Unitat didàctica 5

Lectura

Comprensió lectora

Els escriptors que han conreat el gènere de la faula s’anomenen fabulistes. A quin fabulista fa referència cadascuna de les informacions següents? a) Un gran poeta francès del segle XVII que va renovar les faules dels autors antics. La Fontaine. b) Un personatge llegendari de l’antiga Grècia que és considerat el creador de la faula com a gè- nere literari. Isop. c) Un esclau alliberat per l’emperador romà August que dissimulava la seva crítica als poderosos servint-se de les faules. Fedre.

La Fontaine deia que la faula es compon de cos i ànima. Per ell, el cos és l’acció que s’hi nar- ra; i l’ànima és la idea que se n’extreu, la qual s’explica a la conclusió de la faula. Tant l’acció com la idea estan al servei de la finalitat didàctica de la faula. Relaciona aquests tres elements d’acord amb les faules d’Isop. Acció narrada –L’agró extreu un os de la gola del llop. –L’ase que transporta sal i després esponges. –El llop vol curar l’ase abans d’atacar-lo. Idea (conclusió) –Hi ha persones que no s’adonen que elles tenen la culpa de les seves desgràcies. –La gent que es fica en assumptes que no li pertoquen fracassa. –La millor recompensa que podem obtenir d’un favor fet a un malvat és que no ens faci mal. Finalitat didàctica –Es fa evident que no ens podem fiar de les persones malvades. –Es posa en ridícul els qui ignoren els propis defectes. –S’aconsella que no ens posem a fer una cosa si no sabem de què va. L’agró extreu un os de la gola del llop. La millor recompensa que podem obtenir d’un favor fet a un mal- vat és que no ens faci mal. Es constata una veritat: les persones malvades mai no fan el bé. L’ase que transporta sal i després esponges. Hi ha persones que no s’adonen que elles tenen la culpa de les seves desgràcies. Es posa en ridícul els qui ignoren els propis defectes. El llop vol curar l’ase abans d’atacar-lo. La gent que es fica en assumptes en els quals no entén, fracassa. S’aconsella que no ens posem a fer una cosa si no sabem de què va.

Una al·legoria és un recurs usat en literatura per expressar una idea a través d’una imatge o una successió d’imatges. a) ¿Creus que la faula ens expressa una idea a través de les imatges dels animals? b) Creus que els relats de les faules són al·legories del comportament humà? Per què? Les faules ens expressen pensaments a través del comportament dels animals, que són una al·legoria del comportament humà, ja que totes elles acaben proposant alguna moral sobre aquest comportament humà.

5.3

5.2

5.1

131

Associa cada una de les situacions que tens a continuació amb una de les faules de Fedre se- güents: Un cérvol a la vora de la font; Una guineu i un corb; La guineu i el brot de raïm. a) Un noi o una noia diu que no li agrada jugar a bàsquet i no és capaç de reconèixer que ho diu perquè no en sap. Fa com la… La guineu i el brot de raïm. b) Un fill diu coses afalagadores als pares per tal d’aconseguir-ne alguna cosa. Fa com la… Una guineu i un corb. c) Un empresari no valora prou els serveis d’un treballador modest; en canvi, en valora més un al- tre que presumeix d’eficient i que en realitat és un inútil. Fa com el… Un cérvol a la vora de la font.

En la faula de La Fontaine La Cigala i la Formiga, quin animal és la imatge de la persona treba- lladora, assenyada i previsora? I quin la de la persona ociosa, apassionada i gens previsora? Per què? La formiga és treballadora i previsora, ja que prepara l’hivern. La cigala és ociosa i gens previsora, ja que viu al dia.

5.5

5.4

Paraules i expressions

Utilitza aquestes expressions en el lloc adequat de les frases de més avall: se’n penedeixen, va ventar una guitza, sa i estalvi, es desvivia, com una centella, els seus afers, li van alleugerir. a) El conductor de l’autobús va sortir … de l’accident. El conductor de l’autobús va sortir sa i estalvi de l’accident. b) És molt reservat i no vol que ningú es fiqui en … . És molt reservat i no vol que ningú es fiqui en els seus afers. c) Els qui no valoren prou les seves amistats, a la llarga … . Els qui no valoren prou les seves amistats, a la llarga se’n penedeixen. d) Quan el llop va passar per darrere l’ase, aquest li … . Quan el llop va passar per darrere l’ase, aquest li va ventar una guitza. e) Les paraules del psicòleg … l’angoixa que sentia. Les paraules del psicòleg li van alleugerir l’angoixa que sentia. f) La mare … pels seus fills. La mare es desvivia pels seus fills. g) És viu … . És viu com una centella.

Els refranys són dites populars de llarga tradició que, de manera directa o metafòrica, ex- pressen un coneixement extret de l’experiència (de mica en mica s’omple la pica) o un ensenya- ment de caràcter moral (tal faràs, tal trobaràs). Copia els refranys següents i completa’ls utilitzant aquestes paraules: guineu, aparences, ase, en- ganyat, dolent, sabater, rata, jove. a) Quan la … no en pot haver, diu que són verdes. Quan la guineu no en pot haver, diu que són verdes. b) Qui de … no treballa, de vell dorm a la palla. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. c) Qui és … que faci sabates. Qui és sabater que faci sabates. d) M’alabes i no em sols alabar, o m’has … o em vols enganyar. M’alabes i no em sols alabar, o m’has enganyat o em vols enganyar.

5.7

5.6

132

e) Les … enganyen. Les aparences enganyen. f) Per amor a la cansalada, la … és atrapada. Per amor a la cansalada, la rata és atrapada. g) Del …, no n’esperis res de bo. Del dolent, no n’esperis res de bo.

Relaciona cada un dels refranys de l’activitat anterior amb una de les faules que has llegit, sense repetir-ne cap. a) Quan la guineu no en pot haver, diu que són verdes. La guineu i el brot de raïm. b) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. La cigala i la formiga. c) Qui és sabater que faci sabates. L’ase i el llop. d) M’alabes i no em sols alabar, o m’has enganyat o em vols enganyar. Una guineu i un corb. e) Les aparences enganyen. L’ase que transporta sal. f) Per amor a la cansalada, la rata és atrapada. Un cérvol a la vora d’una font. g) Del dolent, no n’esperis res de bo. El llop i l’agró.

Relaciona els refranys següents amb aquests conceptes: tossuderia, instrument adequat, tra- dició, cosa segura, feblesa, eradicació del mal, amor interessat. a) Ja pots xiular si l’ase no vol beure! Tossuderia. b) Morta la cuca, mort el verí. Eradicació del mal. c) S’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre. Instrument adequat. d) A casa dels conills, el que fan els pares fan els fills. Tradició. e) No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca (gos). Amor interessat. f) Més val un ocell al puny que una grua lluny. Cosa segura. g) Qui és de mel, les mosques se’l mengen. Feblesa.

