tema 5

Actors i Institucions Polítiques. TEMA 5. Curs 2012-13. Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF)

1

TEMA 5: Representació i Sistemes electorals INTRODUCCIÓ Les eleccions tenen una gran transcendència política i resulten vitals per les democràcies representatives: són el principal mecanisme d’expressió de la voluntat política dels ciutadans (i el més igualitari; el vot val igual per a tothom – òbviament , entre els qui tenen dret a votar,).

Els sistemes electorals (SE) són l’instrument que fa d’intermediari entre l’expressió de preferències dels ciutadans mitjançant el vot i la seva concreció en les institucions polítiques, en concret, en el parlament, que és la institució on teòricament resideix la sobirania popular. En altres paraules, els SE serveixen per transmetre la voluntat popular expressada en forma de vots en la composició dels membres del parlament.

Per això, són: - Necessaris en tots els règims democràtics. - És un mecanisme essencial que determina la natura de democràcies i incideix en el seu funcionament. FUNCIONS DE LES ELECCIONS Les eleccions tenen 4 grans funcions en un sistema representatiu: 1. Generar participació per mecanismes institucionalitzats (com ja hem vist, hi han tb altres formes de participació): a) Expressar en vots les preferències polítiques de l’electorat. b) Escollir entre programes diferents. c) Possibilitar la resolució pacífica de conflictes d) Exercir influència política. (En aquesta funció, el sistema electoral juga un paper mobilitzador/desmobilitzador clau, a més, de l’efecte del vot útil.) 2. Produir representació: a través de les eleccions els ciutadans escullen als seus representants (el sistema electoral influeix en quants representants s’escolliran de cada força política). En les democràcies la titularitat del poder correspon als individus que conformen la comunitat política. No obstant, tenim que distingir entre la titularitat i l’exercici del poder delegat. Aquesta distinció ens porta al concepte de representació. 3. Produir govern, governabilitat. a) Crear el suport polític que sustenti a un govern. b) Crear una oposició parlamentària que controli al govern. c) Establir l’orientació general de les polítiques públiques. (El sistema electoral juga un paper essencial, sobretot en els punts a i b. )

4. Oferir legitimació. Les eleccions són la principal via de legitimació de les democràcies representatives.

a) Legitimar el sistema polític, el sistema de partits i el govern.


2

b) Establir i “concretar” la comunicació política i la interacció entre opinió pública i l’èlit política. c) Contribuir a la socialització política i la formació de la cultura política del electorat.

EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL SUFRAGI DEMOCRÀTIC La democràcia implica la celebració d’unes eleccions mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Totes aquestes condicions són necessàries per la democràcia avui. 1. SUFRAGI UNIVERSAL: existeix quan el conjunt dels ciutadans disposa del dret de vot sense

que es puguin produir exclusions per condició o circumstància de caràcter discriminatori. Durant el segle XIX i principis del XX, només parts molt petites de la població podien votar, degut a que l’accés a les urnes estava vetat a amplis sectors de la societat: treballadors, dones, no blancs i joves. Per exemple al Regne Unit en el 1832 només podia votar un 4,7 % de la població. Això es feia mitjançant el procediment del sufragi “censitari” (restringit per raons de renda, propietat o riquesa) o “capacitari” (restringit per raons intel·lectuals, educatiu o professional). El mecanisme d’exclusió podia ser el pagament de una determinada taxa d’impostos discriminatoris, saber llegir i escriure, i fins i tot posseir un títol professional i acreditatiu d’un cert nivell educatiu. Una cop superades aquestes barreres en el sufragi masculí, es va produir la lluita pel sufragi femení que es va conquistar en algunes societats en dates molt recents (Suïssa 1971, França 1944, Regne Unit 1928, USA 1920, i Espanya en el 1931). I un cop superada la barrera del gènere es va establir la lluita per reduir l’edat del vot fins arribar als 18 anys actuals d’implantació molt recent (dècades de 1970 i 1980). A Espanya la primera elecció a Corts Constituents de 1977 es va fixar l’edat en 21 anys.

