termes de quÍmica industrial

DICCIONARI DE QUÍMICA UPC-GEC

TERMES DE QUÍMICA

INDUSTRIAL

Claudi Mans Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia

Universitat de Barcelona

Febrer de 2002

Diccionari de Química UPC-GEC Química Industrial 2

A abrasiu Material dur capaç de desgastar per fricció la superfície d'un altre material més tou. El grau de la capacitat d'abrasió d'un material es mesura amb l'escala de duresa de Mohs (-->),En general, els abrasius s'utilitzen en forma de pols per a polir superfícies. Alguns dels abrasius naturals més utilitzats són minerals com el corindó (-->), el diamant (-->), i el quars (-->). Recentment, s'utilitzen grans quantitats d'abrasius sintètics com el diamant sintètic, el corindó sintètic, el carbur de silici, i altres carburs, borurs i nitrurs. <castellà> abrasivo <anglès> abrasive acaricida Plaguicida (-->) destinat a matar àcars, tant els insectes adults com els ous o les larves.. S'usen sulfurs, sulfats, pirofosfatde tetraetil, octametilpirofosforamida i 4,4'-diclorobenzilat d'etil. <castellà> acaricida <anglès> acaricide, miticide acetat de vinil Ester de CH3--COO-CH=CH2. És un líquid incolor de punt d'ebullició 73ºC, moderadament tòxic i no irritant. S'obté mitjançant la reacció en fase vapor, a 170C i de 5 a 10 bar de pressió, entre l'etilè, l'oxígen i l'àcid acètic, amb catalitzador de pal·ladi suportat per alúmina o sílice. La reacció és la següent: CH2=CH2 + 0,5 O2 + CH3--COOH ---> CH3--COO-CH=CH2 + H2O La conversió de la reacció no és molt alta, i cal recircular les primeres matèries no reaccionades. S'obtenen subproductes com l'acetaldehid (-->) o l'acetat d'etil, que es separen per successives rectificacions. Les principals aplicacions de l'acetat de vinil són la seva polmerització a acetat de polivinil, que és un bon adhesiu i un bon lligant de pintures en emulsió aquosa. La hidròlisi de l'acetat de vinil condueix a l'alcohol polivinílic, polímer de genèrica --(--CH2--CHOH--)n--. <castellà> acetato de vinilo <anglès> vinyl acetate (VA) acetilè Nom comú de l'etí, C2H2, el més simple dels alquins (-->). Gas incolor, que crema amb una flama molt brillant i a alta temperatura, superior a 3000ºC. Poc soluble en aigua, i molt soluble en acetona. La presència d'un triple enllaç a la molècula explica el seu comportament extraordinàriament reactiu, com el de tots els alquins. Industrialment s'ha obtingut a partir de la hidratació del carbur de calci (-->) o a partir d'hidrocarburs mitjançant el procés Sachsse-Bartolomé (-->) o el procés Wulff (-->), i fou la base de la carboquímica (-->) avançada de Reppe, a la primera meitat del segle XX. Actualment l'acetilè té la seva principal aplicació en la soldadura oxiacetilènica. La manipulació de l'acetilè és perillosa per la seva explosivitat quan és comprimit a més de dos bars, i per això els cilindres de transport d'acetilè són plens d'acetona en la que l'acetilè està dissolt. <castellà> acetileno <anglès> acetylene additiu Substància emprada en la formulació de productes i materials que en petites proporcions modifica les seves propietats sense alterar-ne fonamentalment la seva natura. Es distingeix entre additius de procés, necessaris per a la fabricació, envasat o conservació del producte; i els additius funcionals, per conferir al producte determinades propietats, o millorar-ne les ja existents. S'apliquen additius en tots els camps industrials, com en la formulació de gasolines, de polímers, de cautxú, o en la indústria alimentària. La distinció entre additiu, ingredient minoritari i contaminant o aadditius incidentals (introduits durant el processament, o inclús abans, com els residus de pesticides) no és fàcil en molts casos, i la legislació en cada sector industrial és abundosa per evitar fraus i per protegir la salut dels consumidors. || additiu alimentari Substància que s'afegeix als aliments o begudes, i que es manté en el producte final, amb la finalitat de modificar llurs caràcters, tècniques d'elaboració o conservació, compensar els nodrients perduts en el processament delss aliments, o per millorar la seva adaptació a l'ús que són destinats, però sense el propòsit de modificar el seu valor nutritiu. L'ús d'additius va començar el 1924 quan es va afegir iodurs a la sal de taula per tal de prevenir la carència de iode, que provocava goll. Hi ha nombrosa legislació per tal de definir el concepte d'additiu alimentari, i per autoritzar l'ús d'una substància com a additiu. Els diversos organismes implicats, de rang supraestatal,


estatal, o regional, determinen llistes negatives de les substàncies prohibides, i llistes positives de les substàncies i dosis autoritzades en general i per a cadascun dels aliments, sota els criteris de innocuïtat, efectivitat i necessitat. La impossibilitat científica d'aportar proves de la innocuïtat absoluta d'una substància fa que hi hagi permanentment una contínua observació i reavaluació dels efectes de totes les substàncies autoritzades. Només es poden autoritzar les sbstàncies que realment tinguin un efecte dins dels límits d'inocuïtat, i cal demostrar-ne la necessitat, aspecte no evident en molts casos i que obliga a posar d'acord interessos contraposats d'indústries, legisladors i consumidors. Els additius alimentaris són obtinguts a partir de substàncies naturals o obtinguts per via sintètica, i formen part dels denominats productes de química fina (-->) o fine chemicals. Es classifiquen segons la seva funció en diferents grups generals, que en la Unió Europea tenen una denominació del tipus E-nxy, on n és el número del grup, i xy la numeració específica de l'additiu dins del grup. Entre els grups d'additius es poden citar: els colorants, els conservadors, els antioxidants, els estabilitzants, els agents aromàtics, els edulcorants no nutritius, els reguladors de pH, i molts altres, segons la legislació. <castellà> aditivo <anglès> additive adhesiu Substància que aplicada entre les superfícies de dos cossos adjacents els manté units de forma més o menys permanent. Un adhesiu és des del punt de vista de la composició similar a una pintura: consta d'un lligant (-->) que unirà les superfícies, d'un disolvent que permet vehicular la barreja, i diversos additius (càrregues (-->), additius que augmenten la capacitat d'enganxar o tack, modificadors reològics (-->), tensioactius, i retardadors de reacció per augmentar la vida de l'adhesiu). Els primers adhesius tenien com lligants diverses coles derivades de la gelatina (-->) obtinguda del col·làgen de la pell i cartílags dels animals, com la cola de peix, en dissolució o dispersió aquosa. Altres adhesius naturals són el midó, o l'alginat més econòmics que els sintètics però de menor efectivitat. El adhesius sintètics són de dos tipus: els no reactius i els reactius. Els primers tenen el lligant dispers o dissolt, i adhereixen quan el dissolvent s'evapora. Els més usats són: en dissolució aquosa les resines fenòliques, poli(acetat de vinil), nitrocel·lulosa o poli(vinilpirrolidona). Amb dissolvents hi ha diversos poliuretans (-->), poli(clorur de vinil) (-->) i diversos cautxús (cloroprè (-->), estirè-butadiè (-->) i altres). Els adhesius reacrius són aquells que es creen per reacció química, per polimerització in situ o per reacció qu´´imica entre dos components. N'hi ha també amb dissolvents (resines epoxifenòliques, o vinilfenòliques) i sense (reïnes epoxi, acríliques, poliésters, silicones i cianoacrilats). Els hot-melts són coles termofusibles, polímers de diversos tipus que s'apliquen en calent, a fusió, i que s'adhereixen al refredar-se i solidificar-se. <castellà> adhesivo <anglès> adhesive adípic, àcid Nom comú de l'àcid hexanodioic, COOH--(CH2)4--COOH. És un sòlid blanc cristallí, que fon a 153ºC. És un important producte intermedi en la síntesi del niló 6,6 (-->). S'obté a partir del ciclohexà mitjançant una oxidació amb oxígen i catalitzador d'acetat de cobalt a 150ºC i 9 bar, que dóna una barreja de ciclohexanol i ciclohexanona. Una posterior oxidació de la barreja amb àcid nítric a 80ºC i 3 bar permet obtenir l'àcid adípic, amb una selectivitat i un rendiment elevats. L'àcid adípic es purifica per recristal·lització. <castellà> ácido adípico <anglès> adipic acid adiponitril Nom comú del 1,6 dinitrilbutà, de NC--(CH2)4--CN. La seva hidrogenació catalítica (en fase gas a 135ºC i 600 bar o en fase líquida amb sosa càustica a 75ºC i 30 bar) proporciona hexametilendiamina (-->), monòmer del niló 6,6. Es pot obtenir per reacció de l'àcid adípic (-->) fos amb amoníac i àcid fosfòric com a catalitzador, a 250ºC. El mètode DuPont, amb dues variants (1959 i 1977), fa reaccionar àcid cianhídric (-->) (HCN) amb butadiè (-->), en fase gas, a 200-300ºC, i posterior hidrogenació. El mètode EHD Monsanto (1969) obté l'adiponitril per reacció de dimerització electrolítica de l'acrilonitril (-->) (CH2=CH--CN). <castellà> adiponitrilo <anglès>adiponitrile adob Substància natural o sintètica que conté elements indispensables pel creixement de les plantes, i que al addicionar-lo al sòl promou el seu creixement. Des de l'antiguitat s'usen els fems i altres adobs naturals de forma empírica, però no fou fins a les investigacions de Liebig i Lawes a la primera meitat del segle XIX que no es comprengué que les plantes precisen, pel seu creixement, diferents elements a part de C, H i O. Entre ells el nitrogen,el fòsfor i el potassi, en


forma assimilable per les plantes, i també calci, magnesi, sofre i altres en menors quantitats, denominats oligoelements (-->). El nitrogen que necessiten les plantes el pot proporcionar l'urea (-->), els nitrats (-->) solubles, les sals amòniques (-->), la cianamida (-->) o l'amoníac (-->), però no el nitrogen de l'aire. El fòsfor es necessita en forma de fosfats àcids solubles de calci o d'amoni, o inclús com a àcid fosfòric diluit, i el potassi en forma d'ió potàssic com a sulfat, nitrat o clorur. Des dels 1920 s'usen els nitrats naturals com el guano (-->) o el nitrat de Xile (-->) avui obsolets. Des del segle XIX la disponibilitat d'àcid sulfúric i roca fosfàtica permeté obtenir el superfosfat (-->). El procés Haber-Bosch (-->), a començament del segle XX permeté disposar d'abundants quantitats d'amoníac i àcid nítric, i per tant nitrats i sals amòniques. Actualment i a escala mundial la tendència és a usar els adobs ternaris o triples amb els tres elements principals, de la forma més concentrada possible, en forma d'adobs compostos o adobs NPK (-->).La matèria orgànica en descomposició o humus també proporciona importants nutriens al sòl i l'ajuda a mantenir-lo humit i esponjós. Normalment, l'humus s'utilitza en conjunció amb adobs sintètics per potenciar l'efecte fertilitzant. L'abús en l'ús dels adobs pot causar problemes ambientals com ara la eutrofització - excessiu creixement de les plantes - o la nitrificació de les aigües freàtiques. Complementaris als adobs són els correctors del sòl. Són substàncies que modifiquen la composició del sòl agrícola per compensar determinades carències que puguin presentar degut a determinats cultius o a agents atmosfèrics. Els sòls descalcificats es poden acidificar amb calç, que actua també com a nodrient per a algunes espècies com els alfals o la remolatxa. El compost obtingut a partir de la fermentació aeròbia controlada de matèria orgànica dels residus sòlids urbans o dels fangs de depuradora és també un corrector apreciat. Els adobs es poden subministrat en forma sòlida triturada o granulada; en forma líquida en disolució aquosa, o inclús en forma gaseosa en alguns casos, com en el subministrament d'amoníac anhidre a pressió. <castellà> abono <anglès> fertilizer aerosol 1. Dispersió de partícules microscòpiques de sòlid o líquid en un gas. Les mides de les partícules poden anar des de 1 nm a 1 µm. Si el gas està en moviment les mides de les partícules poden ser superiors. Exemples típic d'aerosol són la boira, un núvol (aerosols líquids) o el fum o l'aire amb pols (aerosols sòlids). Certes partícules disperses poden detectar-se a simple vista perquè presenten l'efecte Tyndall quan hi incideix lateralment un feix de llum. La pressió de vapor dels líquids finament dispersos és superior que la del líquid pur normal, pel fet que la relació de superfície a volum és elevat en les gotes molt petites. Per això molts productes es dispensen com a aerosols, normalment continguts en envasos denominats també aerosols (v. acepció 2). Els aerosols atmosfèrics tenen un paper important en els fenòmens relacionats amb la contaminació atmosfèrica (-->). || 2. Tipus d'envàs constituït per un recipient estanc a pressió que, per maniobra d'una vàlvula que comunica amb l'exterior, permet de descarregar el producte que conté en forma de gotetes o partícules finament dividides similars a un aerosol (acepció 1), o com a gel. La descàrrega té lloc per la pressió interior generada per un propulsor, normalment un gas comprimit o liquidat, a vegades barrejat amb un líquid molt volàtil. S'havien usat com a propulsors els clorofluorocarburs (-->), ara prohibits, i substituits per hidrofluoroalcans (-->), barreges butà-propà o altres gasos. La pressió màxima de servei d'un aerosol a 50ºC és de aproximadament 6 bar, si bé l'envàs ha de resistir 10 a 12 bar. Es distribueixen en aerosol tota mena de productes domèstics i industrials: insecticides, perfums, vernissos, agents extintors d'incendis, additius alimentaris i determinats aliments, com nata o formatge. <castellà> aerosol <anglès> aerosol aglomerant Substància que contribueix a l'aglomeració, és a dir, a la transformació d'un conjunt de partícules sòlides en una estructura rígida amb les propietats mecàniques desitjades. Són exemples d'aglomerants el morter, els ciments (-->), el guix (-->), l'escaiola (-->), la calç viva (-->), els lligants (-->), els aglutinants, certs adhesius (-->) i altres substàncies. || aglomerant hidràulic. Aglomerant per a la indústria de la ocnstrucció que pren per reacció amb aigua, com el ciment. || aglomerant aeri. Aglomerant per a la indústria de la ocnstrucció que pren per reacció amb el diòxid de carboni de l'aire, com la calç. <castellà> aglomerante <anglès> binding material, binder aglutinant Vegeu lligant (-->) <castellà> aglutinante <anglès> agglutinant, binder agre


Dit d'un cru o fracció de petroli que té un contingut elevat de sofre, normalment superior al 0,5% en pes. El sofre es troba en forma de sulfur d'hidrogen disolt o de compostos orgànics de sofre, com tiofens (-->) o mercaptans (-->). Les normatives medioambientals requereixen l'eliminació d'aquests compostos dels derivats del petroli, mitjançant processos d'endolciment (endolcir (-->)) <castellà> agrio <anglès> sour aigua de calç Disolució saturada d'hidròxid de sodi en aigua, obtinguda per decantació o filtració de la lletada de calç (-->) <castellà> agua de cal <anglès> lime water aiguarràs Nom genèric de diversos olis essencials volàtils, incolors, d'olor característica, insoluble en aigua i soluble en molts dissolvents orgànics. Són barreges de terpens (-->), especialment pinè. S'obtenen mitjançant la destil·lació amb arrossegament de vapor (-->) de la trementina, o de resina i fustes resinoses, o com a subproducte de la fabricació de pasta de paper. L'aiguarràs s'ha utilitzat com a dissolvent de pintures i vernissos. El seu cost de recol·lecció i la seva escasedat ha fet que es substituís gairebé totalment en aquesta aplicació per fraccions de petroli com el white spirit (-->). Segueix tenint aplicació com a primera matèria per a la indústria de fàrmacs. <castellà> aguarrás <anglès> oil of turpentine alcohol gras Qualsevol alcohol de cadena llarga, d'entre 6 i 20 àtoms de carboni. Els alcohols derivats de productes naturals tenen majoritàriament un nombre parell d'àtoms de carboni i reben el nom de l'àcid gras (-->) del que es poden derivar. S'obtenen a partir dels olis o greixos naturals corresponents (oli de coco, oli de palma), o a partir del petroli via etilè mitjançant el procés Alfol (-->). Els alcohols grassos s'usen especialment en la síntesi de la matèria activa dels detergents domèstics i industrials mitjançant la reacció de sulfatació (-->) donant alquilsulfats, tensioactius aniònics, o mitjançant la introducció d'un nombre variable de molècules d'òxid d'etilè donant tensioactius oxietilenats no iònics (-->). Són també la base de la fabricació de sals d'amoni quaternari, tensioactius catiònics. <castellà> alcohol graso <anglès> fatty alcohol aldrin Nom comercial d'un insecticida derivat de l'hexaclorociclopentadiè i del norbornadiè. És un sòlid blanc que fon a 104ºC i és insoluble en aigua i soluble en diversos dissolvents orgànics. S'usa com a insecticida agrícola, en forma de concentrat emulsionable, de solució oliosa o en pols. És tòxic per a l'home per ingestió, inhalació o absorció cutània. <castellà> aldrín <anglès> aldrin Alfol, procés Procés industrial d'obtenció d'alcohols primaris grassos de nombre parell d'àtoms de carboni, a partir d'etilè. El procés és catalític i usa els catalitzadors Ziegler (-->) basats en alumini i desenvolupats el 1950. El procés consta de quatre etapes. La primera prepara el catalitzador entre el trietilalumini (Al(C2H5)3) i l'alumini en pols, hidrogenant la barreja a 140ºC i entre 50 i 200 bar, obtenint-se l'hidrur de dietilalumini. que reacciona amb etilè a 100ºC i 25 bar donant més trietilalumini. En la segona etapa reacciona el trietilalumini amb etilè, en una reacció fortament exotèrmica, a 120ºC i 100 a 140 bar. Es produeix un allargament de la cadena fins a uns 10 grups. Els productes s'oxiden amb aire secdonant els alcoholats, que en la quarta etapa del procés es saponifiquen amb aigua o àcid donant l'alcohol de cadena llarga i hidròxid d'alumini. Els alcohols obtinguts, denominats també alcohols Ziegler, són absolutament lineals i, per tant, molt aptes per a la fabricació de detergents sulfatats biodegradables. Les reaccions són les seguents: Formació de l'hidrur Al + 2 Al(C2H5)3 + 1,5 H2 ---> 3 AlH(C2H5)2 Nova formació d'etilalumini AlH(C2H5)2 + C2H4 ---> Al(C2H5)3 Formació de la cadena Al(C2H5)3 + 3n C2H4 ---> Al[(CH2--CH2)n]3 Formació de l'alcoholat Al[(CH2--CH2)n]3 + 1,5 O2 ---> Al[O(CH2--CH2)n]3 Saponificació a alcohol Al[O(CH2--CH2)n]3 + 3 H2O ---> 3 CH3--(CH2--CH2)n--CH2OH + Al(OH)3


<castellà> Alfol proceso <anglès> Alfol process alquídica, resina Nom genèric de les resines poliester en la preparació de les quals, a més de poliols (generalment glicerol (-->)) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic (-->)) intervenen també olis o àcids grassos. Les resines alquídiques es preparen escalfant les primeres matèries en atmosfera inert, amb o sense solvent. La reacció d'esterificació, i també de transesterificació, dóna estructures més o menys complexes, molt ramificades i tridimensionals. Aquestes resines s'apliquen com a lligants (-->) en la fabricació de pintures. <castellà> <anglès> alkyd resin alquilació Procés químic de refinatge del petroli basat en la reacció d'una olefina de baixa massa molecular (normalment un butè) amb una isoparafina (normalment isobutà) per obtenir una isoparafina de massa molecular superior, molt adequada per a gasolines d'alt nombre d'octà. Aquest procés es desenvolupà a partir de la Segona Guerra Mundial per obtenir combustible d'aviació. Un exemple de reacció és el següent: CH3--CH2--CH=CH2 + CH3--CH(CH3)--CH3 ---> CH3 --(CH2)4--CH(CH3)--CH3 La reacció té lloc a través de carbocations. Com a catalitzador s'usen àcid sulfúric o àcid fluorhídric amb molt poca aigua, en un volum similar al dels reactants orgànics. Es requereix una forta agitació per mantenir tots els components barrejats. El procés té lloc a baixa temperatura (4 a 30ºC) i a la pressió adequada per tenir tots els components en fase líquida. L'olefina aliment procedeix de la fracció C4 (-->), un cop separats els seus components. L'isobutà pot procedir de moltes unitats de la refineria, com els hidrocraqueigs (-->), els craqueigs catalítics (-->) o els reformats (-->), i en alguns casos es produeix mitjançant la isomerització (-->) del butà. El procés genera l'alquilat (-->) compost per molècules ramificades de 5 a nou àtoms de carboni, que s'alimenta al blending (-->) de gasolines i com a subproductes es separen propà, butà i un líquid viscos similar al quitrà, que conté anells cíclics insaturats complexos. Els processos industrials més usats són el procés Phillips i el procés UOP, que usen fluorur d'hidrogen, i el procés Exxon amb àcid sulfúric. <castellà> alquilación <anglès> alkylation alquilbenzensulfonat Nom genèric d'una família de tensioactius aniònics que tenen com a grup polar un anió sulfònic --SO3

-

en posició para-, i com a cadena no polar un anell benzènic substituït amb una cadena alquílica en una posició intermèdia qualsevol. Són un dels grups de tensioactius sintètics més antics, i tenen una activitat detergent molt elevada. Inicialment la cadena alquílica era ramificada (branched), com en el tetrapropilenbenzensulfonat, i s'abreujaven ABS. La difícil biodegradabilitat dels ABS va obligar, des del 1963, a anar-los substituint per altres amb cadenes alquíliques lineals, els alquilbenzensulfonats lineals o alquilsulfonats lineals, abreujats LAS o LABS. Són la matèria activa principal de molts detergents domèstics i industrials de roba, rentavaixelles i netejadors d'ús general, si bé van substituint-se o complementant-se amb altres famílies de tensioactius iònics i no iònics. Els més comuns tenen una cadena alquílica de 12 àtoms de carboni (dodecilbenzensulfonat lineal), si bé el producte comercial conté també cadenes de 10, 14, 16 i més carbonis. S'obtenen mitjançant la sulfonació (-->) completa del dodecilbenzè (DDB) lineal líquid amb triòxid de sofre (-->) en fase vapor diluit amb nitrogen o aire, en reactors multitubulars de pel·lícula descendent, a pressió ambient i refrigerats per evitar que la reacció, molt exotèrmica, escalfi massa el líquid i cremi el producte. L'àcid dodecilbenzensulfònic obtingut es neutralitza amb disolució d'hidròxid de sodi, i es forma la sal sòdica (DDBS), que, sense requerir depuració posterior, es la matèria activa de molts detergents. <castellà> alquilbencenosulfonato <anglès> alkylbenzene sulfonate ambre gris Substància greixosa sòlida de color gris o negre que els catxalots produeixen en els seus intestins. Sembla que és una barreja de secreció i els residus no digeribles de la dieta, com els becs de les sípies i calamars. Normalment, l'ambre gris es troba, a les costes tropicals, en forma de trossos que poden arribar a pesar 90 kg. S'extreu dels cossos dels cetacis o es troba flotant al mar o a les costes. Quan la substància és fresca fa mala olor, però amb el temps, exposada a l'aire, s'endureix i desprèn una olor dolça de florit. S'utilitza en els paisos orientals com a espècia, i en occident en perfumeria com a substància fixadora perquè redueix la ràpida evaporació dels olis essencials. L'ambre gris sintètic, molt més econòmic que el natural, és molt utilitzant en perfumeria. <castellà> ámbar gris


<anglès> ambergris amines, unitat d' Procés d'absorció de gasos àcids mitjançant disolucions aquoses alcalines d'amines (amina (-->)). Aquesta unitat és present en processos de fabricació molt diferents, com l'absorció de diòxid de carboni dels gasos d'alimentació en el procés Haber-Bosch (-->) de síntesi d'amoníac (-->), o en l'absorció de sulfur d'hidrogen dels gasos procedents dels processos d'eliminació de sofre (-->) de les fraccions de petroli (hidrodesulfuració (-->), hidrocracking (-->)). El procés es compon de dues columnes de rebliment i un sistema de bescanvi de calor. En la primera columna, que treballa en fred, es posen en contacte el corrent que té el gas a absorbir i la disolució aquosa d'amines. Les amines són alcalines i absorbeixen el gas àcid, quedant depurat el corrent de gas. La disolució d'amines amb el gas àcid absorbit passen a una segona columna on, normalment escalfant amb vapor d'aigua, es produeix el procés invers, es desorbeix el gas àcid, que es separa, i la disolució d'amina es regenera i es recircula a la primera columna, bescanviant calor amb el corrent procedent de la primera columna. Les amines més usades són la monoetanolamina (MEA), o barreges d'aquesta i altres amines <castellà> aminas, unidad de <anglès> amine unit amonal Barreja de nitrat amònic (-->) i pols d'alumini, usada com a explosiu. <castellà> amonal <anglès> ammonal amoni quaternari, compost d' Denominació genèrica d'una substància que conté un ió amoni en el que s'han substituit els quatre àtoms d'hidrogen per quatre radicals i de genèrica [(R)4N]+ A-, on els quatre radicals R poden ser de qualsevol tipus (alquil, ester, o altres), iguals o diferents, i A- és un anió qualsevol, típicament clorur, bromur, sulfat o acetat. Els compostos d'amoni quaternari s'obtenen a partir de les amines terciàries (-->) per reacció amb un clorur d'àcid orgànic (-->). Els derivats del clorur de bencil són bactericides i s'usen com a germicides en moltes formulacions. Molts compostos d'amoni quaternari són tensioactius catiònics (-->), i s'han usat com a suavitzants de roba, condicionadors de cabell o agents antiestàtics. Un exemple de suavitzant de roba és el clorur de cetiltrimetilamoni, [(CH3)3N(C16H33)]+ Cl-, que s'ha usat molt com a matèria activa dels suavitzants de roba, si bé per raons medioambientals s'ha substituit en diversos països per substàncies similars, com el [(C14H29)2N(CH3)2]+ Cl-, o , més recentment pels esterquats (-->). <castellà> amonio cuaternario, compuesto de <anglès> quaternary ammonium compound Andrussow, procés Procés de síntesi d'àcid cianhídric, actualment obsolet, basat en la reacció CH4 + NH3 ---> HCN + 3 H2 La reacció té lloc a 1000ºC i amb fil de platí com a catalitzador, en reactors semblants als del procés Ostwald (-->) de síntesi de l'àcid nítric. L'alta temperatura s'aconsegueix mitjançant la combustió simultània de l'hidrogen obtingut en la reacció de síntesi. <castellà> Andrussow, proceso <anglès> Andrussow process anetole Nom comú del'1-metoxi-4-(1-propenil)benzè. És el component natural de les essències d'anís, d'anís estrellat i del fonoll, que contenen l'isòmer trans. És un líquid de forta olor d'anís, que fon a 21ºC i bull a 235ºC, soluble en alcohol però no en aigua. S'extreu de les essències naturals o s'obté per síntesi a partir d'anisol i propanal. S'usa en la fabricació de licors anisats, i en dentifricis. <castellà> anetol <anglès> anethole anticriptogàmic Vegeu fungicida (-->) <castellà> anticriptogámico <anglès> anticryptogamic


antidetonant, additiu 1. Substància que evita la detonació. || 2. Additiu que, afegit a la gasolina, n'augmenta el nombre d'octà (-->) i en redueix la tendència a la detonació espontània a l'augmentar-ne la pressió. La necessitat de carburants eficaços i menys detonants va portar a desenvolupar additius antidetonants del tipus del plom tetraetil (-->), usat des de 1922 i substituit actualment per raons medioambientals pel MTBE (-->), l'ETBE (-->) o el TAME (-->). <castellà> antidetonante, aditivo <anglès> antiknocking additive antiescumant Substància utilitzada per a eliminar l'escuma que tenen els líquids que contenen substàncies tensioactives. Els detergents contenen tensioactius que moltes vegades tenen un alt poder escumant, com els alquilbenzensulfonats. Per tal de frenar-ne la producció d'escuma, tant per raons econòmiques com medioambientals, s'afegeixen substàncies antiescumants o control·ladores d'escuma. Les silicones (-->) són bons antiescumants generals, però en les formulacions de detergents per a màquina es prefereix un sabó (-->) sòdic, de propietats antiescumants i també detergents. <castellà> antiespumante <anglès> antifoam antiredeposició, agent Substància que en un medi aquós, evita que un sòlid en suspensió es dipositi per sedimentació sobre una superfície sòlida. Les formulacions de detergents per a roba contenen barreges de diversos agents antiredeposició.La carboximetilcel·lulosa (-->) evita la redeposició de les micel·les de brutícia sobre les fibres de cotó. Per a fibres sintètiques són eficaços altres derivats cel·lulòsics i les alquilamides. <castellà> antirredeposición, agente <anglès> anti-redepositing agent antisèptic Substància química que destrueix microorganismes per tal d'evitar infeccions, especialment en les ferides. El seu ús és molt antic, i els mecanismes d'acció són molt variats segons el producte. Alguns antisèptics actuen destruint la membrana del microorganisme, com determinats tensioactius catiònics (-->) com les sals d'amoni quaternari, certs detergents aniònics com alguns sabons i el laurilsulfat sòdic, el fenol (-->) i derivats de cresol. Altres actuen destruïnt l'equilibri col·loïdal de les proteïnes del citoplasma i reaccionant amb els nucleoproteids, com els àcids benzoic, salicílic, bòric o làctic, l'etanol, el metanol, l'acetona i altres dissolvents orgànics. Altres antisèptics actuen destruïnt o modificant les proteïnes enzimàtiques, com el formol, el fenol, derivats del mercuri, el nitrat de plata, el sulfat de coure, el clor, el iode, oxidants com l'aigua oxigenada, el permanganat de potassi, el violeta de genciana o les sulfamides (-->). <castellà> antiséptico <anglès> antiseptic antraquinona Nom comú de la 9,10-antraquinona, que és una quinona , que és un compost aromàtic en el que dos grups metil han estat substituits per dos grups carbonil --CO--. L'antrqaquinona és un sòlid groc cristallí, insoluble en aigua. S'obté per oxidació de l'antracè (-->) o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic. És un producte molt mportant com a base d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics (colorants (-->)). S'usa també com a repel·lent d'ocells per evitar que es mengin llavors de sembra. <castellà> antraquinona <anglès> anthraquinone alfa-olefinsulfonat o αααα-olefinsulfonat Nom genèric d'una família de tensioactius aniònics que tenen com a extrem polar un anió sulfònic --SO3

-

en posició para-, i com a cadena no polar una cadena olefínica, essent el catió més comú el sodi. La seva és CH3--(CH2)n--CH=CH--(CH2)m--SO3

- Na+ on n+m està entre 9 i 15, i s'abreugen AOS . S'obtenen mitjançant la sulfonació (-->) de les olefines (-->) (amb el doble enllaç en posició α) en instal·lacions similars a les d'obtenció dels alquilbenzensulfonats (-->). El producte de reacció s'isomeritza i s'hidrolitza parcialment per tal d'eliminar els àcids sulfònics i altres subproductes. S'obté així un 30% d'hidroxialcansulfonats (CH2)n--CHOH--CH2--(CH2)m--SO3

- en el


producte final. Les sals sòdiques s'usen com a matèria activa dels detergents, amb propietats millors que les dels alquilbenzensulfonats. Els més adequats tenen cadenes de 16 i 18 àtoms de carboni. <castellà> alfa-olefinsulfonato o α-olefinsulfonato <anglès> alpha-olefinsulfonate o α-olefinsulfonate areòmetre Aparell de laboratori per a determinar la densitat d'un líquid, o una altra propietat relacionada amb la densitat, mitjançant la mesura del grau de flotació de l'aparell en el líquid. Consisteix en un cilindre buit tancat i llastat amb perdigons o un altre material dens, i una tija de vidre estreta i graduada. La mesura consisteix en deixar flotar l'aparell en el sí del liquid, i llegir en l'escala el valor que queda fora del líquid. L'aparell està calibrat per a donar directament densitats absolutes o relatives, o escales arbitràries relacionades amb la densitat, com els graus Baumé (-->), els graus API (-->). Amb el calibrat oportú també poden mesurar indirectament concentracions, com en el cas de la determinació de la concentració de sacarosa en aigua mitjançant l'escala de graus Brix (-->), o la graduació alcohòlica d'una barreja etanol-aigua. Les mesures depenen fortament de la temperatura, i per això s'han de realitzar a la temperatura de referència o aplicar taules de correcció que requereixen una calibració prèvia. És una mesura poc precisa, usada industrialment però no en laboratoris científics. <castellà> areómetro <anglès> hydrometer argamassa Morter (-->) fet amb calç, sorra i aigua. També es denomina morter de calç. <castellà> argamasa <anglès> mortar aroma 1. Olor agradable d'una substància, provocada per substàncies volàtils que se'n desprenen espontàniament, per cocció o per combustió. || 2. Cadascun dels compostos volàtils que emanen d'un aliment i que li proporcionen l'olor pròpia, i perceptible pel bulb olfactiu. Donen a l'aliment una part important de les característiques organolèptiques. Hi ha un enorme conjunt de molècules que contribueixen a donar olor als aliments, algunes genuïnes de l'aliment, altres afegides com a additiu alimentari (-->). Les aromes es poden classificar en tres grups: aromes naturals, molècules presents en els aliments abans de cuinar-los, o generats per qualsevol tipus de cocció, i especialment per la reacció de Maillard (-->); les aromes idèntiques a les naturals, que sóm molècules idèntiques a les aturals però obtingudes per síntesi; i les aromes sintètiques, molècules obtingudes per síntesi i que no existeixen a la naturalesa. Alguns exemples d'aromes són la vanil·lina (-->), l'anetol (-->), el mentol (-->), l'aldehid cinnàmic (-->) o el benzaldehid (-->). <castellà> aroma <anglès> flavour asfalt 1. Material natural sòlid o semisòlid constituit per hidrogen i carboni, amb sofre, nitrogen i oxigen. Es considera que és una etapa inicial de la formació del petroli, o, en altres casos, el residu de la vaporització de cru superficial. És una dispersió col·loidal d'uns hidrocarburs d'alt pes molecular, els asfaltens i els maltens, en una fase continua també formada per hidrocarburs. És combustible, insoluble en aigua i parcialment soluble en diversos dissolvents orgànics. Conté una proporció de sofre normalment superior al cru, fins a un 6% en alguns betums. L'ús de l'asfalt natural és molt antic (3000 a.C.) com a impermeabilitzant, per a pavimentació de camins i carreteres i sellant de conduccions d'aigua. L'explotació industrial de l'asfalt començà a l'illa Trinidad, al llac de Brea (Pitch Lake), on segueix, però en altres punts (Veneçuela, EUA) ha anat declinant per la facilitat d'extracció del cru i el gas natural. Una vegada tractats els asfalts s'usen comercialment com a betum asfàltic per a pavimentació i impermeabilització. || 2. Betum asfàltic (-->) <castellà> asfalto <anglès> asphalt aspartame Nom comercial de l'aspartilfenilalanina, un edulcorant (-->) sintetitzat per reacció entre l'àcid aspàrtic (un aminoàcid) i la fenilalanina (-->), o posterior esterificació amb metanol (-->). Fou inventat el 1965. Té un poder edulcorant 200 vegades superior a la sacarosa (-->) i té bones propietats organolèptiques. <castellà> aspartame <anglès> aspartame


assecant, oli Oli que en contacte amb l'aire polimeritza formant una pel·lícula sòlida. Està format per triglicèrids amb dobles enllaços, com l'oli de llinosa, l'oli de ricí i altres. Els àcids poliinsaturats més comuns que contenen són el linoleic (-->), el linolènic (-->) i el ricinoleic (-->). Aquests olis reaccionen amb l'oxigen de l'aire que possibilita la polimerització, augmentant la viscositat de l'oli fins a formar un polímer amb bones característiques cobrents. Per això s'usen aquests olis com a lligants en pintures. El procés d'estandolització (oli de ricí (-->)) millora les característiques assecant dels olis. <castellà> secante, aceite <anglès> siccative oil autoignició, punt de Temperatura mínima a la que una substància inicia la combustió espontàniament en presència d'aire sense necessitat d'una flama externa. <castellà> autoignición, punto de <anglès> autoignition point

B balanç hidròfil-lipòfil Relació entre la importància relativa dels grups hidròfil (-->) i lipòfil (-->) d'una molècula de tensioactiu (-->), i especialment dels emulsionants (-->). El valor numèric que caracteritza la relació és el nombre HLB, que és un valor adimensional, definit inicialment per Griffin (1935) segons la adjunta, on L és la massa molecular de la part lipòfila, i H la massa molecular de la part hidròfila de la molècula. Tensioactius amb valors elevats del nombre HLB indiquen un caràcter preponderantment hidròfil i per tant adequats com a detergents (HLB 13 a 15), o emulsionants O/W (8 a 18); en canvi, valors més baixos d'HLB són adequats com a agents antiescumants (HLB de 1 a 3), emulsionants W/O (3 a 6) o agents humectants (7 a 9). La classificació inicial de Griffin s'aplicà només a tensioactius no iònics i anava de 0 a 20, però posteriorment s'estengué a tensioactius aniònics, que presenten valors de nombre HLB molt superiors. Per exemple el laurilsulfat de sodi té un nombre HLB de 40. El nombre HLB es determina experimentalment comparant la capacitat emulsionant del tensioactiu desconegut amb la d'altres tensioactius de nombre HLB conegut. En el cas de barreges de tensioactius, el nombre HLB de la barreja és la mitja ponderada dels HLB dels components. <castellà> balance hidrófilo-lipófilo, relación hidrófila-lipófila <anglès> hydrophilic-lipophilic balance, hydrophilic-lipophilic ratio balata Vegeu làtex (-->) <castellà> balata <anglès> balata bàlsam 1. Substància resinosa natural d'olor aromàtica que flueix de determinades plantes, espontàniament o mitjançant incisions. Tenen viscositats molt variades. Estan compostos d'olis volàtils i àcids aromàtics com el benzoic o el cinnàmic, i els seus esters. Hi ha molts productes amb denominacions específiques, alguns dels quals no són veritables bàlsams: bàlsam del Perú, de Tolú, de Judea, del Canadà. || 2. Denominació comercial de productes formulats (-->) de característiques físiques i aspecte similars als bàlsams naturals. S'usen en cosmètica, higiene personal i farmàcia. <castellà> bálsamo <anglès> balsam barbotina 1. Tècnica de decoració ceràmica basada en l'aplicació de pasta d'argila semilíquida a una superfície. És coneguda des de l'època prehistòrica, i molt usada en l'època romana dels segles I i II dC. || 2. Suspensió aquosa d'argila, a vegades


acompanyada d'altres materials com ara feldspat, quars o talc, mantinguda estable mitjançant diversos tensioactius. S'utilitza en el procés de conformació de peces ceràmiques en processos de colatge i premsat <castellà> barbotina <anglès> 1. slipware. || 2.barbotine, slip barril Unitat de volum pròpia de la indústria del petroli, que equival a 42 galons US, o 158,988 litres. <castellà> barril <anglès> barrel base d'un cru Família d'hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d'un cru. Hi ha cinc grans tipus de cru segons la seva base: crus de base parafínica, naftènica, aromàtica, o asfàltica, segons que hi hi predominin les parafines (-->), els naftens (-->), els aromàtics (-->), o que tingui una proporció notable d'asfalts. Si cap família hi predomina es parla d'un cru de base mixta. <castellà> base de un crudo <anglès> crude base bàsic, producte Producte químic produït a partir de matèries primeres en gran quantitat, i que és la cpaçalera d'una àmplia gamma de productes intermedis i finals. Té relativament poc valor afegit, i es produeix en instal·lacions de grans dimensions, en estat estacionari. Són exemples de productes bàsics l'etilè, l'àcid sulfúric o el clor. <castellà> producto básico <anglès> commodity batch, procés en Vegeu procés per lots (-->) <castellà> batch, proceso en <anglès> batch process Baumé, escala Escala de densitats de líquids proposada per Antoine Baumé el 1768, i usada especialment per a la caracterització d'àcids i xarops. El valor de la densitat Baumé d'una substància es determina mitjançant areòmetres (-->) calibrats específicament. El valor de la densitat en graus Baumé, representats pre ºBé, està relacionat amb la densitat a 15ºC en kg/L segons les equacions següents: Per a líquids més densos que l'aigua: Densitat (ºBé) = 145 - (145/densitat (kg/L)) Per a líquids menys densos que l'aigua: Densitat (ºBé) = (145/densitat (kg/L)) - 130 D'aquestes definicions se'n han derivat altres per a productes derivats del petroli, denominats densitat API (-->) <castellà> Baumé, escala <anglès> Baumé scale Bayer de doble contacte, procés Vegeu contacte, procés de (-->) <castellà> Bayer de doble contacto, proceso <anglès> Bayer process of double contact benzol 1. Barreja d'hidrocarburs aromàtics líquids obtinguda per condensació parcial del gas de coqueria de la piròlisi del carbó, amb una alta riquesa en benzè (80%) i la resta principalment toluè i xilens. És equivalent a la fracció BTX (-->) petroquímica. || 2. Denominació antiga del benzè (-->), usada encara comercialment, especialment per referir-se al producte poc purificat i usat com a dissolvent. <castellà> benzol <anglès> benzol


Bergius, procés Procés per a l'obtenció d'hidrocarburs mitjançant la hidrogenació de carbó polvoritzat a temperatures entre 350 i 700ºC i altes pressions (entre 200 i 1000 bar), normalment amb catalitzadors. S'obté un 60% de gasolina, i gasos i olis més pesats. Fou ideat per Friedrich Bergius a Alemanya a 1913 i desenvolupat posteriorment. Alemanya, que no disposava de fonts econòmiques de petroli, aconseguí així disposar de combustibles líquids durant la segona Guerra Mundial. <castellà> Bergius, proceso <anglès> Bergius process betaïna 1. Nom comú de la trimetilglicina, o sal interna de l'hidròxid de carboximetil-trimetilamoni. És un sòlid deliqüescent que fon a 293ºC i que es troba en molts animals i vegetals, com a producte de l'oxidació de la colina (-->). || 2. Nom comú de diverses famílies de tensioactius amfotèrics que tenen una estructura similar a la betaïna (v. acepció 1). Entre les més importants comercialment hi ha les alquildimetilbetaïnes (CH3--(CH2)n--N+(CH3)2--CH2--COO-); les alquilamidobetaïnes (CH3--(CH2)n--CO--NH--(CH2)2--N+(CH3)2--CH2--COO-); i les alquilamidosulfobetaïnes (CH3--(CH2)n--CO--NH--(CH2)2--N+(CH3)2--CH2--CHOH--CH2--SO3

-). Tots aquests productes tenen aplicacions en la formulació de productes cosmètics i d'higiene personal. <castellà> betaína <anglès> betaine betum Porció d'asfalt o quitrà totalment soluble en disulfur de carboni CS2. || betum asfàltic. Material negre o bru de consistència sòlida o semisòlida, obtingut com a residu de la destil·lació al buit del petroli directament o de les unitats de desasfaltat (-->) amb propà; també se'n obté a partir de l'asfalt (-->) natural. Està constituit principalment per hidrocarburs de qualsevol base (-->) depenent del seu origen. Es caracteritza per la seva penetrabilitat o facilitat amb que una agulla penetra en la massa a una temperatura donada; per la temperatura d'estovament (softening point), i per les seves característiques reològiques (-->) i de viscositat. Poden millorar-se les prestacions sotmetent-lo a l'operació de bufat, que consisteix en insuflar aire a la masa de betum asfàltic en fusió. Així es polimeritzen parcialment els maltens amb ponts d'oxigen, i s'aconsegueix més elasticitat del producte. S'usa com a aglomerant barrejat amb àrids (roca mineral de la granulometria adequada i que representen més del 90% en massa del material) per formar la capa de rodadura de les carreteres. També s'usa com a impermeabilitzant de tot tipus de construccions i obres públiqes. Les formes comercials de subministrament més importants són el betum en blocs, en fusió, la barreja amb àrids, i l'emulsió aquosa calenta. S'havien usat els cut-backs o disolucions de betum asfàltic en nafta, però s'han abandonat perquè en la seva aplicació els hidrocarburs volàtils passaven a l'ambient. A Catalunya s'obté betum asfàltic a la refineria de la firma ASESA, a Tarragona. <castellà> betún, bitumen <anglès> bitumen biocarburant Carburant (-->) derivat de la biomassa vegetal. En són exemples el bioetanol, que és etanol (-->) obtingut per fermentació de sucres i farines de cereals o remolatxa; i es barregen o substitueixen la gasolina; i el biodiesel obtingut d'olis de diverses plantes, com el nap-i-col (colza) o el girasol; o els olis residuals domèstics o industrials reciclats, que es barregen o substitueixen el gasoli. <castellà> biocarburante <anglès> biofuel biocida Substància que mata els microorganismes o n'inhibeix el seu desenvolupament. Vegeu pesticida (-->) <castellà> biocida <anglès> biocide biodiesel Vegeu biocarburant (-->) <castellà> biodiesel <anglès> biodiesel bisfenol A


Sòlid orgànic que fon a 157ºC, que s'obté mitjançant la reacció de condensació de fenol i acetona en medi àcid a 80ºC, usant HCl com a catalitzador. Es forma un complex del bisfenol A amb el fenol, que un cop cristal·litzat i destruït per destil·lació a més de 100ºC permet obtenir el bisfenol A amb una puresa molt elevada. El bisfenol A és el monòmer de les resines epoxi (-->), dels policarbonats (-->) i de les polisulfones (-->). La molècula en la que el carboni central és substituït per un àtom de sofre es denomina bisfenol S. <castellà> bisfenol A <anglès> bisphenol A blanc de plom Nom comú de la cerussa (-->) <castellà> blanco de plomo <anglès> white lead blanquejant, agent Substància que per acció química, generalment oxidant o reductora, actua sobre algun material tèxtil, paper o d'una altra naturalesa, transformant determinats compostos de color en altres sustàncies de color menys intens. Entre els blanquejants més usats es poden citar el lleixiu (-->) o hipoclorit de sodi (-->), o l'aigua oxigenada (-->). En les formulacions de detergents de roba hi figuren habitualment el perborat (-->) o el percarbonat (-->) de sodi. Per tal d'afavorir el poder blanquejant a baixa temperatura, en les formulacions amb perborat s'hi afegeixen reforçants de blanqueig. || blanquejant òptic. Compost orgànic que converteix una part de la radiació ultraviolada que rep en radiació blavosa, conferint als materials que el contenen un aspecte de brillantor. És un component habitual de les formulacions de detergents per a roba. S'usen diversos compostos amb grups cromòfors (-->) apropiats, normalment aromàtics, com els derivats de l'estilbè. <castellà> blanqueante, agente <anglès> bleaching agent blau d’indi Vegeu indi (-->) <castellà> azul índigo <anglès> indigo blue blending Terme en anglès molt estès per a indicar la barreja de diferents substàncies. En la indústria de refinatge del petroli s'aplica especialment a la barreja de diferents corrents per a la preparació de combustibles líquids que satisfacin les especificacions legals requerides. Per exeple, al blending de gasolina es barregen gasolina directa (-->), i fraccions procedents de les unitats d'alquilació (-->), isomerització (-->), cracking FCC (-->), reformat CCR (-->), i altres unitats, juntament amb additius antidetonants com el MTBE (-->). <castellà> blending <anglès> blending boira, punt de Temperatura a la que una fracció de petroli que es refreda progressivament perd la transparència degut a la cristal·lització de components d'alt punt de congelació, com les parafines. És un assaig normalitzat que s'aplica típicament a destil·lats intermedis <castellà> niebla, punto de <anglès> cloud point bordelès, brou Fungicida (-->) dissenyat per Millardet el 1882 a Bordeus per lluitar contra el mildiu, i que després es va aplicar també a les vinyes de Catalunya i de la resta del món. És una suspensió aquosa de sulfat de coure CuSO4 amb calç morta Ca(OH)2 o lletada de calç (-->). <castellà> bordelés, caldo <anglès> Bordeaux mixture borgonyó, brou


