estudi d’inundabilitat pla parcial sud-13 riera ......estudi d’inundabilitat pla parcial sud-13...

GP-16-010

ESTUDI D’INUNDABILITAT

PLA PARCIAL SUD-13 RIERA MOLINETS

SANTA CRISTINA D’ARO

Noviembre 2.016

c/ Aribau, 197 entresuelo 08021 Barcelona Tel. 93 240 00 90 Fax 93 414 35 62 c/Guadalquivir, 5 bajo dcha. 28002 Madrid Tel. 91 745 29 53 Fax 91 745 29 55 www.greenproject.es [email protected]

ÍNDEX

GP-16-010

1

ÍNDEX

MEMÒRIA ANEXES

ANEX 1. EXTRACTE DE L’ESTUDI D’INUNDABILITAT PER AL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD 13.

RIERA DE MOLINETS. SANTA CRISTINA D’ARO, GIRONA

ANEX 2. ESTUDI HIDRÀULIC DE LA RIERA VILAR. PLA ESPECIAL DE LA INGRAESTRUCTURA DE

DRENATGE DE LA CONCA VESSANT DE LA RIERA DEL VILAR. SANTA CRISTINA D’ARO, GIRONA

PLANOLS 1.- ZONA INUNDABLE. ESTAT ACTUAL

2.- ZONA INUNDABLE. ESTAT FUTUR

3.- MESURES ADOPTADES

4.- LOCALITZACIÓ PASSOS CREUAMENT

ESTUDI D’INUNDABILITAT PLA PARCIAL SUD-13 RIERA MOLINETS SANTA CRISTINA D’ARO MEMÒRI

GP-16-010

MEMÒRIA

MEMÒRIA

1 GP-16-010 / 02-10

Índex

1. Objecte ............................................................................................................... 2

2. Antecedents ....................................................................................................... 2

3. Objectius ............................................................................................................ 3

4. Metodologia de treball ....................................................................................... 4

4.1. Rieres Mar de Sants, can Duran i Solius ................................................................................ 4

4.1.1 Resultats .................................................................................................................. 5

4.1.2 Conclusions .............................................................................................................. 5

4.2. Riera Vilar ............................................................................................................................... 6

4.2.1 Introducció ................................................................................................................ 6

4.2.2 Metodologia de l’estudi ............................................................................................. 6

4.2.3 Caracterització hidrològica ....................................................................................... 7

4.2.4 Inundabilitat en la situació actual .............................................................................. 9

4.2.5 Proposta de desviament de la riera del Vilar ............................................................ 9

4.2.6 Conclusions ............................................................................................................ 13

ESTUDI D’INUNDABILITAT PLA PARCIAL SUD-13 RIERA MOLINETS SANTA CRISTINA D’ARO

2

1. Objecte

L’objecte d’aquest estudi es determinar la inundabilitat del sector sud 13 “ Riera de Molinets” de Santa

Cristina d’Aro per al Pla Parcial del sector, tot tenint en compte la recent aprovació del Pla Especial de la

infraestructura de drenatge de la conca vessant de la riera del Vilar, i resoldre els problemes que es

detectin.

En l’àmbit d’estudi trobem els següents cursos fluvials: el Ridaura, la Riera del Vilar, la Riera de Can

Durant, la riera de Mar de Sants i la de Solius.

2. Antecedents

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Cristina d’Aro aprovat definitivament el 24 de juliol del

2007, va incloure com a treballs annexos l’estudi hidràulic del riu Ridaura al llarg de tot el tram en que la

seva llera discorre per l’interior del terme municipal avaluant-ne la inundabilitat deguda a episodis

d’avinguda de les rieres de Solius, Mar de Sants i Riera del Vilar (entre d’altres), uns dels principals

afluents del marge dret del riu Ridaura.

L’Agència Catalana de l’Aigua va emetre informe el 24-07-2007 sobre el POUM de Santa Cristina d’Aro,

condicionant específicament el desenvolupament dels sectors de sol urbà PA (1,2,3,7,9,10 i 11),

PMU(1,2,3 i 4) i SUD (1,2,3,4,5,6,7,8,9,11,13,14,15,16,17,18 i 19) a que:

“ s’estudiïn els cursos d’aigua amb conques vessants superiors a 0,50 km2 i es defineixi el perímetre de la

làmina d’aigua pels cabals Q10, Q100 i Q500 (amb les condicions de contorn actuals definides per les

edificacions, obres de pas i murs de defensa existents) per tal de confirmar l’admissibilitat de les

propostes d’ordenació de sòl planificades, i determinar, si calen, modificacions puntuals de l’ordenació i/o

actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passives necessàries, tot segons els

criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua el 28 de juny de

2001 i modificats el 2 de març de 2006 i les determinacions per la preservació dels riscos hidrològics de

l’art. 6 del Reglament de la llei d’Urbanismes. La redacció d’aquest document s’haurà de realitzat segons

les prescripcions incloses en la Guia Tècnica -recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat

d’àmbit local-ACA març de 2003”.

De entre aquests sectors relacionats a l’informe de l’ACA, els sectors:

o PA.3 GOLF COSTA BRAVA

o PMU.5 ACCES GOLF

o SUD.13 RIERA DELS MOLINETS

a mes del sector SNU.15 GOLF es troben dintre de l’espai inundable que es genera per la manca de

capacitat hidràulica de la Riera Vilar.

La insuficiència de la capacitat hidràulica de la llera de la riera del Vilar feia necessari el plantejament

d’una solució al problema, ja indicada a la “Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del riu Ridaura i

riera de Calonge” redactada per l’Agència Catalana de l’Aigua també al 2007.

El Pla Parcial va ser presentat per a la seva tramitació, amb el corresponent Estudi d’Inundabilitat redactat

MEMÒRIA

3 GP-16-010 / 02-10

per l’empresa Taller d’Enginyeries l’abril de 2008. L’estudi feia servir les dades del PEF del Ridaura pel

seu càlcul hidrològic i estudiava les rieres del sector, afegint-ne els resultats de l’estudi de inundabilitat del

mateix POUM de Santa Cristina d’Aro i del PEF Ridaura en referència al mateix Ridaura.

L’estudi indicava la necessitat de resoldre la inundabilitat de dues zones de la futura zona residencial

mitjançant una petita elevació de cotes de les parcel·les corresponents, però no resolia la inundació del

sector aigües avall de la Riera Vilar (àmbit de la urbanització del Golf Costa Brava) on es mantenia la

inundació pels períodes de 10, 100 i 500 anys, degut a la insuficiència de capacitat hidràulica de la Riera

Vilar.

Aquesta documentació va ser tramesa per a la seva aprovació i va generar l’informe de l’Agència

Catalana de l’Aigua el 9-12-2008 referent al Pla Parcial SUD 13 Riera dels Molinets, en el qual es deia:

“S’haurà d’establir un Pla Especial de la infraestructura de drenatge de la conca vessant de la riera del

Vilar, que definirà l’abast de les obres de desviament de la llera principal que es preveu en la Planificació

d’espais fluvials de la conca del Ridaura”,

quin informe va quedar recollit, amb caràcter vinculant, en l’acord de la Comissió Territorial d’urbanisme

de Girona de 10 de desembre de 2008 als efectes de l’article 85 del DL. 1/2005 de 26 de juliol (actual art.

87 del D.L. 1/2010).

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va redactar el Pla Especial de la infraestructura de drenatge de la

conca vessant de la riera del Vilar que resol el problema de inundabilitat del sector, i que va ser aprovat

definitivament per la Comissió territorial d’Urbanisme de Girona el passat 26 de maig de 2016, i publicat al

DOGC de 9 de setembre de 2016.

El desenvolupament del mateix haurà de complir amb les determinacions dels informes emesos

específicament per aquest Pla per part de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’OTAAA.

Aquest Estudi inclou i contempla tots aquests condicionants i presenta la situació del sector PP SUD-13

Riera Molinets envers la possible inundabilitat deguda al riu Ridaura i els seus afluents.

3. Objectius

L’objectiu principal de l’estudi d’inundabilitat del Pla Parcial SUD-13 Riera Molinets es resoldre la situació

de inundabilitat de la ordenació proposada, deguda a les rieres afluents del Ridaura.

L’estudi contempla la versió final de la ordenació del Pla Parcial SUD-13 Riera Molinets i inclou la

delimitada pel Pla Especial de la infraestructura de drenatge de la conca vessant de la riera del Vilar ,

conforme a la seva aprovació definitiva.

L’estudi estableix condicions que s’inclouen a la normativa i plànols del Pla Parcial.

Els costos corresponents a la implantació de la infraestructura hidràulica pel desviament de la Riera del

Vilar seran satisfets i assumits per IMMOBILIÀRIA MAR, S.L., de conformitat amb el Pacte tercer del

Conveni signat el 16 de maig de 2012 entre l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i IMMOBILIÀRIA MAR,

S.L., com a cost complementari de la urbanització del Sector “SUD 13” de la que aquesta empresa es

promotora propietària majoritària de l’àmbit.


4

4. Metodologia de treball

Aquest estudi inclou els estudis realitzats per al sector:

Per totes les rieres del sector (a excepció de la Riera del Vilar) l’Estudi d’inundabilitat realitzat per

Taller d’Enginyeries l’abril de 2008. S’adjunta con annex 1, excloent-hi la part dedicada a l’estudi

de la Riera del Vilar, donat que el treball realitzat no resolia la inundabilitat dels terrenys situats al

Nord del sector.

