treball de recerca

166
- 1- EL MALSON DE L’EMIGRACIÓ: HISTÒRIA DE LA MEVA FAMÍLIA Autora: Ruth Pérez Castro 2n Batxillerat Tutor: Joan Giménez Blasco INS Vilatzara Curs 2013/ 2014

Upload: krowone9

Post on 31-Dec-2015

398 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Aquest treball pretén mostrar l'emigració a Amèrica durant els segles XIX i XX, concretament a la República Dominicana, des del punt de vista de la meva família

TRANSCRIPT

  • - 1-

    EL MALSON DE LEMIGRACI: HISTRIA DE LA MEVA FAMLIA

    Autora: Ruth Prez Castro 2n BatxilleratTutor: Joan Gimnez BlascoINS VilatzaraCurs 2013/ 2014

  • En memria del meu avi, David Prez Pereiro.

    - 2-

  • I. Introducci .. Pg. 5

    II. Lemigraci espanyola els segles XIX i XX.

    2.1. Causes de lemigraci . Pg. 9

    2.2. Destinacions ms comunes ... Pg. 11

    2.3. Orgens ms comuns .. Pg. 17

    2.4. El perfil de lemigrant .. Pg. 19

    2.4.1. La Primera Emigraci (1880 - 1930) . Pg. 20

    2.4.2. La Segona Emigraci (1946 - 1958) . Pg. 26

    2.5. Conseqncies .... Pg. 27

    2.5.1. Conseqncies per Espanya Pg. 27

    2.5.2. Conseqncies per als pasos de dest .. Pg. 29

    III. Lemigraci gallega.

    3.1. Per qu Galcia s la poblaci amb ms taxa

    demigraci? .. Pg. 31

    3.2. La rebuda als pasos de dest .... Pg. 33

    3.3. La Morria .. Pg. 35

    - 3-

  • IV. La Repblica Dominicana

    4.1. La histria poltica i social . Pg. 37

    4.2. El rgim de Trujillo (1931 - 1961) Pg. 40

    4.2.1. Rafael Lenidas Trujillo Molina . Pg. 40

    4.2.2. L Era de Trujillo . Pg. 45

    4.2.3. La immigraci de Trujillo Pg. 49

    V. Historia de la meva famlia

    5.1. Els orgens ... Pg. 54

    5.2. Lemigraci .. Pg. 56

    5.3. El retorn ... Pg. 59

    5.4. Els testimonis orals . Pg. 62

    VI. Conclusions . Pg. 140

    VII. Agraments Pg. 144

    VIII. Annexos

    7.1. El web .. Pg. 145

    7.2. El documental .... Pg. 146

    7.3. El mapa interactiu .. Pg. 147

    7.4. Vaixell Satrstegui . Pg. 148

    7.5. El bagul viatger .. Pg. 149

    7.6. Altres casos demigraci ... Pg. 151

    7.6.1. La famlia Roel Ferreo (Argentina) . Pg. 152

    7.6.2. La famlia Fernndez Cabrera (Uruguai) . Pg. 156

    IX. Bibliografia, webgrafia i filmografia .. Pg. 158 - 4-

  • De manera inconscient, tendim a manipular els records dinfantesa tot pensant que qualsevol temps passat va ser millor.

    Sovint, aquests records dinfantesa esdevenen nostlgia, que tendim a associar-la a la malenconia, aquella mena de tristor amb somriure evocador incorporat.

    La societat gallega ha patit al llarg de la histria un gran fenomen migratori. La nostlgia s un sentiment universal, que els gallecs coneixen b. Tant, que van inventar un terme per definir lenyorana de la seva terra natal; la morria.

    Per, realment aquesta morria afecta a tots els casos, o es determina segons les prpies vivncies?

    Aquest treball pretn mostrar lexperincia de lemigraci, concretament el moviment espanyol cap a Amrica dels segles XIX i XX, des del punt de vista duna famlia que en va patir les conseqncies, la meva.

    - 5-

  • Ja a lAntiga Grcia, fonamentalment sutilitzaven els testimonis orals per tal de construir la histria passada. Aquest mtode va ser copiat pels romans, durant lEdat Mitjana fins arribar a lactualitat. Sovint els historiadors escrivien les seves prpies memries per tal de transcendir en les generacions futures i facilitar lenteniment de les costums i la cultura de les poques anteriors.

    Per aquest motiu, podrem dir que s un treball que va comenar molts anys enrere, quan de petita em preguntava per qu el meu pare havia nascut a la Repblica Dominicana i la meva via a Nova York si sempre lhavia vist vivint a un petit poblet de Galcia.

    Gaireb durant tot un any he estat entrevistant als meus familiars, qui com bons gallecs i seguint la tradici, continuen emigrats, per tal de, com feien els antics historiadors, construir la histria dels emigrants des duna perspectiva ms personal i ms detallada, connectant-la parallelament amb els fets poltics i econmics que van provocar aquesta emigraci en massa.

    - 6-

  • Una part daquesta histria va comenar el dia 12 dOctubre de 1492 quan Cristfor Colom va descobrir Amrica creient que havia arribat a les ndies. Aquest va ser un fet que va marcar un punt dinflexi en la histria dEspanya i en el seu territori.

    La Corona de Castella va rebre els drets de possessi, dacord amb el pontfex Alexandre VI i Amrica va comenar a ser colonitzada. Hernn Corts va iniciar-se amb la conquesta de Mxic seguidament de Pizarro qui va annexar a la Corona de Castella els territoris pertinents des de Xile fins Colmbia. La invasi dAmrica ha estat un gran genocidi de lhistria de la humanitat ja que la colonitzaci espanyola va causar el que va ser anomenat Collapse demogrfic. Aquest procs va ser causat per diverses circumstncies com ara les malalties difoses pels espanyols, contra les quals els natius no tenien defensa, els assassinats massius, lexplotaci econmica i, com a conseqncia daquesta, els sucidis collectius quan es negaven a ser explotat i humiliats.

    - 7-

  • Tres segles desprs, els natius van decidir trencar amb els controls metropolitans i sinici la revoluci americana lany 1810. Dos dels fets que van incentivar a la poblaci llatina americana a independitzar-se van ser la crisi poltica a Espanya i locupaci del seu territori pels francesos lany 1808. La independncia de les noves nacions va consolidar-se a la dcada del 1820, quan noms restaven Cuba i Puerto Rico com a territoris dominats pels espanyols. Finalment lany 1898 Espanya perd les seves dues ltimes colnies durant la guerra Hispano-Nordamericana.

    Des dels inicis de la independncia de totes aquestes noves repbliques llatino-americanes, se sabia que el futur del seu pas i el desenvolupament de la seva economia depenien de la immigraci estrangera. Necessitaven larribada dimmigrants per poder crear una base estable en la seva demografia per tal de modernitzar i aixecar el pas. Molts daquests pasos van installar Oficines dImmigraci a Europa per tal de promocionar aquests moviments mitjanant guies on shi podien trobar avantatges que els immigrants trobarien als pasos de dest.

    - 8-

  • 2.1. Causes de lemigraci.

    El Diccionari del Institut dEstudis Catalans (DIEC) defineix Emigrar com a: Deixar el propi pas per anar a viure a un altre.

    A partir daquesta definici ens sorgeix la pregunta de Per qu hi ha emigraci?. El fet demigrar no s gens fcil ja que moltes vegades deixa canvis a les vides de cada individu, sovint irrevocables. Per aix ens preguntem quines podrien haver sigut les causes per les quals els espanyols van haver demigrar durant els segles XIX i XX, vivint a un pas amb una climatologia envejable i amb un augment de lesperana de vida a principis del segle XX grcies als avenos en medicina.

    Per tant, fent un anlisi de la histria del pas entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX trobem que les principals causes de lemigraci espanyola a Amrica van ser:

    A) Les causes econmiques van ser la industrialitzaci localitzada de ciutats com Barcelona o Madrid ja que generaven un gran contrast amb leconomia agraria poc desenvolupada dEspanya. A ms, la manca de tecnologia i el creixement de la poblaci van tenir com a conseqncia la incapacitat de crear treball i obtenir aliment suficient per tothom

    - 9-

  • B) La pobresa a Europa i sia degut al creixement demogrfic, les guerres, la fam i latur. Per tant, moltes famlies van haver de marxar dels seus pasos d'origen per trobar una millor qualitat de vida. La majoria dels espanyols van triar lAmrica Llatina.

    C)Lexistncia de territoris per colonitzar tamb va ser molt destacat ja que als pasos de lAmrica Llatina es demanava m dobra qualificada per tal dedificar les seves prpies infraestructures.

    D) Com ja he comentat al punt anterior, lAmrica Llatina necessitava m dobra per desenvolupar la seva economia. En la majoria dels casos eren necessaris per plantacions de sucre, darrs, construccions de ferrocarrils, etc.

    E) Un altre motiu de lemigraci a Amrica va ser el gran desenvolupament dels viatges transocenics ja que van fer-se ms segurs, ms rpids i van construir vaixells que podien transportar una major quantitat de passatgers.

    F) A ms, els pasos d'origen i alhora els de dest van flexibilitzar les lleis envers les migracions de tal manera que els pasos llatinoamericans fomentaven la immigraci.

    - 10-

  • 2.2. Destinacions ms comunes

    Tot i que des de finals del segle XIX fins al primer ter del segle XX va haver-hi un flux migratori en massa a lAmrica llatina, no tots els pasos van rebre el mateix nombre dimmigrants.

    Argentina i Cuba van ser els pasos de dest ms desitjats. Altres destinacions amb nombrosos grups despanyols van ser Brasil, Uruguai, Mxic i Xile, tot i que no van rebre grups tant voluminosos. Es calcula que entre 1860 i 1930 uns 4 milions despanyols van emigrar al Nou mn. Daquests 4 milions, lArgentina va absorbir-ne la meitat, s a dir, 2 milions demigrants.

    Emigraci espanyola entre 1860 i 19301

    - 11-1 Elaboraci prpia a partir de dades de Atlas de las Migraciones

    2,5%7,0%

    8,0%

    34,0%

    48,5%

    Argentina Cuba Altres pasos Brasil Uruguai

  • LArgentina era un pas que estava en procs dexpansi i per tant la demanda de m dobra del sector primari era molt gran. Per promocionar la immigraci al seu pas, van crear el que sanomena poltica poblacionista, obrint Oficines dInformaci per captar immigrants. Les primeres van ser a grans ciutats com Barcelona i Madrid, poc desprs van obrir-ne una a Pontevedra. A ms, Europa collaborava en enviar habitants i molts pasos fundaven hotels a Buenos Aires per tal doferir manutenci, allotjament i facilitat en els transports als nou vinguts durant uns dies.

    Desembarcadero del Hotel de Inmigrantes, construccin central en Buenos Aires. 1905

    (Ministerio de Obras pblicas)

    - 12-

  • Cuba per, va rebre ms duna tercera part daquells 4 milions demigrants, situant-se aix com a segon dest dels espanyols. Va comenar a ser un dels pasos preferits de lemigraci a partir de finals del segle XIX per dos motius importants; Fins lany 1898, Cuba va ser lltima colnia que li quedava a Espanya i, per tant, encara es necessitaven colonitzadors fins a finals del segle XIX. Quan va arribar la independncia de la colnia, lemigraci va fer una davallada important per el pas necessitava desenvolupar la seva economia fos com fos. Quan es va abolir l'esclavitud, lilla es va quedar sense m dobra per lagricultura i no tenien manera de revifar leconomia. A partir de lany 1906, la canya de sucre va comenar a expandir-se, fet que va provocar molta immigraci a lilla a causa de la demanda de m dobra. Leconomia de Cuba tornava a desenvolupar-se.