Fungicida (-->) dissenyat a la Borgonya, constituit per una suspensió aquosa de sulfat de coure CuSO4 amb carbonat de sodi Na2CO3, amb addició d'humectants com el caseïnat de calci. <castellà> borgoñón, caldo <anglès> Bourgogne mixture Boudouard, reacció de Reacció d'equilibri que permet ajustar la proporció entre monòxid de carboni i diòxid de carboni en un gas. S'ha usat en la fabricació de diversos tipus de gas ciutat (-->)

2CO (g) <==> CO2 (g) + C (s) <castellà> Boudouard, reacción de <anglès> Boudouard reaction brea Substància viscosa de color roig negrenc, insoluble en aigua i soluble en benzè. Residu de la destil·lació de carbó (-->), que constitueix el 55% del quitrà (-->). S'usa en electrometal·lúrgia per fabricar els elèctrodes dels forns elèctrics. Els elèctrodes estan constituïts per coc de petroli i brea com a lligant aglomerant. S'havia usat en pintures, en calafatar vaixells de fusta, com a impermeabilitzant i en alguns medicaments. <castellà> brea <anglès> pitch Brix, escala Escala areomètrica aplicada a dissolucions de sucre. Els graus Brix d'una substància corresponen al percentatge en pes de sacarosa pura en la dissolució amb aigua. <castellà> Brix, escala <anglès> Brix scale

C

calç Nom comú de l'òxid de calci CaO industrial, sòlid blanc que fon a 2600ºC, amb molta afinitat per l'aigua. La calç és coneguda des de molt antic. S'obté per calcinació (-->) de la pedra calcària segons la reacció CaCO3 ---> CaO + CO2 La reacció és endotèrmica, a més de 1000ºC, i la calor de reacció la subministra el carbó que es barreja amb la pedra. Industrialment s'obté en forns verticals molt propers a les pedreres, o, per a produccions superiors, en forns rotatoris similars als forns de ciment. La calç s'usa com a adob corrector de sòls, com a aglomerant hidràulic en forma de morter (-->), i com a reactiu de procés en el procés Solvay (-->) d'obtenció de carbonat de sodi. És la primera matèria del carbur de calci (-->) i de la cianamida de calci (-->), i s'usa també en la indústria del vidre, en adoberia i com a refractari. La seva capacitat deshidratant s'usa en la destrucció de residus ramaders. Es denomina també calç viva. || calç apagada (o calç morta) Nom comú de l'hidròxid de calci industrial, Ca(OH)2, obtingut per barreja de la calç viva amb aigua. És una substància alcalina molt economica, però de baixa solubilitat. Per això s'usa en forma de suspensió, denominada lletada de calç. (-->). S'aplica en el tractament d'aigües, en la construcció, per a neutralitzacions de dissolucions àcides, i en la indústria química general. Tradicionalment s'havia usat per a emblanquinar parets. <castellà > cal <anglès> lime, quicklime (calç); slaked lime (calç apagada) caliche Barreja de nitrat de sodi, barrejat amb sulfat i clorur de sodi i amb sorra, que es troba en determinades zones desèrtiques del món (Xile, Egipte, Califòrnia). Quan el nitrat és força pur és utilitzable com a adob nitrogenat, i es va comercialitzar amb el nom de nitrat de Xile. <castellà> caliche <anglès>caliche


cambres, àcid de Vegeu cambres de plom, procés de les (-->) <castellà> cámaras, ácido de <anglès> chambers acid cambres de plom, procés de les Primer procés a escala industrial per a la fabricació d'àcid sulfúric, actualment obsolet. Fou desenvolupat per Roebuck el 1746 substituïnt l'anterior procés artesanal que es portava a terme en garrafes de vidre. El procés basa en l'oxidació de diòxid de sofre amb aire humit, usant com a catalitzador homogeni una barreja de gasos nitrosos. El procés es porta a terme en diferents recipients cilíndrics en sèrie -normalment tres- construits amb plom, metall inatacat per l'àcid. Les reaccions bàsiques del procés són: Absorció del diòxid de sofre SO2 + H2O --> H2SO3 Oxidació H2SO3 + NO2 --> H2SO4·NO ("àcid violeta") Descomposició de l'àcid violeta H2SO4·NO --> H2SO4 + NO Recirculació de l'òxid nítric NO + 1/2 O2 --> NO2 L'àcid que s'obté es denomina àcid de cambres. És diluit, al 65%, i s'ha de concentrar en una columna d'absorció denominada torre de Glover. Es tracta d'una columna de rebliment on es posen en contacte la solució aquosa d'àcid amb els gasos calents d'entrada. S'arriba així a concentracions fins al 80%, encara massa baixa per les necessitats actuals. Posteriorment s'hi afegí la torre de Gay-Lussac per a absorbir les restes de gasos nitrosos, que s'absorbien amb àcid concentrat. Amb aquestes modificacins el procés es denominà a vegades el procés de torres El mètode de les cambres de plom es va anar substituïnt al llarg del segle XX pel procés de contacte (-->). A Badalona, Montgat i Lleida hi havia instal·lacions de cambres de plom, actualment desaparegudes. <castellà> cámaras de plomo, proceso de las <anglès> lead chambers process càmfora Nom comú de la 2-bornanona, C10H16O, una cetona (-->) terpènica (terpè(-->)). És una substància blanca d'olor penetrant, i d'un punt de fusió de 180ºC. Presenta dues formes òpticament actives i també el racèmic. La forma dextrògira és present a la fusta del camforer, de la que s'extreu per destillació amb arrossegament de vapor. Es pot obtenir també el racèmic per síntesi a partir de l'α-pinè. S'ha usat des de molt antic com a perfum en l'encens, em moltes formulacions farmacèutiques de múltiples aplicacions: l'oli d'alcanfor era un injectable per estimulació cardíaca i respiratòria. S'ha usat també com a plastificant de la cel·lulosa, per a laques i vernissos, i en explosius i pirotècnia. <castellà> alcanfor <anglès> camphor canvi, reacció de Reacció d'equilibri que té lloc entre el diòxid de carboni, l'hidrogen, l'aigua i el monòxid de carboni, en un reactor catalític en fase gas. La reacció té lloc a 350-400ºC amb catalitzador d'òxid de ferro i crom, o dòxid de coure i cinc. La reacció és: CO2 (g) + H2 (g) <===> CO (g) + H2O (g) Aquesta reacció és de gran importància industrial perquè permet regular la relació entre CO i H2 en el gas de síntesi (-->), i adaptar-lo per al procés Haber-Bosch (-->) de síntesi d'amoníac (reducció al màxim del CO i maximització de la proporció d'hidrogen) o el procés ICI (-->) de metanol (proporció CO:H2 de 1:2). S'acostuma a anomenar reacció shift. <castellà> cambio, reacción de <anglès> shift reaction caolí Argila refractària de color blanc, formada per descomposició del feldspat i constituit per caolinita (Al2O3·2 SiO2· 2 H2O). S'usa principalment per a fer porcellana i terrissa blanca. Té certes aplicacions en farmàcia i foren usats com a catalitzadors en el craqueig de petroli. <castellà> caolín <anglès> kaolin caprolactama Sòlid cristal·lí que fon a 69ºC. És la lactama (-->) cíclica de l'àcid caproic (-->). S'obté a partir de la ciclohexanona (-->) que es transforma a oxima i, mitjançant la transposició de Beckmann (-->) passa a caprolactama. Es pot obtenir


també pel procés Toray, a partir de ciclohexà per via fotoquímica. La caprolactama és el monòmer de la poliamida coneguda comercialment com niló 6 (-->), un polímer tècnic. <castellà> caprolactama <anglès> caprolactame carbó Matèria sòlida, fosca o negra, de poca densitat, combustible, constituïda principalment per carboni. És produida per la descomposició incompleta, destil·lació o combustió parcial de la matèria orgànica, essencialment vegetal. || carbó actiu (o activat) Carbó molt porós i de gran superfície específica (-->). Té una alta capacitat d'adsorció (-->) de gasos o compostos poc polars. S'obté a partir de diversos carbons (vegetal, animal, lignit) o materials carbonosos com pinyols d'olives, closques de coco, o certes fustes. Hi ha dos procediments d'obtenció: la deshidratació (a 400-700ºC amb clorur de zinc ZnCl2 o l'àcid fosfòric H3PO4) i posterior carbonització El segon procediment és l'activació gasosa oxidant, que és bàsicament una carbonització en un forn rotatiu amb pèrdua de volàtils, i una activació amb vapor d'aigua a 900-1100ºC, amb oxigen a 500-600ºC o amb diòxid de carboni. El carbó actiu s'usa com a desodoritzador, com a filtre per a potabilització d'aigua, o com a adsorbenr en màscares antigas. || carbó animal És el carbó obtingut mitjançant la carbonització de materials d'origen animal, com ossos, i que és una primera matèria per a fabricar carbó actiu. || carbó de coc Vegeu coc (-->) || carbó de pedra (o carbó mineral) Mineral sòlid combustible, de densitat 1 a 1,8, tou i combustible, de color que va del bru al negre brillant. És compost principalment per carboni, hidrogen, sofre, oxigen, nitrogen i diversos metalls, i es pot considerar estructuralment com un conjunt de macromolècules de base aromàtica (-->). Segons la proporció de materials volàtils que contenen s'acostumen a classificar en grans grups, per ordre decreixent de volàtils i creixent de carboni: la torba, el lignit, el carbó subbituminós, el carbó bituminós (o hulla) i l'antracita. L'aprofitament del carbó es fa per diverses vies: com a combustible fòssil per a produir energia calorífica o elèctrica, o aprofitar-lo pels components químics que conté o que sen poden derivar. Hi ha hagut molts processos d'aprofitament, globalment cneguts com a carboquímica (-->), avui globalment obsoleta però de gran importància al llarg dels segles XIX i XX. || carbó vegetal Carbó que s'obté per carbonització de la fusta, i que conté del 70 al 96% de carboni. S'ha obtingut tradicionalment amb el procés de carboneres, avui obsolet., i mitjançant la destil·lació del carbó (-->), amb aprofitament dels gasos i el quitrà. || <castellà> carbón || carbón activo || carbón animal || carbón de coque || carbón de piedra o carbón mineral || carbón vegetal. <anglès> coal || activated carbon || bone black || coke || coal || charcoal carbó Conradson Assaig normalitzat que s'aplica a les fraccions de petroli per mesurar la quantitat de components combustibles no volàtils. Una mostra de la fracció s'evapora en absència d'aire, fins que no perdi més massa; posteriorment el residu es crema en presència d'aire, perdent tota la matèria orgànica que contenia. Finalment queden les cendres no combustibles. La diferència de massa entre el residu evaporat i les cendres és el carbó Conradson o residu carbonós Conradson (CCR), que s'expressa en percentatge sobre la massa total de la mostra inicial. Aquest assaig es va substituint per un assaig similar denominat residu carbonós Ramsbottom. <castellà> carbón Conradson <anglès> Conradson carbon carbonat de sodi Sòlid cristallí blanc de empírica Na2CO3, molt soluble en aigua, on dóna solucions alcalines, i de punt de fusió de 851ºC. És higroscòpic i en aire humit es carbonata passant parcialment a bicarbonat de sodi. És un producte industrial bàsic, que s'obté des de 1864 mitjançant el procés Solvay (-->). Es troba en forma natural en diversos punts del planeta com a mineral trona Na2CO3· NaHCO3·2H2O (a Wyoming, US), associat en molts llocs amb bòrax, d'on s'obté pel procés Trona (-->). També es troba com a mineral natró Na2CO3·10 H2O (a California, US; i a Kènia i Botswana). Es comercialitza en forma pulverulenta per a la indústria del vidre on actua com a fundent i aportador d'òxid de sodi; en la indústria metal·lúrgica , o en forma de blocs per a la indústria siderúrgica, on actua de fundent, de desulfurador i eliminador de silici, fósfor i nitrurs. Té moltes altres aplicacions en la indústria de la detergència i la indústria del sabó. També s'usa com a alcalinitzant i com a subministrador d'ions sodi en l'obtenció de nombroses sals sòdiques, com el silicat sòdic, els fosfats, el percarbonat de sodi, certs adobs, etc. Rep diversos noms comercials: sosa Solvay, i sosa a l'amoníac. La seva forma decahidratada es denomina sal sosa o sosa de rentar (washing soda). <castellà> carbonato de sodio <anglès> sodium carbonate carboquímica


Conjunt dels processos industrials basats en l'ús del carbó com a primera matèria per a l'obtenció de productes químics. Des del segle XVIII el carbó s'usava per a la producció d'energia en les màquines de vapor. A finals del segle es desenvolupà l'obtenció de coc (-->) a partir de la calefacció d'hulla en absència d'aire. El carbó de coc és un material rígid i molt porós, molt apte per actuar com a element reductor en la indústria siderúrgica. Al mateix temps s'obté gas de coqueria, molt ric en hidrogen i CO, apte com a gas per a enllumenat o per a síntesi química (gas de síntesi (-->)) i quitrà (-->). L'aprofitament del gas i el quitrà es realitzà al llarg del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Les principals fites d'aquest desenvolupament han estat els següents: destil·lació del carbó (-->) i aprofitament de la fase aquosa per a obtenir sulfat amònic ((-->); aprofitament del quitrà, que per destil·lació dóna un 45% d'olis destil·lables i un 55% de brea (-->); obtenció de colorants a partir del quitrà i la brea; obtenció de carbur de calci (-->) a partir del carbó de coc en un forn elèctric; i obtenció d'acetilè (-->) per hidratació del carbur de calci. Els estudis de Reppe (1940) permeteren desenvolupar diversos processos químics a partir de l'acetilè, reduint-ne la perillositat: cloració o addició de clorur d'hidrogen per a donar clorur de vinil (-->) i el polímer derivat policlorur de vinil (-->), hidratació per a donar acetaldehid (-->), dimerització per a donar butadiè (-->), reaccions de carbonilació (-->), i altres prcessos. Totes aquestes reaccions han quedat obsoletes i substituides per reaccions similars que tenen com a primeres matèries derivats del petroli (petroquímica (-->)) o del gas natural (química del C1 (-->)). carboximetilcel·lulosa Cel·lulosa sintètica que es presenta comercialment en forma de la seva sal sòdica, i que té per sigla CMC. Té un pes molecular d'entre 20000 i 500000, segons el grau de polimerització. És un sòlid pulverulent incolor, higroscòpic i no tòxic. En aigua calenta o freda es dispersa fàcilment formant dispersions col·loidals de viscositat variable, depenent del grau de polimerització i de la concentració. S'usa industrialment com a espessidor, com a fàrmac, com a estabilitzador d'emulsions, com a agent antiredeposició (-->), en la indústria alimentària, com a adhesiu per a paper pintat, o com a col·loide protector. <castellà> carboximetilcelulosa <anglès> carboxymethylcellulose carbur de calci Sòlid cristallí incolor quan és pur, de fórmula empírica CaC2. S'obté en forns elèctrics a uns 2000ºC, a partir d'òxid de calci i carbó de coc mitjançant la reacció CaO + 3 C ---> CaC2 + CO. S'obté un producte industrial fos, que solidifica fora del forn en forma de massa grisa d'una puresa del 80%. La resta és calç no reaccionada, i petites quantitats de grafit produit en la descomposició del carbur dins del forn. N'hi havia una planta a Monzón, ja tancada. El carbur de calci reacciona amb facilitat amb l'aigua donant acetilè (-->), segons la reacció CaC2 + H2O ---> C2H2 + Ca(OH)2 Aquest és el procediment principal d'obtenció de l'acetilè, usat actualment en soldadura, i que fou la base de molts processos de la carboquímica (-->), aplicació avui obsoleta. S'ha usat també el carbur de calci en l'obtenció de la cianamida de calci (-->) i en la desulfuració i desoxidació de minerals de ferro i en la reducció d'halurs i òxids metàl·lics per a obtenir rubidi, cesi, o beril·li. <castellà> carburo de calcio <anglès> calcium carbide carburant Combustible apropiat per a motors de combustió interna. La característica més important que s'exigeix a un carburant és un adequat comportament antidetonant, que es mesura itjançant el seu nombre d'octà (-->). Altres propietats exigides als carburants són un contingut limitat d'hidrocarburs aromàtics potèncialment carcinògens; un baix contingut de compostos de sofre; una volatilitat adequada a les condicions climàtiques del lloc on s'ha d'usar; i un valor baix de cendres. Els combustibles per a motors Diesel es caracteritzen pel seu valor d'índex de cetà (-->). Els carburants més habituals són constituïts per hidrocarburs de diferent composició: la gasolina (-->), el butà (-->) i les barreges de gasolina amb alcohols per als motors de combustió interna; gasoli (-->), biodiesel o gas natural (-->) per a motors Diesel; fuel (-->) per als motors de vaixell; i querosè (-->) per a reactors d'aviació. Els carburants actuals contenen a més diversos additius: anticorrosius, anticongelants, antioxidants, perfums, detergents, i antiescumants. Mereixen una especial menció els colorants, que s'hi afegeixen per distingir visualment els diversos carburants Diesel, gairebé idèntics de composició però sotmesos a diferents impostos segons el seu ús, general o agrícola. <castellà> carburante <anglès> fuel carburant oxigenat


carburant (-->) constituït totalment o parcial per compostos orgànics amb oxigen. Aquests compostos oxigenats tenen una funció d'additiu antidetonant, com el MTBE (-->), ETBE (-->) o TAME (-->), o actuen com a carburant complementari o principal, com el metanol (-->), el gasohol o etanol (-->) en certs paísos com el Brasil. La legislació de certs països limita la proporció de compostos oxigenats en els carburants. <castellà> carburante oxigenado <anglès> oxigenated fuel càrrega Substància que s'afegeix a la formulació d'un producte determinat, que és químicament inert des del punt de vista de l'aplicació del producte, i que confereix al producte formulat certes propietats interessants per a la seva fabricació, envasat o aplicació. Algunes vegades es tracta simplement de diluir i afegir pes al producte final. Altres vegades el material de càrrega contribueix a reduir l'abrasió del producte durant el seu ús, com en el cas de les cobertes de pneumàtics, en què es carrega el cautxú amb negre de fum (-->). En els detergents en pols s'hi afegeix sulfat de sodi que ajuda a l'envasat, a la dosificació i evita la formació de pols molt fina i l'humitejament del producte. Moltes càrregues són minerals finament triturats com la sílice, el carbonat de calci, el sulfat de bari, el caolí, el guix, l'òxid de titani, o la mica. I també serradures, cel·lulosa, cotó, midó, i molts altres per a aplicacions específiques. S'usen càrregues a la indústria del paper, de les pintures, del sabó, dels detergents, del cautxú, dels polímers, de les fibres, i molts altres camps industrials. Els excipients dels medicaments tenen, en molts casos, una funció equivalent a les càrregues en els productes químics. <castellà> carga <anglès> filler cascada, cicle en Procés de licuació de gasos basat en un cicle Linde (-->), i que aconsegueix licuar el gas d'entrada a pressió mitjançant diversos cicles de refrigeració auxiliars amb gasos progressivament més freds. En el cicle de licuació de gas natural d'Arzew, per exemple, primer es refrigera el gas natural amb un cicle de propà fins a -45ºC; després amb un cicle d'etilè fins a -100ºC, i fins a -150ºC amb un cicle auxiliar de metà. Els diversos cicles auxiliars bescanvien calor entre ells per assegurar la mínima despesa energètica. <castellà> cascada, ciclo en <anglès> cascade cycle caustificació Procés obsolet d'obtenció d'hidròxid de sodi (-->) (sosa càustica (-->)) a partir de carbonat de sodi (-->) (sosa Solvay (-->)). La reacció té lloc amb lletada de calç Na2CO3 (aq) + Ca(OH)2 (aq, s)----> 2NaOH (aq) + CaCO3 (s) L'operació té lloc en discontinu a uns 100ºC a baixa concentració, i per tant cal filtrarr, rentar i concentrar el producte final, i per tant el procés no és competitiu amb l'obtenció mitjançant el procés clor-àlcali (-->) <castellà> caustificación <anglès> caustification cel·lofana Làmina plana, fina i transparent de cel·lulosa regenerada (raió (-->)). És impermeable al greix, als gasos secs i als bacteris. Per això és útil per a embolicar aliments. El procés de fabricació és similar al del raió, però sense filar la viscosa (-->) sinó extrudint-la a través d'una escletxa i coagulant-la amb un àcid. <castellà> celofán <anglès> cellophane cera 1. Nom genèric d'un conjunt de substàncies sòlides naturals d'origen mineral, vegetal o animal, que fonen entre 35 i 100ºC. Químicament són barreges de lípids, esters d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga. Tant l'àcid gras com l'alcohol són típicament saturats i no ramificats i tenen de 12 a 38 àtoms de carboni. Són substàncies força inerts, impermeables i combustibles. Tenen semblances amb els greixos i els olis, si bé no deriven mai del glicerol. En els animals la cera és present en formes molt diverses: és secretada per diversos insectes (cera d'abella), es troba en les plomes d'ocells aquàtics, en els pèls de diversos mamífers com els ovins (lanolina), o com a material de reserva de certs cetacis (espermaceti, extret de l'esperma de balena, que és una massa cèria i greixosa de diverses cavitats dels catxalots i de les balenes de bec). En els vegetals forma part de la cutícula de certes fulles (cera carnauba, cera candelilla) i fruites (cera del Japó). Les ceres citades tenen certa importància industrial i comercial. S'usen en


cosmètica, en neteja, en formulacions de lubricants, i en protecció de superfícies sòlides perquè formen pel·lícules superficials relativament dures || 2. Parafines de cadena molt llarga que es troben en el petroli, de diversos tipus, i entre elles les ceres microcristallines i el petrolatum (-->). En la destil·lació inicial s'acumulen en les fraccions separades en la columna de buit, i han de ser eliminades per poder-les usar com a olis lubricants, mitjançant els processos de desparafinatge (-->) <castellà> cera <anglès> wax ceràmica 1. Material sòlid inorgànic no metàl·lic obtingut o consolidat a alta temperatura, superior a 900ºC. S'acostuma a distingir entre la ceràmica tradicional i la ceràmica avançada. L'artesania i la indústria ceràmica tradicionals fabriquen objectes per cocció de peces fetes amb pasta d'argila conformades per emmotllament o per altres tècniques. Inclou tota una gamma d'objectes ornamentals, materials de construcció, o peces industrials de rajoleria, refractari (-->), porcellana (-->), gres (-->), terrissa i altres, amb denominacions i tecnologies diverses derivades de processos artesanals. La ceràmica fou probablement la tecnologia química més antiga de la humanitat, juntament amb la cocció dels aliments. La tecnologia ceràmica tradicional es basa en els òxids i els silicats de diversos metalls (Al, Zr, Mg, Ca, Cr, Ti, Be) En el món ceràmic s'acostuma a denominar els òxids amb una nomenclatura pròpia. Així, l'òxid de silici (SiO2) és la sílica, el de titani (TiO2) la titània, el de magnesi (MgO) la magnèsia, el de circoni (ZrO2) la circònia, el d'alumini (Al2O3) l'alúmina. Es parteix de primeres matèries naturals mòltes, especialment d'argila (-->) o de caolí (-->), que es disgreguen en aigua fins a obtenir una suspensió aquosa més o menys concentrada, que es barreja amb additius, fundents (feldspats), o materials que ajuden a la refractarietat (corindó, bauxita). La suspensió, molt plàstica, es denomina barbotina (-->), que es premsa per eliminar-ne l'aigua en excés, i es modela la massa en forma de peces, mitjançant motlles o per extrusió i tall en peces indviduals. Les peces s'assequen amb aire calent, radiació infraroja o amb aire ambient, eliminant-se l'aigua no lligada (la que mulla la peça), i part de l'aigua lligada (la unida al material per forces capil·lars d'adsorció). La cocció de la peça en el forn comprèn un conjunt complex de reaccions: dessecació o pèrdua de l'aigua superficial (fins a 120ºC); deshidratació o pèrdua de l'aigua d'hidratació de la suspensió col·loidal (fins a 250ºC); descomposició dels minerals a òxids (fins a 700ºC); i reacció dels òxids entre sí, donant compostos denominats sillimanita ( global Al2SiO5) i mullita (Al6Si2O13). La fusió comença a uns 1500ºC, i quan s'arriba a aquesta temperatura es vitrifica la peça, reduint-se la porositat. Les peces ceràmiques es poden esmaltar o vitrificar, per reduir-ne la porositat. En el camp dels nous materials les ceràmiques avançades, ceràmiques tècniques o noves ceràmiques proporcionen peces de resistència mecànica molt elevada, però de menor densitat que els metalls, més inerts, de punts de fusió més elevats, no conductors, i de baixa dilatabilitat. Les tècniques són molt diverses, i basades en certs casos en procediments molt diferents, com la tècnica sol-gel, a partir de primeres matèries diferents dels òxids, com els alcòxids (per exemple Si(OC2H5)4, tetraetilsilà), o els clorurs del metall; o la tècnica en fase gas. S'obtenen així compostos inorgànics de molts tipus, molts d'ells denominats cermets (-->), com nitrurs (Si3N4, BN), o carburs (SiC, B4C3), que s'usen en tot tipus de camps: superconductors ceràmics, fibres, recobriments de semiconductors, microesferes de mides controlades, peces de baix índex de fregament, eines de tall i altres productes. Molts productes per a la indústria electrònica són també ceràmics: semiconductors, materials piezoelèctrics a base de titanats o circonotitanats de plom. o ferrites, o magnètics a base de ferrits de manganès o de bari || 2. Objecte de material ceràmic. <castellà> cerámica <anglès> ceramics cermet Abreviatura de ceràmica-metall, material de ceràmica (-->) avançada compost per components ceràmics i metàl·lics. La major part són borurs, nitrurs, siliciurs i carburs. Tenen excel·lents propietats de resistencia mecànica, resistència a la corrossió, i poca deformació a altes temperatures. S'usen per a fabricar eines de tall, recobriments de càpsules espacials, o refractaris especials. <castellà> cermet <anglès> cermet cerussa Nom comú de la barreja sòlida pulverulenta de carbonat bàsic de plom i carbonat de plom. Té un color blanc brillant i un elevat poder cobrent, propietats que el van fer ser molt apreciat com a pigment blanc per a pintures a l'oli. La seva toxicitat i la tendència a l'ennegriment a l'aire per atac del sulfur d'hidrogen, que el transforma en sulfur de plom negre, van facilitar la seva substitució, primer pel litopó (-->) i després pel diòxid de titani. Es denomina també blanc de plom <castellà> albayalde <anglès> white lead


cetà, índex de (IC) Mesura relativa comportament d'autoinflamació d'un gasoli. L'índex de cetà d'un determinat carburant és la proporció de cetà en una barreja cetà-alfametilnaftalè que té un lapse d'ignició igual que el carburant que s'assaja. El lapse d'ignició d'un gasoli és el temps que tarda una barreja de gasoli i aire a detonar des del moment que s'ha injectat el gasoli a l'aire a pressió en el cilindre del motor Diesel. Interessa que el lapse d'ignició sigui el més curt possible, centèsimes de segon, i es mesura mitjançant assaigs en motors normalitzats per comparació amb hidrocarburs coneguts. El cetà o n-hexadecà (C16H34) té un lapse d'ignició molt baix, i se li assignà arbitràriament el valor 100, i l'alfametilnaftalè té un lapse molt elevat, i se li assignà el valor 0. Aquest índex és anàleg al nombre d'octà (-->) per a gasolines. Els motors molt revolucionats requereixen índexs de cetà de l'ordre de 45 o més. Els hidrocarburs aromàtics allarguen el lapse d'ignició, i per tant rebaixen l'índex de cetà, mentre que els alifàtics l'augmenten. <castellà> índice de cetano <anglès> cetane index (CI) cianamida 1. Cianamida de calci (-->) industrial. || 2. Sòlid cristallí de fórmula NH2CN, obtingut per carbonatació de la cianamida de calci (-->), segons les reaccions 2 CaCN2 + 2 H2O ---> Ca(HCN2)2 + Ca(OH)2 Ca(HCN2)2 + CO2 + H2O ---> 2 NH2CN + CaCO3 <castellà> cianamida <anglès>cyanamide cianamida de calci Sòlid cristal·lí incolor de fórmula empírica CaCN2. El producte industrial és un sòlid pulverulent de color grisós pel carbó que conté. S'obté mitjançant la reacció exotèrmica del carbur de calci amb nitrogen a uns 1000ºC: CaC2 + N2 ---> CaCN2 + C Fou un dels primers productes amb nitrogen procedent de l'aire. S'hidrolitza donant urea (-->) i amoníac (-->), i resolgué parcialment el problema de la disponibilitat d'adobs nitrogenats no procedents d'Amèrica (--> nitro de Xile). S'usà durant les dues primeres dècades del segle XX, però era un procés que consumia molta energia, i fou substituït pel procés Haber Bosch (-->) de síntesi d'amoníac i els seus derivats. Després de la Guerra Civil espanyola i durant el període d'autarquia s'intentà fabricar a Espanya, sense èxit. La cianamida de calci s'ha usat també com a herbicida, i per a l'obtenció de derivats de cianur, dicianamides i determinades matèries plàstiques. <castellà> cianamida de calcio <anglès>calcium cyanamide cianhídric, àcid Líquid incolor de fórmula HCN, que es denomina també més correctament cianur d'hidrogen. Fou descobert per Scheele el 1782. És molt volàtil (punt d'ebullició de 26ºC) i extraordinàriament tòxic: l'exposició durant trenta minuts a una atmosfera amb 200 a 500 parts per milió provoca la mort d'un adult. Té olor d'ametlles amargues. Es troba de forma natural en petites quantitats en diverses plantes. S'obté industrialment com a subproducte en la sintesi d'acrilonitril (-->) mitjançant l'ammonoxidació del propilè , segons les reaccions Reacció principal 2 CH2=CH--CH3 + 2 NH3 + 3 O2 ---> 2 CH2=CH--CN Reacció secundària CH2=CH--CH3 + 3 NH3 + 3 O2 ---> 3 HCN + 6 H2O Es pot obtenir també mitjançant el procés Andrussow (-->) a partir de metà i amoníac, i s'havia obtingut a partir de la cianamida de calci via cianamida sòdica i cianur sòdic, o per reacció de l'amoníac amb sodi metàl·lic L'àcid cianhídric és combustible i polimeritza espontàniament en presència de bases com l'amoniac. En dissolució aquosa, denominada antigament àcid prússic,és un hidràcid molt dèbil, i les seves sals o cianurs tenen hidròlisi bàsica. S'usa com a plaguicida (-->) per a diverses plagues, per a obtenir cianurs aplicats en metal·lúrgia extractiva, en galvanotècnia, i en execucions de la pena capital. S'havia usat anteriorment en processos de síntesi de l'acrilonitril a partir de l'acetilè, de l'aldehid acètic o l'òxid d'etilè, però actualment són processos obsolets, substituïts pel procés d'ammonoxidació descrit abans. <castellà> cianhídrico, ácido <anglès>hydrocyanic acid ciclamat Família d'edulcorants sintètics derivats de l'àcid ciclàmic, inventats el 1937, i amb un poder edulcorant (-->) de 35. El més usat és el ciclamat de sodi. S'han anat abandonant per ser potencialment cancerígens. <castellà> ciclamato


<anglès> cyclamate ciclohexanona Cetona cíclica de fórmula C6H10O. S'obté industrialment per oxidació catalítica del ciclohexà. El seu principal ús és l'obtenció d'àcid adípic (-->) per a la fabricació del niló-6 (-->). <castellà> ciclohexanona <anglès> cyclohexanone ciclonita Vegeu hexogen (-->) <castellà> ciclonita <anglès> cyclonite cicloparafina cicloalcà, parafina cíclica. Els crus de base naftènica tenen una alta proporció d'aquests compostos. <castellà>cicloparafina <anglès>cycloparaffine ciment 1. Aglomerant, especialment per a la indústria de la construcció. || 2. Material pulverulent que , mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d'actuar d'aglutinant o aglomerant. S'acostuma a aplicar la denominació de ciment als ciments calcaris. La calcinació de pedra calcària i argiles genera òxid de calci que reacciona amb la sílice i l'alumina de les argiles. S'obté així un ciment constituït per barreges de silicats càlcics i altres compostos, de propietats aglomerants molt millors que les dels morters de calç. L'optimització d'aquestes formulacions permeté dissenyar el ciment pòrtland, a meitat del segle XIX, que es denominat així per la seva similitud de colors amb les roques de Portland, població del sur d'Anglaterra. El ciment pòrtland és una barreja de clinker (-->) mòlt, guix i diversos additius. Les propietats del ciment pòrtland depenen en gran manera de la composició, i especialment de les proporcions de silicats bicàlcic i tricàlcic: mentre el silicat bicàlcic té baixa velocitat d'hidratació i desprèn poca calor quan pren, el silicat tricàlcic presenta propietats oposades. Així, per a aplicacions amb grans masses de material (preses, per exemple) interessen ciments "freds", amb predomini de silicat bicàlcic. El guix és un corrector de la velocitat de presa. Es fabriquen també ciments amb barreges de clinker pòrtland i putzolana (-->), o amb escòries siderúrgiques. El ciment pòrtland és un ciment hidràulic, que pren per reacció dels seus components amb aigua. L'aplicació del ciment es fa normalment en forma de morter (-->), i sobre tot com a formigó, que és la barreja amb aigua de ciment, sorra i àrids (pedres de granulometria definida). || ciment aluminós. Ciment obtingut per fusió de pedra calcària i bauxita, i constituit principalemnt per aluminat monocàlcic i altres. Pren en poques hores i genera grans resistències mecàniques en poc temps, i és resistent a les aigües amb sulfats || <castellà> cemento <anglès> cement cinnàmic, aldehid Nom comú del 3-fenil-2-propenal, C6H5--CH=CH--CHO. És un oli groguenc d'olor de cinnamom. El seu isòmer trans és el constituent principal de l'aroma de cinnamom sintètic i també del natural, procedent del cinnamom de la Xina i de Ceilan. El producte sintètic s'obté per condensació del benzaldehid (-->) i l'acetaldehid (-->) en mitjà alcalí. S'usa en perfumeria. <castellà> cinámico, aldehido <anglès> cinnamic aldehid Claude, cicle Procés de liquació d’un gas, similar a un cicle Linde (-->) però que expansiona el gas comprimit i fred en una màquina tèrmica, i així s'aprofita parcialment l'energia consumida en la compressió. Com en el cicle Linde, el gas es comprimeix i es refreda amb aigua, salmorra, i posteriorment amb un cicle frigorífic convencional d’amoníac. Bescanvia també calor amb el gas no liquat que s'està recirculant. Un cop comprimit i fred, s’expansiona en una turbina en que es manté l’entropia aproximadament constant. Es recupera això parcialment l’energia de la compressió. La baixa temperatura a que s’arriba liqua parcialment el gas. La fracció no liquada retorna al començament del cicle, i bescanvia calor amb el gas d’entrada ja fred, aprofitant-se així millor l’energia. Aquest procés és energèticament millor que el cicle Linde, però mecànicament més complex. Ambdós processos s’usen per a la liquació de l’aire abans de la seva destil·lació per


obtenir-ne oxigen, nitrogen i els gasos nobles, principalment l’argó. Aquest procés fou dissenyat pel francès Claude el 1906. <castellà> Claude, ciclo <anglès> Claude cycle Claus, procés Procés d’obtenció de sofre per reacció entre el diòxid de sofre i el sulfur d’hidrogen, segons les reaccins:

2 H2S + 3 O2 ---> 2 SO2 + 2 H2O 2 H2S (g) + SO2 (g) <----> 3 S (g) + 2 H2O (g)

La primera reacció és la de combustió del sulfur d'hidrogen, i la segona la de formació de sofre per oxidació i reducció, respectivament, dels dos compostos. El procés és continu, i té lloc en fase gas, en un cremador dissenyat especialment. Hi poden haver també moltes reaccions secundàries. Els gasos de sortida es refreden i condensa el sofre en forma líquida. El procés Claus, amb variants del primitiu procés del segle XIX, és actualment molt usat en les refineries de petroli, en les que els processos de depuració de les fraccions lleugeres (processos d’endolciment com els d’hidrodesulfuració (-->) o hidrocraqueig (-->)) subministren grans quantitats de sulfur d’hidrogen. Aquest gas corrossiu i contaminant és separat d’altres gasos mitjançant la seva absorció en disolucions bàsiques d’amines (unitat d'amines (-->)). La posterior desorció mitjançant l’escalfament de l’amina proporciona el sulfur d’hidrogen. El procés Claus és actualment la principal font mundial de sofre, que proporcionarà l’àcid sulfúric mitjançant el procés de contacte (-->). <castellà> Claus, proceso <anglès> Claus process clinker Massa sòlida de color grisós, produida en el forn de ciment Portland, i que està compost per una barreja de silicat bicàlcic ( empírica Ca2SiO4), silicat tricàlcic (Ca3SiO5), ferroaluminat tetracàlcic (Ca2AlFeO5) i aluminat tricàlcic (Ca3Al2O6), i altres components minoritaris. Procedeixen de les reaccions químiques entre les primeres matèries (pedra calcària, argila, i correctors per afinar la quantitat de ferro), que s'alimenten en fase sòlida i finament triturats. Les reaccions entre les primeres matèries entre sí i amb el combustible (carbó, fuel, coc de petroli o gas, i també combustibles alternatius com pols de neumàtics o farines animals) tenen lloc en fase sòlida, i també parcialment en fase líquida, i són molt complexes i encara no prou conegudes. La conversió en el forn és molt alta, i en el clinker hi apareix només una petita quantitat de calç lliure. El clinker es refreda i es tritura, i es magatzema procurant evitar la presència d'aigua. Es barrejarà amb guix i additius per donar el ciment pòrtland (-->). <castellà> clinker <anglès> clinker clor - àlcali, indústries Conjunt de processos industrials que aprofiten el clorur de sodi de l'aigua de mar, de les salmorres naturals o dels minerals que la contenen (halita, silvinita), i n'obtenen clor, sodi, hidròxid de sodi, carbonat i bicarbonat de sodi, i altres derivats. Aquests processos permeten obtenir dues de les bases o àlcalis industrialment més importants: l'hidròxid de sodi (-->) o sosa càustica, i el carbonat de sodi (-->), sosa Solvay o sosa a l'amoníac. Els principals processos que s'engloben sota aquesta denominació genèrica són els següents: procés Solvay (-->) d'obtenció de carbonat i bicarbonat de sodi; electròlisi de clorur de sodi (-->) a fusió per a l'obtenció de sodi, o en disolució per a l'obtenció de clor i hidròxid de sodi; i caustificació (-->) del carbonat de sodi per a obtenir hidròxid de sodi. <castellà> cloro-álcali, ndustrias <anglès> chlor-alkali industries clor actiu Vegeu hipoclorit de sodi (-->) <castellà> cloro activo <anglès> active chlorine cloració Reacció d'introducció d'un o diversos àtoms de clor a una molècula. La reacció pot procedir per addició (-->) de clor a enllaços dobles o triples de molècules no saturades, o per substitució (-->) d'àtoms o grups funcionals de la molècula per àtoms de clor. Alguns processos industrials basats en la cloració són l'obtenció de clorur de vinil (-->), de glicerina (-->) ; o de diversos derivats clorats com els clorofluorocarburs (-->), el cloroform (-->) o el tricloroetilè (-->).


