�

TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL SECTOR SURD 02 Sector de l’Olana, D’ESPARREGUERA Promotor: Junta de Compensació Redactors: Josep M. Servent. Dr. Enginyer Industrial Sebastià Grau. Advocat i Tècnic Urbanista Octubre 2007 El present text incorpora i refon les esmenes derivades de la subsanació de deficiències formulades a l’acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Esparreguera, de suspensió de l’aprovació inicial, així com la resolució d’al·legacions i l’aportació de documents, segons acord núm. 3 de la Junta de Govern Local del dia 1 d’octubre del 2007.

�

Pla Parcial 1

1.- INFORMACIÓ

1.1.- Antecedents. Aquest Pla Parcial es adaptació i revisió del Pla Parcial del Sector Industrial l’Olana, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 17 de febrer de 1.999. Aquesta revisió i adaptació, que de fet comporta un nou planejament, resulta de l’aprovació definitiva per l’Ajuntament d’Esparreguera del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en sessió del 17 de novembre de 2004, així com del text refós en sessió del 15 de desembre de 2004 (publicats els acords de la Comissió territorial d’Urbanisme de Barcelona en el DOGC núm. 4328, de 22 de febrer de 2005), planejament que s’adapta a les previsions de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Com a resultat de la delimitació del sector en el P.O.U.M., la redacció definitiva del Pla Parcial incorpora al planejament inicial uns terrenys annexes al nucli urbà residencial i separats de l’àmbit inicial per l’autovia amb la categoria de sòl urbanitzable delimitat. D’acord amb la recent aprovació definitiva de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per part de l’Ajuntament d’Esparreguera, que en el seu procés de redacció/aprovació va redefinir els continguts del Pla Parcial aprovat amb anterioritat, es redacta aquest Pla Parcial Urbanístic, amb els continguts que a continuació s’exposen. En aquest sentit, el PPU s’ajusta al POUM i al seu programa temporal, així com als articles 65 i 66 de la Llei d’urbanisme, text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Per tant, el PPU defineix els paràmetres bàsics de l’ordenació dels volums edificatoris resultants (art. 65.2.d), precisa les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques i incorpora el projecte d’urbanització bàsica amb la precisió de l’article 69 bis. 4) de la Llei. 1.2.- Situació i àmbit. El Pla Parcial Urbanístic del Sector Sud l’Olana, d’Esparreguera, està situat al sud del nucli urbà, separat del nucli pel traçat de la carretera nacional A-2. Els seus referents urbans son el nucli urbà al nord, el polígon industrial del Sud a llevant, el nucli de Can Rial a ponent i la Casanova i la Riba de les Guineus al sud. Físicament està delimitat al nord pel traçat de la carretera nacional A-2, al nord-est i est pel Torrent Mal, a ponent pel torrent de l’Alfàbrega i al sud per la intersecció del torrent de l’Alfàbrega i la riera de Pierola o sigui l’origen de la riera de Magarola. L’únic accés rodat als terrenys objecte d’aquest Pla Parcial es realitza des del nucli urbà, a través del pont sobre la carretera A-2, fins a les indústries que actualment estan en activitat. Així mateix des del torrent de l’Alfàbrega existeixen dos accessos fins a diferents propietats, mitjançant camins no pavimentats. L’àmbit del Pla Parcial queda totalment delimitat per la topografia que l’envolta, que podríem definir com una planícia encerclada de torrents que defineixen perfectament la seva superfície. 1.3.- Topografia i estat actual. Els terrenys ubicats en el sector principal del Pla Parcial, tenen la seva cota més alta, la 165, en el punt d’accés des del pont de l’autovia. En el sentit nord-sud, la cota més baixa abans del talús que porta fins al torrent correspon a la 127, es a dir un pendent promig del 4,5%. La part més plana correspon a la zona d’accés des del pont de l’autovia (3,5%). La part de més pendent correspon a la propera al Torrent Mal (6,5%).

Pla Parcial 2

La zona del Pla Parcial ubicada al sud del mateix, separada de la principal per diferents talussos i zones arbrades, té un pendent del 10% i disposa de la cota més baixa de tota l’àrea del pla, la 111. Aquesta zona és molt propera a la llera del torrent de l’Alfàbrega. En la zona més propera al pont sobre l’autovia, existeixen tres assentaments industrials de diferent extensió, dedicats a diverses activitats industrials, com l’emmagatzematge i fabricació de palets per a embalatges, fabricació de ceràmiques, indústria del plàstic i l’antiga fàbrica de mobles Cidesa. La resta dels terrenys son erms o dedicats al conreu, bàsicament plantació de vinya i ametllers. 1.4.- Planejament vigent. D’acord amb el P.O.U.M. d’Esparreguera, aprovat definitivament pel que fa al seu text refós el 15 de desembre de 2004, a la seva fitxa de planejament en sol urbanitzable, es defineix el sector objecte del Pla Parcial, com a Sector SURD02. Sector de l’Olana, amb les característiques que a continuació es descriuen, reproduïdes de la pròpia fitxa de Planejament: FITXA PLANEJAMENT

2.- Sector SUR D02. Sector de l’Olana

�� Superfície del sector: 24,254 Hes (sector discontinu)

�� Categoria: sòl urbanitzable delimitat

�� Usos globals: Principal: Industrial Compatible: Terciari

�� Índex d’edificabilitat brut: 0,70 m²st/m²s

�� Estàndards mínims de cessió:

• Viari (V): El que resulti de l’ordenació proposada del Pla Parcial, respectant el vials indicats als plànols d’ordenació com a sistema general

• Espais lliures (P): La superfície mínima d’espais lliures a reservar pel Pla Parcial serà del 10% de la superfície del sector, i en la seva previsió s’hauran de respectar en tot cas les normes d’aquest POUM reguladores del Sistema d’Espais Lliures

• Equipaments (E): La superfície mínima de terreny destinat a equipaments, a reservar pel Pla Parcial serà del 5% de la superfície del sector. El Pla Parcial haurà de situar una part d’aquesta superfície, i concretament 7.912 m2s, a l’equipament previst a la banda nord de l’autovia N-II, que queda inclòs en el sector.

• Sistema de serveis tècnics (T): Els que el Pla Parcial consideri necessaris.

�� Cessió d’aprofitament: Els propietaris hauran de cedir a l’administració actuant el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector, el qual es distribuirà de forma equilibrada en el conjunt del sector.

Pla Parcial 3

�� Altres condicions per al desenvolupament del sector:

1. Els propietaris del sector hauran de costejar i, si escau, executar, per tal de garantir l’accessibilitat del mateix, les següents infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors al sector: el vial de connexió a la rotonda de la carretera a Piera, paral·lel a l’autovia.

2. El pont de connexió amb el polígon industrial Sud, sobre el Torrent Mal.

Aquestes obres es dimensionaran per absorbir el trànsit industrial que el sector podrà generar.

. Pel que fa a la qualificació urbanística, la tipologia industrial a preveure pel Pla Parcial adoptarà els paràmetres de la zona industrial 7b, tot i que en cas de compartimentació voluntària, i respecte als paràmetres de parcel·la mínima, alçada màxima i superfície mínima de cada establiment, es podran aplicar els paràmetres de la zona 7c. El Pla Parcial també podrà crear una o vàries zones específiques d’aquest sector.

. Pel que fa als usos, el Pla Parcial no podrà contemplar activitats en situacions 12, 13 i 14 a cel obert, i en qualsevol cas, regularà les activitats permeses per tal de potenciar aquelles no dependents de la fabricació d’automòbils.

