ERC Acci Granollers 2015Serveis municipalsPg. 10 de 10

Uns Serveis municipals per al millor Granollers

INTRODUCCIUn aspecte molt important a tenir en compte en referncia al provement dels serveis i a les tasques de conservaci dels diferents espais de la ciutat, s la necessria generalitzaci de la cultura del civisme. Els Granollerins i les Granollerines ens hem de fer responsables conjuntament amb els servies municipals de la cura de la nostra ciutat. Per aix treballarem per a desenvolupar mecanismes perqu les persones prenguin conscincia i sapropin a aquest valor del civisme que entn lespai pblic com a espai de tothom on compartir vivncies i crixer. Ens cal estimar qualsevol rac de Granollers i tenir-ne cura tots plegats.Per altra banda, una altra forma imprescindible per tal que els vens simpliquin en el manteniment dels seus espais comuns, s el fet que sels faci participar en la definici del manteniment que cal fer a cada barri. Sn les persones que viuen als barris les que tenen ms conscincia de les seves necessitats i sn els qui millor poden proposar-nos les millores i la seva prioritzaci a travs de processos participatius oberts a tots els vens del barri. En temes de serveis i via pblica (neteja, clavegueram, aigua, etc.), per, el ms important s innovar, tant en temes de tecnologia (per exemple, incorporant tecnologies de control electrnic de la despesa de laigua) i en la modernitzaci de la maquinria per a ser ms eficients, com en noves formes dinnovaci social, que ens permeti al conjunt de la comunitat granollerina relacionar-nos amb el nostre entorn duna forma ms collaborativa.Al mateix temps, la planificaci dels serveis s imprescindible, per tal de realitzar-ne una gesti eficient i preventiva. Per aix, cal aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per obrir la informaci a la ciutadania, de manera que es pugui esborrar la sensaci dopacitat que existeix en els vens a lhora de definir prioritats en les actuacions. La llibreta on sapunta all que la ciutat t previst de realitzar en els seus serveis ha de ser oberta, permetent la detecci / avs per part dels ciutadans, i una rpida resposta per part dels serveis municipals.

OBJECTIUS Garantir els serveis bsics i de qualitat per a tota la ciutadania. Millorar i innovar en lorganitzaci i el funcionament dels serveis generals de la ciutat. Fomentar la cultura del civisme, com a mecanisme per a un manteniment de la ciutat a partir de la corresponsabilitat. Implantar el manteniment preventiu. Introduir la participaci ciutadana en el manteniment de la ciutat.

PROPOSTES DACTUACI1. ORGANITZACI DELS SERVEIS Portar a terme una gesti integrada dels serveis de la ciutat. s imprescindible pensar de forma conjunta en la jardineria, el manteniment del paviment, la mobilitat de la ciutat i qualsevol projecte que tingui a veure amb lespai pblic i la seva cura. Des dERC-Acci Granollers proposem crixer en qualitat, a partir de la participaci ciutadana en lmbit dels serveis, amb propostes com els pressupostos participatius, per barris i zones de la ciutat, la definici de necessitats i el disseny despais com parcs, places i carrers., o la generaci daplicatius per a mbils davisos i denncies per part de la ciutadania. Planificar els serveis de la ciutat a travs dun Pla estratgic dels serveis i manteniment de Granollers, que plantegi els reptes de ciutat a llarg termini, desenvolupat a travs de Plans directors de legislatura, amb la implicaci transversal de totes les regidories implicades. El Pla Estratgic permetr analitzar la capacitat dactuaci de la UOS i permetre la dotaci de recursos adequada, definint entre la viabilitat de subcontracta realitzada per l'ajuntament a una empresa externa, el personal existent i noves contractacions, per augmentar la capacitat dactuaci de la UOS. I estudiant en cada cas les actuacions planificades, immediates i durgncia, veient quins serveis es podrien realitzar personals propi de la UOS, personal de lempresa subcontractat o fins i tot entitats socials sense finalitat de lucre. Proposem estudiar la rendibilitzaci de lespai de la Unitat Operativa de Serveis (UOS), com a magatzem de grans volums, o espais de formaci tcnica. Per al cas de la neteja dels equipaments municipals, actualment existeixen diferents empreses que son titulars de diferents contractes de neteja, amb les implicacions que aix comporta en l'mbit social (treballadors/es a diverses empreses que ha de fer dos serveis al mateix temps). Proposem recuperar la frmula d'un nic contracte amb diferents lots.

