Acci social Pg. 1 de 14

Una a cci s ocial per al millor Granollers

INTRODUCCILacci social comprn tot el conjunt dactuacions i activitats organitzades que sorienten a la promoci de la inclusi social i la prestaci de suport personal a tots els ciutadans que ho necessiten.

Lexistncia de situacions de necessitat social especfiques per manca dautonomia personal, en les relacions socials, familiars i comunitries, i les mancances materials i instrumentals justifiquen que es disposi duna xarxa de serveis i que es portin a terme actuacions per tal danar creant una societat ms justa i equitativa, alhora que es treballa pel benestar de tota la poblaci.

El creixement constant de la ciutat, la seva complexitat i les desigualtats que s'hi generen fan que alguns collectius i persones no puguin seguir un bon ritme de desenvolupament personal, no noms des del punt de vista econmic, sin tamb social, educatiu, cultural i fins i tot tecnolgic.

Cal una actuaci decidida des de l'Ajuntament, sobretot compensatria, per evitar situacions avanades dexclusi social. Cal una acci solidria que acompanyi les persones a assolir la seva autonomia i benestar personal.

La nostra poltica social es dirigeix a tota la ciutadania. Es vol que els nostres municipis siguin un model de societat ms justa, equitativa, solidria i lliure, qestionant el mercat com a nic distribudor de recursos. Per aix, caldr que la poblaci menys afavorida com a conseqncia dels desequilibris econmics, culturals i/o demogrfics tingui el nostre suport i rebi els recursos adients per arribar als mnims de subsistncia als quals tota persona t dret per cobrir les seves necessitats.

Avui hem de tendir a universalitzar alguns daquests serveis, ja que bona part de la nostra poblaci en t necessitat, perqu alguns dels fenmens de canvi social ms rellevants que sestan produint afecten tota la poblaci. Ens referim a lenvelliment progressiu de la poblaci, als canvis en lestructura familiar i als diferents orgens de la ciutadania. Per s, sobretot, amb la crisi econmica dels darrers anys que moltes daquestes situacions shan accentuat greument i s'han convertit en un problema clarament estructural, a ms de la problemtica demergncia generada, que cal tractar amb una visi a llarg termini que eviti en el futur situacions dexclusi econmica.

Tots aquests canvis socials poden ser factors dexclusi social i impliquen nous reptes per a les poltiques socials en lmbit local, que shan de traduir en:

Una poltica de promoci positiva dels sectors amb ms situacions de necessitat , aquells que per la seva condici econmica, social, humana o d'origen estan en pitjors condicions.

Una poltica d'integraci econmica, social i cultural que faci efectius els principis de no discriminaci.

Una poltica integral que abordi globalment els problemes dels ciutadans. Cal treballar en contacte directe i en bona coordinaci amb tots els altres serveis dedicats a les persones (salut, educaci, treball, urbanisme) per aconseguir poltiques actives d'integraci dels collectius ms vulnerables.

Una poltica de participaci ciutadana que faci possible la implicaci comunitria en la resoluci dels problemes socials i l'aprofundiment del principi de subsidiarietat.

Una poltica que fomenti la solidaritat davant dels fenmens de desigualtat que es produeixen a escala global.

OBJECTIUS Potenciar el benestar de la ciutadania, fomentant totes les dimensions de la persona que permeti la

seva participaci activa en la comunitat.

Fomentar la igualtat doportunitats davant la societat que eviti lexclusi social i que permeti la igualtat de drets i deures, en especial el dret a la diferncia.

Acci social Pg. 2 de 14

Disposar de prou serveis per satisfer les situacions de necessitat de la ciutadania i garantir tant una correcta distribuci dels equipaments dins del municipi, adequada a les necessitats de cada zona. Treballar conjuntament amb les altres administracions per assolir-los.

Desenvolupar poltiques de promoci de la salut, el lleure i la cultura que ajudin a la formaci integral de la ciutadania.

Fomentar la interrelaci generacional (infncia, joventut, adults i gent gran), aix com poltiques concretes dirigides a sectors socials amb necessitats.

Potenciar la millora de la qualitat dels serveis socials , a partir de la garantia dels Principis rectors del sistema pblic dels serveis socials (dacord amb la Llei 12/2007 de serveis socials de Catalunya), en especial el respecte pels drets de la persona, la qualitat i la continutat dels serveis, la prevenci i la dimensi comunitria, entre daltres aspectes clau.

Treballar per una coordinaci efectiva entre les diverses rees de lAjuntament i altres administracions, amb incidncia en els aspectes de cohesi social. Especialment, amb les regidories de lmbit de la Promoci Econmica i dEducaci, per tal de potenciar la capacitaci de les persones i la seva ocupabilitat.

Promoure la prevenci i la dimensi comunitria dels serveis socials , actuant sobre les causes dels problemes socials i prioritzant les accions preventives i l'enfocament comunitari de les intervencions socials. Especialment, en coordinaci amb les regidories de Seguretat Ciutadana i Educaci, potenciant la detecci de possibles casos conflictius i la mediaci comunitria per a la resoluci de problemes convivencials.

Impulsar la participaci de la ciutadania en la programaci, lavaluaci i el control de lacci social, garantint la participaci dels usuaris en el seguiment i lavaluaci de la gesti dels serveis.

Acci social Pg. 3 de 14

PROPOSTES DACTUACI

A. O rganitzaciTreball transversal, en xarxa i participat

Per exercir les competncies en matria de serveis socials, lAjuntament de Granollers disposa de diversos serveis de carcter universal, adreats a la ciutadania, formats per professionals de lmbit social, que comparteixen amb altres administracions la cooperaci i la collaboraci interadministrativa i de prestaci de serveis amb el sector privat i les entitats diniciativa social, per tal de garantir laccs i la prestaci de serveis de qualitat.