    El 1887 es va produir la crisi del cultiu de la cotxinilla. Moltes famlies es veuen obligades a emigrar a Amrica, especialment a Cuba i Venezuela. Antiga imatge de la recollida de la cotxinilla (FEDAC/ Cabildo

    de Gran Canaria)

    - 13-

  • Lemigraci al Brasil va ser subvencionada pel govern brasiler per contrarestar la prdua de m dobra amb la fi de lesclavitud. A ms, com va passar amb el cas de Cuba i la canya de sucre, el Brasi l havia aconseguit bones relacions amb Europa i aix va provocar que pods comerciar el caf als pasos europeus.

    Anunci dels cafs del Brasil, 1900 (sauce.pntic.mec.es)

    Lencarregada de promocionar aquesta emigraci va ser la Sociedade Promotora de Inmigraao financera pel govern de Sao Paulo. La promoci es va fer a travs de les Agendas de Propaganda, com la que es va fundar a Mlaga lany 1896, on oferien el passatge i lallotjament gratut i un contracte dun any a una plantaci de caf.

    - 14-

  • L'Uruguai tamb va ser un dest molt freqentat pels espanyols per normalment era una segona emigraci, o b des dArgentina o b des del Brasil. Molt sovint els emigrants tenien alguns estalvis i podien organitzar petits negocis.

    La fi de la Segona Guerra Mundial va re-impulsar els corrents migratoris a Amrica. Aquesta emigraci des de 1946 fins 1958 sanomena emigraci econmica. A ms, el franquisme va utilitzar aquesta nova emigraci per lliurar-se de les tristeses del rgim i alleujar la pressi demogrfica dEspanya, qui es veia incapacitada per assolir la m dobra aturada, especialment de lagricultura.

    El rgim de Franco va donar facilitats als emigrants a partir de lany 1948 i per marxar noms es requeria una Carta de reclamaci del pas de dest o un conctracte de feina visat per un consulat e s p a n y o l , d a q u e s t a manera ja podies obtenir un passaport. Lany 1956 es va fundar lInstitut Nacional dEmigraci, la seva tasca era gestionar la informaci necessria pels q u i m a r x a v e n .

    Passatges de reclamaci. Vaixells exclusius per a treballadors i el seus familiars (trentinosenbahiablanca.blogspot.com)

    - 15-

  • A partir de 1960, va haver-hi un canvi de cicle i els emigrants espanyols van triar Europa com a dest. Dos milions de treballadors van marxar als pasos industrialitzats europeus entre 1960 i 1973. Les causes principals van ser un creixement notable de la producci industrial, una demografia caracteritzada per altes taxes de natalitat i mortalitat i, conseqentment, una poblaci envellida.

    Els principals pasos de dest van ser Alemanya, Sussa i Frana, aquesta ltima destacada per lemigraci de temporers per la recollida de productes agrcoles. El Regne Unit i Blgica, en menor mesura, tamb van ser triats pels espanyols.

    Emigraci espanyola a Europa entre 1960 i 19802

    - 16-2 Elaboraci prpia a partir de dades de Atlas de las Migraciones

    4%

    1%

    0%

    21%

    38%

    35%

    Alemanya Sussa Frana Blgica Regne UnitHolanda

  • 2.3. Orgens ms comuns

    Per poder comprendre perqu algunes Comunitats Autnomes tenien ms emigraci, hem de recordar les causes generals per les que semigrava; Creixement elevat de la poblaci, agricultura poc industrialitzada i per tant incapacitada per donar feina a la poblaci, domini de petits agricultors amb dificultats per afrontar el manteniment de les terres, sistemes hereditaris amb grans injustcies i desigualtats, taxes danalfabetisme elevadssimes, salaris baixos i manca durbanitzaci i, com a punt important, tradici migratria adoptada dels avantpassats que facilitava la decisi demigrar.

    Un fet anecdtic ens fa tenir clara la majoria de la procedncia dels emigrants espanyols; A principis del segle XX, i encara avui, molts pasos de l Amr ica L lat ina nombraven als emigrants espanyols amb el terme de gallecs per tant aix ens fa pensar que la Comunitat Autnoma amb ms emigraci des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle X X v a s e r G a l c i a .

    Despedida de emigrantes (La Corua, 1956). Manuel Ferrol

    - 17-

  • Galcia va ser la Comunitat Autnoma en major nombre demigrants, amb un 418% del total dels espanyols emigrants. Castella i Lle era la segent Comunitat amb major taxa demigrants, per amb una gran diferncia respecte a Galcia, amb un 124%.

    Per, a ms de saber la proporci de cada Comunitat Autnoma en migracions, s important conixer la taxa demigraci, que representa el pes demogrfic en la mateixa Comunitat. Aleshores, si ens fixem Comunitat per Comunitat, les ms afectades van ser amb gran diferncia, Galcia, Astries i les Illes Canries. Tamb va haver-hi una taxa demigraci significativa a Catalunya i Castella i Lle, tot i que no tant elevada.

    Taxes migratries per cada 1000 habitants3

    Comunitat Autnoma Emigrants

    Andalusia 17

    Astries 88

    Illes Canries 114

    Castella i Lle 35

    Catalunya 38

    Galcia 133

    Valncia 12

    - 18-

    3 Elaboraci prpia a partir de dades de La emigracin espaola en Amrica: historias y lecciones para el futuro.

  • 2.4. El perfil de lemigrant

    Segons el Diccionari del Institut dEstudis Catalans, la definici demigrant diu:

    Qui emigra

    Aquest s el significat demigrant, per no sel descriu ni fsica ni psicolgicament. Realment, s hi havia un prototip demigrant que va anar variant segons els fluxos migratoris de la histria.

    Es poden diferenciar dos tipus demigrant, els qui van traslladar-se des de 1880 fins el 1930 i els qui ho van fer des de 1946 fins el 1960:

    - 19-

  • 2.4.1. La Primera Emigraci (1880 - 1930)

    Com era lgic respecte lpoca, el perfil mitj de lemigrant de finals del segle XIX i principis del segle XX, seguia tres caracterstiques indispensables: Home, jove i solter.

    Per qu home?

    Aquesta primera emigraci es caracteritza per la demanda de m dobra a lAmrica Llatina i per tant, el moviment era ms mascul que femen, tant a la sortida com al retorn. A ms, la relaci entre el nombre dhomes per cada 100 dones era molt elevat, tant que al 1882 hi havia una taxa de 500 homes per cada 100 dones. Aquest fet es relaciona amb les migracions temporals als pasos llatinoamericans

    Moviment migratori espanyol a llatino-amrica segons el sexe dels passatgers (1882-1956)4

    - 20-4 Grfica de La emigracin espaola en Amrica: historias y lecciones para el futuro.

  • Aquest gran desequilibri va anar minvant durant el segle XX ja que lemigraci familiar va fer-se notable i els qui marxaven ja intentaven establir-se definitivament al nou dest. Per lelevada taxa demigraci masculina no va ser igual a tots els pasos. El Brasil, per exemple, demandava m dobra femenina per les seves plantacions de caf.

    Lemigraci femenina tamb va ser un moviment important tot i que va ser menyspreat. Moltes dones joves solteres marxven per trobar el benestar econmic i psicolgic que no trobaven a casa seva. Tamb sha de destacar que aquestes dones es caracteritzaven per un baix nivell cultural, un orgen humil i un analfabetisme ms elevat que el del sector mascul.

    Mujeres aguardando noticias de sus seres queridos (Archivo Bene)

    - 21-

  • La joventut

    Es calcula que un 83% dels homes que emigraven tenien entre 14 i 60 anys, per el grup ms nombrs eren els joves dentre 15 i 19 anys.

    Lemigraci femenina en canvi, no marxava tant jove ja que segons la llei del moment, les dones no podien emancipar-se fins que no tinguessin 2 5 a n y s . S e r u n emigrant tant jove i menor d edat mol t sovint era problemtic j a q u e e l s p a s o s l latinoamericans els consideraven adults per poder t reba l la r en q u a l s e v o l m b i t i situaci, fins i tot els explotaven ja que no tenien lleis de protecci de linfant respecte de lexplotaci laboral.

    Esperando para embarcar A Corua (Foto Blanco)

    - 22-

  • Aquest fragment que tenim a continuaci, pertany al Consejo Superior de Emigracin i denncia el tracte als menors espanyols al seu mbit laboral i manifesten la impotncia que senten ja que no poden actuar de cap manera per protegir-los perqu no tenen poder suficient:

    El Consulado no puede apoyarlos eficazmente contra las tropelas de algunos patronos por carecer de accin legal para ello. Sucede a menudo que un menor acude al Consulado reclamando contra un patrono que, despus de explotarlo con un trabajo excesivo (y en Cuba no existen leyes que protejan a la infancia del trabajo), se niegan a pagar el salario convenido; el menor, en este caso, quedar indefenso, pues ni los tribunales de Cuba le reconocen personalidad para comparecer en juicio, ni aceptan la competencia del Consulado para representar al menor sin un poder en regla de los padres o los tutores de ste.

    Boletn del Consejo Superior de Emigrantes, 1916

    - 23-

  • LEstat Civil

    La majoria dels homes que emigraven eren solters ja que com marxaven tant joves no podien haver-se casat als seus pasos d'origen. Una altra causa s que les dones acostumaven a emigrar amb les famlies i un cop arribaven als pasos de dest, es casaven amb compatriotes. Pocs daquests nous matrimonis retornaven.

    A.Iglesias en USA con sus nios (Google images)

    La diferencia abismal entre els emigrants solters i els casats va disminuir durant la segona i la tercera dcada del segle XX, fins que als anys cinquanta va acabar dequilibrar-se.

    - 24-

  • Les professions

    Al sector femen, la majoria d emigrants no tenien professi reconeguda i per tant estaven a la categoria Sense classificar. Aquest s un dels motius pels quals lemigraci femenina no va estar tant registrada.

    Es calcula que entre 1882 i 1930, dues terceres parts dels emigrants eren agricultors. Les professions que seguien eren el sector del comer i el del transport.

    A feira do ganado (Google images)

    - 25-

  • 2.4.2. La Segona Emigraci (1946 - 1958)

    Amb la fi de la Segona Guerra Mundial i lemigraci, els moviments migratoris cap a lAmrica llatina van renixer.

    En aquesta segona etapa eren ms les dones que es desplaaven ja que lemigraci familiar va augmentar considerablement. Seguien sent moviments de persones joves, entre els 15 i els 55 anys per tal de poder trobar feina amb facilitat.

    El canvi ms important daquesta segona emigraci va ser que la professi per excellncia dels emigrants ja no era lagricultura, sin la indstria. Tot i que la Guerra Civil Espanyola va endarrerir molt el desenvolupament industrial, lagricultura com a professi va disminuir fins tan sols representar un ter de la poblaci emigrant. Lagricultura per, seguia estant molt representada ja que les ciutats i el sector industrial no podia assumir a tots els emigrants rurals i, per tant, havien de mantenir-se al camp.

    Galcia va ser la Comunitat que va patir ms migraci amb un quasi 46% de lemigraci espanyola total, seguida per les Illes Canries. 5

    - 26-5 Dades extretes de Atlas de las Migraciones

  • 2.5. Conseqncies de lemigraci.

    Lemigraci va ser la salvaci per a moltes persones, va ser la manera d'omplir la panxa, de trobar feina, de fugir de tensions social, etc. Els emigrants que van anar a fer les Amriques no tenien intenci de quedar-shi per sempre, sin fer fortuna i tornar al seu enyorat pas. Com tot, lemigraci no era fcil i portava conseqncies, a vegades positives i daltres negatives, per no noms afectaven a lemigrant i a la seva famlia, sin tamb als pasos tant dacollida com d'origen.