1.5.-Relació respecte a infraestructures i serveis. Les relacions a nivell de xarxa viària, amb el seu entorn immediat són insuficients, ja que actualment es disposa d’un únic accés rodat amb unes certes garanties, que és el pont sobre l’autovia a la part nord del Sector. Aquest accés és totalment insuficient, per les seves dimensions i ubicació, per la qual cosa, el planejament determina alternatives i complements a aquest accés. En referència al subministrament elèctric, cal dir que existeixen en el polígon unes xarxes d’alta tensió i les seves corresponents estacions transformadores, per al subministrament de les indústries existents. Això mateix cal dir del subministrament de línies telefòniques. En referència al subministrament d’aigua potable, cal dir, que les indústries disposen del subministrament de la companyia local “Aigües d’Esparreguera Vidal, SA” i les explotacions agràries existents disposen dels seus propis pous de captació. A nivell d’aigües negres, el seu desguàs es realitza mitjançant pous filtrant al propi terreny. Les aigües de pluja es canalitzen fins als propis torrents del entorn immediat 1.6.- La propietat.

Les finques incloses en l’àmbit del pla parcial, d’acord al aixecament topogràfic, al plànol cadastral existent, així com a les consultes realitzades amb els propietaris de l’àmbit, son, d’acord amb les referències del plànol d’informació annexa nº 4, les següents: Núm. Propietari Superf. bruta % inicial

1 Antiga Carretera a Pierola 198,53 0,0801 2 MARCEL·LÍ JORBA SOLER 595,87 0,2405 3 SALVADOR RIALT ISART 328,36 0,1325 4 GERMANS TAULÉ ROMOGOSA 3.975,12 1,6045

Pla Parcial 4

5 COAS TRUQUELL, S.L. 2.824,14 1,1399 MARÍA ASUNCIÓN PONS MURA XAVIER PONS MUR 6 COAS TRUQUELL, S.L. 2.455,56 0,9911 MARÍA ASUNCIÓN PONS MURA XAVIER PONS MUR 7 Talús A-2 sobre torrent l'Alfàbrega 993,74 0,4011 8 Camí a la Casanova i veïnals 3.255,57 1,3140 9 L'AUROM, SL 3.210,01 1,2956

10 L'AUROM, S.L. 26.093,96 10,5322

11 PABLO BARRIO MATEY 10.729,08 4,3306 GLORIA GRAU SABANES

12 COBAR GRUP, C.B. 6.346,89 2,5618

13 JOSE ZALABARDO CASAMAJÓ 962,73 0,3886

14 L'OLANA, S.L. 43.308,32 17,4804

15 SITGES PARK, S.A. 16.266,66 6,5657

Pla Parcial 5

16 SUSHIL-NAVAS CONSTRUCCIONS, S.L. 35.955,36 14,5126

17 J. TORRES BOFILL - M. PUIG RIBOT 9.039,68 3,6487

18 SUSHIL-NAVAS CONSTRUCCIONS, S.L. 10.559,02 4,2619

19 PROMOCIONS LA FUMADA, S.L. 5.937,81 2,3967

20 HORYZABA, S.L. 12.107,52 4,8869

21 MARCEL·LÍ VIVÓ I ROS 33.168,74 13,3878

22 LIBERT HORTS VIDAL 15.309,92 6,1795

23 AIGÜES D'ESPARREGUERA VIDAL, SA 725,47 0,2928

24 Vol sobre el Torrent Mal 262,15 0,1058

25 MANEL MATA RECASENS 1.780,67 0,7187

26 L'AUROM, SL 1.362,12 0,5498 SUPERFÍCIE TOTAL SECTOR 247.753,00 100,00

Pla Parcial 6

2.- PROPOSTA

2.1.- Objectius i criteris d’ordenació. .- Integrar el projecte en el territori des de la vessant topogràfica i estructural, tot i tenint en compte la seva situació respecte l’entorn immediat. .- Adequar el màxim possible la xarxa viària a la topografia actual, garantint la comunicació del polígon amb les vies principals de comunicació actuals. .- Respectar les àrees boscoses existents i garantir que el seu ús sigui fàcil per als usuaris primers del polígon industrial. .- Facilitar la ubicació dels establiments industrials de menor dimensió, en aquelles àrees del polígon que actualment tenen major pendent topogràfica. .- Protegir des del projecte, les àrees susceptibles de poder-se inundar. .- Garantir la protecció dels talussos existents, tan dins del propi polígon, com els que el delimiten. .- Regular els usos i les activitats, de tal manera que es potenciïn aquelles no depenent de la fabricació d’automòbils, però evitar una degradació del paisatge, ja sigui química o visual. 2.2.- Elements d’ordenació. La qualificació del sòl (art. 65.2.a, de la Llei).

2.2.1.- Sistema urbanístic de comunicacions. Xarxa viària i aparcament. Com a pas previ a la determinació de la vialitat en el planejament, s’ha de garantir l’accés al mateix. Per a la qual cosa s’han determinat dos accessos, un a la part nord, que des de la rotonda projectada que relaciona la circulació entre la carretera de Piera, el nucli urbà i els accessos des de l’autovia, es desenvolupa paral·lel al vial d’entrada a l’autovia, fins a la confluència amb l’arribada del vial per sobre el pont de l’autovia, que comunica actualment el polígon amb el nucli antic. A la part sud es projecta la construcció d’un pont sobre el torrent Mal, que comunicarà el polígon amb el Polígon Industrial del Sud, a la confluència del carrer Tres Rieres. L’amplària de l’enllaç serà de deu metres, el que permet obtenir un vial de 3,50 metres de circulació, i una vorera o voral d’1,50 metres en cada sentit de circulació. Així es crea una mena de “circumval·lació” entre la sortida 580 de l’autovia, nus d’enllaç amb la B-231 a Piera, rotonda, l’accés al Pla Parcial des de la rotonda, vial principal del Pla Parcial, pont sobre el torrent Mal, circulació pel Polígon Industrial del Sud i enllaç amb la sortida 581 de l’autovia. Aquesta “circumval·lació” es vàlida per als dos sentits de la marxa en l’autovia i garanteix un correcte funcionament del Pla Parcial, amb l’eix viari fonamental del municipi, que es la carretera nacional A-2. La xarxa viària del Pla Parcial, es basa fonamentalment en l’eix viari que travessa tot el Sector en sentit nord-sud, i que a la vegada uneix els dos punts de comunicació del polígon amb l’exterior, a modus d’element d’entrada i sortida del pla parcial. Aquest vial tindrà una amplària de setze metres i una secció útil a la funció que desenvolupa, projectada amb una vorera de 2 metres d’amplària, un carril d’aparcament i un carril de circulació de gran amplària, per cada sentit de la marxa.

Pla Parcial 7

D’aquest element principal, “penjaran” dos vials de menor dimensió, que donaran accés a dues zones diferenciades del Pla Parcial i que no es poden comunicar entre elles, per les preexistències existents. Tot i això, es preveu la creació d’un pas d’emergència entre ambdós vials mitjançant el Camí de la Casanova, segons es grafia als plànols d’ordenació. Així doncs el seu terminal serà un “cul de sac” per a poder facilitar la maniobra de entrada i sortida. La secció dels vials serà de deu metres, formada per una vorera d’1,50 metres i un carril de circulació, en cada sentit de la marxa. El diàmetre de les rotondes serà de trenta metres.

L’aparcament de vehicles total prevista per a la capacitat edificatòria del polígon, es resol en un 25% amb la solució viària adoptada, per la qual cosa s’hauran de mantenir els estàndards de les zones industrials, de preveure una plaça d’aparcament per cada 100 metres quadrats de construcció realitzada, dins de cadascuna de les parcel·les edificables. Així mateix per a garantir la possibilitat d’aparcament de camions es preveuran unes zones de reserva per aquesta finalitat.