Per a la Riera Vilar, l’estudi d’inundabilitat realitzat pel Pla Especial de la infraestructura de

drenatge de la conca vessant de la riera del Vilar, que si resol la inundabilitat de tot el sector

afectat per la mateixa, fins al riu Ridaura, i que s’adjunta com annex 2.

La topografia utilitzada en aquest estudi és a escala 1:1.000 i ha estat facilitada pel client. A partir de la

topografia, s’han elaborat les seccions transversals dels cursos fluvials utilitzades als models hidràulics.

Dintre de la sistemàtica utilitzada s’han efectuat visites de camp per l’estimació dels diferents paràmetres

necessaris per així completar el model matemàtic emprat.

Per a l’estudi d’inundabilitat de les rieres: Mar de Sants, Can Duran, Solius i la riera Vilar a estudiar s’han

considerat els cabals disponibles de l’estudi hidrològic dels afluents del Ridaura, obtinguts en la PEF

d’aquest riu.

Els cabals analitzats són els de període de retorn 10, 100 i 500 anys.

Els cabals utilitzats per als càlculs hidràulics i obtingut de la PEF, són els següents:

RIERES T = 10

anys[m³/s]

T = 100

anys[m³/s]

T = 500

anys[m³/s]

Mar de Sants 8.45 30.10 51.52

Can Duran 17.54 55.51 91.11

Solius 24.32 80.96 135.85

Vilar 16.57 47.57 75.77

L’estudi hidràulic s’ha realitzat mitjançant l’aplicació informàtica HEC-RAS versió 3.1.3. estudiant-se els

nivells d’inundació, tant en la situació actual com amb les modificacions geomètriques induïdes per la

proposta del Pla Parcial.

S’ha realitzat un estudi de sensibilitat per les condicions de contorn, aigües amunt i no ha estat necessari

l’estudi de sensibilitat aigües avall, ja que disposàvem de les cotes d’inundació del Ridaura i el Vilar com a

condicions de contorn d’aigües avall.

4.1. Rieres Mar de Sants, can Duran i Solius

L’estudi de inundabilitat per aquestes rieres va ser realitzat per Taller d’Enginyeria Ambiental, SL .

MEMÒRIA

5 GP-16-010 / 02-10

S’han considerat els cabals disponibles de l’estudi hidrològic dels afluents del Ridaura, obtinguts en la

PEF d’aquest riu.

L’anàlisi es fa mitjançant la versió del programa HEC-RAS (River Analysis Sistem) Versió 3.1.3, per càlcul

de corbes de rabeig, d’on s’obté la majoria de la informació necessària per dibuixar la zona inundada.

S’analitzen els cabals de període de retorn de 10, 100 i 500 anys.

Les conclusions de l’estudi donen a conèixer el funcionament de les rieres pels cabals analitzats

determinant la zona inundable i donaran unes idees bàsiques sobre les mesures constructives per evitar

la inundabilitat d’aquest projecte.

4.1.1 Resultats

Els resultats de la modelització numèrica i el seu anàlisi es poden veure en detall a l’annex 1, i de forma

integrada als plànols d’aquest document.

Aquestes rieres no veuran modificades las seves lleres, per la qual cosa l’estat futur en aquest cas seria

exactament el mateix que l’estat actual.

S’observa com a resultat de l’estudi que les parcel·les 1,2,3,4 i part del camp de golf son inundables per

períodes de retorn de 100 i 500 anys.

La cota de inundació pel període de retorn de 500 anys a l’àmbit de les parcel·les 1,2,3,4 va des de:

- la cota 40,71 m a la cota 40,30 m per la parcel·la 1, on la cota del terreny es troba entre les

cotes 41,00 m i 39,75 m . Aquests nivells son lleugerament superiors als de la cota actual

del terreny.

- la cota 40,71 m a la cota 40,30 m per la parcel·la 40,15 m a la cota 38.00 m, on la cota del

terreny es troba entre les cotes 38,60 m i 38,50 m . Aquests nivells son lleugerament

superiors als de la cota actual del terreny.

Igualment als terrenys previstos per camp de golf es produeix, per aquest període de retorn, una cota de

inundabilitat que supera de forma lleu la cota actual del terreny, en qualsevol cas compatible amb l’ús

previst.

4.1.2 Conclusions

Vist els resultats de l’estudi per aquestes rieres es proposa:

Elevar la cota de les parcel·les 1,2,3,4 del Pla Parcial Riera Molinets cinquanta centímetres (50

cm) per sobre de la cota actual, es a dir des de la cota 41,21 m (punt mes alt de la parcel·la 1)

fins a la cota 39,50 m (punt mes baix de la parcel·la 4) . Aquest efecte es podrà aconseguir

actuant a la vora de la mateixa parcel·la (recrescut de la mateixa, amb protecció dels talussos

que es generin), podent-se suavitzar aquest efecte recreixent els nivells del terreny cap a

l’interior del camp de golf, tal com s’indica i detalla al plànol corresponent 3.1. Aquesta condició

es tindrà de incloure de forma especifica a la normativa del Pla Parcial i als seus plànols de

ordenació.

Aquest aixecament de cotes es farà de forma que es pugui garantir la estabilitat de dels nivells

establerts, protegint les vores amb esculleres vegetades, gabions vegetats o solucions similars.

La inundabilitat de la zona de camp de golf es compatible amb aquest us.


6

4.2. Riera Vilar

4.2.1 Introducció

Conforme a les conclusions dels estudis annexes al POUM de Santa Cristina d’Aro i al PEF Ridaura, així

com als estudis aportats a la tramitació del SUD13, la insuficiència hidràulica de la llera de la Riera Vilar

nomes es pot assolir mitjançant una millora de les condicions de desguàs hidràulic.

Aquestes millores es poden concretar en:

augment de la secció hidràulica de la llera

millora de les condicions hidràuliques del traçat de la llera

El traçat actual de la llera de la Riera Vilar travessa la zona urbana situada al Est de Santa Cristina d’Aro, i

efectua la connexió al Ridaura fent un llarg recorregut que li resta gradient hidràulic al ser el desnivell de

la llera al seu tram final molt petit. Per poder desguassar el cabal d’avinguda fixat pels estudis de

referència es requereix d’una secció hidràulica que no es viable implantar a la traça actual, per la alta

ocupació urbanística i la manca d’espai que això genera.

Les solucions plantejades als estudis realitzats son concordants en la necessitat de crear una nova llera

(alternativa) de recorregut mes curt fins a la connexió al Ridaura, i que possibiliti la implantació de una

secció hidràulica major i suficient pels cabals d’avinguda fixats. Aquest nou traçat nomes es possible

passant pels terrenys del SUD-13 i SNU-15.

L’estudi de inundabilitat per aquestes rieres va ser realitzat per ABM - Green Project, SL com a part del

Pla Especial de la infraestructura de drenatge de la conca vessant de la riera del Vilar, encarregat per

l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, i s’acompanya com annex 2.

4.2.2 Metodologia de l’estudi

La metodologia d’estudi es basa principalment en els criteris tècnics establerts per l’Agència Catalana de

l’Aigua en el document “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit

local”:

Anàlisi d’antecedents i caracterització hidrològica de les conques del riu Ridaura i de la

riera del Vilar a partir de l’estudi de la Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del riu

Ridaura i riera de Calonge (PEF) realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua. S’ha emprat la

tramificació de cabals provisionals de la PEF.

Anàlisi hidràulica de les alternatives de desviament de la llera de la riera del Vilar,

mitjançant la simulació conjunta de les avingudes de la riera del Vilar i del riu Ridaura en els

trams objecte d’estudi, en règim variable amb el model matemàtic EPA-SWMM. La

modelització es realitza a partir de la informació topogràfica disponible (cartografia 1:1.000

de la urbanització Golf Costa Brava de Santa Cristina d’Aro) i d’una campanya de

reconeixement del terreny.

L’àmbit d’aquest estudi abasta la plana al·luvial compartida entre les lleres del riu Ridaura i de la riera del

Vilar, terrenys parcialment ocupats per la urbanització Golf Costa Brava que s’estén per la vessant de la

serra del Montclar, a l’extrem sud-oest del nucli urbà de Santa Cristina d’Aro.

MEMÒRIA

7 GP-16-010 / 02-10

Situació de l’àmbit d’estudi

La riera del Vilar, afluent del marge dret del riu Ridaura, és el curs natural d’aigua més important

d’aquesta zona. Amb els darrers anys, la llera de la riera ha patit una pressió antròpica important a causa

de l’ocupació dels terrenys dels seus marges i la modificació dels usos del sòl, fet que provoca prob lemes

d’inundació en la zona del golf i de la urbanització amb una certa freqüència durant els períodes

d’avinguda de la riera.

