partits en aliances polÍtiques: rutes del canvi … · partido político: la primera célula en...
TRANSCRIPT
DEPARTAMENT DE CINCIA POLTICA I DRET PBLIC UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA
TESI DOCTORAL
PARTITS EN ALIANCES POLTIQUES: RUTES DEL CANVI ORGANITZATIU.
EL CAS DUNI DEMOCRTICA DE CATALUNYA (1978-2001)
SCAR BARBER I AREST
Direcci:
Dra. Montserrat Baras Gmez
Juliol de 2006
Cuan digno de alabanza sea en un
prncipe cumplir la palabra empeada y vivir con integridad y no con astucia, todo el mundo lo sabe. No obstante, se sabe por experiencia que en nuestros das quienes han hecho grandes cosas han sido los prncipes que han hecho poco caso de sus promesas y que han sabido burlar con astucia el ingenio de los hombres. Al fin han aventajado a los que se han afirmado en la lealtad.
N. Maquiavelo, El Prncipe.
El prncipe moderno, el mto-prncipe, no puede ser una persona real, un individuo concreto; slo puede ser un organismo; un elemento de sociedad complejo en el cual empiece ya a concretarse una voluntad colectiva reconocida y afirmada parcialmente en la accin. Este organismo ha sido dado ya por el desarrollo histrico y es el partido poltico: la primera clula en donde se renen los grmenes de voluntad colectiva que tienden a devenir universales y totales.
A. Gramsci. El prncipe moderno.
a la Gemma,
5
SUMARI
Sigles Presentaci
- PRIMERA PART - MARC ANALTIC I DISSENY DE LA RECERCA
Captol 1. Un marc analtic per a lestudi del canvi organitzatiu dins daliances poltiques. Captol 2. Disseny de la recerca.
- SEGONA PART - ELS CANVIS ORGANITZATIUS DUNI DEMOCRTICA DE CATALUNYA
(1978-2001) Captol 3. Antecedents (1931-1978): Model originari, institucionalitzaci i pacte amb CDC. Captol 4. La lluita per sobreviure i els efectes del triomf de 1980: Uni en els darrers anys de la transici poltica (1979-1982) Captol 5. Crisi didentitat i divisi interna: lenfrontament entre famlies (1982- 1986). Captol 6. La superaci del conflicte: formaci duna nova elit liderada per Josep A. Duran Lleida (1986-1993). Captol 7. Uni i el relleu de Jordi Pujol: La transformaci de CiU en Federaci de partits (1993-2001). Conclusions Annexos Bibliografia citada ndexs
6
SIGLES DE PARTITS I ORGANITZACIONS POLTIQUES AIC Agrupaciones Independientes de Canarias AP Alianza Popular CAIC Candidatura Aragonesa Independiente de Centro CC Centre Catal CC Concrdia Catalana CC-UCD Centristes de Catalunya Unin de Centro Democrtico CCFPC Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya CD Coalicin Democrtica CD Centro Democrtico CDC Convergncia Democrtica de Catalunya CDS Centro Democrtico y Social CFPC Consell de Forces Poltiques de Catalunya CG Coalicin Galega CIC Candidatura Independiente de Centro CIP Coalicin Izquierda de los Pueblos CIU Convergncia i Uni CUE Coalicin Unin Europeista DC Democcia Cristiana DSC Democracia Social Cristiana DSCC Democrcia Social Cristiana de Catalunya EA Eusko Alkartasuna EC Esquerra de Catalunya EDC Esquerra Democrtica de Catalunya EDCEE Equipo Demcrata Cristiano del Estado Espaol EE Euskadiko Ezkerra ENE Entesa dels Nacionalistes dEsquerres ERC Esquerra Republicana de Catalunya FDC Federacin Demcrata Cristiana FNC Front Nacional de Catalunya FPD Federacin Popular Democrtica FSD Federacin Social Demcrata GASC Grups dAcci al Servei de Catalunya HB Herri Batasuna IC Iniciativa per Catalunya IDC Izquierda Demcrata Cristiana IU Izquierda Unida NEI Nouvelles quipes Internationales MUC Movimiento de Unidad Comunista IDC Izquierda Demcrata Cristiana OTAN Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord PA Partido Andalucista PAR Partido Aragons Regionalista PCE Partido Comunista de Espaa PDC Pacte Democrtic per Catalunya PDL Partido Demcrata Liberal
7
Sigles (Continuaci) PDP Partido Demcrata Popular PEP Coalici Por la Europa de los Pueblos PNC Partit Nacionalista Catal PNG Partido Nacionalista Galego PNV Partido Nacionalista Vasco PP Partido Popular PRD Partido Reformista Democrtico PSA Partit Socialista dAndalusia (o Partido) PSC Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-r Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament PSC-c Partit Socialista de Catalunya-Congrs PSP Partido Socialista Popular PSOE Partido Socialista Obrero Espaol PSUC Partit Socialista Unificat de Catalunya SC Solidaritat Catalana UC Uni Catalana UCC Uni del Centre de Catalunya UCD Unin de Centro Democrtico UCDCC Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya UDC Uni Democrtica de Catalunya UDPV Uni Democrtica del Poble Valenci UEDC Uni Europea Demcrata Cristiana UGT Unin General de Trabajadores. UJDC Uni de Joves Demcrata Cristians de Catalunya UL Unin Liberal UPC Unin del Pueblo Canario UV Uni Valenciana
9
La centralitat dels partits poltics en el funcionament de les democrcies
contempornies resulta avui un fet poc controvertit. El paper dels partits poltics s tan
rellevant que s fcil qestionar la validesa de qualsevol reflexi sobre la poltica que
no els tingui presents. Malauradament, encara sabem poc sobre el poder en el seu
interior. Aix s degut, sens dubte, a la complexitat del fenomen, per tamb a que la
inspecci pblica sempre incomoda al seus protagonistes. Tanmateix, el coneixement
dels partits poltics no noms resulta essencial per entendre el funcionament de la
poltica contempornia, tamb s la base de tota possibilitat de transformaci.
Lobjecte daquesta recerca s lestudi dun partit poltic, Uni Democrtica de
Catalunya. Latenci es centra, com desprs veurem, en les transformacions de
lestructura de poder intern. Tot i que de manera introductria sanalitza la histria del
partit des de la seva fundaci, labast temporal daquest cas destudi queda delimitat
als anys que van de 1978 a 2001. Aix vol dir, des de la signatura de lencara vigent
aliana amb la Convergncia Democrtica de Catalunya de Jordi Pujol (setembre de
1978), fins la transformaci de laliana entre CDC i UDC en una Federaci de partits.
A partir daquest moment comena una nova etapa, tant en la vida dels respectius
partits, com de la mateixa aliana.
Lestudi de levoluci dUni Democrtica de Catalunya ofereix, entre daltres aspectes,
loportunitat daportar nova llum sobre elements importants de la histria i el
funcionament del sistema poltic espanyol. Permet entendre, per exemple, algunes de
les claus de la construcci del sistema de partits espanyol durant la transici poltica i
la posterior consolidaci democrtica. Aix s especialment cert pel que fa a la creaci
de lEquipo Demcrata Cristiano del Estado Espaol (EDCEE) durant els anys
seixanta i setanta. Per tamb, a mitjans dels anys vuitanta, per les complexes
relacions que sestableixen amb el Partido Demcrata Popular (PDP).
PRESENTACI
10
En el cas del subsistema de partits catal, el seu paper s encara ms notable. Durant
la transici poltica, UDC queda situada enmig de la batalla entre Convergncia
Democrtica de Catalunya (CDC, Pujol) i la Unin del Centro Democrtico (UCD,
Surez) pel domini de lespai de centre i centre dreta a Catalunya. Com hem vist,
aquesta tensi du a successius trencaments del partit que no es resolen fins el pacte
de 1978 amb la CDC de Pujol. Des de llavors, el manteniment de laliana CiU ha
constitut un dels factors clau de lestabilitat del sistema de partits catal.
Lestudi de levoluci dUDC pot aportar algunes de les raons que expliquen el
manteniment daquesta aliana. I, a ms, cal tenir present que CiU s laliana que des
de 1980 i fins lany 2003 s al capdavant del govern la Generalitat de Catalunya.
Lanlisi dUDC pot proporcionar important informaci sobre la construcci de
ladministraci autonmica catalana, sobre el funcionament del govern i sobre les
relacions de poder internes.
s evident que qualsevol dels aspectes anteriorment esmentats pot constituir la base
per a una interessant aproximaci a lestudi dUni Democrtica. Sobretot, quan la
trajectria dUDC no ha estat estudiada amb molt deteniment fins lactualitat. Sense
deixar daportar notcia aquests elements, laproximaci que aquest estudi considera
ms rellevant per analitzar levoluci dUDC s organitzativa i, en concret, centrada en
el poder dins del partit. En aquest sentit, la pregunta que inicialment va guiar la
investigaci fou com arriba a construir-se el domini de Josep A. Duran dins dUDC. La
qesti tenia la seva ra de ser en el fet, poc com en termes comparats (tot i que a
Espanya tamb s compartit per Gonzlez, Pujol o Arzalluz), que un dirigent poltic
estigui ms de vint anys al capdavant de lexecutiva del seu partit. La recerca de la
literatura terica per a guiar la recerca emprica ha acabat transformant linters inicial
cap a un nou objectiu: explicar les raons dels canvis organitzatius (entesos en termes
de relacions poder) a Uni Democrtica de Catalunya.
Considerat des daquesta perspectiva, el treball i la selecci del cas presenta un
inters teric que supera abastament el marc dUDC. Aix s degut a les singulars
circumstncies organitzatives (en el marc duna aliana poltica) en que es produeixen
els canvis organitzatius dUni Democrtica. Aix doncs, lestudi del canvi organitzatiu
dUDC s, en propietat, un cas dun fenomen estrany i prcticament no teoritzat: el
canvi organitzatiu en els partits que sn immersos dins daliances poltiques. s per
aquesta ra que el treball intenta desenvolupar un marc analtic que gui la recerca
emprica. La pretensi s que, si els modestos esforos de teoritzaci sn tils pel cas
11
dUni Democrtica de Catalunya, aquests tamb han de poder servir per a futures
recerques empriques i guiar posteriors desenvolupaments terics. Aquests darrers
plantejaments deixen entreveure de manera ms clara la principal hiptesi inicial de la
recerca: Aix s, que levoluci de les relacions de poder entre UDC i CDC s la ra
clau (per segurament no lnica o la suficient) per explicar levoluci organitzativa
dUDC.
