unitat didàctica interdisciplinària · 2019-10-05 · la present unitat didàctica, som...

Sompublicitat

Unitatdidàcticainterdisciplinària

VSF JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA GLOBAL

Som una associació formada per persones que creim en la necessitat de canviar el sistemaagroalimentari actual que oprimeix i expulsa a les comunitats rurals i destrueix el medi ambient.

Aquest canvi passa per la consecució d’un model de desenvolupament rural just a favor de laSobirania Alimentària com a proposta que dignifiqui la vida pagesa i garanteixi la sostenibilitat

ambiental, social i cultural sobre el Dret a l’Alimentació per a tota la població mundial.

Web: www.vsf.org.es

Facebook: http://www.facebook.com/VSFJusticiaAlimentariaGlobal

Twitter: @VSFJusticiaAG

Con la financiación de:

3

Unitat didàctica interdisciplinària: Som publicitat.

1. Introducció“Si som el que mengem, som publicitat?”

Aquesta reflexió és la indicada per obrir la porta al món de la publicitat dins la indústria ali-mentària i la que ha motivat la creació d’aquest recurs pedagògic a la vegada que li ha donat nom. El projecte “Alimentacció” és una iniciativa socioeducativa impulsada per VSF Justícia Alimen-tària Global. És un projecte de sensibilització, educació i suport a la comunitat educativa d’en-senyament. Aquesta unitat està dirigida als professionals que treballen a l’educació secundària obligatòria (ESO). Alimentacció, està destinat a generar una consciència crítica i a promoure l’acció davant les conseqüències socials, econòmiques i ambientals que genera el nostre mo-del alimentari. Així doncs, aquesta iniciativa promou un model alternatiu, basat en els principis de la sobirania alimentària i amb perspectiva de gènere apostant per un món rural viu.

La present unitat didàctica, Som publicitat, es troba dins la iniciativa d’Alimentacció. En aquest cas, però, la temàtica que tractarem està més centrada en la publicitat dins la indústria alimen-tària, en el tipus d’alimentació que fomenta, de quina manera ens afecta als consumidors, el perill de la publicitat en horaris infantils, les estratègies de venda i màrqueting lícites o il·licites i, la influència i la participació dels Lobbies internacionals i nacionals en les polítiques educati-ves d’arreu del món i de casa nostra. En definitiva, ens endinsarem en un món desconegut per l’alumnat de secundària que els farà descobrir les dues cares de la publicitat.

Aquesta unitat didàctica pretén ser un recurs dirigit al professorat d’educació secundària amb l’objectiu de fomentar entre l’alumnat: el coneixement, la presa de consciència sobre el tipus de publicitat que rep i la que hauria de rebre, el tipus d’alimentació més favorable per a un ma-teix i el tipus de producció alimentària més favorable per al planeta terra, així com el desenvo-lupament del pensament crític i la perspectiva de futur. Aquests dos últims, són vertebradors d’un dels objectius principals del programa d’Alimentacció i les eines necessàries per convertir l’educació en una eina transformadora per a la ciutadania global. Així doncs, són indispen-sables per poder tenir una visió més crítica del sistema en general i per provocar reaccions i saber resoldre problemes. En definitiva, es pretén que un cop finalitzat el projecte es generi un canvi d’hàbits més responsable en el consum i en l’alimentació.

Unitat didàctica interdisciplinària:Som publicitat.

4


La unitat està estructurada en tres blocs:

1. La publicitat2. La publicitat il·lícita i la indústria alimentària3. La indústria alimentària, poder i salut: qui fa les lleis? qui pren les decisions?

A mesura que s’avança en la unitat, també es va aprofundint en el món de la publicitat.

La guia consta de dues parts. La primera exposa els principals elements de la unitat didàctica: es presenten els continguts que formen els tres blocs didàctics, els objectius generals i els es-pecífics de cada bloc. S’indiquen les competències que es treballaran o es veuran promogudes per aquesta unitat didàctica. A continuació, s’indiquen alguns aspectes de treball metodològic, l’avaluació i finalment, una taula resum que relaciona tota la informació i la sintetitza. La sego-na part conté les activitats d’aprenentatge dividides en blocs.

Aquest recurs didàctic està concebut com un material interdisciplinari, que pot ser treballat des de diferents àrees d’aprenentatge, tot i que convé subratllar que la majoria dels seus con-tinguts estan més relacionats amb les àrees curriculars de Ciències socials i Tecnologies de la Informació i la Comunicació, així com Llengua catalana.

2. ObjectiusAquest programa està dissenyat al voltant d’un objectiu general i 3 d’específics, que vertebren els 3 blocs didàctics que el formen.

Objectiu General Generar consciència crítica sobre l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum, conèixer l’ús enganyós que en fa la indústria alimentaria, i promoure un canvi d’hàbits en la compra d’aliments de les persones consumidores.

Objectius específics: 1. Conèixer el significat i les estratègies pròpies de la publicitat i el concepte de publicitat enganyosa.

La publicitat és un concepte divers, no té una sola definició consensuada, sinó que cada or-ganisme la defineix segons els seus interessos, així com els països d’arreu del món la regulen segons els seus interessos socials, polítics i comercials. És primordial oferir una base de conei-xements amb la que es pugui treballar els següents objectius, i també que ubiqui els alumnes a nivell conceptual.

5


Es defineix la publicitat enganyosa com: «tota publicitat que, de una manera qualsevol, inclo-sa la seva presentació, indueix a error a les persones a les quals es dirigeix o afecta i que, de-gut al seu caràcter enganyós, pot afectar el seu comportament econòmic o que, per aquestes raons, perjudica o és capaç de perjudicar a un competidor”.

Veiem, per tant, que la publicitat enganyosa és un tipus de publicitat il·lícita, és a dir, que no s’ajusta a la llei i per tant és denunciable.

Així com és important conèixer la publicitat i les seves estratègies, saber en que consisteix la publicitat enganyosa i en quins contextos podem trobar-la ens ajudarà a formar opinions críti-ques de cara al nostre consum alimentari i a mostrar-nos menys suggestionats a la influència d’aquest tipus de publicitat.

2. Entendre les estratègies de la indústria alimentària (especialment les publicitàries) per augmentar les vendes dels seus productes. S’ha de tenir ben clar des d’un principi que la visió que té l’Agroindústria de l’alimentació, un negoci, és ben diferent de la que té la sobirania alimentària, que concep l’alimentació com un dret humà. Conèixer i comprendre la dependència generada entre la indústria de la publicitat i la indústria alimentària (representada en majoria pràcticament absoluta per un model agroin-dustrial) aporta més informació i ajuda a generar un impacte de consciència que contribuirà a formar un sentit crític ben fonamentat vers al consum alimentari, així com a fer visibles les il·legalitats comeses, la complicitat dels governs davant els Lobbies que promouen polítiques a favor de la indústria i un model d’economia dirigit a l’obtenció de beneficis per part de les empreses en comptes d’un model dirigit al benestar i salut humanes.

La indústria alimentària, i en especial la sucrera, utilitzen diverses pràctiques i eines per acon-seguir principalment tres coses: -Obtenir aval científic i de les administracions públiques per als seus discursos, propostes i productes.-Bloquejar les propostes que incideixen en les causes reals de la mala alimentació i substi-tuir-les per altres que actuïn com a pantalles protectores, semblen reals fins que t’hi acostes.-Unir la seva imatge a la salut, és a dir, emetre missatges que desenvolupin la idea que són agents molt implicats en promoure alimentació sana i que formen part de la lluita activa con-tra la mala alimentació.

Per aconseguir fer-nos creure les anteriors afirmacions utilitzen i despleguen totes les seves armes i estratègies creant un entramat de fundacions, escoles, laboratoris, etc. que serveixen segons les seves preferències.

Per poder reaccionar i obrir els ulls, cal descobrir de primera mà quines són aquestes tècni-ques i quins còmplices hi ha involucrats en aquesta representació.

6


3. Fomentar un canvi d’hàbits cap a un consum més informat i responsable.

Constantment ens trobem bombardejats d’anuncis, en tot tipus de format i a totes hores: Quan caminem pel carrer, quan escoltem música, quan estem al gimnàs o a la feina, quan estem en algun centre comercial, a l’autobús, al metro…Aquests anuncis ens condueixen cap a una ma-nera de consumir que no sempre pot ser la més saludable i recomanable per a nosaltres. Per això, aquesta unitat didàctica és tan important. Obrir els ulls, avaluar el que sabem i veiem de la publicitat, construir nous judicis de valor i adquirir nous aprenentatges amb la finalitat de poder tenir la capacitat d’escollir quin tipus de consum volem fer. En definitiva, prendre deci-sions fonamentades, essent responsables amb el propi cos humà, els impactes socials, amb la cadena productiva d’aquell producte i la gent associada a aquesta feina i amb el planeta terra.

A la taula següent, podeu observar els objectius generals i com es diversifiquen en objectius específics per a cada bloc:

BLOC DIDÀCTIC OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS D’APRENENTATGE1. La publicitat. Conèixer el significat

i les estratègies pròpiesde la publicitati conèixer el conceptede publicitat enganyosa.

• Conèixer el concepte de publicitat, publicitat il·lícita i enganyosa.

• Reconèixer les estratègies pròpies de la publicitat.

• Distingir els diferents tipus de mitjans publicitaris.

• Identificar els diferents estereotips (socials, de gènere, de consum, etc.) que promou la publicitat.

2. Alimentació: dret humà o negoci: les estratègies de la indústria alimentària.

Entendre les estratègiesde la indústria alimentària (especialment les publici-tàries) per augmentar les vendes dels seus productes.

• Comprendre l’etiquetatge dels productes alimentaris de consum.

• Conèixer els reclams que fa servir la indústria per aconseguir atraure al consumidor cap als seus productes.

3. Despertant sospites i buscant alterna-

tives per consumir millor: la informació necessària i la que rebem abans

de comprar.

Fomentar un canvi d’hàbits cap a un consum mésinformat i responsable.