4.2.3 Caracterització hidrològica

La caracterització hidrològica de les conques del riu Ridaura i de la riera del Vilar al seu pas per la

urbanització Golf Costa Brava (TM de Santa Cristina d’Aro), realitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua

en els treballs de Planificació de l’Espai Fluvial de les conques del riu Ridaura i de la riera de Calonge,

proporciona els hidrogrames d’avinguda que es resumeixen a la taula següent i que es grafien

seguidament:

Punt de càlcul a l’alçada

del Golf Costa Brava

Cabals d’avinguda associats a

diferents períodes de retorn (m³/s)

T = 10 T = 100 T = 500

Riu Ridaura – Punta d’avinguda 60,70 238,90 401,30

Riera del Vilar – Punta d’avinguda 12:50 16,40 47,50 75,80

Riu Ridaura – Cabal a les 12:50 36,80 177,60 337,70

Riu Ridaura + Desviament Vilar

Cabal a les 12:50 53,20 225,10 413,50

Riu Ridaura + Desviament Vilar

Cabal punta d’avinguda 66,90 264,60 436,70


8

Hidrogrames d’avinguda del riu Ridaura i la riera del Vilar a l’alçada del Golf Costa Brava (Font: PEF, ACA)

Hidrogrames d’avinguda del riu Ridaura aigua avall del desviament de la riera del Vilar (cas sense laminació)

Tal com s’observa a les gràfiques anteriors, l’increment de cabals al riu Ridaura per l’efecte del

desviament de la riera del Vilar seria, en el cas sense laminació d’avingudes a la riera, de l’ordre del 10%.

Aquest increment, que es pot considerar poc significatiu perquè es manté dins el marge d’error dels

càlculs hidrològics, tant sols afectaria el tram situat entre el desviament i l’actual punt de confluència de la

riera del Vilar al Ridaura.

Hidrogrames d'avinguda Ridaura i Riera del Vilar (Font: PEF)

0

2550

75

100

125150

175

200

225250

275

300325

350

375

400425

450

9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00

Ca

ba

l (m

3/s

)

Tram_2RID06 - T010 - Ka0,90 Tram_2RID06 - T100 - Ka0,90 Tram_2RID06 - T500 - Ka0,90

2VIL01 - T010 - Ka0,95 2VIL01 - T100 - Ka0,95 2VIL01 - T500 - Ka0,95

Hidrogrames d'avinguda Ridaura aigua avall del desviament de la riera del Vilar

0

25

5075

100

125

150175

200

225

250

275300

325

350

375400

425

450

9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00

Ca

ba

l (m

3/s

)

T = 10 anys T= 100 anys T = 500 anys

MEMÒRIA

9 GP-16-010 / 02-10

4.2.4 Inundabilitat en la situació actual

Les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi “Treballs annexos a la revisió del POUM de Santa

Cristina d’Aro. Estudi hidràulic del riu Ridaura”, pel que fa a la llera de la riera del Vilar són les següents:

La capacitat de la llera de la riera del Vilar és insuficient ja per 10 anys de període de retorn. Els

desbordaments que es produirien inundarien la plana per on circula el rec, particularment els

terrenys del costat del marge esquerre que limiten amb el Ridaura.

Totes les obres de pas de la riera del Vilar són insuficients. El pont d'accés a la urbanització Golf

Costa Brava tan sols té capacitat per a 10 anys de període de retorn. La resta de ponts i obres

de pas se situen en trams en que el flux estaria desbordat ja per freqüències d'ocurrència grans

(períodes de retorn de 10 anys i superiors).

En la situació actual de la riera del Vilar, per 500 anys de període de retorn s'assolirien

condicions d'inundació moderada en bona part de la zona inundada, que pels terrenys del costat

del marge esquerre abastaria fins a 150,00m de distància respecte l'eix actual del riu. En zones

puntuals les condicions d'inundació serien greus, amb calats superiors a 1,00m.

Addicionalment es disposa de l’estudi d’inundabilitat que acompanya el document Pla Parcial del SUD 13

Riera Molinets, aprovat definitivament per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro y que complementa la

delimitació dels àmbits inundables aigües amunt del límit de informació aportat pels estudis del PEF

Ridaura.

4.2.5 Proposta de desviament de la riera del Vilar

La urbanització Golf Costa Brava seria inundable a partir d’episodis de 10 anys de període de retorn degut

Extensió de la inundació en planta a l’àmbit d’estudi en la situació actual per 10, 100 i 500 anys de període de retorn (Treballs annexos a la revisió del POUM de Santa Cristina d’Aro). Veure plànol 01


10

a la manca de capacitat de desguàs de la llera de la riera del Vilar i de les obres de fàbrica existents que

intercepten la llera. En les condicions actuals, s’estima una capacitat de desguàs del tram urbà de la riera

del Vilar de l’ordre de 4,50 m³/s, clarament inferior al cabal d’avinguda associat a 10 anys de període de

retorn (Q10=16,40 m³/s).

La gran dificultat d’actuar sobre el tram de riera que transcorre per sòl urbà consolidat fa que sigui

necessari estudiar alternatives de millora de les condicions de risc d’inundació actuals que, alhora,

permetin compatibilitzar usos del sòl en àmbits urbanístics pendents de desenvolupament.

En aquest sentit, es varen estudiar alternatives de desviament dels cabals d’avinguda de la riera del Vilar

cap al riu Ridaura.

En les alternatives estudiades, que tenen com a objectiu principal dimensionar el desviament de la riera

amb una capacitat hidràulica suficient pel desguàs del cabal de 100 anys de període de retorn de la riera

(47,50m³/s), es complementa el sistema mitjançant la implantació d’una mota de protecció per evitar la

inundació de la zona urbana consolidada per avingudes de 500 anys de període de retorn de la riera del

Vilar i del riu Ridaura. En aquest casos, l’extensió de la inundació per crescudes de 500 anys de la riera

del Vilar ocuparia terrenys del marge esquerre del desviament destinats a camps de Golf del sector SUD-

13.

S’escull una metodologia de càlcul basada en un model de simulació hidrològica-hidràulica, de càlcul en

règim variable que permet una gran flexibilitat per a l’anàlisi d’elements en làmina lliure com en càrrega.

El model de càlcul que s’ha utilitzat és el que proporciona el programa SWMM (Storm Water Management

Model) desenvolupat per la US-EPA, l’Agència Americana de Protecció del Medi Ambient, el qual simula

fenòmens de pluja-escorrentiu i el transport de l’escorrentiu tenint en compte tots els condicionants que

puguin existir: des de sobreeixidors fins a bombaments, passant per dipòsits de retenció o laminació,

comportes, etc.

El model proporciona la informació espai-temporal dels nivells de cabal que circula en tots els punts del

sistema al llarg del període d’anàlisi. Pel que fa a les dades de pluja, l’aplicació permet l’anàlisi tant amb

valors de pluja reals com amb pluges de disseny obtingudes a partir de corbes d’Intensitat – Durada -

Freqüència. També permet la introducció d’hidrogrames d’avinguda obtinguts externament, funció que

s’ha obtingut en aquest estudi.

Els resultats que proporciona el model són tots aquells que permeten definir l’evolució temporal del

funcionament del sistema de drenatge: hidrograma d’escorrentiu de cada subconca i hidrogrames

d’avinguda a cada eix i punt de pas, cabals, calats, velocitats de circulació d’aigua, etc... No obstant totes

les possibilitats del programa EPA-SWMM, tant sols s’utilitza per caracteritzar el comportament hidràulic,

introduint les aportacions procedents de les conques d’aportació amb un hidrograma que es correspon

amb la metodologia del HEC-HMS utilitzada en l’anàlisi hidrològica realitzada en el PEF.

D’entre les alternatives de desviament plantejades es considera que la opció que acompleix les

condicions de solució al problema de inundabilitat, manté uns nivells de ocupació acceptables i en tot cas

compatibles amb els usos existents i previstos a l’àmbit, i que resulta econòmicament viable es la

corresponent a endegament a cel obert per cabal de 500 anys de període de retorn (Q500) de la riera del

Vilar (75,80m³/s).

L’endegament de la llera i el desviament plantejat té una longitud total de 735,00m. Les seccions

dissenyades s’agrupen en:

MEMÒRIA

11 GP-16-010 / 02-10

o Del p.k. 0+000 al 0+203, amb secció trapezial de dimensions mínimes de 10,00 m. d’amplada en

el fons i 2,00 m. d’alçada dels marges amb talussos 2:1 (H:V). El pendent longitudinal d’aquest tram

del curs és del 1,55 %.

o Del p.k. 0+203 al 0+210, amb secció trapezial, en transició de 10,00 a 15,00 m. d’amplada en el

fons i de 2,00 a 2,50 m. d’alçada dels marges amb talussos 2:1 (H:V). El pendent longitudinal

d’aquest tram del curs és del 1,00 %.

o Del p.k. 0+210 al 0+590, amb secció trapezial de dimensions mínimes de 15,00m d’amplada en

el fons i 2,25 m d’alçada dels marges amb talussos 2:1 (H:V). El pendent longitudinal d’aquest tram

del curs és del 0,52%.




o Del p.k. 0+656 al 0+71, amb secció trapezial de dimensions mínimes de 15,00m d’amplada en el

fons i 2,75 m d’alçada dels marges amb talussos 2:1 (H:V). El pendent longitudinal d’aquest tram del

curs és del 0,40%.




o La connexió amb el riu Ridaura es planteja amb una secció de tipus irregular, formada per

gabions d’escollera revegetada. Els últims 5 metres de la riera Vilar es continuarà amb la mateixa

secció però recoberta amb gabions d’escollera revegetada.