    2.5.1. Conseqncies per Espanya:

    Espanya va patir una gran emigraci per les conseqncies que aix va provocar van ser, en general molt positives, tant quan van estar fora com a lhora del retorn a les seves regions.

    A) Laportaci econmica que rebien les famlies dels emigrants.

    B) Reducci datur perqu no hi havia tanta gent en edat laboral.

    C) Reducci de tensions socials.

    D) Notable desenvolupament industrial.

    - 27-

  • E) A ms, tamb es va fer visible el desenvolupament financer. Amb diners cubans, es van fundar bancs com lHispano-Americano i el de Gijn.

    F) Grcies a lemigraci a llatino-amrica, van crear-se forts vincles entre les regions espanyoles i els pasos dAmrica.

    Per, com ja he dit, tamb va haver-hi conseqncies negatives:

    A) Desequilibri demogrfic ja que la poblaci jove va marxar.

    B) Prdua de la m dobra qualificada pel pas.

    C) Desmembraments familiars.

    - 28-

  • 2.5.2. Conseqncies pels pasos de dest.

    Tot i que molts pasos de lAmrica Llatina demanaven m dobra i promocionaven la immigraci al seu pas, tamb va aportar conseqncies tant negatives com positives:

    A) Augment de poblaci jove i de la natalitat.

    B) Aportaci de m dobra, molt necessria pel desenvolupament econmic.

    C) Enriquiment cultural.

    D) Difcil integraci social.

    E) Conflictes i tensions per actituds racistes i xenfobes.

    F) Augment dimmigraci illegal.

    - 29-

  • Quasi totes les Comunitats Autnomes espanyoles van patir emigraci a Amrica, per algunes van tenir ms migracions que altres. El nord dEspanya va ser qui ms va patir, amb Galcia, la Comunitat amb major nombre de desplaaments. Per aix, a molts pasos llatinoamericans utilitzen el gentilici gallec per referir-se als espanyols.

    Adis groria! Adis contento!Deixo a casa onde nacn,

    deixo a aldea que conozcopor un mundo que non vin!Deixo amigos por estraos,

    deixo a veiga polo mar,deixo, en fin, canto ben quero...

    Quen pudera non deixar!...

    Rosala de Castro, Adis rios, adis fontes

    Durant la segona meitat del segle XX, Galcia va tornar a ser la Comunitat amb ms elevada taxa demigraci. Argentina va ser el pas on ms gallecs van establir-shi junt amb Cuba, qui va canviar a principis del segle XX la immigraci majoritriament canria i catalana per la gallega.

    Els gallecs generalment sestablien a les ciutats on es dedicaven al comer i al sector de serveis. Tamb treballaven en la indstria del pas on sestablissin.

    - 30-

  • 3.1. Per qu Galcia va ser la poblaci amb ms

    taxa demigraci?

    Galcia va patir una crisis molt important al mn industrial a partir de la segona meitat del segle XIX. El sector txtil domstic estava quedant enrere respecte als teixits de cot i les importacions europees de teixits filats mitjanant mquines filadores.

    El que va acabar de desestabilitzar al poble gallec va ser la manca de demanda de m dobra en altres sectors per frenar la gran quantitat datur a causa de la davallada del txtil domstic. A ms, la crisi de la indstria rural va coincidir amb la del mn agrcola. Aquests fets van trencar leconomia gallega del sector rural.

    Tots aquests factors van obligar al poble gal lec a buscar noves oportunitats i cercar nous horitzons al Nou Mn.6

    Emigrantes gallegos con rumbo a las colonias americanas

    (gallegosporelmundo.wordpress.com)

    - 31-6 Dades extretes de La emigracin espaola en Amrica: historias y lecciones para el futuro

  • El problema va ser que arribat el segle XX, leconomia no va millorar. Els emigrants, que eren un 70% homes, retornaven per retrobar-se amb les seves famlies i no per una millora de leconomia i les noves generacions marxaven seguint el cam que van fer els seus antecessors.

    A ms, la situaci es va agreujar ja que no marxaven noms homes joves i solters, sin tamb les famlies senceres amb dones, nens, pares i avis. A partir de la dcada dels 50, lemigraci femenina va comenar a ser molt activa.

    El govern de llavors, la dictadura del General Franco, en un primer moment, va ignorar les causes de lemigraci gallega, posant dificultats a tot aquell ciutad espanyol que volgus emigrar fins que, lany 1853, va deixar de posar traves i va comenar a promocionar lemigraci facilitant-ne laccs per tal dobtenir millors resultats datur pel seu pas i el seu rgim

    Qu papel tuvieron las remesas de los emigrantes?

    - Salvaron al rgimen de la bancarrota y fueron bsicos para la economa durante aos

    Rafael Torres (www.publico.es)

    - 32-

  • 3.2. La rebuda als pasos de dest

    s cert que els pasos dAmrica llatina promovien la immigraci espanyola ja que necessitaven m dobra. Aquests destins, oferien acollides clides i amables als immigrants, per no sempre era aix i quan les coses anaven mal dades, els espanyols passaven situacions precries ja que les autoritats no els posaven les coses gens fcils.

    El da que se escriba la historia de nuestra emigracin, habr necesidad de orlar de negro muchas de sus pginas.

    Boletn del Consejo Superior de Emigracin,

    nmero 78.1915

    Lemigrant que marxa de la seva terra sempre intenta recordar la seva llar i fins i tot poder arribar a compartir la llengua, les tradicions i els costums. Per preservar-les van crear moltes associacions als pasos de dest.

    Els gallecs sempre van ser un poble molt unit i amb enyorana de la seva terra, per tant, es van mantenir units per donar-se protecci mtua i per poder conservar els seus costums junts. Van ser els ms ben avinguts a lhora dorganitzar-se. La seva intenci, a part de recordar la terra, era parlar del present que vivien i compartir les dures experincies lemigraci.

    - 33-

  • Es van crear diverses classes dassociacions i centres, generalment daquestes caracterstiques:

    Associacions i centres dacollida pels immigrants nou vinguts.

    Hospitals i asils. A Cuba es va crear el Centro Gallego (1879), destinat a lassistncia sanitria i a la protecci dels immigrants. Lany 1906, es van aconseguir 30 delegacions a tot el pas.

    Societats dinstrucci i educaci pels joves.

    Fons de voluntaris per la repatriaci demigrants en cas necessari.

    Publicacions peridiques. La primera va ser El Eco de Galicia (1878) a lHavana. Van seguir-la a Buenos Aires El Gallego (1879) i El almanaque de Galicia (1909).

    En una de las principales avenidas de La Habana se levanta este suntuoso edificio, domicilio social del Centro Gallego y Gran Teatro Nacional, propiedad de la Institucion (hojassdeprensa.blogspot.com.es)

    - 34-

  • 3.3 La Morria

    La Morria s un terme gallec que t el significat de nostlgia, malenconia, denyorana de la terra natal.

    Qualsevol emigrant espanyol o dun altre pas que prenia la difcil decisi de marxar, sempre portava un record tendre i dol de la seva terra, per els gallecs sempre han tingut un sentiment dannexi a la seva terra i a la seva llengua molt estret.

    Galcia ha sigut un poble castigat ja que no shi invertia gaire. La seva situaci geogrfica afavoreix el pensament de llunyania respecte la resta del pas, per els governs de llavors ho accentuven ms. La manca de modernitzaci en lagricultura, la fam, les crisis dindustrialitzaci i lxode rural van ser algunes de les causes per les quals el poble gallec va veures obligat a marxar de la seva terra i de la seva llar per trobar una situaci de benestar i desperana de vida.

    Per aix els gallecs triaven destins on ja hi hagus un grup de compatriotes, per sentir-se menys lluny de casa i poder compartir aquelles tradicions que tant enyorven, fins i tot sorganitzaven per provncies per tal de coincidir amb alg proper. Els gallecs van saber organitzar-se duna forma admirable.

    - 35-

  • A ms, els emigrants gallecs mai marxaven amb la intenci de quedar-se, sin sempre amb lesperana de poder tornar a veure als seus familiars i viure els ltims anys a la seva terra natal.

    La morria o nostalgia es un sentimiento propio en todos los seres humanos. Sin embargo, para los gallegos es mas que un simple sentimiento, es un sello particular de identidad. La morria de aquel gallego que un da sin desearlodej atrs su mujer y sus hijos, su casa en la aldea, su amada y verde campia, y emprende viaje hacia tierras desconocidas y no pocas veces ingratas, donde permanece lejos de todo lo que ama, donde los aos transcurren en silencio cmplice con la tristezaesa morria llega a convertirse en un sentimiento que desgarra el alma. Morria del emigrante que llor la muerte de sus padres sin volverles a ver y quizs, acollado por esa misma morria, tambin le lleg la muerte sin volver a ver su Terra Natal. Como esa morria no hay otra igual y hay que ser gallego y sobre todo emigrante para comprenderla a

    fondo[]

    Enrique Rodrguez Alvarez

    La morria un sentimiento de identidad, 01. 06. 2011 (planetagalego.blogaliza.org)

    - 36-

  • La Repblica Dominicana no tant sols consta magnfiques platges, sin tamb t un gran potencial i histric.

    Fa ms de 500 anys, lilla va ser ocupada per un grup d'indgenes amaznics anomenats tans. Eren una poblaci que basava la seva subsistncia en la caa, la pesca i lagricultura.

    El 5 de desembre de 1 4 9 2 , l a l m i r a l l espanyol Cristfor Colom va arribar a lilla caribenya amb la intenci de trobar les ndies. Va anomenar-l a L a E s p a o l a, tamb coneguda com Hispaniola. Cristobal Coln tomando posesin de La Espaola al momento de su llegada en 1492 (www.amarguillo.com)

    Els colonitzadors espanyols durant els inicis, van tenir molt bona relaci amb els pobles indgenes de lilla. Aquest fet va fomentar la construcci de la primera esglsia del Nou Mn, la primera universitat i el primer hospital, entre daltres. Per aquest motiu la capital dominicana, Santo Domingo (o Ciudad Colonial) s la ciutat ms antiga del Nou Mn.

    - 37-

  • Tant Frana com el Regne Unit, volien tenir una part de les colnies espanyoles, concretament lilla Hispaniola i ambds pasos van generar ofensives per conquerir-la. A finals del segle XVII Frana va tenir un resultat ms exits a la batalla i es va quedar amb la part occidental de lilla, lactual Hait. Desprs dhaver sigut dirigida pels francesos, va tornar a formar part dEspanya fins que, grcies a Jos Nuez de Cceres y els seus homes es va proclamar Independncia Efmera a lilla lany 1821.

    Lany 1822 no van ser els espanyols el enemics de la Repblica Dominicana, sin els seus vens haitians, qui van invadir la part oriental de lilla dominant-la durant els segents vint-i-dos anys (1822 - 1844), quan Juan Pablo Duarte i altres patriotes van proclamar la nova R e p b l i c a D o m i n i c a n a . Desgraciadament encara va tornar a ser annexada pels espanyols des del 1861 fins el 1863. Tots aquests conflictes van ocasionar que la Repblica Dominicana es v e i s o b l i g a d a a d o n a r ladministraci i control darmes als Estats Units lany 1907.

    Juan Pablo Duarte gua y l der de los trinitarios y propulsor de la guerra por la independencia dominicana (es.wikipedia.org)

    - 38-

  • Tot i haver-hi una invasi nord-americana lany 1916, el pas va tornar a autogovernar-se amb diversos mandats poc estables fins que el dictador Rafael Lenidas Trujillo va agafar el poder durant trenta anys (1931-1961).

    El Cuerpo de Marines de los Estados Unidos en el momento que desembarcan en suelo dominicano en 1916 (es.wikipedia.org)

    Amb lassassinat del General Trujillo no li va arribar la pau al pas i, tot i haver-se celebrat les primeres eleccions lliures, van enderrocar-les i va derivar en guerra civil, finalitzada amb la segona intervenci dels Estats Units lany 1965.