Explica en quines circumstàncies podem utilitzar els refranys anteriors. Per exemple: a) Quan algú s’entossudeix a no fer una cosa que li convé i és inútil insistir-hi, llavors diem: «Ja pots xiular si l’ase no vol beure!». b) Quan hem neutralitzat una cosa dolenta diem: «Morta la cuca, mort el verí». c) Quan trobem la manera adequada de resoldre un problema o situació diem: «S’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre». d) Quan parlem d’una cosa que esdevé tradició i passa de generació en generació diem: «A casa dels co- nills, el que fan els pares fan els fills».

5.10

5.9

5.8

133

e) Quan descrivim una situació en què algú fa la pilota per aconseguir un fi diem: «No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca (gos)». f) Quan parlem d’una cosa que ja tenim de forma segura diem: «Més val un ocell al puny que una grua lluny». g) Quan parlem d’algú que és dèbil diem «Qui és de mel, les mosques se’l mengen».

Expressió personal

Expressió escrita

IMAGINEM

5.11

UNA HISTORIETA D’ANIMALS

Inventa una narració dialogada en què l’acció dels animals doni peu a una d’aquestes con- clusions: cal ajudar els altres més amb fets que no pas amb paraules; sovint et pot ser més útil qui creus que no val res; amb temps i amb paciència, fem més que amb força i ràbia. Pots servir-te de l’argument de la faula següent: Un lleó perdona la vida a un ratolí. Un dia el lleó es troba presoner d’una xarxa i no li serveix gens la seva força, però el ratolí l’allibera. O bé de l’argument d’aquesta altra: Una formiga cau a l’aigua. Un colom la salva llançant-li una fulla. Un dia un ocellaire està a punt de caçar el colom, però la formiga li mossega el peu i el ca- çador es belluga. Llavors el colom fuig i se salva del perill. Activitat oberta.

EXPLIQUEM

5.12

UNA FAULA

Cerca una faula d’Isop o de Fedre en una biblioteca o a través d’Internet, aprèn-te-la de memòria i explica-la als companys de classe. Activitat oberta.

Llengua i societat

Classifica les expressions següents, segons el grau de formalitat, en expressions formals i ex- pressions informals. a) Mira, aquest és en Pere. / Miri, li presento la senyora Francesca. b) Què els ve de gust, per postres. / Què voleu per postres. c) Quina hora és. / Perdoni, que em pot dir l’hora que és, si us plau? d) Au, vés-te’n a escampar la boira! / Miri, li prego que abandoni el local ara mateix.

5.13

Expressions formals

a) b) c) d)

5.14

Expressions informals

Mira, aquest és en Pere. Què voleu per postres. Quina hora és. Au, vés-te’n a escampar la boira!

Miri, li presento la senyora Francesca. Què els ve de gust, per postres. Perdoni, que em pot dir l’hora que és, si us plau? Miri, li prego que abandoni el local ara mateix.

Classifica les expressions següents, segons que pertanyin al registre cientificotècnic o al re- gistre estàndard. a) Es tracta d’un mamífer herbívor de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids (Equus caballus). / A l’estiu, et comprarem un cavall. b) Em noto el nas i el front molt carregats. / El que vostè té és una sinusitis.

134

c) Li agradaria dedicar-se a l’ornitologia. / Des de petit, que té una gran afició als ocells. d) El govern vol apujar l’impost que carrega als productes de consum i vol abaixar l’impost amb què grava els sous dels treballadors. / El govern vol apujar l’IVA i vol abaixar l’IRPF.

Registre cientificotècnic

a) Es tracta d’un mamífer herbívor de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids (Equus caballus). El que vostè té és una sinusitis. Li agradaria dedicar-se a l’ornitologia. El govern vol apujar l’impost que carrega als productes de consum i vol abaixar l’impost amb què grava els sous dels treballadors.

Registre estàndard

A l’estiu, et comprarem un cavall.

b) c) d)

Em noto el nas i el front molt carregats. Des de petit, que té una gran afició als ocells. El govern vol apujar l’IVA i vol abaixar l’IRPF.

Classifica els textos següents en textos propis del canal oral i textos propis del canal escrit. Després digues quins presenten un grau de formalitat més elevat. a) Bon dia. El senyor alcalde? Miri, em dic Joana Ginebra i sóc d’aquí, del poble. Venia per demanar-li que la policia municipal regulés el trànsit del carrer de l’escola a l’hora d’entrada i sortida, perquè qualsevol dia hi pot ha- ver un accident. b) A l’atenció del Sr. Alcalde. Joana Ginebra Castell, veïna de Palamós, C. Principal 22, li EXPOSO: que, al carrer de l’escola, hi ha molt trànsit, cosa que és un perill per als nois i noies. Per això, li DEMANO: que la policia municipal reguli el trànsit a l’hora d’entrada i sortida per tal d’evitar qualsevol accident. Atentament. Joana Ginebra. c) Srs. Ens sap molt de greu haver-los de comunicar que, a causa de la crisi econòmica per la qual passa l’empresa, ens veurem obligats a endarrerir el pagament de les factures pendents. Esperem que, dintre de dos mesos, ja puguem saldar els comptes. Rebeu una salutació cordial de Pere Ribera (administrador). d) El senyor Vicenç? Hola, bon dia, sóc en Pere Ribera. Miri, li truco per donar-li una mala notícia, eh? Resulta que l’empresa no va gaire bé i no podrem pagar, com teníem previst, les factures pendents. Creiem que, d’aquí dos mesos, si tot va bé, ja les podrem pagar, d’acord? Bé, ho sento molt, eh? Vinga, bon dia. Passi-ho bé, passi-ho bé. Són propis del canal oral els textos a) i d). Són propis del canal escrit els textos b) i c). El grau de formalitat més elevat el presenten els textos propis del canal escrit.

El text següent presenta un grau de formalitat elevat. Transforma’l d’acord amb la varietat estàndard. Fes servir aquestes paraules: agradar, conversa, però, quedar-se, perquè, tenir, anar- se’n, remei, acomiadar-se, molt de gust, conèixer, adéu-siau. Molt em plauria de seguir en tan agradable col·loqui. Tanmateix no puc romandre aquí, ja que no disposo de més temps. He de partir i no tinc altra opció que prendre comiat. Senyora, encantada d’haver fet la seva coneixença! Bon dia tingui.

5.16

5.15

135

Activitat oberta. Per exemple: M’agradaria molt seguir parlant amb tu, però no em puc quedar perquè no tinc temps. Me n’he d’anar, no tinc més remei que acomiadar-me. Molt de gust d’haver-te conegut, adéu-siau.

Llegeix els textos següents i digues a quin registre correspon cada un. Justifica les res- postes. a) L’artrosi és una malaltia reumàtica, degenerativa, que afecta les articulacions, a causa del des- gast progressiu del cartílag articular. Registre cientificotècnic. b) Cap al final del segle XIX es va difondre per tot Catalunya un moviment cultural que consistia a fer cors de cantaires, eren els cors de Clavé. Registre estàndard. c) La tardor és l’estació de les bones olors. En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiro- ses, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta picant. Registre literari. d) Coi de nano! Dingú t’ha demanat re. Au, fot el camp i no em toquis els collons! A vere si d’u- na punyetera vegada fas lo que te dic. Si no me creus, te fai una cara nova. Mira que n’arribes a ser de toixarrut! Fuig d’aquí, cap de cony! Registre vulgar. e) Ei, quina alegria de tornar-te a veure! I quina bona fila que fas! Per a tu els anys sembla que no passin, eh? Per cert, saps que a l’Agustí totes li ponen? Ha trobat una bona feina tot just aca- bar la carrera i a més els seus pares li han deixat un pis. Registre col·loquial.

