treball de recerca

ALEX BARBARÀ ARTIGAS

2n BATXILLERAT HUMANÍSTIC

2010-2011

AGRAÏMENTS

Totes aquelles persones que han volgut gastar part del seu temps en

rebre!m o en ajudar-me.

ÍNDEX TREBALL DE RECERCA: LA SGAE A MATARÓ

1. GUIA DEL MÈTODE A SEGUIR

1.1. Objectius.................................................................................................................

1.2. Hipòtesis.................................................................................................................

1.3. Possibles entrevistes..........................................................................................

2. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................

3. HISTÒRIA DE LA SGAE............................................................................................

4. FUNCIONAMENT DE LA SGAE...................................................................................

! 4.1.Canon a les discogràfiques i als CD"s....................................................................

! 4.2.Mitjans de comunicació........................................................................................

! 4.3.Comerços...............................................................................................................

! 4.4.Oci: teatres, cinemes i concerts.............................................................................

5. POLÈMIQUES....................................................................................................................

! 5.1. Problema amb els autobusos................................................................................

! 5.2. Problema amb el Club de Futbol Badalona..........................................................

! 5.3. Problema amb les xarxes socials..........................................................................

! 5.4. Problema amb les perruqueries............................................................................

! 5.5. Problema amb el la música a Internet...................................................................

! 5.6. El problema amb les festes dels casaments.........................................................

! 5.7. El problema del canon digital................................................................................

! 5.8. Problema amb la cessió de drets d"autor .............................................................

1

1

1

2

3-4

5

6-8

8

9

9-10

11

12

13

14

15-16

17-18

19

20

21-22

6.LA SGAE I LA SEVA ACCIÓ A MATARÓ.............................................................................

! 6.1. El problema amb els autobusos............................................................................

! 6.2. El problema amb els comerços privats.................................................................

! 6.3. El problema amb les ràdios...................................................................................

! 6.4. El problema amb els teatres............................................................................

! 6.5. Les discrepàncies de l"Ajuntament de Mataró.....................................................

! 6.6. El problema amb les perruqueries........................................................................

6. CONCLUSIONS FINALS

! 6.1. Conclusió 1..........................................................................................................

! 6.2. Conclusió 2..........................................................................................................

! 6.3. Conclusió 3..........................................................................................................

! 6.4. Conclusió 4..........................................................................................................

! 6.5. Conclusió 5..........................................................................................................

! 6.6. Conclusió 6..........................................................................................................

! 6.7. Conclusió 7....................................................................................................! 6.8.

! 6.8. Conclusió 8........................................................................................................

! 6.9. Conclusió 9............................................................................................................

23

24-25

26-27

28-29

30-31

32

33

34

34

35

35

36

36

37

37

38

1. Guia del mètode a seguir

1.1 Objectius

• Història de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

• Funcionament de la SGAE.

• Conèixer la situació actual de aquesta societat i els seus actes més recents.

• Saber quines d!aquestes actuacions s!han dut a terme per part de la SGAE a Mataró.

1.2. Hipòtesis

• La SGAE és una entitat privada on l'Estat no pot influir-hi.

• Els problemes amb la SGAE encara no han arribat a Mataró.

• La SGAE té una mala imatge per culpa de les seves accions.

• Entrar i sortir de la SGAE és gratuït per als autors.

• La SGAE no inverteix els diners que no reparteix entre els artistes.

• Existeix un gran nombre de grups/organitzacions que estan en contra de la SGAE.

1.3. Possibles entrevistes

• Conseller delegat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró: Sergi Penedès i Pastor.

• Conselleria delegada de cultura i festes de Mataró i/o Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró.

• Treballadors de la SGAE. (Contactar amb una delegació de la SGAE a Barcelona al Passeig de Colom, 6)

• Socis de la SGAE.

• Grups/persones en contra de les actuacions de la SGAE.

• Altres entitats/col·lectius de Mataró.

Alex Barbarà 2 BAT Hum.! La SGAE a Mataró

1

2. Introducció

Tal com diu Josep Maria Romero a Tot el que cal saber sobre el negoci musical, “la història del segle XX no es pot explicar sense la música i les cançons que l!han acompanyat.” 1 I actualment si és parla de musica, sempre és té present els autors que l!han creat i en conseqüència, els drets d!aquest autor sobre les seves creacions.Però per poder entendre millor l!origen del negoci musical ens hem de remuntar a l!aparició, en el primer terç del segle XX, de dues tecnologies “revolucionàries” com van ser la radiodifusió i l!enregistrament fonogràfic.Aquests invents van canviar la industria musical que, fins aleshores, només comptava amb les cançons populars i es basava íntegrament en els concerts, perquè les partitures no es van començar a difondre fins al segle XV quan es descobrí l!impremta. Amb l!aparició de la ràdio al 1900 i del fonògraf al 1887, els artistes van veure un nou horitzó per poder donar a conèixer la seva música a un públic més extens del que podia assistir a un concert.Sorgiren noves audiències i, es crearen noves formes d!explotació musical. Va ser en aquest moment, quan els artistes van començar a exigir als editors musicals que transferissin el valor dels drets que obtenien de la impressió de les seves obres (partitures), de la difusió dels seus temes a la ràdio i de les duplicacions dels discs de 78 rpm. I dels nous horitzons musicals en van aparèixer nous negocis. Neixen així els drets de reproducció o els de comunicació pública i de distribució, a més de nous oficis com els editors musicals i els artistes.

El problema va arribar quan la gran diversitat d!estils, de músics i de drets a gestionar es diversificaren i es feren molt diversos i molt complexos fins al punt que es van començar a crear les empreses dedicades a la gestió col·lectiva de tots els drets. És aquí quan va néixer, al 1851 a París la primera entitat de gestió de drets musicals anomenada “Société

des Autors, Compositeus, et Editeus de Musique (SCAEM)” . I quaranta-vuit anys més tard aparegué la primera entitat de gestió musical a Espanya, la Societat General d!Autors i Editors, també coneguda per les seves inicials, SGAE.


2

1 . Referència al llibre “Tot el que cal saber del negoci musical” de Josep Maria Romero. Apartat 4 dels annexos.

3. La Història de la Societat General d"Autors i Editors.2

La Societat General d!Autors i Editors, o simplement SGAE, és una organització de més de cent anys d!història, definida per uns estatuts propis com a organització sense ànim de lucre. La SGAE és una de les entitats espanyoles més importants en la gestió col·lectiva en drets culturals, es dedica principalment a la defensa dels drets d!autor dels seus associats, ja siguin artistes o empresaris.Per defensar els drets dels seus associats, la SGAE gestiona el cobrament i la distribució dels drets dels autors i alhora vetlla pels interessos dels editors.

Per trobar l'origen de la SGAE ens hem de remuntar a finals del segle XIX. Durant aquesta època el negoci musical estava principalment controlat per uns intermediaris que feien de mediadors entre els teatres o sales i els propis músics. Els intermediaris usaven les seves influències en aquests locals per obtenir un tracte preferent per als seus artistes i, fins i tot, podien arribar a exigir una quantitat econòmica abans de la representació musical o teatral. Els intermediaris, per tant, es beneficiaven dels músics i dels locals.Un grup de sis persones, veient aquestes injustícies, van creure necessari la creació d!una entitat que gestionés els drets dels autors i no tractés als artistes ni dels locals de forma abusiva. Decidiren així crear un setze de juny de 1899, la Societat d!Autors. Els fundadors d!aquesta societat van ser els escriptors Sionesio Delgado i Carlos Arniches,els germans Álvarez Quintero, el llibretista Federico Romero Saráchaga, i el compositor Ruperto Chapí.3

Quaranta-dos anys després la Societat d!Autors es convertiria en la Societat General

d!Autors d!Espanya que, al 1995, va canviar-se de nom i es va convertir en el que actualment coneixem com Societat General d!Autors i Editors (SGAE).

Al llarg de la seva història la SGAE ha tingut diverses fonts d'ingressos considerades impopulars. A finals de la dècada dels anys 80, usaven un cànon compensatori per poder cobrar una taxa sobre les cintes d!àudio i vídeo, que més tard derivaren als televisors o equips de música. Amb la concepció d!aquesta idea de “cànon” i amb l!arribada de l'època digital, la SGAE va establir el mateix criteri per establir un cànon compensatori als nous formats electrònics com el CD, el DVD, memòries portàtils (per exemple el USB), el MP3, els telèfons mòbils....

Tot i això, la principal funció de la SGAE va continuar siguen la que tenia en el seus orígens, és a dir, continuaren gestionant els drets d!autor dels seus associats. El problema va arribar quan la SGAE va tenir en el seu poder unes quantitats molt elevades obtingudes sobretot d!aquests canons compensatoris aplicats sobre les noves tecnologies


3

2 Informació extreta del llibre “Tot el que cal saber del negoci musical” de Josep Maria Romero. Apartat 4 dels annexos.

3 .Informació extreta de la plana web Wikipedia. Apartat 7.1 dels annexos.

o, adquirits per l!augment d'atorgaments de llicències corresponents a l!explotació dels drets d!autor en espais no privats (bars, restaurants, perruqueries...).I tots aquests ingressos no podien ser repartits entre els seus autors associats ja que, de fet, ningú podia justificar de cap manera que quin tipus de cançó es gravaria en un CD en blanc o quina cançó sonaria en un local en concret.Eren doncs uns diners que no pertanyien a ningú i que, per aquesta impossibilitat alhora de repartir-los, acabaren derivats a la pròpia SGAE. És en aquest punt quan la SGAE va deixar de ser una societat sense ànim de lucre per començar a ser una gran empresa amb un nombre elevat d'ingressos. Així, la SGAE va decidir crear societats o fundacions que no gestionaren els drets d!autor de la SGAE i que els permetia a la SGAE dipositar tots aquests nous ingressos sense deixar de ser una societat sense ànim de lucre. Unes fundacions, com per exemple la Fundació Autor que va augmentar els seus beneficis en un període de tres anys passant de cent deu milions d!euros, fins a arribar al 2005 a tenir tres-cents vint milions. Uns milions que, segons la SGAE, s!inverteixen en la reconstrucció i adquisició de teatres o en la promoció dels seus associats.

