un aliatge harmÒnic al servei dels infants l’escola al...
TRANSCRIPT
1
La nova immersió, eines de llengua per a la construcció personal i la
cohesió social.
UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS INFANTS
L’escola al servei de tothom.
L’escola eina de cohesió social.
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai
més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui
capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves
decisions i que vol una societat lliure i cohesionada en el respecte als drets humans.
2
150 TEXTOS
Hi trobareu una mica de tot, els textos han estat triats per a poder ser llegits amb tranquil·litat i sense haver-s’hi d’estar gaire estona però,
per aquesta mateixa raó, poden ser bones eines d’entrenament per a la lectura en veu alta i per a començar a explicar-los al mestre.
També poden servir per anar aprenent a fer guions de suport i per a
preparar-se per parlar en públic.
Catalunya, febrer de 2019
3
Contingut
El rei i la velleta ............................................................................................................... 10
Un dia en la vida del rei ............................................................................................... 11
El simi i el papagai ..........................................................................................................12
El sol que no tenia memòria ................................................................................13
El turó de les nou cabres ................................................................................................14
El vent i el sol ......................................................................................................................15
L’avar ....................................................................................................................................... 16
La fireta ...................................................................................................................................17
Fem safareig ......................................................................................................................... 18
L'illa d'or ..............................................................................................................................19
L’àguila i els galls ............................................................................................................. 20
L’àguila, el corb i el xai...................................................................................................21
L’àguila de l’ala tallada i la guineu ....................................................................... 22
L’olivera i el jonc ............................................................................................................... 23
Gallina ................................................................................................................................... 24
La guineu i el cocodril ................................................................................................... 25
La guilla i el boc................................................................................................................ 26
La guilla i el corb .............................................................................................................. 27
La guilla i el raïm .......................................................................................................... 28
La guilla i la cigonya ..................................................................................................... 29
La guineu i el corb .......................................................................................................... 30
La guineu i el llenyataire ............................................................................................31
4
La guineu i l’eriçó ............................................................................................................ 32
La guineu que va omplir la panxa ....................................................................... 33
La llebre i el lleó .......................................................................................................... 34
La lletera ............................................................................................................................... 35
La sopa d’all ......................................................................................................................... 36
Lla tomba de tutankamon.......................................................................................... 37
La Z i el Zero ...................................................................................................................... 38
Les dues cabres ..................................................................................................................... 39
Les granotes del pantà sec ........................................................................................... 40
Les ratlles de la zebra .......................................................................................................41
Les tres coques i el carquinyoli ................................................................................... 42
Nasreddin no vol deixar el seu ase ................................................................. 43
Sant Nicolau Pistoler ....................................................................................................... 44
El lleopard, la cabra i el nyam ....................................................................... 45
El pagès mandrós ......................................................................................................... 46
El vell i els seus néts ................................................................................................ 47
El bou i l’ase......................................................................................................................... 48
El corb i la serp .................................................................................................................. 49
El crim de la hipotenusa ............................................................................................ 50
Castellers .................................................................................................................................51
Concurs Pasta Gansa ........................................................................................................ 52
I l'exèrcit?............................................................................................................................. 53
Parlar normal ................................................................................................................... 54
5
Barcelona .............................................................................................................................. 55
Gaietà ...................................................................................................................................... 56
Josep Pla ................................................................................................................................ 57
L’escriptor ............................................................................................................................. 58
L'estruç .................................................................................................................................... 59
Llac de Sant Maurici ...................................................................................................... 60
Magatzem de música ....................................................................................................... 61
Noi............................................................................................................................................. 62
Puiggraciós ............................................................................................................................ 63
Rossend Girbal .................................................................................................................... 64
Vinyes ..................................................................................................................................... 65
Començar la casa per la sauna ............................................................................... 66
El llobarro ........................................................................................................................ 67
Els daus ................................................................................................................................ 68
Els egipcis ............................................................................................................................ 69
Per què l'aigua dels càntirs es manté fresca? .................................................... 70
Estratègies de supervivència .........................................................................................71
L’òpera ..................................................................................................................................... 72
Conviure amb la diabetis.............................................................................................. 73
Les papallones: una vida que es repeteix ............................................................ 74
Les tortugues domèstiques .............................................................................................. 75
Per què no m'expliques una història? .................................................................. 76
Qui treballa és perquè vol ....................................................................................... 77
6
Nou rècord de llançament de l'ou .......................................................................... 78
Assaig de càntic en el temple ..................................................................................... 79
Compare llop i comare truja .................................................................................... 80
El mandarí i els ocells ...................................................................................... 82
El cistell de pomes ........................................................................................................... 84
El gall i la guineu ........................................................................................................... 86
El lleó, la guineu i el llop ........................................................................................... 87
El llibre de la jungla ...................................................................................................... 88
El pollet indefens ............................................................................................................. 90
El pont del dimoni ......................................................................................................... 92
Els catalans pel món ...................................................................................................... 94
Joan Feréstec (I) ............................................................................................................... 96
Joan Feréstec (II) ............................................................................................................. 97
Joan Feréstec (III) .......................................................................................................... 98
Joan Feréstec (IV) ............................................................................................................. 99
Joan Feréstec (V) ............................................................................................................. 100
Joan Feréstec (VI) ........................................................................................................... 101
Joan Feréstec (VII) .........................................................................................................102
Joan Feréstec (VIII) ......................................................................................................103
Joan Feréstec (IX) ...........................................................................................................104
Joan Feréstec (X) ..............................................................................................................105
Joan Feréstec (XI) .......................................................................................................... 106
L’agró que s’havia fet vell .............................................................................................107
7
L’elefant encadenat .......................................................................................................109
L’ invent de les llaunes de conserva ..................................................................... 111
L’olla trencada ................................................................................................................. 113
L’ós i els amics .................................................................................................................... 114
La finestra (conte popular) ......................................................................................... 115
La llegenda de huascaran i huandoy .................................................................. 117
La metamorfosi ................................................................................................................. 119
La muntanya .................................................................................................................... 121
La perdiu i els seus fills ................................................................................................ 122
La princesa i el pèsol .................................................................................................... 124
La vella i els lladres .......................................................................................................128
Les bruixes i les tempestes ........................................................................................... 129
Les teranyines ..................................................................................................................130
El lloro .................................................................................................................................. 132
M’has convençut ............................................................................................................... 133
Maria la bruixa (I) ......................................................................................................... 134
Maria la bruixa (II) .......................................................................................................136
Per què els gossos persegueixen els cotxes .............................................................138
La llegenda del porc senglar .................................................................................... 139
Què hi podríem fer? ....................................................................................................... 141
Si-Ling-Xi ........................................................................................................................... 142
El músic ............................................................................................................................... 143
Sant Llorenç de la Muga, Mon Amour ................................................................ 145
8
A què juguem? .................................................................................................................. 147
Breu història de la publicitat ....................................................................................148
Breu història del cinema ...........................................................................................150
El llenguatge dels colors ............................................................................................... 152
El nostre cos i la temperatura ................................................................................. 154
El soroll que fan els mosquits ....................................................................................156
Els moviments migratoris i el desenvolupament de les matemàtiques
..................................................................................................................................................158
Eureka! ................................................................................................................................. 161
Gaudí i la seva època .....................................................................................................163
Girona m’enamora .......................................................................................................165
L'origen del petó ............................................................................................................. 168
Comunicació ......................................................................................................................169
Músculs a punt .................................................................................................................. 171
Orígens del calendari actual .................................................................................... 173
Posem-hi remei ................................................................................................................ 175
Instruccions per pujar una escala .......................................................................176
El gall i la guineu .......................................................................................................... 177
Feblesa de caràcter ...........................................................................................................178
Matilda .................................................................................................................................. 181
Amal i els forats a les butxaques ..............................................................................183
L’aprenent de lladre (I) ..............................................................................................185
L’aprenent de lladre (II) ...........................................................................................187
9
L’aprenent de lladre (III) .........................................................................................189
L’aprenent de lladre (IV) ............................................................................................ 191
Assegut al porxo, mirava la lluna ........................................................................ 192
Baralles de tapers ............................................................................................................ 194
Llegendes del castell de Montsoriu ..........................................................................196
Sobre com va néixer la guerra dels remences ............................................196
La senyora de Montsoriu .........................................................................................196
Na Guillemina de Montsoriu ................................................................................ 197
El cavaller i el seu cavall ............................................................................................198
El vectigal de la carn .................................................................................................. 200
Els dos núvols amics ................................................................................................ 202
Història d'un Perquè? ................................................................................................... 203
L'arbre domèstic .............................................................................................................. 205
L“electra” ............................................................................................................................. 207
Josep M. Espinàs ............................................................................................................ 208
10
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El rei i la velleta
El rei Pere era molt temut per tothom a causa de la vida que portava i
la majoria del seu poble l’avorria. El rei que era prou llest no desconeixia el poc afecte que li tenia la seva gent, encara que al seu davant li fessin la gara-gara i l’adulessin.
Un dia va arribar a orelles seves que hi havia una velleta que cada nit, entre les oracions que deia, en dedicava una a la bona salut del rei i
perquè Déu Nostre Senyor es dignés donar-li força anys de vida.
El rei feu comparèixer la velleta al seu davant i li preguntà com era que mentre tothom el tenia per tan dur i rigorós i que desitjava la
seva mort, en canvi ella resava una oració diària per la seva salut i la seva vida?
La velleta li contestà que era cert tot allò que deia el rei, però que ella
resava pel rei per por que el que vingués al seu darrera no fos encara pitjor que ell i per allò que :
Val més boig conegut
Que un savi per conèixer.
Déu mantingui mon senyor,
per por de pitjor.
El rei es va quedar com veient visions amb el que la dona li acabava de dir, però ho va entendre i va decidir respectar el seu punt de vista
i també li va fer passar una pensió per mentre visqués seguís resant per ell, encara que fos per por d’un altre de pitjor.
11
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Un dia en la vida del rei
La vida de la cort girava al voltant de Lluís XIV. A les vuit del matí s’iniciava la cerimònia de llevar el rei. Un ajudant de cambra el despertava, mentre un altre cortesà descorria les cortines de l’alcova
reial. Després de ser examinat pel metge reial, el monarca escollia la perruca que, tal com s‘estilava entre les classes altes de la França del segle XVII, portaria aquell dia.
Només uns quants cortesans tenien l’honor de presenciar com el rei, vestit amb bata i sabatilles, era pentinat. A continuació, s’iniciava la cerimònia de vestir el rei, en la qual Lluís XIV era ajudat per uns
altres cortesans afortunats.
A dos quarts de deu, el rei esmorzava mentre rebia en audiència
ambaixadors i alts funcionaris. Tot seguit, es reunia amb els seus ministres i, en acabat, es dirigia a la capella del palau, dedicada a Sant Lluís, acompanyat de cortesans escollits per a l’ocasió.
El rei dinava a la una del migdia en presència de part de la seva cort. Al monarca li portaven molts plats, per tal que pogués triar. Així, veritables exquisitats culinàries eren retirades de la taula sense
haver estat ni tan sols tastades.
Després de dinar, el monarca parlava amb els seus col·laboradors més
directes i, cap a les cinc de la tarda, anava a caçar pels boscos del recinte de Versalles o bé optava per passejar pels jardins. A quarts d’onze, havent sopat, el rei es ficava al llit durant una cerimònia en
la qual un noble tenia l’honor de sostenir el canelobre que il·luminava el monarca. El Rei Sol dormia envoltat de diversos guàrdies que protegien el llit reial dia i nit.
12
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El simi i el papagai
Un papagai i un corb s’estaven dalt d’un arbre, i sota l’arbre hi havia un simi que havia posat llenya damunt una lluerna, perquè es pensava que era foc, i bufava sobre la llenya amb la intenció
d’encendre-la per poder-se escalfar.
El papagai cridava el simi, i li deia que no era foc, sinó una lluerna.
El corb li va dir al papagai que no volgués alliçonar ni corregir aquell
qui no vol rebre correcció.
Moltes vegades el papagai va repetir al simi que era una lluerna allò que es pensava que era foc. I el corb el reprenia cada vegada que no
donés consell a aquell qui no volia escoltar.
Finalment, el papagai i el corb van marxar i el simi es va quedar,
convençut que en qualsevol moment el foc s’encendria.
13
Contes del món Tipologia textual:narració : Catalunya
El sol que no tenia memòria
Fa molts i molts anys hi havia un arbre i un ocell que eren amics i vivien junts.
Una vegada el sol es va descuidar de passar durant molts dies per aquell paisatge i l’arbre tenia fred perquè no estava cobert de plomes
com el seu amic.
Llavors, l’arbre va demanar a l’ocell:
- Ocell, amic, vés a buscar el sol que no tinc abric.
Però l’ocell li va contestar: - No hi puc anar, vola molt alt i si hi vaig, no sabré tornar.
I l’ocell ho va demanar a un núvol que passava per allí.
- Núvol lleuger, vés a buscar el sol que jo no en sé.
Però el núvol tot sol no s’hi veia en cor i li va respondre:
- Hi aniré amb el vent que en sap el camí i ho farà content.
I quan el vent va començar a bufar el núvol li diu:
- Vent, ventet, anem a buscar el sol que tenen fred.
I entre tots dos van portar aquell sol despistat.
I amb el sol van tornar les fulles, les flors, les papallones i tot el paisatge va tornar a somriure.
14
Text informatiu Tipologia textual: narració
El turó de les nou cabres
Aïllat i a poca distància del cingle que encapçala per ponent la vall de Mur,- a mig aire del vessant esquerre de la canal de Santa Agnès-,
s'alça entre l'espès alzinar el turó de les Nou Cabres, el monòlit rocós més imposant i alterós de la conca del Ripoll.
Una antiga llegenda - força coneguda a la comarca- explica el perquè
del singular nom del penyal. Es tracta d'una narració popular de la qual coneixem diverses versions. La que hi ha a continuació fou
recollida a la masia del Daví l'any 1929 per l'historiador i excursionista terrassenc Salvador Cardús i diu així:
" Ascendir a l'esquerp morral de les Nou Cabres és, certament, ben
difícil. Aquell turó des de lluny sembla la carcassa d'un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenyada, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d'aquell
ferreny turó. I no acabà aquí l'odissea, ja que ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de
Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d'unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de
Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d'aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d'aquí el nom de morral de les Nou Cabres ".
Ferrando 1997, 171-172
15
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El vent i el sol
Vet aquí que un dia el vent i el sol van començar a discutir sobre qui
dels dos era més fort. Com que no es podien convèncer l'un a l'altre
amb raons van posar-se d'acord a fer una prova.
En aquells moments passava per allí un bon home, que anava a peu d'un poble a l'altre. I, tant el vent com el sol, van decidir de provar
en ell el seu poder: qui dels dos li pogués treure el barret que portava seria el vencedor.
El vent va començar a bufar amb tota la seva fúria damunt l'home,
però, com que aquest no era pas un beneit, es va embolicar molt bé amb la capa i amb la mà s'aguantava ben fort el barret; tant, que el
vent es va donar per vençut, cansat de bufar.
Ara tocava el sol, el qual va començar a escampar els núvols que havia acumulat el vent i va deixar caure els seus raigs més calorosos
damunt l'esquena d'aquell home.
Al cap d'una hora ja no podia aguantar tanta calor i, en el primer
arbre que va trobar, es va treure el barret i es va asseure a l'ombra a
prendre la fresca i a descansar una estona.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
Dibuixos de Jordi Garcia i Ferrer
16
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’avar
Hi havia una vegada un home, que, per posseir més diners,
es va vendre tot el que tenia: casa, mobles i terres. Va fer-se una barraca per viure-hi i va enterrar tots els diners que
tenia sota una pedra. La primera cosa que feia aquell home
tan bon punt es llevava era anar al lloc del tresor: el treia, se'l mirava ben embadalit i el tornava a enterrar.
Després de molt de temps de fer el mateix, un pagès el va descobrir i, durant la nit, va robar-lo. A l'endemà, quan
l'avar va veure el forat buit es va estirar els cabells i va
començar a cridar com un desesperat. Un desconegut el va escoltar i li va dir:
No et desesperis, home, que totes les coses d'aquest món tenen un remei. Fes-me cas, enterra uns quants rocs i imagina't
que són el teu tresor. De totes maneres utilitzes igualment
els diners que les pedres!!
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
17
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
La fireta
Un dels jocs més antics que es coneixen és la fireta. Als pobles ibèrics, que es van construir molts segles abans que els romans conquerissin la
Península, és força freqüent trobar-hi petits estris de cuina molt semblants als jocs de fireta que coneixem actualment. Es tracta de recipients de terrissa, fets a mà, que imiten estris de cuina més grossos
(vasets, tassetes, platets, ...)
Al museu de Montmeló, al Vallès Oriental, hi podeu veure un vaset amb una tapadora que, segurament, va servir per jugar a fireta els
nens i nenes que van viure a les terres del Vallès ara fa 2400 anys.
Montse Tenas: “Anem a jugar!”
18
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Fem safareig
Antigament s’havia d’anar a rentar la roba fora de casa, al safareig
del poble, perquè a les cases no hi havia rentadores, ni tan sols aigua corrent. Era una feina molt dura que sempre tocava fer a les dones.
El safareig era un lloc situat prop d’un riu o d’una riera, als afores del
poble, on acudien les dones un cop per setmana carregades amb la roba de tota la família per rentar-la.
Consistia en un dipòsit d’aigua que procedia del riu, de forma
rectangular i no gaire alt, fet de pedra o de ciment. Els murs acabaven amb una llosa inclinada sobre la qual es fregava la roba. No tenia parets, però sí que tenia sostre, per protegir-se tant de la pluja
com del sol en els mesos de més calor.
Per rentar la roba, les dones l’apilaven a la llosa i, d’una en una
n’anaven agafant les peces: les ensabonaven, les fregaven ben fort sobre la llosa, les picaven i les esbaldien. La roba blanca la deixaven al safareig tota una nit en remull amb lleixiu i l’anaven a buscar
l’endemà.
La feina era pesada, però tenia la seva part bona: al safareig es xerrava de tot el que passava al poble, s’hi explicaven anècdotes,
acudits, xafarderies, ...
19
Relats d’autor Tipologia textual: narració
L'illa d'or
I els grecs arribaren a l'Arxipèlag i feren cap a l'Illa Major. Fins
passats set dies i set nits no hi posaren els peus. Donaren voltes i més voltes sense trobar on desembarcar, car l'illa era tota circuïda per una alta murada i la creien bel·licosa. Però després, quan s'aproparen a la
costa, varen veure que el mur no era altra cosa que un seguit d'edificis d'esplai. Entraren al Port (esportiu, és clar) sense dificultats i als
carrers es varen confondre amb la gent d'aquell nou país. Tot d'una s'adonaren que aquell poble era d'esperit fenici: als mercats, i fora, tot podia comprar-se.
Els argonautes aviat hagueren d'abandonar aquell indret meravellós i ple de paranys, perquè els habitants només rumiaven com fer barrina, sense que res més no els importés en absolut. Meravellats, els
grecs fugiren cap a altres terres amb el velam ben estès: temien el contagi de l'estranya bogeria dels aborígens.
Pere Rosselló Bover
20
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’àguila i els galls
Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l'altre.
El vençut es va retirar resignadament darrera uns matolls, i s’hi va
amagar. En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder.
Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo. Des
d'aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot el galliner.
Lliçó: Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a aparèixer
qui els hi prengui
21
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
L’àguila, el corb i el xai
Llençant-se des d'un cim, un àguila va agafar un xai.
La va veure el corb i tractant d'imitar l'àguila, es va llençar sobre el
xai, però amb tal desconeixement d'aquest art que les seves urpes es van enredar entre la llana, i batent fins al màxim les seves ales no
va aconseguir sortir-se'n.
Veient el pastor el que passava, va agafar el corb li va tallar les puntes de les ales per a què no pogués volar i el va dur als seus fills.
Els nens li preguntaren quina mena d'ocell era aquell, i els va dir:
- Per a mi només és un corb, però ell es creu una àguila.
Lliçó: Posa el teu esforç i dedicació en allò per a què realment estàs
preparat, no el que no et correspongui.
22
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’àguila de l’ala tallada i la guineu
Un bon dia un home va capturar una àguila, li va tallar les ales i la va deixar al corral juntament amb les seves gallines. Trista, l' àguila, que en altre temps fou poderosa, abaixava el cap i ni menjava: Se
sentia com una reina empresonada.
Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades, les va curar i les va fer
créixer de nou. Una vegada l' àguila era curada, va posar-se a volar i va atrapar una llebre per dur-li en agraïment al seu llibertador.
La va veure una guineu i amb mala fe la va malaconsellar dient-li:
- No li duguis la llebre a qui et va alliberar, si no al que et va capturar; doncs el que et va alliberar ja es bo sense més estímul.
Procura més aviat entendrir a l'altre, no et vulgui a atrapar de nou i t'arrenqui completament les ales –
Llicó: Correspon generosament als qui et volen el bé, i per prudència allunya’t dels malvats que t'insinuen fer el que no és correcte.
23
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’olivera i el jonc
Una olivera i un jonc no paraven de discutir sobre qui dels dos era
més fort.
L’'olivera deia:
- Però, per què parles de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol et fa vinclar? Mira'm a mi, ni tan sols moc les branques quan tu et plegues. El jonc no va dir res, ja no tenia més ganes de discutir.
Va prendre paciència i va esperar el que podia passar. No ho va haver d’esperar pas gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va esqueixar la soca de l'’olivera tot fent-la caure
a terra, mentre el jonc, plegat com sempre, va resistir.
Després d'haver passat el gran vent, el jonc es va redreçar i va dir a la presumida i orgullosa olivera:
-Què et sembla millor ara: cedir o resistir?
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
24
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Gallina
La cresta li queia tota cap a un costat i li tapava mitja cara. Tenia
una barballera esqueixada. Vivia tranquil·la a dintre la gàbia dels conills i, al temps de pondre, cada dia feia un ou.
Jo anava a buscar-lo així que la gallina arrencava a cantar i la
meva mare em deia que em passés l'ou per damunt els ulls, que això conservava la vista.
Un dia l'ou tenia la closca tan prima que se'm va quedar als dits i rovell i clara tot va anar a parar per terra. La meva mare va mirar la gallina que es passejava gàbia amunt i gàbia avall i va dir que
necessitava calç.
Una veïna, els diumenges, ens guardava l'os de la sípia, que semblava una barca blanca. La gallina el picava però va començar a fer els ous
sense closca i a l'últim li vam donar closques picades i se les menjava i li agradaven molt.
Va tornar a fer ous amb closca, però aleshores es menjava els ous
perquè s'havia acostumat a menjar closques. El meu pare s'estava una estona dret davant de la gàbia i deia, tot mirant la gallina: viu de
renda.
Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altes contes, Ed. 62.
25
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
La guineu i el cocodril
Discutien un dia la guineu i el cocodril sobre la noblesa dels seus
avantpassats.
Molta estona va parlar el cocodril sobre el llinatge dels seus
avantpassats, i va acabar dient que els seus pares havien arribat a ser els guardians d’un gimnàs.
Ni cal que ho diguis – va respondre la guineu – Les qualitats de la teva
pell demostren molt bé que des de fa molts anys et dediques als exercicis de gimnàstica.
Lliçó: Recorda sempre que el que bé es veu, no es pot amagar amb la mentida
26
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i el boc
Vet aquí que un dia la guilla va caure dins un pou profund i no
podia sortir-ne. Poc després un boc va passar per allà.
-És bona per beure l'aigua del pou?- va preguntar.
-És deliciosa- va contestar la guilla. Salta-hi dins i tasta-la tu mateix.
El boc va saltar dins el pou i va beure fins que no en va voler més.
-Ara, com podrem sortir-ne?-va preguntar.
-No és gens fàcil- va respondre la guilla-. Se m'acut una idea: posa les potes del davant dalt contra la paret del pou.
I el boc ho va fer. La guilla va saltar sobre el llom del boc, va pujar fins
a dalt de tot i es va preparar per fer un bot fora del pou.
-Com podré sortir d'aquí? -va preguntar el boc.
-T'agafaré les potes del davant i t'estiraré per tal que puguis sortir- va
prometre la guilla, mentre feia un bot al cap del boc i sortia.
-Ja estic preparat. Estira'm de les potes!-va dir el boc-. M'ho has promès!
Però la guilla ja havia marxat i s'havia esmunyit entre els arbres.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
27
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
La guilla i el corb
Un corb que havia agafat un tros de formatge es va posar en un arbre.
Una guilla el va veure, i volent-se apoderar del formatge, se li va plantar al davant i el va omplir de lloances dient-li que tenia bona figura i que era bell; encara va afegir que li esqueia a ell, més que a
cap altre, ser el rei dels ocells.
El corb va voler demostrar que, de veu, també en tenia, i, deixant
caure el formatge, va grallar fortament. La guilla llançant-se damunt el formatge, se'n va apoderar i va dir:
- Corb, si també tinguessis seny, no et faltaria res per a ser el rei dels
ocells.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
28
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i el raïm
Una guilla morta de gana va adonar-se que dalt d'una parra molt alta penjaven uns raïms que feien molt de goig. La múrria de la guilla no s'ho va pensar dues vegades i va començar a fer salts per
veure si n'agafava algun penjoll. Però, per molt que es va esforçar i per cabrioles que va fer, no va arribar-hi.
Els raïms eren massa alts per a ella. Esgotada, i amb més gana que
mai, va girar cua i es va repetir:
- Aquests raïms són ben verds. Jo crec que ningú els hauria de tastar.
Adaptació de la faula d’Isop: Àngel Vergés i Gifra
29
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i la cigonya
Una guilla tenia, no se sap per què, certa mania a una cigonya. I un
dia, per divertir-se, va decidir gastar-li una broma: la va convidar a dinar. La cigonya no va sospitar res i va acceptar la invitació. Arribat el moment, la guilla va servir dos plats de sopa. La cigonya no va
poder menjar-ne.
Amb el seu llarg bec no podia treure la sopa del plat, mentre que la
guilla en un moment va acabar-se-la i llepà encara el plat. Acabat de dinar, va acomiadar, tot rient, la cigonya.
-És llàstima que no hagis tastat les sopes: eren boníssimes.
La cigonya va pensar moltes coses a fi de tornar la burla a la poca-solta guilla. I ho va trobar. Va convidar-la a dinar a casa seva. I la guilla, que es tenia per molt llesta, va acceptar la invitació mentre
pensava:
Que n'és de ruc, aquesta cigonya! Després del que li vaig fer, encara em convida!
La cigonya va servir una sopa boníssima dins d'uns vasos alts i de coll estret. Ella va ficar el seu llarg bec a dins i en un moment va acabar-
se-la, mentre que la guineu no hi podia ficar el morro.
En acabar, la cigonya va dir a la guilla: -Amiga meva, espero que aquest dinar t'hagi fet el mateix profit que em va fer a mi el teu
convit.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
30
Contes i llegendes Tipologia textual: narratiu Faules d’Isop
La guineu i el corb
Era l'estiu i el sol escalfava els camps, mentre una suau brisa feia que l'ambient fos agradable, i hi havia un corb que a més estava
especialment content, havia robat un tros de formatge d'una granja veïna i l'esperava un gra festí!
No gaire lluny d'allà, hi havia una afamada guineu que buscava
alguna cosa de menjar mentre els seu estómac emetia tota mena de sorolls.
Però amb aquestes, que va veure com en les branques d'un arbre hi havia un corb amb un tros de formatge impressionant, tot content. A la guineu immediatament se li va fer la boca aigua veient el tros de
formatge i va començar a rumiar la millor manera de prendre-li. I com que la gana aguditza l'enginy, se li va ocórrer ràpidament una idea. Així que es va dirigir cap al corb i li va començar a dir:
- Molt bon dia Senyor Corb! He vingut de terres molt llunyanes a escoltar el seu magnífic cant ja que m'han dit que la seva melòdica veu ningú l'iguala!.
El corb va mirar-se la guineu amb els ulls cada cop més vanitosos, mentre la guineu li anava alabant la seva veu i explicant les
meravelles que d'ella es contaven.
Així, que va inflar el pit i es va disposar a cantar. Però només obrir el bec, el tros de formatge que hi duia va caure directament on era la
guineu, que no va perdre temps a endur-se'l a un lloc més tranquil i menjar-se'l mentre se’n reia del corb per vanitós.
Però el corb va aprendre la lliçó : No s'ha de fer cas dels afalacs que
vénen sense solta ni volta.
31
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu i el llenyataire
Una guineu era perseguida per uns caçadors quan va arribar on era un llenyataire i li va demanar que l'amagués. L'home li va aconsellar que entrés a la seva cabana.
Gairebé immediatament van arribar els caçadors, i van demanar al llenyataire si havia vist la guineu.
El llenyataire, amb la veu els va dir que no, però amb la seva mà
dissimuladament assenyalava la cabana on s'havia amagat.
Els caçadors no van entendre els senyals de la mà i van confiar només amb el que se'ls havia dit amb la paraula.
La guineu, al veure'ls marxar, va sortir sense dir res.
Li va retreure el llenyataire per què, tot i haver-la salvat, no li
donava les gràcies, i la guineu li va contestar:
- Te les hagués donat si les teves mans i la teva boca haguessin dit el mateix.
Lliçó: No neguis amb els teus actes el que dius amb les teves paraules.
32
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu i l’eriçó
Una guineu saltava sobre uns turons, i va estar a punt de caure. Per
evitar la caiguda, es va agafar a un eriçó, però les seves pues li van ferir les potes i, sentint el dolor que li causaven, va dir a l' eriçó:
- He recorregut a tu per ajuda, i més aviat m'has ferit!
Al que va respondre l' eriçó:
- Tu en tens la culpa, amiga meva, per agafar-te a mi, doncs ja saps
com en sóc de bo per a enganxar i ferir tothom, i tu no n’ets l'excepció!
Lliçó: Mai demanis ajuda a qui acostuma a fer mal
33
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu que va omplir la panxa
Una guineu famolenca va trobar dins d'un tronc d'una
alzina un trossos de carn i de pa que una pastors hi havien
deixat amagats en un forat. I entrant per aquest forat, se'ls va menjar tots.
Però de tant que va menjar se li va engrandir la panxa de tal forma que no va poder sortir. Va començar a gemegar i
a lamentar-se del problema en què havia caigut.
Per casualitat va passar per allà un altra guineu, i sentint
els gemecs se li va apropar i li va preguntar què succeïa. I
quan la guineu li ho va haver explicat, li va dir:
- Doncs estigues tranquil·la germana fins que tornis a tenir
la mateixa forma que tenies, llavors segur que podràs sortir fàcilment i sense problema!
Lliçó: Amb paciència es resolen molts problemes
34
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La llebre i el lleó
En una terra s’esdevingué que hi havia un lleó que cada dia sortia a
caçar. Totes les bèsties vivien espantades sense saber a quina li tocaria ser devorada pel lleó aquell dia. Veient que no podien seguir d’aquesta manera, es reuniren totes i acordaren que cada dia donarien una
bèstia al lleó , així li estalviarien la feina de caçar i la resta d’animals podrien estar tranquils.
Cada dia feien a sorts a quina tocava presentar-se al lleó per ser menjada. Un dia la sort va recaure en una llebre, que per por de morir va tardar molt a presentar-se al lleó.
El lleó estava molt enfadat per la tardança de la llebre. Era migdia i tenia molta gana i li va preguntar el motiu del seu retard. La llebre s’excusà dient que prop d’aquell lloc hi havia un altre lleó que deia que
era ell el rei d’aquella terra i se la volia menjar.
El lleó, molt irat, va voler veure si era veritat el que la llebre li deia i li demanà que el portés fins on hi havia l’altre lleó. La llebre va
passar al davant i el lleó la seguí. El portà fins a un gran llac envoltat de vegetació. Quan la imatge d’ells dos aparegué a l’aigua, la
llebre li digué :
- Senyor, veus el lleó que hi ha a l’aigua i vol menjar-se una llebre?
El lleó va creure que la seva imatge era l’altre lleó i saltà a l’aigua per
combatre’l. El lleó va morir ofegat, Així la llebre, amb la seva astúcia, va matar el lleó i salvà la vida.
35
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La lletera
A una noia que feia molt de temps que servia en una granja, els
amos li van regalar una bona mesura de llet perquè pogués vendre-la i es quedés amb els diners; era una noia molt bonica i s'ho mereixia.
Contenta, la va prendre i se'n va anar al mercat. Pel camí no parava de pensar: "Per poc que en tregui, me'n donaran deu duros; amb
aquests diners compraré uns quants ous que posaré a covar a la gallina rossa de la mestressa; d'aquests ous me'n sortiran mitja dotzena de pollets que no tardaran a fer-se uns bons pollastres, dels
quals venuts al mercat, en podré aconseguir cent duros; així em podré mudar i anar a la fira per veure si algun xicot s'enamora de mi; ens casarem, tindrem una casa i.."
Vet aquí que, pensant i somiant, la noia va badar i va topar amb un ruc que baixava pel carrer. I van caure ella i la llet i totes les seves il·lusions.
La lletera segons M. Touvay
Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra
36
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La sopa d’all
Un dia el rei Jaume anava a cacera i es va perdre pel bosc. Com que tenia molta gana va anar a buscar un lloc on menjar.
Va trobar una cabana on només tenien pa sec i una cabeça d’alls. El rei en va preparar una sopa. Uns dies més tard va demanar al seu
cuiner que n’hi fes una d’igual de bona. Però la va trobar horrorosa i va despatxar al cuiner.
Un subdit seu li va dir que no podia fer fora el cuiner perquè no en
tenia la culpa. El que passava és que ara ja no trobava la sopa bona perquè li faltava un ingredient: la gana.
37
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Lla tomba de tutankamon
Tot i ser una de les més petites de la necròpolis de la Vall dels Reis,
aquesta és sens dubte la tomba més famosa de tot l’Egipte.
Una sèrie de circumstàncies excepcionals l’havien protegit. L’any 1922 l’arqueòleg Howard Carter, que era qui dirigia l’excavació en recerca
d’aquesta tomba, ja estava a punt de renunciar-hi quan van aparèixer uns quants graons d’una escala. A la cambra funerària va
trobar un sarcòfag amb tres taüts. El primer era de fusta laminada en or, el segon era de fusta i el tercer d’os massís, dins el qual hi havia la mòmia.
També s’hi van trobar uns cinc-cents objectes: un llit i altres mobles, joies i tot allò que podia necessitar a l’altra vida. L’objecte més característic d’aquests enterraments era la barca per navegar cap a
l’altre món.
Extret d’Egipto (traducció i adaptació). Madrid, Acento Editorial, 2001
38
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
La Z i el Zero
La Z estava enquimerada contra el Zero perquè aquest, per raons de
brevetat, havia adaptat, com a sigla, la inicial del seu nom.
- Sempre ens confonen -es queixava la Z-.És una font contínua de malentesos.
- Jo no sabria què dir-hi -es limitava a dir, per tota justificació, el Zero.
- I per què no adoptes el 0? -el volia convèncer la Z-. Ja veus si és senzill. I molt més lògic, ben mirat.
- No, que aleshores em confonen amb la O -adduïa el Zero.
Albert Jané, Noranta-nou contes, Ed Viena-Columna, 1995.
39
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
Les dues cabres
Vet aquí que un dia dues cabres de diferents ramats van decidir
abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna.
Per casualitat es van trobar al cap d'uns dies, separades, però, per un
precipici; només un tronc, ben estret per cert, unia els dos marges fent de pont.
Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho.
Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es
van voler avenir al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es van voler avenir a cap raó; tossudes com eren, cadascuna volia que fos l'altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van arribar a la
força.
Donant-se cops de banys i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
40
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
Les granotes del pantà sec
Vivien dues granotes en un bonic pantà, però en arribar l'estiu es va
assecar, motiu pel qual el van abandonar per buscar-ne un altre amb aigua.
Van trobar en el seu camí un profund pou ple d'aigua, i en veure'l,
va dir una granota a l'altra:
- Amiga, baixem les dues dins d'aquest pou!
- Però, i si també s'asseca l'aigua d'aquest pou - va contestar la companya - Com creus que pujaríem aleshores?
Lliço: Abans d'emprendre una acció, analitza’n primer les conseqüències.
41
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les ratlles de la zebra
Hi havia una zebra que s’avergonyia moltíssim de les seves ratlles
negres i s’hauria estimat més ser un cavall.
La zebra estava molt trista i per això, ella que sempre havia estat esquerpa i solitària, va començar a xerrar amb els veïns de gàbia.
I així va descobrir que la girafa s’avergonyia de tenir el coll tan llarg, que l’hipopòtam no estava gens content del seu morro quadrat, que la
cigonya no hauria volgut tenir les potes tan primetes, que les foques no haurien desitjat mai tenir bigotis, que l’àguila envejava el cant del rossinyol, que el lleopard es passava els dies llepant-se les taques del seu
pelatge intentant esborrar-les, que les serps estaven plenes de complexos perquè no tenien potes, que l’elefant s’avergonyia de tenir la cua en el lloc del nas.
En resum, no hi havia cap animal del parc que estigués content d’ell mateix. La zebra va posar el cap entre les potes i va començar a pensar en les seves ratlles negres. Després de molt rumiar, va arribar
a la conclusió que ella no era un animal blanc amb ratlles negres sinó més aviat un animal negre amb ratlles blanques.
És molt millor ser un animal amb ratlles que no pas un animal negre del tot, es va dir, i des d’aquell moment es va quedar tranquil·la lluint les seves ratlles tota cofoia.
Luigi Malerba Contes de butxaca
42
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les tres coques i el carquinyoli
Un dia un pagès que tenia gana es va comprar una coca i se la va
menjar.
Com que tenia gana, va anar a comprar-se’n una altra i també se la va menjar.
Encara afamat, va anar-se’n a comprar una tercera.
Quan va veure que les tres coques encara no l’havien satisfet, se’n va
anar a comprar uns quants carquinyolis. I després de menjar-se’n un, ja no va tenir més gana.
De sobte es va donar un cop al front amb la mà i va exclamar: “mira
que n’arribo a ser de beneit!, mira que malgastar els diners en tres coques, quan amb un carquinyoli ja n’hi havia prou”
Autor: Lleó Tolstoi
43
Contes del món Tipologia textual: narració : Marroc
Nasreddin no vol deixar el seu ase
Un dia, un veí va anar a demanar a Nasreddin Hodja que li deixés el
seu ase.
L’ase és al prat, va contestar Nasreddin.
Mentre deia aquestes paraules, va sentir com l’ase bramava a la
quadra.
El veí va dir, molt seriós:
L’ase és a la quadra, i tu em volies fer creure que era al prat perquè no me’l vols deixar. Estic molt decebut de la teva actitud.
I Nasraddin va respondre, indignat:
Sóc jo qui estic decebut. Et creus els brams d’un ase i no em creus a mi.
44
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Sant Nicolau Pistoler
En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la
ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi, al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué:
«Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i els
altres els conductors», i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera.
Un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre el
comandament, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana.
I vist això, el mestre digué: «Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com
heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?».
I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en
veritat no els comprengueren.
Pasta gansa, Quaderns Crema
45
Contes del món Tipologia textual: narració
Haussa, Nigèria
El lleopard, la cabra i el nyam
Un home va marxar del seu poble amb tot el que tenia: un lleopard,
una cabra i un nyam.
Al cap d’una estona va arribar a un riu, on només hi havia una piragua. A més, era una piragua tan petita que només podia portar-
hi alhora una de les tres coses que li pertanyien.
Ara digueu com va aconseguir portar tres coses a l’altra banda, si teniu en compte que, en cas de deixar el nyam amb la cabra es
menjaria el nyam o el lleopard es menjaria la cabra.
46
Contes del món Tipologia textual: narració
Conte Gitano. Itàlia
El pagès mandrós
Hi havia una vegada un pagès mandrós. Era a la tardor, els altres
pagesos sembraven, però ell no en tenia cap gana.
Avui no –deia- fa fred! Demà ho faré.
I l’endemà:
Ja no hi ha pressa! Demà ...
I encara després:
Avui necessito descansar. Demà...
Va arribar el mes de juny; el camp era ben groc per les plenes
espigues: el treball dels pagesos havia tingut el seu fruit. Només el camp del pagès mandrós que sempre deia “demà”, era sec i sense cap
fruit.
47
Contes d’arreu del món Tipologia textual: narració
Conte MALINKÉ País: Malí
El vell i els seus néts
Això és el que he vist:
El món no ha començat avui, ni s’acabarà avui. Hi havia una vegada un vell amb els seus fills. En tenia deu. Va agafar deu branquillons i els va lligar tots junts. Els va donar a un dels seus fills i li va
demanar:
Trenca’ls.
No va poder fer-ho. Aleshores els va deslligar i en va donar un a
cadascun i els va demanar que els trenquessin. Els nois ho van fer i els van poder trencar fàcilment. Aleshores els va dir:
Ho veieu? Si aneu separats, us podran batre fàcilment; però si aneu units, sereu com els branquillons lligats i ningú no podrà res contra vosaltres.
Això és el que he vist.
48
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El bou i l’ase
Un home tenia un bou que treia aigua d’una sínia i un ase que
portava els fems.
Es va esdevenir un vespre que el bou estava molt cansat, i l’ase li va aconsellar que no es mengés la civada, perquè l’endemà l’amo no el
posés a tirar la sínia, i així reposés.
El bou va seguir el consell de l’ase i a la nit no va menjar-se la civada.
L’hortolà es va pensar que el bou estava malalt i va posar l’ase en el seu lloc a tirar la sínia. Va ser un treball molt feixuc per a l’ase; al cap del dia estava rendit de cansament.
Quan a la nit va anar a l’estable va trobar el bou que jeia i posant-se a plorar va dir:- El senyor vol vendre’t al carnisser perquè es pensa que estàs malalt; i per això abans no et mati seria bo que tornessis al teu
ofici i no et fingissis més malalt.
Això ho va dir perquè l’amo no el tornés a fer tirar la sínia, que era una feina molt més pesada que la de portar fems.
El bou va tenir por de morir i aquella nit es va menjar tota la civada
per fer veure que ja estava bo.
49
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El corb i la serp
Un corb feia el niu en una roca i cada any una gran serp si li
menjava els fills.
El corb estava molt irat contra aquella serp, però no gosava combatre contra ella perquè no era tan poderós com per poder-la vèncer per la
força; i ja que aquesta cada any li feia la mateixa malifeta, va determinar usar la manya contra la serp
Vet aquí que, un dia que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un jardí, va posar la seva diadema d’or, argent i pedres precioses en una branca d’un arbre. El corb, quan ho va veure, la hi va
prendre i va volar lluny, molt lluny.
Molts homes el van seguir, per tal de veure on posaria la diadema que la filla del rei tant apreciava i que ara tan desconsoladament
plorava.
El corb va posar-la en el lloc on s’estava la serp; i els homes, quan van arribar-hi per agafar-la, van veure la serp i tement que els mossegués,
la van matar.
I d’aquesta manera va ser com el corb se’n va deslliurar per sempre
més.
50
Relats d’autor Tipologia textual: narració
El crim de la hipotenusa
“La porta de la biblioteca va tornar a obrir-se per deixar passar un
homenàs alt i gros com un sant Pau i amb uns bigotis cargolats com els d’un gat de casa bona.
Tenia la pell de la cara vermella i les mans roges i inflades, com a
vegades tenen les persones que trafiquen molt en vi. Els ulls eren petits i enfonsats al fons de dues coves protegides per unes celles
llargues i espesses com una cortina de pèls.
El detall més característic, però, era el nas: un nassarrot tort i aixafat de boxador, un apèndix deformat i estomacat, una mena de carretera
comarcal de tercer ordre amb ziga- zagues espectaculars, un nas estranyíssim de garrofa.”
Emili Teixidor
51
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Castellers
Setmana rere setmana, els lectors d'aquest diari tenen una puntual i
àmplia crònica de l'activitat castellera, gràcies al bon ofici de Xavier Brotons, autor també de diversos llibres sobre aquest fenomen cultural i festiu.
Brotons explica l'activitat d'un món que contradiu un dels més gastats tòpics contemporanis:a més globalització econòmica, més
estandardització cultural. La vitalitat castellera, posa en clar la continuïtat i el valor d'allò que és propi i sorgeix des de baix.
Al costat d'això, els castellers són un espai eficaç d'integració social en
moltes viles: ningú pregunta cognoms, orígens ni llengües parlades per fer un castell, només cal arremangar-se de debò.
Alguns intel·lectuals de saló, d'aquests que creuen que la culpa de tot la
té el catalanisme, cometen l'error de ridiculitzar els castells. En la seva ignorància, parlen dels castells com a manifestació nostàlgica, essencialista i oficialista.
Està clar que no han estat mai a peu de plaça, veient com es carreguen i es descarreguen els castells, ni han escoltat com parla la
gent que ho fa. Els castellers, com tantes altres expressions, no són un invent artificial de la Generalitat ni de les subvencions. Són una manera de ser i comunicar-se que existeix perquè la voluntat
popular així ho fa possible. Són una Catalunya tan real com la dels patinadors de la Diagonal barcelonina.
Francesc Marc Àlvaro, AVUI 27/07/98.
52
Pregunta de concurs Tipologia textual: argumentatiu
Concurs Pasta Gansa
Ponç Pilat no es distingia precisament per la seva higiene.
La prova la tenim en el fet que el dia que va decidir rentar-se les mans va assabentar-se'n tothom.
Va dir: "Jo em rento les mans!" i la notícia es va escampar per tot
Galilea, Palestina i un bon tros del Pallars Sobirà. Aquest fet va quedar com un símbol de la inhibició a l'hora de prendre una decisió.
Però ¿què hauria passat si el bo de Ponç Pilat en comptes de rentar-se les mans s'hagués rentat el cap? ¿O si s'hagués tallat les ungles del peu? Doncs que ara escoltaríem frases com "fes el que vulguis, jo em
tallo les ungles del peu". O "davant la crisi econòmica, el govern es renta el cap".
De tota manera, si el govern es rentés el cap més sovint potser
continuaria havent-hi crisi, però el que és segur és que no deixarien el gabinet tan ple de caspa. I això seria molt d'agrair.
PREGUNTA: ¿Quina mena de sabó es fa servir per rentar-se el cap?
Lluís Arcarazo i David Castillo, Extret del llibre Pasta Gansa, Quaderns
Crema, 1994.
53
Cartes dels lectors Tipologia textual: argumentatiu
I l'exèrcit?
Durant tres nits el cel de mig Catalunya ha estat un altre cop ple de
cendres, milers i milers de metres quadrats cremats.
Per segona vegada hem sentit que es necessitaven voluntaris, per segona vegada han escassejat els subministraments d'aigua, de
combustible, de reproveïment puntual als camions dels bombers.
Per segona vegada, joves, molt joves, mal equipats, amb més voluntat
que coneixements, ens han donat una lliçó de civisme i de solidaritat.
On eren les grans cuines de campanya de l'exèrcit? ¿On eren els seus grans camions cisterna de fuel i d'aigua? ¿On eren els seus grans
transports, tractors, erugues, etcètera?
En tots els països civilitzats, l'exèrcit és sempre al capdavant dels efectius mobilitzats amb motiu de grans desastres, juntament amb
bombers, Protecció Civil, etcètera. Això sí, a dalt dels portals de les casernes es pot llegir ben clar: Todo por la patria.
Emili Calvo, Barcelona, El periódico de Catalunya. 23/07/1998
54
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Parlar normal
El primer que va fer servir això de "parlar normal" va ser José
Antonio Camacho, entrenador del RCD Espanyol, quan, en una entrevista per ràdio al programa El larguero, no fa gaire, algú va dir alguna cosa en català i Camacho, burleta, va replicar: "Hablemos
normal."
Fa pocs dies es va produir la segona aparició en escena d'aquesta
novetat lingüística. A la secció de cartes d'El Periódico, un ciutadà de l'Hospitalet explicava que va anar a l'estació de Sants a comprar un bitllet i es va trobar que deu dels funcionaris de la Renfe presents es
van negar a despatxar-lo al·legant que "no entendían el catalán". Tip, el ciutadà va anar a la secció d'atenció al viatger, a veure si això d'atenció al viatger es confirmava. No va tenir sort. Li van dir que si
"hablaba normal" l'entendrien. Si s'entossudia a continuar parlant català, no.
Ja han trobat el recanvi d'aquell "hable usted en cristiano" del
franquisme. Ara no exigeixen que parlem en cristià, sinó que parlem normal. "Haga usted el favor de hablar normal!" "Si no me habla
normal, no le entiendo" "Por qué me habla anormal?" "Hable normal, por el amor de Dios."
Dues preguntes. Primera: ¿de qui va ser la brillant idea de dissoldre la
Crida? I segona: ¿a ningú no li ha passat pel cap ressuscitar-la?
Quim Monzó, Extret del recull d'articles Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes, De Quaderns Crema, 1998.
55
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Barcelona
Barcelona tenia a penes, llavors, tres-cents mil habitants. Era una
ciutat apaïsada davant el mar. En el port, en la badia, flamejaven les veles de les fragates, dels bergantins, dels bricbarques que feien la carrera d'Amèrica i del nord d'Europa.
La ciutat tenia, encara, les muralles. A la Rambla era possible de veure algun convent socarrimat.
Des del baluard de Canaletes, quan es feia vespre, s'albiraven les escasses, moribundes llumetes de Gràcia.
Tot el que avui és l'Eixample era geografia agrària.
Els barcelonins estiuejaven en les menudes torres de Sant Gervasi. A l'hivern, a Sant Gervasi, no hi vivia gairebé ningú. A l'estiu, adquiria una petita vida lànguida.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps, Destino.
56
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Gaietà
La Mila se'n quedà emprendada. Li semblava un bon subjecte, agradós
i servidor. Era baixet i primelís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l'altra mitja, neta de
pèl, més que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. La Mila li posà uns quaranta
anys.
Víctor Català, Solitud, Ed. 62.
57
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Josep Pla
Autoretrat verídic promès a la senyora Lola S... i no enviat per excés del sentit del ridícul.
Alçada: 1 metre 74. Acceptant la classificació de Retzius, el meu crani tendeix notòriament a la braquicefàlia. Sóc un cap curt i afegiré que sóc un cap gros. El meu cap està abundantment poblat de cabells.
M'hauria estat absolutament indiferent no tenir-ne, però estic predestinat, segons una profecia formulada per un perruquer del
carrer Cavallers a la meva mare, quan jo era petit, a tenir cabells tota la vida. Fins a la mort, doncs, tindré cabells, i això haurà estat, per als meus progenitors, principalment un pretext d'orgull i de
satisfacció positiu. És poca cosa, si voleu, però sempre cal més d'acontentar-se amb el que hom té. No tinc pas un front espaiós, enorme, fugitiu, suggeridor (hipotètic) d'una poderosa intel·ligència,
segons els tòpics de la novel·lística. Tinc un front normal, dret i vertical al pla de terra. Els meus cabells no són completament rossos ni acusadament negres. Són un entremig. La forma del nas, me la
vaig, però, destruir jo mateix, en una població de la costa de llevant on anàvem a estiuejar, un any per la festa major, jugant a l'arbre de
la cucanya [...].
Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d'una
incisió d'escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i són -segons m'han dit- molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i
sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions,
extremament mòbils -d'una mobilitat tan acusada que sempre que algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament.
Josep Pla, El quadern gris, Destino i Ed. 62.
58
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
L’escriptor
Tot això m’agradava, i molt. Vaig començar a adonar-me que podia
resultar molt senzilla, la vida, si s’entrava en una rutina regular, amb hores fixes, salari fix i poca necessitat de tenir idees originals. La vida d’un escriptor és infern, comparada amb la d’un executiu.
L’escriptor s’ha de forçar a treballar. S’ha de fer l’horari, i si no s’asseu a la taula de treball ningú no l’esbronca.
Viu en un món de temor. Cada dia exigeix idees noves, i no pot estar mai segur de si les podrà seguir o no. Dues hores d’escriure ficció el deixa completament sec. Perquè durant aquestes dues hores ha estat a
quilòmetres lluny, ha estat unes altres persones, i l’esforç de tornar a l’environament habitual és molt gran. És gairebé un xoc : l’escriptor surt del despatx d’un salt.
Roald Dhal
59
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
L'estruç
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit
al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis.
El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de mànega i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva
servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum.
Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada d'un
amic.
Prudenci Bertrana, Bestiari, Ed. 62.
60
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Llac de Sant Maurici
L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força.
Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic.
Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua.
Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la
coloració amb el blanc.
L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
61
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Magatzem de música
El magatzem de l'entresol, del qual sortien molt sovint els sons
produïts per aquelles provatures en les més diverses tonalitats i a través de totes les octaves, oferia un aspecte magnífic, atractiu i gairebé diria culturalment fascinador, que excitava la fantasia acústica fins a
un punt d'efervescència interior.
Llevat del piano, que el pare adoptiu de l'Adrian deixava a la
indústria especialitzada, el magatzem era ple de tot allò que sona i canta, trompeteja, refila, brunzeix, grinyola i retruny, i s'hi podia veure també una representació dels instruments de tecles en la
celesta, l'encisador piano de campanetes.
Penjats en vitrines o encabits en caixes adaptades a la forma de llurs ocupants (com els fèretres de les mòmies), hi havia els captivadors
violins, envernissats de color groc o de color amarronat, amb els arquets esvelts i amb incrustacions d'argent als mànecs, ben subjectats a les brides de les tapes.
Thomas Mann, El doctor Faustus, Ed. 62.
62
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Noi
Imagineu-vos un noi grassonet de vint anys, amb el cabell curt, el
front ample i les parpelles massa pesants damunt uns ulls de color gris indeterminat amb matisos verds i grocs.
Recordo aquests detalls perquè havia parlat molt sovint amb ell. Tenia
un nas ample i era prognàtic i de pell pigada; en la part inferior del rostre dominaven els llavis molsuts, rere els quals es veien, quan
parlava, les dents humides.
Aquell conjunt li donava una expressió de melangia primitiva que des del primer moment ens va atreure i ens el va fer simpàtic.
Si en la seva expressió hi hagués hagut algun signe de brutalitat, hauria estat desmentida per les mans primes i fines que cridaven l'atenció fins i tot tractant-se d'un meridional, i per les quals hom es
deixava servir amb plaer.
Thomas Mann, Mario i el Màgic, Proa.
63
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Puiggraciós
I quina tristor, llavors, quina tristor més fonda va ser la de mossèn
Llàtzer quan va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoria, semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s'anés cloent, cloent, darrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a
quedar enterrat dintre del sot!
Davant per davant se li alçaven les fosques obagues de la Rovira,
coronades pels cims altíssims de Puiggraciós.
A mà dreta, se li arrengleraven, com un pany de muralles que toqués al cel, les roques fantasmes del cingle de Bertí.
A mà esquerra se li estenien les feixes conreades de l'Ulià, tot esgraonant els vessants, com si volguessin arribar als núvols.
I a darrera, cap a darrera, ajuntant-se de mica en mica amb les
feixes de conreu, se li apareixia el tossalit de Romaní, amb el Castell dels Moros dalt de tot, traient el cap com un espectre.
Roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, es donaven la mà tot
a l'entorn, formant una roda de muntanyes negres que esglaiava de mirar.
Raimon Casellas, Els sots ferétecs, Laia.
64
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Rossend Girbal
Durant molts anys fou l'home més gras de la població i es mantingué entre cent trenta i cent quaranta quilos amb una fixesa admirable.
No solament estava gras, sinó que estava content d'estar-ho. No es treia mai cap quilo ni s'amagava el pes. No crec pas que fos un home de conviccions religioses i filosòfiques gaire arrelades; però, si estar gras és
una convicció, sempre la mantingué d'una manera explícita i clara. [...]
Es dedicava a la compra-venda d'animals, i el seu ideal era tocar
cavalls. Mentre tingué diners, a Girona especialment, sempre tingué un cotxe descobert i un tronc de cavalls. Afirmava que era l'home del
país que sabia amb més perfecció guiar a la llarga. El fascinava sortir a la tarda amb el tronc i anar a berenar pels hostals, amb l'amistançada al costat. [...]
Era puntuós, reticent i estiracordetes, i quan posava una paraula la considerava l'última paraula. [...]
Era molt fantasiós. Només les coses d'ell tenien valor, segons la seva
opinió, és clar. Tenia una tendència a parlar amb diminutius. Deia: «l'eugueta, la tartaneta, la cuixeta de pollastre». Li agradaven
enormement els colomins. És el meu contemporani a qui n'he vist menjar més. [.
Dinava i sopava tard. Quan arribava al cafè, ja la terregada havia
marxat. A les sis quarts de set anava a donar gra. [...] Quan passava pel carrer Estret venint de donar el gra hipotètic, tan pausat, tan aplomat, tan voluminós, oscil·lant com una fragata, picant amb les
sabates ferrades, semblava que passava el combregar general. Tenia una tendència a treure els dits anellats fora de la mà, en els quals portava uns brillants petits, provocatius i temeraris.
Josep Pla, El meu país. Obra completa, Destino, 1968
65
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Vinyes
Si contempleu una vinya, en aquest temps, podreu tenir una idea clara del que vol representar la noció vaguíssima de civilització. Les
vinyes són tendres, d'una verdor de sucs joves. Els pàmpols broten minúsculs, amb un detallisme angelical, amb una fúria una mica ridícula. Les formes menudes, fistonades, brodades, fan un espinguet
que sembla que s'han de menjar el món. A cada cep, a cada tòria, s'hi veu, sense enfarfec, el treball humà acumulat, el treball de cent
generacions obscures que han passat deixant rastre de gràcia.