Distribueix les paraules i expressions sinònimes sota la columana de la varietat funcional a què pertanyen. Per exemple: Col·loquial/vulgar Estàndard Culte/literari a) barco / nau / vaxell col·loquial / literari / estàndard b) morir-se / dinyar-la / sucumbir estàndard / vulgar / culte c) quarto / cambra / habitació col·loquial / literari / estàndard d) colpejar-se / atonyinar-se / pegar-se literari / col·loquial / estàndard e) delectar-se / divertir-se / xalar culte / estàndard / col·loquial f) veure / clissar / percebre estàndard / col·loquial / culte g) nens / infants / marrecs estàndard / culte / col·loquial h) pispar / sostreure / robar col·loquial / culte / estàndard i) infantar / parir / donar llum culte / col·loquial / estàndard

5.18

5.17

136

Gramàtica

Activitats orals

Completa aquests enunciats: a) Les conjuncions de coordinació … (separen / enllacen) dos termes que, dins una oració o un sin- tagma, fan … (diferent / idèntica) funció, o bé enllacen dues oracions de … (la mateixa/ distinta) categoria per tal de formar una oració … (simple / composta). Les conjuncions de coordinació enllacen dos termes que, dins una oració o un sintagma, fan idèntica fun- ció, o bé enllacen dues oracions de la mateixa categoria per tal de formar una oració composta. b) Les conjuncions de subordinació … (enllacen / separen) una oració … (secundària / principal) amb una … (oració / forma) subordinada per tal de formar una oració … (composta / simple). Les conjuncions de subordinació enllacen una oració principal amb una oració subordinada per tal de for- mar una oració composta.

Identifica la conjunció que conté cadascuna de les oracions següents i després digues si es tracta d’una conjunció de coordinació o de subordinació. a) Les faules són al·legories de les virtuts i dels defectes humans. Conjunció: i. De coordinació. b) El metge m’ha prohibit que prengui begudes amb gas. Conjunció: que. De subordinació. c) No els han avisat ni els avisaran. Conjunció: ni. De coordinació. d) Voldria ser metge o veterinari. Conjunció: o. De coordinació. e) Obre una mica la finestra si et mareges. Conjunció: si. De subordinació. f) Hem de ser al refugi abans que comenci la tempesta. Conjunció: abans que. De subordinació. g) No venen el local, sinó que el lloguen. Conjunció: sinó que. De coordinació. h) M’han preguntat si vull treballar al seu despatx. Conjunció: si. De subordinació. i) Com que no ens hi volen, hem decidit marxar. Conjunció: com que. De subordinació. j) Era un esclau amb gran enginy, però extremadament lleig. Conjunció: però. De coordinació. k) Van avisar el lampista perquè arreglés la fuita d’aigua. Conjunció: perquè. De subordinació.

A partir de les oracions de l’activitat anterior, relaciona cada una de les conjuncions de la primera columna amb la classe a què correspon. abans que comenci…conjunció temporal com que no ens hi volen…conjunció causal perquè arreglés…conjunció final …, però extremadament lleig.conjunció adversativa

Digues a quina classe pertany cada una de les conjuncions que apareixen en les frases se- güents. Guia’t per les opcions que et donem entre parèntesis.

5.22

5.21

5.20

5.19

137

a) (Copulativa o disjuntiva?) Aquella silueta devia ser la d’un ós o la d’un mico. Disjuntiva. b) (Adversativa o condicional?) No era un ós salvatge, sinó un home. Adversativa. c) (Copulativa o disjuntiva?) Vaig recobrar el valor i vaig caminar cap a ell. Copulativa. d) (Adversativa o disjuntiva?) S’amagava darrere un tronc, però sens dubte em vigilava. Adversativa. e) (Temporal o causal?) Quan la dura necessitat t’ofega, un s’avé a tot. Temporal. f) (Adversativa o condicional?) Si puc tornar a bord, et portaré un formatge sencer. Condicional. g) (Temporal o final?) Mentre parlàvem, el pobre home em palpava la roba. Temporal. h) (Completiva o causal?) Em vaig convèncer que el pobre estava boig. Completiva. i) (Final o causal?) El capità es va enfadar perquè els seus mariners volien desembarcar. Causal. j) (Final o causal?) L’havien abandonat en una illa deserta perquè s’hi morís de fam. Final.

Activitats escrites

Completa les oracions següents amb les conjuncions adients: a) La Marta no dorm prou … (conj. copulativa) menja gaire. La Marta no dorm prou ni menja gaire. b) ¿Vols anar al cinema … (conj. disjuntiva) t’estimes més quedar-te a casa? ¿Vols anar al cinema o t’estimes més quedar-te a casa? c) La pel·lícula és força bona, … (conj. adversativa) una mica massa llarga. La pel·lícula és força bona, però una mica massa llarga. d) … (conj. temporal) dic això, no em refereixo a tots els alumnes, … (conj. adversativa) als poc complidors. Quan dic això, no em refereixo a tots els alumnes, sinó als poc complidors. e) … (conj. causal) la guineu no va poder arribar al raïm, va dir … (conj. completiva) no era prou madur. Com que la guineu no va poder arribar al raïm, va dir que no era prou madur. f) Li agrada escoltar la ràdio … (conj. temporal) fa les feines de casa. Li agrada escoltar la ràdio mentre fa les feines de casa. g) … (conj. temporal) es va lesionar greument, no ha tornat a competir més; potser … (conj. cau- sal) ha agafat por. Des que es va lesionar greument, no ha tornat a competir més; potser perquè ha agafat por. h) No callaré … (conj. temporal) no em facin cas. No callaré fins que no em facin cas. i) Va cridar ben alt, … (conj. final) els seus companys el sentissin. Va cridar ben alt, per tal que els seus companys el sentissin. j) … (conj. condicional) no t’acaben de fer el pes, no te’ls compris. Si no t’acaben de fer el pes, no te’ls compris.

5.23

138

Utilitza la conjunció sinó (que) o bé el grup si no en les oracions següents. Per exemple: No m’ho vas regalar, sinó que m’ho vas vendre. (Nego que m’ho regalessis; en canvi afirmo que m’ho vas vendre.) Si no poden venir tots, suspendrem la festa. (En el cas que no puguin venir tots, suspendrem la festa.) a) No vam pujar al Carlit, … al Puigmal. No vam pujar al Carlit, sinó al Puigmal. b) … et comuniquen res abans d’un mes, presenta’t al despatx. Si no et comuniquen res abans d’un mes, presenta’t al despatx. c) Fes que el visiti un bon metge; …, pot empitjorar ràpidament. Fes que el visiti un bon metge; si no, pot empitjorar ràpidament. d) No t’ha de visitar un òptic, … un oculista. No t’ha de visitar un òptic, sinó un oculista. e) No juga de defensa, … que fa de porter. No juga de defensa, sinó que fa de porter. f) … els has convidat, no vindran. Si no els has convidat, no vindran.