I aquesta és la història de la SGAE fins els nostres dies. La SGAE continua sent una societat sense ànim de lucre perquè no té com a objectiu beneficiar-se econòmicament de la seva activitat (els diners que gestionen són dels seus associats) i que inverteix els seus ingressos en els seus autors o en obres socials (motiu pel qual crearen les societats o fundacions). La SGAE doncs es per a molts considerada avui dia com una gran empresa. Una empresa que no té competència en el seu àmbit i que té tot el dret a poder recaptar els diners d!on ella cregui necessari, ja que les lleis li atorguen aquest poder. Un pensament generalitzat que no és del tot correcte perquè el poder de la SGAE té molts matisos.


4

4. El funcionament de la SGAE

El funcionament de la Societat General d!Autors i Editors (SGAE) és aparentment senzill des d!un punt de vista organitzatiu.La SGAE gestiona uns drets diversos, com són els drets de reproducció, de distribució, d!adaptació i de comunicació pública, de tots els seus associats. Per tant, i gràcies a l!actual llei sobre la propietat intel·lectual, la SGAE té el dret de vetllar pels drets i els interessos dels seus associats. La SGAE controla qui i què se!n fa d!aquests drets cedits per part dels autors i editors associats. Un cop cedits aquest drets la SGAE cobra unes taxes a tots aquelles entitats o empreses que en els facin servir. Amb els diners d!aquestes taxes directes la SGAE els reparteix entre els seus artistes. Aquesta quantitat varia segons l!autor o el percentatge estipulat que hagin firmat alhora de formar part de la SGAE." 4


5

4 Esquema realitzat a partir de la informació extreta del llibre “Tot el que cal saber del negoci musical” de Josep Maria Romero. Apartat 4 dels annexos.

Esquema representatiu del funcionament bàsic de la SGAE.

Es resta un 18% dels diners recollits

per despeses d!administració.

AUTORS ASSOCIATS A LA SGAE

Aquesta forma, però, només es utilitzada per a la gestió dels drets dels autors associats a la SGAE. Aquesta associació també obté beneficis a partir de cànons que s!apliquen a diversos col·lectius, que poden ser de l'àmbit públic o privat. Els apartats més representatius en aquest tema són els que fan referència als temes següents:

4.1. Discogràfiques i els CD!s

4.2. Els mitjans de comunicació (ràdio, televisió)

4.3. Els comerços

4.4. Oci: teatres, cinemes i concerts.

Els diferents temes aporten uns ingressos la SGAE. Aquests ingressos (exceptuant el tema que fa referència a l!oci entre els quals trobem els concerts), no van a parar als associats de la societat general d!autors i editors. Això es perquè els diners recaptats no corresponen a cap autor associat (com es el cas del cànon als CD) o simplement és molt complex definir exactament quan i de qui es aquella melodia que s!està usant (per exemple el cas dels mitjans de comunicació).Pel que fa als quatre temes, cadascun té diversos matisos alhora de establir unes tarifes estandarditzades per a tots els possibles usuaris de aquestes llicències que la SGAE atorga. Els diversos matisos són els següents:

4.1. Cànon a les discogràfiques i als CD!s

El 27 de novembre de 1989 a Espanya ( gràcies a la llei de la Propietat Intel·lectual i a les pressions per part de col·lectius professionals ) es va aprovar la fixació d!unes taxes pels fabricants i pels venedors de suports com el CD o el DVD, ja siguin editats com dics blancs o també anomenats “verges”, és a dir, que no inclouen cap tipus de document. Aquests últims serveixen per a l!enregistrament i la posterior reproducció (o no) d!obres audiovisuals i musicals. La funció d!aquesta taxa és la d!una remuneració compensatòria per tant, té com a funció equilibrar el valor perdut dels autor en les copies que es fan dels seus treballs en l'àmbit privat.Els diners que genera el cànon de tota la indústria discogràfica i tota la indústria de l'edició de copies en format físic són gestionats per la SGAE.


6

El cànon varia segons l!any i es divideix en dos tipus. Existeix un cànon per als CD i DVD que es posen a la venda de forma editada i que ja incorporen un contingut musical o audiovisual; i un altre per aquells CD que no contenen cap tipus de document.5"

Tot i aquest cànon, l!any 2007 (la llei de Propietat Intel·lectual ) la va reformar i va introduir noves tarifes per a tots aquells aparells de nova aparició que fossin capaços de gravar documents de caire musical i audiovisual. 6


7

5 Informació i taules extrets de les Tarifes Generals de la SGAE. Apartat 5.1 dels annexos.

6 Informació i taula extreta del portal web Wikipedia. Apartat 7.2 dels annexos.

Tipus de suport Cànon

Single 0,0891 #

Maxi Single 0,1743 #

LP 0,3366 #

M.C (Single) 0,0891 #

M.C (Maxi) 0,1743 #

M.C (Normal) 0,3146 #

C.D (una o dues cançons) 0,0891 #

C.D (Single) 0,1863 #

C.D (Normal) 0,4815 #

DVD (Vídeo musical) 0,4815 #

Tipus de suport Cànon

CD-R 0,17 #

CD-RW 0,22 #

DVD-R 0,44 #

DVD-RW 0,06 #

Cànon per als suports que incorporen un contingut musical o audiovisual.#

Cànon per als suports que no incorporen cap contingut.#

Categoria Cànon

Gravadora CD 0,6 $

Gravadora CD/DVD 3,4 $

Gravadora DVD de sobretaula 3,4 $

Discs durs no exclosos 12 $

Gravadora de TV sobre discs durs 12 $

MP3 3,15 $

MP4 3,15 $

Telèfon mòbil amb MP3 1,1 $

Aparells considerats capaços de gravar documents.%

Amb la reforma de la llei de Propietat Intel·lectual també es van afegir una sèrie de cànons per a tots aquells equips de diverses funcions dels quals se'n poden obtenir còpies, ja sigui en format CD o DVD com en format paper.7

4.2. Els mitjans de comunicació (ràdio, televisió)

Per tal d!eliminar controls exhaustius per part de la SGAE a televisions i ràdios, i per tal d!establir un marge entre els mitjans de comunicació i la SGAE, s!han establert un conjunt de convenis marc. En aquests convenis es pacta un cànon8 anual pels quals els mitjans de comunicació podran fer ús dels drets de reproducció i comunicació pública dels associats. Aquests mitjans obtenen així el permís per emetre obres de Petit Dret9 i fragments d!Obres de Gran Dret10(per les quals a més s!ha de demanar permís a l!autor).

4.3. Comerços


8

7 Informació i taula extreta del portal web Wikipedia. Apartat 7.2 dels annexos.

8 La paraula cànon, al llarg del treball, serà un sinònim de la paraula impost o càrrega. És a dir que el cànon es una quantitat que s!ha de pagar periòdicament a una entitat per obtenir alguna cosa.

9 Obres de petit Dret. Són obres musicals d'extensió reduïda, com ara les cançons i les obres d'instruments curtes.

10 Obres de Gran Dret. Són aquelles obres literàries i teatrals i també les obres dramàtico-musicals: l!opera, l!opereta, la sarsuela, etcètera, l'extensió de la qual és molt superior a les cançons populars o a les obres de “petit dret”.

Categoria Cànon

Multi-funció de injecció de tinta 7,95 $

Multi-funció làser 10 $

Escànner 9 $

Copiadora fins a 9 ppm 13 $

Copiadora de 10 a 29 ppm 127,7 $

Copiadora de 30 a 49 ppm 169 $

Copiadora de 50 a 69 ppm 197 $

Copiadora de 70 ó més ppm 227

Cànon per als aparells de multi-funció capaços de generar copies d!un document. &

Un altre dels col·lectius als quals la SGAE els cedeix els drets dels seus associats són tots els comerços o empreses que emeten música o alguna audiovisual (com per exemple un videoclip o el fragment d!un vídeo) de cara al públic. A més la SGAE ha de controlar tots aquells comerços que disposen d!aquest servei. Per fer-ho compta amb una sèrie d!investigadors que s'encarreguen de controlar que els comerços amb servei musical o audiovisual pagín la quota corresponent. És per això que entre comerços i SGAE és firma un contracte per estipular una quantitat de diners que varia en funció dels metres quadrats del establiment i d!altres condicionats com la categoria del establiment o la temporada de l!any.

Les tarifes generals de la SGAE, per a la utilització del repertori musical i audiovisual en bars, cafeteries, restaurants i similars, respecte els metres quadrats són les següents:

" " " " " " " " " " " " 11

4.4. Oci: teatres, cinemes i concerts.

El món de l!oci també fa ús dels drets dels associats de la SGAE. Des de teatres fins a discoteques, passant per parcs d!atracció o actes veïnals; usen música o mitjans audiovisuals. I tots aquests establiments o actes necessiten també una llicència que els permeti usar els drets musicals o audiovisuals de forma pública. Una llicència que es atorgada per part de la SGAE. Per tant la SGAE necessita establir un cànon que serveixi de model per totes les llicències aquests tipus d!oci. En aquest cas la SGAE pot usar inspectors per poder-ho controlar però sovint s!arriba a un acord entre ambdues parts per tal que no hagin d'aparèixer.


9

11 Informació extreta de les Tarifes Generals 2010 de la SGAE. Apartat 5.2 dels annexos.

Superfície de l"establiment Tarifa per temporada

Fins a 50 m$ 61,32 #

De 51 a 100 m$ 71,60 #

Més de 100 m$ 102, 24 #

Tarifes per a l!ús d!obres musicals aplicables a un comerç.''

La SGAE estableix el pagament d!una taxa que varia depenent d!un element com és el pagament o no d!una entrada, a més de tenir en compte el tipus d!espectacle que és realitza. Així es pot realitzar una divisió que s!usa alhora de fer el contracte de cessió dels drets. La divisió en qüestió és:

-Espectacles musicals amb entrada. Si es vol realitzar un espectacle / esdeveniment d!aquest estil s!ha de pagar una taxa a la SGAE per l!ús dels drets de reproducció i drets de comunicació pública. L!import es calcula a partir del preu total de les entrades, del qual se'n resta un 10%.