Estem vivint una nova poca en qu la crisi ha estat un punt dinflexi per a una nova realitat en un context de canvi global, a escala social, tecnolgica, econmica i poltica, en la qual s'han incrementat les desigualtats i les situacions dexclusi social. Per tal doptimitzar els recursos limitats, es fa imprescindible el treball transversal dins del mateix Ajuntament, entre les diverses regidories i serveis. Aix mateix, s indispensable la coordinaci i el treball en xarxa de les diverses administracions, comptant tamb amb la participaci del conjunt dentitats i associacions de la ciutat que treballen en els diversos mbits socials, per abordar cada una de les diverses problemtiques.

Aix, doncs, per tal de donar resposta a la planificaci obligatria per exercir les competncies en serveis socials des de lmbit local, cal reformular tota lestratgia en clau de treball en xarxa, per tal destablir i garantir els serveis necessaris per donar resposta a les necessitats socials detectades i per promocionar de manera inespecfica els temes clau que afavoreixin les situacions de benestar i cohesi social.

Per aix, fem les propostes segents:

Constituir el consell municipal de serveis socials . L'rgan de participaci ciutadana per excellncia en l'mbit local, de carcter consultiu i de participaci comunitria per a l'assessorament, consulta, proposta i participaci en matria de serveis socials en els municipis, que treballi per eliminar les desigualtats.

En formarien part els representants tcnics i poltics del municipi, les entitats, grups i associacions que collaborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar social, dels usuaris, i ha de ser el nexe entre ladministraci i la ciutadania a lhora de formular propostes, definir poltiques de benestar i veuren i analitzar-ne lexecuci.

El consell de serveis socials estaria integrat:

per tots els agents locals implicats: representants de les administracions local i autonmica en les diverses matries de la seva competncia (dona, interior, salut, serveis socials bsics, interior, joventut, infncia, educaci, etc.), entitats diniciativa social, associacions venals...

per la presidncia delegada a una persona representant de l'mbit dels serveis socials, no a un poltic

I tindria com a funcions:

reforar els serveis socials i la feina de detecci, orientaci i inclusi de les persones amb necessitats socials

definir el pla dacci social de la ciutat i els plans dinclusi que es requereixin, en funci dels reptes i necessitats ciutadanes

aprovar el pressupost dedicat a serveis socials

realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes

avaluar les poltiques dacci social del municipi

Acci social Pg. 4 de 14

Celebraci d'un ple anual sobre pobresa i desigualtats amb rendiment de comptes, proposta i segui-ment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides entre agents socials; elaboraci d'un programa d'indicadors i objectius per fer un seguiment acurat del tema.

Potenciar la transversalitat del treball per a la cohesi social, reforant la collaboraci amb tots els mbits de la poltica pblica a la ciutat i amb tots els organismes pblics i privats: cultura i inclusi so-cial, esport i inclusi social, urbanisme i inclusi social...

Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Famlia i amb les administracions supramunicipals (Consell Comarcal, Diputaci) per promoure totes aquelles actuacions i serveis que, tot i depenent de les altres administracions, tenen l'efecte directe en els municipis.

Promoure el treball en xarxa i la coordinaci dels serveis socials i els serveis sanitaris , impulsant una histria sociosanitria individual, comuna i compartida entre els responsables de latenci sanitria i dels serveis socials.

Desenvolupar plans dinclusi o dacci social que situn les poltiques de prevenci de lexclusi social al centre de les poltiques municipals.

Elaborar el catleg de serveis socials, posant especial atenci en les necessitats derivades de les situacions de dependncia.

Estendre la idea dels contractes programa entre lAjuntament i els diversos provedors de serveis, de manera coordinada amb les propostes definides i aprovades en el consell municipal de serveis socials, perqu les entitats socials puguin planificar i no depenguin de la voluntat poltica anual pel que fa a les subvencions.

Promoure la incorporaci de clusules socials en els contractes amb provedors de lAjuntament.

Deixar de parlar de despesa social i parlar dinversi social i dinversi en les persones com un element positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions de les persones beneficiries. Al mateix temps, deixar de parlar dajuts socials i parlar de suport a situacions de o equivalents.

Fixar un 07 % dinversi social en el pressupost municipal.

Aturar inversions no prioritries i destinar els recursos a protecci social per donar atenci a les famlies que estan patint les conseqncies de la crisi.

Impulsar el sistema capitatiu en relaci amb programes i serveis integrats en lmbit del municipi o zona dinfluncia, per al desenvolupament de programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educaci.

Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.

Replantejar el pagament del deute pblic (explicaci difana del deute contret per l'Ajuntament i qui-nes partides es paguen amb aquest deute) de l'Ajuntament i estudiar l'obertura de vies de collabo-raci amb la banca tica.

Observaci, planificaci i avaluaci

Des de l'Oficina d'Estudis del Pla Estratgic de Granollers, crear un observatori social de Granollers que reculli tota la informaci possible sobre lestat de la qesti pel que fa a locupaci, l'educaci, la gent gran, la infncia i joventut, la salut, la poblaci nouvinguda.... Aquest observatori ha de permetre:

promoure, difondre i intercanviar bones prctiques ser punt de referncia i trobada entre les necessitats de les persones, cuidadors i professionals amb

loferta de serveis fer una anlisi de loferta pblica i privada i la demanda de serveis (residncies, etc.) com a eina

per a la planificaci de les necessitats; per exemple, en un context denvelliment de la gent gran

Acci social Pg. 5 de 14

realitzar un seguiment acurat de les accions dels serveis municipals i els seus impactes determinar criteris per a lavaluaci de la qualitat dels serveis

Considerar els estudis fets en matria de suport a les situacions relatives a la immigraci . Cal demostrar amb dades les informacions tendencioses.