2.2.2.- Sistema urbanístic d’espais lliures públics i de protecció..

El sistema d’espais lliures el composen principalment dues grans àrees del Pla. Una d’elles coincideix amb el terreny més proper al Torrent Mal i al Torrent de l’Alfàbrega, que per la seva cota topogràfica relativa, en referència a les àrees destinades a l’edificació, no permet el seu accés rodat i conseqüentment invalida el seu aprofitament edificable; però en contrapartida permet el seu aprofitament com a zona lliure d’edificació, com a traspàs visual entre l’àrea edificada i els torrents. L’altra gran zona lliure d’edificació coincideix amb la zona on s’ubica actualment l’arbrat existent, que ocupa una franja del terreny en sentit nord-sud, que separa les dues grans àrees edificables de la part baixa del Sector i on actualment existeixen diverses espècies d’arbrat i sotabosc, tal com queda reflectit en l’Informe Mediambiental annex. Les dues zones que configuren el desenvolupament de la zona verda del Sector, per altra banda, en major quantia al mínim determinat en les Normes Urbanístiques del P.O.U.M., estaran comunicades, i es pretén siguin realment un espai de lleure i descans pels usuaris de la zona industrial com a mínim, per a la qual cosa es definiran uns accessos de vianants i unes zones de trànsit i d’altres de repòs. No es tracta doncs de realitzar un parc urbà, sinó de aconseguir una àrea boscosa, amb espècies autòctones, que a partir de una neteja regular del sotabosc, pugui utilitzar-se com a àrea de passeig i lleure, lligada a les hores de descans dels treballadors del polígon, que seran en definitiva els seus usuaris habituals. En allò que fa referència a l’art.71 del P.O.U.M., cal dir que els espais lliures proposats s’acosten a una xifra aproximada al 15% de l’àmbit, es a dir es clarament superior al 10%. En molts dels seus punts es inscribible un diàmetre superior als 15 metres. Es pot considerar concentrat, ja que de fet és un àmbit intercomunicat. Està clarament definida la seva identitat i serveix d’ordenament a les construccions proposades, per la qual cosa en algun dels seus punts disposen d’un pendent superior al 25%. No estan situats en torrents, rieres ni franges de protecció. Finalment, el present Pla Parcial preveu una àrea de protecció de llera pública, corresponent a la zona inundable que limita amb aquest espai extern al sector. Es preveu la seva protecció segons el règim que li és propi regulat a la normativa sectorial corresponent, per tal de preservar aquest espai del procés d’ocupació del sòl amb usos urbans.

2.2.3.- El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris.

D’acord a la resolució del P.O.U.M. per a aquest Pla, s’ha de preveure situar a la banda nord de l’autovia A-2, una superfície de 7.912 m2, destinada a equipament. Aquesta superfície coincideix amb l’àmbit existent en l’actualitat determinat entre l’àrea de protecció de l’autovia A-

Pla Parcial 8

2, l’enllaç d’aquesta amb el nucli urbà i la connexió actualment existent entre el nucli i el Sector que ara es desenvolupa. La finalitat del equipament no està determinada en aquest moment, però tindrà més caràcter d’urbà que de industrial, per a la seva ubicació i per la seva inclusió com a tal en el Pla Parcial. La resta de superfície de sol destinada a equipament, d’acord als mínims que determina la Llei, es a dir 4.572 m2, s’ubicaran a l’actual entrada del polígon, per a tenir major proximitat amb l’equipament predeterminat i la seva destinació, a la vegada que equilibra la situació dels espais lliures situats a la banda sud del polígon. Tampoc està predeterminada la finalitat d’aquest equipament.

2.2.4.- Zonificació.

El sòl s’ha zonificat d’acord a l’aptitud dels terrenys, d’acord a la seva posició, la seva topografia o per la seva continuïtat, amb un criteri clar de ubicar les funcions col·lectives sobre l’eix que recorre el Pla en sentit nord-sud. Les característiques de l’edificació seran iguales per a totes les parcel·les que resultin de la realització del projecte de reparcel·lació i correspondran a les Ordenances d’Edificació que conté aquest Pla Parcial. La zona industrial ha adoptat la tipologia i els paràmetres de la zona industrial 7b del POUM d’Esparreguera, tot i que pel que fa a la compartimentació voluntària i els paràmetres de parcel·la mínima, alçada màxima i superfície mínima d’establiments s’han adoptat les determinacions de la zona 7b. Atesa la conveniència d’establir determinada protecció de la línia carenera i de la separació amb el Torrent Mal, s’ha creat la zona industrial de vorada en la que no es possible ubicar l’edificació però que té la consideració legal de parcel·la edificable privada, respecta de la qual s’apliquen els paràmetres d’edificabilitat neta de la zona industrial. Aquests terrenys tenen la consideració d’espais lliures privats de parcel·la i compten a efectes del còmput de la separació de l’edificació respecte dels llindars de la parcel·la.

2.2.5.- Usos.

A la zona industrial i a la zona industrial de vorada s’admeten els usos permesos a la zona 7b del P.O.U.M., és a dir, l’industrial com a ús principal i el terciari com a compatible, sense més limitacions que les derivades de les situacions definides en el P.O.U.M. com a 12, 13 i 14, que no seran permeses, donat el seu caràcter d’activitats realitzades a “cel obert”, i el que realment es pretén es construir un polígon industrial que tingui especial cura dels seus edificis i el seu entorn immediat. En les Ordenances d’edificació es regularà les activitats permeses per tal de potenciar aquelles no depenent de la fabricació d’automòbils.

2.2.6.- Edificacions en situació de volum o ús disconforme El sector l’Olana té els seus orígens en la implantació de diverses indústries des de fa ja unes dècades, raó per la qual s’han desenvolupat les iniciatives de planejament i gestió que han estat exposades a l’apartat informatiu dels antecedents d’aquest P.P.U. Per aquest motiu algunes indústries existents i en funcionament poden resultar en situació de volum o d’ús disconformes, en restar ubicades en solars en els que no es poden complir alguns dels paràmetres d’ocupació màxima de parcel·la, de l’índex d’edificabilitat neta, de façana mínima o de separacions als llindars del solar o qualsevol altre establert en aquest Pla Parcial Urbanístic. És per això que les Normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl d’aquest PPU contenen una disposició transitòria en la que, seguint estrictament els criteris del POUM per aquest tipus de situacions, es contempla la possibilitat d’autoritzar obres de consolidació, rehabilitació, modernització i millora així com canvis d’ús. També es contempla que l’escreix de volum dels edificis amb volum disconforme en raó de la superfície de la parcel·la adjudicada en la reparcel·lació no computarà als efectes del sostre total brut del sector.