    Finalment, lany 1966 es van celebrar eleccions i den encara es mant un govern democrtic.

    - 39-

  • 4.2.1. Rafael Lenidas Trujillo Molina

    Va nixer el 24 doctubre de 1891 a San Cristbal, Repblica Dominicana. El seu pare, Jos Trujillo Valdez, descendent dun sergent del Cuerpo de Sanidad Militar del Ejrcito Espaol i la seva mare, Altagracia Julia Molina, neta dun oficial haiti dels temps de locupaci (1822).

    El jefe, sonriente, cuando aun crea que el poder y la eternidad eran su patrimonio (presenciadigitalrd.blogspot.com.es)

    Trujillo va cursar uns estudis primaris bastant limitats. Als sis anys va ser inscrit a lescola Juan Hilario Merio. En aquells anys hi havia quatre escoles a cases familiars i la ms important estava dirigida per la seva via materna.

    - 40-

  • Uns anys ms tard va assistir a altres escoles i els seus professors opinaven que era un estudiant normal i atent i el considerven intelligent. A ms, tenia un carcter obsessiu que el portava a obligar-se a si mateix a anar sempre net. Un cop entrat a ladolescncia, va marcar la seva sexualitat duna manera exagerada. Als setze anys, grcies al seu o n c l e m a t e r n v a aconseguir una feina de t e l e g r a fi s t a q u e v a mantenir durant tres anys.

    Junt amb el seu germ, Jos Ariswendy, va ser a c u s a t d e c o m e t r e activitats delictives com ara robatoris de ramat i fins i tot de diners a loficina postal de Santo Domingo. Despus de haberse hecho decenas de fotografas, escogi sta p a r a m o s t r a r . N o t a m o s s u c a r c t e r

    controlador (www.latinaamericanstudies.org)

    Amb vint-i-dos anys va casar-se amb Amintia Ledesma, per els pares della no estaven gaire convenuts del maridatge per la reputaci de R.L. Trujillo, ja que la noia estava embarassada de la seva primera filla, Flor de Oro.

    - 41-

  • La seva vida professional va canviar radicalment amb locupaci nordamericana, ja que va abandonar els conreus de sucre per propulsar-se en la seva carrera poltica i militar. Primerament va ser inscrit a la Guardia Nacional, on va iniciar una rpida carrera fins arribar a la graduaci de Tinent.

    Condecoracions del Gral. Trujillo (Banco Central de la Repblica Dominicana)

    Desprs dingressar a la Academia Militar i ocupar la direcci de la Guarnicin de San Pedro de Macors, va ser ascendit a Capit, un fet de difcil explicaci per intelligible pels serveis i ajuts prestats als nord-americans. El segent pas va ser dirigir la Polica Nacional, on van comenar a fer-se visibles les seves tendncies poltiques. Quan Horacio Vsquez va arribar al poder, Trujillo va aconseguir dell la mxima confiana i el nomenament de Jefe del Estado Mayor.

    - 42-

  • Va divorciar-se de la seva primera dona i poc desprs, el 1 9 2 5 v a c a s a r - s e a m b Bienvenida Ricardo, aquest cop membre duna famlia d e s t a c a d a , p e r e l l v a cont inuar amb les seves relacions extramatrimonials. Finalment, va separar-se altre cop i Trujillo es va enamorar de la que seria la seva tercera i darrera dona, Maria Martnez.

    Trujillo con su segunda esposa Bienvenida Ricardo en 1934 (es.wikipedia.org)

    A finals del 1930, la Repblica Dominicana shavia convertit en un mar de protestes a causa de la corrupci administrativa. Sorganitz un moviment cvic del qual Trujillo en va formar part amb la intenci denderrocar el govern, dirigit per Horacio Vsquez.

    Finalment, aquest es va rendir i senunci el nou govern dirigit per Rafael Estrella Urea, tot i ser Trujillo qui manava. Aquest va dir que no es presentaria a eleccions, per lany 1930 shi present amb xit. Loposici va ser derrocada amb assassinats, persecucions i suborns.

    - 43-

  • Els segents trenta anys van ser una tirania en tota regla, imposant els seus ideals per la fora i minvant les llibertats individuals. Es va crear el Partit Dominic, amb la intenci de convncer el poble de la necessitat dun lder i doferir culte a la personalitat.

    Els ltims anys de la dictadura van ser molt durs, establint-se centres de tortura per tot el pas. El fet ms destacat daquesta etapa va ser lassassinat de les germanes Mirabal, ordenat per Trujillo, quan tornaven de visitar als seus marits a la pres, convertint-se en smbol contra la violncia cap a les dones.

    Finalment, la nit del 30 de maig de 1961, Rafael L. Trujillo va ser assassinat a lAvinguda George Washington vctima duna emboscada.

    Avenida George Washington a mediados de los 50 (domingolarevista.blogspot.com.es)

    - 44-

  • 4.2.2. L Era de Trujillo

    Lenidas Trujillo era lhome de confiana dHoracio Vsquez, lhome qui estava al govern en aquell moment. Aquest, va demanar a Trujillo que senfronts a Estrella Urea ja que havia deixat de recolzar-lo, per el que no sabia, era que ambds mantenien un pacte i pretenien enderrocar el seu govern. Finalment va ser aix, Trujillo es va proclamar, desprs dunes eleccions, junt amb Estrella Urea, president del pas. Aquest fet no hauria estat possible si no hagus comptat amb els seus crrecs militars, tinent coronel i cap de la policia, per sobretot amb lajut que va rebre de Carlos Rosario Pea, qui va mobilitzar al poble i va crear el Movimiento Cvico.

    Shavia acordat que el govern quedaria en mans dEstrella Urea, per no va fer falta gaire temps per descobrir que era el seu aliat qui ho dirigia tot. Trujillo va assumir el control poltic i econmic total, per el ms greu va ser la gran coerci de drets humans vers la poblaci dominicana.

    Del que no va prescindir va ser de la Guardia Nacional. El seu objectiu era fer daquesta la millor de tota Amrica. A ms, no tant sols va invertir en aquesta instituci, sin que tamb va potenciar els serveis despionatge professional fomentant que, a finals dels anys cinquanta, el pas disposs de ms de set daquestes agncies.

    - 45-

  • Amb larribada del dictador al poder, la Repblica Dominicana va patir molts canvis i importants. La manera de treballar, de viure lliurement... Per tal de conixer millor quina era la poltica del General Trujillo s precs separar-la en tres apartats:

    4.2.1.1. Poltica econmica

    La Repblica Dominicana sempre havia basat la seva economia en lagricultura i, concretament, en lexportaci daquesta. Amb la depressi del 1929, gaireb tots els pasos van haver dadaptar-se a la industrialitzaci, renovant tot el seu sistema econmic. La Repblica Dominicana en va ser un.

    Aquest factor no va impedir que les plantacions de sucre i la seva exportaci continuessin sent el pes principal de la indstria i leconomia, i durant el rgim va desarrollar-se molt favorablement (es calcula que figurava un 80% de la productivitat dominicana).

    El dictador va obtenir m dobra especialitzada en la indstria de manufactura, sobre tot en les matries primeres com ara la fusta, el txtil, el cuir o fins i tot el ciment. Aix va ser possible grcies a la incorporaci del que s anomenaven treballadors assalariats, generalment provinents del camp i amb destinaci a la ciutat.

    Aquest fet per, no va significar lextinci de la producci agrcola, sin que va quedar reforada com a conseqncia de loferta de terres a pagesos per tal dexplotar-la i no utilitzar-la com a mitj de subsistncia.

    - 46-

  • Laltre apartat econmic que va modificar Lenidas Trujillo va ser el de mercat intern. Va socialitzar el pas comprant la majoria dempreses, com ara la Fabrica Dominicana de Calzados (FADOC). Aquest fet per, no va quedar-se aqu, sin que va crear la Llei 284 la qual deia que qualsevol habitant que ans descal, podia ser castigat durament.

    El General va considerar ptima aquesta economia de monopolitzaci tant amb la indstria com amb la banca i amb les empreses de licors (rom Brugal, per exemple). El que no va gosar modificar van ser les empreses estrangeres que aportaven un gran capital a la dictadura, deixant-les practicar les poltiques que ms les convenien.

    4.2.2.2. Poltica Financera

    Una dels aspectes positius que va aplicar Trujillo a la Repblica Dominicana va ser la re-estabilitzaci de les finances.

    Un dels pactes ms importants va ser el de 1941 amb els Estats Units, ja que els va saldar el deute i va ser retornat el domini de les duanes a la Repblica Dominicana.

    A ms, va crear diverses entitats bancries per tal de retornar lordre financer a la part oriental de lilla.

    - 47-

  • 4.2.2.3. Poltica social

    Com qualsevol altre dictador, va voler guanyar-se la confiana i aprovaci del poble i el mtode que va adoptar va ser el de la construcci. De tot el que va renovar, podem diferenciar-ne els ms importants:

    A) Modernitzaci de les zones urbanes, sobre tot amb la incorporaci denergia elctrica.

    B) Promoci de leducaci. Va crear un programa dalfabetitzaci, per aix significava influir en la gent sobre un tipus dideologia determinada, la seva.

    C) Ampliaci del sistema sanitari pblic.

    D)Millora en els sistemes de comunicaci.

    E) Renovaci dels sistemes judicials.

    - 48-

  • 4.2.3. La immigraci de Trujillo

    Trujillo va motivar una poltica migratria de carcter racista, visible al informe del director general destadstica de lany 1937 a la Repblica Dominicana, Vicente Tolentino R. :

    La nica inmigracin (a la Repblica Dominicana - D.L.) es actualmente la de haitianos y negro de las islas de Barlovento y Sotavento, la cual supone un motivo ms de degeneracin, porque un nmero apreciable tales inmigrantes dejan en el pas hijos que heredan sus costumbres y todas sus perjudiciales caracterstica raciales. (...) nunca como ahora ha sido tan oportuno disponer y desarrollar una poltica inmigratoria (de blancos - D.L.), porque si se saben escoger, de manera que no sean afines y se grada su entrada al pas y su reparto, a fin de que no formen ncleos independientes, los inmigrantes vendrn a ayudar en la explotacin de nuestras riquezas, sin que desven nuestras sanas costumbres ni disloquen la ideologa nacional.

    www.museodelaresistencia.org

    En aquest conflicte dtnies, el dictador va ser favorable a una immigraci blanca i agricultora. Era un dels assumptes ms importants pel rgim ja que no volien que el pas es converts en mests. A ms, acusava la poblaci negra de minvar laugment de natalitat en els blancs ja que, com l'Estat havia de mantenir a tothom, els blancs gaudien de menys comfort i, per tant, triaven no tenir descendncia per mantenir la seva qualitat de vida.

    - 49-

  • Es creia que hi havia un desequilibri de la poblaci ja que la societat negra no es preocupava per les comoditats i seguien tenint descendncia, entre 3 i 5 fills per famlia.

    El rgim tamb tenia preferncies cap els immigrants menors de 35 anys, en el cas dels homes, i de 30 en el cas de les dones per tal dassegurar la fertilitat.

    Es preferien agricultors ja que aix es faria realitat la voluntat dexplotaci natural de les terres i podrien compartir els seus coneixements amb els natius sense treurels les oportunitats de treball.

    Al mateix document es recomanava que fossin immigrants del sud dEuropa; espanyols, italians, i alguns francesos. Venien la immigraci a lilla com un avantatge per aquests ja que compartien lidioma, o shi assemblava, i mantenien una igualtat religiosa.