Implantar un sistema davaluaci multidisciplinria de les necessitats. Per tant, invertir en sistemes dinformaci i incorporar noves competncies en els professionals i avaluar la qualitat del servei dels provedors de serveis.

Compartir informaci entre els diferents mbits de la protecci social a Granollers (regidories, admi-nistracions pbliques diverses, entitats socials...), per aconseguir una visi ms global de les problem-tiques socials que afecten els nostres vens.

Establir noves formes de gesti dels serveis d'atenci personals , qestionant el mercat, redefinint la collaboraci publicoprivada i analitzant, sobretot, els efectes socials de les poltiques municipals.

Impulsar la taula de serveis socials dels municipis de la conurbaci (Granollers, Canovelles, les Fran-queses i la Roca) per compartir experincies, projectes i coneixement en l'mbit dels serveis socials i la lluita contra les desigualtats.

Estudiar la possibilitat de coordinar esforos i plantejar una possible consorciaci de serveis per crear un organisme de gesti social eficient i adaptat a les noves necessitats i els nous temps, en qu el mer-cat i la collaboraci publicoprivada i el refor de les entitats del tercer sector fomentin nous espais de treball, promovent la innovaci social.

Equipaments en xarxa

La ciutat disposa duna xarxa dequipaments socials municipals amb una especial dedicaci a la infncia, ladolescncia i les seves famlies. Al mateix temps, per, hem dentendre tamb que el conjunt dequipaments municipals sn tamb equipaments socials. No podem obviar el paper clau per a la integraci i cohesi social de tots els equipaments de salut, educatius, culturals, esportius i de promoci econmica, de cooperaci que siguin gestionats per lAjuntament o altres administracions que hi hagi a la ciutat. I tamb hem dentendre que formen part daquesta immensa xarxa aquells equipaments dentitats i associacions que desenvolupen activitats lligades a lacci social.

Per tot aix, fem les propostes segents:

Potenciar la Xarxa de Centres Cvics com a equipaments de proximitat polivalents, oberts a totes les activitats ciutadanes, associacions i entitats, i per a totes les edats, perqu siguin espais dintegraci i de relaci social.

Com a equipaments de proximitat, i plantejant poltiques socials integrals, els centres cvics de la ciutat han anat potenciant activitats diverses. Per aix, creiem que no t sentit plantejar una xarxa dequipaments parallela per a activitats socials municipals o per franges dedat juvenils i/o infantils, gent gran, ja que es poden compatibilitzar tots, com ho demostra lexperincia dels centres cvics granollerins.

Proposem potenciar la Xarxa de Centres Cvics, amb lobertura del centre cvic a la masia Tres Torres.

Proposem incloure en la Xarxa de Centres Cvics altres equipaments municipals, com ara el Gra, equipament juvenil, els centres oberts (Ponent, Sud, Granollers Nord), la Casa de Cultura Sant Francesc, etc., treballant la transversalitat de les propostes que shi generen.

I, convenuts que mitjanant la participaci de la ciutadania i de les entitats implicades des del punt de vista social podem aplicar millors poltiques dacci social, pensem que shauria de:

Vetllar perqu aquells equipaments i serveis que depenen daltres administracions i els que depenen del Departament de Benestar Social i Famlia siguin cogestionats amb lAjuntament i sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats de Granollers.

Acci social Pg. 6 de 14

Impulsar accions de desenvolupament comunitari als barris de la ciutat fent dels centres cvics els espais productors d'aquestes i fomentant la collaboraci entre entitats i vens.

Ampliar lexperincia de la Taula dEntitats del Barri de Sant Miquel a altres barris de la ciutat, a par-tir dels espais que proporciona el centre cvic, generant dinmiques de mediaci i resoluci de proble-mes de convivncia.

Serveis Bsics dAtenci Social

Sn equips formats per professionals del treball social, leducaci social i el treball familiar, que faciliten informaci sobre els recursos socials i les prestacions disponibles, assessoren i orienten en relaci amb els problemes que afecten les persones i llurs famlies i promouen la superaci de les dificultats que puguin tenir.

Tamb sn la porta dentrada al Sistema Catal de Serveis Socials i als programes, serveis i prestacions socials promoguts per l'Ajuntament de Granollers. Els SBAS treballen en xarxa amb els diferents serveis de la ciutat i amb les associacions i entitats que configuren el teixit social de cada barri per promoure, dissenyar i desenvolupar iniciatives, projectes i programes comunitaris.

Potenciar els equips dels SBAS millorant les seves rtio de professionals , entesos com a conjunt de serveis adreats a persones, famlies i grups que presenten situacions socials de vulnerabilitat de manera temporal o permanent, aprofundint en el treball de prevenci de les situacions de risc i impul-sant el treball transversal i en xarxa, amb altres serveis municipals i de la conurbaci.

Voluntariat i entitats diniciativa social

Promocionar i donar suport al voluntariat i a lacci voluntria en el marc de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats socials. s important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar una bona tasca, amb els elements imprescindibles de coordinaci i de complementarietat.

Fomentar les entitats diniciativa social com a manera de participaci en els serveis socials per fomentar la seva coresponsabilitat envers les poltiques socials de la ciutat, seguint el concepte de les entitats acollidores. s en aquest mbit en qu sespera un creixement important diniciatives socials que puguin reforar el paper de ladministraci en aquest camp.

Reconixer i promoure el tercer sector com a agent social i no lucratiu que coneix, t experincia i treballa amb les persones en risc i en exclusi social.

