ud 1

63
UD 1: L'època de les revolucions. L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS Unitat didàctica 1.

Upload: marcapmany

Post on 29-Jun-2015

589 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Ud 1

UD 1: L'època de les revolucions.

L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONSUnitat didàctica 1.

Page 2: Ud 1

Què hem de tenir en compte per conèixer una època?

Page 3: Ud 1

EIX CRONOLÒGIC

Enllaç a l'eix

Economia:

Política

Societat i Demografia:

Pensament:

Art:

Page 4: Ud 1

http://www.youtube.com/watch?v=wr4gX7dNqOo

http://www.youtube.com/watch?v=y575Ynkvv6Q

Amistades peligrosas.

Segle XVIII

Page 5: Ud 1

SEGLE XVIII

Economia:

Política

Societat:

Demografia:

Pensament

Page 6: Ud 1

MAPA DEL COMERÇ TRIANGULAR, EX 3 P.32.

Page 7: Ud 1

ELS ESCLAUS

Page 8: Ud 1

MARQUÈS DE COMILLAS,ANTONIO LÓPEZ LÓPEZ

Page 9: Ud 1

MANUFACTURES URBANES: COM CONSTRUÏEN?

Page 10: Ud 1

MANUFACTURES: COM FABRICAVEN?

Page 11: Ud 1

Manufactures urbanes: control gremial:

Control de la producció. Control dels preus. Control del volum de producció. Control de la formació i del mestratge.

Com funcionaven els gremis? El mestre: amb dret a taller i botiga, a tenir aprenents i a

ensenyar l‘ofici. L‘oficial: tenia un sou. L‘aprenent: acostumava a viure a casa del mestre i no rebia

un sou, sinó que el seu treball es compensava amb l‘aprenentatge i la manutenció i habitatge.

Page 12: Ud 1

MANUFACTURES RURALS: FARGUES I MOLINS

Page 13: Ud 1

COM POTS ESCAPAR DEL CONTROL GREMIAL? Manufactures disperses: Domestic System:

Com funcionava? Comerciants de les ciutats que per fugir del control gremial

encarregaven la fabricació de teixits a pagesos del camp,que ja no estaven sotmesos a les normes gremials. Els donaven tots els materials necessaris per a la fabricació i al cap d‘un temps els venien a buscar la producció.

Per què s'instauren i qui instaura aquest sistema? Per fugir dels gremis. Els comerciants i en relació amb els comerciants del comerç

triangular. (A Catalunya rebien el nom d‘indianos, molts dels quals s‘enriquien ràpidament, d‘aquí l‘expressió fer les Amèriques. Sovint quan tornaven es construïen palauets, molts dels quals es troben a Sitges i a Vilanova.)

Ex 8 p.34.

Page 14: Ud 1

POLÍTICA: L'ABSOLUTISME.“L'ESTAT SÓC JO” Discurs de Lluís XIV (XVII) “el poder sobirà només resideix en la meva

persona; és només per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en el meu nom, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició... l'ordre públic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meva nació reposen a les meves mans.”

Page 15: Ud 1
Page 16: Ud 1

Definiu absolutisme. En un sistema absolutista: - qui controla el poder judicial? I el poder executiu

i el poder legislatiu?

Page 17: Ud 1

QUÈ EN DEIEN D'AQUEST ABSOLUTISME? Un noble deia: “ els reis han estat nomenats déus perquè ells

són, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres obeint el seu dret. Són senyors i propietaris dels béns i de les vides dels homes.

Sense els reis la vida humana sera tan sols desordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segona ànima de l'univers, un contrafort que suporta el món.”

Tenint aquest pensament era fàcil pensar una altra manera d'organitzar la societat?

Page 18: Ud 1

L'art de l'absolutisme: el Rococó

Page 19: Ud 1
Page 20: Ud 1
Page 21: Ud 1

hivernacle dels tarongers, 1000 arbres.

Imatge d'estiu. Llac on feien batalles navals.

hivernacle dels tarongers, 1000 arbres.

Imatge d'estiu. Llac on feien batalles navals.

Page 22: Ud 1

Sala dels miralls

Page 23: Ud 1
Page 24: Ud 1
Page 25: Ud 1
Page 26: Ud 1
Page 27: Ud 1

CARACTERÍSTIQUES DEL ROCOCÓ

Pintura.

- TEMES PROFANS, OCI, JOCS.

- COLORS PASTEL I CLARS.

Arquitectura:

- demostrar el poder reial.