2. NETEJA VIRIA I RECOLLIDA DE RESIDUSEl nou contracte per a la neteja viria i recollida de residus municipals, que s'adjudicar en els propers mesos, s el ms car de lAjuntament, amb una despesa de gaireb 5 milions d'euros anuals. Malgrat aix, els ciutadans i ciutadanes tenen la percepci d'una ciutat bruta. Per tenir una bona neteja a la ciutat, s imprescindible millorar l'organitzaci i eficincia dels serveis de neteja viria de la ciutat. Per aix, proposem: Millora del contracte de neteja, amb recursos humans dedicats a coordinaci amb dedicaci exclusiva al seguiment del contracte, amb informaci oberta a la ciutadania. Incloure en el nou contracte la renovaci i increment de la maquinria disponible, aix com els recursos humans destinats a la neteja viria Dividir el municipi en sectors dactuaci. Aquest sectors tindran un personal i maquinaria prpia a excepci de serveis molt especialitzats que seran comuns per a tota la ciutat. Amb la voluntat de tenir un servei ms proper als ciutadans. Estudiar la incorporaci de nous mbits dactuaci, com sn els polgons industrials i els parcs de la ciutat. Incrementar les freqncies de neteja dels contenidors i analitzar la viabilitat de renovar la flota per a modernitzar-los. Fomentar en el concurs la innovaci en els processos de neteja viria. Augmentar la freqncia dels equips descombra. Modernitzar la maquinaria (ms rpida, silenciosa i de consum elctric) i els productes utilitzats (respectuosos amb el medi ambient). Implementar un nou programa de recollida de voluminosos(mobles i estris vells), que comportaria recollir tots els voluminosos dos cops per setmana per sectors ens els quals proposem dividir la ciutat. Es mantindria el servei de recollida prvia demanda telefnica o via web. Posar en marxa el programa Dissabte, millorem la neteja del barri! que consisteix en traslladar tots els serveis de neteja de l'Ajuntament a un barri. Com a mnim cada sis mesos, per a realitzar una neteja a fons, dels barris. Aquesta actuaci als diversos barris aniria acompanyada daccions de sensibilitzaci a la ciutadania, cercant-ne la coresponsabilitat i fomentant el voluntariat cvic. Millorar el sistema de comunicaci / informaci / detecci / denncia per part dels ciutadans, a partir daplicatius telefnics o web. Ampliar el nombre de papereres i contenidors a la ciutat, aix com la senyaltica corresponent. Estudiar actuacions conjuntes amb els municipis vens, per tal de coordinar i guanyar en eficincia. Especialment, en lmbit de la sensibilitzaci. Augmentar les actuacions sancionadores per lincivisme ciutad, al mateix temps que es potencien les actuacions reparadores per part de les persones que realitzen accions incviques.

