ERC Acci Granollers 2015Seguretat i Protecci civilPg. 10 de 10Una poltica de Seguretat i Protecci Civil per al millor Granollers

INTRODUCCILa concepci republicana de la seguretat, en un sentit ampli, consisteix a garantir el dret a viure segur i el dret a la llibertat, i a garantir igualment les condicions de vida de la ciutadania en un mbit de pau i de convivncia, avalador de la resoluci dels conflictes ms greus amb un exercici ponderat i sempre justificat de la coacci. Com ms llibertat, ms seguretat, com ms cobertes estiguin les necessitats bsiques de les persones i ms confiana tinguin en el b com, ms seguretat. La conclusi, doncs, s que la seguretat s un aspecte que es treballa de forma transversal en el conjunt de poltiques pbliques, tamb dins del municipi.La seguretat s un component fonamental per al benestar de totes les persones que vivim en societat i un element vertebrador de les societats actuals i sn molts, els prismes des dels quals sha de concebre per posar-la en valor com a principi republic. Avui, aquests prismes shan ampliat i, quan parlem de seguretat, estem parlant al mateix temps de sensaci de seguretat, de percepci social del risc, de globalitzaci de la sensaci dinseguretat i de la confusi, de vegades volguda, entre convivncia i seguretat.A les ciutats i als pobles, la convivncia s fonamental per concebre lespai cvic equilibrat; lactitud cvica i lespai compartit sn inherents a lactual estat del benestar. Hem de saber treballar la convivncia des del seu espai i a partir de la mediaci i, si escau, del tracte dels problemes convivencials com a fets illcits administratius, i no convertir els problemes derivats de la convivncia o de lincivisme en problemes de seguretat, en qu la coacci i ls de la fora hi tenen sempre un paper determinant.Per aquesta ra, les poltiques de seguretat ciutadana i de protecci civil juguen un paper important en el si del conjunt de la nostra proposta municipalista, on sinclouen propostes imaginatives i progressistes al servei de la ciutadania. Sobretot per impulsar el treball coordinat en lmbit de la prevenci del delicte, pensant sobretot en els elements scio-educatius que poden corregir les situacions socials que poden portar a delinquir.La constant evoluci socioeconmica de la societat i la seva extraordinria complexitat han provocat que els reptes de la seguretat shagin multiplicat exponencialment. Sn moltes, les noves formes de risc que es van generant i, per contra, la ciutadania exigeix cada cop ms el seu dret a sentir-se segura en el seu entorn i, per extensi, en els seus pobles i ciutats. Aix doncs, en aquest marc, la poltica dEsquerra en termes de seguretat est enfocada a continuar impulsant canvis en els models locals per construir un nou model en qu la convivncia i la seguretat configurin un espai cvic el ms lliure i avanant possible cap a una societat cada vegada ms justa.Tot i aix, lmbit de la seguretat en sentit ampli, com ja hem dit, s transversal i s present en moltes accions de la gesti municipal. Les accions de prevenci, tenir cura de la gent gran, evitar els accidents infantils, implicar-se en la lluita contra els efectes de la violncia de gnere digual manera que ens hem implicat contra la lluita del delicte, etc., sn accions en qu, al marge de lmbit competencial, lajuntament shi ha dimplicar com a instituci ms properes a la ciutadania.A partir daquestes premisses, cal tenir present els efectes de la crisi sobre la percepci de la seva seguretat que tenen els ciutadans, reforant totes aquelles qestions que tenen a veure amb la mediaci i la prevenci, el treball transversal amb la resta de departaments municipals i entitats de serveis socials, i potenciant el coneixement i la implicaci dels ciutadans a partir de la seva participaci en el disseny de propostes sobre seguretat.Aix mateix, la manca de recursos ha de portar a una millor collaboraci amb la resta de cossos policials en especial, amb la policia local dels municipis vens-, a treballar en laprofitament de les noves tecnologies aplicades a millorar la seguretat garantint bviament sempre els drets dels ciutadans- per aconseguir una millor eficincia; i a reforar lespecialitzaci de la policia municipal, a partir de la formaci i la dotaci adequada de recursos, en aspectes tan diversos i nous com sn el medi ambient, els delictes informtics, ...