Les plantes seques i exhaurides, els garbons que semblaven morts, plens de nusos i de corcs, broten aquests colors, aquests borrissols de
fulla, aquestes tendreses pàl·lides. Contemplant la vinya en conjunt, s'hi veuen volar formes antigues i gracioses.
Contemplant el pla de les vinyes, amb els camins d'arbres, les cases
blanques i torrades cobertes de fullatge, els pus amb l'arc, el rieral polsós i rogenc amb la roba blanca assecada, la taca blava de la mar i la rosa de la platja, les esglésies del país, els campanars catalans, de
color d'ensaïmada, us sentiu tant el cap sobre les espatlles, se us fa tan estrangera tota imatgeria de monstres, tota visió metafísica, que
arribeu a veure la vida i el desenfrenament de tota forma humana sota el plec del treball i de l'ànsia ordenada de les civilitzacions passades, de l'ambició considerable i obscura dels avis. I la civilització
no és més que això: poder reduir mentalment un tros de terra monstruosa a la corba antiga d'una ametlla tendra.
Josep Pla, Pla, de viatge, Destino i Ed. 62.
66
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Començar la casa per la sauna
A Finlàndia, el primer que es construeix en començar una casa és la
sauna: una cabana de fusta amb un banc per seure i una estufa dins. I és que en aquest país s’ha practicat la sauna des de sempre com a mètode per rentar-se i alhora purificar la pell. Constitueix quasi un
ritual que consta de diversos passos.
En primer lloc, els finlandesos prenen un bany de vapor dins la sauna, asseguts al banc i sense roba. El vapor s’obté escalfant aigua a
l’estufa o bé vessant aigua sobre pedres molt calentes. Els banys de vapor fan suar molt, de manera que, a través de la pell, s’expulsen totes les substàncies impures del cos.
A continuació s’aboquen un cubell d’aigua ben freda, que prèviament han agafat d’un riu o bé d’una font damunt del cap. L’aigua freda
activa la circulació de la sang.
Després es fan un massatge amb branques de bedoll, perquè, en fregar els porus de la pell amb les branques es facilita que se suï més.
Tots seguit es renten amb sabó i aigua calenta, que també tenen en un cubell. L’escalforeta té uns efectes sedants , per afrontar amb valentia el darrer pas.
Finalment, s’estiren i es rebolquen sobre la neu al costat de la sauna. Pensa que a Finlàndia fa molt de fred i la neu ho cobreix tot durant molts mesos a l’any.
En alguns països hi ha saunes de vapor d’aigua calenta com les finlandeses, però la gent no s’acaba rebolcant a la neu! Només hi van
per relaxar-se o per aprimar-se.
67
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El llobarro
Els pescadors diuen que el llobarro és el peix més astut de la mar. Quan es troba voltat per una xarxa i el paratge marítim té un fons
de sorra, el llobarro té una habilitat extraordinària per enterrar-se; d’aquesta manera aconsegueix que la xarxa passi per sobre de la seva
esquena sense que es produeixi la captura.
És curiós de veure llavors com el peix soterrat treu un ull vivíssim amatent al moviment de la xarxa i com, ja lliure de l’encerclament,
es desempallega de terra d’una revolada i fuig com un coet.
Aquesta astúcia no li fa pas perdre qualitat. El nom del peix és general a tota la costa excepte en el litoral de més al nord – a
Cadaqués, per exemple- , que en diuen llops, com a França.
68
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els daus
Un dels jocs més populars de l’antiguitat era els daus. Es tractava d’un entreteniment que agradava a petits i grans. Despertava tantes
passions, que, fins i tot, va arribar a ser un joc prohibit. Se sap que l’emperador romà August es disfressava de pobre per poder anar a les
tavernes més fosques de Roma a jugar a daus.
Moltes vegades, en comptes de daus es feien servir astràgals, petits ossets procedents de la pota d’un xai que tenen forma de cub, amb quatre
cares diferents.
La troballa de daus i ossets és força freqüent a les excavacions arqueològiques de l’època romana. A Catalunya en coneixem diversos
exemples. Si aneu al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona, hi podreu contemplar diversos daus i fitxes romans que van ser utilitzats pels primers habitants de Bàrcino, l’antiga Barcelona.
Montse Tenas: “Anem a jugar”
69
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els egipcis
Fa 5000 anys a la vora d’un riu immens, el Nil, va néixer una de les civilitzacions més antigues: la d’Egipte.
Per als faraons que regnaven aleshores la mort no era sinó un pas cap a l’eternitat. Però per tal que es pogués continuar vivint al més enllà calia respectar determinats ritus: quan un rei o un noble es moria, el
seu cos era embalsamat, momificat i enterrat amb els seus objectes personals. Els murs interiors de la tomba, així com les parets del sarcòfag, es decoraven amb escenes de la vida quotidiana.
Finalment, en un preciós rotlle col·locat al costat del difunt hi havia les instruccions per a la vida futura. Aquests “llibres dels morts” es
fabricaven amb la fibra de les tiges de papir que creixien a la vora del Nil. Eren rotlles de diversos metres de llarg, damunt els quals els escribes escrivien el text amb signes anomenats jeroglífics i els
il·lustraven.
Extret de l’Art de la lupa. De l’antiguitat fins als nostres dies (adaptació).
Barcelona. Ed. Empúries, 2002
70
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Per què l'aigua dels càntirs es manté fresca?
L'aigua que traspua del càntir i que en mulla les parets s'evapora i capta l'energia de la calor de l'aigua dins del recipient fent que disminueixi la seva temperatura.
Aquest fenomen físic, comparable a la sensació de frescor que causa l'alcohol que s'evapora d'una mà, és el que refresca l'aigua dels càntirs porosos.
Un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid ha demostrat científicament el fenomen i experimentalment ha establert que un càntir pot arribar a refredar l'aigua fins a 13 graus per sota de la
temperatura ambient.
Això sí, el càntir ha de transpirar o suar bé -els que millor ho fan són
els de terra negra i blanca- i, per tant, no ha d'estar vidrat. Hi ajudarà que es guardi en un lloc fresc on corri l'aire.
Oriol Calvo, Resposta apareguda a la secció "Pregunta el lector",
El periòdico de Catalunya, 9/08/1998.
71
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Estratègies de supervivència
Les plantes del desert acostumen a tenir arrels molt extenses i
profundes per tal de captar la humitat que és extremadament escassa, i moltes, com els cactus, emmagatzemen aigua a les tiges.
Hi ha plantes que tenen un sistema d’arrels tan extens que arriba a
recollir fins i tot la darrera gota d’aigua del sòl. Per exemple, la Larrea tridentata és una planta que viu a la Vall de la Mor, a Califòrnia
(EUA), i capta la humitat del sòl amb tanta eficàcia que impedeix que al voltant creixi cap altra planta.
Els animals han de recórrer a estratègies diferents per tal d’obtenir
l’aigua. Alguns micos del desert de Kalahari, a l’Àfrica, coneixen perfectament l’entorn i saben trobar els pous que emmagatzemen quantitats escasses d’aigua.
A la zona costanera del desert de Namíbia pràcticament no plou, però al matí sempre hi ha boira a causa de la humitat del mar. Alguns escarabats que habiten aquest desert pugen a la part alta de les dunes
quan hi ha boira i esperen fins que sobre la seva panxa es condensen una o dues gotes d’aigua. L’aigua rellisca fins a la boca de l’escarabat,
que d’aquesta manera pot beure per sobreviure.
72
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
L’òpera
L’òpera és teatre amb música: és un drama posat en música per a ser
cantat amb acompanyament d’orquestra i representat amb els elements propis del teatre. Va néixer a Itàlia al començament del segle XVII i des de llavors ha protagonitzat una esplèndida historia
que continua evolucionant fins als nostres dies.
Per comprendre com es desenvolupa l’acció hem de tenir en compte,
en primer lloc, que la música s’ha compost per a un text en una llengua concreta Si traduïm les paraules, la música ja no s’adaptarà al nou text. Així que l’òpera es representa i s’enregistra en l’idioma
original en què va ser escrita.
Per seguir l’acció teatral, i això és important per gaudir de l’òpera, el millor és aconseguir una edició bilingüe del llibret o puguem seguir
l’acció en l’idioma original, però entenent-ne el sentit en cada moment, gràcies a la traducció.
En el teatre d’òpera l’orquestra se situa en un fossar davant l’escenari;
el director se situa davant de l’orquestra de manera que també és vist pels actors cantants des de l’escenari. L’obertura és un resum dels
principals temes musicals de l’òpera que l’orquestra interpreta abans que s’obri el teló, com a preludi instrumental.
Per combinar la música amb l’acció teatral, els autors d’òpera s’han
servit de diversos recursos: el recitatiu serveix per desenvolupar la trama argumental. Els actors cantants pronuncien el text de manera recitada, a mig camí entre cantar i parlar, acompanyats
només per un clavecí. Les àries són per a un cantant solista. També hi ha duets, trios, cors i conjunts, que es reserven per als moments
culminants de l’acció o per expressar les emocions dels personatges. Durant les àries, l’acció teatral es deté: la música té el paper principal.
73
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Conviure amb la diabetis
La diabetis és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un excés de glucosa a la sang.
La glucosa és un sucre d'utilitat per a totes les cèl.lules del cos, com a
font d'energia per dur a terme processos vitals. Per tal que la glucosa, que circula per la sang i que obtenim dels aliments, pugui ser usada per les cèl·lules, cal l'ajut d'una substància anomenada insulina.
Si el pàncrees no produeix tota la insulina que l'organisme necessita, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s'acumula a la sang. Llavors apareixen els símptomes com l'aprimament, malgrat la sensació de
tenir gana, el fet de menjar més de l'habitual, d'orinar en més quantitat del normal i més vegades al dia, i una set intensa que fa
que es begui una gran quantitat de líquid. A tot això es pot afegir un cansament intens.
Davant d'aquests símptomes cal consultar immediatament el seu
metge. És important remarcar que aquesta malatia és crònica. Per tal de retardar i minvar les complicacions que pot tenir per a la nostra salut cal fer-ne un gran control al més aviat millor.
Fullet informatiu del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, 1993
74
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Les papallones: una vida que es repeteix
Les papallones passen per quatre etapes diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.
Amb la posta dels ous comença el cicle vital d'una papallona. Els ous són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes que serviran d'aliment a les erugues.
Després de poques setmanes, si fa bon temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen, les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap d'un
temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la
transformació d'eruga a papallona.
Finalment, la papallona surt de la crisàlide amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es van estirant i
endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el primer vol.
Ricard Del Río, a la revista Tretzevents, núm 739, abril de 1998.
75
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Les tortugues domèstiques
Les tortugues domèstiques sempre han estat un centre d’atenció. És molt agradable saber-les tractar bé i tenir cura de les seves necessitats biològiques.
Cal distingir les tortugues terrestres de les aquàtiques. Les primeres poden viure en un terrari adequat i segur. Les aquàtiques, tot i que poden fer la seva vida a l’aigua, són amfibis i els agrada viure en un
aquari on hi hagi els dos medis : la terra i l’aigua.
Molta gent creu que les tortugues són especialment insensibles, però
això no és pas veritat.
Tenen un bon sentit de l’olfacte i distingeixen alguns colors, especialment el groc i el vermell. També poden sentir vibracions a
través del sòl. Amb l’oïda capten una freqüència d’una gamma
inferior a la de la veu humana. S’adapten aviat al seu entorn, aprenen on són els amagatalls i els llocs on alimentar-se. Durant els
mesos de fred les tortugues hivernen.
Tenen la boca punxeguda, sense dents i una llengua molt gruixuda. Mengen amb un gran plaer verdures fresques com l’enciam, la
pastanaga ratllada, els pèsols i les fruites madures i dolces de totes les classes: raïm, maduixes, plàtans, cireres, etc. El seu vegetal preferit és
el tomàquet a trossets. Algunes arriben a viure 100 anys.
76
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Per què no m'expliques una història?
Ara per ara, així tot d'una, només et puc oferir una història trista i curta. I és que no totes les històries són alegres, ni totes són llargues.
Una vegada hi havia una història
i ara ja no hi és.
Qui la sabia ja és mort;
l'havia contada sense sort
a un infant sense memòria;
i a un que la va sentir contar
no li va pas interessar.
Gianni Rodari, El llibre dels perquè, Ed La Galera, 1984.
77
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Qui treballa és perquè vol
Les màximes, pensaments i aforismes que s’han arribat a escriure inspirats pel treball i la laboriositat, i que lloen aquesta virtut i que ponderen els beneficis i els avantatges que reporta la seva pràctica,
omplirien llibres sencers, i ben voluminosos. I a qualsevol recull de sentències i moralitats se’n poden espigolar sempre unes quantes mostres ben exemplars.
Però la mandra i l’oci, les ganes de no fer res, de reposar i jeure, no han deixat d’inspirar, igualment, algunes reflexions ben originals.
Així, hi ha un proverbi xinès que recorda una dita que es va fer
cèlebre, i que s’atribueix a un gandul barceloní molt conegut: “jo, quan tinc ganes de treballar, me les aguanto”.
I encara n’hi ha una altre de barceloní, bohemi i humorista, que solia dir als seus amics i contertulians: “ hi ha anys en què un no té ganes de fer res”.
78
Relats d’autor Tipologia textual: notícia
Nou rècord de llançament de l'ou
En l'edició d'aquest any del concurs de llançament d'ou cru que se celebra a Poviglio, Itàlia, es va batre el rècord d'aquesta curiosa especialitat.
Juri Vecchio i Mauro Cattabiani van ser els guanyadors de la prova després de fer-se una passada de 34 metres.
La prova consisteix a llançar l'ou al company de joc i que aquest l'agafi
a l'aire sense que es trenqui.
Els resultats no solen ser gaire bons i molts ous acaben esclafats per terra dels carrers del barri de Santa Anna, on es fa el concurs.
Avui, 30 de juliol de 1998
79
Relats d’autor Tipologia textual: poesia
Assaig de càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació els germans dirien
desaprovant : “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
80
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Compare llop i comare truja
Una vegada hi havia una truja que criava sis porcellets, i vet aquí que se li presenta un llop, que li diu:
-Comare truja, tinc gana i em vull menjar els teus porcellets.
-Compare llop, fareu el que us semblarà, però us dic que encara no són batejats i us podrien fer mal. Doneu-me un ciri i els batejarem, i
acabat us els podeu menjar.
Compare llop se'n va al cerer i li diu:
-Cerer, dóna'm un ciri, que batejarem els porcellets que cria Comare
truja, i me'ls podré menjar perquè tinc gana.
-Dóna'm cera, que te'l faré.
Se'n va a l'abella i li diu Compare llop:
-Abella, dóna'm cera; cera daré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc
gana.
-Dóna'm romaní florit, que abella farà mel i cera.
Se'n va al bosc i li diu:
-Bosc, dóna'm romaní florit, que abella farà mel i cera, cera daré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja,
i me'ls podré menjar perquè tinc gana.
-Dóna'm aigua per a regar-la.
Se'n va a la broma i li diu:
-Broma, dóna'm aigua, aigua regaré romaní del bosc, romaní daré a l'abella, abella farà mel i cera, cera duré al cerer, cerer donarà ciri i
81
batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc gana.
-Porta'm una regadora, que te n'hi posaré.
Compare llop se'n va anar al llauner, i li diu:
-Llauner, dóna'm la regadora, broma posarà aigua, aigua regaré
romaní del bosc, romaní daré a l'abella, abella farà mel i cera, cera duré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria
Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc gana.
Llauner que en venia, va donar regadora a Compare llop, Compare llop va portar regadora a broma, broma va posar-hi aigua, aigua fou
portada al bosc, bosc regà romaní, romaní va donar flors, flors foren portades a abella que feia mel i cera, abella donà cera, cera dugué a cerer, cerer donà ciri per batejar els porcellets que criava Comare
truja, i se'ls pogués menjar Compare llop perquè tenia gana.
Quan Comare truja veu venir Compare llop amb el ciri, li diu:
-Anem a la bassa de Pontils a batejar els meus porcellets i te'ls podràs menjar, perquè tens gana.
Arriben a la bassa de Pontils Compare llop i Comare truja, amb els
seus porcellets, i quan són allí, tot mirant per on podrien baixar, Comare truja clava una espenta a Compare llop, i cau a dins de la bassa amb el ciri que havia demanat al cerer, fet amb la cera que
havia donat abella, feta del romaní florit que havia donat bosc, regat amb aigua que havia donat broma, arreplegada amb regadora que havia donat el llauner.
Valeri Serra i Boldú, Rondalles populars, vol.1 PAM
82
Contes del món. Tipologia textual: narratiu Xina
El mandarí i els ocells
Fa moltíssims anys, el mandarí Xau Min governava un país molt llunyà prop de la Xina. Als vells mapes del món no hi havia
dibuixats ni els rius, ni les muntanyes, ni les ciutats del país de Xau Min. Només hi havia un cartell misteriós que deia:
Xau Min es passejava cada dia pels jardins del palau. Mirava l’aigua que brollava dels cent sortidors de marbre i badallava d’avorriment a
l’ombra dels ametllers en flor.
Una tarda, va sentir una música que sonava a l’altra banda de la
muralla. I aquella música desconeguda el va omplir d’admiració i
alegria. El mandarí va cridar els seus músics i els va dir:
- Toqueu aquesta música que se sent a l’altra banda de la muralla.
Però els músics no van poder imitar aquella música amb cap
instrument. Xau Min va demanar als seus ministres que busquessin el músic que tocava i que el portessin a palau.
Però qui era prop de la muralla no era un músic, era un mercader estranger. El van anar a buscar i el van conduir a palau.
Portava un paquet tapat amb una tela. Va fer una reverència a Xau
Min i va dir:
EN AQUESTA REGIÓ HI VIUEN UNES PERSONES
QUE NO CONEIXEN ELS OCELLS
83
- Senyor, jo no sóc músic però aquí porto qui cantava prop de la muralla. I va aixecar la tela del paquet.
Sota hi havia una gàbia , i a dins, un ocells que es va posar a cantar quan va veure la llum.
- Com es diu aquest ésser que canta de manera tan dolça? Va
demanar Xau Min.
- És un ocell – va dir el mercader.
- Un ocell? Jo no sabia pas que n’hi hagués d’ocells.
El seu cant és més bonic que tota la música que conec.
El mandarí va prendre l’ocell entre les seves mans i va dir:
- Un ocell és un ésser tan meravellós que no es pot comprar. Per això et demano que me’l regalis. Jo et regalaré un cofre ple de diamants.
El mercader, molt content, va acceptar el tracte i va tornar al seu
país. Al cap d’uns mesos va tornar amb un ocell nou. Després un altre, i un altre...
I Xau Min no va tornar avorrir-se mai més. Es passava hores i hores en una habitació tota de vidre on volaven i cantaven els ocells que li havia regalat el mercader estranger.
I ben aviat n’hi va haver tants que es van omplir d’ocells totes les cases
i els parcs i els jardins del país de Xau Min.
84
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El cistell de pomes
El masover d’una masia que en deien Can Mallol tenia un fill molt jove i prou entenimentat, però que sempre anava en companyia
d’una colla de jovenots de la seva edat que tenien el cap ple de pardals i fins i tot de males intencions: pensaven tothora quina una en farien i no solament ho pensaven sinó que molt sovint la feien i tot.
El pare tremolava una cosa de no dir en veure el seu fill en aquella companyia tan poc recomanable fins que un dia el va voler advertir
del perill que corria aplegant-se amb aquella colla de galifardeus.
- No tingueu pas por, pare - va dir el fill rient -; ¿que us penseu que em duran pel mal camí, els meus amics? Ja conec prou bé que hi
tenen tirada. Però més aviat seran ells els qui veient-me a mi, se sentiran avergonyits del seu tarannà i s’esmenaran com cal.
El pare va fer com si acceptés les raons del seu fill. Però al cap d’uns
dies, havent collit d’un pomer que tenien vora la riera unes pomes grosses i bones que feien goig de veure de tan maques que eren i dues o
tres tacades, va dir al seu fill que les guardés al rebost, totes en un mateix cistell.
- Aquestes tacades, no pare – li va fer observar el fill -, que farien malbé
les altres.
- És clar que no, fill, al contrari! Si posem les tarades amb les bones, ja veuràs com se’ls en va la taradura i es tornen com les altres.
85
- El fill, encara que no ben convençut, va fer el que el seu pare li manava. Però al cap d’una setmana, quan va anar a buscar el cistell,
va trobar que suquejava: gairebé totes les pomes eren tacades o podrides del tot.
- Ho veieu, pare, com ja us ho deia, jo? – va fer el noi- Són les pomes
dolentes les que han fet malbé les bones.
- I doncs, fill meu: ¿que no em deies tu que aplegat amb companys de
mala mena, amb la teva companyia els faries tornar bons?
86
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
El gall i la guineu
Vet aquí que una vegada hi havia un gall que picotejava al peu d’un
arbre, tot buscant cucs o algun gra esbarriat de blat de moro. A cada cop de bec que donava, la cresta se li sacsejava com una bandera vermella. Tot d’una va veure que s’acostava la guineu i li va faltar
temps, amb volades curtes però seguides, d’enfilar-se a la branca més alta de l’arbre. La guineu es va aturar al peu de l’arbre i li va dir, tan
amablement com va saber:
- Bon dia germà gall! Com és que t’has enfilat tan de pressa en veure’m arribar? No deus pas tenir por de mi?
- Sí que en tinc, i molta! – li va dir el gall.
- Quines coses de dir, valga’m el cel! Que no ho saps que s’ha dictat una llei, segons la qual tots els animals som germans, i ens hem d’estimar
i respectar els uns als altres? Au, baixa sense por i anirem a fer un tomb.
- Ca! – Va dir el gall, sense moure’s d’on era – Prou que et conec! Ets
molt viva però no m’ensarronaràs pas.
La guineu encara volia insistir però en aquell moment va veure un
gos mastí, de potes fermes i gruixudes, que s’acostava a bon pas pel camí i sense torbar-se gaire va emprendre la fugida.
- Per què te’n vas? – li va dir el gall, de dalt de l’arbre estant -. No cal
que tinguis por del gos, que tots els animals hem de ser germans, segons la nova llei.
- És que aquest gos mastí és tan ignorant com tu, i potser encara no ho
sap, que han dictat aquesta nova llei – li va dir la guineu mentre desapareixia entre els arbres del bosc.
87
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
El lleó, la guineu i el llop
Cansat i vell el rei lleó, va caure malalt a la seva cova, i la resta d'animals, excepte la guineu, anaren a veure'l.
Aprofitant l'oportunitat de la visita, el llop va acusar la guineu amb el següent al·legat:
- Ella no demostra per nostra altesa cap mena de respecte, i per això
ni tan sols s'ha dignat a saludar o a preguntar per la vostra salut.
En aquell precís instant va arribar la guineu, just a temps per sentir el que havia dit el llop. Llavors el lleó, enfurismat al veure-la,
va rugir feroç contra la guineu; però ella, va demanar la paraula per a justificar-se i va dir
- Digueu-me, d'entre totes les visites que aquí teniu, qui t'ha dut tan
especial servei com el que he fet jo, que he buscat per tot arreu metges que amb la vostra saviesa et receptessin un remei ideal per a curar-te,
trobant-lo a la fi?
- I quin és aquest remei? digues-m'ho immediatament! - va ordenar el lleó.
- Has de sacrificar el llop i posar-te la seva pell com a abric - va respondre la guineu.
Immediatament el llop va ser condemnat a la mort i la guineu,
rient-se'n, va exclamar: - Al patró no se l'ha de dur cap a la rancúnia, si no cap a la benevolència
Lliçó: Qui prepara trampes contra els innocents, és el primer a
caure-hi.
88
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
El llibre de la jungla
- Un dia que feia molta calor a Baghera se li va acudir una altra idea, nascuda d'un rumor que havia sentit. Potser era Ikki, el porc espí, el que la hi havia comunicada; però el cert és que, després d'haver-se
endinsat en la jungla, mentre el noiet reposava, ajagut, amb el cap sobre la magnífica pell negra de la pantera li va dir:
- Germanet, quantes vegades t'he dit que Shere Khan és el teu enemic?
- Tantes com fruits té aquesta palmera -va dir Mowgli, que, naturalment, no sabia comptar-. I què? Tinc son, Bagheera, i Shere Khan no és altra cosa que un baladrer amb la cua molt llarga, com
Maó, el paó.
- Però ara no és el moment de dormir. Baloo ho sap; jo ho sé i la
bandada també ho sap; i fins i tot les daines, aquelles tòtiles rematades, ho saben. I Tabaqui també va dir-t'ho.
- Oh! Oh! -va dir Mowgli-. Tabaqui va venir no fa gaire, i em va
deixar anar unes quantes grolleries; em va dir que jo era un cadell d'home despullat i que no servia ni per desenterrar cacatues. Però el vaig agafar per la cua i li vaig fúmer un parell de trompades contra
una palmera, per ensenyar-li a ser més educat.
- Doncs vas fer una rucada; ja que, per més que Tabaqui sigui un
busca-raons, t'hauria pogut dir alguna cosa que t'interessa. Obre els ulls, germanet (…) d'aquí a poc ja seràs un home.
- I què ho fa, que un home no tingui dret a córrer amb els germans?
-va dir Mowgli. He nascut a la jungla; he obeït la llei de la jungla; i no hi ha cap llop dels nostres a qui no hagi tret alguna espina de les potes. No són els meus germans, doncs?
- Bagheera es va estirar tan llarga com era i va aclucar els ulls.
- Germanet -va dir la pantera-, toca'm aquí sota les barres.
89
- Mowgli va alçar la mà forta i bruna, i a sota mateix de la barba sedosa de Bagheera, on l'ondulació dels músculs enormes desapareixia
del tot sota el pèl lluent, hi va trobar una clapa pelada.
- Ningú més en tota la jungla, no sap que jo, Bagheera, porto aquest senyal: el senyal del collar. Germanet, jo vaig néixer entre els homes,
i entre els homes va morir la meva mare, a les gàbies del palau reial d'Udaipur. Per això vaig pagar el preu del teu rescat, allà al consell,
quan eres un xicarró despullat. Sí jo també vaig néixer entre els
homes. No l'havia vista mai, la jungla. Em donaven el menjar a través de barrots, en una cassola de ferro, fins que a l'últim, una nit,
vaig adonar-me que jo era Bagheera, la pantera, i no pas la joguina de cap home, i, trencant aquell pany ridícul d'un cop de pota, em vaig escapar; llavors, com que coneixia els costums dels homes, em
vaig tornar més terrible a la jungla que Shere Khan mateix. Oi que sí?
- Sí -va dir Mowgli-. Tota la jungla té por de Bagheera, tota tret de
Mowgli.
- Oh, tu ets un cadell d'home. I de la mateixa manera que jo he tornat a la meva jungla, tu, tant sí com no, tornaràs amb els homes
algun dia… sempre que no et matin al consell.
- Però per què m'han de voler matar? -va dir Mowgli.
- Mira'm -va dir Bagheera. I Mowgli li va llançar una mirada,
clavant els ulls als seus. L'enorme pantera no va trigar ni mig minut a tombar el cap-. Aquí el tens el motiu -va dir, movent la pota sobre les fulles-. Ni jo mateixa no puc mirar-te als ulls, malgrat
que vaig néixer entre els homes i t'estimo. Els altres et detesten perquè la seva mirada no pot aguantar la teva; perquè ets espavilat, perquè
els has tret les espines de les potes… perquè ets un home.
Rudyard Kipling, El llibre de la jungla, Ed. Cruïlla, 1996.
90
Contes escrits per nois i noies Tipologia textual: narració
El pollet indefens
Fa molt de temps vivia en una tranquil·la granja mama gallina amb els seus pollets, a qui encantava donar voltes i més voltes buscant
cucs, llavors…… i així passaven les hores i els dies. Però un dia, quan es
trobaven tots entretinguts en la seva tasca diària, un dels pollets va aixecar el seu caparró i...... i es va adonar que la seva mare i els seus
germanet havien marxat !
Els va buscar nerviós amb la mirada quan, ......de cop, els seus ulls van ensopegar ni més ni menys que amb els del senyor Gat, que també el
mirava llepant-se els morros de gust.
El pollet va ser suficientment llest com per avançar-se a la intenció del senyor gat, i per això va marxar corrents, sense saber ben bé on
amagar-se.
En la seva desesperada carrera, tan cec anava que...... plaf ! Va donar-
se un cop de bec amb la pota de la senyora Vaca que per allà remugava.
- Senyora Vaca !!, senyora Vaca !!! Ajuda’m si et plau ! El senyor Gat
em persegueix i....crec que ....... se’m vol menjar !! – Cridava desvalgut i
terroritzat el pollet.
La senyora Vaca va girar-se, i mirant-lo amb els seus ulls bovins,
sense dir ni muuu...... li va tirar a sobre una enorme cagarada, de tal manera que el pollet va quedar completament cobert de caca de vaca. I allí es va quedar: calladet i agraït a la senyora Vaca per facilitar-li
un refugi tan agradablement calentet.
En aquestes que va arribar el senyor Gat. Va mirar per un cantó, va
mirar cap a l’altre i va pensar :
- Que estrany ! Alguna cosa fa mala olor, juraria que el pollet havia d’estar aquí.
91
Mentre, al pollet li va començar a passar el que sol passar quan et poses dins d’un pilot de merda: la caloreta va començar a augmentar
cada vegada més i més.... i el pobre pollet cada vegada tenia menys aire. Va voler aguantar, sabent de la presència del senyor Gat allà mateix però...... no va poder suportar-ho i..... va treure el seu caparró
per sobre la caca de vaca, cridant PIO, PIO!
Va ser en aquell moment que el senyor Gat va aprofitar i, d’un
agilíssim gest, el va atrapar en les seves urpes i.....se’l va menjar !
I aquets conte té un significat tan profund, que a falta d’una, té ni més ni menys que tres lliçons: UNA: que......no sempre, qui t’omple de
merda és el teu enemic. DUES: que.....no sempre el que te’n treu és el teu amic. I TRES: que... a vegades, encara que estiguis de merda fins el monyo...... no pots, ni has de dir: NI PIU.
92
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El pont del dimoni
El megàlit que es troba en un camp prop de Palau-Solità, el dimoni
el portava a coll des del Montseny, d’on l’havia arrancat, cap a Martorell per acabar-hi el famós pont romà conegut per Pont del Dimoni, que travessa el Llobregat.
En un costat del riu hi havia un gran hostal que no tenia cap pou per proveir-se d’aigua. Hi havia una minyona que s’havia de passar
quasi bé tot el dia anant a cercar l’aigua a l’altra banda del diu, en una font que hi havia.
Un dia que el riu baixava molt i molt ple va dir, com qui no vol la
cosa : que més valdria donar-se al dimoni que no pas haver de fer tants viatges a la font.
A l’instant se li presentà un cavaller que li prometé de fer-li un pont
en una sola nit a canvi de la seva ànima. La minyona ho va acceptar perquè estava ben convençuda que li estava prenent el pel perquè era del tot impossible.
El dimoni, perquè el cavaller no era altre que el dimoni, es posà a tot seguit a treballar amb tota la fúria, quan només li mancava una
pedra de les grosses i la matinada s’acostava, el sol estava apunt de sortir.
La noia que ho va veure es va espantar molt i molt, i va anar a
demanar ajuda a l’hostalera i tot plorant li va explicar el tracte que havia fet amb el cavaller que no podia ser altre que el dimoni perquè ja estava acabant el pont. La mestressa de l’hostal li va dir que no patís
pas, que ella ho solucionaria.
Va agafar una galleda d’aigua i la va tirar sobre el gall del galliner
que estava ben adormit, el gall tot espantat es va posar a cantar i al cap de poc tots els galls de les masies veïnes ja estaven cantant.
93
En passar el dimoni per sobre la masia de Can Cortès de Palau, el gall es va posar a cantar fent companyia a tots els altres. El dimoni, que
només pot treballar les hores de fosca, en sentir cantar el gall es va creure que ja era de dia i que no havia tingut temps d’acabar el pont, tot enfurismat va deixar caure amb tota la ràbia la pedra a terra i
amb tanta força que va quedar dreta, tal com encara avui es troba i enfonsada més de catorze pams.
94
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Els catalans pel món
Una vegada vaig anar a Birmània vigilant una expedició de banc
d'Espanya.
El viatge va anar força bé i en arribar a Yakri, un reietó local m'oferí hospitalitat de bona llei. Havent-hi per allí pocs europeus, aquell
senyor va tenir interès a fer evident la brillantesa de la seva cort i em retenia, feia que el meu repòs s'allargués més del que m'havia
proposat.
Per tal què la meva presència occidental no deslluís l'etiqueta de palau, el monarca em va donar una capa tota brodada de perles i
pedres fines, amb la condició que només me la podia treure per dormir.
Les residències reials d'aquells països són com una mena de parc, on
bèsties i persones viuen en comú, guardant determinades diferències. Hi ha una gran quantitat d'ocells, elefants de jardí, felins, tortugues sagrades i profanes, insectes de la temporada i altres animals, tan
rars que arriben a fer respecte.
L'estada allí era una festa seguida. Cantàvem, ballàvem i menjàvem
del matí al vespre i cada vici tenia la seva satisfacció. Però com que jo era persona manada i mai no he negligit el deure, va venir el dia del comiat, i el reietó, per obsequiar-me, va organitzar una gran
exhibició folklòrica.
El sobirà, vestit de gala, em va fer seure al seu costat. Tenia una pantera als peus i un lloro magnífic a l'espatlla dreta. Va picar de
mans i començà el programa.
Després de sentir cantar gent de totes les contrades del país, sortiren
dues-centes ballarines, que es posaren a dansar d'una manera monorítmica. El ball va allargar-se hores i hores, sempre igual,
95
sempre amb la mateixa cadència. Quan el tedi s'apoderà de mi, vaig dir a manera d'expansió, en català i alçant la veu:
—Mal per mal, m'agraden més les danses de Castellterçol... El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se a mi digué:
—No us emboliqueu. Si us sent el Gran Intèrpret esteu perdut.
Va dir-ho en un català tan correcte que de moment se'm va tallar l’alè. Home de món com era, vaig dissimular davant del rei, però
aquella nit, quan tothom dormia, vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seva història. Era un lloro català de Cadaqués, i havia arribat fins allí per atzars de la vida.
Per moltes que fossin les coses que ens separaven, hi havia l'idioma que ens unia, i teníem records comuns.
Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure'l, i
l’endemà de bon matí, en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de l'arribada.
Pere Calders
96
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (I)
En Joan tingué tres oportunitats d'esmenar el seu caràcter: la primera no li serví, la segona tampoc no aconseguí que canviés, i la tercera semblava ja un càstig definitiu; si no sabia ser persona, potser
fóra millor que quedés definitivament convertit en un ase, ja que s'havia comportat com a tal en no aprofitar les dues oportunitats anteriors. Però la providència divina no podia permetre tal situació, i
en Joan ruc va fer mèrits per tornar a la seva condició humana, això sí, no fou alliberat de tot vestigi de culpa, ja que ell i els seus descendents van ser coneguts amb el motiu de Feréstec, un mal
menor si es tenen en compte altres possibilitats.
Una vegada era un noi que es deia Joan. Ja sé que és com si us digués
Josep o Anton, que a cada casa en trobareu dos o tres. Però, veureu quin cognom més estrany: es deia Joan Feréstec. Fins ni sembla de
persona. Tant és així, que estic segur
que ni el seu pare ni el seu avi no se'n deien; però, com que el nostre Joan tampoc no semblava sempre
una persona, Feréstec li devien començar a dir de motiu, i Feréstec
es diran els seus fills, i Feréstec els seus néts. I vet aquí tota la família tarada amb un mal nom per culpa
seva. Ja veieu si convé d'ésser bon minyó. Però espereu-vos...
Aquest nostre Joan, així que
s'enfurismava una mica, ja feia servir les dents o els punys o les urpes. Això per a ell valia més que les bones paraules, que és l'única arma de les persones decents. I com que en aquest món passa tot
sovint que el veí no fa les coses a pler nostre, i en Joan era molt gelós dels seus gustos, ja us dic que viure prop d'ell era un continu perill.
97
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (II)
La mare, tot era fer sospirs i exclamar: "Aquesta criatura ha nascut per a la nostra condemnació!" El pare es plegava els braços a l'esquena
i proferia greument: "No sé pas on anirà a parar aquest noi..." I s'allunyava amb un aire de misteri. I el cas és que volia que en Joan entengués que el lloc on aniria a parar, a conseqüències d'algun cop
de geni si no se'l corregia, era a presidi. Però, el minyó, és clar, no ho entenia. I si ho hagués entès tampoc no s'ho hauria cregut.
Els seus germanets s'hi tornaven com podien, i després el comparaven senzillament amb un gat o un gos o un ruc o una cabra o un bou, segons els casos. I jo em penso (i això no passa d'ésser
un pensament meu) que hi tocaven bastant; perquè aneu a saber aquella feréstega criatura, si a més de l'ànima humana en tenia diverses altres: de bou, de cabra, de ruc, de gat o de gos. Però això és com
els sembrats, que cal arrencar les males herbes i deixar les bones espigues; i com que en Joan no tenia cura d'arrencar-se les ànimes de bèstia i deixar-se les de persona, Nostre Senyor ja s'encarregà de
donar-li pressa.
Doncs, vet aquí que un dia el nostre Joan degué llevar-se amb
l'ànima gatívola exclusivament, perquè se sentia tot rodateulades, irritadís i esgarrapador.
La germaneta feia punta al coixí, asseguda a la fresca del terrat, de
cara a la marina. La innocent criatura acompanyava el renou dels boixets amb una cançó. Això de cançó val a dir que és molt, perquè en realitat era un seguit de notes esquerdades, escanyades, desafinades,
per a fer fugir esverat el gat més filharmònic de la creació, si és que a la creació hi haguessin gats filharmònics.
El nostre Joan, que es passejava pel terrat amb aquella ànima de gat que hem dit, la comminà que callés. Però ella, sentint-se amb tot el dret d'estar contenta, senzillament pujà la veu unes quantes notes
més amunt, aleshores el minyó, fora de seny, arrapà feréstegament la trena de la germana i li clavà les ungles a la cara.
98
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (III)
Jo no sé si ell sabia que Déu té un bastó que no es veu i fa el seu fet. El
cas és que tot seguit s'esdevingué una cosa terrible, i difícil de contar en poques paraules. (Penso, però, que me'n sortiré). En Joan sentí com si de sobte li arrenquessin la pell i li'n posessin una de nova; entorn de
la boca li brollaren uns pèls llargs i punxeguts; per tot el seu cos experimentà una estarrufera elèctrica. I tot això en els instants breus (relativament) que duraren els xiscles de la pobra germaneta.
Quan aquesta es girà per protestar en paraules, en el lloc d'En Joan trobà un enorme gat barrat de roig, que se la mirava amb uns ullassos plens de mal geni; amb l'esquena feta un pont del diable, i bufava i
miolava.
Tot just ella va tenir un poc d'esma, bufà també, encara que amb un
bufit de persona.
El gat fugí rabent com un mal esperit.
En tot aquell dia no es veié en Joan enlloc de la casa.
Que trista és la vida d'un gat! No tenir altre menjar que el que un
mateix es caça després d'hores i hores de quiet aguait, i tot per un ratolí escardalenc o una sargantana escanyolida; o el que un mateix
es furta a la cuina a riscos de cop d'escombra o de l'amorrada als fogons roents o de la dutxa d'aigua gelada. No tenir més pàtria que les
teulades, amb aquells compatricis salvatgins, busca-raons llestos d'urpes. No tenir per a rentar-se més tovallola que la llengua, i encara tot el dia gratant, tot el dia llepant, tot el dia fent cacera sobre
el propi cos. I amb tanta de feina, sempre tenir aquell avorriment de no tenir res a fer... Que és trista la vida d'un gat, ben mirat!
99
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (IV)
Al cap de vint-i-quatre hores justes, el nostre Joan experimentà
aquelles extraordinàries sensacions més amunt descrites, però a l'inrevés: vet aquí que tornava a ésser el minyó d'abans.
Entrà tot moix a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible
aventura. I era que el pare així ho havia manat, esperant que per ell sol, el càstig ja faria efecte.
Que el pare sabés callar, per això era el pare; però per a la germana,
que encara duia la cara senyalada, i per al germanet, que no se sentia la seva massa segura, era tanmateix difícil de retenir-se la llengua.
En Joan, amb el cap fet un niu de cavil·lacions, rodava com una ànima en pena per les cambres, pel terrat, pel jardí. Ja veia ell que
allò d'esgarrapar no estava bé i Nostre Senyor no ho volia; però la passada transformació més aviat l'irritava, i li semblava que tothom se n'havia de riure; i ara aquell silenci com si no li hagués passat res, el
tenia tot contrariat. En rigor, només esperava un mot per esclatar. Però el mot no el deia ningú; i els germanets, quan ell s'acostava,
s'apartaven per evitar compromisos.
Al capdavall, els trobà al jardí que preparaven un joc. A En Joan li va entrar de sobte una gran juguera. Feia més d'un dia que no havia
jugat. Perquè, mentre havia estat gat, prou feina havia tingut a fer-se, una mica que fos, a la nova vida; i sobretot, d'un gat de l'edat d'en Joan ja se'n pot dir un gat vell; i els gats vells són molt formals i no
juguen.
100
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (V)
El feréstec minyó, no veient altre remei que presentar-se humil, s'anà atansant passa a passa, amb les mans a les butxaques per inspirar una certa confiança. I aturant-se a una distància que
encara no podia fer por del tot, mormolà: "Em deixeu... jugar?"
I es gratava el cap, com una reminiscència del dia abans, però avui val a dir que amb mesura, i no per cap necessitat de debò. La
germaneta se'l mirà: semblava tot submís; i com que allí on juguen dos més gresca fan tres, sense rumiar-s'ho gaire més, accedí: "Juga..."
En Joan avançà una passa més. La germaneta, reculant un xic,
afegí: "Però tingues compte de no treure les ungles..."
Sentir això En Joan i pegar un bot, tot va ésser u. Jo no sé quin
diable o quin esperit de gos se li abrivà a dins; el cas és que s'abraonà damunt la germaneta, i li enfonsà al braç tots vuit incisius i els quatre ullals, deixant-los-hi marcats com qui mossega una poma.
Però aquella vareta màgica de la Providència, que ningú no la lluca i va fent el seu fet, degué tornar a colpir en Joan, perquè el ferotge mossegaire sentí un trasbals dolorosíssim en tot el seu cos. Imagineu
quin mal deu fer que, a un home, de sobte li facin un cos nou. Les dents li creixeren i se li afuaren, el nas se li aixafà, les galtes se li
feren totes penjants, se li arrugà tot el front, les cames se li guerxaren: volgué enraonar, i només li sortí un lladruc.
La germaneta havia perdut el món de vista; quan tornà a veure-hi,
en lloc d'en Joan es trobà davant d'ella el buldog més lleig d'aquest món; i mireu si cal que sigui lleig un buldog, per a ésser-ho més que cap altre. Germana i germanet i nina i cèrcol i pilota fugiren
esfereïts. L'horrible bèstia restava allí encadenada, fent tremolar tot el jardí amb la seva ira impotent.
En tot aquell dia no es veié en Joan enlloc de la casa.
101
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (VI)
Que és trista la vida d'un buldog! No diré ésser tan lleig, perquè es pot
ésser molt lleig tot i no essent buldog. Però tenir tantes dents, tanta força i tant de mal geni, i no poder bellugar una pota que l'amo no ho vulgui; i sempre haver de fer aquella cara de prunes agres, perquè,
sinó, la gent et pren per un gos d'aigües i et falta al respecte i l'amo no està content. I no poder aclucar tranquil l'ull en tota la nit: que ara passa el vigilant, que ara passa un que ve del teatre, que ara passa
un gripau o fresseja una fulla; i tu borda, perquè, sinó, es pensaran que no hi ets. I quan surts a passeig, haver-te d'aturar a cada arbre, a cada pal, a cada angle de l'escala, a cada cantonada, a cada quiosc, a
cada guarda-rodes, a les cames de cada municipal, i tu aixeca una de les dues potes del darrere, que en tinguis ganes o no... I allò de no
poder saber si aquell altre gos que passa és un amic o no, si no l'olores sota la cua. I tenir un nas tan fi, que arreplega totes les ferums mengívoles del barri, i haver-te d'estar sota la taula, si és que t'hi
volen, per copsar al vol un parell d'ossos escurats. I amb tanta de feina, sempre aquell avorriment de no tenir res a fer... Que és trista la vida d'un buldog, ben mirat!
Al cap de vint-i-quatre hores justes, el nostre Joan buldog experimentà aquelles extraordinàries sensacions més amunt
descrites, però a l'inrevés; vull dir que sentí com si li fessin un cos vell, i es trobà altra vegada Joan persona.
Entrà tot moix a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible
aventura. Era que el pare ho havia manat així, dient: "Si ara no es corregeix, ni mai". I esperava que aquells dos càstigs seguits per ells sols ja farien l'efecte.
102
Joan Feréstec (VII)
En Joan rumiava, rumiava. Els seus pensaments, segons com es miri, serien molt llargs de contar; segons com es miri, serà cosa de quatre mots. Bastarà de dir que la feréstega criatura, persuadit que els
seus cops de geni desplaïen no solament a la família, sinó a Algú que és més amunt i té més poder, estava decidit a no esgarrapar ni mossegar, sinó en cas que li anés la vida. I encara... Perquè, a una
persona, potser li val mes morir-se que no tornar-se gat de teulada o
buldog.
Vingué l'hora de tornar al col·legi. El minyó, tot ronsejant de vergonya, hi fou acompanyat per l'impenetrable genitor; el qual donà al mestre explicacions d'aquella festa d'uns quants dies. "Jo
opino, acabà el bon senyor, que fóra més convenient de no parlar-li'n..." Però, qui atura un mestre, quan se li presenta ocasió per a una història tan viva, tan extraordinària i tan exemplar!
La història fou, doncs, contada. El mestre es callà el nom del protagonista; però prou que a en Joan se li veien les orelles vermelles, i els llavis trèmuls i mormoladors, i els ulls amb una inquietud que
s'anava abrivant.
Però la catàstrofe vingué a l'hora de plegar. Aquells castells de
paciència i de bons propòsits s'havien esvaït com unes boires minses. Els bordegassos de l'escola, que tots un dia o altre havien estat víctimes de la ferotgia d'En Joan, ara el miraven sortir, qui amb una rialleta,
qui amb un xiu-xiu a l'orella del company, qui amb un miol, qui fins amb una imitació de lladruc.
En Joan, poc sincerament penedit encara, no sabia sofrir aquella
riota com una segona expiació de les seves culpes. Però la serventa el retenia, i se l'enduia fortament agafat del puny. Ell vinga tibar,
vinga girar-se; provà si la seva escopinada arribava a la cara dels mofetes: només aconseguí que la burla es manifestés cada vegada amb més renou. Per fi, es decidí a acabar-ho a patacades. Pegà una estrebada
violenta; i, deseixit de l'estreta de la minyona, anava a escometre la mainada enemiga, que ja l'esperava en ordre de batalla...
103
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (VIII)
La serventa, veient venir el batibull, provà de retenir-lo; però en
Joan, fora de seny, la rebaté d'una guitza (no és bonic de dir-ho, però guitza se'n diu) i després una altra i per fi una altra fins a tres.
Ja és ben segur que primer es cansarà el pecador de fer malifetes, que
Nostre Senyor de fer justícia. A la primera guitza, el nostre Joan sentí una violentíssima inflor a les orelles, com si les hi bufessin. Si a la segona hagués tingut consciència (bé, si hagués tingut consciència ja
no hauria ventat guitzes), doncs, si hagués tingut consciència, hauria reparat que ja no tenia mans i peus de persona, sinó de ruc. A la tercera, ja no era una criatura humana, sinó un ruc amb bast i tot.
I mireu si estava enfurismat. Bé que no s'adonés que la seva veu havia esdevingut un bram: al cap i a la fi, una acció tan de bèstia com una
guitza no sol anar acompanyada amb paraules de persona. Però, no comprendre per què era que s'anava formant aquell grup al seu voltant! Quin espectacle, un ruc que ha perdut l'enteniment i
amenaça els estels amb els seus unglots terribles i inútils!
Tothom del carrer era allí; era una pinya, un raïm, una magrana
de curiosos: cotxers amb les xurriaques, carreters amb tralla,
municipals amb el sabre, urbans amb el bastó, venedors de diaris amb la paperassa, emblanquinadors amb la canya, beates amb el rosari,
capellans amb el breviari, macips amb el carretó, camàlics amb la corda, dones de plaça amb la ferum, estudiants sense llibre, aprenents amb el paquet, dependents amb la mitja cana, botiguers amb la
xerrameca, modistetes amb la capsa, minyones amb el cistell, soldats amb l'enamorament, policies amb l'autoritat...
104
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (IX)
Quina ira per al nostre Joan ruc, tanta de gent mirant-lo!
Amb prou feines si tres carreters de la Riba, amb tres vares de freixe que feien tremolar l'aire, pogueren desfermar la bèstia folla i dur-la a les quadres d'aquella prudent persona de senyor Feréstec pare.
Que és trista la vida d'un ruc! Aquella parsimònia, aquella monotonia dels pinsos en un menjador tan fosc, tan cloït, que per a tot serveix, fins per a les funcions que menys predisposen a la gana. I
tot el sant dia dret, fins per dormir. I una còrpora tan extensa, i no tenir ungles per a gratar. I haver de carregar el pròxim, amb els seus pecats i els seus parents, damunt d'una esquena que es té sobre quatre
potes tan primes. I passar just per allí on et manen; i que no t'ho manen amb paraules, perquè et tenen per ruc i es pensen que no les
entendries, sinó a vergassades. I quan el genet descavalca, tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa en tu tant si plou com si fa sol. I sempre allò de veure't l'ombra d'aquelles orelles tan llargues, tan
peludes, tan mòbils, tan desacreditades. I sempre pensant, sempre rumiant amb el cap a terra... i amb tanta feina, sempre aquell avorriment de no tenir res a fer. Que es trista la vida d'un ruc, ben
mirat!
El nostre Joan ruc, quan al cap de dotze hores ja gairebé li havia
passat aquella ira malastruga, pensà: "Per dotze hores més, prendrem paciència, i una altra vegada ja anirem amb més de compte".
Però passaren les dotze hores, i en Joan continuava essent ruc. I els
seus germans val a dir que se n'aprofitaven. Per a la mainada no hi ha tanta alegria com un ruc. Qui va a peu, tenint un ruc per a cavalcar! A la primeria, en Joan s'hi apuntalava, bufava, brandava
la cua, no volia arrencar de cap manera. La vara de freixe hi posà remei.
105
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (X)
El pobre pare i la trista mare deixaven fer, i pregaven perquè Nostre Senyor s'apiadés
d'aquell fill.
S'escolà el segon dia, el tercer, i el quart, i el cinquè. En Joan
ja començava a desesperançar de tornar a ésser mai més persona. I com que cada dia
s'entossudia més, les vergassades plovien amb més delit i la
càrrega es multiplicava. Ja no li feia il·lusió ni un bast nou que li havien comprat.
Rumiava revenges contra els que així abusaven de la seva condició de ruc. Una vegada
s'ajagué al caire d'una feixa; aquesta intenció tan poc santa
congrià damunt les seves costelles un tal diluvi de cops, que el pobre ruc expersona començà a repensar-s'hi.
I descorregué la segona setmana. En Joan ara veia clar que el bon
camí per a aconseguir de Déu el perdó d'una culpa, no és pas ni de bon tros l'enravenxinament, sinó la humilitat.
Jo us asseguro que no trobaríeu un ruc més resignat que en Joan, des
d'aleshores. Si, a més dels dos germanets, la fornida serventa s'enfilava damunt de les seves anques, en Joan acalava les orelles i tirava com podia.
106
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (XI)
Fins a un dia, -oh dia memorable en la vida d'En Joan Feréstec!- que
passejant per vora l'estany del jardí, el germanet petit va tenir la imprudent idea de fer pessigolles dins les orelles d'en Joan ruc. Aquest se les espolsà, l'altre insistí, la bèstia parà en sec i el minyó, de
l'estrebada, caigué dins de l'aigua.
Quin esglai, quins xiscles la germaneta, i ningú que hi acudís! I quina lluita dintre el cor d'en Joan ruc! Vet aquí la seva revenja que
se li presentava sola; però també deixar morir negat un germanet petit...
No s'hi pensà més. El sacrifici més gros per a un ruc és de posar la boca
dins l'aigua tèrbola; però en Joan estirà el coll, submergí el morràs fins a mitja cara, i pescà el germanet.
Tan bell punt el ninó restà assegut en terra, per anar-se desespantant, en Joan sentí un trasbals i una transformació en tot el seu cos de ruc, però aquesta vegada amb una inefable dolcesa. I encara
no havia tingut esma de palpar-se, que la germaneta ja feia un crit d'alegria: "Oh, Joan, ja tornes a ésser persona!"
I s'abraçaren tan tendrament, que no us en sabria donar idea.
I no tinc notícia de cap més cop de geni d'en Joan. Tot fa creure que la lliçó va ésser eficacíssima. Fora d'aquest record, no li restà dels seus
abominables costums cap senyal, si no és aquest nom de Feréstec, que devien començar dient-li de motiu, i Feréstec es diran els seus fills i Feréstec els seus néts. Tota una família tarada amb un mal nom per
culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser pacient, i no respondre a les ofenses del veí més que amb paraules dolces.
Carles Riba
107
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
L’agró que s’havia fet vell
En un estany hi havia un agró acostumat a pescar molt fins que va envellir i, ara, de gran moltes vegades perdia la caça.
L’agró va pensar de quina manera podria treure profit de la seva
manya, que més endavant va ser la causa de la seva mort.
Vet aquí que va arribar un dia que no va poder pescar res i s’estava a la riba trist i mig mort de gana. Un cranc es va estranyar per què ja
no pesqués com abans i li va preguntar per què estava tan moix. L’agró va contestar-li que sentia una gran llàstima per tots els peixos
de l’estany, perquè dos pescadors que pescaven en un altre estany es proposaven venir a pescar en aquest.
- Aquells pescadors -va dir– són mestres en l’art de pescar i pescaran
tots els d’aquest estany.
El cranc, en sentir això, espantat, va córrer a dir-ho als peixos. Després de parlar molt van reunir-se amb l’agró per demanar-li
consell.
- Només hi ha una solució- va dir l’agró-; que jo us porti d’un en un a
un altre estany que no és gaire lluny d’aquí, on hi ha moltes canyes i un gran fangar, i els pescadors no us podran fer mal.
Tots els peixos ho van tenir per bo i cada dia l’agró prenia tants peixos
com volia, feia com si els portés a un estany, però, en arribar a un turonet, baixava i es menjava el peix que portava.
Així va viure molt de temps sense que li costés pescar, fins que un dia
el cranc va demanar a l’agró que el portés a ell. L’agró va allargar el seu coll i el cranc s’hi va agafar amb les dues pinces.
108
Mentre volaven el cranc s’estranyava de no veure l’estany al qual es pensava que es dirigien. En ser prop del lloc on l’agró solia menjar-se
els peixos, el cranc va veure les espines dels que s’havia menjat durant tant de temps i va adonar-se de la mala jugada que els feia.
Llavors el cranc va estrènyer el coll de l’agró fins que l’hi va trencar i
va caure mort a terra. El cranc va tornar a l’estany dels seus companys i els va contar la traïció i l’engany que l’agró els feia i que
per això l’havia mort.
109
Relats d’autor Tipologia textual: narració
L’elefant encadenat
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels
circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una
mida i una força descomunals… Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una
petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. L’estaca, però només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i
que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir. El misteri
encara em semblava evident
- Què el subjecta doncs?
- Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava amb la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle
pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Llavors vaig fer la pregunta òbvia:
- Si està ensinistrat, per què el lliguen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps
110
vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella
pregunta alguna vegada. Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta.
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca
semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de
néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefant va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta
per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un terrible dia
per a la seva historia, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a
qüestionar-se seriosament aquell record.
I mai més va tornar a posar a prova la seva força.
111
Text informatiu Tipologia textual: narració
L’ invent de les llaunes de conserva
Les necessitats alimentàries dels exèrcits napoleònics van ajudar a
inventar la llauna de conserva. Aquest fet afavorí estratègies militars més ràpides i va fer possible la guerra de masses contemporània.
L’any 1796, Napoleó va traslladar des de Niça 350000 homes a través
de la frontera italiana a fi de conquerir Itàlia als austríacs, La velocitat de desplaçament d’un exèrcit d’aquestes característiques depèn
dels subministraments de vitualles. Napoleó va veure aquest problema i va decidir solucionar-lo, Va constituir la Societat per a l’Encoratjament de la Indústria, que oferia recompenses per les idees
que ajudessin la indústria francesa.
Un dels primers de guanyar-ne una fou el pastisser Nicolás François Appert. La intenció d’Appert era conservar els aliments. L’envàs dels
seus primers assaigs fou una ampolla de cava. Va posar el menjar que volia conservar a les ampolles, les va tancar hermèticament amb taps de suro subjectats amb fil ferros. Després les bullia al bany maria
durant períodes de temps diferents , segons el producte que s’havia de conservar. Els primers aliments amb què experimentà foren guisats
de carn , les sopes, la llet, els pèsols, les mongetes, les cireres, els albercocs i els gerds.