La introducció d'àtoms de clor a una molècula pot fer-se també per hidrocloració (-->) o per oxicloració (-->). (EC, CM) <castellà> cloración <anglès> chlorination cloral Nom comú del tricloroacetaldehid, Cl3C--CHO. S'obté com a subproducte en la síntesi del clorur de vinil (-->). Quan s'hidrata s'obté l'hidrat de cloral, compost cristallí amb punt de fusió de 57ºC, que s'usa en farmàcia des de 1869 com a sedant i hipnòtic, perquè actua com a depressor del sistema nerviós central. <castellà> cloral <anglès> chloral clorofluorocarbur Compost d'estructura similar als hidrocarburs alifàtics, però amb alguns o tots els hidrogens substituïts per àtoms de fluor i de clor, i en alguns casos també per brom. Es denominen també clorofluorocarbons, o amb la sigla CFC. Són substàncies de gran estabilitat química i tèrmica, no inflamables, bons dissolvents de greixos, de propietats termodinàmiques molt adequades per al seu ús com a fluids refrigerants. Són compatibles amb la major part de metalls, i son no tòxics. S'usen o s'han usat principalment com a fluids frigorífics, com a agents espumants per a escumes polimèriques (poliuretans, poliestirè), com a propulsors d'aerosols, com a dissolvents de greixos i com a agents extintors. També són les primeres matèries per a la síntesi de polímers fluorats, com el politetrafluoroetilè (-->) (PTFE o tefló (-->) (R)). Comercialment es denominen amb una nomenclatura pròpia que té la forma general F-wzyxBvm, on w indica el nombre de dobles enllaços, z el nombre d'àtoms de carboni menys 1, y el ombre d'àtoms d'hidrogen més 1, B la presència de brom, i v el nombre d'àtoms de brom. m indica l'existència d'isòmers (-->): l'isòmer més simètric no s'indica, i a continuació els següents isòmers es denominen amb les lletres a, b, c, per simetria decreixent. Quan el producte s'usa com a fluid refrigerant s'acostuma a substituir la F inicial per R. Si algun dels valors és 0 no s'escriu. Els àtoms de clor no s'indiquen, i es calculen per diferència. Els CFC s'obtenen per reacció catalítica dels clorocarburs amb àcid fluorhídric, en fase gaseosa o en fase líquida, com per exemple en les reaccions CCl4 + HF ---> CCl3F + HCl CCl4 + 2 HF ---> CCl2F2 + 2 HCl El 1969 Montedison desenvolupà una síntesi directa a partir del metà, clor i HF en llit fluïditzat a 400ºC i 4-6 bar. La seva estabilitat química fa que es dispersin en l'atmosfera sense ser modificats, i alguns d'ells mostren un potencial de destrucció de la capa d'ozó estratosfèric perquè es dissocien per l'acció de la llum ultraviolada i generen radicals clor Cl· que destrueixen l'ozó. Per aquesta causa el protocol de Montreal (1987) va fixar terminis per a la seva substitució en la major part d'aplicacions. S'han prohibit, per exemple, els CFC de més producció: F.11 (CCl3F), F.12 (CCl2F2), i F.113 (C2Cl3F3). Han estat substituïts pels hidroclorofluorocarburs (-->) (HCFC) i, a més llarg termini, pels hidrofluoroalcans (-->) (HFA), que no tenen àtoms de clor a la molècula. Els noms comercials més coneguts d'aquests productes com a refrigerants són els de Freon (R de DuPont) o Frigen (R de Hoechst). Pel seu ús com a agents extintors, especialment els que contenen brom, es coneixen com a halons (F.13B1, CF3Br; F.114B2, CF2Br--CF2Br) <castellà> clorofluorocarburos <anglès> chlorofluorocarbures cloroform Nom comú del triclorometà, CHCl3. Líquid transparent i volàtil (punt d'ebullició 61ºC) d'olor etèria, no inflamable, i més dens que l'aigua (1,48 kg/L) en què és poc soluble. És un dels clorometans (-->) més interessants comercialment. S'ha usat com a solvent de greixos i com a agent d'extracció. Es va usar com a anestèsic de tipus general des de 1847, si bé la seva toxicitat va fer que fos substituit en molts casos. <castellà> cloroformo <anglès>chloroform clorometans Derivats del metà en el que s'ha substituït algun hidrogen per clor. Reben els següents noms comuns: clorur de metil (CH3Cl), clorur de metilè (-->) (CH2Cl2), cloroform (-->) (CHCl3) i tetraclorur de carboni (-->) (CCl4). El primer procés d'obtenció fou el de Hoechst (1923) per cloració del metà, en que s'obtenia una barreja dels quatre clorometans, i HCl residual. Actualment també s'obté el clorur de metil per reacció entre el metanol i el clorur d'hidrogen, i els altres clorometans per cloració del clorur de metil, segons les següents reaccions radicalàries: Cloració del metanol CH3OH + HCl <==> CH3Cl + H2O Cloracions posteriors CH3Cl + Cl2 <==> CH2Cl2 + HCl


CH2Cl2 + Cl2 <==> CHCl3 + HCl CHCl3 + Cl2 <==> CCl4 + HCl Els productes de les reaccions es separen per destil·lacions successives. Regulant les condicions del procés es pot obtenir preferentment el producte més interessant comercialment. A Catalunya n'hi ha una planta industrial a Flix, propietat d'Ercros. <castellà> clorometanos <anglès> chloromethanes cloroprè Nom comú del 2-cloro-1,3-butadiè, CH2=C(Cl)-CH=CH2. Líquid de punt d'ebullició 39ºC, usat com a monòmer del neoprè (-->) elastòmer sintètic molt usat. S'havia obtingut per cloració de l'acetilè, però ara s'obté per cloració del 1,3-butadiè (-->) a pressió atmosfèrica i a 300ºC en tres etapes. Primer s'obté 1,4-dicloro-3-butè, que s'isomeritza a 1,2-dicloro-3-butè, que es deshidroclora a 90ºC amb NaOH a cloroprè. <castellà> cloropreno <anglès>chloroprene clorur de metilè Nom comú del diclorometà, CH2Cl2. Líquid molt volàtil (punt d'ebullició 40ºC), incolor i no inflamable, i més dens que l'aigua en que hi és poc soluble. És un dels clorometans (-->) més importants comercialment pel seu ús com a desengrasador, eliminador de pintures velles, i com a agent extractor de la cafeïna del cafè. També s'usa en aerosols i com a agent expansor en polímers escumosos. <castellà> cloruro de metileno <anglès> methylene chloride clorur de potassi Sal de fórmula global KCl. Sòlid incolor de gust molt salat, que fon a 772ºC, molt soluble en aigua. Es troba a la naturalesa en forma de diferents minerals, com la silvina (KCl pur), la silvinita (sal doble de clorurs de sodi i de potassi) o de la carnalita (barreja de clorurs magnèsic i potàssic, hidratats). El clorur de potassi és una important primera matèria com a adob, per a obtenir altres sals potàssiques, o com a anticongelant de carreteres a l'hivern. El clorur de potassi es separa de la silvinita mitjançant la trituració del mineral fins a un tamany de gra que correspongui a les sals pures (1 mm aproximadament), i la posterior flotació (-->) de la barreja, suspesa en aigua saturada de sals. Els cristalls de clorur de potassi i de clorur de sodi presenten mullabilitat diferent: els de potassi no es mullen i surten del bany amb l'escuma per la part superior, mentre que el clorur sodi cau al fons. Els cristalls de clorur de potassi es centrifuguen i s'assequen. El clorur de potassi és també la primera matèria per a obtenir hidròxid de potassi o potassa càustica (-->)per electròlisi de la sal en dissolució. El potassi metàl·lic s'obté per reacció de clorur potàssic a fusió amb sodi vapor. A Catalunya té importància la silvinita de la conca del Llobregat - Cardener. <castellà> cloruro de potasio <anglès> potassium chloride clorur de sodi Nom científic de la sal comuna, de fórmula global NaCl. És un compost sòlid, que cristal·litza en el sistema cúbic, incolor, soluble en aigua, que fon a 801ºC. En estat natural es troba pur com a sal gemma o halita i també en la silvinita, sal mixta de clorurs de sodi i de potassi. S'extreu de l'aigua de mar o de dolls salins i salmorres (-->) mitjançant l'evaporació (-->) solar o per calefacció directa en instal·lacions denominades salines. És una importantíssima primera matèria en la indústria alimentària, com a condiment i per a salaons; en la ind´ústria química és la primera matèria de les indústries clor-sosa (-->), per a obtenir clor, hidròxid de sodi i carbonat de sodi; i en moltes altres indústries, com la cosmètica (per augmentar la viscositat dels gels), de colorants, metal·lúrgica, del vidre, com a anticongelant de les carreteres i per a preparar salmorres de refrigeració. A Catalunya hi ha jaciments d'halita a Cardona, ja exhaurits, de silvinita a la conca del Llobregat - Cardener, i salines al Delta de l'Ebre. Les fonts salines de Gerri de la Sal (Pallars) i Cambrils (Solsonès) han deixat d'explotar-se. <castellà> cloruro de sodio <anglès> sodium chloride clorur de vinil Nom comú del cloroetilè, CH2=CHCl, i de sigla VC o VCM. Gas fàcilment liquidable, inflamable, d'olor etèria, i de gran importància industrial. És el monòmer del poli(clorur de vinil) (PVC), polímer d'extraordinària importància comercial. S'obté per cloració (-->) directa de l'etilè, que obté 1,2-dicloroetà, que posteriorment es pirolitza en un forn,


obtenint-se el clorur de vinil. En el procés es desprèn clorur d'hidrogen, que s'aprofita en un reactor d'oxicloració (-->) per fabricar nou dicloroetà. Les reaccions són: Cloració Cl2 + C2H4 <===> ClCH2--CH2Cl Piròlisi ClCH2--CH2Cl ---> HCl + CH2=CHCl Oxicloració 2 HCl + 1/2 O2 + C2H4 ---> ClCH2--CH2Cl + H2O La primera reacció té lloc en un reactor ple de dicloroetà en ebullició a 60ºC, i a la pressió atmosfèrica. Hi ha també clorur de ferro (III) com a catalitzador. El dicloroetà format es purifica per rentat i destil·lació, i s'alimenta a un forn on es descompon a pressió (25 bar) i alta temperatura (500ºC), i es separa el clorur de vinil format de la resta de subproductes per successives rectificacions. El clorur d'hidrogen format s'alimenta a un reactor de llit fluïditzat a 5 bar i uns 230ºC, on reacciona amb etilè i aire (o, més modernament, oxigen), i es forma dicloroetà que es retorna al cicle. El vapor d'aigua i els gasos residuals s'evacuen. El clorur de vinil obtingut ha de ser d'alta puresa (més del 99,98%) per al seu ús com a monòmer, que s'acostuma a abreujar VCM. A Catalunya n'hi ha una important planta a Martorell, del grup Solvay. <castellà> cloruro de vinilo <anglès>vinyl chloride coadjuvant Substància que s'afegeix a una determinada substància o formulació, amb l'objectiu d'afavorir el procediment d'obtenció, de magatzematge, de vehiculació o d'ús final del producte. Es denomina també additiu de procés, auxiliar de procés o coadjuvant tecnològic, denominació aquesta d'ús habitual en la indústria alimentària. Pot aparèixer ell mateix o el seu residu en el producte final. Els coadjuvants, com els additius (-->), estan sotmesos a diverses legislacions segons el camp industrial de que es tracti. En són exemples els dissolvents usats en l'extracció dels olis comestibles, que no apareixen pràcticament en el producte final, o les ceres de desenmotllar usades en pastisseria, que sí que hi poden aparèixer. En els detergents domèstics es consideren coadjuvants tots els components complementaris a la matèria activa, com els segrestants (-->) o els blanquejants (-->). <castellà> coadyuvante <anglès> builder, helping agent coagulant Substància que facilita la coagulació (-->) d'un sistema col·loïdal mitjançant la neutralització de les càrregues elèctriques -generalment negatives- de les partícules col·loïdals disperses. Depenent del camp industrial s'usen unes o altres substàncies: el làtex (-->) de cautxú coagula amb àcids diluits; les sals d'alumini com el Al2(SO4)3, ajuden a la coagulació de les partícules sòlides disperses en l'aigua que s'ha de potabilitzar, el que permetrà la posterior floculació; el greix de la llet coagula amb enzims com la rennina, o amb àcids com el suc de llimona. <castellà> coagulante <anglès> coagulant coc 1. Nom genèric d'un conjunt de productes carbonosos de diferents procedències, denominats també carbó de coc. Són materials sòlids coherents, de color gris fosc o negre, porosos i resistents. Tenen una densitat real de 1,9 kg/L, però la densitat aparent és menor degut a la porositat. Conté un 85 a 90% de carboni, de 9 a 12% de cendres, i petites quantitats d'hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre. Tenen un poder calorífic d'uns 35000 kJ/kg. S'usen en processos siderúrgics i metal·lúrgics, en forns de ciment i com a combustible de tipus general, també domèstic. El coc s'havia usat també per fabricar carbur de calci (-->) per a acetilè (-->). Els cocs s'obtenen a partir del carbó o dels residus del petroli mitjançant els processos de coquització (-->). || 2. Residu carbonós produit en qualsevol procés en que hi hagi hidrocarburs a alta temperatura, què en aquestes condicions són termodinàmicament inestables i es descomponen en els seus elements hidrogen i carboni. Aquest es diposita en les parets del recipient o en la superfície dels catalitzadors en forma d'un polsim carbonós denominat coc. Aquest fenomen es produeix en processos com el craqueig al vapor (-->), o el craqueig catalític en llit fluïditzat (-->) || coc de petroli. El coc procedent de residus de la destil·lació del petroli, i que s'usa com a combustible en forns de ciment i altres aplicacions. || coc metal·lúrgic. Coc d'alt contingut en carboni, presentat en maons d'alta resistència a la compressió, usat en els alts forns dels processos siderúrgics com a combustible, com a agent reductor i com a subministrador de carboni. || coc siderúrgic . Sinònim de coc metal·lúrgic (-->) <castellà> coque <anglès> coke cola de contacte Adhesiu (-->) basat en neoprè (-->), que s'aplica a ambdues superfícies i que, un cop evaporat parcialment el disolvent s'adhereixen per simple contacte.


<castellà> cola de contacto <anglès> contact adhesive col·lodió Dissolució de piroxilina (-->) en alcohol i éter etílic. És un líquid incolor més viscós que l'aigua, d'elevada densitat. Quan s'evapora deixa una pel·lícula de nitrocel·lulosa (-->) impermeable i resistent. Per això s'ha usat en la fabricació de pel·lícules fotogràfiques, i com a antisèptic pel tractament de petites ferides. <castellà> colodión <anglès> collodion colorant Substància acolorida que en ser dissolta o absorbida en una barreja li atorga un grau determinat de coloració. Es diferencia d'un pigment (-->) en que aquest és insoluble en el mitjà en que es dispersa. Els colorants naturals són coneguts des de molt antic, i s'han usat per a funcions artístiques, decoratives, de tinció de roba i per a escritura. Els colorants naturals tenien origen animal (com el carmí, colorant antraquinònic extret de l'insecte cotxinilla), vegetal (com la purpurina, colorant antraquinònic extret de l'arrel de la roja) o mineral. El 1856 Perkin descobrí la malveïna (-->), colorant de color malva, i el 1858 Verguin sintetitzà la fucsina (-->). Des de llavors s'han inventat més de deu mil colorants sintètics, la major part obtinguts a partir de productes aromàtics derivats de compostos del quitrà o del petroli. La classificació dels colorants es pot fer en base a la composició química i a l'aplicació, i es resumeixen en el Colour Index, sistemàticament actualitzat. L'estructura química d'un colorant conté un grup cromòfor (-->), que pot ser de molts tipus, i en base al grup químic es classifiquen i sintetitzen. Els tipus de colorants tèxtils més importants són els colorants azoics (-->), amb un grup --N=N--; els colorants antraquinònics, amb un grup >C=O; els colorants del trifenilmetà (-->), els colorants indigoïdes, d'estructura similar a l'índigo, colorant blau usat en la roba "texana", o els colorants al sofre. Des del punt de vista del mètode d'aplicació els colorants tèxtils es classifiquen en molts tipus: àcids, metal·litzables, bàsics, substantius, de tina, reactius, dispersables, al mordent, azoics insolubles, o ingrain. Els colorants s'apliquen a tot tipus de substàncies, productes i objectes, per a objectius de decoració, senyalització o diferenciació i personalització, i en certa manera es pot afirmar que el grau de coloració no natural d'una determinada societat dóna una idea del seu desenvolupament econòmic. Els colorants per a la indústria dels polímers s'acostumen a preparar en forma de masterbatch (-->), que és una barreja concentrada del colorant i del polímer en el que s'ha de dissoldre. D'aquesta manera és més fàcil aconseguir un color homogeni en tota la massa de polímer. || colorant alimentari. Additiu alimentari (-->) utilitzat per donar color o potenciar el color natural d'un aliment. A Europa es designen pel codi E i un nombre del 100 al 199. N'hi ha d'inorgànics, d'orgànics naturals i d'orgànics de síntesi. Entre els inorgànics, poc usats, es poden citar l'alumini, la plata o l'or metàl·lics, el diòxid de titani o l'òxid de ferro; els orgànics naturals són els més utilitzats, com la riboflavina, la clorofil·la, el caramel, la curcumina, les xantofil·les; els orgànics de síntesi són cada vegada més posats en qüestió i menys utilitzats, i entre els més coneguts hi ha la tartracina i l'amarant. <castellà> colorante <anglès> dye combustible 1. adj Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb oxigen amb despreniment de llum i de calor, amb flama o sense. || 2. Substància sòlida, líquida o gaseosa que, a una temperatura determinada, reacciona químicament amb l'oxigen desprenent-se energia en forma de calor i/o llum. La major part de combustibles són derivats orgànics del carboni, i es sol distingir entre els combustibles fòssils (derivats del carbó (-->), el petroli (-->), el gas natural (-->) i les pissarres i sorres bituminoses (-->)) , i combustibles renovables (fusta, residus agrícoles, residus sòlids urbans, combustibles líquids agrícoles com el biodiesel, l'etanol (-->), biogas (-->) de depuradores d'aigua). Hi ha també els subproductes dels processos de fabricació, com gasos de refineria (-->) constituits principalment per hidrogen i hidrocarburs de cadena molt curta i procedents de processos de reformat; l'hidrogen subproducte del procés d'electròlisi del clorur sòdic. Els combustibles per a motors d'explosió i motors Diesel es solen denominar carburants (-->), com la gasolina (-->), el gasoli (-->), el querosè (-->), els carburants agrícoles, o el butà (-->) i inclús l'hidrogen (-->) . Per a ús domèstic, en les societats avançades es solen usar gasos liquats del petroli (-->) o gas natural (-->), i també gas ciutat (-->), mentre que en societats poc desenvolupades es segueixen usant la fusta o el carbó. Per a ús industrial s'utilitza qualsevol combustible econòmic compatible amb el procés, en primer lloc els subproductes produits en la pròpia planta. Molts processos estan dissenyats per poder usar diversos combustibles: els forns de ciment poden usar hulla, coc de petroli, residus agrícoles, neumàtics triturats, fueloli, olis residuals o farines animals, sempre dintre de limitacions depenents de la composició concreta de cada material. La combustió dels productes anteriors genera ineludiblement vapor d'aigua i - excepte en la combustió d'hidrogen - diòxid de carboni, gas d'efecte hivernacle. Per altra banda, la combustió del carbó i dels derivats pesats de petroli genera també dioxid de sofre. Aquests dos impactes ambientals provoquen abundant legislació per tal de minimitzar-ne els efectes, i, a part dels aspectes polítics internacionals implicats, provoquen en les empreses i indústries la necessitat


de quantioses inversions o la deturada de processos obsolets, i el seu desplaçament cap a països amb legislacions menys estrictes. D'igual manera la legislació incideix en l'estructura de l'oferta energètica d'un pais, afavorint el desenvolupament d'energies complementàries o alternatives, l'ús d'energies pretesament netes com el gas natural, la cogeneració i l'estalvi energètic. L'eficàcia i la incidència d'aquestes mesures no són homogènies, i, en certs casos i països, discutibles. || combustible nuclear. Material físsil que s'alimenta a un reactor nuclear, si bé en el seu aprofitament no hi ha cap combustió (reacció química) sinó una fissió nuclear, amb canvi de la naturalesa dels àtoms presents en el sistema. <castellà> combustible <anglès> combustible (adj.), fuel (n.) commodity, producte Denominació que s'aplica als productes químics bàsics o intermedis, que es produeixen en gran quantitat, i que no presenten cap diferència de composiciópel fet que el produeixi un o altre fabricant. <castellà> commodity, producte <anglès> commodity composite Denominació que rep un material constituit per dues substàncies juxtaposades qe contribueixen cadascuna a donar al material les seves propietats específiques, que són complementàries entre sí. Un exemple de composite molt antic seria el formigó armat, que és el formigó (-->) (ciment amb àrids) en el que se li han inclòs armadures metàl·liques, que proporcionen resistència a la tracció i a la flexió. El desenvolupament de composites té un gran desenvolupament en l'actualitat., per a tota mena d'aplicacions tècniques, militars, domèstiques i d'oci, en diversos camps industrials, ceràmica, metal·lúrgia, polímers, tèxtil, electrònica, etc. <castellà> composite <anglès> composite congelació, punt de En la indústria del petroli, assaig normalitzat que determina la temperatura a la que una fracció de petroli progressivament refredada deixa de poder-se abocar d'un recipient a causa de l'augment de la seva viscositat. S'aplica especialment a fraccions mitges o pesades, i determina la seva aplicabilitat a temperatures fredes. <castellà> punto de congelación <anglès> pour point conservant Substància d'una barreja que té per objectiu mantenir-la en les condicions aptes per al seu ús, evitant la modificació de la seva composició o forma de presentació per l'acció dels agents exteriors físics, químics, ambientals o dels microorganismes. La naturalesa química d'un conservant depèn del sistema on s'apliqui i de la modificació que pretén impedir. || conservant alimentari. Additiu alimentari (-->) utilitzat per impedir l'acció de microorganismes sobre l'aliment, mitjançant mecanismes bacteriostàtic o bactericida. A Europa es designen pel codi E i un nombre del 200 al 299. N'hi ha de minerals i d'orgànics. Els conservants minerals més usats són el nitrit i el nitrat de sodi i de potassi. Els nitrits frenen el desenvolupament del Clostridium botulinum, toxina molt perillosa, però a pH àcid reaccionen amb amines passant a nitrosamines, d'acció carcinògena S'usen també els sulfits de sodi i de calci, o el diòxid de sofre. Aquest darrer s'havia usat des de fa segles per a la conservació dels mosts durant la fermentació, i es produïa in situ per combustió de tiretes de paper impregnades de sofre, i denominades sofrins. El diòxid de carboni, a mes de donar gust i acidesa als aliments, actua de conservant impedint la respiració dels microorganismes en les begudes carbòniques. Com a conservadors orgànics s'usen l'àcid sòrbic, benzoic, fòrmic, acètic, cítric i tartàric, i també diversos antibiòtics. <castellà> conservante <anglès> preservative contacte, procés de Procés industrial d’obtenció d’àcid sulfúric basat en l’oxidació del diòxid de sofre a triòxid de sofre mitjançant catàlisi heterogènia, amb un catalitzador sòlid. El procés fou inventat per Phillips (UK) el 1831, però no fou difós a escala industrial fins a 1875, per Winkler (D). Al llarg del segle XX substituí completament l'antic mètode de les cambres de plom (-->). El diòxid de sofre s’obté per combustió del sofre a fusió o per torrefacció de pirites amb aire en excés. El diòxid de sofre s’oxida a triòxid de sofre amb l’excés d’aire. Aquesta reacció en fase gas és exotèrmica i amb reducció del nombre de mols, i per això, segons el principi de Le Chatelier (-->) caldria treballar a temperatura baixa i a pressió elevada. Però el treball amb grans volums de gas corrosiu a pressió no és econòmic, i a baixa temperatura la velocitat


de la reacció és molt baixa: per això les condicions de treball habituals són a temperatures d'uns 400ºC i a pressió ambient, amb catalitzador. El primer catalitzador usat fou platí suportat en amiant o gel de sílice. Des de mig segle XX es fa servir pentòxid de vanadi (V2O5) aglomerat amb zeolites, gel de sílice o altres suports, i amb diverses sals que actuen de promotores de la reacció. Tot el procés té lloc en continu, i la barreja de gasos d'entrada passa successivament per diversos llits de catalitzador, amb refrigeracions intermèdies, i s’arriba a conversions globals de més del 99%. El triòxid de sofre no pot reaccionar directament amb aigua perquè la reacció desprèn massa calor, es vaporitza l'aigua i es forma una boira d'àcid sulfúric molt difícil de trencar. Per evitar-ho, el triòxid de sofre és dissol en àcid sulfúric concentrat, i s’obté l’òleum (disolució de triòxid en àcid sulfúric, de genèrica (nSO3)·H2SO4). L'òleum es barreja posteriorment amb aigua per obtenir l’àcid sulfúric de la concentració desitjada. Una variant del procés és procedir a una absorció intermitja dels gasos de reacció, entre etapes de catàlisi, i s'aconsegueix així un rendiment superior i uns gasos de sortida més depurats. Es el procés Bayer de doble contacte. Les reaccions globals implicades són: Combustió del sofre S (l) + O2 (g) ---> SO2 (g) Torrefacció de pirita FeS2 (s) + 11/4 O2 (g) ---> 1/2 Fe2O3 (s) + 2 SO2 (g) Oxidació a triòxid SO2 (g) + 1/2 O2 (g) ---> SO3 (g) Formació d'òleum n SO3 (g) + H2SO4 (l) ---> (nSO3)·H2SO4 (l) Formació de sulfúric (nSO3)·H2SO4 (l) + n H2O (l) ---> (n+1) H2SO4 (l) <castellà> contacto, proceso de <anglès> contact process control·lador d'escuma Vegeu antiescumant, agent (-->) <castellà> controlador de espuma <anglès> foam controller coquització 1. Variant del procés carboquímic de destil·lació del carbó (-->) amb l'objectiu de produir coc metal·lúrgic. Es treballa a temperatures superiors a 700ºC per eliminar completament les matèries volàtils del carbó. La temperatura ha de ser menor de 1000ºC per evitar la grafitització del coc. El procés és semicontinu, en cambres relativament reduïdes on el carbó es coquitza, i en l'espai entre cambres es crema el combustible. || 2. Procés de refinatge del petroli per a la producció de coc de petroli i l'aprofitament dels components volàtils que es formen en el procés. La coquització és una reacció química de craqueig (-->) tèrmic sever dels residus pesats de la destil·lació inicial del cru. Els productes volàtils de la coquització es separen per fraccionament i alimenten les diferents unitats de la refineria segons la seva volatilitat, i es separa com a coproducte o subproducte el coc de petroli (-->), sòlid carbonós de propietats semblants a certs carbons. El procés té lloc a temperatures d'uns 500ºC i és semicontinu, en cicles d'unes 24 h aproximadament. <castellà> coquización <anglès> coking corba de destil·lació Representació gràfica del percentatge total de líquid destil·lat segons la temperatura de destil·lació. En la indústria del petroli hi ha un conjunt d'assaigs normalitzats que caracteritzen el comportament d'un cru o una fracció de petroli quan es destil·la. La destil·lació ASTM (més precisament, la norma ASTM D-86 o la D-1160) és la més coneguda, i consisteix en una destil·lació simple sense reflux. Els valors obtinguts no es corresponen exactament amb el comportament d'una columna de rectificació industrial, però dóna una idea de la possible distribució en fraccions del cru cara a la seva aplicació futura. Una alternativa és la destil·lació TBP (true boiling point), que es porta a terme en una columna de rectificació amb un cert reflux. Els principals assaigs normalitzats d'aquesta modalitat són la destil·lació Hempel, de l'US Bureau of Mines, la ASTM D-285 o la destil·lació 15/5, que es porta a terme en discontinu en una columna de 15 plats teòrics (-->) i una raó de reflux (-->) de 5, que s'acosten a les condicions de treball d'una refineria. <castellà> curva de destilación <anglès> distillation curve

cotensioactiu Tensioactiu (-->) que contribueix a la formació d'una microemulsió (-->) complementant l'acció del tensioactiu principal. Normalment es tracta d'un alcohol de cadena més curta (6 o 8 carbonis) que el tensioactiu principal, de 12 carbonis o més. <castellà> cotensioactivo <anglès> cosurfactant


cotó-pólvora Vegeu nitrocel·lulosa (-->) <castellà> algodón pólvora <anglès> guncotton crémor tàrtar Tartrat àcid de potassi (tàrtric, àcid (-->)) Està present en el suc de raïm i en els sediments de la fermentació del vi. S'usa en els llevats químics de forn i pastisseria, i per la neteja del bronze. <castellà> crémor tártaro <anglès> cream of tartar crown, vidre 1. Vidre òptic basat en òxid de silici i òxids alcalins (especialment potassi) , de composició quantitativa molt variada: crown borosilicat (70% de SiO2 i 14% d'òxid de bor B2O3), crown dur amb 19% de K2O, crown lleuger amb 14% de K2O i 27% de BaO, i crown pesat, amb només 35% de SiO2 i 42% de BaO. Complementa algunes propietats del vidre flint, i en certes lents es juxtaposen per corregir aberracions cromàtiques. || 2. Especialment en paisos anglosaxons, vidre per a fabricació de peces a mà, d'origen molt antic, fabricat a Europa des del segle XIV. La seva composició original es basa en òxids de silici i òxids alcalins. El nom deriva del procediment de fabricació, basat en dipositar una massa de vidre fos en el centre d'un pla que es feia girar, i la força centrífuga allisava la massa fins a donar-li una forma plana circular denominada corona (crown). <castellà> crown, vidrio <anglès> crown glass cru Petroli <castellà> crudo <anglès> crude, crude oil, crude petroleum cru estabilitzat Petroli del que, en el mateix camp d'extracció, se li ha separat la major part de gasos disolts i fraccions més volàtils que conté. <castellà> crudo estabilizado <anglès> stabilized crude cru reduit Fracció de petroli que no ha destil·lat en la columna de destil·lació atmosfèrica, i que s'obté pel fons com a residu. És l'aliment de la destil·lació al buit. És més dens que el cru inicial, i concentra la major part de compostos de sofre i asfaltens. <castellà> crudo reducido <anglès> reduced crude, atmospheric reduced crude (ARC) cues de destil·lació Residu (-->) de destil·lació <castellà> colas de destilación <anglès> distillation tails cumè Nom comú de l'isopropilbenzè, CH3--CH(CH3)--C6H5. És un líquid incolor de punt d'ebullició 152ºC, soluble en dissolvents orgànics. S'obté per reacció catalítica entre el benzè i el propilè, en fase gas a 200ºC i a 20 bar. El cumè s'usa gairebé exclusivament en la fabricació de fenol (-->) pel procés al cumè (-->). <castellà> cumeno <anglès> cumene


cumè, procés al Procés industrial d'obtenció de fenol (-->) a partir de cumè (isopropilbenzè) via hidroperòxid de cumil. L' de reaccions fou desenvolupat per Hock i Lang el 1944, i és el següent: ( de reaccions apart) Oxidació del cumè: Descomposició de l'hidroperòxid de cumil: La primera reacció té lloc en emulsió acuosa, a uns 100ºC , 5 a 10 bar i pH alcalí, amb estearat de sodi com emulsionant. Alternativament la reacció té lloc en medi homogeni, amb cumè pur a 120ºC i catalitzadors redox, com sals de coure, cobalt o manganès. La segona reacció té lloc a temperatura més baixa i en medi àcid. El procés obté fenol molt pur, i acetona com a subproducte ineludible, amb un rendiment del 90%. Si bé el procés és relativament perillós per l'ús d'hidroperòxids, ha substituït tots els processos anteriors d'obtenció de fenol (sulfonació (-->) de benzè i fusió alcalina, cloració de benzè i hidròlisi del clorobenzè). Un procés competitiu al del cumè és l'oxidació del toluè (-->) a àcid benzoic (-->) i posterior oxidació a fenol (procés Dow California Research), que té l'avantatge que no dóna cap subproducte. Dow i Bayer havien usat anteriorment la cloració de benzè i posterior hidròlisi del clorobenzè. <castellà> cumeno, proceso al <anglès> cumene process

D Deacon, procés Procés industrial de recuperació dels àtoms de clor a partir del clorur d'hidrogen subproducte de diverses reaccions de cloració. Edward Deacon (UK) desenvolupà el 1868 com a procés complementari al procés Leblanc (-->) de fabricació de carbonat de sodi. El procés Deacon es basava en oxidar el clorur d'hidrogen amb aire, usant clorur de coure (II) com a catalitzador, i produïnt clor gas, que en aquell temps no es produïa encara per electròlisi, i s'aprofità per fer el lleixiu d'hipoclorit i altres compostos. Un procés alternatiu al Deacon fou el Weldon, que oxidava el clorur d'hidrogen amb sals de manganès. La recuperació del clorur d'hidrogen procedent de les cloracions orgàniques segueix essent un objectiu industrial, que es realitza actualment amb processos com l'oxicloració (-->). <castellà> Deacon, proceso <anglès> Deacon process denier Unitat bàsica del sistema de caracterització d'un fil tèxtil, que engloba el gruix i la densitat. El nombre de deniers d'un fil és la massa en grams de 9000 m de fil. És una unitat encara usada, que s'ha anat substituint pel tex (-->). <castellà> denier <anglès> denier densidad API Mesura de la densitat d'un cru o d'una fracció de petroli, donada en graus API (ºAPI). La densitat API està relacionada amb la gravetat específica (-->) per l'equació ºAPI = (141,5/sp.gr. 60-60) - 131,5 És una equació inspirada en l'equació dels antics graus Baumé per a densitats. Les fraccions pesades d'un cru poden arribar a tenir valors negatius de ºAPI, i les fraccions lleugeres tenen valors de 50 o més, arribant a 340 per al metà. <castellà> densidad API <anglès> API density desaromatització Procés industrial de refinatge per separar els components aromàtics d'una fracció de petroli, normalment mitjana o pesada, mitjançant una columna d'extracció líquid-líquid (-->) de discos rotatoris, amb furfural (-->) com a disolvent extractor. Els components aromàtics són solubles en furfural degut a la seva polaritat, i són separats dels components orgànics no aromàtics, que constitueixen el refinat. El furfural es separa dels compostos aromàtics que ha dissolt mitjançant una destil·lació azeotròpica (-->), recirculant-se el furfural a la primera columna. <castellà> desaromatización


<anglès> desaromatization desasfaltat amb propà Procés industrial de refinatge per separar els components asfàltics d'una fracció de petroli, normalment pesada, mitjançant l'extracció amb propà (-->) líquid, que solubilitza els components no asfaltics. A una columna d'extracció s'alimenta per dalt la fracció pesada, i per baix el propà, pur o barrejat amb butà o età, a una temperatura entre 60 i 90ºC i la pressió suficient per mantenir-lo líquid. S'obté com a extracte l'oli sense asfaltens dissolt en un 80% de propà. Com a refinat es treu una emulsió dels asfaltens (-->) en un 40% de propà. Els dos corrents es destil·len per recuperar el propà, que es recircula. L'asfalt recuperat es barreja amb altres fraccions asfàltiques per a produir el betum asfàltic (-->), i les fraccions desasfaltades s'usen per a fabricar olis lubricants (-->). <castellà> desasfaltado con propano <anglès> propane deasphalting desdoblament de greixos Reacció d'hidròlisi (-->) per la qual les molècules de triglicèrids (-->) que constitueixen un greix animal o vegetal, sòlid (sèu) o líquid (oli) es descomponen per l'acció de l'aigua en les molècules fonamentals que els constituïen, i que són una molècula de glicerol o glicerina (-->) i tres molècules d'àcids grassos (-->) iguals o diferents, segons el greix d'origen. La reacció es porta de forma industrial per diversos mètodes. La reacció és en termes generals la següent: R--COO-CH2 CH2OH R--COOH | | R'--COO-CH + 3 H2O ------> CHOH + R'--COOH | | R''--COO-CH2 CH2OH R''--COOH triglicèrid glicerina àcids grassos Històricament es realitzava el procés de saponificació (-->) que consistia en aconseguir el desdoblament a pressió ambiental, en calent i amb l'auxili d'un alcalí natural. S'havien usat molt les cendres de plantes litorals, com la barrella o herba sabonera, que contenen una concentració apreciable de carbonats sòdic i potàssic. La reacció d'hidròlisi anava generant el sabó sòdic o potàssic, que surava pel damunt de les aigües glicerinoses. Es separava mecànicament el sabó i es premsava per retirar l'aigua que contenia. Aquest procediment artesanal és la base de la fabricació del sabó de Marsella, que introdueix sal a la caldera per facilitar la separació del sabó, i posteriorment realitza una segona cocció. L'escassa oferta de cendres de les plantes mediterrànies no va poder satisfer la demanda dels països europeus, i per tal de satisfer-la es van desenvolupar a finals del segle XVIII els mètodes d'obtenció d'àlcalis a partir de minerals, com el procés Leblanc (-->). El mètode de Twitchell o mètode àcid accelera la reacció d'hidròlisi amb l'addició de petites quantitats d'àcid sulfúric. La cocció és a la temperatura d'ebullició per injecció de vapor d'aigua, però és un mètode molt lent. S'arriba a desdoblaments del 95% en dues etapes. Alternativament, es pot treballar en condicions alcalines, amb l'addició de calç o òxid de cinc. És més car d'instal·lació que l'anterior, però de costos d'operació més baixos i proporciona productes més purs. Ambdós mètodes són discontinus i donen com a productes les aigües amb glicerina, que s'han de concentrar després per obtenir la glicerina pura, i els àcids grassos per al seu aprofitament posterior. El mètode Emery-Colgate én continu i dissenyat per a grans produccions. Treballa a pressió (30 bar) i alta temperatura (uns 225ºC), i la reacció posa en contacte en una columna d'uns 25 m d'alçada el greix, que entra per la parti inferior, i l'aigua -líquida en aquestes condicions- per la superior, en contracorrent. La columna actua com a reactor i com a extractor líquid-líquid (-->). Per la part superior surt el corrent d'àcid gras, i per la part inferior l'aigua amb glicerina. Els àcids grassos obtinguts poden saponificar-se amb qualsevol àlcali i s'obtenen els sabons. També poden separar-se entre sí per cristal·lització fraccionada o per destil·lació. <castellà> desdoblamiento de grasas <anglès> fat-splitting desparafinatge Nom genèric dels processos industrials de refinatge que eliminen les parafines (-->) de les fraccions pesades de petroli destinades a la fabricació d'olis lubricants. Les parafines cristal·litzen a temperatura ambient i a temperatures fredes, i redueixen la fluidesa dels olis. Hi ha dos grans grups de processos de desparafinatge: l'hidrocraqueig (-->) selectiu, i la cristal·lització amb disolvent. Aquest darrer procés consisteix en una cristal·lització a baixa temperatura, i l'addició d'un disolvent per facilitar la filtració de les parafines cristal·litzades. Com a disolvent s'usen el propà líquid o diverses cetones, especialment barreges de metiletilcetona (MEK), metilisobutilcetona (MIBK) i toluè. Aquest disolvent és recuperat de l'oli i de les parafines per destil·lació i desorció, i es recircula al procés. La cristal·lització té lloc en sistemes de refredament superfície rascada, a uns -30ºC en el cas d'usar propà líquid, i amb filtres de buit rotatoris (-->). Hi ha diversos processos industrials, com el Dilchill, d'Exxon. Els productes finals són l'oli desparafinat per a


lubricants, i unes parafines o ceres que es comercialitzen com a ceres industrials o s'usen com a aliment del craqueig catalític (-->) <castellà> desparafinado <anglès> dewaxing dessalatge 1. Acció de dessalar, llevar la sal d'alguna substància o lloc.|| 2. En la indústria de refinatge del petroli, operació de treure la sal dissolta en el cru . El procés consisteix a afegir aigua dolça al cru, que s'emulsiona parcialment amb el cru i li extreu la sal. Amb additius desemulsionants es separen les dues fases oliosa i aquosa, operació que s'afavoreix amb l'aplicació a la barreja d'un camp elèctric continu oscil·lant. S'aconsegueix així afavorir el creixement de gotes d'aigua més grosses i trencar l'emulsi´. Les dues fases separades es separen per dcantació. Els dessaladors són grans cilindres horitzontals que treballen a un màxim de 5 bar i a temperatura d'uns 130ºC, per reduir la viscositat del cru i afavorir la separació de les gotes d'aigua. || 3. Procés d'obtenció d'aigua dolça a partir d'aigua de mar o d'aigua salobre. Els processos que s'han suggerit per aconseguir la separació de les sals d'una solució salina són molt variats, i l'ús d'un o altre depèn de la puresa de l'aigua desitjada, de la concentració de l'aigua salada i, sbre tot, del tipus i cost de l'energia disponible. S'han usat la congelació de l'aigua i posterior fusió del gel format; l'evaporació (-->) de l'aigua i posterior condensació del vapor, aprofitant l'energia solar, o alguna forma d'energia tèrmica disponible, com la combustió d'algun derivat del petroli o el calor residual de procés o d'una central tèrmica o nuclear; l'electrodiàlisi (-->) o separació de l'aigua a través d'una membrana no permeable a les sals mitjançant un camp elèctric continu; o l'òsmosi inversa (-->), que és el procediment actualment preferit tant per les indústries com pels municipis per la seva compacitat, possibilitat de construcció modular i senzillesa, gràcies al desenvolupament de membranes (-->) resistents a les altes pressions (fins a 80 bar) requerides. <castellà> desalación <anglès> desalting destil·lació ASTM Vegeu corba de destil·lació (-->) <castellà> destilación ASTM <anglès> ASTM distillation destil·lació atmosfèrica Separació de les diverses fraccions d'un cru segons la seva volatilitat mitjançant rectificació. L'operació té lloc en una columna de 30 a 50 plats, a la pressió atmosfèrica. El cru ha d'estar prèviament estabilitzat (-->) i dessalat (-->). Els productes de la destil·lació atmosfèrica reben diferents denominacions tradicionals segons els països; en termes generals són: gasos (de metà a età, que es separaran posteriorment), que abandonen la columna per la part superior; gasolina directa o LSR (-->)), de punt inicial i punt mig d'ebullició de 32 i 100ºC respectivament; nafta (100 i 165ºC); querosè (165 i 250ºC); gasoli lleuger o LGO (250 i 320ºC); gasoli pesat o HGO (320 i 430ºC). La proporció de cada fracció dependrà del tipus de cru alimentat. El residu de la destil·lació es denomina cru reduït i s'alimenta a la columna de buit per separar els seus components. Les diverses fraccions intermèdies abandonen la columna mitjançant extraccions laterals en diversos plats intermedis, i cada corrent acostuma a passar per una columna de desorció (stripping) de plats amb injecció directa de vapor d'aigua. La fracció gasosa (vapor d'aigua i els components més lleugers de l'extracció lateral) són retornats a la columna, mentre la fase líquida és retirada com a producte. La calefacció de l'aliment es realitza per bescanvi tèrmic del corrent d'entrada amb els diferents corrents de sortida, i s'ajusta la temperatura final amb un forn. Els esquemes de la destil·lació inicial del cru s'han simplificat degut a la disponibilitat de processos químics de refinatge, com el craqueig catalític (-->), l'alquilació (-->), la isomerització (-->) o el reformat (-->) <castellà> destilación atmosférica <anglès> atmospheric distillation destil·lació del carbó Procés de descomposició del carbó en recipients tancats, a alta temperatura (uns 1000ºC) i en absència d'aire. Es portà a terme a Anglaterra des de finals del segle XVIII i permeté simultàniament disposar de gasos per a l'enllumenat públic (gas ciutat, (-->)), de líquids fonamentals per a la indústria química, i de carbó de coc, important reductor per a la indústria siderúrgica. El procés de destil·lació o pirogenació és molt complex, i engloba molts fenòmens diferents: fins a 300ºC, desorció dels gasos adsorbits, i primera descomposició de l'estructura, amb producció de molècules petites com H2s, CO, CO2, CH4, i olefines de cadena curta; a partir de 300ºC destil·len líquids procedents de la descomposició, amb benzè, toluè, altres aromàtics i hidrocarburs diversos; a partir de 400ºC es comença a fondre parcialment el carbó, que agafa un comportament plàstic; a més de 500ºC es produeix un procés de dilatació de l'estructura, i es despolimeritza l'estructura, passant a estructures de 12 carbonis, amb desprendiment de molt hidrogen. A temperatures


superiors a 700ºC es produeix craqueig (-->) amb més producció d'hidrogen, i finalment, a 1000ºC el coc es grafititza. Aquest procés s'ha aplicat especialment a l'hulla, per a la coquització (-->). <castellà> destilación del carbó <anglès> coal distillation destil·lació de la fusta Procés de descomposició de la fusta en recipients tancats, a alta temperatura i en absència d'aire. És un procés molt antic i obsolet. Proporciona gasos combustibles (monòxid i diòxid de carboni, metà, hidrogen i hidrocarburs més pesats); una barreja líquida complexa denominada àcid pirolignós (-->), compost per aigua, àcid acètic, metanol i acetona; una barreja líquida menys volàtil denominada quitrà (-->) i el residu sòlid que no destil.la, denominat carbó vegetal. Fins a finals del segle XVIII aquest procés subministrà coc de fusta, reductor per a la indústria metal·lúrgica, i fou substituït per la destil·lació seca del carbó (-->) <castellà> destilación de la madera <anglès> wood distillation destil·lació destructiva Procés de descomposició en absència d'aire i a alta temperatura de qualsevol matèria que desprengui gasos i líquids condensables. S'anomena també destil·lació seca (-->). <castellà> destilación destructiva <anglès> destructuve distillation destil·lació Hempel Vegeu corba de destil·lació(-->) <castellà> destilación Hempel <anglès> Hempel distillation destil·lació seca Nom genèric dels processos de descomposició de matèries carbonoses.a alta temperatura i en absència d'aire Es produeixen gasos combustibles, líquids i queda com a residu una matèria carbonosa porosa, coc en la destil·lació del carbó (-->), o carbó vegetal en la destil·lació de la fusta (-->). Es denomina també destil·lació destructiva. <castellà> destilación seca <anglès> dry distillation destil·lació TBP Vegeu corba de destil·lació (-->) <castellà> destilación TBP <anglès> TBP distillation destil·lat Líquid obtngut per condensació d'un vapor obtingut pel cap d'una columna de destil·lació, o per una extracció lateral (-->) de vapor. <castellà> destilado <anglès> distillate destil·lat mig Tall de la destil·lació atmosfèrica (-->) de petroli en el rang de temperatures de vaporització entre 150 i 380ºC aproximadament. <castellà> destilado medio <anglès> medium distillate desulfuració Procés d'eliminació dels compostos de sofre d'una barreja, i especificament d'una fracció de petroli, per motius tècnics o medioambientals. Els principals mètodes industrials es basen en la hidrogenació (processos d'hidrocraqueig (-->) i hidrodesulfuració (-->)), l'absorció amb solucions d'amines (-->) i l'oxidació catalítica (procés Merox (-->))


<castellà> desulfuración <anglès>desulfurization detergent 1. Que neteja: pols detergent, oli detergent. || 2. Producte formulat pulverulent, granulat o aglomerat, líquid, o en forma de gel, destinat a la neteja domèstica o industrial de fibres tèxtils o superfícies sòlides. La denominació de detergent s'aplica especialment a les substànciesobtingudes per via sintètica, per diferenciar-les dels sabons. Els detergents comercials contenen com a matèria activa un tensioactiu (-->), que redueix la tensió superficial de l'aigua, arrenca la brutícia greixosa de la superfície del sòlid o de la fibra, i la manté en suspensió en l'interior de micel·les (-->) recobertes de molècules de tsnsioactiu. Els tensioactius més usats són actalment els aniònics de la gamma dels alquilsulfonats lineals (LAS) (-->), o els tensioactius no iònics. En els detergents domèstics convencionals n'hi ha fins a un 25%. Un altre component actiu (fins a un 40%) és el segrestant (-->) per tal de reduir la duresa de l'aigua i evitar que precipitin alquilsulfonats de calci. S'usen habitualment el tripolifosfat de sodi (-->) STPP, o les zeolites (-->). L'agent blanquejant (-->) oxida les taques no greixoses que el tensioactiu no pot arrencar. Es solen usar perborats.(fins el 25%) o percarbonats (-->) amb silicat de sodi. El blanquejant òptic dóna a la roba blanca més lluminositat. Els enzims (-->) degraden certa matèria orgànica no eliminable amb altres mitjans. Com a agent antiescumant per al rentat amb màquina es sol usar sabó (-->), que té a més una funció detergent. En els detergents convencionals s'usa també fins a un 40% de càrrega (-->) o builder, que ajuda a vehicular la barreja, i que sol ser carbonat de sodi (-->) o sulfat de sodi (-->). Finalment contenen colorants i perfum Els detergents en pols s'acostumen a obtenir per atomització (-->) dels principals components, i barreja posterior dels components que es descomponen amb la calor. Els detergents concentrats no contenen càrrega ni altres components complementaris. Els detergents en forma de gel o líquids són suspensions de detergents amb aigua, i la poca solubilitat del'STPP fa que siguin pastes viscoses: són els detergents líquids estructurats. Altres detergents líquids no contenen tripolifosfats sinó pirofosfat de potassi K4P2O7, o no porten fosfats: són els detergents líquids no estructurats. Hi ha altres formes de presentació comercial que es diferencien més per criteris de marquèting que de canvis de composició. Els hàbits de rentatge dels diferents països són notablement diferents, tant en freqüència com en quantitat i temperatura, i això fa que les composicions dels detergents domèstics siguin lleuerament diferents entre els països. Els detergents industrials tenen composicions bàsiques similars als domèstics, amb modificacions segons el seu ús: hospitalari, de roba de treball, per a sòls, per a la indústria tèxtil, per a desengreixar peces metàl·liques, etc. <castellà> detergente <anglès> detergent dietanolamina Vegeu etanolamina (-->) <castellà> dietanolamina <anglès> diethanolamine dinamita Nom genèric d'una família d'esplosius detonadors basats en la nitroglicerina (-->). La primera dinamita fou inventada pel suec Alfred Nobel el 1867 barrejant la nitroglicerina (75%) amb kieselgur (25%), un mineral porós silici. Posteriorment s'hi afegí nitrat de sodi. Alternativament Nobel (1875) barrejà nitroglicerina amb nitrocel·lulosa (-->), que forma la dinamita gelatinosa. Actualment les dinamites contenen nitroglicerina i nitroglicol O2NO--CH2--CH2--ONO2, que confereix propietats antigel a l'explosiu. Les dinamites plàstiques inclouen olis explosius, també nitrat amònic, cotó-pólvora i serradures. És un explosiu en recessió. <castellà> dinamita <anglès> dynamite diòxid de titani Sòlid blanc cristallí de global TiO2. És un dels pigments blancs més utilitzats pel seu bon poder cobrent i la seva estabilitat química. Es va introduir després de la I Guerra Mundial, i ha anat substituint el litopó (-->) en moltes aplicacions. El diòxid de titani s'obté a partir dels minerals de titani ilmenita (FeTiO3) i rutil (òxid de titani en un 90 a 98%) o anatasa (òxid de titani en un 30-40%), o també a partir d'escòries (slags) de la producció de ferro a partir de l'ilmenita per reducció amb carbó en un forn elèctric. Les reaccions de l'obtenció del TiO2 a partir de l'ilmenita, o procés al sulfat, és: Formació del sulfat de titanil TiFeO3 (s) + H2SO4 (l)+ Fe (s) ---> FeSO4 · 7 H2O (s) + TiOSO4 (aq.) Hidròlisi del sulfat de titanil TiOSO4 (aq.) + 2 H2O ---> TiO(OH)2 (gel) + H2SO4 (l) Descomposició del gel pel calor TiO(OH)2 ---> TiO2 + H2O El diòxid de titani obtingut es renta i es calcina a 800ºC i es polvoritza.