Policia local i Mossos dEsquadraActualment, la seguretat ciutadana s una competncia prpia de lEstat, per en la qual tamb intervenen els ajuntaments, en lmbit municipal, i la Generalitat, a partir del model policial propi de Catalunya. s en aquesta complexa realitat que els municipis desenvolupen les seves potestats en seguretat pblica.El sistema policial catal est conformat pel Cos de Mossos dEsquadra i els 216 cossos de policies locals de 216 municipis que en tenen. La resta de municipis de Catalunya tenen com a policia de referncia els Mossos dEsquadra.No hi ha una normativa comuna per a les policies locals, tret de la Llei 16/1991, de les policies locals. Al marge del contingut daquesta Llei, cada ajuntament dels municipis ms grans de 10.000 habitants t la potestat dorganitzar el cos de policia local amb el nombre dagents, luniforme, els sous i lorganitzaci que cregui oport.La distribuci de competncies entre els cossos de policia local i els Mossos dEsquadra sarticula mitjanant convenis amb els ajuntaments i es concreten amb la Junta local de seguretat, que est presidida per lalcalde i estableix la delimitaci territorial i la complementarietat de les diverses tasques policials, en funci, normalment, de la capacitat operativa de cadascuna de les policies Locals.Les funcions de les policies municipals es concentren en les matries de trnsit urb, de policia administrativa, de via pblica i de vigilncia en general. Tot, per, basat en una permanent poltica de coordinaci i cooperaci amb la resta de cossos de seguretat. La perspectiva final amb la que treballem des dEsquerra `preveu que ben aviat noms hi hagi a Catalunya dos nivells de policia com a cossos de seguretat bsics del pas: les policies locals, coordinades adequadament i ben dotades, com a policia integral i ordinria i el cos dels Mossos dEsquadra, cos especialitzat en els afers supramunicipals i com a suport de les policies locals, a les quals substitueixen en els municipis que no en tinguin.

Seguretat viriaLa Generalitat de Catalunya t les competncies en matria de trnsit, circulaci de vehicles i seguretat viria, que executa mitjanant el Servei Catal de Trnsit i la Direcci General de la Policia.Els ajuntaments tenen les competncies per gestionar i controlar el trnsit en vies urbanes i interurbanes que passin pel nucli urb (travessies), adoptar mesures per garantir la seguretat i la fludesa en el trnsit i denunciar les infraccions de les normes de trnsit.

1. SEGURETAT CIUTADANAOBJECTIUS Reforar la concepci duna policia local plenament al servei dels ciutadans. Modernitzar la policia local, assegurant el seu funcionament plenament democrtic i transparent, i acabant amb lestereotip de cos poc preparat, Potenciar el paper de lAlcaldia com a primera autoritat local en matria de seguretat pblica, concretada en el comandament de totes les forces de seguretat operatives en cada municipi. Potenciar un servei de policia local el ms proper possible a la ciutadania a fi de facilitar un major coneixement de les problemtiques del territori Treballar per a la prevenci dels delictes, a partir de la coordinaci i cooperaci entre els diversos agents socials i serveis municipals Potenciar la participaci i la corresponsabilitat dels ciutadans en matria de seguretat per poder fer front a totes les seves demandes Portar a terme una coordinaci efectiva entre els diversos cossos policials, especialment entre les policies locals de la conurbaci.

