1. LA CMERA 2. ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles El diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de cmeres 3. LA CMERA I L'ULL HUM Tenen nombroses similtuds. Utilitzen els mateixos mecanismes que els nostres rgans de visi i fins i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de l'ull. 4. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 1. VISI SELECTIVA L'ull va conectat amb el cervell i ens permet veure el que ens interessa i la camra ho capta tot. 5. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 2. ENFOCAMENT Ull: mai produeix una imatge desenfocada i no es produeix cap alteraci d'imatge. Cmera: si no es una cmera d'enfocament automtic, s'ha d'enfocar cada cop que enquadrem quelcom diferent. 6. LA CMERA I L'ULL HUM 3. BIDIMENSIONALITAT La cmera redueix una escena tridimencional a una imatge de dues dimensions. L'ull sintetitza la imatge. DIFERNCIES : 7. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 4. ANGLE DE VISI Ull: T un sol angle de visi, noms podem veure un espai determinat. Cmera: por tenir diversos angles de visi segons el tipus d'objectiu. 8. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 5. EFECTES PTICS A traves de jocs entre lents, les cmeres poden aconseguir determinats efectes. 9. LA LLUM s l'element que ens permet veure les coses i tamb captar les imatges a travs d'una cmera. 10. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM s una forma d'energia electromagntica que es trasllada en lnia recta en el buit a 300.00 km/seg. Composta per els quants, que traslladen la linia recta traant ondulacions. 11. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM La constitueixen partcules d'energia que es comporten com una ona. 12. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM Es pot relacionar de diferents maneres: - Transmissi: directa / difusa / parcial - Reflexi: directa / difusa / parcial / selectiva - Absorci. 13. ELS COLORS Sn resultats de la descomposici de la llum blanca. La reflexi i absorci de rt dels raigs de l'espectre lumnic en la superfcies dels cossos i en diferents substncies s la que ens provoca la percepci dels colors. 14. ELS COLORS Primaris o addictius: roig blau- verd = llum blanca Secundaris substractius: roig + verd = groc blau + roig = magenta blau + verd = cian Suma dels complemantaris: llum blanca ( roig + cian) 15. CONTROL DE LA LLUM Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumniques d'una escena. Hem de tenir en compte on colloquem all que volem fotografiar per evitar incidncies diretes de llum, contrallum... 16. CONTROL DE LA LLUM FOTMETRES: dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Grcies a ell la cmera pot calcular com s'haura de fer la fotografia. DIAFRAGMA: permet controlar l'exposici. 17. CONTROL DE LA LLUM FILTRES: Discriminen els raigs que entraran a la cmera. 18. CONTROL DE LA LLUM EQUIP D'ILLUMINACI L'SPOT Aparell d'iluluminaci que emet un feix d'amplada variable.Permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de lent o l'allunyem. EL FLOOD Proporciona llum uniforme sobre grans arees. 19. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - REFLECTOR DE QUARS - REFELCTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT ENFOCAMENT ON ES VULGUI FEIX AMPLI I UNIFORME. LLUMS SECUNDARIES 20. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - DIFUSOR - REFLECTORS PARABLICS O QUARS PAR DIFONEN LA LLUM, S POTENT, PROPORCIONAR MAJOR INTENSITAT SUAVITZADA. ILLUMINACI GENERAL LUMNICA A PUNTS CONCRETS. 21. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - FLAIX - TORXES LLUM ARTIFICIAL UTILITZADA PER SN PORTATILS, S'AGUNATEN AMB PRODUIR MS LLUM. LA M. LLUM POTENT I DURA 22. CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - SUPORTS - PARAIGES - BANDERES - PLANTILLES 23. CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - PANTALLES - DIFUSORS - FILTRES - VISERES I CONS 24. DISSENY DE LA ILlUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM DIRECTA = LLUM DURA, provoca ombres marcades, augmenta els contrastos, la brillantor de les superfcies i destacar els colors. DIFUSA = LLUM TOVA, suau i provoca poc contrast. Matisa els colors i la brillantor de les superfcies. 25. DISSENY DE LA ILlUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM REBOTADA. Fer que arribi ms suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles... FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminaran l'escena. 