La llera incorporarà un llera d’aigües baixes per afavorir la concentració del flux d’aigua i minimitzar el

períodes en que el corrent circuli sub superficialment, amb l’objectiu d’afavorir la connectivitat dels

ambients més lligats a l’aigua. Aquesta llera d’aigües baixes presenta un disseny en planta irregular, per

diversificar al màxim les condicions de traçat i per tant, dels ambients que s’hi desenvoluparan.

Secció tipus d’endegament del desviament de la llera de la riera


12

Perfil longitudinal de la làmina d’aigua a l’instant de punta de cabal a l’endegament i desviament a cel obert de la llera.

El traçat del canal de desviament s’ajusta als condicionants i preexistències existents en cada punt del

mateix, havent-ne analitzat les rasants de cada punt per tal de poder adaptar les seccions i el perfil

longitudinal a la opció de menor impacte i major integració a l’àmbit on s’ubica.

Al llarg del tram del riu Ridaura, comprés entre la sortida del canal de desviament i el marge dret del

Ridaura, es preveu la implantació d’una mota de terres, com a mesura de protecció de la zona

urbanitzada consolidada enfront de les avingudes extraordinàries del riu Ridaura.

L’alçada de la mateixa es variable i amb talussos 2 horitzontal 1 vertical. El camí existent en aquesta zona

es proposa en la coronació de la mota de 3,00 m d’amplada com a camí no inundable, i com a alternativa

per la base del talús de la pròpia mota de terres (veure detall als plànols del Pla Especial de

Infraestructures hidràuliques de la Riera Vilar).

Al llarg del recorregut de l’endegament de la riera es situen 5 passos transversals que es poden agrupar

en (veure plànol 4):

Guals (3), destinats a donar continuïtat tant al recorregut del Golf Costa Brava (p.k 0+250), al nou

recorregut de Golf previst al desenvolupament del Sector Sud-13 Riera Molinets (p.k. 0+350), així com al

camí paral·lel al riu Riudaura al seu pas per la nova canalització (p.k. 0+687), i que alhora compleixen

també amb la funció de travesses d’estabilització de la llera.

Ponts (2), destinats a donar continuïtat al Camí de Solius (p.k. 0+550), com a la pròpia urbanització del

Sector Sud-13 Riera Molinets (p.k. 0+125). Aquestes infraestructures (ponts) estan incloses al projecte de

la urbanització del Sector Sud-13 Riera Molinets i es desenvoluparan al seu Projecte d’obres

d’urbanització.

Aquests ponts acompliran les condicions establertes a la Normativa d’aquest Pla Especial, molt

especialment en allò referent a les condicions de funcionament hidràulic de la nova infraestructura de la

Riera Vilar (marge de seguretat entre làmina d’aigua en avinguda i part inferior de l’estructura).

Per tal de garantir una millor integració es realitzarà una revegetació de les obres, mitjançant la

hidrosembra i plantació d’arbrat.

La barreja d’espècies per a la hidrosembra ha de complir amb els següents requeriments:

Tram de desviament secció a cel obert Sortida Ridaura

MEMÒRIA

13 GP-16-010 / 02-10

Un cop consolidats han de suportar el pas de l’aigua

Barreja d’espècies herbàcies, descartant arbustives i arbòries a la zona de pas d’aigua

En el procés de consolidació han de tenir un ràpid cobriment per tal d’evitar fenòmens erosius

Suportar entollaments ocasionals

Espècies autòctones i naturalitzades

Espècies no invasives per al camp de golf

Es favorable utilitzar una hidrosembra que incorpori fibres curtes i productes que permetin retenir

l’aigua i posar-la a disposició de les llavors.

Addicionalment s’efectuarà la integració ambiental de les parts exterior de les motes, mitjançant la

plantació d’arbustos, arbres i hidrosembra, conforme als criteris de restauració de les zones de pineda

mediterrània característiques de l’àmbit d’implantació de la nova infraestructura. A l’annex corresponent

s’inclou una proposta de dita integració ambiental.

4.2.6 Conclusions

Vist els resultats de l’estudi per la Riera Vilar es proposa:

Elevar la cota de les parcel·les 100, 101, 102, 107, 108 i 109. Aquest efecte es podrà aconseguir

actuant a la vora de la mateixa parcel·la i aixecant la vialitat que les envolta de forma que el

contacte amb l’endegament de la riera tinguem com a mínim la cota indicada, que es situarà 50

cm per sobre de la làmina d’aigua per al període de retorn de 500 anys (veure plànol 3.2.):

o Parcel·les 108 i 109, en aquest cas les cotes aniran des de la cota 37,16 m

(punt més alt de la parcel·la 109), fins a la cota 36,33 m (punt més baix de la

parcel·la 108).

o Parcel·les 100 i 101, en aquest cas les cotes aniran des de la cota 36,02 m

(punt més alt de la parcel·la 100), fins a la cota 35,10 m (punt més baix de la

parcel·la 101).

o Parcel·la 107 , en aquest cas les cotes aniran des de la cota 37,16 m (punt

més alt de la parcel·la), fins a la cota 36,33 m (punt més baix de la parcel·la).

o Parcel·la 102 , en aquest cas les cotes aniran des de la cota 35.38 m (punt

més alt de la parcel·la), fins a la cota 35.10 m (punt més baix de la parcel·la).

o Les cotes de la vialitat en la zona d’aquestes parcel·les tindran la cota mínima

de la parcel·la a la que estiguin tocant.

Aquest aixecament de cotes es farà de forma que es pugui garantir la estabilitat de dels nivells establerts,

protegint les vores amb esculleres vegetades, gabions vegetats o solucions similars.

No caldran actuacions addicionals a la execució de l’endegament definit al Pla Especial de

Infraestructures de la Riera Vilar (a excepció de les indicades en el paràgraf anterior), donat que

d’aquesta forma la cota de inundabilitat es mante per sota de les cotes de la infraestructura a executar,

evitant-se la inundació del sector situat a la part baixa de la riera (Nord) al costat del Ridaura, actualment

ocupat pel camp de golf de Costa Brava i la seva urbanització.

GP-16-010

ANEXES

GP-16-010

ANEX 1. EXTRACTE DE L’ESTUDI D’INUNDABILITAT

PER AL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD 13. RIERA

DE MOLINETS. SANTA CRISTINA D’ARO, GIRONA

EESSTTUUDDII DD’’IINNUUNNDDAABBIILLIITTAATT PPEERR AALL PPLLAA

PPAARRCCIIAALL DDEELL SSEECCTTOORR SSUUDD 1133.. RRIIEERRAA DDEE MMOOLLIINNEETTSS.. SSAANNTTAA CCRRIISSTTIINNAA DD’’AARROO,,

GGIIRROONNAA

Abril del 2008

Consultor: Taller d’Enginyeria Ambiental, SL NIF: B61076097

C/ Sancho d’Àvila, 89, 1er 1ª. 08018 BARCELONA

TEL. 932240340 FAX. 932216299

www.tallering.com

ESTUDI D’INUNDABILITAT PER AL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD 13. RIERA DE MOLINETS.SANTA CRISTINA D’ARO, GIRONA

Taller d’Enginyeria Ambiental, SL

ÍNDEX

MEMORIA ANNEX 1: HIDRÀULICA ANNEX 2: DOCUMENT FOTOGRÀFIC PLÀNOLS

MEMÒRIA


Taller d’Enginyeria Ambiental, SL 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...........................................................................................................3

1.1. Objecte ................................................................................................................3

1.2. Antecedents ........................................................................................................3

1.3. Consideracions tècniques ...................................................................................3

2. DESENVOLUPAMENT DE L’ESTUDI .......................................................................5

2.1. Topografia ...........................................................................................................5

2.2. Estudi hidrològic ..................................................................................................5

2.3. Estudi hidràulic ....................................................................................................5

3. RESUM DE RESULTATS ..........................................................................................6

3.1. Estat actual de la riera del Vilar ..........................................................................8

3.2. Estat actual de la riera de Solius, Can Duran i Mar de Sants ...........................13

3.3. Estat futur de la riera del Vilar ...........................................................................18

3.4. Estat futur de la riera del Solius, Can Durant i Mar de Sants ............................22

4. ACTUACIONS DE PROTECCIÓ ..............................................................................23

5. CONCLUSIONS .......................................................................................................24

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out



1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objecte L’objecte d’aquest estudi determinar la inundabilitat del sector sud 13 “ Riera de Molinets”

de Santa Cristina d’Aro per al Pla Parcial del sector.

En l’àmbit d’estudi trobem els següents cursos fluvials: el Ridaura, la Riera del Vilar, la

Riera de Can Durant, la riera de Mar de Sants i la de Solius.

1.2. Antecedents Taller d’Enginyeria Ambiental, SL va redactar un estudi d’inundabilitat amb data

novembre del 2004, en aquesta mateixa zona. Actualment es disposa de més informació

provinent dels treballs inclosos en el POUM i els treballs desenvolupats fins a la data per

l’Agència Catalana de l’Aigua per a la Planificació de l’Espai Fluvial del Ridaura.

En el POUM de Santa Cristina d’Aro es delimiten les zones inundables del Municipi. La

data de redacció del POUM es de Març de 2006. En aquesta document es determina la

inundabilitat del Ridaura i part de la Riera de Vilar. No s’estudia la inundabilitat de: la

Riera de Solius, la Riera Can Duran ni de la Riera Mar de Sants.