PROPOSTES DACTUACIOrganitzaci del servei Impulsar de forma decidida la Junta de Seguretat Local, amb representants de la Policia Local, els Mossos i els grups poltics municipals. La Junta de Seguretat Local ha delaborar un nou Pla de seguretat ciutadana local, amb la participaci dagents socials (serveis municipals, entitats, escoles, empreses, ...) implicats en la millora de la convivncia a la ciutat. Establir un conveni per a la realitzaci de prctiques dalumnes de lEscola de Policia de Mollet del Valls a la nostra ciutat, aix com per a la collaboraci en altres aspectes de lactivitat policial. Preparar el trasps de funcions dels cossos policials de lestat als cossos del sistema de seguretat de Catalunya, garantint que en cap moment es deixar de prestar els serveis bsics administratius (tasques dexpedici de carnets i passaport) als ciutadans de Granollers. Avanar en la coordinaci efectiva de policies locals: Major protagonisme i pes especfic de les comissions de coordinaci de les policies locals. Millors prestacions en els serveis comuns dutilitzaci supramunicipals. Coordinaci real en matria de protecci civil Ms concreci en els objectius i les prioritats que han de respectar els municipis coordinats. Elaboraci de reglaments especfics comuns. Crear la Comissi de coordinaci intermunicipal de les Policies Locals de les poblacions lligades a Granollers, Canovelles, Les Franqueses i La Roca, en la lnia dintegraci dels serveis dels municipis de la conurbaci. Crear la Comissi comarcal de Policies Locals, a partir del Consell Comarcal, per tal de coordinar actuacions i esforos, i collaborar en la redacci i millora dels Reglaments de la Policia Local dels diferents municipis. Fomentar aquesta coordinaci amb ls deines informtiques, de treball, consulta i de comunicaci comuns entre tots dos cossos. Redactar el Pla de formaci permanent de la Policia Local, recordant la necessitat de posar especial mfasi en la seva formaci i reciclatge permanent. Considerem imprescindible que, al Principat, tots els agents locals realitzin el curs de preparaci a lEscola de Policia de Catalunya. Aix mateix, la seva formaci ha de contemplar aspectes lligats a: noves tecnologies aplicades a la tasca policial, mtodes de mediaci i resoluci de conflictes sense emprar mtodes violents, prevenci de delictes, atenci al ciutad i, especialment, a les vctimes, etc., i la incorporaci del reciclatge continu de lactivitat policial. Tamb reclamem que els cossos de policia local disposin de tots els mitjans tcnics que necessiten, per la qual cosa entenem que el govern de la Generalitat ha dampliar els seus programes de suport a la policia local. Millorar els mitjans tecnolgics la policia local: Dispositius de circulaci viria (cmeres, control de trnsit i regulaci semafrica, ...) Adhesi a la plataforma PISE (Plataforma Integrada de resposta a la Seguretat i Emergncia) del Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya), en aspectes lligats a Protecci Civil, coordinaci i integraci policial, cartografia digital, control de trnsit, emergncies, ...) Aplicatiu de gesti de sancions on line, en conveni amb la DG de Trnsit. Cmeres de videovigilncia, i control de seguretat en edificis pblics. La Gurdia Urbana tamb sha dincorporar al Pla de Modernitzaci de lAdministraci Local, per tal de disposar de les noves tecnologies aplicades a la seva activitat, i connectar bases de dades que permetin guanyar eficincia social. La modernitzaci de la Policia Local tamb ha danar dirigida als serveis a la ciutadania; en aquest sentit caldria potenciar la presentaci telemtica de denncies, que actualment ja es realitza, i que permeten reduir el temps despera a les dependncies policials, en coordinaci amb el cos dels Mossos dEsquadra. Desenvolupar el Codi dtica de la Policia Local, per tal de definir els principis dactuaci de la nostra policia local, pensant en el que ha de ser la policia del futur. Desprs de la recent aprovaci del Codi dtica de la policia de Catalunya, diversos ajuntaments estan definint i aprovant el seu propi codi deontolgic. Des dERC Acci Granollers ja fa temps que demanem que la policia local de la nostra ciutat desenvolupi el seu propi procs de reflexi per disposar dun Codi dtica propi. Elaborar el Reglament Municipal de la Policia Local, adaptant-lo a la Llei de policia, i incorporant aspectes com: Apropar la policia als ciutadans. Acordar les tasques de Segona activitat per als agents amb ms edat del cos (vigilncia, administratives, ...), dacord amb les especificitats del collectiu, i garantint la formaci adequada per a la realitzaci de les noves activitats. Controlar ls darmes per evitar accions violentes. Flexibilitzar ladaptaci a les exigncies doptimitzaci del servei. Aplicar el Reglament ds de la llengua catalana. Participar en els sindicats. Orientar els policies a garantir el nombre mxim defectius al carrer. Elaborar un manual de bones prctiques i carta de servei en lactuaci de la policia local. Establir els quadres de sous dels membres de la policia local seguint les recomanacions de les associacions de municipis, associacions professionals de la policia local, sindicats i altres collectius, evitant els diferencials respecte a altres cossos policials equiparables. Unificar el disseny dels uniformes de la policia local amb el daltres municipis de la conurbaci, mentre no hi hagi una normativa general al respecte. Per tal dassegurar la transparncia de les actuacions del cos, cal publicar en la Memria anual dactuaci, a part dels indicadors de seguretat locals, tamb les denncies rebudes contra el personal que forma part del cos, i les accions empreses per tal devitar la seva repetici. Cal potenciar el paper de lAlcalde com a primera autoritat local en matria de seguretat pblica. Malgrat que se li reconegui la direcci de la policia local, lactuaci de la resta de policies en el seu municipi no respon ni al principi de coordinaci ni al reconeixement de la seva autoritat. Reclamem el seu paper de mxima autoritat en lordre pblic local. Cal donar a lalcalde la mxima condici dautoritat responsable de la seguretat al municipi, concretada en el comandament de totes les forces de seguretat operatives en cada municipi. Per a aix, cal reconixer aquest principi en el Reglament Municipal de la Policia Local, i cal formar la resta de policies que actuen a la ciutat en aquest aspecte. Lactuaci de la policia municipal sha destendre a lmbit de la protecci del Medi Ambient, amb la creaci de la Unitat Ecolgica dins la Policia local, (com a patrulla verda). Aquesta unitat de la policia haur de disposar dels coneixements (formaci) i mitjans dactuaci (mecanismes de detecci), per tal dactuar sobre aspectes mediambientals (sorolls, abocaments illegals, etc.), especialment enfocada a la prevenci. Crear el Servei dAtenci a les Vctimes del Delicte (SAVD), en coordinaci amb els Serveis socials municipals, loficina del PADI i dacord amb les unitats corresponents de ladministraci judicial i policial.

