UNA NIT DE FANTASIA

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2011-2012

INICI: 3A/3B ESCOLA SANT FRANCESC NUS: 3A/3B ESCOLA JOAN PERICH VALLS DESENLLAÇ: 3A/3B ESCOLA PAU CASALS

Hi havia una vegada tres amics que van anar a passejar fora del poble. Es van trobar un castell i van entrar... Oh! Sorpresa, tot el castell era una gran biblioteca. Van poder mirar i llegir llibres i més llibres, fins que van trobar un llibre màgic.

Era un llibre gran amb la lletra molt petita i estava escrit en un idioma que no entenien. Els tres amics, tots a la vegada, van començar a llegir en veu alta: -“Pim pam pum waca waca tu”

I de sobte... es va obrir un passadís secret al mig de la sala. Els amics, espantats, van decidir entrar a poc a poc. Mentre caminaven pel tenebrós passadís, un dels amics va trepitjar una rajola que es va enfonsar i va fer que el terra s’obrís i apareguessin unes escales molt llargues i brutes que portaven a un cementiri encantat.

Van baixar les escales i van trobar un munt de tombes de les que sortien zombies, vampirs, mòmies, un cuc gegant, gossos de foc... Per salvar-se van veure el llibre i tots a la vegada van començar a llegir en veu alta: -“Pota fre pota Quí Què” I de sobte...

Els monstres s’anaven convertint en estàtues de pedra gris plata mentre les escales es tancaven. Els tres amics van quedar atrapats. No quedava cap zombie, vampir, mòmia, cuc,ni gos de foc. Tot estava petrificat i fosc. Anaven buscant una sortida i només van trobar una porta amb dos batents. Dubtaven entre obrir el de la dreta o el de l’esquerra. Van escollir el batent de la dreta. La van empènyer fort i van trobar-se enmig d’un passadís que conduïa a un bosc ple de foc o a una zona de plantes verinoses i carnívores.

Van caminar amb molta por mentre anaven cridant: “Pota fre pota Quí Què” De moment no va passar res però de seguida van adonar-se que el passadís els portava a casa de l’Andreu, un dels tres amics. Llavors es van mirar i creien que tot havia estat un somni. Oh! Quina nit de fantasia més original! Però al cap de poc es van mirar les bambes estaven totes ben cremades i els mitjons estaven ben socarrimats... i els peus ben calentonets. I conte, contat, conte acabat. I si no és mentida, fantasia serà.