Potenciar els bancs de, com el Banc del Temps, o el voluntariat a temps, com a plataforma de persones jubilades actives en el voluntariat social. Calen noves maneres daprofitament dels recursos comunitaris, de manera que es permet vehicular, quan escau, iniciatives solidries.

Promoure la collaboraci amb la formaci de cooperatives.

Desenvolupar accions de formaci i suport a les persones que tenen cura de les persones dependents.

Impuls d'un centre per a la innovaci social i de desenvolupament d'accions comunitries, a Can Jonch, juntament amb les entitats socials de la ciutat.

Convertir Granollers en ciutat referent en l'impuls de bones prctiques en l'mbit del benestar social i treballar per convertir-la en seu de trobades, congressos i/o jornades de l'mbit social en col-laboraci amb les federacions del tercer sector catal i europeu.

Acci social Pg. 7 de 14

B. Benestar de les persones

Atenci a la gent gran

La diversitat de persones grans ens porta a dissenyar unes poltiques amb un enfocament basat en la promoci de la vida activa de les persones que vagi ms enll de les necessitats assistencials prpies de ledat. Poltiques actives, adequades i necessries en aquest moment del cicle vital, amb un plantejament basat en lacompanyament i desenvolupament de les capacitats. Calen mesures perqu la gent gran faci seva la ciutat i que potencin la cohesi social, perqu la jubilaci laboral no suposi la jubilaci de la ciutadania, sin tot el contrari, un moment de plenitud personal enfocat cap a laprenentatge, el servei i el lleure positius.

Latenci a la gent gran ha de sorgir dun treball planificat i amb objectius clarament definits per ladministraci, amb la participaci dels usuaris i de les entitats, incrementant les inversions en recursos socials.

Potenciar el Consell de la Gent Gran com a instrument per a la participaci, la planificaci i el seguiment i lavaluaci dels plans corresponents.

El pla integral de la gent gran, elaborat amb la participaci de manera interdisciplinria de diversos tcnics de diferents regidories i la participaci dusuaris i entitats, ha de ser linstrument que permeti donar atenci integral i una oferta integrada.

Dotar Granollers, si hi ha prou demanda, de serveis de residncies assistides per a gent gran , pisos tutelats, centres de dia, residncies destada limitada i serveis de menjador , teleassistncia i dacompanyament de dia i residencials.

Treballar amb les altres administracions i les entitats per tal de garantir una xarxa dapartaments tutelats o de residncies, per a aquelles persones que tinguin un nivell alt de dependncia. En aquest sentit, proposem la creaci dapartaments tutelats i residncia ubicats a la plaa de Barang dins de la nova urbanitzaci de la zona.

Tot i que la planificaci de places en el territori s competncia de la Secretaria dInclusi Social i de Promoci de lAutonomia Personal (antic ICASS) de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament ha dincidir en laugment de les places residencials i de centre de dia de la ciutat.

Potenciar la creaci de places de residncia noves i de noves places en centres de dia , de les quals almenys un 50 % haurien de ser pbliques o concertades.

Elaborar el projecte, dacord amb el conveni signat amb la Generalitat de Catalunya, de la residncia per a gent gran als terrenys de lantiga pista dhandbol del carrer de Tetuan .

Crear habitatges tutelats nous, pblics i en rgim de lloguer social . En el cas dhabitatges per a la gent gran, es proposa la frmula de pisos assistits, que suposa el fet de disposar de serveis compartits entre tota la promoci dedificis. Fer-ho conjuntament amb associacions i fundacions.

Dissenyar poltiques de suport a lautonomia de les persones , de suport a la gent gran que viu sola i crear serveis datenci integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i tamb a les persones que en tenen cura.

Tenir present lenvelliment de la poblaci i, per tant, potenciar lenvelliment actiu i preveure la necessitat de ms recursos sociosanitaris com a unitats datenci intermdia, tant en serveis de titularitat municipal com en els que la competncia s de les administracions superiors.

Dissenyar poltiques de suport a lautonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola, i crear serveis datenci integral entre tots els agents implicats, que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia, aix com a les seves persones cuidadores.

Vetllar per la qualitat de vida a casa de la gent gran autnoma amb uns ptims serveis datenci domiciliria, la cobertura de teleassistncia, mesures de tutela i seguiment, pats a domicili, promoci

Acci social Pg. 8 de 14

dhabitatges amb serveis compartits o la capitalitzaci de lhabitatge en vitalicis per a habitatge compartit, especialment per a persones soles ms grans de vuitanta-cinc anys i menors que presenten risc per malaltia, perqu la gent gran ha de poder viure a casa seva, en condicions dignes , mentre que el seu nivell de dependncia els ho permeti.

Potenciar latenci domiciliria com a prestaci clau i integrada de lassistncia primria i promoure la seva qualitat, amb el reforament del Servei Social dAssistncia Domiciliria (SSAD), amb propostes com:

Promoure canvis en latenci domiciliria per oferir una cobertura horria ms mplia, millorar laccessibilitat i afavorir la continutat assistencial.

Reforar els professionals dinfermeria dins latenci domiciliria. Fer evolucionar els equips PADES (atenci domiciliria especialitzada sanitria). Crear una xarxa de servei dajut domiciliari , coordinadament entre la Diputaci de Barcelona i les

administracions locals, a fi darribar a totes les persones grans que ho necessitin. Plantejar la possibilitat de fer un treball de tendncia comunitria creant grups d'ajuda mtua,

reforant vincles venals..., per a la detecci de situacions d'emergncia social als barris.

Impuls i extensi del Programa Ms a Prop, resultat de la cooperaci entre administracions pbliques locals i entitats d'iniciativa social, i adreat a persones de ms de vuitanta anys que no reben cap prestaci de serveis socials, per tal dinformar, valorar i derivar les persones grans dels diferents serveis i alhora realitzar una fotografia del collectiu, per tal de planificar i/o optimitzar els recursos existents.