Appert es va traslladar a les rodalies de París , i va fundar la primera
fàbrica de conserves del món, amb uns cinquanta treballadors. L’any 1807, l’armada francesa va comprar-li pèsols , mongetes i sopes de verdures per a una expedició militar al Carib. L’armada necessitava
la independència que les provisions embotellades li podien oferir, ja que la majoria dels ports de subministrament estaven bloquejats per
l'enemic.
L’any 1830 les primeres llaunes d’aliments conservats van arribar a les botigues; eren de tomàquets, pèsols i sardines. Més tard, el ventall
d’aliments es va ampliar, però les vendes augmentaven molt lentament a causa dels alts preus. Els mètodes manuals de producció
112
en limitaven la fabricació a deu unitats per dia i treballador. A més , aquestes llaunes eren difícils d’obrir. Calia fer-ho amb un martell i
un cisell.
L’opinió pública es resistia a acceptar els nous mètodes. Les morts d’uns expedicionaris a l’Àrtic es van atribuir a unes llaunes en mal estat i ,
tot i que, el fabricant era un altre, l’episodi va afectar la indústria d’Appert. El mercat va patir la pitjor davallada l’any 1855, quan
unes 5000 llaunes destinades a les tropes de Crimea es van rebentar
pel camí, i es pogué comprovar que el seu contingut estava podrit.
La raó d’aquests fracassos era que les llaunes no s’escalfaven prou per
esterilitzar-ne el contingut. Quan Appert va desenvolupar la seva tècnica no es coneixien els principis científics que la justifiquen. Aquests principis no es van descobrir fins a la dècada següent, gràcies
als treballs de Louis Pasteur.
113
Contes i llegendes Tipologia, narració Conte indú Índia
L’olla trencada
Una vegada hi havia el fill d’un Brahman que pidolava aliments a la casa d’un mercader . I la farina d’arròs que li va donar el mercader,
la va guardar dins de l’olla que tenia penjada a la paret. Es passà tota la nit pensant:
“ En una època de fam com aquesta que vivim, aquesta olla val molts diners. Puc vendre-la i amb els diners que me’n donin, em compraré cabres.
Com que les cabres es reprodueixen molt ràpidament, formaré un ramat i el canviaré per vaques. Després vendré els vedells i compraré més i més animals i com que pariran molt sovint, cada vegada seré
més ric. Em construiré una casa molt gran i em podré casar amb la filla d’un senyor molt poderós i tindré un fill sa i eixerit que serà l’orgull d ela meva vida. I mentre, el meu fill va d’una banda a
l’altra, la meva dona farà les feines de casa i si alguna vegada es distreu, agafaré aquest bastó que tinc aquí i li clavaré una bastonada...”
I amb l’agitació dels seus pensaments, aixecà el bastó i pegà un cop tan fort a l’olla que quedà feta bocins. I ell, tan pobre com sempre,
quedà ben blanc de farina.
114
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’ós i els amics
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós
enorme que llançava terribles rugits.
-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques
d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
- Dóna'm la mà i puja'm! - Va suplicar - Corre! Afanya't!
- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més
amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu, corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien
rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
"He sentit a dir que un ós mai ataca un cadàver" - es va dir per a ell, el viatger - "Em faré el mort".
Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després
l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.
Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i va dir al seu amic:
- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava
alguna cosa a l'orella! - va dir - Què t'ha dit?
- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la
teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix els veritables amics.
I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.
115
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La finestra (conte popular)
Conten d’un capellà que havia estat destinat en una petita parròquia
de muntanya, situada en un indret molt allunyat i molt desavinent. El paisatge hi era certament d’una bellesa singular, amb
boscos verdíssims, espadats abruptes que el sol ponent envermellia i una gran vista sobre la plana llunyana. Però la vida hi transcorria més aviat monòtona i ensopida i el capellà, a qui el servei a la
parròquia deixava moltes hores de lleure, s’hauria estimat més anar a exercir el seu ministeri en un altre lloc no tan perdut i isolat del
món com aquell. Però passaven els anys i el trasllat que més d’un cop havia demanat no li acabava d’arribar mai.
Un dia el senyor bisbe hi va pujar a fer la visita pastoral. Hi havia tres
hores de mal camí, costa amunt, que el senyor bisbe va fer dalt d’una mula i així, és clar, es comprèn que fos el primer cop que hi pujava. El capellà el va sortir a rebre, amb tot el poble, i li va donar
acolliment a la rectoria. El senyor bisbe feia uns grans elogis de la bellesa natural d’aquell poble, d’aquell paisatge agrest i muntanyenc.
I el rector, davant d’aquells elogis, va acompanyar repetidament el senyor bisbe als dos finestrals de la rectoria, des d’un dels quals es podia admirar els penyals que tancaven la vall, i de l’altre, els grans boscos i
la llunyania del pla. Però quan ja feia diverses vegades que el rector el duia d’una finestra a l’altra mostrant-li els atractius del paisatge, el bisbe li va dir somrient:
- El paisatge d’aquest poble és certament molt bonic. Però potser ja me l’heu ensenyat moltes vegades, fill meu!
- Ai, senyor bisbe! Si vostè amb tan poca estona ja se n’ha atipat,
116
compti un servidor, amb els anys que fa que no me’n moc.
I conten que al cap de poc temps el rector fou traslladat a un altre
poble no tan isolat del món.
117
Contes d’arreu del món. Tipologia textual: narració, Perú
La llegenda de huascaran i huandoy
El regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una
filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i
de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la
bonica Huandoy. La Huandoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa
l' un per l'altre.
Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un
príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella
d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig
de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els
prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.
Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els
cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i
el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400
118
metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560
metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
I llegenda contada llegenda acabada.
Luís Rodríguez Ortiz. Llegenda dels yungas de Yungay-Ancast (Perú)
119
Relats d’autor Tipologia textual: narració
La metamorfosi
Poc després del nomenament d’en Pep Guardiola com a entrenador del Barça escrivia un article titulat “L’any que ve, tampoc” en el que
expressava els meus dubtes sobre la capacitat del noi de Santpedor per
redreçar la situació. Es jugaven en aquells moments les darreres jornades de la lliga i l’afeccionat desitjava que s’acabés ja aquell malson.
Res convidava a l’esperança malgrat saber-se el conductor del nou projecte. Els jugadors estaven cansats o desmotivats o les dues coses al mateix temps. Es parlava de mal ambient al vestidor. Els mitjans
esmolaven els ganivets contra algun o altre jugador. Ronaldinho no jugava. Es parlava de donar el passaport a Deco i Eto'o. Henry enyorava la seva filla.
Però cinc mesos després, mentre escric aquestes ratlles, la situació ha canviat radicalment.
L’eruga lenta i parsimoniosa que s’arrossegava pels camps de tota Espanya s’ha convertit en una esplèndida papallona, ràpida, imprevisible que vola cap a l’àrea rival al primer toc. Els dubtes ara
els té el contrincant: No sap si li ha passat per sobre una piconadora o un tren de mercaderies. I els porters reben els gols a cabassos i els queda una cara de babau que amaga un pensament: “No hauria
d’haver creuat mai el Llobregat” (o la Diagonal en un cas ben concret). El Barça té pressa per resoldre els partits i es planta davant la porteria contrària amb velocitat, amb filigranes, amb jugades que
tenen un punt de semblança amb algunes caramboles de billar artístic.
I el públic al Camp Nou necessita pitet, amb els ulls ben oberts es pessiga la pell per comprovar que no és un somni. I oblida ràpidament les temporades en blanc, les festes privades de Ronaldinho
i les mocions de censura i xala d’allò més amb les galopades en ziga-zaga de Messi amb la pilota enganxada als peus amb cola ràpida, amb les incorporacions a l’atac d'Iniesta, que pot driblar l’adversari a dins
l’àrea petita, amb la precisió mil·limètrica de les passades de
120
Xavi, amb la rotunditat de les definicions d'Eto'o que va estar a punt de sortir del club, amb les curses d’obstacles d'Alves arribant fins a
l’altre extrem del camp. I sobre tot, amb la implicació, amb el coratge, amb la pressió que afoga al rival a totes les línies del camp. I et preguntes com és possible que aquests jugadors als quals els sobra mitja
part per a guanyar i meravellar siguin els mateixos que conformaven aquell equip lent i avorrit de l’any passat.
Un relat de Copèrnic
121
Relats escrits per nois i noies Tipologia textual: narració
La muntanya
Hi havia una vegada una noia d'uns 25 anys, que vivia en un poble envoltat d'un bosc. Aquesta noia tenia un somni, pujar dalt d'una
muntanya. Cada dia, es vestia i sortia dient: avui sí que hi pujaré. Un
dia, va començar a traspassar el bosc, però llavors va caure per un barranc. Només es va fer unes quantes rascadetes, però va decidir fer el
camí de retorn cap a casa seva. L'endemà, va tornar a sortir i aquest cop quan estava a mig camí, va començar a ploure, una pluja no
gaire intensa. La noia va tornar enrere per por de refredar-se. I així van passar uns quants dies, la noia iniciava el caminet que ja es coneixia, però sempre trobava una excusa o una altra per desfer el
camí. I un bon dia, va dir-se: "no podré pujar-hi mai a aquella muntanya, i això que m'havia fet tantes il·lusions d'arribar al cim", i va decidir dir a tothom: "ho he aconseguit, he pujat dalt del cim".
Van passar uns anys, la noia continuava fent la seva vida al poble. Semblava que la idea de fer el cim de la muntanya, ja l'havia oblidat.
Fins que un dia, van tenir a casa uns convidats. El cosí Tomàs, durant el sopar, els va explicar, tot cofoi, com un dia d'estiu, s'havia posat les xiruques i havia fet el cim. La noia va desenterrar aquell
somni de l'oblit. Tot i que, de moment, no es va posar les xiruques.
Un dia que ella va anar a comprar , quan anava de camí, es va topar amb un vell ermità, i li va dir: "Ja sé que tens un somni, si no ho
intentes mai, mai sabràs si ho aconseguiràs. Tot depèn de tu." La noia es va quedar callada i pensativa, "i si tingués raó aquest vell ermità?". I dit i fet, l'endemà, un diumenge assolellat, es va penjar una
motxilla a l'esquena, i es va calçar les xiruques. I camina que caminaràs, i finalment, va arribar al cim.
Lliçó: pots aconseguir tot el que et proposes, si treballes de valent.
122
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La perdiu i els seus fills
Una família de perdius vivia en un camp de blat. Cada dia, la mare, abans de sortir a buscar menjar per als seus fills, els feia aquesta recomanació:
- Fills meus, no sortiu mai d'entre les espigues; us podrien veure; a més, heu d'escoltar tot el que sentiu dir.
Els fills de la perdiu obeïen; no es movien d'entre el blat i escoltaven
tot el que es deia. Un dia van sentir un home que es mirava el camp i deia al seu fill.
- Demà segarem; el blat ja és madur, les espigues ja rossegen. Avisa els
nostres veïns que vinguin a donar-nos un cop de mà.
Els fills de la perdiu van tenir molta por i van explicar a la seva
mare tot el que havien sentit. Ella, però, ells va tranquil·litzar i els va dir:
- No tingueu por, demà no segaran.
I va tenir raó, perquè el dia següent només es van presentar el pare i el fill. El pare va dir:
- Els veïns no ens volen ajudar i el blat s'ha de segar. Avisa els nostres
parents que vinguin a ajudar-nos.
Els fills de la perdiu es van espantar. Però, quan la mare va tornar
amb el menjar, va tranquil·litzar-los altra vegada:
- No tingueu por; demà tampoc no segaran.
També aquest cop va tenir raó. Al dia següent només van sentir els
dos homes, pare i fill, que deien:
- Ningú no ens ajuda, fill. Ni amics ni parents, i ja és temps de segar. Ho farem tu i jo sols encara que ens rebentem de cansament.
123
Els fills de la perdiu explicaren aquesta conversa a la seva mare, la qual els va dir:
Fills meus, prenem les nostres coses i anem-nos-en en un altre lloc. Mentre els pagesos s'han refiat dels altres, jo ja sabia que no segarien; però ara que han decidit fer-s'ho ells, ho faran de debò.
Adaptació de la faula i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
124
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
La princesa i el pèsol
Un jove príncep desitjava casar-se, però amb una princesa de veritat.
Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit. I és que totes tenien un defecte: unes
eren molt grasses, les altres massa primes, altres eren molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran, i d'altres molt
petit. En fi ...
Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va dir que al món no hi havia princeses biniques. I
després d'això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps
que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta.
Quan ho va fer, va veure a una bonica jove amb un bonic vestit de
seda blau, teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava tota mullada i les seves sabates deixaven anar aigua cada vegada que feia
una passa. A més, les trenes fetes amb el seu preciós cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les que queien raigs d'aigua.
"Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al
seu palau?", va dir la jove fent una reverència. "Una princesa? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei es va endur la princesa a una de les estances per tal que es canviés la seva roba
humida.
Mentrestant, el rei va ordenar als seus servents que preparessin una
de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits. Una vegada va estar fet, va posar al fons del primer matalàs un pèsol. L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la princesa i li va
preguntar : "Com has passat la nit?" I la princesa va contestar: "Molt
125
malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir".
El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible com per
a sentir un pèsol en el fons de 10 matalassos". Va pujar fins a la torre més alta del castell on hi havia el seu fill i li va explicar el que havia
passat.
Els dos van riure i ballar. El príncep es va canviar de roba i va baixar a la torre per conèixer la princesa. Quan va entrar a l'habitació i la
va veure, ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre.
Dues setmanes després es va celebrar el casament a palau i hi va
haver una gran festa que va durar tota una setmana.
El príncep i la princesa visqueren feliços per sempre i el pèsol va ser
enviat a un museu del regne.
126
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LA SOPA D’ALL
Un dia el rei Jaume anava de cacera. Es va perdre i es va quedar sol i separat de tota la gent. Volta que voltaràs per tal de veure si podia
orientar-se, com més voltava i caminava més s’anava separant dels seus companys. Després de moltes hores va començar a tenir gana de
debò; per fi va fer cap a una casona mig enrunada en la qual hi vivia una velleta sola i pobra com una rata, i tan vella que quasi bé no es podia valer. El rei li va demanar si tenia alguna cosa per menjar;
però aquella bona dona tota espantada en veure a casa seva un cavaller tan distingit i elevat, ni va saber què dir-li ni què fer. El rei empès per la gana, va obrir un calaix d’una taulota i hi va trobar un
rosegó de pa sec com un os. Entre mil altres rampoines va trobar una cabeça d’alls i, sense haver-se’n vist mai de tan fresques, el rei va posar
al foc una cassola tota fumada que corria per allí i va fer una sopa d’all, que va trobar boníssima i gustosa com si mai en tota la seva vida no hagués menjat res de millor.
Aplacada la gana, el rei li va donar una moneda d’or a la velleta perquè pogués comprar-se menjar i se n’anà, aviat va trobar-se amb un escamot de la seva gent que el cercava i varen tornar cap a palau.
El record deliciós d’aquella sopa d’all va mantenir-se viu en ell. I sempre pensava que si ell que no hi entenia gens ni mica de guisofis, havia fet unes sopes tan suculentes i saboroses, com les faria el seu
cuiner, que era un gran mestre en l’art de cuinar! I el dia que li escaigué cridà el cuiner i li manà que fes una sopa d’all. El cuiner tot
sorprès per aquell encàrrec, complí el manament reial i portà les sopes a taula. El rei les tastà i encara escup ara; les va trobar insípides i sense cap mena de gust. Cridà tot seguit el cuiner i, tot enfurismat,
preguntà com havia fet les sopes i era tant gran la seva indignació que manà que el pengessin per poca traça i mal cuiner.
Els cortesans que tenien més influència amb el rei varen córrer per
fer-li veure que si havia trobat tan exquisides les sopes que s’havia menjat al mig del bosc no era pas perquè fossin millors que les que li
127
havia portat el cuiner, sinó perquè aquell dia portava una gran gana. Després de rumiar-hi una bona estona el rei es donà per
convençut i perdonà el cuiner. També va pensar que no era la millor cosa del món enfadar-se per tan poca cosa i tan de pressa.
128
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La vella i els lladres
Això va anar i era, si era bé i sinó també, una vella que vivia als
afores d’un poble. Una nit estava escalfant-se a la vora del foc amb una única companyia de les roges flames.
De sobte va sentir un soroll per dalt de la cambra i tota estanyada es
va dir:
- Què deu ser aquest soroll? O m’ho haurà semblat?
Aleshores, va sentir molt clarament els passos que anaven d’aquí cap allà i es va adonar que eren una lladres que anaven a robar-li.
Com que estava sola i no tenia ningú que la pogués ajudar, es va posar
a pensar:
- Què podria fer per tal de fer fugir aquests lladres? Ah! Ja ho sé!
I sense pensar-s’ho més, se’n va anar a la porta de l’escala i començà
a cridar:
- Bernat, puja al terrat! Marieta, treu l’escopeta!
- Martí, tira-li!
- tu, Pere, pega-li al darrera!
- Ramon, compta quants són!
En sentir els crits de la vella, els lladres es van espantar molt i deien:
- Doncs no hi ha gent en aquesta casa... Ràpid! Anem-nos-en, que si ens agafen entre tots...
Després, asseguda la vella vora el foc, va començar a riure amb grans riallades, i... conten que encara riu.
Joan Amades, Folklore de Catalunya. Rondallística
129
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Les bruixes i les tempestes
A Castellar es diu que hi havia dos in drets on es reunien les bruixes. Un indret era el forn del Cosidor, del qual no en resta res, ni la
masia, sols es conserva la font, situada sota la falda del puig de la Creu. En aquest lloc es reunien les bruixes per anar cap a Caldes de Montbui.
Segons Joan Amades, en el Costumari Català, a Castellar es creia que a la nit de Sant Joan les bruixes es transformaven en mosques, així
podien fer més el que volien. Amb la finalitat d'evitar els embruixaments o mals esperits a les masies hi havia el costum d'encendre quatre fogueres als quatre costats de la casa. També es deia
que " a la vigília de Sant Joan si s'anava al bosc, s'havia de procurar de no punxar-se amb la fulla del boix grèvol, la qual es creia endimoniada, car el Diable se servia d'aquest arbustos per punxar el
braç dels qui es donaven a ell a fi de treure'ls la sang amb la qual havien de signar el pacte que establien ".
Des de temps ençà es creia que les tempestes i pedregades eren
provocades per bruixes o bruixots. I per evitar-les molts pobles de Catalunya fins el segle XIX eren freqüents els tallanúvols,
l'espantanúvols o esbarriabromes.
Segons Joan Amades, Castellar del Vallès va ser un dels últims pobles que va tenir un tallanúvols com a funcionari públic. Aquest tocava
unes campanes especials de bronze que tenien la propietat d'espantar i fer fugir els mals esperits que provocaven les tempestes. " Gent del poble conta encara que passada la Guerra Civil, el sector anomenat el
Pla, concretament al carrer de Sant Jaume, vivia un home anomenat Tomàs que, quan es preveia que s'apropava una gran
tempesta, exercia els seus rituals. En una ocasió, en veure-la venir, va arribar del camp adeletrat, va agafar de casa seva ganivets i va marxar cap el paratge de la riba de can Barba, concretament on avui
es troba la plaça de la Miranda o del Pito, i encarant-se a la tempesta, va començar els seus rituals amb llenties i amb gran gesticulació amb els ganivets encarats cap els núvols "( Prat 1997, 11-12 i 66-67 )
130
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les teranyines
Sabeu per què els tapers eren tan amics de les aranyes i respectaven
amb tanta religió les grises i denses penjarelles que a poc a poc anaven omplint l’obrador de dalt a baix, fins a tocar gairebé en terra?
És una de les coses més estranyes que mai s’hagin vist i un dels records més vius de la meva infantesa.
No passava setmana (i quan es donava una mala ratxa no passava dia, sobretot en els obradors dels tapers per excel·lència, és a dir, els homes que feien taps a mà), sense que algun d’ells, tot empenyent el
carrat de suro al fil de la ganiveta, i fent-lo rodar per reformar-lo i treure’n, amb una traça gairebé d’un prestidigitador, el tap perfecte, no hi deixés sense voler enganxats els dits o el palmell.
La sang brollava de seguida; ja és sabut que les mans en són plenes.
A qualsevol altre ofici, l’accident hi hauria produït esglaí i alarma generals.
En uns segons, la ganiveta traïdora, la peça de suro, la banqueta i la cadira del treballador, la roba que duia posada i el terra, quedaven
tenyits de sang. Però els altres tapers ni se n’adonaven, atens a la pròpia feina i al propi risc. Només algú de la vora mig girava la vista cap a l’accidentat i li deia : “I doncs, Cisquet, que t’has deixat haver
amb l’ham de mosca?..Vols que t’ajudi?” I la major part de les vegades el ferit ni donava resposta.
Ho deixava tot, eina i treball, s’alçava de la cadireta, espolsava la mà
ferida per treure’n la llefiscor, i agafant un bon manyoc de teranyines, el més espès possible, com si fos una troca porosa o un tou
de cotó fluix, se’n tapava el tall, per més ample que fos i per fons que tingués, i amb un esqueix de tela vella (sempre en tenien tot de parracs a punt) o una tira d’arpillera, treta de les saques de cànem on
131
s’embalaven les taps, embenava ben bé, s’hi passava un lligam de cordill i cura feta!
Era un disbarat? No ho sé: només puc dir que ho he vist fer dotzenes de vegades, sense que mai m’hagin dit que aquesta mena de cura de cavall acabés malament. Al contrari: les teranyines serien tan brutes
de pols com vulgueu; el que jo puc assegurar és que n’eren tan plenes i espesses de dos o tres dits, i velles potser d’anys, que semblaven confites.
Però el cert és que tancaven les ferides miraculosament, sense haver
d’anar a l’apotecari ni al metge.
Agustí Calvet (Gaziel)
132
Relats d’autor Tipologia textual: narració
El lloro
Conten que una vegada, en un poblet molt allunyat dels Pirineus, hi vivien dos amics. Un dia, un d’ells se’n va anar a fer fortuna a Amèrica, i quan s’acomiadava de l’altre li va dir:
-¿Què vols que et porti d’Amèrica?
L’altre, com que havia sentit a parlar dels lloros i de tan bé com xerraven, li va contestar:
-Porta’m un lloro.
Al cap d’uns, anys l’amic va tornar d’Amèrica. Quan va ser a
Barcelona es va recordar que no havia pensat en la promesa que havia fet al seu amic. Va buscar un lloro, però no en va trobar cap, i va pensar: ”com que no ha vist mai cap lloro,tant se valdria que li
portés un mussol”.
Tal dit, tal fet. Se’n va a una parada d’ocells de la Rambla, compra un mussol i l’hi envia.
Passat un temps va anar al seu poble, i el seu amic li va dir que havia rebut el lloro. Ell no va saber què respondre i li va dir tot embarbussant-se:
-I què, ja parla?
-De parlar, no ho fa encara -va respondre l’amic-; però així que sent
parlar, escolta i s’hi fixa molt.
Jacint Verdaguer (adaptació)
133
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
M’has convençut
Hi havia una vegada un elefantó molt jove que s’havia fet amic d’una
llebre grossa i robusta. Un dia, la llebre va preguntar a l’elefant qui era, segons ell, el més gran de tots dos.
- Et vols riure de mi? – va respondre l’elefantó mirant-se la llebre amb desdeny -. Per descomptat que sóc jo. Tu amb prou feines treus el cap per damunt de les mates, en canvi jo, sóc més alt que els arbustos i
amb la trompa puc arribar ala capçada dels arbres.
- Com goses dir això? Jo sóc la més gran i t’ho demostraré. Mira, anirem al poblat i ho preguntarem als homes. Ells són més savis que
nosaltres i podran resoldre la nostra disputa.
Abans que arribessin al poblat, els homes i les dones que s’anaven encreuant pel camí, en veure una parella tan original, van
començar a comentar: “Ep! Mira, una cria d’elefant! Que petit que
és!”, “Però, heu vist aquesta llebre? És enorme, mireu quines potes que
té!”, “Mai no havia vist una llebre tan gran! I quines orelles! Fixeu-vos com aixeca el cap.”
La llebre va considerar que no calien més raons.
- Ho has sentit? Tu ets petit i jo sóc gran. Tenia raó jo.
L’elefantó no va saber què dir. A ell li continuava semblant que la seva amiga era més petita que ell... Però això no obstant, li acabava de
demostrar el contrari.
Va sospirar, resignat.
134
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Maria la bruixa (I)
Durant les vacances, en Max va conèixer la que seria la seva millor
amiga, la Maria. Era una nena misteriosa, però molt agradable. Li agradava la màgia, i la practicava. El que no sabia el nen, era que estava estudiant per a ser una bruixa bona.
Anava a l'acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot. Hi anaven nens i nenes de tota la comarca perquè era la millor però ho havien de
portar en secret, per això en Max no n'havia de saber res.
Un dia el noi va anar a jugar a casa de la Maria, i mentre la nena era a la cuina, preparant el berenar, va començar a xafardejar per
tota la casa. Hi havia moltes figures, i mobles antics, que a en Max li cridaven molt l'atenció, ja que només n'havia vist d'iguals a les pel·lícules.
Va pujar per una escala de cargol fins a arribar a les golfes, on encara n'hi havia més de coses. Però el que li va cridar més l'atenció, va ser un canelobre daurat i brillant, que destacava entremig de tanta pols i
teranyines. S'hi va apropar, i sense que ell se n'adonés el va absorbir i se’l va emportar al món daurat.
Un cop allà el seu aspecte va canviar, també es va tornar daurat. Es va espantar força i va començar a cridar la Maria... Però la nena no el podia sentir, tot i que, en fer estona que no el veia el va buscar per tota
la casa. Quan ja ho havia regirat tot buscant-lo, va veure la porta de les golfes oberta i es va témer el pitjor. Els oncles de la nena, el Bruixot Pilot, la Bruixa Muixa, la Bruixa Piluixa i la Bruixa Fluixa, li
havien dit que no hi entrés per res del món allà dins i sempre ho tenien tancat amb clau, per això era estrany que estigués obert. La
Maria no s'atrevia a entrar, i sabia que en Max era allà dins i va decidir anar volant amb la seva escombra cap a l'acadèmia on treballaven els seus oncles. Mentrestant, el nen voltava pel món
daurat fent amics, no li desagradava aquell lloc, però tenia gana i tot el que hi havia per menjar era d'or.
135
- Mengem perles daurades, i maduixes d'or, nosaltres,...en vols una?- Li va preguntar un follet, també daurat, és clar.
Però a en Max, no li venien gaire de gust, i amablement les va rebutjar i va seguir el seu camí, potser hi havia alguna porta per poder sortir d'allà.
136
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Maria la bruixa (II)
Mentre, la Maria ja era a l'acadèmia, explicant-t’ho tot als seus oncles,
que van començar a discutir, per saber qui s'havia deixat la porta oberta de les golfes, quan sabien que era tant perillós...
-Prou!!- va cridar la nena,- ara, això ja no importa! Hem d'anar a
salvar en Max, i si no pareu de discutir, potser serà massa tard.-
Les tres bruixes van donar-li la raó a la nena, van agafar les
escombres, i en un tancar i obrir d'ulls ja eren a les golfes. El bruixot Pilot, va haver de quedar-se a l'escola amb els alumnes, però els va dir que si calia, tancaria i aniria a ajudar-les, només li havien de dir.
Es van protegir amb un camp magnètic, perquè el canelobre no les absorbís, i van començar a negociar l'alliberament d'en Max.
- Molt bé, què vols a canvi del nen?- va preguntar la Bruixa Muixa.
- Ja ho sabeu, el que vull,...vull que hem desfeu del meu encanteri i tornar a ser un més de vosaltres.-
- Això, ja saps que no pot ser, vas fer servir la màgia per fer malifetes,
i has de pagar la teva condemna- Va dir la Piluixa.
- Doncs el nen, es queda aquí a dins, si no perquè xafardejava...-
Llavors la Bruixa Fluixa va tenir una idea, si donava la seva paraula de no fer servir la màgia per a fer el mal, aleshores, el farien tornar, però l'encanteri, tornaria a produir-se a la més mínima maldat.
Tots, hi van estar d'acord, i sense adonar-se’n, en Max tornava a ser dins la cuina amb la seva amiga, mentre que a dalt, a les golfes, tres bruixes i un aprenent de bruixot, reprenien una amistat i un
deure, desapareixent ràpidament, per anar a parar a la gran acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot, que els va rebre amb els
braços oberts, i amb un munt de consells per donar.
137
En Max, una mica atordit, va explicar el què creia que havia somiat, a la seva amiga, mentre berenaven.
- Perquè, en aquesta casa, no n'hi ha de golfes, oi?
138
Contes món Tipologia: narració País: Mauritània
Per què els gossos persegueixen els cotxes
Tothom a l'Oest d'Àfrica sap per què els gossos persegueixen els cotxes.
Fa algun temps quan els cotxes van arribar per primera vegada als camins, un burro, una cabra i un gos van agafar un taxi.
Estaven molt, molt lluny del poblet on vivien.
Quan van arribar al primer poble, el burro va tocar l’espatlla del xofer i li va dir. "Aquí baixo jo. Quant li dec?"
"Són tres mil francs," va replicar el taxista.
El burro va pagar, i van romandre en el cotxe la cabra i el gos.
La cabra no va estar-hi molt de temps més. Va sortir del taxi, i es va
perdre en la malesa.
Per fi el gos va arribar al seu destí. "Quant és?" va preguntar. "Són tres mil francs," va contestar el taxista.
El gos va treure un bitllet de cinc mil francs. El xofer el va prendre i va arrencar el seu cotxe veloçment, rient amb grans riallades.
És per això que un burro, una cabra i un gos reaccionen tan diferent
en veure a un cotxe acostant-se pel camí.
El burro roman just on es troba. Deixant al xofer maniobrar al seu
voltant. Sap que ja va pagar, i que no ha fet res roí, per la qual cosa no ha d'avergonyir-se.
Al moment que un cotxe s'apropa per un camí on es troba una
cabra, aquesta escaparà a tota velocitat, perquè sap que no va pagar la tarifa, i que el taxista l'està buscant per cobrar els seus diners.
Però els gossos passen els dies sencers perseguint cotxes, buscant a aquell
xofer que en aquella ocasió els va estafar.
139
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
La llegenda del porc senglar
Temps era temps que, en un
poble del Bages anomenat Artés, hi havia una masia: la masia de can Coma. Es trobava situada dalt
d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins pinyoners, roures
i abundant sotabosc. Hi havia els animals propis de la zona: conills, llebres, guineus, talps,
esquirols, perdius, ...I també algun porc senglar.
No cal dir que amb aquest bé de
Déu de bestiar, l'amo, que era un excel·lent caçador, dia sí, dia també, ja el tenies amb el sarró i l'escopeta a veure què trobava.
Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava des de la finestra els camps, que just començaven a germinar, va veure com un senglar li
feia malbé tot el sembrat.
Casum l'olla! - va exclamar.
I sense pensar-s'ho dues vegades, agafa l'escopeta i baixa com un
llamp. Ja us podeu imaginar amb quines intencions... Apunta, prem el gallet i... diantre! Estava descarregada. S'ajup, agafa una gla, la posa a l'escopeta com a munició i...
El porc senglar, en sentir l'impacte, fuig cames ajudeu-me. El pagès, decebut, va entrar capcot i amb la cua entre les cames a casa seva.
I van passar els dies, els mesos, els anys... Quan ja ningú no es recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de can Coma un porc senglar amb una alzina al bellmig de l'esquena. Feia goig de veure la
mare porc senglar espolsant l'alzina per tal que els garrinets,
140
després de mamar, tinguessin unes bones postres!
Vet aquí que la història fina
ue la història es va acabar,
del porc senglar i l'alzina
de l'alzina i el senglar.
141
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Què hi podríem fer?
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí
(xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i,
en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements
paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.
Pere Calders
142
Contes d’arreu del món. Tipologia textual: narració Xina
Si-Ling-Xi
Hoang-Ti, emperador de la Xina, estimava molt la seva dona Si-Ling-Xi. Volia que, quan no hi fos, tothom la recordés per sempre més.
Un dia li va ensenyar un cuc de seda i li va dir:
- Mira-te’l bé. A veure si descobreixes si ens por fer algun servei;
Així tothom es recordaria sempre de tu.
Si-Ling-Xi es va dedicar a observar molt bé el cuc de seda i va descobrir que aquesta animalons moren embolicats amb fils. Va desfer aquells fils, els va filar, els va teixir i en va fer un mocador de seda.
També es va adonar que a les moreres hi havia molts cucs de seda que s’alimentaven de les fulles d’aquest arbre. Si-Ling-Xi en va criar molts i va ensenyar al seu poble l’art de criar-los.
Això va passar fa cinc mil anys, però els xinesos d’avui encara celebren una festa en record de l’emperadriu Si-Ling-Xi.
143
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
El músic
D’entre la infinitat de persones que passaren pel mas Pla en temps de
la meva adolescència, la memòria m’ha conservat el record de dos homes amb una exactitud exemplar.
A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i
plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que
l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre.
Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una
coixinera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i a aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia;
voltava perles masies, pels llogarrets i vilatges i el llogaven per a tocar l’instrument en dies de festa assenyalada o per a amenitzar els casaments i bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla
amb una ampla cinta negra, col de cel·luloide, punys rodons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al
botó de la nou. Quan anava pel camí, però, aquesta corbata se la treia, l’embolicava en un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només les sabates enormes i polsoses que portava donaven
una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
Com a músic, el seu repertori era més aviat curtet: tocava una masurca –i aquesta era la seva peça de compromís-, un valset esbravat
i cançoner i dos o tres aires rústics antics. Però els pagesos, llavors, no tenien pas gaires pretensions i amb poca cosa es conformaven. Per
altra part, l’artista era molt amable i complaent, i si el seu repertori era limitat i de poca variació, no es feia pas pregar per tocar les musiquetes tanta estona com convingués a la seva honrada clientela.
Tenia la repetició i la insistència tan fàcil, que més aviat solien cansar-se els joves d’alçar cama que ell de rascar l’arquet sobre les cordes devastades. Així, era molt considerat de tothom i no
144
solament el feien menjar a taula i encara li allargaven algun ralet, sinó que rarament dormia a pallisses, la qual cosa era molt agradable
per als vagabunds, sobretot per als que tenien una certa edat. –A les cases, sempre hi havia un catre per a ell, i al matí, per respecte als seus cabells blancs, no solien pas cridar-lo. Així podia fer matinada i
llevar-se quan tenia gana. Tenia una altra excel·lent condició, aquell bon home, i és que se n’anava sense fer soroll dels llocs a on l’havien
allotjat, procurant que no el veiés ningú, discretament, sense dir ni
una paraula.
JOSEP PLA
Obra completa
145
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Sant Llorenç de la Muga, Mon Amour
Ja tinc equip! D'ençà que el Barça és menys que un club i mentre
l'Espanyol manté l'himne en castellà, el cor em demana uns colors i la gargamella un crit.
Gols, punts, victòries. Això vol l'afició. I copes, moltes copes, totes les
copes. I embriagar-se en l'alegria i pensar que ja et pots morir perquè haurà valgut la pena viure uns moments tan inefables. Però al cap
del temps, tots aquells que havien pujat al carro del vencedor van fent mutis si no tornen les victòries. I el camp es buida. Ah! Que n'és de fàcil ser d'un equip gros! Avui m'hi apunto, demà en renego, sempre
a remolc dels resultats.
Desdenyat i delerós, buscava l'equip dels meus amors i ja m'havia fixat en el Sabadell, que les està ballant magres al cul de la Segona divisió,
quan he tingut notícia de l'equip de Sant Llorenç de la Muga. No ho he dubtat un sol instant: ja tinc equip!
El Sant Llorenç de la Muga milita a la Tercera Regional. Fa més de
dos anys que no ha guanyat un partit. No solament perd sistemàticament, sinó que en una sola lliga ha arribat a encaixar 247
gols i només n'ha fet 20. I no baixa de categoria, perquè més avall ja no n'hi ha cap.
Oh, com us estimo, colors del Sant Llorenç! Vosaltres sí que sou
l'essència de l'esport. ¿No és un miracle que amb aquesta adversitat persistent l'equip encara sobrevisqui? ¿No és digne de mèrit i d'elogi que uns xicots vagin per aquests camps de Déu defensant una
samarreta que és el pito del sereno? No tenen més moral que l'Alcoià? Assenyalats amb el dit, s'arrisquen a ser dedenyats per les noies de la
comarca, però ells, tretze són tretze.
Píndar de Tebas era un poeta excels que, entre d'altres coses, es dedicava a glorificar els guanyadors dels jocs panhel·lènics. En lloava
la família i els emparentava amb els déus. D'això se'n diu fer el llepa.
146
Jo estic més a prop del perdedor que del guanyador. Sobretot, si és un perdedor vocacional.
No ho dubteu, jugadors del Sant Llorenç. La meva ploma servirà la vostra causa, m'heu guanyat el cor i jo us prometo fidelitat i lloança. Jo seré el vostre Píndar. I no desespereu. Aquest any, sí.
Ramon Solsona, Extret del recull d'articles Ull de vaca,
Quaderns Crema,1995.
147
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
A què juguem?
Les joguines han canviat molt al llarg del temps i, sobretot, n’han
anat apareixent de noves. Antigament, als infants els regalaven molt poques joguines: pilotes de drap, baldufes i xiulets als nens i
cabdells de fil, agulles de cosir i nines a les nenes.
Les primeres nines eren de drap i plenes de llana. Més endavant se’n van fer de cartró: per dins eren buides i sovint contenien uns petits
granets de sorra que feien soroll quan algú les bellugava. Si es feia un petit forat al cartró i la sorra s’escapava, les nenes deien que la nina s’havia mort. Actualment, són de plàstic, un material que permet
imitar molt bé la pell d’un nen de veritat.
Però no sols els materials han evolucionat al llarg del temps, també les característiques de les nines: mentre que les de drap no tenien
forma real, les de cartró ja reproduïen la forma dels braços, les cames, la cara... però eren rígides, totes d’una peça. Les d’ara són perfectes: el
cap, els braços i les cames són articulats, reprodueixen el relleu dels músculs i són toves com la pell. A més, es mouen soles: ploren, caminen, parlen, gategen,...
D’altra banda, les nines han anat guanyant en expressivitat: les primeres tenien molt poca expressivitat a la cara: els ulls, el nas i la boca es pintaven damunt del drap. A les de cartró, els elements de la
cara tenien volum i relleu, i això les feia més expressives. Les de plàstic tenen parpelles, pestanyes, els llavis ben marcats, cabells, ...
semblen bebès de debò!
148
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Breu història de la publicitat
Encara que la publicitat és una forma de comunicació moderna, des
de molt antic la humanitat ha utilitzat diferents tècniques per cridar l’atenció sobre els productes que es volien vendre.
La veu i els símbols gràfics van ser els primers recursos utilitzats per
donar a conèixer les mercaderies i els objectes que es posaven a la venda.
A l’antiga Grècia, els Kerux eren els encarregats de pregonar els edictes i les normes oficials, però també eren contractats per artesans i comerciants per donar a conèixer els seus productes. A Roma eren els
praeco els qui pregonaven a crits les convocatòries d’eleccions, els espectacles del circ, la venda de productes i fins i tot la compravenda d’esclaus.
A l’edat mitjana la base de la publicitat continua sent oral, ja que la immensa majoria de la població no sap llegir. Els pregoners eren els personatges encarregats d’anunciar els productes.
En aquesta època també van tenir molta importància els símbols gràfics per anunciar els comerços i els tallers artesans. Segons
l’activitat s’utilitzava un símbol o un altre com s’ha fet fins als nostres dies. En aquesta època van tenir origen les marques. La marca era un senyal que identificava l’origen d’un producte i permetia mantenir
un control de qualitat.
La impremta, inventada per Gutenberg al segle XV, revoluciona el sistema de producció de comunicats gràfics i escrits.
La impremta va permetre a la publicitat trobar un nou canal de comunicació per arribar a un públic més gran: la publicitat impresa.
El primer cartell comercial que es coneix el va fer a Anglaterra al segle XV l’impressor William Caxton. Amb aquest cartell volia fer publicitat dels llibres editats a la seva impremta.
149
Al segle XVII, T. Renaudot crea a França el Bureau d’Adresses (oficina d’adreces), que era un full en què hi havia adreces d’interès per als
consumidors.
Encara que des de molt antic han existit diferents maneres de reclamar l’atenció dels possibles compradors, el que avui s’anomena
publicitat neix al segle XIX en les societats industrials.
Amb la invenció de la màquina de vapor el sistema tradicional de
fabricació en tallers artesanals es va substituir per la producció en grans fàbriques que permetia produir més i més ràpidament. Aquest canvi radical en el sistema de fabricació s’anomena Revolució
Industrial. La màquina de vapor va revolucionar els mitjans de transport.
Les publicacions periòdiques van ser els primers mitjans de
comunicació de masses i els primers suports que va utilitzar la publicitat per arribar al públic.
El cartell es va convertir a final del segle XIX en el gran mitjà de publicitat exterior. En un principi, els cartells eren fets fonamentalment per artistes plàstics, que els van considerar una
forma més de creació gràfica. És per això que la majoria dels cartells d’aquest període de final del segle XIX i principi del XX són considerats obres d’art. Entre els artistes més coneguts que es van dedicar al
cartellisme hi ha el francès Toulouse-Lautrec i el català Ramon Casas.
150
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Breu història del cinema
La història de la cinematografia s’inicia el 1895, quan els germans
Lumière van fer a París la primera projecció cinematogràfica. El nou invent es va comercialitzar ràpidament i es va estendre a altres països.
La invenció de la fotografia, a mitjan segle XIX, ja havia suposat una revolució. Però amb el cinema es feia un salt endavant encara més
gran: no solament es podien crear imatges a partir d’un aparell, sinó que aquestes imatges tenien moviment, s’assemblaven encara més a la realitat.
Amb el cinematògraf s’inicia una nova etapa en el món de la imatge. Aquest nou invent, aquesta nova màquina de crear imatges, ha tingut una influència molt gran en la nostra manera de
percebre el món. El cinema ha portat posteriorment a la televisió i a la revolució dels mitjans de comunicació: la transmissió d’imatges per satèl·lit, per cable o a través d’Internet.
La majoria de les primeres projeccions es feien en barraques de fira i amb la gent dreta. El cinema era simplement una novetat tècnica
que permetia veure imatges en moviment.
Arribada del tren a l’estació, El regador regat i Sortida dels obrers de la fàbrica són algunes de les primeres filmacions fetes pels germans
Lumière.
Les primeres projeccions cinematogràfiques de la pel·lícula del germans Lumière Arribada del tren a l’estació van ser curioses. A la
pantalla es veu com un tren s’acosta a l’estació. La màquina i els primers vagons apareixen de lluny. Lògicament, com més s’acosta a
la càmera, més gran es veu el tren. Un cop queda aturat, unes persones baixen del tren i d’altres hi pugen. Molta gent sortia espantada de la barraca on es projectava la pel·lícula creient que el
tren els envestiria. Molts dels primers espectadors del cinema confonien la imatge amb la realitat, i creien que el tren els
151
atropellaria. No sabien interpretar les imatges del cinema.
El 1927 la Warner Bros va presentar el primer gran èxit del cine
sonor: El cantant de jazz, d’Alan Crosland. La consolidació del cinema sonor va fer desaparèixer de les sales de projecció els músics que interpretaven en directe la banda sonora.
El 1935 el color permet donar encara més realisme a la imatge cinematogràfica. Aquell any, a Hollywood es projecta La fira de les vanitats, de Rouben Mamoulian. Però l’èxit
definitiu del nou sistema arribarà amb una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema: Allò que el vent s’endugué, de Victor
Fleming (1939).
Blancaneu i els set nans, de 1937,és el primer llargmetratge de dibuixos animats sonor i en color. Va ser un dels gran films de Walt
Disney i un gran èxit comercial, i es va convertir amb el pas dels anys en un clàssic del gènere del cinema animat.
El 14 de desembre de 1896 es fa la primera projecció de cinema a Barcelona, al Cinematógrafo Napoleón de la Rambla de Santa Mònica, on es van projectar films dels germans Lumière.
152
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El llenguatge dels colors
Els humans utilitzem els colors per comunicar-nos i transmetre'ns
missatges, els fem servir com a codis (per exemple, en els semàfors, el vermell vol dir no passeu, el verd, via lliure i el taronja ens avisa que està a punt de posar-se vermell), i els donem un determinat
simbolisme. Això ho fem d'una manera convencional, és a dir, que hi ha un grup més o menys gran de persones que es posen d'acord i
decideixen, per exemple, que el color vermell en els semàfors significarà que està prohibit passar, o que una banderola verda a la platja voldrà dir que el mar està tranquil i no hi ha perill de banyar-
se).
Els colors serveixen per a distingir els equips que participen en una competició esportiva, i s'ha estès per tot el món també el costum que
cada país tingui una bandera amb uns colors determinats, que convé que siguin clarament identificables a fi que pugui ser distingida a llarga distància. En les banderes els colors tenen significats diversos,
però bàsicament assenyalen les virtuts del poble i les característiques materials de la terra: el color blanc sol significar pau, però a Xile
recorda la neu dels Andes; el negre evoca la submissió i les invasions sofertes, com ara la bandera de l'Afganistan; a Islàndia, el vermell significa el foc dels volcans, mentre que el groc, en la bandera de
l'Índia, vol representar el safrà, un producte de la terra.
Els colors no sempre simbolitzen les mateixes coses ni serveixen per a transmetre els mateixos missatges a tot arreu. Per exemple, a les
societats occidentals, quan es mor algú, encara hi ha el costum que els parents es vesteixin de negre, en senyal de dol, en canvi a la Xina el
color del dol és el blanc. Continuant a la Xina, l'únic que podia anar vestit de groc (el color del sol) era l'emperador, perquè aquest es considerava el centre de l'univers, com el sol és el centre del cel. En
canvi, a Roma, el color reservat a l'emperador, i a la noblesa, era el porpra (un vermell intens, que es feia amb un tint molt car i difícil d'aconseguir). També en les diferents religions, el color és un element
important i ple de simbolisme. Sabem, per exemple, que els
153
druides (els sacerdots celtes) es vestien de blanc per a les ocasions solemnes; els monjos budistes van vestits del color del safrà, i en la
litúrgia catòlica, segons de quina funció religiosa es tracti, el color dels ornaments serà vermell, morat, blanc o verd.
Revista Cavall Fort, Núm. 857-858, Abril de 1998.
154
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El nostre cos i la temperatura
Els mamífers tenen la sang calenta i un sistema complex per
mantenir la temperatura corporal tan constant com sigui possible. L'hipotàlem, situat a la base del nostre cervell, actua com si fos un termòstat: controla la temperatura que el cos requereix per adaptar-se
a les condicions ambientals que augmenten la velocitat de producció o pèrdua de calor.
Si una persona està en aigua freda molt de temps, s'observa com reacciona el seu cos en aquesta situació. Tremolarà, se li posarà la pell de gallina i els seus llavis podran agafar un to violaci. Tot això forma
part del sistema de conservació de l'escalfor de l'organisme. Els llavis agafen aquest to blau per la raó següent: els vasos sanguinis pròxims a la superfície es contrauen per disminuir el ritme de circulació. En
aquest cas la sang calenta no arriba a les zones cutànies més fredes tan ràpidament. Com que la sang circula més lentament, hi ha més temps perquè les cèl·lules captin l'oxigen que la sang transporta. I
com que la sang pobra en oxigen és més fosca que la que n'és rica, la pell dels llavis, molt fina i transparent als vasos sanguinis, comença
a posar-se lleugerament blava.
La pell de gallina que ens posa els pèls de punta també ajuda a conservar l'escalfor. En els animals de pèl, la carn de gallina fa posar
drets els pèls per retenir aire i formar així una capa aïllant.
Quan es té molt fred, hom comença a tremolar. Això fa que el cos produeixi més calor en els músculs. Quan el cos s'escalfa massa, en
canvi, reacciona a l'inrevés, procura passar a l'atmosfera la major quantitat possible de calor. L'aigua necessita escalfor per a evaporar-se i
per mitjà d'aquest principi físic el nostre cos pot refredar-se.
La suor s'acumula damunt la pell i per a evaporar-se utilitza l'escalfor del cos. Aquesta energia calòrica que el cos desprèn ens fa
sentir més frescos. Els vasos sanguinis propers a la pell es dilaten i la velocitat de la circulació augmenta. Quan succeeix això es pot observar
155
que la pell envermelleix.
Tots aquests canvis són introduïts automàticament en l'organisme
gràcies al termòstat que podem localitzar dins el nostre cervell.
Judith Hann, Guia pràctica il·lustrada per als amants de la ciència, Ed Blume, 1981.
156
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El soroll que fan els mosquits
Tots heu sentit alguna vegada el soroll que fan en volar les abelles, els
mosquits, les mosques i altres insectes. D'aquest sorollet tan característic se'n diu brunzit. Com produeixen els insectes aquest sorollet tan agradable de vegades i tan empipador d'altres? Vegem-ho.
Si observem amb atenció tots aquests animalets ens adonarem que no tenen un òrgan especialment dissenyat per a produir aquest soroll.
D'altra banda, us deveu haver fixat que els insectes brunzeixen (fan soroll) només quan volen, mentre que quan estan quiets no en fan. Això vol dir, evidentment, que el brunzir té a veure amb el vol i per
tant amb el moviment de les ales. Abans d'explicar el brunzit vegem com es produeixen els sons.
El fet que els insectes facin soroll en volar és un fenomen que té molt
a veure amb el timbal i el so que produeix. El so produït pel timbal el sentim perquè la pell tibant del timbal vibra quan li donem un cop amb la baqueta. La pell es mou amunt i avall molt ràpidament,
malgrat que nosaltres no siguem capaços de veure-ho. De tota manera, ho podeu comprovar fàcilment si hi acosteu un dit: notareu
clarament que la pell vibra, es mou molt lleugerament amunt i avall. Aquest moviment de la pell del timbal fa moure l'aire que hi està en contacte; el moviment d'aquest aire fa moure una capa d'aire
que està una mica més lluny i aquesta capa una altra de més allunyada, etcètera. Així la vibració inicial de la pell es va transmetent per l'aire -sense que el timbal es mogui, és clar. Aquesta
vibració de l'aire arriba fins a les nostres orelles i fa bellugar una membrana semblant a la de la pell del timbal que hi tenim dins,
anomenada timpà. Quan el timpà es belluga amunt i avall (vibra, tal com ho feia la pell del timbal en produir el so), tenim consciència que hi sentim.
El brunzit dels insectes és un fenomen molt semblant al de la producció de so del timbal. Diguem-ho millor, per la pell del timbal. Les ales dels insectes fan el mateix que la pell del timbal: es
157
belluguen amunt i avall a una velocitat extraordinària, cada pujada i cada baixada de les ales és equivalent al cop de bastó al timbal.
D'aquesta manera, els insectes provoquen un moviment vibratori a l'aire que els envolta anàleg al produït per la pell del timbal. Aquest moviment es propaga, ens arriba a les orelles i ens fa vibrar el timpà.
Com que les ales no pugen i baixen un sol cop, sinó que ho fan moltes vegades, això provoca que sentim, no un sol cop, sinó molts i molts de
seguits; això és el brunzit. És com una mena de repic de timbal molt
ràpid.
Per a adonar-nos de la rapidesa del batec de les ales dels insectes, fem
una comparació. La roda d'un cotxe que circula a 100 km/h fa aproximadament, quinze voltes en un segon. Doncs la mosca fa pujar i baixar les ales 350 vegades cada segon. I el petit mosquit encara la
guanya: fa més de 500 batecs per segon. Déu n'hi do!
Xavier Bohigas i Janoher, a la revista Tretzevents, núm 736, gener de
1998.
158
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els moviments migratoris i el desenvolupament de les matemàtiques
La immigració no és un fenomen exclusiu de la nostra època. Des que varen aparèixer éssers vius a la Terra amb capacitat de moviment,
els desplaçaments al llarg del temps han estat una característica constant.
Amb la immigració els homes viatges, veuen nous països i parlem
amb l’altra gent; en aquest encontre hi ha un intercanvi fecund d’experiències i de coneixements. Uns homes en determinades circumstàncies aprenen unes coses, d’altres n’aprenen unes altres; els
moviments migratoris permeten que tothom ensenyi i aprengui; d’aquesta manera el conjunt de la humanitat s’enriqueix a partir de
la col·laboració entre tots. En aquest sentit, la cultura és com una torxa que va passant d’una mà a una altra i en el moment del relleu hi ha el veritable aprenentatge; les Matemàtiques han seguit
aquest camí migratori i a través de l’intercanvi cultural entre els pobles s’han anat desenvolupant fins arribar al seu estat actual.
Amb l’Homo Erectus comença la prehistòria. A la prehistòria tot el que
sabem ho coneixem per documents arqueològics, l’home encara no sabia escriure. L’ésser humà primitiu només distingia entre un, dos i
molts. La torxa matemàtica va aparèixer a Àfrica i quant l’home emigrà a terres asiàtiques i europees, pogué desenvolupar la intel·ligència i fer créixer el seu pensament abstracte.
A la Història fa uns 6000 anys, les ciutats seran essencials per a l’intercanvi cultural entre els pobles. A la Història hi ha el descobriment de l’escriptura i, per tant, la informació que en tenim
la rebem a través de documents arqueològics i escrits.
Amb l’escriptura es desenvolupà també un altre llenguatge: el de les Matemàtiques. L’escriptura i les Matemàtiques varen créixer a Sumer,
entre els rius Tigris i Eufrates, a la Mesopotàmia, a la ciutat d’Uruk sobretot, durant el tercer mil·lenni abans de Crist... la torxa
matemàtic havia viatjat des d’Àfrica a Àsia.
159
La cultura sumèria irradià cap a Babilònia, a la mateixa Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques foren exportades cap a
Grècia, Egipte, Xina i Índia. Grècia també rebé influència directa d’Egipte.
Els tres problemes matemàtics fonamentals de l’Antiguitat varen
estar els següents:
comptes comercials, que foren l’origen de l’Aritmètica
mesures de terrenys agraris, que originaren la Geometria
mesura del temps (calendari), que originà l’Astronomia.
Els xinesos desenvoluparen una ciència molt pràctica i
experimental, però poc teòrica i abstracta (pólvora, brúixola, paper, impremta,...)
Els savis matemàtics egipcis i grecs tingueren una Geometria molt
avançada, però una
Aritmètica poc desenvolupada que no permetia fer càlculs complexos.
Calia tenir un sistema de numeració posicional com el que portaren els àrabs des de l’Índia.
La saviesa grega estava continguda en manuscrits; destruïda la
biblioteca d’Alexandria, la glòria de l’antiga Alexandria pràcticament va desaparèixer.
Durant molts segles Europa va viure d’esquenes a la saviesa de l’antiga
Grècia.. Tota la bellesa de les matemàtiques gregues hauria estat estèril i s’hauria perdut sense les aportacions d’aquests moviments migratoris:
A l’Índia es creà el sistema de numeració posicional en base 10 utilitzat per nosaltres. Els àrabs en la seva expansió cap a Orient el
varen conèixer i més endavant el van portar a Europa. A partir d’aquest sistema de numeració, Al-Jwuarizmi desenvolupà l’Àlgebra que facilitava la resolució d’equacions.
Tot el saber de l’Antiguitat havia arribat a Europa i gràcies a l’impremta va poder ésser conegut per molta més gent. Aquests
160
coneixements conjuntament amb el sistema indi de numeració varen permetre una florida matemàtica espectacular a partir del
renaixement.
161
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Eureka!
Cert orfebre havia fabricat per al rei Heiró una corona d’or. El rei no
estava gaire segur que l’artesà hagués obrat correctament; podia haver-se guardat part de l’or que li havien lliurat i haver-lo substituït per un pes equivalent de plata o coure. Així que va encarregar a
Arquímedes ( científic grec considerat el més gran del món antic) que esbrinés si la corona era d’or pur ( sense fer-la malbé, és clar).
Arquímedes no sabia que fer. El coure i la plata són més lleugers que l’or. Si l’orfebre hagués afegit a la corona algun d’aquests metalls, aquesta ocuparia més espai que el del seu pes equivalent en or.
Coneixent l’espai ocupat per la corona (és a dir, el seu volum) podria contestar la pregunta del rei Heiró. El que no sabia era la manera d’esbrinar el volum de la corona sense fondre-la i transformar-la en
una massa compacta i de forma regular.
Capficat amb aquest problema, i veient que no hi havia manera de sortir-se’n, va decidir d’anar a esbargir-se als banys públics. En aquella
època, els banys públics no només feien la funció higiènica que fan actualment les cambres de bany de les nostres cases. Sinó que eren, a
més un lloc d’esbarjo on s’hi anava a fer-la petar, a explicar acudits (probablement de romans), a parlar de política o dels temes més diversos (de futbol no, perquè encaro no s’havia inventat). Així que
Arquímedes hi va anar a passar una estona per oblidar-se de la corona.