La posterior revisi de la literatura sobre el canvi organitzatiu en els partits poltics
centrada, sobretot, en lobra de Panebianco (1990) ha perms incloure altres factors
que tamb cal tenir presents. Vinculats a lentorn aquesta recerca considera els canvis
en lescenari parlamentari i en lescenari electoral. En lmbit intern es consideren el
faccionalisme i la lluita pel liderat. s evident que aquests no sn els nics factors
dimportncia que poden considerar-se. Fora queden elements de la importncia de
les relacions internacionals del partit, dels canvis en la talla o dels canvis en la
composici de la coalici dominant (aquests darreres, tractats en els annexos). Molts
daquests canvis queden fora del marc analtic per ser dutilitat en perodes temporals
de ms llarg termini que el perode estudiat. La revisi de la literatura terica ha
perms delimitar amb fora precisi les dimensions del canvi organitzatiu,
essencialment definides en termes del que Panebianco anomena canvis en la
configuraci de la coalici dominant. Aix s, els canvis en la cohesi o lestabilitat de
la coalici dominant i als del mapa de poder organitzatiu del partit. Finalment, la
recerca tamb considera els canvis que es produeixen en la lnia poltica per poder
mostrar la seva eventual vinculaci amb el canvi organitzatiu.
Per a poder verificar empricament les hiptesis plantejades en el marc analtic la
recerca utilitza el mtode de contrastaci anomenat process tracing. Com sexplica
amb ms deteniment en el captol segon, aquest mtode s especialment indicat per
identificar els mecanismes causals que produeixen fenmens complexos com ho s el
canvi organitzatiu en els partits poltics.
El disseny daquesta recerca sha dividit en diferent etapes temporals, cada una delles
determinada pels canvis que es produeixen en la configuraci de la coalici dominant.
En general cada captol tendeix a associar-se a una etapa de canvi organitzatiu, tot i
que per economia, algun captol nincorpora ms duna. A continuaci el pla de lobra
explica amb ms detall com sha estructurat la recerca i les raons de les divisions.
12
* * * * *
Aquesta investigaci es divideix en dues parts. La primera s dedica a explicar el marc
analtic i el mtode que shan utilitzat per elaborar-la. Aquesta primera part compren
dos captols. El primer captol t un carcter essencialment teric i serveix per a definir
el marc analtic de la recerca. Aquest primer captol sestructura en dues grans
seccions. En la primera sexaminen les diverses aproximacions amb que sha tractat
des de lacadmia el fenomen del canvi organitzatiu. Per fer-ho sanalitzen les diferents
respostes que donen les diferents aproximacions a les principals dimensions que
caracteritzen aquest concepte (necessitat/contingncia, factors externs/interns, etc).
Aquesta sntesi permet definir ms clarament les conseqncies de la primera opci
metodolgica, aix s, la tria de laproximaci que es considera ms adient per a fer la
investigaci. Laproximaci escollida s una derivaci de la sociologia de les
organitzacions aplicada a lestudi dels partits poltics. La primera secci acaba fent un
breu balan de les principals teories que, des daquesta aproximaci, han intentat
donar resposta al problema del canvi organitzatiu. La segona secci pretn elaborar,
sobre la base dels models anteriors, un marc analtic per a lestudi del canvi
organitzatiu daquells partits que, com s el cas dUDC, formen part duna aliana
poltica. Aquesta segona secci s dedicada a definir els principals factors de canvi i
elaborar les principals hiptesis que han de guiar la recerca emprica en la segona part
de lobra.
El segon captol es centra en definir el disseny dinvestigaci que es considera ms
adient per a poder aconseguir-los. En aquest captol es tracten algunes de les
principals dificultats teriques i metodolgiques que presenta tot intent delaborar
explicacions sobre fenmens socials complexos com el canvi organitzatiu. El mtode
que es considera ms adient per a intentar assolir aquesta pretensi s lanomenat de
process tracing. El captol acaba explicant la utilitat i els problemes i limitacions que es
deriven de la utilitzaci daquesta metodologia aplicada als estudis de cas.
La segona part daquesta recerca est dedicada a lexposici dels resultats. Aquesta
segona part consta de quatre captols dorientaci clarament emprica. La delimitaci
temporal daquests captols sha establert a partir dels diferents canvis organitzatius
que es van produint en la vida interna del partit. Tret del primer captol, dedicat a
explicar els antecedents, els quatre captols centrals tenen, a ms, una mateixa
estructura en dues seccions que es deriva lgicament del marc analtic exposat en la
13
primera part de la recerca. La primera secci de cada captol aborda els canvis que
van produint-se en lentorn. Per aix sestudien els canvis que van produint-se en els
diferents escenaris electorals i parlamentaris, les possibles interdependncies entre
cada un dells i, encara, la vida interna de laliana entre CDC i UDC. La segona
secci es centra en examinar els efectes que tant els canvis en lentorn com les
dinmiques internes (lluita pel liderat, lluita faccional) produeixen en els principals
elements que configuren la coalici dominant (la cohesi, lestabilitat i el mapa de
poder organitzatiu). Aquesta anlisi t un carcter essencialment analtic. Per aix en
cada captol daquesta segona part shi afegeixen unes conclusions. Aquestes
pretenen reconstruir la histria poltica i organitzativa de cada etapa a partir de les
interrelacions entre tots els factors ja esmentats.
Explicada lestructura dels captols, noms resta delimitar amb una mica ms de detall
les raons de les respectives divisions temporals. El tercer captol est dedicat als
antecedents. Aquest captol sestructura en quatre seccions: La primera analitza la
definici del model originari del partit que va des de la seva fundaci, lany 1931 fins a
la fi de la guerra civil espanyola lany 1939; La segona secci tracta de la seva
institucionalitzaci durant tot el rgim de Franco que va des de 1939 fins a la seva
mort, lany 1975. La tercera estudia les dificultats que viu UDC durant la primera part
de la transici poltica espanyola, sobretot en el perode que va de les primeres
eleccions democrtiques (1977) fins a laprovaci de la Constituci de 1978. La darrera
secci examina amb ms detall la complexa relaci que mantenen UDC i CDC des de
la fundaci de CDC fins al pacte permanent de la tardor de 1978.
El quart captol examina la vida dUni des del moment del pacte amb CiU, el
setembre de lany 1978, fins lany 1982. Aquesta etapa t dos perodes que poden
diferenciar-se prou clarament: A partir de lany 1978, Uni comena una nova etapa de
la seva histria, aquest cop de la ma duna aliana (Convergncia i Uni) que li
permet, dentrada, garantir la seva supervivncia com a partit. La fortuna vol que,
noms dos anys desprs de constituir-se, CiU aconsegueixi per sorpresa la victria en
les primeres eleccions al Parlament de la Generalitat de Catalunya (1980). Aix
possibilita que a partir de 1980 comenci un nou cicle dins dUDC. Ara el problema de la
supervivncia va passant a un segon pla, per en canvi nemergeixen altres, que no
sn menors, i que contribueixen a erosionar la unitat aconseguida lany 1978. Des de
poc desprs de laccs al govern, el partit es divideix en dos faccions en funci del
balan del funcionament de CiU. A aquesta divisi shi afegeix a poc a poc la qesti
14
del liderat intern i, a partir de les eleccions generals de 1982, la possibilitat dun
acostament als democristians espanyols del PDP dAlzaga.
A partir de 1982, lagreujament de les contradiccions internes i els canvis en lentorn
electoral afavoreixen que esclati una greu crisi dins dUni Democrtica. El cinqu
captol s dedicat aprofundir en aquests anys de divisi interna i profunda crisi
didentitat que van de 1982 fins lany 1986. En aquesta etapa cap de les precries
coalicions dominants que es van formant puguin consolidar-se. Aquesta situaci
noms canvia a partir de 1986. El text analitza les condicions i circumstncies que
permeten que la divisi i inestabilitat dins dUDC es mantingui al llarg de tant de temps.
El sis captol examina com el partit aconsegueix resoldre el seu conflicte intern i,
alhora, millorar la seva fora dins de CiU. Com en el captol quart, aquest tamb pot
dividir-se en dues etapes diferents. El canvi de poder intern produt des de mitjans de
1986 afavoreix la formaci duna nova coalici dominant. Aquesta no triga a fer-se amb
el control del partit, circumstncia facilitada pel fracs de tots els intents de
recompondre lespai de centre dreta (en especial del PRD de Miquel Roca i del PDP
dOscar Alzaga). La unitat de la nova coalici dominant liderada per Josep A. Duran
permet que Uni poc a poc vagi millorant posicions dins CiU. Aquestes
transformacions, juntament amb altres factors lligats a la possibilitat que CiU
intervingui ms activament en la poltica espanyola (i la successi de Pujol) sn
darrera de la crisi que enfronta Miquel Roca amb Jordi Pujol entre els anys 1991 i
1993. En aquesta etapa, la direcci dUDC (amb Duran al capdavant) aprofita molt
hbilment les diferncies dins de CDC per reforar, crisi rera crisi, la seva posici dins
CiU. Passada aquesta etapa, comena per a Uni un llarg cicle destabilitat
organitzativa que sallarga fins lactualitat. Tot i els canvis en la lnia poltica, el que
caracteritza aquest perode s la unitat de la direcci entorn de linqestionable liderat
de Josep A. Duran.
Finalment, el set captol examina el llarg perode destabilitat que caracteritza la vida
dUni entre 1993 i 2001, data final de la recerca. El que mostra aquest captol s com
els diferents canvis en lentorn i en laliana no pertorben les relacions de poder dins
dUDC. Electoralment, CiU inicia a partir de 1995 una lleugera davallada electoral que
sagreuja al veure levoluci dels seus competidors. En termes parlamentaris, els anys
noranta suposen la fi de les majories absolutes tant al Congrs dels Diputats com al
Parlament de Catalunya. Aix afavoreix una major participaci de CiU en la
governabilitat espanyola, per tamb ms problemes en el moment de definir
15
lestratgia. La consolidaci de Duran permet que ara Uni tingui un paper ms
determinant dins de CiU. Aix permet que Duran fins i tot es postuli en la cursa per la
successi de Jordi Pujol. Finalment, el successor designat per Pujol s Artur Mas, de
CDC. De tota manera, Uni aconsegueix, en compensaci, la revisi de les bases de
funcionament de laliana, ara jurdicament convertida en Federaci de partits. El
creixent protagonisme de Duran dins CiU t, com a contrapartides, laparici dalguns
problemes interns (aparici delits minoritries, problemes en el finanament). Ara b,
com veurem, aquests problemes no sn suficients per canviar la fisionomia dUDC
perqu mai arriben a qestionar lelement que en que es fonamenta: el liderat de
Josep A. Duran.