El procés a partir del rutil, o procés al clor, es basa en la formació de clorur de titani en llit fluïditzat, condensació del clorur de titani, que es magatzema en fase líquida, i posterior descomposició a 1400ºC, amb regeneració del diòxid de titani en forma de rutil Formació del clorur de titani TiO2 (s) + 2 C (s) + 2 Cl2 (g) ---> TiCl4 (g) 2 CO (g) Regeneració del rutil TiCl4 (g) + O2(g) ---> TiO2 (s) + 2 Cl2 (g) El producte comercial pot ser lleument groguenc, i per corregir-ho s'hi afegeixen colorants blaus o blanquejants òptics (-->). Per millorar-ne la dispersabilitat en líquids orgànics com els dissolvents de les pintures es tracta amb polisiloxans, que el converteixen en hidròfob (-->). El diòxid de titani té, a part del seu ús en pintures, aplicacions en plàstics, i la indústria del paper,la ceràmica, tintes, cosmètics, o com a catalitzador en el procés Claus (-->). El clorur de titani és la primera matèria per a l'obtenció del metall titani i altres compostos de titani. <castellà> dióxido de titanio <anglès> titanium dioxide dispersant Substància que, afegida a una barreja o producte formulat, ajuda a dispersar o a mantenir dispersa una fase en el sí d'una altra. En la major part de sectors industrials s'acostumen a denominar emulgents (-->) o emulsionants, malgrat que no sempre és una emulsió (-->) en sentit estricte el sistema dispers que es prepara. <castellà> dispersante <anglès> dispersant Doctor, assaig Assaig normalitzat que determina la presència de sofre corrossiu en forma de mercaptans i sulfur d'hidrogen en les fraccions de petroli. Consisteix en afegir a la mostra una disolució de plumbit sòdic Na2PbO2, de color groc, que passa a bru fosc si la mostra conté molt sofre corrossiu. És un assaig poc precís. <castellà> ensayo Doctor <anglès> Doctor test dolç Dit d'un cru o fracció de petroli que té un contingut baix de sofre, normalment inferior al 0,5% en pes. S'usa per contraposició a cru agre (-->). <castellà> dulce <anglès> sweet Dow, procés 1. Procés industrial d'obtenció de l'òxid de propilè (-->) o l'òxid d'etilè (-->) a partir de propilè o etilè via clorhidrina. Les reaccions per a l'òxid de propilè són les següents: Obtenció de l'àcid hipoclorós Cl2 + H2O ---> HClO + HCl Formació de la clorhidrina CH3--CH=CH2 + HClO ---> x CH3--CHOH--CH2Cl + y CH3--CHCl--CH2OH Formació de l'òxid de propilè a partir dels dos alcohols

CH3--CHOH--CH2Cl + NaOH ---> CH2--CH--CH3 + NaCl + H2O |__O_| CH3--CHCl--CH2OH + NaOH ---> CH2--CH--CH3 + NaCl + H2O

|__O_| El clorur de sodi subproducte pot aprofitarse mitjançant electròlisi recuperant-se el clor i l'hidròxid de sodi (-->). Aquest procés per a l'obtenció de l'òxid d'etilè és actualment obsolet. || 2. Procés industrial de síntesi de fenol (-->) via cloració del benzè (--> cumè, procés al) <castellà> proceso Dow <anglès> Dow process downstream, processos ("processos aigües avall") En l'argot del món del petroli, totes aquelles operacions i processos a que es sotmet el cru un cop ha estat embarcat a la terminal d'exportació: transport, descàrrega, magatzematge, refinatge (-->) i transport i distribució dels productes de la refineria. <castellà> downstream, processos <anglès> downstream processes


E ebonita Cautxú vulcanitzat amb una elevada proporció de sofre, entre el 30 i el 40%, i amb un 3% de negre de fum. És un material fosc o negre, rígid i molt estable als agents químics, amb una constant dielèctrica molt elevada. Per això s'ha usat per fabricar material elèctric aillant, o per revestir aparells que han de contenir oxidants forts, com el clor. S'ha substituit per altres polímers sintètics. <castellà> ebonita <anglès> ebonite, vulcanite edulcorant 1. Substància que proporciona gust dolç. Hi ha edulcorants que són simultàniament aliments, com la sacarosa, la glucosa o la fructosa, i altres que no tenen aportació nutricional, com la major part d'additius edulcorants de síntesi || 2. Additiu alimentari que proporciona gust dolç a un aliment o una beguda. Substitueixen els sucres naturals en els aliments destinats a diabètics, obesos o persones amb càries. Alguns sucres d'origen natural tenen poder edulcorant menor que la sacarosa (-->) (glucosa (-->) 0,5-0,6; lactosa (-->) 0,27), i d'altres superior: la fructosa (-->) té un poder edulcorant de 2, i per tant amb la meitat de poder energètic es té el mateix gust dolç. La taumatina és una proteina natural amb poder edulcorant de 2000 o 3000. Els edulcorants sintètics tenen poders edulcorants elevats (ciclamat de sodi 35; aspartame 200; sacarina 300). <castellà> edulcorante <anglès> sweteener electròlisi de clorur de sodi Reacció de descomposicio del clorur de sodi mitjançant un corrent elèctric continu. Els processos d'electròlisi del clorur de sodi formen part de les indústries clor - àlcali (-->). Hi ha dos tipus bàsics de procés, el d'electròlisi a fusió, que obté directament clor i sodi, i el d'electròlisi en disolució, que produeix clor i hidròxid de sodi. Aquest darrer té tres variants: l'electròlisi amb cel·la de càtode de mercuri, l'electròlisi amb cel·la de diafragma, i l'electròlisi amb cel·la de membrana. L'electròlisi de clorur de sodi a fusió és un procés poc usat. Treballa amb una barreja fosa de clorur de sodi i de carbonat de sodi a uns 600ºC. El carbonat actua de fundent, perquè el clorur de sodi pur fon a 806ºC, i a aquesta temperatura es perdria part del sodi en forma de vapor, perquè té un punt d'ebullició de 877ºC. El sodi metàl·lic es pot obtenir també per electròlisi d'hidròxid de sodi a fusió. El sodi metàl·lic s'usava en el procés d'obtenció del plom tetraetil o TEL (-->), però la prohibició del seu ús n'ha fet baixar la demanda. També s'usava per a obtenir cianur de sodi (-->), que s'obté actualment per via petroquímica, i per això el procés d'electròlisi a fusió ha esdevingut pràcticament obsolet. L'electròlisi de clorur de sodi en disolució és un dels processos químico-industrials més importants. Es va posar en pràctica a escala industrial quan es va disposar de subministraments d'energia elèctrica contínua en cabal suficient, a finals del segle XIX. El procés ha sofert una important evolució al llarg del temps. S'obtenen dos productes industrials importants simultàniament, i en funció de la demanda relativa l'un o l'altre és el producte principal i l'altre el subproducte. L'electrolisi amb cel·la de càtode de mercuri fou inventada independentment per Castner (US) i Kellner (Àustria) el 1892 i, amb variants, es segueix usant. La salmorra purificada es fa circular per una cel·la rectangular i poc profunda entre els elèctrodes. L'ànode és un enreixat de titani (fins els anys 1980 era de grafit), i el càtode és un corrent de mercuri que circula per la part baixa de la cel·la. La reacció electroquímica producix clor i sodi, que s'amalgama (-->) amb el mercuri i abandona la cel·la disolt en el mercuri. Es treballa a temperatura d'uns 80ºC o més, a pressió ambient, i amb una salmorra pràcticament saturada , d'uns 300 g/L. La conversió és baixa i la salmorra abandona la cel·la amb una concentració alta, i és posteriorment resaturada. L'amalgama conté aproximadament un mol de sodi per cada quatre de mercuri. Es descompon amb aigua en un reactor exterior denominat pila, reblert amb grafit, que catalitza la reacció, i es forma hidròxid de sodi i hidrogen, i el mercuri es recircul·la a la cel·la. El procediment requereix també un sistema de depuració de la salmorra per eliminar-ne els sulfats, el calci i altres sals. Tots els corrents que abandonen el procés han de ser depurades de mercuri per raons medioambientals. S'usa normalment el carbó actiu com a adsorbent. Una planta industrial està formada per dotzenes de cel·les electrolítiques que treballen des del punt de vista del corrent elèctric en sèrie, i des del punt de vista dels materials que processen, en paral·lel. El potencial de treball és d'uns 4,5 V. Les reaccions implicades en el procés són: En l'ànode: 2 Cl- (aq) ---> Cl2 (aq) + 2 e- oxidació anòdica Cl2 (aq) ---> Cl2 (g) desorció del gas En el càtode 2 Na+ + Hg + 2 e- ---> 2 Na/Hg reducció catòdica i formació de l'amalgama


En la pila 2 Na/Hg + 2 H2O ---> 2 NaOH (aq) + H2 (g) + Hg descomposició de l'amalgama La disolució d'hidròxid de sodi final és molt concentrada, del 50%, i no necessita ser concentrada en moltes aplicacions. També es pot evaporar tota l'aigua i obtenir el producte sec, que es fon i s'envasa en bidons on es refreda i es transforma en un bloc compacte, o s'envasa en forma d'escames obtingudes en un evaporador de superfície metàl·lica rotatòria. El clor que abandona les cel·les és humit, i cal condensar-li l'aigua per refredament, s'asseca amb absorció amb àcid sulfúric, i es refreda i comprimeix. El clor líquid que s'obté s'envasa en bidons a pressió moderada i temperatura ambient. L'hidrogen es ven un cop depurat de mercuri i sec, o es crema a la pròpia planta. L'electròlisi amb cel·la de diafragma, actualment en procés de substitució per cel·les de membrana, té el càtode d'acer recobert d'un diafragma o revestiment d'asbest, un silicat inorgànic porós. A través del diafragma hi pot circular la salmorra però no el clor ni l'hidrogen. Treballa a uns 3,5 V. La reacció anòdica és la mateixa que en la cel·la de càtode de mercuri, però en el càtode la reacció és: 2 H2O + 2 e- ---> H2 + 2 OH- Es forma directament l'hidrogen i disolució d'hidròxid de sodi, que surt força diluïda (12%) i barrejada amb molt clorur de sodi i normalment cal concentrar-la fins al 50%. La resta del procés és similar al procés d'electròlisi de càtode de mercuri. Una variant més moderna són les cel·les de membrana. En aquesta cel·la el càtode, d'acer o de níquel, es recobreix d'una membrana semipermeable de polímer fluorat, que deixa passar només els ions Na+ però no els ions Cl- ni els OH-. En el càtode, alimentat amb aigua, es produeix la mateixa reacció que en les cel·les de diafragma, però en aquest cas es produeix només disolució d'hidroxid de sodi fins al 33%, sense clorur de sodi. La cel·la treballa a uns 3 V. Aquesta tecnologia es va imposant tant per raons energètiques com medioambientals. <castellà> electrolisis del cloruro de sodio <anglès> sodium chloride electrolysis Emery-Colgate, procés Vegeu desdoblament de greixos (-->) <castellà> Emery-Colgate, proceso <anglès> Emery-Colgate process emulgent Vegeu emulsionant (-->) <castellà> emulgente <anglès> emulgent emulsificació Procés de formació d'una emulsió (-->) a partir dels dos components greixós i aquós. És una operació molt comuna de les indústries que fabriquen productes formulats (-->), com cosmètics, tintes, pintures, salses, i molts altres. Molts polímers s'obtenen per polimerització en emulsió (-->). Industrialment l'emulsificació té lloc, normalment en discontinu, en reactors tipus tanc agitat (-->) de mides molt variades, amb agitació adequada a la viscositat del producte., i control de la temperatura. La recepta concreta de cada producte especifica les proporcions, ordre, seqüència de temperatures, tipus de tensioactiu emulsionant (-->) requerit, temps d'agitació, i altres variables de procés. Per a la preparació d'una emulsió oli en aigua (O/W) (-->) es pot usar la tècnica d'inversió de fases, que consisteix a preparar a temperatura relativament eevada una emulsió aigua en oli (W/O) (-->) que, per refredament per sota de la temperatura d'inversió de fases o temperatura HLB (-->), passa espontàniament a emulsió O/W. <castellà> emulsificación <anglès> emulsification emulsionant Component d'un producte formulat que pel seu caràcter tensioactiu (-->) permet d'obtenir una emulsió estable, o n'impedeix la destrucció. L'acció d'un emulsionant és doble: redueix la tensió interfacial afavorint la formació de les gotes de la fase dispersa; i redueix la coalescència (-->) de les gotetes formades. Molts emulsionants, a més, tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumant, detergent, modificador de la viscositat, etc. Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com les pintures, els cosmètics, molts productes alimentaris, les tintes o els lubricants. || emulsionant alimentari Additiu alimentari (-->) del grup dels estabilitzants, que també inclou els espesseïdors i els gelificants. Els emulsionants s'usen per estabilitzar les emulsions de productes alimentaris com salses, gelats, xocolata, detrminats productes càrnics o margarina. També s'usen per facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com la llet en pols, els preparats solubles de cacau, les salses en pols i productes similars. Els emulsionants més usats són els monoesters d'àcids grassos amb glicerol, i la lecitina (-->). <castellà> emulsionante


<anglès> emulsionant endolcir Rebaixar el contingut de sofre d'una fracció de petroli o de gas natural massa agre (-->), és a dir, amb massa sofre. Els principals processos que s'usen són la el rentat amb disolucions bàsiques, la unitat d'amines (-->), l'hidrodesulfuració (-->), l'hidrocraqueig (-->), el procés Merox (-->) i altres. <castellà> endluzar <anglès> to sweet epiclorhidrina Líquid moderadament tòxic de fórmula empírica C3H5OCl. És un important monòmer en la fabricació de reïnes epoxi (-->) mitjançant la copolimerització amb bisfenol A (-->). L'epiclorhidrina s'obté via el clorur d'al·lil, a partir del propilè i el clor. Les reaccions són les següents: Obtenció del clorur d'al·lil CH2=CH--CH3 + Cl2 <===> CH2=CH--CH2Cl + HCl Reacció amb àcid hipoclorós CH2=CH--CH2Cl + HClO ---> HOCH2--CHCl--CH2Cl Formació d'epiclorhidrina HOCH2--CHCl--CH2Cl + 1/2 Ca(OH)2 ---> (epiclorhidrina) + 1/2 CaCl2 + H2O <castellà> epiclorhidrina <anglès>epiclorohydrin escaiola Vegeu guix (-->) <castellà> escayola <anglès> plaster, plaster of Paris escapçament o topping Destil·lació inicial de cru per eliminar-ne d'entrada els components més volàtils. Es porta a terme normalment en una columna prèvia a la columna de destil·lació atmosfèrica a una pressió lleugerament superior a l'atmosferica. <castellà> descabezamiento <anglès> topping escòries Thomas Subproducte de l'operació siderúrgica de desfosforació de la fosa procedent de minerals de ferro amb fosfats, en el convertidor Bessemer modificat per Thomas (convertidor Thomas-Gilchrist)i desenvolupat des de finals del segle XIX. El procés consisteix en injectar aire o oxigen pur a la massa en fusió, juntament amb pols de calç. Les escòries estan constituides principalment per silicofosfats complexes de calci que suren a la superfície del ferro fos. Pel seu alt contingut de fòsfor es poden usar directament com a adob fosfatat, després de moldre-les finament. <castellà> escorias Thomas <anglès> Thomas slag esmalt 1. Pintura (-->) molt brillant, similar a una laca (-->). Acostumen a contenir resines d'urea o de melamina, que els confereixen brillantor i duresa || 2. Vernís (-->) vitri aplicat en fusió sobre un suport de metall o ceràmic, amb finalitat protectora o decorativa. Solen estar compostos per silicats o fluorosilicats, fundents per rebaixar la temperatura de treball, i pigments resistents a les altes temperatures. <castellà> esmalte <anglès> enamel especialitat Producte químic, normalment una barreja o formulat (-->), que és fabricat en quantitats relativament petites comparades amb els productes bàsics o intermedis, i que és específic d'una única empresa o laboratori. En el cas dels medicaments, la seva està registrada i declarada en el prospecte. <castellà> especialidad <anglès> speciality


espessidor Component d'un producte formulat que modifica les característiques de fluïdesa d'un producte, augmentant-ne la viscositat o donant-li un comportament viscoelàstic. Normalment són productes d'alt pes molecular, que afegit a una disolució absorbeixen bona part del dissolvent, formant una dispersió col·loïdal i augmentant així la viscositat del sistema. S'apliquen en molts camps industrials, com en la preparació de determinats banys tèxtils, en la indústria cosmètica i farmacèutica, o l'alimentària. Com a additius alimentaris (-->) del grup dels estabilitzants, molts aliments preparats en contenen, com les sopes, salses, brous o certes begudes. Els additius espessidors més usats són derivats d'algues, com els carragenats, alginats o l'agar; diverses farines i midons, pectines extretes de fruites i tubèrculs, i diverses gomes com l'aràbiga, tragacant, guar o garrofí. <castellà> espesante <anglès> thickener estabilització Reducció del contingut de components volàtils i de gasos d'un cru (-->) en el moment de sortir del pou. L'estabilització s'aconsegueix mitjançant la desorció dels gasos dissolts, que consten de sulfur d'hidrogen, metà i età, nitrogen, i altres. S'acostumen a enviar a la torxa on els que són combustibles cremen, i els fums, gasos de combustió i els gasos no combustibles són enviats a l'atmosfera. <castellà> estabilización <anglès> stabilization esteàric, àcid Nom comú de l'àcid octadecanoic, CH3--(CH2)16--COOH. És un àcid gras (-->) alifàtic, sòlid a temperatura ambient (punt de fusió 70ºC), d'aspecte ceri, i pràcticament insoluble en aigua. En estat natural es troba en forma d'ester, combinat junt amb altres àcids grassos i amb el glicerol formant els triglicèrids dels sèus i olis animals. El sèu oví en conté d'un 20 a un 40%, i el boví d'un 15 a 29%. Altres greixos en contenen en menor proporció (llard: 15 a 25%; mantega: del 7 al 14%; sèu de cavall: 4 a 10%; oli de sardina: 2 a 4%). S'obté per desdoblament (-->) dels greixos on es troba present, amb la separació posterior dels àcids grassos per cristal·lització fraccionada o per destil·lació al buit. Es pot obtenir també per hidrogenació (-->) d'oli de cotó i d'altres olis vegetals. L'àcid esteèric comercial és una barreja a parts iguals d'àcid esteàric i àcid palmític, amb petites proporcions d'àcid oleic. S'usa en la fabricació d'espelmes, sabons cosmètics, lubricants i productes farmacèutics. <castellà> esteárico, ácido <anglès> stearic acid esterquat Denominació genèrica d'un grup de compostos d'amoni quaternari (-->) en el que alguns dels radicals units al nitrogen central són cadenes d'ester d'àcid gras. Són més biodegradables que els compostos d'amoni quaternari basats en radicals alquil i per aixo els van substituint com a suavitzants de roba. <castellà> esterquat <anglès> esterquat estirè Nom comú del vinilbenzè, C6H5--CH=CH2. És un hidrocarbur aromatic líquid (punt d'ebullició 145ºC), groguenc, inflamable i lleugerament tòxic. Pot polimeritzar espontàniament, i per evitar-ho se li afegeix un antioxidant.. Es troba en estat natural en poca quantitat en un bàlsam. És un important monòmer per a la fabricació d'homopolímers (polistirè (-->)), copolímers (cautxú (-->) de butadiè i estirè SBR (-->)) o terpolímers (ABS (-->)), i s'usa industrialment des de 1930. S'obté per deshidrogenació catalítica de l'etilbenzè (-->). Un procés alternatiu és el procés Halcon, que obté simultàniament òxid de propilè. S'havia fabricat també per cloració de la cadena lateral de l'etilbenzè i deshidrocloració posterior, amb pèrdua d'una molècula d'HCl. <castellà> estireno <anglès>styrene etanolamina Qualsevol dels compostos orgànics que es poden considerar derivats de la substitució d'un o diversos hidrògens de la molècula d'amoníac per un radical de l'etanol. N'existeixen tres, denominades monoetanoamina (2-aminoetanol, MEA, HOCH2-CH2-NH2), dietanolamina (DEA, (HOCH2-CH2)2NH ) i trietanolamina (TEA, (HOCH2-CH2)3N). Són substàncies solubles en aigua, en la que donen dissolucions bàsiques, que s'usen habitualment, soles o barrejades, per a absorbir gasos àcids com el diòxid de carboni o el sulfur d'hidrogen mitjançant processos d'absorció-desorció en


columnes de rebliment. La unitat d'amines' (-->) és un procés habitual en refineries i en els processos de fabricació d'amoníac. Les etanolamines s'obtenen industrialment per reacció directa de l'òxid d'etilè amb l'amoníac. Per exemple: Obtenció de TEA 3 C2H4O + NH3 ---> (HOCH2-CH2)3N Amb els àcids grassos formen sabons, que s'usen com a emulsificants en productes domèstics d'higiene personal, i en productes industrials. La TEA és un inhibidor de corrossió dels líquids anticongelants per a automòbils i avions. <castellà> etanolamina <anglès> ethanolamine etilbenzè Hidrocarbur aromàtic de fórmula C6H5-CH2--CH3. És un líquid incolor i inflamable, de punt d'ebullició de 136ºC. És un producte bàsic industrial que té com a principal aplicació la producció d'estirè (-->), un dels monòmers més importants de la indústria. L'etilbenzè és present a la fracció BTX (-->) del petroli, de la que es separa per rectificació en grans columnes de més de 350 plats (-->). També s'obté per síntesi directa entre el benzè i l'etilè, en fase líquida amb catalitzador de FeCl3, o amb el procés Alkar, de UOP, en fase líquida o fase gas, amb un catalitzador de BF3 i Al2O3. <castellà> etilbenceno <anglès> ethylbenzene etilterbutilèter Éter de fórmula CH3--CH2-O-C(CH3)3. És un additiu oxigenat per a la gasolina que millora el seu nombre d'octà i en redueix les emissions de monòxid de carboni. S'obté per síntesi a partir de la reacció entre l'etanol i l'isobutè. <castellà> etilterbutiléter <anglès> ethyltertbutlether etoxilat Vegeu nonilfenol (-->) <castellà> etoxilado <anglès> ethoxylated

F fertilitzant Vegeu adob (-->) <castellà> fertilizante <anglès> fertilizer filmogen Que forma una pel·lícula sobre un material de suport. Lligant (-->) d'una pintura. <castellà> filmógeno <anglès> binder final, producte Substància química obtinguda a partir de productes intermedis, i que no requereix cap altra transformació química per a la seva utilització. Pot usar-se pura o, frequentment, barrejada amb additius, càrregues i altres productes en forma de productes formulats (-->). <castellà> final, producto <anglès> final product Fischer-Tropsch, procés Procés d'obtenció d'hidrocarburs líquids i diversos compostos oxigenats a partir de gas de síntesi (-->) enriquit en hidrogen. La reacció requereix un catalitzador d'òxid de ferro i cobalt, i treballa a 200ºC i a pressió de 10 a 25 bar.


Aquest procés, combinat amb la gasificació de carbó (-->), permet obtenir combustibles líquids que no tenen el seu origen en el petroli. Fou desenvolupat el 1940 durant la segona Guerra Mundial a Alemanya. En versió moderna, es segueix usant actualment a la República de Sudàfrica amb la denominació de procés Sasol. (CM, EC) <castellà> proceso Fischer- Tropsch <anglès> Fischer-Tropsch process fitosanitari Vegeu plaguicida (-->) <castellà> fitosanitario <anglès> pesticide flint, vidre Vidre òptic de gran puresa i elevat índex de refracció, constituit per silicats de metalls alcalins i de plom. Fou fabricat el 1675 a base de pedra foguera (flint) de la que en deriva el nom. N'hi ha de diferents composicions, que van des del 60% de SiO2 i el 20% de PbO (flint lleuger) fins a 27% i 71% (flint pesat), i inclús sense òxid de silici, que substitueix per òxid de bor (43% de B2O3 i 52% de PbO) denominat flint tractat. S'usen com a vidres decoratius i per a fabricar lens i instruments òptics perquè absorbeixen molt poca llum visible, comparat amb el vidre sodocàlcic ordinari. <castellà> flint, vidrio <anglès> flint glass, crystal, lead crystal floculant Substància que, afegida a una dispersió col·loïdal prèviament coagulada (-->), és a dir, amb les partícules disperses sense càrrega elèctrica, ajuda a aglomerar-les i a sedimentar-les. Els aglomerats es denominen flocs, que s'evacuen del sistema com a fangs, barrejats amb part del líquid. En el camp de la potabilització o la depuració d'aigües, són habituals els polielectròlits, és a dir, macromolècules amb molts grups iònics o grups no iònics però polars. Com a polielectròlits naturals s'usen midó de blat de moro, o la fècula de patata. Els polielectròlits sintètics són del tipus de la poli(acrilamida), copolímers acrilamida-acrilat o poli(òxid d'etilè). Per ajudar al creixement dels flocs s'hi solen afegir argiles, sílice activada o bentonites. <castellà> floculante <anglès> flocculant fluid criogènic Fluid que permet que un sistema arribi a temperatures molt baixes, inferiors a 120 K o menys, equivalents a -153ºC. Aquestes temperatures s'aconsegueixen mitjançant els procediments de licuació de gasos de baix punt d'ebullició, com els cicles Linde (-->), Claudi (-->) o els cicles en cascada (-->), basats tots en l'expansió isentàlpica o efecte Joule-Thomson (-->). S'aconseguí així el 1877 licuar l'oxigen, que té un punt d'ebullició de 90 K a la pressió atmosfèrica. Els fluids criogènics, un cop licuats, poden refredar altres matèries a temperatures molt baixes.. Es va aconsegir licuar heli (punt d'ebullició 4,2 K, equivalents a -269,1ºC,a pressió atmosfèrica) i el seu ús és habitual en laboratoris, acceleradors de partícules i indústries de nous materials per a aplicacions de la superconductivitat. Les tècniques criogèniques basades en l'ús de fluids criogènics són la pròpia licuació de gasos mitjançant cicles en cascada (-->), la conservació d'aliments per congelació amb nitrogen líquid, que bull a 78 K i és químicament quasi inert, o les tècniques crioquirúrgiques que aconsegueixen operacions menys agressives. Els combustibles líquids a molt baixa temperatura són habituals en coets i sondes espaials, que usen hidrogen i oxigen líquids com a combustible i comburent, respectivament. També l'hidrogen líquid per a automòbils comença a estendre's. <castellà> fluido criogénico <anglès> cryogenic fluid formigó Barreja pastosa de ciment pòrtland, sorra i àrids amb aigua, que s'usa en la construcció. Les proporcions en volum dels components depenen de l'aplicació desitjada, per exemple 1:4:8. En l'aplicació en obra és important que no hi quedin bombolles d'aire englobades en la massa, d'alta viscositat. Per a evitar-ho es vibra el material amb procediments mecànics com varilles vibradores amb aire comprimit. La posada en obra té lloc mitjançant la tècnica d'encofrat. El formigó armat s'encofra en estructures que tenen a l'interior estructures de varilles de ferro. L'estructura que es crea pot resistir els esforços de tracció i flexió, que el formigó tot sol no podria resistir. Els formigons actuals es preparen en grans instal·lacions, des de les que es reparteix el material a les diferents obres amb camions-formigonera, amb cisternes rotatòries que mantenen el formigó homogeni i sense que prengui. <castellà> hormigón


<anglès> concrete formulació 1. Producte formulat (-->) || 2. Instruccions sobre la composició i forma de preparació d'un producte formulat (-->). S'anomena també recepta || 3. Conjunt de regles de nomenclatura química que permeten passar de la denominació química d'una substància a la (-->), i viceversa (cal completar-ho, si es creu convenient) <castellà> formulación <anglès> formulation formulat, producte Producte constituit per una barreja de components, i en que, a part de l'acció principal, les característiques de presentació com color, viscositat, densitat o altres tenen importància tècnica o comercial. En són exemples molts productes domèstics, com les pintures, els detergents, els cosmètics, determinats productes farmacèutics, certs productes alimentaris com salses o cremes, i molts productes industrials com els polímers, tintes, pastes diverses, adhesius, certs combustibles, etc. Consten normalment d'una matèria activa i d'un conjunt de substàncies que li adequen les propietats a la presentació requerida. Entre els additius es poden citar els modificadors reològics, els colorants, els perfums, els coadjuvants tecnològics, les càrregues, els humectants i molts altres. Mlts dels productes formulats són dispersions col·loïdals, i per això el disseny de la formulació d'un producte requereix coneixements de química col·loidal, de tecnologia de partícules sòlides, de reologia (viscositat i viscoelasticitat) i de disseny experimental de formulacions, és a dir, de les tècniques d'assolir la formulació òptima amb el menor número de proves prèvies. <castellà> formulado, producto <anglès> formulated product fosforita Vegeu roca fosfàtica (-->) <castellà> fosforita <anglès> phosphorite fosgè Nom comú del diclorur de carbonil, de fórmula COCl2. És un gas incolor (punt d'ebullició 8ºC), més dens que l'aire, molt tòxic, d'olor sufocant. Amb aigua es descompon donant CO2 i HCl. Fou preparat per primera vegada el 1811, per reacció de monòxid de carboni i clor: CO + Cl2 ---> COCl2 La reacció té lloc en fase gas, a 125ºC en un llit de coc. El fosgè es condensa i els gasos residuals s'han de depurar totalment de fosgè atesa la seva toxicitat. També es pot generar en la descomposició tèrmica de derivats clorats. Durant la Primera Guerra Mundial (1918) s'usà com a gas de guerra. perquè s'hidrolitza en els pulmons produïnt-se HCl. Actualment és un agent de cloració industrialment important perquè permet passar els àcids a clorurs d'àcid, i els alcohols en derivats clorats: Obtenció de clorur d'àcid R--COOH + COCl2 ---> R--CO--Cl + HCl + CO2 Obtenció de derivat clorat R--OH + COCl2 ---> R--Cl + HCl + CO2 El fosgè és una primera matèria, juntament amb el bisfenol A (-->) per a l'obtenció de les reines policarbonat; també s'usa per a colorants com el violeta de metil, i per a fer diisocianats, primeres matèries dels poliuretans. <castellà> fosgeno <anglès> phosgene fracció BTX Barreja d'hidrocarburs rica en els aromàtics benzè, toluè i xilens (orto, meta i para), junt am etilbenzè. S'obté a partir de crus de base aromàtica, o de la gasolina de piròlisi produïda en el craqueig al vapor, o de la gasolina obtinguda del reformat catalític. La separació de cadascun dels components de la fracció BTX és imprescindible per a la seva aplicació en processos petroquímics, i s'aconsegueix mitjançant destil·lació, cristal·lització fraccionada o destil·lacions extractiva o azeotròpica, segons la puresa requerida. <castellà> fracción BTX <anglès> BTX fraction fracció C4


Barreja d'hidrocarburs rica en compostos de quatre àtoms de carboni amb dobles enllaços, com butens, i butadiens. Conté també butà i isobutà, i butins. S'obté principalment a partir de craqueig catalític, del craqueig tèrmic, i de la deshidrogenació de butà. La seva valorització requereix l'eliminació dels butins i la separació del butaci¡e (-->) i l'isobutè (-->), i es realitza mitjançant extracció amb acetat cuproamoniacal o, més modernament, mitjançant destil·lació extractiva. <castellà> fracción C4 <anglès> C4 fraction fracció lleugera En un procés de rectificació, fracció de volatilitat superior a la de l'aliment, i que es treu com a vapor destil·lat o en els plats superiors de la columna. Aquest terme s'acostuma a usar en la indústria del refinatge del petroli. <castellà> fracción ligera <anglès> light fraction fracció pesada En un procés de rectificació, fracció de volatilitat inferior a la de l'aliment, i que es treu com a residu o en els plats inferiors de la columna. Aquest terme s'acostuma a usar en la indústria del refinatge del petroli. <castellà> fracción pesada <anglès> heavy fraction fragància Vegeu perfum (-->) <castellà> fragancia <anglès> fragance Frasch, procés Procés d’obtenció del sofre natural a partir dels seus jaciments subterranis mitjançant la injecció directa de vapor d’aigua a uns 160ºC, i aire comprimit. A aquesta temperatura el sofre fon i la pressió de l’aire treu a la superfície la barreja de sofre i aigua. Un refredament posterior torna a solidificar el sofre. El procés fou inventat per Herman Frasch (D i US) i aplicat per primera vegada el 1894 a Louisiana (US). Aquest procés convertí en obsolets els processos tradicionals de les solfatares de Sicília i altres llocs. El sofre Frasch ha estat substituit pel sofre obtingut dels processos de desulfuració (-->) del petroli. <castellà> Frasch, proceso <anglès> Frasch, process freó Nom comercial de determinats clorofluorocarbons (-->) fabricats per l'empresa DuPont, i que ha esdevingut un nom genèric de tots els productes similars. <castellà> freón <anglès> freon fuel (o fuel-oil) Combustible líquid derivat del petroli, de color negre, d'alta viscositat i relativament elevat contingut en sofre, fins el 3,5% en pes. És utilitzat en calefacció, en combustió industrial o per a motors de vaixell, en unitats de cogeneració o en altres aplicacions de gran consum. Correspon a les fraccions més pesades, de punts d'ebullició a pressió atmosfèrica fins a 400ºC, si bé s'acostuma a obtenir per barreja (blending) de fraccions líquides procedents de diferents unitats de la refineria, a més de la destil·lació atmosfèrica i de buit. Es distingeix entre fuel nº 1 amb un contingut màxim de 2,7% de sofre, i fuel nº 2 fins a 3,5%. <castellà> fuel <anglès> fuel oil fulmicotó Vegeu nitrocel·lulosa (-->) <castellà> fulmicotón <anglès> guncotton


fum d'estampa Vegeu negre de carboni (-->) <castellà> negro de humo, humo de imprenta <anglès> carbon black fumigant Plaguicida de qualsevol tipus que s'aplica en forma d'aerosol o en fase gasosa. Els compostos perlíquids molt volàtils s'apliquen en recintes tacats per a desinfecció, com el bromur de metil CH3Br, òxid d'etilè (-->) o l'àcid cianhídric (-->). Els que s'usen per a la fumigació de terrenys agrícoles tenen pressionsde vapor més baixes, i s'acostumen a dispersar en forma d'aerosol des de vehicles aeris. La major part de fumigants són inflamables i tòxics per als mamífers, i per això el seu ús és limitat i sotmès a control. <castellà> fumigante <anglès> fumigant fungicida Plaguicida (-->) dissenyat per lluitar contra les malalties de les plantes provocades per fongs i bacteris. N'hi ha de moltes varietats, que s'apliquen en pols o en aerosol. Els primers que es van usar foren el sofre en pols, el brou bordelès (-->) i el brou borgonyó (-->) per lluitar contra el mildiu. Actualment es distingeix entre els fungicides sistèmics, que actuen penetrant a la planta per la saba, i fungicides no sistèmics, que actuen per contacte directe amb l'òrgan malalt. Entre els fungicides sistèmics es poden citar els bencimidazoles, els triazoles, les pirimidines i les anilides. Entre els fungicides no sistèmics tenen molta importància els ditiocarbamats (que tenen una toxicitat molt escassa i a més afavoreixen el creixement de les plantes), tots els fungicides inorgànics, entre els quals el clorur de mercuri (II) o sublimat corrossiu, les ftalimides, les dicarboximides, la creosota (-->) i la cloropicrina. <castellà> fungicida <anglès> fungicide, antimycotic furfural Nom comú del 2-furanaldehid, heterocicle pentagonal insaturat de l'estructura del furan. És un líquid de punt d'ebullició de 162ºC. S'obté mitjançant l'ebullició amb àcid clorhídric o àcid sulfúric de residus de la biomassa agrícola, com el segó, la pellofa d'arròs i altres productes rics en pentosans. També s'extreu dels liquids residuals de la indústria de la pasta de paper. Té un important ús en les refineries com a dissolvent extractor dels compostos aromàtics constituents de la fracció BTX (-->) i altres més pesats, en els processos de detil·lació extractiva (-->). És primera matèria per a obtenir furan, tetrahidrofuran, alcohol furfurílic i alcohol tetrahidrofurfurílic, que són productes intermedis per a fabricar reïnes fenol-furfural i per a xilitol, un edulcorant alternatiu a la sacarosa. <castellà> furfural <anglès> furfural

G ganga Mineral no explotable que està barrejat amb un mineral metal·lífer o mena (-->), i del qual s'ha de separar abans d'explotar-la. <castellà> ganga <anglès> gangue gas associat Gas natural (-->) obtingut d'una bossa en la que hi havia també petroli. Acostuma a tenir una proporció relativament més elevada de pentans i cadenes superiors. El gas no associat és aquell que es troba en bosses on és tot sol o amb aigua salada, però sense petroli. <castellà> gas asociado


<anglès> associated gas gas ciutat (o gas de ciutat) Combustible gaseós format per un sol gas o una barreja de gasos, distribuit per canonades i destinat al servei domiciliari. La composició del gas ciutat ha evolucionat amb el temps, i és diferent d'un país a un altre. Al principi del segle XIX el gas s'obtenia per coquització o destil·lació del carbó (-->), es magatzemava en gasòmetres (-->) i es destinava a enllumenat i, a partir de 1856, a la cocció d'aliments i la calefacció. Cap al decenni 1950-60 es substituí el gas de destil·lació del carbó per gas obtingut del reformat de naftes. Ambdós són gasos compostos per hidrogen, monòxid de carboni, diòxid de carboni, metà i altres hidrocarburs. Altres gasos que s'han usat per al subministrament domestic són una barreja d'aire i propà (aire propanat) i el gas natural (-->), que en molts paísos ha substituït els gasos manufacturats. Un determinat cremador pot usar diversos tipus de gas, sempre que siguin intercanviables entre sí, és a dir, que tinguin el mateix valor de l'índex de Wobbe, que és el quocient entre la densitat i l'arrel quadrada de la potència calorífica superior. <castellà> gas ciudad <anglès> town gas gas d'aigua Barreja gaseosa d'hidrogen, monòxid de carboni i diòxid de carboni obtingut mitjançant l'atac de carbó roent amb vapor d'aigua. El gas obtingut pot usar-se com a gas de síntesi (-->) o com a combustible. <castellà> gas de agua <anglès> water gas gas d'aire Barreja de nitrogen i òxids de carboni, obtinguda per atac de carbó roent amb aire. Era usat com a combustible i es denominava també gas pobre. Quan s'atacava el carbó amb aire i aigua s'obtenia una barreja també amb hidrogen, similar al gas d'aigua, que s'usava com a gas de síntesi (-->). <castellà> gas de aire <anglès> producer gas gas de coqueria Gasos que es desprenen en el procés de coquització (-->) del carbó per a obtenir coc (-->). Estan constituits per una barreja de molts components. Refredant-lo condensa el benzol (-->), i per rentat amb aigua es solubilitza el sulfur d'hidrogen. S'obté així un gas combustible compost principalment per hidrogen (60%), metà (25%), nitrogen (6%), monòxid de carboni (6%), diòxid de carboni, etilè i altres hidrocarburs. El gas de coqueria es crema en els mateixos forns de coc, i la resta usar-se com a gas ciutat (-->), en centrals tèrmiques o com a gas de síntesi (-->). <castellà> gas de coquería <anglès> coke oven gas gas de refineria Gas combustible constituït per hidrògen, metà i petites quantitats de components més pesats, que es crema a la pròpia refineria en els forns o en les calderes de vapor. S'obté com a subproducte en diverses unitats de la refineria, com els craqueigs o els reformatges.. <castellà> gas de refinería <anglès> fuel gas gas de síntesi Barreja d'hidrogen i monòxid de carboni. Té proporcions variables segons el procés d'obtenció i l'objectiu final d'ús. És la primera matèria bàsica per a la fabricació de l'amoníac pel procés Haber-Bosch (-->) i per a la síntesi del metanol (-->), o per a la síntesi de Fischer-Tropsch (-->). El gas de síntesi s'obté a partir del reformat amb vapor (-->) de gas natural o de nafta petroquímica, mitjançant l'oxidació parcial (-->) de nafta petroquímica o també mitjançant la gasificació del carbó (-->). Per ajustar la relació H2/CO que requereix cada procés de síntesi, s'usa la reacció de canvi (-->) o shift. <castellà> gas de síntesis <anglès> syntesis gas (SG)


gas natural (GN) Gas combustible format principalment per metà i età, junt amb altres components, que s'extreu de jaciments subterranis, conjuntament amb petroli (gas associat (-->)) o sol (gas no associat (-->)). Depenent del jaciment pot estar constituit només per metà i età (Algèria) o tenir barrejat tot tipus de gasos, inclús en elevades proporcions: pot contenir propà i butà (Líbia i moltes altres procedències), diòxid de carboni (sudest asiàtic), heli (Texas), sulfur d'hidrogen (Aquitània), nitrogen (Països Baixos), etc. La seva utilització com a combustible o com a primera matèria petroquímica requereix separar-li en origen tots els components no hidrocarbonats, per diferents procediments segons la seva naturalesa. Es transporta des dels jaciments fins les regions de consum mitjançant gasoductes, amb el gas a pressió alta i temperatura ambient. En són exemples el gasoducte de Sibèria a Europa, el gasoducte del Magreb a Espanya a través de l'estret de Gibraltar, o els gasoductes des del Mar del Nord a Noruega i la Gran Bretanya, on enllacen amb la xarxa europea de gasoductes. Per a transport entre continents es licua el gas mitjançant un cicle en cascada (-->) i es carrega en vaixells metaners, a temperatura molt freda i pressió ambient com a gas natural licuat (GNL, abreviatura anglesa LNG). Per exemple, al port de Barcelona arriba així gas natural procedent d'Algèria, Líbia, Nigèria o altres procedències. En el punt de destí es magatzema com a líquid i es vaporitza i comprimeix per a la seva distribució. Per no contenir sofre és un combustible molt apreciat, i ha substituit el gas ciutat procedent del carbó o del craqueig de naftes. A l'usuari final domèstic o industrial li arriba a temperatura ambient i a pressió lleument superior a l'atmosfèrica. Es pot fer servir també com a carburant per a automòbils. És també la primera matèria -especialment als Estats Units- per a obtenir gas de síntesi (-->) com a base de la química del C1 (-->). <castellà> gas natural <anglès> natural gas (NG) gas natural sintètic (SNG) Gas obtingut mitjançant la gasificació del carbó i que conté un elevat contingut de metà. El procés d'obtenció és una modificació del procés Winkler (-->). La disponibilitat de gas natural fa que sigui un procés molt poc usat. <castellà> gas natural sintético <anglès> synthetic natural gas, syngas gas no associat Vegeu gas associat (-->) <castellà> gas no asociado <anglès> non-associated gas gas pobre Vegeu gas d'aire (-->) <castellà> gas pobre <anglès> gas sec Gas natural (-->) o gas de refineria (-->) que no conté hidrocarburs condensables a temperatura ambient, i compost principalment per metà, età i propà. <castellà> gas seco <anglès> dry gas gasificació del carbó Conversió química del carbó en components gasosos mitjançant oxidació parcial mitjançant vapor d'aigua. Les reaccions químiques implicades són les següents: Combustió parcial 2 C + O2 ---> 2 CO Combustió del monòxid CO + 1/2 O2 ---> CO2 Conversió a gas de síntesi (-->) C + H2O ---> CO + H2 Reacció de Boudouard (-->) C + CO2 <===> 2 CO Reacció de canvi o shift (-->) CO + H2O <===> CO2 + H2 Formació de metà C + 2 H2 ---> CH4 Reacció de metanació CO + 3 H2 ---> CH4 + H2O La varietat de reaccions implicades, la seva dependència de la temperatura i de la pressió, i la varietat de composicions de gasos reactants d'entrada (vapor d'aigua, aire o oxígen, o inclús hidrogen) fan que el procés de gasificació del carbó pugui proporcionar gasos de composicions molt variades. Els gasos tenen utilitat en síntesi química (gas de síntesi -->),


en enllumenat ciutadà i xarxes domèstiques amb gas i com a combustible industrial i inclús automobilístic: gas d'aigua (-->), gas pobre (-->), gas ciutat (-->) o gas natural sintètic (SNG) (-->). Hi ha hagut històricament molts processos industrials, de gran importància durant l'època de la carboquímica (-->) si bé avui són majoritàriament obsolets i només s'apliquen complementàriament a altres processos. Tots els processos consumeixen un 30 o 40% del carbó en la combustió inicial i la calefacció del sòlid. El procés Lurgi (1930) és de llit fix (-->) a 20 bar i 1200ºC, i descompon el carbó donant també compostos oxigenats com fenols. El procés Winkler treballa amb un reactor en llit fluïditzat (-->) amb carbó en pols, a 1 bar i més de 800ºC. Segons el gas producte desitjat es tracta el carbó amb vapor d'aigua i oxigen o aire. El procés Koppers-Totzek usa un cremador amb carbó molt polvoritzat, amb el vapor d'aigua i l'oxigen en equicorrent, a 1 bar i més de 1500ºC. <castellà> gasificación del carbón <anglès> coal gasification gasoducte Conducció cilíndrica per transportar gasos d'un punt a un altre. S'acostuma a reservar el nom de gasoducte pels conductes pels quals hi circula gas natural, i es dóna un nom més específic a aquelles conduccions per les que hi circula un tipus de gas determinat: per exemple, l'etilenoducte que envia etilè des de la refineria de la Pobla de Mafumet fins a la planta de producció de clorur de vinil (-->) a Martorell, o els hidrogenoductes de la vall de Po, i els oxigenoductes i nitrogenoductes de la regió industrial situada a Bèlgica, Holanda, Luxemburg i l'est d'Alemanya. Pels gasoductes el gas circula a pressió elevada i a temperatura ambient, estan enterrats al terreny a poca profunditat, i poden tenir una amplíssima varietat de diàmetres i de longituds. Dos exemples de gasoductes són l'inaugurat el 1998 denominat gasoducte del Magreb, que envia gas natural d'Algèria a Espanya i Europa a través de l'estret de Gibraltar, i el gasoducte de Sibèria, que posa a l'abast d'Europa els jaciments de gas de les zones siberianes. La xarxa de gasoductes espanyols traçats des de 1969 per l'empresa Gas Natural (posteriorment Enagás) treballa a uns 72 bar, mentre que l'anella de gasoductes al voltant de Barcelona i les conduccions radials catalanes estan a 36 bar. La distribució fins a l'usuari final industrial o domèstic requereix la reducció de pressió fins a alguns bars o alguns centímetres de columna d'aigua, respectivament. <castellà> gasoducto <anglès> gas pipeline gasoli (GO) 1. Fracció de petroli destil·lada a temperatures superiors a 200ºC, i procedent tant de la destil·lació atmosfèrica (AGO, atmospheric gas oil) com de la destil·lació de buit (VGO, vacuum gas oil). El nom procedeix del fet de que inicialment s'afegia al gas d'enllumenat de les ciutats per fer que la flama fos més lluminosa. || 2.Carburant per a motors Diesel, obtingut a partir del gasoli destil·lat i barrejat (blendings) amb altres fraccions similars obtingudes en diferents unitats de la refineria. Es caracteritza la seva qualitat principalment per l'índex de cetà (-->). N'existeixen diferents tipus (agrícola, per a calefacció, per a transport) que es diferencien bàsicament pels impostos amb que se'l recarrega, i pel colorant addicionat per a evitar fraus fiscals. Se li addicionen diferents additius per a millorar el seu comportament, com antiescumants o perfums. <castellà> gasóleo <anglès> gas oil gasolina Carburant per a motors d'explosió interna, procedent del petroli, constituït per compostos que van des dels butans fins als decans, i amb un rang de temperatures de destil·lació de . S'obté mitjançant la barreja de diferents corrents de la refineria: gasolina directa (straight run, SR), obtinguda directament com a fracció destil·lada de la destil·lació atmosfèrica (-->); i gasolines procedents de les unitats d'alquilació, reformatge catalític, craqueig catalític, craqueig tèrmic, polimerització, hidrotractaments i altres. Les principals especificacions de les gasolines són: les seves propietats antidetonants; la limitació del contingut en compostos de sofre per raons medioambientals; i la limitació de components aromàtics per les seves propietats carcinògenes. Per augmentar-ne el nombre d'octà (-->) s'hi pot afegir n-butà, i diversos additius amb plom ((--> plom tetraetil), ja prohibits en molts països, o amb oxígen (--> carburant oxigenat) com el MTBE (-->), el ETBE (-->) i el TAME (-->). La disponibilitat de la gasolina "sense plom" (amb un màxim de 0,013 g/L) fou obligatòria a l'Europa del Mercat Comú a partir del juliol de 1989, i s'ha prohibit l'ús de la gasolina amb plom al 2000-2001. Durant un temps s'ha comercialitzat una gasolina sense plom però amb additius de potassi per a motors que no accepten la gasolina sense plom estàndard. De gasolines n'existeixen comercialment diferents tipus, segons els països. Es diferencien principalment pel seu nombre d'octà. Són habituals a Europa la gasolina sense plom de 95 NOR -denominada Eurosuper- i la de 98 NOR, denominada Súper. Als EUA reben la denominació de regular i premium, respectivament, si bé no coïncideixen exactament les especificacions. <castellà> gasolina