Malgrat tot, Arquímedes no va aconseguir oblidar-se del problema.
Resignat, es va submergir en la banyera que algun criat descuidat havia omplert excessivament. Part de l’aigua es va vessar per terra.
Aleshores Arquímedes va fer un bot. En un moment d’intuïció havia trobat la solució del problema. S’havia adonat que el seu cos desplaçava aigua fora de la banyera.
Arquímedes no va poder esperar: va saltar de la banyera i, sense recordar-se de vestir-se, va córrer pels carrers de Siracusa cridant “Ho he trobat! Ho he trobat!” És clars que no ho va dir en català sinó en la
162
seva llengua, en grec: “Eureka! Eureka!” I aquesta paraula encara es fa servir avui per anunciar un descobriment feliç.
La solució d’Arquímedes era tan senzilla que qualsevol la podia entendre (després que Arquímedes l’expliqués, és clar).
163
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Gaudí i la seva època
Gaudí va néixer l’any 1852 a Reus en el si d’una família de
calderers on va aprendre l’ofici i va conèixer les possibilitats del ferro. Amb disset anys es desplaçà a Barcelona i ingressà a l’Escola d’Arquitectura, on es graduà l’any 1878.
Barcelona era en aquesta època una ciutat en plena ebullició. Pertot arreu s’instal·laven noves fàbriques, s’ampliaven els barris
amb aigua corrent i llum artificial i arribava una allau contínua d’immigrants. L’Exposició Universal de 1888 va suposar la renovació de la infraestructura urbana i l’ocupació de milers
d’obrers. Al calor dels canvis, l’arquitecte Domènec i Muntaner va construir el restaurant de l’Exposició –avui Museu de Zoologia- en un nou estil que estava triomfant a Europa, el modernisme.
Gaudí, que va col·laborar en alguna d’aquestes obres, aviat es va interessar per les seves propostes suggeridores i per la fantasia de les formes.
Les activitats industrials de la ciutat i el comerç amb Cuba van afavorir tota mena de negocis i el desenvolupament d’una
burgesia fortament enriquida que manifesta la seva posició fent-se construir cases luxoses i patrocinant obres d’art. Un dels mecenes més coneguts va ser Eusebi Güell: un empresari que havia
amassat una gran fortuna a Cuba i havia fundat moltes empreses a Barcelona. Home d’àmplia cultura, va protegir Gaudí i li encarregà moltes obres.
Gaudí coincideix amb una ciutat plena de vitalitat política que reivindica el reconeixement de la seva personalitat històrica, la
llengua i drets propis, inspirats en el nacionalisme que sorgeix a Europa.
Gaudí era un home de fermes creences religioses, catòlic
practicant i molt respectuós amb l’església, amb la qual va mantenir una bona relació al llarg de la seva vida. Va desenvolupar una forta consciència social, manifestada per la
164
seva identificació amb els pobres i una vida senzilla, allunyada de les riqueses i els honors. És significatiu el fet de decidir viure a la
Sagrada Família per estar a prop de les obres i el desig de morir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, prop dels pobres, després de ser atropellat per un tramvia, el 1926, mentre travessava la
Gran Via.
La mort va posar fi a una trajectòria artística gairebé única que
ens ha deixat obres d’una bellesa indubtable, com la casa Vicens, el
col·legi de les Teresianes, la casa Calvet, la cripta de l’església de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Milà i el temple de la Sagrada
Família, entre d’altres. Fora de Barcelona els treballs més significatius de Gaudí són la vil·la “El Capricho”, a Comillas (Santander), i el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó). Molt important
va ser la seva tasca com a dissenyador i decorador, mostrant un gran interès per la integració de totes les arts.
Gaudí va rebre moltes influències al llarg de la seva vida i es va interessar per totes aquelles formes que suggerien fantasia i dinamisme. Les seves obres beuen de les fonts del món clàssic,
Orient, l’edat mitjana i en els canvis que es produeixen en el seu entorn. Però l’artista va interessar-se també per altres sensibilitats que sorgien de la natura, de les seves creences religioses o de la
simbologia catalana. Totes aquestes aportacions van ser barrejades segons un criteri molt personal: el resultat fou una obra absolutament sorprenent, moderna i fregant la genialitat.
165
Textos informatius Tipologia textual: text expositiu
Girona m’enamora
Girona és considerada la primera ciutat catalana i la segona d’Europa
que va tenir enllumenat públic amb bombetes incandescents. L’any 1883, per iniciativa de l’enginyer gironí Narcís Xifra i Masmitjà, es va realitzar la primera prova amb una dinamo instal·lada a la central
del Molí, al barri del Mercadal. L’assaig es va fer a la Rambla i a la plaça de la Constitució (actual plaça del Vi).
Fins aquell moment Girona estava il·luminada amb gas, però un seguit de discrepàncies entre l’empresa concessionària i l’Ajuntament van fer que el consistori es plantegés d’incorporar l’electricitat als
carrers. Les discussions eren degudes principalment, al fet de no pagar, la corporació local, els rebuts de la llum, fins al punt que l’empresa va amenaçar de tallar el subministrament. L’acord relatiu
a la utilització de l’electricitat es va prendre amb deu vots a favor i tres en contra en un ple municipal.
En 1884, el ple aprovà les bases per la subhasta de la instal·lació.
Planas i Flaquer, de Girona mateix, fou l’empresa que guanyà la convocatòria. Aquesta decisió de l’Ajuntament va ser durament
criticada per mitjà de la premsa, per part de l’empresa concessionària de l’enllumenat per gas. Consideraven que si l’electricitat fos un producte pràctic i barat ja hauria estat instal·lat a la majoria de
ciutats d’Europa, i no seria pas Girona una de les primeres en posar-la en pràctica. La segona prova, aquesta vegada per part de Planas i Flaquer, es dugué a terme a la mateixa zona, però amb quatre llums
d’arc voltaic a la Rambla i un a la plaça de la Constitució. Tot i les proves positives, seguien les discrepàncies entre els membres de
l’Ajuntament.
Per altra banda , els nombrosos molins fariners de propietat municipal entraven en desús i eren amenaçats de ser subhastats per
l’Estat , emparant-se en una nova llei. Aquests molins havien de ser utilitzats , segons preveia el pla d’instal·lació de l’enllumenat, com a centrals productores d’energia. L’Ajuntament va haver de negociar
166
durament amb l’Estat per tal d’aconseguir la propietat d’un d’aquests molins, on es va instal·lar la primera central.
Girona es destaca, a diferència d’altres municipis, per les aportacions econòmiques que fan els veïns i algunes associacions i empreses amb destí a la instal·lació de l’enllumenat públic elèctric.
Un mes abans de la inauguració oficial, que tingué lloc el 24 de juliol de1886, ja s’havien recollit 7.185 pessetes. Entre els qui van aportar
diners per aquest projecte hi ha el bisbe Tomàs Sivilla, que va donar 500 pessetes, i la mateixa empresa instal·ladora, que va col·laborar amb 250. Aquesta no va ser, però l’única recaptació que es va fer. Pel
febrer de 1887, set mesos després de la inauguració del servei, s’havien aconseguit 9.147 pessetes més. Girona va inaugurar amb una gran festa el seu enllumenat elèctric.
Coincidint amb l’onomàstica de la reina regent, Maria Cristina, l’Ajuntament va convidar-la als actes, que se celebrares durant tres
dies seguits i van tenir lloc en diversos punts, il·luminats, de la ciutat. En sobresurten la benedicció de les oficines de la concessionària de l’enllumenat, per part del bisbe, i l’enlairament de globus
aerostàtics.
L’any 1890, l’Ajuntament proposà l’ampliació de l’enllumenat, que s’atorgà de nou a l’empresa Planas i Flaquer. Un any després, el barri
de Pedret, la plaça del Carrilet, el Pont Major i els carrers del Carme, la Rutlla i Figuerola gaudien també de l’enllumenat elèctric. Per l’abril de 1895, el nucli urbà i el barri del Ferrocarril es trobaven
perfectament il·luminats, mentre que la resta de la ciutat presentava mancances importants. L’ampliació es feia de forma lenta, per la
dificultat que suposava instal·lar el cablatge pels carrers estrets i tortuosos que caracteritzen Girona.
Un grup de veïns emprengué accions contra la decisió de
l’Ajuntament d’atorgar el servei a Planas i Flaquer. L’argument base és el fet que una de les clàusules del contracte beneficia de manera important l’empresa en contra de la ciutat. La llei va sentenciar a
favor dels veïns i declarà nul·la la subhasta de l’any1890. L’Ajuntament, per tal de no aturar el procés d’instal·lació, féu un contracte intern amb l’empresa concessionària. Per tots aquests
167
conflictes, Planas i Flaquer, que s’havia expandit a molts municipis de les comarques gironines, en 1903 cedí la concessió de Girona a Alfons
Chopitea, que era el seu cap tècnic. Aquest la tingué durant tres anys, fins que se la va vendre a Empresas Eléctricas. En 1918, l’Ajuntament decideix de municipalitzar aquest servei.
168
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
L'origen del petó
Segurament, no en traurem res de fer-nos la famosa pregunta dels orígens. Això no obstant, algunes teories, tot i que no ens convencen,
són interessants com a aproximació conceptual del gest en qüestió.
D'antuvi, geogràficament, només afecta una part de la població de la Terra: com sempre, el creixent fèrtil (Orient Pròxim), que colonitzà la
conca mediterrània. "Com a mitjà de salutació o d'expressió de l'amor, la meitat del globus no n'havia sentit parlar abans de les grans
exploracions que tingueren lloc del segle XV al XVI" diu Dan Carlinski. En canvi el petó amb connotació religiosa es remunta a mil·lenis a tots els continents.[…]
Segons Desmond-Morris el petó és un gest-relíquia. Antany, abans no comencessin a fabricar aliments per als nadons, les mares deslletaven els seus infants mastegant el seu aliment i introduint-lo amb el boca
a boca, cosa que implicava evidentment una quantitat considerable de pressions mútues de la llengua i els llavis.
Aquesta manera d'’alimentar els fills, semblant a la dels ocells, ens
sembla avui curiosa i estranya, però probablement la nostra espècie l'ha practicada durant més d'un milió d'anys, i el petó eròtic és quasi
segurament un gest-relíquia del nostre passat personal, ja que no alimentem així els nostres nodrissons, sinó de la prehistòria de la nostra espècie. Si els joves amants que exploren la boca l'un a l'altre
amb la llengua, retroben l’'antic benestar de l'aliment boca a boca, això pot reforçar la seva confiança mútua i els seus lligams.
El fet que hi hagi zones immenses de la terra que no saben què és el
petó planteja un interrogant: cal pensar que la tradició manté aquest gest-relíquia, que és indispensable al nostre tipus de comunicació. En
altres civilitzacions, l'olfacte ha suplantat el contacte oral, els fregaments del nas han substituït el petó, com en el cas dels esquimals. A cada una el seu gest-relíquia!
Xavier Fauche i Chistiane Noetzlin, El Petó,
Edicions La campana, 1988
169
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Comunicació
La comunicació no és exclusiva dels éssers humans. Els animals
també necessiten comunicar-se, tant entre els de la mateixa espècie com amb els d’espècies diferents.
En el regne animal hi ha nombrosos exemples d’animals que es
comuniquen amb sons:
Moltes espècies d’insectes, com les grills, poden produir sons que se
senten a grans distàncies. En aquest cas, aquests sons els produeixen els mascles per atreure les femelles.
Les balenes i els dofins poden produir diversos tipus de sons. En el cas
de les balenes, alguns sons arriben a llargues distàncies, ja que el so es transmet millor per l’aigua que per l’aire. Una balena pot sentir sons produïts per una altra balena que es troba a centenars de quilòmetres.
Els udols dels llops també són una forma de comunicació. Un grup de llops udolant indica la seva posició als grups que es troben en zones properes.
Entre els insectes, l’ús de substàncies químiques per comunicar-se és molt comú. Per exemple, les formigues produeixen una substància
olorosa que impregna el camí per on passen. Quan una formiga s’allunya pot trobar el camí de tornada seguint el seu propi rastre. Aquest rastre també pot ser utilitzat per altres formigues per arribar a
l’aliment que ha trobat la formiga exploradora.
Hi ha animals que poden canviar de color amb una rapidesa sorprenent: són els calamars i les sípies. S’ha observat que agafen un
color determinat quan tracten d’atreure una femella, un altre color quan estan sols, un altre quan s’enfronten a un adversari, etc. Aquests
canvis de color són una forma de comunicació única en el regne animal.
Les abelles, a més de produir substàncies oloroses, tenen una forma de
comunicació especial, la “dansa de les abelles”. Quan una abella
170
descobreix una font d’aliment torna al rusc i fa una dansa especial. Mitjançant els moviments de la dansa, agafant com a referència la
posició del Sol, indica a les seves companyes el camí cap a la nova font d’aliment.
171
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Músculs a punt
L'exercici físic és útil per mantenir en forma els músculs i aconseguir
un bon estat de salut. Els elements que formen l'aparell locomotor són força resistents, però també han de ser flexibles per permetre'ns fer una gran diversitat de moviments.
Els músculs del teu cos poden dur a terme qualsevol activitat física que et proposis, però sempre després d'un entrenament lent i progressiu
que augmenti la grandària de les teves fibres musculars. Perquè el teixit del múscul pugui fer la seva funció, les cèl·lules que el formen necessiten glucosa, un hidrat de carboni present en els aliments, que
el múscul assimila en forma de glicogen.
També és important que cuidis la teva nutrició, menjant aliments que tinguin glucosa (cereals, patates, fruita, llet, etc.) i una quantitat
suficient de proteïnes i vitamines. Sigues conscient de les teves possibilitats i no demanis als teus músculs un esforç més gran del que poden fer; altrament, tindràs rampes, punxades o lesions.
Les punxades són un dolor muscular que apareix quan sotmetem un múscul desentrenat a un exercici físic excessiu, produint-hi
l'acumulació d'un residu d'àcid làctic. La millor manera d'evitar-les és fer exercici habitualment.
Les rampes són degudes a una contracció sobtada d'un grup de
músculs; per això cal fer un bon escalfament muscular abans de qualsevol exercici. Practicar esport quan fa fred i suem a causa de l'esforç, o fer una activitat muscular excessiva i brusca, condueix
sovint a l'aparició de rampes a les cames. Normalment n'hi ha prou amb fer un massatge lleuger sobre la cama enrampada perquè es
relaxi el múscul concret i desaparegui la rampa.
Per mantenir-se sans els músculs necessiten oxigen i altres nutrients, un ambient lliure de toxines i una activitat regular. La major part
dels músculs voluntaris estan aparellats per fer accions oposades (els uns es contreuen mentre els altres es relaxen), per la qual cosa el cos
172
manté un equilibri dinàmic. El nostre cos està fet per a l'activitat. Per mantenir-nos sans, forts i flexibles cal que fem exercici regularment.
Jordi Vigué i altres, El múscul òrgan de la força, Ed. Parramón.1994.
173
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Orígens del calendari actual
El calendari actual és, amb petites variacions, una versió del calendari vigent a Egipte des del cinquè mil·lenni abans de Crist, amb un cicle anual dividit en dotze mesos de trenta dies (subdividits a
la vegada en tres dècades), més 5 dies suplementaris.
Van ser també els egipcis els qui van dividit el dia en 24 segments de temps: les hores.
Aquest calendari tenia alguns inconvenients, ja que els 364 dies no són exactes i les 6 hores que sobraven cada any s’anaven acumulant.
A la Xina, el calendari era més complex. A mitjan tercer mil·lenni
abans de Crist, el sistema consistia a emparentar els 12 reis del cel amb els 10 reis de la Terra. Aquesta combinació generava cicles de 60
anys. Seixanta és el mínim comú múltiple de 10 i 12. Els càlculs necessaris per establir a partir d’això un calendari fix eren sovint un secret d’estat.
I arribem a Babilònia, la tercera mestra del còmput del temps. De Babilònia hem heretat la setmana de 7 dies, l’hora de 60 minuts i el minut de 60 segons. A més a més, els babilonis van anomenar els
dies de la setmana amb els noms dels seus déus, que eren les grans lluminàries celestes. Per prevenir la pèrdua de dies que es produïa en
el calendari de 365 dies van incloure anys especials de 13 mesos. El mes 13è estava carregat d’influències religioses negatives i d’aquí la superstició envers el número 13.
L’any 6 aC, Juli Cèsar va decidir fer front al problema de les 6 hores residuals de l’any i encarregà a Sosígenes d’Alexandria la creació d’un nou calendari. Aquest nou calendari recollia les hores residuals en
blocs de 4 anys, i afegia un dia complet al mes més curt de l’any. Aquest és l’anomenat calendari Julià, que va ser utilitzat fins a l’any 1582. El retard acumulat a raó d’11 minuts anuals sumava 17402
minuts, uns 12 dies complets.
174
El papa Gregori XII va reunir un comitè científic per tal de reformar el calendari Julià ajustant-lo al Sol i recuperant els 12 dies
de retard acumulats. Aquest sistema, el calendari gregorià, que es va completar prenent com a primer dia de l’any l’1 de gener, no va ser adoptat immediatament arreu. Els països no catòlics van trigar a
acceptar la cronologia del papa. Gran Bretanya no va avançar el seu calendari per adaptar-lo al gregorià fins al 1752, gairebé dos segles més
tard. Actualment és vigent a tot el món occidental.
175
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Posem-hi remei
Quan la medicina no estava tan avançada, la gent recorria als remeis més diversos per mirar de guarir les malalties. Així, cada
poble tenia el seu repertori de remeis per a tota mena de mals.
Per combatre el mal d’orella i la sordesa, untaven un cotó amb l’oli
que cremava en una llàntia d’algun sant i se’l posaven dins l’orella, o bé s’untaven directament l’orella amb l’oli. Si l’oli era calent, resultava més efectiu.
Per a les angines, la gent s’embolicava el coll amb una cordons de seda blanca, als extrems dels quals hi havia una borla del mateix color, convençuts que això els curaria. Aquests cordons els compraven
especialment per a això i se’ls guardaven per utilitzar-los el dia que els fes mal el coll.
Una altra pràctica consistia a clavar agulles a les soques dels arbres o
tirar-les alguna font per curar el mal de cap. Abans de deixar-les-hi, en torçaven la punta perquè no les pogués utilitzar mai més ningú.
Contra els refredats, hi havia qui ensumava ben fort pel nas pols d’escorça de pi. Creien que després de passar pel coll, la pols arribava al cor, i en tocar-lo, curava el refredat.
Aquests són només alguns exemples de fórmules i remeis que al llarg del temps s’han anat practicant per curar això o allò, però la llista seria interminable.
176
Relats d’autor Tipologia textual: text instructiu
Instruccions per pujar una escala
Les escales s’han de pujar de cara, perquè cap enrere o de costat
resulten particularment incòmodes. L’actitud natural consisteix a mantenir-se dret, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament
per sobre d’aquell que es trepitja, i respirant lentament i regularment.
Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre amb cuir o camussa i que, llevat d’excepcions, cap exactament al graó.
Posada al primer graó aquesta part, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l’esquerra (també anomenada peu), però que no s’ha de confondre amb el peu esmentat abans), i
portant-la a l’alçada del peu, se l’ha de fer seguir fins a col·locar-la al segon graó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i al primer hi descansarà el peu. (Els primers graons són sempre els més difícils,
fins que s’adquireix la coordinació necessària:
La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l’explicació. Cal
tenir en compte especialment de no aixecar alhora el peu i el peu).
JULIO CORTÁZAR. Historias de cronopios y de famas. (Traducció i refosa d'El text instructiu, de C. D'A DE LL de la U.JAUME I )
177
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
El gall i la guineu
Vet aquí que una vegada hi havia un gall que picotejava al peu d’un
arbre, tot buscant cucs o algun gra esbarriat de blat de moro. A cada cop de bec que donava, la cresta se li sacsejava com una bandera vermella. Tot d’una va veure que s’acostava la guineu i li va faltar
temps, amb volades curtes però seguides, d’enfilar-se a la branca més alta de l’arbre. La guineu es va aturar al peu de l’arbre i li va dir, tan
amablement com va saber:
- Bon dia germà gall! Com és que t’has enfilat tan de pressa en veure’m arribar? No deus pas tenir por de mi?
- Sí que en tinc, i molta! – li va dir el gall.
- Quines coses de dir, valga’m el cel! Que no ho saps que s’ha dictat una llei, segons la qual tots els animals som germans, i ens hem d’estimar
i respectar els uns als altres? Au, baixa sense por i anirem a fer un tomb.
- Ca! – Va dir el gall, sense moure’s d’on era – Prou que et conec! Ets
molt viva però no m’ensarronaràs pas.
La guineu encara volia insistir però en aquell moment va veure un
gos mastí, de potes fermes i gruixudes, que s’acostava a bon pas pel camí i sense torbar-se gaire va emprendre la fugida.
- Per què te’n vas? – li va dir el gall, de dalt de l’arbre estant -. No cal
que tinguis por del gos, que tots els animals hem de ser germans, segons la nova llei.
- És que aquest gos mastí és tan ignorant com tu, i potser encara no ho
sap, que han dictat aquesta nova llei – li va dir la guineu mentre desapareixia entre els arbres del bosc.
178
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Feblesa de caràcter
Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes vegades,
va despertar-me un soroll que venia del meu despatx.
- Ja hi som! -vaig dir-me. És el lladre.
Fi, caminant de puntetes, vaig guanyar la distància que em separava
del lloc on algú m'espoliava. Allí hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les meves coses que li feien més goig i les
amuntegava en una pila.
- Ep! Parlem-ne… -li vaig dir.
Ell es va girar sense sobresalt ni sorpresa, em va mirar de cap a peus i
respongué: - No cal. Jo us guanyo. Així, calculant-ho a ull, peso uns vint quilograms més que vós. Aquest avantatge natural m'estalvia tota mena d'explicacions. Porteu armes?
- No.
- Raó de més. I procedí a omplir el sac amb els meus béns, fent com si m'ignorés.
Jo, com és de bona llei, no em vaig pas resignar:
-Però home, això no és qüestió de força. Hi ha la moral, m'enteneu?
Sense principis no anireu enlloc i tohom us mirarà de cua d'ull…
-La moral! -digué-. És el pes més inútil que pot carregar un home.
I, posant-se seriós de sobte, em preguntà:
-Que hi creieu de debò en la moral?
- I tant, Mare de Déu, i tant!
Va rebre aquesta afirmació de la meva fe amb una gran contrarietat.
Abandonà la seva feina, m'agafà pel braç i em convidà a seure. I em dirigí les següents paraules:
179
-Mireu: em feu una mica de llàstima i vull que rebeu l'ajut de la meva experiència.
"Jo, temps passats, també em refiava de la moral. Era casat, tenia un fill, i un amic del cor, i un negoci. M'havia guanyat la fama d'ésser l'home més bo del barri i, per tant, també el més taujà. El meu
confessor quan em veia tremolava, perquè la meva consciència neta no li donava ocasió de lluïment. "Que poc divertit que sou!", solia dir-
me, i, per poders, em beneïa.
"De vegades, el meu tedi m'esgarrifava, però la pau de la meva llar, el bon nom de la família i la netedat de costums em feien companyia.
"Aguanta't, noi, aguanta't -em deia-. Tot això tindrà el seu premi".
"I sabeu quin va ser el premi? Ara us ho esplicaré: un dia el meu fill, que acabava de fer catorze anys, va fugir amb la minyona. Esverat,
vaig anar a cercar la meva dona per compartir la pena amb ella, i només vaig trobar una carta seva en la qual m'explicava que, cansada
del meu ensopiment, se n'anava a viure amb un senyor del tercer pis, que ell sí que era simpàtic i sabia viure".
"Desfet, vaig decidir submergir-me en el negoci i al cap d'un parell de
dies m'assabentava que el meu amic del cor, valent-se d'una maniobra comercial, me l'havia pres".
"Només em quedava el confessor. Vaig explicar-li el que em passava i
sense pensar-s'hi gens em digué que tota la culpa era meva i em va posar una penitència d'aquelles que et deixen baldat".
"I el bon nom que tenia pel barri? Ja us ho diré: quan jo passava pel
carrer, la gent es girava a mirar-me i reia".
"Com podeu comprendre, era un bon moment per a fer balanç de la
meva vida i trobar que, fins aleshores, havia errat. No es pot anar contracorrent, i si hi vas en pagues les conseqüències. Això quedava tan clar que vaig decidir canviar de vida".
"Ara trobo que faig el que vull sense noses de consciència i tothom troba que estic tan bé: les dones em sol·liciten, els coneguts proclamen la meva simpatia i els veïns, quan els vaga, diuen entre ells: "Ja ho
veus, tan ase que semblava i encara farà carrera!"
180
"Això és tot. Si us pot servir d'alguna cosa, aquí ho teniu."
-Vinc amb vós! -vaig dir-li-. Em sabria molt de greu ser víctima
d'una decisió tardana.
L'endemà els diaris publicaven la següent notícia:
"Ahir de bon matí, els lladres entraren en un pis de l'avinguda
Oriental. Entre altres objectes de valor, hom trobà a faltar l'amo de la casa, ja que ningú no sap donar raó del senyor Calders, ciutadà
honorable i contribuent de bons costums".
Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta, Ed 62.MOLC n. 9.
181
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Matilda
Aquella tarda, quan el senyor Wormwood tornà del garatge, tenia la
cara fosca com un núvol de tempesta, i era clar que un o altre no trigaria gaire a rebre. La seva esposa reconegué els senyals immediatament i es féu fonedissa. Llavors va galopar cap a la sala
d'estar. Va resultar que Matilda estava arraulida a la butaca del racó totalment absorbida per un llibre. El senyor Wormwood ullà Matilda.
Matilda no s'havia mogut. Havia arribat a aprendre a bloquejar-se les orelles contra l'horrible so de la terrible caixa. Continuava llegint, i això degué enfurismar el pare. Potser la ira se li intensificà perquè la
veia complaure´s en una cosa que era enllà de l'abast d'ell.
-No pares mai, de llegir?-li roncà.
-Ah, hola papà! -va dir ella, agradosa-. Has tingut un bon dia?
-Què és, aquesta porqueria? -va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.
-No és porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de
John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te'l llegeixes? T'agradaria.
-Això és una porqueria -va dir el senyor Wormwood-. Si és d'un americà, segur que és una porqueria. Només escriuen porqueries.
-No, papà, és molt bonic, de veritat. És de...
-No vull saber sobre què és -bordà el senyor Wormwood-. I, a més, n'estic ben tip, del teu tant llegir. Au, vés i fes alguna cosa de profit. -I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del
llibre, arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera.
Matilda quedà glaçada d'horror. El pare continuà. No hi havia gaire
dubte que l'home sentia una espècie de gelosia. Com gosa, semblava dir amb cada pàgina que estripava, com gosa passar-ho bé llegint, si jo no puc? Com gosa, aquesta mocosa?
182
-És un llibre de la biblioteca! -xisclà Matilda-. No és meu! L'haig de tornar a la senyora Phelps!
-Ara, doncs, n'hauràs de comprar un altre, oi? -va dir el pare, encara arrencant fulls-. Hauràs d'estalviar de la teva setmanada fins que tinguis prou cèntims a la guardiola per comprar-ne un de nou
per a la teva preciosa senyora Phelps, oi?
I, dient això, llençà les ara buides cobertes del llibre a la paperera i se
n'anà de la cambra, deixant la tele bramant.
Molts infants, en el lloc de Matilda, haurien arrencat a plorar. Ella, no. S'estava asseguda molt quieta, amb la cara groga, i pensívola.
Semblava que sabia que ni plorar ni fer morros no traurien cap a res. L'única cosa intel·ligent a fer quan t'ataquen és, tal com un cop va dir Napoleó, contraatacar. La ment meravellosament subtil de Matilda ja
era a la feina, buscant un altre càstig adient per al verinós pare. De tota manera, el pla que se li començava a afaiçonar a la ment
depenia de si el lloro de Fred era tan bon xerraire com Fred deia.
Roald Dahl, Matilda, Empúries.
183
Contes escrits per nois i noies Tipologia textual: narrativa
Amal i els forats a les butxaques
Amal es va aixecar un dia d’estiu, va esmorzar i va sortir al carrer a
jugar amb els seus amics. Era dissabte, o almenys això creia. Bé, en qualsevol cas l’important era que feia sol que el cel era blau i que els seus amics l’esperaven a la plaça amb la pilota per fer un partit.
Amal reia camí de la plaça i caminava ràpidament, fent saltironets, això si, mirant sempre a banda i banda abans de creuar els carrers. I
fou en un d’aquests passos de zebra quan es va adonar d’una cosa: per les voreres desfilaven dones i homes, com un sol núvol de fum gris, tristos, mirant a terra i amb els caps penjant de les seves espatlles.
Uns anaven cap a la dreta i els altres cap a l’esquerra amb un ordre que a l’Amal li va semblar que no igualarien ni les formigues.
Es va sorprendre i encuriosir, ja que de curiositat en tenia molta,
però no volia perdre temps, així que va fer una passa intentant creuar aquell fosc rierol de persones, i realment es va sentir com si un corrent se l’emportés. No la veien els homes grisos?
Va tornar endarrera com va poder. Llavors va parar l’orella i va sentir una cosa que la va sorprendre. Era un “tic-tac” constant, bé o
més aviat era com una cor de “tic-tacs” que a l’Amal li va semblar que sonaven cada cop més fort, en un crescendo que s’escampava per tot arreu des dels canells dels homes grisos.
La noia va decidir seguir a un d’aquells homes de prop per veure si en treia l’aigua clara de tot allò, però el soroll del “tic-tac” seguia sent tan fort que es va haver de tapar les orelles amb els dits.
L’home, absort amb el terra, no es va adonar de la presència de l’Amal, així que va seguir caminant de la mateixa forma.
La nena el mirava, però res li cridava l’atenció, era un home normal, amb jaqueta, corbata, mòbil a la mà... L’Amal va parar un moment, va girar la vista i va veure que si hi havia una cosa
184
realment estranya, el fet que tots els homes eren tan, tan normals que semblaven iguals, jaqueta, corbata, mòbil a la mà...
Llavors s’hi va fixar millor i va veure com de la jaqueta anaven caient coses a mesura que caminaven. En mirar al terra va veure el que l’home, bé, el que tots els homes i dones, anaven perdent, els
somriures. S’escolaven de les butxaques de les jaquetes, ja que totes eren foradades, i queien al terra, on els homes de darrera els trepitjaven.
A l’Amal li va saber molt de greu, perquè li va semblar un desaprofitament perdre una cosa tant preuada, així que els va anar recollint per lliurar-los a l’home gris, però aquest caminava sense
aturar-se i sense veure-la.
Així que l’Amal va anar recollint molts i molts somriures ajudant-se amb la seva samarreta, fins que en va tenir tants que ja no s’hi veia. I
fou llavors quan va ensopegar, i van anar sortint volant com pardals tots els somriures que havia recollit. I llavors es va produir un
miracle: va esclatar una gran riallada que va ofegar fins i tot els “tic-tacs”.
I la gran riallada va contagiar l’Amal, que va començar a riure
sense saber ben bé perquè. Però poc a poc, la rialla de la nena va semblar repetir-se com un eco entre les parets de la ciutat. Però no era pas un eco, eren els incipients somriures dels homes grisos, que aviat
van veure com els forats de les seves butxaques es van anar fent cada cop més petits. I la rialla de l’Amal, com si d’una agulla i d’un fil es tractés va anar cosint els forats de les butxaques. Aviat foren dues
grans riallades, quatre, vuit... així fins que tot el barri va acabar rient.
Llavors l’Amal va intentar recordar que quan es fes gran mai s’havia
d’oblidar de revisar si les seves butxaques tenien forats, i si en tenien cosir-los amb els seus somriures i els dels altres. Va creuar el carrer i va córrer a jugar el partit de futbol.
Autor: Agus Giralt
185
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (I)
Vet aquí una vegada hi havia un minyó que volia fer de lladre i es va
anar a oferir com a aprenent a un bandoler molt famós. La colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d'una muntanya molt aspra i alta, des d'on es dominava una extensa plana.
Feia poca estona que el minyó s'havia presentat a la cova per fer d'aprenent, que el capità el va cridar:
- Avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell moltó? Doncs, vés i roba-l'hi.
- Entesos - va dir el noi.
- Compte que és molt valent i forçut i que no es deixarà prendre el moltó sense més ni més.
- No tingueu por, capità, que li prendré el moltó i ni tan sols em
veurà.
El minyó va agafar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina dolenta i vella que feia joc amb el ganivet. Amb aquelles
dues rampoines el minyó va baixar de la muntanya fins a arribar
al camí per on havia de passar l'home del moltó.
Enmig del camí va deixar la beina a terra de manera que semblés que li havia caigut a algú. Unes dues-centes passes més enllà, després d'un revolt des del qual no es veia el lloc on havia deixat la beina, va
deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere d’un bardissar.
Al cap d'una estona va passar l'home que duia el moltó a coll. En
veure la beina va pensar que li devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. Va
continuar caminant i, més enllà, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist abans devia ser d'aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviria per alguna cosa ..., i la beina li
186
aniria bé per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el moltó, se'l va treure del coll i el va
deixar a la vora del camí. Així que l'home va haver tombat el revolt, el minyó va sortir del seu amagatall, es va carregar el moltó a coll i va pujar cap a la cova.
187
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (II)
En tornar l'home i no trobar el moltó, es va estranyar i va pensar
que potser havia tirat muntanya amunt, menjant herba. El va cridar, el va cercar, però va ser inútil. El moltó no va sortir. Va pensar que l'animal potser havia tornat cap al ramat on l'havia
comprat feia una estona i va decidir tornar cap allí per veure si el trobava.
El bon home va desfer el camí. Quan va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el moltó, però li'n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segon, i si no el trobava, l'hi
pagaria.
El capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del minyó des de la cova, van celebrar molt la seva astúcia. El noi va
arribar esbufegant com un bou, perquè el moltó pesava molt. Encara no havia tingut temps de recuperar l'alè, quan el capità, que havia vist passar l'home carregat amb un altre moltó, li va dir:
- No crec pas que amb un moltó tinguem prou menjar per a tothom. Veig que el mateix home d'abans ve pel camí amb un altre moltó. A
veure si li saps prendre una altra vegada.
- No hi patiu, capità. Ara li tornaré a prendre el moltó sense que ni em vegi.
El minyó va tornar a baixar cap al pla. Es va amagar en el mateix indret que la primera vegada i quan li va semblar que l'home del moltó ja era a la bora, va començar a belar:
- Beee! Beee! Beee!
L'home va creure que qui belava era el moltó perdut i ràpidament va
anar a cercar-lo, però com que no podia pas endinsar-se en el bosc carregat amb el moltó que duia a les espatlles, el va deixar a la vora del camí. I, així que va estar prou lluny perquè no el pogués veure, el
188
minyó va sortir del seu amagatall i va agafar el segon moltó.
Naturalment, el pobre home no va trobar el moltó que havia perdut i,
molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat l'altre. Quina no va ser la seva sorpresa quan va veure que tampoc no hi era. Sense poder-se explicar què passava, l'home va resoldre tornar al ramat per veure
si potser hi havien fet cap els dos moltons o, si més no, comprar-ne un altre. L'endemà era festa major al seu poble i tenia convidats a
casa.
189
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (III)
El minyó va arribar a la boca traient un pam de llengua de cansat que estava. Però abans de descarregar-se el segon moltó, el capità, que havia vist que aquell pobre home tornava amb un tercer moltó al coll,
li va dir:
- Mira, ja es torna a veure aquell infeliç amb un moltó al coll.
- Que voleu que l'hi vaig a prendre una altra vegada? - va dir el noi,
defallit, però amb ganes de demostrar que era prou fort i agosarat per entrar a la colla.
- Home, no cal, ja tenim prou teca - va dir el capità, que el veia molt
cansat.
- Doncs aquesta vegada hi aniré jo pel meu gust i no tan sols li robaré
el moltó, sinó que fins i tot li prendré la roba que porta.
I el minyó es va llançar corriol avall cap al pla. Més enllà del lloc on li havia pres els dos moltons hi havia un estanyol, i el noi es va
asseure a la vora esperant que arribés l'home, carregat amb el tercer moltó. Així que el va sentir es va posar a riure com un beneit. En veure'l riure d'aquella manera, l'home va remugar, malhumorat:
- El món és així, mentre els uns riuen els altres s'enrabien.
- Que us ha passat alguna cosa?- va preguntar el noi, innocent.
- Que he perdut dos moltons i per poder menjar-ne per la festa major n'he hagut de pagar tres.
- Doncs, mireu quina casualitat, jo precisament reia perquè acabo de
veure dos moltons que, jugant jugant, han travessat l'estany com si fossin dues barques i han sortit per l'altre costat. Potser eren els dos moltons que heu perdut vós.
- Segurament - va dir l'home amb un fil d'esperança - Si em
190
volguéssiu guardar aquest altre moltó i la roba, travessaria l'estany per anar-los a cercar.
- Amb molt de gust, bon home. Podeu anar-hi ben tranquil.
L'home es va despullar i es va tirar a l'aigua. I així que va ser prou enllà per no veure'l, el minyó es va carregar el moltó a l'esquena i va
recollir tota la roba i va tornar a la cova.
191
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (IV)
Aquesta vegada va arribar-hi més mort que viu. El capità i tota la
colla el van felicitar per la feta i li van dir que era el més fi de tots ells, perquè cap no hauria sabut robar els tres moltons amb l'astúcia que ell ho havia fet.
A l'hora de dinar, el minyó no podia aguantar-se de cansament i de gana. Van posar a taula dos dels moltons, un rostit i l'altre amb suc, i
el noi es va treure el ganivet de la butxaca per tallar-se'n un tros. Aleshores va saltar el capità imperatiu :
- Ei, aprenent! Això no és per a tu. Des de sempre els aprenents es
mengen les sobres. Cuiner, porta les patates que van quedar d'ahir.
- Com s'entén? - va dir el minyó- Jo no he de menjar dels meus moltons? Perquè qui li ha pres els moltons a l'home he estat jo.
- Aquí no hi ha res de ningú i tot és de tots i meu més que dels altres perquè sóc el que mano. On s'és vist voler fer prevaler el dret del que has robat? Si tu ho has robat al camí ral, nosaltres t'ho robem a tu, i
s'ha acabat.
- Doncs si un altre m'ha de robar sense perill ni cansament allò que
jo he pres amb tot l'esforç i tot el risc, que robi un altre; que per robar i no guanyar, val més treballar. Deixo l'ofici de lladre i adéu-siau.
I, sense tastar ni una mica dels moltons, l'aprenent se'n va anar cap
a casa seva i va abandonar l'ofici de lladre, per al qual tenia tan bones condicions.
192
Relats d’autor Tipologia textual:narració
Assegut al porxo, mirava la lluna
Era tot just un quart de lluna, amb un color ataronjat molt especial,
com si s’hagués encomanat dels colors de la posta. Li faltava una banya. Vaig pensar que quan el núvol o la mateixa lluna es belluguessin una mica, la banya tornaria al seu lloc.
Una mica més tard va sortir un estel. Feia molta claror i es veia molt bonic al costat de la lluna. La lluna va somriure en veure’s
acompanyada, tot i que no havia trobat encara la banya que li faltava. La lluna anava baixant cap a l’horitzó, lentament, coixa d’una banya.
La lluna i jo ens vam quedar amb la boca oberta en veure l’estel, que semblava fix i quiet, al cap d’una poca estona va començar a pujar i va passar de llarg.
La lluna ja no somreia i els núvols ja li tapaven els ulls. Es deixava anar en un lent descens que res no podia aturar.
No només no retrobava la banya perduda, sinó que s’anava
desdibuixant poc a poc.
Perdia la seva forma de lluna i semblava com una gota de lluna
desfent-se en la calor d’aquesta nit d’estiu.
I mentre la gota de lluna baixava i baixava... s’anava convertint en espurnes de lluna. Fins que la nit va quedar fosca com cap altra que jo
pogués recordar.
Aquella nit gairebé no vaig dormir pensant si la lluna s’havia desfet de veritat o potser només eren els núvols i tornaria a sortir demà
com si no hagués passat res.
L’endemà, quan ja havia perdut l’esperança que sortís... va passar
l’estel, semblava el mateix del dia anterior. En aquell precís moment, va sortir la lluna riallera i em sembla que li va picar l’ullet.
193
Però l’estel, ràpidament, va tornar a passar de llarg.
La lluna, pacientment, va esperar que en sortís un altre, i un altre, i
un altre... i els somriures es van multiplicar.
Autora: Carme Rosanas, del blog
Col·lecció de moments
194
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Baralles de tapers
També a les fàbriques hi esclaten baralles: perquè hi havia antipaties,
enveges, greuges, opinions polítiques i altres petites misèries humanes.
Els esvalots que llavors sorgien eren imponents; hauríeu dit que n’anava a passar una de molt crespa, potser amb sang i fetge.
Un taper amb els sentits regirats, les entranyes fregides i la imaginació duta a punt de dalt, és (i era sobretot en el vuit-cents) una
mena d’espectacle de la naturalesa.
Les paraules més gràfiques, les imatges més imprevistes, els acudits més extraordinaris i els renecs més recargolats li brollaven dels llavis
amb una abundor inaudita i una força fatal.
Els andalusos i els gitanos tenen fama de manejar l’idioma que parlen, amb tanta de traça com el ganivet refilat que ells en diuen
“faca”, i treure’n tantes guspires com si el passessin per l’esmolador. Però cap d’ells no compon res, comparat amb el que arriba a fer guspirejar el seu esperit enfebrat un baix-empordanès –taper o bé
pescador- que es descorda per cantar-les clares.
Fou en un moment d’aquests, segurament, que varen ser inventats
els motius inimaginables, senzillament genials, que la majoria dels llinatges de Sant Feliu, xics i grans, portem enganxats, talment el cos porta l’ombra.
Perquè en instants combustió i de fosa a un grau infernal es poden haver trobat mots tan precisos i marques foc, que dant i Shakespeare haurien hagut de col·laborar per a només apropar-s’hi. Com, per
exemple, aquests quatre : a can “Punxacristos”, a can “pa-i-pops”, a can “Pet bufat” i a can “Bufeteja’m...”
I total, res. Com anava dient, sentint els crits i els mots gruixuts, qualsevol hauria pensat que hi havia una tragèdia. Però bon punt la renyina arribava al caire de degenerar en abraonament personal, de
195
l’obrador sorgia un clam unànime “Nois! Deseu les ganivetes!”
I efectivament: aprofitant les darreres lluïssors de seny, mentre
s’anaven llançant les imprecacions més enceses i els insults més feridors, els mateixos contraposats –fossin dos, o tres, o mitja dotzena, i de vegades el taller en pes, dividit en dos bàndols –s’afanyaven a
amagar dins el calaix o sota una pila de suro la possible arma que portaven encara a la mà, l’eina de treball que d’un sol cop hauria
tallat com un full de paper el braç més robust, en rodella.
I justament després, desarmats tots i del tot, que l’esvalot pujava al punt de dalt; però ja amb les mans netes i sense possibilitat de sang,
perquè al més que podia arribar a passar era a algun oriol a l’ull, un nas aixafat d’una morma o mitja dotzena de plantofades, exercicis gairebé saludables per a la bona circulació sanguínia i limfàtica,
d’una gent més aviat sedentària.
Agustí Calvet (Gaziel)
196
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Llegendes del castell de Montsoriu
Llegendes del castell de Montsoriu
Sobre com va néixer la guerra dels remences
Un vassall del senyor de Montsoriu va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, és a
dir el dret de cuixa, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. L'endemà l'espòs va fer via al castell per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen l'home amb mals termes,
li digueren que el senyor encara no s'havia llevat i que hi tornés l'endemà. Amb males raons el feren passar tres dies.
El dia que feia quatre, el jove, encès d'ira, pujà al castell disposat a fer
el que calgués. En caure el pont, el propi senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El noi es
tragué la daga i travessà el cor del senyor de Montsoriu sense que els seus servents ho poguessin evitar. Mentre, al castell regnava la major confusió i desordre davant del succeït, els nuvis van fugir muntanya
avall. En arribar al poble tothom els esperava disposat a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni.
D'aquell moviment de poble va néixer la guerra dels remences, en
què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors.
La senyora de Montsoriu
La llegenda diu que quan morí el senyor del castell, la seva dona va quedar encantada, i que d'ençà d'aleshores, per la nit se Sant Joan, al punt de les dotze de la mitjanit apareixia entre les ruïnes del castell
una dona abillada molt ricament,amb un fanal a la mà. Després sonava un corn, que se sentia de molt lluny, i llavors apareixia un cavaller muntat a cavall, s'estava uns segons amb la dama i, en
sentir-se l' última campanada, dama i cavaller desapareixen sense
197
deixar rastre.
Na Guillemina de Montsoriu
Conten els vells que tempestes furioses assolaven els camps d'aquestes contrades, i s'esfondraven humils cabanes. Aquests terrabastalls s'atribuïen a Na Guillermina, dama il·lustre però gran pecadora,
condemnada a viure entre les runes del castell de Montsoriu.
Durant molt de temps, ningú no gosava pujar al cim de la muntanya, ja que els esperits infernals defensaven la solitud de
l'ànima en pena, i no hi havia valent que s'arribés al cim de la muntanya. Esfereïdors bruels de tota mena d' animals, es confonien amb la cridòria terrorífica de les bruixes i d'ànimes en pena tan
punt arribava el capvespre. A més, les boires s'escampaven arreu i envoltaven el castell que assolia, aleshores, un aspecte misteriós i
lúgubre. La gent de la contrada ja no sabia què fer. La seva vida esdevenia un seguit de desgràcies causades pels mals esperits de Montsoriu, fins que determinaren de fer quelcom per acabar amb
aquell malviure. I provaren de resoldre el problema oposant al poder del diable la pregària al Totpoderós. Assabentat que fou el senyor Bisbe, s'adreçà ell també cap al faldar de la muntanya i conjurà els mals
esperits, concedint-los un termini perquè abandonessin el recinte. A la vegada, assenyalà a Na Guillermina i al seu seguici malastruc un cau a les profunditats del Gorg Negre.
Arribada la nit que finia el termini, es deixà sentir a la banda del castell un baladreig esglaiador, ensems que negres núvols es
bellugaven pel damunt de Montsoriu, sense que aquesta vegada descarregués la tempesta. Era el moment que Na Guillermina, obeint l'ordre del bisbe, va posar els peus damunt d'una roca, per
esbaldragar-se amb més empenta, i hi deixà les petjades juntament amb les de tots els seus hostes. Aquesta roca avui se l'anomena "Roca Guillermina".
198
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El cavaller i el seu cavall
En el temps en què les guerres es feien a cavall, un cavaller tenia
moltes atencions per al seu animal inseparable.
Ell mateix en tenia cura i el mantenia ben entrenat, fort i a punt per a qualsevol campanya. Quan la guerra es va acabar el cavall ja no
li era útil; el va llogar a un carreter per a estirar el carro i fer altres feines del camp.
El cavall anava mal alimentat, cansat, i sempre rebent fuetades del
seu nou amo. Les seves forces van anar minvant i el seu aspecte, abans tan ufanós, ara era molt llastimós. Però vet aquí que el país va entrar en una nova guerra i el cavaller va anar a buscar, com era
natural, el seu cavall.
El va netejar, li va donar bons aliments i el va entrenar de nou.
Quan li va semblar que ja estava a punt, va marxar amb ell a la guerra, però a la primera topada cavall i cavaller van caure ferits de mort. I el cavall va dir:
199
No he pogut resistir l'envestida. Jo abans era el millor dins el camp de batalla i tu, quan no em vas necessitar, em vas degradar posant-me
en mans d'aquell carreter, que em convertí gairebé en un ase. Has vingut massa tard a refer la teva injustícia, que ara paguem tots dos.
.
Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra
Dibuixos: Jordi Garcia i Ferrer
200
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El vectigal de la carn
Ferran d’Antequera ocupà el tron de Catalunya contra la voluntat
del poble que no sentia pas per a ell la més mínima simpatia, però que, per un arrelat sentit de lleialtat a la paraula donada, va acceptar la decisió del conveni de Casp, malgrat no estar-hi
conforme. El rei, no sabem si s’adonà que el poble no el volia i que l’acceptava per força, i en comptes d’acatar les lleis i els usatges de la
terra es va creure amb dret a decidir el que li vingués de gust i fer el que volia prescindint de les lleis i de tothom.
Els seus servents aviat varen veure quina era la manera de pensar
del rei i també feien les coses de la mateixa manera, sense respectar a res ni a ningú. Un dia un dels servents va anar a comprar al mercat i un cop va tenir el que volia, el carnisser li va demanar que pagués
la carn i l’impost de la carn (el vectigal) que era normal en aquells temps. Malgrat la insistència del carnisser el servent s’hi va negar dient-li que ell no era ningú per manar el rei i que faria el que li
vingués de gust i no solament no va voler pagar l’impost, sinó que va agafar la carn que havia encarregat i va marxar sense pagar-la.
El carnisser se’n va anar al Consell de Cent a demanar justícia i el Consell va decidir que calia fer-la complir encara que fos al mateix rei.
El rei era tingut per un dèspota i el fet que el servent, refiat de la manera de ser del rei hagués fet el que havia fet, ja revelava molt clarament quin era el tarannà del rei.
Tots els consellers creien i així ho deien, que calia reclamar-li el respecte als drets i costums del país, però tothom refusava d’anar-hi
perquè temien per la seva vida. El conseller Joan Fivaller es va oferir per anar-hi, però sense deixar de témer que la seva visita al rei li podria costar la vida. Es va vestir amb la gramalla de dol i es va fer
acompanyar per tots els macers i prohoms de la ciutat fins la porta del palau reial.
201
En arribar al peu del carrer de Brocanters, o sia en entrar a la plaça, es va dirigir al poble que el seguia i els va dir que ell defensaria els seus
drets i costums davant el rei, encara que li hagués de costar la vida.
El rei va rebre el conseller Fivaller amb tota insolència i li va dir que mai s’havia vist que un simple conseller volgués renyar tot un rei.
Fivaller li va contestar que ell no era només un conseller sinó el representant del poble i que no hi havia anat per renyar-lo, que no
era aquesta la seva feina, sinó per demanar-li que complís la paraula
donada de respectar els drets i els usatges de Catalunya, la qual cosa no havia fet el seu servent en el seu nom, i que per tant si no esmenava
la conducta del seu servent era com si fos ell.
El rei li va dir que tanta gosadia podia costar-li cara i que la podia pagar amb la vida. Fivaller li va contestar que darrera seu hi tenia tot
un poble que sabria venjar-lo, que era fora del palau i que estava esperant el resultat de la seva visita i que desitjava saber si el rei
respectava o no els seus drets. Quan el rei va saber que tot el poble de Barcelona estava pendent de la seva paraula per llançar-se o no a la guerra va canviar d’actitud absoluta i de mal rei i tornant-se mansoi
com un xai feu que paguessin a Fivaller el tribut o vectigal i va pagar també el que valia la carn que el seu servent s’havia emportat sense pagar.
202
Contes del món. Tipologia textual: narració
Conte indi País: Amèrica
Els dos núvols amics
Hi havia dos núvols blancs, blancs com la neu, que viatjaven pel cel
blau d’un matí de primavera. I ells eren feliços de ser tan blancs i tan vaporosos.
I s’acostaven i s’allunyaven i reien i s’empaitaven i feien formes
estranyes en el cel. A la tarda, però, quan el sol anava a la posta es tornaven de color rosa i groc i vermell i morat. Eren preciosos, tots dos
núvols al capvespre.
Un dia que feia molt de vent, van fondre’s l’un amb l’altre. I van tenir tot d’altres núvols que van formar una massa de núvols negra i
atapeïda.
I va començar a ploure amb força.
Quan va parar de ploure, el cel va tornar a quedar blau com mai i
no es veia ni un núvol enlloc.
Però resulta que un bassal que havia quedat a terra es va posar a parlar i a riure amb l’altre bassal del costat. I li va dir:
- Te’n recordes de quan érem núvols?
203
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Història d'un Perquè?
Una vegada hi havia un Perquè, i es trobava en el Diccionari general,
pàgina 819. Es va cansar d'estar sempre al mateix lloc i, aprofitant una distracció del bibliotecari, se'n va anar cametes ajudeu-me; més ben dit, "cameta" ajuda'm: saltant per sobre la poteta de la "p". El
primer que va fer va ser empipar la portera:
- Per què l'ascensor no funciona? Per què l'administrador de la casa
no el fa arreglar? Per què no s'encén el llum del replà del segon pis?
La portera tenia altra feina a fer que respondre a un Perquè tan preguntaire. El va empènyer amb l'escombra fins al carrer i li va dir,
empipada, que no tornés mai
- Per què em fas fora? -preguntà el perquè molt indignat-. Perquè he dit la veritat?
Se'n va anar pel món, amb aquell lleig vici de fer preguntes, tafaner i caparrut, com un recaptador d'impostos.
- Per què la gent tiren els papers per terra en comptes de llençar-los a
la paperera? - Per què els automobilistes tenen tan poc respecte pels vianants? - Per què els vianants són tan imprudents?
No era un Perquè: era una metralladora de preguntes, i no perdonava ningú. Per exemple, passava davant d'una barraca de fusta i preguntava:
- Qui viu aquí?
- Un paleta.
- Per què serveix un paleta?
- Per fer cases.
- I per què un home que fa cases ha de viure en una barraca?
204
- Perquè el sou no li arriba per pagar el sou d'un pis.
- I per què els lloguers són tan alts?
- Perquè és així.
- I per què és així?
La Prefectura de policia es va assabentar que hi havia un Perquè així i
aixà, alt com ell mateix i no pas més, que havia fugit de la pàgina 819 del Diccionari general. Va fer imprimir la seva fotografia i la va
distribuir a tots els guàrdies, amb aquesta ordre: "Si el veieu, arresteu-lo i poseu-lo entre reixes." També va fer imprimir ampliacions d'aquella fotografia i les va fer afixar a totes les cantonades. A sota les
fotos deia: "Remil del remils de lires i una ampolla de cervesa per a qui ajudi a capturar-lo."
-Per què? -es preguntava el pobre Perquè, xumant-se el dit sota un
d'aquells bans-. Per què em volen detenir? Potser no s'han de fer preguntes? Que potser la llei prohibeix els punts d'interrogació?
Busca que buscaràs, i ningú no el va trobar. Ni tots els guàrdies del món aconseguiren detenir-lo, això que són milions i parlen moltes llengües. S'ha amagat molt bé, el nostre Perquè: una mica per aquí i
una mica per allà, en totes les coses. En totes les coses que veus hi ha un Perquè.
Gianni Rodari,
205
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
L'arbre domèstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de
casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es
tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de
ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i
duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona
estona i després digué: —No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han
dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries!
206
Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la
divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me
les gràcies. ¿I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?
Pere Calders
207
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
L“electra”
No sé si l’altre dia encara algú, va dir, en algun dels pobles del país: “Se n’ha anat l’electra”, Ja fa anys que vaig sentir aquesta paraula, que no tenia pas el so esquerdat de la
ignorància sinó el dring natural de la llengua popular. Perquè l’electra era una expressió –després vaig saber-ho –
bastant arrelada en determinades comarques.
No m’estranyaria que s’hagués perdut, com a reminiscència d’aquells temps en què l’aparició de l’electricitat va ser notícia.
Ara la notícia és la desaparició de l’electricitat. Ens va sorprendre que fent voltar un interruptor s’encengués una bombeta, i ara ens sorprèn que no s’encengui. I no tan sols
ens sorprèn, sinó que ens irrita , i ens irrita perquè ens perjudica.
Som electricodependents. Des d’un punt de vista general, sense electricitat no es podrien explicar –no existirien- la gran majoria de les branques del progrés modern.
L’electricitat és tan omnipresent que sovint no ens adonem que ho fa funcionar gairebé tot. Parlem dels cotxes que van amb gasolina o amb gasoil, de les calefaccions que van amb
gas, i que escalfen amb aigua o amb oli, i arribem a oblidar que tant si es tracta de gasolina , de gas o del que sigui, ni l’automòbil ni la calefacció –ni tants d’altres mecanismes- no
poden funcionar si no disposen d’electricitat. Una gran part de l’electricitat que fa anar la indústria, el serveis i els costums
és subministrada per una xarxa fixa.
Jo vaig poder escriure l’article del dia perquè continuo fent servir una vella màquina mecànica. La nevera estava
paralitzada pel tall de corrent, el televisor també. Si volia treballar, només depenia de mi. No és la primera vegada que
208
aquesta comprovació d’autarquia em resulta agradable, i és
una satisfacció perfectament compatible amb la satisfacció que habitualment em proporcionen els avenços de la tecnificació.
L’electricodependència és ja inevitable en la nostra societat. Seria inimaginable un retorn a la civilització preelèctrica, que faria tornar enrera no tan sols la indústria, les
comunicacions, la cirurgia i d’altres importantíssimes bases de l’evolució humana, sinó que primitivitzaria els hàbits personals i familiars. Per molt literària i sentimental que fos
la defensa de les espelmes casolanes, de la nevera i les barres de gel, de la bonica campaneta penjada a la porta del pis... la gent diria que no. Una situació com la de la setmana passada
és el preu ocasional que la gent està disposada a pagar –encara que justificadament se’n queixi- per mantenir el nivell de
comoditat aconseguit.