Finalment, les conclusions pretenen fer una breu recapitulaci de tot l'exposat en els
captols de la part histrica. Per, alhora, tamb sn pensades per anar ms enll del
cas dUni Democrtica de Catalunya. Per aquesta ra sn concebudes com una
reflexi sobre els guanys terics que pot aportar aquest estudi de cas. I, en la mesura
del possible, donar indicacions per a futures recerques sobre el fenomen.
Lobra acaba amb dos annexos, el primer s dedicat a la composici de la coalici
dominant dUni Democrtica de Catalunya des de 1978 fins a lany 2001. El segon
tracta dels pactes electorals i les candidatures de CDC i UDC des de les eleccions
generals de 1979 fins a les de lany 2000. Per facilitar la consulta, lestructura de tots
dos annexos es basa en la perioditzaci dels diferents captols de la segona part.
* * * * *
El deute intellectual de lautor s directament proporcional al llarg temps que ha durat
la recerca. En primer lloc, vull agrair a lInstitut de Cincies Poltiques i Socials i al seus
directors Dr. Isidre Molas, Dr. Gabriel Colom i Dr. Joan Marcet les facilitats donades
per a fer aquesta investigaci. Els anys 1997 i 1998 vaig rebre del ICPS diverses
ajudes econmiques que em van permetre iniciar la recerca sobre UDC. Lany 2005, ja
en la recta final, una nova ajuda va fer ms fcil una estada a Bruselles per buscar
bibliografia i ampliar coneixements. Aprofito locasi per agrair al Dr. Lieven De Winter
i als seus collaboradors la gentilesa i el tracte rebuts durants els mesos que vaig estar
a la Universit Catholique de Louvain.
16
Al llarg daquests anys, i tamb dins del marc del ICPS, ms concretament dins del
Seminari de partits poltics dirigit per la Dra. Montserrat Baras he tingut ocasi
dexposar en diverses ocasions els avenos de la meva tasca investigadora. Agraeixo
els comentaris i observacions rebuts en totes i cada una daquestes trobades de tots
els seus assistents per sobretot del Dr. Joaquim M. Molins, Dr. Jess M. Rods i Dr.
Jordi Argelaguet. Estic convenut que tot aquest debat intellectual produt en el marc
daquesta instituci ha estat decisiu per corregir errades i donar una orientaci ms
adequada a la recerca.
Aix mateix, lany 2001 vaig rebre de la Fundaci Jaume Bofill una ajuda econmica
per a realitzar la tesi doctoral. Em plau agrair la confiana dipositada pel tribunal que
va creure en el projecte i, en especial, del director daquesta instituci, Jordi Snchez.
Encara que potser amb un cert retard, s una satisfacci afirmar que la seva confiana
no ha estat defraudada.
Tamb em crec amb deute intellectual amb els membres del tribunal els professors
Dr. Isidre Molas (president), Dr. Gabriel Colom i Dr. Joan B. Culla que van jutjar la
meva memria de doctorat titulada Uni Democrtica de Catalunya: Evoluci poltica i
organitzativa (1976-1978). Els seus comentaris i observacions sobre com guiar la
meva recerca en el futur han estat molt importants per lelaboraci del treball que ara
presento.
Aquella memria de doctorat, que sens dubte constitueix els antecedents ms
immediats daquesta recerca va merixer latenci de Francesc Borrell, antic dirigent
dUDC. Grcies al inters i ajut del Sr. Borrell i a la collaboraci de lEditorial
Mediterrnia i del seu editor, Eduard Forns, aquella memria va poder ser editada
lany 2000 sota el ttol de Uni Democrtica de Catalunya (1976-1978): CiU El pacte
amb Convergncia Democrtica de Catalunya. El llibre incloa, a ms, un interessant
prleg del Dr. Hilari Raguer, illustre antecessor en lestudi dUDC. Donat que linters
rebut per la publicaci daquesta recerca inicial ha estat un esper constant per a
elaborar aquesta nova obra, crec de justcia agrair de nou a tots tres linters i facilitats
rebudes.
Donat el carcter marcadament documental de la recerca, aquesta no hagus estat
possible sense la collaboraci, gentilesa i facilitats de dues institucions fonamentals.
En primer lloc, he de recordar el meu deute amb lArxiu Histric dUni Democrtica de
Catalunya (Arxiu Ferran Camps). Sense lArxiu Histric i la facilitat per consultar la
17
documentaci interna del partit aquesta recerca hagus estat prcticament impossible.
s per aix que vull agrair al qui per llavors era el seu director Ferran Camps (), i als
successius responsables Oriol Oliv i lex Camps el tracte i lamistat rebudes. Laltra
gran font documental de la investigaci prov dels fons del Centre de la Documentaci
per la Comunicaci (CEDOC). Vull expressar tamb al Dr. Eugeni Giral i a Antoni
Estupi les moltes facilitats rebudes al llarg daquests anys i la generositat amb que hi
he estat acollit.
Vull agrair a les successives direccions dUni Democrtica de Catalunya la seva
sensibilitat en autoritzar ls i divulgaci de part de la seva documentaci interna.
Aquest s un gest de transparncia que sens dubte els honora. Encara dins dUDC,
vull agrair a les moltes persones que en un o altre moment de la histria han estat en
la direcci i amb qui, en una o altra ocasi, he tingut oportunitat de conversar sobre la
histria del partit. Donat que la llista dagraments seria massa extensa, em veig obligat
a un agrament genric. A tots ells, moltes grcies.
Finalment, les darreres paraules per ms sentides vull que siguin destinades per
aquelles persones que ms directament han estat al meu costat en tot aquest llarg
procs: En primer lloc, a la meva famlia per lajut, comprensi i empenta mostrats
durant tots aquests anys. Tamb a Astrid Barrio i al Dr. Joan Rogrguez amb els qui, al
calor de llargues converses sobre la vida, la poltica, la cincia i el molts projectes de
futur per compartir, he acabat forjant una ja llarga amistat. I, last but not least, a la Dra.
Montserrat Baras, la directora daquesta tesi, mestra i amiga de qui encara espero
seguir aprenent molt en el futur.
PRIMERA PART
MARC ANALTIC I DISSENY DE LA RECERCA
21
Lobjectiu daquesta recerca s elaborar una explicaci, guiada tericament, de
levoluci organitzativa dUni Democrtica de Catalunya. Ms concretament, la
recerca es proposa explicar com es produeixen els diferents canvis organitzatius que
UDC experimenta entre 1978, data de la aliana -encara vigent- amb Convergncia
Democrtica de Catalunya i lany 2001, moment en que les bases daquesta aliana
canvien substancialment.
Per aconseguir aquest objectiu la investigaci es proposa, en primer lloc, revisar la
principal literatura terica existent sobre el canvi organitzatiu en els partits poltics per
tal delaborar un marc analtic adient. Lelaboraci daquest marc teric sembla
justificada per la singularitat del fenomen que ens proposem estudiar: el canvi
organitzatiu dun partit dins duna aliana poltica. Com veurem en aquest captol,
donat que les aliances sn fenmens poc freqents, no s molta la literatura terica hi
ha reflexionat des duna aproximaci organitzativa. Menor s encara la producci que
sha dedicat a establir tericament les raons dels canvis organitzatius en els partits que
hi sn implicats. El marc analtic ha de permetre, a partir de la literatura existent i de
les oportunes modificacions que shi estableixin, determinar els principals factors que
poden intervenir en levoluci dUDC i, alhora, establir les hiptesis necessries que
les vinculin amb el canvi organitzatiu.
I. PARTITS POLTICS I CANVI ORGANITZATIU.
Lestudi del canvi organitzatiu remet, duna o altra manera, a la relaci que tota
organitzaci t amb el seu entorn. Des duna perspectiva general, doncs, el concepte
de canvi organitzatiu pot ser aplicat a qualsevol mena dorganitzaci, sigui quina sigui
la seva complexitat i entorn en que operi. El cert s, per, que tot i que les preguntes
fonamentals sn comuns, tant la natura de lorganitzaci com lentorn en que aquesta
CAPTOL 1. UN MARC ANALTIC PER LESTUDI DEL CANVI ORGANITZATIU DINS DALIANCES POLTIQUES.
22
actua marquen substantives diferncies en la relaci entre uns i altres fenmens.
Diferncies que es tradueixen, pel moment, en una ampla diversitat de teories i camps
destudi sobre el canvi organitzatiu. En el cas dels partits poltics, lespecificitat de la
seva forma organitzativa i, ms encara, de lentorn en el que actuen constitueix un
camp destudi amb una ja llarga tradici intellectual.
1. Aproximacions a lestudi del canvi organitzatiu en els partits poltics.
Tots els grans terics que han estudiat els partits poltics han reflexionat, de manera
ms o menys explcita, sobre el fenomen del canvi organitzatiu1. La varietat de teories i
models utilitzat s prou volumins com per a merixer, per si mateix, una recerca
prpia. I, tanmateix, sistematitzar i resumir de manera coherent el gruix del pensament
sobre el canvi organitzatiu s bsic per comprendre les assumpcions i problemes que
en cada cas sen deriven. La millor estratgia per a fer-ho s, sens dubte, la iniciada
per Panebianco (1990: 447 i ss.) que identifica diversos problemes centrals en el
concepte de canvi organitzatiu2. Aquests entronquen, de fet, amb els problemes ms
generals derivats del concepte de canvi com a fenomen social. Com indica
Panebianco, cada una de les diferents aproximacions al concepte de canvi organitzatiu
depn de la resposta que es dna a un o ms dun daquests problemes.
Aix doncs, tota definici del concepte de canvi organitzatiu depn fonamentalment de
la resposta prviament donada a: a) la necessitat o contingncia del canvi; b) el grau
dintencionalitat o no intencionalitat; c) i el seu carcter endogen o exogen. Alguns
autors han limitat la classificaci en funci de les respostes donades a la tercera
pregunta (generalment considerada la ms important), per aquesta estratgia suposa
alinear les respostes de les dues preguntes anteriors amb la tercera, fet que en
algunes ocasions en complica la comprensi3. En sentit oposat, tamb sha
argumentat que una ms adequada classificaci precisa de respondre, com a mnim,
a una altra qesti que t a veure amb el carcter incremental o discontinu del canvi4.