    - 50-

  • Els estadistes del rgim van fer sondejos sobre el nombre dimmigrants que els interessava i van concloure que serien uns 500.000, tot i que no podien entrar en massa i van calcular que en uns vint anys haurien entrat tots, comptant 25.000 immigrants anuals:

    [El nmero] de inmigrantes blancos a recibir sera de 500.000, pero esta inmigracin ni podra entrar de golpe ni en corto perodo de tiempo porque su acomodacin sera imposible, dado nuestros escasos recursos, amn de otros inconvenientes que seran de larga enumeracin. Esta inmigracin podra repartirse en veinte aos, lo que implicara la entrada de veinticinco mil inmigrantes anualmente. Como a cada familia se le calcula un promedio de cinco miembros, tendramos, poco ms o menos, cinco mil familias por ao.

    www.redalyc.org

    Van preocupar-se fins i tot de la ubicaci geogrfica daquests per generar una millor adaptaci, per evitar nuclis heterogenis.

    - 51-

  • Durant les dcades de 1930 i 1940, es poden diferenciar dos grans grups dimmigraci; els espanyols, que fugien de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), i els jueus, del genocidi nazi. Ens centrarem en explicar el cas dels espanyols:

    Es calcula que el 1938 vivien a la Repblica Dominicana uns 1.500 espanyols, la majoria dells rics comerciants favorables a Franco. Tot i que Trujillo era favorable al dictador espanyol, la seva mxima preocupaci seguia sent atraure immigrants blancs , fossin republicans o feixistes. Com a conseqncia, va crear un centre a Madrid per refugiar als republicans i un altre a Pars, per els espanyols exiliats.

    Javier Malagon, un dels refugiats a Pars, parlava sobre al caracterstica dagricultors dels immigrants espanyols:

    Agricultores, como tales, no creo que llegara uno solo capaz de ejercer esa profesin en alguna de las colonias agrcolas que con ese fin haba creado el Gobierno dominicano [...]. Hubo s, unos pocos que trabajaron como agricultores, aunque la agricultura hubiera sido una actividad ajena totalmente a sus intereses y ocupaciones.

    Javier Malagon.

    (www.redalyc.org)

    - 52-

  • La idea soterrada de Trujillo de promoure la immigraci en la modernitzaci de lagricultura, tenia com a veritable finalitat: mantenir la cultura hispnica al pas i promoure la descendncia dels immigrants blancs per abolir lhaitianitzaci.

    Desgraciadament la voluntat de modernitzar el sistema agrcola va fracasar ja que la majoria dels arribats van acabar marxant a altres pasos llatinoamericans o als Estats Units i per ells, la Repblica Dominicana noms va ser una zona de pas.

    Tot i aix, molts dels emigrants que van patir dures situacions, van tenir la possibilitat de fugir dun pas en guerra i de ser, duna manera o altra, ben rebuts.

    La emigracin poltica espaola estuvo, en general, agradecida al pueblo dominicano por la acogida que le dio... Hoy, cincuenta aos de distancia, miramos con nostalgia y recordamos con cario a todos los que hicieron posible por dulcificar el alejamiento de nuestra tierra que en un momento tambin fue la de ellos. Espaa

    Javier Malagon

    (www.redalyc.org)

    - 53-

  • Un cop vistes les causes de lemigraci espanyola, els pasos de dest, les taxes migratries, les demandes demigrants de Trujillo i la situaci histrica al pas, cal parlar de la part ms humana, dels qui van viure aquest terrible malson. La meva famlia ns un bon exemple.

    5.1. ELS ORGENS

    Si ens desplacem cent catorze anys enrere, ens situem al naixement del meu besavi patern, David Prez Castro, lany 1899. Aquest era gallec i va viure en lpoca del regnat dAlfons XII, essent un dels espanyols que van emigrar durant la primera etapa demigraci entre els anys 1880 i 1930, concretament lany 1924.

    La seva destinaci va ser Cuba on va treballar a les plantacions de tabac. Va intentar complir el somni de lemigrant, marxar fora a treballar i tornar amb una fortuna, per aquest somni no va tenir gaire xit.

    Quan va tornar al seu poble, es va trobar amb el seu fill, el meu avi, David Prez Pereiro, qui posteriorment segu el mateix cam que el seu pare, lemigraci.

    - 54-

  • La meva via paterna va nixer a Nova York, no perqu fos americana, sin perqu els seus pares van seguir el mateix cam de molts altres durant aquells temps, lemigraci. En Bautista Daz Monteagudo, el meu besavi, i lAurelia Daz Fernndez, la meva besvia, van triar Nova York per anar a treballar. All van tenir la segona filla, la Lina, la meva via. Desprs de vuit anys vivint el somni americ i enyorant la llar, van tornar a Galcia, on van tenir la tercera filla i van seguir treballant com a llauradors de les seves terres.

    Daquesta manera, podem observar que lopci demigrar va ser triada, des de molts anys enrere, per la meva famlia.

    En David Prez Pereiro, el meu avi patern, va nixer el 8 de desembre de 1923 a Santa Mara de Goo (Lugo), a la casa on actualment viu la meva via. Ella va nixer l1 de juny de 1926 a Bardaos (Lugo), un poble proper al del meu avi i tamb amb tradici pagesa. Lvia va haver dabandonar casa seva per anar a viure a casa del meu avi, on es dedicaven a la cura del camp i del bestiar.

    Abans demigrar van tenir tres filles, la M Carmen, nascuda el 16 de juliol del 1951, la Delia, nascuda el 30 de novembre de 1952 i la Paz, nascuda del 14 dabril de 1954. Aquell mateix any, el meu avi va marxar a buscar sort a la Repblica Dominicana, sortint des del port de A Corua, atret per loferta de terres i treball del General Trujillo, el dictador dominic.

    - 55-

  • 5.2. LEMIGRACI

    Van ser molts els homes del poble, i tamb de pobles propers, que van marxar cap a la Repblica Dominicana. En aquest primer moment marxaven noms els homes per veure si la situaci els seria favorable, per establir-se duna manera ms segura i per assegurar la casa i lacollida dels seus familiars, concretament dones i fills.

    El meu avi va emprendre el viatge amb 30 anys, deixant enrere la dona i les tres filles, la ms gran amb tres anys. Un any ms tard, el juny de 1955, la meva via i les meves tietes van ser reclamades, com totes les altres dones dels pobles, per anar amb els seus marits ja que podien confirmar-lis una situaci estable.

    Malauradament, el bitllet era massa car per poder anar quatre persones i va haver de deixar a una de les nenes, la Delia. Va arribar a aquesta conclusi ja que la petita no podia estar sense la mare i la gran podria ajudar a treballar les terres o a cuidar a la nena. La mitjana es va quedar amb la dona del meu besavi, tamb anomenada Delia, qui lhavia preferit.

    Un cop preparades, van dirigir-se al port de A Corua, el mateix don va sortir el meu avi, acompanyades del pare de la meva via, en Bautista.

    - 56-

  • Van embarcar a la tarda i van viure un malson, tancades a un vaixell durant aproximadament un mes, tot i que paraven a ciutats properes a Venezuela. En aquest trajecte, a diferncia del primer, noms hi anaven dones i nens.

    Van arribar al port de Santo Domingo, on el meu avi les esperava per portar-les a casa, al poble de San Jos de Ocoa on hi havia una gran quantitat despanyols. All el meu avi tenia terres on sembraven el que anomenaven manises (cacauets), arrs etc. Van trobar amb una casa petiteta amb llenols, plats i tot els elements necessaris.

    El 14 dagost de 1957 van nixer el meu oncle, en David, i el meu pare, en Germn. Un temps desprs que nasquessin, van canviar-se de poble i van anar a Copeyito, situat al nord-est de la illa. All la meva via tenia una petita botiga anomenada Pulpera, on venia sucre mor, arrs, teles etc. A ms, el meu avi seguia treballant en les terres, ensenyant, tal com volia Trujillo, les tcniques de conreu als dominicans.

    Tot els comenava a ser favorable, amb una gran quantitat de bestiar, terres frtils i beneficis a la botigueta, per el 30 de maig de 1961 van assassinar al dictador Trujillo i tots els beneficis i ajuts que rebien els espanyols els van ser denegats.

    - 57-

  • Encara van aguantar un any a la Repblica Dominicana des de la mort de Trujillo, suportant les amenaces dels dominicans, la por, i la venjana daquests pels anys que van estar sotmesos als espanyols, a causa de Trujillo, veient com es donaven ajuts de lEstat als estrangers i als nadius sels menyspreava, suportant una poltica trujillista demblanquiment de la poblaci, tal com ell deia.

    Finalment, una nit van sortir de Copeyito amagats en un cami dun amic seu que es dirigia a la capital, a Santo Domingo, havent dabandonar tot all que havien guanyat: la casa, els diners, el bestiar, tot. A la capital, fins llavors anomenada Ciudad Trujillo, van estar-shi entre tres i quatre dies amagats en un hotel, actualment inexistent, fins que van poder agafar una avi per poder sortir del pas que els va dur a San Jos, a Puerto Rico.

    Des dall, el 8 de desembre de 1962, coincidint amb el 38 aniversari del meu avi, van agafar un vaixell que els tornaria a Espanya, deixant enrere un any ple de malsons que mai ms no voldrien viure.

    - 58-

  • 5.3. EL RETORN

    El viatge en vaixell els aportava una tranquillitat relativa ja que no sabien qu trobarien a la seva antiga casa, ni com estaria la situaci econmica i poltica.

    Un o dos dies abans darribar, van parar a les illes Canries on van haver de comprar abrics pels nens ja que arribaven a Barcelona al mes de gener de 1962 i podrien tenir fred. Eren conscients que hi hauria un canvi de temperatura, per el que no sesperaven era que, just aquell mateix any, caigus una de les nevades ms importants a la ciutat de Barcelona, impedint el funcionament dels trens i de qualsevol mitj de transport per tornar a Galcia, fent retardar encara ms el seu retorn. Per sort, lEstat va donar una paga als retornats per poder sobreviure un temps.

    Desprs duns dies destana a Barcelona, van poder agafar un tren per tornar a Galcia, on es van trobar un temps de pluja, fred i fang constant, deixant sense paraules als nens, qui veien tot aix com quelcom espants.

    A ms, va ser dur el retrobament amb una nena irreconeixible a qui feia set anys que no veien i a qui alguns ni coneixien.

    - 59-

  • Desprs de viure cinc anys a la casa del poble, els meus avis van marxar a Londres durant el moviment de lemigraci a Europa. Abans de marxar van posar als nens a diverses escoles internes per tal dassegurar-los una educaci. Les meves tietes van assistir a una escola de monges a Portomarn (Pontevedra), i als dos nens els van internar a una escola a Celanova (Ourense), anomenada La Ciudad de los Muchachos. Posteriorment el meu oncle va ser enviat a una escola, tamb daquest cercle, a Benposta.

    Tots shi van estar cinc anys a lescola, per la germana ms gran, va entrar una mica abans, amb tretze anys, lany 1964, i en va sortir amb divuit, quan els nens i les seves germanes encara hi eren. Ella va marxar amb els meus avis a Londres on van estar-shi uns anys durant els quals el meu avi va haver de marxar sol a Sussa per millorar la seva situaci.

    El motiu del retorn a casa va ser que, al meu pare i el seu germ bess sels volien endur a un circ per Europa, per lavi shi neg i lany 1972 van treure a tots els nens dels internats. Encara van residir un any ms al poblet de Galcia per el 1973, seguint les corrents migratries nacionals, van traslladar-se a Barcelona, on el meu avi va treballar a la construcci ferroviria.

    All van anar a viure al barri del Carmel, molt freqentat pels gallecs i andalusos que emigraven de les seves terres.

    Els meus avis materns van seguir el mateix cam, marxant de Crdova i venint a viure al Carmel.