- propaganda de l'absolutisme.

Page 28: Ud 1

PENSAMENT DEL SEGLE XVIIIFitxa de la Il·lustració.

Rousseau Kant Voltaire

Page 29: Ud 1
Page 30: Ud 1

Bust de Voltarire. A la dreta, d’Alembert

Rousseau

Diderot

Turgot

Madame Geoffrin

Page 31: Ud 1

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT.

- conseqüències de les idees il·lustrades per algunes monarquies → el despotisme il·lustrat.

- definició, p. 11.

- ex 1, p. 32.

Page 32: Ud 1

SOCIETAT ESTAMENTAL:PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS

Page 33: Ud 1
Page 34: Ud 1

- en què es diferenciaven els privilegiats dels no privilegiats?

Page 35: Ud 1

LA DEMOGRAFIA

Page 36: Ud 1

SEGLE XVIII Economia:

Comerç triangular Manufactures: urbanes, rurals i disperses.

Política Absolutisme: l'Antic Règim → Versailles.

Societat: Estamental, Privilegiats i no privilegiats. El Tercer Estat

Demografia: creixement equilibrat.

Pensament Il·lustració → despotisme il·lustrat.

Page 37: Ud 1

COM FER UN EIX CRONOLÒGIC:

- Proporcionalitat temporal.- Classificació dels fets i fenòmens:

- Política: fets i personatges. Retrats i símbols.- Economia i societat: processos i fenòmens.

Gràfics, taules, imatges socials.- Pensament: processos a llarg termini: història de

les mentalitats.- Art: imatges del poder, evolució cap a la crítica

social.

Page 38: Ud 1

LES REVOLUCIONS BURGESES

-Estaments de l’Antic Règim:- Noblesa- Clergat- Tercer estat o poble:

- Artesans- Pagesos- Burgesia

-Quin grup social a partir del XVIII comença a tenir molt poder econòmic?-Quin grup social tenia el poder econòmic però no polític?

Page 39: Ud 1

LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS

- De quin regne europeu formava part USA?

Mapa p. 15. Reportatge p. 38-39. PWP ud 2.- Esquema:

1. Causes de l’esclat de la Revolució

2. Protagonistes:

3. Fets i evolució dels esdeveniments:

4. Conseqüències:

5. Importància de la Revolució

Page 40: Ud 1

Causes:- Pujada dels impostos dels productes colonials.- Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i felicitat, contracte

social.

Protagonistes:- Jefferson i Franklin perquè redacten la Constitució.- Washington perquè és el primer president.

Fets:- 4 de juliol 1776: Declaració d’independència.- 1776- 1781: guerra de la Independència.- 1783: Tractat de París i Washington de president.

Conseqüències:- Primer estat republicà i amb una constitució revolucions

burgeses.- Emancipació per primera vegada d’una colònia europea.

Page 41: Ud 1

LA REVOLUCIÓ FRANCESA:“LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ”

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/656.htm

Page 42: Ud 1

1789-1799:PERÍODE REVOLUCIONARI A FRANÇA.

D’on eren la majoria dels il·lustrats?

Llibertat i igualtat en una societat estamental?

Llibertat i igualtat, contracte social en una monarquia absolutista?

Page 43: Ud 1

PER QUÈ I COM VA COMENÇAR?

Causes: Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i contracte

social. Males collites successives preu del blat puja però els

impostos reials i dels nobles augmenten. Guerra contra la Corona Britànica pels Estats Units

endeutament de les finances de la corona francesa: bancarrota o fallida.Any 1788

Ingressos Despeses

472 milions de lliures 633 milions de lliures

Impostos camperols i burgesia (85%)Altres (15%)

Exèrcit (25%)Cort (20%)Burocràcia (10%)Obres públiques (2%)Deute i interessos (41%)

Page 44: Ud 1

JOC DE ROLS Davant d’aquesta

situació financera, el rei què podia fer? Augmentar els impostos

per recaptar més diners i poder retornar els crédits.

Però podia augmentar la pressió contra els no privilegiats?

La solució passava per fer pagar impostos els privilegiats.

Què significava per a la societat estamental? El final del privilegi de no

pagar impostos.

Page 45: Ud 1

El rei convoca els Estats Generals:- Assemblea formada pels tres estats.- Cada estat tenia dret a un vot per estat.

El tercer estat demana el canvi en les votacions: per membres, no per estat.

* Una assemblea de representants dels estaments socials.