Donat que la riquesa i claredat analtica augmenta afegint una nova dimensi al
1 Sn molts els treballs que han anat sintentitzant lestat de la qesti en lestudi dels partits poltics. Una bona mostra poden ser les obres de Lenk i Neumann (1980), Crotty, Freeman i Gatlin (1966), Charlot (1971, 1985a i 1985b), Von Beyme (1986), Della Porta (1994), Ware (1996), Maor (1997), Wolinetz (1998), Brchon (1999), Seiler (2000) o Luther i Mller-Rommel (2002), Gunther, Montero i Linz (2002). En el cas espanyol cal destacar les obres de Molas (1973), Mella Mrquez (1997). 2 Sobre aquest aspecte coincideixen tant Panebianco (1990: 447 i ss) com Harmel i Janda (1994). Tamb Harmel (2002). 3 Per a diverses aproximacions en aquest sentit vegeu els treballs de Sferza (1994), Prez-Nievas (2002) i Ramiro (2004). 4 Aquesta distinci s argumentada per Rihoux (2001) i, en part, per Harmel i Janda (1994).
23
concepte, les pgines segents sn dedicades a fer, a partir daquesta classificaci,
una breu (i per aix necessriament parcial) revisi de la principal literatura sobre el
fenomen.
1.1. La Necessitat / Contingncia.
Els partidaris del carcter necessari o obligatori del canvi poden dividir-se en dos grups
en funci de si aquest carcter s deriva de factors endgens o exgens. El primer
grup s dels qui creuen que les organitzacions, com els organismes biolgics, passen
necessriament per diferents etapes al llarg de la seva vida. Pels partidaris daquesta
perspectiva, que Panebianco defineix de evolucionista, les diferents etapes per les
que han de passar les organitzacions poden ser determinades per endavant en funci
del seu cicle vital. El carcter necessari del canvi s identificat per Panebianco amb la
llei de ferro de loligarquia de Michels (1969), per tamb amb les teories del canvi
social derivades de lobra de Nisbet (1969). Les teories sobre la institucionalitzaci
dels partits poltics mantn, en major o menor mesura, el carcter de necessitat del
canvi5.
En un altre sentit completament diferent, tots els autors que defensen la tesi que els
partits sadapten de manera automtica als canvis en lentorn tamb sadscriuen a
aquesta perspectiva. Aix situa dins daquesta aproximaci la gran majoria dautors
clssics, des de Duverger (1957) fins a Kirchheimer (1968) passant per Neumann
(1956), Downs (1957), Epstein (1967) o Lipset i Rokkan (1967) que, com hem dit,
creuen que els canvis que es van produint en lentorn (en els cleavages, en les
condicions de competici o en les funcions que els partits realitzen dins de la societat)
produeixen, invariablement, canvis dins dels partits per adaptar-shi6. Panebianco
adverteix que en els seus extrems, aquesta mena dinterpretacions pot conduir al que
anomena prejudici sociolgic7.
5 Aix s constatable en el moment en que Panebianco exposa el seu model devoluci organitzativa des del moment originari a la institucionalitzaci (Panebianco, 53 i ss; 107 i ss). Les teories sobre la institucionalitzaci dels partits poltics han experimentat una important evoluci des de lobra de Panebianco. Lobra seminal s de Huntignton (1972: 22 i ss i 349 i ss) i entre les principals contribucions destaquen les de Janda (1980), Harmel i Svsand (1989), Levitsky (1998) o Randall i Svsand (2002). 6 Per aquesta aproximaci, els partits que no sadapten sn els que desapareixen. 7 El prejudici sociolgic consisteix en creer que las actividades de los partidos (...) son el producto de las demandas de los grupos sociales que aqullos representan y que, ms en general, los propios partidos no son sino manifestaciones en el mbito poltico de las divisiones sociales (Panebianco, 1990: 28).
24
La perspectiva contrria s la de les teories del desenvolupament poltic o del joc
estratgic aplicades als partits poltics8. Pels partidaris daquesta visi, el canvi tendeix
a ser el fruit dels jocs de forces dels actors dins del partit. La visi de Panebianco, tot i
defensar la importncia de la institucionalitzaci en la vida dels partits, s molt propera
a aquesta perspectiva9. La seva posici tamb s compartida per molts autors que
remarquen la importncia dels factors endgens en el canvi organitzatiu com Kitschelt
(1989, 1994) o Harmel i Janda (1994) o Mller i Strom (1999).
1.2. El grau dintencionalitat del canvi.
Les teories sobre la intencionalitat del canvi sn essencialment associades per
Panebianco a les aproximacions de tipus gerencial sobre les organitzacions. En la
literatura sobre els partits, aquestes aproximacions solen ser la base terica sobre la
que sassenta una gran part de bibliografia derivada de laplicaci de les eines del
marketing a la poltica10. En canvi, bona part de la literatura que sha centrat en lestudi
de les burocrcies opta, en canvi, per laproximaci contrria11. Per aquestes teories,
el canvi no s res ms que la resultant de la dinmica interna dins de cada partit.
Com remarca Panebianco, les posicions sobre la intencionalitat o no del canvi van
estretament vinculades a dues grans aproximacions sobre el funcionament
organitzatiu12: a) Els defensors de la intencionalitat del canvi tendeixen a creure que
els partits sn instruments per a acomplir determinades finalitats i, que tots els
membres de la organitzaci sidentifiquen amb els objectius explcits daquesta. El que
explica el funcionament dels partits s, doncs la identificaci dels integrants amb els
fins de lorganitzaci. Els partits sn, doncs, sistemes de solidaritat; b) Els defensors
de la no intencionalitat del canvi pensen, per contra, que lnica finalitat de
lorganitzaci s la seva prpia preservaci i, com a molt, el manteniment dels
equilibris entre els objectius particulars dels diferents adherents en funci de la
respectiva fora. Des daquesta perspectiva s clar que els objectius explcits de
8 Panebianco remet a Teulings (1973) i, especificament a lobra seminal de Croizier i Friedberg (1977) 9 Aix el cambio organizativo se interpreta ms bien como una consecuencia de las transformaciones que se producen en las alianzas entre los distintos actors que participan en la organizacin (Panebianco, 1991: 448). 10 El model dinnovaci organitzativa dAppelton i Ward (1997) pot ser classificat dins daquesta categoria. Per una revisi acadmica sobre les teories en que es fonamenta la comunicaci poltica vegue Gerstl (2004) i Gingras (2003). 11 Un dels exemples clssics daquesta literatura s el model governamental dAllison (1988: 213 i ss) aplicat al cas dels mssils cubans. Lestudi de la burocrcia lligada amb els partits s vinculada a lobra de Weber (1967) i desenvolupada entre daltres per Croizier (1963) o Etzioni (1975) 12 Per una exposici dels postulats i problemes de cada aproximaci vegeu Panebianco (1990: 35 i ss).
25
lorganitzaci no sn els que en guien el seu funcionament. A ms, com assenyalen
Harmel i Janda (1994), la necessitat darribar a equilibris fa que el canvi noms es
produeixi quan s estrictament necessari per la supervivncia de lorganitzaci, fet que
afavoreix que aquestes siguin essencialment conservadores.
Com ha demostrat Panebianco, tant un model de funcionament com laltre presenten
importants problemes i objeccions que poden centrar-se en dos aspectes bsics: la
determinaci dels seus objectius i el tipus dincentius amb que funcionen.
Les teories sobre la intencionalitat del canvi inspirades en el model racional, presenten
problemes en la determinaci dels objectius dels partits poltics. A banda dels
problemes de tipus empric (com es determinen els objectius), hi ha el problema de
saber si els objectius explcits de lorganitzaci sn tamb els objectius reals, o de
separar entre els objectius i els mitjans13. Tamb cal tenir present que la distinci dels
objectius duna organitzaci no sn fcils, doncs aquests depenen dels actors que en
formen part. Com diu Rihoux (2001: 100), els objectius duna organitzaci sn en
constant evoluci, plurals i sempre canviants, fet que fa gaireb impossible definir-los.
Tot i aix, han estat diversos els intents de definir els principals objectius dels partits
poltics. Una de les teories ms sovint utilitzades per la literatura s la de Strom (1990).
Inspirat en una tipologia prvia de Sjblom (1970), aquesta teoria atribueix als
diferents partits tres tipus de possibles objectius: maximitzar vots (vote seeking),
maximitzar els crrecs en el govern (office seeking) o maximitzar la influncia en les
poltiques (policy seeking). Per Strom cada un daquests objectius tendeix a ser, degut
a lescassetat de recursos, incompatible amb els altres. Aix obliga als dirigents a
afrontar intercanvis (trade-offs) fet que permet que, en un moment determinat, un partit
pugui ser classificat en funci del seu objectiu principal. En funci de quin sigui
lobjectiu perseguit els partits seran vote-seeking parties, office seeking parties o
policy-seeking parties. Altres autors han desenvolupat el model adoptant noves
categories com la de maximitzar la democrcia interna (Deschower, 1992; Harmel i
Janda, 1994). Amb aquesta base, Mller i Strom (1999) intenten elaborar un model de
presa de decisions del lders dels partits que tingui en compte les limitacions dordre
13 Per a Panebianco confondre els objectius explcits amb els objectius reals suposa caure en el prejudici teleolgic. Sobre el seu contingut Panebianco (1990: 27 i ss).
26
institucional i organitzatiu. El perill de tots aquests models s que fcilment poden
caure en el prejudici teleolgic (Rihoux, 2001: 104) 14.
Per contra, les teories sobre la no intencionalitat del canvi presenten importants
problemes en el moment dexplicar el funcionament oganitzatiu. Donat que els actors
interns noms funcionen, bsicament, segons incentius de tipus selectiu (el seu propi
inters), aquestes teories no poden explicar totes aquelles accions on la distribuci
dincentius selectius per cada actor s difusa. Aquest s, juntament amb el problema
del free-rider, el problema de les teories derivades de la lgica de lacci collectiva15.
Donades les limitacions dun i altre model, la resposta de Panebianco tendeix a situar-
se en un punt intermedi daquest debat, tot i que ms proper a la segona aproximaci
que a la primera16. La majoria destudis emprics tamb tendeixen a situar-se en
aquesta posici intermdia17.