Omple els buits amb l’opció correcta. a) Us prego … (assistiu / que assistiu) a l’acte de presentació del llibre. Us prego que assistiu a l’acte de presentació del llibre. b) Esperem … (que arribin / arribin) abans del cafè. Esperem que arribin abans del cafè. c) Desitjo … (us recupereu / que us recupereu) ben aviat. Desitjo que us recupereu ben aviat.

Normalment per què serveix per preguntar el motiu o la causa; en canvi, perquè serveix per explicar la causa o la finalitat d’una acció. D’acord amb això, copia les oracions següents i com- pleta-les amb l’opció adequada. a) Ens han canviat la rentadora … encara tenia garantia. Ens han canviat la rentadora perquè encara tenia garantia. b) … no et poses les ulleres? Per què no et poses les ulleres? c) Prohibeixen encendre foc al bosc … no hi hagi incendis. Prohibeixen encendre foc al bosc perquè no hi hagi incendis. d) Han fet un desviament … puguin passar els camions. Han fet un desviament perquè puguin passar els camions. e) Volem saber … ens han denegat el permís. Volem saber per què ens han denegat el permís. f) No agafem l’aigua de la font … no és potable. No agafem l’aigua de la font perquè no és potable. g) Saps … ho deien? … la gent s’espantés. Saps per què ho deien? Perquè la gent s’espantés.

Ortografia

Aplica la norma 1 i la norma 2 de la ema i la ena, i forma les paraules derivades correspo- nents a partir dels prefixos donats. Per exemple: commoure, engabiar, immòbil.

5.27

5.26

5.25

5.24

139

con-

moure vèncer portar-se batre firmar

engabiar embrutar endarrerir empitjorar enfonsar

en-

gàbia brut darrer pitjor fons

in-

mòbil precís cert flexible segur

commoure convèncer comportar-se combatre confirmar

5.28

immòbil imprecís incert inflexible insegur

Copia aquestes paraules tot omplint els buits amb les lletres m, n o mp, tenint en compte els grups consonàntics que formen: circu…ferència, i…nocent, assu…te, co…nectar, trio…f, ate…tat, conde…na, sí…toma, pere…ne, pre…sa, trie…ni, exe…ció, gi…nàstica, i..pre…ta, i…novar, co…tar (calcular) Circumferència, innocent, assumpte, connectar, triomf, atemptat, condemna, símptoma, perenne, prem- sa, trienni, exempció, gimnàstica, impremta, innovar, comptar (calcular).

Copia aquestes frases i completa-les amb contat (‘explicat’), comtat (‘domini territorial d’un noble’) i comptat (‘immediatament després de fer el compte o la factura’). a) Aquest castell pertanyia al … d’Urgell. Aquest castell pertanyia al comtat d’Urgell. b) Com pagaràs el moble, al … o a terminis? Com pagaràs el moble, al comptat o a terminis? c) M’ha … la veritable història del que va passar. M’ha contat la veritable història del que va passar.

Hi ha unes quantes paraules en què la erra final no és muda. Llegeix les frases següents en veu alta i després subratlla les erres finals que es pronuncien. a) Van trobar dues àmfores plenes d’or al fons del mar. or, mar. b) Amb el cor a la mà t’haig de dir ben clar que tinc por. cor. c) Van avisar-lo i li van dir que el caviar era molt car. avisar-lo, caviar, car. d) Jugaven a inventar-se històries del futur vora la llar de foc. inventar-se, futur, llar. e) La labor d’aquelles donzelles consistia a cosir i a brodar. labor.

Reescriu cada frase utilitzant la forma verbal correcta, sense confondre l’infinitiu (accep- tar, extingir…) amb el passat simple (acceptà, extingí…). a) El cap de l’exèrcit volia bombardejar / bombardejà la capital. El cap de l’exèrcit volia bombardejar la capital. b) El president no acceptar / acceptà la dimissió del director general. El president no acceptà la dimissió del director general. c) L’avi va repartir / repartí les propietats entre tots els néts. L’avi va repartir les propietats entre tots els néts.

5.31

5.30

5.29

140

d) Aquesta espècie animal s’extingir / s’extingí fa deu mil anys. Aquesta espècie animal s’extingí fa deu mil anys. e) L’epidèmia es va escampar / escampà ràpidament per tota la ciutat. L’epidèmia es va escampar ràpidament per tota la ciutat. f) El cotxe s’estavellar / s’estavellà contra la paret. El cotxe s’estavellà contra la paret.

Aplica la norma 1 i la norma 2 de l’ortografia de la erra i escriu els mots aguts següents amb -r final o bé amb accent. Després justifica la grafia escollida. Per exemple: ‘fuste’ / fuster: amb erra, com fusteria. ‘balcó’ / balcó: sense erra, com balcons i balconada. ‘mercade’‘pastisse’‘moli’‘urba’ ‘pasto’‘carre’‘treballado’‘violi’ ‘madu’‘traïcio’‘carnisse’‘glaço’ ‘geganti’‘cigro’‘oportu’‘mareja’ mercaderpastissermolíurbà pastorcarrertreballadorviolí madurtraïciócarnisserglaçó gegantícigróoportúmarejar Cal fixar-se en: mercaderia, pastisseria, moliner, urbanitat, pastoret, carreró, treballadora, violinista, ma- duresa, traïcions, carnissera, glaçonera, gegantina, cigronet, oportuna, marejaria.

Escriu una frase amb cadascuna de les paraules següents (consulta el diccionari si cal). enmig, empremta, tramvia, èmfasi, gamma, tarannà, temptació, exempció, mil·lenni, comptable Activitat oberta.

Forma les paraules derivades amb els sufixos donats. Per exemple: -ejar: mareig � marejar -ar: campana, alzina, arròs, colum -dor: penjar, mocar, assecar, conèixer, merèixer, vèncer, aterrir, conquerir, teixir -ejar: estiu, net, espurna, flama, escuma -er: mentida, frontera, cendra, sabata, fruita -or: blau, fosc, clar, amarg, dolç Campanar, alzinar, arrossar, colomar, penjador, mocador, assecador, coneixedor, mereixedor, vencedor, aterridor, conqueridor, teixidor, estiuejar, netejar, espurnejar, flamejar, escumejar, mentider, fronterer, cen- drer, sabater, fruiter, blavor, foscor, claror, amargor, dolçor.

Forma les paraules derivades a partir dels elements donats entre parèntesis i completa les expressions següents: sistema antirobatoris (anti + robatori) moviment contrarevolucionari (contra + revolucionari) pintura antirovell (anti + rovell) equip coresponsable (co + responsable) país multiracial (multi + racial) comitè de les euroregions (euro + regions)

Tipus de textos

De quantes instruccions consta el text «Una manera senzilla de fer adob»? Digues-les en veu alta utilitzant connectors d’ordre: en primer lloc…; en segon lloc…; en tercer lloc…; finalment…

5.36

5.35

5.34

5.33

5.32

141

En primer lloc cal posar la jardinera en un lloc ventilat i ombrívol: a la terrassa, al balcó, al terrat, al jar- dí…, amb un recipient a sota per recollir el líquid que es desprèn del compost. En segon lloc, cal posar al cul de la jardinera una capa de grava. A sobre, cal anar-hi ficant alternativa- ment una capa de terra i una de restes vegetals. Es poden fer tantes capes com es vulgui, però l’última ha de ser de terra. En tercer lloc, un cop per setmana, cal ventilar la pila removent-la una mica amb alguna eina que arribi fins al fons. Finalment cal regar-la de tant en tant, però no gaire. El líquid que es desprèn del compost, es pot barrejar amb l’aigua de regar.