Prevenci i ciutadania Granollers va ser la segona ciutat de Catalunya en disposar duna Regidoria dels Drets de la Persona, que vetllava per la garantia i defensa dels diversos drets dels ciutadans. Entre daltres qestions, va impulsar la creaci de la Oficina del Defensor del Ciutad, que va ser eliminada la passada legislatura per lactual equip de govern. Per a aquesta legislatura, proposem relligar tot lmbit de Drets Civils, en accions transversals en diversos serveis municipals, impulsat des duna regidoria. Fer un protocol dactuaci i intervenci multidisciplinries contra el vandalisme urb. Garantir el compliment de la normativa i ordenana municipal per a la tinena danimals domstics i animals potencialment perillosos, vetllant pel dret dels animals i garantint que els propietaris les coneguin. Potenciar actuacions orientades a collectius ms vulnerables, com poden ser: Incorporar programa de detecci i lluita contra la violncia de gnere i la violncia en lmbit de la famlia. Fomentar latenci personalitzada a les vctimes. Establir un programa de prevenci contra el racisme i la xenofbia. Incorporar programa de prevenci de labs de lalcohol i les drogues en collectius vulnerables. Prevenci en la desatenci a la gent gran. Camins segurs, sense accidents, per a la gent gran (ferm, pendents, baranes, passos vianants, neteja de neu). Promoci dels camins escolars segurs. Delimitar i protegir els parcs infantils perqu els nens no hagin de compartir espai amb animals domstics. Protocols de detecci de la infncia en risc.

Participaci ciutadana Creaci del Consell de seguretat i assemblees de seguretat de barri amb la participaci del teixit venal i social. Es recomana que es facin Taules sectorials de treball, per coresponsabilitzar tots els mbits de la gesti pblica amb la seguretat i per resoldre fenmens, incidncies i problemtiques relacionades amb la seguretat: taula durbanisme i seguretat, coordinaci serveis de seguretat amb els consells escolars, salut i seguretat... Involucrar els agents venals i socials en tasques de conscienciaci, prevenci i detecci de riscos i promoci de la convivncia. Fomentar la participaci ciutadana en les campanyes de conscienciaci: agents cvics, informadors, exemples venals. Incorporar en els protocols dactuaci, sempre que sigui possible, lopci de poder demanar la intervenci dels serveis de mediaci de lAjuntament. Potenciar el servei de mediaci comunitria i resoluci de conflictes establert a Can Jonch. Possibilitar el pacte ciutad a lentorn de la concurrncia pblica i loci nocturn. Fomentar la participaci ciutadana i el voluntariat en els plans de protecci, les agrupacions de defensa forestal, els bombers voluntaris, protecci civil...