    - 60-

  • Desprs de molts anys treballant a Barcelona i amb els fills independitzats, van tornar al seu poble, Santa Mara de Goo (Lugo), on actualment resideix la meva via, a la mateixa casa que va haver dabandonar el meu besavi i posteriorment el meu avi.

    La famlia paterna ha tingut una gran tradici migratria, superant els conflictes del moment i sent prou valents com per endinsar-se en un viatge desconegut, amb res assegurat, com moltes altres famlies gallegues, asturianes, canries etc.

    Per tal dentendre millor els seus sentiments, a continuaci disposem dentrevistes a cadascun dels testimonis vius de la meva famlia que van patir el malson de lemigraci.

    Els avis amb la Mary i la Paz al porxo de la casa de San Jos de Ocoa

    - 61-

  • 5.4. TESTIMONIS ORALS

    BLOC 1. EL POBLE NATAL

    1. Cmo era tu vida antes de emigrar?

    - Pues aqu, trabajbamos las fincas, sembrbamos y despus nos fuimos. Embarqu en Corua, que fue mi padre conmigo que el pobre sali llorando y dijo: Si de sta salgo y no muero, no quiero ms bodas en el cielo. Me acuerdo de eso, porqu claro nos despidi a m, Paz tena nos fuimos en junio y ella naci en abril y M Carmen no me acuerdo lo que tena ahora tena tres o cuatro aos.

    - 62-

    LINA DAZ DAZ(via paterna)

    Nova York, Estats Units1 de juny de 1926 (87 anys)Activitat laboral: Restauraci

  • 1.1. Paz tena dos, no?

    - No, Paz no. Paz no cumpli. Cumpli uno. Nos fuimos en junio y ella cumpli uno en abril, que por cierto llor ms que sta y un nio que llevaba una de ms all de Sarria, un nio que tambin llor ms y una seora que llevaba un nio pequeito tambin, muri en el barco y lo tiraron por el ojo de buey del barco. No! No, estaba dormido en la litera de arriba y el ojo, era una cosa redonda, y el nio se tir cuando se dio cuenta yo no s, la madre despus lloraba desesperada, que aun mucha gente mala como hay en todos sitios decan que lo tir ella a propsito. Llor muchsimo, y todas lloramos es verdad. Despus yo, tenamos litera pero la pequea la tena siempre conmigo. De Clticos era esa! Una tal Teresa que tena un nio que tambin llor ms

    1.2. Entonces, vosotros antes de ir vivais en esta casa, en Goo, y tenais tierras o

    - S, vivamos en esta casa sin arreglar. S tenamos tierras, las mismas que hay.

    2. Cul fue el hecho que os hizo decidir marchar?

    - Pues mira march mi marido, un to de Pepe de Romariz que se llamaba Pepe de Neto, otro del Pepe de la Carolina, que ya muri, todos estos que te estoy contando ya murieron, y otro de Santa Cristia, de la casa de Carvalledo que se llamaba Antonino y all le decan Rubio, y marcharon y despus nos reclamaron, los que estaban casados, por ejemplo a m me reclam David y a Teresa y a Victoria, que llevaba un nio pequeo como Paz, y tambin fuimos todas.

    - 63-

  • 2.1. Pero por qu tuvisteis que marchar? Vosotros, t y el abuelo.

    -Yo ellas no lo s! Pues el abuelo no te digo que marcharon cuatro del pueblo. Porqu decan que se estaba muy bien, que no s qu, que no s cunto Bueno y despus te explico Despus les dieron tierras y sembraron Manises, que son los cacahuetes aqu. Y despus nos reclamaron y nos fuimos all. Sembraba arroz, tena un mulo muy grande all Nos dieron unas casitas tambin con sbanas y platos y todo! Y un subsidio, dos o tres aos. Estaban los dominicanos muy mal porque decan A los espaoles les dan subsidio y a nosotros no. D e s p u s , desde que nos lo quitaron a nosotros, los espaoles eran todos trabajadores y los dominicanos no, les dieron subsidio a ellos. Despus yo puse una tiendecita, tena una tienda con azcar, arroz Y tabaco! Que se venda un tabaco que era as (gesto de grandeza con el brazo), tena que cortarlo. Abra a las seis de la maana, porqu se iban y se llevaban el tabaco para la parcela, que se llamaba. Para el Conuco! All a las fincas se le llamaba Conuco. Me voy al Conuco.

    3. Cules eran las condiciones de vida en Galicia?

    -Aqu? Mal no, no estbamos mal, tenamos las fincas que tenemos hoy. Pero dijeron que iban a marchar marcharon tantos y David tambin fue y muchos ms. Despus nos hicieron las reclamaciones y fuimos. Me acuerdo que la ta, que para mis hijos era como una madre y para m tambin, estaba con Paz en los brazos y le deca: Venga deme la nia que la voy a acostar, y ella me dijo: Djamela que dentro de una semana ya no la tengo. Y yo quera mejor que se quedara con Paz que con Delia, porqu era ms pequea, pero ella escogi a Delia.

    - 64-

  • 4. Y cuando el abuelo, David, te dijo que fueras para all, cules eran tus sensaciones antes del viaje?

    - Hombre estbamos deseando ir. Lo senta mucho por la ta y por la nia que quedaba, pero como ella pidi una nia, yo no me atrev a decirle que no. Quera mejor que me pidiera Paz pero me pidi a Delia porqu era ahijada de ella, le pusimos Delia por eso. Y ya te digo, a m tambin me pareca que la nia iba a quedar bien, no le iba a faltar nada porqu ella era como una santa mujer, si no est ella en el cielo no est nadie. Despus llegamos all y yo lo pas fatal, fatal, fatal porqu decan que tenamos estuvimos tres o cuatro meses tomando agua con muchsimo miel, y a m no me gustaba el agua con miel, decan que daba el Paludismo, y a los nios y todo, y deca yo: Antes que nos d el Paludismo hay que tomar el agua. Es verdad, y as fue. Al principio yo lo pas muy mal. Despus como haba muchas espaolas, unas casitas de planta baja con tres habitaciones, una cocinita, una fuente grandsima al lado con una pileta y un grifo que las que vivan all ms abajo tenan que venir por el agua all y nosotros la tenamos all muy cerca. Un lavabo, un bao, que era en la tierra que tena una tabla y bamos all a hacer las necesidades, un agujero en el suelo y unas puertas de madera bamos all. Los nios tenan un recorte de un bidn y los baaba mucho, como all era clido All nunca haba invierno!

    5. Qu opinaba vuestra familia sobre el hecho de tener que emigrar, por ejemplo la ta Delia?

    - Ella qued aqu y trabajaron unas fincas nuestras, el hermano del abuelo, el padre de Pilar.

    - 65-

  • 5.1. Pero qu pensaban, les pareca bien o mal?

    - Bueno ella no dijo nada, la pobre dijo es tu marido tienes que ir con l.

    6. Qu os pudisteis llevar?

    - Pues llevamos el bal este, lleno de ropitas. Ropa de los nios, llev algunas sbanas all nos dieron sbanas nos dieron muchas cosas. Yo cuando me vine les dej mucho, tena gente en el pueblo murindose de hambre, muy mal, muy mal. Nos queran mucho, algunos, despus al matar Trujillo no nos podan ver. Cuando muri Trujillo, que era el presidente del gobierno que a nosotros nos dio un subsidio y a ellos no.

    - Yo tena una tiendecita que se llamaba Pulpera, vino un espaol y nos hizo unos cajones grandes con azcar moreno, arroz y cositas, y despus telas, al final vend telas y cositas. Ya te digo, as fue la vida. Despus les dej muchas cosas a ellos porqu eran muy pobres muy pobres. Haba una viuda all que tena siete hijos y Mary, que siempre le gust dar mucho, yo tena la tienda y ella llevaba medio litro de aceite a una cocinilla porqu ya de muy pequea haca las cosas, yo tena que atender. A las siete de la maana tena la tienda abierta porque vena la gente a por el tabaco para marchar por all.

    - Ella, mitad del aceite le daba a la hija mayor de quien tena siete hijos, porqu ella estaba vecinita all (cerca), en una casita como nosotros tambin, y ella siempre le daba. Mary siempre le daba, y arroz y de todo, vena y le daba de todo cunto haba. Azcar y de todo, aunque fuera a puados.

    - 66-

  • 7.Me has dicho que salisteis del puerto de A Corua, y sobre qu hora del da? Era por la noche, por la maana?

    - S. Nosotros salimos por la tarde y llegamos, pasamos por muchos sitios. En Bogot paramos y muchos fueron, no s cmo se llamaba un sitio que era cerca de Venezuela, paramos all mucho tiempo. Algunos de los que iban para Santo Domingo tenan familia en Venezuela y esos vinieron all (al puerto) y otros fueron a Venezuela (donde residan sus familias), porqu el barco paraba no s cuntas horas, all en Bogot. Y ya te digo, cuando nos vinimos a unos les toc para un sitio y a otros para otro.

    8. Recuerdas si fue muy caro el viaje?

    - Seis mil pesetas. S.

    9. Cmo era el barco, cules fueron tus impresiones?

    - El barco bien, lo que pasa es que yo me mareaba muchsimo, ahora no me mareo nada y entonces era de miedo. Le daba pena a las otras mujeres porqu decan: Ai sta seora con dos nias y va mareada. A lo mejor acababa de comer y ya tena que salir a vomitar.

    10.Cunto dur el trayecto?

    - Dur, dur, porqu paramos en varios sitios.

    - 67-

  • 10.1. Cerca de un mes o as?

    - S, por ah. No me acuerdo pero s. Despus iban muchas chicas tambin de A Corua que tenan los maridos all. Haba una que no tena hijos, y haba dos hermanos que estaban casadas con dos chicas Y nos trataron bien. Todas all, fuimos para un sitio que se llamaba San Jos, y despus nosotros nos cambiamos para otro que se llamaba Copeyito, all tambin nos fue bastante bien, yo con la tiendecita y todo.

    11.En este viaje ibas slo las mujeres?

    - S, slo mujeres con los nios. Todas tenan nios, menos una.

    12. En qu parte del barco os alojasteis?

    - En camarotes s, todos en camarotes. Pero con literas, no con camas, tres o cuatro literas.

    12.1. As que no ibais escondidos.

    - No, no! Escondidos no.

    BLOC 2: UN NOU MN

    13.A qu hora llegasteis?

    - S que era por la maana. Estaban todos los maridos esperndonos, porque los solteros no fueron.

    - 68-

  • 14.Qu lugar os encontrasteis?

    - Pues ya te digo, estaba bastante bien. Eran unas casitas de planta baja con el techo de uralita. Estaba bastante bien.

    14.1. Pero era muy diferente aqu!

    - S, pero all siempre era verano!

    15.Cmo os sentais?

    - Muy bien! Los dominicanos andaban todos descalzos y cuando los nios nacieron yo les tena preparados unos zapatitos y ropa de aqu, toda la que pude, y los hombres todos iban con un machete colgando. Despus estos (los nios) cuando vieron los dominicanos descalzos tambin queran ir descalzos y con un cordn colgaban un cuchillo (risas). Andaban con ellos por ah y una vez me desaparecieron los dos e iban lejsimos, como de aqu a Lebaste (muy lejos), y yo pensaba: Dnde irn estos nios? Sal a la carretera y David vena de regar el arroz y los traa a los dos en el mulo. Era un mulo precioso!

    - Haba muchos espaoles que se llevaban bien con nosotros y entonces fue cuando yo, poquito a poco, puse una tienda.

    16.Cules fueron vuestros primeros contactos?