Pla Parcial 9

2.2.7. Aspectes de gestió Pel que fa a la gestió es preveu l’aplicació del sistema de reparcel·lació modalitat de compensació bàsica, en un únic polígon d’actuació i mitjançant una única junta de compensació. Pel que fa a la conservació es preveu que sigui a càrrec dels propietaris per un termini màxim de cinc anys des de la recepció definitiva de les obres d’urbanització per l’Ajuntament. A aquests efectes es constituirà una junta de conservació, per successió de la junta de compensació o per nova creació. Els propietaris que ho siguin en cada moment de les finques del sector resten obligats al pagament de les despeses d’urbanització i de les de conservació, aplicant-se als no incorporats a la Junta els mecanismes definits de l’article 124.2 de la Llei d’urbanisme. QUADRE DE SUPERFICIES Superfície M2 Percentatge

Zona d’implantació industrial 164.890 66,55

Sistema local d’espais lliures públics 28.059 11,33

Sistema general de protecció de llera pública 3.683 1,49

Sistema local d’equipaments comunitaris 12.386 5,00

Sistema de serveis tècnics 3.939 1,59

Sistema de comunicacions

- Vialitat 18.555 7,49

- Accés Nord 3.852 1,55

- Accés Sud 2.091 0,84

- Servei viari aparcament 5.460 2,20

- Franja de protecció 4.838 1,95

TOTAL 247.753 100,00

Pla Parcial 10

3.- NORMES REGULADORES DELS PARÀMETRES D’ÚS I D’EDIFICACIÓ DEL SÒL

3.1.- Disposicions generals: Art. 1. Àmbit territorial d’aplicació. Aquestes ordenances són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla Parcial Urbanístic del Sector Sud l’Olana, d’Esparreguera, segons queda definit en els plànols que s’acompanyen. Art.2. Marc legal. Aquestes ordenances desenvolupen, dins l’àmbit definit a l’article anterior, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera. Per tot allò que no estigui expressament definit o regulat, o sigui de dubtosa interpretació, s’estarà al que determini l’esmentat P.O.U.M. d’Esparreguera. També desenvolupen per aquest sector els articles 65 i 66 i els demés concordants pel sòl urbanitzable delimitat de la Llei d’urbanisme, text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de novembre. Art.3. Desenvolupament del Pla. Per al desenvolupament d’aquest Pla Parcial, s’ha redactat el corresponent projecte d’urbanització que s’incorpora al propi Pla Parcial segons l’alternativa primera de la lletra e) de l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei d’urbanisme. També caldrà redactar el projecte de reparcel·lació dels articles 118 i següents de la Llei, d’acord amb el sistema de reparcel·lació i modalitat de compensació bàsica aplicable al sector, que respectaran les determinacions d’aquest Pla i les del P.O.U.M. Art.4. Projecte d’obres d’urbanització bàsica. És únic per a tot el Pla Parcial i es redacta d’acord el que disposa l’ art. 96.2del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, sens perjudici dels projectes d’urbanització complementària que siguin necessaris. Art.5. Parcel·lació. La parcel·lació dibuixada en els plànols del PPU és indicativa. La parcel·lació definitiva de les illes resultants del planejament, vindrà especificada en el corresponent projecte de reparcel·lació, encara que podrà ser ajustada o modificada mitjançant el procediment de l’article 179,2,a) de la Llei d’Urbanisme, és a dir, amb la preceptiva llicència municipal. Art.6. Modificacions. Les modificacions del present Pla Parcial hauran de respectar les determinacions establertes en el P.O.U.M. d’Esparreguera i en el mateix Pla Parcial, i s’ajustaran a allò que prescriu el Títol tercer de la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa parcialment. No seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació al terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície, i per tant en l’edificabilitat, de les illes superiors al 8%, mantenint sempre l’edificabilitat global total contemplada en aquest Pla.

Pla Parcial 11

3.2.- Règim Urbanístic del Sòl: Art.7. Qualificació del sòl. El sòl comprés dins l’àmbit d’aquest Pla Parcial es qualifica en sistemes i zones. S’entén per sistemes, els terrenys que en virtut dels arts. 34 i 35 de la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa parcialment, constitueixen l’estructura del sector, i són de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament d’Esparreguera. S’entén per zones els terrenys susceptibles d’edificació en base a l’aprofitament urbanístic assignat pel Pla, en els termes de l’article 36 de la Llei d’urbanisme i en els que es pot exercir el dret d’edificació de conformitat amb els usos i paràmetres definits també pel Pla que han de permetre l’atorgament de llicències, segons l’article 65.2.b) de la Llei d’Urbanisme. Art.8. Sistemes locals. Es defineixen com a sistemes locals: - Sistema de comunicacions.

- Sistema d’espais lliures públics. - Sistema d’equipaments comunitaris. - Sistema de serveis tècnics. Art.9. Zones. Es defineix una única zona qualificada de zona industrial clau 7b’, sens perjudici de les especialitats de l’àmbit definit a l’article 16. 3.3.- Normes per a sistemes i zones: Art.10. Definició de conceptes: 1. Tipus d’ordenació: El tipus d’ordenació d’aquest sector correspon al d’edificació aïllada. 2. Definició del tipus d’edificació aïllada L’edificació es caracteritza per estar envoltada d’espai lliure d’ús privat representat per l’espai no ocupat per les edificacions, per tenir una ocupació màxima i unes separacions a veïns , a carrers o termenals i per que el volum màxim d’edificació es determina per un índex d’edificabilitat i unes relacions geomètriques amb la forma de la parcel·la 3. Pla de referència: Pla horitzontal teòric a partir del qual es situarà la cota de la planta baixa de l’edificació i s’amidarà l’alçada reguladora màxima. Aquest pla estarà situat a la cota altimètrica que determini la rasant del vial al qual dona front l’edifici projectat, en el centre de la seva façana. Si el pendent del carrer determinés diferències entre els extrems del pla teòric corresponents a l’edifici projectat, superiors a 1,50 metres, s’haurà de dividir l’edificació en els trams necessaris perquè això no passi. S’aplicarà l’article 91,2 de les Normes Urbanístiques del P.O.U.M. 4.- Alçada reguladora màxima: La que pot assolir l’edificació. S’amidarà des del pla de referència fins el punt mes alt de la coberta. Per sobre de l’alçada reguladora només s’admeten lluernaris, ventilacions i conduccions, fins una alçaria màxima d’1,50 metres.

Pla Parcial 12

5.- Nombre màxim de plantes: El nombre màxim de plantes dins de l’alçada reguladora, s’ha de respectar conjuntament amb l’alçada mesurada en metres. 6.- Planta baixa: És el pis baix de l’edifici a nivell del sòl. El nivell de referència de la planta baixa vindrà definit per la disposició del terreny natural, de manera que en cap cas el nivell de la planta baixa podrà estar per sobre ni per sota d’un metre del terreny exterior definitiu. S’exceptua d’aquesta previsió el tram de les rampes d’accés al soterrani. S’aplicarà l’article 90.3 de les Normes Urbanístiques del P.O.U.M. 7.- Planta soterrani: Planta situada per dessota de la planta baixa. Aquesta planta no computa a efectes d’edificabilitat màxima de la parcel·la. Està subjecte a les condicions d’edificació (separacions, ocupació, etc.) igual que la resta de les plantes de l’edifici. En aquesta planta no son permesos els usos que representin la permanència de personal per a la realització de llur activitat. 8.- Planta pis: És tota planta situada per damunt de la planta baixa. Està subjecte a les condicions d’edificació (separacions, ocupació, etc.) igual que la resta de les plantes de l’edifici. 9.- Ocupació de la parcel·la: Es mesura en percentatge i correspon a la projecció vertical de tots els cossos edificats del edifici, inclosos voladís, terrasses, etc. 10.- Alçada lliure: És la que hi ha del terra al sostre a l’interior d’un edifici construït. Les alçaries mínimes de les edificacions projectades seran les següents: �� planta baixa: 3,00 metres. �� planta soterrani: 2,50 metres �� planta primera: 2,50 metres.