Policia de proximitat Potenciar el servei de policia local de proximitat o policia de barri, per tal que sigui un referent dels serveis municipals per al conjunt dels ciutadans, afavorir el coneixement de lentorn venal, la millora de la percepci ciutadana i leficincia en la gesti de la seguretat. Per a aix, conv que: Es defineix una estructura de treball i comandament; Es porti a terme una formaci especfica per als agents; Es cre una Comissi de coordinaci de la policia de proximitat / de barri, amb la resta de serveis municipals implicats i representants dassociacions (de vens, comerciants, AMPA) afectades. Assegurar la presncia policial a tots els barris, i prioritzar lactuaci en funci dels nivells de seguretat de cadascun dells. Per a aix, cal disposar del Pla de Vigilncia als barris, on sindiquin les actuacions de vigilncia mnimes per barris, en especial els parcs pblics i espais collectius, i que ser revisat anualment en aquelles qestions genriques que no suposin nivells de confidencialitat- en el Consell municipal de Seguretat. Assegurar la presncia policial a les escoles i instituts, a les portes i el seu entorn, per tal de poder actuar contra la violncia juvenil i la venda de drogues. Dacord amb la Comissi de coordinaci de la policia de proximitat / de barri, sestablir el Pla de vigilncia a les escoles i instituts. Tamb es portaran a terme programes a les aules per sensibilitzar sobre els riscos i perills daquests fenmens i per explicar quins sn els mitjans de qu es disposen per ajudar el conjunt de lalumnat i el professorat. Programa de foment del civisme i la convivncia a la ciutat, i en especial en lmbit escolar. Aplicaci de lOrdenana de civisme, sobretot en aspectes referents a la neteja de la ciutat. (Per exemple, en lobligatorietat de recollir els excrements de les mascotes per part dels propietaris). El millor servei de seguretat ciutadana s el que es complementa amb una poltica de prevenci de delictes. Per tant, cal aprofundir en el treball preventiu transversal entre rees, amb educadors socials, escoles, entitats venals, comerciants, joves, monitors esportius, orientadors laborals, etc., imprescindible per tal de prevenir conflictes de seguretat. Lanlisi de les causes dels delictes cercar larrel del problema- porta la majoria de vegades a problemtiques socials molt evidents que cal solucionar. Per a tot aix, conv adequar el nombre dagents del cos de policia local, a les noves necessitats previstes, en funci de les previsions de creixement de la poblaci. Les propostes dERC Acci Granollers comporten disposar dagents especialitats en latenci a les vctimes, protecci del medi ambient o la policia proximitat. Per a aquest darrer cas, pensem que lincrement dun efectiu de policia local hauria de comportar tamb la contractaci parallela de personal en els mbits de serveis socials (assistent social), desenvolupament econmic (orientador laboral), joventut / esports (monitor dactivitat per a joves), cultura (mediador cultural / bibliotecari), per a fomentar accions preventives conjuntes. Cal potenciar la participaci. La corresponsabilitat dels ciutadans en matria de seguretat s imprescindible per poder fer front a les seves demandes. Entenem que, avui, ja no podem plantejar un tractament unidireccional o limitat de la seguretat, i per aix proposem la creaci de la Taula de Seguretat i Prevenci municipal. La Taula garantiria la presncia de tots els collectius implicats, tant en la seguretat com en la seva percepci positiva, com ara escoles, associacions de botiguers, de vens, socials i de cooperaci, serveis municipals, tcnics especialistes, a ms de policia local i Mossos dEsquadra. Shauran danalitzar les diferents problemtiques que es puguin detectar al municipi: ciclomotors, mogudes nocturnes, sorolls, convivncia juvenil, bretolades, vialitat, mobilitat, senyalitzaci, edificis en mal estat....i intentar buscar frmules dactuaci o estratgies poltiques de prevenci.Cal entendre i diferenciar molt clarament les competncies de la Taula respecte de les de la Junta de Seguretat. Tanmateix, la creaci drgans de participaci i consulta ciutadana es preveu en la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenaci del sistema de seguretat pblica de Catalunya. Treballar transversalment amb altres serveis municipals, per tal daugmentar la coordinaci de la gurdia urbana amb els serveis socials, en diferents programes de prevenci, com sn: Programa dabsentisme escolar. Programa de circulaci viria a les escoles. Programa de drogodependncies. Programa dacollida a nouvinguts. Establir protocols dactuaci de les policies locals per a fenmens derivats de la convivncia, lespai pblic i el civisme, evitant diversitat de criteris en lactuaci.