-Espectacles musicals sense entrada.Si el que es vol es realitzar un espectacle / esdeveniment sense fer pagar les entrades, la SGAE cobrarà un tant per cent estipulat entre l!entitat organitzadora i la pròpia SGAE, que variarà en funció del nombre de persones que es calculen assistiran a l!esdeveniment.

-Espectacles audiovisuals amb entrada.Per la reproducció de audiovisuals on es faci pagar entrada, la SGAE aplicara la tarifa del 2% sobre els ingressos totals de la taquilla.

-Espectacles audiovisuals sense entrada. En aquests espectacles la taxa que s!aplicaria seria del 10% per a la utilització del dret de comunicació pública de les obres. Per calcular-se es pren com a base el pressupost de despeses aprovat per la entitat organitzadora de l!espectacle / esdeveniment.

Per una altra banda, cal destacar que en el món de l!oci també existeix un altre sector important a tenir en compte com són les discoteques, bars musicals, karaokes...Aquest usuaris també tenen unes tarifes a pagar a la SGAE que els permet obtenir la llicència per a l!explotació pública d!uns drets musicals. En aquest tipus de locals, la taxa està definida per la venta de les begudes que faci el local, del qual la SGAE en restarà un 10% dels diners recaptats en total.

En alguns casos el mètode per aplicar la taxa no es realitza a partir de les consumicions. Es en aquests casos quan per calcular la taxa que aquests tipus de local han de pagar per obtenir la llicència, la SGAE demana al propietari del local que els faciliti els metres quadrats i l!aforament del mateix, i/o una llista dels temes musicals que es faran servir en aquesta ocasió.


10

5. Polèmiques

Durant els darrers anys la SGAE (amb la llei de Propietat Intel·lectual a la mà) ha protagonitzat una sèrie d!accions que han molestat la societat espanyola. Unes accions que es consideren polèmiques. L!aparició d!aquestes polèmiques ve en conseqüència de molts factors: el gran nombre de persones que fan ús dels drets d!autor en espais públics i es neguen a pagar la llicència corresponent; el ressò als mitjans de comunicació de diversos “casos” polèmics; una mala imatge de la SGAE enfront de la societat; la crisi econòmica, etc.El que sí es cert és que hi han hagut algunes polèmiques que s!han considerat de “major importància” per gran part de la societat, probablement perquè s!ha n!ha fet més ressò als mitjans de comunicació o perquè han afectat a moltes persones, o perquè moltes d!elles són considerades excèntriques o innecessàries. A més aquestes polèmiques es donen en llocs impensables per la població, com pot ser el cas de les perruqueries o dels camps de futbol.

Aquestes polèmiques considerades de major rellevància són les que han estat estudiades dins aquest treball de recerca i més tard investigades en la ciutat de Mataró.Les polèmiques en qüestió són:

5.1. El problema dels autobusos.

5.2. El problema amb el Club de Futbol Badalona.

5.3. El problema amb les xarxes socials.

5.4. El problema amb les perruqueries.

5.5. El problema amb la música a Internet.

5.6. El problema amb les festes dels casaments.

5.7. El problema del canon digital.

5.8. Problema amb la cessió de drets d!autor.


11

5.1. El problema dels autobusos.

El diari digital EcoDiario publicava el passat 1 de abril una notícia sorprenen12. Un inspector de la SGAE camuflat en un autobús va denunciar l'empresa Fenebús,

propietària del mateix perquè oferia un fil musical sense tenir llicència. Arran d!aquest incident, es va descobrir que l!empresa Fenebús va trencar amb el conveni que havia tingut firmat amb la SGAE que els permetia oferir als viatgers un fil musical per acompanyar-los durant el trajecte. El motiu d!aquesta eliminació, era la renovació de les tarifes. Una renovació que deixava el antic conveni antiquat i inservible.Amb aquesta renovació de les tarifes un autobús que ofereix transport per carretera ha de pagar 1,265$ ( abans només en (pagaven 511$ ), i en un autobús urbà aquesta quantitat varia entre els 129 i els 316 euros. Tot per obtenir aquesta llicència ( el dret a la comunicació pública de les obres protegides) que ofereixi una distracció als passatgers.(

Va ser a partir del canvi de tarifes quan l'empresa Fenebús(va decidir deixar d'oferir el fil musical als seus autobusos, i per tant deixava de pagar per aquesta llicència.El que no va fer aquest autocar denunciat per la SGAE va ser deixar d!emetre música.Així, des de l!empresa Fenebús es va ordenar als seus conductors que apaguessin la radio i que no posin música ni pel·lícules. En tot cas, i tal com la mateixa empresa anunciava, si els usuaris volen fer us d!un aparell reproductor de música o vídeo al llarg del viatge hauran de fer servir d!algun dispositiu propi.

El cas de l'empresa(Fenebús, però, no és l'únic, ja que en el passat(2008 una empresa de autobusos aragonesa va haver de deixar d!emetre música per no haver de pagar el que ells consideraven "quotes abusives".


12

12 Referència al article publicat al diari digital “El Economista”, publicat el 01 / 04 / 10. Apartat 1.1 dels annexos.

5.2. El problema amb el Club de Futbol Badalona

Una altra de les polèmiques protagonitzades recentment per la SGAE ha afectat els himnes de cert clubs esportius. Aquests clubs, la majoria entitats petites i sense gaires ingressos, s'han negat a pagar els drets d'autor que tenien els seus himnes per sumes que consideraven excessives. I en conseqüència els han deixat de emetre.(Un d'aquests casos més representatius alhora que polèmic és el del Club de Futbol Badalona.13(

Tot va començar en l'any 2003, quan el C.F Badalona commemorava el seu centenari. El club va decidir canviar el seu himne i va encarregar a l'artista Solé i Amigó que els confeccionés la lletra i a un altre artista (el qual no ha transcendit mai el nom) que els composes la música. Un cop confeccionat l'himne, Solé i Amigó va ser l'únic que va cedir-ne els drets d'autor al club badaloní. Així, la SGAE va reclamar la part que pertanyia a l!altre autor (associat a la entitat general d!autors i editors) que eren els drets de la part musical de l'himne. Concretament el que demanaven eren el pagament de 140 euros per partit.Segons els diari, la Vanguardia l'actual equip de Segona B va decidir eliminar l'himne per no fer front a les exigències econòmiques que es demanava per part de aquest autor associat a la SGAE.(A banda de les exigències amb l'himne, la SGAE també reclamava que paguessin un cànon (de 80 a 140 euros per partit) per poder posar el fil musical que utilitzaven per animar l'ambient abans d'un partit. La societat d!autors espanyols també reclamava al C.F. Badalona l!abonament a aquesta societat d!autors de tots aquells anys que en que havien fet us l!himne sense tenir la llicència corresponent per poder fer us de la comunicació pública. Unes quantitats que la SGAE va definir com a “negociables”. El C.F Badalona, doncs, va decidir pagar a la SGAE tot el que, segons aquesta societat d!autors, els devien i deixar de posar música a l'estadi( encara que això els suposes no posar l'himne de l!entitat o deixar de “animar l!ambient” dels minuts abans del partit.


13

13 Informació estreta del la versió digital del diari “La Vanguardia”, publicat el 03 / 02 / 10. Apartat 1.2 dels annexos.

5.3. El problema amb les xarxes socials

Un altre dels actes que ha realitzat la SGAE i que més polèmica està aixecant i aixecarà és la del la taxa per l'ADSL.(En un inici, la SGAE, i en concret el seu president Teddy Bautista, van recolzar la creació de l'anomenada Llei Sinde14. Aquesta llei pretén combatre les baixades d'arxius d'Internet mitjançant el tancament de les webs on s'ofereixen aquests arxius.Tot i això, el president de la SGAE, confirmava al diari El Correo15 ( que aquesta llei no podria frenar la gran afluència de descarregues d'arxius des d!Internet i que per tant el que s'hauria de regular és la connexió a Internet. Així doncs, la SGAE i altres entitats de gestió van plantejar l'anomenat "cànon" a l'ADSL. Amb aquest cànon el que es vol aconseguir és que les entitats posseïdores dels drets dels artistes (entre d!altres la SGAE) cobrin un cànon a les empreses que ofereixin la connexió a l'ADSL, es a dir, a Internet; i aquestes a la seva vegada li imposessin un altre cànon als cercadors (com “Google” o “Yahoo” per exemple) o a les xarxes socials (com “Facebook” o “Youtube”). Unes empreses que, segons els creadors d!aquest tipus de cànon, poden explotar els drets dels autors sense pagar-los, i que per tant, no segueixen la llei.

Part de la llei d!Economia sostenible es va posar a votació el passat 21 de desembre a la Comissió d'Economia del Congrès de diputats espanyol16. La votació d!aquesta part de la llei Sinde era la referent a la clausura de pàgines web que es vulnerin els drets de propietat intel·lectual. Finalment aquesta part de la polèmica llei va fracassar per 20 vots a favor contra els 18 vots que s!oposaven. Ara només falta que la Llei d'Economia Sostenible passi al Senat, per aprovar les altres mil esmenes que li queden. Amb la diferencia fonamental que aquesta part ja no es tornarà a votar.


14

14 La anomenada Llei Sinde és en realitat la la llei d!Economia Sostenible. Aquesta llei va ser aprovada en el consell de Ministres el passat 27 de novembre de 2009, i pretén establir les bases en l!economia espanyola sobre el coneixement i la innovació, amb mitjans respectuosos amb el medi ambient i en un entorn que afavoreixi el treball de qualitat, la igualtat d!oportunitats i la cohesió social. Aquesta llei té un apartat referent a Internet, que es centre en les baixades “il·legals” d!arxius des de Internet. En resum, tots aquells arxius protegits per dret d!autor.

15 Informació extreta del portal de internet “Ionline” on es cita l!entrevista que es realitza a Teddy Bautista al diari digital “El Correo” el dia 10 / 6 / 2010. Apartat 1.3 dels annexos.