11.- Separació a límits de parcel·la: És la distància amidada entre la línia que defineix el límit de la parcel·la i l’edificació construïda. Defineix les franges de terreny que no poden ser ocupades per l’edificació, ni per elements auxiliars de la mateixa. 12.- Tanques: Les separacions entre parcel·les o entre parcel·les i vial es resoldran de la forma següent: �� a vial i a espais lliures: Tindran una alçada màxima d’1,80 m. sense que en cap cas la

part opaca pugui superar l’alçada d’1,20 mts. Si el carrer fa pendent, la tanca s’esglaonarà de manera que no superi en cap punt una alçada de 2,50 metres des de la rasant del carrer.

�� entre solars veïns o termenals: Tindran una alçada màxima de dos metres respecte del

terreny definitiu de la pròpia parcel·la. Si el terreny fa pendent, la tanca s’esglaonarà de manera que no superi en cap punt una alçada de 2,50 metres. Poden ser de qualsevol material.

Pla Parcial 13

13.- Moviments de terres: Quan siguin necessaris per l’anivellament de les parcel·les es podran realitzar en l’interior de parcel·la. Les modificacions de la topografia original de les parcel·les no podran produir desnivells entre plataformes superiors a 1,50 metres tant en sentit longitudinal com transversal. La mateixa limitació s’aplicarà entre el terreny modificat i el terreny natural. S’entén per terreny natural el plànol virtual que uneix els 4 o més punts que delimiten la parcel·la, des del seu nivell superior. En tot cas caldrà donar compliment a allò que estableix l’article 91 del POUM d’Esparreguera pel que fa a la modificació del terreny natural. 14.- Verd privat: Es defineix com el sòl lliure d’edificació, enjardinat, al voltant de les edificacions i la titularitat del qual es privada. Aquest terreny pot venir de l’anivellament de les divisòries entre parcel·les o solars, perquè així hagi estat determinat en el planejament o com a zones de protecció fixades pel planejament. En aquestes zones es prohibeix qualsevol tipus d’edificació. 15.- Aparcament: És obligatòria la dotació d’una plaça d’aparcament dins la pròpia parcel·la, per cada 100 m2 d’edificació amb un mínim d’una plaça per cada tres treballadors. S’aplicaran la resta de determinacions de l’article 139.4.1 de les Normes Urbanístiques del POUM pel que fa a les característiques de les places i a les reserves en cas de gran establiment comercial i d’establiment recreatiu. 16.- Estètica: La composició arquitectònica s’emmarcarà en la voluntat d’aconseguir una certa unitat compositiva de l’edifici, abans que una juxtaposició d’elements o volums de naturalesa diferent. El color dels materials de façana formarà part d’una mateixa gamma, i s’evitarà les coloracions estridents aplicades sobre grans superfícies. Art. 11. Sistema de comunicacions. Viari: Correspon als terrenys destinats a la xarxa viària, és a dir, compren les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, i compren també les àrees de protecció afectes a aquest sistema i les àrees d’aparcament de vehicles. La titularitat del sistema viari serà pública. No s’admet cap tipus d’edificació en el sistema viari. Els usos admesos són el de circulació de vehicles i persones i aparcament. Art. 12. Sistema d’Espais Lliures públics: Correspon al conjunt de parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport. La titularitat del sistema d’espais lliures serà pública. S’admetrà una única edificació de titularitat pública per a cada àmbit qualificat, amb una edificabilitat de 0,2 m2 de sostre per m2 de sòl i una sola planta. S’admeten les instal·lacions

Pla Parcial 14

subterrànies dels serveis d’infraestructures. El seu ús resta afecte al manteniment de l’espai i a l’ús principal o complementari de l’esbarjo, el lleure o l’esport. S’admetran els usos determinats en el P.O.U.M. per al sistema general d’espais lliures. Art.13. Sistema d’Equipaments comunitaris: Correspon als terrenys de reserva per a centres públics, equipaments en les seves diverses modalitats i els altres interès que siguin d’interès públic o d’interès social. La titularitat serà pública, encara que es pugui gestionar per qualsevol de les formes de gestió dels serveis públics o d’ús especial o privatiu dels béns públics previstos a la normativa general sobre règim local. Les dimensions de les parcel·les estan determinades en el Pla Parcial. Paràmetres de l’edificació: Edificabilitat: 1,1 m2st/m2s. Ocupació màxima: 70% Alçada reguladora: 13,00 m PB+ 2 PP Separacions: a vial: 3 m. a veïns: 3 m. Usos admesos. Els determinats en el P.O.U.M. com a: sanitari-assistencial (8), hospitalari (9), educatiu (10), recreatiu cultural i social (11) i els lligats a d’altres serveis públics que puguin ésser necessaris en el futur. Els espais que restin lliures d’edificació, s’enjardinaran convenientment. Les tanques seran vegetals, que pot incloure un filat metàl·lic fins una alçada màxima d’1,80 metres. Art. 14. Serveis Tècnics: Correspon a les àrees determinades, que acolliran els usos lligats a l’activitat necessària per al Pla Parcial, com instal·lacions dels serveis i subministraments, dipòsits, xarxes públiques i privades, etc. Les dimensions de les parcel·les estan determinades en el Pla Parcial. Paràmetres de l’edificació: Edificabilitat: 0,2 m2st/m2s. amb una màxim de 150 m2. Ocupació màxima: 20% Alçada reguladora: 7,5 m. PB+1P. Separacions: A vial i a veïns: 1 m. La separació podrà ser inferior quan les característiques dels serveis tècnics ho aconsellin en raó de la configuració del terreny. Usos admesos. Les instal·lacions i espais reservats pels serveis tals com abastament d’aigua, evacuació i depuració d’aigües residuals, abocadors i plantes de transformació o eliminació de residus, subministrament d’electricitat i telefonia i instal·lacions anàlogues. Els espais que restin lliures d’edificació, s’enjardinaran de tal forma que sigui compatible l’ús de aparcament i la col·locació d’arbrat. Les tanques seran vegetals, que pot incloure un filat metàl·lic fins una alçada màxima d’1,80 metres.

Pla Parcial 15

Art. 15. Zona Industrial: 1. Correspon a les àrees destinades específicament a l’ús industrial, subzona 7b’. 2. El tipus d’ordenació serà segons edificació aïllada (tipus 7b’). 3. Condicions d’edificació: Edificabilitat: 1,0518 m2st/m2s. Parcel·la mínima: 600 m2 Façana mínima 14 m. Ocupació màxima 70 % Alçada i nombre de plantes 12m. (PB + 1PP). Separacions a carrer: 3 m. Separacions a veïns: 1,50 m. Soterrani: Es permet la mateixa ocupació que la resta de l’edificació en planta. 4. Es consideraran les condicions comunes a totes les zones industrials definides en el P.O.U.M.. La resta de condicions son les fixades en l’art.139.4 del P.O.U.M. 5. Condicions d’ús: Seran les fixades de forma genèrica en l’art. 139.5 del P.O.U.M. amb les següents condicions: Només s’admetrà un habitatge per establiment, integrat en el propi edifici industrial. No seran permeses les activitats en situacions 12, 13 i 14, es a dir les realitzades a cel obert, segons es defineixen en l’art. 102.e. del P.O.U.M.. 6. Serà d’aplicació al Pla Parcial Urbanístic del sector de l’Olana allò que estableix l’article 139, apartat 4.5 de les Normes Urbanístiques del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera, pel que fa a la compartimentació dels edificis construïts en una parcel·la en diversos establiments industrials, essent la superfície mínima de cada establiment de 300 m2, d’acord amb l’apartat d) de l’article esmentat. Art. 16. Zona Industrial de vorada: Compren els sòls de la zona industrial de caràcter privat, la superfície dels quals comptabilitza a efectes de compliment dels paràmetres màxims de l’edificació, però que per la seva situació o topografia, la seva funció es de protecció, per la qual cosa, no es consideren edificables. Es grafien en el plànol 06 incorporats a la zona industrial 7b’. Aquests terrenys estan determinats en el planejament com a verd de caràcter privat i estan ubicats a la franja límit del Sector amb el Torrent Mal, com a protecció de la pròpia edificació vers el torrent, i en la separació entre propietaris a la part central del Pla, la topografia del qual no permet la seva edificació. Està determinada com a zona de vorada la franja sud del Sector, que limita amb el torrent de l’Alfàbrega i la riera de Pierola, ja que té caràcter de zona inundable segons es desprèn de l’estudi d’inundabilitat del sector annex a aquest Pla. Aquesta protecció es realitzarà amb un mur d’escollera fins al talús natural existent, segons grafia de plànols. La construcció d’aquest mur s’inclourà en el projecte d’urbanització. A aquesta zona no podran ubicar-s’hi instal·lacions, contenidors, estris o elements de naturalesa anàloga ni es podran utilitzar com a magatzem a l’aire lliure de productes o materials, ja que es seu pas ha de restar lliure per a la seva neteja i manteniment. Aquest espai es tractarà amb vegetació que protegeixi el paisatge i les vistes sobre les instal·lacions industrials del sector. Per aquest motiu, el tancament de les parcel·les, que és obligatori en aquesta franja, es farà en el límit interior de les mateixes, encara que la distància mínima de separació de les edificacions vers els límits del solar es computarà des del límit exterior de la repetida franja de protecció, sense que aquesta pugui ser envaïda per l’edificació en cap cas.