<anglès> gasoline gasolina directa Fracció de petroli consistent en hidrocarburs que van des del pentà fins un punt final de destil·lació de 90ºC. S'obté com a extracció lateral (-->) de la columna de destil·lació atmosfèrica (-->), i és un dels components principals de la gasolina (-->) comercial. <castellà> gasolina directa <anglès> straight run gasoline (SR) gasos licuats de petroli (GLP) Barreges de propà i butà, amb petites proporcions de components més lleugers i més pesats. Són les fraccions més lleugeres de la destil·lació inicial del petroli. Es separen també de certs tipus de gas natural (-->) que els contenen. Se'n formen també en diverses unitats químiques de refinatge, com els craqueigs catalític i tèrmic (-->). Es comercialitzen per a usos domèstics com a líquids a temperatura ambient i pressió d'uns 6 a 10 bar, amb les denominacions de "propà" o "butà" si contenen un mínim del 80% de propà o butà respectivament. Quan s'obtenen del gas natural s'acostumen a dir natural gas liquids (NGL) <castellà> gases licuados de petróleo <anglès>liquefied petroleum gases (LPG) Gay-Lussac, torre de Vegeu cambres de plom, procés de les (-->) <castellà> Gay-Lussac, torre de <anglès> Gay-Lussac tower gelatina Substància proteica d'origen animal extreta per hidròlisi del col·làgen (-->) mitjançant ebullició en aigua , previ tractament àcid o bàsic, dels ossos, cartílags i pell de certs mamífers. En aigua absorbeix humitat, s'infla i es disgrega donant un sol (-->), dispersió col·loidal fluida. Al refredar coagula, s'incrementa la viscositat i forma un gel (-->). El procés sol-gel és, en aquest cas, reversible. La gelatina és molt digerible, si bé nutricionalment és incompleta. S'usa com a aliment en diferents plats cuinats, melmelades, dolços, sopes i gelees, essent substituida en algunes ocasions per la pectina, similar a la gelatina però procedent de plantes.. S'usa en la indústria fotogràfica en molt diverses aplicacions: com a agent dispersant per evitar l'agregació dels cristalls de sals; per impedir l'esborrament de les imatges latents frenant l'oxidació de la plata; i és l'aglutinant que estabilitza el producte final. En la indústria farmacèutica s'usa per a la fabricació de càpsules i cosmètics. Comercialment es presenta com a granulat o en fulles fines i transparents. <castellà> gelatina <anglès> gelatin genèric, producte Principi actiu farmacèutic que ha deixat d'estar protegit per una patent i que pot ser fabricat i comercialitzat per qualsevol laboratori, sense marca comercial. <castellà> genérico, producto <anglès> generic product germicida Substància que destrueix microorganismes, denominats també amb certa ambigüitat gèrmens. Segons la seva funció específica els germicides es denominen antisèptics (-->), antibiòtics (-->) o desinfectants. <castellà> germicida <anglès> germicide gliceroftàlica, resina Vegeu alquídica, resina (-->) <castellà> gliceroftálica, resina <anglès> alkyd resin


Glover, torre de Vegeu cambres de plom, procés de les (-->) <castellà> Glover, torre de <anglès> Glover tower gluten Substància proteica del blat, groguenca o gris, insoluble en aigua, que es troba a l'endosperma dels grans de midó. Està formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina. En l'elaboració del pa ajuda a formar la xarxa elàstica que reté les bombolles de diòxid de carboni de la fermentació. Es pot aillar de la farina per afegir-lo a altres farines, i també s'hidrolitza per fer hidrolitzats de proteïna, d'ús alimentari, o per fabricar àcid glutàmic i la seva sal, el glutamat monosòdic, important additiu (-->) alimentari potenciador de sabor. <castellà> gluten <anglès> gluten goma-2 Explosiu plàstic a base d'hexogen (-->). És de color verdós, insensible als xocs, no inflamable i inalterable a la humitat. <castellà> goma-2 <anglès> granulat Forma de preparació d'un producte, constituida per grànuls, petites partícules sòlides de mida superior a la de la pols, obtinguda per trituració o per cristal·lització. Té com a principals avantatges que és fàcil d'envasarde dosificar, de dissoldre i de vehicular. Molts medicaments i diversos productes industrials es presenten en forma de granulats. <castellà> granulado <anglès> granulated gravetat específica En la indústria del petroli, anglicisme usat en lloc del terme densitat relativa, adimensional. Es sol usar la gravetat específica 60-60 (sp.gr 60-60), que és la densitat de la mostra a 60ºF dividida per la densitat de l'aigua a 60ºF. <castellà> gravedad expecífica <anglès> specific gravity (sp.gr.) greix Lípid sòlid a temperatura ambient derivat dels animals i constituit per triglicèrids (-->) d'àcids grassos (-->) saturats o mono- i poliinsaturats, junt amb una part insaponificable amb colesterol i altres compostos. Hi ha greixos secretats pels animals, com la mantega de la llet, i greixos de les parts adiposes i del moll de l'os dels animals. Alguns greixos reben noms específics, com el sèu, greix boví i oví o el llard, greix del porc. La composició química dels greixos és summament heterogènia i molt variable, i depèn principalment de l'espècie. La mantega conté una considerable proporció d'àcids grassos senars. El sèu de bou fon abans que el sèu de xai perquè aquest té una apreciable proporció d'àcid esteàric, de punt de fusió elevat. El greix de cavall conté àcid linoleix, poliinsaturat, que amb contacte amb l'aire s'oxida més fàcilment i per això s'enrancia. Els olis (-->) de peix, com l'oli de sardina, contenen triglicèrids d'àcids poliinsaturats superiors a C18, líquids, i per tant són cossos grassos de punt de fusió inferior a la temperatura ambient. Els greixos, com els olis, són substàncies presents a la dieta humana i anomal i de gran importància a la indústria alimentària. Com a primera matèria química, han donat nom a una imortant branca industrial denominada oleoquímica (-->), que fabrica productes per a diversos camps industrials, especialment la indústria dels sabons i detergents. <castellà> grasa <anglès> fat gres 1. Ceràmica (-->) obtinguda per cocció a una temperatura suficientment alta (més de 1200ºC) perquè vitrifiqui parcialment. El seu absorbiment d'aigua és així inferior al 0.5 % en pes. El material és resistent a l'abrasió mecànica, als agents químics i és molt refractari, però és mecànicament fràgil. S'utilitza en la fabricació de paviments, canonades, dipòsits, elements de bombes de pistons i centrífugues. Les primeres matèries són argiles refractàries per al gres ordinari, o materials més rics en caolí, quars i feldspat per al gres fi || 2. Roca sedimentària constituida per sorra cimentada amb materials calcaris, silicis, ferruginosos o altres. <castellà> gres


<anglès> stoneware guano Substància formada per la descomposició dels excrements i cadàvers d'aus marines, i que es troba en algunes costes del Perú i Califòrnia. És molt rica en fosfats (8 a 125) i nitrats (11 a 16% de nitrògen) i potassi, i ha estat molt usada com a adob (-->) natural. També es denomina guano els excrements de rats penats o de foques, que tenen menys valor com a fertilitzant. <castellà> guano <anglès> guano guix 1. Mineral molt comú constituit per sulfat de calci hidratat, de CaSO4·2 H2O. Es presenta en formes molt diverses, algunes cristallines transparents i altres en forma de masses terroses. Les varietats més fines es denominen alabastre, que s'usa en escultura. El guix es la primera matèria del material del mateix nom, que s'obté per calcinació del mineral. En determinades circumstàncies de penúria s'ha usat el guix com a primera matèria de sofre per a obtenir sulfúric (mètode Leverkusen, de Bayer) o sulfat amònic (mètode ICI) || 2. Material per a la construcció constituit per sulfat de calci hemihidrat (CaSO4 · 0,5 H2O), obtingut per calcinació parcial a baixa temperatura del mineral guix. Es pasta amb aigua i additius (bòrax, hexametafosfat de sodi) que retarden la presa, i s'usa com a recobriment per a interiors i, menys sovint, com a aglomerant (-->) de poca resistència. La presa del guix consisteix en la nova formació del dihidrat. Una forma de guix més fina es denomina escaiola. <castellà> yeso, algez <anglès> 1. gypsum. 2. plaster gutaperxa Vegeu làtex (-->) <castellà> gutapercha <anglès> gutta-percha

H Haber-Bosch, procés Procés de síntesi d’amoníac a partir dels seus elements hidrogen i nitrogen. El procés industrial fou desenvolupat per Haber i Bosch entre 1909 i 1913, i es considera el primer procés dissenyat segons criteris moderns vinculant la ciència i la tecnologia. La reacció de síntesi d'amoníac és

N2 (g) + 3 H2 (g) <===> 2 NH3 (g). És exotèrmica i amb reducció del nombre total de mols, i per això es porta a terme a alta pressió i a la temperatura més baixa possible compatible amb tenir velocitats de reacció apreciables, en presència d’un catalitzador sòlid a base de ferro i diversos òxids metàl·lics. L’hidrogen prové actualment del reformat (-->) de gas natural o de nafta, procés que proporciona una barreja de monòxid de carboni i d’hidrogen anomenada gas de síntesi (-->). El monòxid de carboni és oxidat a diòxid de carboni mitjançant la reacció de canvi o reacció shift (-->). El diòxid és separat per absorció en una unitat d'amines (-->). El nitrogen procedeix de l’aire usat en la reacció de reformat i en l’oxidació del monòxid. Hi ha molts processos comercials, que es distingeixen pel disseny i condicions d'operació dels reactors. S'havia arribat a treballar fins a 900 bar (procés Claude) i més, fins a 2500 bar en els estudis de Basset, però actualment les pressions són més moderades, d'uns 250 bar a 400ºC com a màxim. El reactor de síntesi és actualment d'un disseny molt complex, que inclou bescanviadors de calor i diversos llits de catalitzador, amb bescanvi de calor entre els corrents d'entrada i de sortida dins del mateix reactor (reactors Kellogg, Topsoe i altres). La conversió del procés no és normalment molt alta, menor del 40%, i per això els gasos de sortida són refredats, l'amoníac condensa i els gasos residuals són recirculats a l'entrada del procés per aprofitar el seu contingut en nitrogen i hidrogen. S'hi ha de fer una purga en continu per evitar l'acumulació de gasos inerts al sistema, que entren amb l'aire inicial. El procés Haber Bosch posà a l'abast de l'agricultura grans quantitats d'adobs nitrogenats no directament procedents de la naturalesa (--> guano, nitrat de Xile) emprant una primera matèria pràcticament inexhaurible, l'aire, i a preus assequibles. <castellà> Haber-Bosch, proceso


<anglès> Haber-Bosch process halita Vegeu sal gemma (-->) <castellà> halita <anglès> halite haló Nom genèric de determinats clorofluorocarburs (-->), típicament amb àtoms de brom a la molècula, que s'usen com a agents extintors, especialment en focs en equips elèctrics. No són útils en incendis provocats per combustibles que contenen en la seva molècula l'oxidant, ni pels incendis provocats per sodi o potassi. El seu ús s'ha vist questionat pel seu efecte sobre la capa d'ozó estratosfèric. <castellà> halón <anglès> halon halogenació Reacció química que introdueix un o diversos àtoms d'un halogen (-->) en una molècula, normalment substituïnt un àtom d'hidrogen, usant com a reactant l'halogen pur. Segons l'halogen la reacció és més o menys fàcil: el fluor reacciona amb els compostos orgànics molt fàcilment i amb despreniment d'energia. El clor i el brom reaccionen amb els hidrocarburs alifàtics i les cadenes d'alquilbenzens en presència de llum (cloració (-->)); en canvi el iode no reacciona en aquestes condicions. Les reaccions d'halogenació són habituals en la indústria. S'obtenen per cloració el cloroprè (-->), el clorur de vinil (-->), el fenol (-->), l'estirè (-->), el tricloroetilè (-->), i els clorometans (-->). <castellà> halogenación <anglès> halogenation hemicel·lulosa Component d'un grup de polímers derivats dels hidrats de carboni que formen part de l'estructura de la membrana cel·lular dels vegetals superiors. Representa un 10% de la matèria seca dela fusta d'arbres resinosos (pi, avet), i un 20% dels frondosos (bedoll, om, pollancre, eucaliptus). Envolten les fibres de cel·lulosa de la fusta. L'estructura química és de cadenes de pentoses (-->) i hexoses (-->) diferents de la glucosa (com la mannosa, la xilosa, la galactosa i l'arabinosa), i, per tant, sense relació química directa amb la cel·lulosa. Tenen un grau de polimerització entre 100 i 200. Són insolubles en aigua però solubles en àlcalis forts. Poden hidrolitzar-se amb àcids i són més reactius i de menys resistència mecànica que la cel·lulosa. <castellà> hemicelulosa <anglès> hemicellulose herbicida Plaguicida (-->) usat per matar o inhibir el creixement de plantes no desitjades i males herbes. Usats des del segle XIX, s'usaven productes inorgànics com bòrax, clorat de sodi, arsenit de sodi o triòxid d'arsènic. A partir de 1940 es dissenyaren herbicides orgànics, més eficaços i aplicables en menor concentració. N'hi ha de moltes famílies químiques: anells heterocíclics amb nitrògen (triazines), cloracetamides (amb el grup Cl--CH2--CO--N=), uretans (-->), àcids fenoxialcanoics o hormones de síntesi (com el 2,4-D) o sals d'amoni quaternari (-->) com el diquat o el paraquat (-->). Funcionen per contacte, destruint els òrgans de les plantes sobre els que es dipositen (com els defoliants), o circulant per les arrels fins a òrgans sensibles. <castellà> herbicida <anglès> herbicide hexaclorociclohexà Vegeu lindane (-->) <castellà> hexaclorociclohexano <anglès> hexaclorocyclohexane hexametilendiamina


Nom comú de l'1,6 diaminohexà, de H2N--(CH2)6--NH2 i sigla HMDA. És un sòlid que fon a 42ºC. S'obté per un procés de Rhône-Poulenc mitjançant la hidrogenació de l'adiponitril (-->)amb un catalitzador de níquel suspès en una dissolució d'hidroxid de sodi. La reacció té lloc a 70ºC i 20 bar. Polimeritza per condensació amb l'àcid adípic obtenint-se la poliamida (-->) denominada niló 6,6. <castellà> hexametilendiamina <anglès> hexamethylenediamine hexogen Nom comú (especialment a Europa) del hexahidro-1,3,5-trinitrotriazina. És un compost heterocíclic de la família de les nitramines, conegut amb altres denominacions, com ciclonita als EUA o RDX a GB. És un sòlid blanc cristal·lí, insoluble en aigua. És la matèria activa dels explosius plàstics, d'ús primordialment militar. Fou inventat el 1899 però no usat fins la Segona Guerra Mundial. Es presenta barrejat amb olis o ceres, que li donen plasticitat per a la seva manipulació, i també dificulten l'explosió accidental. <castellà> hexógeno <anglès> hexogen hidratació 1. Addició d'aigua a una substància formant-se un hidrat (-->) || 2. Reacció d'una substància amb aigua. Per exemple, la reacció de carbur de calci amb aigua per donar acetilè (-->) o la hidratació de l'etilè per donar etanol (-->). <castellà> hidratación <anglès>hydration hidrocloració Reacció d'introducció d'un àtom de clor a una molècula mitjançant la reacció amb clorur d'hidrogen HCl. S'aplica a alcohols i a olefines. Aquesta reacció permet aprofitar les molècules d'HCl sobrants dels processos de cloració. Un exemple de reacció és la síntesi de clorur de metil (clorometans (-->)) a partir de metanol i clorur d'hidrogen: CH3OH + HCl ---> CH3Cl + H2O <castellà> hidrocloración <anglès> hydrochloration hidroclorofluorocarbur Cadascun dels membres de la subfamília dels clorofluorocarburs (-->) però que tenen obligatòriament hidrogen a la molècula, amb la sigla HCFC. Tenen les mateixes propietats físicoquímiques que els CFC normals, però una incidència 20 ó 30 vegades menor que els CFC sobre la capa d'ozó, i els han substituit parcialment com a substituts de transició en diverses aplicacions des de 1987. Alguns exemples dels HCFC són F.22 (CHClF2) i F.142b (CClF2--CH3). Són paulatinament substituits pels hidrofluoroalcans (-->). <castellà> hidroclorofluorocarburos <anglès>hydrochlorofluorocarbures hidrocraqueig Procés de trencament d'enllaços d'una substància orgànica mitjançant una reacció catalítica amb hidrogen. El procés és el desenvolupament del procés Bergius (-->) per al carbó, que el 1930 fou aplicat per ESSO a certes fraccions de petroli, i, a una escala superior, per Chevron el 1958. Acostuma a tractar fraccions destil·lades més o menys pesades (gasolis, naftes pesades) per tal d'obtenir fraccions més lleugeres, com gasolines, butans i isobutans o naftes lleugeres. Les reaccions que tenen lloc en el procés són molt variades, principalment reaccions de saturació de dobles enllaços o d'anells aromàtics, trencament de cicles, i isomeritzacions. Els processos tenen lloc entre 300 i 400ºC, a pressions de 80 a 150 bar. El catalitzador és de sílice i alúmina, amb metalls de terres rares. Actualment es combina amb una unitat d'hidrodesulfuració (-->) per evitar la presència de sofre en el producte final i per evitar l'enverinament del catalitzador. Les normatives medioambientals de les gasolines limiten la presència d'aromàtics en el carburant, i per aixó aquests processos, junt amb els d'hidrotractament (-->) van sent instal·lats en les refineries <castellà> hidrocraqueo <anglès> hydrocracking hidrodesulfuració (HDS)


Procés d'hidrotractament (-->) que té per objecte endolcir (-->) una fracció de petroli, és a dir, eliminer-ne els compostos de sofre (normalment mercaptans (-->) i tiofens (-->)) mitjançant llur reacció amb hidrogen donant sulfur d'hidrogen. Les reaccions esquemàtiques són les següents: R--SH + H2 ---> R--H + H2S R--S--R' + 2 H2 ---> R--H + R'--H + H2S Es tracta d'una reacció catalítica, que té lloc en reactors de llit fix. L'hidrogen procedeix normalment d'altres punts de la refineria que n'obtenen en excés, com els reformadors (--> reformat). El sulfur d'hidrogen obtingut s'absorbeix en una unitat d'amines (-->) i finalment és transformat a sofre en un procés Claus (-->). El procés d'hidrodesulfuració pot dissenyar-se amb moltes variants, depenent del corrent que cal tractar, del tipus i capacitat de la refineria i de la flexibilitat que es desitgi al procés. Per exemple, es pot eliminar el sofre junt amb un cert craqueig del producte en el mateix reactor o amb un altre en sèrie, i el procés es denomina hidrocraqueig (-->) o hydrocracking. <castellà> hidrodesulfuración <anglès> hydrodesulfuration hidrofluoroalcà Cadascun dels compostos d'estructura similar als hidrocarburs alifàtics, però amb alguns o tots els hidrogens substituïts per àtoms de fluor, i sense clor ni brom, amb la sigla HFA. Tenen propietats similars als clorofluorocarburs (-->) o als hidroclorofluorocarburs (-->), però una incidència sobre la capa d'ozó pràcticament negligible. Alguns exemples de HFA comercialitzables són F.134a (CH2F--CF3), F.125 (CHF2--CF3) i F.152a (CH3--CHF2). <castellà> hidrofluoroalcanos <anglès> hydrofluoroalkanes hidrogenació En una refineria, procés basat en la reacció d'addició d'hidrogen a una fracció de petroli, per tal d'eliminar compostos de sofre, nitrogen o oxigen en forma de sulfur d'hidrogen, amoníac o aigua, respectivament. També s'usa per eliminar olefines inestables en forma de parafines per evitar la formació de polímers gomosos; o per eliminar l'excés d'aromàtics de les gasolines per tal de satisfer la legislació medioambiental. Els principals processos d'aquest tipus són l'hidrocraqueig (-->), l'hidrotractament (-->), l'hidroprocessat (-->) o l'hidrodesulfuració (-->). <castellà> hidrogenación <anglès> hydrogenation hidrogenació de greixos Procés químic d'hidrogenació (-->) aplicat a greixos alimentaris naturals. La hidrogenació catalítica amb níquel i coure suportats sobre kieselgur a 40 bar i fins a 200ºC provoca que les cadenes no saturades d'àcid gras dels triglicèrids dels greixos es saturin passant a enllaços senzills. El greix hidrogenat fon a temperatura superior i no s'enrancia en contacte amb l'aire. La margarina i els shortenings (greixos de pastisseria) s'acostumen a fabricar amb greixos hidrogenats. En el procés es perden els greixos poliinsaturats convenients en la dieta, i per això en molts casos la hidrogenació no és total, i a més es barreja el producte resultant amb olis poliinsaturats. El procés es va aplicar des del segle XIX a Europa, però va tenir grna extensió als EUA a partir de 1900 aplicat a l'oli de cotó <castellà> hidrogenación de grasas <anglès> fat hydrogenation hidrogenació del carbó Vegeu procés Bergius (-->) <castellà> hidrogenación del carbon <anglès> coal hydrogenation hidroprocessat Variant d'hidrocraqueig (-->) que processa productes residuals pesats de la refineria per a convertir-los en aliments per a les unitats de craqueig (-->) o coquització (-->). Normalment treballa a uns 150 bar, en diversos reactors de llit fix en sèrie, amb catalitzadors de sílice o alúmina i metalls de transició com cobalt, níquel o molibdè. Hi ha també unitats més complexes en llit fluïditzat (-->). <castellà> hidroprocesamiento <anglès> hydroprocessing hidrotractament


Denominació general dels processos que, mitjançant hidrogen i en un reactor catalític, estabilitzen fraccions de petroli tot eliminant-ne elements indesitjables que contenen en combinació, com sofre, nitrogen, oxigen, clorurs o traces de metalls. També s'eliminen així certs dobles enllaços inestables que podrien polimeritzar, passant-los a parafines. Quan el procés està dissenyat per eliminar principalment el sofre es denomina hidrodesulfuració (-->) <castellà> hidrotratamiento <anglès> hydrotreating hidròxid de potassi Base forta de fórmula KOH. Sòlid blanc soluble en aigua, que absorbeix diòxid de carboni i humitat de l'aire ambient. Fon a 360ºC. S'obté mitjançant electròlisi del clorur de potassi, en instal·lacions similars a les d'electròlisi de clorur de sodi. S'usa principalment com a agent de saponificació (-->) per a sabons líquids, com a agent de blanqueig, i en la producció d'àcid oxàlic i de iodur potàssic, additiu de la sal comuna. <castellà> hidróxido de potasio <anglès> potassium hydroxide hidròxid de sodi Base forta, de fórmula NaOH. És un sòlid blanc, molt higroscòpic, que absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire carbonatant-se en superfície. Fon a 318ºC i bull a 1390. És un producte químic bàsic de gran importància industrial, que s'obté per electròlisi (-->) del clorur de sodi , si bé s'havia també obtingut per caustificació (-->) del carbonat de sodi (-->). S'usa principalment per les seves propietats de base, en neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació (-->), en la metal·lúrgia de l'alumini, o com a regenerador de les columnes de bescanvi iònic. El nom comú comercial és sosa càustica (-->). <castellà> hidróxido de sodio <anglès> sodium hydroxide hipoclorit de sodi Sal de fórmula NaClO. S'obté en dissolució aquosa mitjançant la reacció del clor gas, residual o fresc, de les plantes d'electròlisi de clorur de sodi, amb una disolució d'hidròxid de sodi obtingut a les mateixes plantes. La reacció, expressada en forma iònica, és la següent: Cl2 + 2 OH- ---> Cl- + ClO- + H2O S'obté una dissolució d'hipoclorit de sodi i clorur de sodi, que es comercialitza amb el nom de lleixiu, lleixiu de sosa, o aigua de Javel. També s'havia obtingut per electròlisi del clorur de sodi, en cel·les sense diafragma Es caracteritza pel seu contingut en clor actiu, que és típicament de 50 g per litre, i correspon a la quantitat total de clor que es pot formar mitjançant la reacció indicada procedint cap a l'esquerra Per la seva capacitat oxidant, s'usa com a sistema de desinfecció, neteja, desodorització o com a agent blanquejant, en la indústria alimentària, tèxtil o del paper, en la desinfecció d'aigües, i a escala domèstica. <castellà> hipoclorito de sodio <anglès> sodium hypochlorite humectant 1. Agent tensioactiu (-->) que té per objectiu rebaixar la tensió superficial d'un líquid, per tal d'aconseguir que mulli un determinat material sòlid, com una fibra, un teixit o una superfície rígida. S'usen típicament tensioactius amb un balanç hidròfil-lipòfil (-->) de nombre HLB de 7 a 9. || 2. Additiu alimentari (-->) de naturalesa higroscòpica (-->) que s'afegeix a un producte alimentari per tal de retenir-ne l'aigua, retardar-ne l'assecament i mantenir-ne la textura inicial. Són agents humectants certs polímers hidròfils, com algunes proteïnes, i substàncies com el glicerol (-->), el propilenglicol i el sorbitol (-->). <castellà> humectante <anglès> wetting agent

I ICI, procés


1. Procés de síntesi de metanol (-->)a partir de gas de síntesi. És un dels processos petroquímics més importants, i típic de la química del C1 (-->) Les reaccions d'obtenció són les següents: Síntesi directa CO + 2 H2 <===> CH3OH Reacció complementària CO2 + 3 H2 <===> CH3OH + H2O combinades amb Reacció de canvi CO2 + H2 <===> CO + H2O Les reaccions tenen lloc amb reducció del nombre de mols, i per tant s'ha de treballar a pressió. Els processos a altes pressions (250 o 300 bar) han anat estan substituïts pels processos a mitges o baixes pressions (50 bar) amb el desenvolupament de nous catalitzadors de Cu, ZnO i alúmina, amb una vida d'alguns anys. El procés té lloc en continu en un llit fix. El gas de síntesi aliment, amb una proporció CO/H2 de 1 a 2, ha de ser desulfurat per evitar l'enverinament del catalitzador. La selectivitat del procés és molt alta, i la conversió del 80 al 90%. Es requereix, doncs, la recirculació de l'alient no convertit, i la separació dels subproductes mitjançant rectificacions dels productes. || 2. Procés encara poc introduït d'obtenció de clorur de vinil (-->) mitjançant l'oxicloració (-->) d'età. <castellà> ICI, proceso <anglès> ICI process

índex d'antidetonància Vegeu nombre d'octà (-->) <castellà> índice de antidetonancia <anglès> antiknocking index índex Diesel (ID) Un dels valors que mesura el comportament d'un gasoli per al seu ús com a carburant Diesel. Està definit per l'expressió ID = (0,32 + 0,018 PA)· (sp.gr. 15-15) on PA és el punt d'anilina (-->) en ºC i sp.gr. la gravetat específica (-->). <castellà> índice Diesel <anglès> Diesel index indi Colorant (-->) blau obtingut des de l'antiguitat a partir de plantes de la família de les papilionàcies, com Isatis, mitjançant la hidròlisi i l'oxidació a l'aire d'un glucòsid (l'indican) extret de l'anyil. Des de la seva síntesi per Baeyer el 1890 es produeix per via sintètica a partir de l'anilina via fenilglicina. És el colorant blau de la roba texana. A l'Occitània es produí durant els segles XV-XVIII un colorant similar amb el nom de pastel. La porpra de Tir, un colorant molt preuat a la Roma clàssica, que s'obté d'un mol·lusc marí, té una estructura similar a l'indi. <castellà> índigo <anglès> indigo inert, gas Gas que no reacciona en les condicions de que es tracti. Els gasos nobles (-->), que són a la columna 18, a l'extrem dret de la taula periòdica, són inerts en la major part de condicions de reacció, si bé poden formar alguns compostos. El nitrogen no reacciona amb la major part de substàncies conegudes, i per això és un gas que s'utilitza per al la inertització (-->) d'unitats i plantes de procés. <castellà> inerte, gas <anglès> inert gas inertització Operació de portar una unitat o una planta de procés a les condicions de seguretat pel que fa a la combustió o la deflagració, pel procediment d'inundar tot el volum amb un gas inert, eliminant-ne l'aire o l'oxigen per tal de portar la barreja gasosa per sota del límit inferior d'inflamabilitat (-->). S'acostuma a usar nitrogen com a gas d'inertització per raons econòmiques. Hi ha diferents formes de realitzar l'operació: fent el buit i després omplint de nitrogen, o fent passar un corrent constant de nitrogen per anar eliminant el comburent. És una operació molt freqüent en les indústries que treballen amb gasos o líquids inflamables o explosius, especialment en el moment de posar en marca la planta, o per parar-la en condició segura. <castellà> inertización <anglès>blanketing


insecticida Plaguicida (-->) destinat a matar o evitar el creixement d'insectes nocius. Actuen per diverses vies: per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació. N'hi ha d'origen natural, com la nicotina (-->) o la piretrina (-->), i de síntesi, molt més importants actualment. Els més importants són els organofosforats, basats en una bàsica comuna ( de Schrader), i radicals diferents. Actuen per inhibició de l'acetilcolesterinasa, enzim del sistema nerviós dels insectes. Entre els organofosforats el malathion (-->) és un dels insecticides organofosforats més coneguts, i ha substituit al parathion (-->). Els piretrinoides de síntesi són molt segurs: el coeficient de seguretat del deltametrine, és a dir la relació entre la dosi letal per la rata respecte a la dosi letal pels insectes, és de 2700. Els organoclorats són molt antics, i més persistents, i s'ha demostrat que els insectes desenvolupen resistència a aquests tipus de compostos. Entre ells hi figuren el lindane (-->) i el DDT (-->). <castellà> insecticida <anglès> insecticide intermedi, producte Substància química obtinguda a partir de productes químics bàsics (-->) i que és usada per a la fabricació de productes finals (-->). Es tracta de productes commodity, poc difereciats pel fet que els fabriquin empreses diferents. Es fabriquen en quantitats elevades, són de preu relativament baix i es poden magatzemar i transportar per a la seva comercialització. En són exemples la major part de monòmers per a la indústria de polímers (fenol, acrilonitril, àcid adípic, estirè, clorur de vinil, etc), diversos dissolvents, i molts altres tipus de productes. Molts d'ells són obtinguts per la indústria petroquímica a partir dels productes bàsics etilè i propilè, del gas de síntesi, de la fracció BTX o de la fracció C4. <castellà> intermedio, producto <anglès> intrmediate product isobutilè Nom comú del isobutè o metilpropè, olefina (-->) de fórmula CH2=C(CH3)--CH3. La major part de l'isobutilè es treu de la fracció C4 (-->) transformant-lo a ter-butanol per hidratació i posterior deshidratació a isobutilè pur; també es fa reaccionar amb metanol per dona el metilterbutiléter (-->), MTBE. Els processos Exxon i Sumitomo l'obtenen per craqueig catalític del MTBE, obtenint-se com a subproducte metanol que es recicla per a la síntesi del MTBE. Dues molècules d'isobutilè poden reaccionar (dimerització) donant diversos isooctens, que per síntesi oxo (-->) donen nonilalcohol. La polimerització de l'isobutilè amb una petita proporció d'isoprè (-->), que permetrà la vulcanització, proporciona un elastòmer (-->) denominat cautxú (-->) butílic o butilcautxú, de sigla IIR. L'isobutè pot ser també la primera matèria dels processos d'alquilació (-->) per a obtenir alquilats, components de les gasolines d'alt nombre d'octà. S'havia usat també per a la síntesi dels primers tensioactius no iònics, tipus Lissapol(R). <castellà> <anglès> isomerització Procés químic de refinatge que converteix les parafines normals d'una nafta en parafines ramificades, per tal d'augmentar-ne el nombre d'octà. El procés industrial és continu, amb catalitzador heterogeni de platí, i clorurs orgànics com a activadors. Les condicions d'operació són de 150 a 200ºC, a 20 ó 30 bar, i en presència d'hidrogen per minimitzar la formació de carbó. L'aliment habitual és la gasolina directa (-->) que augmenta en unes 15 unitats el seu NO. També s'usa el procés d'isomerització per transformar n-butà en isobutà per a les unitats d'alquilació (-->). <castellà> isomerización <anglès> isomerization isoprè Nom comú del 2-metil-1,3-butadiè, CH2=C(CH3)--CH=CH2. Olefina (-->) líquida molt volàtil (punt d'ebullició 34ºC) present en la nafta lleugera del petroli i en els líquids obtinguts en la destil·lació del carbó. S'ailla de la nafta per extracció amb dissolvents com la NMP (-->) o l'acetonitril. Es pot obtenir també de la deshidrogenació de l'isopentà i de l'isopentè, i s'havia obtingut per síntesi a partir d'acetilè i acetona (procés Snam Progetti), entre altres processos. Es polimeritza en emulsió amb catalitzador de tipus Ziegler-Natta (TiCl4) donant el cautxú (-->) denominat poliisoprè de síntesi, de sigla IR, molt semblant al cautxú natural. El làtex (-->) natural conté una gran proporció de cis-poliisoprè. <castellà> isopreno <anglès>isoprene isopropanol


Nom comú del 2-propanol, CH3--CHOH--CH3 de sigla IPA, i denominat també alcohol isopropílic. Alcohol secundari líquid de punt d'ebullició 82,5ºC, bon dissolvent de greixos i soluble en aigua. No s'obté per fermentació sinó només per síntesi química per hidratació del propilè, en un procés similar al procés Shell (-->) d'obtenció d'etanol, i en condicions depenent del catalitzador usat, entre 150 i 250ºC, i entre 40 i 250 bar (processos Shell, Texaco i Tokuyama). La meitat de la producció d'IPA es destina a fabricar acetona (-->), i la resta s'usa principalment com a dissolvent en la indústria de química fina, farmàcia, detergència i cosmètica. L'isopropanol fou el primer producte obtingut per la indústria petroquímica (-->), el 1920, per part de la Standard Oil de New Jersey, US. <castellà> isopropanol <anglès> isopropanol isopropílic, alcohol Sinònim d'isopropanol (-->) <castellà> isopropílico, alcohl <anglès> isopropyl alcohol

K kieselgur Dipòsit mineral format per l'acumulació de closques silícies de diatomees. Constitueix una terra fina i porosa (farina fòssil) de baixa densitat i no atacable per àcids. S'usa en molts processos de filtració industrial d'olis, begudes, dissolvents, antibiòtics i productes químics en general. S'usa també com a càrrega de diversos materials, com paperm ceràmiques, sabons, detergents, plàstics i altres. És un bon aillant tèrmic i acústic. També és absorbent de la nitroglicerina per a fabricar la dinamita (-->) i s'usa com a suport de catalitzadors sòlids, per exemple per a hidrogenacions. Es denomina també terra de diatomees <castellà> kieselgur <anglès> kieselguhr Koppers-Totzek, procés Procés industrial de gasificació del carbó (-->) <castellà> Koppers-Totzek, proceso <anglès> Koppers-Totzek process kraft, procés Procés industrial de fabricació de pasta de paper, denominat també procés al sulfat. És un procés semiquímic, que inclou operacions mecàniques i químiques. La primera matèria són les astelles de fusta de tot tipus, resinoses (pi, avet) i frondoses (bedoll, om, pollancre, eucaliptus), que són atacades per una solució calenta d'hidròxid de sodi NaOH i sulfur de sodi Na2S, amb carbonat de sodi i sulfat i sulfit de sodi, denominada licor blanc. L'operació té lloc en un digestor o lixiviador, que és un reactor vertical continu de grans dimensions on té lloc l'atac o cocció, a alta temperatura (175ºC) i alta pressió, durant 2 a 5 hores. La lignina (-->) de les fibres es dissol en la solució alcalina en un 70%, juntament amb part de l'hemicel·lulosa (-->), quedant les fibres de cel·lulosa en suspensió en el líquid. Les fibres, amb un 30% de la lignina inicial, es separen per filtració i es renten amb aigua, obtenint-se la pasta kraft no blanquejada, que es blanqueja amb un oxidant (clor, hipoclorit de sodi NaClO, diòxid de clor ClO2, oxigen, peròxid d'hidrògen H2O2 o peròxid de sodi Na2O2). El líquid producte de la degradació de la lignina conté encara un 15% de sòlids, i es denomina licor negre, que conté compostos orgànics amb sofre, com mercaptans (-->) i dimetilsulfurs i disulfurs, d'olor repugnant. Motius econòmics i ecològics requereixen la recirculació del licor. S'oxida amb aire i es concentra en un evaporador de múltiple efecte (-->) fins a un 65% de sòlids. En aquest punt s'afegeix sulfat de sodi Na2SO4, que dóna nom al procés. La barreja s'alimenta a un forn a 1200ºC i en condicions reductores, en defecte d'aire, on s'obtenen una barreja de sals foses (carbonat de sodi Na2CO3 i sulfur de sodi Na2S). Es refreden i es dissolen (licor verd), i se li afegeix calç viva CaO. Així es precipita el carbonat de calci CaCO3 (que es calcina i regenera la calç viva) i s'obté la solució de NaOH per caustificació (-->) i es recircula al començament del procés. Les reaccions orgàniques de degradació de la lignina i de la cel·lulosa són molt complexes. El procés té petites pèrdues de matèries al llarg del cicle, però requereix instal·lacions de mida considerable pre assegurar-ne la rendibilitat. <castellà> kraft, proceso


<anglès> kraft process

L laca 1. Nom genèric de certes resines produïdes per insectes de la família dels lacciferins, o exsudades de certs vegetals, que en contacte amb l'aire s'endureixen formant pel·lícules molt brillants i resistents als agents atmosfèrics. S'han usat en països orientals des de fa molt temps com a recobriment superficial. || 2. Pintura (-->) brillant, molt reflectant degut a l'alt índex de refracció del seu aglutinant i a l'alta reflectivitat del pigment. Per a la seva formulació s'usa laca natural, o bé resines de nitrocel·lulosa, viníliques o acríliques. S'aplica a mobles, i en decoració sobre suports diversos. || 3. En la indústria tèxtil, denominació del compost insoluble obtingut per precipitació en la reacció entre un colorant i un mordent (-->) || 4. Producte cosmètic a base de resines sintètiques que es vaporitza sobre els cabells i els recobreix d'una capa lleugerament adhesiva que evita que es despentinin. <castellà> laca <anglès> lacquer làmina d'aigua El gruix d'aigua que hi ha entre la superfície del mar i el fons marí on es realitza una perforació per a l'extracció de petroli en alta mar (offshore). <castellà> lámina de agua <anglès> no ho conec lapse d'ignició Vegeu cetà, index de (-->) <castellà> lapso de ignición <anglès> ignition lapse làtex 1. Suc lletós blanc, que flueix de les incisions practicades en determinades plantes, com les asclepidàcies i les euforbiàcies, i entre elles l'arbre del cautxú o Hevea brasiliensis. Una hevea pot produir de 5 a 7 kg de làtex per any, i es pot explotar durant uns 25 a 30 anys. El làtex circula per conduccions ramificades en l'interior dels teixits, i té una funció excretora. El làtex és una emulsió (-->), sistema col·loidal constituit per una fase aquosa (50% en total d'aigua) que conté dissoltes diverses substàncies, com sucres, sals, alcaloides o enzims, i una fase dispersa en fines gotetes, formada per greixos, ceres, i elastòmers o cautxús (un 30% del total). En presència d'aire o d'àcids l'emulsió coagula i es formen masses semisolides o sòlides, més o menys elàstiques, que segons la procedència reben diferents noms, com cautxú (-->), gutaperxa (-->), xiclet (-->) o balata (-->). El làtex de l'arbre del cautxú conté una bona proporció de cis-poliisoprè (isoprè -->). El làtex de l'adormidera és la primera matèria de l'opi i de la morfina, un alcaloide natural. L'aprofitament industrial del làtex consisteix a sagnar l'arbre, centrifugar (-->) o coagular el làtex amb àcid fòrmic o acètic fins a tenir el cautxú concentrat al 60%. El coàgul és rentat i assecat fins a un 0,5% d'aigua, i es premsa en forma de lamines o es granul·la. || 2. Dispersió aquosa d'un polímer, de característiques físiques similars al làtex natural, que la indústria de pintures i recobriments prepara en una gran varietat de formulacions. Després de l'aplicació, l'evaporació de l'aigua genera una pel·lícula flexible, impermeable i resistent a les agressions ambientals i als productes químics. || 3. En la polimerització en emulsió (-->), dispersió aquosa produida en el reactor, que conté disperses les micel·les (-->) de polímer ja formades, i de les que es separarà l'aigua per filtració, centriufugació i assecament. <castellà> látex <anglès> latex làuric, àcid Nom comú de l'àcid n-dodecanoic, CH3--(CH2)10--COOH. És un sòlid blanc de punt de fusió 45ºC. Es troba en forma natural formant triglicèrids de diferents olis i greixos naturals, com l'oli de coco o copra (amb un 47% d'àcid làuric) i


també en la llet, l'oli de palma i l'oli de balena . Pel fet de ser saturat no s'enrancia. L'alcohol làuric és una important primera matèria de la indústria dels detergents i dels tensioactius. <castellà> láurico, ácido <anglès> lauric acid laurilsulfat Nom comú de l'anió dodecilsulfat, CH3--(CH2)11--O--SO3

-, i de sigla LS. Les sals sòdica, amònica, magnèsica i de trietanolamina (-->) són tensioactius (-->) aniònics de bones propietats detergents, escumants i dispersants. S'obtenen mitjançant la sulfatació (-->) d'alcohol làuric amb triòxid de sofre vapor, en instal·lacions similars a les d'obtenció d'alquilbenzensulfonats (-->), seguit d'una neutralització inmediata per evitar la hidròlisi del grup d''enllaços C--O--S. L'alcohol làuric s'obté principalment a partir dels alcohols grassos naturals, o a partir del procés Ziegler (-->). Els laurilsulfats s'usen com a matèria activa en productes formulats de detergència, cosmètica i d'higiene personal. <castellà> laurilsulfato <anglès> lauryl sulphate Leblanc, procés Procés d’obtenció de carbonat de sodi a partir de clorur de sodi. Actualment obsolet, es considera que aquest fou el primer procés químic industrial i el desencadenant de la indústria química a gran escala a Europa. Fou desenvolupat per Leblanc (F) el 1791, en resposta a un premi convocat el 1775 per l'Acadèmia Francesa de les Ciències per tal d'aconseguir fabricar carbonat de sodi a partir de minerals, superant la dependència de les cendres de plantes litorals (--> saponificació, desdoblament de greixos). El clorur de sodi, extret de l'aigua de mar per evaporació, o de la mina, s’atacava amb àcid sulfúric, i s’obtenia una disolució - suspensió de sulfat de sodi (el licor blanc) i àcid clorhídric gaseós. El sulfat es reduïa a sulfur de sodi amb carbó, i el sulfur (el licor negre) era convertit en carbonat de sodi amb carbonat de calci a alta temperatura. Totes les operacions tenien lloc en discontinu. Les reaccions són les següents: Atac del clorur de sodi 2 NaCl (s) + H2SO4 (aq) ---> Na2SO4 (aq) + 2 HCl (g) Reducció a sulfur Na2SO4 (aq) + C(s) ---> Na2S (s) + 4 CO (g) Obtenció del carbonat Na2S (aq) + CaCO3 (s) ---> Na2CO3 (aq) + CaS (s) Al voltant d'aquest procés se'n generaren altres per aprofitar els subproductes, com el procés Deacon (-->) per transformar el gas clorhídric en clor, l'aprofitament del poder calorífic del CO com a combustible, i l'oxidació del CaS a acid sulfúric. Malgrat això, les dràstiques i perilloses condicions de treball i la baixa qualitat del producte obtingut van propiciar la seva progressiva substitució pel procés Solvay (-->), que usa les mateixes primeres matèries però sense els inconvenients citats. <castellà> Leblanc, proceso <anglès> Leblanc process licor blanc Dissolució d'hidròxid de sodi NaOH i sulfur de sodi Na2S, amb carbonat de sodi i sulfat i sulfit de sodi, que s'usa com a reactiu lixiviador de les fibres de fusta en el procés kraft (-->). <castellà> licor blanco <anglès> white liquor licor negre Nom general de diverses suspensions aquoses de color fosc que es formen en el procés kraft (-->) d'obtensió de pasta de paper. Els licors negres tenen composició qualitativa similar, i estan formats per productes de degradació de la lignina i l'hemicel·lulosa, sulfur de sodi i hidròxid de sodi no consumits, mercaptans, etc. El licor negre procedent del digsteor conté un 15% de sòlids, que es concentren fins a un 65% en els evaporadors de multiple efecte, arribant-se a un 70% de sòlids en un superconcentrador final. Se li afegeix sulfat de sodi per compensar les pèrdues de sofre en la lignina, i finalment entra al forn de recirculació. <castellà> licor negro <anglès> black liquor licor verd Disolució de carbonat de sodi Na2CO3 i sulfur de sodi Na2S en el procés kraft (-->) d'obtenció de pasta de paper. És un dels líquids de recirculació, al qual se li afegeix calç viva CaO per regenerar l'hidròxid de sodi NaOH del líquid d'atac de les fibres de fusta. <castellà> licor verde