Quina forma verbal s’utilitza per donar les instruccions per fer adob: el futur, l’imperatiu, la perífrasi d’obligació o una forma pronominal? Dóna la primera instrucció de quatre maneres dife- rents canviant només la forma verbal. S’utilitza l’imperatiu. Forma impersonal: Es posa la jardinera en un lloc ventilat i ombrívol: a la terrassa, al balcó, al terrat, al jar- dí…, amb un recipient a sota per recollir el líquid que es desprèn del compost. Perífrasi d’obligació: Heu de posar la jardinera en un lloc ventilat i ombrívol: a la terrassa, al balcó, al te- rrat, al jardí…, amb un recipient a sota per recollir el líquid que es desprèn del compost. Futur: Col·locareu la jardinera en un lloc ventilat i ombrívol: a la terrassa, al balcó, al terrat, al jardí…, amb un recipient a sota per recollir el líquid que es desprèn del compost. Imperatiu: Poseu la jardinera en un lloc ventilat i ombrívol: a la terrassa, al balcó, al terrat, al jardí…, amb un recipient a sota per recollir el líquid que es desprèn del compost.

5.37

Redacció de textos

PRIMERS AUXILIS

En parelles, cerqueu informació sobre la manera com cal actuar en el cas que un company tingui un accident a la platja i entre tots aconseguiu treure’l de l’aigua en estat d’inconsciència i sense respiració. Després, redacteu les instruccions dels primers auxilis, amb les il·lustracions necessàries, en un tríptic de caràcter divulgatiu. Activitat oberta.

REGLES D’UN JOC

Tria un joc i explica als companys i les companyes com s’hi juga. Si convé, abans pots redactar- ne les instruccions. Activitat oberta.

5.39

5.38

Temps verbals

El condicional perfet

Completa les frases següents amb la forma correcta dels verbs entre parèntesis: a) El venedor ens va assegurar que abans del cap de setmana ens … (fer) arribar la comanda. El venedor ens va assegurar que abans del cap de setmana ens haurien fet arribar la comanda. b) A ell li van prometre que abans de dijous li … (tornar) tots els diners. A ell li van prometre que abans de dijous li haurien tornat tots els diners. c) ¿És veritat que els vas dir que el més vinent ja … (enllestir) la feina? ¿És veritat que els vas dir que el més vinent ja hauries enllestit la feina?

5.40

142

Torna a escriure les frases següents amb la conjunció si com en l’exemple: No vaig menjar res perquè no tenia gana. � Si hagués tingut gana, hauria menjat alguna cosa. a) Vas passar gana perquè no havies esmorzat. � Si haguessis esmorzat, no … Vas passar gana perquè no havies esmorzat. � Si haguessis esmorzat, no hauries passat gana. b) No es va poder comprar les vambes perquè no duia prou diners. � Si hagués dut prou diners, … No es va poder comprar les vambes perquè no duia prou diners. � Si hagués dut prou diners, s’hauria po- gut comprar les vambes. c) Vaig tenir l’accident perquè el conductor del davant va frenar de cop. � Si el conductor del davant no hagués … Vaig tenir l’accident perquè el conductor del davant va frenar de cop. � Si el conductor del davant no ha- gués frenat de cop no hauria tingut l’accident. d) Va sortir il·lès de l’accident perquè duia cordat el cinturó. � Si no hagués … Va sortir il·lès de l’accident perquè duia cordat el cinturó. � Si no hagués dut cordat el cinturó no hauria sortit il·lès de l’accident. e) No el vam despertar perquè no sabíem que volia llevar-se d’hora. � Si haguéssim sabut que … No el vam despertar perquè no sabíem que volia llevar-se d’hora. � Si haguéssim sabut que es volia lle- var d’hora l’hauríem despertat.

Torna a escriure les frases següents de manera que expressin accions anteriors. Per exemple: Encara que no arribéssiu a temps, començaríem sense vosaltres. � Encara que no haguéssiu arribat a temps, hauríem començat sense vosaltres. a) Encara que em convidessin a la festa, jo no hi aniria. Encara que m’haguessin convidat a la festa, jo no hi hauria anat. b) Encara que l’Àngel canviés d’actitud, jo no hi confiaria gens. Encara que l’Àngel hagués canviat d’actitud, jo no hi hauria confiat gens. c) Encara que us en burléssiu d’en Pere, no aconseguiríeu fer-lo enfadar. Encara que us haguéssiu burlat d’en Pere, no hauríeu aconseguit fer-lo enfadar. d) Encara que passéssim pel seu costat, no el saludaríem. Encara que haguéssim passat pel seu costat, no l’hauríem saludat.

Llengua i societat

5.43

5.42

5.41

² Copia les explicacions següents i completa-les amb les expressions correctes (en la lletra

a, donades entre parèntesis). a) Els registres són varietats lingüístiques que vénen determinades per tres factors bàsics: a) … (el contingut de la comunicació / l’edat de l’emissor); b) … (la procedència dels parlants / la relació en- tre l’emissor i el receptor), i c) … (el canal de transmissió del missatge / l’època històrica del text). Els registres són varietats lingüístiques que vénen determinades per tres factors bàsics: a) el contingut de la comunicació; b) la relació entre l’emissor i el receptor, i c) el canal de transmissió del missatge. b) Els registres formals són els següents: el … (propi de la ciència i la tècnica), el … (propi de la creació literària) i el … (propi dels mitjans de comunicació). Els registres formals són els següents: el cientificotècnic (propi de la ciència i la tècnica), el literari (propi de la creació literària) i l’estàndard (propi dels mitjans de comunicació). c) Els registres no formals són els següents: el … (propi de les situacions quotidianes) i el … (ca- racteritzat per la transgressió de les normes lingüístiques o socials). Els registres no formals són els següents: el col·loquial (propi de les situacions quotidianes) i el vulgar (ca- racteritzat per la transgressió de les normes lingüístiques o socials).

143

Modifica el registre del text següent: transforma el missatge del contestador telefònic en una carta formal dirigida a l’encarregat d’una empresa de transports, persona que no coneixes. Ei, Joan! Saps que em canvio de pis? Per cert, necessitaré la teva furgoneta. He de traslladar tots els mobles. Saps què? Per què no quedem per dilluns? Però m’ho has de dir segur; no vull que em deixis penjat, eh? Ah!, i compta que tindràs un dinar pagat; i si he d’afluixar la mosca pel gasoil… Ja m’ho diràs! Activitat oberta.