Les parcel·les i edificacions que confrontin amb el límit interior de la franja de la zona de vorada podran obrir portes sobre la mateixa per a neteja i manteniment i com a sortides d’emergència.

Pla Parcial 16

Art.17. Gestió del P.P.U.

1. L’execució i gestió del pla s’efectua mitjançant el sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, segons els articles 115, 118 i 124 i següents de la Llei d’Urbanisme.

2. Per tant, els propietaris aporten els terrenys de cessió obligatòria, executen a llur càrrec la urbanització en els termes i amb les condicions determinades en aquest pla i en el projecte d’urbanització, i es constitueixen en junta de compensació. També es podrà constituir una junta de compensació provisional per a la tramitació de la junta definitiva i per l’impuls del present pla parcial urbanístic i del projecte de reparcel·lació, segons l’article 55 del Reglament de desplegament parcial de la Llei d’Urbanisme.

3. Els propietaris resten obligats al pagament de les despeses d’urbanització en els termes de l’article 116 de la Llei d’Urbanisme, així com a les demés despeses de l’article 114 de la mateixa Llei, aplicant-se als no incorporats a la Junta els mecanismes definits de l’article 124.2 de la Llei d’urbanisme.

4. Els propietaris assumeixen l’obligació de cessió gratuïta del sòl per a materialitzar el 10 per

100 de l’aprofitament del sector. Art. 18. Règim de llicències.

Serà aplicable pel que fa a l’atorgament de llicències i al control de la legalitat urbanística tant el POUM d’Esparreguera com la legislació urbanística catalana i el seu desplegament reglamentari. Article 19. Conservació de la urbanització

D’acord amb l’article 44,g) de la Llei d’Urbanisme correspon als propietaris que ho siguin en cada moment de les finques edificades o no del sector la conservació de les obres d’urbanització. Aquesta càrrega tindrà una durada de cinc anys des de la recepció definitiva de l’obra d’urbanització. Es constituirà una junta de conservació per successió de la junta de compensació o per nova creació. Art. 20. Aplicació del POUM

S’aplicarà directament la normativa del POUM en tot allò que no figuri regulat específicament en el present document del Pla Parcial Urbanístic. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Única.- Les construccions preexistents que no s’adeqüin a les determinacions del P.O.U.M. i del present PPU i que no resultin afectades per usos que impliquin la seva expropiació, cessió o enderrocament queden en situació de volum o ús disconforme i se’ls aplica el règim següent: a) Es poden autoritzar obres de consolidació, rehabilitació, modernització i millora així com canvi d’ús d’acord amb les determinacions del P.O.U.M. No s’autoritzaran les obres indicades ni el canvi d’ús si les obres de rehabilitació de l’edifici tenen un cost que supera el 50% del cost d’una construcció de nova planta de característiques similars a l’existent, pel que fa a la dimensió i a l’ús i característiques. b) S’aplicaran les normes de les disposicions transitòries segona i tercera del P.O.U.M. per aquestes situacions.

Pla Parcial 17

4. SISTEMA D’ACTUACIÓ. ESPECIFICITATS COM A PLA D’INICIATIVA PRIVADA

El sistema d’actuació que s’aplicarà per a l’execució i gestió del P.P.U. és el de reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica, regulat pels articles 124 i següents de la Llei d’urbanisme, text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. A aquests efectes el sector de planejament parcial derivat en aquest P.P.U. es considera un polígon d’actuació urbanística únic, per la qual cosa es constituirà una única junta de compensació, que serà la continuadora o successora dels drets i obligacions assumides pels components de la Junta de Compensació constituïda en base als Estatuts i a les Bases d’Actuació aprovats per l’Ajuntament d’Esparreguera. També es podrà constituir una junta de compensació provisional a l’empara de l’article 196 del Reglament de la Llei d’urbanisme. L’article 97 de la Llei d’urbanisme determina que els plans urbanístics derivats d’iniciativa privada, a més d’incloure les determinacions establertes amb caràcter general, han de contenir documentació específica referida a l’estructura de la propietat del sòl afectat, la viabilitat econòmica de la promoció, els compromisos que s’adquireixen i les garanties de compliment de les obligacions contretes Per tal de donar compliment a aquest requeriment es formulen les especificacions següents: a) L’estructura de la propietat del sòl obeeix a la relació de propietaris indicats a l’apartat 1.6

d’aquest Pla Parcial. Es tracta generalment de les propietats originals del sòl rústec encara que amb les modificacions derivades de les transmissions a les empreses efectivament instal·lades en el sector i de les aportacions a fórmules societàries anònimes. D’altra banda s’han incorporat al sector les propietats més fragmentades del sector situat al nord de l’Autovia i qualificat com equipaments, així com de les propietaris afectades per la construcció dels nous accessos al sector (Pont des del sector Magarola i accés des de la Rotonda de La Plana direcció Pierola). S’adjunten a aquesta documentació les adreces de totes les propietats per tal de donar compliment a l’article 97,3 de la Llei d’Urbanisme.

b) La viabilitat econòmica de la promoció resta justificada en l’apartat 6 d’aquesta memòria. c) Els compromisos que s’adquireixen són els que resulten de la regulació de deures i

d’obligacions especificats en la memòria i especialment en les normes reguladores de l’ús i de l’edificació del sector, així com en el sistema d’actuació i pla d’etapes. Aquests compromisos es refereixen a completar la urbanització segons es preveu en el P.P.U. i en el projecte d’urbanització adjunt, tramitar, inscriure i executar la reparcel·lació incloses les cessions obligatòries i gratuïtes de sòl amb aprofitament, i fer la conservació del sector en els termes de l’article 19 de les Normes del P.P.U. Aquests compromisos abasten especialment es continguts a la fitxa de planejament del sector SURd02 l’Olana, del POUM d’Esparreguera, que es refereixen a la previsió d’una zona d’equipaments a la banda Nord de l’autovia A-II i al costejament i execució de les infraestructures d’accessos al sector des de la rotonda de la carretera a Piera i el pont de connexió amb el polígon industrial Sud, sobre el Torrent Mal. També s’assumeixen els compromisos referits als terminis d’execució de la urbanització i de l’edificació, recollits al document “pla d’etapes” d’aquest Pla Parcial Urbanístic.