El problema actual es la discussió del dret a ciutadania pels immigrants i com s’adquireix. Tenen que tenir dret a vot tots aquells individus residents permanents en un Estat?

2. LLIURE: Competència i llibertat d’elecció, que las eleccions siguin competitives. 3. IGUAL: Un ciutadà = un vot. A vegades en el passat es permetia a ciutadans votar en diversos

districtes si tenien propietats. Això ja no existeix, però actualment està el problema “d’un ciutadà, un mateix VALOR…”. Les lleis electorals són el mecanisme de distorsió fonamental que genera aquest problema i entra en conflicte amb la representació política de les minories.

4. DIRECTE: No pot haver delegació i ha de ser personal. 5. SECRET: Ha d’assegurar-se el secret en l’exercici del vot per garantir la lliure decisió de

l’elector (per això no es fa el vot pública i obert, un mecanisme que a vegades pot ser utilitzat per manipular en les assemblees). Per això, es creen cabines tancades i sobres opacs per posar el vot.

ELS COMPONENTS DEL SISTEMA ELECTORAL (SE) Definició: El SE és el conjunt de normes que serveixen per transformar els vots ciutadans en els escons que s’assignen a parlamentaris. Segons Sartori, el sistema electoral és el factor institucional més determinant (i arbitrari) sobre el funcionament del sistema polític. Els elements que el formen són interdependents. Elements constitutius fonamentals del SE:

1. La circumscripció electoral (la magnitud)*** més fonamental


3

2. La forma de la candidatura 3. La barrera legal 4. La fórmula electoral ***més fonamental

Altres elements del sistema electoral són:

• La forma de registre en el cens electoral (si és automàtic o no) • La regulació de les campanyes • La regulació del finançament electoral • El calendari de convocatòries electorals

1. LA CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL Definició: La formen el col·lectiu d’electors sobre el que es realitza l’assignació d’escons. En altres paraules, nombre d’electors pertanyent a una unitat electoral territorial. També anomenat “districte electoral”. Magnitud de la circumscripció: és el nombre d’escons que s’assignen a cada circumscripció. Cal distingir dos tipus de circumscripcions segons la seva magnitud:

• Uninominals: un sol escó (és el cas de Regne Unit) (M=1) • Plurinominals: dos o més escons (cas espanyol) (M>1) • També pot haver un cas particular de grans circumscripcions plurinominals que són les que

assignen tots els escons que té el Parlament en una sola circumscripció. Aquest tipus de circumscripció s’anomena circumscripció única nacional (cas eleccions europees a Espanya).

Segons la seva magnitud, les circumscripcions grans (normalment a partir de 15 escons) o petites (normalment entre 2-5/6 escons) tenen diferents avantatges:

• Les circumscripcions “grans” tenen l’avantatge de que possibiliten una més gran proporcionalitat.

• Les circumscripcions “petites” accentuen la proximitat entre el ciutadà i el diputat, permeten una relació directa, però també relacions més clientelars.

La magnitud de la circumscripció és l’aspecte més important en quant a la proporcionalitat del sistema electoral (eleccions al Congrés dels Diputats): com més gran, en general, major proporcionalitat del sistema electoral, i major probabilitat que surtin escollits partits petits. També és important la magnitud de la Cambra, nombre d’escons o representants totals (acostuma a apropar-se a l’arrel cúbica de la població). Ara bé, tenien en consideració que els altres elements que composen el sistema electoral tb incideixen. Què entenem per proporcionalitat? La proporcionalitat d’un sistema electoral és el grau de similitud que hi ha entre el percentatge de vots i el percentatge d’escons que obtenen els partits. Existeixen diferents indexes per calcular la proporcionalitat d’un sistema polític (Rose, Rae, etc.). Tb es pot calcular la prima electoral que seria la diferència entre el % d’escons d’un partit i el seu % de vots.


