unitat 4. hola, al·lucinat! - · pdf filesona abans dels partits internacionals de...
TRANSCRIPT
UNITAT 4. Hola, al·lucinat!Lletres internacionals
1 Amb l’ajut d’un diccionari o d’Internet, completa la taula amb les traduccions de les paraules en les llengües corresponents. Després, respon a les preguntes que hi ha a continuació.
Què hi trobes, d’especial, en les traduccions d’aquestes paraules?
Amb quins mots de la taula es poden relacionar aquestes paraules llatines?
COLLECTIO HONESTUS VEHICULUM MILLENIUM
Quines paraules del català poden provenir d’aquests mots llatins?
HONORARE ILLUSIO HABILIS METALLICUS
Compara les teves respostes amb les d’un company o companya.
CATALÀ CASTELLÀ ANGLÈS FRANCÈS ITALIÀ
36
Ull viu!
honesto honest honnête onesto
milenio mil·lenium millénaire millennio
héroe hero héros eroe
vehículo vehicle véhicule veicolo
colección collection collection collezione
humor humour humour umore
col·lecció honest vehicle mil·lenni
honrar il·lusió hàbil metàl·lic
S’assemblen molt perquè tenen un origen comú: llatí per via culta.
1 Tot per diners
Nombre de faltes
Correcció
2 Nens soldats
Nombre de faltes
Correcció
37
Dictats preparats 4
Unitat
La hac i la ela geminada
1 Llegeix aquest text breu en veu alta. Intenta pronunciar les eles geminades com dues eles seguides.
Quina fal·lera que tenien al col·legi a fer-nos llegir novel·les que insultaven la intel·ligència!
Quin horror i, sobretot, quina hipocresia!
2 De què parlem? Troba les paraules a les quals fan referència aquestes definicions tenint en compte que totes comencen per hac. Te’n donem algunes lletres perquè et serveixin d’ajuda.
Sona abans dels partits internacionals de futbol. im
Sinònim de gespa. rb
Estació de l’any en què fa més fred. ve
Quadre en què s’especifiquen les assignatures
i la seva distribució setmanal en una classe. ar
3 Fes el mateix que en l’activitat anterior. Aquest cop, però, es tracta de paraules que porten ela geminada. No et descuidis el punt volat a mitja alçada (·). Potser necessitaràs un diccionari.
Relatiu al metall. me ic
Amb mil d’aquests s’aconsegueix un metre. mi re
Relatiu als estels. es ar
El més gros dels primats. go a
La hac i la ela geminada són dues lletres etimològiques, és a dir, que es mantenen per
fidelitat al llatí, la llengua de la qual prové el català. Així doncs, com que en llatí s’escrivia
HONOR i CRYSTALLINUS, en algunes llengües, entre les quals hi ha el català, la hac i
la ela geminada (és a dir, doble) es conserven: honor i cristal·lí.
FIXA’T QUE…
SOM BESSONES I ANEM A TOT ARREU JUNTES, AMB L’AMIC
PUNT VOLAT SEMPRE AL MIG.
HOLA, COL·LEGUES!
Parlem de…
38
4Unitat
h n e
h e a
h i r n
h o r i
t à l · l
l · l í m e t
t e l · l
r i l · l
4 Proposa definicions de paraules que duguin hac o ela geminada perquè les endevini un company o companya. Comprova abans com s’escriuen i no t’oblidis d’incloure’n algunes lletres que ser-veixin com a pistes.
5 Omple els espais buits d’aquestes oracions amb h només quan calgui. Quan no sigui necessari, deixa’l en blanc.
Aquest pis té tres abitacions.
Es gastaran molts diners en petards i co ets per a la revetlla.
Se n’ a anat a Itàlia de vacances.
A l’estiu, no hi ha res com una orxata ben fresca!
No m’agraden els caca uets: em fan venir set.
Vam aver de sortir més d’ ora.
T’agrada aquest otel?
6 Omple els espais buits d’aquestes oracions amb l o l·l.
Quina pe ícula més avorrida!
Li van proposar de co aborar a la te evisió.
El teu gos és tan inte igent que sembla que ens entengui!
No he sabut trobar la so ució del problema.
Ha guanyat un mi ió d’euros a la loteria.
Tranqui a, no cal que t’hi amoïnis.
No m’agraden els embotits, però aquesta mortade a fa molta patxoca!
Parlem de…
39
4Unitat
Resposta oberta.
h
h
h h
h
l·l
l·l l
l·l
l
l
l·l
l·l
3 Dones d’abans, dones d’ara
Nombre de faltes
Correcció
4 La relativitat d’anomenar-se Albert
Nombre de faltes
Correcció
Abans de corregir el dic-tat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha quatre paraules que duen accent obert i vuit que el porten tancat.– Fixa’t com s’escriuen savi i repressió.– Guerra Civil, amb ma-júscules inicials, fa referència al conflicte que va tenir lloc a Es-panya entre el 1936 i el 1939.