16 Informació extreta de la versió digital del diari “el País”, publicat el 21/ 12 /2010. Apartat 1.4 dels annexos.

5.4.El problema amb les perruqueries

Una de les polèmiques amb més controvèrsia que ha protagonitzat la SGAE és la quota que han de pagar a totes les perruqueries per tenir un fil musical. Aquesta mesura és molt semblant a la polèmica dels autobusos, ja que ni els autobusos ni les perruqueries en treuen benefici de posar música. El cas de les perruqueries ha aixecat més polèmica encara.

El primer cas polèmic es va produir el sis de novembre del 200917, quan un dels “famosos” inspectors de la SGAE va informar que la perruqueria de Esteban Criado (situada a l!Hospitalet) posaven música, sense que aquest pagués la llicència corresponent. Aquest inspector el va informar sobre aquest contracte i més tard Esteban Criado va haver d!abonar una quota de 12 euros al mes (el seu local era de més de 100m)). Finalment, i com afirma el propi propietari de la perruqueria, l!inspector el va amenaçar amb una acció legal si no acceptava el contracte que li oferia la SGAE.En aquest cas, a banda de les formes de l!inspector de la SGAE o del motiu pel qual aquest perruquer havia de pagar la llicència, el que va crear debat va ser que l!aparell que utilitzava Esteban Criado era un petit transmissor de ràdio, el qual l!inspector va sentir mentre caminava pel carrer, motiu pel qual va decidir entrar a la perruqueria.Per Esteban Criado i per molts altres perruquers, el pagament d!aquesta llicència per tenir una petita ràdio no hauria d!existir ja que un perruquer no se!n lucra d!aquest aparell. Per ell aquesta quota és “injusta i abusiva”, i ell afegueix “si posés una emissora on tot fossin notícies i no inclogués un espai musical, no hauria de pagar res a la SGAE”. Tot i això, i a fi de no tenir en problemes, el perruquer afirma que va decidir pagar la quota.

Aquest cas va originar un gran rebuig dins el món de les perruqueries fins al punt que la Federació Catalana de Perruquería i Bellessa ( FEDCAT ) junt amb diversos gremis de perruqueries, van crear una campanya de protesta contra la SGAE18. Aquesta campanya tenia com a objectiu donar a conèixer entre els perruquers i entre els usuaris aquests contractes que els feia pagar la SGAE per poder posar música, la ràdio o algun mitjà audiovisual a les perruqueries. Aquesta campanya es va centrar principalment en mostrar mitjançant un cartell, creat des del FEDCAT, que els perruquers havien de penjar als aparadors de les seves botigues. Aquest cartell portava un missatge molt clar i directe, que suposadament podien veure tots els clients que entressin a una perruqueria: “A partir d!ara, quan vinguis a la Perruqueria no oblidis portar-te la música de casa!! Ah i tot original!!”. El cartell a banda del text mostra una noia en una perruqueria de temps enrere, de la qual en surt un globus de text amb un irònic “Jo porto vinils perquè sóc més fashion”. Aquest peculiar mitjà de protesta pretenia informar els clients del motiu pel qual en alguns establiments ja no hi sonara la petita ràdio que abans havia.


15

17 Informació extreta de la versió digital del diari “El Periódico de Catalunya”. Publicat el 6 / 11 / 2009.

Apartat 1.5 dels annexos.

18 Informació extreta de la versió digital del diari “la Vanguardia”. Publicat el 19 / 01 / 2010. Apartat 1.6 dels annexos.

Aquesta campanya es va iniciar el gener del 2010, i encara avui dia podem trobar-ne a les portes de moltes perruqueries.Tot i això, segons la FEDCAT, el que es pretén amb el cartell és donar solucions als petits perruquers ja que si els clients porten la seva pròpia música (sempre hi quan sigui “legal”), aquell establiment s'estalviarà els diners d!aquesta llicència. Sinó simplement s!haurà de deixar de fer servir els aparells d!entreteniment musical o audiovisual.I en referència al cas d!Esteban Criado, el que recomana la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa, és que quan alguna perruqueria rebi la visita d!un inspector de la SGAE de forma inesperada, els seus socis contactin amb ells per poder gestionar la situació." " " " " " " " " 19

" " " "

" " " " " " " " " "


16

19 Imatge del cartell de protesta del FEDCAT. Extreta de la plana web del FEDCAT.

a partir d’araquan vinguisa la Peruqueria…no oblidisportar-tela música de casa!!ah i tot original!!!…es un consellde la Fedcat…

a partir d’araquan vinguisa la Peruqueria…no oblidisportar-tela música de casa!!ah i tot original!!!…és un consellde la Fedcat…

e

*(també val el teu MP3)

Jo porto

vinils pq sóc

més fashion!!!

5.5. El problema amb la música a Internet

El problema amb la SGAE i Internet és molt variat i complex. Al llarg dels darrers cinc anys han augmentat els conflictes entre aquest mitjà de masses i la societat d!autors, dintre de l!Estat espanyol.

El primer conflicte pertany a l!ús dels drets d!autor dins de la xarxa. Un cas molt clar és el que ens explica, Asier Marqués al seu bloc. Aquest internauta ens narra la seva experiència amb la SGAE20. Asier Marqués volia crear un bloc de musica electrònica, on ell junt amb un col·laborador opinarien sobre novetats o clàssics dintre d!aquest estil musical. A més d!aquesta opinió, el que pretenien era adjuntar a cada article, un extracte de menys d!un minut de la cançó que comentaven perquè així els lectors sabessin del que els parlaven. Amb aquesta idea al cap ell va enviar una correu electrònic a la SGAE per saber si aquesta pràctica es podia dur a terme de forma legal o si per contra havia de pagar uns diners a la SGAE per aquests fragments. La resposta de la SGAE va ser contundent: no importa el format o quina sigui la duració del fragment, per petit que sigui, s!ha de sol·licitar amb antelació una de les llicències que la SGAE té per aquests usos. Una resposta que els hi donaren tot i saber que ells no es pretenien lucrar-se econòmicament amb aquests fragments de música. Al final, i desprès de comprovar es tarifes de la SGAE per aquesta situació en concret, el propi Asier Marqués afirmava que desistia en la seva idea ja que no podia fer front a aquesta llicència, que es podia elevar als 200$. Aquest problema, però, té una possible solució, que queda reflectida en l!us del “copyleft”21 o la cessió dels drets d!autor.

Per altre banda trobem una preocupació diferent, que ha acabat en conflicte entre els internautes i la SGAE. Aquest conflicte, que ha augmentat al llarg dels anys a la xarxa, és el de les descàrregues d!arxius (musicals o audiovisuals) i el temor dels usuaris que usar-los sigues un delicte. Això ha estat desmentit per nombrosos activistes contra la SGAE, entre els que cal destacar David Bravo22. Segons aquest, les baixades de pel·lícules o de música no són il·legals i no poden posar a la presó a ningú per a realitzar-les. En aquest cas la polèmica va augmentar amb la anomenada llei Sinde.

I a banda d!aquesta preocupació sobre l!intercanvi d!arxius entre usuaris, hi ha hagut una altre tema en el món de la xarxa que ha aixecat molta més polèmica. Aquest tema és el tancament de pàgines web per mitjà de la denuncia de la SGAE. Nombroses pàgines que podien oferir pel·lícules o cançons per a ésser “baixades”, van ser denunciades i clausurades. Un dels casos per exemple correspon a un famós portal de Internet anomenat “Vagos.es”. Aquesta pàgina coneguda entre els usuaris per ser un punt de


17

20 Informació extreta del bloc personal d!Asier Marqués. Apartat 1.7 dels annexos.

21 El copyleft son un grup de llicències que tenen com a objectiu garantir que cada persona que rep una copia pugi fer-la servir, modificar-la i distribuir-la sense problemes amb els drets d!autor.

22 Informació extreta de la resposta que dóna de David Bravo a entrevista realitzada. Apartat 3.4 dels annexos.

trobada entre les persones que carregaven arxius i les persones que els descarregaven, compta amb moltes seccions on podem trobar arxius per descarregar pel·lícules, software o d!altres documents.

Aquesta pàgina web també incorporava una secció de música que va ser clausurada al 2008 per problemes amb aquesta societat.

Però no només les pàgines que incorporaven apartats per a la descàrrega d!arxius van ser les afectades. Aquelles planes que es mostren critiques amb la SGAE també han estat afectades. Un exemple es la pàgina anomenada “EXGAE”. Aquesta pàgina informava el passat 29 de novembre de 2010, que es canviaven el nom i passarien a dir-se “la EX”. I per explicar el canvi de nom usaven el següent text: “Ellos (la SGAE) estaban eXasperados con EXGAE y enviaron el pasado 2 de agosto de 2010 un burofaX( en el que eXigían nuestra eXtinción en un plazo máXimo de siete días o interpondrían una demanda por violación de la ley de marcas y patentes...”23

Tot això per a molts ha comportat una violació de la llibertat d'expressió, imperdonable en un estat democràtic com és Espanya. Quan podem trobar a l!article vint de la constitució espanyola:

Article 20.

Es reconeixen i es protegeixen els drets:

“A expressar i difondre lliurament els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l!escrit o qualsevol altre medi de reproducció.”24


18

23 Text i informació extrets de la pàgina web “EX”. Apartat 1.8 dels annexos.

24 Informació extreta de la pàgina web “Notícias Jurídicas”. Text extret de l!apartat “Constitució Espanyola de 1978”. Annex bibliografia 3.

6.El problema amb les festes dels casaments

Recentment s!ha pogut llegir en la prema un altre cas dels anomenats polèmics.En aquesta ocasió està relacionat amb les celebracions matrimonials i la recaptació que en fa la SGAE. Han sorgit dues polèmiques referents aquest tema. Dues polèmiques diferents que per altra banda estan relacionades.

