugurà l’Escola de Mari-

neria per promoure l’afecció als esports de

mar i aquesta tasca li va donar un reconei-

xement esportiu. El Reial Club Nàutic de

Tarragona va tenir vàries ubicacions, i des

del 1920 va construir un nou edifici al barri

del Serrallo i actualment la seva seu social,

inaugurada el 1977, es troba al port espor-

tiu.

Al juny del 2005 es va inaugurar la nova

etapa del restaurant en la nova seu social.

El restaurant del Reial Club Nàutic de Ta-

rragona, situat en un marc incomparable

ofereix unes vistes excepcionals de la ciu-

tat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa

de Terrassa i servei de cocktelería.

R

CUINA MEDITERRÀNIA MARINERA

Especialitat: Arrossos

Preu menú: 17,50 €

Preu carta: 17 - 20 €

Horari: Obert tots els migdies.Divendres i dissabtes nit


86

LA TAULARODONA

BRASERIA

bicat a la Part Alta de la ciutat, al

carrer la Nau, la braseria “La taula

rodona” ens ofereix cuina catalana

tradicional: plats casolans amb productes

de la terra i amb la carn a la graella com a

principal reclam. És un restaurant d’am-

bient rústic que té una capacitat per a 64

persones i compta amb dues sales, acull

sopars de grup i d’empresa i els caps de

setmana ofereix la possibilitat de fer-hi re-

serves. “La taula rodona” ofereix dos me-

nús, un de 8,90 € i un de 10,90 € (ambdós

amb les postres i la beguda inclosos). El

primer ofereix la possibilitat d’escollir en-

tre escudella i amanida de primer plat i, de

segon, entre conill i mandonguilles amb

sèpia. Els primers plats del segon menú

poden ser amanida tèbia i sopa de ceba i,

els segons, entrecot o rap cremat. Val a dir

que les postres del restaurant són d’elabo-

ració pròpia. Finalment, la braseria també

ofereix esmorzars de forquilla de 8 a 11 del

matí per qui prefereixi iniciar el dia assabo-

rint un plat de bacallà, de peus de porc o

una llonganissa a preus econòmics

CUINA CATALANA CASOLANA

Especialitat: Cargols, amanides, carns a la graella

Preu menú: 8,90 - 10,-90 € (Dill./div.) 13,90 € (Cap de setmana)

Preu carta: Entre 15 - 18 €

Horari: Dill. de 10-16 h, de dim. a diss de 10-16 h i de

20-01:00 h. Dg. de 10-16 i de 20-23 h

C/La Nau, 443003 Tarragona977 24 25 92

U


87

Méndez Núñez, 743004 Tarragona

977 236 219634 602 867

DA MARIOPIZZERIA

l restaurant compta amb un forn

de llenya amb el qual ofereix piz-

zes a l’estil italià de primera quali-

tat. A Da Mario, que duu el nom del seu xef,

hi trobem una carta a base de peix, carn i

verdura acompanyada de vins catalans, de

la resta de l’estat i italians. Alguns dels

plats especials de la casa són la lasanya,

els canelons al forn, espaguetis al marisc,

arrossos de tots tipus...i la pasta, n’hi ha

de tipus diferents d’elaboració pròpia, ja si-

gui seca, fresca o al forn. El restaurant

també té una barbacoa per poder fer-hi

carn a la brasa a la llenya, i ofereix un me-

nú de dilluns a divendres pensat especial-

ment per als treballadors. Da Mario acull

esdeveniments com ara casaments i altres

trobades socials, ja que compta amb una

sala menjador on hi caben al voltant de 50

persones i amb una terrassa amb capaci-

tat per a 35 comensals.

ECUINA ITALIANA

Especialitat: Pizza tradicional en forn de llenya

Preu menú: 7,50 - 12 €

Preu carta: 15 €

Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16:30 h

Diumenge tancat


88

GOLOSAITALIARESTAURANT

l restaurant “Golositalia”, situat al

centre de Tarragona, a prop de la

Rambla Nova, ofereix cuina tradi-

cional italiana i, tot i que la seva carta és

variada i hi trobem diversos entrants i dife-

rents tipus de carns i de peix, està especia-

litzat en pizzes i pastes. El restaurant,

d’ambient familiar, ofereix un suggerent i

variat menú autèntic italià i també menús

degustació per a grups. El preu del menú

de migdia de dilluns a divendres oscil·la

entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-

mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que

fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-

ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de

pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-

pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-

pendent adient per a tot tipus de celebra-

cions, actes socials, d’empresa o reunions

de feina. Arran de les peticions de diversos

clients, el restaurant va decidir posar en

marxa un servei a domicili i proporcionar

així l’opció de degustar cuina italiana a la

mateixa llar.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pizzes i pastes

Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €


Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat

Ramon y Cajal 2243001 Tarragona977 233 236

E


89

C/ La Nau, 6, baixos43003 Tarragona

687 842 545

LA CASSOLETAD’ARRÒSRESTAURANT

’especial itat de “La cassoleta

d’arròs” -restaurant ubicat a la

Part Alta de Tarragona- és la cuina

relacionada amb els menjars típics del Del-

ta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indi-

ca, els plats estrella són el marisc i l’arròs

de collita pròpia. Ambientat com si fos un

vaixell, l’aire mariner no només el trobem

en els seus plats, sinó també en els detalls

del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem

degustar-hi un arròs a banda; de mar i

muntanya; un arròs mariner; amb llamàn-

tol i suquets de peix. D’altra banda, a la

carta del restaurant hi trobem plats típics

com ara l’anguila amb suc, l’anguila fuma-

da, cuixetes de granota, xapadillo o orti-

gues de mar. “La cassoleta d’arròs” també

ofereix menús amb primer plat, segon i les

postres amb beguda inclosa (el preu és de

14 € de dilluns a divendres). Entre les op-

cions del menú cal destacar-hi musclos a

la marinera, calamars de la casa, arròs

amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.

De postres, crema catalana o menjar

blanc.

L

CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE

Especialitat: Arrossos i marisc

Preu menú: 14 € de dilluns a divendres


Horari: De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de

13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h


90

LA COCOTTE

“La Cocotte”, un acollidor local si-

tuat al costat de la plaça del Fò-

rum, podem gaudir-hi tan de la se-

va rebosteria casolana com d’exposicions

de fotografia i d’il·lustradors; concerts;

cursos; tallers i activitats vàries dirigides a

adults i/o a nens. Pel que fa a la rebosteria,

“La Cocotte” ens ofereix pastissos dolços i

salats; galetes; sucs de fruita ecològica; re-

frescos naturals i xocolata calenta. Els pro-

ductes són casolans a partir d’ingredients

locals i del temps, i majoritàriament ecolò-

gics. “La Cocotte” organitza esdeveni-

ments al seu mateix local o bé es desplaça,

i prepara pastissos per encàrrec (de pasta-

naga, de xocolata, a la sal, Guiness amb xo-

colata...) i packs especials per a grups. El

local també té un racó anomenat “la boti-

gueta” on es poden adquirir productes ar-

tesans i revistes d’il·lustradors o de dis-

seny.

CUINA DE REPOSTERIA CASOLANA

Especialitat: Dolços

Preu ració: entre 2 i 3 €

Preu pastísper encàrrec: 6 persones 25 - 30 €

Horari: De dim a div de 9 a 13 h de 16.30 a 20.30 hDiumenge de 10 a 14 h de 17 a 21 h

Plaça Rovellat, 1343003 Tarragona977 228 019

A


91

Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet

Tarragona977 232 074

TOCAPERONRESTAURANT

’especialitat del restaurant Toca Pe-

rón, el nom del qual prové d’una típi-

ca expressió de les festes locals de

Tarragona, és la cuina mediterrània actua-

litzada a base d’una carta de la qual el

80% dels productes són de la província de

Tarragona. Els plats del restaurant donen

un toc innovador i modern a la tradicional

cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,

també ofereix carns exòtiques com ara de

nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda

de la carta també ofereix 4 tipus de me-

nús diferents i un variat assortit de tapes i

“montaditos”. El Toca Perón compta amb

un pis superior on hi ha un menjador que

permet celebrar-hi tot tipus de trobades.

Ubicat davant la plaça de la Font, escenari

principal de les festes, n’és un referent

més pels tarragonins i tarragonines de la

ciutat.

LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat:

Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €


Horari: De dill a dg de 12 a 16:30 h / 19 a 01:00 hDill i dg nit tancat


92

CAFTANCAFÈ - LOUNGE

ituat a la Part Alta de Tarragona, a

1min de l'Ajuntament, el restau-

rant cafeteria caftà CAFÈ LOUN-

GE, especialitzat en cuina marroquina i sa-

bors exòtics, és un peculiar local que ha

estat dissenyat per acollir al voltant de 40

comensals als quals els agrada el menjar

saborós i atrevir-se amb noves propostes

culinàries, però sense deixar de banda l'a-

roma i l'essència del menjar mediterràni.