– Embullats vol dir ‘des-pentinats’ i franquista, ‘relatiu al règim del general Franco (1939-1975)’.
40
4Unitat
Més dictats
El punt i coma i els dos punts
1 Llegeix aquests textos i completa la informació que hi ha a continuació.
El punt i coma serveix per:
– separar una sèrie d’informacions d’una certa llargada i complexitat, com en el text ;
– separar dues oracions properes pel que fa al significat, ja que si hi poséssim una coma
seria confús i si hi poséssim un punt, la pausa seria massa llarga, com en el text .
2 Fes el mateix que en l’activitat anterior amb aquests dos textos.
Els dos punts serveixen per:
– presentar les paraules d’una persona, com en el text ;
– presentar una enumeració o una explicació, com en el text .
3 Omple els espais buits d’aquestes oracions amb punt i coma o dos punts, segons correspongui.
Com que no em podia aguantar més, vaig cridar «Moltes felicitats, tieta!»
Vam visitar Zuazliwonga, que és la capital del país i té uns dos milions d’habitants Bam-
booza, situada a uns 200 quilòmetres al sud de la capital Tamabiko, que té unes platges
de sorra finíssima plenes de palmeres, i Trongi, ja a la frontera.
A A finals del segle xix el futbol, pro-vinent del Regne Unit i introduït a la Península per uns enginyers britànics a Huelva, era un esport popular a Catalunya; precisament dos germans catalans, els Padrós, van fundar el Reial Madrid.
B Vam preparar tabule, que és una amanida fresca de sèmola, tomà-quet, ceba i cogombre; mussaca, que són capes de patata i carn gra-tinades, i finalment, dulce de leche, que són unes postres típiques ar-gentines.
A El meu pare es va enfadar:–Ja hi tornem a ser, Jordi?
B Es poden diferenciar dos blocs dins de les llengües romàniques: l’oriental, integrat per l’italià i el romanès, i l’occidental, que n’en-globa la resta.
41
4Unitat
Tot a punt!
B
A
A
B
:
;
;
Redactem una notícia
1 Llegeix aquesta notícia un pèl fantasiosa. Després, relaciona cada pregunta amb la informació corresponent.
2 En un full a part, redacta una notícia breu a partir d’una d’aquestes situacions. No oblidis d’es-criure un titular i un subtítol. Procura que el text doni resposta a les sis preguntes esmentades.
A Un estudiant de 2n d’ESO de la localitat on vius troba per casualitat un tresor medieval.
B L’institut on estudies rep el Premi Internacional a la Convivència.
C L’equip de bàsquet de la població on vius ascendeix a la Divisió d’Honor després d’una
campanya sensacional.
Què passa? • • A un jove barceloní i un jubilat extraterrestre.
A qui li passa? • • Gràcies a un anunci a Internet.
Com va passar? • • Perquè a un li agrada conèixer gent i a l’altre li feia
il·lusió sortir del seu planeta.
Des de quan passa? • • Un noi i un marcià comparteixen pis.
On passa? • • Des de fa sis mesos.
Per què passa? • • A Barcelona.
UN COMPANY DE PIS DE MOLT LLUNY
Un noi barceloní comparteix despeses amb un extraterrestre
Josep R., un jove administratiu de Barce-lona, comparteix des de fa sis mesos el seu apartament amb ZRX-9, un marcià
jubilat. «M’agrada conèixer gent», expli-ca el català al periodista mentre prenem un refresc al balcó. «Vaig veure l’anunci a Internet i no em va costar gens fer les maletes», confessa el jubilat en un català prou bo. «Em feia il·lusió sortir del meu planeta, ves», afegeix. El millor de tot, co-incideixen tots dos, és aprendre coses de la cultura de l’altre.
Una notícia és un text informatiu que exposa un fet d’actualitat. En la premsa escrita
i en els diaris digitals és introduïda per un titular (Un company de pis de molt lluny) i
un subtítol (Un noi barceloní comparteix despeses amb un extraterrestre) que han de
tenir relació amb el contingut. A més, el text ha de donar resposta a sis preguntes: qui,
què, on, quan, com i per què.
FIXA’T QUE…
42
4Unitat
Paraules en joc
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he après:
Una activitat que m’ha agradat:
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
43
4Unitat
Balanç
1 Tot per diners
En un primer moment va dubtar. No ho veia clar. Però quan l’home li digué la quantitat de diners de què estaven parlant, acceptà de seguida. Amb allò podria començar a viure molt millor i, al capdavall, no feia mal a ningú. Només es tractava d’informar. Una feina ben senzilla.
Laura Baix: La clau Apsu. Barcanova.