Ara fa justament dos-cents anys que Volta inventà la primitiva pila elèctrica (1793). Ara n’hi ha moltes i per a
molts usos. La pila és la pastilleta individual d’electricitat amb la qual ens podem independitzar de l’electricitat pública. Però per als semàfors, els metros, els trens... caldria
una pila de piles.
Josep M. Espinàs
�
1
La nova immersió, eines de llengua per a la construcció personal i la cohesió social.
UN ALIATGE HARMÒNIC AL SERVEI DELS INFANTS
L’escola al servei de tothom.
L’escola eina de cohesió social.
Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.
Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Aquest projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions i que vol una societat lliure i cohesionada en el respecte als drets humans.
�
2
150 TEXTOS150 TEXTOS150 TEXTOS150 TEXTOS
Hi trobareu una mica de tot, els textos han estat triats per a poder ser llegits amb tranquil·litat i sense haver-s’hi d’estar gaire estona però, per aquesta mateixa raó, poden ser bones eines d’entrenament per a la lectura en veu alta i per a començar a explicar-los
al mestre.
També poden servir per anar aprenent a fer guions de suport i per a preparar-se per parlar en públic.
Catalunya, febrer de 2019
�
3
Contingut
150 TEXTOS ............................................................................................................................. 2
El rei i la velleta ......................................................................................................................... 10
Un dia en la vida del rei ............................................................................................................. 11
El simi i el papagai .....................................................................................................................12
El sol que no tenia memòria .................................................................................................13
El turó de les nou cabres ...........................................................................................................14
El vent i el sol ..............................................................................................................................15
L’avar .......................................................................................................................................... 16
La fireta .......................................................................................................................................17
Fem safareig .............................................................................................................................. 18
L'illa d'or ....................................................................................................................................19
L’àguila i els galls ..................................................................................................................... 20
L’àguila, el corb i el xai ..............................................................................................................21
L’àguila de l’ala tallada i la guineu ........................................................................................... 22
L’olivera i el jonc ........................................................................................................................ 23
Gallina ........................................................................................................................................ 24
La guineu i el cocodril ............................................................................................................... 25
La guilla i el boc ........................................................................................................................ 26
La guilla i el corb........................................................................................................................ 27
La guilla i el raïm ...................................................................................................................... 28
La guilla i la cigonya .................................................................................................................. 29
La guineu i el corb .................................................................................................................... 30
�
4
La guineu i el llenyataire ............................................................................................................31
La guineu i l’eriçó ...................................................................................................................... 32
La guineu que va omplir la panxa ............................................................................................ 33
La llebre i el lleó .................................................................................................................... 34
La lletera ..................................................................................................................................... 35
La sopa d’all .............................................................................................................................. 36
Lla tomba de tutankamon ......................................................................................................... 37
La Z i el Zero ............................................................................................................................. 38
Les dues cabres ........................................................................................................................ 39
Les granotes del pantà sec ..................................................................................................... 40
Les ratlles de la zebra ................................................................................................................41
Les tres coques i el carquinyoli ................................................................................................ 42
Nasreddin no vol deixar el seu ase ................................................................................... 43
Sant Nicolau Pistoler ................................................................................................................. 44
El lleopard, la cabra i el nyam ........................................................................................... 45
El pagès mandrós .................................................................................................................. 46
El vell i els seus néts ........................................................................................................... 47
El bou i l’ase .............................................................................................................................. 48
El corb i la serp .......................................................................................................................... 49
El crim de la hipotenusa .......................................................................................................... 50
Castellers ....................................................................................................................................51
Concurs Pasta Gansa ............................................................................................................... 52
I l'exèrcit? ................................................................................................................................... 53
�
5
Parlar normal ............................................................................................................................. 54
Barcelona ................................................................................................................................... 55
Gaietà ........................................................................................................................................ 56
Josep Pla ................................................................................................................................... 57
L’escriptor .................................................................................................................................. 58
L'estruç ....................................................................................................................................... 59
Llac de Sant Maurici................................................................................................................. 60
Magatzem de música ................................................................................................................ 61
Noi .............................................................................................................................................. 62
Puiggraciós ............................................................................................................................... 63
Rossend Girbal ......................................................................................................................... 64
Vinyes ........................................................................................................................................ 65
Començar la casa per la sauna .............................................................................................. 66
El llobarro ............................................................................................................................... 67
Els daus .................................................................................................................................... 68
Els egipcis ................................................................................................................................ 69
Per què l'aigua dels càntirs es manté fresca? ....................................................................... 70
Estratègies de supervivència ....................................................................................................71
L’òpera........................................................................................................................................ 72
Conviure amb la diabetis .......................................................................................................... 73
Les papallones: una vida que es repeteix .............................................................................. 74
Les tortugues domèstiques ...................................................................................................... 75
Per què no m'expliques una història? .................................................................................... 76
�
6
Qui treballa és perquè vol .................................................................................................... 77
Nou rècord de llançament de l'ou ........................................................................................... 78
Assaig de càntic en el temple .................................................................................................. 79
Compare llop i comare truja .................................................................................................... 80
El mandarí i els ocells ..................................................................................................... 82
El cistell de pomes ................................................................................................................... 84
El gall i la guineu ...................................................................................................................... 85
El lleó, la guineu i el llop .......................................................................................................... 86
El llibre de la jungla .................................................................................................................. 87
El pollet indefens ...................................................................................................................... 89
El pont del dimoni ..................................................................................................................... 90
Els catalans pel món ..................................................................................................................91
Joan Feréstec (I) ....................................................................................................................... 92
Joan Feréstec (II) ...................................................................................................................... 93
Joan Feréstec (III) ..................................................................................................................... 94
Joan Feréstec (IV) ..................................................................................................................... 95
Joan Feréstec (V) ..................................................................................................................... 96
Joan Feréstec (VI) ..................................................................................................................... 97
Joan Feréstec (VII) ................................................................................................................... 98
Joan Feréstec (VIII) ................................................................................................................... 99
Joan Feréstec (IX) .................................................................................................................. 100
Joan Feréstec (X) .................................................................................................................... 101
Joan Feréstec (XI) ...................................................................................................................102
�
7
L’agró que s’havia fet vell .......................................................................................................103
L’elefant encadenat .................................................................................................................104
L’ invent de les llaunes de conserva .....................................................................................105
L’olla trencada ....................................................................................................................... 106
L’ós i els amics ........................................................................................................................107
La finestra (conte popular) .................................................................................................... 108
La llegenda de huascaran i huandoy ....................................................................................109
La metamorfosi ........................................................................................................................ 110
La muntanya ............................................................................................................................. 111
La perdiu i els seus fills ............................................................................................................ 112
La princesa i el pèsol ............................................................................................................... 113
La vella i els lladres .................................................................................................................. 115
Les bruixes i les tempestes .................................................................................................... 116
Les teranyines .......................................................................................................................... 117
El lloro ....................................................................................................................................... 118
M’has convençut....................................................................................................................... 119
Maria la bruixa (I) ....................................................................................................................120
Maria la bruixa (II) .................................................................................................................... 121
Per què els gossos persegueixen els cotxes ....................................................................... 122
La llegenda del porc senglar .................................................................................................. 123
Què hi podríem fer? ................................................................................................................ 124
Si-Ling-Xi .................................................................................................................................. 125
El músic ....................................................................................................................................126
�
8
Sant Llorenç de la Muga, Mon Amour ................................................................................... 127
A què juguem? ........................................................................................................................128
Breu història de la publicitat ................................................................................................... 129
Breu història del cinema .........................................................................................................130
El llenguatge dels colors .......................................................................................................... 131
El nostre cos i la temperatura ................................................................................................ 132
El soroll que fan els mosquits ................................................................................................ 133
Els moviments migratoris i el desenvolupament de les matemàtiques ............................. 134
Eureka! .....................................................................................................................................136
Gaudí i la seva època ............................................................................................................. 137
Girona m’enamora...................................................................................................................138
L'origen del petó ......................................................................................................................140
Comunicació ............................................................................................................................. 141
Músculs a punt ........................................................................................................................ 142
Orígens del calendari actual .................................................................................................. 143
Posem-hi remei ....................................................................................................................... 144
Instruccions per pujar una escala .......................................................................................... 145
El gall i la guineu .....................................................................................................................146
Feblesa de caràcter ................................................................................................................ 147
Matilda ...................................................................................................................................... 149
Amal i els forats a les butxaques ...........................................................................................150
L’aprenent de lladre (I) ............................................................................................................ 152
L’aprenent de lladre (II) ........................................................................................................... 153
�
9
L’aprenent de lladre (III).......................................................................................................... 154
L’aprenent de lladre (IV) ......................................................................................................... 155
Assegut al porxo, mirava la lluna ...........................................................................................156
Baralles de tapers ................................................................................................................... 157
Llegendes del castell de Montsoriu .......................................................................................158
Sobre com va néixer la guerra dels remences ............................................158
La senyora de Montsoriu .........................................................................................158
Na Guillemina de Montsoriu ................................................................................158
El cavaller i el seu cavall ....................................................................................................... 160
El vectigal de la carn ............................................................................................................... 161
Els dos núvols amics ...........................................................................................................162
Història d'un Perquè? .............................................................................................................163
L'arbre domèstic ......................................................................................................................165
L“electra” ................................................................................................................................. 166
Josep M. Espinàs ................................................................................................................... 166
�
10
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El rei i la velleta
El rei Pere era molt temut per tothom a causa de la vida que portava i la majoria del seu poble l’avorria. El rei que era prou llest no desconeixia el poc afecte que li tenia la seva gent, encara que al seu davant li fessin la gara-gara i l’adulessin.
Un dia va arribar a orelles seves que hi havia una velleta que cada nit, entre les oracions que deia, en dedicava una a la bona salut del rei i perquè Déu Nostre Senyor es dignés donar-li força anys de vida.
El rei feu comparèixer la velleta al seu davant i li preguntà com era que mentre tothom el tenia per tan dur i rigorós i que desitjava la seva mort, en canvi ella resava una oració diària per la seva salut i la seva vida?
La velleta li contestà que era cert tot allò que deia el rei, però que ella resava pel rei per por que el que vingués al seu darrera no fos encara pitjor que ell i per allò que :
Val més boig conegut que un savi per conèixer, Déu mantingui mon senyor, per por de pitjor.
El rei es va quedar com veient visions amb el que la dona li acabava de dir, però ho va entendre i va decidir respectar el seu punt de vista i també li va fer passar una pensió per mentre visqués seguís resant per ell, encara que fos per por d’un altre de pitjor.
�
11
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Un dia en la vida del rei
La vida de la cort girava al voltant de Lluís XIV. A les vuit del matí s’iniciava la cerimònia de llevar el rei. Un ajudant de cambra el despertava, mentre un altre cortesà descorria les cortines de l’alcova reial. Després de ser examinat pel metge reial, el monarca escollia la perruca que, tal com s‘estilava entre les classes altes de la França del segle XVII, portaria aquell dia.
Només uns quants cortesans tenien l’honor de presenciar com el rei, vestit amb bata i sabatilles, era pentinat. A continuació, s’iniciava la cerimònia de vestir el rei, en la qual Lluís XIV era ajudat per uns altres cortesans afortunats.
A dos quarts de deu, el rei esmorzava mentre rebia en audiència ambaixadors i alts funcionaris. Tot seguit, es reunia amb els seus ministres i, en acabat, es dirigia a la capella del palau, dedicada a Sant Lluís, acompanyat de cortesans escollits per a l’ocasió.
El rei dinava a la una del migdia en presència de part de la seva cort. Al monarca li portaven molts plats, per tal que pogués triar. Així, veritables exquisitats culinàries eren retirades de la taula sense haver estat ni tan sols tastades.
Després de dinar, el monarca parlava amb els seus col·laboradors més directes i, cap a les cinc de la tarda, anava a caçar pels boscos del recinte de Versalles o bé optava per passejar pels jardins. A quarts d’onze, havent sopat, el rei es ficava al llit durant una cerimònia en la qual un noble tenia l’honor de sostenir el canelobre que il·luminava el monarca. El Rei Sol dormia envoltat de diversos guàrdies que protegien el llit reial dia i nit.
�
12
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El simi i el papagai
Un papagai i un corb s’estaven dalt d’un arbre, i sota l’arbre hi havia un simi que havia posat llenya damunt una lluerna, perquè es pensava que era foc, i bufava sobre la llenya amb la intenció d’encendre-la per poder-se escalfar.
El papagai cridava el simi, i li deia que no era foc, sinó una lluerna.
El corb li va dir al papagai que no volgués alliçonar ni corregir aquell qui no vol rebre correcció.
Moltes vegades el papagai va repetir al simi que era una lluerna allò que es pensava que era foc. I el corb el reprenia cada vegada que no donés consell a aquell qui no volia escoltar.
Finalment, el papagai i el corb van marxar i el simi es va quedar, convençut que en qualsevol moment el foc s’encendria.
�
13
Contes del món Tipologia textual:narració : Catalunya
El sol que no tenia memòria
Fa molts i molts anys hi havia un arbre i un ocell que eren amics i vivien junts.
Una vegada el sol es va descuidar de passar durant molts dies per aquell paisatge i l’arbre tenia fred perquè no estava cobert de plomes com el seu amic.
Llavors, l’arbre va demanar a l’ocell:
- Ocell, amic, vés a buscar el sol que no tinc abric.
Però l’ocell li va contestar: - No hi puc anar, vola molt alt i si hi vaig, no sabré tornar.
I l’ocell ho va demanar a un núvol que passava per allí.
- Núvol lleuger, vés a buscar el sol que jo no en sé.
Però el núvol tot sol no s’hi veia en cor i li va respondre:
- Hi aniré amb el vent que en sap el camí i ho farà content.
I quan el vent va començar a bufar el núvol li diu:
- Vent, ventet, anem a buscar el sol que tenen fred.
I entre tots dos van portar aquell sol despistat.
I amb el sol van tornar les fulles, les flors, les papallones i tot el paisatge va tornar a somriure.
�
14
Text informatiu Tipologia textual: narració
El turó de les nou cabres
Aïllat i a poca distància del cingle que encapçala per ponent la vall de Mur,- a mig aire del vessant esquerre de la canal de Santa Agnès-, s'alça entre l'espès alzinar el turó de les Nou Cabres, el monòlit rocós més imposant i alterós de la conca del Ripoll.
Una antiga llegenda - força coneguda a la comarca- explica el perquè del singular nom del penyal. Es tracta d'una narració popular de la qual coneixem diverses versions. La que hi ha a continuació fou recollida a la masia del Daví l'any 1929 per l'historiador i excursionista terrassenc Salvador Cardús i diu així:
" Ascendir a l'esquerp morral de les Nou Cabres és, certament, ben difícil. Aquell turó des de lluny sembla la carcassa d'un vaixell girada enlaire. Tot i això, cert dia hi pujà una agosarada cabra que estava prenyada, i no podent baixar, després hagué de cabridar dalt d'aquell ferreny turó. I no acabà aquí l'odissea, ja que ella i els seus fills, belant sempre, no els quedà altre recurs que anar vegetant durant uns quants anys en un lloc tan inhospitalari. Fins que alguns veïns de Sant Llorenç Savall decidiren alliberar-les, pujant-hi per mitjà d'unes escales encastades a la roca viva. Llavors fou quan els veïns de Sant Llorenç Savall es trobaren que dalt d'aquell cim hi havia nou cabres reunides, i d'aquí el nom de morral de les Nou Cabres ".
Ferrando 1997, 171-172
�
15
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El vent i el sol
Vet aquí que un dia el vent i el sol van començar a discutir sobre qui dels dos era més fort. Com que no es podien convèncer l'un a l'altre amb raons van posar-se d'acord a fer una prova.
En aquells moments passava per allí un bon home, que anava a peu d'un poble a l'altre. I, tant el vent com el sol, van decidir de provar en ell el seu poder: qui dels dos li pogués treure el barret que portava seria el vencedor.
El vent va començar a bufar amb tota la seva fúria damunt l'home, però, com que aquest no era pas un beneit, es va embolicar molt bé amb la capa i amb la mà s'aguantava ben fort el barret; tant, que el vent es va donar per vençut, cansat de bufar.
Ara tocava el sol, el qual va començar a escampar els núvols que havia acumulat el vent i va deixar caure els seus raigs més calorosos damunt l'esquena d'aquell home.
Al cap d'una hora ja no podia aguantar tanta calor i, en el primer arbre que va trobar, es va treure el barret i es va asseure a l'ombra a prendre la fresca i a descansar una estona.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
Dibuixos de Jordi Garcia i Ferrer
�
16
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’avar
Hi havia una vegada un home, que, per posseir més diners, es va vendre tot el que tenia: casa, mobles i terres. Va fer-se una barraca per viure-hi i va enterrar tots els diners que tenia sota una pedra. La primera cosa que feia aquell home tan bon punt es llevava era anar al lloc del tresor: el treia, se'l mirava ben embadalit i el tornava a enterrar.
Després de molt de temps de fer el mateix, un pagès el va descobrir i, durant la nit, va robar-lo. A l'endemà, quan l'avar va veure el forat buit es va estirar els cabells i va començar a cridar com un desesperat. Un desconegut el va escoltar i li va dir:
No et desesperis, home, que totes les coses d'aquest món tenen un remei. Fes-me cas, enterra uns quants rocs i imagina't que són el teu tresor. De totes maneres utilitzes igualment els diners que les pedres!!
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
�
17
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
La fireta
Un dels jocs més antics que es coneixen és la fireta. Als pobles ibèrics, que es van construir molts segles abans que els romans conquerissin la Península, és força freqüent trobar-hi petits estris de cuina molt semblants als jocs de fireta que coneixem actualment. Es tracta de recipients de terrissa, fets a mà, que imiten estris de cuina més grossos (vasets, tassetes, platets, ...)
Al museu de Montmeló, al Vallès Oriental, hi podeu veure un vaset amb una tapadora que, segurament, va servir per jugar a fireta els nens i nenes que van viure a les terres del Vallès ara fa 2400 anys.
Montse Tenas: “Anem a jugar!”
�
18
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Fem safareig
Antigament s’havia d’anar a rentar la roba fora de casa, al safareig del poble, perquè a les cases no hi havia rentadores, ni tan sols aigua corrent. Era una feina molt dura que sempre tocava fer a les dones.
El safareig era un lloc situat prop d’un riu o d’una riera, als afores del poble, on acudien les dones un cop per setmana carregades amb la roba de tota la família per rentar-la.
Consistia en un dipòsit d’aigua que procedia del riu, de forma rectangular i no gaire alt, fet de pedra o de ciment. Els murs acabaven amb una llosa inclinada sobre la qual es fregava la roba. No tenia parets, però sí que tenia sostre, per protegir-se tant de la pluja com del sol en els mesos de més calor.
Per rentar la roba, les dones l’apilaven a la llosa i, d’una en una n’anaven agafant les peces: les ensabonaven, les fregaven ben fort sobre la llosa, les picaven i les esbaldien. La roba blanca la deixaven al safareig tota una nit en remull amb lleixiu i l’anaven a buscar l’endemà.
La feina era pesada, però tenia la seva part bona: al safareig es xerrava de tot el que passava al poble, s’hi explicaven anècdotes, acudits, xafarderies, ...
�
19
Relats d’autor Tipologia textual: narració
L'illa d'or
I els grecs arribaren a l'Arxipèlag i feren cap a l'Illa Major. Fins passats set dies i set nits no hi posaren els peus. Donaren voltes i més voltes sense trobar on desembarcar, car l'illa era tota circuïda per una alta murada i la creien bel·licosa. Però després, quan s'aproparen a la costa, varen veure que el mur no era altra cosa que un seguit d'edificis d'esplai. Entraren al Port (esportiu, és clar) sense dificultats i als carrers es varen confondre amb la gent d'aquell nou país. Tot d'una s'adonaren que aquell poble era d'esperit fenici: als mercats, i fora, tot podia comprar-se.
Els argonautes aviat hagueren d'abandonar aquell indret meravellós i ple de paranys, perquè els habitants només rumiaven com fer barrina, sense que res més no els importés en absolut. Meravellats, els grecs fugiren cap a altres terres amb el velam ben estès: temien el contagi de l'estranya bogeria dels aborígens.
Pere Rosselló Bover
�
20
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’àguila i els galls
Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l'altre.
El vençut es va retirar resignadament darrera uns matolls, i s’hi va amagar. En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder.
Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo. Des d'aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot el galliner.
Lliçó: Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a aparèixer qui els hi prengui
�
21
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
L’àguila, el corb i el xai
Llençant-se des d'un cim, un àguila va agafar un xai.
La va veure el corb i tractant d'imitar l'àguila, es va llençar sobre el xai, però amb tal desconeixement d'aquest art que les seves urpes es van enredar entre la llana, i batent fins al màxim les seves ales no va aconseguir sortir-se'n.
Veient el pastor el que passava, va agafar el corb li va tallar les puntes de les ales per a què no pogués volar i el va dur als seus fills.
Els nens li preguntaren quina mena d'ocell era aquell, i els va dir:
- Per a mi només és un corb, però ell es creu una àguila.
Lliçó: Posa el teu esforç i dedicació en allò per a què realment estàs preparat, no el que no et correspongui.
�
22
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’àguila de l’ala tallada i la guineu
Un bon dia un home va capturar una àguila, li va tallar les ales i la va deixar al corral juntament amb les seves gallines. Trista, l' àguila, que en altre temps fou poderosa, abaixava el cap i ni menjava: Se sentia com una reina empresonada.
Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades, les va curar i les va fer créixer de nou. Una vegada l' àguila era curada, va posar-se a volar i va atrapar una llebre per dur-li en agraïment al seu llibertador.
La va veure una guineu i amb mala fe la va malaconsellar dient-li:
- No li duguis la llebre a qui et va alliberar, si no al que et va capturar; doncs el que et va alliberar ja es bo sense més estímul. Procura més aviat entendrir a l'altre, no et vulgui a atrapar de nou i t'arrenqui completament les ales –
Llicó: Correspon generosament als qui et volen el bé, i per prudència allunya’t dels malvats que t'insinuen fer el que no és correcte.
�
23
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’olivera i el jonc
Una olivera i un jonc no paraven de discutir sobre qui dels dos era més fort.
L’'olivera deia:
- Però, per què parles de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol et fa vinclar? Mira'm a mi, ni tan sols moc les branques quan tu et plegues. El jonc no va dir res, ja no tenia més ganes de discutir. Va prendre paciència i va esperar el que podia passar. No ho va haver d’esperar pas gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va esqueixar la soca de l'’olivera tot fent-la caure a terra, mentre el jonc, plegat com sempre, va resistir.
Després d'haver passat el gran vent, el jonc es va redreçar i va dir a la presumida i orgullosa olivera:
-Què et sembla millor ara: cedir o resistir?
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
�
24
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Gallina
La cresta li queia tota cap a un costat i li tapava mitja cara. Tenia una barballera esqueixada. Vivia tranquil·la a dintre la gàbia dels conills i, al temps de pondre, cada dia feia un ou.
Jo anava a buscar-lo així que la gallina arrencava a cantar i la meva mare em deia que em passés l'ou per damunt els ulls, que això conservava la vista.
Un dia l'ou tenia la closca tan prima que se'm va quedar als dits i rovell i clara tot va anar a parar per terra. La meva mare va mirar la gallina que es passejava gàbia amunt i gàbia avall i va dir que necessitava calç.
Una veïna, els diumenges, ens guardava l'os de la sípia, que semblava una barca blanca. La gallina el picava però va començar a fer els ous sense closca i a l'últim li vam donar closques picades i se les menjava i li agradaven molt.
Va tornar a fer ous amb closca, però aleshores es menjava els ous perquè s'havia acostumat a menjar closques. El meu pare s'estava una estona dret davant de la gàbia i deia, tot mirant la gallina: viu de renda.
Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altes contes, Ed. 62.
�
25
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
La guineu i el cocodril
Discutien un dia la guineu i el cocodril sobre la noblesa dels seus avantpassats.
Molta estona va parlar el cocodril sobre el llinatge dels seus avantpassats, i va acabar dient que els seus pares havien arribat a ser els guardians d’un gimnàs.
Ni cal que ho diguis – va respondre la guineu – Les qualitats de la teva pell demostren molt bé que des de fa molts anys et dediques als exercicis de gimnàstica.
Lliçó: Recorda sempre que el que bé es veu, no es pot amagar amb la mentida
�
26
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i el boc
Vet aquí que un dia la guilla va caure dins un pou profund i no podia sortir-ne. Poc després un boc va passar per allà.
-És bona per beure l'aigua del pou?- va preguntar.
-És deliciosa- va contestar la guilla. Salta-hi dins i tasta-la tu mateix. El boc va saltar dins el pou i va beure fins que no en va voler més.
-Ara, com podrem sortir-ne?-va preguntar.
-No és gens fàcil- va respondre la guilla-. Se m'acut una idea: posa les potes del davant dalt contra la paret del pou.
I el boc ho va fer. La guilla va saltar sobre el llom del boc, va pujar fins a dalt de tot i es va preparar per fer un bot fora del pou.
-Com podré sortir d'aquí? -va preguntar el boc.
-T'agafaré les potes del davant i t'estiraré per tal que puguis sortir- va prometre la guilla, mentre feia un bot al cap del boc i sortia.
-Ja estic preparat. Estira'm de les potes!-va dir el boc-. M'ho has promès!
Però la guilla ja havia marxat i s'havia esmunyit entre els arbres.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
�
27
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
La guilla i el corb
Un corb que havia agafat un tros de formatge es va posar en un arbre.
Una guilla el va veure, i volent-se apoderar del formatge, se li va plantar al davant i el va omplir de lloances dient-li que tenia bona figura i que era bell; encara va afegir que li esqueia a ell, més que a cap altre, ser el rei dels ocells.
El corb va voler demostrar que, de veu, també en tenia, i, deixant caure el formatge, va grallar fortament. La guilla llançant-se damunt el formatge, se'n va apoderar i va dir:
- Corb, si també tinguessis seny, no et faltaria res per a ser el rei dels ocells.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
�
28
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i el raïm
Una guilla morta de gana va adonar-se que dalt d'una parra molt alta penjaven uns raïms que feien molt de goig. La múrria de la guilla no s'ho va pensar dues vegades i va començar a fer salts per veure si n'agafava algun penjoll. Però, per molt que es va esforçar i per cabrioles que va fer, no va arribar-hi.
Els raïms eren massa alts per a ella. Esgotada, i amb més gana que mai, va girar cua i es va repetir:
- Aquests raïms són ben verds. Jo crec que ningú els hauria de tastar.
Adaptació de la faula d’Isop: Àngel Vergés i Gifra
�
29
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d'Isop
La guilla i la cigonya
Una guilla tenia, no se sap per què, certa mania a una cigonya. I un dia, per divertir-se, va decidir gastar-li una broma: la va convidar a dinar. La cigonya no va sospitar res i va acceptar la invitació. Arribat el moment, la guilla va servir dos plats de sopa. La cigonya no va poder menjar-ne.
Amb el seu llarg bec no podia treure la sopa del plat, mentre que la guilla en un moment va acabar-se-la i llepà encara el plat. Acabat de dinar, va acomiadar, tot rient, la cigonya.
-És llàstima que no hagis tastat les sopes: eren boníssimes.
La cigonya va pensar moltes coses a fi de tornar la burla a la poca-solta guilla. I ho va trobar. Va convidar-la a dinar a casa seva. I la guilla, que es tenia per molt llesta, va acceptar la invitació mentre pensava:
Que n'és de ruc, aquesta cigonya! Després del que li vaig fer, encara em convida!
La cigonya va servir una sopa boníssima dins d'uns vasos alts i de coll estret. Ella va ficar el seu llarg bec a dins i en un moment va acabar-se-la, mentre que la guineu no hi podia ficar el morro.
En acabar, la cigonya va dir a la guilla: -Amiga meva, espero que aquest dinar t'hagi fet el mateix profit que em va fer a mi el teu convit.
Adaptació de la faula d'Isop: Àngel Vergés i Gifra
�
30
Contes i llegendes Tipologia textual: narratiu Faules d’Isop
La guineu i el corb
Era l'estiu i el sol escalfava els camps, mentre una suau brisa feia que l'ambient fos agradable, i hi havia un corb que a més estava especialment content, havia robat un tros de formatge d'una granja veïna i l'esperava un gra festí!
No gaire lluny d'allà, hi havia una afamada guineu que buscava alguna cosa de menjar mentre els seu estómac emetia tota mena de sorolls.
Però amb aquestes, que va veure com en les branques d'un arbre hi havia un corb amb un tros de formatge impressionant, tot content. A la guineu immediatament se li va fer la boca aigua veient el tros de formatge i va començar a rumiar la millor manera de prendre-li. I com que la gana aguditza l'enginy, se li va ocórrer ràpidament una idea. Així que es va dirigir cap al corb i li va començar a dir:
- Molt bon dia Senyor Corb! He vingut de terres molt llunyanes a escoltar el seu magnífic cant ja que m'han dit que la seva melòdica veu ningú l'iguala!.
El corb va mirar-se la guineu amb els ulls cada cop més vanitosos, mentre la guineu li anava alabant la seva veu i explicant les meravelles que d'ella es contaven.
Així, que va inflar el pit i es va disposar a cantar. Però només obrir el bec, el tros de formatge que hi duia va caure directament on era la guineu, que no va perdre temps a endur-se'l a un lloc més tranquil i menjar-se'l mentre se’n reia del corb per vanitós.
Però el corb va aprendre la lliçó : No s'ha de fer cas dels afalacs que vénen sense solta ni volta.
�
31
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu i el llenyataire
Una guineu era perseguida per uns caçadors quan va arribar on era un llenyataire i li va demanar que l'amagués. L'home li va aconsellar que entrés a la seva cabana.
Gairebé immediatament van arribar els caçadors, i van demanar al llenyataire si havia vist la guineu.
El llenyataire, amb la veu els va dir que no, però amb la seva mà dissimuladament assenyalava la cabana on s'havia amagat.
Els caçadors no van entendre els senyals de la mà i van confiar només amb el que se'ls havia dit amb la paraula.
La guineu, al veure'ls marxar, va sortir sense dir res.
Li va retreure el llenyataire per què, tot i haver-la salvat, no li donava les gràcies, i la guineu li va contestar:
- Te les hagués donat si les teves mans i la teva boca haguessin dit el mateix.
Lliçó: No neguis amb els teus actes el que dius amb les teves paraules.
�
32
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu i l’eriçó
Una guineu saltava sobre uns turons, i va estar a punt de caure. Per evitar la caiguda, es va agafar a un eriçó, però les seves pues li van ferir les potes i, sentint el dolor que li causaven, va dir a l' eriçó:
- He recorregut a tu per ajuda, i més aviat m'has ferit!
Al que va respondre l' eriçó:
- Tu en tens la culpa, amiga meva, per agafar-te a mi, doncs ja saps com en sóc de bo per a enganxar i ferir tothom, i tu no n’ets l'excepció!
Lliçó: Mai demanis ajuda a qui acostuma a fer mal
�
33
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
La guineu que va omplir la panxa
Una guineu famolenca va trobar dins d'un tronc d'una alzina un trossos de carn i de pa que una pastors hi havien deixat amagats en un forat. I entrant per aquest forat, se'ls va menjar tots.
Però de tant que va menjar se li va engrandir la panxa de tal forma que no va poder sortir. Va començar a gemegar i a lamentar-se del problema en què havia caigut.
Per casualitat va passar per allà un altra guineu, i sentint els gemecs se li va apropar i li va preguntar què succeïa. I quan la guineu li ho va haver explicat, li va dir:
- Doncs estigues tranquil·la germana fins que tornis a tenir la mateixa forma que tenies, llavors segur que podràs sortir fàcilment i sense problema!
Lliçó: Amb paciència es resolen molts problemes
�
34
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La llebre i el lleó
En una terra s’esdevingué que hi havia un lleó que cada dia sortia a caçar. Totes les bèsties vivien espantades sense saber a quina li tocaria ser devorada pel lleó aquell dia. Veient que no podien seguir d’aquesta manera, es reuniren totes i acordaren que cada dia donarien una bèstia al lleó , així li estalviarien la feina de caçar i la resta d’animals podrien estar tranquils.
Cada dia feien a sorts a quina tocava presentar-se al lleó per ser menjada. Un dia la sort va recaure en una llebre, que per por de morir va tardar molt a presentar-se al lleó.
El lleó estava molt enfadat per la tardança de la llebre. Era migdia i tenia molta gana i li va preguntar el motiu del seu retard. La llebre s’excusà dient que prop d’aquell lloc hi havia un altre lleó que deia que era ell el rei d’aquella terra i se la volia menjar.
El lleó, molt irat, va voler veure si era veritat el que la llebre li deia i li demanà que el portés fins on hi havia l’altre lleó. La llebre va passar al davant i el lleó la seguí. El portà fins a un gran llac envoltat de vegetació. Quan la imatge d’ells dos aparegué a l’aigua, la llebre li digué :
- Senyor, veus el lleó que hi ha a l’aigua i vol menjar-se una llebre?
El lleó va creure que la seva imatge era l’altre lleó i saltà a l’aigua per combatre’l. El lleó va morir ofegat, Així la llebre, amb la seva astúcia, va matar el lleó i salvà la vida.
�
35
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La lletera
A una noia que feia molt de temps que servia en una granja, els amos li van regalar una bona mesura de llet perquè pogués vendre-la i es quedés amb els diners; era una noia molt bonica i s'ho mereixia.
Contenta, la va prendre i se'n va anar al mercat. Pel camí no parava de pensar: "Per poc que en tregui, me'n donaran deu duros; amb aquests diners compraré uns quants ous que posaré a covar a la gallina rossa de la mestressa; d'aquests ous me'n sortiran mitja dotzena de pollets que no tardaran a fer-se uns bons pollastres, dels quals venuts al mercat, en podré aconseguir cent duros; així em podré mudar i anar a la fira per veure si algun xicot s'enamora de mi; ens casarem, tindrem una casa i.."
Vet aquí que, pensant i somiant, la noia va badar i va topar amb un ruc que baixava pel carrer. I van caure ella i la llet i totes les seves il·lusions.
La lletera segons M. Touvay
Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra
�
36
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La sopa d’all
Un dia el rei Jaume anava a cacera i es va perdre pel bosc. Com que tenia molta gana va anar a buscar un lloc on menjar.
Va trobar una cabana on només tenien pa sec i una cabeça d’alls. El rei en va preparar una sopa. Uns dies més tard va demanar al seu cuiner que n’hi fes una d’igual de bona. Però la va trobar horrorosa i va despatxar al cuiner.
Un subdit seu li va dir que no podia fer fora el cuiner perquè no en tenia la culpa. El que passava és que ara ja no trobava la sopa bona perquè li faltava un ingredient: la gana.
�
37
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Lla tomba de tutankamon
Tot i ser una de les més petites de la necròpolis de la Vall dels Reis, aquesta és sens dubte la tomba més famosa de tot l’Egipte.
Una sèrie de circumstàncies excepcionals l’havien protegit. L’any 1922 l’arqueòleg Howard Carter, que era qui dirigia l’excavació en recerca d’aquesta tomba, ja estava a punt de renunciar-hi quan van aparèixer uns quants graons d’una escala. A la cambra funerària va trobar un sarcòfag amb tres taüts. El primer era de fusta laminada en or, el segon era de fusta i el tercer d’os massís, dins el qual hi havia la mòmia.
També s’hi van trobar uns cinc-cents objectes: un llit i altres mobles, joies i tot allò que podia necessitar a l’altra vida. L’objecte més característic d’aquests enterraments era la barca per navegar cap a l’altre món.
Extret d’Egipto (traducció i adaptació). Madrid, Acento Editorial, 2001
�
38
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
La Z i el Zero
La Z estava enquimerada contra el Zero perquè aquest, per raons de brevetat, havia adaptat, com a sigla, la inicial del seu nom.
- Sempre ens confonen -es queixava la Z-.És una font contínua de malentesos.
- Jo no sabria què dir-hi -es limitava a dir, per tota justificació, el Zero.
- I per què no adoptes el 0? -el volia convèncer la Z-. Ja veus si és senzill. I molt més lògic, ben mirat.
- No, que aleshores em confonen amb la O -adduïa el Zero.
Albert Jané, Noranta-nou contes, Ed Viena-Columna, 1995.
�
39
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
Les dues cabres
Vet aquí que un dia dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna.
Per casualitat es van trobar al cap d'uns dies, separades, però, per un precipici; només un tronc, ben estret per cert, unia els dos marges fent de pont.
Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho.
Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es van voler avenir al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es van voler avenir a cap raó; tossudes com eren, cadascuna volia que fos l'altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van arribar a la força.
Donant-se cops de banys i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
�
40
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
Les granotes del pantà sec
Vivien dues granotes en un bonic pantà, però en arribar l'estiu es va assecar, motiu pel qual el van abandonar per buscar-ne un altre amb aigua.
Van trobar en el seu camí un profund pou ple d'aigua, i en veure'l, va dir una granota a l'altra:
- Amiga, baixem les dues dins d'aquest pou!
- Però, i si també s'asseca l'aigua d'aquest pou - va contestar la companya - Com creus que pujaríem aleshores?
Lliço: Abans d'emprendre una acció, analitza’n primer les conseqüències.
�
41
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les ratlles de la zebra
Hi havia una zebra que s’avergonyia moltíssim de les seves ratlles negres i s’hauria estimat més ser un cavall.
La zebra estava molt trista i per això, ella que sempre havia estat esquerpa i solitària, va començar a xerrar amb els veïns de gàbia.
I així va descobrir que la girafa s’avergonyia de tenir el coll tan llarg, que l’hipopòtam no estava gens content del seu morro quadrat, que la cigonya no hauria volgut tenir les potes tan primetes, que les foques no haurien desitjat mai tenir bigotis, que l’àguila envejava el cant del rossinyol, que el lleopard es passava els dies llepant-se les taques del seu pelatge intentant esborrar-les, que les serps estaven plenes de complexos perquè no tenien potes, que l’elefant s’avergonyia de tenir la cua en el lloc del nas.
En resum, no hi havia cap animal del parc que estigués content d’ell mateix. La zebra va posar el cap entre les potes i va començar a pensar en les seves ratlles negres. Després de molt rumiar, va arribar a la conclusió que ella no era un animal blanc amb ratlles negres sinó més aviat un animal negre amb ratlles blanques.
És molt millor ser un animal amb ratlles que no pas un animal negre del tot, es va dir, i des d’aquell moment es va quedar tranquil·la lluint les seves ratlles tota cofoia.
Luigi Malerba Contes de butxaca
�
42
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les tres coques i el carquinyoli
Un dia un pagès que tenia gana es va comprar una coca i se la va menjar.
Com que tenia gana, va anar a comprar-se’n una altra i també se la va menjar.
Encara afamat, va anar-se’n a comprar una tercera.
Quan va veure que les tres coques encara no l’havien satisfet, se’n va anar a comprar uns quants carquinyolis. I després de menjar-se’n un, ja no va tenir més gana.
De sobte es va donar un cop al front amb la mà i va exclamar: “mira que n’arribo a ser de beneit!, mira que malgastar els diners en tres coques, quan amb un carquinyoli ja n’hi havia prou”
Autor: Lleó Tolstoi
�
43
Contes del món Tipologia textual: narració : Marroc
Nasreddin no vol deixar el seu ase
Un dia, un veí va anar a demanar a Nasreddin Hodja que li deixés el seu ase.
L’ase és al prat, va contestar Nasreddin.
Mentre deia aquestes paraules, va sentir com l’ase bramava a la quadra.
El veí va dir, molt seriós:
L’ase és a la quadra, i tu em volies fer creure que era al prat perquè no me’l vols deixar. Estic molt decebut de la teva actitud.
I Nasraddin va respondre, indignat:
Sóc jo qui estic decebut. Et creus els brams d’un ase i no em creus a mi.
�
44
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Sant Nicolau Pistoler
En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi, al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué:
«Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i els altres els conductors», i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera.
Un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre el comandament, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana.
I vist això, el mestre digué: «Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?».
I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en veritat no els comprengueren.
Pasta gansa, Quaderns Crema
�
45
Contes del món Tipologia textual: narració Haussa, Nigèria
El lleopard, la cabra i el nyam
Un home va marxar del seu poble amb tot el que tenia: un lleopard, una cabra i un nyam.
Al cap d’una estona va arribar a un riu, on només hi havia una piragua. A més, era una piragua tan petita que només podia portar-hi alhora una de les tres coses que li pertanyien.
Ara digueu com va aconseguir portar tres coses a l’altra banda, si teniu en compte que, en cas de deixar el nyam amb la cabra es menjaria el nyam o el lleopard es menjaria la cabra.
�
46
Contes del món Tipologia textual: narració
Conte Gitano. Itàlia
El pagès mandrós
Hi havia una vegada un pagès mandrós. Era a la tardor, els altres pagesos sembraven, però ell no en tenia cap gana.
Avui no –deia- fa fred! Demà ho faré.
I l’endemà:
Ja no hi ha pressa! Demà ...
I encara després:
Avui necessito descansar. Demà...
Va arribar el mes de juny; el camp era ben groc per les plenes espigues: el treball dels pagesos havia tingut el seu fruit. Només el camp del pagès mandrós que sempre deia “demà”, era sec i sense cap fruit.
�
47
Contes d’arreu del món Tipologia textual: narració
Conte MALINKÉ País: Malí
El vell i els seus néts
Això és el que he vist:
El món no ha començat avui, ni s’acabarà avui. Hi havia una vegada un vell amb els seus fills. En tenia deu. Va agafar deu branquillons i els va lligar tots junts. Els va donar a un dels seus fills i li va demanar:
Trenca’ls.
No va poder fer-ho. Aleshores els va deslligar i en va donar un a cadascun i els va demanar que els trenquessin. Els nois ho van fer i els van poder trencar fàcilment. Aleshores els va dir:
Ho veieu? Si aneu separats, us podran batre fàcilment; però si aneu units, sereu com els branquillons lligats i ningú no podrà res contra vosaltres.
Això és el que he vist.
�
48
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El bou i l’ase
Un home tenia un bou que treia aigua d’una sínia i un ase que portava els fems.
Es va esdevenir un vespre que el bou estava molt cansat, i l’ase li va aconsellar que no es mengés la civada, perquè l’endemà l’amo no el posés a tirar la sínia, i així reposés.
El bou va seguir el consell de l’ase i a la nit no va menjar-se la civada.
L’hortolà es va pensar que el bou estava malalt i va posar l’ase en el seu lloc a tirar la sínia. Va ser un treball molt feixuc per a l’ase; al cap del dia estava rendit de cansament.
Quan a la nit va anar a l’estable va trobar el bou que jeia i posant-se a plorar va dir:- El senyor vol vendre’t al carnisser perquè es pensa que estàs malalt; i per això abans no et mati seria bo que tornessis al teu ofici i no et fingissis més malalt.
Això ho va dir perquè l’amo no el tornés a fer tirar la sínia, que era una feina molt més pesada que la de portar fems.
El bou va tenir por de morir i aquella nit es va menjar tota la civada per fer veure que ja estava bo.
�
49
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El corb i la serp
Un corb feia el niu en una roca i cada any una gran serp si li menjava els fills.
El corb estava molt irat contra aquella serp, però no gosava combatre contra ella perquè no era tan poderós com per poder-la vèncer per la força; i ja que aquesta cada any li feia la mateixa malifeta, va determinar usar la manya contra la serp
Vet aquí que, un dia que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un jardí, va posar la seva diadema d’or, argent i pedres precioses en una branca d’un arbre. El corb, quan ho va veure, la hi va prendre i va volar lluny, molt lluny.
Molts homes el van seguir, per tal de veure on posaria la diadema que la filla del rei tant apreciava i que ara tan desconsoladament plorava.
El corb va posar-la en el lloc on s’estava la serp; i els homes, quan van arribar-hi per agafar-la, van veure la serp i tement que els mossegués, la van matar.
I d’aquesta manera va ser com el corb se’n va deslliurar per sempre més.
�
50
Relats d’autor Tipologia textual: narració
El crim de la hipotenusa
“La porta de la biblioteca va tornar a obrir-se per deixar passar un homenàs alt i gros com un sant Pau i amb uns bigotis cargolats com els d’un gat de casa bona.
Tenia la pell de la cara vermella i les mans roges i inflades, com a vegades tenen les persones que trafiquen molt en vi. Els ulls eren petits i enfonsats al fons de dues coves protegides per unes celles llargues i espesses com una cortina de pèls.
El detall més característic, però, era el nas: un nassarrot tort i aixafat de boxador, un apèndix deformat i estomacat, una mena de carretera comarcal de tercer ordre amb ziga- zagues espectaculars, un nas estranyíssim de garrofa.”
Emili Teixidor
�
51
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Castellers
Setmana rere setmana, els lectors d'aquest diari tenen una puntual i àmplia crònica de l'activitat castellera, gràcies al bon ofici de Xavier Brotons, autor també de diversos llibres sobre aquest fenomen cultural i festiu.
Brotons explica l'activitat d'un món que contradiu un dels més gastats tòpics contemporanis:a més globalització econòmica, més estandardització cultural. La vitalitat castellera, posa en clar la continuïtat i el valor d'allò que és propi i sorgeix des de baix.
Al costat d'això, els castellers són un espai eficaç d'integració social en moltes viles: ningú pregunta cognoms, orígens ni llengües parlades per fer un castell, només cal arremangar-se de debò.
Alguns intel·lectuals de saló, d'aquests que creuen que la culpa de tot la té el catalanisme, cometen l'error de ridiculitzar els castells. En la seva ignorància, parlen dels castells com a manifestació nostàlgica, essencialista i oficialista.
Està clar que no han estat mai a peu de plaça, veient com es carreguen i es descarreguen els castells, ni han escoltat com parla la gent que ho fa. Els castellers, com tantes altres expressions, no són un invent artificial de la Generalitat ni de les subvencions. Són una manera de ser i comunicar-se que existeix perquè la voluntat popular així ho fa possible. Són una Catalunya tan real com la dels patinadors de la Diagonal barcelonina.
Francesc Marc Àlvaro, AVUI 27/07/98.
�
52
Pregunta de concurs Tipologia textual: argumentatiu
Concurs Pasta Gansa
Ponç Pilat no es distingia precisament per la seva higiene.
La prova la tenim en el fet que el dia que va decidir rentar-se les mans va assabentar-se'n tothom.
Va dir: "Jo em rento les mans!" i la notícia es va escampar per tot Galilea, Palestina i un bon tros del Pallars Sobirà. Aquest fet va quedar com un símbol de la inhibició a l'hora de prendre una decisió.
Però ¿què hauria passat si el bo de Ponç Pilat en comptes de rentar-se les mans s'hagués rentat el cap? ¿O si s'hagués tallat les ungles del peu? Doncs que ara escoltaríem frases com "fes el que vulguis, jo em tallo les ungles del peu". O "davant la crisi econòmica, el govern es renta el cap".
De tota manera, si el govern es rentés el cap més sovint potser continuaria havent-hi crisi, però el que és segur és que no deixarien el gabinet tan ple de caspa. I això seria molt d'agrair.
PREGUNTA: ¿Quina mena de sabó es fa servir per rentar-se el cap?
Lluís Arcarazo i David Castillo, Extret del llibre Pasta Gansa, Quaderns Crema, 1994.
�
53
Cartes dels lectors Tipologia textual: argumentatiu
I l'exèrcit?
Durant tres nits el cel de mig Catalunya ha estat un altre cop ple de cendres, milers i milers de metres quadrats cremats.
Per segona vegada hem sentit que es necessitaven voluntaris, per segona vegada han escassejat els subministraments d'aigua, de combustible, de reproveïment puntual als camions dels bombers.
Per segona vegada, joves, molt joves, mal equipats, amb més voluntat que coneixements, ens han donat una lliçó de civisme i de solidaritat.
On eren les grans cuines de campanya de l'exèrcit? ¿On eren els seus grans camions cisterna de fuel i d'aigua? ¿On eren els seus grans transports, tractors, erugues, etcètera?
En tots els països civilitzats, l'exèrcit és sempre al capdavant dels efectius mobilitzats amb motiu de grans desastres, juntament amb bombers, Protecció Civil, etcètera. Això sí, a dalt dels portals de les casernes es pot llegir ben clar: Todo por la patria.
Emili Calvo, Barcelona, El periódico de Catalunya. 23/07/1998
�
54
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Parlar normal
El primer que va fer servir això de "parlar normal" va ser José Antonio Camacho, entrenador del RCD Espanyol, quan, en una entrevista per ràdio al programa El larguero, no fa gaire, algú va dir alguna cosa en català i Camacho, burleta, va replicar: "Hablemos normal."
Fa pocs dies es va produir la segona aparició en escena d'aquesta novetat lingüística. A la secció de cartes d'El Periódico, un ciutadà de l'Hospitalet explicava que va anar a l'estació de Sants a comprar un bitllet i es va trobar que deu dels funcionaris de la Renfe presents es van negar a despatxar-lo al·legant que "no entendían el catalán". Tip, el ciutadà va anar a la secció d'atenció al viatger, a veure si això d'atenció al viatger es confirmava. No va tenir sort. Li van dir que si "hablaba normal" l'entendrien. Si s'entossudia a continuar parlant català, no.
Ja han trobat el recanvi d'aquell "hable usted en cristiano" del franquisme. Ara no exigeixen que parlem en cristià, sinó que parlem normal. "Haga usted el favor de hablar normal!" "Si no me habla normal, no le entiendo" "Por qué me habla anormal?" "Hable normal, por el amor de Dios."
Dues preguntes. Primera: ¿de qui va ser la brillant idea de dissoldre la Crida? I segona: ¿a ningú no li ha passat pel cap ressuscitar-la?
Quim Monzó, Extret del recull d'articles Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes, De Quaderns Crema, 1998.
�
55
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Barcelona
Barcelona tenia a penes, llavors, tres-cents mil habitants. Era una ciutat apaïsada davant el mar. En el port, en la badia, flamejaven les veles de les fragates, dels bergantins, dels bricbarques que feien la carrera d'Amèrica i del nord d'Europa.
La ciutat tenia, encara, les muralles. A la Rambla era possible de veure algun convent socarrimat.
Des del baluard de Canaletes, quan es feia vespre, s'albiraven les escasses, moribundes llumetes de Gràcia.
Tot el que avui és l'Eixample era geografia agrària.
Els barcelonins estiuejaven en les menudes torres de Sant Gervasi. A l'hivern, a Sant Gervasi, no hi vivia gairebé ningú. A l'estiu, adquiria una petita vida lànguida.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps, Destino.
�
56
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Gaietà
La Mila se'n quedà emprendada. Li semblava un bon subjecte, agradós i servidor. Era baixet i primelís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. La Mila li posà uns quaranta anys.
Víctor Català, Solitud, Ed. 62.
�
57
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Josep Pla
Autoretrat verídic promès a la senyora Lola S... i no enviat per excés del sentit del ridícul.
Alçada: 1 metre 74. Acceptant la classificació de Retzius, el meu crani tendeix notòriament a la braquicefàlia. Sóc un cap curt i afegiré que sóc un cap gros. El meu cap està abundantment poblat de cabells. M'hauria estat absolutament indiferent no tenir-ne, però estic predestinat, segons una profecia formulada per un perruquer del carrer Cavallers a la meva mare, quan jo era petit, a tenir cabells tota la vida. Fins a la mort, doncs, tindré cabells, i això haurà estat, per als meus progenitors, principalment un pretext d'orgull i de satisfacció positiu. És poca cosa, si voleu, però sempre cal més d'acontentar-se amb el que hom té. No tinc pas un front espaiós, enorme, fugitiu, suggeridor (hipotètic) d'una poderosa intel·ligència, segons els tòpics de la novel·lística. Tinc un front normal, dret i vertical al pla de terra. Els meus cabells no són completament rossos ni acusadament negres. Són un entremig. La forma del nas, me la vaig, però, destruir jo mateix, en una població de la costa de llevant on anàvem a estiuejar, un any per la festa major, jugant a l'arbre de la cucanya [...].
Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d'una incisió d'escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i són -segons m'han dit- molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions, extremament mòbils -d'una mobilitat tan acusada que sempre que algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament.
Josep Pla, El quadern gris, Destino i Ed. 62.
�
58
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
L’escriptor
Tot això m’agradava, i molt. Vaig començar a adonar-me que podia resultar molt senzilla, la vida, si s’entrava en una rutina regular, amb hores fixes, salari fix i poca necessitat de tenir idees originals. La vida d’un escriptor és infern, comparada amb la d’un executiu. L’escriptor s’ha de forçar a treballar. S’ha de fer l’horari, i si no s’asseu a la taula de treball ningú no l’esbronca.
Viu en un món de temor. Cada dia exigeix idees noves, i no pot estar mai segur de si les podrà seguir o no. Dues hores d’escriure ficció el deixa completament sec. Perquè durant aquestes dues hores ha estat a quilòmetres lluny, ha estat unes altres persones, i l’esforç de tornar a l’environament habitual és molt gran. És gairebé un xoc : l’escriptor surt del despatx d’un salt.
Roald Dhal
�
59
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
L'estruç
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis.
El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de mànega i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum.
Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada d'un amic.
Prudenci Bertrana, Bestiari, Ed. 62.
�
60
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Llac de Sant Maurici
L'estany semblava un mirall. El sol lluïa al seu damunt amb força.
Els Encantats, vigilant, li donaven un aire esquerp, fantàstic.
Els arbres s'hi atansaven valents, de vegades ajaçant el tronc per deixar-se besar per l'aigua.
Tots cinc s'havien quedat embadocats, fins el Dalmau que tan sovint s'hi arribava. Verd i blau es repartien l'escena, només compartien la coloració amb el blanc.
L'atracció de l'aigua tranquil·la, aquell raconet de neu eterna, allà dalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
�
61
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Magatzem de música
El magatzem de l'entresol, del qual sortien molt sovint els sons produïts per aquelles provatures en les més diverses tonalitats i a través de totes les octaves, oferia un aspecte magnífic, atractiu i gairebé diria culturalment fascinador, que excitava la fantasia acústica fins a un punt d'efervescència interior.
Llevat del piano, que el pare adoptiu de l'Adrian deixava a la indústria especialitzada, el magatzem era ple de tot allò que sona i canta, trompeteja, refila, brunzeix, grinyola i retruny, i s'hi podia veure també una representació dels instruments de tecles en la celesta, l'encisador piano de campanetes.
Penjats en vitrines o encabits en caixes adaptades a la forma de llurs ocupants (com els fèretres de les mòmies), hi havia els captivadors violins, envernissats de color groc o de color amarronat, amb els arquets esvelts i amb incrustacions d'argent als mànecs, ben subjectats a les brides de les tapes.
Thomas Mann, El doctor Faustus, Ed. 62.
�
62
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Noi
Imagineu-vos un noi grassonet de vint anys, amb el cabell curt, el front ample i les parpelles massa pesants damunt uns ulls de color gris indeterminat amb matisos verds i grocs.
Recordo aquests detalls perquè havia parlat molt sovint amb ell. Tenia un nas ample i era prognàtic i de pell pigada; en la part inferior del rostre dominaven els llavis molsuts, rere els quals es veien, quan parlava, les dents humides.
Aquell conjunt li donava una expressió de melangia primitiva que des del primer moment ens va atreure i ens el va fer simpàtic.
Si en la seva expressió hi hagués hagut algun signe de brutalitat, hauria estat desmentida per les mans primes i fines que cridaven l'atenció fins i tot tractant-se d'un meridional, i per les quals hom es deixava servir amb plaer.
Thomas Mann, Mario i el Màgic, Proa.
�
63
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Puiggraciós
I quina tristor, llavors, quina tristor més fonda va ser la de mossèn Llàtzer quan va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoria, semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s'anés cloent, cloent, darrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot!
Davant per davant se li alçaven les fosques obagues de la Rovira, coronades pels cims altíssims de Puiggraciós.
A mà dreta, se li arrengleraven, com un pany de muralles que toqués al cel, les roques fantasmes del cingle de Bertí.
A mà esquerra se li estenien les feixes conreades de l'Ulià, tot esgraonant els vessants, com si volguessin arribar als núvols.
I a darrera, cap a darrera, ajuntant-se de mica en mica amb les feixes de conreu, se li apareixia el tossalit de Romaní, amb el Castell dels Moros dalt de tot, traient el cap com un espectre.
Roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, es donaven la mà tot a l'entorn, formant una roda de muntanyes negres que esglaiava de mirar.
Raimon Casellas, Els sots ferétecs, Laia.
�
64
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Rossend Girbal
Durant molts anys fou l'home més gras de la població i es mantingué entre cent trenta i cent quaranta quilos amb una fixesa admirable. No solament estava gras, sinó que estava content d'estar-ho. No es treia mai cap quilo ni s'amagava el pes. No crec pas que fos un home de conviccions religioses i filosòfiques gaire arrelades; però, si estar gras és una convicció, sempre la mantingué d'una manera explícita i clara. [...]
Es dedicava a la compra-venda d'animals, i el seu ideal era tocar cavalls. Mentre tingué diners, a Girona especialment, sempre tingué un cotxe descobert i un tronc de cavalls. Afirmava que era l'home del país que sabia amb més perfecció guiar a la llarga. El fascinava sortir a la tarda amb el tronc i anar a berenar pels hostals, amb l'amistançada al costat. [...]