L’Agencia Catalana de l’Aigua està redactant la Planificació de l’Espai Fluvial del Ridaura

I la Riera de Calonge. Dintre dels treballs que està desenvolupant l’ACA en relació a la

PEF d’aquest àmbit es disposa actualment de la zonificació de l’espai fluvial. Aquest

document es limita al Ridaura encara que inclou també la hidrologia dels afluents.

1.3. Consideracions tècniques El sector sud 13 “ Riera de Molinets” es compon d’una zona edificable destinada a

habitatges i d’una zona de camp per a la pràctica del golf.

En aquest document es recopila la informació d’inundabilitat del POUM de Santa Cristina

d’Aro, la informació d’inundabilitat de la Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) del Ridaura i

es realitzen els estudis d’inundabilitat de les rieres: Mar de Sants, Can Duran, Solius i el

tram de la riera del Vilar que no ha estat estudiada pel POUM.

nestor

Cross-Out

alfonso

Tachado



Per a l’estudi d’inundabilitat de les rieres: Mar de Sants, Can Duran, Solius i el tram de la

riera del Vilar a estudiar; s’han considerat els cabals disponibles de l’estudi hidrològic dels

afluents del Ridaura, obtinguts en la PEF d’aquest riu.

L’anàlisi es farà mitjançant la versió del programa HEC-RAS (River Analysis Sistem)

Versió 3.1.3, per càlcul de corbes de rabeig, d’on s’obté la majoria de la informació

necessària per dibuixar la zona inundada. S’analitzen els cabals de període de retorn de

10, 100 i 500 anys.

Les conclusions de l’estudi donaran a conèixer el funcionament de les rieres pels cabals

analitzats determinant la zona inundable i donaran unes idees bàsiques sobre les

mesures constructives per evitar la inundabilitat d’aquest projecte.

nestor

Cross-Out



2. DESENVOLUPAMENT DE L’ESTUDI 2.1. Topografia La topografia utilitzada en aquest estudi és a escala 1:1.000 i ha estat facilitada pel client.

A partir de la topografia, s’han elaborat les seccions transversals dels cursos fluvials

utilitzades en el model hidràulic.

Dintre de la sistemàtica utilitzada s’han efectuat visites de camp per l’estimació dels

diferents paràmetres necessaris per així completar el model matemàtic emprat.

2.2. Estudi hidrològic No ha estat necessari la realització de l’estudi hidrològic de les conques a determinar la

inundabilitat , en la Planificació de l’Espai Fluvial del Ridaura ja s’han obtingut els cabals

de les rieres afluents a aquest riu.

Els cabals analitzats són els de període de retorn 10, 100 i 500 anys.

Els cabals utilitzats per als càlculs hidràulics i obtingut de la PEF, són els següents:

RIERES T = 10 anys

[m3/s] T = 100 anys

[m3/s] T = 500 anys

[m3/s]

Mar de Sants 8.45 30.10 51.52

Can Duran 17.54 55.51 91.11

Solius 24.32 80.96 135.85

Vilar 16.57 47.57 75.77

2.3. Estudi hidràulic Mitjançant l’aplicació informàtica HEC-RAS versió 3.1.3. s’han estudiat els nivells

d’inundació, tant en la situació actual com amb les modificacions geomètriques induïdes

per la proposta del Pla Parcial.

S’ha realitzat un estudi de sensibilitat per les condicions de contorn, aigües amunt i no ha

estat necessari l’estudi de sensibilitat aigües avall, ja que disposàvem de les cotes

d’inundació del Ridaura i el Vilar com a condicions de contor d’aigües avall.



A l’annex 1 es detalla l’estudi hidràulic.

3. RESUM DE RESULTATS A continuació s’exposen en forma de taules els resultats més representatius de l’estudi

realitzat. Així, en la pàgina següent podem veure el perfil longitudinal de la situació futura

sense tenir en compte la sobreelevació per corba ni ones creuades per a cadascun dels

períodes de retorn.

També es presenta la taula resum de resultats per als tres períodes de retorn estudiats,

on apareixen els principals paràmetres que defineixen el funcionament del flux en el riu:

velocitat, calat, número de Froude, amplada superficial...



A continuació es presenta la taula de resultats on les dades principals són:

River Sta = Secció de càlcul

Profile = Període de retorn

Qtotal = Cabal

Min Ch El = Elevació mínima del canal

W.S.Elev. = Cota de la superfície de l’aigua

Crit W.S = Cota de la superfície de l’aigua crítica

E.G. Elev = Cota de l’energia

E.G.Slope = Pendent de la línia d’energia

Vel. Chnl = Velocitat del canal central.

Flow Area = Àrea Mullada o àrea de Flux

Top Width = Amplada superficial

Froude Ch. = Núm. de Froude (F<1, règim lent; F>1 règim ràpid)



3.2. Estat actual de la riera de Solius, Can Duran i Mar de Sants A continuación se muestran las tablas con los resultados de inundación obtenidos con el HEC-RAS para la situación actual.

Riera River Sta Profile Q Total Min Ch El W.S. Elev Vel Chnl Froude # Chl

(m3/s) (m) (m) (m/s) Riera Solius 636.068 Q10 24.32 35.8 36.91 4.43 1.34Riera Solius 636.068 Q100 80.96 35.8 39.47 1.01 0.17Riera Solius 636.068 Q500 135.83 35.8 39 3 0.53 Riera Solius 616.337 Q10 24.32 35.6 36.92 3.42 0.95Riera Solius 616.337 Q100 80.96 35.6 39.47 0.95 0.15Riera Solius 616.337 Q500 135.83 35.6 38.81 3.55 0.63 Riera Solius 596.128 Q10 24.32 35.4 36.72 3.51 0.98Riera Solius 596.128 Q100 80.96 35.4 38 5.49 1.09Riera Solius 596.128 Q500 135.83 35.4 38.71 3.73 0.65 Riera Solius 556.09 Q10 24.32 35 36.32 2.65 0.74Riera Solius 556.09 Q100 80.96 35 37.95 3.72 0.69Riera Solius 556.09 Q500 135.83 35 38.55 3.25 0.55 Riera Solius 536.254 Q10 24.32 34.84 36.16 2.77 0.77Riera Solius 536.254 Q100 80.96 34.84 37 5.42 1.18Riera Solius 536.254 Q500 135.83 34.84 38.65 2.29 0.37 Riera Solius 496.135 Q10 24.32 34.5 36.17 1.82 0.45Riera Solius 496.135 Q100 80.96 34.5 37.53 2.79 0.51Riera Solius 496.135 Q500 135.83 34.5 38.67 1.41 0.22 Riera Solius 476.149 Q10 24.32 34.34 36.15 1.66 0.39Riera Solius 476.149 Q100 80.96 34.34 37.51 2.65 0.47Riera Solius 476.149 Q500 135.83 34.34 36.95 5.94 1.17 Riera Solius 436.208 Q10 24.32 34 36.01 2.12 0.48Riera Solius 436.208 Q100 80.96 34 36.9 4.36 0.82Riera Solius 436.208 Q500 135.83 34 37.39 4.46 0.77 Riera Solius 395.863 Q10 24.32 33.78 35.34 3.76 0.96Riera Solius 395.863 Q100 80.96 33.78 36.97 3.66 0.65Riera Solius 395.863 Q500 135.83 33.78 37.17 4.86 0.84 Riera Solius 355.93 Q10 24.32 33.56 35.16 2.73 0.69Riera Solius 355.93 Q100 80.96 33.56 37.14 1.75 0.29Riera Solius 355.93 Q500 135.83 33.56 37.36 2.38 0.39 Riera Solius 335.743 Q10 24.32 33.45 35.36 0.71 0.16Riera Solius 335.743 Q100 80.96 33.45 37.16 0.87 0.14Riera Solius 335.743 Q500 135.83 33.45 37.39 1.28 0.21