4 La relativitat d’anomenar-se Albert
2 Nens soldats
Una tarda sencera no va ser suficient per buscar, llegir i guardar notíces sobre aquell país africà que coneixia remotament. El nom de Sierra Leone anava lligat a un país amb una guerra atroç amb nens soldats com a protagonistes.
PiLar GarriGa: Un estiu a Tacugama. Barcanova.
3 Dones d’abans, dones d’ara
Durant el segle xviii era ben vist que les damisel·les, que vivien tranquil·les llegint novel-les d’amor i sospirant pels seus galants, aprenguessin cal·ligrafia, pintessin aquarel·les i toquessin el piano entre brodat i brodat. Això era el màxim a què podien aspirar, pobretes, i encara gràcies. Afortunadament al segle xxi aquestes idees han canviat, i força. Les noies d’avui en dia, en contrast amb les d’abans, són hàbils, intel·ligents, tenen sentit de l’humor i elegeixen sense dubtes les seves relacions. No es tracta de cap rebel·lió: tan sols és coherència amb el món en què vivim.
La vida del Guillem i de la seva família canvia a partir del dia que ell i els seus amics, la Mireia i el Lluís, decideixen donar refugi a un rodamón alemany gran, de cabells blancs i embullats, que es pensa que és Einstein i que ha viatjat en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, unes vegades creurem que és el vell savi i d’altres, que és un pobre boig. En aquest llibre, l’autora dóna veu a les persones grans, a la memòria; elles ens explicaran les seves històries, des de la Guerra Civil i la repressió franquista fins a la visita d’Einstein a Barcelona o la riuada de València.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
44
4Unitat Textos
per als dictats
Un concurs de dictat
Un total de 196 persones es van inscriure ahir al CCCB per participar en una iniciativa ben curiosa: un concurs de dictat simultani a Barcelona, Olot i Palma de Mallorca. S’havia fet dissabte a Perpinyà, on el dictat és una activitat consolidada, en un acte que va aplegar uns 600 participants. Els que van acudir al CCCB van haver d’escriure un text inèdit sobre el mercat de Calaf que l’escriptor Pep Coll va cedir per a l’activitat. Els participants van copiar el text amb bolígraf blau i després van treure el vermell per a les correccions. Els premis als millors resultats es donaran a conèixer el diumenge 9.
El Punt, 3 de març de 2008.
1 imatge x 1.000 paraules
Autora de la fotografia: Tamara López.
45
4UnitatDictat
complementari
UNITAT 5. Maneres sí, barra no!Una paraula per minut
1 Per parelles, apliqueu la tècnica ortogràfica anomenada Una paraula per minut. Cal que seguiu els passos següents:
1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del
requadre i l’ensenya a l’altre.
2 Aquest la llegeix en veu alta i explica què vol dir. Si cal, consulta el diccionari.
3 El director o directora fa preguntes d’aquesta mena: Quantes lletres té aquesta paraula?;
Quines vocals i quines consonants té?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;
Té alguna lletra que «pugi», com per exemple, la ela? I alguna que «baixi», com ara la
jota?; Té consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi d’una manera
similar? Aquestes preguntes s’han de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal
dedicar-hi més de trenta segons.
4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,
primer del dret i després del revés, i que l’escrigui. Té un minut com a màxim.
5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revés, i ben escrita val un punt. Després
d’haver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.
Un cop hàgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecció. Es
tracta de paraules que ja coneixíeu o bé són «noves» per a vosaltres?
ombrívolamplitudimmensitat
canviadortramviaenmig
tanmateix assumptecircumferència
triomfadorinnocenttemptació
somriureamfibiconfort
46
Ull viu!
1 Les obligacions, primer
Nombre de faltes
Correcció
2 Tot cuinant
Nombre de faltes
Correcció
47
Dictats preparats 5
Unitat
Les nasals i les vibrants
1 Saps quines són les consonants nasals? I les vibrants? Llegeix en veu alta aquests exemples i relaciona’ls amb el tipus de consonant corresponent.
Les m de magatzem. •
La r simple de karateka. • • vibrant
Les n de naturalment. • • nasal
Les rr dobles de Roger Serra. •
Com se’n diu, de la erra ortogràfica final de Roger ? Per saber-ho, torna a pronunciar la pa-
raula en veu alta. Subratlla ara l’opció correcta: simple, muda, doble.
2 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb m o n, segons correspongui. Si cal, consulta un diccionari.
tra pa ru ba ca viar e viament ti ba tro pa
co venient co fiat i madur e focament i mens i fantil
3 Torna a llegir les paraules de l’activitat anterior i completa aquesta informació.
Se sol escriure davant de m, p i b.
Se sol escriure davant de v i f.
4 De quines paraules parlem? Llegeix la definició i completa les paraules tenint en compte que totes porten n o m. Segurament en més d’un cas et caldrà consultar un diccionari.