• Comprendre el terme Consumidor Mig normalment informat

i raonablement atent.

• Comprendre la influència i les relacions entre la indústria alimentària i les persones i institucions científiques i les que fan les lleis

• Aprendre a diferenciar entre “fet” i “opinió”

• Desenvolupar una actitud de “sospita” i “rigor” en la recerca de la veritat, davant

d’articles i opinions suposadament científiques sobre l’alimentació i la salut.

Taula 1. Blocs didàctics i objectius

7


3. Competències bàsiquesLa RAE defineix les competències com “les habilitats o aptituds idònies per a fer alguna cosa o intervenir en un aspecte determinat”. És a dir, són la combinació de destreses, coneixements, habilitats i actituds adaptades al context que proporcionen la capacitat de saber fer d’una ma-nera correcta dins la societat. Aquesta guia didàctica treballarà múltiples competències, de di-ferents àmbits, algunes de forma més intensa, les ja existents es podran seguir desenvolupant.

A continuació, podeu consultar el llistat de competències que es veuran enfortides amb les activitats que aquesta guia proposa:

3.1 Competència en comunicació lingüística: • Estar disposat al diàleg crític i constructiu.• Produir textos orals i escrits que permetin comunicar de forma clara i ordenada idees,

sentiments, experiències i opinions referents a la seva realitat més propera.• Diferenciar fets d’opinions i interpretar missatges no explícits en un text determinat

sobre les temàtiques treballades.• Adquirir habilitats de comprensió sobre els diferents usos socials i comercials de la

llengua, de cara a evitar estereotips lingüístics

3.2 Competència bàsica en ciència i tecnologia:• Prendre decisions basades en proves i arguments.• Respectar les dades i la seva veracitat.• Analitzar gràfics i representacions matemàtiques.

3.3 Competència digital:• Buscar, localitzar i organitzar informació relacionada amb les temàtiques treballades

utilitzant les tecnologies de la informació.• Gestionar diferents llenguatges (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) per tre-

ballar sobre els continguts tractats.• Utilitzar recursos tecnològics per a la comunicació i resolució de problemes.

3.4 Competència d’Aprendre a aprendre:• Tenir coneixement sobre el que un sap i sobre el que un desconeix.• Motivar-se per aprendre.• Familiaritzar-se amb dinàmiques d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu orientades

a construir, de manera conjunta idees i solucions.• Buscar explicacions racionals per comprendre els fets extraient conclusions de la in-

formació que s’analitza.• Contrastar les idees i opinions personals escoltant les de la resta de companys, a tra-

vés d’activitats orals i discussions a classe.

8


3.5 Competència social i ciutadana• Comprendre conceptes d’igualtat, no discriminació entre homes i dones, diferents

grups ètnics o culturals.• Adquirir sentit crític a través del coneixement de realitats i fenòmens socials referents

a les temàtiques tractades (interessos econòmics de la indústria alimentària, la salut, el gènere, la publicitat…)

• Manifestar solidaritat, interès, coherència i voluntat en resoldre problemes. Tenir interès en el desenvolupament socioeconòmic i per la seva contribució a un ma-

jor benestar social.• Desenvolupar un pensament crític que ajudi a analitzar, construir i revalorar la infor-

mació de la que disposem.• Tenir perspectiva de futur, essent conscient que com més sostenibles siguin les ac-

cions que es prenguin, ens assegurem un futur millor, per al propi individu i per a la resta de població que conviu al món.

3.6 Competència cultural i artística• Valorar la llibertat d’expressió.• Conèixer i valorar manifestacions culturals vinculades amb les temàtiques tractades.

3.7 Competència d’autonomia personal• Assumir responsabilitats i prendre decisions en els processos de resolució de les acti-

vitats proposades. • Desenvolupar consciència ètica sobre les motivacions i les conseqüències dels propis

actes.• Fixar-se fites concretes (individuals i col·lectives) per a la realització de les activitats.• Valorar oportunitats de millora en el seu comportament quotidià (envers al grup clas-

se, la societat, el consum, l’alimentació, l’institut, ets) i dur-les a la pràctica

4. ContingutsEls continguts d’aquesta unitat didàctica estan repartits en 3 blocs clau:

1. La publicitata. Concepte de la publicitat.b. Estadístiques publicitàries.c. Estratègies i mitjans publicitaris.d. Estereotips que fomenta la publicitat.

9


2. La publicitat il·lícita i la indústria alimentàriaa. Concepte de publicitat il·lícita.b. L’Etiquetatge dels alimentsc. Enganys basats en reclams “saludables”, “funcionals”, “nutricionals”, “naturals”, “casolans”.

3. La indústria alimentària, poder i salut: qui fa les lleis? qui pren les decisions? a. Visions de la indústria alimentària sobre l’alimentació. b. Relació de la Indústria alimentària amb les administracions públiques. c. Relació de la Indústria alimentària amb els mitjans de comunicació. d. La Indústria alimentària i la ciència.

5. ActitutsAixí com es treballaran un seguit de competències, també es motivaran les actituds següents: • Coresponsabilitat i solidaritat amb el món i el planeta. • Conscienciació sobre la interrelació existent entre hàbits de consum i problemàtiques actuals, de salut, mediambientals, econòmiques i socials. • Consciència crítica sobre el món de la publicitat. • Hàbits de vida saludables, sobretot els relacionats amb l’alimentació. • Desenvolupar un sentit de la responsabilitat a l’hora de consumir.

6. MetodologiaEn aquesta unitat didàctica l’alumne és el protagonista, essent les activitats dissenyades per a promoure una actitud activa i responsable. És un projecte que convida a implicar-s’hi. Les activitats estan dissenyades per promoure un aprenentatge constructiu i situat:

-Constructiu perquè els estudiants seran els qui construeixin els seus propis coneixements, segons les seves interpretacions, percepcions, experiències, dels coneixements previs i poste-riorment dels nous coneixements dels que disposarà.

-Situat perquè el context que rodeja l’alumnat li oferirà oportunitats reals d’aplicar allò que ha aprés: en anar a comprar, en passejar pel carrer o entrar al metro, en llegir revistes, diaris, veu-re noticiaris o simplement veure la televisió (publicitat explícita com subliminal) entre d’altres.

Moltes de les activitats presents que trobareu estan basades en l’aprenentatge que presenta un problema o situació concreta que hem de resoldre. El projecte inclou tasques de cerca d’in-formació, de lectura d’articles, anàlisi de diagrames i gràfics, de síntesi, de redacció d’escrits,

10


d’elaboració de materials gràfics, presentacions orals i debats a l’aula, l’estudi de casos i les representacions de jocs de rol. Aquest aprenentatge està centrat en l’estudiant, és integrador, col·laborador i reiteratiu.

El treball en grup és una metodologia molt recorreguda, ja que desenvolupa la capacitat de repartiment de tasques, l’adquisició d’un rol responsable i l’autonomia, tant individual com grupal i un aprenentatge sociocultural al compartir els coneixements i la resolució de les acti-vitats amb la resta del grup.

Per últim, cal destacar que les activitats estan específicament dissenyades per a promoure un aprenentatge inductiu, d’específic a general. Recomanem que les activitats es segueixin en l’ordre en què estan formulades, ja que així l’experiència serà més enriquidora i completa tant per a docents com per a alumnes.

7. AvaluacióLa introducció de la unitat didàctica que es proposa en la programació curricular del centre, permet utilitzar els mecanismes d’avaluació ja previstos que possibiliten valorar fins a quin punt els i les alumnes han adquirit els coneixements i les competències –generals i específi-ques- desitjades.

L’avaluació d’aquestes activitats es veurà integrada en la metodologia d’avaluació global que s’aplica al conjunt d’àrees curriculars. Un element essencial per a aquesta avaluació és l’obser-vació que realitza el professorat durant la realització de les activitats, combinat amb alguns exercicis que permetran obtenir informació sobre el grau d’adquisició de coneixements i des-treses per part de l’alumnat.

Els criteris d’avaluació són els següents: • Valorar com es realitzen les activitats grupals i comunicatives. • Observar l’actitud de diàleg i escolta. • Avaluar si expressen les seves opinions de manera adequada i respectant les opinions dels altres. • Assimilació dels conceptes relacionats amb la temàtica. • Valorar la capacitat d’observació, capacitat per a analitzar, contrastar i classificar les informacions facilitades. • Avaluar si l’alumnat és capaç d’establir relacions entre els hàbits alimentaris, estratègies publicitàries, model de consum i conseqüències socials i ambientals. • Observar si l’alumnat participa activament en les tasques col·lectives, respecta les idees dels altres, col·labora en la planificació i organització de les tasques comunes, cerca solucions i assumeix responsabilitats.

11


Les activitats d’avaluació suggerides en aquesta unitat didàctica plantegen diferents vies: l’ob-servació quotidiana, l’estimació objectiva per part del professorat, l’autoavaluació i l’avaluació en grup, col·lectiva, per part de l’alumnat.

Al final del programa, trobareu un exemple de rúbrica avaluativa per a avaluar l’alumnat i tam-bé suggerim una rúbrica d’autoavaluació (que pot ser la mateixa, però simplificada amb els quatre objectius didàctics fonamentals) que utilitzarem al principi del procés per a socialitzar i acordar els resultats d’aprenentatge (fer-los més conscients del que s’espera d’ells).

8. Taula final de relacions (En un document adjunt)

12


Bloc I: La publicitatLa publicitat és un element que trobem en la nostra vida diària, ja sigui escoltant la ràdio anant cap a treballar o a l’escola, o fullejant el diari del dia prenent un cafè, però què és exactament la publicitat? on podem trobar-la? La publicitat és un terme amb múltiples definicions, així com amb diferents normatives segons el territori, la cultura, la política, etc. Amb aquesta ac-tivitat, podrem descobrir millor què en sabem sobre la publicitat i allò que hauríem de saber per poder comprendre millor què és el que capten els nostres estímuls al ser subjectes de la publicitat.