La primera polèmica data de l!agost del 200625. Durant aquest més, una parella estava realitzant la celebració del seu casament a un restaurant anomenant “La Doma” de San Juan de Aznalfarache a Sevilla. En aquest restaurant s!hi va incloure un convidat inesperat, un detectiu privat contractat per la Societat General d!Autors i Editors. El seu objectiu era espiar, mitjançant la gravació d!un vídeo, el local per a què pagués el cànon corresponent per l!ús de les cançons protegides. Per aquesta gravació la SGAE va haver de pagar una multa de 60.101 euros, per ordre de l!agència espanyola de Protecció de Dades. L!agència va considerar que aquesta entitat de gestió de drets d!autor (la SGAE) havia gravat un acte privat, sense autorització cosa que es va considerar com a una clara violació del dret constitucional a la intimitat i a la pròpia imatge. Tot hi això el restaurant organitzador de l!acte no es va lliurar de la denúncia de la SGAE amb la conseqüent multa de 43.179 euros per no haver pagat la llicència musical.

El cas d!aquest restaurant no ha estat l'únic ja que des de fa temps han sorgit polèmiques similars respecte a l!actuació de la SGAE ( que segueix usant el mateix mètode tot i l!amonestació que va sofrir en aquesta ocasió ).

Al desembre del 2010, va sorgir una altre polèmica com a conseqüència de les tarifes que la SGAE aplicava als casaments26. Aquestes tarifes van ser denunciades per un presumpte abús de posició dominant per part de la SGAE. Així, Luis Berenguer, el president de la Comissió Nacional de la Competència va obrir un expedient a la SGAE pel tema desprès de la denúncia presentada per tres restaurants asturians.

El problema recau en la tarifa que han de pagar els organitzadors per poder posar música. Així a més de pagar la banda de música o al disc-jockey, també s!ha de pagar un cànon a la SGAE per a poder utilitzar els drets d!autor. El que fa variar el preu és el nombre de convidats a la celebració:

Fins a 75 convidats: 109 euros (1,59$ per convidat)

A partir de 75 convidats: 44 cèntims per convidat addicional

En definitiva la polèmica amb els casaments recau en les tarifes. Unes tarifes que només pot recaptar la SGAE ja que alhora de decidir pagar o no, el que es denuncia és que només existeix la figura da la SGAE, que per tant té la posició dominant.


19

25 Informació extreta de la plana web “lasprovincias”. Publicat el 07 / 12 / 2008. Apartat 1.9 dels annexos.

26 Informació extreta de la versió digital del diari “elPeriódico”. Publicat el 01 / 10 / 2010. Apartat 1.10 dels annexos.

7.El problema del canon digital

El problema es va originar quan el govern espanyol va establir al 2003 una llei anomenada “llei del cànon digital”.

Amb el cànon digital la SGAE pot establir una taxa sobre els fabricants de CDs, DVDs, MP3, telèfons mòbils i d!altres equips de gravació (USB, dics durs...) o reproducció. A més, els consumidors han de pagar una altra taxa per a la compra d!aquests mitjans de reproducció. Així doncs, la SGAE té el dret de recaptar diners per la fabricació i la venta d!aquests aparells, cosa que com afirma l!entitat és una de les seves grans fonts d'ingrés.

Aquest tipus de cànon es possible perquè a Espanya existeix la remuneració per copia privada, és a dir, una recaptació monetària que reben els autors associats a una societat de gestió de drets d!autor. Aquests tenen el dret a rebre aquesta compensació econòmica en compensació a les possibles copies que es poden fer del seu treball en l!àmbit privat. Per tant és una llei especulativa, ja que ningú pot arribar a assegurar quin servei tindrà un CD. Tampoc es pot definir si un CD serà utilitzat per gravar cançons d!un autor en concret, motiu pel qual la SGAE no pot repartir els diners entre els seus associats.

Per aquest motiu, una empresa que ven aquests reproductors digitals, anomenada “Padawan”, va portar a judici a l'Audiència de Barcelona a la SGAE27. Després de sis anys, aquest cas es va derivar al Tribunal de Justícia de la UE. Allà, es va considerar que la llei del cànon digital era abusiva. Segons afirmà el mateix tribunal europeu el cànon digital no respecte el concepte de “compensació equitativa” definida en una directiva europea al 2001 sobre els drets d!autor ni el “just equilibri entre els afectats”, per imposar taxes als fabricants i als compradors professionals d!aquests equips. Així per exemple pel Tribunal de Justícia Europeu, una persona que compri un “iPod” haurà de pagar una taxa extra per compensar als autors de la música que es baixarà, però no haurà de pagar l!empresa fabricant “Apple”. En resum, el 22 d!octubre del 2010, Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que el cànon era abusiu i que s!havia de canviar o abolir, el que suposaria un canvi en la legislació espanyola actual.

Tot i això, per Rafael Sánchez, portaveu de les societats de gestió de drets d!autor, encarregades de la recaptació i distribució dels ingressos de la taxa, afirmava que” el que ha fet el Tribunal Europeu no ha estat suprimir el cànon digital sinó que ha s!han de generar unes excepcions al pagament d!aquesta taxa”


20

27 Informació extreta de la versió digital del diari “elMundo”. Publicat el 21 / 10 / 2010. Apartat 1.11 dels annexos.

6.Problema amb la cessió de drets d!autorEls drets d!autor han estat un tema polèmic al llarg dels anys. Aquesta polèmica, però, no ha afectat a la societat en general sinó que és més representativa en els autors, és per aquest motiu que no ha agafat la rellevància als mitjans de comunicació com d!altres polèmiques. La polèmica amb els drets d!autor ve per les possibles entitats que poden defensar aquests drets. Però abans de tot s!hauria de definir els drets d!autor. Els drets d!autor són un conjuntament de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors, pel sol fet de la creació d!una obra literària, artística, científica o musical, estigui publicada o inèdita. Existeix tota una sèrie de entitats que s!encarreguen de registrar els drets d!autor a fi de que siguin legals i pugin donar un rendiment. Així passen de ser un dret moral a ser un dret físic, per exemple, en el cas de la música permet establir una quantitat de diners alhora de fer-ne un ús en qualsevol lloc.

Pel que fa a Espanya existeix més d!una societat d!autors espanyols (per tant i en teoria, la SGAE no té el monopoli). Segons el Ministeri de Cultura, existeixen vuit entitats de gestió que representen als titulars de drets com autors, o artistes o productors. Així trobem: 28

Autors:

-SGAE (Societat General de Autores y Editores)

-CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics). Associació que defensa i gestiona de forma col·lectiva a Espanya els drets de propietat intel·lectual d!escriptors, traductors, periodistes i editors. Una de les principals accions desenvolupades és la regulació legal de l!ús de màquines fotocopiadores.

-VEGAP (Visual Entitat de Gestió de Artistes Plàstics). Entitat de gestió que administra els drets d!autor de les obres plàstiques. El repertori de drets de reproducció, distribució, adaptació i comunicació pública que gestiona, esta format per fotografies, pintures, escultures, il·lustracions gràfiques, dibuixos, còmics, etcètera; també s!ocupa de la revend de les obres en galeries.

-DAMA (Drets de Autor de Mitjans Audiovisuals). Entitat de gestió creada per guionistes i directors de cinema que protegeix i gestiona els drets de reproducció, adaptació, distribució i comunicació pública d!un nombre reduït d!obres audiovisuals.


21

28 Informació extreta del llibre “Tot el que cal saber del negoci musical” de Josep Maria Romero. Apartat 4 dels annexos.

Artistes intèrprets o executants:

-AIE (Artistes Intèrprets o Executants). Entitat que gestiona els drets de reproducció i comunicació pública de les interpretacions musicals, a més d!establir compensacions econòmiques amb els músics de sessió i els productors en els enregistraments discogràfics.

-AISGE (Artistes Intèrprets Societat de Gestió). Entitat de gestió col·lectiva amb convenis en vigor amb diverses televisions estatals i autonòmiques per a la reproducció i comunicació pública de les emissions i reemissions de les interpretacions dels actors, distribuint les seves recaptacions entre quatre categories professionals: protagonista, primer paper, paper secundari i repartiment.

Productores:

-AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals). Entitat de gestió col·lectiva dels drets de reproducció, la distribució i comunicació pública dels fonogrames (CDs) i dels videoclips, amb convenis en vigor amb totes les emissores de televisió per l!emissió de videoclips, i per l!ús de suports discogràfics en ràdio i televisió.

-EGEDA (Entitat de Gestió de Drets dels Productores Audiovisuals). Entitat de gestió col·lectiva que administra els drets de reproducció, distribució i comunicació pública dels productors audiovisuals.

Aquestes entitats són les que tenen poder per gestionar i controlar els drets d!autor dels seus associats.

Les entitats, però,no són les úniques que tenen el poder de gestionar i controlar els drets d!autor. Els propis autors també poden decidir què fer amb els seus drets ja que són ells els que manen sobre les seves creacions. Existeixen diverses formes perquè un autor, ( si vol ) no hagi de fer ús d!una entitat que en gestioni els drets de les seves obres. Aquest mètode s!anomena “Creative Commons”. Amb aquest mètode un autor es guarda uns drets de la seva obra i en deixa d!altres a l!abast de qualsevol usuari.

D!altra banda també existeixen les llicències, que no guarden cap tipus de dret respecte al autor original. Són les anomenades “copyleft”. En aquest tipus de llicència, l!autor original permet i garanteix que qualsevol usuari que rebi una còpia d!una obra pugui modificar-la i distribuir-la sense problema


22

6. La SGAE i la seva acció a Mataró

Un cop conegudes les considerades les polèmiques amb major rellevància que ha protagonitzat la SGAE. El que s!ha fet en aquest treball de recerca és comprovar i investigar en la ciutat de Mataró, per mitjà d!entrevistes a persones rellevants dins el sector corresponent o per mitjà d!enquestes. El que s!ha obtingut al final és una comparació entre la problemàtica estatal de la SGAE i la problemàtica donada, en alguns casos, a la ciutat mataronina.

Els problemes analitzats són els següents:

6.1. El problema amb els autobusos

6.2. El problema amb els comerços privats

6.3. El problema amb les ràdios

6.4. El problema amb els teatres

6.5. Les discrepàncies de l!Ajuntament de Mataró

6.6. El problema amb les perruqueries


23

6.1.El problema amb els autobusos.