3. RECOLLIDA SELECTIVALaugment del consum sha tradut histricament en un increment continu en la generaci de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges, que posa en crisi el sistema de gesti. Lestratgia de Residu Zero persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per laltre, aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continutat en el cicle daprofitament. En aquest context, els municipis sn una pea clau per aconseguir avanar cap a aquests objectius.Des dERC Acci Granollers creiem que Granollers t les condicions adequades per plantejar-se un gran repte a deu anys vista: tendir cap a una ciutat amb Residu Zero. Pensem que podem produir molts menys residus i, al mateix temps, garantir que els pocs que es produeixin sigui reaprofitats / reciclats. Disposem de les dimensions adequades, un sistema establert que es pot millorar amb les aportacions de tothom, una bona acci educadora i sensibilitzadora i una capacitat extraordinria per adoptar projectes conjunts de ciutat. I un estmul fonamental: deixar un Granollers millor als nostres fills de com lhem trobat nosaltres. Per tot aix, proposem: Establir un Pla ciutad per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les empreses i el comer local per avanar cap a aquests objectius. Impulsar la reutilitzaci i el reciclatge dels envasos. Fomentar la recuperaci dels hbits tradicionals no malbaratadors de recursos cabs, bossa del pa, etc. Establir mecanismes de coordinaci amb els comeros per collaborar en lestabliment de sistemes de dipsit, devoluci i retorn denvasos. Facilitar la tasca al comer amb assessorament i suport tcnic directe. Promoure el consum racional per contribuir a un canvi de cultura respecte als hbits i les poltiques de reciclatge. Renunciar a augmentar el pes de la valoritzaci energtica dels residus, prioritzant laprofitament material i disminuint paulatinament laportaci a abocadors. Abordar la viabilitat dun nou sistema per la recollida selectiva, amb el Consorci de residus del Valls Oriental, que comporti: Adquisici de nous vehicles, respectuosos amb el medi ambient. implantant el sistema de crrega lateral, ms rpid i econmic. Un dels grans reptes de les ciutats s separar b la brossa orgnica. Per aquest motiu proposem Posar en marxa un sistema de repartiment i recollida de contenidors orgnics a restaurants, productors, fruiteries, etc., aix com a les parades de menjar dels mercats sedentaris(dijous al centre i dissabte a Can Bassa). Impulsar de forma decidida el compostatge als horts urbans i jardins de la ciutat, a les escoles, i als grans productors. Proposem la installaci d'un compostador a cada hort de la ciutat , escoles i realitzar accions de formaci de per utilitzar-los correctament. Impulsar el paper central de les deixalleries de la ciutat (Nord i Sud), com a punts de referncia per a la recollida selectiva, potenciant la informaci sobre els serveis que sofereixen, fent tallers de reciclatge, etc. (Servei de recollida selectiva de les escombraries per a les quals no hi ha un sistema de recollida domiciliria o uns contenidors especfics al carrer (pneumtics, fluorescents, fustes, pintures vernissos i dissolvents, electrodomstics, ferralla, esprais, trastos vells, olis de cuina i cotxe, piles, restes de jardineria, runes, txtils i frigorfics amb CFC, llaunes de ferro i alumini, bateries...). Promoure diversos punts de recollida selectiva de petit format per tota la ciutat amb conveni amb comeros, grans superfcies, empreses, etc.- amb contenidors (piles, llaunes, roba, etc.) Des de Can Muntanyola, i dacord amb empreses i centres tecnolgics especialitzats- impulsar la innovaci amb laprofitament i nous usos dels residus. Potenciar la sensibilitzaci ciutadana, amb campanyes dinformaci: sobre els nivells de recollida selectiva per barris; sobre possibilitats de reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus; sobre el dest i usos dels residus.

4. CONSERVACI I MANTENIMENT DE LA VIA PBLICA Utilitzar materials ecolgics (nous materials no contaminants, reciclats, asfalt reductor del soroll, pintures ecolgiques, etc.) per al manteniment i renovaci de la via pblica. Impulsar el manteniment de les voreres, donar-los l'amplada necessria perqu sadeqin a les necessitats reals dels vianants, proporcionals a l'amplada dels carrers, en tot cas no inferior a 1.5 per cada costat. Incrementar el nombre de papereres de la ciutat, especialment aquelles que incorporen cendrers, fins a doblar-ne la quantitat actual. Senyalitzar els passos de vianants en totes les crulles de la ciutat, per tal de facilitar i prioritzar el desplaament de les persones que van a peu. Establir un protocol dactuaci rpida per arranjar els desperfectes de la via pblica que requereixin una intervenci immediata. Aquest protocol ha de d'establir sempre la garantia dels drets de la ciutadania a ser informats prviament amb suficient antelaci de les actuacions municipals. Apostar decididament per a treballar lurbanisme proper, de petit format. Tenir en compte on posem les papereres, bancs, arbrat, baixadors a les voreres, escultures, semfors, plafons informatius, entre daltres elements. Impulsar la participaci dels vens en les decisions sobre els elements de mobiliari urb., a partir de comissions venals. Pensar i dissenyar lespai pblic des de la perspectiva dels infants, de manera que es pugui aconseguir espais integradors, on es barregi la gent, i on la seguretat sigui un factor a considerar, per tal que tothom shi senti cmode. Plantejar la illuminaci de lespai pblic com un factor de seguretat. Innovar en la utilitzaci de mobiliari urb, amb components ecolgics, reciclats, antivandalisme, etc.