DURADA LLOC METODOLOGIADE TREBALL

RECURSOS ES POT ADAPTAR A:

60 minuts Aula Treball individual, en grups

i finalment,conjunt amb

la classe

Fulls de paperDIN A4 o del quadern

de feina propi.Un per alumne.

Blu-tack (Adhesiu)

5/6 cartolinesDIN A5 de colors,

si és possible.

Retolador o bolígraf.

Tutoria

Biologia

Ciències Socials

Aquesta primera activitat té com a objectiu conèixer el concepte de publicitat.

La sessió començarà mostrant-los un seguit d’imatges en un power point (en annex) de mo-ments del dia en que ens trobem davant de “publicitat” i els hi preguntarem quines creuen que són publicitat convencional, quines no i el perquè.Després d’haver debatut en grup les diferents imatges, disposaran de 5-8 minuts per escriure en un full, del seu quadern mateix, la definició que creguin més encertada, de publicitat con-vencional i de no convencional. I argumentar el perquè.

-A continuació, i quan tothom confirmi que ha escrit la seva definició, distribuirem el grup clas-se en petits grups, de 4 persones. Aleshores, hauran de posar en comú les seves definicions i construir-ne una. Aquesta nova definició l’escriuran en una de les cartolines de color DIN A5. Disposaran de 15 minuts per a decidir com volen definir el terme, i un cop anotat, ho engan-xaran a la pissarra o en alguna paret visible per a tots els alumnes.

-Es llegiran les definicions dels diferents grups en veu alta. Es ressaltaran els aspectes princi-pals de cada una.

ACTIVITAT 1: PUBLICITAT ÉS...

13


AdaptacionsPer adaptar-la a una activitat curricular per a qualsevol llengua, caldria canviar l’idioma de realització de l’activitat, ja sigui català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, xinès, etc. i adaptant el vocabulari al nivell de comprensió dels alumnes.

Els exercicis alternatius que es proposen comprenen la realització d’una redacció o la exposició oral davant els companys, en l’idioma que pertoqui, de les idees principals de la publicitat.

A continuació, el docent llegirà diverses definicions de publicitat de diferents organismes i ins-titucions, que es presenten a continuació, i repartirà una copia de les definicions a cada grup, fet anteriorment:

OMS: “La presentació pública i la promoció d’idees, béns o serveis, pagada per un patrocina-dor que pretén dirigir l’atenció dels consumidors cap a un producte a través d’una varietat de medis comunicatius”

Diccionari espanyol: “La divulgació de noticies o anuncis de caràcter comercial per a atraure a possibles compradors, espectadors, usuaris, etc.”

IEC: “Conjunt de mitjans, tècniques i activitats que tenen com a objectiu informar y persuadir ala gent per a que compri certs productes, creant determinades opinions, etc.”

O’Guinn, Allen Y Semenik, al llibre Publicidad: La publicitat és un esforç pagat, transmès pels mitjans massius d’informació amb l’objectiu de persuadir.

Articulo 2º Ley General de Publicidad (ley 34/1988, de 11 de novembre): “La publicitat és tota forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica, pública o privada, en l’exercici d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, amb la finalitat de pro-moure de forma directa o indirecta la contractació de béns mobles i immobles, serveis, drets i obligacions.”

Mirant totes les definicions dels grups, i les que ha llegit el o la professora, hauran de debatre per construir una definició conjunta. El resultat, s’escriurà en unes cartolines petites que es penjaran a l’aula, on hi haurà les definicions de cada grup i la consensuada.

Algunes dades interessants per al professorat i l’alumnat de cara a la reflexió: • Catalunya rep una inversió de 945,9 milions d’euros, 400 formen part de mitjans de

comunicació catalans, i els 545 restants d’Espanya i altres països. • Els sectors que més es publiciten a Catalunya, ocupant el 71% de la inversió, alimenta-

ció, bellesa i higiene, automoció, distribució, finances, neteja, salut i moda.

14




60 minuts Aula Treball individuali conjunt amb

la classe

Pissarra

Llibreta personal del’alumne/full en

blanc.

Matemàtiques

Ciències Socials

ACTIVITAT 2: MITJANS PUBLICITARIS CONVENCIONALS I NO CONVENCIONALS

L’objectiu de l’activitat és distingir els diferents tipus de mitjans publicitaris, així com les estratègies de màrqueting que utilitzen les empreses que anuncien els seus productes o serveis i la presència que tenen en la nostra vida quotidiana.

A l’inici de la sessió es recuperaran les definicions de publicitat convencional i no convencional de l’activitat anterior i es demanarà a l’alumnat que faci un llistat de tots els medis publicitarisconvencionals i no convencionals que conegui. En cas que no en surtin gaires, aquí podeu trobar un llistat per poder ampliar la llista de la pissarra: També en annexes trobareu un text sobre els conceptes que pot ajudar al professorat a aclarir els termes.

Mitjans convencionals: Premsa (revistes, dominicals, diaris), Televisió, Internet, CinemaMitjans no convencionals: Actes de patrocini i mecenatge, Actes de patrocini esportiu, Anima-ció en punt bde venta, Anuaris, guies i directoris, Fulletons a les bústies, Catàlegs, Fires i expo-sicions, Jocs promocionats, Correus electrònics personalitzats, Màrqueting mòbil, Màrqueting telefònic, Merchandasing en rètols, bosses, etc., Regals publicitaris, Targetes de fidelització i Publicitat d’empresa: revistes,bolletins i memòries.

Un cop elaborada la llista, els alumnes hauran de puntuar cada ítem de 1 al 3 a la pissarra, tot i que paral·lelament es pot fer a les seves llibretes personals. El sistema de puntuació es basa en el nombre de vegades que els alumnes han vist aquests mitjans:

1- No el veig sovint.2- El veig sovint.3- El veig sempre.

Quan els alumnes hagin acabat de puntuar cada ítem, un voluntari o voluntària o el professo-rat mateix, hauran de fer la suma de cada ítem i escriure el resultat al costat.

Amb les dades restants, els alumnes hauran de fer un gràfic de barres on situiran el mitjà publi-citari i el nombre resultant de la suma. Així, un cop acabat, es podrà veure quins mitjans tenen més i menys presència a les vides dels alumnes.

15


Tot i aquest resultat, l’alumne, de forma individual a la seva llibreta, haurà de seleccionar els 3 medis publicitaris que més presència tenen en la seva vida i acolorir-los per a que destaquin, coincideixin o no amb els 3 més populars a l’aula.

La sessió es pot tancar amb alguna reflexió sobre els resultats obtinguts, preguntar sobre l’im-pacte de la publicitat a les seves vides, quants minuts o hores d’anuncis veuen al dia, etc.

Algunes dades interessants per al professorat i l’alumnat de cara a la reflexió:• L’any 2002 la inversió publicitària a internet era de 71 milions d’euros. L’any 2013, va ser

de 896 milions d’€.• La Inversió publicitària a Espanya supera els 10.000 milions d’euros. Corresponent un

40% aproximadament als medis convencionals, i un 60% als medis no convencionals, que comencen a superar la inversió dels medis tradicionals.

• La televisió representa un 40% de la inversió en mitjans convencionals.• La publicitat incideix en la nostra intenció de compra, no només amb el contingut i

missatge dels anuncis, sinó que també amb la selecció dels colors i les imatges, amb les olors i les sensacions.

• Per exemple: La elegància gràfica dels productes d’Apple, l’olor a crispetes del cinema o l’olor que fan algunes botigues de roba. Proposeu que els alumnes comentin aquest tipus d’experiències.

AdaptacionsPer a ciències socials, es podria allargar aquesta activitat una sessió més, afegint un anàlisi de la publicitat en diversos llocs del món, per veure quina relació hi ha entre la publicitat i la societat.

Per a matemàtiques, es poden realitzar problemes matemàtics relacionats amb la matèria, així com calcular els percentatges de presència dels mitjans, etc.

16




60 minuts Aula Treballen grups grans,representacions

Anglès

Tecnologia

Tutoria

Llengües

ACTIVITAT 3: ELS MISSATGES QUE TRANSMET LA PUBLICITAT I ELS ESTEREOTIPS

L’activitat present persegueix l’objectiu de descobrir quins missatges ens transmet la publi-citat, quins estils de vida promociona, quins estereotips hi ha presents en les campanyes publicitàries i com ens afecten com a individus que formen part d’una societat.

Es llegiran 3 o 4 anuncis de la televisió, amb l’objectiu d’analitzar-los en grups grans, que tro-bareu redactats a l’apartat de recursos. Tot i així, podeu fer servir els anuncis que creieu con-venients.

Per a fer aquesta activitat es necessitaran alumnes que de forma voluntària, vulguin sortir a llegir i interpretar els anuncis davant la resta de la classe. Sempre es necessitarà un alumne o encarregat de descriure l’escenari i els personatges on succeeix l’anunci. Un cop acabin la representació, el docent llençarà les següents preguntes als alumnes:

1. Quin producte ven aquest anunci?2. Quin és l’eslògan?3. A quin públic va destinat?4. Quines emocions intenta o aconsegueix produir?5. Quin estatus social representa que tenen els protagonistes?6. Realitzen alguna activitat? Quina? 7. Quin tipus de persones surten representades a l’anunci?8. Quins estereotips creieu que s’estan transmeten?9. Quina influència creieu que pot tenir en els infants?10. I en vosaltres mateixos?

Adaptacions -En comptes de llegir els anuncis, es poden visualitzar a l’aula amb l’ajuda d’un projector o pissarra digital. Trobareu els enllaços a recursos.

Tutoria, llengües, informàtica: Escriure, filmar o produir un text o producte visual utilitzant la tècnica de la contra publicitat.

17


Com? Seleccionant un anunci, sigui del mitjà que sigui i transformar el seu missatge, de forma que es reivindiqui la veritat.

Què és la contra publicitat? La contra publicitat és una crítica de la publicitat realitzada mitjan-çant l’alteració dels continguts dels seus missatges. És a dir, agafar un producte i canviar l’es-lògan, la distribució de la informació nutricional, les imatges que fan servir, etc. com a forma de protesta.