5.44

Gramàtica

Enllaça les oracions següents amb una conjunció de coordinació (i, o, ni, però, sinó que). Tingues en compte que les conjuncions però i sinó porten coma al davant. a) No ha plogut / (no) sembla que hagi de ploure. No ha plogut i no sembla que hagi de ploure. b) Volia comprar el quadre / no tenia prou diners. Volia comprar el quadre, però no tenia prou diners. c) No ho va trobar a la platja / ho va treure del mar. No ho va trobar a la platja, sinó que ho va treure del mar. d) Què vols fer primer: llançar-te amb paracaigudes / fer la travessia amb globus? Què vols fer primer: llançar-te amb paracaigudes o fer la travessia amb globus? e) L’atleta competirà en el salt de llargada / en el salt d’alçada / en el salt de perxa. L’atleta competirà en el salt de llargada, en el salt d’alçada i en el salt de perxa.

5.46

5.45

² Enllaça les oracions següents amb una conjunció de subordinació (que, perquè, si, abans

que, com que). a) La gent del barri exigeix a l’Ajuntament / desratitzi la zona. La gent del barri exigeix a l’Ajuntament que desratitzi la zona. b) Hem d’endreçar les coses / tornin els pares. Hem d’endreçar les coses abans que tornin els pares. c) Posarem una esquela al diari / se n’assabenti tothom. Posarem una esquela al diari perquè se n’assabenti tothom. d) … el tren arriba amb vint minuts de retard, / pots demanar que et tornin els diners. … el tren arriba amb vint minuts de retard, així que pots demanar que et tornin els diners. e) … hi havia meduses, no ens van deixar banyar. Com que hi havia meduses, no ens van deixar banyar.

Converteix les oracions juxtaposades en oracions conjuntives (utilitza les conjuncions se- güents: però, perquè, ni, quan, que, sinó que, o). Per exemple: Porta la raqueta; jugarem a tennis. � Si portes la raqueta, jugarem a tennis. � Porta la raqueta, que / perquè jugarem a tennis. a) Ha vingut el fuster; jo no hi era. Ha vingut el fuster quan jo no hi era. b) Vols que t’ajudi? Prefereixes fer-t’ho tot sol? Vols que t’ajudi, o prefereixes fer-t’ho tot sol? c) Estudia de valent: vol presentar-se a unes oposicions. Estudia de valent perquè vol presentar-se a unes oposicions.

5.47

144

d) No farem festa divendres; la farem dilluns. No farem festa divendres, sinó que la farem dilluns. e) No m’agraden les bledes; tampoc els espinacs. No m’agraden les bledes ni tampoc els espinacs. f) Pren-te una menta: se’t posarà bé. Pren-te una menta, que se’t posarà bé.

Completa les oracions principals següents amb una de subordinada. a) Et deixaré marxar tan bon punt … b) Em fa por que … c) Et faré companyia si … d) Aviseu-me quan … e) Us ho comuniquem perquè … Activitat oberta.

Copia les frases següents i completa-les utilitzant aquestes locucions conjuntives: en can- vi, fins i tot, no obstant això, és a dir, no tan sols … sinó que. Després digues si coordinen o sub- ordinen. a) Els lladres van regirar tot el pis, … van esquinçar el matalàs. Els lladres van regirar tot el pis, fins i tot van esquinçar el matalàs. b) El ciclista es va estavellar contra la tanca; …, va acabar l’etapa. El ciclista es va estavellar contra la tanca; no obstant això, va acabar l’etapa. c) L’equip … guanya, …, a més a més, juga bé. L’equip no tan sols guanya, sinó que a més a més, juga bé. d) Els taurons són peixos; … les balenes són cetacis, …, mamífers adaptats a la vida aquàtica. Els taurons són peixos; en canvi, les balenes són cetacis, és a dir, mamífers adaptats a la vida aquàtica. Són totes de coordinació.

Copia les frases següents i completa-les amb aquestes locucions conjuntives: tan bon punt, encara que, tan aviat com, com que, per tal que. a) … van obrir la comporta de la resclosa, l’aigua va inundar els camps. Tan bon punt van obrir la comporta de la resclosa, l’aigua va inundar els camps. b) Vine … puguis. Vine tan aviat com puguis. c) … ho mantingui en secret, tard o d’hora se sabrà. Encara que ho mantingui en secret, tard o d’hora se sabrà. d) El vam convocar … ens presentés el seu programa. El van convocar per tal que ens presentés el seu programa. e) … han barrat tots els camins, farem la travessia per la muntanya. Com que han barrat tots els camins, farem la travessia per la muntanya.

Ortografia

Completa les frases que tens a continuació amb la forma verbal correcta: a) En … (sentir / sentí) l’espetec, de seguida … (desendollar / desendollà) l’aparell. En sentir l’espetec, de seguida desendollà l’aparell. b) L’aigua havia de … (bullir / bullí) mitja hora; però, de seguida que … (arrencar / arrencà) el bull, vaig … (apagar / apagà) el foc. L’aigua havia de bullir mitja hora; però, de seguida que arrencà el bull, vaig apagar el foc.

5.51

5.50

5.49

5.48

145

c) El mal temps els … (aigualir / aigualí) la festa. El mal temps els aigualí la festa.

Amb els sufixos -ar, -er o -or, escriu una paraula derivada de cada una de les següents. Per exemple: buit + or � buidor fosc, clau, colom, bèstia, dolç, joia, sal Foscor, clauer, colomar, bestiar, dolçor, joier, saler.

5.53

5.52

² Classifica les paraules següents en tres grups:

sí…toma, exe…ció, ate…tat,

impre…ta, presu…ció, è…fasi,

ca…vi, tra…via, pa…flet,

i…nocent, xa…frà, i…cert,

e…fonsar, assu…te, co…nectar

Paraules que s’escriuen amb mp

símptoma, exempció, presumpció, assumpte, atemptat.

Paraules que s’escriuen amb n

canvi, innocent, enfonsar, incert, connectar.

5.54

Paraules que s’escriuen amb m

impremta, tramvia, xamfrà, èmfasi, pamflet.

² Utilitzant un prefix (en-/em-), forma un verb derivat de cadascuna de les paraules se-

güents. Per exemple: gàbia � engabiar farina, llaç, prova, portar, brut, llustre, rajola, ric, pitjor, barca enfarinar, enllaçar, emprovar, emportar, embrutar, enllustrar, enrajolar, enriquir, empitjorar, embarcar.

5.55 ² Utilitzant un prefix (in-/im-), forma un adjectiu derivat de cadascuna de les paraules se-

güents. Per exemple: mòbil � immòbil merescut, prudent, moral, culte, diferent, parell, permeable, esperat, grat, vàlid immerescut, imprudent, immoral, inculte, indiferent, imparell, impermeable, inesperat, ingrat, invàlid.

Les paraules que acaben amb el so [n] pot ser que s’hagin d’escriure amb -n, -nd o -nt. Te- nint en compte això, copia els sintagmes següents i omple els buits amb la grafia adequada. aigua bulle… ; el divide… i el divisor; so… profu… ; lleva… i pone… ; sol ixe… ; cel roge…, pluja o ve… ; lluna minva… ; dibuixa… fecu… ; avançame… imprude… ; toboga… impone… aigua bullent; el dividend i el divisor; son profund; llevant i ponent; sol ixent; cel rogent, pluja o vent; llu- na minvant; dibuixant fecund; avançament imprudent; tobogan imponent.