5. ENLLUMENAT PBLIC Proposem continuar impulsant el Pla director de millora de lenllumenat pblic sota els segents criteris: Completar la renovaci i millora de les installacions elctriques existents a la ciutat. Substituir el 100% de les bombetes de sodi per bombetes de baix consum, preferiblement per lluminries de LEDS. Incrementar del nivell de lluminositat, especialment a les zones amb deficient illuminaci. Controlar les hores en qu els fanals estan encesos a travs de sistemes informatitzats, que permetin la visualitzaci al moment per part dels ciutadans de la lluminositat, potencia, consum, de la ciutat. Baixar la intensitat dels fanals a les nits quan al carrer hi ha menys intensitat de gent. Cercar mtodes per illuminar els espais que sutilitzen per passejar i crrer al voltant del riu, sense provocar contaminaci lumnica. Promoure lestalvi energtic, aplicant estratgies destalvi denergia: en edificis i installacions municipals; en comunitats de vens i particulars; en empreses de la ciutat. Increment de les mesures de seguretat i protecci. Reducci de la contaminaci lumnica, per tal daugmentar la foscor del cel. Visualitzar el mapa de contaminaci lumnica de la conurbaci, i aplicar mesures concretes per a la seva reducci. Criteris de publicitat en la contractaci.

6. GESTI DE LAIGUAFer per tal de prendre decisions futures de cara a la redacci del plec de clusules del nou contracte, que s'haur de licitar en la legislatura 2019-2023: Continuar amb el Pla director de millora de la xarxa daigua pblica, incloent una diagnosi acurada, i contemplant tant la renovaci de la xarxa bsicament, la renovaci de les histriques canonades de fibrociment per materials ms adequats, per evitar que provoquin avaries-.com el seu manteniment. Estudi daprofitament de les aiges del subsl, que contempli el provement, el sanejament, el control de captacions illegals, etc. Garantir el control de la qualitat sanitria de les aiges des del Laboratori Municipal de Salut Pblica, adscrit al Servei de Salut Pblica i Consum, i que realitza controls de salut ambiental (amb l'anlisi d'aiges de piscina i aiges fretiques) i de la qualitat ambiental (amb el control analtic del riu Congost i de l'aiguamoll de Can Cabanyes), entre daltres. Elaborar un Pla municipal d'usos de l'aigua per aplicar estratgies destalvi daigua, que inclouria mesures com: la reutilitzaci d'aiges depurades o de menor qualitat per als usos que ho permeten: sistemes daprofitament daigua per al rec de la ciutat, neteja de vials, etc. Pla de recuperaci de les fonts de la ciutat, de manera que estiguin a disposici del ciutad al mateix temps que seviti la despesa innecessria daigua. Controlar la quantitat de l'aigua, tant potable de les fonts naturals com la de els piscines pbliques Fomentar la installaci i l's d'aparells reductors del consum d'aigua entre la ciutadania(filtres d'aireig d'aiges, cisternes de doble crrega, etc.) Revisar lordenana municipal per a l'estalvi d'aigua (2007), amb especial mfasi en el foment d'actituds destalvi. Mesures preventives per al manteniment de la qualitat dels recursos hdrics locals. Fomentar la separaci de xarxes d'aiges grises i negres en els nous habitatges, aix com la doble xarxa de pluvials en les noves promocions urbanstiques. Promoure estudis de tarificaci perqu el consum sigui ms racional (trams adaptats a les necessitats del municipi o eliminar quotes de consum mnim). Estudiar la possibilitat de la municipalitzaci del servei d'abastament.

7. GESTI DEL CLAVEGUERAM Redactar el nou Pla Director del Clavegueram, per continuar amb la gesti avanada del sanejament urb, que contempli mesures com: Modernitzaci de la gesti del clavegueram amb el manteniment daplicaci informtica de gesti del clavegueram i de la cartografia, a travs del GIS. Separaci de les aiges residuals de les procedents de pluja. Control de la xarxa per cmera CTTV. Simulaci matemtica del comportament de la xarxa, per tal de preveure la resposta de la xarxa a pluges de diferents perodes de retorn o a situacions estranyes. Neteges de la xarxa (embornals, pous sorrers, collectors). Obres de manteniment de la xarxa. Substituir totes les canonades del clavegueram per canonades de fossa, aix com tots els elements del subsl que son obsolets. Prioritzar els recursos disponibles al manteniment de les infraestructures existents en comptes de fer noves estructures. Seguir poltiques destalvi a travs de la posada en marxa de noves tecnologies al servei de tots aquests aspectes.