Aquest mitja de transport ha tingut problemes amb la SGAE (punt 5.1 de les polèmiques). El problema ha estat donat per l!ús que aquest pot fer dels drets d!autor ja que tots els autobusos disposen de ràdio i/o d!un sistema de reproducció musical que els permet posar música durant el trajecte. A més alguns també inclouen un sistema de reproducció de vídeo que permet reproduir un film, fent també ús d!els anomenats drets d!autor de reproducció i comunicació pública.

Mitjançant la tècnica de la hipòtesi (afirmació - comprovació) emparada en aquesta investigació, s!han obtingut les següents conclusions respecte a la possible polèmica sobre aquest tema a la capital del Maresme. En primera instància, segons la SGAE (afirmacions de la seva representant29), a Mataró l!empresa Cases (actualment forma part del grup Noventis), paga a la societat general d!autors i editors una quantitat anual per poder disposar dels drets d!autor. El mètode emparat, en aquest cas, per pagar és el de l!enregistrament de les matrícules a la SGAE mitjançant un contracte. D'acord amb el que deia la representant de la SGAE al Maresme per saber si realment un autobús fa servir o no de aquests drets d!autor es realitzen inspeccions als vehicles, per procurar que no explotin d!aquests drets de forma no legal. Per poder corroborar la informació donada, va ser necessari contactar amb la pròpia empresa Cases, concretament amb una secretària30. Aquesta confirmava que l!empresa paga a la SGAE una quantitat però només per aquells autobusos que realitzen trajectes llargs. L quantitat que abonaven rondava els 1.200$ (serien exactament segons les tarifes del 2010, 1,275,62$31). A més va corroborar que el tipus de pagament es realitzava per mitjà de la registració de les matrícules d!uns autocars en concret, que acceptaven pagar el contracte i per tant tenien la llicència per poder utilitzar els drets d!autor.

Tot i això no totes les empreses d!autobusos de Mataró gaudeixen del fil musical, com seria el cas de l!empresa Mataró Bus. En aquest cas en concret, Sonia Ortega directora de màrqueting de l!empresa encarregada del transport interurbà, va afirmar que Mataró Bus disposava de fil musical i per tant no rebien notificacions de la SGAE.32

En conclusió, la SGAE recapta diners dels mitjans de transport, en aquest cas dels autobusos. No es estrany que hagi aparegut la polèmica en aquest tema ja que hi ha dos clars perjudicats. En primer terme el propi propietari de l'autobús, que ha de pagar una


24

29 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada a la representant de la SGAE al Maresme, senyora Mª Carmen Campos. Apartat 3.3 dels annexos.

30 Informació extreta de l!entrevista realitzada a una representant de l!empresa Cases. Apartat 3.6 dels annexos.

31 Xifres extretes de Tarifes Generales de la SGAE. Apartat 5.3 dels annexos.

32 Informació extreta del correu de la directora de màrqueting de Mataró Bus Sonia Ortega. Apartat 6.6 dels annexos.

quota a la SGAE si vol posar algun tipus de música o de mitjà audiovisual, o per contra, si no vol pagar a de quedar-se sense aquest servei. I en segon terme, els perjudicats són els usuaris que poden gaudir o no d!aquest servei depenent del propietari de l'autobús. I per altra banda també hi ha un clar beneficiat: la SGAE i els seus treballadors que són els que recapten els diners i per tant tenen negoci. Uns diners que per altre banda no beneficien als associats ja que en teoria aquests diners no es pot arribar mai a saber de qui són, ja que és molt complex definir l!autor del qual s!estan explotant els drets d!autor. Per tant aquesta funció bàsica de la SGAE (gestionar econòmicament els drets d!autor dels seus associats) no es compleix.


25

6.2.El problema amb els comerços privats

Els comerços són àmbits on es pot generar dret d!autor donat que sovint usen la música o els mitjans audiovisuals per “atraure” clients. Durant l!entrevista amb Mª Carmen Campos, representant de la SGAE al Maresme es va conversar sobre els comerços mataronins i ella va afirmar que aquests comerços pagaven els drets d!autor per la música que feien servir. A més afegia que “Són empreses privades i si volen emetre música, han de pagar per obtenir els dret de reproducció pública.”33 Donada aquesta afirmació, i per corroborar si realment els comerços mataronins posaven música als seus establiments i si en pagaven drets d!autor a la SGAE, es va realitzar una enquesta a 50 treballadors de diverses empreses del barri mataroní de l!Eixample.34 Atenent a aquestes enquestes35 el 56% dels comerciants posaven música als seus establiments, però només el 38% afirmava que pagava o que estaria disposat a pagar una tarifa per la reproducció pública. Així doncs, els comerciants mataronins es serveixen de la música ens els seus comerços tot i que no tots paguen la llicència corresponent per poder utilitzar de forma legal els drets de la reproducció pública. Molts comentaven durant la realització de l!enquesta que sinó paguen aquesta llicència és per motius diversos. Un dels principals motius anava molt lligat amb la quantitat de diners que aquestes empreses han de pagar per obtenir aquesta autorització (que depèn dels metres quadrats de l!establiment). Aquesta opinió, però, es contraposa amb la que mantenia el president de la Unió de Botiguers de Mataró, Josep Filbà, durant l!entrevista realitzada36. Per ell molts comerciants, si realment necessitaven l!ús de la reproducció musical, consideraven aquesta llicència com un cost més a assumir, equiparable a un altre rebut com podria ser el de la llum. Això per exemple, queda reflectit en la mateixa enquesta, on només un 40% dels participants troba que la música és una part important del seu establiment i que gaudeixen de la música com a mitjà de distracció o per a ambientació.

Per tant la conclusió que podríem treure és que l!afirmació que donava la senyora Mª Carmen Campos no era del tot correcta, si més no pel que fa al barri de l!Eixample de Mataró, on la majoria dels comerços no paguen la llicència corresponent. El que si fan és gaudir de la música, ja sigui per mitjà d!una ràdio o d!algun altre mètode de reproducció musical.La polèmica en aquest cas l trobem en en el fet que molts dels comerços que sí abonen aquesta llicència no saben el motiu pel qual ho fan, malgrat que sí coneixen la SGAE ( un


26

33 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada a la representant de la SGAE al Maresme, senyora Mª Carmen Campos. Apartat 3.3 dels annexos.

34 El barri de l!Eixample és el segon barri més gran desprès del Pla d!en boet i, el segon més poblat desprès del barri de Cerdanyola. Un barri amb una alta concentració de comerços i molt diversos.

35 Dades extretes de les enquestes realitzades al barri mataroní de l!Eixample. Apartat 2 dels annexos.

36 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada al president de la Unió de Botiguers de Mataró, el senyor Josep Filbà. Apartat 3.5 dels annexos.

62% dels enquestats així ho afirma37 ). Per tant prenen aquesta concessió, com bé explicava el senyor Josep Filbà, com un altre rebut com podria ser el del gas o el de la llum. En aquest cas, entraríem un altre cop en el debat del “fil musical”. Un debat que ja ha aparegut en molts altres àmbits, i que es fonamenta en el fet que aquests comerços utilitzen els drets d!autor però no se!n lucren. Els que veritablement es lucren és la SGAE o les entitats de gestió de drets d!autor que atorguen les llicències. I es lucren les entitats i no els associats ja que es molt difícil definir quins drets d!autor s!estan explotant, i per tant a qui haurien de anar a parar aquests diners obtinguts amb les llicències. Observem així les dues cares de la moneda: els perjudicats, com podrien ser els comerços sobretot aquells que no poden assumir els costos de la llicència per a la reproducció pública i per tant no poden gaudir de la música o de algun mitjà audiovisual de forma “legal”; i en l!altre cara uns beneficiats, com seria per exemple la SGAE.


27

37 Dades extretes de les enquestes realitzades al barri mataroní de l!Eixample. Apartat 2.4 dels annexos.

6.3. El problema amb les ràdios

El problema amb les emissores de ràdio potser no ha tingut tant de ressò entre els mitjans de comunicació, perquè aquest problema només afecta un sector determinat i els ciutadans no el perceben directament. Aquest problema apareix amb els contractes que firmen entre la SGAE i les ràdios i televisions, perquè aquests mitjans de comunicació pugin oferir continguts musicals. Uns contractes que serveixen per tal d!evitar controls exhaustius per part de la SGAE i per tal de fer més senzilla la feina dels productors de televisió o ràdio.

En el cas de Mataró, la polèmica ha sorgit alhora d!investigar de quina manera es tracta a Mataró Ràdio. El contracte que existeix entre Mataró Ràdio i la SGAE és el mateix que tenen altres ràdios municipals arreu de Catalunya, ja que és un conveni entre la SGAE i la Federació de Municipis de Catalunya. Aquest document firmat estableix que Mataró Ràdio pot fer ús dels drets d!autor i per això ha de pagar a la SGAE una part dels seus ingressos . Uns ingressos que com afirmava la directora de Ràdio Mataró i gerent de Mataró Audiovisual, la senyora Mei Ros38 venen donats sobretot per la publicitat. Així doncs Mataró Ràdio paga anualment (al final de la temporada radiofònica) 2,900$, uns diners que paguen ells directament i no l!Ajuntament per què, tot i tenir llicència de l!Ajuntament per poder emetre, Mataró Ràdio es gestiona gràcies a una empresa pública.Però la polèmica no ve per la quantitat que ells han de pagar. Segons la senyora Mei Ros el que ells troben polèmic és el tracte que reben per part de la SGAE i el que aquesta societat dóna als artistes. Per una banda, per la directora de Ràdio Mataró, aquesta societat d!autors els va anar a “veure” quan encara no havien obert, a fi de recordar-los que per emetre música havien de pagar. A partir d!aquest dia afirmava que el tracta no es va fer més en persona. La SGAE envia un document per via informàtica, on ells només han de posar les xifres que els demanen i els apareixerà la quantitat que han de pagar. Una quantitat que no depèn del servei que es faci dels drets d!autor sinó dels ingressos de la ràdio. Per tant, no es miren els autors que s!emeten per Mataró Ràdio (que haurien d!obtenir beneficis econòmics per la reproducció de les seves cançons), sinó els beneficis, que atenent al que deia la senyora Mei Ros, només se sap que va a parar a la SGAE i a partir d'aquí no podem saber si arriben o no als artistes que ells posen.