A recursos, trobareu un text escrit on hi ha tres notícies de diferents marques comercials del sector alimentari. Recomanem llegir-lo abans de fer l’activitat, ja que pot donar idees de com fer una campanya de contra publicitat. També hi trobareu exemples de contra publicitat.

18


Bloc II: ALimentació: dret humà o negoci:les estratègies de la indústria alimentària

En aquest bloc d’activitats aprofundirem en altres aspectes de la publicitat des d’una perspec-tiva de consumidor que passarà de no estar gaire informat, a disposar d’eines per poder fer un consum més responsable. Una de les temàtiques que es tractarà és l’etiquetatge de productes, comprendre’l és vital per a poder saber què és el que estem donant-li al nostre cos. També estudiarem els reclams que fa servir la indústria alimentària per saber identificar-los bé i poder decidir en conseqüència quan consumim.



60 minuts Aula Preguntes inicials i reflexió final en

grup gran.

Anàlisi de les etiquetes en grups

petits

Cartolines de color de semàfor

Llengüacastellana

Llengüaestrangera

ACTIVITAT 4: ANALITZEM ETIQUETES

L’activitat gira al voltant de la comprensió dels etiquetatges de productes alimentaris i està dividida en 3 parts:

0. Preparació prèvia: Demanar amb previsió que els alumnes portin productes alimentaris de casa seva per poder fer una activitat amb les etiquetes.

1. Preguntes inicials, per a veure el nivell de comprensió, del grup classe, sobre l’etiquetatge dels productes. Les preguntes podrien centrar-se en el següent: a) Acostumeu a fixar-vos en l’etiqueta dels productes alimentaris que consumiu? b) Què espereu que digui la etiqueta? c) Què voleu saber d’un producte a través de la seva etiqueta? d) Què hi acostumeu a trobar? e) Què és el més important a mostrar? f) Sabeu què és una Quantitat Diària Orientativa/ Quantitat Diària Recomanada? g) I qui fa aquestes orientacions?

19


2. Anàlisi d’una etiqueta: Es repartiran les diverses etiquetes de productes per l’aula. En grups de 4 persones hauran d’analitzar:

3. A. La quantitat de sucre que duu el producte per tal de classificar-lo a la següent part per la metodologia del semàfor en “alt, mitjà o baix en sucre”.

B. A més a més, hauran de fixar-se en els següents aspectes i redactar-ho en format taula: Estil i mida de la lletra, ús dels colors, distribució dels apartats de l’etiqueta, terminolo-

gia/ vocabulari utilitzat, imatges o fotografies, QDR/QDO per adult o per nen?, Quantitats utilitzades per la informació nutricional.

4. Comparativa i reflexió: El docent haurà d’explicar que la següent part és classificar aquests productes segons la nor-mativa del “semàfor” i seguint la concentració de sucres i greixos. Cada grup haurà de mirar de quin color classificarien el producte i enganxar-lo a la pissarra o dipositar-lo en una àrea designada per cada color (Cartolines, per exemple). Per últim, quan ja tinguem els aliments classificats, el docent convidarà als alumnes a reflexio-nar. Un cop acabat l’anàlisi de l’etiqueta del producte, el docent haurà de fer de guia en la reflexió, convidant als alumnes a fixar-se especialment en el contrast de la “imatge visual i ge-neral” que vol donar la informació que hi ha a l’envàs (missatge de saludable, ideal, natural...) i el semàfor sota el qual s’ha classificat aquell producte un cop analitzada l’etiqueta en grups.

5. També és important saber què en pensen de l’activitat realitzada, així com si veuen més útil l’etiquetat de semàfor o no, coses noves que han descobert, etc.

Què és el sistema d’etiquetatge de semàfor? En aquest enllaç, trobareu l’explicació extreta de l’informe “Planeta Azúcar” on s’explica en què consisteix i quins llindars han de complir els productes per marcar els components nutricionals del producte de color verd, groc o vermell i alguns trucs que utilitza la indústria alimentària a l’hora d’etiquetar els productes. Pàgines: 51 - 59.

AdaptacionsPer adaptar aquesta activitat a qualsevol de les llengües, es pot tancar la sessió o ampliar-la a una altra més, i elaborar un text argumentatiu a favor o en contra de l’etiquetatge de semàfor com a consumidor de productes.

20




60 minuts Aula Per grupsde treball

Ordinadorso telèfons mòbils

amb accés a internet.

Text imprès o online.

Material fungiblei llibretes.

Matemàtiques

Química

Biologia

ACTIVITAT 5: PUBLICITAT LÍCITA O IL·LÍCITA? TRIBUNAL DE RECLAMS PUBLICITARIS

L’activitat present suposa entrar en un escenari de Role Playing on els alumnes formen part d’un òrgan responsable d’avaluar anuncis actuals i catalogar-los com a lícits o il·lícits. D’ells dependrà el tipus de publicitat que inundi el nostre camp de visió.

La metodologia de treball serà en equips “d’investigació”, cada un estudiarà un cas diferent que presentarà a la resta de companys en acabar la sessió. Cada grup analitzarà un cas d’un tipus d’aliment diferent: Aliment Saludable, aliment funcional, aliment nutricional, aliment natural, aliment casolà/artesà.

Equip 1 - Funcional “Actimel”

Equip 2 - Nutricional: Puleva Max con omega 3 DHA + Hierro

Equip 3 - Natural: Bimbo, natural 100%

Equip 4 - Artesanal: Jamón cocido artesano “All Natural”

Equip 5 - Light: Patatas Lays Light

Cada equip haurà de llegir l’apartat corresponent, indicat més abaix, de l’informe Mentira po-drida per a poder respondre a les següents preguntes. Disposaran de 40 minuts.

- Quin tipus d’aliment us han assignat?- Quines característiques ha de complir aquest aliment per poder ser etiquetat amb

aquest nom?- Aquest aliment el trobes de forma senzilla al supermercat?- Busca l’etiqueta del producte. Creus que l’etiqueta és senzilla de llegir?- Creus que el nom assignat (funcional o nutricional, etc.) és encertat?- Quin és l’eslògan de promoció del producte?- Sabeu llegir apropiadament una etiqueta? Què vol dir CDR o CDO?- Expliqueu de forma simplificada el funcionament de l’etiquetatge semàfor. Us sembla

una solució efectiva?

21


- Un cop llegida la normativa sobre etiquetatge i reclams, creieu que el producte que us ha tocat analitzar compleix les normes? Què us agradaria destacar? Si cal, investigueu el procés d’elaboració del producte.

- Creieu que seria necessari endurir les mesures legals contra estratègies de publicitat il·lícita? Què podria passar si no s’endureixen?

Un cop acabat l’anàlisi de l’etiquetatge, el mestre reunirà els grups i els convidarà a fer pro-postes de quines mesures creuen que s’haurien de prendre, des de l’administració, per a que aquests enganys no no es produïssin o què hi podrien fer ells, com a ciutadans/es, com a con-sumidors/es...

Els grups hauran de llegir les següents pàgines:Grup 1: pg. 33-37Grup 2: pg 37-55Grup 3: ¿?¿?Grup 4: p. 65-73Grup 5: pg. 37-55

Recomanem que el docent es llegeixi el capítol 3r íntegre de l’informe Mentira Podrida.Enllaç: http://vsf.org.es/sites/default/files/docs/informe_mentira_podrida_breve_repaso_a_la_ailmentacion_charlatana.pdf

AdaptacionsA Matemàtiques es poden realitzar operacions o plantejar problemes, per exemple, calculant la ingesta de sucre mensual o anual d’una família que consumeix aproximadament 2L de Co-ca-Cola al dia. També es poden calcular percentatges i representar gràficament cada compo-nent nutricional d’un producte i veure quan ocupa.

Per a Química i Biologia, agafant més l’activitat pel vessant de la nutrició, es poden fer acti-vitats relacionades amb el tipus d’aliments de consum habitual dels alumnes, estudiar el seu valor nutricional, els beneficis i inconvenients que generen al cos humà, etc.

També proposem realitzar experiments al laboratori utilitzant aliments de consum habitual:Per exemple:

-Fer bullir una Coca-Cola per veure quins ingredients queden quan s’evapora l’aigua que la composa. Enllaç a l’experiment: https://youtu.be/KXkfP99qHy8

-Agafar 3 hamburgueses i 3 patates, unes del Burger King, unes altres del McDonald’s i les últimes d’ingredients de mercat. És interessant observar el procés de descomposició de cada producte. Enllaç a l’experiment: https://www.youtube.com/watch?v=CHtC-pnkn1w

22


Bloc III: Aixecant sospites i buscant alternativesper consumir millor: la informació necessària

i la que rebem abans de comprar En aquest bloc estudiarem la relació que hi ha establerta entre la indústria alimentària, els òrgans de poder i científics i quines conseqüències poden derivar-se d’aquesta xarxa de rela-cions. Aprendrem a diferenciar el fet de l’opinió, per així poder anar construint-nos un criteri per a modificar hàbits de consum. La indústria alimentària té tot de consultories i lobbies que defensen els seus beneficis, així com tot un seguit de fundacions nutricionals i laboratoris científics que avalen tot allò que ells necessiten i desacrediten informes mèdics i científics d’altres entitats com per exemple la OMS, quan els resultats que publiquen no els són favorables. Conèixer aquest entramat de xarxes és important per a poder estar informat com a consumidor i com a ciutadà i per poder tenir una visió més global i completa de la indústria alimentària i la seva influència en els pa-trons de consum i alimentaris de la societat, i del perill que això suposa per a individus que no estan tan informats com ells.

Per últim, s’elaborarà un mapa de recursos de consum alternatiu i d’atenció al consumidor de l’entorn de l’alumnat.



60 minuts Aula

o

Aulad’nformàtica

Tota la classe,de peu i amb les taules apartades cap als cantons.

Biologia

ACTIVITAT 6: ELS SET MANAMENTS DE L’AGROINDÚSTRIA, CERTS O FALSOS?