4

Delimitació La delimitació de les circumscripcions és una altra variable important. Hi ha dos procediments de delimitació: 1. Sovint s’aprofiten les fronteres administratives preexistents (per exemple, províncies), i se’n revisa la magnitud periòdicament per adaptar-la als canvis demogràfics (és el que s’anomena PRORRATEIG: assignació del nombre d’escons per circumscripció, fonamentalment es fa per criteris de població). En aquest cas, el prorrateig es pot fer de manera que:

a) La ratio població/electors és fixa, cosa que pot fer que la mida de la cambra vagi variant. (ex. 1000 habitants = 1 escó) b) La grandària de la cambra és fixa i és la distribució d’escons la que varia en funció de com varia la població d’una circumscripció.

2.Una altra opció és delimitar circumscripcions específiques per al sistema electoral amb magnitud fixa, i revisar periòdicament els seus límits per adaptar-los als canvis demogràfics (cas del Regne Unit). Aquests canvis són més complexos i políticament més controvertits que el prorrateig periòdic de circumscripcions fixes. Fenomen del “Gerrymandering”:

a. Aquest concepte va aparèixer, al 1812, quan el governador de Massachusetts E. Gerry va voler afavorir els candidats del partit republicà i va manipular el disseny d’una circumscripció. El districte tenia forma de sargantana, d’això el nom (Gerry + salamander).

b. Així s’anomena la manipulació dels límits i magnituds de circumscripcions per afavorir una determinada opció política (s’ha fet a vegades per afavorir representació minoria negre o hispana als USA, però molt controvertit).

Diferents nivells de circumscripció: Alguns sistemes tenen diferents nivells de circumscripcions superposats (territorial i nacional, es fa a Alemanya). S’utilitzen per assignar els escons en diferents etapes, de manera que en una primera etapa es delimiten circumscripcions petites i en la següent de magnitud més gran. Ja ho veureu a Política Comparada. Permet aprofitar alhora els avantatges de les circumscripcions grans i de les petites. El possible problema és la complexitat del sistema, que pot provocar que els ciutadans no aprofitin/entenguin les seves potencialitats. 2. FORMA DE CA)DIDATURA Definició: operació que realitza el votant per expressar la seva preferència. Defineix el tipus de vincle que s’estableix entre els votants i els candidats, i entre aquests i els partits. Dos modalitats segons si es dirigeix a una persona o a una llista: 1. Vot personalitzat o unipersonal: es manifesta l’adhesió a un candidat individual. 2. Vot de llista: s’expressa l’adhesió a un grup o llista de candidats presentats per un partit. Ho

rellevant serà l’adscripció de candidats a unes llistes de partit. Admet diferents modalitats:


5

a) llistes tancades i bloquejades: tancades pq l’elector vota a una llista de candidats

presentada per un partit i són bloquejades pq l’ordre intern de la candidatura està fixat pel partit i el votant no el pot alterar (restringeix en principi l’expressió de les preferències). (Congrés espanyol, Alemanya, Israel). (vot únic = l’elector realitza un sol vot amb independència dels escons assignats a una circumscripció)

b) llistes tancades però no bloquejades: l’elector vota a una llista presentada per un partit

però se li permet establir un ordre de preferència dins de la llista. Això ho fa mitjançant el vot preferencial (per un o diversos candidats), tatxant alguns noms o posant un ordre numèric en els noms dels candidats. Aquest sistema pot afectar a la cohesió dels partit ja que els candidats d’un mateix partit competeixen entre ells, però això tb fa que els candidats propiciïn més lligams amb l’exterior. (Finlàndia, Àustria, Holanda, Bèlgica).

c) llistes obertes: es pot escollir entre candidats de diferents partits i permet establir un

ordre de preferències (Suïssa, Luxemburg, Senat espanyol). Les llistes obertes afavoreixen la competició intrapartidista disminuint el poder de l’aparell del partit i estableixen una relació més directa entre l’elector i el representant amb major transparència. Per contra, poden accentuar el protagonisme dels líders, el faccionalisme i el clientelisme.