26. LA PELLCULA: PARTS - Suport de la pellcula - capa adhesiva - Emulsi fotosensible - Capa protectora de gelatina 27. LA PELLCULA: CARACTERISTIQUES Es diferencien per: -Format - Tipus d'emulsi - Tipus d'imatge que produeixen - ndex de sensibilitat a la llum Blanc i negre = 1 capa d'emulsi Color = 3 capes d'emulsi 28. SENSIBILITAT La llum pot ser que les afecti ms o menys rpidament, depn de la qualitat del material Sensible per tamb de la mida de les seves partcules. 29. SENSIBILTAT Menor temps d'exposici: si s ms sensible ser ms rpida. Definici: si els halurs de plata sn ms grans, afectar a la definici de la imatge. Contrasts: el fre fi permetr captar ms tons i definir millor les gradiacions tonals. 30. NDEX DE SENSIBILITAT La sensibilitat es mesura segons l'estndar ASA. Com ms sensible sigui la pellcula ms lluminositat podr captar. 31. DIAFRAGMA Dispositiu que regula la quantitat de llum que ntra a la cmera. Funciona com a l'iris de l'ull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entri ms o mennys llum. 32. OBTURADOR s un mecanisme situat davant la pellcula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l'exposici a temps molt breus i controlar el temps d'exposici. Velocitat d'obturaci. 33. TIPUS D'OBSTURADORS Obsturador central ( dins l'objectiu) Obsturador de pla focal 34. CAPTAR EL MOVIMENT El moviment s un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia. 35. CAPTAR EL MOVIMENT Congleaci de moviment: una imatge d'alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada. Desplaament: s'ajusta un temps d'exposici prou lnet com perqu el moviemtn de l'element apregui desplaat. 36. COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obsturaci regulem l'exposici de lallum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segon el temps d'esposici. 37. COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI La pronfunditat del camp s inversament proporcinal a l'obertura del diafragma. Sobreexposi = foto clara Subexposici = foto fosca 38. EL VISOR s un dispositiu a travs del qual s'observa el subjevte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i enfocar. 39. EL VISOR Visor directe: el dispositiu cisor s independent de l'objectiu. Visor rflex: la imatge projectada en la pellcula per l'objectiu est de cap per avall i invertida lateralment. 40. ELS OBJECTIUS Les lents permetes una major obertura, ja que desvien els raigs perqu convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible prduint una imatge enfocada. Anomenem objectiu objectiu al sistema ptim d'una cmera formant per lents simples situades al llarg d'un eix. 41. ELEMENTS D'UNA LENT Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es forma la imatge. Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. Centre ptic: per on passen els raigs sense desviar-se. 42. ELEMENTS D'UNA LENT Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i els centres de curvertura. Distncia focal: distncia entre el centre ptic i el focus. Pla de l'objecte: un dels plans que cont l'objecte representat. 43. TIPUS D'OBJECTIUS Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius. 44. OBJECTIU NORMAL Es caracteritza per la poca distorci i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogrfixa realitzada des de molt a prop. s molt llumins. 45. OBJECTIU ANGULAR L'angle s ms obert, pot recollir ms escena, per ens dna la sensaci que ens allunya d'ella. Produeix deformacions o distorcions en els objectes i en les distncies. 46. TELEOBJECTIU Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distncia ampliant la imatge pticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers. 47. MCROS Serveixen per a tenir un acostament mxim. Sn capaos d'enfocar a distncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un ter o un quart de la seva grandria real. 48. OBJECTIUS DE DISTNCIA FOCAL VARIABLE Permet variar la distancia focal sense canviar d'objectiu. Acostumen a ser ms grans i pesars, per poden arribar a substituit a diferents objectius de distncia focal fixa. 49. ACCESSORIS Lents d'augment: disminuiexen la distncia d'enfocament. Anells extensors: anells buits que aalarguen l'objectiu. Ens permet enfocar a menys distncia un element. 50. ELS OBJECTIUS PERMETEN... Que amb la cmera abastem un angle de visi determinat. Produir aberracions ptiques i corregir-ne d'altres. Modificar la sensaci de les distncies en profunditat. 51. ELS OBJECTIUS PERMETEN... Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i propers. Tenir ms o menys capacitat de profunditat de camp. Obtenir una imatge enfocada. Focus / autofocus 52. PARMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP L'obertura del diafragma. La distncia focal de l'objectiu. La distncia respecte a l'objecte enfocat. 53. WEBGRAFIA IMATGES TROBADES A: https://www.google.es/search?q=imatges&biw=585 . GOOGLE IMAGES BLOGGER FOTOGRAFIC