1.3. El carcter exogen / endogen
Lorigen del canvi s, de totes tres preguntes, la que ha estat ms controvertida al llarg
del temps. La majoria destudis clssics (Duverger, Neumann, Epstein, Kirchheimer,
Lipset i Rokkan, etc.) sn fortament influts per les teories de la contingncia en les
que els canvis en lentorn, siguin de tipus institucional, sociolgic o electoral provoquen
un efecte del tipus estmul-resposta en els partits poltics. Per aquests autors,
lorganitzaci dels partits no s ms que una resposta ms o menys mecnica als
14 El prejudici teleolgic consisteix en la atribucin a priori de fines a los partidos, de objetivos que segn el observador, representan la razn de ser del partido en cuestin, de los partidos en general o de una u otra famlia ideolgica de partidos. Identificados los fines que se estiman como propios del partido, tanto sus actividades como sus caractersticas organizativas, se deducirn de aquellos fines (Panebianco, 1990: 27 i ss). 15 Sobre lacci collectiva lobra seminal s la dOlson (1965). Bones sntesis del problema de lacci collectiva poden trobar-se en Barry (1970) i Casahuga (1985). Una bona exposici als problemes aplicada als partits poltics a Hopkin (1999: 27 i ss). 16 La posici de Panebianco s que el cambio es el resultado del choque entre decisiones deliberadas (negociadas en el seno de la coalicin dominante), aunque sometidas al condicionante que supone el fenmeno de la racionalidad limitada de los actores, y presiones annimas (la resistencia al cambio, las alteraciones del entorno, los cambios tecnolgicos, etc.) que inetractan con aqullas produciendo tanto innovaciones queridas y previstas como resultados no previstos (Panebianco, 1990: 452). Aix s degut a que los fines oficiales no pueden ser reducidos a una mera fachada ni a un producto contingente de los equilibrios organizativos (... i que) la tesis que aqu se recoge mantiene que los partidos son a un tiempo burocracias que demandan la continuidad de la organizacin y asociaciones voluntarias, que deben contar con, por lo menos un cierto grado mnimo de participacin no obligada, y que por tanto deben distribuir simultneamente tanto incentivos colectivos como selectivos. Aunque, como veremos, el peso de ambos puede variar de un partido a otro (Panebianco, 1990: 39 i 41).En un mateix sentit es pronuncien, per exemple, Harmel i Janda (1994: 263) i Rihoux (2001). 17 En aquest sentit, i pel cas espanyol shi pronuncien, per exemple, Ramiro (2004), Chadel (2001) o Hopkin (1999).
27
grans canvis en lentorn. I, degut a que els grans canvis socials evolucionen lentament,
tamb el canvi organitzatiu sesdev de manera incremental i gradual18. s per aix
que per gran part de les obres clssiques, molt marcades per laproximaci de la
competici electoral, el funcionalisme o la sociologia histrica, lestudi del canvi
organitzatiu no s un problema analtic molt rellevant19. Per contra, s que s
extremadament important lestudi dels canvis que es produeixen en lentorn
institucional, social, dels sistemes de partits, etc. Encara avui una part molt destacada
dels estudis sobre partits sinscriuen en aquesta tradici20. Com assenyala
Panebianco, en la seva aplicaci ms mecanicista, una part daquestes obres poden
caure en el prejudici sociolgic, s a dir en el perill de creure que els partits no sn
autnoms del medi en el que actuen.
La tradici destudi que tendeix a remarcar el carcter bsicament endogen del canvi
remet, en els seus orgens a Weber i Michels. En general totes les teories que
tendeixen a seguir lenfocament evolutiu dels partits (inspirant-se en el cicle vital de la
biologia) tendeix a alinear-se amb aquests plantejaments. Fora daquesta tradici, per
remarcant tamb la importncia dels factors interns hi ha lobra de F. Wilson (1980,
1994). Tot i que Wilson tamb remarca el pes dels factors exgens en el canvi
organitzatiu, assenyala que el factor clau explicatiu del canvi s sempre per raons
internes21. La importncia que Harmel i Janda donen als factors endgens tamb
permet situar-los, si b amb matisos, dins daquesta perspectiva.
A mig cam de unes i altres teories, Panebianco aposta de nou per un model hbrid.
Aquest model es desenvolupa en tres grans etapes el desencadenant de les quals s
la interacci entre un estmul extern que actua de catalitzador i lexistncia de
determinades precondicions internes (Panebianco, 1990: 454 i ss). Sense la
coincidncia de totes dues condicions, el canvi no s possible.
Lexistncia daquestes tres posicions dins de la literatura posa de manifest la dificultat
de determinar a priori lorigen del canvi. Desprs de Panebianco sn cada cop ms els 18 Sobre els nivells temporals i danlisi en lestudi comparat dels partits vegeu Seiler (2001). Un exemple tpic daquesta concepci del canvi pot observar-se en la literatura sobre la vulnerabilitat dels partits o el party decline. Per a una sntesi de les principals aportacions daquest debat vegeu Lawson and Merkl (1988) i Mair (1994). 19 Per a una crtica a les aportacions del funcionalisme estructuralista a lestudi dels partits vegeu el treball de Montero i Gunther (2002: 18 i ss). Per a un balan crtic de la teoria de la contingncia des de la sociologia de les organitzacions vegeu Mintzberg (1984: 253 i ss). 20 Entre els treballs ms significatius cal destacar els de Harmel i Janda (1982), Wolinetz (1988), Mair (1989), Katz i Mair (1992, 1993 i 1995) o Von Beyme (1996). 21 La variable interna s the key intervening variable that determines wether or not the parties will or not in fact respond (Wilson, 1980: 542.)
28
estudis sobre el canvi organitzatiu (sobretot de tipus empric) que es decanten per a
considerar models hbrids de canvi organitzatiu. Ara b, com assenyala Rihoux,
aquesta qesti resta lluny de poder ser resolta tericament. Perqu, en cas que els
models hbrids siguin els ms explicatius, llavors la pregunta passa a ser quina s la
combinaci de variables adequada per explicar el canvi22. s per aquesta ra que
Rihoux aposta per a determinar de manera emprica el carcter del canvi, deixant els
models terics oberts respecte a aquesta qesti.
1.4. La continutat / discontinutat.
El carcter continu o discontinu del canvi, tot i que pot ser considerat una qesti
menor i sovint obviada per la literatura terica s, sens dubte, un problema important
per lestudi del canvi, especialment en el moment doperacionalitzar el concepte23.
Aquesta dimensi s clau perqu afecta substancialment al que entenem o no per
canvi organtizatiu i, sobretot, a la manera destudiar-lo. Si entenem que el canvi es
produeix de manera lenta, els instruments danlisi seran bsicament de tipus
quantitatius; si, per contra, pensem que limportant del canvi s la seva dimensi de
ruptura amb les etapes precedents laproximaci ser ms qualitativa. Com assenyala
Seiler (2001), tot sovint la distinci entre una i altra concepci va lligada a la
temporalitat (llarga o curta) del fenomen que volem estudiar.
La majoria destudis que donen prioritat als factors exgens del canvi tendeixen a
considerar el canvi de manera continua, lenta i gradual. Sn, en la seva majoria,
estudis que abasten llargs perodes de temps i vinculen els canvis organitzatius
efectes sistmics (system-level change24). Entre els exemples clssics ms
representatiu daquesta tendncia pot ser lestudi dels cleavages socials de Lipset i
Rokkan. En lactualitat aquesta tendncia a considerar el canvi com a fenomen lligat
als grans canvis socials continua viva sobretot en els treballs de Katz i Mair (1992,
1993, 1995, 1996).
En canvi, els treballs que donen prioritat al carcter endogen o hbrid del canvi
tendeixen a remarcar el seu carcter qualitatiu, discontinu i a curt termini (discrete
22 En les seves paraules Dans leventualit o cette troisime perspective serait retenue, quelle(s) combinasion(s) de variables externes et internes faut-il accorder la priorit dans le cadre dun test emprique? (Rihoux, 2001: 106). 23 La importncia daquesta dimensi s assenyalada per Rihoux (2001: 107 i ss). Tamb per Ramiro (2004: 21). 24 El concepte de system-level change s elaborat per Harmel (2002: 122 i ss.).
29
change approach25). Panebianco, per exemple, considera que el canvi tendeix a
produir-se per mitj de trencaments, de salts qualitatius. Aquests salts qualitatius sn
els que es produeixen dins de la coalici dominant. En una lnia semblant shi
pronuncien Wilson (1980) o Rihoux (2001). Tanmateix, Harmel i Janda (1994) tot i
acceptar la importncia de les ruptures (la teoria dels shocks externs), en els seus
tests emprics utilitzen definicions de canvi organitzatiu de tipus quantitatiu i
incremental26. Tot i que des de la perspectiva del canvi com a fenomen discontinu i
qualitatiu no sn explicables tots els possibles tipus de canvi, el cert s que una
definici daquest tipus permet superar un problema fonamental de la visi
incremental: la distinci entre els moments en que el canvi es produeix dels que la
organitzaci es mant estable.
2. Principals models hbrids de canvi organitzatiu.
Fins ara hem considerat les principals dimensions/dilemes que caracteritzen el
concepte de canvi organitzatiu i les diferents respostes teriques que hi dna la
literatura sobre partits poltics. Hem vist tamb, les serioses dificultats que presenten
totes aquelles teories del canvi organitzatiu que tendeixen a donar respostes excloents
per cada una de les dimensions del concepte27. Per aquesta ra, i per intentar superar
aquestes dificultats en aquest apartat ens limitem a revisar alguns dels principals
models hbrids sobre el canvi organitzatiu. La selecci s, de ben segur,
necessriament parcial i discutible, per recull els models que han sistematitzat de
manera ms elaborada la noci de canvi organitzatiu28. Lobjectiu de les pgines que
segueixen consisteix en analitzar-ne els seus encerts i problemes. A partir daquests
models nha de sortir, ms endavant, el marc teric sobre el que fonamentar-se
aquesta investigaci.
2.1. Panebianco, Models de partit.
Lobra pionera en lelaboraci de models de canvi organitzatiu s la de Panebianco
(1990). Fins llavors, la literatura havia analitzat el fenomen del canvi de manera 25 Aquest concepte s elaborat per Harmel (2002: 125 i ss). 26 Aquest criteri es mant en obres posteriors dels autors com les de Harmel i Janda (1995), Janda, Harmel, Edens i Goff (1995), Harmel i Tan (2003). 27 Lnica excepci s, com hem vist, la dimensi de continutat/discontinutat del canvi. 28 Donada la sempre limitada disponibilitat despai no incloem altres models com poden ser els de Richardson (1976), Wilson (1980, 1994), Koole (1994 i 1996), Maor (1997), Appelton i Ward (1997), aix com els incontables estudis de cas. Un bon reps de tota aquesta literatura i dels estudis de cas francesos a Rihoux (2001: 79 i ss). Pel cas espanyol cal destacar els treballs de Hopkin (1999), Lagares (1999), Chadel (2001), Mndez (2000), Prez-Nievas (2002), o Ramiro (2004).