En conclusió, la polèmica en aquest cas està per una banda en que les tarifes no depenen de la música sinó dels ingressos. I també en la banda dels artistes associats que, tot i que la SGAE recapta uns diners, aquests no es reparteixen entre ells. Això es perquè la SGAE no demana aquesta cap llista on s!informi de les les cançons que s!emetran ni cap mètode de confirmació cosa que fa que, com passava amb els diners recaptats amb els fils musicals, ni la pròpia SGAE sàpiga a qui ha de repartir tots aquests ingressos recaptats.


28

38 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada a la directora de Mataró Ràdio, la senyora Mei Ros. Apartat 3.7 dels annexos.

A més si els autors associats volen cobrar els seus drets d!autor han de portar un justificant creat per la pròpia ràdio on s!afirmi que s!ha reproduït alguna composició d!aquell artista. Així podran reclamar a la SGAE els diners que els pertoca.

Però podríem veure la cara d!un beneficiat per tota aquesta situació, com seria la de la SGAE. Com bé mostra l!opinió de la regent de Mataró Audiovisual, la SGAE sembla ser una societat autoritària que a més té el monopoli en el control dels drets d!autor. Uns drets que recapte encara que els artistes no siguin associats seus. És a dir, recapta diners per simple fet de recaptar-los (sense tenir en compte la música que s!emet en aquestes ràdios), i per tant no compleix amb la seva funció principal: gestionar els drets d!autor dels seus associats.


29

6.4.El problema amb els teatres

Un altre àmbit que genera drets d!autor i que també té problemes amb la SGAE és el món del teatre. Els autors teatrals, de la mateixa manera que els musicals o els audiovisuals, tenen dret a defensar els drets de les seves obres, drets com el de l!explotació pública o el de la reproducció. Així, molts dels autors teatrals estan associats a les entitats de gestió i un gran nombre d!aquests ho estan a la SGAE. Aquesta entitat de gestió en concret té associats més de set mil persones ( un 8,36% del total d!associats ).39

En el cas de Mataró la problemàtica de l'àmbit teatral està present en els teatres més petits. Segons el senyor Toni Grané, representant de la Sala Cabañes40, existeix un gran nombre d!associacions teatrals no-professionals sense ànim de lucre, que tenen com a finalitat difondre la cultura teatral. En el cas concret de la Sala Cabañes, segons el com deia el senyor Toni Grané el problema es troba en les tarifes que imposa la SGAE. Aquestes tarifes estan fetes per entitats teatrals més grans que busquen obtenir beneficis, motiu pel qual la Sala Cabañes les considera excessives. A més alhora de establir la tarifa a pagar entren en joc molts altres factors com la grandària del teatre, l!aforament...Aquest problema es va intentar solucionar amb un diàleg entre la Sala Cabañes i la SGAE per acordar unes tarifes més justes. Un diàleg que tal com afirmava el representant de la Sala Cabañes va ser un fracàs absolut ja que la SGAE va deixar de banda el problema. Com que el diàleg no va resultar la Sala Cabañes va optar per una altra via de solució: la comunicació directe amb els autors teatrals. El que pretenen amb aquesta solució és que aquests autors els cedissin els drets de les seves obres a fi de poder-les representar sense els problemes pel que representa a la SGAE. Un pacte que no tots els autors accepten.

A aquesta problemàtica se li suma el fet que la SGAE tingui el poder de recaptar les obres dels seus associats i de la resta d!autors, segons paraules del senyor Toni Grané. Una mesura considerada injusta i de privilegi per la SGAE.

L'altre punt de vista sobre el problema es la donada per la representant de la SGAE al Maresme, que afirma que tota aquesta problemàtica no es més que un mal entès i que el cas de la Sala Cabañes es especial.41

La representant de la SGAE al Maresme afirma que el que es va firmar amb aquesta companyia teatral era un acord per “facilitar-los les coses”, que pretén donar a la Sala


30

39 Dades extretes de l!Informe de Gestió i Responsabilitat Social-Corporativa de la SGAE de l!any 2009.

40 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada al representant de la Sala Cabañes, el senyor Toni Grané. Apartat 3.2 dels annexos.

41 Afirmació extreta de l!entrevista realitzada a la representant de la SGAE al Maresme, senyora Mª Carmen Campos. Apartat 3.3 dels annexos.

Cabañes l!opció de triar la tarifa amb taquilla ( aquella en la que es ven entrada ) o sense taquilla.

Per tant la pròpia SGAE accepta negociar per la quantitat que els pertoca recaptar, però no accepta que les tarifes haurien de ser diferents entre teatres professionals i teatres amateurs.

El que deixa de manifest aquest incident és la poca comunicació que hi ha entre les entitats i la SGAE. En aquest cas, es va establir una comunicació tot i que va acabar perdent-se.


31

6.5. Les discrepàncies de l!Ajuntament de Mataró

A Mataró no només els propietaris privats han tingut problemes amb els drets d!autor. Des de l!Ajuntament de Mataró, també han sorgit discrepàncies pel que fa a la gestió que fa la SGAE dels drets d!autor.Tal com assegurava el regidor de cultura i president de l'Institut d!Acció Cultural, Sergi Penedès, existeix una problemàtica que afecta a una activitat pública i que protagonitza la SGAE.42 Aquesta problemàtica correspon a una de les accions que l!Institut d!Acció Cultural realitza per impulsar la cultura a Mataró. D!entre aquestes activitats se!n promociona una a la biblioteca Pompeu Fabra. En aquesta biblioteca es realitza la lectura de textos de forma musicada per tal de estendre el gust per la lectura. Per a l!execució d!aquesta activitat l!Ajuntament a de abonar a la SGAE una tarifa de 200$, uns diners que com opina el regidor de cultura de Mataró no s!haurien de pagar ja que ells només fan un a activitat de caire pedagògic on difonen la lectura i no busquen treure'n beneficis.

Aquesta tarifa s!aplica a molts dels actes que el propi Ajuntament promociona i que exploten els drets d!autor, actes com podria ser la festa major de la localitat o d!altres activitats dedicades a la població mataronina. Així doncs, un Ajuntament com Mataró ha de pagar a la SGAE ( dades del 2009 ) uns 20.000$ o el que seria el mateix un 9,21% del que l!Ajuntament de Mataró va facturar entre taquilles, escèniques, catxets...

El que suposa aquesta problemàtica molts cops és la creació d!una mala imatge de la SGAE per la població. Uns diners que aquest cop és poden definir a qui pertanyes ja que es manegen els drets d!un autor en concret.


32

42 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada al regidor de cultura i president Institut Municipal d'Acció Cultural Sergi Penedès. Apartat 3.1 dels annexos.

6.6. El problema amb les perruqueries

El món de les perruqueries també és un sector on tradicionalment s!han emparat els drets d!autor, encara que sigui indirectament. En aquest cas la polèmica esclatar a causa del cas de Esteban Criado, perruquer de l!Hospitalet. Un perruquer que va haver de acceptar una llicència (de dotze euros al mes) per gaudir d!un petit transistor de ràdio. Aquest cas va aixecar una gran mobilització per part del major gremi de perruquers de Catalunya, la Federació Catalana de Perruquería i Bellessa ( FEDCAT ), que va iniciar una gran campanya que mostrava el rebuig dels seus associats a les tarifes de la SGAE. Una campanya que es va estendre per tota Catalunya arribant fins a Mataró.

Per contra la polèmica, i tal com assegurava Emilio Fragoso president del gremi de perruquers d!homes de Mataró i propietari d!una perruqueria a la mateixa ciutat, no ha arribat a les perruqueries mataronines. Ell assegura que la SGAE no l!ha visitat mai ni a ell ni a cap dels seus associats.43 Tot i això, a la perruqueria del president del gremi de perruquers d!home de Mataró, s!usa un fil musical per de fer més agradable el servei que ell ofereix als seus clients. El problema es que desconeix si hauria de pagar una tarifa o no. Per ell aquest cànon l!hauria de pagar a l!empresa que li proporciona el fil musical, en aquest cas Telefónica que es qui fa us dels drets d!autor. I el seu cas no es l!únic. Parlant dels seus associats ell admet que molts gaudeixen una ràdio o algun altre aparell per a usos d!entreteniment dedicat als clients, tot i no disposar d!una llicència a la SGAE.A aquest problema de desinformació, el senyor Emilio Fragoso l!atribueix a la divisió massa extensa entre la SGAE i els afectats no només a nivell econòmic ( motiu pel qual considera que moltes persones desisteixen en el seu esforç a lluitar contra els anomenats “abusos” ), sinó que també existeix una separació comunicativa.Finalment el que també critica el propietari de la perruqueria Fragoso és que massa sovint es poden llegir notícies sobre compres de edificis per part de la SGAE, cosa que fa qüestionar si els diners arriben als associats o no, i això és el acaba donant una mala imatge a la SGAE. Cosa que fa que no sigui d'estranyar que la majoria els seus associats (més d!una quarantena) i gairebé tots els associats del gremi de perruqueria de dones (uns noranta associats) es sumessin a la campanya del FEDCAT.

A Mataró la polèmica de la SGAE amb les perruqueries no els ha arribat a afectar de forma directa, però si els ha arribat aquesta “por” per l!aparició d!un possible inspector que els pogués fer pagar uns diners per una cosa que troben injusta. Una posició que encara avui dia fa que es pugin veure els cartells de protesta del FEDCAT a moltes perruqueries mataronines.


33

43 Afirmacions extretes de l!entrevista realitzada al president del gremi de perruquers de Mataró Emilio Fragoso. Apartat 3.8 dels annexos.

