Tractament i publicació d’audio Pràctica 1Marcos Baldoví Martínez

Pregunta 1

És habitual llegir en treballs d’aquesta assignatura, o en d’altres del grau de multimèdia, sentències com “El so tindrà més qualitat com major sigui la seva resolució” o - l’equivalent en l’àmbit visual - “A major resolució, la imatge tindrà més qualitat”.

Per prova la validesa -o no- d’aquestes sentències efectuarem les següents operacions:

a) Grava amb el teu ordinador, telèfon o dispositiu al qual tinguis accés, amb una qualitat de 11.025 Hz i 8 bits*, la frase “Un so digitalitzat sempre tindrà més qualitat com major sigui la seva resolució.”

b) Guarda el resultat de la gravació (en format MP3, WAV, o el format que per defecte assigni el teu dispositiu de gravació) amb el nom “soBaixaResolucio.xxx”.

c) Amb el teu editor d’àudio converteix el so a 48 KHz i 32 bits. Guarda el resultat en format WAV, sense comprimir, i amb el nom “soAltaResolucio.wav”.

d) Compara l’espai que ocupen els dos fitxers en el teu disc dur. Quin ocupa més?

La qualitat d’una freqüència es mesura per 2 valors a) freqüència de mostrab) profunditat de bit

a) frecuencia de mostra soBaixaResolucio --> Fr. 11.025 Hz soAltaResolucio --> Fr. 48.000 Hz -->(48 Kh.)

La mostra determina el nombre de freqüències d’àudio en un espai de temps. La freqüència de mostreig és el nombre de freqüències d’àudio que es prenen per segon.Quan major sigui la freqüència de mostreig major serà l’ona que capturarà, és a dir quant mes gran sigui la forma d’ona mes semblant serà a l’original l’àudio que capturem.

Per tant si la la forma d’ona de l’arxiu “soAltaResolucio” és mes gran que la de “SoBaixaResolucio” aquesta s’assemblarà mes a l’original.

b) profundidad de bit soBaixaResolucio --> 8 bits soAltaResolucio --> 32 bits.

La profunditat de bit determina el rang dinàmic amb la qual es pren una mostra d’una ona d’àudio. Una major profunditat de bit permet poder capturar majors valors d’amplitud, en termes simples és la quantitat d’informació capturada per segon per tant a major profunditat de bit millor sera la fidelitat de l’àudio.

Per tant si la profunditat de bit de “soAltaResolucio” és mes gran que la de “SoBaixaResolucio” aquesta tindrà una major fidelitat.

e) Compara auditivament els dos sons: el so amb “baixa resolució” i el so amb “alta resolució”. Si entenem com a qualitat d’una gravació a la seva similitud amb el so real, raona si és cert dir que “Un so digitalitzat sempre tindrà més qualitat com major sigui la seva resolució”.

En aquest cas el primer cas i el segon sonen pràcticament igual, ja que l’àudio original ha segut gravat a una freqüència Fr. 11.025 Hz i una profunditat de 8 bits. L’àudio que s’escolta en els dos casos és paregut al d’una conversa telefònica.Les accions exercides sobre el document d’àudio “soBaixaResolucio“ tant l’augment de la freqüència ( 48 Khz.) com el nombre de bits (32 bits) no afecta a la qualitat fitxer.

Pregunta 2 Amb un micròfon, un tècnic de so ha gravat el so del bombo d’una bateria amb el nom “bombo.wav”. De totes maneres, com pots escoltar, el micròfon també ha captat, a un nivell més baix, el so agut del “hi hat”.

a) Si el tècnic de so volgués eliminar el so del hi hat de la gravació i deixar només el so del bombo, quin o quins filtres o efectes hauria d’aplicar?

Reduccion de ruido/restauración--> Capturar Impresión de RuidoReduccion de ruido/restauración--> Reduccion de ruido

b) Intenta efectuar aquesta operació amb els filtres i efectes del teu editor d’àudio, i guarda el resultat amb el nom de “bomboCorregit.wav”. Inclou una captura de pantalla del filtre o efecte escollit i comenta els paràmetres que has escollit.