Composició musical per a orquestra que comprèn diversos moviments. si fonia
Que no és modest. i modest
Qüestió que cal resoldre. assu pte
Animal, com ara la granota, capaç de viure en dos medis diferents. a fibi
Qualitat que es té de naixement. i nata
Endollar. co nectar
Conjunt d’exercicis per aconseguir una bona forma física. gi nàstica
Conjunt de publicacions periòdiques (diàries, setmanals, mensuals…). pre sa
Persona encarregada de l’economia d’una empresa. co ptable
Parlem de…
48
5Unitat
m m n n m m
n n m n m n
m
n
m
m
m
m
n
n
m
m
m
5 Busca el significat de les paraules conte, compte i comte. Després, completa les oracions següents amb la paraula corresponent.
El meu germanet vol que li llegeixi el dels Tres Porquets.
Vés amb perquè és mot fàcil equivocar-se.
Els diners són en aquell corrent que vaig obrir fa dos anys.
És massa fantasiós. Es creu que la vida és com un .
El i la comtessa acaben d’arribar al palau.
El Dràcula va ser un personatge històric.
6 Escriu dues oracions que continguin les paraules contar i comptar en què es vegi ben clara la diferència de significat.
7 Hem, em o amb? Fes servir aquestes paraules per completar les oracions següents:
Si véns mi i m’ajudes, faràs un favor.
dic Josep Maria. I tu?
Vols dir que aprovat?
Els pares van dir que regalarien un ordinador pel meu aniversari.
aconseguit que el profe de mates vingui nosaltres de colònies.
Vols pa tomàquet?
8 Omple els espais buits d’aquestes oracions amb r només quan calgui. Quan no sigui necessari, deixa’l en blanc.
sabe conèixe rialle treure córre fumado calo
madu prendre cla peixate dormi ana riure
Parlem de…
49
5Unitat
conte
compte
compte
conte
comte
comte
Resposta oberta.
amb em
Em
hem
em
Hem amb
amb
r r r r r r
r r r r r
3 Sobre el comte Dràcula
Nombre de faltes
Correcció
4 Perdoni, a quin segle diu que som?
Nombre de faltes
Correcció
Abans de corregir el dic-tat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha cinc paraules que porten accent obert i set que el duen tancat.– Museu d’Història s’es-criu amb majúscules inicials perquè és el nom d’una institució.– Vigila amb les formes verbals haguessin , amb ss, i desobeint, que no porta dièresi perquè és un gerundi.– S’esquitllen vol dir ‘s’es-capoleixen’; prevé, del verb prevenir, significa ‘adverteix’.
50
5Unitat
Més dictats
Els usos de la coma
1 Llegeix en veu alta aquestes oracions fent les pauses marcades per la coma. Després, digues quin valor té aquest signe en cada frase (V: vocatiu; E: enumeració; I: incís). Per ajudar-te, fixa’t en la informació del requadre.
El retoromànic, una de les llengües oficials de Suïssa, té uns pocs milers de parlants.
Ja tinc tot el que necessito per al pastís: farina, sucre, ous, mantega…
Els colors que més m’agraden són el verd, el groc, el lila i el blau.
Viu a Cardiff, una ciutat de Gal·les, a la Gran Bretanya.
No ho sé, filla. Potser que ho demanem a l’avi.
Josep, torna’m el comandament ara mateix!
2 Escriu aquestes oracions adaptant-les d’acord amb la informació suggerida entre parèntesis. Afegeix-hi el que calgui i no et descuidis les comes necessàries.
Passa’m la pilota! (vocatiu)
Has comprat les pastanagues i la col? (enumeració)
El taekwondo és originari de Corea. (incís)
3 Copia les oracions separant-ne les paraules i afegint-hi els accents i els signes de puntuació que calgui.
Aixoamicmeunomeshosapelvent.
Hihaviasuecsitaliansalemanysanglesosialgunportugues.
Vaigtrobarelllibrequefeiatempsquebuscavaasotalataula.
Vocatiu: nom o expressió amb què cridem l’atenció d’una persona.
Enumeració: llista d’elements similars.
Incís: aclariment intercalat enmig d’una oració.
FIXA’T QUE…
I RECORDEU, LA COMA SERVEIX PER
A MOLTES COSES!
51
5Unitat
Tot a punt!
Resposta oberta. Per exemple:
Passa’m la pilota, Joel!
Has comprat les pastanagues, les
patates, les cebes i la col?
El taekwondo, un art marcial, és originari de Corea.
Això, amic meu, només ho sap el vent.
Hi havia suecs, italians, alemanys, anglesos i algun portuguès.
Vaig trobar el llibre (,) que feia temps que buscava (,) sota la taula.
I
E
E
I
V
V
Definim paraules
1 Llegeix aquest diàleg i completa’l amb la paraula que hi falta.
–Doncs sí, volíem jugar a futbol, però no vam poder perquè…
–Per què?