d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes es centren en la constitució d’una garantia del 12% del cost previst en el PPU de totes les obres d’urbanització, segons regula l’article 101.3 de la Llei d’Urbanisme, garantia que serà necessària i imprescindible per a la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del P.P.U. D’altra banda i per a completar aquestes garanties, cal recordar que, segons l’article 128.1 de la Llei d’Urbanisme, totes les finques incloses dins el polígon d’actuació queden afectades al compliment dels deures imposats per la Llei i pel Pla, encara que els propietaris no s’hagin incorporat a la Junta. Aquesta afectació constarà en el Registre de la Propietat mitjançant la inscripció de les finques resultants del projecte de reparcel·lació. La garantia indicada abasta també, segons preveu l’article 97.2 de la Llei d’urbanisme, l’import de les sancions que es puguin imposar per raó d’infraccions urbanístiques en matèria d’execució d’obres d’urbanització i de les indemnitzacions que correspongui eventualment satisfer. L’import de la garantia serà actualitzat en funció dels pressupostos des projectes complementaris d’urbanització.

Pla Parcial 18

5.- PLA D’ETAPES

Es preveu una única etapa d’execució, per a la que es realitza un únic projecte d’urbanització. El projecte d’urbanització es redacta adjunt i com a part integrant d’aquest Pla Parcial urbanístic, sens perjudici de la possible redacció d’un o varis projecte d’urbanització complementaris si ho exigeix el procés de tramitació d’aquest pla parcial o el desenvolupament de les obres d’urbanització. Atenent la prescripció de l’informe dels serveis jurídics de l’Àrea de Serveis Territorials del 20 de setembre de 2007, mitjançant projecte d’urbanització complementària es definiran tots els elements necessaris per a la urbanització de la superfície destinada a espai lliure. Les obres d’urbanització s’hauran d’iniciar dins dels sis mesos següents a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització i de l’entrada en vigor del Pla Parcial i del propi projecte d’urbanització com a resultat de la publicació al DOGC de les normes urbanístiques i de les resolucions corresponents. Les obres tindran un termini d’execució de trenta-sis mesos, sens perjudici de la seva interrupció per causes alienes a la Junta de Compensació derivades d’aspectes sectorials que no puguin ser resolts per manca de criteris o d’actuacions de les Administracions. La cessió efectiva de l’ús dels terrenys domini públic així com de les pròpies obres d’urbanització es produirà un cop realitzada la urbanització i prèvia constitució d’una junta de conservació formada pels propietaris del polígon. Cal aquí esmentar que la urbanització del vial previst d’accés al polígon des de la rotonda de la carretera de Piera no és executable fins que sigui definida i executada la rotonda allí prevista pel P.O.U.M. ja que la definició de la rasant del vial entre el polígon i la rotonda és impossible a la data de formulació d’aquest Pla Parcial Urbanístic. Les obres d’edificació dels solars resultants s’iniciaran en el termini màxim de cinc anys des de la recepció definitiva de les obres d’urbanització i de la fermesa de l’aprovació definitiva de la reparcel·lació i de la seva inscripció registral. Tant mateix, es podrà simultanejar l’edificació i la urbanització en la forma establerta a la legislació urbanística.

Pla Parcial 19

6.- AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA

VIABILITAT

El cost de les obres d’urbanització ve determinat pel detall especificat a les medicions i al pressupost adjuntat al present Pla Parcial, en el qual s’inclouen la vialitat pròpiament dita del conjunt de vials englobats dins de l’àmbit, els aparcaments, l’adequació de les zones verdes i l’accés sud amb el pont sobre el Torrent del Mal (connexió amb el Polígon Industrial del Sud). Pel que fa a la valoració de l’accés nord (connexió a la carretera de Piera, a la nova rotonda projectada en la modificació del P.O.U.M. de setembre del 2004), el cost es pot determinar en base a mòduls de cost d’urbanització de projectes similars (en funció del mètode MSV -metres quadrats de superfície de vial-), ja que com ja s’ha comentat en punts anteriors, l’execució d’aquesta connexió no és prevista fins que no s’hagin portat a terme les obres de la rotonda. Costos d’execució incloent el 13% de Despeses Generals i el 6% de Benefici Industrial, sense incloure IVA

������ � � ��

� � � � � �� �� � �� � � � � � � � � � �� � � � � � � � � �� �� � � � � � � � � � �� �� � � � �� �

� ���� �� ��� � �� � � �� �� � � � ! �� � " � � � #$� �� �% � �� " � � � #$� �� �& � �� � � �� � � �� �� � � � ! �� �

' (���! � (���! � (

�������� ��)�' � �) � ��)� � �*��� * ��)�

�� � � � � � � ) ' � )�� )� � *��� *� ��) �

�� � � �� � � �� �)� ' � ) � � )� � �� �*� ��)��

� � � ��� � � � )� ' )�� )�� � �* � � )��

�� � � � � � � � �)�' �)� � �)�� � *��� *� �� )��

��������� � ) ' � )� � ��)� � �*� �*� � �)��

Superfície bruta = 247.753 m2 (superfície sector)

Superfície neta = 164.890 m2 (superfície implantació industrial, sup. de sòl amb aprofitament)

En aquesta taula es reflexen els costos d’execució de les diferents zones del sector. L’accés nord es refereix a la previsió econòmica de la connexió a la futura rotonda, i només es té en compte en el present document, no incloent-se en els costos d’urbanització descrits en la resta de documents del Pla Parcial. El cost total estimat de la urbanització és, doncs, de 7.397.613,45 euros, més el 16% d’IVA. La repercussió del cost d’urbanització referent al m2 de sòl amb aprofitament, és de 44,86 €/m2 sense IVA, és a dir, en consonància amb les repercussions que s’estan comercialitzant en zones properes. A banda dels costos exposats, segons Conveni a signar entre el Promotor, l’Ajuntament d’Esparreguera i l’Agència Catalana de l’Aigua, l’aportació econòmica a realitzar per a l’ampliació de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Abrera representa un cost total de 1.245.913 Euros.

Pla Parcial 20

ESTUDI VIABILITAT ECONÒMICA Valors de partida :

- Superfície neta del sector = 164.890 m2

- Cost de les obres d’urbanització = 8.581.300 €

- Gastos generals (projectes, direcció obra,...) = 1.030.000 €

(percentatge en funció del cost de les obres)

Inversió a realitzar

• Cost urbanització = 52,04 € / m2

• Cost dels gastos generals = 6,25 € / m2

Total cost de les obres i gestions = 58,29 € / m2

• Cost del terreny = 200 € / m2

Total inversió a realitzar = 258,29 € / m2

Benefici obtingut de la venta dels terrenys (Viabilitat de l’operació)

• Inversió = 258,29 € / m2

• Venta del terreny = 360 € / m2

Diferència = 101,71 € / m2

El benefici total representa un 28%

Pla Parcial 21

7. DOCUMENT DE JUSTIFICACIÓ QUE ES COMPLEIXEN LES DETERMINACIONS DEL

PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE (ART. 66,1,

LLETRA H, DE LA LLEI D’URBANISME, Text refós aprovat per Decret legislatiu 1/(2005)).

7.1 L’article 59,3, c) de la Llei d’urbanisme determina que el Pla d’Ordenació Urbanística

municipal ha de contenir les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu de viatgers.