Gesti de la mobilitat i la seguretat viriaLactuaci de la Policia local en la definici de la circulaci viria s essencial per a lxit de la mobilitat a la ciutat, i ha danar orientada a fer ms fcil, per alhora ms segur, el desplaament de les persones dins del municipi. Potenciar la Ponncia de via pblica com a rgan intern per a la planificaci de la circulaci viria, amb la participaci dels diversos serveis implicats, representants dels grups municipals i entitats ciutadanes implicades. Elaboraci del Pla local de seguretat viria. El Pla hauria dincorporar la millora de punts negres i conflictius i detectar els trams de concentraci daccidents que pugui haver al municipi, per millorar la seguretat viria. Suport institucional al municipi a ladopci i suport a la Visi Zero - concepte bsic de la seguretat viria i respecte entre els ciutadans. Millora de la mobilitat dels vianants i del transport pblic a dins de Granollers i especialment amb les poblacions de la conurbaci. Potenciar lactuaci de la grua municipal en aquells casos en qu es dificulti el trnsit rodat, o b la circulaci de persones per les voreres.Leducaci viria s una inversi de futur tant per a la prevenci daccidents com per a ladquisici dhbits que facilitin la mobilitat. Granollers, amb ms de trenta anys dexperincia, ha estat una de les ciutats pioneres en lensenyament als infants i joves dels comportaments a la via pblica. Per aix, proposem: Reforar el Programa de circulaci viria a les escoles, del qual sha demostrat la seva eficcia amb el pas del temps. Actualment, es porta a terme amb alumnes de primria, batxillerat i ESO. Per aix, proposem la seva ampliaci a un collectiu tant important com el de la gent gran. Pacte juvenil de prevenci dels accidents de trnsit, amb accions de prevenci amb els joves i loci. Elaborar un Programa de circulaci en bicicleta per la ciutat, orientat tant a joves i possibles ciclistes, com a conductors. Tenint present les propostes dERC Acci Granollers de promoci de la bicicleta, en la propera legislatura shauria dincrementar el seu s, generant diversos carrils bici en carrers de circulaci de vehicles. I augmentar la senyalitzaci, informaci i conscienciaci de ls de la bicicleta. Recuperar el Programa A lescola hi vaig a peu, que shavia elaborat des del collectiu de Petits, per Ciutadans de lAssociaci Cultural, amb diverses escoles de la ciutat. Realitzar controls preventius de trnsit , en aspectes com: alcoholisme, substncies estupefaents, documentaci, soroll, polluci, estat dels vehicles, ... Millorar els mitjans tecnolgics (aparells de detecci, cmeres, ...) per al control de trnsit i la circulaci viria.

2. PROTECCI CIVILEl concepte de seguretat pblica ha passat de concebres en un sentit estricte dordre pblic a un altre concepte ms ampli, que ja no cont noms la repressi del delicte sin tamb la protecci de les persones davant de situacions de risc personal general, com poden ser catstrofes dorigen natural o causades per lactivitat humana.A partir de la llei bsica de lEstat sobre protecci civil, els governs autonmics han projectat la seva activitat en la creaci de gerncies de protecci civil, de comissions interadministratives de participaci i actuaci en els sinistres, promoci de voluntariat, redacci de plans especials (PENTA, INFOCAT, etc.) i territorials. Pel que fa a ladministraci local, la protecci civil sexerceix a partir daquest marc competencial.El sistema de Protecci Civil s un servei pblic que aglutina tots els sistemes de prevenci i actuaci davant de riscos naturals, tecnolgics o de qualsevol altre origen.Actualment, la Generalitat de Catalunya t plenes competncies en matria de Protecci Civil, amb la DG de Protecci Civil, amb dues excepcions: la titularitat de la seguretat nuclear i salvament martim. Tot i aix, els plans de Protecci Civil tenen incidncia en els municipis que han de formar part de la seva planificaci, plans que poden ser territorials, especials, per a un risc o esdeveniment especfic i dautoprotecci.Granollers disposa duna Oficina de Protecci Civil, que els darrers anys ha anat elaborant, a banda del Pla bsic municipal demergncia, diversos plans, manuals i ordenances especials per a diverses emergncies i riscos especials: Manual d'actuaci per a inundacions (2015) Manual d'actuaci per accidents greus en establiments amb substncies perilloses (2013) Ordenana municipal de circulaci de vianants i vehicles (2013) Manual d'Actuaci per a Nevades i Glaades (2010) Pla bsic d'Emergncies Municipal (2008) Pla Municipal de Prevenci d'Incendis Forestals, sobre el manteniment de camins de la zona forestal de Granollers (2007, actualitzat el 2014) Ordenana reguladora dels actes i espectacles de foc, al terme municipal de Granollers (2005, derogada amb els nous Reals Decrets i Decrets autonmics i estatals).En el nostre cas, per, cal tenir molt presents els riscos derivats de les empreses implantades en els polgons de la nostra conurbaci. Per a aix, s molt important un plantejament preventiu que tingui en compte lincentivaci de redaccions de plans demergncia per part de les empreses, i de la conscienciaci i formaci de la ciutadania a partir de simulacres dels riscos als que estem sotmesos.