Riera Solius 325.783 Q10 24.32 33.39 35.36 0.65 0.15Riera Solius 325.783 Q100 80.96 33.39 37.16 0.81 0.13Riera Solius 325.783 Q500 135.83 33.39 37.39 1.21 0.19 Riera Solius 320 Bridge Riera Solius 300.44 Q10 24.32 33.28 34.94 1.61 0.55Riera Solius 300.44 Q100 80.96 33.28 36.41 1.55 0.34Riera Solius 300.44 Q500 135.83 33.28 36.58 2.28 0.48 Riera Solius 295.536 Q10 24.32 33.2 34.97 1.17 0.35Riera Solius 295.536 Q100 80.96 33.2 36.43 1.32 0.29Riera Solius 295.536 Q500 135.83 33.2 36.62 1.91 0.4 Riera Solius 285.624 Q10 24.32 33.18 34.97 1.04 0.31Riera Solius 285.624 Q100 80.96 33.18 36.43 1.18 0.24Riera Solius 285.624 Q500 135.83 33.18 36.63 1.73 0.34 Riera Solius 275.284 Q10 24.32 33.1 34.96 1.01 0.28Riera Solius 275.284 Q100 80.96 33.1 36.43 1.12 0.23Riera Solius 275.284 Q500 135.83 33.1 36.63 1.65 0.32 Riera Solius 265.996 Q10 24.32 33.05 34.47 3.22 0.92Riera Solius 265.996 Q100 80.96 33.05 36.34 2.22 0.4Riera Solius 265.996 Q500 135.83 33.05 36.28 3.96 0.72 Riera Solius 252.636* Q10 24.32 32.82 34.39 3.06 0.8Riera Solius 252.636* Q100 80.96 32.82 36.35 1.97 0.34Riera Solius 252.636* Q500 135.83 32.82 35.9 4.94 0.91 Riera Solius 239.277* Q10 24.32 32.6 34.31 3.03 0.74Riera Solius 239.277* Q100 80.96 32.6 36.35 1.85 0.31Riera Solius 239.277* Q500 135.83 32.6 36.04 3.97 0.68 Riera Solius 225.918 Q10 24.32 32.37 34.11 3.38 0.82Riera Solius 225.918 Q100 80.96 32.37 36.35 1.81 0.29Riera Solius 225.918 Q500 135.83 32.37 36.01 3.93 0.66 Riera Solius 205.651 Q10 24.32 32 33.85 3.82 0.9Riera Solius 205.651 Q100 80.96 32 36.36 1.48 0.23Riera Solius 205.651 Q500 135.83 32 36.02 3.64 0.58 Riera Solius 185.729* Q10 24.32 31.8 33.72 3.77 0.87Riera Solius 185.729* Q100 80.96 31.8 36.37 1.16 0.17Riera Solius 185.729* Q500 135.83 31.8 36.09 2.58 0.4 Riera Solius 165.807 Q10 24.32 31.6 33.43 4.1 0.97Riera Solius 165.807 Q100 80.96 31.6 36.37 0.93 0.14




Riera Solius 165.807 Q500 135.83 31.6 36.11 1.97 0.3 Riera Solius 145.692 Q10 24.32 31 32.45 5.46 1.45Riera Solius 145.692 Q100 80.96 31 33.99 7.47 1.38Riera Solius 145.692 Q500 135.83 31 36.09 2 0.28 Riera Solius 130.456 Q10 24.32 30.8 31.91 5.28 1.85Riera Solius 130.456 Q100 80.96 30.8 32.74 7.55 2.25Riera Solius 130.456 Q500 135.83 30.8 36.1 0.98 0.18 Riera Solius 115.522 Q10 24.32 30.54 31.76 5.23 1.51Riera Solius 115.522 Q100 80.96 30.54 32.76 8.37 1.79Riera Solius 115.522 Q500 135.83 30.54 33.57 9.48 1.74 Riera Solius 100.479 Q10 24.32 30.12 30.73 5.01 2.16Riera Solius 100.479 Q100 80.96 30.12 33.6 1.94 0.37Riera Solius 100.479 Q500 135.83 30.12 34.49 2.2 0.36 Riera Solius 85.662 Q10 24.32 30 31.14 2.71 0.81Riera Solius 85.662 Q100 80.96 30 33.34 2.9 0.51Riera Solius 85.662 Q500 135.83 30 34.19 3.35 0.52 Riera Solius 65.897 Q10 24.32 29.75 31.24 1.58 0.41Riera Solius 65.897 Q100 80.96 29.75 33.48 1.88 0.31Riera Solius 65.897 Q500 135.83 29.75 34.35 2.24 0.33 Mar de Sants 209.479 Q10 8.45 40 40.64 1.62 0.64Mar de Sants 209.479 Q100 30.45 40 42.04 1.03 0.23Mar de Sants 209.479 Q500 41.51 40 42.14 1.29 0.28 Mar de Sants 199.187 Q10 8.45 39.74 40.49 2.06 0.76Mar de Sants 199.187 Q100 30.45 39.74 42.01 1.41 0.3Mar de Sants 199.187 Q500 41.51 39.74 42.08 1.82 0.38 Mar de Sants 195 Bridge Mar de Sants 189.141 Q10 8.45 39.49 40.09 3.31 1.37Mar de Sants 189.141 Q100 30.45 39.49 41.09 2.83 0.71Mar de Sants 189.141 Q500 41.51 39.49 41.33 2.92 0.69 Mar de Sants 169.36 Q10 8.45 39 39.86 2.9 1Mar de Sants 169.36 Q100 30.45 39 40.87 3.38 0.79Mar de Sants 169.36 Q500 41.51 39 41.08 3.67 0.81 Mar de Sants 128.93 Q10 8.45 38 38.88 3.58 1.34Mar de Sants 128.93 Q100 30.45 38 39.67 5.17 1.34Mar de Sants 128.93 Q500 41.51 38 39.94 5.35 1.28 Mar de Sants 108.216 Q10 8.45 37.78 38.68 3.37 1.13




Mar de Sants 108.216 Q100 30.45 37.78 39.72 4.16 0.95Mar de Sants 108.216 Q500 41.51 37.78 39.85 4.88 1.08 Mar de Sants 89.109 Q10 8.45 37.59 38.02 3.72 1.8Mar de Sants 89.109 Q100 30.45 37.59 39.96 1.74 0.36Mar de Sants 89.109 Q500 41.51 37.59 40.26 1.8 0.35 Mar de Sants 68.576 Q10 8.45 37.37 38.46 1.16 0.35Mar de Sants 68.576 Q100 30.45 37.37 39.98 1.26 0.25Mar de Sants 68.576 Q500 41.51 37.37 40.27 1.38 0.26 Mar de Sants 48.521 Q10 8.45 37.17 38.1 2.78 0.94Mar de Sants 48.521 Q100 30.45 37.17 39.07 4.64 1.09Mar de Sants 48.521 Q500 41.51 37.17 38.97 5.82 1.4 Can Duran 1288.152 Q10 17.54 43 43.51 2.21 0.99Can Duran 1288.152 Q100 55.51 43 44.06 3.21 1Can Duran 1288.152 Q500 91.11 43 44.46 3.73 0.98 Can Duran 1237.388 Q10 17.54 42.49 42.73 2.94 1.91Can Duran 1237.388 Q100 55.51 42.49 43.61 1.97 0.59Can Duran 1237.388 Q500 91.11 42.49 44.03 2.31 0.59 Can Duran 1187.937 Q10 17.54 42 42.59 1.84 0.77Can Duran 1187.937 Q100 55.51 42 43.08 2.99 0.92Can Duran 1187.937 Q500 91.11 42 43.42 3.59 0.96 Can Duran 1138.489 Q10 17.54 41.51 41.96 2.11 1Can Duran 1138.489 Q100 55.51 41.51 42.49 3.03 0.98Can Duran 1138.489 Q500 91.11 41.51 42.86 3.52 0.96 Can Duran 1088.355 Q10 17.54 41 41.18 4.47 3.4Can Duran 1088.355 Q100 55.51 41 42.14 2.06 0.62Can Duran 1088.355 Q500 91.11 41 42.4 2.7 0.73 Can Duran 1037.876 Q10 17.54 40.58 41.28 1.75 0.96Can Duran 1037.876 Q100 55.51 40.58 41.64 2.6 1Can Duran 1037.876 Q500 91.11 40.58 42.26 2.13 0.59 Can Duran 987.936 Q10 17.54 40 40.46 2.09 0.98Can Duran 987.936 Q100 55.51 40 41.53 1.6 0.41Can Duran 987.936 Q500 91.11 40 42.25 1.66 0.35 Can Duran 917.869 Q10 17.54 39 40.19 1.42 0.41Can Duran 917.869 Q100 55.51 39 41.46 1.54 0.31Can Duran 917.869 Q500 91.11 39 42.19 1.66 0.3 Can Duran 867.568 Q10 17.54 38.44 40.12 1.29 0.35Can Duran 867.568 Q100 55.51 38.44 41.39 1.6 0.31




Can Duran 867.568 Q500 91.11 38.44 42.14 1.72 0.3 Can Duran 848.15 Q10 17.54 38.23 40.15 0.77 0.18Can Duran 848.15 Q100 55.51 38.23 41.4 1.26 0.23Can Duran 848.15 Q500 91.11 38.23 42.14 1.49 0.24 Can Duran 840 Bridge Can Duran 808.871 Q10 17.54 38.18 39.52 2.41 0.75Can Duran 808.871 Q100 55.51 38.18 40.81 1.77 0.43Can Duran 808.871 Q500 91.11 38.18 42.17 0.83 0.15 Can Duran 775.985 Q10 17.54 37.5 38.93 3.15 0.88Can Duran 775.985 Q100 55.51 37.5 40 4.28 0.89Can Duran 775.985 Q500 91.11 37.5 42.15 1.12 0.17 Can Duran 736.326 Q10 17.54 37 38.43 3.73 0.99Can Duran 736.326 Q100 55.51 37 40.11 3.3 0.6Can Duran 736.326 Q500 91.11 37 42.15 0.97 0.14 Can Duran 716.114 Q10 17.54 36.76 37.65 4.43 1.5Can Duran 716.114 Q100 55.51 36.76 40.2 1.5 0.26Can Duran 716.114 Q500 91.11 36.76 42.15 0.72 0.1 Can Duran 696.108 Q10 17.54 36.52 37.61 3.73 1.14Can Duran 696.108 Q100 55.51 36.52 39.09 4.74 0.94Can Duran 696.108 Q500 91.11 36.52 39.09 7.78 1.55