30
genrica29. Lobra de Panebianco distingeix, a ms, dos fenmens de canvi aplicat als
partits poltics dels que intenta elaborar-ne el respectiu model.
El primer i potser ms conegut s el que anomena evoluci organitzativa (Panebianco,
1990: 53 i ss). Panebianco, com abans Weber o Duverger remarca la importncia que
els orgens dun partit tenen en la vida daquest. En els orgens de tot partit es donen
un seguit dintercanvis organitzatius (trade offs) als que els dirigents (el que ell
anomena la coalici dominant) han de donar resposta buscant un equilibri inicial el
ms estable possible. Els continguts daquests intercanvis sn tot sovint antagnics i
tenen a veure amb la ideologia (ideologia manifesta vs. objectius latents); la distribuci
dincentius selectius o collectius; el marge de maniobra dels dirigents; o la estratgia
vers lentorn (adaptaci o predomini)30.
En funci dels acords en la resoluci de cada un daquests intercanvis comena a
configurar-se lestructura inicial de poder o model originari del partit31. La resoluci
daquests dilemes es dna, evidentment, en funci de les circumstncies histriques i
sociolgiques que es donen en el moment de la fundaci. Panebianco distingeix els
tres principals tipus de circumstncies histriques que poden fer variar el model
originari del partit: la manera com aquest inicia i desenvolupa la construcci de
lorganitzaci (difusi / penetraci territorial32); la presncia o absncia duna instituci
externa que patrocini directament lorigen del partit33; i lexistncia o no dun lder
carismtic34. Aquestes tres circumstncies, en afectar a les possibles respostes que es
donen a cada un dels dilemes contribueixen a que les circumstncies del moment
originari de cada partit sigui diferent.
29 Duverger, per exemple havia enunciat, de manera genrica que del mismo modo que los hombres conservan durante toda su vida la marca de su infancia, los partidos sufren profundamente la influencia de sus orgenes (Duverger, 1957: 15). 30 Sobre cada un daquests dilemes vegeu el captol 1 de Panebianco (1990). 31 los factores que, combinndose de distintas maneras, dejan su huella en la organizacin y definen sus caractersticas originrias (Panebianco, 1990: 108). 32 Estamos ante un caso de penetracin territorial cuando un centro controla, estimula y dirige el desarrollo de la periferia, es decir, la constitucin de las agrupaciones locales e intermedias del partido. Hablaremos de difusin territorial cuando el desarrollo se produce por generacin espontnea (Panebianco, 1990: 110). 33 La presencia o ausencia de la institucin externa cambia la fuente de legitimacin de los lderes. Si existe una institucin externa, el partido nace y es concebido como el brazo poltico de esa institucin (Panebianco, 1990: 112). 34 En la fase de gestacin de un partido existen siempre componentes carismticos en la relacin lderes seguidores (...) se trata del hecho de que el partido sea la creacin de un lder que aparece como el creador e intrprete indiscutido de un conjunto de smbolos polticos (las metas ideolgicas del partido) que llegan a ser inseparables de su persona (Panebianco, 1990: 113).
31
Lestructura de poder del partit s el que constitueix la seva fisonomia, la base sobre la
que Panebianco elabora la seva tipologia bsica de partits poltics35. La fisonomia dun
partit equival, per Panebianco, a lestructura de la coalici dominant36, que es defineix
en funci de tres dimensions: el seu grau de cohesi37, la seva estabilitat38, i el seu
mapa de poder organitzatiu39. Aix doncs, a diferncia de Weber (1967) o Duverger
(1957) que construeix la seva tipologia en funci del funcionament de les
organitzacions de base del partit, Panebianco opta per definir els partits poltics segons
les relacions de poder en la cpula40.
El moment originari de tot partit poltic, en tant que constitueix el primer punt dequilibri
(estabilitat) dins de la coalici dominant, t una incidncia fonamental al llarg de tota la
vida del mateix41. Per, donat que lequilibri (estabilitat) del moment originari del partit
no t perqu derivar-se de la unitat de la coalici dominant42, aix suposa que a
vegades els problemes dels orgens (faccionalisme) tamb perduren al llarg del
temps43.
Ara b, ms enll del moment originari, Panebianco tamb identifica un primer factor
de canvi organitzatiu dins dels partits poltics: la institucionalitzaci. La
institucionalitzaci suposa la integraci a la organitzaci dels valors i finalitats del
partit44. En aquest procs, la ideologia (incentius collectius) juga un paper fonamental.
35 La fisionoma de la coalicin dominante es lo que distingue la estructura organizativa de un partido de la de otro. Construir, por tanto, una tipologia de las coaliciones dominantes en los partidos equivale a identificar los diferentes tipos de organizacin de los partidos (Panebianco, 1990: 92). 36 la coalicin dominante de un partido est integrada por aquellos sectores, pertenezcan o no formalmente a la organizacin, que controlan las zonas de incertidumbre ms vitales (...) una coalicin dominante es por tanto siempre una construccin esencialmente precaria (Panebianco, 1990: 91). Sobre les raons de perqu utilitza aquest concepte i no altres com cercle interor (Duverger) o oligarquia (Michels) vegeu les pgines precedents. 37 El grado de cohesin o de divisin de la coalicin dominante hace referencia al grado de concentracin o dispersin del control sobre las zonas de incertidumbre de la organizacin. Y, por tanto, al grado de concentracin o dispersin del control de la distribucin de incentivos (Panebianco, 1990: 315). 38 La estabilidad o inestabilidad de la coalicin dominante hace referencia al modo en que se desarrollan los juegos de poder en sentido horizontal: es decir, las relaciones entre los diversos integrantes de la lite. Ms concretamente, lo que describe es la capacidad de los miembros de la coalicin dominante para establecer compromisos relativamente duraderos en el reparto de las esferas de influencia de la organizacin (Panebianco, 1990: 316). 39 Por mapa del poder entiendo tanto las relaciones entre las distintas reas organizativas del partido (...) como las relaciones (...) entre el partido y otras organizaciones (Panebianco, 1990: 94). 40 La seva obra t, en aquest sentit ms connexions amb la tradici inaugurada per Michels (1969). 41 Aquesta constataci tamb prov de Weber i Duverger. 42 Per a la demostraci que s possible lexistncia duna coalici dominant dividida i estable vegeu Panebianco (1990: 315 i ss). 43 Sobre aquest especte vegeu Prez-Nievas (2002: 55 i ss). Aquest s tamb el cas dUni Democrtica de Catalunya, vegeu a ttol dexemple el captol dedicat als antecedents daquesta obra. 44 La institucionalizacin es el proceso mediante el qual la organizacin incorpora los valores y fines de los fundadores del partido (...) este proceso implica el paso de una organizacin fungible (es decir, puro instrumento para la realizacin de ciertos fines) a la institucin (... Esta) adquiere un valor en s misma, sus fines se incorporan a la organizacin y se convierten en inseparables y a menudo indistinguibles de ella (Panebianco, 1990: 115).
32
Ara b, aquesta integraci de la ideologia suposa, precisament, passar a considerar el
partit com la condici primera per a poder aplicar la ideologia i, per tant, la seva
preservaci material (incentius selectius) com lautntica finalitat primera. Tot i el
carcter inevitable que aquesta teoria hereta de Michels, per Panebianco t un
carcter ms contingent45: tot i que la institucionalitzaci sempre crea un sistema
dincentius, aquest presenta una combinaci mixta entre lleialtats (incentius collectius)
i interessos (incentius selectius). La diferent combinaci que aquest sistema
dincentius pot presentar, juntament amb el tipus de relacions que sestableixin amb
lentorn permeten que els resultats daquest procs siguin oberts (institucionalitzaci
forta / feble46). El tipus dinstitucionalitzaci, depn, doncs de la relaci entre aquestes
dues dimensions:1) el grau dautonomia respecte a lambient47; 2) i el grau de
sistematitzaci, dinterdependncia entre les diferents parts de lorganitzaci48.
Vinculant el moment originari amb els resultats de la institucionalitzaci Panebianco
elabora la seva primera tipologia (partits doposici, partits de govern, partits
carismtics) per explicar levoluci organitzativa49. Els resultats de la seva recerca
comparada mostren, per, que la relaci plantejada per Panebianco entre model
originari i tipus dinstitucionalitzaci no s tant directa com sembla. Per tal dajustar el
seu model devoluci organitzativa, Panebianco elabora una nova tipologia de partits
poltics i, alhora, intenta identificar aquelles contingncies estructurals que poden
afectar el desenvolupament del partit. La tipologia del que lautor anomena sistemes
organitzatius remet, amb precaucions, a una adaptaci dels conceptes clssics
doligarquia, monocrcia i poliarquia50.
45 Panebianco presenta un tipus ideal dinstitucionalitzaci, per reconeix que aquest pot patir nombroses transformacions segons les caracterstiques del procs (Panebianco, 1990: 57 i ss). 46 Todos los partidos tienen que institucionalizarse en una cierta medida para sobrevivir, pero mientras en ciertos casos el proceso desemboca en instituciones fuertes, en otros da lugar a instituciones dbiles. (Panebianco, 1990: 117). 47 Existe autonomia cuando la organizacin desarrolla su capacidad para controlar directamente los procesos de intercambio con el ambiente. Por el contrario una organizacin es dependiente cuando los recursos indispensables para su funcionamiento son controlados desde el exterior, por otras organizaciones (Panebianco, 1990: 119). 48 Un sistema organizativo puede ser de tal clase que deje amplia autonoma a sus propios subsistemas internos. En este caso el grado de sistematizacin es bajo. Significa que las unidades controlan autnomamente, con independencia del centro de la organizacin, los recursos necesarios (...) Un grado elevado de sistematizacin, por el contrario, implica una fuerte interdependencia entre las diversas unidades, garantizada mediante un control centralizado de los recursos organizativos y de los intercambios con el centro (Panebianco, 1990: 120-1). 49 La vinculaci entre tots dos fenmens a Panebianco (1990: 137). Abans lautor estableix una interessant relaci entre el tipus dinstitucionalitzaci i el tipus de coalici dominant segons la que cuanto ms institucionalizado se halle el partido, menos organizados seran los grupos internos. Y, correlativamente, cuanto menos institucionalizado se halle el partido, ms organizados estaran los grupos internos (Panebianco, 1990: 125 i ss). 50 Afirma a ttulo de ejemplo simplificante puesto que se trata de categoras que tienden a simplificar la realidad de un modo excesivo- los tres tipos de coalicin dominante a los que nos venimos refiriendo, pueden ser descritos recurriendo a los conceptos tradicionales del poder (Panebianco, 1990: 321). El
33
La tercera part del llibre s destinada a definir amb ms precisi les contingncies
estructurals que poden afectar levoluci organitzativa dels partits. Panebianco es
centra en la dimensi i complexitat de lorganitzaci, en les caracterstiques de lentorn
en que operen els partits i en les caracterstiques del seu personal poltic. De tots
aquests factors, els canvis en lentorn sn els que apareixen com la principal zona
dincertesa que ha dintentar controlar la coalici dominant51. I, per les evidents
dificultats del repte, com una de les principals raons de variaci de la fisonomia dels
partits52. Panebianco identifica els dos principals tipus dentorns en els que actuen els
partits, i les caracterstiques ambientals que els poden definir. Lentorn dels partits pot
dividir-se entre les constriccions institucionals53 i els escenaris54. Per la seva banda,
les caracterstiques ambientals bsiques sn: la simplicitat/complexitat55,
lestabilitat/inestabilitat56, i la hostilitat/liberalitat57.