PROPOSTES DACTUACIOrganitzaci de la Protecci Civil Estudiar la possibilitat delaborar un Pla comarcal bsic dEmergncia. La coordinaci entre els diversos municipis del Valls Oriental, i entre la nostra comarca i la Generalitat ha de ser fonamental. Incrementar les relacions amb els municipis vens, amb la creaci duna Taula de Protecci Civil de la conurbaci, entre Canovelles, Granollers, Les Franqueses i La Roca). Potenciar lOficina tcnica de Protecci civil de lAjuntament de Granollers. Impulsar la Comissi local de protecci civil, com un espai tcnic de coordinaci, amb lAlcalde, la persona regidora de Governaci, les forces de seguretat amb presncia al municipi, un representant de la Creu Roja, SEM, un representant dels bombers i, com a mnim, representants del voluntariat i del sector sanitari. Al mateix temps, cal impulsar un espai de participaci ciutadana per al foment de la protecci civil, amb incidncia sobre els mbits educatius, empresarials, comunicatius, de cooperaci, etc.

Pla Bsic dEmergncia Municipal La Comissi local tindria com a funci bsica lactualitzaci permanent del Pla Bsic dEmergncia Municipal. Un cop homologat el Pla Bsic dEmergncia municipal de Granollers, cal mantenir constantment actualitzats tots els plans derivats i desenvolupar Manuals dactuaci concrets per a cadascun dels riscos detectats, contemplant tamb els efectes mediambientals conseqncia de les possibles activacions del Pla. Coordinaci per a la realitzaci de simulacres anuals, tant a escoles, com a centres sanitaris, centres pblics, empreses, etc.

Foment de la protecci civil Programa per a la redacci de Plans demergncia per a les empreses de la ciutat, en coherncia amb el Pla Bsic Municipal, que doni suport a les empreses perqu generin els corresponents Plans dEmergncia. Cal incentivar -facilitant ajuts-, les empreses que portin a terme la redacci de plans demergncia i realitzin simulacres preventius. En aquesta lnia de collaboraci amb les empreses, cal potenciar la realitzaci de cursos tcnics i de postgrau per a la formaci de tcnics en prevenci i en seguretat laboral, per a les empreses locals, que puguin redactar els Plans dEmergncia, des de Can Muntanyola. Tot i que la massa forestal que queda dins del terme de Granollers s molt limitada, la de les poblacions de lentorn s que t un volum molt considerable. Per tant, la resposta ciutadana davant de situacions demergncia en cas dincendis s molt necessria. Actualment, Granollers forma part de lADF Montseny Congost, amb voluntaris preparats, amb coordinaci amb els bombers de la ciutat, preparats davant de qualsevol emergncia en lmbit comarcal. Per a aix, conv promoure la participaci entre la ciutadania, amb la impartici de cursos als ciutadans, amb especial cura en la prevenci. Organitzar una associaci de voluntaris/es de protecci civil del municipi. Especialment, per als casos demergncies a nivell nacional, amb incidncia a lAutopista com s el cas de nevades- i en els quals el Circuit de Catalunya es converteix en centre logstic demergncies. Granollers, com a ciutat solidria, ha de disposar dun Pla dActuaci en cas de Catstrofe / Emergncia Externa, i disposar dels elements necessaris per a lacollida de persones desplaades en situacions demergncia. Crear una Fira de la Prevenci, dirigida a empreses del sector, dins del marc del recinte Firal, per potenciar el mn de la seguretat en les empreses de la comarca. Actualment, tant la Policia local com Protecci civil tenen emissora connectada a la xarxa Rescat. Tot i amb aix, conv que els serveis municipals segueixin innovant en els sistemes tecnolgics moderns de comunicaci, detecci i gesti demergncies.