Dins d’aquestes, variants de vot, com el vot limitat: L’elector disposa d’un número de vots menor als escons que disposa la circumscripció electoral (Senat espanyol: 4 senadors per província, però només poden votar a tres).

Les llistes tancades bloquejades tendeixen a identificar-se amb els sistemes proporcionals i les llistes obertes (o el vot unipersonal) amb els majoritaris (però no és una regla escrita, hi ha variació entre països). 3. BARRERA MÍ)IMA O LLI)DAR Definició: per tal d’evitar una excessiva fragmentació del parlament, sovint s’estableix una barrera mínima legal de suport electoral per tenir dret (que no vol dir garantia de representació) a participar en l’assignació d’escons. La barrera legal és una clàusula d’exclusió, i per tant, en contra té que limita la representació de opcions minoritàries. Que vol dir el concepte fragmentació? Un sistema de partits pot adoptar diverses aparences; per exemple, pot contenir nombrosos partits força petits o pot donar cabuda a uns pocs partits però molt grans (per ex. als EUA). En el primer cas, afirmem que es tracta d’un sistema de partits molt fragmentat, mentre que en el segon cas la fragmentació del sistema de partits és petita. Així doncs, la fragmentació del sistema de partits fa referència a la diversitat que conté l’inventari de partits d’un país. (quina transcendència té això? La tesi tradicional és que els sistemes de partits molt fragmentats solen obstaculitzar la governabilitat del país. Ara bé la fragmentació i la proporcionalitat solen donar-se conjuntament). Dos aspectes a tenir en compte a l’hora d’establir la barrera mínima: 1) quin és l’àmbit d’aplicació: tot l’Estat o per cada circumscripció electoral. 2) normalment es basa en l’exigència d’aconseguir un percentatge mínim dels vots emesos a tot el país o en cada circumscripció. En aquells sistemes electorals que consideren diversos nivells de


6

circumscripció, s’exigeix l’obtenció de cert nombre d’escons en la primera etapa per accedir a la distribució dels de la segona (això passa a Àustria, per exemple, només als partits que ja han obtingut un diputat a les circumscripcions inferiors poden rebre escons de l’assignació a escala nacional que es realitza amb els remanents). Barrera legal i barrera efectiva: Cal distingir entre barrera legal i la barrera efectiva. Superar la barrera mínima legal no garanteix la obtenció d’escó, un partit pot superar-la i quedar-se sense escó. La barrera efectiva que és el percentatge de vot amb el quan un partit aconsegueix el seu primer escó. Només pot es calcular a posteriori, perquè depèn de molts factors imprevisibles (els resultats dels altres partits, la concentració del vot, etc.). Per fer-vos una idea a la província de Soria cal al voltant d’un 20% dels vots per aconseguir representació (aquest 20% dels vots és la barrera efectiva mentre que la legal és només un 3%). El llindar o barrera legal pot situar-se en un 1,5% vots (Israel), 2% (Dinamarca), 3% (Espanya, Congrés de diputats i en algunes CCAA en cada circumscripció), 4% Suècia, etc. Amb una fórmula de majoria absoluta, es pot situar el % per accedir a la segona volta (a França el 12,5%).

La conseqüència més habitual dels diferents tipus de llindars és la reducció del nombre de partits i reduir la fragmentació del Parlament. 4. FÓRMULES ELECTORALS

ATE5CIó: Al final document exemples concrets aplicació fórmules!!! Definició: càlcul utilitzat per traduir els vots de cada circumscripció en escons. Hi ha dues grans famílies de fórmules:

1. Majoritàries: on és la candidatura que té més vots la que s’emporta tots els escons de la circumscripció (normalment un, però poden ser més). El nom prové del fet que la majoria s’emporta tots els escons de la circumscripció.