Si fem un anàlisi acurat de les estratègies comunicatives de la Indústria alimentària, podem deduir que aquesta té 7 punts clau que guien les seves accions. L’activitat d’avui tracta de fer reflexionar als alumnes sobre aquestes 7 declaracions, i fer-los posicionar-se a favor o en contra.

Recomanem que el docent es llegeixi l’informe Confiad en mí. Puertas giratorias, conflictos de intereses y amistades peligrosas entre la industria alimentaria y los organismos de salud. de VSF, per a poder informar-se sobre les qüestions a tractar.

Enllaç: https://vsf.org.es/sites/default/files/docs/informe_lobby_lobo.pdf

23


Dinàmica del joc: Tots els alumnes estaran al mig de l’aula, fent una filera i escoltant. El docent llegirà una frase, tindran uns minuts per decidir. Si creuen que és una afirmació certa, hauran de moure’s a la dreta de l’aula, si creuen que és falsa, hauran de moure’s cap a l’esquerra de l’aula.

Un cop cada grup diferenciat, el docent demanarà que argumentin les seves decisions. Es pot fer parlar a tants alumnes com es vulgui allargar l’activitat. Quan acabin d’exposar els seus arguments, el docent donarà una dada reflexiva relacionada amb l’afirmació de la indústria. Després tornaran al mig de l’aula i el docent llegirà la següent afirmació. I aquesta serà la dinà-mica fins que s’acabin de llegir les 7 frases.

Un cop llegides, proposem que es faci un cercle amb el docent inclòs. El docent preguntarà als alumnes què els ha semblat l’activitat, si alguna vegada havien reflexionat sobre algun d’aquests punts pel seu compte, etc.

A continuació, trobareu les afirmacions i les dades reflexives.

Afirmacions i dades informatives:L’afirmació es troba ressaltada en negreta, la dada informativa en cursiva.

1. La indústria alimentària és un actor compromès amb la lluita contra l’obesitat i la mala alimentació. Sabíeu que la indústria alimentària té múltiples fundacions especialitzades en la promoció de la salut que organitzen col·loquis i simpòsiums científics? I no només això, sinó que a més, ofereix formació a estudiants en Càtedres des de diferents associacions o empreses, com la Càtedra de nutrició Tomás Pascual o la Càtedra Danone, on imparteixen cursos i formacions sobre nutrició, sempre seguint la idea de que el sucre no és dolent, si no que la responsabilitat és del consumidor.

2. El sucre és un aliment tan necessari com els altres. Sabíeu que es financen i difonen estu-dis científics que posen en dubte la relació causa-efecte del consum excessiu de sucre amb les múltiples malalties que li associen estudis mèdics? Per exemple, recentment, l’OMS va publicar un estudi on recomanaven que la ingesta de sucres no essencials, és a dir el sucre blanc i sucres refinats, no fos superior a 25 gr al dia. Un consum més elevat, augmenta pro-gressivament les possibilitats de patir malalties com l’obesitat, el sobrepès, la diabetis, etc. En canvi, les fundacions científiques avalades per empreses de la indústria alimentària han emès comunicats posant en dubte els resultats i mostrant resultats d’investigacions científi-ques pròpies que no són concloents.

3. No hi ha aliments bons ni dolents, tot depèn de la dieta en el seu conjunt. Sempre es mos-tren positius, és millor no comunicar avisos sobre els riscos per a la salut del consum excessiu de certs aliments o ingredients, com els olis refinats que porten la majoria dels aliments produïts en fàbriques industrials, o els additius, o els greixos, o els sucres…

24


4. L’obesitat és un problema de mals hàbits, sedentarisme i falta d’exercici. Les seves recoma-nacions nutricionals no solen variar de frases com: dieta variada, dieta sana, dieta equilibra-da, vida sedentària, etc. Conceptes molt genèrics que no estan contrastats amb definicions científiques de cadascun dels conceptes.

5. La mala nutrició és un problema individual, de mala elecció durant la compra o el men-jar. Sabíeu que un gran nombre de consumidors com nosaltres no entén les etiquetes dels productes perquè no es mostren amb claredat? Sabíeu que cada vegada que s’han intentat fer plans reguladors de la indústria alimentària, si no han estat enfocats en l’augment dels seus beneficis, han acabat sent informes de recomanacions? I com ens n’hem d’oblidar de la quantitat i el tipus de publicitat a la que estem submergits la gran part del dia? Parlem d’hamburgueses, patates, pastissos, costelles a la brasa, pollastre fregit, nuggets, crema d’avellanes, panets amb xocolata, ossets de xocolata…totes aquestes coses conformen l’en-torn alimentari, que influeix molt en les eleccions individuals i sempre en la direcció de l’ali-mentació industrial.

6. Les famílies són les principals responsables de l’obesitat infantil. En cap cas es fa present la responsabilitat que tenen la publicitat i el màrqueting en els problemes de salut o el consum d’aliments insalubres, o les campanyes publicitàries de productes que tenen un alt contingut de sucre i tenen personatges infantils que atreuen els nens? O que menjar ecològic sigui un xic més car i més dedicat que menjar productes ja preparats?

7. No hi ha evidència científica entre el consum excessiu de sucres i la malaltia. Especialment, en el cas de l’obesitat, el sobrepès o d’altres malalties associades al consum de sucre. Sembla una coincidència, oi? Curiosament, la Federació Espanyola de la Nutrició està patrocina-da per: Bimbo, Campofrío, Coca-Cola, Grefusa, McDonald’s, Nestlé, Puleva, Telepizza, entre d’altres. El seu president, en Gregorio Varela Moreiras, és catedràtic en Nutrició i Bromato-logia de la Universidad CEU San Pablo, i ha arribat a afirmar «que los principales inconve-nientes que se suelen achacar al azúcar es que engorda. La realidad no es esa, al menos si lo comparamos con otros alimentos. No son los alimentos de forma aislada los que engordan o adelgazan, sino la dieta de la que forman parte». Va ser el coordinador general del Llibre blanc de la Nutrició del Ministeri.

AdaptacionsAquesta activitat podria ser extensible a Biologia, completant-la amb la cerca a classe sobre els efectes del consum excessiu de sucre, de greixos saturats…També es pot buscar informació sobre l’últim estudi de l’OMS i el consum de carn manufacturada.

25




60 minuts Aula Treballen grup

ACTIVITAT 7: EL COMITÈ

L’activitat d’avui consisteix en simular mitjançant el role playing que una empresa vol pre-sentar un nou producte alimentari. Abans de poder comercialitzar-lo ha de passar pel comi-tè d’experts de l’institut, que donaran el vist i plau al producte si la publicitat correspon amb la realitat, i per tant, decidiran si aquest producte pot fer-se públic (si no suposa cap perill per la salut), i si cal canviar-li la campanya publicitària o l’etiquetatge.

Com es farà? Primer de tot hem de tenir present quants rols hem de definir.Necessitarem:4 Empresaris/es3 Científics que avalen el producte2 Dissenyadors de la publicitat del producte3 Científics del comitè d’experts que analitzaran el producte.1 President/a del comitè1 Vicepresident/a del comitè6 Membres del comitè1 ModeradorLa resta seran ciutadans de diferents països que compareixen per fer preguntes i participar en la decisió final

Preparació de l’activitat:

L’equip que forma l’empresa (empresaris, científics, dissenyadors) es reuniran en cantonada un cantó de la sala, en un altre, es reuniran els científics del comitè, els membres, el president i el vicepresident, i per últim, el moderador i els ciutadans es reuniran en un altre cantó. A cada grup se li donaran unes directrius escrites en uns fulls que contenen informació general i descripció de personatges que s’hauran de repartir. Cadascú tindrà un rol. La preparació dels personatges i la informació durarà uns 20-30 minuts. La resta es dedicarà a preparar l’aula i començar el procés de validació.

És important que cada grup rebi només la informació que li pertoca, sinó l’activitat no resulta-rà tan divertida i completa.

26


Personatges i informació bàsica:

Equip Empresa:

Objectiu: El vostre objectiu és aconseguir que us validin el producte tal i com vosaltres el presentareu, que és com espereu tenir més beneficis econòmics i posicionar-vos com a líders del mercat. Qualsevol altre canvi suposaria un èxit moderat que no us faria destacar de cap manera.

El producte que presentareu és una hamburguesa que no té greixos saturats ni sucre. Ben maca i vistosa, suculenta, i que té un sabor meravellós. Heu aconseguit suprimir aquests dos elements, però a canvi heu hagut de suplir-los amb un producte químic, anomenat producte Y, que aparentment ha aprovat tots els exàmens de l’Agencia de Salut i Alimentació.

El disseny de la presentació de l’hamburguesa és digne d’una obra d’art: La presenteu en una teixa de pissarra, acompanyada amb patates fregides tipus “de luxe” amb aspecte de ser ar-tesanals. L’hamburguesa està a sobre d’una taula de fusta, de fons es veuen uns camps de blat, màquines treballant, pagesos transportant verdures d’un rebost a un camió, camps amb vaques i bous passejant feliçment.

L’eslògan és: La Natura per fi ens ha donat la pedra filosofal, Magnus, l’hamburguesa que no engreixa.

Sabeu que el procés de fabricació no ha estat precisament el més ecològic, més aviat, l’ham-burguesa ha estat produïda en granges industrials amb vaques alimentades amb pinso artifi-cial, estabulades en espais mínims, tractades amb hormones i amb antibiòtics i matades en escorxadors que no respecten els drets laborals de les persones treballadores.

L’etiqueta inclou la informació amb imatges, no és gaire clara, però hi ha percentatges de co-lorets per cada nutrient. Les quantitats estan en 100 gr quan l’hamburguesa en pesa 400 gr.

Personatges: Cadascú de vosaltres haurà d’assumir un rol, tindrà un caràcter diferent, potser sap coses diferents, etc.