–Perquè no vam poder trobar cap dallonses…
–Dallonses?
–Sí… És a dir, un espai delimitat per a la pràctica esportiva.
– ?
–Això mateix!
2 Per parelles, trieu dues de les paraules de la llista i definiu-les per tal que el vostre company o companya endevini de quina paraula es tracta. Cal que sigueu prou hàbils i no utilitzeu el mot dallonses ni feu gestos. No comenceu sense abans haver llegit la informació del requadre.
sofà marejar-se poltre russa amanida ulleres esternudar xofer melic
Una definició és l’explicació del significat d’una paraula, sovint per mitjà de conceptes
que permeten diferenciar-la d’una altra. Així doncs, la definició d’elefant podria comen-
çar per animal i la de martell, per estri o eina.
Altres recursos útils per fer una definició són els següents: donar-ne un sinònim; expli-
car-ne l’ús, la forma, el material de què és fet…; explicar-ne el significat amb relació a
una altra paraula.
FIXA’T QUE…
3 Coneixeu el significat d’aquestes paraules? Per parelles, «decidiu» què volen dir. Compareu les vostres definicions amb les de la resta de la classe. Després, copieu-ne la definició del diccionari.
ESBALAÏT / ESBALAÏDA DEIXONDIR-SE
NO SÉ QUÈ EM PASSA.NO TINC PARAULES!
52
5Unitat
Paraules en joc
Camp
Resposta oberta. Resposta oberta.
Atònit, estupefacte. Despertar-se, fer sortir d’un estat de peresa.
Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una cosa que he après:
Una activitat que m’ha agradat:
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
53
5Unitat
Balanç
1 Les obligacions, primer
Al matí, en Joel va ser dels últims a despertar-se. En adonar-se’n, s’afanyà a llevar-se. Aquell matí li tocava pelar patates a la cuina. Havia de rellevar un dels ajudants del cuiner que no es trobava bé. La Paula ja s’havia llevat. Devia ser a coberta amb la seva amiga, amb qui passava el dia xerrant.
Laura Baix: La clau Apsu. Barcanova.
4 Perdoni, a quin segle diu que som?
2 Tot cuinant
La cuinera picava amb la mà de morter, un bastó llarg i arrodonit de la punta, en un bassiol de pedra ple de gra, que després es barrejava amb aigua. Amb les mans formava unes boles de pasta, de la mida de pilotes de tennis, que era el plat preferit dels ximpanzés.
PiLar GarriGa: Un estiu a Tacugama. Barcanova.
3 Sobre el comte Dràcula
El comte Dràcula no va ser un personatge de ficció: va existir realment. Així es deia un noble romanès que va lluitar contra els turcs otomans, que aleshores dominaven els Balcans. El comte Vlad Dracul, més conegut amb el sobrenom de Dràcula, es va fer tristament famós per la seva extrema crueltat, no sols amb els enemics invasors, sinó també amb els seus propis súbdits. El record de les seves accions sanguinàries va fer que, uns segles més tard, un escriptor irlandès barregés la història amb les llegendes de vampirs. La resta és literatura i, sobretot, cinema.
La classe de l’Anna i el Pol ha anat de visita al Museu d’Història. Si els haguessin deixat triar, la sortida hauria estat, probablement, a algun lloc més divertit. Desobeint la norma d’anar tots junts, els dos amics s’esquitllen a una sala d’exposicions que encara no ha estat oberta al públic, atrets per un cartell enigmàtic en què poden llegir: «L’antic Egipte: un viatge en el temps». Hi ha desenes d’obres d’art, però és una la que els crida més l’atenció. La fitxa tècnica els prevé que està en estudi. En manipular-la i sentir un lleu clic, comprovaran que tot és cert.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.
54
5Unitat Textos
per als dictats
Què és l’anorèxia?
Les persones que pateixen anorèxia nerviosa desitgen estar més primes, senten una por intensa d’augmentar de pes o d’engreixar-se i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència, presenten conductes anòmales pel que fa a la dieta, el pes i el volum i la silueta corporals. Tot això va associat a una greu alteració de la percepció de la imatge corporal. Per aquest motiu la persona pot veure’s grassa o desproporcionada, tot i tenir un pes per sota del que seria considerat normal. Aquest trastorn influeix negativament en la seva vida familiar, social, laboral, acadèmica i emocional.
Anorèxia. Què és? Com afecta? Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
1 imatge x 1.000 paraules
55
5UnitatDictat
complementari
UNITAT 6. S’acabavaSopa de faves amb embotit
1 Busca en aquesta sopa de lletres, en tots els sentits possibles, 18 paraules que tinguin una be alta o una ve baixa. Tingues en compte que els monosíl·labs no compten.