Escriu les formes d’infinitiu que corresponen als participis següents i classifica-les en dos grups: infinitius acabats en -r i infinitius acabats en -re. aparegut, inclòs, après, traït, cobert, confós, corregut, combatut, empès, admès, fos, florit, inte- rromput, tingut, post, ofert, pertangut, mort, obert Acabats en -r: aparèixer, trair, cobrir, córrer, empènyer, florir, tenir, oferir, pertànyer, morir, obrir. Acabats en -re: incloure, aprendre, confondre, combatre, admetre, fondre, interrompre, pondre.

Entreteniment lingüístic

Amb les paraules que hem extret de les lectures d’aquesta unitat, copia la graella i fes aquests mots encreuats.

5.57

5.56

146

1 4

7

9

C PEÜLL N T 8ESTA L L3

GAMBA

F A M

5

C O LVI X

6

11

G LU2

10 A LLEUGERIT TF ZCORRENT 12 PRLANY

L S

1. La guineu va agafar el formatge com una … . 2. La gent que es fica en un … que no li pertoca és natural que fracassi. 3. El cérvol, en un darrer …, va dir: «Desventurat de mi!» 4. La guineu que mirava el raïm estava morta de … . 5. L’ase feia veure que anava … . 6. Quan el llop li mirava la peülla, l’ase li ventà una … . 7. L’ase deia que tenia una espina clavada a la … . 8. L’agró va poder retirar el cap de la gola del llop sa i… 9. El cérvol era llarg de … . 10. L’ase s’alçà de l’aigua més … . 11. El llop anava … d’ací d’allà cercant qui el curés. 12. El corb, enganyat, es … de la seva estupidesa. 1. centella; 2. afer; 3. alè; 4. fam; 5. coix; 6. guitza; 7. peülla; 8. estalvi; 9. gambals; 10. alleugerit; 11. cor- rent; 12. plany.

Avaluació

Lectura

Explica què és una faula utilitzant aquestes paraules: narració, animals, lliçó moral. Una faula és una narració que explica una anècdota imaginària en què generalment els protagonistes són animals que parlen, raonen i actuen com els humans. La historieta de la faula és l’exemple del qual s’ex- treu una lliçó moral.

Relaciona cada una de les faules amb l’autor corresponent. «El llop i l’agró»Isop «La guineu i el raïm»Fedre «La Cigala i la Formiga»Jean de La Fontaine

Escriu un resum d’una de les tres faules esmentades en l’activitat anterior. Activitat oberta.

3

2

1

147

Llengua i societat

Completa aquesta definició amb l’opció correcta: Els registres de la llengua són varietats … . (dialectals / funcionals) que vénen determinades bàsi- cament … (pel contingut / per l’interès) de la comunicació; la relació que s’estableix entre … . (els parlants de diversos territoris / l’emissor i el receptor) i … (el canal oral o escrit / l’època històri- ca) de transmissió del missatge. Els registres de la llengua són varietats funcionals que vénen determinades bàsicament pel contingut de la comunicació; la relació que s’estableix entre l’emissor i el receptor i el canal oral o escrit de transmis- sió del missatge.

Digues a quin registre de la llengua correspon cadascuna d’aquestes situacions comunicatives: a) Una conferència mèdica sobre les malalties cardiovasculars. Registre cientificotècnic. b) La representació d’un dels drames poètics de Josep M. de Sagarra. Registre literari. c) Un reportatge televisiu sobre el canvi climàtic a TV3. Registre estàndard. d) Una conversa telefònica entre dues amigues per quedar dissabte al vespre. Registre col·loquial. e) Les paraules malsonants que s’intercanvien dos conductors a causa d’una topada. Registre vulgar.

Gramàtica i ortografia

Identifica les conjuncions d’aquestes frases i digues si són de coordinació o bé de subordinació. a) Aquells dos són carn i ungla. i, coordinació. b) No viu ni deixa viure. ni, coordinació. c) S’ho ha jugat a cara o creu. o, coordinació. d) Sembla que vingui de l’hort. que, subordinació. e) Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit. Si, subordinació. f) Mentre hi ha vida, hi ha esperança. Mentre, subordinació. g) Quan la guineu no en pot haver, diu que són verdes. Quan, subordinació.

Relaciona les oracions següents amb una conjunció composta o una locució conjuntiva que ex- pressi la idea que s’indica en cada cas. a) Els teus pares es van estar de moltes coses … (finalitat) tu poguessis estudiar. Els teus pares es van estar de moltes coses per tal que tu poguessis estudiar. b) … (causa) la reparació del cotxe ens surt molt cara, hem pensat de comprar-ne un de nou. Com que la reparació del cotxe ens surt molt cara, hem pensat de comprar-ne un de nou. c) … (condició) no pots venir per qualsevol cosa, telefona’ns de seguida. Si no pots venir per qualsevol cosa, telefona’ns de seguida.

7

6

5

4

148

d) Us ho faré saber … (temps, moment puntual) ho sàpiga. Us ho faré saber així que ho sàpiga. e) Corre, vés a comprar el pa … (temps, anterioritat) que tanquin. Corre, vés a comprar el pa abans que tanquin.

Completa les paraules següents amb les grafies m, n o mp. e…bolic, e…penta, e…fonsar, co…fiar, i…pre…ta, co…nectar, sí…toma, assu…te, e…pitjorar, ate…tat, i…segur, tra…via Embolic, empenta, enfonsar, confiar, impremta, connectar, símptoma, assumpte, empitjorar, atemptat, in- segur, tramvia.

Escriu correctament (amb accent o erra final) aquestes paraules agudes: ‘peixate’‘raco’‘ciutada’‘circula’‘mocado’ ‘caixo’‘cendre’‘fuste’‘canto’‘campana’ peixaterracóciutadàcircularmocador caixócendrerfustercantócampanar

Tipus de textos

Escriu un text instructiu d’unes 100 paraules. Tria un d’aquests dos temes: a) Una recepta de cuina (instruccions per elaborar un plat que coneguis bé). b) Uns consells per deixar una addicció; per exemple, per deixar de fumar. Activitat oberta.

Parlem-ne

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Activitat de lectura.

Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon les preguntes següents:

TEXT 1 a) El juliol de 1994, a quina mena de llum s’apropava el cometa Shoemaker-Levy? I la Clara? El cometa Shoemaker-Levy s’apropava a la llum que produiria la seva gran explosió contra Júpiter; la Cla- ra s’apropava a la llum de la vida. b) A quin indret de les illes Canàries s’estava preparant un astrònom per veure la col·lisió del co- meta? A l’observatori del Roque de los Muchachos. c) Mentre era dins la panxa de la seva mare, quina notícia va escoltar la Clara el dia 20 de juliol? La notícia deia: «… aquesta nit, a partir de tres quarts de deu, Júpiter serà el planeta més brillant de la his- tòria!…» d) Per què, en aquell moment, la Clara es va posar a donar puntades de peu? Perquè tenia moltes ganes de veure per on sortia la veu d’aquella senyora que deia la notícia. e) Quan el cometa va entrar dins l’atmosfera de Júpiter, on van entrar la seva mare, el seu pare i ella? A la sala de parts. f) Què van veure llavors l’astrònom i ella? Què va passar tot seguit? Molta claror.