<anglès> green liquor lignina Polímer aromàtic tridimensional component de la fusta, junt amb la cel·lulosa i l'hemicel·lulosa. En constitueix un 20% de la matèria seca de la fusta. Cementa les fibres de cel·lulosa, dóna rigidesa al conjunt i en frena la degradació enzimàtica. Té una composició química depenent de l'espècie vegetal, amb masses moleculars entre 1000 i 20000. Està constituida per molècules d'estructures similars al fenol (-->), amb diversos substituents de tipus éter. Les lignines són de color fosc, i estables en mitjà àcid però solubles en mitjà alcalí. Per a la fabricació del paper cal eliminar la lignina de les fibres, el que s'aconsegueix amb solubilització alcalina (procés kraft (-->)). La vainillina és un producte natural procedent de les llavors de vainilla, que també es pot obtenir per hidròlisi de la lignina. <castellà> lignina <anglès> lignine lignit Carbó mineral de color marronós a negre, que conté d'un 55 a un 75% de carboni i un 5% d'hidrogen. Més de la meitat del seu pes està constituit per matèries volàtils, i especialment aigua. Té una densitat entre 1,12 i 1,14, i un poder calorífic d'un 28000 kJ/kg. Presenta normalment una estructura en la que es manifesta el seu origen vegetal. Té un poder calorífic més reduit que l'hulla, i una superior proporció de sofre, i per això és poc valorat. Es troba normalment a poca profonditat, i s'explota en mines a cel obert. Se suposa que gairebé la meitat de les reserves de carbó mundials són lignits. És l'unic carbó present en quantitats explotables a Catalunya, a les conques de Berga, Fígols i Bagà, i a Mequinensa i Almatret. S'usa com a combustible en centrals termoelèctriques, com la de Cercs (Berguedà), amb sistemes de depuració dels gasos sulfurosos <castellà> lignito <anglès> lignite lignocel·lulosa Conjunt de lignina (-->) i hemicel·lulosa (-->) de la membrana de les cèl·lules dels vegetals superiors, que engloben la cel·lulosa en el seu interior. <castellà> lignocelulosa <anglès> lignocellulose lindane Nom comercial de l'isomer γ de l'1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà, Cl6C6H6, que és el més tòxics dels diversos isòmers del compost. S'obté mitjançant la reacció fotoquímica entre el clor i el benzè, i posterior extracció amb dissolvents de l'isòmer actiu. És un insecticida (-->) organoclorat molt antic, preparat des de 1825. La seva acció tòxica sobre peixos i altres animals fan que es prohibís el seu ús des dels anys 1960. <castellà> lindano <anglès> lindane Linde, cicle Procés de liquació d’un gas, basat en el refredament generat per l'expansió d'un gas a entalpia constant, o efecte Joule-Thomson (-->). El gas, a temperatura i pressió ambient, es comprimeix i es refreda amb aigua o salmorra, i posteriorment amb un cicle frigorífic convencional d’amoníac. Un cop comprimit i fred, s’expansiona en una vàlvula, i la baixa temperatura a que s’arriba licua parcialment el gas. La fracció no licuada i freda retorna al començament del cicle, i s’acostuma a escalfar bescanviant calor amb el gas d’entrada ja fred, aprofitant-se així millor l’energia. Aquest procés fou dissenyat per Linde (D) el 1895 i és el procés més antic per a la liquació d'aire. És mecànicament més simple que el procés Claude (-->), però aprofita pitjor l’energia. Ambdós processos s’usen per a la liquació de l’aire abans de la seva destil·lació per obtenir-ne oxigen, nitrogen i els gasos nobles en el procés Linde-Fränkl (-->). <castellà> Linde, ciclo <anglès> Linde cycle Linde-Fränkl, procés Procés de separació dels gasos de l'aire mitjançant la rectificació de l'aire líquid. L'aire atmosfèric es refreda i licua mitjançant un cicle Linde (-->), Claude (-->) o qualsevol altre procediment criogènic (-->). L'aire líquid a uns -180ºC és introduït a una columna de rectificació a una pressió mitja (6 bar). El residu de la rectificació és més ric en oxigen que l'aire, i després d'expansionar-se fins a la pressió atmosfèrica és alimentat a una altra columna de rectificació. El


destil·lat de la primera columna és nitrogen líquid gairebé pur, que en part es pot vendre com a producte. La resta, després d'expansionar-se és també alimentat a la segona columna per la part superior com a reflux. Els productes d'aquesta segona columna són nitrogen gas molt pur per la part superior, i oxigen líquid o gas per la seva part inferior. Les dues columnes estan en contacte tèrmic entre sí, perquè el condensador del reflux de la columna primera i el calderí de la columna segona constitueixen un bescanviador de calor. El conjunt està disposat de manera que formen una única unitat formada per dues columnes superposades: la doble columna Linde. Els primers processos usaven compressors alternatius i bescanviadors de calor convencionals, però actualment es treballa amb compressors centrífugs a una pressió molt més baixa. mb El bescanvi de calor va millorar notablement amb la introducció de regeneradors Fränkl, que consisteixen en parelles de grans cilindres reblerts d'un material d'alta capacitat calorífica, com virutes d'alumini, que actuen alternativament: mentre un escalfa el gas de sortida refredant-se el material, l'altre refreda els gasos d'entrada escalfant-se amb ells. El disseny concret del procés depèn dels productes i pureses que es pretén obtenir: oxigen líquid o gas, nitrogen líquid o gas, o aire enriquit d'oxigen. L'argó, del que l'aire en conté un 1%, es pot obtenir a partir d'una extracció lateral de la columna superior, que és redestil·lada, separant-se l'argó. La resta de gasos nobles estan en proporcions molt menors, i es separen del corrent superior de la columna inferior, on s'acumulen per raó de les seves volatilitats. Hi ha moltes plantes de separació de components de l'aire, que han assolit una integració energètica molt notable, de tal manera que el procés està molt a prop de la reversibilitat termodinàmica. Totes les parts fredes del procés estan agrupades per evitar pèrdues de calor, i formen la denominada "caixa freda", aillada i compacta. Aquest tipus de plantes estan molt automatitzades, i degut al cost nul de la primera matèria es construeixen prop dels centres d'ús, amb els que es comuniquen per canonades. El nitrogen i oxigen líquid produits es coemrcialitzen en cisternes de diferents mides per a ús industrial, ús sanitari hospitalari i, recentment, per a ús sanitari domèstic. <castellà> Linde-Fränkl, proceso <anglès> Linde-Fränkl process linoleic, àcid Nom comú de l'àcid Z-9,12-octadecadienoic, de fórmula CH3--(CH2)7--CH=CH--CH2 --CH=CH--(CH2)4--COOH. És un àcid gras, diinsaturat, component de la vitamina F i d'olis vegetals.i animals, especialment olis de peix (-->). S'usa en la fabricació de pintures i emulsionants, i com a medicament i complement de dieta. <castellà> linoleico, ácido <anglès>linoleic acid liposoma Estructura microscòpica estable similar a una càpsula esfèrica, i formada per dues superfícies esfèriques concèntriques formades per molècules de lípids (-->), normalment fosfolípids (-->). En un medi aquós les molècules de fosfolípids s'alineen de manera que els caps polars s'orienten cap a l'aigua i cap a l'interior de les esferes, mentre que les cadenes de lípids formen una estructura de doble capa que permet entre elles un medi orgànic. Els liposomes es formen espontàniament al posar en contacte els lípids en la solució aquosa i el tensioactiu adequat, i es pot controlar la seva mida amb l'agitació, la temperatura i també mitjançant sistemes de trencament i reconstrucció. Les membranes cel·lulars dels organismes vius presenten també una estructura de doble capa lipídica, i per això els liposomes sintètics constitueixen sistemes adequats de subministrament de fàrmacs i de cosmetics. <castellà> liposoma <anglès> liposome liquació 1. Acció de passar una substància en fase gas a fase líquida, per qualsevol procediment. Tots els gasos es poden liquar, però en condicions molt diferents. La liquació de qualsevol gas té lloc per sota de la seva temperatura i pressió crítiques (-->). Els gasos que tenen la temperatura crítica per sota de la temperatura ambient requereixen ser refrigerats per poder-se liquar. Aquests gasos s'acostumen a magatzemar en fase líquida a pressió ambient i temperatura molt freda, en condicions criogèniques (-->) (aire líquid, oxigen líquid, nitrogen líquid, gas natural liquat). Una alternativa a la liquació per a aquests gasos és el de tenir-los comprimits a temperatura ambient, estat en el que també redueixen el volum que ocupen, de forma proporcional a la pressió. Aquells gasos que tenen la temperatura crítica per sobre de la temperatura ambient poden ser liquats mitjançant compressió, mitjançant refrigeració o amb una combinació d'ambdós efectes. Aquests gasos s'acostumen a magatzemar en fase líquida a pressió moderada i a temperatura ambient (clor, propà, butà, amoníac, diòxid de carboni, diòxid de sofre). Industrialment s'han dissenyat diversos procediments de liquació, molts dels quals aprofiten l'efecte refrigerant de l'expansió isentàlpica denominada efecte Joule-Thomson (-->). Els diferents procediments industrials de liquació de gasos són els cicles Linde (-->), Claude (-->), combinacions d'aquests o el cicle en cascada (-->). En els cicles frigorífics s'utilitza la liquació dels gasos per refredar espais industrials o domèstics, o bé per magatzemar gasos en fase líquida, més fàcils de transportar en condicions més segures i més compactes. Gasos com l'heli o l'hidrogen es poden magatzemar també com a líquids però en condicions més


dràstiques || 2. Acció de passar una substància sòlida a líquid, si bé es prefereix per a aquesta acció la denominació de fusió (-->). <castellà> licuación de gases <anglès>gas liquefaction liqüefacció Vegeu liquació (-->) <castellà> licuefacción <anglès> liquefaction litargiri Nom comú d'una de les formes de l'òxid de plom PbO. És un sòlid vermell o grogós, insoluble en aigua però que reacciona amb hidròxids formant plumbits. S'obté per oxidació del plom en aire, i s'usa com a vernís (-->) ceràmic, per a la fabricació de les bateries de plom dels automòbils, per a vidres òptics d'alta qualitat (vidre flint (-->)), i com a itermedi en la fabricacó de mini (-->). <castellà> litargirio <anglès> litharge litopó Nom comercial de la barreja pulverulenta de sulfur de zinc (ZnS) i sulfat de bari (BaSO4) en quantitats aproximadament equimoleculars. La barreja té un color blanc brillant i un elevat poder cobrent, i per això s'usa com a pigment (-->) en pintures, tintes i en cosmètica. Es va desenvolupar el 1870 com a substitut de la cerussa (-->), de superior toxicitat. S'obté pr percipitació simultània a partir d'una barreja en dissolució de sulfur de bari (BaS) i sulfat de zinc (ZnSO4). El litopó precipita, es filtra i es calcina a 600ºC. Té una certa tendència a l'ennegriment per atac amb sulfur d'hidrogen, procés que es redueix barrejant-lo amb diòxid de titani (-->) que, de fet, l'ha anat substituint en moltes aplicacions. <castellà> litopón <anglès> lithopone lleixiu Dissolució aquosa d'àlcalis o sals alcalines procedent d'una lixiviació o de qualsevol altre origen. Lleixiu de sosa. Vegeu hipoclorit de sodi (-->) <castellà> lejía <anglès> lye, bleach lletada de calç Suspensió d'hidròxid de calci (-->) o calç morta (-->) en aigua saturada de l'hidròxid.. <castellà> lechada de cal <anglès> milk of lime lligant Component d'un recobriment superficial (pintura, vernís, laca) que forma una pel·lícula sòlida que li dóna resistència i que aglutina la resta de components, com pigments, càrregues i additius. Hi ha molts tipus de lligants, de diferents orígens, i que donen nom a grans famílies de productes. Els lligants més antics procedeixen directament de productes naturals, com polisacàrids, olis grassos insaturats (oli de llinosa) o productes bituminosos. Els lligants naturals modificats o artificials deriven de la cel·lulosa o del cautxú. Els lligants sintètics són polímers de tipus polivinílic, poliacrílic, poliéster, fenoplàstic, silicona, poliuretà o reïnes epoxi. Es dispersen en dissolvents orgànics o en forma d'emulsions aquoses, preferides per ser més respectuoses amb el medi. L'assecament d'una pintura es basa en la reticulació del lligant, és a dir, la creació d'una estructura tridimensional a partir la dispersió líquida. Els mecanismes per a assolir-ho depenen de la composició química del lligant. Els olis insaturats (olis assecants o sicatius) de les pintures a l'oli s'oxiden amb l'oxigen de l'aire. Els monòmers polimeritzen in situ per policondensació o per poliaddició. La variació de la viscositat amb la composició de la barreja (el grau de tixotropia (-->)) determina les caracteristiques del recobriment final, la facilitat d'extensió de la pintura, la formació d'estructures com cèl·lules de Bénard (-->) com en la pintura al martelé, la creació de defectes superficials com cràters o la formació de superfícies llises o rugoses. Els lligants es denominen també aglutinants. <castellà> ligante


<anglès> binder, agglutinant lots, procés per Procés en el que les diferents unitats realitzen cicles de producció repetits al llarg del temps, amb les etapes de càrrega de primeres matèries, operació (reacció, filtració, destil·lació, etc) i descàrrega dels productes obtinguts. No es pot treballar mai en estat estacionari perquè les condicions en cada punt i en cada operació varíen amb el temps. Aquest sistema de processament és adequat per a indústries d'na àmplia gamma de productes finals, o d'alt valor afegit i poca quantitat de producció, com els productes farmacèutics, cosmètics, pintures, o quan el tipus de primeres matèries ho faci obligat, com en la industria de l'adobat de la pell. rep també el nom de procés en batch o procés discontinu. <castellà> lotes, proceso por <anglès> batch process lubricant (o lubrificant) Substància usada per a lubrificar. Un lubricant té unes propietats de viscositat, untuositat, estabilitat al calor i als esforços de cisalla que fan que es mantingui estable entre dues superfícies amb moviment relatiu entre sí, reduint-ne l'energia perduda per fricció, com estudia la tribologia. Els lubricants naturals acostumen a ser olis minerals derivats del petroli, normalment de talls de destil·lació de punts d'ebullició superiors a 350ºC de la columna de buit dels que s'eliminen les parafines que cristal·litzen a baixa temperatura. També s'han usat olis vegetals o greixos animals. S'hi barregen també additius diversos, per illorar la untuositat (sòlids minerals, com disulfur de molibdè, talc, grafit), antioxidants i altres. S'han desenvolupat lubricants sintètics també amb base orgànica, o a base de silicones (-->), amb els mateixos tipus d'additius. La composició i característiques del lubricant venen determinats pels requeriments del sistema a lubricar. En els coixinets autolubricats l'oli impregna els porus del material sòlid, normalment obtingut per puvimetal·lúrgia. En els motors de combustió interna i motors Diesel el lubrificant és alimentat de forma contínua als punts requerits mitjançant una bomba. En canvi, en els motors de dos temps l'oli es barreja amb el carburant i es va cremat amb ell. Els olis de tall són lubricants que a més refrigeren la zona de treball. Els greixos consistents són barreges tixotròpiques (-->) de greixos lubricants i sabons, que tot i ser sòlids, es licuen degut als esforços de cisalla del funcionament del mecanisme. S'usen en la lubricació de zones externes que no es poden sellar ni contenir en recipients. <castellà> lubricante (o lubrificante) <anglès> lube Lurgi, procés Procés ndustrial de gasificació del carbó (-->) <castellà> Lurgi, proceso <anglès> Lurgi process

M malathion Nom comercial d'un insecticida (-->) organofosforat de síntesi, relativament poc tòxic per als humans. És un líquid marronós insoluble en l'aigua. S'usa per al control de plagues de mosquits i mosques. <castellà> malathion <anglès> malathion mannitol Substància sòlida blanca, que fon a 116-168ºC, i de fórmula CH2OH--(CHOH)4--CH2OH. És un polialcohol del grup dels hexols, que es trona en els exsudats de les plantes, especialment de les famílies de les mannàs i en les algues marines. És un estereoisòmer (-->) del sorbitol (-->). S'obté industrialment per reducció electrolítica de la glucosa, o per reducció de la mannosa. S'usa en farmàcia com a diürètic. <castellà> manitol <anglès> mannitol


masterbatch Nom genèric de les barreges concentrades d'un additiu amb un polímer, que normalment es presenten en forma de granulat. S'usen per facilitar la dispersió de l'additiu en una gran massa de polímer de la mateixa composició que el polímer del masterbatch. Per exemple, per fabricar un PVC (-->) de color vermell es dispersa en la massa de PVC cru un masterbatch format per colorant vermell barrejat amb PVC. <castellà> masterbatch <anglès> masterbatch màstic 1. Resina natural groguenca semitransparent que s'obté per incisió del llentiscle. || 2. Qualsevol de les substàncies pastoses plàstiques i adhesives que s'endureixen amb el temps per mecanismes molt variats. Serveixen per tapar orificis, esquerdes o com a sellador de juntes mecàniques. La seva composició és molt variada, amb components inorgànics com argila (-->) i litargiri (-->), o orgànics com oli de llinosa o altres olis secants (-->). <castellà> mástique o mastique <anglès> mastic mauveïna Colorant vermell violat del grup de la fenazina, de fórmula C27H24N4. Fou el primer colorant obtingut per síntesi química, per Perkin en laboratori el 1856, i comercialitzat a partir de 1857, a partir de derivats del quitrà. Fou el desencadenant de la important indústria de colorants (-->) sintètics, bàsics en el desenvolupament de la indústria química europea, que fou un important estímul de la recerca en química orgànica. Actualment la mauveïna s'usa només com a indicador (-->). <castellà> mauveína <anglès> mauveine mena Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a obtenir-ne un metall. Quan un mineral explotable està barrejat amb altres minerals no aprofitables (denominats ganga) , es separen pel procediment oportú (flotació, o trituració i garbellat, o qualsevol altre procediment). Tots els metalls, exceptuant-ne els metalls nadius com l'or, la plata o el platí, o els metalls que s'obtenen de l'aigua de mar, com el sodi o el magnesi, s'obtenen d'alguna mena mineral. L'aprofitament d'una mena depèn de la seva riquesa en el metall, i dels costos d'extracció i producció, així com de la cojuntura econòmica. La combinació d'aquests i altres factors fan que una mena deixi de ser explotable, o, viceversa, que minerals de baixa llei no explotats de les escombreres d'una mina passin a ser valoritzats novament. L'aprofitament d'una mena per a obtenir el metall es realitza per diversos procediments de reducció: tèrmics amb carbó, com en els alts forns, electroquímics, o per reaccions redox entre metalls i les seves sals, com en l'aluminotèrmia. <castellà> mena <anglès> ore mentol Nom comú de molts estereoisòmers de l'alcohol p-mentane-3-ol. A la naturalesa es troba l'isòmer l-mentol en els olis essencials de la menta. Aquest isòmer és un sòlid blanc cristal·lí que fon a 41-43ºC, i té un gust fresc. Per això s'usa en molts productes cosmètics, dentifricis, productes farmacèutics i en cigarretes. S'extreu de les seves fonts naturals i també per síntesi, mitjançant la reacció entre metacresol i propè, i posterior hidrogenació del timol obtingut. Cal separar posteriorment el racèmic (-->) obtingut per síntesi, mitjançant la transformació dle mentol a benzoat de mentil, separació per cristal·lització selectiva de la barreja de racèmics, i hidròlisi posterior del l-benzoat de mentil obtingut a l-mentol. <castellà> mentol <anglès> menthol, peppermint camphor Merox, procés Procés comercial de desulfuració dels gasos licuats de petroli (GLP) basat en l'oxidació catalítica dels mercaptans en medi bàsic d'hidròxid de sodi. El procés es porta en una columna d'extracció (-->) on té lloc la reacció entre els mercaptans dissolts en la fase orgànica de GLP i l'hidroxid de sodi de la fase acuosa. La sal sòdica dels mercaptans orgànics s'extreu amb la fase acuosa, i es regenera l'hidròxid de sodi amb una oxidació amb aire. Amb el catalitzador els mercaptans passen a disulfurs, segons les reaccions Pas dels mercaptans a la fase acuosa (R--SH)org <===> (R--SH)aq <===> R--S- + H+

Reacció en fase acuosa R--S- + H+ + Na+ + OH- <===> R--S--Na + H2O


Regeneració de l'hidròxid de sodi 2 R--S--Na + 1/2 O2 + H2O ---> R--S--S--R + 2 NaOH Els disulfurs són insolubles en la fase acuosa i es separen per flotació (-->)i es transformen a sulfur d'hidrogen en unitats d'hidrotractament. <castellà> Merox, proceso <anglès> Merox process mesc Substància olorosa semilíquida obtinguda dels fol·licles del prepuci del mesquer. El seu principi olorós és la muscona o 3-metilciclopentadecanona. El mesc i la muscona obtinguda per síntesi s'usen com a fixadors de perfums de qualitat. Se li atribueixen propietats afrodisíaques i antiespasmòdiques. <castellà> almizcle <anglès> musk metacrilat de metil Ester líquid de punt d'ebullició 100ºC, poc tòxica, de fórmula CH2=C(CH3)--CO--O--CH3 i sigla MAM. És el monòmer del poli(metacrilat de metil), PMMA, conegut amb el nom comercial de Plexiglas (R). El procés industrial més antic fou desenvolupat per Röhm&Haas i ICI cap a 1930. Comença amb la reacció de l'àcid cianhídric (-->) amb l'acetona (-->) amb NaOH a 20ºC; es forma acetona cianhidrina que posteriorment es deshidrata amb sulfúric. S'obté així la metacrilamida, CH2=C(CH3)--CO--NH2. Per reacció posterior a 80-140ºC amb àcid sulfúric i a 80ºC amb metanol es forma el metacrilat de metil i bisulfat amònic com a subproducte. Hi ha altres processos industrials desenvolupats que parteixen d'isobutilè (-->) o aldehid butíric. <castellà> metacrilato de metilo <anglès> methyl methacrylate metil etil cetona Nom comú de la 2-butanona, de fórmula CH3--CO--CH2--CH3 i sigla MEK. És una cetona líquida que bull a 73ºC i té un comportament polar que el fa ser un dissolvent molt apreciat industrialment, especialment en el camp de les reïnes viníliques i el cautxú sintètic. S'obté a partir del 2-butè procedent de la fracció C4, que s'hidrata donant el sec-butanol CH3--CHOH--CH2--CH3. L'alcohol es deshidrogena amb zinc a 350ºC donant la metil etil cetona. <castellà> metil etil cetona <anglès> methyl ethyl ketone metil isobutil cetona Nom comú de la 4-metil-2-pentanona, de fórmula CH3--CO--CH2--CH(CH3)--CH3. És una cetona líquida de punt d'ebullició 116ºC, i s'usa en grans quantitats com a dissolvent de laques, pintures i reïnes viníliques i acríliques, i també en la indústria farmacèutica. S'obté per dimerització de l'acetona en medi alcalí amb NaOH, posterior deshidratació donant l'òxid de mesitil ((CH3)2C=CH--CO--CH3), que s'hidrogena per donar la metil isobutil cetona. <castellà> metil isobutil cetona <anglès>methyl isobuthyl ketone metilterbutiléter Éter de fórmula CH3--O--C(CH3)3. És un additiu oxigenat per a la gasolina, que es fabrica per síntesi a partir de metanol i isobutè, que millora el seu nombre d'octà. És un dels compostos que més han incrementat la seva producció mundial els darrers anys. <castellà> metilterbutiléter <anglès> methyl tert-butyl ether microemulsió Sistema dispers constituit per dues substàncies, una oliosa i l'altra aquosa, que es forma espontàniament, i està constituit per gotetes de tamany normalment inferior a 100 nm, molt més petites que les d'una emulsió (-->), i disperses en la fase contínua. Com les emulsions, les microemulsions poden ser oli-en-aigua (O/W) i aigua-en-oli (W/O). Solen ser transparents i de color blavós, i la tensió interfacial entre les fases és d'un valor molt petit. A diferència d'una emulsió, són termodinàmicament estables perquè, si bé les fases contínua i dispersa són inmiscibles, el petit tamany i el gran nombre de les gotetes o micel·les (-->) compensen la tendència a la coalescència (-->). Les micel·les solen estar recobertes de tensioactiu (-->), normalment acompanyat d'un altre tensioactiu de cadena més curta denominat


cotensioactiu (-->). Les microemulsions s'usen en cosmètica, en farmàcia i s'han proposat per a la recuperació terciària del cru (-->). <castellà> microemulsión <anglès> microemulsion midó Polisacàrid (-->) de fórmula general (C6H10O5)n amb un grau de polimerització elevat que es pot considerar derivat de la glucosa (-->). És un sòlid blanc granular, insoluble en aigua o en alcohol, sense gust. És un producte natural sintetitzat per les plantes en la funció clorofílica, i magatzemat com a material de reserva en els cloroplasts de les arrels, els tuberculs (patata), les llavors (blat de moro, castanyes, blat, arròs) i altres zones de la planta. Els constituents principals del midó són l'amilosa, polímer lineal de fins a 6000 unitats de glucosa, i l'amilopectina, polímer ramificat de fins a un milió d'unitats de glucosa, que formen una estructura pseudo-cristallina i estan en proporció variable segons l'origen del midó. El blat de moro conté fins a un 65% en pes de midó, que s'extreu industrialment per via humida, mantenint les llavors en aigua calenta durant dos dies i després un corrent d'aigua arrossega els grans de midó que es separen fàcilment de la matriu proteïnica dels grans. Els germens i el gluten, que tenen respectivament densitat inferior i superior que els grànuls de midó es separen amb hidrociclons (-->) i amb centrífugues (-->), i finalment els grànuls de midó es filtren i s'assequen. La hidròlisi enzimàtica del midó dóna glucosa i sucre artificial constituit per barreges de glucosa i fructosa, que és actualment un important procés industrial a partir del midó de blat de moro. També per hidròlisi s'obtenen sorbitol (-->), àcid glucònic i ciclodextrines. Al marge de la seva condició d'aliment per a persones i animals, el midó s'usa per a fer coles i aprests per a la indústria tèxtil, bosses de paper, i en farmàcia per a diverses aplicacions. El midó que s'obté de la patata es denomina fècula. <castellà> almidón <anglès> starch mini Nom comú del tetròxid de triplom Pb3O4, que es pot considerar un òxid mixt de l'òxid de plom PbO i el diòxid PbO2. És un sòlid molt dens, de color vermell o taronja, insoluble en aigua. Es troba com a mineral, o s'obté industrialment a partir de l'oxidació del plom amb aire a 500ºC; primer s'obté litargiri (-->) PbO, que posteriorent s'oxida a mini. El seu elevat poder cobrent i la resistència a l'oxidació el fan un bon pigment (-->) per a pintures antioxidants, que protegeixen els metalls de l'oxidació pels agents atmosfèrics: n'inhibeix la corrossió per acció passivant. Fent-lo reaccionar amb òxid de ferro (III) es forma una ferrita usada per a la fabricació d'imants permanents. <castellà> minio <anglès> minium, red lead mirístic, àcid Nom comú de l'àcid tetradecanoic, CH3--(CH2)12--COOH. És un sòlid blanc, que fon a 54ºC. Es troba present en els triglicèrids de diferents greixos i olis naturals. A la mantega n'hi ha un 12%. <castellà> mirístico, ácido <anglès> myristic acid modificador reològic Component d'una formulació (-->) que modifica les característiques reològiques o de flux de la barreja, augmentant-ne o disminuint-ne la viscositat, , variant-ne la tixotropia (-->) o modificant el comportament viscoelàstic, o gelificant-la. Diversos productes d'ús final requereixen unes característiques reològiques molt precises, per afavorir o impedir que llisquin. És el cas de les pintures, que cal que s'estenguin sota l'esforç del pinzell o la brotxa, però sense despenjar-se. Determinats cosmètics s'han d'estendre amb facilitat en un marge de temperatures ampli Molts additius alimentaris (-->) espessidors, estabilitzants o emulsionants són també modificadors reològics. <castellà> modificador reológico <anglès> rheological modifier Mohs, escala de duresa Ordenació semiquantitativa dels materials per la seva duresa, determinada segons que ratllin o siguin ratllats per un altre. Fou dissenyada per Mohs el 1822. El mineral més tou és el talc, al que s'atribueix el valor 1, segueix el guix (2), calcita (3), fluorita (4), apatita (5), ortosa (6), quars (7), topazi (8), corindó (9), i el més dur és el diamant, amb el valor 10. <castellà> Mohs, escala de dureza <anglès> Mohs scale of hardness


monoetanolamina Vegeu etanolamina (-->) <castellà> monoetanolamina <anglès> monoethanolamine Monsanto, procés Procés industrial d'obtenció d'àcid acètic basat en la carbonilació del metanol, usant rodi i iode com a catalitzadors. El procés treballa a una pressió d'ns 35 bar i a 200ºC. La reacció global és molt simple, si bé el mecanisme detallat de la reacció és força complex. El catalitzador es prepara enel mateix reactor a partir de iodur de rodi RhI3 que es recupera en el producte de sortida. Els subproductes formats es separen del l'àcid acètic per rentat amb metanol, que es recircula al reactor inicial, i per destil·lacions successives. CH3OH + CO <===> CH3--COOH <castellà> Monsanto, proceso <anglès> Monsanto process mordent 1. Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrossiva emprada en el tractament dels metalls per a atecar-ne la superfície. Els mordents són emprats en el procés de decapatge (-->). || 2. Substància que s'aplica a una fibra tèxtil abans de tenyir-la i forma en els seus porus un complex permet que el colorant s'absorbeixi. El procés s'aplica a fibres naturals com la llana, la seda, el cotó o fibres de cel·lulosa regenerades. El mordent forma, amb colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex de color, anomenat laca (-->), que es fixa fortament a la fibra. S'usen com a mordents les sals de crom (dicromats o complexos), hidròxids o sals d'alumini (alums), sals de ferro, d'estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats. <castellà> mordiente <anglès> mordant mullant, agent Vegeu humectant (-->) <castellà> mojante, agente <anglès> wetting agent

N nafta Fraccions de petroli del rang de destil·lació des dels pentans fins a 215ºC. S'acostumen a obtenir en tres rangs diferents: les naftes lleugeres, fins a 71ºC; les naftes mitges, de 71 a 140ºC, i les naftes pesades, de 140 a 215ºC. Són uns components bàsics per a l'elaboració de gasolines, bé sigui directament -la gasolina directa (-->) és una nafta lleugera- o bé com a aliment per a altres unitats de la refineria, com els hidrotractaments. La nafta petroquímica és la que s'alimenta als craqueigs tèrmics (-->) o a la fabricació del gas de síntesi (-->) per a obtenir productes petroquímics. <castellà> nafta <anglès> naphtha naftè cicloalcà o cicloparafina, de fórmula general CnH2n. Aquests compostos, especialment els cicles de cinc o sis àtoms de carboni, més o menys substituïts amb radicals alquil, són majoritaris en els crus de base naftènica. <castellà> nafteno <anglès> naphtene nano-emulsió


Emulsió (-->) de tamany de goteta molt petit, si bé superior al d'una microemulsió. <castellà> nano-emulsión <anglès> nano-emulsion negre de carboni Substància carbonosa sòlida en forma de partícules molt fines, constituides cadascuna per la juxtaposició desordenada de microgrànuls de grafít. Té un 98% de carboni i com a impureses 0,8% d'oxígen, 0,2% d'hidrogen, 0,5% de sofre i 0,5% de cendres, en valors promig. La seva característica més important és l'elevada superfície total de les partícules, molt poroses. És una substància fabricada des de molt antic i amb usos diversos: els xinesos l'han usat des de fa milers d'anys per a la fabricació de laques i de tintes. Actualment un 95% de la producció es destina a la fabricació de cobertes de pneumàtics, barrejat amb el cautxú fins a una proporció del 25%. Li aporta resistència a l'abrasió i al desgast. Té altres usos en pintures i en plàstics resistents a la radiació ultraviolada. El procés de fabricació actual és el procés al forn amb oli (oil furnace process). Parteix de primeres matèries derivades del petroli amb una elevada proporció de carboni a hidrogen, com els components aromàtics pesants. S'injecta en continu a un forn de flama directa amb excés d'aire fins a 1500ºC, on l'hidrocarbur es descompon -craqueig tèrmic (-->)- en els elements constituents. S'evita la seva recomposició mitjançant un refredament brusc amb aigua. El producte es passa per un cicló (-->) i per un filtre, i després d'assecar-lo es granul·la. S'havien usat anteriorment altres processos, com el procés de contacte (channel process), basat en la combustió parcial de gas natural; el procés tèrmic, discontinu, i el procés a l'acetilè, que produeix partícules molt petites (40 nm) denominades negre d'acetilè. Els processos industrials antics partien de primeres matèries molt variades, com pega grega o reïnes (fum d'estampa, negre de fum). Hi ha moltes variants del negre de carboni, que es caracteritzen pel tamany de partícula i pel grau d'estructuració interna dels microgrànuls. <castellà> negro de carbono <anglès> carbon black negre de fum Vegeu negre de carboni (-->) <castellà> negro de humo <anglès> carbon black nematicida Plaguicida (-->) que destrueix nemàtodes, cucs microscòpics del grup dels nematohelmints que parassiten les arrels de certes plantes. S'apliquen moltes vegades per fumigació (fumigant (-->)). Els més usats són el bromur de metil, el dicloropropà, l'òxid de propilè, i derivats organofosforats. <castellà> nematicida <anglès> nematicide, nematocide neoprè Nom comercial dels cautxús de policloroprè (-->) <castellà> neopreno <anglès> neoprene niló Nom derivat de la marca Nylon, que correspon a les diverses poliamides (-->) originalment fabricades per la firma DuPont de Nemours (EUA). <castellà> nilón, nailon <anglès> nylon nitrat amònic Sòlid blanc cristal·lí, deliquescent, molt soluble en aigua, de punt de fusió 170ºC, i de fórmula NH4NO3. A 210ºC descompon donant òxid nitrós, N2O. S'obté per reacció directa de l'àcid nítric líquid amb amoníac gas en una columna d'absorció. El mètode Stengel aprofita la calor de la reacció per fondre la sal, que es granul·la. El nitrat amònic es fabrica en diferents qualitats, destinades a adob nitrogenat, a pirotècnia o al seu ús com a explosiu, en diverses formulacions per a ús civil, especialment en mineria: barreges nitrat amònic - TNT (-->) en proporcions variables (nitramita); barreges al 95% amb fueloli (5%) (sigles ANFO); gels a base de nitrat amònic, sòdic o càlcic (35 a 60%), aigua, alumini i gelificants (amonal); emulsions amb 70-80% de nitrat, 8 a 15% d'aigua i 4 a 10% d'oli; i barreges de


les formulacions anteriors. El nitrat amònic pot es descompondre espontàniament en condicions de magatzematge poc vigilades provocant explosions catastròfiques. <castellà> nitrato amónico <anglès> ammonium nitrate nitrat de Xile Mineral constituit per nitrat de sodi natural, sal deliquescent i cristallina que es troba als deserts del nord de Xile i en altres zones desèrtiques. Ha estat explotada com a adob natural des de 1925, i avui és un producte obsolet, substituit pels adobs nitrogenats derivats del nitrogen atmosfèric. Vegeu caliche (-->) <castellà> nitrato de Chile <anglès> Chile saltpetre nitrat de sodi Sal de fórmula NaNO3. Sòlid blanc incolor, soluble en aigua, de punt de fusió 308ºC. En forma natural es troba formant part del caliche (-->), i comercialitzat com a nitrat de Xile (-->). Es pot obtenir per reacció entre l'àcid nítric i el carbonat de potassi. El nitrat de sodi s'usa com a adob, en la indústria del vidre i de la ceràmica, i com a agent conservador. <castellà> nitrato de sodio <anglès> sodium nitrate nitrilotriacetat de sodi Sal sòdica del l'àcid nitrilotriacètic (que té per fórmula N(CH2--COOH)3), i de sigla NTA. La sal és un sòlid blanc, que s'obté per reacció del metanal amb àcid cianhídric i amoníac, amb neutralització posterior de l'àcid obtingut. És un segrestant (-->) dels ions calci i magnesi, i s'ha usat com a substituent del tripolifosfat de sodi (-->) en les formulacions de detergents de roba. <castellà> nitrilotriacetato de sodio <anglès> sodium nitrilo triacetate nitrocel·lulosa Éster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l'acció de l'àcid nítric, sol o barrejat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, com cotó o pasta de paper. Fou inventada per Schönbein el 1845. Segons el grau de nitració s'obté cotó pólvora o fulmicotó (amb més del 12% de nitrogen), piroxilina (entre un 10 i un 12% de nitrogen). És un explosiu que conté en la mateixa molècula les funcions oxidant i reductora. S'usa com a propergol (-->). Les nitrocel·luloses menys nitrades no s'usen com a explosius sinó per a fabricar cel·luloide, vernissos, vernís d'ungles, tintes i fibres tèxtils (amb la sigla CN). Es pot gelificar amb éter i alcohols per retardar la velocitat de combustió. <castellà> nitrocelulosa <anglès> nitrocellulose nitroglicerina Éster trinítric de la glicerina. S'obté per reacció de l'àcid nítric sobre la glicerina, en presència de l'àcid sulfúric. Líquid viscós, de densitat 1,6, de punt de fusió 13,5ºC, molt explosiu. Inventada per Sobrero (I) el 1846, no fou comercialitzada fins que Nobel inventà la dinamita (-->), nitroglicerina adsorbida en un sòlid porós. La nitroglicerina es barreja amb nitrocel·lulosa per formar explosius fibrosos gelatinosos. És vasodilatadora, i s'usa en medicina pel tractament de l'angina de pit, en aplicació sublingual i dosis menors a 1 mg <castellà> nitroglicerina <anglès> nitroglycerine nombre d'octà (NO) Mesura de la resistència a la autoignició per pressió de les gasolines. El rendiment mecànic d'un motor és més elevat per a relacions de compressió elevades, però una barreja d'un hidrocarbur amb aire s'inflama espontàniament quan se'l comprimeix per damunt d'un determinat valor. Aquest comportament és indesitjable, perquè sotmet els motors a esforços mecànics intensos en moments no adequats: els motors estan dissenyats per tal que la barreja cremi mitjançant la guspira generada en la bugia, i no abans o després. La detonància d'un hidrocarbur o d'una barreja es mesura amb el seu valor de nombre d'octà o índex d'octà mitjançant assaigs en motors normalitzats. El 2,2,4-trimetilpentà o isooctà és molt poc detonant, i se li assignà arbitràriament el valor 100, i el n-heptà és molt detonant i se li assignà el valor 0. El nombre d'octà d'un determinat carburant és la proporció d'isooctà en una barreja isooctà-n-heptà que detoni igual que el


carburant que s'assaja. Hi ha diferents procediments de realització de l'assaig: el nombre d'octà Research o F-1 (NOR, abreviatura en anglès RON) fa l'assaig a 600 revolucions per minut (rpm), mentre que el nombre d'octà Motor o F-2 (NOM, MON) ho fa a 900 rpm. Per a la maor part de substàncies és més alt el valor del NOM, i és el valor que habitualment figura en les gasolines comercials. Als Estats Units d'Amèrica és habitual donar el valor de l'índex d'antidetonància o Posted Octane Number, que és la mitja aritmètica entre el NOM i el NOR. El disseny de motors d'altes prestacions i que satisfacin els requeriments medioambientals han portat a dissenyar carburants amb alt nombre d'octà, i sense additius indesitjables. Un additiu antidetonant clàssic era el plom tetraetil (-->)o TEL (tetraethyl lead), prohibit a partir de 2001 i substituït per additius oxigenats (--> carburant oxigenat), com el MTBE (-->), l'ETBE (-->) o el TAME (-->). Moltes substàncies poden són més antidetonants que l'isooctà, i per tant tenen nombre d'octà superior a 100, que es determinen per altres mètodes d'assaig, com el performance rating. <castellà> número de octano <anglès> octane number (ON) nombre HLB Vegeu balanç hidròfil-lipòfil (-->) <castellà> número HLB <anglès> HLB number nonilfenol Substància de fórmula R-C6H4--OH, on R és un radical nonil C9H19-- , normalment ramificat. Té per sigla comercial NP. El grup fenol i el grup alquil estan en posició para-. S'obté per una reacció d'alquilació (-->) de l'iso-nonè al fenol, en fase líquida a 50ºC i amb àcid sulfúric, fluorhídric, AlCl3 o BF3 com a catalitzadors. la principal aplicació del nonilfenol és l'obtenció de tensioactius no iònics per reacció amb òxid d'etilè (-->). La reacció directa dóna una gamma de productes denominats nonilfenol etoxilat, polietoxilat o poli-oxietilenat, de fórmula genèrica C9H19--C6H4--O--(-CH2--CH2--O-)n--H, on n pot anar de 1 fins a 200. De la reacció s'obté una barreja de molècules amb proporció variable de llargada de les cadenes d'òxid d'etilè, i tant més llargues en promig com més temps de reacció hagi transcorregut . Els polietoxilats tenen propietats tensioactives, amb una polaritat, i per tant, amb un valor del nombre HLB (-->) tant més alt com més llarga sigui la cadena d'unitats d'oxid d'etilè. Les aplicacions dels polietoxilats són, doncs, molt variades i van des d'emulgents W/O a detergents. Els nonilfenols polietoxilats no són tòxics, però els seus productes de degradació metabòlica són tòxics per a la vida aquàtica, i es van substituint progressivament per altres tensioactius no iònics. <castellà> nonilfenol <anglès> nonyl phenol NPK, adob Adob que subministra els tres elements nitrogen, fòsfor i potassi en forma de barreja de sals, obtinguts per barreja de sals en les proporcions adequades (urea, nitrat amònic, clorur i sulfat de potassi, superfosfats i fosfats amònics); alternativament es pot preparar l'adob per reacció química entre àcids (fosfòric i sulfúric), sals (nitrat amònic i clorur de potassi), amoníac i aigua. La composició d'un adob NPK s'indica mitjançant tres números, per exemple, 13:12:15, indicant que té 13% de nitrogen (com a element), 12% de fòsfor (calculat com a pentòxid P2O5), i 15% de potassi (calculat com a òxid K2O). La proporció requerida de cada component depèn del sòl i de la planta, tenint present que l'aprofitament per a cada element és diferent: del N se n'aprofita fins a un 60%, del P fins a un 25% i pel K fins a un 70%. <castellà> NPK, abono <anglès> NPK fertilizer

O olefina 1 Hidrocarbur amb algun enllaç doble, com els alquens o els alcadiens || 2. En petroquímica les olefines s'obtenen per craqueig al vapor (-->) de naftes, gas natural o gasolis. Els mecanismes de les reaccions de craqueig són radicalàries, sense catalitzador, i a partir de qualsevol aliment hidrocarbonat es poden formar olefines de totes les longituds de


cadena; són , però, més probables la formació d'etilè a partir de l'età, o propilè a partir del propà. Els productes del craqueig al vapor es separen per destil·lació, obtenint-se per separat etilè (-->), propilè (-->), i la fracció C4 (-->). <castellà> olefina <anglès> olefine oleic, àcid Nom comú de l'àcid Z-9-octadecenoic, de fórmula CH3--(CH2)7--CH=CH--(CH2)7--COOH. És un àcid monoinsaturat, líquid a temperatura ambient, que fon a 17ºC. És present formant part dels triglicèrids de la major part d'olis vegetals, en proporcions molt elevades (en l'oli d'oliva fins al 80%, i en el de colza fins al 62%)) <castellà> oleico, ácido <anglès>oleic acid oleoducte Conducció que serveix per a transportar a gran distància el petroli des dels jaciments al punt d'embarcament o a la refineria, i per transportar els productes de la refineria fins als punts de distribució i consum o a altres plantes de producció. Els oleoductes són d'acer soldat, protegits de la corrosió i enterrats a poca profonditat. Els fluids circul·len impulsats per pressió mitjançant estacions de bombes. Per un mateix oleoducte s'hi poden fer circular consecutivament diferents líquids introduint en la conducció sistemes mòbils de separació, com boles d'acer del diàmetre de la conducció. En els polígons industrials petroqímics és ahbitual que les empreses s'enviin tot tipus de productes entre sí mitjançant canonades distribuides de forma regular, denominades pipe.racks, o simplement racks. <castellà> oleoducto <anglès> pipeline oleoquímica Conjunt dels processos industrials derivats de l'aprofitament químic i alimentari dels olis (-->) i greixos (-->) naturals. És una indústria basada en la química orgànica de productes naturals no fòssils i renovables. Les seves principals branques industrials són la indústria dels sabons (-->) a partir de les reaccions de saponificació (-->) i hidròlisi (-->); la indústria dels detergents basada en els alcohols grassos (-->); i la hidrogenació (-->) d'olis per tal d'obtenir greixos comestibles. L'oleoquímica pot desenvolupar-se en el futur si s'exploten determinades plantes que proporcionen olis d'interés encara no prou explotats, i si es desenvolupa la indústria dels combustibles vegetals derivats d'olis naturals (biodiesel (-->)). <castellà> oleoquímica <anglès> oleochemistry oli de colza Oli de les llavors de la colza, una varietat de nap. les llavors en contenen fins a un 45%. Està compost per triglicèrids d'àcids grassos diversos, principalment l'oleic (60%) i el linoleic (20 a 30%), amb menors quantitats de linolènic i palmític. És comestible i s'usa també industrialment, per la qual cosa es desnaturalitza amb anilines. L'ús fraudulent d'oli de colza desnaturalitzat i parcialment regenerat provocà, sembla, la denominada síndrome tòxica, intoxicació generada pels residus del procés de regeneració i que eren presents a l'oli, que provocà dotzenes de morts i de malformacions en els consumidors. <castellà> aceite de colza <anglès> colza oil oli de peix Oli extret de les masses musculars dels peixos grassos, com la sardina, el seitó, el salmó o l'anxova. Està compost per trigilcèrids (-->) d'àcids grassos molt variats, on predominen els poliinsaturats (linoleic (-->) i α- i γ−linolènics, monoinsaturats com l'oleic i similars, i també saturats com el palmític (-->). Es fan servir, un cop desodoritzats, per a fabricar margarines, greixos de cocció, cosmètics, i també ingredients de pintures, lubricants i sabons. Les propietats dietètiques dels àcids poliinsaturats, que sembla que redueixen la taxa de colesterol en la sang, han portat recentment a un interés en els olis de peix. Els peixos contenen també altres formes d'olis. Els olis del fetge de peixos, com l'oli de fetge de bacallà, són rics en vitamines liposolubles, com la vitamina A i la D, i s'han usat en farmacia com a complements dietètics. <castellà> aceite de pescado <anglès> fish oil


oli de ricí Oli extret per premsat o extracció amb dissolvents de les llavors del ricí (Ricinus communis, euforbiàcia oriunda de l'Àfrica tropical i naturalitzada a la Mediterrània). Està compost en un 80% de triglicèrids de l'àcid ricinoleic (-->). És un important producte industrial, que s'ha usat com a additiu lubricant per a certs motors, per a cosmètics, tintes i acabats tèxtils. L'oli deshidratat s'isomeritza i es polimeritza parcialment quan s'escalfa a 300ºC en absència d'aire. El producte obtingut s'anomena estandoli i s'usa per com a lligant de pintures. El roig turc és un additiu per a colorants obtingut per reacció de l'oli de ricí amb àcid sulfúric. L'oli de ricí hidrogenat és un producte interessant com a lubricant <castellà> aceite de ricino <anglès> castor oil, ricinus oil oli mineral 1. Petroli || 2. Substància líquida a temperatura ambient, de viscositat superior a la de l'aigua, iconstituïda per hidrocarburs i altres compostos orgànics, procedent del refinatge del petroli o de la destil·lació del carbó. <castellà> aceite mineral <anglès> mineral oil oli tèrmic Oli d'elevat punt d'ebullició, que s'usa en certs circuits de calefacció industrials per arribar a altes temperatures, fins a 350ºC. Pot tenir composicions molt diverses, com hidrocarburs d'alt punt d'ebullició obtinguts per destil·lació al buit. Substitueix el vapor d'alta pressió amb avantatges en certes ocasions, perquè s'evita el treballar a pressió, és compatible amb líquids orgànics i incrementa la seguretat en cas de fuites. Les instal·lacions d'oli tèrmic o fluid tèrmic, són habituals en moltes indústries. <castellà> aceite térmico <anglès> thermal oil oli vegetal Denominació comercial de qualsevol oli comestible, excloent-ne l'oli d'oliva. Poden rebre denominacions més específiques, com oli de llavors, oli de sansa o de pinyolada, oli de soia, oli de girasol, i moltes altres. <castellà> aceite vegetal <anglès> vegetal oil opacificant Additiu que, afegit a un producte formulat, li dóna la qualitat d'opac. Per exemple, s'apliquen opacificants (sals de ceri) a recobriments ceràmics o a porcellanes, a certs cosmètics (derivats d'àcids grassos) o a pintures. <castellà> opacificante <anglès> opacifier Ostwald, procés Procés d’obtenció d’àcid nítric mitjançant l'oxidació de l’amoníac, dissenyat el 1902 per Wilhelm Ostwald (Riga, llavors de l'Imperi Rus) i aplicat a escala industrial el 1915. L'amoníac s’oxida amb aire a uns 3 a 9 bar i a alta temperatura mitjançant un catalitzador de platí o de platí-rodi-pal·ladi, que està en forma de xarxa molt fina posada a través del flux de gas, de manera que el temps de residència sigui mínim per evitar les reaccions de descomposició dels òxids a nitrogen. La conversió en aquestes condicions és molt elevada. S'obté una barreja d’òxids nitrosos junt amb les petites quantitats d’amoníac i aire no convertits. La barreja es refreda ràpidament i s’absorbeix en aigua, de la que s’obté una solució d’àcid nítric d'un 60%, que es pot concentrar posteriorment si interessa, mitjançant destil·lació extractiva (-->). Les reaccions principals són: Oxidació catalítica 4 NH3 (g) + 5 O2 (g) <===> 4 NO (g) + 6 H2O (g) Oxidació de l'òxid nitrós 2 NO (g)+ O2 (g) <===> 2 NO2 (g) Absorció d'aigua i oxidació final 2 NO2 (g) + H2O (l) + 1/4 O2 (g) ---> 2 HNO3 (aq) Hi ha moltes més reaccions secundàries no indicades aquí. Els processos Haber-Bosch (-->) i Ostwald permeteren disposar a Europa d'àcid nítric, nitrats i altres derivats del nitrogen no depenent del nitrat de Xile (-->). <castellà> Ostwald, proceso <anglès> Ostwald process oxicloració


Reacció d'introducció d'un àtom de clor a una molècula orgànica a partir de clorur d'hidrogen que s'oxida catalíticament in situ amb oxigen o aire. Se'n té un exemple en el procés d'obtenció de clorur de vinil (-->). Part de l'etilè aliment reacciona amb clorur d'hidrogen recuperat procedent de la reacció principal de cloració, i amb aire o, més modernament, amb oxigen pur passa a dicloroetà que s'ajunta al cicle principal de reacció. La reacció és:

CH2=CH2 (g) + 2 HCl (g) + 1/2 O2 (g) ---> CH2Cl -- CH2Cl (g) + H2O (g) Aquest procés és de gran importància econòmica perquè s'aprofiten així els dos àtoms de clor en les cloracions orgàniques, perquè la reacció de cloració (-->) introdueix només un dels àtoms, donant l'altre una molècula d'HCl, que cal recircular o valoritzar.