7. Conclusions finals

Conclusió 1

La primera de les hipòtesi que es plantejaven al inici d!aquest treball de recerca feia referència a la possibilitat que la SGAE fos una entitat privada on l'Estat no podia influir. Aquesta hipòtesi es totalment certa.Per poder defensar aquests drets la SGAE, així com totes les altre entitats de gestió del món, compte amb el suport d!una sèrie de lleis específiques per els drets d!autor ( en el cas de l!Estat espanyol la llei de propietat intel·lectual ). Aquestes lleis donen tot el poder de les obres als autors que els han creat, i contemplen l!existència d!unes entitats que gestionin l!ús que es fa d!aquests drets d!autor. Amb aquestes lleis l!Estat es desvincula de qualsevol lligam amb els drets d!autor, per tant només podran ser controlats de forma privada. Es pot afirmar així que la SGAE és una entitat privada. Aquesta entitat a més d!associació voluntària.

Conclusió 2

La segona hipòtesi del treball era sobre les polèmiques de la SGAE. Segons la hipòtesi aquests problemes amb la SGAE no havien arribat a Mataró. Aquesta hipòtesi no és del tot certa. La SGAE sí ha arribat a afectar a diversos sectors de Mataró, però no a tots. Comparant les polèmiques sorgides a l!Estat espanyol i les trobades a Mataró, es poden veure els motius d!aquesta afirmació. Per exemple: la SGAE ha afectat a l!Ajuntament de Mataró, pels problemes sobre les tarifes en lectures per difondre la cultura; també ha tingut problemes amb Mataró Ràdio, on hi ha estipulat un contracte amb la SGAE amb el qual no estan d!acord; alhora han sorgit desacords amb els teatres, concretament en la Sala Cabañes des d!on es denuncia un tracte abusiu de la SGAE; i finalment les discrepàncies han arribat a afectar a la companyia d!autobusos Sarbús on els autobusos han de pagar una llicència si volen disposar dels drets d!autor. Per contra, la SGAE no ha afectat en àmbits com els comerços o les perruqueries on es fa us dels drets d!autor però no es paga la llicència corresponent.


34

Conclusió 3

La tercera de les hipòtesis plantejades al començament d!aquest projecte tractava sobre la mala imatge que la societat tenia sobre la SGAE. Una mala imatge propiciada per les peculiars mesures recaptadores que exerceix aquesta societat de gestió de drets d!autors. Una hipòtesi que ha quedat confirmada.La SGAE és una entitat que té una mala imatge per a la majoria de la població. Si s!observen les enquestes realitzades al barri mataroní de l!Eixample es podrà observar com un 40% dels enquestats té prejudicis en contra la SGAE. A més, observant les opinions dels diferents entrevistats es pot observar com a ningun els agrada les accions que duu a terme la SGAE alhora de cobrar per la explotació dels drets d!autor. Unes accions considerades excessives i abusives, segurament sorgides per la desinformació que la societat té sobre aquesta entitat i les seves accions.Tot i així, ningú està en contra de les entitats de gestió. El que totes les opinions refusen és que les entitats de gestió pugin fer-se amb el monopoli del negoci i pugin enriquir-se a costa dels seus associats. Una opinió que normalment s!atribueix a l!acció de la SGAE. Per tant és difícil definir quins són els motius que insten a la societat a opinar en contra de la SGAE, perquè no es pot precisar quina informació tenen al respecte. Així doncs, es pot afirmar que la SGAE s"ha guanyat una mala imatge per culpa de seves accions recaptadores.

Conclusió 4

La quarta de les hipòtesis inicials del treball feia referència a l!entrada i/o sortida dels autors de la SGAE i si aquests tràmits es feien de forma gratuïta. Aquesta hipòtesi va quedar corroborada gràcies a la informació aportada pel llibre “Tot el que cal saber del negoci musical” de Josep Maria Romero. Segons l!autor d!aquest llibre per registrar-se a la SGAE només és necessari presentar un currículum artístic per poder-te registrar com a autor. Desprès es poden registrar tantes cançons com un autor desitgi de forma gratuïta. Aquestes obres, però, no queden registrades al registre de la propietat intel·lectual, sinó que queden arxivades al registre de la SGAE. En conseqüència quan un autor vulgui deixar de formar part de la SGAE ho podrà fer lliurement i sense abonar cap quantitat, però les seves obres hi quedaran registrades fins al final del termini signat en el contracte d'adhesió a la SGAE. Per tant, un autor pot entrar a formar part o sortir de la SGAE de forma gratuïta, el que no pot fer és desvincular les seves obres.


35

Conclusió 5

La cinquena de les hipòtesis preliminars del treball feia referència als diners que la SGAE no repartia als associats. Uns diners que, s!afirmava, no s!invertien. Aquesta hipòtesi ha quedat totalment falsejada.La SGAE obté tota una sèrie de diners que no pot repartir entre els seus associats perquè no es capaç de definir a qui pertoquen. Un exemple de tots aquests ingressos són els que s!obtenen amb el cànon als CDs, DVDs, Mp3, mòbils multimèdia... Tots aquests ingressos, en teoria, la SGAE no se!ls queda sinó que els deriva a fundacions com per exemple la Fundació Autor. Aquestes fundacions es dediquen a la compra i restauració de teatres per a poder difondre la cultura teatral ( un clar exemple seria el cas de l!Arteria a Barcelona ) o s!utilitzen per a promocionar a nous autors. Per tant tots els diners obtinguts per la SGAE, que són impossibles de repartir entre els seus associats, sí s"inverteixen en accions que beneficiïn aquests associats.

Conclusió 6

L!ultima de les hipòtesis plantejades al començament d!aquesta recerca, feia referència a la possible gran quantitat de grups/organitzacions que estan en contra de la SGAE. Aquesta hipòtesis ha quedat falsejada en el cas de Mataró, però es pot prendre com a certa s"hi observem altres llocs, com per exemple Internet.A Mataró, la polèmica amb la SGAE no s!ha estès de forma problemàtica i molts pocs sectors que fan servir els drets d!autor s!han vist afectats per les llicències de la SGAE. Per contra, al llarg de la recerca han sorgit nombrosos col·lectius que estan en contra de les formes que utilitza la SGAE alhora de recaptar els diners generats per l!explotació dels drets d!autor. Així per exemple han sorgit col·lectius com el FEDCAT ( Federació Catalana de Perruquería i Bellessa ) que és la responsable dels cartells de protesta de l!acció de la SGAE en les perruqueries; la web EXGAE, un col·lectiu molt oposat a la SGAE i a totes les seves accions; a més de nombrosos blogs de persones que expliquen les seves experiències amb la SGAE com es el cas d!Asier Marquès utilitzat en aquest treball de recerca.


36

Conclusió 7

Una altra de les conclusions a les que s!ha arribat desprès de la realització de aquesta recerca és saber què són les entitats de gestió de drets d!autor i quines es poden trobar a Espanya.Les entitats de gestió de drets d'autors són totes aquelles que tenen com principal funció defensar els drets d!autor de tots els seus associats, ja siguin drets musicals, audiovisuals o teatrals. Uns drets d'autor que es poden que poden aparèixer per exemple amb la reproducció mecànica de l!obra, amb la comunicació pública d!una l!obra, l'edició impresa... en definitiva, qualsevol ús que es doni a una obra sense que el seu autor ( un autor té tots els drets sobre la seva obra ) ho autoritzi. A Espanya trobem fins a vuit entitats de drets d!autor autoritzades, cadascuna especialitzada en un sector en concret ( excepte la SGAE que és la general) : SGAE (Societat General de Autores y Editores); CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics); VEGAP (Visual Entitat de Gestió de Artistes Plàstics); DAMA (Drets de Autor de Mitjans Audiovisuals); AIE (Artistes Intèrprets o Executants); AISGE (Artistes Intèrprets Societat de Gestió); AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals); o, EGEDA (Entitat de Gestió de Drets dels Productores Audiovisuals).

És a dir que a Espanya no només la SGAE té el poder de gestionar els drets d"autor. Afirmació que falseja la creença que la SGAE n'és l'única, i per tant té el monopoli. Tot i això, s!ha de tenir en compte que la SGAE es l!entitat de drets d!autor general a espanya mentre que les altres estan especialitzades en un tema en concret.

Conclusió 8

Una de les conclusions extretes desprès de la realització del treball de recerca és la manca de informació que existeix entre moltes de les persones entrevistades o de la informació que es pot trobar per la xarxa. Molts cops no s!entenen els motius de les accions que realitza la SGAE o el poder que té aquesta per fer-ho; molt poques de les persones entrevistades han estat capaces de definir el que era la SGAE però en canvi coneixien alguna de les polèmiques que aquesta societat havia protagonitzat...I el mateix es pot apreciar en els resultats de les enquestes dels comerciants de Mataró, on molt pocs coneixien les altres entitats de gestió que actuen a Espanya.Aquesta desinformació és potser el problema més evident de la SGAE i que fa que moltes polèmiques es defineixin com a tal. Tot i això, i com bé comentava la representant de la SGAE al Maresme, la SGAE té un departament de comunicació del qual potser la majoria de la gent no coneix la seva acció.


37

Conclusió 9

Els drets d"autor generen polèmica. Aquesta polèmica però, ve donada perquè es molt difícil entendre les dues parts a les quals afecten aquests drets d"autor. Per una part el que no s'entén es la posició dels músics. Els músics com a creatius que són tenen tot el dret a cobrar a cobrar per a l!explotació de les seves obres. I aquest dret se!ls i és atorgat per mitjà de la llei de la propietat individual aprovada pel govern espanyol. Així doncs tenen el dret físic per poder recaptar uns diners per aquesta possible explotació. Per altre banda hi ha el dret moral de si es correcte o no que ho facin.I l!altre cara de la moneda és la que ens mostra tots aquests col·lectius formats pels perruquers o per altres empresaris modestos, que es veuen en l!obligació de fer front a uns pagaments que sovint no veuen justos. En aquesta qüestió el més provable seria que per alguna banda s'arribés a un acord entre les dues parts que no suposes aquesta explotació d!uns i enriquiment dels altres, que és el que succeïx actualment.


38

treball de recerca

Documents