    - Bueno, como nos daban dinero Haba cacharros, platos, de todo. Haba un jefe que all para decir, nunca decan seora, siempre llamaban doa. En vez de decir seora Lina decan doa Lina. Despus un da haba otro jefe, que era muy buen seor, pero David le dijo no s qu coo (que aqu en Espaa se dice mucho) pero all no se poda y el seor ese le dijo: Don David a m no me diga eso.

    - 69-

  • 17.Cmo pudisteis comprar la casa y las tierras?

    - No, no. Nos las dieron.

    17.1. Y con quin hablabais para qu os las dieran?

    - Pues eso era con el jefe de colonia, ese a quien David le dijo no s qu. Despus haba unos ms trabajadores que otros, David era bastante trabajador y valeroso para todo eso. Haba una gran cosecha de manises (cacahuetes) y l llam a gente e hizo un patio de madera y tenamos una casa grande para eso y entonces los tendamos para que se secaran al sol. Cuando estaba seco entonces se venda.

    17.2. En ese momento sabas por qu Trujillo quera que los espaoles fueseis a trabajar all?

    - Porqu ramos muy trabajadores. Los espaoles eran muy trabajadores. S, s, despus la misma guardia le mat de un tiro.

    18.Vuestra actividad econmica mejor mucho?

    - S, no nos faltaba de nada!

    18.1. Estabais mucho mejor que aqu en Galicia?

    - Hombre, all no nos faltaba de nada porque como tenamos dinero las cartas y todo lo echbamos sin sello. No tenamos que pagar nada. Estbamos bastante bien.

    - 70-

  • 19.Qu relacin tenais con los habitantes del pueblo?

    - Haba de todo, espaoles y dominicanos. En otro sitio que se llamaba Santa Mara haba alguno que tena muchsimas, muchsimas vacas. Nosotros cuando nos tuvimos que venir, que hubo la revolucin, ya tenamos once, once vacas, con una finca cerrada con palos. Un dominicano se hizo muy amigo de David e iban a ordear las vacas y l era pobre y le dbamos cntaros de leche para que llevara. Tenamos buena relacin, pero al matar a Trujillo estaban todos en contra nuestra. Claro l era el jefe de all haba unas espaolas muy guapas all y l las viol a todas y luego mat a los maridos. No eran de nuestro pueblo, pero de otro como decir de Sarria o de O Incio Despus su misma guardia le mat.

    20.Haba un amplio colectivo de espaoles o estabais solos?

    - En San Jos haba ms espaoles, el primer pueblo donde estuvimos. En Copeyito en cambio haba ms dominicanos, era ms grande. Copeyito lo haban hecho nuevo y yo volv a poner la tienda all y no me fue mal pero tambin me debieron bastante dinero cuando nos fuimos Yo tena todo preparado, la ropa de las nias para llevarlas a un colegio de monjas y otra espaola se las quera llevar tambin.

    - Despus fue cuando nos tuvimos que venir porque David a veces se cabreaba mucho con ellos y andaba con el machete pero si David hubiese matado a un hombre, si l matara a un hombre, su famlia vena a matar a la mujer y a los hijos. S, es verdad. Estbamos un poco asustados, al venir a la capital (Sto. Domingo) an estuvimos all un tiempo en un buen hotel, de ah pasamos a Puerto Rico Todo gratis, eh!

    - 71-

  • - Como los nios venan con un pantaloncito corto y con unas sandalias, la gente del barco le compraron chaquetillas a las nias y jerseyes a los nios, en las Islas Canarias. Despus cuando llegamos a Barcelona haba un pie de nieve y un hombre de Venezuela que vena en el barco dijo: En mi vida he visto nevar como aqu. Yo tena a mi hermano all (en Barcelona) y no lo pude ver con la nieve que haba. Estuvimos tres das en un hotel porque no andaban los trenes para Galicia. Despus llegamos de madrugada a Sarria y era en diciembre. Nos fuimos a dormir al Roma! Me acuerdo de los nios que cuando llegamos al Hotel Roma me decan Mam, mam, sta es tu casa!? (risas) porque claro, como era un hotel Luego llegamos aqu y la ta estaba en cama, con gripe, Delia vena con Flora de limpiar las tripas en el ro. Entonces estaba todo lleno de barro, no era como ahora que es carretera, con el barro te enterrabas hasta la rodilla.

    22.Cmo os adaptasteis al nuevo clima?

    - All? Nos adaptamos muy bien porque primero, estbamos cobrando y podas comprar toda la comida y adems era un pas clido, a m para los nios me fue muy bien.

    23.Cules eran los problemas sociales y polticos del pas?

    - Pues no te lo puedo decir porque el jefe no estaba en ese pueblo, solo haba un encargadillo, pero Trujillo no viva cerca de nosotros, viva en la capital.

    - 72-

  • 24.Cmo os ganabais la vida all?

    - Despus tuve una tienda y e l a b u e l o i b a a sembrar arroz y los cacahuetes.

    24.1. Y cuando no tenas la tienda, qu hacas?

    - No poda ayudarle a l porque estaba con las nias y despus ya vinieron los nios En casa, s. Lavar y hacer la comida porque ramos muchos.

    Lvia i la Mary davant la botigueta

    25.El tipo de alimentacin era muy diferente a la de Espaa?

    - Bueno, se coma mucho arroz, muchas habichuelas all hacan unas fabadas muy ricas. Yo tena muchas gallinas y muchos huevos, y tena una carnicera que estaba al lado. Como haba dinero, mal no lo pasbamos. Paz slo coma la yema del huevo, y tena muchas gallinas porque tena un patio grande. Paz era muy mala comedora.

    - 73-

  • BLOC 3: LESTADA

    27.All tenais casa, tierras y la economa os era favorable. Cules fueron las motivaciones del retorno?

    - Nos vinimos porque aquello se puso muy en contra de los espaoles al morir Trujillo. Llegamos aqu y claro, al llegar invierno venamos casi desnudos y aqu, ya te digo, era invierno y enseguida compramos vacas.

    28.Cules eran las condiciones sociales durante los meses previos al retorno?

    - Estbamos deseando venirnos porque claro al morir Trujillo nosotros sobrbamos all.

    28.1. Desde que muri Trujillo, Cuntos meses estuvisteis all antes de volver?

    - El tiempo no lo s, pero nos llevaron a la capital y estuvimos en un hotel hospedados, donde no nos faltaba de nada. Sera un mes o as. Despus desde all ya fuimos para Puerto Rico, y tambin estuvimos dos o tres das.

    29. Pudisteis vender las propiedades de las que disponais?

    - Ay s! S, s, s. Me dieron algn dinero porque otro se qued con eso, pero no me acuerdo el que. Las tierras Ya no eran nuestras! El chico que se qued en nuestra casa yo tena la tiendecita y me dio un dinero pero de eso ya no me acuerdo.

    - 74-

  • 30.Cmo pudisteis huir de vuestra casa?

    - Haba un chico que viva en otro pueblo que tena un camin y nos llev a la capital dentro de un camin. Ellos llevaban all mucho tiempo (en el pueblo del chico) y tena las hijas en las monjas y all no haba revolucin como haba en nuestro sitio.

    31.Cmo fue el camino desde vuestra casa hasta el barco que os retornara a Espaa?

    - Pues no me acuerdo

    31.1. Vosotros estabais en Copeyito

    - S, en Repblica Dominicana! Desde ah fuimos a la capital donde estuvimos en un hotel hasta que sali el barco y, de ese sitio, fuimos a Puerto Rico. Entonces nosotros salimos otra vez en barco desde Puerto Rico hasta Barcelona y despus fue cuando llegamos y vimos un pie de nieve. Aquello era espantoso. Estuvimos tres o cuatro das all porque no salan los trenes.

    32.Cunto tiempo dur el trayecto?

    - Ms o menos como el de ida, un mes.

    - 75-

  • 33.Cmo te sentas por el hecho de tener que abandonar todo aquello?

    - Por un lado s y por el otro tenamos miedo. David tena mal genio y si pasaba algo, qu? Parece que no pero an traamos algn dinerito. Despus aqu llegamos, compramos vacas y eso era lo que traamos. Nos pagaron un dinerito bastante bueno.

    BLOC 4. EL RETORN

    36.Cmo sigui vuestra vida aqu?

    - As como te digo, la ta estaba con gripe, tenamos justo unos cerditos para matar porque llegamos en matanza. Nosotros compramos otro cerdo, ella no s si tena dos, y luego compramos otros dos y as fue todo.

    36.1. Y con Delia, qu pens cuando os vio?

    - Ella se sinti mal porque dorma con la ta pero Paz vena malita, muy resfriada, y era ms pequea y se meti en la cama con la ta. Despus a Delia la acost junto a Mary, porque eran las mayores, y dice Mary que estaban a patadas todas las noches. Eso an me lo dijo hace poco!

    37.Qu sistema de vida y trabajo te gustaba ms?

    - Hombre, en Repblica Dominicana muchas veces tena que ir para donde estaba David cosechando los cacahuetes y tenamos un chico, que tambin era de aqu, que paraba con nosotros. Tenamos la parcela a medias y todo.

    - 76-

  • - Despus l, no s como fue si se vino antes o march para otro sitio. Pepe de Neto tambin marcho haca Venezuela, el to del marido de Mary.

    38.Cul es la valoracin que haces?

    - Bueno, venamos contentos porque como Delia estaba aqu, tenamos las tierras que hay Entonces las tierras las trabajaban otros, a la ta no le faltaba de nada

    39.Cules fueron los aspectos positivos de emigrar a Repblica Dominicana?

    - Pues no te digo que marcharon muchos hombres! Mi padre nos acompa al puerto de A Corua e iba disgustado yo por un lado iba contenta pero por el otro tambin dejaba aqu a una nia con la ta y eran tan buenas

    39.1. Por eso mismo, Por qu contenta?

    - Pues iba contenta porqu te llama tu marido y Qu vas a hacer!

    40.Y los negativos?

    - Tener que dejar a Delia aqu. Con la ta! Porque para nosotros la ta era como una madre. La nia quedaba bien pero yo quera mejor que se me quedara con la pequea.

    - 77-

  • 41.Fuiste feliz durante tu estancia en Repblica Dominicana?

    - Hubo de todo. Hubo de todo porque cuando mataron a Trujillo pasamos muchsimo miedo y David tena mala uva y andaba siempre con el machete y si l llega a matar a uno, nos matan a nosotros a todos. l no tena miedo, les plantaba cara. Como nosotros muchos espaoles que vinimos en el barco.

    41.1. Si no hubiesen matado a Trujillo, Hubieses sido ms feliz all que aqu?

    - Yo ganas de venir tena por la nia. No ves que muchas veces para llamar a Paz deca Delia y me deca la seora de al lado: Doa por qu le cambia el nombre a la nia?! Claro, a m se me iba el nombre, y yo le deca : Ay, es que dej a una nia en Espaa

    - Cuando qued embarazada de estos dos, Dios mo Cuando fui al mdico tena las piernas hinchadsimas. Fui all y me dijo un mdico negro: Aqu hay dos cabezas como dos flores. Empec a llorar y me dijo: Y por qu llora? y claro ya tena tres nias. Cuando di a luz y vio que eran dos nios me deca Por qu no me da un nio ahora? Porqu yo tengo una mujer que es negra como yo, si yo llego con un nio como estos me comer a besos! Y yo le contest: Lo siento mucho doctor, pero yo drselos no se los doy Eran muy guapos y muy bonitos y todo eso

    - 78-

  • - Mancho (Germn) un da segua teniendo la pulpera y los pltanos y tal y un da comi muchos pltanos y hizo una diarrea Lo llev al mdico y deca: Ah, ya lleg la llorona! Pobres, les hicieron dao. Alguna vez tuve que tapar los plataneros. Despus tambin yo venda pltanos para frer an los haba hoy en Eroski. Y la yuca, tambin se coma mucha yuca. All un artculo de lujo era el azcar blanco y el pan!