Fomentar el coneixement i la prctica d'hbits preventius per a la cura de la prpia salut. Lesport per a la gent gran ha de ser til per mantenir el seu estat fsic i afavorir la seva integraci social.

Impulsar la utilitzaci de les TIC, a travs daccions formatives dirigides especficament a la gent gran, i adaptant la tramitaci de serveis per a la gent gran amb interfcies entenedores i ds fcil.

Millorar la mobilitat de la gent gran, a travs de ladaptaci de les estructures viries a les seves necessitats i limitacions, incorporant criteris de seguretat en la planificaci urbana, millorant laccessibilitat al transport pblic i controlant la velocitat del trnsit i la disciplina viria.

Implantar un sistema davaluaci de les necessitats, dins l'Oficina d'E studis del Pla Estratgic, per poder definir plans individualitzats de serveis.

Consolidar el paper clau de lassistncia primria i dels serveis comunitaris. Impulsar el diagnstic preco i evitar o reduir la prdua dautonomia de la gent gran.

Potenciar el programa de serveis a domicili, a travs dels serveis de treballadors familiars: servei de neteja i higiene de la llar, servei de menjador a domicili, servei de bugaderia.

Programes de prevenci i dassistncia a la gent gran coordinats amb Salut per a aquelles situacions socials complexes que requereixen una actuaci integrada.

Planificar actuacions conjuntes amb els CAP per dissenyar un pla dactuaci per tenir cura de les persones cuidadores que ens permeti detectar precoment les que presenten sobrecrrega. Integrar-les en les decisions del pla de cura. Actuar preventivament dins lentorn familiar pel que fa als trmits burocrtics previsibles (adaptabilitat de lhabitatge i sollicitud d'ajudes).

Regularitzar el sector informal a lentorn de les persones cuidadores. Promouren la formaci de cooperatives.

Creaci de grups d'ajuda mtua entre vens dels diferents barris de la ciutat per crear mesures de seguiment i atenci a les persones grans soles (+65, + 85) que ajudin a reforar el control i l'atenci de les rees bsiques d'atenci social i els serveis d'atenci domiciliria (per exemple: cadenes de truca-des diries entre vens per interessar-se per l'estat de salut i les necessitats de les persones de +65 o + 85 del barri).

Acci social Pg. 9 de 14

Les administracions han de facilitar que la gent gran pugui ser activa i participativa, en funci de les seves capacitats. Han de ser protagonistes de les prpies poltiques, tant en les activitats especfiques del collectiu, com en aquelles dmbit general. Igualment les administracions han de potenciar les activitats intergeneracionals especialment amb els collectius ms joves. Per aix, proposem:

a. Impuls de les Jornades Culturals de la Gent Gran, com a gran activitat per implicar tota la ciutadania i conscienciar-la sobre la gent gran. Per aix, caldr implicar-hi tota la ciutat: escoles, comeros, institucions, etc.

b. Expansi de lEspai Actiu de la Gent Gran. Lequipament destinat actualment a dinamitzar el collectiu de la gent gran, i que es troba a lantiga Escola Bressol Cangur, sha de poder estendre a daltres equipaments municipals.

c. Impuls dactivitats culturals per a la gent gran en el conjunt de la programaci i equipaments culturals de la ciutat, com ara el Teatre Auditori de Granollers, la Festa Major de Blancs i Blaus i Roca Umbert.

Persones amb manca d'autonomia personal, discapacitat i/o dependncia

Potenciar el Servei Social d'Ajut a Domicili (SSAD), prestat per professionals qualificats, que es realit-za a la llar de l'usuari o usuria, dirigit a proporcionar atencions a aquelles persones i famlies en situa-ci de mancana d'autonomia personal, dificultats de desenvolupament o problemtiques familiars.

Impulsar el Centre per a l'Autonomia Personal Srius, que dona atenci i suport a persones amb au-tonomia reduda persones amb discapacitat, persones amb dependncia, a persones grans que tin-guin manca d'autonomia, a cuidadors, a familiars, a professionals i a qualsevol persona interessada. Aquest servei ofereix:

orientaci i assessorament sobre ajudes tcniques, adaptaci de l'entorn i supressi de barreres arquitectniques per tal de millorar l'autonomia personal en persones amb dependncia i/o per fa-cilitar la feina del cuidador

assessorament en la tramitaci d'ajudes econmiques de la Generalitat orientaci en la sollicitud del grau de discapacitat informaci dels serveis i recursos existents relacionats amb centres de dia, residencials, d'oci i de

treball per a persones amb discapacitat formaci per a professionals i futurs professionals i per a cuidadors de persones amb dependncia

Aprofitar l'impuls de l'Hospital de Granollers com a centre de referncia en l'atenci a persones amb de-pendncia, juntament amb el programa SRIUS del Departament de Benestar Social i Famlia, potenciar la creaci de programes de formaci i emprenedoria al voltant del sector de la dependncia i la falta d'autonomia de les persones: buscar sinergies amb empreses d'arquitectura pel que fa a l'adap-taci dels habitatges per a persones amb dependncia, empreses tecnolgiques, domtica, disseny per a tothom...

Implementar les TIC en els serveis datenci domiciliria i com a suport a lautonomia personal.

Crear un sistema integrat de transport adaptat.

Elaborar plans sectorials per a la integraci de les persones amb discapacitats , tant en lmbit social com en el laboral. Aix, es podria:

a. Donar suport a la integraci laboral de persones amb discapacitats . En aquest sentit, es poden prioritzar i afavorir les accions de suport a les entitats i empreses que realitzen projectes dintegraci.

b. Fomentar el voluntariat de les persones amb discapacitats , tant en la seva participaci en entitats i associacions de la ciutat com en la realitzaci daccions dacompanyament a gent gran, etc.

