Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil

Del fil a la roba: el tissatge Els teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge. Hi ha diverses maneres d’entrellaçar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els més importants són els teixits plans i els teixits de punt.

El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l’obtenció de robes i teles.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil

Del fil a la roba: el tissatge

El teixit plaEl teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada. Està format pels fils de l’ordit i de la trama, posats alternativament l’un damunt de l’altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. L’ordit és un conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit.

La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i per sota del següent, i així successivament. També pot ser que passi per sobre d’un i per sota dels dos següents. D’aquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de lligats o lligaments, que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els més comuns són el tafetà i la sarja.

El procés de fabricació de teixits plans consta de dues operacions bàsiques: la preparació de l’ordit i el teixit amb teler.

La preparació de l’ordit

Es du a terme amb una màquina anomenada ordidor. En aquesta màquina es recullen els fils ordenadament i per colors, si és el cas, sobre un cilindre o tambor de gran diàmetre i després es passen a un altre cilindre més petit, el plegador d’ordit, per tal que, quan es desenrotllin, conservin la posició i el paral·lelisme. Els fils provenen de la fileta, que és una estructura de suport on es col·loquen tantes bobines com fils hagi de tenir l’ordit. L’ordidor va estirant els fils de les bobines i els va col·locant al plegador.

Un dels lliços aixeca els fils senars de l’ordit mentre que l’altre abaixa els parells. Això fa que quedi un espai entre el dos, la calada, per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.

Un cop passada la trama, la pua, en un moviment de vaivé sincronitzat, abat la trama tot ajuntant-la al fil de trama de la passada anterior. De seguida s’inverteix la posició dels lliços, els fils senars avall i els parells amunt, i es torna a passar la llançadora per la calada (en sentit contrari a la passada anterior) tot deixant novament el fil de trama que tornarà a ser abatut per la pua contra l’anterior. Aquest procés es repeteix successivament mentre hi ha fil al plegador d’ordit, que es va desenrotllant a poc a poc, i es va formant el teixit.

El teixit amb telers.

Els telers són les màquines que lliguen els fils i formen, així, els teixits. Per fer-ho, es col·loca el plegador d’ordit al teler i els extrems dels fils es passen pel mig de les malles dels lliços, per la pua o pinta de teixir i, finalment, s’enrotllen en un altre cilindre (plegador de teixit), que més tard contindrà el teixit acabat.

Al final del procés, les peces de roba són repassades, és a dir, són sotmeses a una inspecció per tal de localitzar i treure els defectes que puguin tenir.

Al llarg de la història s’han utilitzat molts tipus de telers, des dels que eren totalment manuals fins als actuals, totalment automàtics. Antigament, la llançadora es passava a mà i els lliços es movien accionant uns pedals.

Actualment, tots els moviments són produïts sincronitzadament per motors elèctrics controlats per ordinadors, i el fil de trama ja no necessita llançadora perquè és impulsat per un raig d’aire a pressió o per un sistema de pinces. Tots aquests avenços han permès, entre altres coses, obtenir el teixit més ràpidament i fer menys necessari el treball directe dels operaris als telers.

Quan es volen aconseguir teixits amb dibuixos, acolorits o no, amb certa complicació, s’utilitzen els telers amb maquineta jacquard, inventada per Joseph Marie Jacquard (1752-1834).

La maquineta va situada damunt del teler i pot aixecar o abaixar els fils de l’ordit un a un independentment, a diferència de com ho fan les malles dels lliços. Llavors es forma el dibuix segons que la trama passi per sobre o per sota dels fils de l’ordit un a un. El control dels fils de l’ordit que cal aixecar o abaixar per formar el dibuix sobre el teixit, el feia la maquineta Jacquard fins fa poc a través d’un sistema de targetes perforades. Actualment, les maquinetes Jacquard controlen els fils a través de sistemes informàtics, que doten el conjunt de molta més flexibilitat a l’hora de canviar el tipus de dibuix, ja que només cal canviar el programa informàtic de control.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil

Del fil a la roba: el tissatge

El teixit de punt

Un altre sistema de teixir és aquell que consisteix a utilitzar un sol fil que va formant malles que s’enllacen entre si. Els teixits elaborats es coneixen amb els noms teixits de punt o gèneres de punt. Quan aquest sistema es realitza de manera artesanal, s’utilitza una troca de llana i un parell d’agulles rectes i llargues per fer jerseis, bufandes i altres peces de roba. Aquesta activitat es coneix amb l’expressió fer mitja.

Els teixits de punt s’elaboren industrialment amb uns telers especials anomenats tricotoses, que poden ser rectilínies o circulars. Utilitzen moltes agulles d’un tipus especial, anomenat llengüeta, que agafen el fil que ve directament d’una fileta de bobines i el fan passar a través de les malles formades a la passada anterior. També duen sistemes Jacquard per a teixits amb dibuixos complicats.

Formació del teixit de punt en una tricotosa circular amb agulles de llengüeta

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil

Del fil a la roba: Propietats dels teixitsEls teixits plans són molt resistents, però, en canvi, són poc elàstics, ja que en estirar-los en el sentit de l’amplada o de la llargada no cedeixen més enllà del que permeten els fils de la trama o l’ordit. Si se’n vol augmentar l’elasticitat cal utilitzar fils elàstics. Amb els teixits plans es fabriquen llençols, camises, estovalles, cortines, tapisseries i molts altres productes.Els teixits de punt tenen com a característica principal una gran elasticitat, ja que les malles es poden estirar fàcilment en tots dos sentits (amplada i llargada). Per aquest motiu, les peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i s’adapten molt bé al cos. Jerseis, jaquetes, mitges, mitjons, roba interior, etc., solen estar fabricades amb aquest tipus de teixit.