P palmitic, àcid Nom comú de l'àcid n-hexadecanoic, de fórmula CH3--(CH2)14--COOH. És un sòlid blanc, de punt de fusió 63ºC. Es troba en els triglicèrids de molts olis i greixos naturals, com l'oli de palma (40-45%), la mantega (23 a 37%), el sèu boví (25%), el llard (30%), o el greix de cavall (24-32%). <castellà> palmítico, ácido <anglès> palmitic acid paraquat Nom comercial d'un herbicida (-->) de la família de les sals d'amoni quaternati. És tòxic per als mamífers, però és ràpidament fixat i inactivat al sòl. ës poc selectiu i actua per contacte amb les fulles. <castellà> paraquat <anglès> paraquat parathion Nom comercial d'un insecticida (-->) organofosforat de síntesi, molt tòxic per a les persones.. El malathion (-->), de la mateixa família, té una eficàcia similar i és menys tòxic, i per això el substitueix en moltes aplicacions. <castellà> parathion <anglès> parathion percarbonat de sodi Nom comú del compost de fórmula global 2 Na2CO3· 3 H2O2, un perhidrat del carbonat de sodi. És un sòlid blanc oxidant, i inestable. S'obté a partir de disolucions de carbonat de sodi en aigua oxigenada per atomització en llit fluïditzat o per precipitació mitjançant concentració a buit. S'usa com a agent de blanqueig en els detergents domèstics de roba, perquè la seva descomposició genera aigua oxigenada que oxida determinades taques de matèria orgànica. Per evitar la seva descomposició prematura s'afegeix a la formulació del detergent un agent estabilitzant com el silicat de sodi. <castellà> percarbonato de sodio <anglès> sodium percarbonate perfum Barreja de substàncies preparada amb la finalitat de produir satisfacció olfactiva, per combustió, per impregnació de la pell o per dispersió a l'aire. La combustió de diferents substàncies naturals desprèn fums d'olor agradable. Diverses reïnes i secrecions, principalment de vegetals, han fet aquesta funció des de fa segles. En són exemples l'ambre, el patxulí, l'encens, o la mirra, i diversos ungüents. Els perfums moderns acostumen a usar-se per impregnació o per dispersió a l'aire, i solen ser dissolucions alcohòliques, amb diversos components, segons la concentració i l'efecte desitjat. L'aigua de la reina d'Hongria és coneguda del segle XIV, i l'aigua de Colònia es fabrica des del 1714. La varietat de composicions i presentacions actual és considerable, molt segmentada i totalment lligada a la moda. Els perfums alcohòlics consten normalment de dotzenes de components, amb funcions diferents. En primer lloc les essències odoríferes, classificades segons la nota o sensació que produeixen, i que es denominen inicial, mitjana i nota de base, que és la sensació final i més persistent; cadascuna d'aquestes notes pot estar formada per molts olis essencials, de composicions químiques variadíssimes, obtinguts de les plantes per expressió, per destil·lació amb arrossegament


amb vapor, o per extracció amb dissolvents, o bé són components purs obtinguts per síntesi química. En segon lloc, hi ha components fixadors, com el mesc, que es complexen amb els olis més volàtils, mantenint-ne l'olor. Finalment, hi ha els dissolvents, normalment dissolucions d'aigua i etanol. Industrialment es prepara un producte concentrat, que després es dilueix segons el producte final que es desitja. Els productes comercials són les locions, amb un 0,5 a 2% de concentrat del perfum; l'aigua de toileta, amb un 2 a 6% de concentrat, i el perfum o fragància, amb un 10 a 25% de concentrat. Es fabriquen també eprfums per a sabons, pólvores, desodorants i altres productes de cosmètica i d'higiene personal. La composició s'adequa a la forma d'aplicació desitjada. S'afegeixen també perfums a productes industrials diversos, com determinades gasolines o gasolis, materials de neteja i detergència, i pintures, entre altres <castellà>perfume <anglès> perfume perlita Roca volcànica vítria, molt porosa, de textura en capes concèntriques. S'usa com a aillant tèrmic en aplicacions especials, com revestiments de tancs criogènics. <castellà> perlita <anglès> perlite pesticida Vegeu plaguicida (-->) <castellà> pesticida <anglès> pesticide petrolàtum Cera microcristallina derivada del petroli, usada com a base de cremes i pomades d'ús cosmètic i farmacèutic. <castellà> petrolatum <anglès> petrolatum petroli Substància líquida natural fòssil constituida principalment per hidrocarburs, i que es troba a elevada pressió i a alta temperatura en jaciments subterranis frequentment amb gas natural, i normalment sobre un llit d'aigua salada fòssil. El conjunt de fluids impregna roques poroses sedimentàries, denominades bosses, ubidades entre dues capes de roques impermeables. És la matèria primera per a l'elaboració dels carburants líquids més usats al llarg dels segles XX i XXI, mitjançant els processos de refinatge (-->), i per a la major part de substàncies i productes orgànics industrials i domèstics sintetitzats mitjançant els processos de la petroquímica (-->), havent substituit al carbó en moltes de les aplicacions energètiques i en gairebé totes les aplicacions per a la fabricació de productes orgànics. La composició elemental (-->) de tots els petrolis és qualitativament similar i basada en C (83-87% en pes), H (10-14%), S (0,05-6%), N (0,1-2%), O (0,05-1,5%), juntament amb petites proporcions d'ions metàl·lics, com el vanadi o el níquel. En canvi, la composició molecular (-->) és extraordinàriament variable, amb tot tipus d'hidrocarburs saturats, insaturats, aromàtics, cíclics, amb tots els seus isòmers i ramificacions. Hi ha hidrocarburs de totes les longituds de cadena, des del metà (C1 en l'argot del petroli) fins a C70 o més. Les famílies d'hidrocarburs presents en determinen la base (-->). El petroli conté també compostos amb sofre (sulfur d'hidrogen, mercaptans (-->), tiofens (-->) o disulfurs), oxígen (fenols (-->) i àcids alifàtics (-->)) i nitrogen (piridines (-->)).Després de la prospecció o identificació del jaciment de petroli, i del sondeig o perforació fins a la bossa de petroli, la fase d'extracció consisteix en portar a la superfície el líquid, aprofitant la pròpia pressió de la bossa (extracció primària), insuflant vapor a pressió al jaciment (extracció secundària), o amb líquids tensioactius que ajudin a arrossegar les porcions de petroli retingudes per capil·laritat en els porus de la roca porosa (recuperació terciària). El petroli o cru extret és directament passat per un cicló (-->) on es separa el petroli de l'aigua salada o les porcions de roques procedents de la perforació, i els gasos més volàtils es separen per simple desorció, i el cru queda estabilitzat (-->). Posteriorment es transporta amb vaixells petroliers -o amb oleoducte- a la refineria (-->) i allà, després del seu magatzematge en tancs , es procedeix al seu dessalatge (-->) i a les diferents operacions de refinatge. L'enorme complexitat de la barreja que constitueix el petroli fa que no es separi per compostos químics sinó per fraccions o barreges d'un interval de destil·lació determinat. El refinatge comença sempre amb la destil·lació (-->) atmosfèrica i de buit, i és seguida per posteriors operacions químiques (alquilació (-->), diversos tipus de craqueig (-->), reformatge (-->), etc) per millorar les característiques demanades als productes i per satisfer els requeriments medioambientals (hidrotractaments (-->) diversos). Al llarg dels anys s'ha anat variant la demanda dels diferents productes qe s'obtenen del petroli , i actualment els més sol·licitats són els carburants (-->): la gasolina (-->), el querosè (-->), i el gasoli (-->). Altres productes són els gasos licuats de petroli (-->), el fuel (-->) i el betum asfàltic (-->). Un producte en creixement és la nafta (-->) per a ús petroquímic. La dependència del petroli de tot el sistema industrial, domèstic i de transport a escala mundial fa que el petroli sigui una de les substàncies més estratègiques, de la


que en depenen la política, l'economia i les relacions internacionals. Les prediccions sobre un esgotament de les fonts de petroli fetes a la segona meitat del segle XX no s'han vist acomplertes. El descobriment constant de nous jaciments en zones remotes ha desplaçat l'horitzó de la disponibilitat de petroli a ben entrat el segle XXI. La cerca de fonts d'energia alternatives al petroli i no basades en combustibles fòssils és un important camp de recerca científica i tecnològica, si bé s'especula també amb el renaixement de la carboquímica (-->). <castellà> petróleo <anglès> petroleum petroli de cremar Vegeu querosè (-->) <castellà> petróleo de alumbrado, aceite lampante <anglès>burning oil petroquímica Conjunt dels processos industrials basats en l'ús del petroli (-->) i, per extensió i similitud, del gas natural (-->), com a primeres matèries per a l'obtenció de productes químics. Les indústries petroquímiques es basen en algunes tècniques bàsiques per tal d'aconseguir obtenir tota classe de molècules orgàniques a partir dels components presents en el petroli. Les principals tècniques són: diversos processos de separació per tal de tenir fraccions de famílies de productes afins, com la fracció BTX (-->), és a dir, benzè, toluè i xilens, o la fracció C4 (-->); el craqueig amb vapor, o steamcracking (-->), que permet obtenir barreges d'olefines (-->), i entre elles l'etilè i el propilè; i el reformat catalític per a l'obtenció de gas de síntesi (-->), primera matèria per a obtenir amoníaco o metanol. A partir d'aquests productes bàsics, i mitjançant una enorme xarxa de reaccions, s'arriba a obtenir tots els monòmers (-->) per a la fabricació de polímers, plàstics i fibres; el cautxú artificial per a fabricar elastòmers (-->);disolvents, molts medicaments, i tota mena de productes industrials i domèstics. Els orígens de la petroquímica estan a la carboquímica(-->), que mitjançant diferents processos havia ja obtingut una àmplia gamma de productes. Pero mentre la carboquímica partia d'una primera matèria, el carbó, que requereix una degradació química difícil de controlar per tal d'obtenir diferents molècules mès petites, la petroquímica Totes aquestes reaccions han quedat obsoletes i substituides per reaccions similars que tenen com a primeres matèries derivats del petroli (petroquímica (-->)) o del gas natural (química del C1 (-->)). <castellà> petróleoquímica, petrolquímica o petroquímica <anglès> petrochemistry pigment Component sòlid pulverulent d'una pintura (-->) o d'una altra barreja, que és insoluble en el dissolvent, i que li dóna color i, en el cas de les pintures, opacitat. Tradicionalment els pigments inorgànics reben el nom del color que donen, seguit del nom de l'element més característic de la seva composició. Per exemple, groc de cadmi o blanc de plom (-->), o també amb el nom de la seva procedència original, com blau de Prússia. La seva composició és a base d'òxids, com el diòxid de titani (-->) TiO2, important pigment blanc, o els colors marronosos dels òxids de ferro.També hi ha pigments orgànics obtinguts per síntesi o derivats del quitrà, que típicament tenen estructura aromàtica amb grups diversos. Són molt importants els pigments azoics o azo (-->), . Normalment el mateix pigment és apte per a pintures en base oli o en base aigua. La propietat més important d'un pigment, des del punt de vista de la seva aplicació, és el poder cobrent, juntament amb la seva opacitat, estabilitat del color i resistència als agents químics i atmosfèrics. <castellà> pigmento <anglès> pigment pintura Substància de consistència líquida, pastosa o pulverulenta, que es diposita mitjançant procediments variats sobre una superfície sòlida, en la que forma un recobriment de poc gruix, permanent, opac i estable amb l'objectiu de protegir la superfície i donar-li color amb finalitat estètica o informativa. Les pintures líquides o pastoses són una suspensió (-->) de partícules sòlides finament dividides, amb diverses funcions: el pigment (-->) que li dóna el color desitjat, i les diverses càrregues (-->), que li donen opacitat, en modifiquen la viscositat. El medi de dispersió és un vehicle líquid (oli, o una resina natural o sintètica) que actua com a lligant (-->), amb dissolvents, tensioactius, i altres additius. Les pintures es denominen segons quin sigui el seu vehicle o lligant: pintures grasses, amb olis secants (-->); cel·lulòsiques, amb acetat de cel·lulosa o nitrocel·lulosa; pintures amb resina sintètica, termoplàstiques o termoenduribles: amb base alquídica, fenòlica, epoxi, de poliuretà, vinílica, acrílica, de clorocautxú. Les característiques físiques de la pintura (viscositat, tixotropia) han de ser adequades a la forma d'aplicació: amb brotxa, amb rodet, amb pistola, per immersió, o com a gel. Les pintures tenen diverses funcions, que els donen els diferents noms comercials: per a exteriors, per a interiors, per a fusta, anticorrosives, per a imprimació de metalls, etc. Les noves generacions de pintures es basen en procediments d'aplicació diferents dels tradicionals: pintures amb base aigua, que usen aigua com a diluent, i que es solen aplicar per cataforesi (-->); s'usen especialment per a pintar automòbils; i


pintures en pols, termoenduribles, que s'apliquen a alta temperatura, superior al seu punt d'estovament, i que formen una pel·lícula continua per fusió. <castellà> pintura <anglès> paint pipe rack Vegeu oleoducte (-->) <castellà> pipe rack <anglès> pipe rack piretrina Insecticida (-->) natural contingut en els aquenis i en les flors del crisantem. No es tòxic per a les persones, i relativament poc estable als agents atmosfèrics. Els piretrinoides de síntesi tenen estructures químiques similars a la piretrina. <castellà> piretrina <anglès> pyrethrin piretrinoide Vegeu insecticida (-->) <castellà> piretrinoide <anglès> pyrethrinoid pirogenació Vegeu destil·lació (-->) <castellà> pirogenación <anglès> distillation pirolignós, àcid Barreja líquida acuosa de caràcter àcid condensada dels gasos de la destil·lació de la fusta (-->). Està compost per àcid acètic, metanol i acetona, principalment. Fins al desenvolupament de la carboquímica fou la principal font d'aquests components, que es separaven entre sí per destil·lació. <castellà> piroleñoso, ácido <anglès> pyroligneous acid piròlisi 1. Reacció, típicament de descomposició, aconseguida amb l'escalfament dels reactants. || 2. En la indústria química, qualsevol dels processos que tenen lloc escalfant els reactants en un forn, i congelant després la reacció de descomposició. En són exemples les reaccions de craqueig (-->), pirogenació (-->) i la fabricació de negre de fum (-->) o negre de carboni (-->). <castellà> pirólisi <anglès> pyrolysis piroxilina Vegeu nitrocel·lulosa (-->) <castellà> piroxilina <anglès> pyroxiline pissarra bituminosa Mineral impregnat de matèria carbonosa, que al escalfar-lo desprèn una matèria orgànica similar al betum asfàltic. El procés d'escalfament és la piròlisi a uns 480ºC en grans recipients o en el propi jaciment. El gas desprès es condensa parcialment per refredament i s'obtenen de 20 a 400 litres d'oli cru de pissarres per tona de mineral, segons el jaciment. L'oli de pissarres és d'alta viscositat, molt més que un cru estàndard, i amb moltes cendres. És ric en olefines i hidrocarburs aromàtics, amb molts components combinats amb oxigen, sofre o nitrogen. Aquest recurs energètic s'ha


usat en circunstàncies de poca disponibilitat de petroli, com en el cas del període de bloqueig econòmic de l'estat espanyol després de la Guerra Civil en que s'aprofitaren les pissarres bituminoses de Puertollano (Ciudad Real), o als EUA en els anys 1970-80 durant les crisis energètiques. Els recursos disponibles mundials en forma de pissarres i arenisques bituminoses són enormes i, pel moment, molt poc explotats. <castellà> pizarra bituminosa <anglès> bituminous sand plaguicida Nom genèric d'un conjunt de substàncies, també denominades productes fitosanitaris o pesticides, usades per controlar tota mena de plagues. Les més antigues que s'han usat són el sofre, el brou bordelès (-->) (1885) per lluitar contra el mildiu, o derivats d'arsènic. El DDT (-->) sintetitzat el 1940 fou el primer d'un conjunt de substàncies sintètiques molt especialitzades, que reben noms específics segons la seva funció. Així, hi ha els herbicides (-->) (control de males herbes), insecticides (-->) (insectes), fungicides (-->) (fongs), acaricides (-->) (àcars i aràcnids), nematocides (-->) (cucs i nemàtodes), rodenticides (rosegadors), entre altres. Els plaguicides són productes formulats (-->), en els que la matèria activa està molt diluida perquè normament és molt activa. Poden distribuir-se en formes molt variades, com la fumigació (fumigant (-->)), en aerosol (-->), en pols, en grànuls o dissolts en aigua. <castellà> plaguicida <anglès> pesticide plastificant Substància que s'afegeix a una barreja per augmentar-ne la plasticitat, és a dir, la propietat d'estendre's fàcilment i reduir-ne la fricció interna. En la preparació de pintures s'afegeixen plastificants per tal que la pel·lícula seca tingui la flexibilitat i resistència mecànica desitjades. En la indústria dels polímers o del cautxú, els plastificants s'afegeixen a la massa de polímer i en faciliten el procés d'extrusió (-->) perquè es coloquen entre les cadenes de polímer reduint-ne la força dels enllaços entre cadenes. Hi ha plastificants primaris com els ftalats (-->) o els adipats, que tenen un alt rendiment; i plastificants secundaris, que complementen l'acció dels plastificants primaris i són més econòmics. <castellà> plastificante <anglès> plasticizer plom tetraetil Additiu antidetonant (-->) de fórmula Pb(C2H5)4. Usat des de 1922, actualment és obsolet a Europa Occidental i els EUA per raons medioambientals i perquè el plom és un verí dels catalitzadors dels vehicles de motor de combustió interna. La seva eficàcia es mesurava per la susceptibilitat al plom (-->) característica de cada fracció. Es barrejava amb dibromur d'etilè Br2C2H4 que facilitava l'expulsió del PbO format al motor en forma de PbBr2, volàtil, dicloroetà i colorant. A més de la funció antidetonant l'additiu tenia una funció de lubricació de les parts mòbils del motor. <castellà> plomo tetraetilo <anglès> tetraethyl lead, TEL plom tetrametil Additiu antidetonant (-->) de fórmula Pb(CH3)4, actualment obsolet. (plom tetraetil (-->)) <castellà> plomo tetrametilo <anglès> tetramethyl lead TML poder edulcorant Nombre adimensional que compara la capacitat edulcorant d'una substància i de la dolçor d'una dissolució de 30 g/L de sacarosa en aigua a 20ºC, a la que s'atribueix el valor unitat. El poder edulcorant d'una substància és el quocient entre el valor 30 i la concentració en g/L de la substància que dóna el mateix gust dolç que la dissolució de referència. Vegeu edulcorant (-->) <castellà> poder edulcorante <anglès> sweetening power poli(òxid d'etilè) Família de poliéters lineals de fórmula [--O--CH2--CH2--]n i sigla PEG (de polietilenglicol, que és el seu nom comú). Els de cadena més curta (n<80) s'obtenen per addició d'òxid d'etilè (-->) a l'etilenglicol (-->). Són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que s'usen com a tensioactius, humectats, bses per a cosmètics i pintures, i com a lubricants. Els de cadena més llarga (n>80) s'obtenen per polimerització directa de l'oxid d'etilè. Les seves propietats


físiques són les de polímer termoplàstic, solubles en aigua, d'alta cristal·linitat. Es poden conformar fàcilment per fusió, i s'usen en la preparació de càpsules per a farmàcia, com a espessidor de productes farmacèutics i cosmètics, i com a estabilitzadors del làtex. <castellà> poli(óxido de etileno) <anglès> poly(ethylene oxide) policloroprè Família de cautxús (-->) sintètics obtinguts del cloroprè (-->), de general [--CH2-- CCl=CH--CH2]n i de sigla CR. Foren sintetitzats el 1931, i s'obtenen per polimerització radicalària en emulsió. Es vulcanitzen amb òxids de magnesi i de zinc. Tenen més resistència als olis, als divolvents, a la calor, a l'ozó i als agents atmosfèrics. Són autoextingibles, d'estructura molt regular i cristal·litzable, molt resistents a la ruptura, a la tracció i a la flexió. Substitueixen el cautxú natural en aplicacions com soles de sabata o canonades flexibles, recobriments de cables elèctrics i components d'adhesius però no s'usen en pneumàtics pel seu cost, superior al del cautxú sintètic. El seu nom comercial és el de neoprè. <castellà> policloropreno <anglès> polichloroprene poliducte Conducció cilíndrica destinada a transportar seqüèncialment diversos líquids de diferents composicions d'un punt a un altre. Per evitar les contaminacions d'un producte pel següent o per l'anterior existeixen diferents procediments, com l'ús d'una bola del mateix diàmetre que la canonada i d'un material inatacable pels líquids, que és introduïda a la conducció entre els dos líquids, i actua de separador. A l'arribar al destí es separa la bola amb vàlvules especials de tres vies, i es desvia el nou líquid cap als recipients apropiats. Altres procediments per a líquids compatibles entre sí admeten una certa barreja entre els dos fluids en el moment del canvi de producte, i desvien la porció de producte barrejat per al seu tractament posterior. . <castellà> poliducto <anglès> polyduct, pipeline polietilenglicol Nom comú del poli(òxid d'etilè) (-->), de sigla PEG <castellà> polietilenglicol <anglès> polyethyleneglycol polimerització 1. En la indústria de refinatge del petroli, reacció de dimerització o trimerització del propè o de diferents butens per donar molècules ramificades de 6 a 9 àtoms de carboni d'alt nombre d'octà. El procés usa àcid fosfòric com a catalitzador, suportat en kieselgur (-->) o quars, i treballa a uns 400ºC i 30 bar. .Fou un procés molt usat en les dècades de 1930-1940 per tal d'obtenir combustibles d'aviació. Aquest procés fou majoritàriament substituit pel procés d'alquilació (-->), si bé els seus baixos costos d'operació i d'inversió fa que en algunes refineries es segueixi usant. 2. Reacció de formaciód'un polímer a partir d'un o diversos monòmers. <castellà> polimerización <anglès> polimerization porcellana Ceràmica (-->) vitrificada i traslúcida que s'obté per cocció a temperatures d'entre 1200 i 1600ºC de barreges de caolí i feldspat. Te similituds amb el gres. Es fabricà per primera vegada a la Xina el segle VII. N'hi ha diversos tipus, i les més fines i més vitrificades couen al forn en dues etapes. Un producte similar de menor qualitat denominat porcellana tendra o porcellana artificial es fabrica a base d'argila i vidre triturat. S'usa principalment per a objectes decoratius i escultura. <castellà> porcelana <anglès>porcelain pòrtland, ciment Vegeu ciment (-->) <castellà> portland, cemento <anglès>portland cement


Posted Octane Number Vegeu nombre d'octà (-->) <castellà> <anglès> Posted Octane Number potassa 1. Nom obsolet del carbonat de potassi K2CO3 || 2. Nom genèric de diversos minerals que contenen clorur de potassi (-->) KCl || potassa càustica Nom comú de l'hidròxid de potassi (-->) <castellà> potasa <anglès> potash || caustic potash, potassa, lye pressió de vapor Reid RVP Assaig normalitzat per a determinar la volatilidad d'una producte derivat del petroli, consistent en determinar la pressió del vapor a 100ºF (38ºC), i mesurada en kPa, d'un volum de líquid en un recipient tancat amb un volum d'aire quatre vegades superior. Aquest assaig permet determinar la facilitat de desprendiment de vapors inflamables del producte. <castellà> presión de vapor Reid <anglès> Reid vapor pressure (RVP) primera matèria En sentit estricte, recurs que s'extreu directament de la natura per tal d'utilitzar-lo en els processos de producció. Pel que fa a la indústria química i de procés, les primeres matèries són, doncs, tots els recursos minerals inclosos els energètics i combustibles fòssils, i els productes derivats de la biosfera, renovables o no. Les principals primeres matèries són el clorur de sodi per a les indústries clor-sosa (-->), l'aire, l'aigua dolça, tots els minerals no metal·lúrgics (fosfats, sals potàssiques, argiles, calcari, silicats), els minerals metal·lúrgics, els combustibles fòssils petroli, carbó i gas natural, i tots els productes de la biosfera. La necessitat de reciclatge i aprofitament dels recursos per raons medioambientals ha portat a que es considerin també com a primeres matèries els residus industrials (per exemple el sofre de la desulfuració dels combustibles), els residus agrícoles (per a la fabricació de biocombustibles) o els residus sòlids urbans (per a reciclatge de vidre, paper o metalls, o com a font de compost o de biogàs), o les escombreres de les mines com a mena de baixa llei. En sentit ampli, les primeres matèries d'un procés qualsevol són les substàncies que la planta adquireix o explota per tal de processar-les, i es pot tractar, segons els casos, de primeres matèries en sentit estricte, de productes químics bàsics, intermedis o finals. Així, el producte d'una indústria de química bàsica pot ser la primera matèria d'una indústria situada més endavant del procés productiu. <castellà> materia prima <anglès> raw material procés en continu Procés en el que el flux de matèries té lloc de forma ininterrompuda, alimentant-se continuament a les diferents operacions de procés, de les que es van retirant també ininterrompudament les matèries processades. Un procés en continu té l'avantatge de la possibilitat de treballar en estat estacionari, mantenint constant les condicions de pressió, temperatura i concentració en cada punt del procés. S'assegura així la constància de la qualitat de la producció. Per la seva pròpia essència els processos en continu acostumen a ser apropiats per a grans produccions, en instal·lacions que tenen una sola funció. En són exemples les grans indústries bàsiques, com les refineries, les plantes petroquímiques, les indústries clor-sosa, els processos de rectificació de l'aire, els forns de vidre, ceramics o de ciment, la indústria siderúrgica o altres indústries similars. Per assolir una certa flexibilitat en la producció es requereixen magatzematges adequats de les primeres matèries, dels productes acabats i, en certs casos, de productesntermedis de fabricació. No totes les operacions són fàcilment implementables en les produccions en continu, i n'hi ha algunes, com el bescanvi iònic o l'adsorció, que requereixen treballar amb dues unitats en paral·lel, i mentre una treballa en el procés l'altra s'està regenerant: A aquest procediment de treball es denomina procés en semicontinu. Per a produccions petites i amb una àmplia gamma de productes o fabricar en poques unitats de producció no es poden aplicar les tècniques del treball en continu, i s'ha de treballar en discontinu, en lots (-->) o en batch. (-->) Aquest sistema de processament és adequat per a indústries de productes finals, o d'alt valor afegit i poca quantitat de producció, com els productes farmacèutics, cosmètics, pintures, o quan el tipus de primeres matèries ho faci obligat, com en la industria de l'adobat de la pell. <castellà> proceso en contínuo <anglès> continuous process


procés químic Conjunt d'operacions químiques i físiques destinades a la transformació d'unes matèries inicials en prductes finals diferents en composició, estat o condicions energètiques. S'inclouen en el procés totes les instal·lacions de magatzematge, transport interior, sistemes de control, sistemes de seguretat, gestió de residus, etc. si bé en grans instal·lacions amb molts processos integrats aquestes activitats perifèriques al procés poden estar coordinades o centralitzades. En un procés químic en sentit ampli poden no haver-hi reaccions químiques: el procés Linde-Fränkl (-->) de liquació d'aire, o la destil·lació del petroli (-->) no involucren reaccions químiques però estan considerats processos químics per analogia amb els altres processos. Tot procés té, en general, consta de tres grans etapes: una primera etapa d'operacions unitàries (-->) físiques de condicionament de les primeres matèries (trituració, escalfament, dissolució, etc); una segona etapa de reacció química, on es formen les molècules desitjades; i una tercera etapa d'operacions físiques de separació i condicionament dels productes finals i dels subproductes, amb recirculacions, si cal. <castellà> proceso químico <anglès> chemical process producte químic 1. Substància que es forma en el transcurs d'una reacció química a partir dels reactants o reactius. || 2. Substància que no es troba a la naturalesa en la forma en que es comercialitza o s’usa, i que s’ha hagut de extreure, elaborar o fabricar a partir de matèries naturals o a partir d'altres productes químics. Per exemple, l'àcid sulfúric, el PVC, l'aspirina, un detergent, una pintura, l'acer al molibdè, el silici dopat per a la fabricació de xips. En aquesta definició s'hi inclouen tota mena de substàncies, pures o no, barreges, aliatges i dissolucions, o inclús elements radiactius només identificats per un únic àtom que ha deixat un rastre en una película fotogràfica. La quantitat de productes químics que es coneixen canvia continuament, perquè s'aïllen nous productes a partir de la natualesa, o se'n sintetitzen de nous al laboratori. Se n'han descrit més de quinze milions, la major part dels quals no s'han comercialitzat mai. || 3. Per contraposició a material, un producte químic és aquella substància que és utilitzada per les seves propietats químiques, i que normalment es transforma a altres substàncies en el moment de la seva utilització. || Producte natural Espècie química (-->) que està present en algun organisme vivent, del qual es pot extreure mitjançant processos que no involucren reaccions químiques. Aquest concepte s’aplica especialment a productes orgànics i bioquímics. || Producte artificial Producte no existent a la naturalesa, i obtingut mitjançant reaccions químiques. || Producte sintètic Producte obtingut a partir de reaccions químiques de síntesi. En moltes ocasions és sinònim de producte artificial. Pot coïncidir en composició amb un producte natural. <castellà> producto químico <anglès> chemical product || chemical propel·lent Vegeu propergol (-->), propulsant (-->) <castellà> propelente <anglès> propellant, propellent propergol Propulsor químic usat en un coet. La descomposició per reacció química del propergol genera en pocs instants una gran quantitat de gasos calents, de poca massa molecular i a pressió, que expulsats per una tovera generen una força de reacció que impulsa el coet. Els propergols sòlids poden ser homogenis (nitrocel·lulosa, nitroglicerina) o composts com la pólvora pirotècnica, la barreja asfalt i clorat de potassi, els polibutadiens, els nitralans (barreges d'un oxidant inorgànic (perclorat d'amoni), pols d'alumini, hexogen (-->) i un aglutinant poliéter que actua també de combustible, usats en missils estratègics i tàctics), i molts altres en fase de desenvolupament). Els monergols són propergols liquids que es descomponen exotèrmicament. La hidrazina (-->) és el més usat, però s'havia usat també el peròxid d'hidrogen (-->). Els diergols són parells d'oxidant i reductor líquid que al barrejar-se reaccionen espontàniament (hipergols) o amb un sistema d'encesa. En són exemples els parells hidrogen líquid - oxigen líquid; querosè - oxigen líquid; o dimetilhidrazina asimètrica (UDMH, (CH3)2N--NH2) -tetròxid de dinitrogen N2H4, que és un propergol hipergòlic. <castellà> propergol <anglès> chemical propellant propulsor Matèria destinada a ser ejectada en forma de doll per aconseguir una força de reacció. Els propulsants reactius químics es denominen propergols (-->) <castellà> propulsor


<anglès> propulsive prússic, àcid Nom antic de les dissolucions aquoses d'àcid cianhídric (-->) <castellà> prúsico, ácido <anglès> prussic acid punt d'anilina (PA) La temperatura més baixa a la que una barreja d'iguals volums d'anilina (-->) i de la mostra que s'assaja són totalment miscibles. Valors alts del punt d'anilina indiquen alta proporció de hidrocarburs alifàtics, i per tant un bon comportament del carburant per a ser usat en motors Diesel. El PA està relacionat amb l'índex Diesel (-->) i l'índex de cetà (-->). <castellà> punto de anilina <anglès>aniline point punt de tall temperatura límit superior o inferior d'un determinat tall (-->) de destil·lació <castellà> punto de corte <anglès> cut point punt d'ignició Assaig normalitzat que determina la temperatura mínima a la que s'ha d'escalfar un producte líquid per tal que desprengui vapors que s'inflamin momentàniament en presència d'aire i d'una flama. És una indicació del risc d'incendi del producte. Hi ha dos tipus bàsics de l'assaig: en copa oberta, en que els vapors es van dispersant a l'atmosfera, i en copa tancada, amb els vapors sempre en contacte amb el líquid <castellà> punto de ignición <anglès> flash point punt d'inflamabilitat Assaig normalitzat que determina la temperatura mínima a la que s'ha d'escalfar un producte líquid per tal que desprengui vapors que mantinguin una flama en presència d'aire i d'una flama. L'assaig es porta a terme en el mateix dispositiu que el punt d'ignició (-->) <castellà> punto de inflamabilidad <anglès> fire point punt final Temperatura màxima a la que destil·la la part menys volàtil d'una determinada fracció (-->). En certs casos la fracció no pot destil·lar completament, sinó que es descompon (craqueig (-->)) en forma de molècules més curtes, que bullen a temperatures inferiors, amb el que la temperatura de destil·lació baixa. En aquests casos es defineix que el punt final d'ebullició és la temperatura màxima que s'hagi assolit. <castellà> punto final <anglès> end point punt inicial o punt de gota Temperatura indicada pel termòmetre d'un assaig de destil·lació (--> destil·lació ASTM) en el moment en que s'obté la primera gota de líquid <castellà> punto inicial o punto de gota <anglès> initial point putzolana 1. Roca silícia molt porosa, formada per la consolidació de cendres i pols volcàniques. Mòlta i barrejada amb calç s'usa per a fabricar un ciment hidràulic, ja descobert pels romans., que substituí els morters (-->) de calç tot millorant-ne la resistència. S'afegeix també a certs ciments (-->). || 2. Nom que reben certes escòries silícies dels alts forns, i que tenen el mateix ús que les putzolanes naturals.


<castellà> puzolana <anglès> pozzolana, pozzuolana, pozzolan

Q quenching Vegeu tremp (-->) <castellà> quenching <anglès> quenching querosè Líquid groguenc obtingut com a fracció destil·lada mitja del petroli, d'un rang de destil·lació aproximat de 150 a 290ºC, entre la gasolina i el gasoli. El querosè un cop desulfurat amb hidrotractaments (-->)és la primera matèria per a combustible de reactors comercials (jet fuels) mitjançant la barreja amb altres fraccions similars obtingudes en la refineria. Fou usat per a enllumenat en quinqués i altres làmpades, amb el nom de petroli de cremar. <castellà> queroseno <anglès> kerosene o kerosine química del C1 Conjunt de processos químics relacionats amb les molècules orgàniques d'interés industrial i que tenen un sol àtom de carboni, com el metà (-->), el metanol (-->), el metanal (-->) o diversos derivats com el cloroform (-->), el clorur de metilè (-->) o els clorofluorometans (-->fluorocarburs, clorofluorocarburs). Han adquirit recentment importància especialment per la seva obtenció a partir del gas natural (-->). Després de la carboquímica basada en l'acetilè, amb un triple enllaç molt reactiu, i de la petroquímica basada en l'etilè, amb un doble enllaç no tant reactiu, la química del C1 es perfila com una nova via d'obtenció de productes químics a partir del gas natural, fins fa poc un producte principalment usat com a combustible. <castellà> química del C1 <anglès> C1 chemistry química fina, producte de Producte químic pur, normalment orgànic, i que és el principi actiu d'una especialitat farmacèutica, un producte genèric (-->) o additiu alimentari, i és preparat en relativament poca quantitat. La seva fabricació i qualitat final satisfà unes rigoroses especificacions. És fabricat en plantes de química fina, que habitualment treballen per càrregues seguint receptes similars a les de laboratori, amb les modificacions oportunes per la superior escala de l'operació, i per poder satisfer les normatives de qualitat, de seguretat i medioambiental. <castellà> química fina, producto de <anglès> fine chemical quitosan Producte obtingut de la hidròlisi de la quitina (-->), políaminosacàrid natural present en les closques dels insectes i crustacis. El quitosan s'aplica com a coagulant en tractament d'aigües, en bioenginyeria par a la fabricació de pell artificial, i per a la fabricació de productes cosmètics. <castellà> quitosan <anglès> chitosan

R


raió Nom comercial, esdevingut nom comú, d'una fibra artificial formada per polímers de cel·lulosa regenerats a partir de la cel·lulosa natural. Es va desenvolupar a França el 1892 amb el nom de seda artificial per tal de substituir la seda natural, qmb la que no té cap semblança des del punt de vista químic. Des del 1924 se li dóna el om de raió, de rayon, marca registrada de l'empresa DuPont de Nemours. El procediment de fabricació consisteix a atacar la cel·lulosa natural amb un bany d'hidròxid de sodi NaOH l 20% (mercerització) i posterior dissolució de l'àlcali-cel·lulosa formada, sòlida, amb sulfur de carboni CS2, formant-se el xantat de cel·lulosa, soluble en dissolucions de NaOH, barreja que es coneix amb el nom de viscosa, que té la consistència i el color de mel. Aquesta solució passa per una filera i el fil format es submergeix en un bany d'àcid sulfúric diluit (10-15%) i sulfat de sodi (10 a 20%). Es regenera la cel·lulosa inicial en forma de fibres del tamany del forat de la filera. Les fibres reben un tractament posterior segons quin sigui el seu ús final, i el bany es recircula. Les fibres de raió tenen pesos moleculars menors que la cel·lulosa original, menys resistència i menys cristallinitat, i una marcada tendència a encongir-se. Es van desevolupar processos per millorar-ne les propietats mecàniques, com el procés a l'acetat, en que s'obté finalment acetat de cel·lulosa. En el procés cuproamoniacal s'ataca la cel·lulosa inicial amb una barreja de sulfat de coure (II) Cu SO4 i NaOH, i després amb una altra barreja d'amoníac i hidròxid de cobre (II) Cu (OH)2. Aquests processos són avui obsolets per a la indústria tèxtil clàssica, i substituits per les fibres sintètiques, que tenen com a primeres matèries els productes petroquímics. A Catalunya a finals del segle XX va tancar la planta de raió de La Seda de Barcelona, important indústria d'aquest ram. <castellà> rayón <anglès> rayon Raschig-Hooker, procés Procés d'obtenció de fenol (-->) desenvolupat el 1932 per Rhône-Poulenc. Es basa en l'oxicloració catalítica de benzè amb barreges d'HCl i aire, a pressió atmosfèrica i 250ºC. El clorobenzè format s'hidrolitza catalíticament a fenol, a 400ºC, amb desprendiment de nou clorur d'hidrogen, que es concentra i es recircula al procés junt amb el clorobenzè no reaccionat, que degut a la baixa conversió és el 85% del total. Les reaccions són: Obtenció del clorobenzè C6H6 + HCl + 1/2 O2 ---> C6H5Cl + H2O Hidròlisi del clorobenzè a fenol C6H5Cl + H2O ---> C6H5OH + HCl La primera reacció és catalitzada per barreges de CuCl2 i FeCl3 en Al2O3, com en el procés Deacon (-->). La segona reacció és catalitzada per Ca3(PO4)2 sobre SiO2. En el sistema no hi ha coproductes, sinó només un 15 a 20% de subproductes, com diclorobenzens. El procés Raschig-Hooker és una millora del procés ja obsolet Dow-Bayer de cloració directa amb clor del benzè. En l'actualitat és també obsolet per l'elevat cost de la concentració de l'HCl i pel cost de l'equipament, que ha de suportar la corrossió provocada pel clorur d'hidrogen aquós a alta temperatura. S'ha substituit pel procés al cumè (-->). <castellà> Raschig-Hooker, proceso <anglès> Raschig-Hooker process refineria de petroli Instal·lació industrial que mitjançant el tractament del cru o petroli, subministra productes útils. L'estructura i instal·lacions d'una refineria és molt variable i en contínua evolució, degut a les demandes canviants, a la necessitat de tractar crus de composició diversa, als requeriments medioambientals i de seguretat, i a condicionants econòmics i polítics. Les primeres unitats es desenvoluparen a finals del segle XIX i tenien per objectiu l'obtenció d'olis per a enllumenat. Posteriorment, i en paral·lel a la indústria de l'automòbil i, posteriorment, la indústria aeronàutica, es desenvoluparen les unitats de destil·lació fraccionada per tal d'aconseguir les fraccions adequades per a carburants (-->). Des de 1920 es desenvoluparen diversos processos petroquímics, i les refineries havien de subministrar-ne les primeres matèries, principalment naftes. Posteriorment la necessitat de gasolina d'elevat nombre d'octà i de carburants amb menys sofre, així com la reconversió de fraccions d'alt punt d'ebullició i de massa molecular elevada en molècules més petites, han portat a la introducció de diverses unitats de procés on es porten a terme diverses reaccions químiques, com el craqueig catalític (-->), l'alquilació (-->), la desulfuració (-->), l'hidrotractament (-->) i moltes altres. En termes generals es poden distingir tres tipus de refineries: les que produeixen principalment carburants i altres combustibles; les que produeixen nafta petroquímica; i les refineries especialitzades. Les refineries reben la primera matèria, el cru, per oleoducte (-->) procedent directament dels pous o de terminals marítimes, on els vaixells petroliers atracats als pantalans (-->) descarreguen a tancs que alimenten la refineria. Els productes de la refineria es vehiculen per altres oleoductes i gasoductes, per vaixells que descarregaran en terminals de productes químics on es carregaran a cisternes, o bé directament per cisternes cap al consumidor final. A Catalunya la refineria de la Pobla de Mafumet, al Tarragonès, actualment de Repsol, és mixta de carburants i petroquímica, i inclou unitats de craqueig al vapor per a obtenir etilè del que s'alimenten moltes indústries del polígon industrial. A Tarragona també, la refineria d'ASESA és especialitzada en betum asfàltic. Les refineries són actualment una de les instal·lacions industrials de majors dimensions que existeixen, i han desenvolupat una arquitectura pròpia, tècniques de disseny, sistemes de control, tractament de residus i efluents, i sistemes de seguretat, mètodes que han estat després aplicats a altres tipus d'ndústries químiques i de procés.