Especialitzat en gastronomia marroquina

d'alta qualitat, com el cuscús, els Tajin i les

Pastelas fins calçots quan és temporada.

El local disposa de dues plantes a l'estil tí-

picament marroquí amb colors càlids,

llums artesanals autèntiques de la ciutat

de Fes i tot tipus de mobiliari d'origen arà-

bic. Ideal per relaxar els cinc sentits. La

planta principal és una zona Chill-Out, i la

planta inferior és un menjador, habilitat

per dinars i sopars. A més, les nits de di-

jous a dissabte es pot gaudir de diversos

espectacles, com la dansa del ventre, dan-

sa de Bollywood, Il · lusionisme, i màgia.

CUINA

Especialitat: Alta cuina marroquina

Preu menú: 10,5€ (migdia dim.a div.) 12,50 € (nits)

16,5€ menú espectacle

Preu carta: 20 - 25€

Horari: Dimarts a dissabte 13-16h - 19,30-01,00h

C/ Salines, 25 biTarragona633 651 695

S


93

Plaça de la font, 1643003 Tarragona

977 23 00 62

TXANTXANGORRIBAR - RESTAURANT

estaurant tradicional de cuina de

mercat situat a la Plaça de la Font,

en ple centre històric de la nostra

ciutat.La cuina de Txantxangorri, conscien-

ciosa, exigent i meticulosa, ofereix plats

mediterranis de temporada, elaborats

amb excel · lent matèria primera i un toc

personal del nostre xef.La carta, com era

d'esperar, conté plats clàssics i tradicio-

nals: bacallans elaborats de múltiples for-

mes i guisats de sempre com peus de

porc, cua de bou, pollastre amb escamar-

lans ..., i també una variada gamma de

suggeriments que canvia segons la estació

i les possibilitats del mercat.El nostre ce-

ller ofereix totes les denominacions d'ori-

gen catalanes i una gran selecció de la res-

ta d'Espanya a preus assequibles. No dei-

xeu de tastar els nostres postres. Tots ca-

solans.

RCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Guisats i rostits

Preu: 20 € per comensal aproximadament

Horari: Tots els dies de 9:30 a 1:30 h


94

ELS FOGONSDE L’ISMA

RESTAURANT

ls fogons de l’Isma és un restau-

rant de cuina catalana ubicat a la

Plaça Prim (més coneguda com la

plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3

espais diferenciats: dues terrasses i una

sala interior. La sala té dos nivells, el pri-

mer presenta un ambient chill – out i el se-

gon és una sala menjador. Les terrasses es

troben una ubicada a la mateixa entrada

del local -on es pot gaudir d’un vermut o

un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)-

i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o

prendre-hi una copa. El restaurant, que

també organitza nits temàtiques, sessions

de monòlegs i concerts, treballa amb pro-

ductes frescos de la Llotja. Ofereix una

carta variada on podem trobar-hi des d’a-

manida de llagostins i saltejat de faves fins

a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus

de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’is-

ma” també pot ser la nostra opció si ens

ve de gust un assortit de tapes o degustar-

hi un menú que consta de tres plats i on

els seus productes són del mateix dia.

CUINA CATALANA

Especialitat: Tot tipus de cuina catalana

Preu menú: De dmts a dv 13,90 €


Horari: De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h

Plaça mitja Lluna, 243001 Tarragona687 53 81 05

E


95

C/ La Cota, s/n43007 Tarragona

977 20 74 63

TENNIS PARKRESTAURANT

Cala Romana, un lloc privilegiat, 2

min. caminat de la platja ,el Res-

taurant del Tennis Park, amb un

entorn inigualable ofereix un complert ven-

tall de possibilitat tant pels socis del club

com els convidats.

Menú diari de cuina mediterrània casolana

i plats combinats de dilluns a dissabte a 12

€, Menus especials per a cel.lebracions,

(Aniversaris, comunions, batejos, dinars i

Sopars de grups..etc) amb una mitja de 24

€. Zona infantil de jocs amb possibilitat de

monitors.

A CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Arrossos i fideuàs

Preu menú: 12 €

Horari: De dilluns a dissabte de 13.30 a 16 h

Esdeveniments especials de 9 a 00 h


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella

Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.

C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592

Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €

LA TAULA RODONA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana

Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.

Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105

Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €

ELS FOGONS DE L’ISMA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos

Cuina mediterrànea marineraEl restaurant del Reial Club Nàuticde Tarragona, situat en un marc in-comparable ofereix unes vistes ex-cepcionals de la ciutat de Tarragonai del mar. A l’estiu disposa de Terras-sa i servei de cocktelería.

Port esportiu, Edifici nàutic. C/ Dic de Llevant s/n - Tarragona

Tel. 977 225 824 Menú: laborables 17,50€

Obert: Tots els migdies. div. i diss. nit

REAL CLUB NÀUTIC

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes

Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.

C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116

Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €

Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat

GOLOSITALIA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapas

Menjar casolàL’Etoile ens ofereix bons entrepans icafè de qualitat al matí i al migdia unmenú casolà a un preu econòmic.

C/Unió, 44 - TarragonaTel. 877 012 369 / 658 991 644

Menú: 7 €Obert: dilluns a dissabte de 8,30 a 21,00 h

L’ETOILE

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps

Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.

Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489

Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte

Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h

CREPERIE KENAVO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc

Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.

C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo) - 43004 Tarragona

Tel. 977 215 053 Carta

Dinars, sopars, caps de setmana i festius

L’ONADA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes

Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona

Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)

Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

MELVIN


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc

Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.

C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545

Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds

de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

LA CASSOLETA D’ARRÒS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.

Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casa onseran atesos en un ambient familiar ipodran degustar les carns més se-lectes i els vins de la nostra terra.No hi ha amor més sincer que l’amor almenjar.

C/Major, 11. Part alta Tarragona -Tarragona

Tel. 972 249 557 Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss. dium.

Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit. Diumenge migdia

CAN BELLOT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuscus, Tajin i Pastellas

Cuina marroquina amb mediterràniaNou concepte de restaurant on es fu-siona la gastronomia amb la cultura.Cuina de qualitat del Marroc amb es-quitxos de cuina catalana. Sopars ambespectacle i zona Chill-out.

C/Salines, 25 bi - TarragonaTel. 633 651 695

Migdia:dim.-div. 10,50€ Nit:dim.-dij. 12,50€Menú+espectacle 16,5€

Tancat: diumenges i dilluns

CAFTAN CAFÈ LOUNGE

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Dolços

Cuina de reposteria casolanaSituat al casc antic de tarragona, “LaCocotte” ens ofereix pastissos dolços isalats; galetes; sucs de fruita ecològi-ca; refrescos naturals i xocolata calen-ta d’el·laboració propia.

Plaça Rovellat, 13 - TarragonaTel. 977 228 019

Preu ració: entre 2 i 3 €Preu pastís per encàrrec: 6 pers. 25-30 €Obert: De dim a div de 9 a 13h de 16:30 a

20:30h. Dg de 10 a 14 de 17 a 21h

LA COCOTTE

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània

Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.

C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074

Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €

Obert: De dill a dg de 12 a 16: 30 h / 19 a01:00 h . Dill i dg nit tancat

TOCA PERON

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Cochinillos, lechazo”, carns a la brasa

“Asador castellano”/ Cuina de mercatUna magnífica escena on proposa unacuina castellana, amb molta cura isabors autèntics, com garrí i lletó rostit,cua de bou... tot ben acompanyat d’unaàmplia selecció de vins

C/Martí d’Ardenya, 6 - TarragonaTel. 977 234 851 · www.rusticrestaurant.es

Menú: 14€Obert: 13,00 - 15,45 h i 20,30 - 00,00 h

RÚSTIC

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pasta italiana

Cuina italianaLa Tana de Lupo, ofereix una combi-nació d’excel.lents plats típics ita-lians d’el.laboració propia, renovantles típiques receptes italianes ambtocs moderns de la mà del seu xefamb un servei i ambient familiar .

Plaça Ripoll, 6 - 43003 TarragonaTel. 977 211 194

Menú: 12€ - Carta: 25€Obert: De dilluns a diumenge de 13 a 16h

i de 19 a 00.00h

LA TANA DEL LUPO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Guisats i rostits

Cuina mediterràniaRestaurant tradicional de cuina demercat, ofereix plats clàssics i tradi-cionals així com postres casolans i unceller amb varietat de vins de tota Es-panya.

Plaça de la font, 16 - TarragonaTel. 977 23 00 62

Preu mig per comensal 20€Obert: Tots els dies de 9:30 a 1:30 h

TXANTXANGORRI


CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 12:47 Página 99

CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetación 1 26/10/12 12:47 Página 100