Acci social Pg. 10 de 14

Atenci a les famlies, la infncia i ladolescncia

Estem convenuts que el suport a les famlies s un dels valors que sha de reivindicar, desprs de massa anys dabandonar-la i deixar-la en mans dels que la veuen noms com un element tradicional i que representa els valors ms conservadors. Volem impulsar poltiques de suport a les famlies, respectant i considerant tots els nous models de famlia de les societats modernes.

Implementar projectes mancomunats amb el Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya i administracions supramunicipals (Consell Comarcal, Diputaci) per promoure actuacions o serveis com els serveis dorientaci a les famlies, fent especial atenci en els mecanismes de detecci preco de problemes i situacions de vulnerabilitat social.

Desenvolupar un pla integral datenci a la famlia, des del consell municipal de serveis socials, que inclogui poltiques adreades a les famlies al llarg del cicle vital, entre daltres:

Poltiques que parlin de les famlies en plural, ja que les realitats socials i models familiars estan en transformaci i sn cada vegada ms diverses i plurals.

Poltiques socials el ms obertes i atentes possible a totes les realitats familiars i personals per tal de donar-los suport al benestar en el context de les seves realitats vitals i familiars.

Estratgies que conjuntament amb altres actors desenvolupin un pla dactuaci que prevegi accions, serveis, projectes, en lmbit de les poltiques socials, educatives, culturals, esportives, etc., per tal de donar suport al benestar familiar al llarg de la vida.

Generar un model de governana interna que tingui un doble nivell dintensitat. Per una banda, una forta aliana i coordinaci entre serveis socials, educaci i salut per tal de configurar un motor de treball per al benestar familiar. I, per altra banda, en relaci amb la resta drees, cercar les complicitats i la confiana com els millors camins per aconseguir la mxima implicaci en aquestes poltiques. Treball en xarxa portes endins de lAjuntament i tamb compartit amb el mxim nombre dactors socials que tinguin la capacitat de generar sinergies i impactes significatius en el benestar familiar.

Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Famlia i les administracions supramunicipals consells comarcals i Diputaci de Barcelona per promoure actuacions o serveis com ara els centres datenci a la infncia i a ladolescncia, fent especial atenci als mecanismes de detecci preco de problemes i situacions de risc o dexclusi social.

Elaborar un pla de minimitzaci de limpacte de la pobresa en la infncia i els adolescents del municipi. Entre daltres, el pla hauria de potenciar programes pblics per a lalimentaci, de suport econmic, de suport i orientaci educativa, de conciliaci...

Treballar activament i transversalment per a la prevenci i la detecci de les situacions de risc i de maltractament, especialment per a la infncia i ladolescncia, a les dones i a la gent gran. Establir protocols dactuaci per prevenir-los, garantir el suport i acci integral per a les vctimes.

Potenciar la xarxa de serveis i equipaments socials destinats a la infncia i ladolescncia des duna vessant de prevenci, detecci i protecci de situacions de fragilitat social, maltractament, negligncia, conductes de risc...

Actualment, es treballa amb una xarxa de serveis adreats a la infncia i l'adolescncia i les seves famlies la Xarxa de Centres Oberts, serveis de prestaci garantida, segons la Cartera de Serveis Socials, que tenen com a objectiu educar, compensar i sociabilitzar infants i joves en el seu temps de lleure. Amb una visi de serveis preventius, donen suport, potencien l'adquisici d'aprenentatges bsics i d'esbarjo, d'hbits i normativa social. Per aix, ofereixen en horari extraescolar activitats ldiques, tallers de treballs manuals, refor escolar, jocs, esports, activitats de relaci, activitats formatives i compensatries, de dinamitzaci del barri...

Fins al moment, Granollers disposa dels centres oberts de Ponent (carrer de Valncia), Sud (carrer de Roger de Flor - Espai Cangur), Centre (passeig de la Muntanya AV Font Verda), Congost (carrer de Maria Palau) i Nord (carrer del Lledoner - Centre Cvic Nord).

Acci social Pg. 11 de 14

Vetllar perqu les entitats educatives en el temps de lleure de la ciutat acompanyin els infants, adolescents i joves en espais inclusius de lleure alternatius de carcter positiu on es potenci la participaci, lautogesti i la cohesi social.

Impulsar programes de capacitacions parentals , escoles de pares i mares, acompanyaments domiciliaris en la cura dels infants i adolescents..., en la lnia de prevenci i protecci de situacions de negligncia o possible maltractament envers infants i adolescents, treballant conjuntament amb la Secretaria de Famlia en lmbit de la parentalitat positiva.

Promoure les escoles de famlies com un espai i un recurs formatiu i de suport al conjunt de les famlies.

Establir mesures de suport i acompanyament , especialment als infants amb discapacitats salut, lleure...

Afavorir la conciliaci dhoraris laborals i familiars amb els horaris escolars dels infants. Per tal de donar exemple des de lAjuntament, garantir que els treballadors municipals puguin disposar de prou flexibilitat horria laboral per contribuir a la conciliaci de la vida personal i laboral.

Garantir el suport econmic i tcnic a les AMPA per mantenir els serveis educatius complementaris que facilitin activitats extraescolars de carcter esportiu, creatiu, etc. i permetin la millora de la conciliaci de la vida laboral i familiar.

Mantenir les activitats educatives a les ludoteques i als centres cvics.

Concertar a travs de clusules socials amb els esplais i els clubs esportius de la ciutat la participaci dels infants, els adolescents i els joves de famlies en situaci de risc, durant tot lany i especialment en poques de vacances.