Era puntuós, reticent i estiracordetes, i quan posava una paraula la considerava l'última paraula. [...]
Era molt fantasiós. Només les coses d'ell tenien valor, segons la seva opinió, és clar. Tenia una tendència a parlar amb diminutius. Deia: «l'eugueta, la tartaneta, la cuixeta de pollastre». Li agradaven enormement els colomins. És el meu contemporani a qui n'he vist menjar més. [.
Dinava i sopava tard. Quan arribava al cafè, ja la terregada havia marxat. A les sis quarts de set anava a donar gra. [...] Quan passava pel carrer Estret venint de donar el gra hipotètic, tan pausat, tan aplomat, tan voluminós, oscil·lant com una fragata, picant amb les sabates ferrades, semblava que passava el combregar general. Tenia una tendència a treure els dits anellats fora de la mà, en els quals portava uns brillants petits, provocatius i temeraris.
Josep Pla, El meu país. Obra completa, Destino, 1968
�
65
Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Vinyes
Si contempleu una vinya, en aquest temps, podreu tenir una idea clara del que vol representar la noció vaguíssima de civilització. Les vinyes són tendres, d'una verdor de sucs joves. Els pàmpols broten minúsculs, amb un detallisme angelical, amb una fúria una mica ridícula. Les formes menudes, fistonades, brodades, fan un espinguet que sembla que s'han de menjar el món. A cada cep, a cada tòria, s'hi veu, sense enfarfec, el treball humà acumulat, el treball de cent generacions obscures que han passat deixant rastre de gràcia.
Les plantes seques i exhaurides, els garbons que semblaven morts, plens de nusos i de corcs, broten aquests colors, aquests borrissols de fulla, aquestes tendreses pàl·lides. Contemplant la vinya en conjunt, s'hi veuen volar formes antigues i gracioses.
Contemplant el pla de les vinyes, amb els camins d'arbres, les cases blanques i torrades cobertes de fullatge, els pus amb l'arc, el rieral polsós i rogenc amb la roba blanca assecada, la taca blava de la mar i la rosa de la platja, les esglésies del país, els campanars catalans, de color d'ensaïmada, us sentiu tant el cap sobre les espatlles, se us fa tan estrangera tota imatgeria de monstres, tota visió metafísica, que arribeu a veure la vida i el desenfrenament de tota forma humana sota el plec del treball i de l'ànsia ordenada de les civilitzacions passades, de l'ambició considerable i obscura dels avis. I la civilització no és més que això: poder reduir mentalment un tros de terra monstruosa a la corba antiga d'una ametlla tendra.
Josep Pla, Pla, de viatge, Destino i Ed. 62.
�
66
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Començar la casa per la sauna
A Finlàndia, el primer que es construeix en començar una casa és la sauna: una cabana de fusta amb un banc per seure i una estufa dins. I és que en aquest país s’ha practicat la sauna des de sempre com a mètode per rentar-se i alhora purificar la pell. Constitueix quasi un ritual que consta de diversos passos.
En primer lloc, els finlandesos prenen un bany de vapor dins la sauna, asseguts al banc i sense roba. El vapor s’obté escalfant aigua a l’estufa o bé vessant aigua sobre pedres molt calentes. Els banys de vapor fan suar molt, de manera que, a través de la pell, s’expulsen totes les substàncies impures del cos.
A continuació s’aboquen un cubell d’aigua ben freda, que prèviament han agafat d’un riu o bé d’una font damunt del cap. L’aigua freda activa la circulació de la sang.
Després es fan un massatge amb branques de bedoll, perquè, en fregar els porus de la pell amb les branques es facilita que se suï més.
Tots seguit es renten amb sabó i aigua calenta, que també tenen en un cubell. L’escalforeta té uns efectes sedants , per afrontar amb valentia el darrer pas.
Finalment, s’estiren i es rebolquen sobre la neu al costat de la sauna. Pensa que a Finlàndia fa molt de fred i la neu ho cobreix tot durant molts mesos a l’any.
En alguns països hi ha saunes de vapor d’aigua calenta com les finlandeses, però la gent no s’acaba rebolcant a la neu! Només hi van per relaxar-se o per aprimar-se.
�
67
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El llobarro
Els pescadors diuen que el llobarro és el peix més astut de la mar. Quan es troba voltat per una xarxa i el paratge marítim té un fons de sorra, el llobarro té una habilitat extraordinària per enterrar-se; d’aquesta manera aconsegueix que la xarxa passi per sobre de la seva esquena sense que es produeixi la captura.
És curiós de veure llavors com el peix soterrat treu un ull vivíssim amatent al moviment de la xarxa i com, ja lliure de l’encerclament, es desempallega de terra d’una revolada i fuig com un coet.
Aquesta astúcia no li fa pas perdre qualitat. El nom del peix és general a tota la costa excepte en el litoral de més al nord – a Cadaqués, per exemple- , que en diuen llops, com a França.
�
68
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els daus
Un dels jocs més populars de l’antiguitat era els daus. Es tractava d’un entreteniment que agradava a petits i grans. Despertava tantes passions, que, fins i tot, va arribar a ser un joc prohibit. Se sap que l’emperador romà August es disfressava de pobre per poder anar a les tavernes més fosques de Roma a jugar a daus.
Moltes vegades, en comptes de daus es feien servir astràgals, petits ossets procedents de la pota d’un xai que tenen forma de cub, amb quatre cares diferents.
La troballa de daus i ossets és força freqüent a les excavacions arqueològiques de l’època romana. A Catalunya en coneixem diversos exemples. Si aneu al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona, hi podreu contemplar diversos daus i fitxes romans que van ser utilitzats pels primers habitants de Bàrcino, l’antiga Barcelona.
Montse Tenas: “Anem a jugar”
�
69
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els egipcis
Fa 5000 anys a la vora d’un riu immens, el Nil, va néixer una de les civilitzacions més antigues: la d’Egipte.
Per als faraons que regnaven aleshores la mort no era sinó un pas cap a l’eternitat. Però per tal que es pogués continuar vivint al més enllà calia respectar determinats ritus: quan un rei o un noble es moria, el seu cos era embalsamat, momificat i enterrat amb els seus objectes personals. Els murs interiors de la tomba, així com les parets del sarcòfag, es decoraven amb escenes de la vida quotidiana.
Finalment, en un preciós rotlle col·locat al costat del difunt hi havia les instruccions per a la vida futura. Aquests “llibres dels morts” es fabricaven amb la fibra de les tiges de papir que creixien a la vora del Nil. Eren rotlles de diversos metres de llarg, damunt els quals els escribes escrivien el text amb signes anomenats jeroglífics i els il·lustraven.
Extret de l’Art de la lupa. De l’antiguitat fins als nostres dies (adaptació).
Barcelona. Ed. Empúries, 2002
�
70
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Per què l'aigua dels càntirs es manté fresca?
L'aigua que traspua del càntir i que en mulla les parets s'evapora i capta l'energia de la calor de l'aigua dins del recipient fent que disminueixi la seva temperatura.
Aquest fenomen físic, comparable a la sensació de frescor que causa l'alcohol que s'evapora d'una mà, és el que refresca l'aigua dels càntirs porosos.
Un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid ha demostrat científicament el fenomen i experimentalment ha establert que un càntir pot arribar a refredar l'aigua fins a 13 graus per sota de la temperatura ambient.
Això sí, el càntir ha de transpirar o suar bé -els que millor ho fan són els de terra negra i blanca- i, per tant, no ha d'estar vidrat. Hi ajudarà que es guardi en un lloc fresc on corri l'aire.
Oriol Calvo, Resposta apareguda a la secció "Pregunta el lector",
El periòdico de Catalunya, 9/08/1998.
�
71
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Estratègies de supervivència
Les plantes del desert acostumen a tenir arrels molt extenses i profundes per tal de captar la humitat que és extremadament escassa, i moltes, com els cactus, emmagatzemen aigua a les tiges.
Hi ha plantes que tenen un sistema d’arrels tan extens que arriba a recollir fins i tot la darrera gota d’aigua del sòl. Per exemple, la Larrea tridentata és una planta que viu a la Vall de la Mor, a Califòrnia (EUA), i capta la humitat del sòl amb tanta eficàcia que impedeix que al voltant creixi cap altra planta.
Els animals han de recórrer a estratègies diferents per tal d’obtenir l’aigua. Alguns micos del desert de Kalahari, a l’Àfrica, coneixen perfectament l’entorn i saben trobar els pous que emmagatzemen quantitats escasses d’aigua.
A la zona costanera del desert de Namíbia pràcticament no plou, però al matí sempre hi ha boira a causa de la humitat del mar. Alguns escarabats que habiten aquest desert pugen a la part alta de les dunes quan hi ha boira i esperen fins que sobre la seva panxa es condensen una o dues gotes d’aigua. L’aigua rellisca fins a la boca de l’escarabat, que d’aquesta manera pot beure per sobreviure.
�
72
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
L’òpera
L’òpera és teatre amb música: és un drama posat en música per a ser cantat amb acompanyament d’orquestra i representat amb els elements propis del teatre. Va néixer a Itàlia al començament del segle XVII i des de llavors ha protagonitzat una esplèndida historia que continua evolucionant fins als nostres dies.
Per comprendre com es desenvolupa l’acció hem de tenir en compte, en primer lloc, que la música s’ha compost per a un text en una llengua concreta Si traduïm les paraules, la música ja no s’adaptarà al nou text. Així que l’òpera es representa i s’enregistra en l’idioma original en què va ser escrita.
Per seguir l’acció teatral, i això és important per gaudir de l’òpera, el millor és aconseguir una edició bilingüe del llibret o puguem seguir l’acció en l’idioma original, però entenent-ne el sentit en cada moment, gràcies a la traducció.
En el teatre d’òpera l’orquestra se situa en un fossar davant l’escenari; el director se situa davant de l’orquestra de manera que també és vist pels actors cantants des de l’escenari. L’obertura és un resum dels principals temes musicals de l’òpera que l’orquestra interpreta abans que s’obri el teló, com a preludi instrumental.
Per combinar la música amb l’acció teatral, els autors d’òpera s’han servit de diversos recursos: el recitatiu serveix per desenvolupar la trama argumental. Els actors cantants pronuncien el text de manera recitada, a mig camí entre cantar i parlar, acompanyats només per un clavecí. Les àries són per a un cantant solista. També hi ha duets, trios, cors i conjunts, que es reserven per als moments culminants de l’acció o per expressar les emocions dels personatges. Durant les àries, l’acció teatral es deté: la música té el paper principal.
�
73
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Conviure amb la diabetis
La diabetis és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un excés de glucosa a la sang.
La glucosa és un sucre d'utilitat per a totes les cèl.lules del cos, com a font d'energia per dur a terme processos vitals. Per tal que la glucosa, que circula per la sang i que obtenim dels aliments, pugui ser usada per les cèl·lules, cal l'ajut d'una substància anomenada insulina.
Si el pàncrees no produeix tota la insulina que l'organisme necessita, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s'acumula a la sang. Llavors apareixen els símptomes com l'aprimament, malgrat la sensació de tenir gana, el fet de menjar més de l'habitual, d'orinar en més quantitat del normal i més vegades al dia, i una set intensa que fa que es begui una gran quantitat de líquid. A tot això es pot afegir un cansament intens.
Davant d'aquests símptomes cal consultar immediatament el seu metge. És important remarcar que aquesta malatia és crònica. Per tal de retardar i minvar les complicacions que pot tenir per a la nostra salut cal fer-ne un gran control al més aviat millor.
Fullet informatiu del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, 1993
�
74
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Les papallones: una vida que es repeteix
Les papallones passen per quatre etapes diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.
Amb la posta dels ous comença el cicle vital d'una papallona. Els ous són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes que serviran d'aliment a les erugues.
Després de poques setmanes, si fa bon temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen, les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap d'un temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la transformació d'eruga a papallona.
Finalment, la papallona surt de la crisàlide amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es van estirant i endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el primer vol.
Ricard Del Río, a la revista Tretzevents, núm 739, abril de 1998.
�
75
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Les tortugues domèstiques
Les tortugues domèstiques sempre han estat un centre d’atenció. És molt agradable saber-les tractar bé i tenir cura de les seves necessitats biològiques.
Cal distingir les tortugues terrestres de les aquàtiques. Les primeres poden viure en un terrari adequat i segur. Les aquàtiques, tot i que poden fer la seva vida a l’aigua, són amfibis i els agrada viure en un aquari on hi hagi els dos medis : la terra i l’aigua.
Molta gent creu que les tortugues són especialment insensibles, però això no és pas veritat.
Tenen un bon sentit de l’olfacte i distingeixen alguns colors, especialment el groc i el vermell. També poden sentir vibracions a través del sòl. Amb l’oïda capten una freqüència d’una gamma inferior a la de la veu humana. S’adapten aviat al seu entorn, aprenen on són els amagatalls i els llocs on alimentar-se. Durant els mesos de fred les tortugues hivernen.
Tenen la boca punxeguda, sense dents i una llengua molt gruixuda. Mengen amb un gran plaer verdures fresques com l’enciam, la pastanaga ratllada, els pèsols i les fruites madures i dolces de totes les classes: raïm, maduixes, plàtans, cireres, etc. El seu vegetal preferit és el tomàquet a trossets. Algunes arriben a viure 100 anys.
�
76
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Per què no m'expliques una història?
Ara per ara, així tot d'una, només et puc oferir una història trista i curta. I és que no totes les històries són alegres, ni totes són llargues.
Una vegada hi havia una història
i ara ja no hi és.
Qui la sabia ja és mort;
l'havia contada sense sort
a un infant sense memòria;
i a un que la va sentir contar
no li va pas interessar.
Gianni Rodari, El llibre dels perquè, Ed La Galera, 1984.
�
77
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Qui treballa és perquè vol
Les màximes, pensaments i aforismes que s’han arribat a escriure inspirats pel treball i la laboriositat, i que lloen aquesta virtut i que ponderen els beneficis i els avantatges que reporta la seva pràctica, omplirien llibres sencers, i ben voluminosos. I a qualsevol recull de sentències i moralitats se’n poden espigolar sempre unes quantes mostres ben exemplars.
Però la mandra i l’oci, les ganes de no fer res, de reposar i jeure, no han deixat d’inspirar, igualment, algunes reflexions ben originals.
Així, hi ha un proverbi xinès que recorda una dita que es va fer cèlebre, i que s’atribueix a un gandul barceloní molt conegut: “jo, quan tinc ganes de treballar, me les aguanto”.
I encara n’hi ha una altre de barceloní, bohemi i humorista, que solia dir als seus amics i contertulians: “ hi ha anys en què un no té ganes de fer res”.
�
78
Relats d’autor Tipologia textual: notícia
Nou rècord de llançament de l'ou
En l'edició d'aquest any del concurs de llançament d'ou cru que se celebra a Poviglio, Itàlia, es va batre el rècord d'aquesta curiosa especialitat.
Juri Vecchio i Mauro Cattabiani van ser els guanyadors de la prova després de fer-se una passada de 34 metres.
La prova consisteix a llançar l'ou al company de joc i que aquest l'agafi a l'aire sense que es trenqui.
Els resultats no solen ser gaire bons i molts ous acaben esclafats per terra dels carrers del barri de Santa Anna, on es fa el concurs.
Avui, 30 de juliol de 1998
�
79
Relats d’autor Tipologia textual: poesia
Assaig de càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació els germans dirien
desaprovant : “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
�
80
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Compare llop i comare truja
Una vegada hi havia una truja que criava sis porcellets, i vet aquí que se li presenta un llop, que li diu:
-Comare truja, tinc gana i em vull menjar els teus porcellets.
-Compare llop, fareu el que us semblarà, però us dic que encara no són batejats i us podrien fer mal. Doneu-me un ciri i els batejarem, i acabat us els podeu menjar.
Compare llop se'n va al cerer i li diu:
-Cerer, dóna'm un ciri, que batejarem els porcellets que cria Comare truja, i me'ls podré menjar perquè tinc gana.
-Dóna'm cera, que te'l faré.
Se'n va a l'abella i li diu Compare llop:
-Abella, dóna'm cera; cera daré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc gana.
-Dóna'm romaní florit, que abella farà mel i cera.
Se'n va al bosc i li diu:
-Bosc, dóna'm romaní florit, que abella farà mel i cera, cera daré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar perquè tinc gana.
-Dóna'm aigua per a regar-la.
Se'n va a la broma i li diu:
-Broma, dóna'm aigua, aigua regaré romaní del bosc, romaní daré a l'abella, abella farà mel i cera, cera duré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc gana.
-Porta'm una regadora, que te n'hi posaré.
Compare llop se'n va anar al llauner, i li diu:
-Llauner, dóna'm la regadora, broma posarà aigua, aigua regaré romaní del bosc, romaní daré a l'abella, abella farà mel i cera, cera duré al cerer, cerer donarà ciri i batejarem els porcells que cria Comare truja, i me'ls podré menjar, perquè tinc gana.
Llauner que en venia, va donar regadora a Compare llop, Compare llop va portar regadora a broma, broma va posar-hi aigua, aigua fou portada al bosc, bosc regà romaní, romaní va donar flors, flors foren portades a abella que feia mel i cera, abella donà cera, cera dugué a cerer, cerer donà ciri per batejar els porcellets que criava Comare truja, i se'ls pogués menjar Compare llop perquè tenia gana.
�
81
Quan Comare truja veu venir Compare llop amb el ciri, li diu:
-Anem a la bassa de Pontils a batejar els meus porcellets i te'ls podràs menjar, perquè tens gana.
Arriben a la bassa de Pontils Compare llop i Comare truja, amb els seus porcellets, i quan són allí, tot mirant per on podrien baixar, Comare truja clava una espenta a Compare llop, i cau a dins de la bassa amb el ciri que havia demanat al cerer, fet amb la cera que havia donat abella, feta del romaní florit que havia donat bosc, regat amb aigua que havia donat broma, arreplegada amb regadora que havia donat el llauner.
Valeri Serra i Boldú, Rondalles populars, vol.1 PAM
�
82
Contes del món. Tipologia textual: narratiu Xina
El mandarí i els ocells
Fa moltíssims anys, el mandarí Xau Min governava un país molt llunyà prop de la Xina. Als vells mapes del món no hi havia dibuixats ni els rius, ni les muntanyes, ni les ciutats del país de Xau Min. Només hi havia un cartell misteriós que deia:
Xau Min es passejava cada dia pels jardins del palau. Mirava l’aigua que brollava dels cent sortidors de marbre i badallava d’avorriment a l’ombra dels ametllers en flor.
Una tarda, va sentir una música que sonava a l’altra banda de la muralla. I aquella música desconeguda el va omplir d’admiració i alegria. El mandarí va cridar els seus músics i els va dir:
- Toqueu aquesta música que se sent a l’altra banda de la muralla.
Però els músics no van poder imitar aquella música amb cap instrument. Xau Min va demanar als seus ministres que busquessin el músic que tocava i que el portessin a palau.
Però qui era prop de la muralla no era un músic, era un mercader estranger. El van anar a buscar i el van conduir a palau.
Portava un paquet tapat amb una tela. Va fer una reverència a Xau Min i va dir:
- Senyor, jo no sóc músic però aquí porto qui cantava prop de la muralla. I va aixecar la tela del paquet.
Sota hi havia una gàbia , i a dins, un ocells que es va posar a cantar quan va veure la llum.
- Com es diu aquest ésser que canta de manera tan dolça? Va demanar Xau Min.
- És un ocell – va dir el mercader.
- Un ocell? Jo no sabia pas que n’hi hagués d’ocells.
El seu cant és més bonic que tota la música que conec.
El mandarí va prendre l’ocell entre les seves mans i va dir:
- Un ocell és un ésser tan meravellós que no es pot comprar. Per això et demano que me’l regalis. Jo et regalaré un cofre ple de diamants.
EN AQUESTA REGEN AQUESTA REGEN AQUESTA REGEN AQUESTA REGIÓ HI VIUEN UNES PERSONESIÓ HI VIUEN UNES PERSONESIÓ HI VIUEN UNES PERSONESIÓ HI VIUEN UNES PERSONES
QUE NO CONEIXEN ELS OCELLSQUE NO CONEIXEN ELS OCELLSQUE NO CONEIXEN ELS OCELLSQUE NO CONEIXEN ELS OCELLS
�
83
El mercader, molt content, va acceptar el tracte i va tornar al seu país. Al cap d’uns mesos va tornar amb un ocell nou. Després un altre, i un altre...
I Xau Min no va tornar avorrir-se mai més. Es passava hores i hores en una habitació tota de vidre on volaven i cantaven els ocells que li havia regalat el mercader estranger.
I ben aviat n’hi va haver tants que es van omplir d’ocells totes les cases i els parcs i els jardins del país de Xau Min.
�
84
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El cistell de pomes
El masover d’una masia que en deien Can Mallol tenia un fill molt jove i prou entenimentat, però que sempre anava en companyia d’una colla de jovenots de la seva edat que tenien el cap ple de pardals i fins i tot de males intencions: pensaven tothora quina una en farien i no solament ho pensaven sinó que molt sovint la feien i tot. El pare tremolava una cosa de no dir en veure el seu fill en aquella companyia tan poc recomanable fins que un dia el va voler advertir del perill que corria aplegant-se amb aquella colla de galifardeus.
- No tingueu pas por, pare - va dir el fill rient -; ¿que us penseu que em duran pel mal camí, els meus amics? Ja conec prou bé que hi tenen tirada. Però més aviat seran ells els qui veient-me a mi, se sentiran avergonyits del seu tarannà i s’esmenaran com cal.
El pare va fer com si acceptés les raons del seu fill. Però al cap d’uns dies, havent collit d’un pomer que tenien vora la riera unes pomes grosses i bones que feien goig de veure de tan maques que eren i dues o tres tacades, va dir al seu fill que les guardés al rebost, totes en un mateix cistell.
- Aquestes tacades, no pare – li va fer observar el fill -, que farien malbé les altres.
- És clar que no, fill, al contrari! Si posem les tarades amb les bones, ja veuràs com se’ls en va la taradura i es tornen com les altres.
- El fill, encara que no ben convençut, va fer el que el seu pare li manava. Però al cap d’una setmana, quan va anar a buscar el cistell, va trobar que suquejava: gairebé totes les pomes eren tacades o podrides del tot.
- Ho veieu, pare, com ja us ho deia, jo? – va fer el noi- Són les pomes dolentes les que han fet malbé les bones.
- I doncs, fill meu: ¿que no em deies tu que aplegat amb companys de mala mena, amb la teva companyia els faries tornar bons?
�
85
Contes i llegendes Tipologia textual:narració Faules d’Isop
El gall i la guineu
Vet aquí que una vegada hi havia un gall que picotejava al peu d’un arbre, tot buscant cucs o algun gra esbarriat de blat de moro. A cada cop de bec que donava, la cresta se li sacsejava com una bandera vermella. Tot d’una va veure que s’acostava la guineu i li va faltar temps, amb volades curtes però seguides, d’enfilar-se a la branca més alta de l’arbre. La guineu es va aturar al peu de l’arbre i li va dir, tan amablement com va saber:
- Bon dia germà gall! Com és que t’has enfilat tan de pressa en veure’m arribar? No deus pas tenir por de mi?
- Sí que en tinc, i molta! – li va dir el gall.
- Quines coses de dir, valga’m el cel! Que no ho saps que s’ha dictat una llei, segons la qual tots els animals som germans, i ens hem d’estimar i respectar els uns als altres? Au, baixa sense por i anirem a fer un tomb.
- Ca! – Va dir el gall, sense moure’s d’on era – Prou que et conec! Ets molt viva però no m’ensarronaràs pas.
La guineu encara volia insistir però en aquell moment va veure un gos mastí, de potes fermes i gruixudes, que s’acostava a bon pas pel camí i sense torbar-se gaire va emprendre la fugida.
- Per què te’n vas? – li va dir el gall, de dalt de l’arbre estant -. No cal que tinguis por del gos, que tots els animals hem de ser germans, segons la nova llei.
- És que aquest gos mastí és tan ignorant com tu, i potser encara no ho sap, que han dictat aquesta nova llei – li va dir la guineu mentre desapareixia entre els arbres del bosc.
�
86
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
El lleó, la guineu i el llop
Cansat i vell el rei lleó, va caure malalt a la seva cova, i la resta d'animals, excepte la guineu, anaren a veure'l.
Aprofitant l'oportunitat de la visita, el llop va acusar la guineu amb el següent al·legat:
- Ella no demostra per nostra altesa cap mena de respecte, i per això ni tan sols s'ha dignat a saludar o a preguntar per la vostra salut.
En aquell precís instant va arribar la guineu, just a temps per sentir el que havia dit el llop. Llavors el lleó, enfurismat al veure-la, va rugir feroç contra la guineu; però ella, va demanar la paraula per a justificar-se i va dir
- Digueu-me, d'entre totes les visites que aquí teniu, qui t'ha dut tan especial servei com el que he fet jo, que he buscat per tot arreu metges que amb la vostra saviesa et receptessin un remei ideal per a curar-te, trobant-lo a la fi?
- I quin és aquest remei? digues-m'ho immediatament! - va ordenar el lleó.
- Has de sacrificar el llop i posar-te la seva pell com a abric - va respondre la guineu.
Immediatament el llop va ser condemnat a la mort i la guineu, rient-se'n, va exclamar: - Al patró no se l'ha de dur cap a la rancúnia, si no cap a la benevolència
Lliçó: Qui prepara trampes contra els innocents, és el primer a caure-hi.
�
87
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
El llibre de la jungla
- Un dia que feia molta calor a Baghera se li va acudir una altra idea, nascuda d'un rumor que havia sentit. Potser era Ikki, el porc espí, el que la hi havia comunicada; però el cert és que, després d'haver-se endinsat en la jungla, mentre el noiet reposava, ajagut, amb el cap sobre la magnífica pell negra de la pantera li va dir:
- Germanet, quantes vegades t'he dit que Shere Khan és el teu enemic?
- Tantes com fruits té aquesta palmera -va dir Mowgli, que, naturalment, no sabia comptar-. I què? Tinc son, Bagheera, i Shere Khan no és altra cosa que un baladrer amb la cua molt llarga, com Maó, el paó.
- Però ara no és el moment de dormir. Baloo ho sap; jo ho sé i la bandada també ho sap; i fins i tot les daines, aquelles tòtiles rematades, ho saben. I Tabaqui també va dir-t'ho.
- Oh! Oh! -va dir Mowgli-. Tabaqui va venir no fa gaire, i em va deixar anar unes quantes grolleries; em va dir que jo era un cadell d'home despullat i que no servia ni per desenterrar cacatues. Però el vaig agafar per la cua i li vaig fúmer un parell de trompades contra una palmera, per ensenyar-li a ser més educat.
- Doncs vas fer una rucada; ja que, per més que Tabaqui sigui un busca-raons, t'hauria pogut dir alguna cosa que t'interessa. Obre els ulls, germanet (…) d'aquí a poc ja seràs un home.
- I què ho fa, que un home no tingui dret a córrer amb els germans? -va dir Mowgli. He nascut a la jungla; he obeït la llei de la jungla; i no hi ha cap llop dels nostres a qui no hagi tret alguna espina de les potes. No són els meus germans, doncs?
- Bagheera es va estirar tan llarga com era i va aclucar els ulls.
- Germanet -va dir la pantera-, toca'm aquí sota les barres.
- Mowgli va alçar la mà forta i bruna, i a sota mateix de la barba sedosa de Bagheera, on l'ondulació dels músculs enormes desapareixia del tot sota el pèl lluent, hi va trobar una clapa pelada.
- Ningú més en tota la jungla, no sap que jo, Bagheera, porto aquest senyal: el senyal del collar. Germanet, jo vaig néixer entre els homes, i entre els homes va morir la meva mare, a les gàbies del palau reial d'Udaipur. Per això vaig pagar el preu del teu rescat, allà al consell, quan eres un xicarró despullat. Sí jo també vaig néixer entre els homes. No l'havia vista mai, la jungla. Em donaven el menjar a través de barrots, en una cassola de ferro, fins que a l'últim, una nit, vaig adonar-me que jo era Bagheera, la pantera, i no pas la joguina de cap home, i, trencant aquell pany ridícul d'un cop de pota, em vaig escapar; llavors, com que coneixia els costums dels homes, em vaig tornar més terrible a la jungla que Shere Khan mateix. Oi que sí?
- Sí -va dir Mowgli-. Tota la jungla té por de Bagheera, tota tret de Mowgli.
- Oh, tu ets un cadell d'home. I de la mateixa manera que jo he tornat a la meva jungla, tu, tant sí com no, tornaràs amb els homes algun dia… sempre que no et matin al consell.
- Però per què m'han de voler matar? -va dir Mowgli.
�
88
- Mira'm -va dir Bagheera. I Mowgli li va llançar una mirada, clavant els ulls als seus. L'enorme pantera no va trigar ni mig minut a tombar el cap-. Aquí el tens el motiu -va dir, movent la pota sobre les fulles-. Ni jo mateixa no puc mirar-te als ulls, malgrat que vaig néixer entre els homes i t'estimo. Els altres et detesten perquè la seva mirada no pot aguantar la teva; perquè ets espavilat, perquè els has tret les espines de les potes… perquè ets un home.
Rudyard Kipling, El llibre de la jungla, Ed. Cruïlla, 1996.
�
89
Contes escrits per nois i noies Tipologia textual: narració
El pollet indefens
Fa molt de temps vivia en una tranquil·la granja mama gallina amb els seus pollets, a qui encantava donar voltes i més voltes buscant cucs, llavors…… i així passaven les hores i els dies. Però un dia, quan es trobaven tots entretinguts en la seva tasca diària, un dels pollets va aixecar el seu caparró i...... i es va adonar que la seva mare i els seus germanet havien marxat !
Els va buscar nerviós amb la mirada quan, ......de cop, els seus ulls van ensopegar ni més ni menys que amb els del senyor Gat, que també el mirava llepant-se els morros de gust.
El pollet va ser suficientment llest com per avançar-se a la intenció del senyor gat, i per això va marxar corrents, sense saber ben bé on amagar-se.
En la seva desesperada carrera, tan cec anava que...... plaf ! Va donar-se un cop de bec amb la pota de la senyora Vaca que per allà remugava.
- Senyora Vaca !!, senyora Vaca !!! Ajuda’m si et plau ! El senyor Gat em persegueix i....crec que ....... se’m vol menjar !! – Cridava desvalgut i terroritzat el pollet.
La senyora Vaca va girar-se, i mirant-lo amb els seus ulls bovins, sense dir ni muuu...... li va tirar a sobre una enorme cagarada, de tal manera que el pollet va quedar completament cobert de caca de vaca. I allí es va quedar: calladet i agraït a la senyora Vaca per facilitar-li un refugi tan agradablement calentet.
En aquestes que va arribar el senyor Gat. Va mirar per un cantó, va mirar cap a l’altre i va pensar :
- Que estrany ! Alguna cosa fa mala olor, juraria que el pollet havia d’estar aquí.
Mentre, al pollet li va començar a passar el que sol passar quan et poses dins d’un pilot de merda: la caloreta va començar a augmentar cada vegada més i més.... i el pobre pollet cada vegada tenia menys aire. Va voler aguantar, sabent de la presència del senyor Gat allà mateix però...... no va poder suportar-ho i..... va treure el seu caparró per sobre la caca de vaca, cridant PIO, PIO!
Va ser en aquell moment que el senyor Gat va aprofitar i, d’un agilíssim gest, el va atrapar en les seves urpes i.....se’l va menjar !
I aquets conte té un significat tan profund, que a falta d’una, té ni més ni menys que tres lliçons: UNA: que......no sempre, qui t’omple de merda és el teu enemic. DUES: que.....no sempre el que te’n treu és el teu amic. I TRES: que... a vegades, encara que estiguis de merda fins el monyo...... no pots, ni has de dir: NI PIU.
�
90
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El pont del dimoni
El megàlit que es troba en un camp prop de Palau-Solità, el dimoni el portava a coll des del Montseny, d’on l’havia arrancat, cap a Martorell per acabar-hi el famós pont romà conegut per Pont del Dimoni, que travessa el Llobregat.
En un costat del riu hi havia un gran hostal que no tenia cap pou per proveir-se d’aigua. Hi havia una minyona que s’havia de passar quasi bé tot el dia anant a cercar l’aigua a l’altra banda del diu, en una font que hi havia.
Un dia que el riu baixava molt i molt ple va dir, com qui no vol la cosa : que més valdria donar-se al dimoni que no pas haver de fer tants viatges a la font.
A l’instant se li presentà un cavaller que li prometé de fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La minyona ho va acceptar perquè estava ben convençuda que li estava prenent el pel perquè era del tot impossible.
El dimoni, perquè el cavaller no era altre que el dimoni, es posà a tot seguit a treballar amb tota la fúria, quan només li mancava una pedra de les grosses i la matinada s’acostava, el sol estava apunt de sortir.
La noia que ho va veure es va espantar molt i molt, i va anar a demanar ajuda a l’hostalera i tot plorant li va explicar el tracte que havia fet amb el cavaller que no podia ser altre que el dimoni perquè ja estava acabant el pont. La mestressa de l’hostal li va dir que no patís pas, que ella ho solucionaria.
Va agafar una galleda d’aigua i la va tirar sobre el gall del galliner que estava ben adormit, el gall tot espantat es va posar a cantar i al cap de poc tots els galls de les masies veïnes ja estaven cantant.
En passar el dimoni per sobre la masia de Can Cortès de Palau, el gall es va posar a cantar fent companyia a tots els altres. El dimoni, que només pot treballar les hores de fosca, en sentir cantar el gall es va creure que ja era de dia i que no havia tingut temps d’acabar el pont, tot enfurismat va deixar caure amb tota la ràbia la pedra a terra i amb tanta força que va quedar dreta, tal com encara avui es troba i enfonsada més de catorze pams.
�
91
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Els catalans pel món
Una vegada vaig anar a Birmània vigilant una expedició de banc d'Espanya.
El viatge va anar força bé i en arribar a Yakri, un reietó local m'oferí hospitalitat de bona llei. Havent-hi per allí pocs europeus, aquell senyor va tenir interès a fer evident la brillantesa de la seva cort i em retenia, feia que el meu repòs s'allargués més del que m'havia proposat.
Per tal què la meva presència occidental no deslluís l'etiqueta de palau, el monarca em va donar una capa tota brodada de perles i pedres fines, amb la condició que només me la podia treure per dormir.
Les residències reials d'aquells països són com una mena de parc, on bèsties i persones viuen en comú, guardant determinades diferències. Hi ha una gran quantitat d'ocells, elefants de jardí, felins, tortugues sagrades i profanes, insectes de la temporada i altres animals, tan rars que arriben a fer respecte.
L'estada allí era una festa seguida. Cantàvem, ballàvem i menjàvem del matí al vespre i cada vici tenia la seva satisfacció. Però com que jo era persona manada i mai no he negligit el deure, va venir el dia del comiat, i el reietó, per obsequiar-me, va organitzar una gran exhibició folklòrica.
El sobirà, vestit de gala, em va fer seure al seu costat. Tenia una pantera als peus i un lloro magnífic a l'espatlla dreta. Va picar de mans i començà el programa.
Després de sentir cantar gent de totes les contrades del país, sortiren dues-centes ballarines, que es posaren a dansar d'una manera monorítmica. El ball va allargar-se hores i hores, sempre igual, sempre amb la mateixa cadència. Quan el tedi s'apoderà de mi, vaig dir a manera d'expansió, en català i alçant la veu:
—Mal per mal, m'agraden més les danses de Castellterçol... El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se a mi digué:
—No us emboliqueu. Si us sent el Gran Intèrpret esteu perdut.
Va dir-ho en un català tan correcte que de moment se'm va tallar l’alè. Home de món com era, vaig dissimular davant del rei, però aquella nit, quan tothom dormia, vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seva història. Era un lloro català de Cadaqués, i havia arribat fins allí per atzars de la vida.
Per moltes que fossin les coses que ens separaven, hi havia l'idioma que ens unia, i teníem records comuns.
Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure'l, i l’endemà de bon matí, en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de l'arribada.
Pere Calders
�
92
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (I)
En Joan tingué tres oportunitats d'esmenar el seu caràcter: la primera no li serví, la segona tampoc no aconseguí que canviés, i la tercera semblava ja un càstig definitiu; si no sabia ser persona, potser fóra millor que quedés definitivament convertit en un ase, ja que s'havia comportat com a tal en no aprofitar les dues oportunitats anteriors. Però la providència divina no podia permetre tal situació, i en Joan ruc va fer mèrits per tornar a la seva condició humana, això sí, no fou alliberat de tot vestigi de culpa, ja que ell i els seus descendents van ser coneguts amb el motiu de Feréstec, un mal menor si es tenen en compte altres possibilitats.
Una vegada era un noi que es deia Joan. Ja sé que és com si us digués Josep o Anton, que a cada casa en trobareu dos o tres. Però, veureu quin cognom més estrany: es deia Joan Feréstec. Fins ni sembla de persona. Tant és així, que estic segur que ni el seu pare ni el seu avi no se'n deien; però, com que el nostre Joan tampoc no semblava sempre una persona, Feréstec li devien començar a dir de motiu, i Feréstec es diran els seus fills, i Feréstec els seus néts. I vet aquí tota la família tarada amb un mal nom per culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser bon minyó. Però espereu-vos...
Aquest nostre Joan, així que s'enfurismava una mica, ja feia servir les dents o els punys o les urpes. Això per a ell valia més que les bones paraules, que és l'única arma de les persones decents. I com que en aquest món passa tot sovint que el veí no fa les coses a pler nostre, i en Joan era molt gelós dels seus gustos, ja us dic que viure prop d'ell era un continu perill.
�
93
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (II)
La mare, tot era fer sospirs i exclamar: "Aquesta criatura ha nascut per a la nostra condemnació!" El pare es plegava els braços a l'esquena i proferia greument: "No sé pas on anirà a parar aquest noi..." I s'allunyava amb un aire de misteri. I el cas és que volia que en Joan entengués que el lloc on aniria a parar, a conseqüències d'algun cop de geni si no se'l corregia, era a presidi. Però, el minyó, és clar, no ho entenia. I si ho hagués entès tampoc no s'ho hauria cregut.
Els seus germanets s'hi tornaven com podien, i després el comparaven senzillament amb un gat o un gos o un ruc o una cabra o un bou, segons els casos. I jo em penso (i això no passa d'ésser un pensament meu) que hi tocaven bastant; perquè aneu a saber aquella feréstega criatura, si a més de l'ànima humana en tenia diverses altres: de bou, de cabra, de ruc, de gat o de gos. Però això és com els sembrats, que cal arrencar les males herbes i deixar les bones espigues; i com que en Joan no tenia cura d'arrencar-se les ànimes de bèstia i deixar-se les de persona, Nostre Senyor ja s'encarregà de donar-li pressa.
Doncs, vet aquí que un dia el nostre Joan degué llevar-se amb l'ànima gatívola exclusivament, perquè se sentia tot rodateulades, irritadís i esgarrapador.
La germaneta feia punta al coixí, asseguda a la fresca del terrat, de cara a la marina. La innocent criatura acompanyava el renou dels boixets amb una cançó. Això de cançó val a dir que és molt, perquè en realitat era un seguit de notes esquerdades, escanyades, desafinades, per a fer fugir esverat el gat més filharmònic de la creació, si és que a la creació hi haguessin gats filharmònics.
El nostre Joan, que es passejava pel terrat amb aquella ànima de gat que hem dit, la comminà que callés. Però ella, sentint-se amb tot el dret d'estar contenta, senzillament pujà la veu unes quantes notes més amunt, aleshores el minyó, fora de seny, arrapà feréstegament la trena de la germana i li clavà les ungles a la cara.
�
94
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (III)
Jo no sé si ell sabia que Déu té un bastó que no es veu i fa el seu fet. El cas és que tot seguit s'esdevingué una cosa terrible, i difícil de contar en poques paraules. (Penso, però, que me'n sortiré). En Joan sentí com si de sobte li arrenquessin la pell i li'n posessin una de nova; entorn de la boca li brollaren uns pèls llargs i punxeguts; per tot el seu cos experimentà una estarrufera elèctrica. I tot això en els instants breus (relativament) que duraren els xiscles de la pobra germaneta.
Quan aquesta es girà per protestar en paraules, en el lloc d'En Joan trobà un enorme gat barrat de roig, que se la mirava amb uns ullassos plens de mal geni; amb l'esquena feta un pont del diable, i bufava i miolava.
Tot just ella va tenir un poc d'esma, bufà també, encara que amb un bufit de persona.
El gat fugí rabent com un mal esperit.
En tot aquell dia no es veié en Joan enlloc de la casa.
Que trista és la vida d'un gat! No tenir altre menjar que el que un mateix es caça després d'hores i hores de quiet aguait, i tot per un ratolí escardalenc o una sargantana escanyolida; o el que un mateix es furta a la cuina a riscos de cop d'escombra o de l'amorrada als fogons roents o de la dutxa d'aigua gelada. No tenir més pàtria que les teulades, amb aquells compatricis salvatgins, busca-raons llestos d'urpes. No tenir per a rentar-se més tovallola que la llengua, i encara tot el dia gratant, tot el dia llepant, tot el dia fent cacera sobre el propi cos. I amb tanta de feina, sempre tenir aquell avorriment de no tenir res a fer... Que és trista la vida d'un gat, ben mirat!
�
95
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (IV)
Al cap de vint-i-quatre hores justes, el nostre Joan experimentà aquelles extraordinàries sensacions més amunt descrites, però a l'inrevés: vet aquí que tornava a ésser el minyó d'abans.
Entrà tot moix a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible aventura. I era que el pare així ho havia manat, esperant que per ell sol, el càstig ja faria efecte.
Que el pare sabés callar, per això era el pare; però per a la germana, que encara duia la cara senyalada, i per al germanet, que no se sentia la seva massa segura, era tanmateix difícil de retenir-se la llengua.
En Joan, amb el cap fet un niu de cavil·lacions, rodava com una ànima en pena per les cambres, pel terrat, pel jardí. Ja veia ell que allò d'esgarrapar no estava bé i Nostre Senyor no ho volia; però la passada transformació més aviat l'irritava, i li semblava que tothom se n'havia de riure; i ara aquell silenci com si no li hagués passat res, el tenia tot contrariat. En rigor, només esperava un mot per esclatar. Però el mot no el deia ningú; i els germanets, quan ell s'acostava, s'apartaven per evitar compromisos.
Al capdavall, els trobà al jardí que preparaven un joc. A En Joan li va entrar de sobte una gran juguera. Feia més d'un dia que no havia jugat. Perquè, mentre havia estat gat, prou feina havia tingut a fer-se, una mica que fos, a la nova vida; i sobretot, d'un gat de l'edat d'en Joan ja se'n pot dir un gat vell; i els gats vells són molt formals i no juguen.
�
96
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (V)
El feréstec minyó, no veient altre remei que presentar-se humil, s'anà atansant passa a passa, amb les mans a les butxaques per inspirar una certa confiança. I aturant-se a una distància que encara no podia fer por del tot, mormolà: "Em deixeu... jugar?"
I es gratava el cap, com una reminiscència del dia abans, però avui val a dir que amb mesura, i no per cap necessitat de debò. La germaneta se'l mirà: semblava tot submís; i com que allí on juguen dos més gresca fan tres, sense rumiar-s'ho gaire més, accedí: "Juga..."
En Joan avançà una passa més. La germaneta, reculant un xic, afegí: "Però tingues compte de no treure les ungles..."
Sentir això En Joan i pegar un bot, tot va ésser u. Jo no sé quin diable o quin esperit de gos se li abrivà a dins; el cas és que s'abraonà damunt la germaneta, i li enfonsà al braç tots vuit incisius i els quatre ullals, deixant-los-hi marcats com qui mossega una poma.
Però aquella vareta màgica de la Providència, que ningú no la lluca i va fent el seu fet, degué tornar a colpir en Joan, perquè el ferotge mossegaire sentí un trasbals dolorosíssim en tot el seu cos. Imagineu quin mal deu fer que, a un home, de sobte li facin un cos nou. Les dents li creixeren i se li afuaren, el nas se li aixafà, les galtes se li feren totes penjants, se li arrugà tot el front, les cames se li guerxaren: volgué enraonar, i només li sortí un lladruc.
La germaneta havia perdut el món de vista; quan tornà a veure-hi, en lloc d'en Joan es trobà davant d'ella el buldog més lleig d'aquest món; i mireu si cal que sigui lleig un buldog, per a ésser-ho més que cap altre. Germana i germanet i nina i cèrcol i pilota fugiren esfereïts. L'horrible bèstia restava allí encadenada, fent tremolar tot el jardí amb la seva ira impotent.
En tot aquell dia no es veié en Joan enlloc de la casa.
�
97
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (VI)
Que és trista la vida d'un buldog! No diré ésser tan lleig, perquè es pot ésser molt lleig tot i no essent buldog. Però tenir tantes dents, tanta força i tant de mal geni, i no poder bellugar una pota que l'amo no ho vulgui; i sempre haver de fer aquella cara de prunes agres, perquè, sinó, la gent et pren per un gos d'aigües i et falta al respecte i l'amo no està content. I no poder aclucar tranquil l'ull en tota la nit: que ara passa el vigilant, que ara passa un que ve del teatre, que ara passa un gripau o fresseja una fulla; i tu borda, perquè, sinó, es pensaran que no hi ets. I quan surts a passeig, haver-te d'aturar a cada arbre, a cada pal, a cada angle de l'escala, a cada cantonada, a cada quiosc, a cada guarda-rodes, a les cames de cada municipal, i tu aixeca una de les dues potes del darrere, que en tinguis ganes o no... I allò de no poder saber si aquell altre gos que passa és un amic o no, si no l'olores sota la cua. I tenir un nas tan fi, que arreplega totes les ferums mengívoles del barri, i haver-te d'estar sota la taula, si és que t'hi volen, per copsar al vol un parell d'ossos escurats. I amb tanta de feina, sempre aquell avorriment de no tenir res a fer... Que és trista la vida d'un buldog, ben mirat!
Al cap de vint-i-quatre hores justes, el nostre Joan buldog experimentà aquelles extraordinàries sensacions més amunt descrites, però a l'inrevés; vull dir que sentí com si li fessin un cos vell, i es trobà altra vegada Joan persona.
Entrà tot moix a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible aventura. Era que el pare ho havia manat així, dient: "Si ara no es corregeix, ni mai". I esperava que aquells dos càstigs seguits per ells sols ja farien l'efecte.
�
98
Joan Feréstec (VII)
En Joan rumiava, rumiava. Els seus pensaments, segons com es miri, serien molt llargs de contar; segons com es miri, serà cosa de quatre mots. Bastarà de dir que la feréstega criatura, persuadit que els seus cops de geni desplaïen no solament a la família, sinó a Algú que és més amunt i té més poder, estava decidit a no esgarrapar ni mossegar, sinó en cas que li anés la vida. I encara... Perquè, a una persona, potser li val mes morir-se que no tornar-se gat de teulada o buldog.
Vingué l'hora de tornar al col·legi. El minyó, tot ronsejant de vergonya, hi fou acompanyat per l'impenetrable genitor; el qual donà al mestre explicacions d'aquella festa d'uns quants dies. "Jo opino, acabà el bon senyor, que fóra més convenient de no parlar-li'n..." Però, qui atura un mestre, quan se li presenta ocasió per a una història tan viva, tan extraordinària i tan exemplar!
La història fou, doncs, contada. El mestre es callà el nom del protagonista; però prou que a en Joan se li veien les orelles vermelles, i els llavis trèmuls i mormoladors, i els ulls amb una inquietud que s'anava abrivant.
Però la catàstrofe vingué a l'hora de plegar. Aquells castells de paciència i de bons propòsits s'havien esvaït com unes boires minses. Els bordegassos de l'escola, que tots un dia o altre havien estat víctimes de la ferotgia d'En Joan, ara el miraven sortir, qui amb una rialleta, qui amb un xiu-xiu a l'orella del company, qui amb un miol, qui fins amb una imitació de lladruc.
En Joan, poc sincerament penedit encara, no sabia sofrir aquella riota com una segona expiació de les seves culpes. Però la serventa el retenia, i se l'enduia fortament agafat del puny. Ell vinga tibar, vinga girar-se; provà si la seva escopinada arribava a la cara dels mofetes: només aconseguí que la burla es manifestés cada vegada amb més renou. Per fi, es decidí a acabar-ho a patacades. Pegà una estrebada violenta; i, deseixit de l'estreta de la minyona, anava a escometre la mainada enemiga, que ja l'esperava en ordre de batalla...
�
99
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (VIII)
La serventa, veient venir el batibull, provà de retenir-lo; però en Joan, fora de seny, la rebaté d'una guitza (no és bonic de dir-ho, però guitza se'n diu) i després una altra i per fi una altra fins a tres.
Ja és ben segur que primer es cansarà el pecador de fer malifetes, que Nostre Senyor de fer justícia. A la primera guitza, el nostre Joan sentí una violentíssima inflor a les orelles, com si les hi bufessin. Si a la segona hagués tingut consciència (bé, si hagués tingut consciència ja no hauria ventat guitzes), doncs, si hagués tingut consciència, hauria reparat que ja no tenia mans i peus de persona, sinó de ruc. A la tercera, ja no era una criatura humana, sinó un ruc amb bast i tot.
I mireu si estava enfurismat. Bé que no s'adonés que la seva veu havia esdevingut un bram: al cap i a la fi, una acció tan de bèstia com una guitza no sol anar acompanyada amb paraules de persona. Però, no comprendre per què era que s'anava formant aquell grup al seu voltant! Quin espectacle, un ruc que ha perdut l'enteniment i amenaça els estels amb els seus unglots terribles i inútils!
Tothom del carrer era allí; era una pinya, un raïm, una magrana de curiosos: cotxers amb les xurriaques, carreters amb tralla, municipals amb el sabre, urbans amb el bastó, venedors de diaris amb la paperassa, emblanquinadors amb la canya, beates amb el rosari, capellans amb el breviari, macips amb el carretó, camàlics amb la corda, dones de plaça amb la ferum, estudiants sense llibre, aprenents amb el paquet, dependents amb la mitja cana, botiguers amb la xerrameca, modistetes amb la capsa, minyones amb el cistell, soldats amb l'enamorament, policies amb l'autoritat...
�
100
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (IX)
Quina ira per al nostre Joan ruc, tanta de gent mirant-lo!
Amb prou feines si tres carreters de la Riba, amb tres vares de freixe que feien tremolar l'aire, pogueren desfermar la bèstia folla i dur-la a les quadres d'aquella prudent persona de senyor Feréstec pare.
Que és trista la vida d'un ruc! Aquella parsimònia, aquella monotonia dels pinsos en un menjador tan fosc, tan cloït, que per a tot serveix, fins per a les funcions que menys predisposen a la gana. I tot el sant dia dret, fins per dormir. I una còrpora tan extensa, i no tenir ungles per a gratar. I haver de carregar el pròxim, amb els seus pecats i els seus parents, damunt d'una esquena que es té sobre quatre potes tan primes. I passar just per allí on et manen; i que no t'ho manen amb paraules, perquè et tenen per ruc i es pensen que no les entendries, sinó a vergassades. I quan el genet descavalca, tu espera'l hores i hores, que ell poc pensa en tu tant si plou com si fa sol. I sempre allò de veure't l'ombra d'aquelles orelles tan llargues, tan peludes, tan mòbils, tan desacreditades. I sempre pensant, sempre rumiant amb el cap a terra... i amb tanta feina, sempre aquell avorriment de no tenir res a fer. Que es trista la vida d'un ruc, ben mirat!
El nostre Joan ruc, quan al cap de dotze hores ja gairebé li havia passat aquella ira malastruga, pensà: "Per dotze hores més, prendrem paciència, i una altra vegada ja anirem amb més de compte".
Però passaren les dotze hores, i en Joan continuava essent ruc. I els seus germans val a dir que se n'aprofitaven. Per a la mainada no hi ha tanta alegria com un ruc. Qui va a peu, tenint un ruc per a cavalcar! A la primeria, en Joan s'hi apuntalava, bufava, brandava la cua, no volia arrencar de cap manera. La vara de freixe hi posà remei.
�
101
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (X)
El pobre pare i la trista mare deixaven fer, i pregaven perquè Nostre Senyor s'apiadés d'aquell fill.
S'escolà el segon dia, el tercer, i el quart, i el cinquè. En Joan ja començava a desesperançar de tornar a ésser mai més persona. I com que cada dia s'entossudia més, les vergassades plovien amb més delit i la càrrega es multiplicava. Ja no li feia il·lusió ni un bast nou que li havien comprat. Rumiava revenges contra els que així abusaven de la seva condició de ruc. Una vegada s'ajagué al caire d'una feixa; aquesta intenció tan poc santa congrià damunt les seves costelles un tal diluvi de cops, que el pobre ruc expersona començà a repensar-s'hi.
I descorregué la segona setmana. En Joan ara veia clar que el bon camí per a aconseguir de Déu el perdó d'una culpa, no és pas ni de bon tros l'enravenxinament, sinó la humilitat.
Jo us asseguro que no trobaríeu un ruc més resignat que en Joan, des d'aleshores. Si, a més dels dos germanets, la fornida
serventa s'enfilava damunt de les seves anques, en Joan acalava les orelles i tirava com podia.
�
102
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Joan Feréstec (XI)
Fins a un dia, -oh dia memorable en la vida d'En Joan Feréstec!- que passejant per vora l'estany del jardí, el germanet petit va tenir la imprudent idea de fer pessigolles dins les orelles d'en Joan ruc. Aquest se les espolsà, l'altre insistí, la bèstia parà en sec i el minyó, de l'estrebada, caigué dins de l'aigua.
Quin esglai, quins xiscles la germaneta, i ningú que hi acudís! I quina lluita dintre el cor d'en Joan ruc! Vet aquí la seva revenja que se li presentava sola; però també deixar morir negat un germanet petit...
No s'hi pensà més. El sacrifici més gros per a un ruc és de posar la boca dins l'aigua tèrbola; però en Joan estirà el coll, submergí el morràs fins a mitja cara, i pescà el germanet.
Tan bell punt el ninó restà assegut en terra, per anar-se desespantant, en Joan sentí un trasbals i una transformació en tot el seu cos de ruc, però aquesta vegada amb una inefable dolcesa. I encara no havia tingut esma de palpar-se, que la germaneta ja feia un crit d'alegria: "Oh, Joan, ja tornes a ésser persona!"
I s'abraçaren tan tendrament, que no us en sabria donar idea.
I no tinc notícia de cap més cop de geni d'en Joan. Tot fa creure que la lliçó va ésser eficacíssima. Fora d'aquest record, no li restà dels seus abominables costums cap senyal, si no és aquest nom de Feréstec, que devien començar dient-li de motiu, i Feréstec es diran els seus fills i Feréstec els seus néts. Tota una família tarada amb un mal nom per culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser pacient, i no respondre a les ofenses del veí més que amb paraules dolces.
Carles Riba
�
103
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
L’agró que s’havia fet vell
En un estany hi havia un agró acostumat a pescar molt fins que va envellir i, ara, de gran moltes vegades perdia la caça.
L’agró va pensar de quina manera podria treure profit de la seva manya, que més endavant va ser la causa de la seva mort.
Vet aquí que va arribar un dia que no va poder pescar res i s’estava a la riba trist i mig mort de gana. Un cranc es va estranyar per què ja no pesqués com abans i li va preguntar per què estava tan moix. L’agró va contestar-li que sentia una gran llàstima per tots els peixos de l’estany, perquè dos pescadors que pescaven en un altre estany es proposaven venir a pescar en aquest.
- Aquells pescadors -va dir– són mestres en l’art de pescar i pescaran tots els d’aquest estany.
El cranc, en sentir això, espantat, va córrer a dir-ho als peixos. Després de parlar molt van reunir-se amb l’agró per demanar-li consell.
- Només hi ha una solució- va dir l’agró-; que jo us porti d’un en un a un altre estany que no és gaire lluny d’aquí, on hi ha moltes canyes i un gran fangar, i els pescadors no us podran fer mal.
Tots els peixos ho van tenir per bo i cada dia l’agró prenia tants peixos com volia, feia com si els portés a un estany, però, en arribar a un turonet, baixava i es menjava el peix que portava.
Així va viure molt de temps sense que li costés pescar, fins que un dia el cranc va demanar a l’agró que el portés a ell. L’agró va allargar el seu coll i el cranc s’hi va agafar amb les dues pinces.
Mentre volaven el cranc s’estranyava de no veure l’estany al qual es pensava que es dirigien. En ser prop del lloc on l’agró solia menjar-se els peixos, el cranc va veure les espines dels que s’havia menjat durant tant de temps i va adonar-se de la mala jugada que els feia.
Llavors el cranc va estrènyer el coll de l’agró fins que l’hi va trencar i va caure mort a terra. El cranc va tornar a l’estany dels seus companys i els va contar la traïció i l’engany que l’agró els feia i que per això l’havia mort.
�
Relats d’autor Tipologia textual: narració
L’elefant encadenat
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals… Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. L’estaca, però només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir. El misteri encara em semblava evident
- Què el subjecta doncs?
- Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava amb la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Llavors vaig fer la pregunta òbvia:
- Si està ensinistrat, per què el lliguen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada. Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta.
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefant va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un terrible dia per a la seva historia, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar-se seriosament aquell record.
I mai més va tornar a posar a prova la seva força.