Entregar solament a un dels empresaris: Sou un grup d’amics que treballeu junts des que us vau graduar d’enginyeria genètica. Sou molt ambiciosos, sempre us ha atret la idea de l’èxit, i junts veu crear l’empresa Màgic Burger que va ser tot un èxit els primers dos anys: Receptes noves i innovadores, preus populars, bon servei d’atenció…però quan la vostra companyia va començar a descendir posicions al mercat i a tenir pèrdues econòmiques més greus, cada cop menys clients, veu tenir la gran idea de l’hamburguesa que no engreixés. Ara esteu a unes passes d’aconseguir el vostre objectiu, reviure Màgic Burger.

Només 1 de vosaltres sabrà, com a personatge, que la última prova que van fer els vostres laboratoris al producte Y va tornar amb resultats negatius. Ho vas amagar conscientment, no vols permetre que l’empresa s’enfonsi. Una de les conclusions era que amb el consum conti-nuat d’aquest “ producte Y” s’augmentava la producció d’insulina, que podria derivar en pro-blemes de salut com sobrepès, obesitat, diabetis, problemes cardíacs…

27


Equip ciència:

3 Científics que avalen el producte: Fa anys que col·laboreu amb l’empresa a través dels estu-dis mèdics que realitzeu des de la “Fundació Delta, per a una nutrició i alimentació saludable”, finançada per Cola Cadoº, Xocolates La Casada, Cola-Cola, Màgic Burger i Fish and Chips inc.

No cal dir que coneixeu els últims resultats de la prova, però també sabeu la de beneficis que us portarà testificar a favor i validar el producte. Total, la ciència sempre pot equivocar-se, i una veritat no és veritat

Equip disseny:

2 Dissenyadors de la publicitat del producte: Sou dos persones graduades recentment en Pu-blicitat i Màrqueting i és una de les vostres primeres feines importants. Vosaltres teníeu una altra idea per a la campanya, més futurista, no tan “casolana, del camp” com us van demanar els empresaris de Màgic Burger, però com el client té sempre la raó, no hi veu insistir gaire, tot i que conserveu un model alternatiu per a presentar-lo si no aproven l’original.

Equip comitè:

Formeu part del comitè de l’Agència de Salut i Alimentació de la Unió Europea. El vostre paper consisteix en escoltar noves propostes de productes alimentaris, analitzar-los i aprovar-los. Així com indicar els motius de la denegació. Aquest any, és el primer que heu incorporat un jurat de ciutadans en el procés, i avui és la primera vegada que ho provareu. Per això, heu con-tractat un moderador que serà qui condueixi la sessió. Sou bons treballadors, amb una ètica justa de treball.Heu d’analitzar la idea comercial del producte, preguntar pels continguts nutricionals, què el fa especial i el perquè, preguntar pel procés d’elaboració etc. Heu de comprovar que tot estigui en regla, que no cometen cap engany al consumidor ni cap atemptat a la seva salut.

1 President/a del comitè: 2n any al càrrec. Molt seriós. T’agrada la teva feina i que les coses es facin bé.

1 Vicepresident/a del comitè: Ja portes 5 anys al càrrec i comença a avorrir-te la teva feina. Només tens ganes de marxar cap a casa per estar amb la teva parella i veure una estona Netflix menjant crispetes. Segueixes en aquesta feina pel bon sou que reps.

6 Membres del comitè: Heu de repartir-vos les següents personalitats:

- Xerraire- Bromista- Sarcàstic- Empanat, no t’assabentes de res i sempre fas preguntes inoportunes, tot i així de tant

en tant en dius alguna de bona.- Algú a qui mai li sembla res bé, difícil de convèncer.- Tens febre, i vols marxar a descansar, però no et deixen, així que diràs a tot absoluta-

ment que sí.

28


2 Científics del comitè d’experts que analitzaran el producte: fa anys que col·laboreu amb el comitè d’experts, és una feina que us agrada. De joves veu estar treballant en diferents em-preses alimentàries, però veu decidir abandonar aquest món i presentar-vos a l’agència amb la intenció d’ajudar-los a caçar les injustícies.

Només un de vosaltres sabrà que, potser hi ha un últim estudi que treu la conclusió que amb el consum massiu d’un ingredient de la recepta es podrien derivar problemes de salut com l’obesitat, la diabetis…Per tant, el teu objectiu és fer-ho públic per evitar que un nou producte malsà entri al mercat.

L’altre científic, en canvi, acabarà aprovant el producte, però demanant que s’inclogui una recomanació nutricional més ben explicada, fent èmfasi en que no es recomana un consum habitual del producte.

1 Moderador: La teva funció és encarregar-te que hi hagi sempre ordre i respecte al llarg de tota la sessió. Has de concedir els torns de paraules als ciutadans i als membres de la junta, així com a l’equip de l’empresa.

La resta seran ciutadans de diferents països amb l’objectiu de fer preguntes i participar en la decisió final: Sou gent la mar de diversa, podeu escollir el tipus de personatge que vulgueu: Un jove, un avi, una empresària, un venedor de flors, un professor de pilates o una d’spinning. Podeu ser pesats, simpàtics, distrets, seriosos, etc. Teniu llibertat absoluta.

Heu d’estar ben atents a totes les explicacions que facin els membres de l’empresa per després poder fer preguntes quan pertoqui.

RECOMANACIÓ DEL PROCEDIMENT

La sessió del comitè s’estructura de la següent manera: 1. Salutacions i presentacions de cada persona present.2. Presentació del producte: Nom, components, campanya publicitària, científics que

avalen el producte. 3. Torn de preguntes: Primer preguntaran els ciutadans, després els membres de la junta

i per últim vice-president i president.4. Votacions a mà alçada. En cas d’empat, el vot del president val el doble. 5. Anunciació del resultat de la validació: Aprovat o Suspès.6. Torn de valoració de l’activitat.

29




60 minuts Aula Treball per grups, acabant en un mapa construït

per tota la classe.

Accés a internet (Ordinador, telèfon

mòbil, Tablet)

Mapa grandel territori.

Etiquetes tipuspost-it.

Retoladors de colors.

Tutoria

Informàtica

ACTIVITAT 8: EL COMITÈ

L’objectiu de l’activitat és crear una xarxa de recursos entre tot l’alumnat de la classe per tal de posar en pràctica les propostes que hagin sortit a l’activitat 5. Però quina mena de recursos? Hauran de buscar: a. recursos alternatius de consum, tant alimentari com de roba, tecnologia, etc. b. recursos civils que poden fer servir com a ciutadans, per exemple, en cas de voler denunciar una campanya publicitària il·lícita, un contingut inapropiat, tallers i semi-naris formatius de temes relacionats amb els tractats a les activitats, etc.

Per exemple serveis d’atenció ciutadana, serveis al consumidor, comerços locals de proximitat, des de botigues de menjar ecològic, a cooperatives, horts urbans, mercats municipals fins a centres cívics on facin tallers relacionats amb la temàtica o de l’interès dels joves.

Per a fer-lo, en petits grups hauran de buscar 4 o 5 localitzacions, informar-se sobre el comerç/servei i escriure una petita descripció en una targeta, posant la informació de contacte i loca-lització bàsica i que podria aportar de diferent aquest lloc.

A mesura que es vagin fent, s’aniran enganxant al mapa gran. Un cop acabat, es pot enganxar tant a la sala com a l’entrada de l’institut, fer una copia per a la pàgina web, etc.

AdaptacionsTutoria: Crear un mapa de recursos de l’entorn focalitzat a la formació estudiantil i als recursos que ofereix el municipi. Per exemple: Oficina jove d’emancipació, atenció a l’estudiant, centres educatius, acadèmies, etc.

Informàtica: Crear un mapa online de recursos o una secció web a la pàgina de l’institut.

Decàleg genèric de bones pràctiques publicitàries: Com a activitat de cloenda alternativa, proposem que el grup classe elabori un decàleg de bones pràctiques publicitàries, amb el pro-pòsit de millorar la publicitat, per a que sigui justa, certa i adequada.

30


RECURSOS1 Actividad 2

La publicidad no convencional, medios y soportes alternativospara atraer consumidores.Mtra. Atziri Martínez Aguirre.UPAEP

Retos de una publicidad diferente, el uso de medios no convencionales Hoy en día se vive una alta saturación de mensajes publicitarios en todos los medios de comu-nicación, los límites entre información y contenidos comerciales están cada vez más fusiona-dos y alcanzar una diferenciación entre empresas se vuelve cada día más complicado.Actualmente, los anunciantes se enfrentan a consumidores que cuentan con la oportunidad de elegir entre muchos medios para informarse y comunicarse, gran cantidad de marcas con las cuales relacionarse e infinidad de opciones de compra. Cada vez se vuelve más difícil captar la atención del consumidor, persuadirlo no es nada fácil, ya no únicamente se compite contra otras marcas que te quitan cuota de mercado, también se compite con miles de mensajes informativos que han provocado que los públicos se hayan entrenado para ignorar la informa-ción que no les despierte interés. Esta situación ha provocado que los anunciantes y junto con ellos las agencias de publici-dad, busquen nuevos canales y formas comunicativas que les permitan acercar su producto o servicio al público objetivo. Es así como nace la publicidad no convencional, aquella que no se basa en la fórmula publicitaria tradicional de comprar espacio en los medios masivos de comunicación, ya sea televisión, cine, prensa o radio, sino que se plantea formas distintas de alcanzar a su target. Es una publicidad que interactúa directamente con el público, conversa con el consumidor, retroalimenta rápidamente al anunciante, pretende impactar, segmenta altamente su mercado, cuenta con un presupuesto acotado y se desarrolla a través de medios alternativos, también llamados below the line. Pero ¿cuál es la comunicación fuera de los medios convencionales? ¿realmente es efectiva? Las alternativas de estas formas publicitarias es amplia y cada día aumenta en número gra-cias a la búsqueda continua de ser creativo e innovador. Se trata de una publicidad dirigida hacia audiencias nicho a las cuales se les comunica y sorprende a través del contacto directo y donde se obtiene una retroalimentación instantánea con el público objetivo. Entre algunas de opciones se podrían citar: el marketing directo, el mailing, el buzoneo, los regalos publicita-rios, la publicidad en el lugar de venta (PLV), las ferias y exposiciones, las relaciones públicas, la publicidad en dispositivos móviles, el merchandising, el marketing viral, el patrocinio, la presencia institucional, los catálogos o anuarios, la animación en el punto de venta, la Publici-ty, el Product Placement, el packaging, la publicidad de guerrilla, también llamado marketing urbano; el skinvertising, el advergame, el marketing olfativo o aromarketing y toda la imagen corporativa de la empresa que abarca desde el modo en que se le trata a los empleados, el modo en que se trata a los clientes, cómo contesta la recepcionista el teléfono hasta cómo viste el personal de reparto.