Revisar i actualitzar les estratgies i propostes del Pla local dinfncia i adolescncia.

Mantenir el Programa per a la Detecci de les Famlies en Situaci de Risc. Detecci mitjanant la coordinaci descoles bressol, de primria i secundria, AMPA, EAIA, EAP, serveis socials bsics, hospitals, centres cvics, policia local, etc., i actuaci de manera rpida i efica. Reforar i aprofundir en la coordinaci entre els diferents nivells dintervenci.

Estudiar de manera personalitzada les situacions de risc i buscar-hi una sortida rehabilitadora, sempre que sigui possible des del punt de vista psicosocial, adaptada a les necessitats de les famlies potencialment afectades.

Mantenir el Programa de Prevenci i Tractament de lAbsentisme Escolar, dacord amb els serveis dEducaci i Seguretat Ciutadana.

Impulsar el treball dels educadors socials en medi obert que es realitza amb infants i joves, treballant ms coordinament amb les diferents rees de lAjuntament i entitats.

En coordinaci amb els centres educatius, potenciar els programes i recursos orientats a la prevenci i mediaci per a la resoluci de conflictes familiars des del punt de vista dels infants i joves.

En coordinaci amb els CAP i lHospital General de Granollers, propiciar lalletament matern.

Programa de Prevenci dels Maltractaments Infantils, en coordinaci amb els altres serveis implicats i els estaments de la ciutat que poden fer-ne una detecci: centres educatius, CAP, hospital....

Crear la figura del Defensor dels Infants, per tal de vetllar per situacions de maltractaments a infants, depenent de lOficina de Defensa de la Ciutadania, que des dERC Acci Granollers volem recuperar a Granollers (vegeu el Programa de Drets de les Persones). A semblana del Sndic de Greuges adjunt per als infants, a escala municipal es pot crear la mateixa figura, per tal de tractar els casos en referncia als infants i adolescents.

Revisi permanent del sistema dajuts de menjador escolar, material i llibres, dacord amb el c on-sell municipal de serveis socials. Actualment, es concedeixen els ajuts segents:

Acci social Pg. 12 de 14

Ajut de material Ajut de llibres Ajut de menjador

Promoure entre les escoles de Granollers la socialitzaci de llibres de text.

Impulsar beques d'estudis superiors (FP, grau, postgrau) per a estudiants de famlies amb rendes bai-xes.

Manteniment del Punt de Trobada, en coordinaci amb els jutjats i la DGAIA, com un servei que ofe-reix un espai neutral, acollidor i imparcial, adequat per donar compliment del rgim de visites entre fills i filles i progenitors no custodis, que intenta facilitar el dret que t l'infant de veure i relacionar-se amb els seus pares. s un servei transitori, que ha de permetre i garantir el benestar i la seguretat del me -nor, mitjanant la intervenci dels professionals a l'espai.

Augmentar els avantatges municipals a famlies amb els ttols de famlia nombrosa i monoparental: IBI, escombraries, potenciar la xarxa d'avantatges a serveis i botigues...

Detectar amb ms precisi famlies nombroses i monoparentals d'especial vulnerabilitat i amb rendes baixes i fer-ne un seguiment ms acurat des de serveis socials.

Dins del Pla de mobilitat, crear aparcaments per a famlies amb espais ms amplis per aparcar.

Pobresa i exclusi econmica

La crisi ha augmentat les situacions dexclusi, tamb a Granollers. Per aix, la lluita contra latur s un repte de ciutat ineludible per tal de reduir-ne els efectes. Caldr que els equips de serveis socials, educaci i promoci econmica accentun la seva capacitat dactuaci conjunta, tant per prevenir totes les situacions de dificultat personal i dexclusi social com per a la detecci de casustiques, com per a la determinaci de plans i estratgies de millora de locupaci. Per aix, proposem:

Atendre de manera integral les noves situacions de pobresa des dels Equips de Serveis Socials Bsics, en coordinaci amb la resta de serveis municipals. Per tal de combatre les situacions de pobresa, sactivarien actuacions transversals i integrals de totes les regidories implicades, com habitatge, salut, ocupaci, educaci... en especial, amb lmbit de promoci econmica i educaci, per tal doferir orientaci cap a l'ocupabilitat.

Augmentar les places dels menjadors socials i crear nous espais per a l'atenci d'emergncies socials: menjar i allotjament. Repensar la situaci geogrfica dels possibles nous menjadors socials en funci de les necessitats socials que es detectin, incitant la collaboraci de particulars, entitats socials i altres (per exemple: possibilitat d'iniciar converses amb la congregaci dels frares per crear algun espai per atendre emergncies socials a la zona nord de la ciutat).

Iniciar converses amb tots els agents implicats per mirar de trobar una soluci justa a la problemtica actual que representa el fet que molts granollerins arribats a la nostra ciutat es dediquin a buscar fer-ralla i cartr com a nic mitj de supervivncia.

Crear un espai de capacitaci i de tutela de persones o famlies en situaci dexclusi social, ti -pus empresa dinserci amb habitatge social, tenint en compte la situaci de precarietat econmica, legal, laboral i dhabitatge. I, en un segon moment, per tal de fomentar la possibilitat que aquestes per-sones s'uneixin en cooperativa per poder regular la seva situaci de treball i buscar acords amb les empreses de reciclatge per normalitzar aquesta prctica.

Ampliaci del Programa de Transents que gestiona lAjuntament de la ciutat, com a servei dacolli-ment durgncia. Actualment, consta de quatre places per a l'allotjament, sopar, esmorzar i transport per a persones que es troben de pas per la ciutat i facin demanda de cobrir les seves necessitats d'ai -xopluc de manera breu i temporal.