8. SERVEIS DE TELECOMUNICACI Xarxa de cablejat en banda ampla a tota la ciutat, preveient la seva substituci / renovaci quan sigui obsolet. Incorporaci i extensi de la xarxa de connexi a Internet sense fils al major nombre de punts de la ciutat, especialment a Palou. Creaci dun Nus telemtic a la ciutat. Facilitar laccs a Internet per a tots els ciutadans. Impulsar el Pla dinformatitzaci dels serveis municipals, que contempli qestions com: Installaci de pantalles dinformaci al ciutad en diferents punts de la ciutat: agendes, horari de transport pblic, telfons dinters, etc. Control dels elements dinfrastructura urbana, amb sistemes telemtics: control del trnsit, i gesti dinmica del transport; control dels semfors; control semafric per a les urgncies; control de lenllumenat; control del transport de mercaderies perilloses que circulen per la ciutat; control dels fluxos de la ciutat: aigua, clavegueram i energia. Implementaci de les diferents capes dinformaci del Sistema dinformaci Geogrfica (GIS), per donar servei a tota la ciutadania. Programa dinformatitzaci dels edificis pblics: escoles, centres cvics, etc. Pla de millora de la informaci proporcionada per lAjuntament, mitjanant les noves tecnologies. Promoure la participaci ciutadana a partir de la implantaci de les TIC. Pla dInformatitzaci de la ciutat, ms enll de lmbit municipal, que contempli la definici dobjectius dactuaci per tal daconseguir la utilitzaci deines i sistemes informtics en diferents sectors de la ciutat: escoles, comeros, habitatges, etc. Participar en programes de fons europeus per a la informatitzaci de la ciutat.

9. SERVEIS GENERALS Aprofitant qualsevol obra que es faci a la ciutat, cal fer una revisi estricta de l'estat de les conduccions dels diferents subministraments i els punts per on estan installades per acabar amb les fuites i avaries que afecten el subministrament normal dels ciutadans i suposen un cost extraordinari a l'administraci, s a dir, al conjunt dels vens de la ciutat. Continuar amb el soterrament de les lnies elctriques de mitja i alta tensi aix com de les lnies telefniques. Edici del Mapa del subsl de la ciutat, via sistema GIS, amb la informaci de les canalitzacions subterrnies daigua, gas, electricitat, telfon, clavegueram, cable, etc. Aquesta informaci hauria de ser accessible a professionals. Establir franges de protecci en els traats de vies de ferrocarrils, carreteres i autopistes i en conduccions d'alta tensi elctrica. Pla de creaci i millora de serveis sanitaris a la ciutat (en llocs com terminals de bus, tren i en zones de gran afluncia). Continuar amb el desenvolupament del Pla dAcci per a lEnergia Sostenible (PAES), que contempla mesures destalvi energtic per a les installacions municipals. Implantar sistemes i installacions denergia solar en equipaments municipals. Maximitzaci de la energia solar trmica i, si s possible, introducci de sistemes de cogeneraci.

10. CEMENTIRIAmb la construcci del tanatori i lampliaci del cementiri, a la ciutat sha anat normalitzant el concepte de la mort. Encara, per, conv avanar en facilitar a tothom la prctica dels enterraments, ja que encara hi ha dificultats bsicament de tipus econmic i cultural- que cal anar resolent. Especial dedicaci i respecte a altres cultures en el tanatori. Preparaci del cementiri de la ciutat per a enterraments per a persones daltres religions. Realitzar una bases de dades informatitzada, per poder consultar in situ la ubicaci de les persones enterrades al cementiri. Construcci de columbaris. Construcci dun cementiri per a animals. Millorar laccessibilitat de la zona antiga del cementiri. Actualitzar el Reglament regulador del servei pblic del cementiri municipal (2006) per adaptar-ho a les necessitats actuals. Estudiar mesures per a reduir els costos denterrament i incineraci. Promoure visites comentades al cementiri, explicant-ne la histria.