Riera del Vilar 860.502 Q100 47.57 35.79 36.76 2.88 0.97Riera del Vilar 860.502 Q500 75.77 35.79 36.85 4.19 1.36 Riera del Vilar 779.99 Q10 16.57 35.17 35.76 1.7 0.72Riera del Vilar 779.99 Q100 47.57 35.17 36.24 2.6 0.84Riera del Vilar 779.99 Q500 75.77 35.17 36.2 4.29 1.41 Riera del Vilar 679.902 Q10 16.57 34.44 34.92 2.14 1.01Riera del Vilar 679.902 Q100 47.57 34.44 35.39 2.95 1Riera del Vilar 679.902 Q500 75.77 34.44 35.73 3.37 1 Riera del Vilar 639.539 Q10 16.57 33.8 34.14 1.57 0.87Riera del Vilar 639.539 Q100 47.57 33.8 34.47 1.69 0.66Riera del Vilar 639.539 Q500 75.77 33.8 34.66 1.93 0.67 Riera del Vilar 588.912 Q10 16.57 33 33.93 1.43 0.47Riera del Vilar 588.912 Q100 47.57 33 34.35 1.59 0.44Riera del Vilar 588.912 Q500 75.77 33 34.56 1.71 0.44 Riera del Vilar 569.191 Q10 16.57 32.86 33.8 2.01 0.66Riera del Vilar 569.191 Q100 47.57 32.86 34.2 2.65 0.73Riera del Vilar 569.191 Q500 75.77 32.86 34.41 2.92 0.75 Riera del Vilar 549.635 Q10 16.57 32.72 33.72 1.9 0.61Riera del Vilar 549.635 Q100 47.57 32.72 33.94 3.52 1.02Riera del Vilar 549.635 Q500 75.77 32.72 34.14 3.89 1.04

3.4. Estat futur de la riera del Solius, Can Durant i Mar de Sants Com que no es veu modificada la llera de les rieres, l’estat futur en aquest cas seria exactament el mateix que l’estat actual.

nestor

Line

nestor

Line



4. ACTUACIONS DE PROTECCIÓ S’han plantejat actuacions en alguns trams de les rieres de Solius i el Vilar, per tal de

protegir les actuacions proposades.

A la riera del Vilar es proposa un endegament de 265 m de longitud amb una pendent

longitudinal del 0.78 %. La secció proposada es trapezoïdal de 15,5 m de base i talussos

3H:2V fins una alçada de 1,5 m. Amb aquesta geometria la ocupació en planta de

l’endegament es de 20 m. Aquesta solució considerada afecta de manera poc apreciable

el curs de la riera, tant aigües amunt com aigües avall. La sobreelevació màxima causada

per aquest endegament, aigües amunt del tram és d’un màxim de 7 cm.

També es proposa elevar la cota de les parcel·les inundables. Aquestes s’elevaran mig

metre per sobre de la cota d’inundació. Les parcel·les que hauran de ser sotmeses a

aquesta actuació son: 1, 2, 3, 4, i des de la 87 fins a la 94. A continuació s’especifiquen

les cotes fins on seria apropiat elevar aquestes parcel·les.

• La cota d’inundació en el tram on es situen les parcel·les 1,2,3 i 4 és de 40.71m

en la zona de la primera parcel·la. Per aquest motiu la cota mínima on s’hauran de

construir les parcel·les serà 41.21m. Deixant un mínim de 0,5m de resguard.

• La cota d’inundació de la riera del vilar en el tram on estan planejades les

parcel·les de la 87 a la 94 és de 37.28m. Per tant la cota mínima de les parcel·les

s’ha considerat que sigui 37.78m.

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out

alfonso

Tachado



5. CONCLUSIONS • Un cop realitzat l’estudi hidràulic amb la geometria actual del sector SUD-13 Riera dels

Molinets es comprova que algunes de les àrees destinades a usos residencials estan

afectades per diferents graus d’inundació:

• Les parcel·les des de la 87 fins a la 94 son parcialment inundables amb l'avinguda

a 10 anys de període de retorn.

• Les parcel·les 1, 2, 3, 4, i des de la 87 fins a la 94 i una part de la parcel·la

destinada a usos hotelers són parcialment inundables amb avingudes de 100 i

500 anys de període de retorn.

• El Camp de Golf és parcialment inundable amb les avingudes de 10, 100 i 500

anys de període de retorn.

• Les actuacions necessàries per preservar les àrees edificables enfront el risc d’inundació

es limiten a una lleugera modificació de les cotes de les zones afectades i l’endegament

d’un tram de la Riera del Vilar en la zona corresponent a les parcel·les 87 a 94.

• Els usos definits en el pla parcial son compatibles amb les condicions d’inundabilitat

d’acord a allò establert a la legislació urbanística en matèria de preservació front als

riscos d’inundació tal com es dedueix de l’anàlisi dels resultats del model hidràulic del

sector amb la incorporació de les actuacions proposades i amb la hipòtesi de no

influència en el model del pont que travessa la riera de Vilar. Les superfícies inundables

(10, 100 i 500) es troben recollides a la documentació gràfica adjunta.

A Barcelona, abril de 2008,

Miguel Ángel Pindado, Enginyer de camins, canals i ports Taller d'Enginyeria Ambiental, SL

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out

ANNEX NÚM. 2 HIDRÀULICA



ÍNDEX

1. METODOLOGIA EMPRADA ..........................................................................................3 2. DESCRIPCIÓ DEL MODEL ............................................................................................4 3. CONDICIONS DE CONTORN.........................................................................................5 4. EFECTES ESPECIALS: SOBREELEVACIÓ EN CORBES I ONES CREUADES.........7 5. RESULTATS ...................................................................................................................9 6. GRÀFICS I LLISTATS ..................................................................................................10



1. Metodologia emprada

L’estudi hidràulic s’ha realitzat mitjançant el programa HEC-RAS 3.1.1 (River Analisys

System) desenvolupat per Hidrològic Engineering Center (HEC) dels US Army Corps of

Engineers.

El model obtingut s’ha compatibilitzat amb la topografia i les condicions del flux en les

zones on el terreny inundable té poc desnivell, com ara la part baixa de la riera del Solius,

ateses les limitacions del model en aquest tipus d’àrees.



2. Descripció del model SITUACIÓ ACTUAL SECCIONS

En el programa HEC-RAS s’hi introdueixen les seccions efectuades sobre la topografia.

En el nostre cas s’han col·locat seccions a una distància variable entre 10 i 70 m. En total

són vuitanta-quatre seccions de càlcul; 15 a la riera de Can Duran, 9 a Mar de Sants, 26

a Solius i 34 a la riera del Vilar.

RUGOSITAT

També s’incorpora la variació del coeficient de Manning en cadascuna de les seccions

transversals segons el següent criteri:

Interior de la llera: n = 0.035

Plana d’inundació: n = 0.08

SITUACIÓ FUTURA

SECCIONS

En el programa HEC-RAS s’hi introdueixen les seccions efectuades sobre la topografia.

En el nostre cas s’han col·locat seccions a una distància variable entre 10 i 70 m. En total

són 83 seccions de càlcul, la diferència amb l’estat actual es troba a la riera del Vilar en la

zona de l’endegament.

RUGOSITAT

També s’incorpora la variació del coeficient de Manning en cadascuna de les seccions

transversals segons els diferents tipus de terreny:

Interior de la llera: n = 0.035

Plana d’inundació: n = 0.08

Endegament: n = 0.03

nestor

Cross-Out

nestor

Cross-Out



3. Condicions de contorn

El procés d’integració de les corbes de rabeig precisa la definició d’una o vàries

condicions de contorn.

La condició de contorn ha de situar-se aigües amunt del tram en el cas que el règim del

riu sigui ràpid o, pel contrari, ha de situar-se aigües avall del tram en el cas que el règim

sigui lent. També poden existir condicions de control internes com embassaments,

assuts, ponts, etc.

Donat que en el present model la secció de control aigües amunt no és evident s’ha

realitzat una anàlisi de sensibilitat per a cadascun dels períodes de retorn consistent en

provar diversos nivells de calats en règim mixt (amb diferents calats al voltant del calat

crític de la secció). Aigües avall, en canvi disposem d’unes condicions de contorn

conegudes. En el cas de la riera del Vilar, disposem de la cota d’inundació d’aquesta riera

aigües avall de la zona estudiada, aquesta informació esta disponible en el POUM de

Santa Cristina d’Aro. En el cas de la riera del solius la c.c aigües avall l’obtenim a partir

del PEF del riu Ridaura, facilitat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

El resum de calats com a condició de contorn aigües avall es presenten a la taula

següent:

T(anys) Cota de la làmina d’aigua aigües avall del Vilar (POUM)

(m)

Cota de la làmina d’aigua aigües avall del Solius (PEF del Ridaura)

(m) 10 33.72 31.24

100 33.79 33.48

500 33.98 34.35

Aigües amunt s’han provat diferents nivells al voltant del crític. Per els tres períodes de

retorn estudiats, 10, 100 i 500 anys, les condicions de contorn aigües amunt no afecten

els resultats aigües avall. Per aquest motiu s’han fet tot els càlculs considerant el calat

crític com a condició de contorn aigües amunt.



Introduïdes les condicions de contorn, així com el cabal, coeficient d’expansió i

compressió, left bank i right bank per a cada secció, etc., el programa calcula la làmina

d’aigua, la velocitat d’aquesta, el nombre de Froude i altres característiques de la secció

com són els esforços tangencials.