<castellà> refinería de petróleo <anglès> crude refinery reformat Producte obtingut en l'operació de reformatge, típicament una nafta a la que se li ha incrementat el nombre d'octà. <castellà> reformado <anglès> reformate reformatge Nom genèric d'un conjunt de processos de la indústria del refinatge del petroli i la petroquímica que tenen per objecte la modificació de la composició d'una fracció de petroli. || Reformatge catalític. Conjunt de processos de refinatge que tenen per objectiu modificar la composició d'una fracció de petroli per tal d'augmentar-ne el nombre d'octà (-->), reduir-ne el punt mig d'ebullició, o augmentar-ne la proporció d'aromàtics per a processos petroquímics. Foren desenvolupats des del 1940 per tal de satisfer les demandes de carburants per a automoció. Els processos de reformatge tenen lloc en fase gas, amb catalitzador de platí o òxids de crom o molibdè, a uns 500ºC i a pressions entre 3 i 30 bar, segons el procés. Depenent del procés el catalitzador es regenera en continu (procés CCR, Continuous Catalyst Regeneration,), cada molts mesos (fins a 24) amb aturada de la unitat en els processos semiregeneratius, o amb una regeneració contínua d'una unitat mentre una altra en paral·lel va funcionant, en els processos cíclics. Les reaccions principals que tenen lloc en els processos de reformatge catalític són: Deshidrogenacions: metilciclohexà a toluè i hidrògen CH3--C6H11 ---> CH3--C6H5 + 3 H2 Deshidroisomeritzacions: de metilciclopentà a ciclohexà i benzè: CH3-C5H9 ---> C6H12 ---> C6H6 + 3 H2 Deshidrociclacions: de n-heptà a toluè: n-C7H16 ---> CH3--C6H5 + 4 H2 Isomerització de parafines lineals a isoparafines: de n-hexà a isohexà La major part de reaccions són endotèrmiques i desprenen hidrogen, que es pot aprofitar en la mateixa refineria en els processos d'hidrotractament (-->) i hidrocraqueig (-->). Entre els processos de reformatge més aplicats es poden citar el Platforming de UOP, el Powerforming d'Exxon. o l'Ultraforming d'Amoco. || Reformat al vapor. Procés de tractament d'una nafta o del gas natural per tal d'obtenir una barreja gasosa rica en CO i H2 denominada gas de síntesi (-->). Les reaccions que tenen lloc al procés són les següents, pel cas del metà. Per altres hidrocarburs les reaccions són similars: Formació de gas de síntesi CH4 + H2O <===> CO + 3 H2 Reacció de canvi o shift CO + H2O <===> CO2 + H2 Les reaccions són endotèrmiques i cal, per tant, escalfar l'aliment. El procés requereix la presència d'un catalitzador de níquel i aluminosilicats. Els processos a alta temperatura (800-1000ºC), baixa pressió i relació aigua-hidrocarbur de 5 afavoreix la formació de CO i H2. Hi ha diversos dissenys comercials: el procés de reformatge autotèrmic crema part de l'hidrocarbur amb oxigen o aire, per tal de subministrar la calor necessària pel procés. <castellà> reformado <anglès> reforming refractari 1. Que no perd les propietats mecàniques i tèrmiques al ser sotmès a alta temperatura. || 2. Material ceràmic (-->) constituit per òxids metàl·lics, i destinat a suportar temperatures elevades. Els refractaris es fabriquen en diferents tipus de productes: maons, rajoles, granulats, ciments i morters. Els materials refractaris s'usen com a revestiment de forns en la indústria del vidre, de refinatge de petroli, en la indústria petroquímica, siderúrgica, del ciment, i en tot tipus de cremadors, toveres i gresols. Es poden classificar, d'acord amb la composició, en àcids, bàsics i amfòters. Els refractaris àcids estan compostos per sílice i alúmina; els amfóters tenen una proporció superior d'alúmina; els bàsics estan compostos per òxids de magnesi, òxid de crom III i òxid de calci. Hi ha refractaris especials amb borurs, carburs i nitrurs, que resisteixen fins a 3000ºC, i carbur de tàntal i carbur de zirconi, que resisteixen fins a 4000ºC. <castellà> refractario <anglès> refractory residu carbonós Conradson Vegeu carbó Conradson (-->) <castellà> residuo carbonoso Conradson <anglès> Conradson carbon residue residu carbonós Ramsbottom Vegeu carbó Conradson (-->)


<castellà> residuo carbonoso Ramsbottom <anglès> Ramsbottom carbon residue resina 1. Nom genèric dels fluids molt viscosos o gairebé sòlids, que s'extreuen de determinades espècies vegetals, i que són insolubles en aigua, però solubles en molts dissolvents orgànics. S'han aprofitat per a diferents aplicacions. L'ambre és una resina fòssil usada com a material de decoració i en joieria. De la resina de pi se'n pot extreure la trementina i l'aiguarràs (-->). Els bàlsams (-->) i les laques (-->) són també resines naturals útils en cosmètica i en pintura. || resina sintètica Polímer (-->) amorf de propietats similars a la resina natural. Rep també el nom genèric de plàstic (-->). En són exemples les resines alquídiques, les resines acríliques (-->), les resines fenòliques (-->), les resines viníliques (-->), etc. || 2. Lligant (-->) d'una pintura <castellà> resina <anglès> resin ricinoleic, àcid Nom comú de l'àcid Z-12-hidroxioctadec-9-enoic, que és un líquid incolor i viscós de punt d'ebullició 226ºC. Els seus ésters són majoritaris en dels triglicèrids de l'oli de ricí (-->). L'àcid s'usa per a la fabricació de sabons, en acabats tèxtils i com a primera matèria d'àcid sebàcic i heptanal. <castellà> ricinoleico, ácido <anglès> ricinoleic acid roca calcària o calcari Roca sedimentària molt estesa constituida en més del 50% per carbonat de calci (CaCO3) o calcita. N'hi ha moltes varietats que reben noms específics: marbre, dolomita. És la primera matèria de la fabricació de la calç, que s'obté per calcinació (-->) del mineral triturat. S'usa també en la fabricació del ciment i del vidre, per a l'obtenció de CO2, i com a corrector de sòls en agricultura. <castellà> caliza <anglès> limestone, chalk, marble, dolomite roca fosfàtica Roca amb una alta concentració de fosfats càlcics (principalment ortofosfat tricàlcic Ca3(PO4)2), derivats de closques de determinats invertebrats marins, o d'ossos i excrements de vertebrats. Conté també fluorurs, carbonats i silicats càlcics. La riquesa en fosfats arriba a ser del 35% com a P2O5 (o el 73% com a fosfat). És la primera matèria de l'obtenció d'àcid fosfòric (-->), dels adobs denominats superfosfats (-->) o del fosfat bicàlcic per a alimentació animal. Al Sahara Occidental n'hi ha grans jaciments a l'aire lliure, així com al Perú, Califòrnia, Idaho i Florida i la península de Kola (Rússia). <castellà> roca fosfática <anglès> phosphate rock

S sabó Sal d'un àcid gras (-->). La seva solubilitat depèn molt del catió metàl·lic. Certs sabons insolubles en l'aigua tenen aplicacións diverses: el sabó de plom s'usa com a emplastre en medicina, el sabó d'alumini (estearat d'alumini) s'usa per a impermeabilitzar teixits. Els sabons de cations de metalls alcalins, d'amoni o d'etanolamina són solubles i es comporten com a substàncies tensioactives (-->) i s'usen com a detergents. Aquests sabons s'usaven inicialment com a medicaments, des de fa més de dos mil anys, i eren ja coneguts pels fenicis i els celtes. Els primers procediments d'obtenció de sabons usaven greixos animals afegits a una dispersió aquosa de cendres de fusta o de plantes, que conté carbonat potàssic. En bullir la barreja es produeix el desdoblament (-->) del greix, i l'àcid gras generat forma la sal potàssica o sabó (saponificació (-->)). Hi ha molts procediments artesanals de realitzar aquest procés, que van evolucionar considerablement quan es va disposar de quantitats importants de carbonat de sodi fabricat pels processos Leblanc o Solvay. Els processos industrials moderns de fabricació de sabons són essencialment els mateixos, en


discontinu, però per a grans produccions són semicontinus o continus, i poden treballar en calent o en fred. S'usen el sèu, els olis de copra, de palma o de coco, i també poden usar directament els àcids grassos que es saponifiquen amb hidròxid sòdic o potàssic. Amb el lleixiu potàssic s'obté el sabó fluix o sabó moll, més tou. Amb el lleixiu de sosa s'obté el sabó més dur (sabó fort o sabó de llosa o sabó de pedra) Un cop obtingut el sabó, es sala la dissolució, i així es redueix la solubilitat del sabó, i el sabó en grumolls sura sobre l'aigua, que no conté glicerina si s'ha usat àcid gras. Després de decantar el sabó, es renta, es fon i s'acaba d'esgotar el greix no saponificat, si bé se'n acostuma a deixar una petita part. S'hi poden afegir perfums (sabó d'olor o sabó de tocador), colorants i altres additius, i es porta als motlles. La versió industrial del procediment artesanal de desdoblament de greixos en continu és el procés Emery-Colgate (-->). <castellà> jabón <anglès> soap sabó de Marsella Sabó (-->) fort desenvolupat a Marsella des del segle IX. En el procés s'usaven cendres de plantes marítimes com la barrella (Salsola soda), que contenen una proporció elevada de carbonat de sodi i de potassi. El rentatge del sabó produit amb aigua de mar concentrada substituia parcialment ions potassi per ions sodi en el sabó, endurint-lo. Aquests mateixos processos es van desenvolupar en altres punts del Mediterrani, com des del segle X a Sevilla, Sanlúcar de Barrameda (en edificis denominats almonas) i, a partir del segle XIV, a Venècia. <castellà> jabón de Marsella <anglès> Marseilles soap Sachsse-Bartholomé, procés Un dels processos d'obtenció d'acetilè a partir d'hidrocarburs de cadena curta desenvolupat per la firma BASF i basat en el fet que a alta temperatura (més de 1300ºC) l'acetilè és més estable que els altres hidrocarburs. Consisteix a cremar una part de l'hidrocarbur de partida, especialment gas natural, escalfant-se la barreja amb la calor de combustió i craquejant-se la resta a acetilè i hidrogen. La barreja resultant es refreda bruscament amb una dutxa d'aigua per evitar la seva descomposició a carboni i hidrogen, a alta temperatura més estables encara que l'acetilè. Els gasos no condensats són l'acetilè format, junt amb hidrogen producte del craqueig, CO2 de la combustió i CH4 no reaccionat. Combustió del gas natural CH4 + 2 O2 ---> CO2 + 2 H2O Craqueig a acetilè 2 CH4 ---> C2H2 + 3 H2 L'acetilè s'absorbeix en n-metilpirrolidona, dimetilformamida, metanol o altres dissolvents, i els gasos residuals s'aprofiten com a gas de síntesi. El procés es denomina autotèrmic perquè l'energia del procés l'aporten els propis reactants. <castellà> Sachsse-Bartholomé <anglès> Sachsse-Bartholome process sal de la Rochelle, Tartrat de sodi i potassi, sal derivada de l'àcid tàrtric (-->). <castellà> sal de la Rochelle <anglès> Rochelle salt sal gemma Mineral format per clorur de sodi, denominat també halita, que forma roques originades per evaporació. Els dipòsits de sal gemma poden ser de gruixos considerables, fins de centenars de metres. Junt amb el clorur de sodi (-->) obtingut per evaporació de l'aigua de mar, la sal gemma és una primera matèria de gran importància en la indústria química (indústries clor-sosa (-->)) <castellà> sal gema <anglès> rock salt salmorra 1. Dissolució aquosa d'una sal, especialment si és concentrada. N'hi ha d'origen natural o preparades artificialment. El terme s'aplica especialment a les solucions de clorur de sodi usades per conservar aliments, o a les solucions concentrades de diverses sals usades en circuits de refrigeració per a assolir temperatures inferiors a 0ºC. S'usen també salmorres com a sistema de tremp en alguns processos metal·lúrgics || 2. Solució saturada de sal que resulta, en les salines, d'evaporar l'aigua de mar, o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment. <castellà> salmuera <anglès> brine


seda artificial Vegeu raió (-->) <castellà> seda artificial <anglès> artificial silk, wood silk selectivitat Diferència entre el nombre d'octà (-->) Research i el nombre d'octà Motor d'una gasolina. <castellà> selectividad <anglès> selectivity sèu Greix (-->) obtingut per escalfament del teixit adipós de bòvids o altres animals, i posterior decantació i centrifugació del líquid obtingut. És un sòlid ceri de color blanc o groguenc, d'olor i gust variable depenent de l'espècie: el de bòvid és pràcticament insípid i sense olor, mentre que l'oví té olor forta característica. Està compost principalment per lípids (95%), constituits per triglicèrids (-->) mixtes dels àcids oleic, palmític i esteàric, en proporcions diverses segons l'espècie i la part de l'animal, i també colesterol. El sèu s'havia usat per a fer sabons i espelmes. Actualment s'usa per a alimentació animal, i en oleoquímica (-->) per obtenir-ne els àcids grassos (-->) i els seus productes derivats, com amides, nitrils i alcohols grassos. <castellà> sebo <anglès>tallow severitat Terme genèric per a indicar el grau d'intensitat aconseguit en un determinat procés. Per exemple, en un reformat es mesura per l'increment del nombre d'octà de la natfa reformada. En el craqueig tèrmic la severitat es va definir com el producte de la temperatura de treball, en ºC, i el temps de residència de l'aliment en el forn, en segons, i es considera un concepte obsolet. <castellà> severidad <anglès> severity Shell, procés 1. Procés industrial continu d'obtenció d'òxid d'etilè per oxidació directa en fase gas de l'etilè amb oxigen a 300ºC i 20 bar. La reacció és catalítica, amb plata suportada sobre alúmina. La conversió és del 70%, i s'obtenen com a subproductes diòxid de carboni de l'oxidació total dels reactants i productes, acetaldehid i formaldehid. La barreja de reactants i gasos recirculats s'alimenta al reactor tubular i refrigerat. Es refrigera la barreja, i els gasos no condensats es porten a un sistema d'absorció on es separa el CO2 amb carbonat potàssic. Els líquids condensats són rentats amb aigua i separats per destil·lació, obtenint-se l'òxid d'etilè molt pur || 2. Procés industrial continu d'obtenció d'etanol per hidratació directa en fase gas de l'etilè amb vapor d'aigua, a 270ºC i 70 bar. La reacció usa com a catalitzador àcid ortofosfòric suportat en alúmina. La conversió és molt baixa, només del 5%, i es produeixen nombrosos subproductes, com acetaldehid i éters. La separació dels productes de la reacció es fa rentant els gasos amb sosa càustica, desorció de l'acetaldehid que és hidrogenat a etanl en un reactor auxiliar, i diverses destil·lacions. S'obté finalment la barreja etanol-aigua al 95%, que és un azeotrop (-->) i no pot concentrar-se més per destil·lació. Si es vol obtenir etanol pur cal fer una destil·lació azeotròpica(-->) amb benzè. CH2=CH2 + H2O ---> CH3--CH2OH <castellà> Shell, proceso <anglès>Shell process shift, reacció de Vegeu canvi, reacció de (-->) silicat de sodi Nom general d'un conjunt de sals de color blanc, grisós o incolores, de fórmula empírica variada, com Na2SiO3 o Na6Si2O7. Són sals més o menys solubles en aigua, que donen dissolucions alcalines molt viscoses. S'obtenen mitjançant l'atac de la sorra silícica amb hidròxid de sodi, en dissolució aquosa al 50% i a 200ºC, o bé per via seca, per fusió alcalina de sorra i carbonat de sodi a 1200ºC. Els silicats alcalins o metasilicats (baixa proporció de Si enfront de


Na) s'usen en la formulació de detergents domèstics. Els silicats neutres són vitris o sòlids solubles, i inclús líquids. Tenen alta proporció de Si enfront de Na. S'usen com a lligant de vidre i porcellana, i com a adhesiu. <castellà> silicato de sodio <anglès> sodium silicate sistema dispers Vegeu dispersió (-->) <castellà> sistema disperso <anglès> disperse system Solvay, procés Procés d’obtenció de carbonat de sodi (sosa Solvay o sosa a l'amoníac) a partir de carbonat de calci (pedra calcària) i clorur de sodi. El procés fou desenvolupat per Ernest Solvay (B) el 1864, i es basa en la precipitació de bicarbonat de sodi a partir d’una salmorra amoniacal (dissolució saturada de clorur de sodi amb amoníac dissolt), mitjançant la injecció de diòxid de carboni en una alta columna de plats perforats amb control de temperatura (columna Solvay). Les condicions de la columna han de ser curosament control·lades per evitar la precipitació de qualsevol altre de les sals presents en el sistema. El disseny dels plats ha de permetre la bona precipitació de la sal, i al mateix temps permetre el flux del líquid i dels gasos. El bicarbonat de sodi és posteriorment calcinat, obtenint-se així el carbonat de sodi. A la columna s’obté també clorur amònic, que és descompost amb hidròxid de calci. L’amoníac resultant es recircula al cicle, i s’obté com a únic subproducte clorur de calci en suspensió aquosa. Les reaccions del procés Solvay són les següents: Precipitació del bicarbonat CO2 (g) + NH3 (aq) + NaCl (aq) <===> NaHCO3 (s) + NH4Cl (aq) Calcinació del bicarbonat 2 NaHCO3 (s) ----> Na2CO3 (s) + H2O (g) Recirculació de l'amoníac NH4Cl (aq) + Ca(OH)2 (aq) ----> CaCl2 (aq) + NH3 (g) + H2O (l) Calcinació de la pedra calcària CaCO3 (s) ---> CaO (s) + CO2 (g) Obtenció de la calç apagada CaO + H2O ---> Ca(OH)2 (aq) El procés usa les mateixes primeres matèries que el procés Leblanc (-->), però és molt més net i segur, i aprofita més les primeres matèries, així com l'amoníac recirculat. Per això anà substituïnt el procés Leblanc al llarg del segle XIX fins convertir-lo en obsolet. Actualment no s'instal·len noves plantes Solvay, perquè el carbonat de sodi s'obté directament del mineral natró (-->), queés carbonat de sodi hidratat, o del mineral trona (-->), que és una barreja de carbonat de sodi i bòrax, pel procés Trona (-->), més econòmic. <castellà> Solvay, proceso <anglès> Solvay process sorbitol Nom comú del glucitol, alcohol d'estructura similar a la glucosa. És una substància sòlida usada com a edulcorant (-->) i humectant en els xiclets sense sucre. S'obté per hidrogenació dels hidrolitzats de midons. <castellà> sorbitol <anglès> sorbitol sosa a l'amoníac Denominació comercial obsoleta del carbonat de sodi Na2CO3, o sosa Solvay. El nom es deriva del procés Solvay (-->) d'obtenció basat en l'ús d'amoníac. <castellà> sosa al amoníaco <anglès> ammonia soda sosa càustica Nom comercial de l'hidròxid de sodi (-->), NaOH. Es presenta en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames; es comercialitza també en disolució concentrada del 50% (tal com s'obté en el procés d'electrolisi de càtode de mercuri o amb membranes), i en disolucions més diiluides. <castellà> sosa cáustica <anglès> caustic soda sosa Solvay Un dels noms comercials del carbonat de sodi (-->) <castellà> sosa Solvay


<anglès> Solvay soda Stamicarbon, procés Procés industrial en continu per a la síntesi d’urea (-->) mitjançant la reacció de diòxid de carboni i amoníac, a 170 bar de pressió i temperatura de 180ºC. El diòxid de carboni és un subproducte de la producció d'amoníac, i per això en molts casos els dos processos estan integrats. Les reaccions implicades són Formació del carbamat d'amoni CO2 (g) + 2 NH3 (g) ---> NH2COONH4 (l) Formació d'urea NH2COONH4 (l) <===> CO(NH2)2 (l) + H2O (l) El procés consta d'un primer reactor on té lloc la reacció de formació del carbamat. Un segon reactor a 140 bar descompon el carbamat i formant un 60% d'urea. Dos reactors a alta i baixa pressió mitjançant un corrent de CO2 de desorció acaben de descompondre el carbamat residual. El CO2 es recicla cap al primer reactor. La dissolució d'urea es concentra al 100% en dos evaporadors a pressió per sota de l'atmosfèrica. L'urea seca i a fusió s'envia a una torre de granulació per donar-hi la presentació final. <castellà> Stamicarbon, proceso <anglès> Stamicarbon process suavitzant Denominació genèrica dels productes que disminueixen la duresa o estoven una substància, o en conserven la flonjor. Els suavitzants de roba són dissolucions aquoses de compostos d'amoni quaternari a baixa concentració (4%), amb colorant i perfum. En cosmètica s'afegeixen als xampús o s'usen després del rentat els productes denominats condicionadors capilars, que contenen com a matèria activa compostos similars. <castellà> suavizante <anglès> softener sulfan 1. Denominació genèrica dels hidrurs de sofre, de genèrica H2Sn, amb valors de n fins a 30. S'btenen per acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, o per reacció d'un sulfan inferior amb clorur de sofre SxCl2. Tenen estructura lineal i estat físic de gas a sòlid segons el valor de n. || 2. Denominació comercial del triòxid de sofre (-->) estabilitzat, en què s'evita la seva polimerització per l'addició de petites quantitats de sofre, tel·lur, tetraclorur de carboni o altres additius. S'obté per destil·lació de l'òleum (-->) concentrat en triòxid. <castellà> sulfan <anglès> sulfan sulfat, procés al Vegeu procés kraft (-->) <castellà> sulfato, proceso al <anglès> sulphate process sulfatació 1. Reacció d'obtenció de les sals o esters derivats de l'àcid sulfúric. El terme s'aplica especialment a la reacció dels alcohols grassos (-->) amb algun agent sulfatant per a l'obtenció dels alquilsulfats (-->). Els agents sulfatants més usats sónel triòxid de sofre gas, i anteriorment àcid clorosulfònic o àcid sulfàmic. Els processos industrials es porten en les mateixes instal·lacions en que es porten a terme els processos de sulfonació (-->). || 2. Acumulació de sulfat de plom en la descàrrega dels elèctrodes de les bateries de plom dels automòbils. És un procés indesitjable, perquè en redueix la capacitat i n'augmenta la resistència interna. <castellà> sulfatación <anglès> sulfation, sulphation sulfolan Nom comú del diòxid de tetrahidrotiofè, compost heterocíclic de cinc membres, un dels quals és un àtom de sofre en forma de sulfona. És un líquid incolor que bull a 285ºC i congela a 27ºC. És una substància molt polar i soluble en aigua, acetona i substàncies aromàtiques, i s'usa com a dissolvent industrial en molts camps, com en la indústria de refinatge de petroli en la destil·lació extractiva dels compostos aromàtics. El sulfolan s'obté per reacció del diòxid de sofre amb 1,3-butadiè, i posterior reducció del sulfolèn format. <castellà> sulfolán, sulfolane <anglès>sulfolane


superfosfat Adob constituit principalment per fosfat monocàlcic Ca(H2PO4)2 com a matèria activa. Fou obtingut el 1842 per Lawes (UK) mitjançant la reacció d'àcid sulfúric del 70% amb roca fosfàtica, principalment fosfat tricàlcic Ca3(PO4)2. La barreja conté també com a producte sulfat càlcic (guix) i àcid fluorhídric derivat dels fluorurs presents a la roca. El procés transcorre en dues fases, la de reacció inicial i la de curat o maduració de la barreja, que dura entre 7 i 25 dies. És un procés actualment obsolet, que obté un fosfat amb baixa concentració en fósfor. Si s'usa àcid sulfúric concentrat a 80ºC s'arriba a un producte final fins a un 32% de P. També es pot atacar la roca fosfàtica amb àcid nítric, que evita la formació de guix i el substitueix per nitrat de calci, de valor com a fertilitzant. || superfosfat triple. Superfosfat obtingut per reacció directa entre la roca fosfàtica i àcid fosfòric obtingut per via humida (-->). En el procés s'evita la formació de sulfat de calci, i s'obté un producte final amb una concentració de P com a pentòxid de l'ordre del 45%, quan el superfosfat normal en conté només del 15 al 20%. Si s'usa l'àcid fosfòric procedent de via tèrmica (-->), més concentrat, s'arriba a concentracions de P fins a un 55% com a P2O5. <castellà> superfosfato <anglès> superphosphate superfosfòric, àcid Àcid fosfòric obtingut pel procés tèrmic (-->) que s'ha concentrat posteriorment fins a concentracions superiors al 75%, i que s'ha transformat químicament per dimerització i polimerització, donant barreges conegudes amb el nom d'àcid superfosfòric, que poden arribar a tenir un 76% en P2O5, equivalent a un àcid fosfòric del 95%. <castellà> superfosfórico, ácido <anglès> superphosphoric acid susceptibilitat al plom Grau de variació del nombre d'octà (-->) segons la quantitat de plom tetraetil (-->) afegit a la gasolina. <castellà> susceptibilidad al plomo <anglès> lead susceptibility

T tall Fracció de petroli que destil·la en un interval de temperatura determinat. En un assaig de laboratori s'acostumen a definir els límits o punts de tall (-->) mitjançant la destil·lació TBP (-->). <castellà> corte <anglès> cut

taní Nom d'un conjunt de substàncies pulverulents amorfes, de colors groguencs a marronosos, presents a les arrels, a la fusta, i als fruits de diferents plantes. Químicament són àcids polihidroxibenzoics de masses moleculars molt variades. Són més o menys solubles en aigua, i insolubles en la major part de dissolvents orgànics. Reaccionen amb sals de ferro donen substàncies de colors foscos, que es poden usar per a tintes. Donen el color i l'astringència al te, el cafè, el cacau i als vins negres. En la fruita l'astringència disminueix al madurar perquè els tanins polimeritzen i redueixen l'astringència. Els tanins tenen diferents usos: adob de pells, fabricació de colorants, fabricació de tintes i aplicacions medicinals. La fusta del castanyer, l'alzina, la mimosa i el roure, i les escorces del pi, de l'acàcia i del castanyer proporcionen curtients solubles en aigua. S'usen també els tanins com a mordents en la indústria téxtil, en medicina i per clarificar vins. <castellà> tanino <anglès> tannin, tannic acid tartàric, àcid Vegeu tàrtric, àcid (-->)


<castellà> tartárico, ácido <anglès> tartaric acid tàrtric, àcid Nom comú de l'àcid 2,3-dihidroxibutandioic, de fórmula COOH--CHOH--CHOH--COOH. Es presenta en forma de diversos estereoisòmers (-->), perquè els carbonis 2 i 3 són asimètrics. Aquest producte permeté a Pasteur posar les bases de la teoria de la estereoisomeria (-->). El D(+)-tàrtric s'obté del tartrat àcid de potassi o crèmor tàrtar, present en el suc del raïm i en els sediments de la fermentació del vi. Del crémor es precipita el tartrat de calci amb hidròxid de calci i, per acidificació amb sulfúric diluit, precipita l'àcid tàrtric. És un sòlid cristallí incolor, que fon a 171ºC i té activitat òptica . És conegut des del temps dels grecs, i va ser aillat per primer cop el 1769 per Scheele. S'usa com a acidulant de begudes carbòniques, pastilles efervescents i certs productes alimentaris. Les altres formes isomèriques es poden obtenir a partir de la forma racèmica (-->). <castellà> tartárico, ácido <anglès> tartaric acid tefló Nom comercial del polímer poli(tetrafluoroetilè) (-->) <castellà> teflón <anglès> teflon temperatura d'inversió de fases Temperatura a la que una emulsió O/W passa a emulsió W/O i viceversa. S'acostuma a abreujar per PIT, de la denominació anglesa. Quan s'escalfa una emulsió O/W estabilitzada amb un determinat tensioactiu el balanç hidròfil-lipòfil del tensioactiu canvia, i es redueixen molt més la interacció de l'extrem polar amb la fase aquosa que les de la part no polar amb la fase oliosa. Com a conseqüència, es redueix la tensió interfacial, i la corbatura de les gotetes d'oli en l'aigua es redueix. A la temperatura PIT passa a ser més estable la corbatura de la intervase cap al costat de l'aigua, i espontàniament es formen gotetes d'aigua en l'oli: a la temperatura PIT s'ha passat a l'emulsió inversa (fase contínua oliosa). Per a productes comercials interessa que la temperatura PIT sigui força més alta que la temperatura ambient, per evitar la destrucció accidental de les característiques de presentació del producte. En la preparació d'emulsions O/W és habitual treballar en fase contínua oliosa a temperatures superiors a la PIT, i per refredament posterior transformar l'emulsió W/O en emulsió O/W, que és la forma final desitjada. <castellà> temperatura de inversión de fases <anglès> phase-inversion temperature temperatura HLB Vegeu temperatura d'inversió de fases (-->) <castellà> temperatura HLB <anglès> PIT temperatura mitjana d'ebullició Temperatura representativa de la vaporització d'una fracció, i que es calcula, segons la norma ASTM (-->), com el promig de les temperatures a les que ha destil·lat el 30%, el 50% i el 70% del volum de la fracció. Hi ha altres definicions similars calculades a partir de les temperatures a les que ha destil·lat certs percentatges en unitats màsiques o molars <castellà> temperatura media de ebullición <anglès> average boiling point ter-amiletiléter Éter de fórmula CH3--CH2--O--CH2-C(CH3)3, de sigla TAEE. És un additiu oxigenat per a la gasolina que millora el seu nombre d'octà. Es sintetitza per reacció entre l'etanol i l'isoamilè o isopentè <castellà> ter-amiletiléter <anglès> tert-amylethylether ter-amilmetiléter


Éter de fórmuña CH3--O--CH2-C(CH3)3 i sigla TAME. És un additiu oxigenat per a la gasolina que millora el seu nombre d'octà. Es sintetitza per reacció entre el metanol i l'isoamilè o isopentè <castellà> ter-amilmetiléter <anglès> tert-amylmethylether tèrmic, procés Procés industrial d'obtenció d'àcid fosfòric (més precisament, ortofosfòric) a partir de fòsfor blanc (-->) per combustió a 800ºC, i posterior absorció amb aigua del pentòxid format, donant àcid fosfòric concentrat del 75% (o de 55% de P2O5, en la nomenclatura habitual dels adobs (-->)). Les reaccions són: Obtenció del pentòxid; 4 P + 5 O2 ---> 2 P2O5 Absorció en aigua P2O5 + 3 H2O ---> 2 H3PO4 L'àcid obtingut, denominat àcid fosfòric tèrmic, és molt pur, i té aplicacions en detergència, com a additiu alimentari en algunes begudes de cola, per a la fabricació de fosfats precipitats per a cremes dentals o llevats inorgànics. La quantitat d'àcid produit amb aquest procés és molt menor queel produit per via humida (-->). <castellà> térmico, proceso <anglès> thermal process terpè Cadascun dels membres d'una família d'hidrocarburs que tenen com a estructura bàsica l'isoprè (-->). Hi ha terpens de cadena no tancada i terpens cíclics. Se'n troben a la major part d'olis essencials (-->) i de resines. Tots tenen com a general (C5H8)n, on n pot variar entre 1 en l'isoprè (hemiterpè) fins a més de 5000 (politerpè) en el cas del cautxú (-->). La gutaperxa (-->), la vitamina A (diterpè, n=4) i els pigments derivats del carotè (tetraterpè, n=8) són altres importants membres de la família dels terpens. Els monoterpens (n=2) són olis volàtils, de punt d'ebullició entre 150 i 200ºC, que s'obtenen per destil·lació amb arrossegament de vapor (-->) a partir de fulles o fruits de les plantes. Les molècules similars a les de terpè, però amb oxigen es denominen terpenoids, força comuns a la naturalesa. Alguns monoterpens són la primera matèria del mentol, important saboritzant i aroma, que s'obté també de la menta. <castellà> terpeno <anglès> terpene terpineol Cadascun dels tres compostos isòmers d'estructura monoterpènica (terpè (-->)) de general C10H18O. S'obté a partir de l'oli essencial de pi, per tractament amb àcid sulfúric diluit que oxida els terpens a terpina, que és un dialcohol. La deshidratació de la terpina dóna terpineol (barreja dels tres isòmers) que s'usa com a dissolvent, desinfectant, aromatitzant alimentari, i en perfumeria per a produir olor de lilàs. Les barreges de terpina, terpineol, terpinolè i altres components, que s'obtenen tractant l'α-pinè amb àcid, es denomina oli de pi i s'usa com a desinfectant i com a additiu industrial de flotació (-->). <castellà> terpineol <anglès> terpineol terra de diatomees Vegeu kieselgur (-->) <castellà> tierra de diatomeas <anglès> diatomaceous earth tex Unitat bàsica mètrica del sistema de caracterització d'un fil tèxtil, que engloba el gruix i la densitat. El nombre de tex d'un fil és la massa en grams de 1000 m de fil. Ha substituit el denier (-->), usat anteriorment. <castellà> tex <anglès> tex timol Compost sòlid cristal·lí de fórmula C10H14O, insoluble en aigua, soluble en alcohol i que fon a 52ºC. Es troba a l'oli de farigola i en altres olis essencials. Es pot obtenir per síntesi química a partir del m-cresol mitjançant una reacció de


Friedel-Crafts (-->). S'ha usat en medicina com a desinfectant (aigua timolada), o en perfumeria, com a antioxidant i coma primera matèria de diversos derivats. <castellà> timol <anglès> thymol toluendiisocianat Nom comú de la barreja de toluilendiisocianats (sigla TDI), isòmers 2,4 i 2,6 del diisocianat de toluilè. Foren desenvolupats per Bayer des de 1937 com a monòmers dels poliuretans (-->), polímers de gran importància industrial perquè constitueixen una bona part de les escumes polimèeriques industrials o domèstiques. El TDI s'obté per nitració del toluè amb àcid nítric; hidrogenació a toluilendiamines, a 60 bar i 150ºC amb níquel Raney o pal·ladi com a catalitzadors; i atac amb fosgè (COCl2), a pressió atmosfèrica, a 200ºC. S'obté la barreja de TDI, i HCl residual. Hi ha altres processos d'obtenció de TDI de Mitsui i ARCO. <castellà> toluendiisocianato <anglès> toluendiisocyanate tòner Producte pigmentat aplicat en la xerografia, reprografia basada en la impressió electrostàtica d'imatges. El tòner és una barreja de pigment sòlid i resina termofusible, normalment en forma de pols, que s'adhereix a un paper ordinari carregat elèctricament en els punts en els que apareixerà la imatge. Les partícules de tòner es dipositen per triboelectricitat, és a dir, per càrrega electrostàtica generada per fregament. Un cop dipositat el tòner, s'escalfa el full de paper amb radiació infraroja, que fon la resina del toner, i es fixa sobre el paper de forma definitiva. <castellà> tóner <anglès> toner topping Vegeu escapçament (-->) <castellà> topping <anglès> topping torres, procés de Denominació de l'antic procés de les cambres de plom (-->) per a la fabricació d'àcid sulfúric, amb la inclusió de les torres de Glover i de Gay-Lussac per concentrar l'àcid i per recuperar els vapors nitrosos, respectivament. <castellà> torres, proceso de <anglès> towers process tremp Refredament sobtat a què es sotmet el corrent de sortida d'un reactor químic per tal de mantenir la composició que s'havia assolit al seu interior a alta temperatura. Aquest refredament es pot portar a terme per contacte directe amb un corrent d'aigua freda o d'oli fred, o mitjançant un bescanviador de calor. Si bé a baixa temperatura l'evolució del sistema portaria cap a la descomposició dels productes formats i la recomposició de les primeres matèries, el refredament brusc evita que tinguin lloc les reaccions inverses, perquè a baixa temperatura la velocitat de les reaccions es redueix. Aquest procediment s'aplica a processos com el craqueig al vapor (-->) o steamcracking, i molts altres. El procés es conceptualment anàleg al de la mateixa denominació en metal·lúrgia. <castellà> temple <anglès> quenching tricloroetilè Hidrocarbur olefínic clorat, de ClHC=CCl2. Líquid incolor, lleugerament tòxic, volàtil (punt d'ebullició 87ºC), més dens que l'aigua, en que és insoluble, i no inflamable. Produeix eufòria per inhalació, pràctica que pot esdevenir addictiva. És un bon disolvent de greixos, i per això s'usa com a dissolvent en el rentat en sec, per a desengreixar objectes metàl·lics, i endiversos processos d'extracció sòlid líquid, com per extreure la cafeïna del cafè o les ceres de la llana. És la primera matèria per a la fabricació de percloroetilè i altres derivats clorats. També és el dissolvent dels adhesius de plàstics de polistirè. Es va obtenir per primer cop comercialment el 1908 a partir del 1,1,2,2-tetracloroetà per tractament amb una solució alcalina diluida, de NaOH o CaO. Actualment s'obté per cloració catalítica de l'l'1,2-dicloroetà, intermedi en la síntesi del clorur de vinil (-->). S'obté una barreja de tricloroetilè i tetracloroetilè, amb


desprendiment de HCl. En alguns processos eviten la formació de l'HCl mitjançant la reacció d'oxicloració (-->) catalítica en llit fluïditzat, que obté la mateixa barreja d'hidrocarburs clorats, però només aigua com a subproducte. <castellà> tricloroetileno <anglès>trichloroethylene trietanolamina Vegeu etanolamina (-->) <castellà> trietanolamina <anglès> triethanolamine trilita Vegeu trinitrotoluè (-->) <castellà> trilita <anglès> trinitrotoluè Nom comú del 2,4,6-trinitrotoluè, de sigla TNT, denominat també trilita. Sòlid cristal·lí groc, de punt de fusió 82ºC. Explosiona espontàniament a 240ºC, i és relativament insensible al xoc. S'obté per nitració del toluè amb àcid nítric barrejat amb sulfúric (mescla sulfonítrica). A temperatura ambient requereix un detonador per a explosionar, i per això s'usa com a explosiu segur per a municions i demolicions. També s'usa com a intermedi en la indústria de colorants. <castellà> trinitrotolueno <anglès> trinitrotoluene tripolifosfat de sodi Un dels fosfats de sodi, de fórmula global Na5P3O10, i d'estructura constituida per tres tetraedres d'ió ortofosfat units per un vèrtex d'oxigen. És un sòlid blanc no higroscòpic, relativament soluble en l'aigua i no tòxic. Comercialment s'abreuja amb la sigla STPP. S'obté mitjançant la reacció de l'àcid ortofosfòric amb el carbonat de sodi. La seva principal aplicació és la de segrestant (-->) en les formulacions de detergents domèstics i industrials que s'usen en les aigües dures. És biodegradable, però els ions fosfat intervenen en l'increment del fenomen de l'eutrofització (-->). Si bé només un 15 a 30% dels ions fosfat de les aigües provenen dels detergents domèstics (la resta de fosfats provenen dels adobs agrícoles, de l'activitat industrial i dels residus fisiològics humans), el STPP s'ha substituit en molts detergents per altres segrestants, com el nitrilotriacetat de sodi (-->), les zeolites (-->), el citrat de sodi o els poliacrilats. <castellà> tripolifosfato de sodio <anglès> sodium tripolyphosphate trona Mineral blanc o groguenc que cristal·litza en el sistema monoclínic. Està constituit per carbonat àcid de sodi, de fórmula promig, Na3H(CO3)2 · 2 H2O, i conté també diversos minerals com a impureses. Es troba associat amb natró (-->), halita (-->) o guix (-->), en zones desèrtiques (Mongòlia, Tibet) o en llacs salats africans o de l'oest dels EUA. És una primera matèria important per a l'explotació del carbonat de sodi, i és una alternativa front al procés Solvay (-->). || procés trona Procés per a obtenir carbonat de sodi a partir del mineral trona. Hi ha dos procediments bàsics; el primer consisteix a calcinar el mineral trona, obtenint-se carbonat de sodi i desprenent-se vapor d'aigua i diòxid de carboni. El carbonat és lixiviat i separat dels minerals insolubles, i s'evapora i asseca el carbonat extret. El segon procediment consisteix a dissoldre el mineral, filtrar o decantar i evaporar l'aigua, precipitant-se el sesquicarbonat, Na2CO3·HNaCO3·2 H2O, que a 200ºC passa a Na2CO3. <castellà> trona <anglès> trona || trona process Twitchell, procés Vegeu desdoblament de greixos (-->) <castellà> Twitchell, proceso <anglès>Twitchell process


U upstream, processos ("processos aigües amunt") En l'argot del món del petroli, totes aquelles operacions i processos a que es sotmet el cru abans de ser embarcat a la terminal d'exportació: extracció, estabilització i altres tractaments a la plataforma d'extracció o a peu del pou, transport fins la terminal d'exportació, magatzematge, i càrrega al vaixell. <castellà> upstream, procesos <anglès> upstream processes

V vanil·lina Nom comú del 4-hidroxi-3-metoxi-benzaldehid. Sòlid cristal·lí incolor, de punt de fusió 8ºC, d'olor pròpia característica, que es troba en les càpsules de la vainilla. És una aroma molt apreciada per als aliments dolços. S'extreu de la vainilla, o de les aigües mares resultants de l'extracció de la lignina de la polpa de paper. També es sintetitza per reacció entre el guaiacol i l'àcid glioxàlic. L'etilvanil·lina és d'estructura similar, 4-hidroxi-3-etoxi-benzaldehid, aroma de síntesi no existent a la naturalesa, usada com a substitut de la vanil·lina en els productes de xocolata <castellà> vainillina <anglès> vernís 1. Recobriment superficial líquid o pastós similar a una pintura (-->) que, un cop aplicat i assecat forma una capa rígida transparent que permet visualitzar el sòlid recobert. Té els mateixos components que una pintura, excepte el pigment. Pot portar, però, algun colorant soluble dissolt, que no li confereix opacitat però sí color. || 2. Substància vitrificable que s'aplica a la superfície d'una peça ceràmica i que, un cop cuita, li confereix una superfície sòlida vítria, que la fa impermeable. S'usen com a vernissos ceràmics compostos de plom com el blanc de plom (-->), el litargiri (-->) o el mini(-->). <castellà> barniz <anglès> varnish via humida, procés per Procés industrial d'obtenció de dissolucions d'àcid fosfòric mitjançant l'atac de la roca fosfàtica (-->) amb àcid sulfúric relativament concentrat (80%) a 80ºC. La reacció és complexa perquè l'atac de la roca, constituida essencialment per fosfat tricàlcic Ca3(PO4)2 passa per diverses etapes, obtenint-se successivament fosfat bicàlcic CaHPO4, fosfat monocàlcic Ca(H2PO4)2, i finalment àcid ortofosfòric H3PO4. La reacció global, tenint en compte el fluorur càlcic present habitualment en la roca fosfàtica, és: 3 Ca3(PO4)2 · CaF2 + 10 H2SO4 + 20 H2O ---> 6 H3PO4 + 10 (CaSO4 · 2 H2O) + 2 HF El sulfat càlcic dihidrat, (guix) obtingut es filtra de la disolució d'àcid fosfòric, i el HF es desprèn com a vapor, junt amb SiF4 format per l'atac de l'àcid fluorhídric amb la sílice de la roca fosfàtica. El procés té diverses variants que obtenen diferents formes més o meys hidratades del guix, i àcids de concentracions diverses. L'àcid fosfòric obtingut es pot concentrar amb evaporadors (-->) de múltiple efecte, arribant-se a concentracions similars a les del procés tèrmic (-->) i inclús a àcid superfosfòric (-->). Una variant del procés és l'atac de la roca fosfàtica amb àcid nítric, que evita la formació del guix a costa d'usar un àcid més car. El procés per via humida és molt més usat que el procés tèrmic. <castellà> vía húmeda, proceso por <anglès> wet process vidre soluble Vegeu silicat de sodi (-->) <castellà> vidrio soluble <anglès> water glass, soluble glass


vidriol Nom obsolet genèric dels sulfats, i especialment dels hidratats: per exemple, vidriol blanc (sulfat de zinc), vidriol de plom (sulfat de plom [II]), vidriol blau (sulfat de coure [II]), o vidriol verd (sulfat de ferro [II]). || oli de vidriol Denominació obsoleta de l'àcid sulfúric concentrat, que s'obtenia escalfant a alta temperatura els vidriols naturals. <castellà> vitriolo <anglès> vitriol || oil of vitriol violeta, àcid Vegeu Cambres de plom, procés de les (-->) visbreaking Craqueig tèrmic (-->) suau de certs residus de la destil·lació a buit (-->) del cru per tal de reduir-ne la viscositat (viscosity breaking) i que satisfaci les especificacions comercials dels fueloils. Així es trenquen principalment les cadenes de parafines unides als anells aromàtics i es redueix la viscositat i el punt de boira (-->) de la fracció. L'aliment entra a un forn que l'escalfa a temperatures entre 450 i 500ºC, i temps de residència de un a cinc minuts, sense catalitzador. En el procés es produeixen també petites quantitats de gasos i fracció líquida lleugera i un 15% de gasoli. Hi ha diversos dissenys industrials força semblants <castellà> visbreaking <anglès> visbreaking viscosa Dissolució de cel·lulosa en hidròxid de sodi i sulfur de carboni denominada també xantat o xantogenat de cel·lulosa. És un producte intermedi en la fabricació de raió (-->) o seda artificial. Té una alta viscositat i color groc similar a la mel. La viscosa es fila en una filera del diàmetre de fil desitjat i la fibra es coagula en un bany d'àcid sulfúric diluit (10-15%) i sulfat de sodi (10 a 20%), regenerant-se la cel·lulosa inicial, si bé amb un grau de polimerització menor. || seda viscosa Vegeu raió (-->). <castellà> viscosa <anglès> viscose

W Wacker-Hoechst, procés Procés industrial d'obtenció d'acetaldehid (-->) o etanal , mitjançant l'oxidació directa de l'etilè amb aire (procés Wacker) o amb oxigen (Hoechst). La reacció és: CH2=CH2 + 1/2 O2 ---> CH3---CHO La reacció té lloc en un sistema bifàsic, amb els reactants en fase gas bombollejant en la dissolució aquosa catalítica, que conté clorur de pal·ladi PdCl2, clorur de coure (II) CuCl2, HCl i aigua com a sistema de catàlisi. La reacció té lloc via un complex de coordinació (-->) del pal·ladi. Les condicions d'operació són de 3 a 10 bar i de 100 a 130ºC El catalitzador es regenera en el mateix reactor del procés si s'opera amb oxigen, o en un reactor separat si s'opera amb aire. <castellà> Wacker-Hoechst, proceso <anglès> Wacker-Hoechst process white spirit Destil·lat de petroli de rang de destil·lació entre 135 i 205ºC. És un líquid transparent d'olor característica de gasolina, que s'usa com a dissolvent en pintures, i ha substituit l'aiguarràs (-->) en la major part d'aplicacions. Rep el nom comercial de simil-aiguarràs <castellà> white spirit <anglès> white spirit


Winkler, procés Procés industrial de gasificació del carbó (-->) <castellà> Winkler, proceso <anglès> Winkler process Wulff, procés Procés d'obtenció d'acetilè a partir d'hidrocarburs de cadena curta o gas natural, similar al procés Sachsse-Bartholomé (-->) però que escalfa els gasos d'entrada per un procediment indirecte. Es crema una part de l'hidrocarbur d'entrada i la calor de reacció escalfa uns empilaments de material refractari ceràmic, típicament de corindó. Quan el materia és calent, s'hi fa circular un nou corrent de gas d'entrada barrejat amb vapor d'aigua. Es craqueja el gas, obtenint-se l'acetilè i hidrogen. El procés és semicontinu, segons el principi de Cowper, de manera que hi ha dos empilaments treballant simultàniament, l'un escalfant-se i l'altre treballant com a reactor de craqueig. <castellà> Wulff, proceso <anglès> Wulff process

X xiclet Vegeu làtex (-->) <castellà> chicle <anglès> chewing gum

Z Ziegler, procés Vegeu procés Alfol (-->) <castellà> Ziegler, proceso <anglès> Ziegler process

termes de quÍmica industrial

Documents