11. PLACES, PARCS i JARDINSDes dERC-Acci Granollers, entenem els espais verds, com espais per gaudir, i especialment de relaci i convivncia entre la ciutadania. Per aquest motiu s important recuperar els carrers i les places de la nostra ciutat per tal que siguin un lloc agradable i segur per a les persones. Fer-ne d'ells uns espais de trobada i per estar-hi, on mares i pares no hagin de patir per la seguretat dels seus fills. Tamb volem que les zones verdes siguin netes, dignes i obertes per les persones, i que la gent se les facin seves. Per a aix, ens proposem els segents Objectius: Millorar els estndards actuals i la qualitat de zones verdes i espais lliures. Assegurar el correcte manteniment del mobiliari urb de places i parcs. Definir de forma participada els nous espais que es projectin de forma que siguin tils i segurs per a les persones que prioritriament en frueixen (infants, joves i gent gran). Fer de les places i els parcs espais per a la cultura (escultures, objectes dart, escenaris, prgoles, amfiteatres, etc...) i per lesport. Dignificar les entrades de Granollers, amb aportacions de verd pblic i escultura urbana.I per aix fem les segents propostes d'actuaci:

Creaci de nous parcs i manteniment adequat del existents Planificar de forma global els espais verds de la ciutat, generant zones verdes netes, dignes i obertes, acabant amb el tancament dels parcs. Impuls del Pla director dinversi i manteniment dels parcs de la ciutat, per tal dassegurar el correcte manteniment dels parcs existents actualment a Granollers. Desenvolupar el Parc de Pins al nord de la serra de Llevant, al voltant de la Torre Pins, i enllaant amb un pont continuaci del carrer Salvador Llobet- amb el Parc de la Font Verda. Treballar per connectar el conjunt de parcs a la llera esquerra del Congost, enllaant el Parc Firal, el Parc del Congost, el Parc de Ponent amb una passera sobre el llac artificial- i el Parc del Lledoner. Fer del Parc Torras Vill el Central Parc de Granollers, unint-lo amb la Plaa Barang (veure el Programa dUrbanisme). Per a aix, proposem: Redissenyar el Parc Torras Vill de forma participada. Generar nous itineraris interns. Obrir el parc, en especial en relaci a lentrada pel carrer Girona, on es reduiria el pas de vehicles a dos carrils, amb prioritat invertida. Trobar nous usos per la part est del Parc. Convertir la plaa de les grades en un teatre grec ciutad. Installaci de lavabos pblics. Donar un major impuls a la participaci dels usuaris en la definici i planificaci dels espais pblics, fent-los participar en propostes molt concretes. A travs del programa Millorem els parcs de Granollers, ERC-Acci Granollers proposa impulsar la recuperaci dels parcs de la ciutat, tant els existents actualment (Parc de Congost, Parc de Ponent, el Parc del Lledoner...) com els nous parcs i espais verds previstos (el Parc de Pins, etc.), a partir de la participaci ciutadana en el redisseny daquests espais. Per dur-ho a terme, des dERC-Acci Granollers plantegem la creaci, en cada cas, duna comissi ciutadana encarregada de redissenyar i millorar els parcs de manera que tothom en pugui gaudir. La comissi estaria formada pels mateixos usuaris, assessorats per un equip tcnic. Aix, les famlies, pares i nens, joves, gent gran, esportistes i mestres, seran els que decidiran, en una experincia intergeneracional, com han de ser els nostres parcs. Aquesta proposta ser possible grcies a la collaboraci de tothom, per tal daconseguir que loci, lesport, el joc i lesbarjo siguin els protagonistes daquests espais pblics. Desenvolupar el Pla despais verds, per tal de continuar permeabilitzant lespai entre els eixos Roger de Flor i la lnia del ferrocarril de Frana, creant petits espais verds i places, a partir de la gesti urbanstica de promocions immobiliries. Per la ciutat no noms ha de disposar de grans parcs, si no que tamb s imprescindible continuar esponjant el continu urb ms densificat amb la creaci de petites places i racons que vagin concretant zones verdes dins la ciutat. Seguir impulsant la creaci circuits esportius urbans als diferents espais de la ciutat, a partir dels parcs i els petits espais verds, per a propiciar la prctica de lesport a prop de casa. Transformar el passeig fluvial en una via cvica.