1 Seleccionem el so que volem eliminar (freqüència)2 Reproduir en bucle per escoltar i assegurar-nos del so que volem suprimir3 Anem a efectos --> Reduccion de ruido/restauración-->; Capturar Impresión de Ruido4 Desseleccionam la zona que volem eliminar per a poder aplicar l’efecte a tot l’artxiu5 Anem a efectos -->; Reduccion de ruido/restauración-->; Reduccion de ruido6 En el panel tenim 2 parametres que són Reducción de ruido (aquest en tant per cent) i l’altre per si volem preservar algunes de les frecuencies que volem eliminarPodem variar aquest 2 parametres i escoltar previament el resultat de les modificacions abans d’aplicar-los.

La conclusió a la qual hem arribat és que no hem pogut eliminar del tot les freqüències per complet però si que s’a pogut baixar el nivell les freqüències dels“ hi hat”.

Pregunta 3

En els estudis de gravació, és típic trobar-se amb grups que tenen moltes dificultats per tocar correctament els seus instruments. El següent àudio - “bateria.wav”- seria una simulació de la gravació d’un bateria que té dificultats per tocar el seu instrument a un nivell constant. Si amb un editor d’àudio obriu el fitxer i observeu la forma d’ona de la gravació, veureu que alguns cops de percussió tenen un nivell molt més alt que altres. a) Quina operació o operacions haurà d’efectuar el tècnic de so per anivellar els sons de la bateria?

b) Intenta efectuar aquesta operació amb els filtres i efectes del teu editor d’àudio, i guarda el resultat amb el nom de “bateriaCorregida.wav”. Inclou una captura de pantalla del filtre o efecte escollit i comenta els paràmetres que has escollit del filtre.

En una pista d’àudio digital hem d’evitar que aquesta arribi als 0dB. D’aquesta manera podrem evitar que no distorsioni i es mesura observant des de la forma d’ona l’altura d’aquesta amb les mesures en Db que tenim en els laterals. També els podem observar des de les barres de nivells quan estan de color vermell.

Les formes que existeixen de normalitzar àudio són 2 una de forma global o automatitzada que consisteix a seleccionar tota la pista d’àudio i utilitzant el filtre normalitzar si poséssim per exemple -3dB. tots les freqüències que superin aquest nivell es contraurien fins a aquest nivell màxim de menys 3dB. o a traves d’un compressor modificant els segúents parametres.

Threshold (llindar) Nivell en (en Db) a partir del com el compressor comença a actuar. Si ajustem el theresshold del compressor a -12Db. per exemple, estem establint que quan el senyal entrant abast aquest nivell comencés a ser comprimida. A PARTIR D’AQUEST MOMENT TREBALLA EL COMPRESSOR

Ràtio (proporció) es donen valors de proporció com 2:1,3:1,4:1 etcEn un exemple de ràtio 3:1 el que succeirà és que per cada vegada que el teu senyal entrant superi en 3dB. al nivell de Threshold (llindar) el compressor solament permetrà deixar passar 1 Db EN QUINA QUANTITAT O QUE FORÇA TINDRÀ LA COMPRESSIÓ

Atac (*Attack) Rapidesa amb la qual actua el compressor quan apareguin els becs ( quan el senyal superi el llindar de threshold).

Alliberament (release): Marca la velocitat amb que el compressor deixa d’actuar sobre el senyal una vegada que aquesta, després de picar, a baixat ja de nivell de *Threshold (quan ja no necessita ser comprimida). Si ajustem l’alliberament a un valor llarg, *conseguira un senyal mes sostinguda. Si és curt, el senyal caurà de nivell més ràpidament.

Però el fitxer bateria té un rang dinàmic molt gran per tant el que realitzarem el procés de manera manual amb l’eina HUD baixant els nivells de les freqüències mes altes.