F G I M M I S T E L L E R I G P E K E A
R U R R A T N B K E L T R O B A R C R P
E R N C E I M O L T E O R T N R A I E R
N R C C N B I L V O S E S E M P A R J O
S E O A I S A V I E S A L I B O M E F V
V S R G M O S S Q R T P C R A A N M L A
U T O R E R E S U B L A V E S I L I R T
R R A U O T R F A L A Ç T H C N E L I S
I E A M Z E B U G I P A R U N G O A P E
T L U I A M O R T O G R A F I A N S O L
M I Q U E O P O S I R M C E O L I S L L
I Q C O L O I I R A M M A N R O F E I E
T U D I N D N H N I O H B A U R M Q G A
S E Z A L P O S E M B L A R D R N I L Ç
S N A N U V O L M E L I V R E A U U O I
A N T R A C U T U O S C A V A L L Q T S
S B W E G E E V C A U Z T R S M B I A U
S X A V I L U X O C O L A T U N T E G T
A O S O V R Q U G A M V A M I L A U A N
P R E G R A V A R E N R E G I S R A M E
56
Ull viu!
1 �La malària
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
2 �Aiguabarreig
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
57
Dictats preparats 6
Unitat
La be alta i la ve baixa
1 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb b o v. Després, completa la informació del requadre.
po����le� so����re� ����lanc� ����romista
nou:� no����etat� reno����ar� no����es
sap:� sa����er� sa����íem� sa����ràs
escriu:� escri����im� escri����à� escri����íem
beu:� be����ent� be����íeu� be����ia
rep:� re����re� re����íem� re����ran
blau:� bla����a� bla����or� bla����es
cap:� ca����ut� ca����eça� ca����uda
2 Un verboku és com un sudoku però amb verbs, no pas amb xifres. Fixa’t en les formes verbals que hi ha escrites en aquesta taula i completa-la. Para atenció a les bes altes, les ves baixes i els accents.
Hi�ha�un�temps�verbal,�dels�verbs�de�la�primera�conjugació,�que�té�aquestes�terminacions:
-ava,�-aves,�-ava,�-àvem,�-àveu,�-aven.�Quin�és?���
Escrivim������davant�d’una�l�i�una�r.
Escrivim������quan�aquesta�lletra�alterna�amb�una�p�en�paraules�de�la�mateixa�família.
Escrivim������quan�aquesta�lletra�alterna�amb�una�u�en�paraules�de�la�mateixa�família.
QUI ÉS ARA LA MÉS ALTA, EH?
Parlem de…
58
6Unitat
mirar parlar treballar trobar
tornàvem parlàvem treballàvem trobàvem
tornaves miraves treballaves trobaves
tornava mirava parlava trobava
tornàveu miràveu parlàveu treballàveu
miraven parlaven treballaven trobaven
b b b b
v v v
b b b
v v v
v v v
b b b
v v v
b b b
L’imperfet d’indicatiu.
b
b
v
3 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb b o v. En cas de dubte, consulta un diccionari.
arri����ar� ����eina� co����ardia� a����et� ����oina� ad����ocada
����endre� ����aixell� apro����at� lla����i� ����a����a� re����entar
4 De vegades una sola lletra pot fer que el significat d’una paraula canviï totalment. Explica oral-ment la diferència entre el significat d’aquestes parelles de paraules.
bell�/�vell� bena�/�vena� ball�/�vall� beure�/�veure� bol�/�vol
bull�/�vull� bot�/�vot� baca�/�vaca� buit�/�vuit� bel�/�vel
5 Per parelles, escriviu oracions amb alguns dels parells de mots de l’activitat anterior en què se n’apreciï la diferència de significat. Fixa’t en l’exemple.
És bell i bonic arribar a vell sentint-se jove d’esperit.
�
�
�
�
�
�
�
6 En cadascuna d’aquestes oracions hi ha una paraula amb un error. Identifica-la i escriu-la cor-rectament al costat.
Han�vingut�a�beure�el�partit.� �
Li�han�regalat�un�mòvil�molt�bo.� �
Quan�acavava�els�deures�van�trucar�a�la�porta.� �
Sempre�em�regalaba�el�que�jo�volia.� �
Hola,�Andreu!�No�t’habia�vist!� �
Van�arrivar�cap�a�les�dues�i�ja�era�tancat.� �
7 Compara les teves correccions amb les d’un company o companya. Justifiqueu-les oralment.
Parlem de…
59
6Unitat
b b v v b v
v v v v b v b
Resposta oberta.
veure
mòbil
acabava
regalava
havia
arribar
3 Avorriment de divendres
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
4 L’okupa de cervells
�
�
�
�
�
�
�
�
Nombre�de�faltes��
Correcció
�
�
�
Abans�de�corregir�el�dictat� 4,� tingues� en�compte�el�següent:–��Hi�ha�dues�paraules�que�porten�accent�obert� i�cinc�que�el�duen�tancat.–��Les� paraules� pas-sadissos�i�professor�s’escriuen�amb�essa�doble.�
–��Les�paraules�ase� i�disposa� s’escriuen�amb�una�essa.–��La�forma�descobreix�s’escriu�amb�o.–��Desgavell� vol� dir�‘embolic’.