Espais verds i arbratGranollers s una ciutat amb un volum important darbres, i una gran varietat despcies. Sovint, per es t la sensaci que la consideraci de larbrat s ms com un element de mobiliari urb, que no pas un sser natural, que mereix sser protegit i valorat. Els arbres, a ms de ser elements ornamentals, suposen una manera de refrescar la ciutat a lestiu, aconsegueixen mitigar el soroll, sn un excellent camp de joc per als infants, i ajuden a la oxigenaci de la ciutat, un valor ben rellevant tenint present que som una de les ciutats ms contaminades de Catalunya.Per tot aix, des dERC Acci Granollers fem les segents propostes dactuaci: Desenvolupar el Pla de gesti de larbrat i verd de la ciutat, que contempli mesures com: Augmentar el rtio darbres / habitant. Prioritzar la prevenci i tractament de plagues i malalties, per evitar la tala. Estalvi energtic en els sistemes de reg gota a gota. Reaprofitament dels residus vegetals generats. Impulsar el programa de plantada darbres a la ciutat, des de les escoles. Programa Calendari Verd de Primavera per fomentar que els granollerins i les granollerines tinguin cura de plantes i flors en balcons, patis i jardins particulars. Redacci del Pla de protecci dels espais verds periurbans, creant una xarxa despais ldics periurbans (Sant Bartomeu, Palou, serralades, etc.)Aix mateix, cal tenir present altres plans directament lligats amb les zones verdes de la ciutat: Continuar el treball realitzat les darreres legislatures dins del Pla per a la recuperaci del riu Congost i dels seus afluents (Riera Carbonell), recuperant el riu i el seu paisatge com a espai urb. Pla dampliaci dels itineraris urbans arbrats, de forma que sampli progressivament larbrat de la ciutat, en funci ditineraris estndard. Creaci de lEscola de Jardineria, aprofitant lexperincia de la Unitat de Jardineria de lUOS, a lEscola Valls, i aprofitant el parc del Puig de les Tres Forques per a la realitzaci de prctiques. Una mesura que ha de servir per a lluitar contra l'atur i formar aturats de llarga durada. Creaci duna Aula de Jardineria als centres cvics de la ciutat, per potenciar la formaci i sensibilitzaci envers la jardineria. Impulsar rutes per donar a conixer els arbres, jardins, zones verdes, ... tant a dins la ciutat com pels seu entorn natural.

Espais per als infants i joves seguir desenvolupant el Pla dinversi i manteniment dels jocs infantils, que permetin el ple desenvolupament dels infants, al mateix temps que garanteixin la seva seguretat. Aquest Pla ha dassegurar que a cada barri hi hagi espais suficients per als infants, i ha de contemplar: Definici de les necessitats i disseny dels parcs infantils de forma participada amb vens i entitats, escoles, ... del barri. Ampliaci del nombre de jocs infantils en tots els parcs i jardins i creaci de parcs infantils en els espais de nova urbanitzaci. Revisi i manteniment permanent dels parcs existents, i dels jocs. Especialitzaci dels espais infantils per edats. Delimitaci i protecci dels parcs infantils, a fi i efecte que no es comparteixi el mateix espai amb animals de companyia (gossos, gats, etc.). Millorar la qualitat dels espais de joc: collocaci de terres de protecci i reducci de limpacte en cas de caigudes. Dedicar espais de joc a temtiques de la ciutat (patufet, medieval, el mercat, esports, aigua, ...) Estudiar la implantaci dun circuit de trens familiar en alguns dels espais a generar al voltant de la via del tren. Continuar i ampliar el programa dobertura dels patis descoles i els pavellons esportius per a ser utilitzats pels infants. Situar elements de joc esportiu com ara pistes dskating, cistelles de bsquet, porteries dhandbol, taules de ping-pong, en determinats espais o places de la ciutat sempre siguin compatibles amb les altres activitats. Actualment aquestes activitats es fan igualment en llocs no pensats expressament per aquest s provocant molsties als vens i altres usuaris. Impuls del Pla dinversi i manteniment del mobiliari urb, que ha danar acompanyat de campanyes per fomentar la cultura del civisme a la ciutat. Impulsar la creaci de zones de pcnic a la nostra ciutat. Promoure la delimitaci despais oberts per a animals domstics, amb la senyalitzaci adequada, garantint la tinena responsable danimals. (Al mateix temps que saugmenten les inspeccions i control danimals sobre els animals sense control i saugmenten les sancions als propietaris irresponsables).