31


Esta comunicación publicitaria basada en medios no convencionales se centra principalmente en la personalización de la comunicación y es altamente utilizada en las activaciones de marca donde se pretende establecer un nuevo tipo de contacto con el cliente. Es un tipo de comuni-cación que hace énfasis en la relación directa de la marca con el cliente, buscando conocerle, identificarle, impactarlo y sorprenderlo, estar pendiente de cubrir sus necesidades y deseos, procurar su fidelidad y estrechar relaciones emotivas con él. Juan Salvador Victoria (2002, p.50) habla de una transmisión de información “one to one” utilizada en el mundo del marke-ting, la cual quiere destacar, frente a la comunicación dirigida a las masas, la individualización de los mensajes y la creciente relevancia del receptor/consumidor. Esta importancia de los medios no convencionales le otorga a los individuos la oportunidad de participar activamente en el mensaje publicitario, dejando atrás los procesos comunicativos unidireccionales basados en la repetición, de naturaleza impersonal y altamente controlables, características que co-rresponden a los medios tradicionales o también llamados above the line. La publicidad Above the line vs. Below the line Ante el objetivo del anunciante de ganar dinero habría que cuestionarse si realmente los me-dios below the line son lo suficientemente eficaces como para desplazar a las campañas ba-sadas en los above the line, logrando comunicarse y persuadir mejor a su público. En estos días, las empresas ya no admiten inversiones no justificadas en términos de rentabilidad, ni presupuestos de medios que no son importantes. Siendo así ¿cuál será el tipo de publicidad que realmente reditúe al anunciante en cuestiones de inversión? ¿será que los medios tradi-cionales se han vuelto anticuados? Si se analiza el panorama mediático nos daremos cuenta de que éste está pasando por cons-tantes cambios, los hábitos de los consumidores se han transformado, los compradores tienen hoy un gran control sobre las marcas, los medios que consumen y sobre cómo los consumen. Los usuarios se han convertido en emisores de mensajes que hablan por las marcas e interac-túan con ellas, es una publicidad de relaciones y sensaciones donde se busca crear vínculos que produzcan fidelidad, por lo que los anunciantes ya no pueden comunicarse con las masas durante las pausas publicitarias en televisión como habían hecho durante tantos años. Ahora, la televisión por cable con su amplia oferta de canales, el zapping y los programas subidos a Internet representan la mayor amenaza para el medio. Entonces, ¿ha bajado la inversión en medios masivos? En México según un reporte emitido por la AAM (Asociación de Agencias de Medios) en el 2011 la televisión abierta ha seguido siendo el medio más utilizado, con una inversión de 35, 520 millones de pesos y para el primer trimestre del 2012 había crecido su inversión un 2,8%.[1] Actualmente, la producción de una campaña de televisión sigue su-poniendo un coste muy elevado, tanto en la producción del comercial como en su posterior transmisión en los distintos soportes televisivos. No obstante y pese a esto, ¿a qué se debe que este medio siga siendo al que se le reservan los mayores presupuestos de campaña? En cierta medida las marcas muchas veces se ven amenazadas por su competencia, no quieren quedarse atrás, apuestan por llegar al mayor número de audiencia posible y se ven obligadas a realizar campañas de televisión para no perder su posicionamiento en el mercado. La ruptura de las formas convencionales de comunicación es una realidad avalada por nue-vos formatos que aparecen, se ponen de moda, proliferan, marcan tendencias, saturan y se

32


copian. Las agencias publicitarias tendrán que adaptarse a este tipo de publicidad directa e interactiva que se diferencia de las campañas intrusivas basadas en el medio televisivo don-de el consumidor observa pasivo la cantidad de spots que el anunciante decide transmitirle. Ahora se intenta con una publicidad donde el público es partícipe del mensaje, se involucra y muestra una actitud activa frente a la marca. Se trata de una publicidad que acerca a los públicos y conecta con ellos a través de vivencias y de sensaciones. Es necesario, ahora saber gestionar una comunicación continua y directa con tu público. Las personas están cada vez más conectadas entre sí gracias a Internet y a los dispositivos móviles, acciones realizadas en medios no convencionales como las activaciones de marca, la publicity, las relaciones públicas, las acciones de guerrilla, el street marketing o el skinvertising, por mencionar algunos, son compartidas a través de la red entre los internautas y se vuelven en fenómenos virales, resul-tando una publicidad muy barata y que se extiende muy rápidamente a miles de kilómetros de distancia. En definitiva, para un profesional de la publicidad es indispensable conocer la mecánica los medios below the line, tanto para utilizarlos de manera positiva en la promoción de una marca, producto o servicio, como para poder contrarrestar acciones negativas que se puedan llegar a producir en su contra, ya que no hay que olvidar el poder de comunicación que tienen ahora los consumidores a través de la red. Habría que esperar algún tiempo para conocer si estas características de las formas y canales innovadores no crecen de manera desmesurada saturando nuevamente el mercado y deterio-rando su eficacia, obligando a los publicistas a volver a considerar a los medios convencionales como aquellos que resuelvan sus problemas de comunicación. Referencias bibliográficas:CASTELLS, Manuel (2012): Comunicación y Poder. México: Grupo Editorial S. XXIDONAN, Michael y Lucas Gavin (2006): Publicidad de guerrilla. Barcelona: Gustavo Gili.MÉNDIZ, Alfonso (2007): Nuevas formas publicitarias. Málaga: Imagraf.LI, Charlene y Josh Bernoff (2008): El Mundo Groundswell. Barcelona: Urano.VICTORIA, Juan Salvador (2001): Nueva Publicidad, Comercio Electrónico y Demás Propuestas Interactivas. Málaga: Imagraf.ZYMAN, Sergio (2003): El fin de la publicidad como la conocemos. México: McGraw-Hill. Referencias electrónicas:DEL PINO, Cristina (2007): “Nueva Era en la Comunicación Comercial Audiovisual: el Marketing Viral”, Pensar la Publicidad: Revista Internacional de Investigaciones Publicitarias, vol I, no.2, pp. 63-76. ISSN: 1887-8598. Disponible en: http://revistas.ucm.es

33


2 Actividad 3PUBLICITAT I ESTEREOTIPS

ANUNCI 1: CASA TARRADELLASDescripció de l’entorn: Se succeeixen un seguit d’imatges de camps de blat, màquines treba-llant els camps, mans agafant els grans de blat, amb el rerefons d’una música espectacular. Comença la veu en off. Mentre va parlant, veiem el procés d’elaboració d’una pizza, de forma artesanal. Després, tot de productes alimentaris: verdures, embotits, formatges…La veu en off fa una pausa, mentre una àvia treu la pizza d’un forn de pedra. La olora i la porta a taula, on se la menja tota la família. Finalment, es mostren diferents tipus de pizza Casa Tarradellas i el logotip de l’empresa.

Veu en off: En Casa Tarradellas con el trigo de estos campos, hacemos la harina para la masa de todas nuestras pizzas. Y es que cuidamos desde el origen, de todos los ingredientes de las pizzas de casa.

Pizzas de Casa Tarradellas. Como en casa, en ningún sitio.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=2z96p87QCfI

ANUNCI 2: HEINEKEN. L’ARMARIDescripció de l’entorn: Ens trobem en una festa en un pis particular. És una festa privada, orga-nitzada per una parella. La gent de la festa és adulta, al voltant dels 40 anys la majoria. Van tots vestits de forma elegant. La propietària, mostra el pis a les seves amigues. De fons s’escolta una música moderna i senzilla i veus de gent mantenint converses calmades.

Dona 1: Por aquí volvemos al salón, este es el dormitorio y…

Acció: La dona obra les portes d’un armari que dona pas a un vestidor gegant, ple de roba, sabates, joies…Les noies comencen a cridar embogides per la grandesa de l’armari, fins i tot l’abracen felicitant-la. De cop, s’escolta a tot un grup d’homes cridant en una altra sala. Quan les dones arriben, veuen al marit de la dona del gran armari amb els seus amics. Estan dins un armari de disseny ple de cervesa heineken. Se’ls miren amb cara estranya. La imatge es fa fosca. Apareix l’eslògan: Piensa en verde y el logo de heineken.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=K0ivMyL9XMI

ANUNCI 3: ALTO PALERMOSe succeeixen tot de situacions en que homes demanen ajuda a les seves parelles cridant el seu nom després de trobar-se en una dificultat o problema, com per exemple: A un home li explota el microones, un altre no pot entrar per la porta perquè du un entrepà molt gran, a un pare de família se li trenquen els pantalons, en un altre cas salten els ploms, es posa a ploure mentre llegeix el diari el jardí, es mor el cavall de la família, l’espuma de la banyera ha crescut molt i sobresurt.

34


ANUNCI 3: iPHONE 6Descripció: Se succeeixen tot d’imatges de gent arreu del món fent servir l’iPhone en la seva vida quotidiana: A l’inici surten 3 o 4 imatges que ensenyen el funcionament bàsic del telèfon, les millores, etc. Després comencen a sortir imatges de gent fent servir l’iPhone fer-se una foto amb els amics, per entrar a una discoteca de luxe, un noi dins un ascensor vestit elegant que ensenya el nou color del telèfon, gent llegint un correu a la cuina d’un restaurant, un nen lle-gint les noticies mentre esmorza un bol de cereals, més innovacions tecnològiques, nois jugant a bitlles, un home fent una recepta culinària, imatges gravades amb iPhones, per acabar amb 3 nois en una terrassa contemplant tota una ciutat brillant de nit. S’escriu iPhone 6 al mig de la pantalla mentre sona una música roquera. En determinats moments surten imatges de gent famosa interactuant amb els telèfons: la cantant Selena Gómez fent-se un selfie, Bill Hader, l’actor, intentant cuinar i el jugador de la NBA Steph Curry.