60
6Unitat
Més dictats
Més usos de la coma (i no)
1 Llegeix en veu alta aquestes dues oracions. Para atenció a la pausa que indiquen les comes. Des-prés, relaciona cada frase amb l’ús corresponent.
A Van�intentar�pujar�nota,�però�la�professora�els�va�dir��
que�es�conformessin�amb�l’aprovat.
B Jo�vaig�treure�un�cinc�i�mig�i�en�Toni,�un�tres.
Es�fa�servir�la�coma:
–�per�no�repetir�un�verb�sobreentès,�com�en�l’oració��������.
–��davant�de�les�conjuncions�adversatives,�és�a�dir,�les�
que�indiquen�oposició,�com�en�l’oració��������.
2 Escriu aquestes oracions correctament tenint en compte la informació del requadre.
El�nen,�va�entrar�sense�fer�soroll.�
�
La�porta�de�la�casa�de�l’àvia�Margalida,�era�oberta.�
�
Els�meus�amics,�van�aconseguir�finalment�el�permís�dels�pares.��
�
3 Desxifra aquests missatges amb l’ajut de les pistes que et donem en els requadres. No et des-cuidis d’afegir-hi els signes de puntuació i els accents que t’indiquem entre parèntesis.
%:�m ��� #:�o
la%&vac#@inavadirp&rqu&n#&n@ac#%pany&@%iqui
(una�coma,�uns�dos�punts,�un�interrogant�i�un�accent�obert)
�
va%jugara%bunbu%&rangqu&&@untipu@d&ba@t#tipicau@tralia
(una�coma,�un�punt�i�quatre�accents,�un�d’obert�i�tres�de�tancats)
�
�
La�coma�no�s’ha�d’escriu-
re�mai�entre�el�subjecte�i�
el�predicat�d’una�oració.
FIXA’T QUE…
61
6Unitat
Tot a punt!
El nen va entrar sense fer soroll.
La porta de la casa de l’àvia Margalida era oberta.
Els meus amics van aconseguir finalment el permís dels pares.
La meva cosina va dir: Per què no ens acompanyes, Miqui?
Vam jugar amb un bumerang, que és un tipus de bastó típic australià.
B
A
Creem una sopa de lletres
1 Per crear una sopa de lletres, cal seguir els passos següents:
1 Elabora�amb�un�processador�de�textos�una�taula�de�15�x�15.
2 Escriu-hi,�en�tots�els�sentits�possibles,�15�paraules�que�s’hauran�de�buscar.�Poden�ser�pa-
raules�d’una�mateixa�temàtica,�com�ara�esports,�fruites,�professions,�nacionalitats,�mitjans�
de�transports,�o�bé�paraules�que�comencin�per�una�lletra�determinada�o�que�la�continguin.
3 Copia�la�llista�de�paraules�que�cal�trobar�a�sota�de�la�graella.�Així�ajudaràs�el�company�o�
companya�que�hagi�de�buscar-les.
4 �Completa�les�caselles�que�queden�per�omplir�amb�diverses�lletres.�Procura�que�no�formin�
cap�paraula�amb�sentit�per�poder�amagar�les�que�cal�trobar.
5 Intercanvia�la�teva�sopa�de�lletres�amb�la�d’un�company�o�companya�i�demostra�que�tens�
bona�vista!
Si�vols�fer�una�sopa�de�lletres�més�gran,�cal�que�facis�una�taula�de�20�x�20.�Aleshores�
el�nombre�de�paraules�que�cal�buscar�ha�de�ser�més�gran.�Per�exemple,�20�paraules�
seria�un�bon�nombre.
Hi�ha�generadors�automàtics�de�sopes�de�lletres�a�Internet.�Pots�estalviar-te�feina�si�
escrius�word search�en�un�cercador.�Això�sí,�les�instruccions�per�fer-ho�són�en�anglès.
FIXA’T QUE…
62
6Unitat
Paraules en joc
Ara�que�has�acabat�la�unitat,�és�el�moment�que�reflexionis�una�mica�sobre�la�feina�que�has�fet.�
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).
2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.
3 Completa:
Una�cosa�que�he�après:��
�
Una�activitat�que�m’ha�agradat:��
�
4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.
�
�
TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES
63
6Unitat
Balanç
1 La malària
La�malària�és�una�malaltia�prou�devastadora�i�estesa�mundialment�per�dedicar-hi�tots�els�esforços�possibles.�Ella�hi�contribuïa,�facilitant�informació�sobre�les�seves�investi-gacions.�S’aconsegueixen�resultats�amb�l’ajut�de�molts�voluntaris�que�treballen�perquè�aquesta�malaltia�no�faci�tants�estralls,�sobretot�als�països�subdesenvolupats.