1r estament: església, 291 representants

2n estament: noblesa, 270 representants

3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants

Page 46: Ud 1

Davant de la negativa de la noblesa i el clergat de canviar el sistema de votacions, el tercer estat es declara representant de la nació i es constitueix en l’Assemblea Nacional.

Els membres de l’Assemblea juren al Jeu de Paume que redactaran una Constitució basada en la igualtat, llibertat i sobirania nacional.

Comença la Revolució francesa.

Page 47: Ud 1

El rei ordena a l’exèrcit que reprimeixi l’Assemblea.

El poble assalta la Bastilla: la presó més representativa de l’absolutisme. 14 de juliol de 1789.

Page 48: Ud 1

PRIMERA FASE: 1789-1792.UN NOU ESTAT LIBERAL I BURGÈS.

- Legislacions que canvïen el règim:- Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (p.

33, ex. 4)- Constitució de 1791: p. 16.

- Monarquia parlamentària i sobirania nacional- Separació dels poders de l’estat- Sufragi censitari

- Expropiacions eclesiàstiques.- Llibertat econòmica: de creació d’empreses.

Idees claus de la legislació?

Tots els grups socials estarien d’acord amb aquestes legislacions?

Page 49: Ud 1

1792: UNA NOVA ONADA REVOLUCIONÀRIA La resta de monarquies europees absolutistes

tenen por de la Revolució, es podria estendre per tot arreu li declaren la guerra i entren amb els exèrcits.

El rei conspira contra els revolucionaris, s’intenta escapar però el reconeixen i l’empresonen.

El govern no té prestigi i no té el suport de tots els membres del Tercer Estat, les capes populars s‘han quedat sense poder votar pel sufragi censitari.

Page 50: Ud 1

ELS JACOBINS (REPRESENTANTS DE LES CAPES POPULARS) AL PODER Els sans-culottes El partit més radical

accedeix al poder: JACOBINS segona revolució: Proclamen la República i

empresonen el rei. El líder és Robespierre.

Page 51: Ud 1

Nova constitució: Sufragi universal masculí. Exèrcit nacional (victòries contra els

contrarrevolucionaris). Mesures econòmiques populars: preus controlats dels

productes bàsics i ajut als pobres. Justícia ràpida contra els considerats

contrarrevolucionaris: la família reial és condemnada a la guillotina i 30.000 francesos més (època del Terror).

Page 52: Ud 1

1794- 1799:EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ

Cop d’estat de la burgesia condemnats els líders jacobins.

Burgesia imposa una nova Constitució: Sufragi censitari. Llibertat econòmica.

Guerra civil interna (jacobins, burgesos, absolutistes) + la guerra contra les monarquies estrangeres comença a destacar un jove general i la burgesia el veu com una solució d’ordre.

El 1799 Napoleó Bonaparte fa un cop d’estat i es considera el final de la Revolució.

Page 53: Ud 1

1799 – 1815NAPOLEÓ BONAPARTE

1799 fa el cop d’estat i el 1804 es proclama emperador de França (monarquia burgesa).

Respecta alguns elements revolucionaris:

1. Supressió dels privilegis dels nobles i l’Ésglèsia, 2. declaració de drets de l’home, 3. establiment d’una Constitució escrita, 4. creació d’una justícia independent,5. lliure mercat,...

Reformes polítiques i econòmiques claus:1. Promulgació del codi civil2. Un sistema educatiu nacional3. Creació del Banc de França i del

franc

Page 54: Ud 1

Política expansionista: conquereix Europa.

p. 17.

Activitat d’elaboració del mapa.

Quins territoris va ocupar?

Per què va obtenir victòries amb tanta rapidesa?

Quines expedicions i per què van significar el final de l’imperi napoleònic?

Page 55: Ud 1

1814LA RESTAURACIÓ

Les monarquies absolutistes en el Congrés de Viena de 1814 acorden defensar-se de qualsevol intent revolucionari, accepten la intervenció dels altres estats en cas de Revolució interna.

Page 56: Ud 1

NEOCLASSICISMEL’ART DE LA REVOLUCIÓ-títol: Neo + clàssics?-Quines característiques pot tenir?

Page 57: Ud 1
Page 58: Ud 1
Page 59: Ud 1
Page 60: Ud 1
Page 61: Ud 1
Page 62: Ud 1
Page 63: Ud 1

LA MÚSICA DE L’ÈPOCAEl barroc de Vivaldi i Bach.

El classicisme de Mozart i Beethoven.