2

1

10

9

8

149

TEXT 2 a) Quan tarda exactament la Terra a fer el seu recorregut al voltant del Sol? Tarda 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. b) Cada quan s’afegeix un dia més a l’any comú o civil? Per què? Com s’anomena aquest any? Com que l’any comú o civil és de 365 dies i, per tant, dura 5h, 48’ i 46’’ menys que l’any solar, cada quatre anys s’afegeix un dia a l’any comú i aleshores és quan s’anomena any de traspàs, que té 366 dies. c) Quin és el dia i el mes en què es produeixen els equinoccis de primavera i tardor? I els solsticis d’estiu i d’hivern? L’equinocci de primavera és el 21 de març i el de tardor, el 23 de setembre. El solstici d’estiu és el 21 de juny i el d’hivern, el 21 de desembre. d) Què és el que fa que hi hagi dia i nit a la Terra? El moviment de rotació de la Terra al voltant del seu eix. e) Relaciona el moviment aparent del Sol sobre la Terra amb les quatre parts en què dividim el dia. Per exemple: El Sol surt per l’est o llevant a la matinada, al matí el Sol… El Sol surt per l’est o llevant a la matinada, al matí el Sol continua el seu ascens, al migdia arriba al zenit, a la tarda inicia el seu descens, al vespre desapareix per l’oest o ponent i a la nit resta totalment amagat.

Paraules per expressar-se a) Respon aquestes preguntes: 1. A quin any va començar el segon mil·lenni de l’era cristiana? L’any 1000. 2. Si el 1992 es va celebrar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, quants segles feia que es va descobrir? Cinc. 3. Enumera els mesos del primer semestre de l’any. Gener, febrer, març, abril, maig i juny. 4. A quin més fas els anys? Quin dia és el teu aniversari? Activitat oberta. 5. Quan acostuma a ploure més: a la tardor o a l’estiu? A la tardor. 6. Quin és el sinònim de la paraula subratllada d’aquest titular?: L’estiu més fred del darrer lustre empitjora amb un temporal en ple agost (22/08/2007). Període de cinc anys. 7. Si suposem que avui és divendres, quin dia era abans-d’ahir?; quin dia serà demà passat? Abans d’ahir era dimecres. Demà passat serà diumenge. 8. Quan s’acostuma a fer la migdiada: havent dinat o havent sopat? Havent dinat. b) Llegeix en veu alta aquestes dates dient el nom del mes. Per exemple: 20/07/1994 � 20 de ju- liol de 1994. 16/03/2001 � 16 de març de 2001. 28/05/1964 � 28 de maig de 1964 12/09/2007 � 12 de setembre de 2007. 8/01/1982 � 8 de gener de 1982. 21/06/1975 � 21 de juny de 1975. c) Observa les imatges següents i descriu-les utilitzant les expressions referides als moments del dia i als verbs relacionats del quadre anterior. Per exemple: 1 A punta de dia o a l’alba ja clareja o es fa clar, però encara es veu lluir la lluna i les estrelles al cel. 2 De bon matí comença a sortir el sol.

3

150

3 A mitja tarda hi ha molta llum, sobretot a l’estiu. 4 Al capvespre es comença a fer fosc. 5 A mitjanit veiem la llum de la lluma i les estrelles. d) Completa les frases amb del o de la i la part del dia corresponent: 1. Treballa de nit i se’n va a dormir a les 5 de … . Treballa de nit i se’n va a dormir a les 5 de la matinada. 2. Els meus amics es lleven a les 8 … i van a dormir a les 12 … . Els meus amics es lleven a les 8 del matí i van a dormir a les 12 de la nit. 3. L’horari escolar és de 9 … a la 1 … i de 3 a 6 … . L’horari escolar és de 9 del matí a la 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda. 4. L’Andreu té entrenament el dimarts i el dijous de 7 a 9 … . L’Andreu té entrenament el dimarts i el dijous de 7 a 9 del vespre. e) Escriu quina hora marca cada rellotge segons el sistema del quadre anterior:

7:15

5:00

8:45

5:08

21:00

6:23

21:30

15:38

22:00

19:53

Un quart de vuit; tres quarts de nou; les nou; dos quarts de deu; les deu. Les cinc; mig quart de sis; un quart i mig de set; dos quarts i mig de quatre; tres quarts i mig de vuit.

Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons cor- respongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcant els sons de la lletra g: distingir, amagat, diumenge, alguna, regular, rígid, gent, agost, ganes, afegir, segons, urgent

Sona com gat [g]

amagat, alguna, regular, agost, ganes, segons

Sona com gener [ ]

distingir, diumenge, rígid, gent, afegir, urgent

4

b) Quines vocals van sistemàticament darrere g quan sona [ ]? La e o la i. c) Per què la lletra ge de guerra i seguit es pronuncia com gat? Perquè hi ha una u entre la g i la vocal que la segueix.

Gramàtica a) Digues si s’ha de col·locar l’article davant els dies de la setmana. Després llegeix les frases com- pletes. Usem els dies de la setmana sense article quan ens referim al dia de la setmana immediatament anterior o im- mediatament posterior. En canvi, els usem amb article singular quan volem expressar repetició o freqüència.1. Fa festa tots … dilluns. No arribarà fins … dilluns. … dilluns és el primer dia de la setmana. Fa festa tots els dilluns. No arribarà fins dilluns. El dilluns és el primer dia de la setmana. 2. Són fora des de … dimecres. El carnaval s’acaba … dimecres de cendra. Són fora des de dimecres. El carnaval s’acaba el dimecres de cendra. 3. Vindran … dijous. Actuen … dijous 16 d’agost. Ho vam saber … dimarts. Vindran dijous. Actuen el dijous 16 d’agost. Ho vam saber dimarts. 4. La pastisseria obre … diumenge al matí. … diumenge hi haurà ball de sardanes. La pastisseria obre el diumenge al matí. Diumenge hi haurà ball de sardanes.

5

151

Expressió personal a) La Iolanda treballarà de dependenta durant el mes de juliol en un quiosc de diaris i revistes. Ex- plica oralment com serà la seva jornada laboral i el seu horari. Per exemple:

La Iolanda cada dia, de dilluns a divendres, entrarà a treballar a dos quarts de deu del matí. Fins a les onze es dedicarà a reposar el gènere. Després, tindrà un quart d’hora …

09:30 … 11:00 reposició del gènere 11:00 … 11:15 esmorzar 11:15 … 14:00 atenció als clients 14:00 … 15:45 dinar 15:45 … 19:30 atenció als clients 19:30 … 20:00 recollir i tancar

6

Activitat oral oberta.

b) Escriu una redacció sobre una notícia que es va publicar el dia que vas néixer, semblant a la re- dacció del text 1 («Júpiter, l’astrònom i jo»). Demana informació als teus pares d’aquell dia i, per trobar la notícia, busca l’hemeroteca d’algun diari a través d’Internet. Activitat oberta.

152