    41.2. Qu era la yuca?

    - Es una verdura que la comen como patatas, se pela y despus se coma. Nosotros comamos pocas. Nosotros comamos muy bien, gastaba el azcar blanco y comamos pan.

    - 79-

  • BLOC 1. EL POBLE NATAL

    1.Cmo era tu vida antes de emigrar?- No me acuerdo de nada, no me acuerdo de nada. Yo solo me acuerdo de que iba a la casa de los abuelos a Bardaos y que asbamos patatas en la cocina en el suelo, no tenan cocina econmica, era la lareira. Pero no me acordaba de nada, de nada, de nada.

    1.1.Claro es que eras muy pequea.- Haber cumpla 5 aos en Julio y nosotros nos fuimos en Mayo, tena 4 aos y pico.

    2.Fuiste la primera hija, recuerdas que hacias en Galicia antes de marchar?- Nada

    - 80-

    M CARMEN PREZ DAZ(tia paterna)

    Sta. Mara de Goo (Lugo), Espanya

    16 de juliol de 1951 (62 anys)Activitat laboral: Restauraci

  • 2.1.Cuntos aos tena Paz cuando marchasteis?- Cumpli en abril, tena 14 meses o as. 14 meses, la que tena 16 meses menos que yo era Delia, pero yo no me acordaba de ella para nada. Yo no me acordaba de ella, ella se qued con la ta y yo... no me haca cara nada de nada. Me acuerdo que cuando nos fuimos, eso si que recuerdo, que fuimos a Corua y que vino el abuelo de Bardaos con nosotros, de eso me acuerdo, pero... nada ms, solo de eso de A Corua, que no s en que fuimos a Corua, supongo que iramos en tren porqu no haba otra cosa, pero no me acuerdo del trayecto hasta all. Solo me acuerdo que fuimos hasta all que el abuelo se quedaba y que nosotras nos montbamos en un barco y fuimos das y das, que no s cuntos tampoco, hasta que llegamos a Santo Domingo. Y cuando llegamos si que me acuerdo que estaba el pap esperndonos, como pap haba un montn, bamos un montn de mujeres y nios... Y estaba all y nos quitaban las manzanas y el jamn que llevbamos, los guardias. Entonces, las manzanas se las reparti a todos los nios que estbamos por all, el jamn lo tir al mar y despus a m me tena una mueca negra... yo nunca haba visto un negro, en mi vida! Me tena una mueca negra que le metas el pelo, tena el pelo largo, lo encogas, y eso... Que despus me lo rompi Paz. Paz era muy pequeita... slo tena una mueca para m.

    3. Cul fue tu reaccin cuando supiste que marchabais?- No... de eso no me acuerdo de nada, de nada, de nada... Ni me

    acuerdo de pap aqu antes... Haber no me acuerdo de Goo.

    3.1. Por qu, l march antes que vosotras, no?- l se fue... s, 14 meses o 15 antes

    - 81-

  • 3.2. Y tu tenas 4...- Claro, yo no me acuerdo de pap aqu, nada... No, es que no me

    acuerdo de nada! Y no me acordaba de la casa... no... de como era la casa de Goo, por eso fue tanto shock cuando volvimos.

    3.3. Claro... y adems con Delia...- Claro... all a ver, cuando llegamos all tenamos un Bungalow, con las habitaciones, todo preparadito, todo pintado, entonces cuando volvimos... una bombilla que no se vea nada

    3.4. Claro porqu aqu no tenais ni luz casi, ni...- Casi? Luz? Todo de piedra... un fro, barro, no haba carreteras... estaba todo lleno de barro por los caminos... esto fue terrible... para nosotros fue terrible.

    4. Cules fueron tus sentimientos en el barco?- Cuando nos bamos? No, yo me acuerdo solo que cogimos el barco, que fueron muchsimos das y que la mam Lina iba mareada todo el tiempo, entonces nosotras ramos pequeas y nada hasta que llegbamos all. Y nada ms.

    5.Cuando supisteis que la hermana mediana tena que quedarse, qu pensaste?- Pero es que yo no me acuerdo de ella, de pequea... yo para m la Delia no existi hasta cuando volvimos. Solo que la mam Lina hablaba de ella...

    - 82-

  • 5.1. Hablaba mucho?- Claro, siempre estaba hablando de ella, y le escriba, escriba.. y eso, pero yo no, no... y despus la Paz creci, los nios nacieron y nosotros ramos esos cuatro, hasta que llegamos aqu. Claro, hasta que llegamos aqu.

    BLOC 2. UN NOU MN

    6. Qu lugar te encontraste cuando llegasteis?- Cuando llegamos a Goo?

    6.1. A Repblica Dominicana.- Ah, pues nos pareca muy bonito, porqu era todo... el clima, no

    necesitabas chaqueta, no necesitabas nada... queramos andar descalzos del calor que haca... y despus tenamos de todo para comer! Comamos de todo, tenamos pollos, pltanos, huevos, de todo... aqu no era as... pero yo no me acuerdo de aqu. Entonces yo all estaba contenta.

    7. Qu relacin tenas con los habitantes del pueblo? - Con los de all... all haba un maestro, entonces tena dos hijas, una que se llamaba Miriam que era de mi edad, y la otra Ramonita y siempre jugbamos juntos, y despus estaban los nios de los otros gallegos que haba all.

    - 83-

  • 7.1. Haba muchos gallegos?- Si, haba uno de aqu de Sarria, que vivan cerca, que se llamaban Celia y los nios...

    7.2. Pero aqu no los conocais?- Aqu no los conocamos, pero all si, todos. Despus Victoria que tena otro nio, todos nos conocamos all. Entonces all estbamos bien, no nos faltaba de nada.

    8. Como te adaptaste al nuevo clima y a las costumbres?- Muy bien, muy bien. Yo recuerdo que bien.

    8.1. Era mucho mejor que aqu, no?- Claro mucho mejor, muy bien. El nico problema para m fue despus cuando nacieron los nios, porqu no poda ir al colegio...

    8.2. Antes ibas al colegio?Si porqu estaba ese maestro, que era el maestro del pueblo. Pero despus ya no fui al colegio, yo tena que quedarme con los nios. Y por eso no poda salir a ningn sitio... tenamos un csped al lado de casa y all era donde estaba con los nios hasta que conoc a Menchu y despus ella se quedaba con uno y yo con el otro.

    9. Mientras los padres trabajaban tu qu hacas? Cuidabas a los nios?- S, cuidaba a los nios

    - 84-

  • 9.1. Y antes ibas al colegio con Paz?- Ella no iba, era ms pequea. Era muy pequea, era muy pequea, ella

    no iba. Estaba en casa.

    9.2. Y las clases que eran, con nios de todas las edades o...?- Si, si, era un maestro en el pueblo

    9.3. Y qu hacais? Un poco de matemticas o..- No, no, escribir tu nombre... aprender a escribir tu nombre

    9.4. Y a leer?- A leer y poco ms.

    10. Te fuiste con la compaa de tus padres y de tu hermana pequea, pero all tuviste dos hermanos gemelos, Cmo fue su llegada?- Si pues... (risas), uf... Me acuerdo cuando mam estaba en estado que pareca un bombo, y de unas cortinas se hizo un vestido porqu no tena que ponerse... De la tela de unas cortinas porque estaba grandsima... Estaba uf... Y despus nada, tena miedo que fueran otras dos nias, como ya tena tres...

    10.1. Claro porqu seran... cinco nias!- S,... ya haba tenido la otra, entonces dice Ahora van a nacer otras dos nias! Y cuando fue al mdico que ya estaba de estado desde haca mucho tiempo le dijo el mdico, cuando le dijo que tena dos cabecitas como dos flores ella se cay!

    - 85-

  • 10.2. Se desmay!- S! Porqu deca otras dos nias... imagnate tu! (risas).

    10.3. Y el abuelo que deca?- Nada, de eso no me acuerdo, solo s que cuando nacieron, como eran los dos nios... puf. Estaba contentsimo. Y el mdico que le deca que le diera uno...

    11.Qu ancdotas y recuerdo tienes de la convivencia con los hermanos?- Bueno, eran muy pequeitos, yo tena que cuidarlos... que estaba yo con seis aos, cuando nacieron ellos yo no llegaba a la cuna, mi pap me hizo una escalera para poder subir a la cuna,

    11.1. Claro, es que Eras pequea!- Claro, yo tena seis aos, y me hizo una escalera para poder llegar, para poder meterlos y sacarlos. David dorma siempre y Mancho lloraba siempre. Y la vez que me peg mi pap fue por eso, porqu acababa de meter a David y Mancho empez a llorar y le empec a dar tortas en la cara! Y entr el pap y me vio que le estaba pegando y andaba por debajo de la mesa para darme con el cinturn

    11.2. Pero t eras pequea para saber cmo....- S, s, s (risas)

    - 86-

  • 11.3. Y con Paz?- Oh Paz, esa no haca nada al derecho, sta solo haca jugar y le pegaban siempre iba marcada, la mam Lina con la chancleta le daba en la cara, le daba en todos sitios. Si estaba de malas se acostaba en el suelo a dar cabezazos y esa... puf! NADA!

    11.4. Un desastre?- Era un desastre! Era traviesa, traviesa.

    11.5. Y claro, tu infancia ya fue, cuidar a los nios.. - S, all s.

    11.7. Tenais amigos?- S TODOS LOS QUE CONOCAMOS, haber yo me acuerdo de que, el que despus fue el to Pepe, que era el to de Pepe, estaba all., y cuando mi pap se iba a trabajar mi mam me mandaba a llevarle miel que estaba enfermo, a llevarle cosas... pero como mi pap era celoso.. no poda ir cuando estaba l en casa.. y despus los de all, nos conocamos todos.

    11.8. Y como fue ver a un negrito por primera vez?- Yo nunca... Imagnate tu! Lo peor fue cuando llegamos, adems que no iban vestidos... llevaban taparrabos de estos y nada ms! Y sus dientes me llamaban muchsimo la atencin.

    - 87-

  • 11.9. Por qu?- Por qu eran tan blancos, unos dientes blancos, blancos, blancos, con los ojos tan blancos y ellos tan negros, porqu eran negros, negros. Y descalzos, siempre descalzos. Si... y despus que cuando venan a trabajar para el pap y ya venan el da antes a pedirle el dinero. Les pagaba y compraban ron.. despus compraban ron con una guajira, con un tambor, all estaban siempre bailando con msica, descalzos, desnudos... aquello era otro mundo.

    11.10. Para nios era ms...- Si... a ver algunas veces yo pas miedo

    11.11. Pasaste miedo?- Si, si, si, muchas veces, porqu yo tena miedo, y despus nos decan que haba brujas.

    11.12. Pero como leyendas del pueblo?- Si pero despus cuando se mora alguien que iban no s cuntos a cantar... a ver, nosotros eso no se entenda. Y ramos nios pequeos y todos... ah!!! Ah!! Y pasbamos miedo... era as.

    - 88-

  • BLOC 3. LESTADA

    12. Viviste 7 aos en Repblica Dominicana, notaste algn cambio en el ltimo ao?- No s cuanto tiempo vivimos en San Jos, despus fuimos para Copeyito. En Copeyito estbamos mejor porqu la mam Lina tena la tienda, y tenamos unos muy amigos vecinos, que nos hacan los dulces de cacahuete... todas las cosas.. Negros, negros... Pero tambin despus desapareci el marido (de la familia vecina)!

    12.1. Era espaol tambin?- No eran negros, negros. No supimos que pas... nunca se supo que pas con l. Nunca se supo. Y l era muy bueno con nosotros, entonces tambin fue un shock... y despus fue cuando em