Pregunta 4 Descarregueu de la pàgina Freesound el fitxer d’àudio digital http://freesound.org/people/jppi_Stu/sounds/70986/ (us haureu de donar d’alta si encara no ho heu fet).

Editeu aquest so, de manera que el resultat final sigui una numeració de menor a major, en comptes de la numeració de major a menor de l’àudio original. És a dir, fent servir eines d’edició bàsiques heu de convertir l’àudio original “ten, nine, eight,...” en “one, two, three, ...”.

1 Hem creat un fitxer *multipista amb l’arxiu original a partir de l’original hem anat fent còpies dels 11 sons que componen l’àudio.

2 les còpies es realitzaven posant el cursor sobre la ultima xifra a retallar per no tornar a seleccionar el mateix i que el temps augmentés. Aquest tipus de selecció el que permet és no augmentar el temps (grandària de la pista final)

3 Col·locar les pistes ordenades de manera que en passar l’el cursor per la *linea de temps coincideixi la xifra (pista) amb el numero corresponent en el compte enrere.

4- Obtenció del fitxer d’àudio exportar mezcla --> pistas seleccionadas i format hem escollit l’extensió “.*aif ”

Descarrega’t els dos fitxers d’àudio ‘’home.wav’’ i ‘’dona.wav’’. Cadascun d’aquests fitxers contenen un fragment de la lectura d’un llibre.

a) Manipula el fitxer “home.wav” i “dona.wav” de manera que un d’ells sembli que està parlant molt a prop nostre (aplicant un compressor) i l’altre molt lluny (aplicant una reverberació). També pots jugar amb els nivells (amplificació). Descriu les manipulacions que hagis dut a terme i guarda els resultats amb els noms “homeModificat.wav” i “donaModificat.wav”

En la veu de l’home he utilitzat un compressor multibanda ( efectos --> efecto compresor multibanda).L’àudio home.waw no se satura observant els nivells de ganancia, la banda que més hem de tindre en conter és la dels mitjos perquè són els que més influencia tenen en la senyal

En ajustes preestablecidos he agafat l’efecte preestablert “Emisión” el que fa es donar-li més cos a la veu i els superaguts li donen un brilló al so que avanç no disposava. A més he millorat el que rang dinamic de l’audio, si s’aplica un filtre d’amplificació s’atura.

L’artxiu dona.wav he aplicat un filtre de reverberació preestablert anomenat “Ambiente de sala más gran-de”. Les característiques dels paràmetres no les he variat. Sí que he variat els nivells de sortida per a poder aconseguir un efecte més llunyà i he reduït els 2 paràmetres de sortida.

b) Combina els dos fitxers modificats de tal manera que s’intercali una frase o fragment d’home i una frase de dona, com si estiguessin mantenint una conversa. No s’han d’escoltar clics, ni sons retallats ni res estrany. Guarda el resultat amb el nom “conversaVersioA.wav”.

c) Repeteix el procés anterior, però ara en ordre invers: primer fes el “collage” dels àudios per simular la conversa, i després aplica els efectes per acostar o allunyar els locutors.Guarda el resultat amb el nom “conversaVersioB.wav”.

conversacioVersioB.waw

conversacioVersioA.waw

d) En quin dels dos ordres d’execució és més fàcil obtenir un bon resultat final? Raona la resposta.

En la “conversaVersioA” com no he d’aplicar efectes, a l’hora de crear capes duplicades dels arxius home i dona és una ventejà, ja que permet una precisió molt millor a l’hora d’ajustar les converses.

La desventada aquesta metode respecte a “conversaVersioB” és que la forma que s’utilitzen els filtres és de “forma no destructiva” que significa que no modifiquen l’arxiu original. La qual cosa ens permet afinar molt més els filtres que s’utilitzen i poder afegir-ne molts més sense que afecti al resultat final.

Per tant “conversaVersioB” es pot obtenir un millor resultat, ja que en aquest cas sols utilitzem 2 pistes i podem fer l’us dels filtres de forma no destructiva i permet conservar l’original.