Ara b, a ms de levoluci organitzativa dels partits poltics des del seu origen fins el
moment de la institucionalitzaci, Panebianco tamb elabora un altre model de canvi
organitzatiu. Aquest nou model pretn servir per explicar tant els canvis que
condueixen del moment originari a la institucionalitzaci, com levoluci del partit un
cop aquesta sha produt. Aquest segon model s el que prpiament es refereix al
canvi organitzatiu i el que sexamina en la quarta part del llibre (Quadre 2.1). En aquest
principal problema daquesta tipologia s en el concepte de poliarquia doncs engloba dues configuracions diferents de la coalici dominant (dividida-estable i dividida inestable). Aquest problema podria superar-se adjectivant la poliariquia (estable o inestable). Lautor extreu lactualitzaci dels conceptes de Schonfeld (1980). 51 mbitos que son imprevisibles para la organizacin (Panebianco, 1990: 83 i ss). Sobre el concepte de zones dincertesa i el se desenvolupament vegeu el captol 3 del seu llibre. 52 Els canvis en lentorn sn, de totes tres contingncies estructurals on s ms fcilment sevidencia la prdua de control de la coalici dominant sobre les zones dincertesa. I, com diu Panebianco la prdida de control sobre las zonas de incertidumbre reduce automticamente la capacidad de la coalicin dominante para distribuir incentivos colectivos de identidad a sus seguidores (Panebianco, 1990: 460). 53 Las constricciones institucionales son aquellos factores, relativamente estables, que estructuran los escenarios en que operan los partidos, y es por esta va como influyen en la organizacin (Panebianco, 1990: 390). 54 Los escenarios representan las distintas mesas de juego en las que el partido participa y de las que extrae, en cuanta proporcional al resultado de los distintos juegos, los recursos necesarios para su funcionamiento (...). Los escenarios en los que opera un partido no son todos identificables a priori, pueden variar a lo largo del tiempo (...pero) hay dos, al menos, que constituyen en qualquier caso y siempre ambientes relevantes: el electoral y el parlamentario.(Panebianco, 1990: 394-5). 55 cuanto ms complejo es el entorno, ms imprevisible se hace para la organizacin (...) una presin en favor del incremento de la complejidad organizativa, hace que la conflictividad de la organizacin sea ms elevada (Panebianco, 1990: 385). 56 cuanto menos estable sea el ambiente, y ms sometido a oscilaciones y cambios, tanto ms imprevisible para la organizacin (...) aumentadno la conflictividad y la contraposicin entre lneas polticas divergentes (Panebianco, 1990: 386-7). 57 cuanto mayor es la hostilidad ambiental, tanto ms unida tiende a estar una organizacin (porque...) las amenazas externas tienden a aumentar la cohesin de los grupos (Panebianco, 1990: 388).
34
model la definici s molt precisa, doncs el canvi organitzatiu queda limitat
estrictament a un canvi en la configuraci de la coalici dominant58.
Quadre 2.1. Model sinttic de canvi organitzatiu en els partits poltics segons Panebianco.
Font: Panebianco (1990: 458).
La tesi de Panebianco s que la majoria (per no tots) els canvis organitzatius sn fruit
duna primera interacci: la coincidncia dun estmul extern (tamb desafiament
exterior59) amb unes determinades precondicions pel canvi dins del partit60. Lestmul
extern funciona com a catalitzador sense el qual les precondicions no reaccionen61.
Donada aquesta primera interacci, llavors comena una segona fase marcada pels
factors endgens: la dissoluci de la vella coalici dominant i la formaci de noves
aliances que sevidencien en una nova composici de la coalici dominant62.
Finalment, la tercera fase es caracteritza per una nova interacci de factors endgens:
58 En les seves paraules: Para mi, un cambio organizativo es un cambio en la configuracin de la coalicin dominante del partido. Un cambio del orden organizativo slo puede considerarse tal, si modifica la relacin entre los grupos que existen en la organizacin. Es decir, cuando altera el reparto existente en cuanto al control de los incentivos y reestructura los juegos de poder, tanto verticales (...) como dado que son interdependientes- los horizontales (Panebianco, 1990: 454). 59 La definici dels estmols externs no s molt clara en el model. Panebianco (1990: 455) parla de situacions de forta pressi ambiental que, a ttol illustratiu equipara amb una derrota electoral, laparici dun nou competidor o, ms genricament, a un empitjorament dels termes dintercanvi en lescenari electoral. 60 Lambigetat daquesta variable permet utilitzar-la com a darrer recurs, en cas de que algun cas no sadapti a la teoria, sempre pot argumentar-se que el canvi organitzatiu no es produeix degut a que les pre-condicions pel canvi no eren clares. 61 Com diu lautor La hiptesis, por tanto, ms plausible es que el cambio organizativo ser, en la mayor parte de los casos, la consecuencia de un estmulo externo (ambiental y/o tecnolgico), que viene a insertarse en el conjunto de factores de tipo interno que estaban ya de por s socavando la estructura de poder (incluidos, por ejemplo los cambios generacionales). El estmulo externo hace, por tanto de catalizador, acelerando el proceso de transformacin de la estructura de poder (es decir, la distribucin de recursos entre los distintos grupos) cuyas precondiciones ya existan con anterioridad (...) Sin embargo, si no existe tanto el reto planteado por el entorno como las precondiciones internas (sin slo uno de esos dos factores) el cambio no se producir (Panebianco, 1990: 453). 62 La segunda fase consisteix en la sustitucin del grupo dirigente, la disolucin de la vieja coalicin dominante (desacreditada por su incapacidad para superar la crisis) y la formacin de nuevas alianzas. La resupesta a la crisis consiste por tanto en un recambio de la cpula... (Panebianco, 1990: 455). Com diu Panebianco s precs distingir entre la configuracin de la coalicin (...) de su composicin (las personas que, en concreto, forman parte de ella). Los cambios en la composicin de la coalicin dominante (...) no tienen porqu producir alteraciones en su configuracin (Panebianco, 1990: 94).
Desafo
Exterior
Precondiciones
para el cambio
(recambio generacional
rigideces organizativas, etc.)
Cambio en la
composicin de
la coalicin
dominante Sucesin
de los fines
Modificacin
de las reglas
Cambio en la
configuracin
de la coalicin
dominante
35
canvis en les regles de joc63, i canvis b en els objectius oficials (identitat) o, ms
sovint, en la lnia poltica partit64. Aquesta darrera interacci s la que comporta, de fet,
el canvi de la configuraci de la coalici dominant; s a dir, s la que suposa
prpiament el canvi organitzatiu65. La divisi de les tres fases s purament analtica
perqu en realitat tots els fenmens tendeixen a donar-se de manera superposades66.
Aix suposa, de fet, que les condicions pel canvi organitzatiu passen, en aquest
model, per la interacci de tots els factors entre s.
A ms de definir les fases en que es produeix el canvi organitzatiu, el model de
Panebianco assenyala, de manera ms o menys ambigua, les diferents variables que
intervenen en el procs. El seu model de canvi organitzatiu estableix una variable
independent de tipus extern, (1) els canvis en lentorn, i dues variables independents
de tipus intern: (2) les precondicions internes pel canvi i (3) els canvis en la composici
de la coalici dominant. Les variables dependents del model sn la configuraci de la
coalici dominant (cohesi, estabilitat, mapa de poder organitzatiu) i els canvis en els
objectius oficials-estratgia del partit.
El model tamb explica les raons teriques per les quals es produeix el canvi
organitzatiu. En aquest sentit lobra remet a una determinada concepci del poder
ents com a relaci dintercanvi desigual, i a la seva variant, que ja hem explicat, de la
teoria dels incentius (selectius i didentitat) com a objecte dintercanvi67. s en base a
aquest conjunt dassumpcions i teories que el model explica les raons del canvi
organitzatiu. Des daquesta perspectiva, tot desafiament extern (afegit a unes
determinades precondicions internes) suposa un desequilibri en el sistema organitzatiu
creat entre la fisonomia de la coalici dominant, els objectius oficials amb que aquesta
es legitima i el seu comportament efectiu. Lalteraci daquest equilibri s el que
63 Lautor adverteix que no sempre el canvi de regles es ratifica a nivell estatutari ni del canvi en el sistema electoral intern. S, per, que comporta una primera reestructuraci de lorganigrama doncs algunos rganos, y en particular aquellos en los que an se hallan atrincherados los viejos lderes o sus partidarios, pierden importancia, en tanto que otros cobran nuevo relieve o son creados ex novo; se modifican los mecanismos de coordinacin, etc. Panebianco (1990: 456). 64 Sobre el concepte de lnia poltica Panebianco afirma Me doy cuenta, obviamente, de que la expresin lnea poltica, tomada sin ms del lxico poltico cotidiano, es muy vaga e imprecisa. Pero es que su mismo referente emprico, aquello a lo que se refiere la propia expresin, es efectivamente vago e impreciso: una lnea poltica, de hecho, no es otra cosa que una serie de afirmaciones que hacen los lderes sobre los objetivos intermedios que el partido pretende perseguir (Panebianco, 1990: 96). 65 I aix la tercera fase s la consiste en la reestructuracin de la organizacin, en un cambio en la fisionoma de la organizacin que afecta simulatneamente a dos reas organizativas bsicas. Cambian, en primer lugar las reglas del juego, las reglas por las que se rige la competicin interna (...) En segundo lugar, se lleva a cabo una redefinicin de los objetivos oficiales de la organizacin, que tiene como misin legitimar al nuevo grupo de poder (Panebianco, 1990: 456). 66 Les fases constituyen secuelas lgicas: en realidad los dos procesos, que desembocan en un cambio existente en la organizacin se presentan entrelazados y superpuestos (Panebianco, 1990: 461). 67 El paradigma utilitzat s de lactor i el sistema proposat per Crozier i Friedberg (1977).