�
Text informatiu Tipologia textual: narració
L’ invent de les llaunes de conserva
Les necessitats alimentàries dels exèrcits napoleònics van ajudar a inventar la llauna de conserva. Aquest fet afavorí estratègies militars més ràpides i va fer possible la guerra de masses contemporània.
L’any 1796, Napoleó va traslladar des de Niça 350000 homes a través de la frontera italiana a fi de conquerir Itàlia als austríacs, La velocitat de desplaçament d’un exèrcit d’aquestes característiques depèn dels subministraments de vitualles. Napoleó va veure aquest problema i va decidir solucionar-lo, Va constituir la Societat per a l’Encoratjament de la Indústria, que oferia recompenses per les idees que ajudessin la indústria francesa.
Un dels primers de guanyar-ne una fou el pastisser Nicolás François Appert. La intenció d’Appert era conservar els aliments. L’envàs dels seus primers assaigs fou una ampolla de cava. Va posar el menjar que volia conservar a les ampolles, les va tancar hermèticament amb taps de suro subjectats amb fil ferros. Després les bullia al bany maria durant períodes de temps diferents , segons el producte que s’havia de conservar. Els primers aliments amb què experimentà foren guisats de carn , les sopes, la llet, els pèsols, les mongetes, les cireres, els albercocs i els gerds.
Appert es va traslladar a les rodalies de París , i va fundar la primera fàbrica de conserves del món, amb uns cinquanta treballadors. L’any 1807, l’armada francesa va comprar-li pèsols , mongetes i sopes de verdures per a una expedició militar al Carib. L’armada necessitava la independència que les provisions embotellades li podien oferir, ja que la majoria dels ports de subministrament estaven bloquejats per l'enemic.
L’any 1830 les primeres llaunes d’aliments conservats van arribar a les botigues; eren de tomàquets, pèsols i sardines. Més tard, el ventall d’aliments es va ampliar, però les vendes augmentaven molt lentament a causa dels alts preus. Els mètodes manuals de producció en limitaven la fabricació a deu unitats per dia i treballador. A més , aquestes llaunes eren difícils d’obrir. Calia fer-ho amb un martell i un cisell.
L’opinió pública es resistia a acceptar els nous mètodes. Les morts d’uns expedicionaris a l’Àrtic es van atribuir a unes llaunes en mal estat i , tot i que, el fabricant era un altre, l’episodi va afectar la indústria d’Appert. El mercat va patir la pitjor davallada l’any 1855, quan unes 5000 llaunes destinades a les tropes de Crimea es van rebentar pel camí, i es pogué comprovar que el seu contingut estava podrit.
La raó d’aquests fracassos era que les llaunes no s’escalfaven prou per esterilitzar-ne el contingut. Quan Appert va desenvolupar la seva tècnica no es coneixien els principis científics que la justifiquen. Aquests principis no es van descobrir fins a la dècada següent, gràcies als treballs de Louis Pasteur.
�
Contes i llegendes Tipologia, narració Conte indú Índia
L’olla trencada
Una vegada hi havia el fill d’un Brahman que pidolava aliments a la casa d’un mercader . I la farina d’arròs que li va donar el mercader, la va guardar dins de l’olla que tenia penjada a la paret. Es passà tota la nit pensant:
“ En una època de fam com aquesta que vivim, aquesta olla val molts diners. Puc vendre-la i amb els diners que me’n donin, em compraré cabres.
Com que les cabres es reprodueixen molt ràpidament, formaré un ramat i el canviaré per vaques. Després vendré els vedells i compraré més i més animals i com que pariran molt sovint, cada vegada seré més ric. Em construiré una casa molt gran i em podré casar amb la filla d’un senyor molt poderós i tindré un fill sa i eixerit que serà l’orgull d ela meva vida. I mentre, el meu fill va d’una banda a l’altra, la meva dona farà les feines de casa i si alguna vegada es distreu, agafaré aquest bastó que tinc aquí i li clavaré una bastonada...”
I amb l’agitació dels seus pensaments, aixecà el bastó i pegà un cop tan fort a l’olla que quedà feta bocins. I ell, tan pobre com sempre, quedà ben blanc de farina.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
L’ós i els amics
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.
-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
- Dóna'm la mà i puja'm! - Va suplicar - Corre! Afanya't!
- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu, corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
"He sentit a dir que un ós mai ataca un cadàver" - es va dir per a ell, el viatger - "Em faré el mort".
Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.
Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i va dir al seu amic:
- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! - va dir - Què t'ha dit?
- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix els veritables amics.
I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La finestra (conte popular)
Conten d’un capellà que havia estat destinat en una petita parròquia de muntanya, situada en un indret molt allunyat i molt desavinent. El paisatge hi era certament d’una bellesa singular, amb boscos verdíssims, espadats abruptes que el sol ponent envermellia i una gran vista sobre la plana llunyana. Però la vida hi transcorria més aviat monòtona i ensopida i el capellà, a qui el servei a la parròquia deixava moltes hores de lleure, s’hauria estimat més anar a exercir el seu ministeri en un altre lloc no tan perdut i isolat del món com aquell. Però passaven els anys i el trasllat que més d’un cop havia demanat no li acabava d’arribar mai.
Un dia el senyor bisbe hi va pujar a fer la visita pastoral. Hi havia tres hores de mal camí, costa amunt, que el senyor bisbe va fer dalt d’una mula i així, és clar, es comprèn que fos el primer cop que hi pujava. El capellà el va sortir a rebre, amb tot el poble, i li va donar acolliment a la rectoria. El senyor bisbe feia uns grans elogis de la bellesa natural d’aquell poble, d’aquell paisatge agrest i muntanyenc. I el rector, davant d’aquells elogis, va acompanyar repetidament el senyor bisbe als dos finestrals de la rectoria, des d’un dels quals es podia admirar els penyals que tancaven la vall, i de l’altre, els grans boscos i la llunyania del pla. Però quan ja feia diverses vegades que el rector el duia d’una finestra a l’altra mostrant-li els atractius del paisatge, el bisbe li va dir somrient:
- El paisatge d’aquest poble és certament molt bonic. Però potser ja me l’heu ensenyat moltes vegades, fill meu!
- Ai, senyor bisbe! Si vostè amb tan poca estona ja se n’ha atipat, compti un servidor, amb els anys que fa que no me’n moc.
I conten que al cap de poc temps el rector fou traslladat a un altre poble no tan isolat del món.
�
Contes d’arreu del món. Tipologia textual: narració, Perú
La llegenda de huascaran i huandoy
El regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Huandoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.
Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.
Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.
I llegenda contada llegenda acabada.
Luís Rodríguez Ortiz. Llegenda dels yungas de Yungay-Ancast (Perú)
�
Relats d’autor Tipologia textual: narració
La metamorfosi
Poc després del nomenament d’en Pep Guardiola com a entrenador del Barça escrivia un article titulat “L’any que ve, tampoc” en el que expressava els meus dubtes sobre la capacitat del noi de Santpedor per redreçar la situació. Es jugaven en aquells moments les darreres jornades de la lliga i l’afeccionat desitjava que s’acabés ja aquell malson. Res convidava a l’esperança malgrat saber-se el conductor del nou projecte. Els jugadors estaven cansats o desmotivats o les dues coses al mateix temps. Es parlava de mal ambient al vestidor. Els mitjans esmolaven els ganivets contra algun o altre jugador. Ronaldinho no jugava. Es parlava de donar el passaport a Deco i Eto'o. Henry enyorava la seva filla.
Però cinc mesos després, mentre escric aquestes ratlles, la situació ha canviat radicalment.
L’eruga lenta i parsimoniosa que s’arrossegava pels camps de tota Espanya s’ha convertit en una esplèndida papallona, ràpida, imprevisible que vola cap a l’àrea rival al primer toc. Els dubtes ara els té el contrincant: No sap si li ha passat per sobre una piconadora o un tren de mercaderies. I els porters reben els gols a cabassos i els queda una cara de babau que amaga un pensament: “No hauria d’haver creuat mai el Llobregat” (o la Diagonal en un cas ben concret). El Barça té pressa per resoldre els partits i es planta davant la porteria contrària amb velocitat, amb filigranes, amb jugades que tenen un punt de semblança amb algunes caramboles de billar artístic.
I el públic al Camp Nou necessita pitet, amb els ulls ben oberts es pessiga la pell per comprovar que no és un somni. I oblida ràpidament les temporades en blanc, les festes privades de Ronaldinho i les mocions de censura i xala d’allò més amb les galopades en ziga-zaga de Messi amb la pilota enganxada als peus amb cola ràpida, amb les incorporacions a l’atac d'Iniesta, que pot driblar l’adversari a dins l’àrea petita, amb la precisió mil·limètrica de les passades de Xavi, amb la rotunditat de les definicions d'Eto'o que va estar a punt de sortir del club, amb les curses d’obstacles d'Alves arribant fins a l’altre extrem del camp. I sobre tot, amb la implicació, amb el coratge, amb la pressió que afoga al rival a totes les línies del camp. I et preguntes com és possible que aquests jugadors als quals els sobra mitja part per a guanyar i meravellar siguin els mateixos que conformaven aquell equip lent i avorrit de l’any passat.
Un relat de Copèrnic
�
Relats escrits per nois i noies Tipologia textual: narració
La muntanya
Hi havia una vegada una noia d'uns 25 anys, que vivia en un poble envoltat d'un bosc. Aquesta noia tenia un somni, pujar dalt d'una muntanya. Cada dia, es vestia i sortia dient: avui sí que hi pujaré. Un dia, va començar a traspassar el bosc, però llavors va caure per un barranc. Només es va fer unes quantes rascadetes, però va decidir fer el camí de retorn cap a casa seva. L'endemà, va tornar a sortir i aquest cop quan estava a mig camí, va començar a ploure, una pluja no gaire intensa. La noia va tornar enrere per por de refredar-se. I així van passar uns quants dies, la noia iniciava el caminet que ja es coneixia, però sempre trobava una excusa o una altra per desfer el camí. I un bon dia, va dir-se: "no podré pujar-hi mai a aquella muntanya, i això que m'havia fet tantes il·lusions d'arribar al cim", i va decidir dir a tothom: "ho he aconseguit, he pujat dalt del cim".
Van passar uns anys, la noia continuava fent la seva vida al poble. Semblava que la idea de fer el cim de la muntanya, ja l'havia oblidat. Fins que un dia, van tenir a casa uns convidats. El cosí Tomàs, durant el sopar, els va explicar, tot cofoi, com un dia d'estiu, s'havia posat les xiruques i havia fet el cim. La noia va desenterrar aquell somni de l'oblit. Tot i que, de moment, no es va posar les xiruques.
Un dia que ella va anar a comprar , quan anava de camí, es va topar amb un vell ermità, i li va dir: "Ja sé que tens un somni, si no ho intentes mai, mai sabràs si ho aconseguiràs. Tot depèn de tu." La noia es va quedar callada i pensativa, "i si tingués raó aquest vell ermità?". I dit i fet, l'endemà, un diumenge assolellat, es va penjar una motxilla a l'esquena, i es va calçar les xiruques. I camina que caminaràs, i finalment, va arribar al cim.
Lliçó: pots aconseguir tot el que et proposes, si treballes de valent.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La perdiu i els seus fills
Una família de perdius vivia en un camp de blat. Cada dia, la mare, abans de sortir a buscar menjar per als seus fills, els feia aquesta recomanació:
- Fills meus, no sortiu mai d'entre les espigues; us podrien veure; a més, heu d'escoltar tot el que sentiu dir.
Els fills de la perdiu obeïen; no es movien d'entre el blat i escoltaven tot el que es deia. Un dia van sentir un home que es mirava el camp i deia al seu fill.
- Demà segarem; el blat ja és madur, les espigues ja rossegen. Avisa els nostres veïns que vinguin a donar-nos un cop de mà.
Els fills de la perdiu van tenir molta por i van explicar a la seva mare tot el que havien sentit. Ella, però, ells va tranquil·litzar i els va dir:
- No tingueu por, demà no segaran.
I va tenir raó, perquè el dia següent només es van presentar el pare i el fill. El pare va dir:
- Els veïns no ens volen ajudar i el blat s'ha de segar. Avisa els nostres parents que vinguin a ajudar-nos.
Els fills de la perdiu es van espantar. Però, quan la mare va tornar amb el menjar, va tranquil·litzar-los altra vegada:
- No tingueu por; demà tampoc no segaran.
També aquest cop va tenir raó. Al dia següent només van sentir els dos homes, pare i fill, que deien:
- Ningú no ens ajuda, fill. Ni amics ni parents, i ja és temps de segar. Ho farem tu i jo sols encara que ens rebentem de cansament.
Els fills de la perdiu explicaren aquesta conversa a la seva mare, la qual els va dir:
Fills meus, prenem les nostres coses i anem-nos-en en un altre lloc. Mentre els pagesos s'han refiat dels altres, jo ja sabia que no segarien; però ara que han decidit fer-s'ho ells, ho faran de debò.
Adaptació de la faula i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
�
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
La princesa i el pèsol
Un jove príncep desitjava casar-se, però amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit. I és que totes tenien un defecte: unes eren molt grasses, les altres massa primes, altres eren molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran, i d'altres molt petit. En fi ...
Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va dir que al món no hi havia princeses biniques. I després d'això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta.
Quan ho va fer, va veure a una bonica jove amb un bonic vestit de seda blau, teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava tota mullada i les seves sabates deixaven anar aigua cada vegada que feia una passa. A més, les trenes fetes amb el seu preciós cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les que queien raigs d'aigua.
"Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?", va dir la jove fent una reverència. "Una princesa? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei es va endur la princesa a una de les estances per tal que es canviés la seva roba humida.
Mentrestant, el rei va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits. Una vegada va estar fet, va posar al fons del primer matalàs un pèsol. L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la princesa i li va preguntar : "Com has passat la nit?" I la princesa va contestar: "Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir".
El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un pèsol en el fons de 10 matalassos". Va pujar fins a la torre més alta del castell on hi havia el seu fill i li va explicar el que havia passat.
Els dos van riure i ballar. El príncep es va canviar de roba i va baixar a la torre per conèixer la princesa. Quan va entrar a l'habitació i la va veure, ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre.
Dues setmanes després es va celebrar el casament a palau i hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana.
El príncep i la princesa visqueren feliços per sempre i el pèsol va ser enviat a un museu del regne.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LA SOPA D’ALL
Un dia el rei Jaume anava de cacera. Es va perdre i es va quedar sol i separat de tota la gent. Volta que voltaràs per tal de veure si podia orientar-se, com més voltava i caminava més s’anava separant dels seus companys. Després de moltes hores va començar a tenir gana de debò; per fi va fer cap a una casona mig enrunada en la qual hi vivia una velleta sola i pobra com una rata, i tan vella que quasi bé no es podia valer. El rei li va demanar si tenia alguna cosa per menjar; però aquella bona dona tota espantada en veure a casa seva un cavaller tan distingit i elevat, ni va saber què dir-li ni què fer. El rei empès per la gana, va obrir un calaix d’una taulota i hi va trobar un rosegó de pa sec com un os. Entre mil altres rampoines va trobar una cabeça d’alls i, sense haver-se’n vist mai de tan fresques, el rei va posar al foc una cassola tota fumada que corria per allí i va fer una sopa d’all, que va trobar boníssima i gustosa com si mai en tota la seva vida no hagués menjat res de millor.
Aplacada la gana, el rei li va donar una moneda d’or a la velleta perquè pogués comprar-se menjar i se n’anà, aviat va trobar-se amb un escamot de la seva gent que el cercava i varen tornar cap a palau.
El record deliciós d’aquella sopa d’all va mantenir-se viu en ell. I sempre pensava que si ell que no hi entenia gens ni mica de guisofis, havia fet unes sopes tan suculentes i saboroses, com les faria el seu cuiner, que era un gran mestre en l’art de cuinar! I el dia que li escaigué cridà el cuiner i li manà que fes una sopa d’all. El cuiner tot sorprès per aquell encàrrec, complí el manament reial i portà les sopes a taula. El rei les tastà i encara escup ara; les va trobar insípides i sense cap mena de gust. Cridà tot seguit el cuiner i, tot enfurismat, preguntà com havia fet les sopes i era tant gran la seva indignació que manà que el pengessin per poca traça i mal cuiner.
Els cortesans que tenien més influència amb el rei varen córrer per fer-li veure que si havia trobat tan exquisides les sopes que s’havia menjat al mig del bosc no era pas perquè fossin millors que les que li havia portat el cuiner, sinó perquè aquell dia portava una gran gana. Després de rumiar-hi una bona estona el rei es donà per convençut i perdonà el cuiner. També va pensar que no era la millor cosa del món enfadar-se per tan poca cosa i tan de pressa.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
La vella i els lladres
Això va anar i era, si era bé i sinó també, una vella que vivia als afores d’un poble. Una nit estava escalfant-se a la vora del foc amb una única companyia de les roges flames.
De sobte va sentir un soroll per dalt de la cambra i tota estanyada es va dir:
- Què deu ser aquest soroll? O m’ho haurà semblat?
Aleshores, va sentir molt clarament els passos que anaven d’aquí cap allà i es va adonar que eren una lladres que anaven a robar-li.
Com que estava sola i no tenia ningú que la pogués ajudar, es va posar a pensar:
- Què podria fer per tal de fer fugir aquests lladres? Ah! Ja ho sé!
I sense pensar-s’ho més, se’n va anar a la porta de l’escala i començà a cridar:
- Bernat, puja al terrat! Marieta, treu l’escopeta!
- Martí, tira-li!
- tu, Pere, pega-li al darrera!
- Ramon, compta quants són!
En sentir els crits de la vella, els lladres es van espantar molt i deien:
- Doncs no hi ha gent en aquesta casa... Ràpid! Anem-nos-en, que si ens agafen entre tots...
Després, asseguda la vella vora el foc, va començar a riure amb grans riallades, i... conten que encara riu.
Joan Amades, Folklore de Catalunya. Rondallística
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Les bruixes i les tempestes
A Castellar es diu que hi havia dos in drets on es reunien les bruixes. Un indret era el forn del Cosidor, del qual no en resta res, ni la masia, sols es conserva la font, situada sota la falda del puig de la Creu. En aquest lloc es reunien les bruixes per anar cap a Caldes de Montbui.
Segons Joan Amades, en el Costumari Català, a Castellar es creia que a la nit de Sant Joan les bruixes es transformaven en mosques, així podien fer més el que volien. Amb la finalitat d'evitar els embruixaments o mals esperits a les masies hi havia el costum d'encendre quatre fogueres als quatre costats de la casa. També es deia que " a la vigília de Sant Joan si s'anava al bosc, s'havia de procurar de no punxar-se amb la fulla del boix grèvol, la qual es creia endimoniada, car el Diable se servia d'aquest arbustos per punxar el braç dels qui es donaven a ell a fi de treure'ls la sang amb la qual havien de signar el pacte que establien ".
Des de temps ençà es creia que les tempestes i pedregades eren provocades per bruixes o bruixots. I per evitar-les molts pobles de Catalunya fins el segle XIX eren freqüents els tallanúvols, l'espantanúvols o esbarriabromes.
Segons Joan Amades, Castellar del Vallès va ser un dels últims pobles que va tenir un tallanúvols com a funcionari públic. Aquest tocava unes campanes especials de bronze que tenien la propietat d'espantar i fer fugir els mals esperits que provocaven les tempestes. " Gent del poble conta encara que passada la Guerra Civil, el sector anomenat el Pla, concretament al carrer de Sant Jaume, vivia un home anomenat Tomàs que, quan es preveia que s'apropava una gran tempesta, exercia els seus rituals. En una ocasió, en veure-la venir, va arribar del camp adeletrat, va agafar de casa seva ganivets i va marxar cap el paratge de la riba de can Barba, concretament on avui es troba la plaça de la Miranda o del Pito, i encarant-se a la tempesta, va començar els seus rituals amb llenties i amb gran gesticulació amb els ganivets encarats cap els núvols "( Prat 1997, 11-12 i 66-67 )
�
Relats d’autor Tipologia textual: narració
Les teranyines
Sabeu per què els tapers eren tan amics de les aranyes i respectaven amb tanta religió les grises i denses penjarelles que a poc a poc anaven omplint l’obrador de dalt a baix, fins a tocar gairebé en terra?
És una de les coses més estranyes que mai s’hagin vist i un dels records més vius de la meva infantesa.
No passava setmana (i quan es donava una mala ratxa no passava dia, sobretot en els obradors dels tapers per excel·lència, és a dir, els homes que feien taps a mà), sense que algun d’ells, tot empenyent el carrat de suro al fil de la ganiveta, i fent-lo rodar per reformar-lo i treure’n, amb una traça gairebé d’un prestidigitador, el tap perfecte, no hi deixés sense voler enganxats els dits o el palmell.
La sang brollava de seguida; ja és sabut que les mans en són plenes.
A qualsevol altre ofici, l’accident hi hauria produït esglaí i alarma generals.
En uns segons, la ganiveta traïdora, la peça de suro, la banqueta i la cadira del treballador, la roba que duia posada i el terra, quedaven tenyits de sang. Però els altres tapers ni se n’adonaven, atens a la pròpia feina i al propi risc. Només algú de la vora mig girava la vista cap a l’accidentat i li deia : “I doncs, Cisquet, que t’has deixat haver amb l’ham de mosca?..Vols que t’ajudi?” I la major part de les vegades el ferit ni donava resposta.
Ho deixava tot, eina i treball, s’alçava de la cadireta, espolsava la mà ferida per treure’n la llefiscor, i agafant un bon manyoc de teranyines, el més espès possible, com si fos una troca porosa o un tou de cotó fluix, se’n tapava el tall, per més ample que fos i per fons que tingués, i amb un esqueix de tela vella (sempre en tenien tot de parracs a punt) o una tira d’arpillera, treta de les saques de cànem on s’embalaven les taps, embenava ben bé, s’hi passava un lligam de cordill i cura feta!
Era un disbarat? No ho sé: només puc dir que ho he vist fer dotzenes de vegades, sense que mai m’hagin dit que aquesta mena de cura de cavall acabés malament. Al contrari: les teranyines serien tan brutes de pols com vulgueu; el que jo puc assegurar és que n’eren tan plenes i espesses de dos o tres dits, i velles potser d’anys, que semblaven confites. Però el cert és que tancaven les ferides miraculosament, sense haver d’anar a l’apotecari ni al metge.
Agustí Calvet (Gaziel)
�
Relats d’autor Tipologia textual: narració
El lloro
Conten que una vegada, en un poblet molt allunyat dels Pirineus, hi vivien dos amics. Un dia, un d’ells se’n va anar a fer fortuna a Amèrica, i quan s’acomiadava de l’altre li va dir:
-¿Què vols que et porti d’Amèrica?
L’altre, com que havia sentit a parlar dels lloros i de tan bé com xerraven, li va contestar:
-Porta’m un lloro.
Al cap d’uns, anys l’amic va tornar d’Amèrica. Quan va ser a Barcelona es va recordar que no havia pensat en la promesa que havia fet al seu amic. Va buscar un lloro, però no en va trobar cap, i va pensar: ”com que no ha vist mai cap lloro,tant se valdria que li portés un mussol”.
Tal dit, tal fet. Se’n va a una parada d’ocells de la Rambla, compra un mussol i l’hi envia.
Passat un temps va anar al seu poble, i el seu amic li va dir que havia rebut el lloro. Ell no va saber què respondre i li va dir tot embarbussant-se:
-I què, ja parla?
-De parlar, no ho fa encara -va respondre l’amic-; però així que sent parlar, escolta i s’hi fixa molt.
Jacint Verdaguer (adaptació)
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
M’has convençut
Hi havia una vegada un elefantó molt jove que s’havia fet amic d’una llebre grossa i robusta. Un dia, la llebre va preguntar a l’elefant qui era, segons ell, el més gran de tots dos.
- Et vols riure de mi? – va respondre l’elefantó mirant-se la llebre amb desdeny -. Per descomptat que sóc jo. Tu amb prou feines treus el cap per damunt de les mates, en canvi jo, sóc més alt que els arbustos i amb la trompa puc arribar ala capçada dels arbres.
- Com goses dir això? Jo sóc la més gran i t’ho demostraré. Mira, anirem al poblat i ho preguntarem als homes. Ells són més savis que nosaltres i podran resoldre la nostra disputa.
Abans que arribessin al poblat, els homes i les dones que s’anaven encreuant pel camí, en veure una parella tan original, van començar a comentar: “Ep! Mira, una cria d’elefant! Que petit que és!”, “Però, heu vist aquesta llebre? És enorme, mireu quines potes que té!”, “Mai no havia vist una llebre tan gran! I quines orelles! Fixeu-vos com aixeca el cap.”
La llebre va considerar que no calien més raons.
- Ho has sentit? Tu ets petit i jo sóc gran. Tenia raó jo.
L’elefantó no va saber què dir. A ell li continuava semblant que la seva amiga era més petita que ell... Però això no obstant, li acabava de demostrar el contrari.
Va sospirar, resignat.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Maria la bruixa (I)
Durant les vacances, en Max va conèixer la que seria la seva millor amiga, la Maria. Era una nena misteriosa, però molt agradable. Li agradava la màgia, i la practicava. El que no sabia el nen, era que estava estudiant per a ser una bruixa bona.
Anava a l'acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot. Hi anaven nens i nenes de tota la comarca perquè era la millor però ho havien de portar en secret, per això en Max no n'havia de saber res.
Un dia el noi va anar a jugar a casa de la Maria, i mentre la nena era a la cuina, preparant el berenar, va començar a xafardejar per tota la casa. Hi havia moltes figures, i mobles antics, que a en Max li cridaven molt l'atenció, ja que només n'havia vist d'iguals a les pel·lícules.
Va pujar per una escala de cargol fins a arribar a les golfes, on encara n'hi havia més de coses. Però el que li va cridar més l'atenció, va ser un canelobre daurat i brillant, que destacava entremig de tanta pols i teranyines. S'hi va apropar, i sense que ell se n'adonés el va absorbir i se’l va emportar al món daurat.
Un cop allà el seu aspecte va canviar, també es va tornar daurat. Es va espantar força i va començar a cridar la Maria... Però la nena no el podia sentir, tot i que, en fer estona que no el veia el va buscar per tota la casa. Quan ja ho havia regirat tot buscant-lo, va veure la porta de les golfes oberta i es va témer el pitjor. Els oncles de la nena, el Bruixot Pilot, la Bruixa Muixa, la Bruixa Piluixa i la Bruixa Fluixa, li havien dit que no hi entrés per res del món allà dins i sempre ho tenien tancat amb clau, per això era estrany que estigués obert. La Maria no s'atrevia a entrar, i sabia que en Max era allà dins i va decidir anar volant amb la seva escombra cap a l'acadèmia on treballaven els seus oncles. Mentrestant, el nen voltava pel món daurat fent amics, no li desagradava aquell lloc, però tenia gana i tot el que hi havia per menjar era d'or.
- Mengem perles daurades, i maduixes d'or, nosaltres,...en vols una?- Li va preguntar un follet, també daurat, és clar.
Però a en Max, no li venien gaire de gust, i amablement les va rebutjar i va seguir el seu camí, potser hi havia alguna porta per poder sortir d'allà.
�
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
Maria la bruixa (II)
Mentre, la Maria ja era a l'acadèmia, explicant-t’ho tot als seus oncles, que van començar a discutir, per saber qui s'havia deixat la porta oberta de les golfes, quan sabien que era tant perillós...
-Prou!!- va cridar la nena,- ara, això ja no importa! Hem d'anar a salvar en Max, i si no pareu de discutir, potser serà massa tard.-
Les tres bruixes van donar-li la raó a la nena, van agafar les escombres, i en un tancar i obrir d'ulls ja eren a les golfes. El bruixot Pilot, va haver de quedar-se a l'escola amb els alumnes, però els va dir que si calia, tancaria i aniria a ajudar-les, només li havien de dir.
Es van protegir amb un camp magnètic, perquè el canelobre no les absorbís, i van començar a negociar l'alliberament d'en Max.
- Molt bé, què vols a canvi del nen?- va preguntar la Bruixa Muixa.
- Ja ho sabeu, el que vull,...vull que hem desfeu del meu encanteri i tornar a ser un més de vosaltres.-
- Això, ja saps que no pot ser, vas fer servir la màgia per fer malifetes, i has de pagar la teva condemna- Va dir la Piluixa.
- Doncs el nen, es queda aquí a dins, si no perquè xafardejava...-
Llavors la Bruixa Fluixa va tenir una idea, si donava la seva paraula de no fer servir la màgia per a fer el mal, aleshores, el farien tornar, però l'encanteri, tornaria a produir-se a la més mínima maldat.
Tots, hi van estar d'acord, i sense adonar-se’n, en Max tornava a ser dins la cuina amb la seva amiga, mentre que a dalt, a les golfes, tres bruixes i un aprenent de bruixot, reprenien una amistat i un deure, desapareixent ràpidament, per anar a parar a la gran acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot, que els va rebre amb els braços oberts, i amb un munt de consells per donar.
En Max, una mica atordit, va explicar el què creia que havia somiat, a la seva amiga, mentre berenaven.
- Perquè, en aquesta casa, no n'hi ha de golfes, oi?
�
Contes món Tipologia: narració País: Mauritània
Per què els gossos persegueixen els cotxes
Tothom a l'Oest d'Àfrica sap per què els gossos persegueixen els cotxes.
Fa algun temps quan els cotxes van arribar per primera vegada als camins, un burro, una cabra i un gos van agafar un taxi.
Estaven molt, molt lluny del poblet on vivien.
Quan van arribar al primer poble, el burro va tocar l’espatlla del xofer i li va dir. "Aquí baixo jo. Quant li dec?"
"Són tres mil francs," va replicar el taxista.
El burro va pagar, i van romandre en el cotxe la cabra i el gos.
La cabra no va estar-hi molt de temps més. Va sortir del taxi, i es va perdre en la malesa.
Per fi el gos va arribar al seu destí. "Quant és?" va preguntar. "Són tres mil francs," va contestar el taxista.
El gos va treure un bitllet de cinc mil francs. El xofer el va prendre i va arrencar el seu cotxe veloçment, rient amb grans riallades.
És per això que un burro, una cabra i un gos reaccionen tan diferent en veure a un cotxe acostant-se pel camí.
El burro roman just on es troba. Deixant al xofer maniobrar al seu voltant. Sap que ja va pagar, i que no ha fet res roí, per la qual cosa no ha d'avergonyir-se.
Al moment que un cotxe s'apropa per un camí on es troba una cabra, aquesta escaparà a tota velocitat, perquè sap que no va pagar la tarifa, i que el taxista l'està buscant per cobrar els seus diners.
Però els gossos passen els dies sencers perseguint cotxes, buscant a aquell xofer que en aquella ocasió els va estafar.
�
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
La llegenda del porc senglar
Temps era temps que, en un poble del Bages anomenat Artés, hi havia una masia: la masia de can Coma. Es trobava situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins pinyoners, roures i abundant sotabosc. Hi havia els animals propis de la zona: conills, llebres, guineus, talps, esquirols, perdius, ...I també algun porc senglar.
No cal dir que amb aquest bé de Déu de bestiar, l'amo, que era un excel·lent caçador, dia sí, dia també, ja el tenies amb el sarró i l'escopeta a veure què trobava.
Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava des de la finestra els camps, que just començaven a germinar, va veure com un senglar li feia malbé tot el sembrat.
Casum l'olla! - va exclamar.
I sense pensar-s'ho dues vegades, agafa l'escopeta i baixa com un llamp. Ja us podeu imaginar amb quines intencions... Apunta, prem el gallet i... diantre! Estava descarregada. S'ajup, agafa una gla, la posa a l'escopeta com a munició i...
El porc senglar, en sentir l'impacte, fuig cames ajudeu-me. El pagès, decebut, va entrar capcot i amb la cua entre les cames a casa seva.
I van passar els dies, els mesos, els anys... Quan ja ningú no es recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de can Coma un porc senglar amb una alzina al bellmig de l'esquena. Feia goig de veure la mare porc senglar espolsant l'alzina per tal que els garrinets, després de mamar, tinguessin unes bones postres!
Vet aquí que la història fina
ue la història es va acabar,
del porc senglar i l'alzina
de l'alzina i el senglar.
�
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Què hi podríem fer?
Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?
Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.
Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.
Pere Calders
�
Contes d’arreu del món. Tipologia textual: narració Xina
Si-Ling-Xi
Hoang-Ti, emperador de la Xina, estimava molt la seva dona Si-Ling-Xi. Volia que, quan no hi fos, tothom la recordés per sempre més.
Un dia li va ensenyar un cuc de seda i li va dir:
- Mira-te’l bé. A veure si descobreixes si ens por fer algun servei;
Així tothom es recordaria sempre de tu.
Si-Ling-Xi es va dedicar a observar molt bé el cuc de seda i va descobrir que aquesta animalons moren embolicats amb fils. Va desfer aquells fils, els va filar, els va teixir i en va fer un mocador de seda.
També es va adonar que a les moreres hi havia molts cucs de seda que s’alimentaven de les fulles d’aquest arbre. Si-Ling-Xi en va criar molts i va ensenyar al seu poble l’art de criar-los.
Això va passar fa cinc mil anys, però els xinesos d’avui encara celebren una festa en record de l’emperadriu Si-Ling-Xi.
�
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
El músic
D’entre la infinitat de persones que passaren pel mas Pla en temps de la meva adolescència, la memòria m’ha conservat el record de dos homes amb una exactitud exemplar.
A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre.
Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixinera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i a aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia; voltava perles masies, pels llogarrets i vilatges i el llogaven per a tocar l’instrument en dies de festa assenyalada o per a amenitzar els casaments i bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, col de cel·luloide, punys rodons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava pel camí, però, aquesta corbata se la treia, l’embolicava en un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només les sabates enormes i polsoses que portava donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
Com a músic, el seu repertori era més aviat curtet: tocava una masurca –i aquesta era la seva peça de compromís-, un valset esbravat i cançoner i dos o tres aires rústics antics. Però els pagesos, llavors, no tenien pas gaires pretensions i amb poca cosa es conformaven. Per altra part, l’artista era molt amable i complaent, i si el seu repertori era limitat i de poca variació, no es feia pas pregar per tocar les musiquetes tanta estona com convingués a la seva honrada clientela. Tenia la repetició i la insistència tan fàcil, que més aviat solien cansar-se els joves d’alçar cama que ell de rascar l’arquet sobre les cordes devastades. Així, era molt considerat de tothom i no solament el feien menjar a taula i encara li allargaven algun ralet, sinó que rarament dormia a pallisses, la qual cosa era molt agradable per als vagabunds, sobretot per als que tenien una certa edat. –A les cases, sempre hi havia un catre per a ell, i al matí, per respecte als seus cabells blancs, no solien pas cridar-lo. Així podia fer matinada i llevar-se quan tenia gana. Tenia una altra excel·lent condició, aquell bon home, i és que se n’anava sense fer soroll dels llocs a on l’havien allotjat, procurant que no el veiés ningú, discretament, sense dir ni una paraula.
JOSEP PLA
Obra completa
�
Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Sant Llorenç de la Muga, Mon Amour
Ja tinc equip! D'ençà que el Barça és menys que un club i mentre l'Espanyol manté l'himne en castellà, el cor em demana uns colors i la gargamella un crit.
Gols, punts, victòries. Això vol l'afició. I copes, moltes copes, totes les copes. I embriagar-se en l'alegria i pensar que ja et pots morir perquè haurà valgut la pena viure uns moments tan inefables. Però al cap del temps, tots aquells que havien pujat al carro del vencedor van fent mutis si no tornen les victòries. I el camp es buida. Ah! Que n'és de fàcil ser d'un equip gros! Avui m'hi apunto, demà en renego, sempre a remolc dels resultats.
Desdenyat i delerós, buscava l'equip dels meus amors i ja m'havia fixat en el Sabadell, que les està ballant magres al cul de la Segona divisió, quan he tingut notícia de l'equip de Sant Llorenç de la Muga. No ho he dubtat un sol instant: ja tinc equip!
El Sant Llorenç de la Muga milita a la Tercera Regional. Fa més de dos anys que no ha guanyat un partit. No solament perd sistemàticament, sinó que en una sola lliga ha arribat a encaixar 247 gols i només n'ha fet 20. I no baixa de categoria, perquè més avall ja no n'hi ha cap.
Oh, com us estimo, colors del Sant Llorenç! Vosaltres sí que sou l'essència de l'esport. ¿No és un miracle que amb aquesta adversitat persistent l'equip encara sobrevisqui? ¿No és digne de mèrit i d'elogi que uns xicots vagin per aquests camps de Déu defensant una samarreta que és el pito del sereno? No tenen més moral que l'Alcoià? Assenyalats amb el dit, s'arrisquen a ser dedenyats per les noies de la comarca, però ells, tretze són tretze.
Píndar de Tebas era un poeta excels que, entre d'altres coses, es dedicava a glorificar els guanyadors dels jocs panhel·lènics. En lloava la família i els emparentava amb els déus. D'això se'n diu fer el llepa. Jo estic més a prop del perdedor que del guanyador. Sobretot, si és un perdedor vocacional.
No ho dubteu, jugadors del Sant Llorenç. La meva ploma servirà la vostra causa, m'heu guanyat el cor i jo us prometo fidelitat i lloança. Jo seré el vostre Píndar. I no desespereu. Aquest any, sí.
Ramon Solsona, Extret del recull d'articles Ull de vaca,
Quaderns Crema,1995.
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
A què juguem?
Les joguines han canviat molt al llarg del temps i, sobretot, n’han anat apareixent de noves. Antigament, als infants els regalaven molt poques joguines: pilotes de drap, baldufes i xiulets als nens i cabdells de fil, agulles de cosir i nines a les nenes.
Les primeres nines eren de drap i plenes de llana. Més endavant se’n van fer de cartró: per dins eren buides i sovint contenien uns petits granets de sorra que feien soroll quan algú les bellugava. Si es feia un petit forat al cartró i la sorra s’escapava, les nenes deien que la nina s’havia mort. Actualment, són de plàstic, un material que permet imitar molt bé la pell d’un nen de veritat.
Però no sols els materials han evolucionat al llarg del temps, també les característiques de les nines: mentre que les de drap no tenien forma real, les de cartró ja reproduïen la forma dels braços, les cames, la cara... però eren rígides, totes d’una peça. Les d’ara són perfectes: el cap, els braços i les cames són articulats, reprodueixen el relleu dels músculs i són toves com la pell. A més, es mouen soles: ploren, caminen, parlen, gategen,...
D’altra banda, les nines han anat guanyant en expressivitat: les primeres tenien molt poca expressivitat a la cara: els ulls, el nas i la boca es pintaven damunt del drap. A les de cartró, els elements de la cara tenien volum i relleu, i això les feia més expressives. Les de plàstic tenen parpelles, pestanyes, els llavis ben marcats, cabells, ... semblen bebès de debò!
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Breu història de la publicitat
Encara que la publicitat és una forma de comunicació moderna, des de molt antic la humanitat ha utilitzat diferents tècniques per cridar l’atenció sobre els productes que es volien vendre.
La veu i els símbols gràfics van ser els primers recursos utilitzats per donar a conèixer les mercaderies i els objectes que es posaven a la venda.
A l’antiga Grècia, els Kerux eren els encarregats de pregonar els edictes i les normes oficials, però també eren contractats per artesans i comerciants per donar a conèixer els seus productes. A Roma eren els praeco els qui pregonaven a crits les convocatòries d’eleccions, els espectacles del circ, la venda de productes i fins i tot la compravenda d’esclaus.
A l’edat mitjana la base de la publicitat continua sent oral, ja que la immensa majoria de la població no sap llegir. Els pregoners eren els personatges encarregats d’anunciar els productes.
En aquesta època també van tenir molta importància els símbols gràfics per anunciar els comerços i els tallers artesans. Segons l’activitat s’utilitzava un símbol o un altre com s’ha fet fins als nostres dies. En aquesta època van tenir origen les marques. La marca era un senyal que identificava l’origen d’un producte i permetia mantenir un control de qualitat.
La impremta, inventada per Gutenberg al segle XV, revoluciona el sistema de producció de comunicats gràfics i escrits.
La impremta va permetre a la publicitat trobar un nou canal de comunicació per arribar a un públic més gran: la publicitat impresa.
El primer cartell comercial que es coneix el va fer a Anglaterra al segle XV l’impressor William Caxton. Amb aquest cartell volia fer publicitat dels llibres editats a la seva impremta.
Al segle XVII, T. Renaudot crea a França el Bureau d’Adresses (oficina d’adreces), que era un full en què hi havia adreces d’interès per als consumidors.
Encara que des de molt antic han existit diferents maneres de reclamar l’atenció dels possibles compradors, el que avui s’anomena publicitat neix al segle XIX en les societats industrials.
Amb la invenció de la màquina de vapor el sistema tradicional de fabricació en tallers artesanals es va substituir per la producció en grans fàbriques que permetia produir més i més ràpidament. Aquest canvi radical en el sistema de fabricació s’anomena Revolució Industrial. La màquina de vapor va revolucionar els mitjans de transport.
Les publicacions periòdiques van ser els primers mitjans de comunicació de masses i els primers suports que va utilitzar la publicitat per arribar al públic.
El cartell es va convertir a final del segle XIX en el gran mitjà de publicitat exterior. En un principi, els cartells eren fets fonamentalment per artistes plàstics, que els van considerar una forma més de creació gràfica. És per això que la majoria dels cartells d’aquest període de final del segle XIX i principi del XX són considerats obres d’art. Entre els artistes més coneguts que es van dedicar al cartellisme hi ha el francès Toulouse-Lautrec i el català Ramon Casas.
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Breu història del cinema
La història de la cinematografia s’inicia el 1895, quan els germans Lumière van fer a París la primera projecció cinematogràfica. El nou invent es va comercialitzar ràpidament i es va estendre a altres països.
La invenció de la fotografia, a mitjan segle XIX, ja havia suposat una revolució. Però amb el cinema es feia un salt endavant encara més gran: no solament es podien crear imatges a partir d’un aparell, sinó que aquestes imatges tenien moviment, s’assemblaven encara més a la realitat.
Amb el cinematògraf s’inicia una nova etapa en el món de la imatge. Aquest nou invent, aquesta nova màquina de crear imatges, ha tingut una influència molt gran en la nostra manera de percebre el món. El cinema ha portat posteriorment a la televisió i a la revolució dels mitjans de comunicació: la transmissió d’imatges per satèl·lit, per cable o a través d’Internet.
La majoria de les primeres projeccions es feien en barraques de fira i amb la gent dreta. El cinema era simplement una novetat tècnica que permetia veure imatges en moviment.
Arribada del tren a l’estació, El regador regat i Sortida dels obrers de la fàbrica són algunes de les primeres filmacions fetes pels germans Lumière.
Les primeres projeccions cinematogràfiques de la pel·lícula del germans Lumière Arribada del tren a l’estació van ser curioses. A la pantalla es veu com un tren s’acosta a l’estació. La màquina i els primers vagons apareixen de lluny. Lògicament, com més s’acosta a la càmera, més gran es veu el tren. Un cop queda aturat, unes persones baixen del tren i d’altres hi pugen. Molta gent sortia espantada de la barraca on es projectava la pel·lícula creient que el tren els envestiria. Molts dels primers espectadors del cinema confonien la imatge amb la realitat, i creien que el tren els atropellaria. No sabien interpretar les imatges del cinema.
El 1927 la Warner Bros va presentar el primer gran èxit del cine sonor: El cantant de jazz, d’Alan Crosland. La consolidació del cinema sonor va fer desaparèixer de les sales de projecció els músics que interpretaven en directe la banda sonora.
El 1935 el color permet donar encara més realisme a la imatge cinematogràfica. Aquell any, a Hollywood es projecta La fira de les vanitats, de Rouben Mamoulian. Però l’èxit
definitiu del nou sistema arribarà amb una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema: Allò que el vent s’endugué, de Victor Fleming (1939).
Blancaneu i els set nans, de 1937,és el primer llargmetratge de dibuixos animats sonor i en color. Va ser un dels gran films de Walt Disney i un gran èxit comercial, i es va convertir amb el pas dels anys en un clàssic del gènere del cinema animat.
El 14 de desembre de 1896 es fa la primera projecció de cinema a Barcelona, al Cinematógrafo Napoleón de la Rambla de Santa Mònica, on es van projectar films dels germans Lumière.
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El llenguatge dels colors
Els humans utilitzem els colors per comunicar-nos i transmetre'ns missatges, els fem servir com a codis (per exemple, en els semàfors, el vermell vol dir no passeu, el verd, via lliure i el taronja ens avisa que està a punt de posar-se vermell), i els donem un determinat simbolisme. Això ho fem d'una manera convencional, és a dir, que hi ha un grup més o menys gran de persones que es posen d'acord i decideixen, per exemple, que el color vermell en els semàfors significarà que està prohibit passar, o que una banderola verda a la platja voldrà dir que el mar està tranquil i no hi ha perill de banyar-se).
Els colors serveixen per a distingir els equips que participen en una competició esportiva, i s'ha estès per tot el món també el costum que cada país tingui una bandera amb uns colors determinats, que convé que siguin clarament identificables a fi que pugui ser distingida a llarga distància. En les banderes els colors tenen significats diversos, però bàsicament assenyalen les virtuts del poble i les característiques materials de la terra: el color blanc sol significar pau, però a Xile recorda la neu dels Andes; el negre evoca la submissió i les invasions sofertes, com ara la bandera de l'Afganistan; a Islàndia, el vermell significa el foc dels volcans, mentre que el groc, en la bandera de l'Índia, vol representar el safrà, un producte de la terra.
Els colors no sempre simbolitzen les mateixes coses ni serveixen per a transmetre els mateixos missatges a tot arreu. Per exemple, a les societats occidentals, quan es mor algú, encara hi ha el costum que els parents es vesteixin de negre, en senyal de dol, en canvi a la Xina el color del dol és el blanc. Continuant a la Xina, l'únic que podia anar vestit de groc (el color del sol) era l'emperador, perquè aquest es considerava el centre de l'univers, com el sol és el centre del cel. En canvi, a Roma, el color reservat a l'emperador, i a la noblesa, era el porpra (un vermell intens, que es feia amb un tint molt car i difícil d'aconseguir). També en les diferents religions, el color és un element important i ple de simbolisme. Sabem, per exemple, que els druides (els sacerdots celtes) es vestien de blanc per a les ocasions solemnes; els monjos budistes van vestits del color del safrà, i en la litúrgia catòlica, segons de quina funció religiosa es tracti, el color dels ornaments serà vermell, morat, blanc o verd.
Revista Cavall Fort, Núm. 857-858, Abril de 1998.
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El nostre cos i la temperatura
Els mamífers tenen la sang calenta i un sistema complex per mantenir la temperatura corporal tan constant com sigui possible. L'hipotàlem, situat a la base del nostre cervell, actua com si fos un termòstat: controla la temperatura que el cos requereix per adaptar-se a les condicions ambientals que augmenten la velocitat de producció o pèrdua de calor.
Si una persona està en aigua freda molt de temps, s'observa com reacciona el seu cos en aquesta situació. Tremolarà, se li posarà la pell de gallina i els seus llavis podran agafar un to violaci. Tot això forma part del sistema de conservació de l'escalfor de l'organisme. Els llavis agafen aquest to blau per la raó següent: els vasos sanguinis pròxims a la superfície es contrauen per disminuir el ritme de circulació. En aquest cas la sang calenta no arriba a les zones cutànies més fredes tan ràpidament. Com que la sang circula més lentament, hi ha més temps perquè les cèl·lules captin l'oxigen que la sang transporta. I com que la sang pobra en oxigen és més fosca que la que n'és rica, la pell dels llavis, molt fina i transparent als vasos sanguinis, comença a posar-se lleugerament blava.
La pell de gallina que ens posa els pèls de punta també ajuda a conservar l'escalfor. En els animals de pèl, la carn de gallina fa posar drets els pèls per retenir aire i formar així una capa aïllant.
Quan es té molt fred, hom comença a tremolar. Això fa que el cos produeixi més calor en els músculs. Quan el cos s'escalfa massa, en canvi, reacciona a l'inrevés, procura passar a l'atmosfera la major quantitat possible de calor. L'aigua necessita escalfor per a evaporar-se i per mitjà d'aquest principi físic el nostre cos pot refredar-se.
La suor s'acumula damunt la pell i per a evaporar-se utilitza l'escalfor del cos. Aquesta energia calòrica que el cos desprèn ens fa sentir més frescos. Els vasos sanguinis propers a la pell es dilaten i la velocitat de la circulació augmenta. Quan succeeix això es pot observar que la pell envermelleix.
Tots aquests canvis són introduïts automàticament en l'organisme gràcies al termòstat que podem localitzar dins el nostre cervell.
Judith Hann, Guia pràctica il·lustrada per als amants de la ciència, Ed Blume, 1981.
�
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El soroll que fan els mosquits
Tots heu sentit alguna vegada el soroll que fan en volar les abelles, els mosquits, les mosques i altres insectes. D'aquest sorollet tan característic se'n diu brunzit. Com produeixen els insectes aquest sorollet tan agradable de vegades i tan empipador d'altres? Vegem-ho.
Si observem amb atenció tots aquests animalets ens adonarem que no tenen un òrgan especialment dissenyat per a produir aquest soroll. D'altra banda, us deveu haver fixat que els insectes brunzeixen (fan soroll) només quan volen, mentre que quan estan quiets no en fan. Això vol dir, evidentment, que el brunzir té a veure amb el vol i per tant amb el moviment de les ales. Abans d'explicar el brunzit vegem com es produeixen els sons.
El fet que els insectes facin soroll en volar és un fenomen que té molt a veure amb el timbal i el so que produeix. El so produït pel timbal el sentim perquè la pell tibant del timbal vibra quan li donem un cop amb la baqueta. La pell es mou amunt i avall molt ràpidament, malgrat que nosaltres no siguem capaços de veure-ho. De tota manera, ho podeu comprovar fàcilment si hi acosteu un dit: notareu clarament que la pell vibra, es mou molt lleugerament amunt i avall. Aquest moviment de la pell del timbal fa moure l'aire que hi està en contacte; el moviment d'aquest aire fa moure una capa d'aire que està una mica més lluny i aquesta capa una altra de més allunyada, etcètera. Així la vibració inicial de la pell es va transmetent per l'aire -sense que el timbal es mogui, és clar. Aquesta vibració de l'aire arriba fins a les nostres orelles i fa bellugar una membrana semblant a la de la pell del timbal que hi tenim dins, anomenada timpà. Quan el timpà es belluga amunt i avall (vibra, tal com ho feia la pell del timbal en produir el so), tenim consciència que hi sentim.
El brunzit dels insectes és un fenomen molt semblant al de la producció de so del timbal. Diguem-ho millor, per la pell del timbal. Les ales dels insectes fan el mateix que la pell del timbal: es belluguen amunt i avall a una velocitat extraordinària, cada pujada i cada baixada de les ales és equivalent al cop de bastó al timbal. D'aquesta manera, els insectes provoquen un moviment vibratori a l'aire que els envolta anàleg al produït per la pell del timbal. Aquest moviment es propaga, ens arriba a les orelles i ens fa vibrar el timpà. Com que les ales no pugen i baixen un sol cop, sinó que ho fan moltes vegades, això provoca que sentim, no un sol cop, sinó molts i molts de seguits; això és el brunzit. És com una mena de repic de timbal molt ràpid.
Per a adonar-nos de la rapidesa del batec de les ales dels insectes, fem una comparació. La roda d'un cotxe que circula a 100 km/h fa aproximadament, quinze voltes en un segon. Doncs la mosca fa pujar i baixar les ales 350 vegades cada segon. I el petit mosquit encara la guanya: fa més de 500 batecs per segon. Déu n'hi do!
Xavier Bohigas i Janoher, a la revista Tretzevents, núm 736, gener de 1998.
�
134
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Els moviments migratoris i el desenvolupament de les matemàtiques
La immigració no és un fenomen exclusiu de la nostra època. Des que varen aparèixer éssers vius a la Terra amb capacitat de moviment, els desplaçaments al llarg del temps han estat una característica constant.
Amb la immigració els homes viatges, veuen nous països i parlem amb l’altra gent; en aquest encontre hi ha un intercanvi fecund d’experiències i de coneixements. Uns homes en determinades circumstàncies aprenen unes coses, d’altres n’aprenen unes altres; els moviments migratoris permeten que tothom ensenyi i aprengui; d’aquesta manera el conjunt de la humanitat s’enriqueix a partir de la col·laboració entre tots. En aquest sentit, la cultura és com una torxa que va passant d’una mà a una altra i en el moment del relleu hi ha el veritable aprenentatge; les Matemàtiques han seguit aquest camí migratori i a través de l’intercanvi cultural entre els pobles s’han anat desenvolupant fins arribar al seu estat actual.
Amb l’Homo Erectus comença la prehistòria. A la prehistòria tot el que sabem ho coneixem per documents arqueològics, l’home encara no sabia escriure. L’ésser humà primitiu només distingia entre un, dos i molts. La torxa matemàtica va aparèixer a Àfrica i quant l’home emigrà a terres asiàtiques i europees, pogué desenvolupar la intel·ligència i fer créixer el seu pensament abstracte.
A la Història fa uns 6000 anys, les ciutats seran essencials per a l’intercanvi cultural entre els pobles. A la Història hi ha el descobriment de l’escriptura i, per tant, la informació que en tenim la rebem a través de documents arqueològics i escrits.
Amb l’escriptura es desenvolupà també un altre llenguatge: el de les Matemàtiques. L’escriptura i les Matemàtiques varen créixer a Sumer, entre els rius Tigris i Eufrates, a la Mesopotàmia, a la ciutat d’Uruk sobretot, durant el tercer mil·lenni abans de Crist... la torxa matemàtic havia viatjat des d’Àfrica a Àsia.
La cultura sumèria irradià cap a Babilònia, a la mateixa Mesopotàmia. Les cultures mesopotàmiques foren exportades cap a Grècia, Egipte, Xina i Índia. Grècia també rebé influència directa d’Egipte.
Els tres problemes matemàtics fonamentals de l’Antiguitat varen estar els següents:
comptes comercials, que foren l’origen de l’Aritmètica
mesures de terrenys agraris, que originaren la Geometria
mesura del temps (calendari), que originà l’Astronomia.
Els xinesos desenvoluparen una ciència molt pràctica i experimental, però poc teòrica i abstracta (pólvora, brúixola, paper, impremta,...)
Els savis matemàtics egipcis i grecs tingueren una Geometria molt avançada, però una
Aritmètica poc desenvolupada que no permetia fer càlculs complexos. Calia tenir un sistema de numeració posicional com el que portaren els àrabs des de l’Índia.
La saviesa grega estava continguda en manuscrits; destruïda la biblioteca d’Alexandria, la glòria de l’antiga Alexandria pràcticament va desaparèixer.
�
135
Durant molts segles Europa va viure d’esquenes a la saviesa de l’antiga Grècia.. Tota la bellesa de les matemàtiques gregues hauria estat estèril i s’hauria perdut sense les aportacions d’aquests moviments migratoris:
A l’Índia es creà el sistema de numeració posicional en base 10 utilitzat per nosaltres. Els àrabs en la seva expansió cap a Orient el varen conèixer i més endavant el van portar a Europa. A partir d’aquest sistema de numeració, Al-Jwuarizmi desenvolupà l’Àlgebra que facilitava la resolució d’equacions.
Tot el saber de l’Antiguitat havia arribat a Europa i gràcies a l’impremta va poder ésser conegut per molta més gent. Aquests coneixements conjuntament amb el sistema indi de numeració varen permetre una florida matemàtica espectacular a partir del renaixement.
�
136
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Eureka!
Cert orfebre havia fabricat per al rei Heiró una corona d’or. El rei no estava gaire segur que l’artesà hagués obrat correctament; podia haver-se guardat part de l’or que li havien lliurat i haver-lo substituït per un pes equivalent de plata o coure. Així que va encarregar a Arquímedes ( científic grec considerat el més gran del món antic) que esbrinés si la corona era d’or pur ( sense fer-la malbé, és clar).
Arquímedes no sabia que fer. El coure i la plata són més lleugers que l’or. Si l’orfebre hagués afegit a la corona algun d’aquests metalls, aquesta ocuparia més espai que el del seu pes equivalent en or. Coneixent l’espai ocupat per la corona (és a dir, el seu volum) podria contestar la pregunta del rei Heiró. El que no sabia era la manera d’esbrinar el volum de la corona sense fondre-la i transformar-la en una massa compacta i de forma regular.
Capficat amb aquest problema, i veient que no hi havia manera de sortir-se’n, va decidir d’anar a esbargir-se als banys públics. En aquella època, els banys públics no només feien la funció higiènica que fan actualment les cambres de bany de les nostres cases. Sinó que eren, a més un lloc d’esbarjo on s’hi anava a fer-la petar, a explicar acudits (probablement de romans), a parlar de política o dels temes més diversos (de futbol no, perquè encaro no s’havia inventat). Així que Arquímedes hi va anar a passar una estona per oblidar-se de la corona.
Malgrat tot, Arquímedes no va aconseguir oblidar-se del problema. Resignat, es va submergir en la banyera que algun criat descuidat havia omplert excessivament. Part de l’aigua es va vessar per terra. Aleshores Arquímedes va fer un bot. En un moment d’intuïció havia trobat la solució del problema. S’havia adonat que el seu cos desplaçava aigua fora de la banyera.