A l’apartat 6. s’acompanyen taules resum i llistats amb les hipòtesis de càlcul de les

condicions de contorn i els resultats de l’anàlisi de sensibilitat per als diferents períodes

de retorn d’estudi (T=10, 100 i 50 anys). Així mateix, es presenten els longitudinals

corresponents.



4. Efectes especials: sobreelevació en corbes i ones creuades En el tram d’endegament, s’ha analitzat un factor que moltes vegades no són avaluats

per la seva escassa rellevància, però que en el cas present tenen un cert pes específic,

com es sobreelevació en corba i ones creuades.

En corbes, la superfície de l’aigua deixa de ser horitzontal i es produeix una

sobreelevació en la banda exterior i una depressió en la interior. A més, en règim ràpid

es poden produir ones de xoc.

La sobreelevació ha de ser coneguda de cara a estudiar la inundabilitat, ja que els nivells

resultants a la zona exterior són superiors als de la zona inferior, a diferència del que

passa en els trams rectes on l’altura de la làmina d’aigua és la mateixa en ambdós

marges.

S’estima la sobreelevació amb la següent expressió:

∆h = v Bg Rm2 ××

on:

Dh: sobreelevació

Vm: velocitat mitjana

B : amplada del canal

R : radi de gir de l'eix del canal

g : acceleració de la gravetat

La sobreelevació per ones creuades es una conseqüència de les turbulències en règim

ràpid.

A continuació es mostra la taula de resultats del càlcul de sobreelevacions en les

seccions de l’endegament. Es pot comprovar que les sobreelevacions son força elevades,

no obstant en totes les seccions es manté un resguard superior a 9 cm.

Secció Calat Bsup V Fr V2/(2g) Radi (m) (m) (m/s) (m) (m)



952.82 0.78 17.83 5.85 2.19 1.74 125 860.502 1.06 18.67 4.19 1.36 0.89 125 779.99 1.03 18.6 4.29 1.41 0.94 125

679.902 1.29 19.37 3.37 1 0.58 125

Sobreelevació

en corba Ones

creuades Secció Calat inc H1 incH2 (m) (m) (m) 952.82 0.78 0.50 0.38

860.502 1.06 0.27 0.10779.99 1.03 0.28 0.12

679.902 1.29 0.18

Secció Calat Htotal min Htotal max (m) (m) (m) 952.82 0.78 0.15 1.41

860.502 1.06 0.83 1.29779.99 1.03 0.77 1.29

679.902 1.29 1.20 1.38



5. Resultats

Un cop realitzat l’estudi hidràulic amb la geometria actual del sector SUD-13 Riera dels

Molinets es comprova que algunes de les àrees destinades a usos residencials estan

afectades per diferents graus d’inundació.

A més queda parcialment inundat el camp de golf i algunes parts no edificades de les

parcel·les residencials.

S’observa també que l’endegament afecta, tot i que sigui de forma poc apreciable, el curs de

la riera del Vilar aigües amunt. La sobreelevació que apareix aigües amunt d’aquest tram es

de 7cm.

nestor

Cross-Out



6. Gràfics i llistats

• CAS ACTUAL

Esquema del model

Perfils longitudinals

Seccions transversals

Taula de resultats

• CAS FUTUR

Esquema del model

Perfil longitudinal

Seccions transversals

Taula de resultats



Les variables que apareixen a les taules de resultats són les següents:

River Sta. Secció transversal

Q Total (m3/s) Cabal

Min Ch El (m) Cota mínima de la llera

W.S. Elev (m) Cota de la làmina d’aigua

Crit W.S. (m) Cota làmina d’aigua règim crític

E.G. Elev (m) Altura línia d’energia

E.G. Slope (m/m) Pendent de la línia d’energia

Vel Chnl (m/s) Velocitat zona canal central

Vel Total (m/s) Velocitat mitjana de la secció

Flow Area (m2) Àrea mullada

Top width (m) Amplària de la làmina d’aigua

Froude # Chl Número de Froude al canal

Froude # XS Número de Froude secció total

Cum Ch Len (m) Distància acumulada

Invert Slope (m/m) Pendent del riu

Max Chl Dpth (m) Calat màxim

RESULTATS

ESTUDI D’INUNDABILITAT DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR SUD 13. RIERA DE MOLINETS. SANTA CRISTINA D’ARO, GIRONA


ESQUEMA DE L’ESTAT ACTUAL

Can Duran

1288.152

1237.388

1187.937

1138.489

1088.355

1037.876

987.936

917.869

867.568

848.150

736.326

696.108

Can

Du

r an

Mar de Sants

209.479

199.187

169.360

128.930

108.216 68.576

Ma r de San t s Riera Solius

636.068

616.337596.128

556.090

536.254

496.135

436.208

355.930 320 285.624 239.277*185.729*

145.692100.479

65.897

Ri era S o l i us

JUNCTION 1



PERFILS LONGITUDINALS DE L’ESTAT ACTUAL

0 100 200 300 400 500 60028

30

32

34

36

38

40

SOLIUS

Main Channel Distance (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Riera Solius Riera Solius

0 20 40 60 80 100 120 140 160 18037

38

39

40

41

42

43

SOLIUS


Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Mar de Sants Mar de Sants

0 100 200 300 400 500 60036

38

40

42

44

46

SOLIUS


Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Can Duran Can Duran



SECCIONS TRANSVERSALS DE L’ESTAT ACTUAL



RIERES DE CAN DURAN, MAR DE SANTS I SOLIUS

0 50 100 150 200 25040

45

50

55

60

65

70

SOLIUS River = Can Duran Reach = Can Duran RS = 1288.152

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08

.035

.08

0 50 100 150 200 25040

45

50

55

60

65


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035 .08

0 50 100 150 200 250 30040

45

50

55

60

65


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30040

45

50

55

60

65

70


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30040

45

50

55

60

65

70


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035

.08

0 20 40 60 80 100 120 140 160 18040

45

50

55

60

65


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035 .08

-150 -100 -50 0 50 100 150 20040

42

44

46

48

50

52


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-200 -150 -100 -50 0 50 100 15038

40

42

44

46

48

50


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

-150 -100 -50 0 50 100 150 20038

40

42

44

46

48


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 20038

39

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 20038

39

40

41

42

43

44

45

SOLIUS River = Can Duran Reach = Can Duran RS = 840 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 25038

40

42

44

46

48

SOLIUS River = Can Duran Reach = Can Duran RS = 840 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 25038

40

42

44

46

48


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35035

40

45

50

55

60


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35035

40

45

50

55

60

65


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35036

38

40

42

44

46

48

50

52


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35036

37

38

39

40

41

42

43

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Ineff

Bank Sta

.08 .035

.08

-200 -150 -100 -50 0 50 100 15039

40

41

42

43

44

45

SOLIUS River = Mar de Sants Reach = Mar de Sants RS = 209.479

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-150 -100 -50 0 50 10039

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-150 -100 -50 0 50 10039

40

41

42

43

44

45

SOLIUS River = Mar de Sants Reach = Mar de Sants RS = 195 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-150 -100 -50 0 50 10039

40

41

42

43

44

45

SOLIUS River = Mar de Sants Reach = Mar de Sants RS = 195 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-150 -100 -50 0 50 10039

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-200 -150 -100 -50 0 50 100 15039

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-200 -150 -100 -50 0 50 100 15038

39

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-300 -250 -200 -150 -100 -50 0 50 100 15037

38

39

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-300 -200 -100 0 100 20037

38

39

40

41

42

43

44

45


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-300 -200 -100 0 100 20036

38

40

42

44

46


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

-300 -200 -100 0 100 20036

38

40

42

44

46


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 350 40035

36

37

38

39

40

SOLIUS River = Riera Solius Reach = Riera Solius RS = 636.068

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35035

36

37

38

39

40


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40035

36

37

38

39

40


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40035

36

37

38

39


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 400 50034

35

36

37

38

39


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 400 50034

35

36

37

38

39


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35034.0

34.5

35.0

35.5

36.0

36.5

37.0

37.5

38.0


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30034

35

36

37

38

39

40

41


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30033

34

35

36

37

38

39

40

41


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35032

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35032

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30032

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30032

34

36

38

40

42

44

SOLIUS River = Riera Solius Reach = Riera Solius RS = 320 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30030

32

34

36

38

40

42

SOLIUS River = Riera Solius Reach = Riera Solius RS = 320 BR

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 30030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 35030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 350 40030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

32

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 400 50030

32

34

36

38

40

42

44

SOLIUS River = Riera Solius Reach = Riera Solius RS = 252.636*

Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 400 50030

32

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 400 500 60030

32

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

32

34

36

38

40

42

44


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

32

34

36

38

40

42


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 2

WS PF 3

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

31

32

33

34

35

36

37


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

31

32

33

34

35

36

37


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

31

32

33

34

35

36


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 100 200 300 40030

31

32

33

34

35

36


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 350 40030

31

32

33

34

35

36


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

0 50 100 150 200 250 300 350 40029

30

31

32

33

34

35

36


Station (m)

Ele

vatio

n (m

)

Legend

WS PF 3

WS PF 2

WS PF 1

Ground

Levee

Bank Sta

.08 .035

.08

estudi d’inundabilitat pla parcial sud-13 riera ......estudi d’inundabilitat pla parcial sud-13...

Documents