7.2 Seguint aquesta prescripció, el P.O.U.M. d’Esparreguera aprovat definitivament el 17 de

desembre de 2004 conté en la seva Memòria l’apartat 6 en que es fa l’exposició de les mesures esmentades sobre mobilitat sostenible.

7.3 En primer lloc, el P.O.U.M. recorda que per raó de la població d’Esparreguera no existeix

l’obligació legal de prestació del servei de transport urbà, encara que és un dels objectius del Pla l’assoliment d’una mobilitat sostenible del municipi, de manera que l’ordenació que preveu garanteix la suficiència de les infraestructures de mobilitat per tal d’absorbir els futurs volums de mobilitat i millorar la qualitat ambiental de l’interior del nucli urbà i dels creixements proposats.

7.4 Per tal d’aconseguir aquests objectius de mobilitat sostenible del municipi el P.O.U.M.

proposa les següents actuacions:

a. Creació de la Ronda Llobregat, al nord del nucli urbà. b. Vials perimetrals del nou Parc territorial del Torrent Mal c. Creació del Camí de l’Alfàbrega d. Desdoblament de la carretera de Mas d’en Gall a l’alçada del nucli antic de Mas d’en

Gall. 7.5 Com es pot veure, cap d’aquests objectius principals del P.O.U.M. en matèria de mobilitat

sostenible afecten directament el sector l’Olana, encara que indirectament existeixen altes previsions del P.O.U.M. que venen afavorides o possibilitades per les determinacions del present Pla Parcial Urbanístic.

7.6 Efectivament, al mateix apartat 6 de la Memòria del P.O.U.M. es diu que “la cobertura del

transport públic es centra solament en nuclis urbans sense tenir en compte les zones industrials”, i que “manca una línia (de transport) que faci un recorregut que englobi els diferents nuclis perimetralment”. En el mateix apartat es segueix manifestant que “les rutes de servei de transport urbà han de ser tancades i abraçar la totalitat del municipi”, proposant-se amb aquest objectiu que “s’ha de crear una línia de circumval·lació global que segueixi la ronda del Llobregat, el camí de l’Alfàbrega i les urbanitzacions i que doni també servei als polígons industrials creats i als de nova creació”.

7.7 En conseqüència, podem concloure que els objectius del P.O.U.M. que ha de complir el

present PPU del sector l’Olana en matèria de mobilitat sostenible consisteixen sintèticament en: a. La integració del sector l’Olana en la xarxa urbana de mobilitat del municipi. b. La potenciació de la creació d’una línia de transport públic per a donar servei als espais

de circumval·lació del municipi entre els que cal considerar el sector l’Olana. 7.8 Aquests dos objectius s’aconsegueixen en el present P.P.U. mitjançant les actuacions i

previsions següents:

a. L’ordenació, projecte i execució de dos nous accessos al sector, l’un mitjançant un nou pont sobre el Torrent Mal com a connexió a la sortida Esparreguera Sud travessant el sector Magarola i que ha de permetre la continuïtat de la circumval·lació per la nova Ronda Llobregat, i l’altre mitjançant un nou vial de connexió amb la ronda de la carretera de Pierola, establerta pel P.O.U.M. sobre l’autovia com alternativa a l’actual accés per La Plana.

Pla Parcial 22

b. La potenciació, amb els dos nous accessos esmentats, d’un itinerari integrat per transport públic de viatgers que completi una línia de circumval·lació del municipi amb la incorporació dels sols industrials del sud-est del municipi (Magarola, Magarola-Sud i l’Olana).

c. El dimensionat d’aquest vial en una amplada de 16 metres que ha de permetre la

mobilitat suficient i eficient dels mitjans de transport públic que s’estableixin així com unes previsions adequades de parades, completat això amb el dimensionat adient dels trams corresponents als pons i als accessos indicats.

Esparreguera, octubre del 2007 L’equip redactor Junta de Compensació l’Olana J.Mª Servent i Vidal Dr. Enginyer Industrial Sebastià Grau Àvila Advocat i Tècnic Urbanista Diplomat

Pla Parcial 23

ANNEX. Identificació de les esmenes introduïdes sobre la versió presentada inicialment a l’Ajuntament, com esmena de les deficiències assenyalades a l’acord municipal sobre suspensió de l’aprovació inicial. 1. MEMÒRIA

• Apartat 1.1. paràgraf tercer. S’ha suprimit la referència al sector “discontinu” • Apartat 1.1. paràgraf cinquè. S’ha incorporat la referència a la Llei de 2005 • Apartat 1.1. Paràgraf sisè. S’ha suprimit la referència a la Llei 10/2004 i s’ha introduït la

referència al “projecte d’urbanització bàsica” • Apartat 2.2.2 S’ha introduït la referència al Torrent de l’Alfàbrega • Apartat 2.2.3. paràgraf primer, al final, s’ha suprimit la referència al caràcter “discontinu”

del sector. • Apartat 2.2.3. paràgraf segon. S’ha suprimit la referència de l’ús d’equipament lligat a

l’activitat industrial • Apartat 2.2.7. S’ha suprimit la referència al termini de conservació lligat a la

consolidació de l’edificació. 5. NORMES REGULADORES DELS PARÀMETRES D’ÚS I D’EDIFICACIÓ DEL SÒL

• Art. 4 S’ha fet referència a les obres d’urbanització “bàsiques”. • Art. 9. S’ha unificat la zona industrial suprimint la zona industrial de vorada com una

zona diferent. • Art.10 1 i 2. S’ha introduït la definició de l’ordenació per edificació aïllada • Art. 10.3 Les diferències entre extrems del pla teòric esmentades superiors a 1,5

metres. S’aplicarà l’art. 91.2 de les NNUU del P.O.U.M. • Art. 10.6 S’ha ajustat la definició del nivell de referència de la planta pis a l’art. 90.3 de

les NNUU del P.O.U.M. • Art. 10.12. S’han regulat les alçades de les tanques de conformitat amb el P.O.U.M.. • Art. 10.13. S’ha ajustat l’anivellament de terres a l’art.91 de les NNUU del P.O.U.M. • Art. 10.15 S’han incorporat les necessitats de reserves de l’art. 139.4.1 de les NNUU

del P.O.U.M.. • Art. 13. En el sistema d’equipaments comunitaris l’alçada és de 13,00 m (PB+2PP) • Art. 14. A la zona de serveis tècnics i pel motiu de les especialitats d’aquests serveis i

de les característiques físiques dels espais reservats, s’ha ajustat la separació de les edificacions a 1 metre de vial i veïns, amb la possibilitat de reduir aquesta separació si ho aconsellen les característiques dels serveis en raó d ela configuració del terreny.

• Art. 15 L’edificabilitat neta de la zona industrial s’ha ajustat a 1,028 m2st/m2sl • Art. 16, A la zona industrial de vorada s’ha deixat clar que correspon a un espai

específic dins la zona industrial 7b’. Als paràgrafs penúltim i últim s’ha concretat la naturalesa d’aquesta franja i els usos i característiques.

• Art. 19. S’ha suprimit la referència a la conservació de la urbanització segons l’edificació del sector

• Disposició Transitòria. S’ha aclarit la redacció de la lletra b). 4. SISTEMA D’ACTUACIÓ

• Paràgraf segon. S’ha suprimit la referència al polígon discontinu • Paràgraf 4. S’ha suprimit la referència a la Llei 2/2002 • Lletres a) i c) s’ha suprimit la referència al sector discontinu

7. DETERMINACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE * Apartat 7.1. s’ha suprimit la referència a la Llei 2/2002.