Veu en off: Este és el nuevo iPhone 6S y no ha cambiado demasiado, excepto que ahora res-ponde a la presión de tu dedo. Así peudes ojear las cosas con un pip y abrirlas del todo con un pop. Esto cambia cuando escuchas una canción, cuando lees un mensaje, lees un e-mail, lees las noticias. (Pausa) Espera, tu lees las noticias? (Veu en resposta: Yep) Por supuesto que si. Ahora puedes cambiar de app así, entrar los sitios así, y el nuevo color es este: oro rosa, espectacular. Además, siri es manoslibres estñes donde estes Hey Siri! Oye Siri” (Veu en Japo-nés). Ahora la cámara grava videos en 4k, así que la calidad de tus peliculas también cambia, que pasada! Incluso los elfies han cambiado, ahora tu pantalla es el flash! Esto tendrá miles de fans. Tus fotos también han cambiado, ahora cobrán vida con solo tocarlas, y bueno, esto es todo lo que ha cambiado.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=cDgZc4sb7-E&nohtml5=False

Aleshores, sona una veu que diu: ¿Podés dejarlos un rato solos? Podés. Alto Palermo está mas lindo para vos, veni a verlo. Alto Palermo, pasión de mujeres. Tot això acompanyat d’imatges d’un centre comercial i tot de dones amb bosses de la compra.

Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=KCvMkm7-04k

ANUNCIS NOMÉS VÀLIDS EN CAS DE VISUALITZACIÓ A L’AULA

KH7 “La Cocina”: https://www.youtube.com/watch?v=zoQcmfDnWq8

McDonald’s “Happy Meal” (En Anglés): https://www.youtube.com/watch?v=6mWZUKbAhi8

Anunci BMW Serie 1: https://www.youtube.com/watch?v=wzBmoNi86yw&nohtml5=False

35


3 Actividad 3PUBLICITAT I ESTEREOTIPSA- text complementari per a adaptacions

EL COMPROMISO DANONE

Artículo sobre la transnacional Danoney su campaña de márquetin “Juntos sembramos vida”

La transnacional Danone ha iniciado en España una presumida maniobra de marketing deno-minada “Juntos Sembramos Vida” (JSV), que pretende reducir la solidaridad al simple hecho de comprar yogures y natillas. Por cada producto Danone que se logre vender en las próximas semanas, la multinacional francesa regalará una semilla para diversos proyectos de Cruz Roja en África. Antes se hacía la digestión con Actimel. Ahora, al mismo precio, se logra cambiar el mundo, o al menos, así se anuncia en la web de la campaña, en letras bien grandes y entre signos de exclamación.

Sin embargo, la crisis alimentaria que pretende combatir JSV, no nace de una falta de produc-ción de alimentos, sino entre otras causas del gran poder corporativo, que en el mundo de la alimentación controla todas las etapas productivas y que poco a poco va eliminando a los pequeños competidores. Y aquí tenemos a Danone, la primera industria lechera intensiva del planeta, la segunda mundial de aguas embotelladas y la segunda en “nutrición infantil”, entre otros “liderazgos”, como el de destruir la ganadería campesina del mundo, asfixiando econó-micamente a los pequeños productores.

Danone, una multinacional con ventas por 14.000 millones de euros anuales[i], aportará 550.000 euros en tres años[ii] a JSV, o sea, 183.000 al año, lo que representa un 0,0013% de sus ventas. En el mundo de la cooperación al desarrollo, un proyecto de 183.000 euros es un proyecto diminuto, que en este caso ha sido engrandecido a través de una campaña publicita-ria que con toda seguridad resultará mucho más cara que su aportación a JSV, ya que sólo en 2006, Danone gastó 1000 millones de euros en publicidad[iii] en todo el mundo, 80 de ellos en España. Hay otra forma de valorar el esfuerzo económico que supone para Danone este proyecto solidario. Nos hemos tomado la molestia de hacer unos cuantos cálculos a partir de los 3 céntimos aproximados que gana por cada yogur, natilla, etc. ¿Saben ustedes cuánto tar-da Danone en obtener el dinero necesario para financiar los 183.000 euros?... Pues requerirá vender 6 millones de unidades, lo que logrará en las próximas ¡¡14 horas!!

36


¿QUÉ COMEMOS CUANDO COMEMOS?

Extracto de: ‘Soja, vuelta y vuelta’Gustavo Duch. L’Informatiu, 30 de mayo de 2012

Pero faltaban los ingredientes estrella: la carne. El de pavo lleva aproximadamente un 60% de pavo, el de pollo lleva un 50% de pollo y el de jamón un 70% de jamón. El resto de los ingre-dientes se completan con patata y soja. Una niña lo comentó. -Entonces nos engañan porque pagamos pavo pero nos dan mitad pavo, mitad patata más soja.

Centros de Pavo Cuidat+ Vuelta y Vuelta

Deliciosos Vuelta y Vuelta de Pavo reducido en sal y bajos en grasa de Campofrio. Tu cena fácil de preparar en tan solo 2 minutos, a la plancha o al microondas. Alto en proteínas y bajo en azúcar.INGREDIENTESPechuga de pavo (65%), agua, antioxidantes (E-326, E-316), estabilizantes (E-420, E-451, E-407, E-415), almidón, dextrosa, sal, proteína de soja, cloruro potásico, aromas, especias, conserva-dor (E-250). Recubrimiento decorativo: Colorante caramelo (E-150d).

ALÉRGENOSPuede contener trazas de proteína de leche

37


CEREALES

Más que preocupantes son las conclusiones de un estudio de mercado realizado por Facua sobre un total de 155 variedades de cereales. Altos niveles de azúcar en 134 de los productos, excesivas grasas saturadas en de 25 de ellos y en el caso de la sal, niveles excesivos en 35 de los artículos.

A pesar de que la publicidad nos induce a pensar que los desayunos a base de cereales son sanos y nutritivos, debemos reflexionar si estos productos son recomendables, sobre todo para los más pequeños. Estas son algunos de los datos que se desprenden de este estudio:

En treinta y dos de las treinta y nueve variedades de cereales dirigidas a niños, el azúcar oscila entre el 20,9 y nada menos que el 51,3%.

Los cuatro cereales más azucarados dirigen su marketing expresamente a los niños. Se trata de Flakers Sugar, de Little Man, con 51,3 gramos de azúcar por cada 100 de producto; Birdies, de Auchan, con 50; Readys, de Eroski; y Smacks, de Kellogg’s, ambos con 45 gramos.

(AQUÍ ES INTERESANTE DESTACAR: Los ojos de la rana. Miran hacia abajo por que en las baldas el producto está a la altura del adulto/a, pero la mirada se dirige a los/as niños/as.

38


COCA-COLA

Todo el mundo sabe que las bebidas gaseosas dulces como la Coca-Cola son dañinas para la salud. Sin embargo, pocos pueden explicar qué efecto tiene exactamente este tipo de pro-ducto sobre nuestro organismo.

La Organización Mundial para la Salud acaba de presentar el ‘Código contra el Cáncer’, que in-cluye 12 recomendaciones para prevenir la enfermedad, entre ellas la reducción del consumo de bebidas azucaradas. Pero ¿por qué este producto es tan peligroso para nuestra salud? Algu-nos de sus efectos: Aumento de peso, Problemas respiratorios, Envejecimiento prematuro, Efecto negativo en el sistema nervioso y el cerebro.

HUEVOS KINDER

La legisladora porteña María José Lubertino rechazó la diferenciación por colores de los hue-vos “Kinder” y se quejó porque “desde que nace un niño o una niña, se les ofrecen opciones condicionadas”. “Si desde pequeñas las nenas pudieran jugar a la pelota o con autitos, ha-bría más jugadoras de fútbol o corredoras de autos. Si desde pequeños los nenes pudieran dar de comer a sus bebés de juguete, habría más padres cuidando a sus hijos”, dijo.

(…) los ingresos que generó en 2010 Nestlé superan el producto interior bruto de un país como guatemala. De hecho, entre todas generan ingresos superiores a los 450.000 millones de dólares anuales (330.000 millones de euros), el equivalente al pib de todos los países sub-desarrollados del mundo. El idealista.com / las 10 empresas que controlan tu alimentación. 2Para saber más sobre el impacto de la producción masiva de aceite de palma:http://www.tierra.org/spip/IMG/pdf/Aceite_de_Palma.pdf

39


Leche enriquecida con nueces: https://youtu.be/geK_88uaui8

PUBLICITAT I ESTEREOTIPSB- Exemples audiovisuals de contrapublicitat

Pan 100% natural: https://www.youtube.com/watch?v=hlgfoAj55CU

Alimentacció és una iniciativa socioeducativa per generar consciència crítica i promoure l’acció davant les conse-qüències socials, econòmiques i ambientals que genera el nostre model alimentari (producció, distribució, comercia-lització i consum). Promou un model alternatiu basat en els principis de la Sobirania Alimentària amb perspectiva de gènere que aposti per un món rural viu, prenent com a eix dinamitzador el centre escolar per implicar la comunitat.

“Esta publicación ha sido realizada con el apoyo financiero de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID),con cargo al Convenio “Ampliando espacios para el derecho a la Alimentación y el Desarrollo Sostenible con enfoque de género,

en todos los ámbitos de la educación formal. España (2014/PCONV/000438).El contenido de dicha publicación es responsabilidad exclusiva de VSF Justicia Alimentaria Global y no refleja necesariamente la opinión de la AECID”.

unitat didàctica interdisciplinària · 2019-10-05 · la present unitat didàctica, som...

Documents