Pilar GarriGa:�Un estiu a Tacugama. Barcanova.
4 L’okupa de cervells
2 Aiguabarreig
La�desembocadura�del�riu�era�molt�ampla�i�les�aigües�del�mar�es�barrejaven�amb�les�del�riu�al�llarg�d’uns�quants�quilòmetres�terra�endins.�Aquí�i�allà,�edificis�vells�en�ruïnes.�Carrers�i�monuments�estaven�parcialment�inundats.�Aquella�havia�estat�la�part�més�baixa�de�la�ciutat.�La�més�propera�al�mar.�
laura Baix:�La clau Apsu. Barcanova.�
3 Avorriment de divendres
Finalment�va�decidir�anar�a�veure�la�pel·lícula�de�la�sala�vuit.�No�semblava�res�d’espe-cial,�però.�«Si�no�m’agrada,�faré�una�becaina»,�es�va�dir.�Sense�adonar-se’n,�s’havia�anat�bevent�tota�la�cola�i�ara�notava�una�sensació�gens�agradable�a�l’estómac.�Quan�es�van�obrir�els�llums�de�la�sala�va�decidir�que�aniria�a�voltar�pel�poble.�Potser,�fins�i�tot,�s’arribaria�a�la�platja�per�trobar-se�amb�els�veïns�de�la�urbanització.�Va�pensar�que�eren�una�colla�d’avorrits,�però,�bé,�alguna�cosa�havia�de�fer�per�passar�l’estona�fins�que�la�Valèria�no�li�truqués�al�mòbil.
Que�un�professor�de�matemàtiques�fred�i�dur�com�el�marbre�i�totalment�mancat�de�sentit�de�l’humor�comenci�un�bon�dia�a�saltar,�cantar,�ballar�i�fer�l’ase�pels�passadissos�de�l’institut�no�és�un�fet�gaire�normal.�Encara�ho�és�menys�que�camini�pel�carrer�amb�les�mans�i�acabi�pintant-se�el�cul�de�color�vermell�amb�un�esprai�en�un�establiment�públic…�El�culpable�d’aquest�desgavell�es�diu�Òscar,�estudia�segon�d’ESO�i�un�bon�dia�descobreix,�ben�bé�per�casualitat,�que�disposa�d’una�capacitat�molt�especial,�d’un�poder�realment�únic.�
Ressenya�del�llibre�a�www.barcanova.cat.
64
6Unitat Textos
per als dictats
Canvis en el meu cos
Les�noies,�des�dels�nou�anys�als�dotze,�i�fins�als�setze�o�disset,�entreu�en�un�període�del�cicle�vital�que�s’anomena�pubertat.�Els�nois�també�experimenteu�aquest�període�un�o�dos�anys�més�tard.�Tots�aquests�canvis�externs�responen�també�a�uns�canvis�interns,�ja�que�es�produeixen�més�hormones�sexuals,�anomenades�estrògens�i�progesterona,�que�són�les�típicament�femenines,�i�la�testosterona,�que�és�més�típicament�masculina.�Les�hormones�activen�els�òrgans�sexuals�que�es�preparen�per�a�la�reproducció.�Tot�l’organisme�madura�i�aquest�desenvolupament�pot�comportar-vos�canvis�emocionals�i�de�relació�amb�els�altres.
Coneixement del teu cos. Generalitat�de�Catalunya.�Departament�de�Salut.
PE
L TE
U C
OM
PTE
Els correctors ortogràfics
Les�eines�informàtiques�ens�faciliten�sovint�la�feina,�per�exemple�a�l’hora�de�re-
visar�l’ortografia�d’un�text.�Els�processadors�de�textos�tenen�aquesta�opció�dins�
de�la�pestanya�«Eines»�del�menú.�
També�hi�ha�correctors�en�línia,�com�per�exemple�http://www.elcorrector.cat�o�
bé�http://www.softcatala.cat/corrector.
Tanmateix,�aquests�correctors,�ara�per�ara,�només�són�una�ajuda�en�la�millora�
de�la�qualitat�de�textos�en�català.�Els�seus�resultats�són�orientatius�i�en�cap�cas�
no�es�poden�usar�per�reemplaçar�una�correcció�feta�per�una�persona�entesa,�
tal�com�es�diu�en�el�segon�dels�llocs�webs�anteriors.
Sigueu�entesos�i�corregiu,�primer�«a�màquina»�i�després�«a�mà»,�aquest�text�
breu.�Com�valoreu�el�procés?
–¿anem�ha�barcelona�josep?
–es�que�no�tinc�tems
������������������������������������������������������������
������������������������������������������������������������
65
6UnitatDictat
complementari
—Anem a Barcelona, Josep?
—És que no tinc temps.