Arquímedes no va poder esperar: va saltar de la banyera i, sense recordar-se de vestir-se, va córrer pels carrers de Siracusa cridant “Ho he trobat! Ho he trobat!” És clars que no ho va dir en català sinó en la seva llengua, en grec: “Eureka! Eureka!” I aquesta paraula encara es fa servir avui per anunciar un descobriment feliç.
La solució d’Arquímedes era tan senzilla que qualsevol la podia entendre (després que Arquímedes l’expliqués, és clar).
�
137
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Gaudí i la seva època
Gaudí va néixer l’any 1852 a Reus en el si d’una família de calderers on va aprendre l’ofici i va conèixer les possibilitats del ferro. Amb disset anys es desplaçà a Barcelona i ingressà a l’Escola d’Arquitectura, on es graduà l’any 1878.
Barcelona era en aquesta època una ciutat en plena ebullició. Pertot arreu s’instal·laven noves fàbriques, s’ampliaven els barris amb aigua corrent i llum artificial i arribava una allau contínua d’immigrants. L’Exposició Universal de 1888 va suposar la renovació de la infraestructura urbana i l’ocupació de milers d’obrers. Al calor dels canvis, l’arquitecte Domènec i Muntaner va construir el restaurant de l’Exposició –avui Museu de Zoologia- en un nou estil que estava triomfant a Europa, el modernisme. Gaudí, que va col·laborar en alguna d’aquestes obres, aviat es va interessar per les seves propostes suggeridores i per la fantasia de les formes.
Les activitats industrials de la ciutat i el comerç amb Cuba van afavorir tota mena de negocis i el desenvolupament d’una burgesia fortament enriquida que manifesta la seva posició fent-se construir cases luxoses i patrocinant obres d’art. Un dels mecenes més coneguts va ser Eusebi Güell: un empresari que havia amassat una gran fortuna a Cuba i havia fundat moltes empreses a Barcelona. Home d’àmplia cultura, va protegir Gaudí i li encarregà moltes obres.
Gaudí coincideix amb una ciutat plena de vitalitat política que reivindica el reconeixement de la seva personalitat històrica, la llengua i drets propis, inspirats en el nacionalisme que sorgeix a Europa.
Gaudí era un home de fermes creences religioses, catòlic practicant i molt respectuós amb l’església, amb la qual va mantenir una bona relació al llarg de la seva vida. Va desenvolupar una forta consciència social, manifestada per la seva identificació amb els pobres i una vida senzilla, allunyada de les riqueses i els honors. És significatiu el fet de decidir viure a la Sagrada Família per estar a prop de les obres i el desig de morir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, prop dels pobres, després de ser atropellat per un tramvia, el 1926, mentre travessava la Gran Via.
La mort va posar fi a una trajectòria artística gairebé única que ens ha deixat obres d’una bellesa indubtable, com la casa Vicens, el col·legi de les Teresianes, la casa Calvet, la cripta de l’església de la Colònia Güell, la casa Batlló, la casa Milà i el temple de la Sagrada Família, entre d’altres. Fora de Barcelona els treballs més significatius de Gaudí són la vil·la “El Capricho”, a Comillas (Santander), i el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó). Molt important va ser la seva tasca com a dissenyador i decorador, mostrant un gran interès per la integració de totes les arts.
Gaudí va rebre moltes influències al llarg de la seva vida i es va interessar per totes aquelles formes que suggerien fantasia i dinamisme. Les seves obres beuen de les fonts del món clàssic, Orient, l’edat mitjana i en els canvis que es produeixen en el seu entorn. Però l’artista va interessar-se també per altres sensibilitats que sorgien de la natura, de les seves creences religioses o de la simbologia catalana. Totes aquestes aportacions van ser barrejades segons un criteri molt personal: el resultat fou una obra absolutament sorprenent, moderna i fregant la genialitat.
�
138
Textos informatius Tipologia textual: text expositiu
Girona m’enamora
Girona és considerada la primera ciutat catalana i la segona d’Europa que va tenir enllumenat públic amb bombetes incandescents. L’any 1883, per iniciativa de l’enginyer gironí Narcís Xifra i Masmitjà, es va realitzar la primera prova amb una dinamo instal·lada a la central del Molí, al barri del Mercadal. L’assaig es va fer a la Rambla i a la plaça de la Constitució (actual plaça del Vi).
Fins aquell moment Girona estava il·luminada amb gas, però un seguit de discrepàncies entre l’empresa concessionària i l’Ajuntament van fer que el consistori es plantegés d’incorporar l’electricitat als carrers. Les discussions eren degudes principalment, al fet de no pagar, la corporació local, els rebuts de la llum, fins al punt que l’empresa va amenaçar de tallar el subministrament. L’acord relatiu a la utilització de l’electricitat es va prendre amb deu vots a favor i tres en contra en un ple municipal.
En 1884, el ple aprovà les bases per la subhasta de la instal·lació. Planas i Flaquer, de Girona mateix, fou l’empresa que guanyà la convocatòria. Aquesta decisió de l’Ajuntament va ser durament criticada per mitjà de la premsa, per part de l’empresa concessionària de l’enllumenat per gas. Consideraven que si l’electricitat fos un producte pràctic i barat ja hauria estat instal·lat a la majoria de ciutats d’Europa, i no seria pas Girona una de les primeres en posar-la en pràctica. La segona prova, aquesta vegada per part de Planas i Flaquer, es dugué a terme a la mateixa zona, però amb quatre llums d’arc voltaic a la Rambla i un a la plaça de la Constitució. Tot i les proves positives, seguien les discrepàncies entre els membres de l’Ajuntament.
Per altra banda , els nombrosos molins fariners de propietat municipal entraven en desús i eren amenaçats de ser subhastats per l’Estat , emparant-se en una nova llei. Aquests molins havien de ser utilitzats , segons preveia el pla d’instal·lació de l’enllumenat, com a centrals productores d’energia. L’Ajuntament va haver de negociar durament amb l’Estat per tal d’aconseguir la propietat d’un d’aquests molins, on es va instal·lar la primera central.
Girona es destaca, a diferència d’altres municipis, per les aportacions econòmiques que fan els veïns i algunes associacions i empreses amb destí a la instal·lació de l’enllumenat públic elèctric.
Un mes abans de la inauguració oficial, que tingué lloc el 24 de juliol de1886, ja s’havien recollit 7.185 pessetes. Entre els qui van aportar diners per aquest projecte hi ha el bisbe Tomàs Sivilla, que va donar 500 pessetes, i la mateixa empresa instal·ladora, que va col·laborar amb 250. Aquesta no va ser, però l’única recaptació que es va fer. Pel febrer de 1887, set mesos després de la inauguració del servei, s’havien aconseguit 9.147 pessetes més. Girona va inaugurar amb una gran festa el seu enllumenat elèctric.
Coincidint amb l’onomàstica de la reina regent, Maria Cristina, l’Ajuntament va convidar-la als actes, que se celebrares durant tres dies seguits i van tenir lloc en diversos punts, il·luminats, de la ciutat. En sobresurten la benedicció de les oficines de la concessionària de l’enllumenat, per part del bisbe, i l’enlairament de globus aerostàtics.
L’any 1890, l’Ajuntament proposà l’ampliació de l’enllumenat, que s’atorgà de nou a l’empresa Planas i Flaquer. Un any després, el barri de Pedret, la plaça del Carrilet, el Pont Major i els carrers del Carme, la Rutlla i Figuerola gaudien també de l’enllumenat elèctric. Per l’abril de 1895, el nucli urbà i el barri del Ferrocarril es trobaven perfectament il·luminats, mentre que la resta de la ciutat presentava mancances importants. L’ampliació es feia de forma lenta, per la dificultat que suposava instal·lar el cablatge pels carrers estrets i tortuosos que caracteritzen Girona.
�
139
Un grup de veïns emprengué accions contra la decisió de l’Ajuntament d’atorgar el servei a Planas i Flaquer. L’argument base és el fet que una de les clàusules del contracte beneficia de manera important l’empresa en contra de la ciutat. La llei va sentenciar a favor dels veïns i declarà nul·la la subhasta de l’any1890. L’Ajuntament, per tal de no aturar el procés d’instal·lació, féu un contracte intern amb l’empresa concessionària. Per tots aquests conflictes, Planas i Flaquer, que s’havia expandit a molts municipis de les comarques gironines, en 1903 cedí la concessió de Girona a Alfons Chopitea, que era el seu cap tècnic. Aquest la tingué durant tres anys, fins que se la va vendre a Empresas Eléctricas. En 1918, l’Ajuntament decideix de municipalitzar aquest servei.
�
140
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
L'origen del petó
Segurament, no en traurem res de fer-nos la famosa pregunta dels orígens. Això no obstant, algunes teories, tot i que no ens convencen, són interessants com a aproximació conceptual del gest en qüestió.
D'antuvi, geogràficament, només afecta una part de la població de la Terra: com sempre, el creixent fèrtil (Orient Pròxim), que colonitzà la conca mediterrània. "Com a mitjà de salutació o d'expressió de l'amor, la meitat del globus no n'havia sentit parlar abans de les grans exploracions que tingueren lloc del segle XV al XVI" diu Dan Carlinski. En canvi el petó amb connotació religiosa es remunta a mil·lenis a tots els continents.[…]
Segons Desmond-Morris el petó és un gest-relíquia. Antany, abans no comencessin a fabricar aliments per als nadons, les mares deslletaven els seus infants mastegant el seu aliment i introduint-lo amb el boca a boca, cosa que implicava evidentment una quantitat considerable de pressions mútues de la llengua i els llavis.
Aquesta manera d'’alimentar els fills, semblant a la dels ocells, ens sembla avui curiosa i estranya, però probablement la nostra espècie l'ha practicada durant més d'un milió d'anys, i el petó eròtic és quasi segurament un gest-relíquia del nostre passat personal, ja que no alimentem així els nostres nodrissons, sinó de la prehistòria de la nostra espècie. Si els joves amants que exploren la boca l'un a l'altre amb la llengua, retroben l’'antic benestar de l'aliment boca a boca, això pot reforçar la seva confiança mútua i els seus lligams.
El fet que hi hagi zones immenses de la terra que no saben què és el petó planteja un interrogant: cal pensar que la tradició manté aquest gest-relíquia, que és indispensable al nostre tipus de comunicació. En altres civilitzacions, l'olfacte ha suplantat el contacte oral, els fregaments del nas han substituït el petó, com en el cas dels esquimals. A cada una el seu gest-relíquia!
Xavier Fauche i Chistiane Noetzlin, El Petó,
Edicions La campana, 1988
�
141
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Comunicació
La comunicació no és exclusiva dels éssers humans. Els animals també necessiten comunicar-se, tant entre els de la mateixa espècie com amb els d’espècies diferents.
En el regne animal hi ha nombrosos exemples d’animals que es comuniquen amb sons:
Moltes espècies d’insectes, com les grills, poden produir sons que se senten a grans distàncies. En aquest cas, aquests sons els produeixen els mascles per atreure les femelles.
Les balenes i els dofins poden produir diversos tipus de sons. En el cas de les balenes, alguns sons arriben a llargues distàncies, ja que el so es transmet millor per l’aigua que per l’aire. Una balena pot sentir sons produïts per una altra balena que es troba a centenars de quilòmetres.
Els udols dels llops també són una forma de comunicació. Un grup de llops udolant indica la seva posició als grups que es troben en zones properes.
Entre els insectes, l’ús de substàncies químiques per comunicar-se és molt comú. Per exemple, les formigues produeixen una substància olorosa que impregna el camí per on passen. Quan una formiga s’allunya pot trobar el camí de tornada seguint el seu propi rastre. Aquest rastre també pot ser utilitzat per altres formigues per arribar a l’aliment que ha trobat la formiga exploradora.
Hi ha animals que poden canviar de color amb una rapidesa sorprenent: són els calamars i les sípies. S’ha observat que agafen un color determinat quan tracten d’atreure una femella, un altre color quan estan sols, un altre quan s’enfronten a un adversari, etc. Aquests canvis de color són una forma de comunicació única en el regne animal.
Les abelles, a més de produir substàncies oloroses, tenen una forma de comunicació especial, la “dansa de les abelles”. Quan una abella descobreix una font d’aliment torna al rusc i fa una dansa especial. Mitjançant els moviments de la dansa, agafant com a referència la posició del Sol, indica a les seves companyes el camí cap a la nova font d’aliment.
�
142
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Músculs a punt
L'exercici físic és útil per mantenir en forma els músculs i aconseguir un bon estat de salut. Els elements que formen l'aparell locomotor són força resistents, però també han de ser flexibles per permetre'ns fer una gran diversitat de moviments.
Els músculs del teu cos poden dur a terme qualsevol activitat física que et proposis, però sempre després d'un entrenament lent i progressiu que augmenti la grandària de les teves fibres musculars. Perquè el teixit del múscul pugui fer la seva funció, les cèl·lules que el formen necessiten glucosa, un hidrat de carboni present en els aliments, que el múscul assimila en forma de glicogen.
També és important que cuidis la teva nutrició, menjant aliments que tinguin glucosa (cereals, patates, fruita, llet, etc.) i una quantitat suficient de proteïnes i vitamines. Sigues conscient de les teves possibilitats i no demanis als teus músculs un esforç més gran del que poden fer; altrament, tindràs rampes, punxades o lesions.
Les punxades són un dolor muscular que apareix quan sotmetem un múscul desentrenat a un exercici físic excessiu, produint-hi l'acumulació d'un residu d'àcid làctic. La millor manera d'evitar-les és fer exercici habitualment.
Les rampes són degudes a una contracció sobtada d'un grup de músculs; per això cal fer un bon escalfament muscular abans de qualsevol exercici. Practicar esport quan fa fred i suem a causa de l'esforç, o fer una activitat muscular excessiva i brusca, condueix sovint a l'aparició de rampes a les cames. Normalment n'hi ha prou amb fer un massatge lleuger sobre la cama enrampada perquè es relaxi el múscul concret i desaparegui la rampa.
Per mantenir-se sans els músculs necessiten oxigen i altres nutrients, un ambient lliure de toxines i una activitat regular. La major part dels músculs voluntaris estan aparellats per fer accions oposades (els uns es contreuen mentre els altres es relaxen), per la qual cosa el cos manté un equilibri dinàmic. El nostre cos està fet per a l'activitat. Per mantenir-nos sans, forts i flexibles cal que fem exercici regularment.
Jordi Vigué i altres, El múscul òrgan de la força, Ed. Parramón.1994.
�
143
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Orígens del calendari actual
El calendari actual és, amb petites variacions, una versió del calendari vigent a Egipte des del cinquè mil·lenni abans de Crist, amb un cicle anual dividit en dotze mesos de trenta dies (subdividits a la vegada en tres dècades), més 5 dies suplementaris.
Van ser també els egipcis els qui van dividit el dia en 24 segments de temps: les hores.
Aquest calendari tenia alguns inconvenients, ja que els 364 dies no són exactes i les 6 hores que sobraven cada any s’anaven acumulant.
A la Xina, el calendari era més complex. A mitjan tercer mil·lenni abans de Crist, el sistema consistia a emparentar els 12 reis del cel amb els 10 reis de la Terra. Aquesta combinació generava cicles de 60 anys. Seixanta és el mínim comú múltiple de 10 i 12. Els càlculs necessaris per establir a partir d’això un calendari fix eren sovint un secret d’estat.
I arribem a Babilònia, la tercera mestra del còmput del temps. De Babilònia hem heretat la setmana de 7 dies, l’hora de 60 minuts i el minut de 60 segons. A més a més, els babilonis van anomenar els dies de la setmana amb els noms dels seus déus, que eren les grans lluminàries celestes. Per prevenir la pèrdua de dies que es produïa en el calendari de 365 dies van incloure anys especials de 13 mesos. El mes 13è estava carregat d’influències religioses negatives i d’aquí la superstició envers el número 13.
L’any 6 aC, Juli Cèsar va decidir fer front al problema de les 6 hores residuals de l’any i encarregà a Sosígenes d’Alexandria la creació d’un nou calendari. Aquest nou calendari recollia les hores residuals en blocs de 4 anys, i afegia un dia complet al mes més curt de l’any. Aquest és l’anomenat calendari Julià, que va ser utilitzat fins a l’any 1582. El retard acumulat a raó d’11 minuts anuals sumava 17402 minuts, uns 12 dies complets.
El papa Gregori XII va reunir un comitè científic per tal de reformar el calendari Julià ajustant-lo al Sol i recuperant els 12 dies de retard acumulats. Aquest sistema, el calendari gregorià, que es va completar prenent com a primer dia de l’any l’1 de gener, no va ser adoptat immediatament arreu. Els països no catòlics van trigar a acceptar la cronologia del papa. Gran Bretanya no va avançar el seu calendari per adaptar-lo al gregorià fins al 1752, gairebé dos segles més tard. Actualment és vigent a tot el món occidental.
�
144
Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
Posem-hi remei
Quan la medicina no estava tan avançada, la gent recorria als remeis més diversos per mirar de guarir les malalties. Així, cada poble tenia el seu repertori de remeis per a tota mena de mals.
Per combatre el mal d’orella i la sordesa, untaven un cotó amb l’oli que cremava en una llàntia d’algun sant i se’l posaven dins l’orella, o bé s’untaven directament l’orella amb l’oli. Si l’oli era calent, resultava més efectiu.
Per a les angines, la gent s’embolicava el coll amb una cordons de seda blanca, als extrems dels quals hi havia una borla del mateix color, convençuts que això els curaria. Aquests cordons els compraven especialment per a això i se’ls guardaven per utilitzar-los el dia que els fes mal el coll.
Una altra pràctica consistia a clavar agulles a les soques dels arbres o tirar-les alguna font per curar el mal de cap. Abans de deixar-les-hi, en torçaven la punta perquè no les pogués utilitzar mai més ningú.
Contra els refredats, hi havia qui ensumava ben fort pel nas pols d’escorça de pi. Creien que després de passar pel coll, la pols arribava al cor, i en tocar-lo, curava el refredat.
Aquests són només alguns exemples de fórmules i remeis que al llarg del temps s’han anat practicant per curar això o allò, però la llista seria interminable.
�
145
Relats d’autor Tipologia textual: text instructiu
Instruccions per pujar una escala
Les escales s’han de pujar de cara, perquè cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L’actitud natural consisteix a mantenir-se dret, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament per sobre d’aquell que es trepitja, i respirant lentament i regularment.
Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre amb cuir o camussa i que, llevat d’excepcions, cap exactament al graó.
Posada al primer graó aquesta part, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l’esquerra (també anomenada peu), però que no s’ha de confondre amb el peu esmentat abans), i portant-la a l’alçada del peu, se l’ha de fer seguir fins a col·locar-la al segon graó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i al primer hi descansarà el peu. (Els primers graons són sempre els més difícils, fins que s’adquireix la coordinació necessària:
La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l’explicació. Cal tenir en compte especialment de no aixecar alhora el peu i el peu).
JULIO CORTÁZAR. Historias de cronopios y de famas. (Traducció i refosa d'El text instructiu, de C. D'A DE LL de la U.JAUME I )
�
146
Contes i llegendes Tipologia textual: narració Faules d’Isop
El gall i la guineu
Vet aquí que una vegada hi havia un gall que picotejava al peu d’un arbre, tot buscant cucs o algun gra esbarriat de blat de moro. A cada cop de bec que donava, la cresta se li sacsejava com una bandera vermella. Tot d’una va veure que s’acostava la guineu i li va faltar temps, amb volades curtes però seguides, d’enfilar-se a la branca més alta de l’arbre. La guineu es va aturar al peu de l’arbre i li va dir, tan amablement com va saber:
- Bon dia germà gall! Com és que t’has enfilat tan de pressa en veure’m arribar? No deus pas tenir por de mi?
- Sí que en tinc, i molta! – li va dir el gall.
- Quines coses de dir, valga’m el cel! Que no ho saps que s’ha dictat una llei, segons la qual tots els animals som germans, i ens hem d’estimar i respectar els uns als altres? Au, baixa sense por i anirem a fer un tomb.
- Ca! – Va dir el gall, sense moure’s d’on era – Prou que et conec! Ets molt viva però no m’ensarronaràs pas.
La guineu encara volia insistir però en aquell moment va veure un gos mastí, de potes fermes i gruixudes, que s’acostava a bon pas pel camí i sense torbar-se gaire va emprendre la fugida.
- Per què te’n vas? – li va dir el gall, de dalt de l’arbre estant -. No cal que tinguis por del gos, que tots els animals hem de ser germans, segons la nova llei.
- És que aquest gos mastí és tan ignorant com tu, i potser encara no ho sap, que han dictat aquesta nova llei – li va dir la guineu mentre desapareixia entre els arbres del bosc.
�
147
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Feblesa de caràcter
Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes vegades, va despertar-me un soroll que venia del meu despatx.
- Ja hi som! -vaig dir-me. És el lladre.
Fi, caminant de puntetes, vaig guanyar la distància que em separava del lloc on algú m'espoliava. Allí hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les meves coses que li feien més goig i les amuntegava en una pila.
- Ep! Parlem-ne… -li vaig dir.
Ell es va girar sense sobresalt ni sorpresa, em va mirar de cap a peus i respongué: - No cal. Jo us guanyo. Així, calculant-ho a ull, peso uns vint quilograms més que vós. Aquest avantatge natural m'estalvia tota mena d'explicacions. Porteu armes?
- No.
- Raó de més. I procedí a omplir el sac amb els meus béns, fent com si m'ignorés.
Jo, com és de bona llei, no em vaig pas resignar:
-Però home, això no és qüestió de força. Hi ha la moral, m'enteneu? Sense principis no anireu enlloc i tohom us mirarà de cua d'ull…
-La moral! -digué-. És el pes més inútil que pot carregar un home.
I, posant-se seriós de sobte, em preguntà:
-Que hi creieu de debò en la moral?
- I tant, Mare de Déu, i tant!
Va rebre aquesta afirmació de la meva fe amb una gran contrarietat. Abandonà la seva feina, m'agafà pel braç i em convidà a seure. I em dirigí les següents paraules:
-Mireu: em feu una mica de llàstima i vull que rebeu l'ajut de la meva experiència.
"Jo, temps passats, també em refiava de la moral. Era casat, tenia un fill, i un amic del cor, i un negoci. M'havia guanyat la fama d'ésser l'home més bo del barri i, per tant, també el més taujà. El meu confessor quan em veia tremolava, perquè la meva consciència neta no li donava ocasió de lluïment. "Que poc divertit que sou!", solia dir-me, i, per poders, em beneïa.
"De vegades, el meu tedi m'esgarrifava, però la pau de la meva llar, el bon nom de la família i la netedat de costums em feien companyia. "Aguanta't, noi, aguanta't -em deia-. Tot això tindrà el seu premi".
"I sabeu quin va ser el premi? Ara us ho esplicaré: un dia el meu fill, que acabava de fer catorze anys, va fugir amb la minyona. Esverat, vaig anar a cercar la meva dona per compartir la pena amb ella, i només vaig trobar una carta seva en la qual m'explicava que, cansada del meu ensopiment, se n'anava a viure amb un senyor del tercer pis, que ell sí que era simpàtic i sabia viure".
�
148
"Desfet, vaig decidir submergir-me en el negoci i al cap d'un parell de dies m'assabentava que el meu amic del cor, valent-se d'una maniobra comercial, me l'havia pres".
"Només em quedava el confessor. Vaig explicar-li el que em passava i sense pensar-s'hi gens em digué que tota la culpa era meva i em va posar una penitència d'aquelles que et deixen baldat".
"I el bon nom que tenia pel barri? Ja us ho diré: quan jo passava pel carrer, la gent es girava a mirar-me i reia".
"Com podeu comprendre, era un bon moment per a fer balanç de la meva vida i trobar que, fins aleshores, havia errat. No es pot anar contracorrent, i si hi vas en pagues les conseqüències. Això quedava tan clar que vaig decidir canviar de vida".
"Ara trobo que faig el que vull sense noses de consciència i tothom troba que estic tan bé: les dones em sol·liciten, els coneguts proclamen la meva simpatia i els veïns, quan els vaga, diuen entre ells: "Ja ho veus, tan ase que semblava i encara farà carrera!"
"Això és tot. Si us pot servir d'alguna cosa, aquí ho teniu."
-Vinc amb vós! -vaig dir-li-. Em sabria molt de greu ser víctima d'una decisió tardana.
L'endemà els diaris publicaven la següent notícia:
"Ahir de bon matí, els lladres entraren en un pis de l'avinguda Oriental. Entre altres objectes de valor, hom trobà a faltar l'amo de la casa, ja que ningú no sap donar raó del senyor Calders, ciutadà honorable i contribuent de bons costums".
Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta, Ed 62.MOLC n. 9.
�
149
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Matilda
Aquella tarda, quan el senyor Wormwood tornà del garatge, tenia la cara fosca com un núvol de tempesta, i era clar que un o altre no trigaria gaire a rebre. La seva esposa reconegué els senyals immediatament i es féu fonedissa. Llavors va galopar cap a la sala d'estar. Va resultar que Matilda estava arraulida a la butaca del racó totalment absorbida per un llibre. El senyor Wormwood ullà Matilda. Matilda no s'havia mogut. Havia arribat a aprendre a bloquejar-se les orelles contra l'horrible so de la terrible caixa. Continuava llegint, i això degué enfurismar el pare. Potser la ira se li intensificà perquè la veia complaure´s en una cosa que era enllà de l'abast d'ell.
-No pares mai, de llegir?-li roncà.
-Ah, hola papà! -va dir ella, agradosa-. Has tingut un bon dia?
-Què és, aquesta porqueria? -va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.
-No és porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te'l llegeixes? T'agradaria.
-Això és una porqueria -va dir el senyor Wormwood-. Si és d'un americà, segur que és una porqueria. Només escriuen porqueries.
-No, papà, és molt bonic, de veritat. És de...
-No vull saber sobre què és -bordà el senyor Wormwood-. I, a més, n'estic ben tip, del teu tant llegir. Au, vés i fes alguna cosa de profit. -I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del llibre, arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera.
Matilda quedà glaçada d'horror. El pare continuà. No hi havia gaire dubte que l'home sentia una espècie de gelosia. Com gosa, semblava dir amb cada pàgina que estripava, com gosa passar-ho bé llegint, si jo no puc? Com gosa, aquesta mocosa?
-És un llibre de la biblioteca! -xisclà Matilda-. No és meu! L'haig de tornar a la senyora Phelps!
-Ara, doncs, n'hauràs de comprar un altre, oi? -va dir el pare, encara arrencant fulls-. Hauràs d'estalviar de la teva setmanada fins que tinguis prou cèntims a la guardiola per comprar-ne un de nou per a la teva preciosa senyora Phelps, oi?
I, dient això, llençà les ara buides cobertes del llibre a la paperera i se n'anà de la cambra, deixant la tele bramant.
Molts infants, en el lloc de Matilda, haurien arrencat a plorar. Ella, no. S'estava asseguda molt quieta, amb la cara groga, i pensívola. Semblava que sabia que ni plorar ni fer morros no traurien cap a res. L'única cosa intel·ligent a fer quan t'ataquen és, tal com un cop va dir Napoleó, contraatacar. La ment meravellosament subtil de Matilda ja era a la feina, buscant un altre càstig adient per al verinós pare. De tota manera, el pla que se li començava a afaiçonar a la ment depenia de si el lloro de Fred era tan bon xerraire com Fred deia.
Roald Dahl, Matilda, Empúries.
�
150
Contes escrits per nois i noies Tipologia textual: narrativa
Amal i els forats a les butxaques
Amal es va aixecar un dia d’estiu, va esmorzar i va sortir al carrer a jugar amb els seus amics. Era dissabte, o almenys això creia. Bé, en qualsevol cas l’important era que feia sol que el cel era blau i que els seus amics l’esperaven a la plaça amb la pilota per fer un partit.
Amal reia camí de la plaça i caminava ràpidament, fent saltironets, això si, mirant sempre a banda i banda abans de creuar els carrers. I fou en un d’aquests passos de zebra quan es va adonar d’una cosa: per les voreres desfilaven dones i homes, com un sol núvol de fum gris, tristos, mirant a terra i amb els caps penjant de les seves espatlles.
Uns anaven cap a la dreta i els altres cap a l’esquerra amb un ordre que a l’Amal li va semblar que no igualarien ni les formigues.
Es va sorprendre i encuriosir, ja que de curiositat en tenia molta, però no volia perdre temps, així que va fer una passa intentant creuar aquell fosc rierol de persones, i realment es va sentir com si un corrent se l’emportés. No la veien els homes grisos?
Va tornar endarrera com va poder. Llavors va parar l’orella i va sentir una cosa que la va sorprendre. Era un “tic-tac” constant, bé o més aviat era com una cor de “tic-tacs” que a l’Amal li va semblar que sonaven cada cop més fort, en un crescendo que s’escampava per tot arreu des dels canells dels homes grisos.
La noia va decidir seguir a un d’aquells homes de prop per veure si en treia l’aigua clara de tot allò, però el soroll del “tic-tac” seguia sent tan fort que es va haver de tapar les orelles amb els dits.
L’home, absort amb el terra, no es va adonar de la presència de l’Amal, així que va seguir caminant de la mateixa forma.
La nena el mirava, però res li cridava l’atenció, era un home normal, amb jaqueta, corbata, mòbil a la mà... L’Amal va parar un moment, va girar la vista i va veure que si hi havia una cosa realment estranya, el fet que tots els homes eren tan, tan normals que semblaven iguals, jaqueta, corbata, mòbil a la mà...
Llavors s’hi va fixar millor i va veure com de la jaqueta anaven caient coses a mesura que caminaven. En mirar al terra va veure el que l’home, bé, el que tots els homes i dones, anaven perdent, els somriures. S’escolaven de les butxaques de les jaquetes, ja que totes eren foradades, i queien al terra, on els homes de darrera els trepitjaven.
A l’Amal li va saber molt de greu, perquè li va semblar un desaprofitament perdre una cosa tant preuada, així que els va anar recollint per lliurar-los a l’home gris, però aquest caminava sense aturar-se i sense veure-la.
Així que l’Amal va anar recollint molts i molts somriures ajudant-se amb la seva samarreta, fins que en va tenir tants que ja no s’hi veia. I fou llavors quan va ensopegar, i van anar sortint volant com pardals tots els somriures que havia recollit. I llavors es va produir un miracle: va esclatar una gran riallada que va ofegar fins i tot els “tic-tacs”.
I la gran riallada va contagiar l’Amal, que va començar a riure sense saber ben bé perquè. Però poc a poc, la rialla de la nena va semblar repetir-se com un eco entre les parets de la ciutat. Però no era pas un eco, eren els incipients somriures dels homes grisos, que aviat van veure com els
�
151
forats de les seves butxaques es van anar fent cada cop més petits. I la rialla de l’Amal, com si d’una agulla i d’un fil es tractés va anar cosint els forats de les butxaques. Aviat foren dues grans riallades, quatre, vuit... així fins que tot el barri va acabar rient.
Llavors l’Amal va intentar recordar que quan es fes gran mai s’havia d’oblidar de revisar si les seves butxaques tenien forats, i si en tenien cosir-los amb els seus somriures i els dels altres. Va creuar el carrer i va córrer a jugar el partit de futbol.
Autor: Agus Giralt
�
152
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (I)
Vet aquí una vegada hi havia un minyó que volia fer de lladre i es va anar a oferir com a aprenent a un bandoler molt famós. La colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d'una muntanya molt aspra i alta, des d'on es dominava una extensa plana.
Feia poca estona que el minyó s'havia presentat a la cova per fer d'aprenent, que el capità el va cridar:
- Avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell moltó? Doncs, vés i roba-l'hi.
- Entesos - va dir el noi.
- Compte que és molt valent i forçut i que no es deixarà prendre el moltó sense més ni més.
- No tingueu por, capità, que li prendré el moltó i ni tan sols em veurà.
El minyó va agafar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina dolenta i vella que feia joc amb el ganivet. Amb aquelles dues rampoines el minyó va baixar de la muntanya fins a arribar al camí per on havia de passar l'home del moltó.
Enmig del camí va deixar la beina a terra de manera que semblés que li havia caigut a algú. Unes dues-centes passes més enllà, després d'un revolt des del qual no es veia el lloc on havia deixat la beina, va deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere d’un bardissar.
Al cap d'una estona va passar l'home que duia el moltó a coll. En veure la beina va pensar que li devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. Va continuar caminant i, més enllà, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist abans devia ser d'aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviria per alguna cosa ..., i la beina li aniria bé per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat amb el moltó, se'l va treure del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que l'home va haver tombat el revolt, el minyó va sortir del seu amagatall, es va carregar el moltó a coll i va pujar cap a la cova.
�
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (II)
En tornar l'home i no trobar el moltó, es va estranyar i va pensar que potser havia tirat muntanya amunt, menjant herba. El va cridar, el va cercar, però va ser inútil. El moltó no va sortir. Va pensar que l'animal potser havia tornat cap al ramat on l'havia comprat feia una estona i va decidir tornar cap allí per veure si el trobava.
El bon home va desfer el camí. Quan va arribar, el pastor li va dir que no havia vist el moltó, però li'n va donar un altre amb el tracte que, si trobava el primer, li tornaria el segon, i si no el trobava, l'hi pagaria.
El capità i tota la colla de bandolers, que havien seguit les maniobres del minyó des de la cova, van celebrar molt la seva astúcia. El noi va arribar esbufegant com un bou, perquè el moltó pesava molt. Encara no havia tingut temps de recuperar l'alè, quan el capità, que havia vist passar l'home carregat amb un altre moltó, li va dir:
- No crec pas que amb un moltó tinguem prou menjar per a tothom. Veig que el mateix home d'abans ve pel camí amb un altre moltó. A veure si li saps prendre una altra vegada.
- No hi patiu, capità. Ara li tornaré a prendre el moltó sense que ni em vegi.
El minyó va tornar a baixar cap al pla. Es va amagar en el mateix indret que la primera vegada i quan li va semblar que l'home del moltó ja era a la bora, va començar a belar:
- Beee! Beee! Beee!
L'home va creure que qui belava era el moltó perdut i ràpidament va anar a cercar-lo, però com que no podia pas endinsar-se en el bosc carregat amb el moltó que duia a les espatlles, el va deixar a la vora del camí. I, així que va estar prou lluny perquè no el pogués veure, el minyó va sortir del seu amagatall i va agafar el segon moltó.
Naturalment, el pobre home no va trobar el moltó que havia perdut i, molt estranyat, va decidir tornar on havia deixat l'altre. Quina no va ser la seva sorpresa quan va veure que tampoc no hi era. Sense poder-se explicar què passava, l'home va resoldre tornar al ramat per veure si potser hi havien fet cap els dos moltons o, si més no, comprar-ne un altre. L'endemà era festa major al seu poble i tenia convidats a casa.
�
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (III)
El minyó va arribar a la boca traient un pam de llengua de cansat que estava. Però abans de descarregar-se el segon moltó, el capità, que havia vist que aquell pobre home tornava amb un tercer moltó al coll, li va dir:
- Mira, ja es torna a veure aquell infeliç amb un moltó al coll.
- Que voleu que l'hi vaig a prendre una altra vegada? - va dir el noi, defallit, però amb ganes de demostrar que era prou fort i agosarat per entrar a la colla.
- Home, no cal, ja tenim prou teca - va dir el capità, que el veia molt cansat.
- Doncs aquesta vegada hi aniré jo pel meu gust i no tan sols li robaré el moltó, sinó que fins i tot li prendré la roba que porta.
I el minyó es va llançar corriol avall cap al pla. Més enllà del lloc on li havia pres els dos moltons hi havia un estanyol, i el noi es va asseure a la vora esperant que arribés l'home, carregat amb el tercer moltó. Així que el va sentir es va posar a riure com un beneit. En veure'l riure d'aquella manera, l'home va remugar, malhumorat:
- El món és així, mentre els uns riuen els altres s'enrabien.
- Que us ha passat alguna cosa?- va preguntar el noi, innocent.
- Que he perdut dos moltons i per poder menjar-ne per la festa major n'he hagut de pagar tres.
- Doncs, mireu quina casualitat, jo precisament reia perquè acabo de veure dos moltons que, jugant jugant, han travessat l'estany com si fossin dues barques i han sortit per l'altre costat. Potser eren els dos moltons que heu perdut vós.
- Segurament - va dir l'home amb un fil d'esperança - Si em volguéssiu guardar aquest altre moltó i la roba, travessaria l'estany per anar-los a cercar.
- Amb molt de gust, bon home. Podeu anar-hi ben tranquil.
L'home es va despullar i es va tirar a l'aigua. I així que va ser prou enllà per no veure'l, el minyó es va carregar el moltó a l'esquena i va recollir tota la roba i va tornar a la cova.
�
Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’aprenent de lladre (IV)
Aquesta vegada va arribar-hi més mort que viu. El capità i tota la colla el van felicitar per la feta i li van dir que era el més fi de tots ells, perquè cap no hauria sabut robar els tres moltons amb l'astúcia que ell ho havia fet.
A l'hora de dinar, el minyó no podia aguantar-se de cansament i de gana. Van posar a taula dos dels moltons, un rostit i l'altre amb suc, i el noi es va treure el ganivet de la butxaca per tallar-se'n un tros. Aleshores va saltar el capità imperatiu :
- Ei, aprenent! Això no és per a tu. Des de sempre els aprenents es mengen les sobres. Cuiner, porta les patates que van quedar d'ahir.
- Com s'entén? - va dir el minyó- Jo no he de menjar dels meus moltons? Perquè qui li ha pres els moltons a l'home he estat jo.
- Aquí no hi ha res de ningú i tot és de tots i meu més que dels altres perquè sóc el que mano. On s'és vist voler fer prevaler el dret del que has robat? Si tu ho has robat al camí ral, nosaltres t'ho robem a tu, i s'ha acabat.
- Doncs si un altre m'ha de robar sense perill ni cansament allò que jo he pres amb tot l'esforç i tot el risc, que robi un altre; que per robar i no guanyar, val més treballar. Deixo l'ofici de lladre i adéu-siau.
I, sense tastar ni una mica dels moltons, l'aprenent se'n va anar cap a casa seva i va abandonar l'ofici de lladre, per al qual tenia tan bones condicions.
�
Relats d’autor Tipologia textual:narració
Assegut al porxo, mirava la lluna
Era tot just un quart de lluna, amb un color ataronjat molt especial, com si s’hagués encomanat dels colors de la posta. Li faltava una banya. Vaig pensar que quan el núvol o la mateixa lluna es belluguessin una mica, la banya tornaria al seu lloc.
Una mica més tard va sortir un estel. Feia molta claror i es veia molt bonic al costat de la lluna. La lluna va somriure en veure’s acompanyada, tot i que no havia trobat encara la banya que li faltava. La lluna anava baixant cap a l’horitzó, lentament, coixa d’una banya.
La lluna i jo ens vam quedar amb la boca oberta en veure l’estel, que semblava fix i quiet, al cap d’una poca estona va començar a pujar i va passar de llarg.
La lluna ja no somreia i els núvols ja li tapaven els ulls. Es deixava anar en un lent descens que res no podia aturar.
No només no retrobava la banya perduda, sinó que s’anava desdibuixant poc a poc.
Perdia la seva forma de lluna i semblava com una gota de lluna desfent-se en la calor d’aquesta nit d’estiu.
I mentre la gota de lluna baixava i baixava... s’anava convertint en espurnes de lluna. Fins que la nit va quedar fosca com cap altra que jo pogués recordar.
Aquella nit gairebé no vaig dormir pensant si la lluna s’havia desfet de veritat o potser només eren els núvols i tornaria a sortir demà com si no hagués passat res.
L’endemà, quan ja havia perdut l’esperança que sortís... va passar l’estel, semblava el mateix del dia anterior. En aquell precís moment, va sortir la lluna riallera i em sembla que li va picar l’ullet.
Però l’estel, ràpidament, va tornar a passar de llarg.
La lluna, pacientment, va esperar que en sortís un altre, i un altre, i un altre... i els somriures es van multiplicar.
Autora: Carme Rosanas, del blog
Col·lecció de moments
�
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Baralles de tapers
També a les fàbriques hi esclaten baralles: perquè hi havia antipaties, enveges, greuges, opinions polítiques i altres petites misèries humanes.
Els esvalots que llavors sorgien eren imponents; hauríeu dit que n’anava a passar una de molt crespa, potser amb sang i fetge.
Un taper amb els sentits regirats, les entranyes fregides i la imaginació duta a punt de dalt, és (i era sobretot en el vuit-cents) una mena d’espectacle de la naturalesa.
Les paraules més gràfiques, les imatges més imprevistes, els acudits més extraordinaris i els renecs més recargolats li brollaven dels llavis amb una abundor inaudita i una força fatal.
Els andalusos i els gitanos tenen fama de manejar l’idioma que parlen, amb tanta de traça com el ganivet refilat que ells en diuen “faca”, i treure’n tantes guspires com si el passessin per l’esmolador. Però cap d’ells no compon res, comparat amb el que arriba a fer guspirejar el seu esperit enfebrat un baix-empordanès –taper o bé pescador- que es descorda per cantar-les clares.
Fou en un moment d’aquests, segurament, que varen ser inventats els motius inimaginables, senzillament genials, que la majoria dels llinatges de Sant Feliu, xics i grans, portem enganxats, talment el cos porta l’ombra.
Perquè en instants combustió i de fosa a un grau infernal es poden haver trobat mots tan precisos i marques foc, que dant i Shakespeare haurien hagut de col·laborar per a només apropar-s’hi. Com, per exemple, aquests quatre : a can “Punxacristos”, a can “pa-i-pops”, a can “Pet bufat” i a can “Bufeteja’m...”
I total, res. Com anava dient, sentint els crits i els mots gruixuts, qualsevol hauria pensat que hi havia una tragèdia. Però bon punt la renyina arribava al caire de degenerar en abraonament personal, de l’obrador sorgia un clam unànime “Nois! Deseu les ganivetes!”
I efectivament: aprofitant les darreres lluïssors de seny, mentre s’anaven llançant les imprecacions més enceses i els insults més feridors, els mateixos contraposats –fossin dos, o tres, o mitja dotzena, i de vegades el taller en pes, dividit en dos bàndols –s’afanyaven a amagar dins el calaix o sota una pila de suro la possible arma que portaven encara a la mà, l’eina de treball que d’un sol cop hauria tallat com un full de paper el braç més robust, en rodella.
I justament després, desarmats tots i del tot, que l’esvalot pujava al punt de dalt; però ja amb les mans netes i sense possibilitat de sang, perquè al més que podia arribar a passar era a algun oriol a l’ull, un nas aixafat d’una morma o mitja dotzena de plantofades, exercicis gairebé saludables per a la bona circulació sanguínia i limfàtica, d’una gent més aviat sedentària.
Agustí Calvet (Gaziel)
�
Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
Llegendes del castell de Montsoriu
Sobre com va néixer la guerra dels remences
Un vassall del senyor de Montsoriu va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, és a dir el dret de cuixa, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. L'endemà l'espòs va fer via al castell per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen l'home amb mals termes, li digueren que el senyor encara no s'havia llevat i que hi tornés l'endemà. Amb males raons el feren passar tres dies.
El dia que feia quatre, el jove, encès d'ira, pujà al castell disposat a fer el que calgués. En caure el pont, el propi senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El noi es tragué la daga i travessà el cor del senyor de Montsoriu sense que els seus servents ho poguessin evitar. Mentre, al castell regnava la major confusió i desordre davant del succeït, els nuvis van fugir muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperava disposat a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni.
D'aquell moviment de poble va néixer la guerra dels remences, en què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors.
La senyora de Montsoriu
La llegenda diu que quan morí el senyor del castell, la seva dona va quedar encantada, i que d'ençà d'aleshores, per la nit se Sant Joan, al punt de les dotze de la mitjanit apareixia entre les ruïnes del castell una dona abillada molt ricament,amb un fanal a la mà. Després sonava un corn, que se sentia de molt lluny, i llavors apareixia un cavaller muntat a cavall, s'estava uns segons amb la dama i, en sentir-se l' última campanada, dama i cavaller desapareixen sense deixar rastre.
Na Guillemina de Montsoriu
Conten els vells que tempestes furioses assolaven els camps d'aquestes contrades, i s'esfondraven humils cabanes. Aquests terrabastalls s'atribuïen a Na Guillermina, dama il·lustre però gran pecadora, condemnada a viure entre les runes del castell de Montsoriu.
Durant molt de temps, ningú no gosava pujar al cim de la muntanya, ja que els esperits infernals defensaven la solitud de l'ànima en pena, i no hi havia valent que s'arribés al cim de la muntanya. Esfereïdors bruels de tota mena d' animals, es confonien amb la cridòria terrorífica de les bruixes i d'ànimes en pena tan punt arribava el capvespre. A més, les boires s'escampaven arreu i envoltaven el castell que assolia, aleshores, un aspecte misteriós i lúgubre. La gent de la contrada ja no sabia què fer. La seva vida esdevenia un seguit de desgràcies causades pels mals esperits de Montsoriu, fins que determinaren de fer quelcom per acabar amb aquell malviure. I provaren de resoldre el problema oposant al poder del diable la pregària al Totpoderós. Assabentat que fou el senyor Bisbe, s'adreçà ell també cap al faldar de la muntanya i conjurà els mals esperits, concedint-los un termini perquè abandonessin el recinte. A la vegada, assenyalà a Na Guillermina i al seu seguici malastruc un cau a les profunditats del Gorg Negre.
Arribada la nit que finia el termini, es deixà sentir a la banda del castell un baladreig
�
esglaiador, ensems que negres núvols es bellugaven pel damunt de Montsoriu, sense que aquesta vegada descarregués la tempesta. Era el moment que Na Guillermina, obeint l'ordre del bisbe, va posar els peus damunt d'una roca, per esbaldragar-se amb més empenta, i hi deixà les petjades juntament amb les de tots els seus hostes. Aquesta roca avui se l'anomena "Roca Guillermina".
�
160
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El cavaller i el seu cavall
En el temps en què les guerres es feien a cavall, un cavaller tenia moltes atencions per al seu animal inseparable.
Ell mateix en tenia cura i el mantenia ben entrenat, fort i a punt per a qualsevol campanya. Quan la guerra es va acabar el cavall ja no li era útil; el va llogar a un carreter per a estirar el carro i fer altres feines del camp.
El cavall anava mal alimentat, cansat, i sempre rebent fuetades del seu nou amo. Les seves forces van anar minvant i el seu aspecte, abans tan ufanós, ara era molt llastimós. Però vet aquí que el país va entrar en una nova guerra i el cavaller va anar a buscar, com era natural, el seu cavall.
El va netejar, li va donar bons aliments i el va entrenar de nou. Quan li va semblar que ja estava a punt, va marxar amb ell a la guerra, però a la primera topada cavall i cavaller van caure ferits de mort. I el cavall va dir:
No he pogut resistir l'envestida. Jo abans era el millor dins el camp de batalla i tu, quan no em vas necessitar, em vas degradar posant-me en mans d'aquell carreter, que em convertí gairebé en un ase. Has vingut massa tard a refer la teva injustícia, que ara paguem tots dos.
.
Adaptació de la faula: Àngel Vergés i Gifra
Dibuixos: Jordi Garcia i Ferrer
�
161
Contes i llegendes Tipologia textual: narració
El vectigal de la carn
Ferran d’Antequera ocupà el tron de Catalunya contra la voluntat del poble que no sentia pas per a ell la més mínima simpatia, però que, per un arrelat sentit de lleialtat a la paraula donada, va acceptar la decisió del conveni de Casp, malgrat no estar-hi conforme. El rei, no sabem si s’adonà que el poble no el volia i que l’acceptava per força, i en comptes d’acatar les lleis i els usatges de la terra es va creure amb dret a decidir el que li vingués de gust i fer el que volia prescindint de les lleis i de tothom.
Els seus servents aviat varen veure quina era la manera de pensar del rei i també feien les coses de la mateixa manera, sense respectar a res ni a ningú. Un dia un dels servents va anar a comprar al mercat i un cop va tenir el que volia, el carnisser li va demanar que pagués la carn i l’impost de la carn (el vectigal) que era normal en aquells temps. Malgrat la insistència del carnisser el servent s’hi va negar dient-li que ell no era ningú per manar el rei i que faria el que li vingués de gust i no solament no va voler pagar l’impost, sinó que va agafar la carn que havia encarregat i va marxar sense pagar-la.
El carnisser se’n va anar al Consell de Cent a demanar justícia i el Consell va decidir que calia fer-la complir encara que fos al mateix rei.
El rei era tingut per un dèspota i el fet que el servent, refiat de la manera de ser del rei hagués fet el que havia fet, ja revelava molt clarament quin era el tarannà del rei.
Tots els consellers creien i així ho deien, que calia reclamar-li el respecte als drets i costums del país, però tothom refusava d’anar-hi perquè temien per la seva vida. El conseller Joan Fivaller es va oferir per anar-hi, però sense deixar de témer que la seva visita al rei li podria costar la vida. Es va vestir amb la gramalla de dol i es va fer acompanyar per tots els macers i prohoms de la ciutat fins la porta del palau reial.
En arribar al peu del carrer de Brocanters, o sia en entrar a la plaça, es va dirigir al poble que el seguia i els va dir que ell defensaria els seus drets i costums davant el rei, encara que li hagués de costar la vida.
El rei va rebre el conseller Fivaller amb tota insolència i li va dir que mai s’havia vist que un simple conseller volgués renyar tot un rei. Fivaller li va contestar que ell no era només un conseller sinó el representant del poble i que no hi havia anat per renyar-lo, que no era aquesta la seva feina, sinó per demanar-li que complís la paraula donada de respectar els drets i els usatges de Catalunya, la qual cosa no havia fet el seu servent en el seu nom, i que per tant si no esmenava la conducta del seu servent era com si fos ell.
El rei li va dir que tanta gosadia podia costar-li cara i que la podia pagar amb la vida. Fivaller li va contestar que darrera seu hi tenia tot un poble que sabria venjar-lo, que era fora del palau i que estava esperant el resultat de la seva visita i que desitjava saber si el rei respectava o no els seus drets. Quan el rei va saber que tot el poble de Barcelona estava pendent de la seva paraula per llançar-se o no a la guerra va canviar d’actitud absoluta i de mal rei i tornant-se mansoi com un xai feu que paguessin a Fivaller el tribut o vectigal i va pagar també el que valia la carn que el seu servent s’havia emportat sense pagar.
�
162
Contes del món. Tipologia textual: narració
Conte indi País: Amèrica
Els dos núvols amics
Hi havia dos núvols blancs, blancs com la neu, que viatjaven pel cel blau d’un matí de primavera. I ells eren feliços de ser tan blancs i tan vaporosos.
I s’acostaven i s’allunyaven i reien i s’empaitaven i feien formes estranyes en el cel. A la tarda, però, quan el sol anava a la posta es tornaven de color rosa i groc i vermell i morat. Eren preciosos, tots dos núvols al capvespre.
Un dia que feia molt de vent, van fondre’s l’un amb l’altre. I van tenir tot d’altres núvols que van formar una massa de núvols negra i atapeïda.
I va començar a ploure amb força.
Quan va parar de ploure, el cel va tornar a quedar blau com mai i no es veia ni un núvol enlloc.
Però resulta que un bassal que havia quedat a terra es va posar a parlar i a riure amb l’altre bassal del costat. I li va dir:
- Te’n recordes de quan érem núvols?
�
163
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Història d'un Perquè?
Una vegada hi havia un Perquè, i es trobava en el Diccionari general, pàgina 819. Es va cansar d'estar sempre al mateix lloc i, aprofitant una distracció del bibliotecari, se'n va anar cametes ajudeu-me; més ben dit, "cameta" ajuda'm: saltant per sobre la poteta de la "p". El primer que va fer va ser empipar la portera:
- Per què l'ascensor no funciona? Per què l'administrador de la casa no el fa arreglar? Per què no s'encén el llum del replà del segon pis?
La portera tenia altra feina a fer que respondre a un Perquè tan preguntaire. El va empènyer amb l'escombra fins al carrer i li va dir, empipada, que no tornés mai
- Per què em fas fora? -preguntà el perquè molt indignat-. Perquè he dit la veritat?
Se'n va anar pel món, amb aquell lleig vici de fer preguntes, tafaner i caparrut, com un recaptador d'impostos.
- Per què la gent tiren els papers per terra en comptes de llençar-los a la paperera? - Per què els automobilistes tenen tan poc respecte pels vianants? - Per què els vianants són tan imprudents?
No era un Perquè: era una metralladora de preguntes, i no perdonava ningú. Per exemple, passava davant d'una barraca de fusta i preguntava:
- Qui viu aquí?
- Un paleta.
- Per què serveix un paleta?
- Per fer cases.
- I per què un home que fa cases ha de viure en una barraca?
- Perquè el sou no li arriba per pagar el sou d'un pis.
- I per què els lloguers són tan alts?
- Perquè és així.
- I per què és així?
La Prefectura de policia es va assabentar que hi havia un Perquè així i aixà, alt com ell mateix i no pas més, que havia fugit de la pàgina 819 del Diccionari general. Va fer imprimir la seva fotografia i la va distribuir a tots els guàrdies, amb aquesta ordre: "Si el veieu, arresteu-lo i poseu-lo entre reixes." També va fer imprimir ampliacions d'aquella fotografia i les va fer afixar a totes les cantonades. A sota les fotos deia: "Remil del remils de lires i una ampolla de cervesa per a qui ajudi a capturar-lo."
�
164
-Per què? -es preguntava el pobre Perquè, xumant-se el dit sota un d'aquells bans-. Per què em volen detenir? Potser no s'han de fer preguntes? Que potser la llei prohibeix els punts d'interrogació?
Busca que buscaràs, i ningú no el va trobar. Ni tots els guàrdies del món aconseguiren detenir-lo, això que són milions i parlen moltes llengües. S'ha amagat molt bé, el nostre Perquè: una mica per aquí i una mica per allà, en totes les coses. En totes les coses que veus hi ha un Perquè.
Gianni Rodari,
�
165
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
L'arbre domèstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar.
Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegància del qual no podria explicar, perquè el tapaven els galons. Vaig dir.
—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva voluntat.
L'home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: —No pot ésser.
—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l'arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafà una solapa. (Allò que fa tanta ràbia.)
—No pot ésser, dic —repetí—. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull. Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?
—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. —Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l'Estat pagarà bé el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: —Què és d'interès nacional, això?
—I tant!
—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?
Pere Calders
�
166
Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
L“electra”
No sé si l’altre dia encara algú, va dir, en algun dels pobles del país: “Se n’ha anat l’electra”, Ja fa anys que vaig sentir aquesta paraula, que no tenia pas el so esquerdat de la ignorància sinó el dring natural de la llengua popular. Perquè l’electra era una expressió –després vaig saber-ho – bastant arrelada en determinades comarques.
No m’estranyaria que s’hagués perdut, com a reminiscència d’aquells temps en què l’aparició de l’electricitat va ser notícia. Ara la notícia és la desaparició de l’electricitat. Ens va sorprendre que fent voltar un interruptor s’encengués una bombeta, i ara ens sorprèn que no s’encengui. I no tan sols ens sorprèn, sinó que ens irrita , i ens irrita perquè ens perjudica.
Som electricodependents. Des d’un punt de vista general, sense electricitat no es podrien explicar –no existirien- la gran majoria de les branques del progrés modern. L’electricitat és tan omnipresent que sovint no ens adonem que ho fa funcionar gairebé tot. Parlem dels cotxes que van amb gasolina o amb gasoil, de les calefaccions que van amb gas, i que escalfen amb aigua o amb oli, i arribem a oblidar que tant si es tracta de gasolina , de gas o del que sigui, ni l’automòbil ni la calefacció –ni tants d’altres mecanismes- no poden funcionar si no disposen d’electricitat. Una gran part de l’electricitat que fa anar la indústria, el serveis i els costums és subministrada per una xarxa fixa.
Jo vaig poder escriure l’article del dia perquè continuo fent servir una vella màquina mecànica. La nevera estava paralitzada pel tall de corrent, el televisor també. Si volia treballar, només depenia de mi. No és la primera vegada que aquesta comprovació d’autarquia em resulta agradable, i és una satisfacció perfectament compatible amb la satisfacció que habitualment em proporcionen els avenços de la tecnificació.
L’electricodependència és ja inevitable en la nostra societat. Seria inimaginable un retorn a la civilització preelèctrica, que faria tornar enrera no tan sols la indústria, les comunicacions, la cirurgia i d’altres importantíssimes bases de l’evolució humana, sinó que primitivitzaria els hàbits personals i familiars. Per molt literària i sentimental que fos la defensa de les espelmes casolanes, de la nevera i les barres de gel, de la bonica campaneta penjada a la porta del pis... la gent diria que no. Una situació com la de la setmana passada és el preu ocasional que la gent està disposada a pagar –encara que justificadament se’n queixi- per mantenir el nivell de comoditat aconseguit.
Ara fa justament dos-cents anys que Volta inventà la primitiva pila elèctrica (1793). Ara n’hi ha moltes i per a molts usos. La pila és la pastilleta individual d’electricitat amb la qual ens podem independitzar de l’electricitat pública. Però per als semàfors, els metros, els trens... caldria una pila de piles.
Josep M. Espinàs