Fer de Granollers un territori cooperatiu. Per aix, proposem crear a Can Muntanyola una lnia de treball per a l'impuls de cooperatives tendint cap als postulats de la democrcia econmica.

Acci social Pg. 13 de 14

Foment de l'economia social a travs de la formaci i el suport a l'emprenedoria. Crear programes de formaci per a les escoles de la ciutat.

Crear la xarxa de microcrdit local de Granollers, unint el treball de bancs i entitats del tercer sector, potenciant lnies de crdit per a collectius amb necessitats socials, emprenedoria i economia social.

Obrir una lnia d'estudi a Can Jonch que tingui com a base de treball el concepte de desigualtat (nord-sud, desigualtat social a la UE, a Catalunya...). Impuls de cursos, seminaris, xerrades... i treball de divulgaci mitjanant les escoles i els centres cvics de la ciutat. Possibilitat de buscar collaboracions de formaci amb universitats i ctedres que tinguin com a objecte d'estudi la desigualtat.

Impulsar, tamb a Can Jonch, una lnia de treball que explori experincies i bones prctiques en l'mbit de la lluita contra la desigualtat a escala catalana, europea i mundial. Creaci d'un centre de bones prctiques locals que treballi per eradicar la desigualtat i fomentar el concepte d'innovaci soci-al en les poltiques pbliques.

Convertir Granollers i la seva conurbaci en un territori socialment responsable, referent en l'mbit de la responsabilitat social corporativa per a les empreses, buscant sinergies de collaboraci entre empreses en la seva RSC amb objectius estratgics comuns.

Impulsar a Granollers el programa Apropa Cultura de la Diputaci de Barcelona, dinclusi per a perso-nes amb risc dexclusi social, ampliant les possibilitats dassistncia i participaci en la programaci cultural municipal, fent realitat el dret a la cultura per a tothom.

Habitatge social

Disposar dalternatives dhabitatge per a totes les persones i famlies en situaci de pobresa, de risc i dexclusi social.

Projecte Tothom amb un Sostre, complementant la tasca del Xiprer. Signar un acord amb els pares franciscans perqu posin les seves installacions a disposici de la gent ms necessitada a canvi que l'Ajuntament es faci crrec del manteniment de ledifici. I que Granollers Promocions posi a disposici d'entitats els habitatges buits per tal de destinar-los a l'acollida de ciutadans i ciutadanes sense recur -sos.

Fer de Granollers Promocions l'rgan central de la poltica de lloguer social a la ciutat.

Buscar la collaboraci amb els bancs de la ciutat perqu s'avinguin a crear un mercat de lloguer ex-tens i slid (prioritzar collectius amb especial dificultat d'accs a l'habitatge: joves, rendes baixes...).

Potenciar experincies per fomentar l'habitatge compartit: entre persones soles, entres joves i gent gran, entre famlies, comunitat de vens.

Convertir Granollers en un territori lliure de desnonaments creant loficina per a l'habitatge social i dotar-la de recursos i personal.

Buscar la collaboraci i treballar conjuntament amb entitats ciutadanes que treballen per evitar els desnonaments i l'exclusi socioresidencial (PAH i Servei de Mediaci d'Habitatge Critas).

Estudiar experincies i prctiques socials innovadores en la poltica d'habitatge: housing first, coo-peratives d'habitatges, masoveria urbana...

Augmentar els pisos a disposici de les entitats socials de la ciutat per a situacions d'emergncia social.

Estudiar mesures eficaces per forar els bancs i les entitats de crdit perqu cedeixin com a habi-tatge social els pisos buits i trobar maneres d'obligar-los que solucionin de manera urgent les pro-blemtiques que pateixen les comunitats de vens de la ciutat amb els pisos desocupats que sn pro-pietat dels bancs (impagament de rebuts, brutcia acumulada...).

Detectar problemtiques de convivncia en pisos amb sobreocupaci i estudiar mesures per a la millora de les condicions d'habitabilitat a causa de situacions d'amuntegament i infrahabitatge.

Acci social Pg. 14 de 14

Obrir lnies de crdit per a la millora d'habitatges: faanes, ascensors, bns comuns, climatitzaci...

Impedir l'exclusi social residencial i evitar, tant com es pugui, la guetitzaci de determinats barris. La ciutat s un tot divers i nic. Inclusiu i cohesionat. Cal redefinir els serveis pblics i fer una distribu-ci acurada i homognia dels serveis municipals perqu arribin a tothom.

Formalitzar ajuts per al pagament de lhabitatge, per garantir el dret a lhabitatge a tothom.

Crear un fons per combatre la pobresa energtica amb la clara determinaci que a cap famlia se li tallin els subministraments bsics, com la llum, l'aigua o el gas. Treballar ms la implicaci de les em-preses subministradores en el funcionament daquest fons. Analitzar la possibilitat destablir microdo-nacions per complementar-lo.

Creaci a escala local d'un registre de pisos provinents de desnonaments d'entitats bancries i daquells habitatges provinents de la SAREB i posar-los a disposici de la borsa de lloguer social.

Espais pblics

Estudiar noves utilitats socials per als solars buits a la ciutat , potenciant-ne, si s possible, l's co-munitari, i fent possible que les associacions de vens optin per la cogesti.

Innovaci social en l'mbit de la gesti publicoprivada d'espais; impulsar una lnia dajuts per a pro-jectes compartits.

Impulsar i redefinir els usos comunitaris de jardins i espais municipals com els jardins del Museu de la Tela, els patis escolars, el parc de Ponent...

Potenciar l's comunitari de zones propietat de l'Esglsia catlica com el prquing de la parrquia dels frares o els jardins de la masia de l'Hostal, recuperant-les per a s venal.