36
produeix la crisi didentitat (discussi dels objectius oficials) seguida duna crisi
organitzativa que trenca la fisonomia de la coalici dominant i produeix la seva
substituci per una nova aliana (configuraci) que defineix els seus propis fins i la
lnia poltica que sen deriva68. El grau dalteraci daquest equilibri varia,
substancialment, en funci de diferents parmetres: la gravetat del desafiament, el
grau de maduresa de les precondicions internes i, sobretot, del nivell
dinstitucionalitzaci del partit69. Aquesta darrera condici remet a la historicitat del
canvi, fet que en constitueix una important resistncia70.
Lobra de Panebianco no s exempta de certes dificultats. La primera i ms important
s de sobreteoritzaci (Ware, 1996, Rihoux, 2001), especialment pel que fa a la
possibilitat doperacionalitzar alguns dels seus conceptes71. A banda daquesta crtica,
un dels problemes centrals ha girat entorn dels significats del concepte
dinstitucionalitzaci72.
68 Aix una modificacin de los fines ltimos, altera radicalmente la identidad de la organizacin y vuelve a definir en profundidad su territorio de caza (...); ms a menudo, lo que se producir ser un cambio en la lnea poltica que apenas tocar los considerados como fines ltimos del partido (Panebianco, 1990: 457). 69 Sobre aquest darrer aspecte vegeu Panebianco (1990: 484-5). Sobre la relaci entre institucionalitzaci i autonomia dels desafiaments exteriors vegeu Panebianco (1990: 125 i ss). 70 Per una crtica dels models de path-dependency com aquest vegeu Prez Nievas (2002: 59 i ss). 71 Dos intents fora reeixits daplicar la seva teoria a Koole (1994) pel cas holands i Maor (1997) pel cas angls. Per la seva banda, laplicaci que en fa Rihoux (1991 i 2001) el condueix a refutar les seves teories. 72 El debat sobre el concepte dinstitucionalitzaci te a veure, en part, amb el significat del concepte, per, sobretot, amb les dimensions que es consideren fonamentals per estudiar-lo (Randall i Svsand, 2002). En la seva obra Huntington (1972) estableix una definici dinstitucionalitzaci molt amplia (molt ms enll de lmbit dels partits poltics), vinculada a quatre dimensions: el grau dautonomia (autonomy), la coherencia (coherence), la complexitat (complexity) i la flexibilitat (adaptabilty). Segons Huntington, lautonomia vincula la organitzaci amb el seu entorn; la coherencia mostra el consens intern sobre els procediments i finalitats; la complexitat demostra el numero i interrelaci entre les diferents parts de lorganitzaci; i la flexibilitat remet a la capacitat per sobreviure. Panebianco construeix el seu concepte dinstitucionalitzaci, bsicament a partir de la idea dinfusi de valor (value infusion) de Sleznik (1957). Les dimensions del seu concepte dinstitucionalitzaci, el grau dautonomia de lentorn (autonomy) i el grau de sistematizatzaci (systemness) sn estretament vinculades a aquesta idea. Panebianco estableix a ms una relaci directa positiva entre autonomia i grau de sistematitzaci. Per contra, discrepa de les dimensions establertes per lobra seminal de Huntington (1972) sobre el concepte dinstitucionalitzaci. Per a Panebianco, hi ha relaci lgica entre el grau dautonomia i la resta de dimensions de Huntington, de manera que les substitueix pel grau de sistematitzaci. Levitsky (1998) ha criticat tant a Panebianco com a Huntington la distncia entre la concepci inicial dinfusi de valor i les dimensions associades per a estudiar el fenomen. Levitsky assenyala la necessitat de separar entre el que s estrictament la infusi de valor (value infusion) de la rutinitzaci organitzativa (organizational routinization) degut a que (com demostra el seu estudi sobre el Partido Justicialista Argent) totes dues dimensions s que sn clarament independents. A ms, Levitsky refusa que el grau dautonomia de Panebianco i Huntington sigui tant rellevant. Una perspectiva totalment oposada de la institucionalitzaci ha estat elaborada per Janda (1980), que suggereix que la institucionalitzaci arriba quan el partit es reifica en la ment de la opini publica i tothom dna per descomptat que ha dexistir. A partir de tota aquesta literatura Randall i Svsand (2002: 13) han suggerit que el concepte pot remetres a quatre dimensions i que encara en manca una lligada als aspectes temporals (adaptabilty). Internal External Structural Systemness Autonomy Attitudinal Value Infusion Reification
37
Tamb el model sinttic presenta problemes detectats pel mateix Panebianco: 1) Un
dells es refereix a la distinci entre renovaci de la coalici dominant i canvi en la
composici per mitj de la cooptaci (sense afectar fisonomia); 2) El segon es refereix
a la dificultat per a identificar el canvi de fisonomia, en especial quan aquesta no va
acompanyada dun relleu en el liderat; 3) El tercer s labast temporal del canvi
organitzatiu com a fenomen, donat que aquest pot allargar-se molt en el temps73.
Altres autors que han desenvolupat les idees de Panebianco entenen que una de les
limitacions del model s la manca de voluntat exhaustiva i duna adequada definici
dels desafiaments externs (Harmel i Janda, 1994: 265).
Potser lobjecci ms rellevant al model de canvi organitzatiu s la de lexcessiu
determinisme en la formulaci del model. Tal i com Panebianco presenta el seu model,
totes les variables que hi figuren (en especial les independents) semblen alhora
suficients i necessries, de manera que no pot donar-se cap tipus de canvi organitzatiu
si no es donen les condicions especificades.
A banda daquesta, tamb cal tenir present lassumpci de que la coalici dominant en
els moments de crisi organitzativa funciona de manera unida enfront les elits
minoritries i marginals74. Aquesta assumpci, lgica en altres plantejaments terics75,
no deixa de resultar una simplificaci excessiva si es considera respecte al conjunt de
lobra76. Lestructura de la coalici dominant no sempre es caracteritza per la seva
unitat i lestabilitat (cas de les oligarquies i les monocrcies77). I, en aquests casos, el
comportament dels seus integrants no t perqu comportar una actuaci unitria Randall i Svsand no deixen molt clarament quina s la possible relaci (si nhi ha) entre les diferents dimensions. En els aspectes estructurals cal pressuposar que les relacions establertes per Panebianco entre sistematitzaci i autonomia sn vlides. De la mateixa manera que com ha assenyalat Levitsky pel PJ, la relaci entre la sistematitzaci i la infusi de valor s totalment independent. Menys clares queden les relacions entre els aspectes externs o els actitudinals (p.ex. ms valor comporta una ms rpida reificaci?). 73 Daqu sextreu la distinci entre estabilitat, amalgama i circulaci de les elits (Panebianco, 1990: 464 i ss). 74 Les referncies a la coalici dominant com a un actor unitari sn diverses al llarg de lexposici del model com per exemple quan la coalicin dominante aparece como insolvente, se difunden el pnico y los cuenta-correntistas corren a retirar sus ahorros para colocarlos en un banco ms seguro. Ese banco ms seguro son las elites minoritarias... (Panebianco, 1990: 460). 75 En general tant els models de partits basats en la teoria de lacci racional com els que utilitzen la figura del lder com a emprendor poltic tendeixen a assumir que el partit funciona com un actor unitari. Lexemple clssic del primer tipus s lobra de Downs (1957). Un bon exemple del segon s lobre de Wilson (1980, 1994) i ms recentment de Mller i Strom (1999). Aquests plantejament no sadiuen, per amb laproximaci prpia de la sociologia de les organitzacions. 76 El mateix Panebianco recorda aquest carcter precari en afirmar, al comenament de lobra, que lo importante en qualquier caso es que siempre la coalicin dominante es una alianza de alianzas, una alianza entre grupos, que a su vez son coaliciones de grupos ms pequeos Panebianco (1990: 93). 77 Sobre la unitat i estabilitat de la coalici dominant i els efectes que aix comporta en la seva relaci amb lentorn vegeu Panebianco (1990: 315 i ss).
38
respecte a altres elits minoritries78. Aix facilita la crtica de Rihoux (2001: 70) que
considera que els canvis organitzatius poden donar-se perfectament en cas que una
part de la coalici dominant vulgui reforar les seves posicions dins del partit79.
Ms enll de les possibles objeccions, el cert s que lobra de Panebianco s sens
dubte la contribuci ms important a lestudi dels partits des de lobra de Duverger i
suposa un autntic gir copernic en la disciplina. Panebianco demostra prou
abastament que levoluci de cada partit s condicionada, fonamentalment pels seus
orgens, per la forma com es produeix la seva institucionalitzaci, per les relacions que
es mant amb lentorn i per la desigualtat de poder interna. La vigncia daquesta tesi
fa impossible, per tant, que mai pugui haver-hi una via nica i necessria devoluci
dels partits.
2.2. Kitschelt, orgens i transformacions dels nous partits.
La principal aportaci terica de Kitschelt (1989) a lestudi dels partits s recollida en el
seu primer llibre dedicat a lestudi dels partits verds. Escrit en parallel a lobra de
Panebianco80, aquest primer llibre tracta dexplicar lorigen i les diverses
transformacions duns partits que, a diferncia dels grans partits europeus sorgits
desprs de la II Guerra Mundial, sn marcats pel seu naixement recent (els anys
vuitanta). Aquesta fet, marca sens dubte, les caracterstiques del seu marc teric.
El propsit de Kitschlet s, doncs, elaborar un marc teric que permeti comprendre,
tant lorigen dels partits verds europeus com les seves posteriors transformacions81. El
model de canvi organitzatiu de Kitschlet remarca clarament el carcter contingent del
canvi, doncs una de les intencions principals s, precisament, elaborar una teoria de la
formaci (i evoluci) dels partits que posi de manifest les tries entre una diversitat de
78 A ttol dexemple la nova coalici dominant pot ser la resultant dun pacte entre una part de la coalici dominant i una part de les elits mintoritries. La substituci no t perqu ser de dun grup per un altre. 79 Panebianco nevisage pas de modification des rgles de lorganisation sans changament de coalition dominante. Il nenvisage donc pas un cas de figure pourtant tout fait possible: la modification des rgles par une coalition