2. Distributives: on els escons de la circumscripció (sempre > 1) es distribueixen entre les candidatures d’acord amb la seva proporció de vots.

Fórmules majoritàries Modalitats:

1. Majoria simple o relativa: la més habitual, típica del món anglosaxó. Guanya la candidatura que té més vots, independentment de la suma de tots els altres.

2. Majoria absoluta: obté representació qui aconsegueix la meitat més un de tots els vots vàlids

emesos. Dos mecanismes quan cap candidatura no arriba a la meitat dels vots i que acompanyen aquesta fórmula: (i) selecció de candidatures i possibilitat d’una segona volta (només s’hi poden presentar els candidats que a la 1ª volta hagin superat un determinat % de vots o hagin quedat classificat en primers llocs, França, 12,5% vots); (ii) vot preferencial transferible (l’elector hi ordena els candidats de més a menys preferits i, si la seva primera preferència no és utilitzable, es transfereix el vot al candidat situat en segon lloc. És a dir, es van eliminant els candidats amb menys vots de la contesa i els seus vots són transferits al segon candidat. Això es va reiterant fins arribar a la majoria absoluta. Ex. Austràlia).


7

Pros: - Un avantatge és la seva claredat: qui guanya, guanya; i qui perd, perd. - Fabrica una clara majoria parlamentària amb un clar mandat per governar. - La formula de la majoria absoluta permet votar a la vegada amb el cor i el cap. La primera preferència o primera volta pot ser per convicció, i la segona volta, amb més responsabilitat o estratègicament. ... i contres: - Sensació de desbaratament del vot dels que no guanyen representació, que poden ser molts (perquè la majoria pot ser mínima, d’un vot). - Desproporcionalitat en l’assignació d’escons.

Fórmules distributives -Més electors participen en la distribució d’escons que en les fórmules majoritàries. -La pretensió inicial és que el resultat final de la distribució d’escons assoleixi un alt grau de proporcionalitat (és a dir, una aproximació entre el % d’escons de cada partit i el seu % de vots), però no garanteixen un resultat (assignació d’escons) proporcional, perquè els seus efectes es combinen amb els d’altres elements del sistema electoral (circumscripcions petites, barreres mínimes legals). Funcionament de les formules distributives:

• Es divideix el nombre de vots de la candidatura per la quota i s’assignen els escons enters. • La resta d’escons (si n’hi ha), s’assignen seguint el que determini la fórmula en concret.

Dos grans tipus de modalitats de fórmules: 1. La fórmula de la resta més elevada: es basa senzillament en assignar els escons sobrers als partits que presentin les restes més grans en la divisió entre el seu nombre de vots i la quota. El primer pas per aplicar aquestes fórmules serà el de calcular la quota electoral, és a dir, quants vots necessita qualsevol candidatura per aconseguir un escó. Aquesta quota pot variar segons la fórmula (normalment és la següent, la fórmula d’Hare: QE = vots totals a candidatures / magnitud circumscripció; QE= V/E). Després s’assignen els escons sobrers als partits que presentin les restes més grans en la divisió entre el seu nombre de vots i la quota. Hi ha variants: per exemple, quota Droop, QE= V/(E+1), quota Imperiali, QE= V/(E+2), Quota Imperiali reforçada, QE= V/(E+3).

2. Les formules de la mitjana més elevada: intenta que el cost en vots per escó sigui el mateix per a cada partit, assignant els sobrers a qui té una mitjana de vots per escó més alta. És comença assignant els escons inicials segons el que marca la part entera de la divisió entre el nombre de vots i la quota electoral. Quedaran escons sobrers, i llavors, es van dividint els vots de cada partit pels escons enters ja rebuts més un, i es van assignant els escons sobrers als partits amb mitjanes de vot per escó més elevada. Com aquesta manera de calcular els escons distribuïts és força pesada, sobre tot quan hi ha diversos escons sobrers, el que es fa normalment és aplicar un procediment diferent que és l’ús dels anomenats divisors. Depenent dels divisors que s’utilitzin tenen noms diferents:


8

- D’Hondt (1, 2, 3, 4, 5...) Penalitzem als partits petits en circumscripcions petites. - Saint-Laguë (1, 3, 5, 7, 9...) Afavoreix més partits mitjans i petits. Fórmula més

proporcional que la D’Hondt. En utilitzar aquests divisors fa que les fraccions successives d’un mateix partit es facin més petites molt ràpidament. I això implica que difícilment la quarta o la cinquena fracció d’un partit gran serà més elevada que la primera d’un partit petit., la qual cosa dóna més opció als partits petits a obtenir un escó abans que el partit gran els arreplegui tots.

- Saint-Laguë modificada (1.4, 3, 5, 7, 9...) Obstaculitza entrada partits petits. Com la

fornmula Saint-Laguë dóna cert privilegi als partits petits ha fet que quasi mai hagi estat posada en pràctica de manera pura, quan s’ha utilitzat, ha estat amb una modificació enganyosa que dificulta als partits petits obtenir el primer escó: modificar el primer divisor per 1.4.

- Imperiali (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8...) Semblant d’Hondt, beneficia als partits grans.

La fòrmula d’Hondt s’utilitza, entre altres, a Espanya, Portugal, Bèlgica, Holanda. El cost per obtenir escons és menor pels partits majors, donant una avantatge sistemàtica als partits situats primers i perjudicant als petits (en districtes de magnitud petita la desproporcionalitat és elevada). CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES ELECTORALS En funció de totes aquestes característiques, podem diferenciar dos grans tipus de sistemes electorals: MAJORITARIS i PROPORCIONALS. En la pràctica hi ha una relació entre aquests dos grans tipus i els elements bàsics dels sistemes electorals: Majoritaris Proporcionals Circumscripció Uninominal Plurinominal Fórmula Majoritària Distributiva Forma de vot

Personalitzat De llista (sobretot tancada i bloquejada)

EFECTES POLITICS DELS SISTEMES ELECTORALS Hi ha dos tipus d’efectes clarament diferenciats (Duverger):

1. Efectes mecànics: tb coneguts com efectes directes, directament atribuïbles a l’aplicació del sistema electoral, mostren el grau de proporcionalitat o desproporcionalitat d’uns sistema. Per observar-lo cal distingir entre el suport electoral i el suport parlamentari (la diferència entre ambdós mesura la desproporcionalitat). La desproporcionalitat depèn de la fórmula electoral però, molt més, de la magnitud dels districtes. En general, els SE s’agrupen entre sistemes proporcionals i majoritaris. Els mateixos resultats amb diferents sistemes, donen una composició molt diferent del parlament. Per tant, no són instruments neutrals i això explica les lluites partidistes en l’elaboració dels SE (per exemple, això explica la manca de consens entre les forces polítiques catalanes per aprovar una Llei electoral pròpia per Catalunya, única CCAA que encara no ha aprovat un sistema electoral propi).

2. Efectes psicològics: o efectes indirectes. Atribuïbles al comportament electoral derivat de la

previsió dels efectes mecànics del sistema electoral que fan els electors. La permanència en el temps d’un SE indueix als ciutadans a l’aprenentatge de comportaments estratègics per donar major utilitat al seu vot individual (vot útil).


9

En les anomenades “lleis” de Duverger, aquest autor valora les conseqüències que tenen diferents sistemes electorals (concretament el sistema majoritari, el sistema majoritari a dos voltes, i el sistema proporcional) per aspectes com el nombre de partits existents, el tipus d’organització dels mateixos o la representativitat dels escollits. A grans trets va ser el primer en afirmar que : (a) Els sistemes de majoria relativa afavoreixen el bipartidisme; (b) els sistemes proporcionals i de doble volta afavoreixen el multipartidisme. Aquestes afirmacions han estat objectes de revisió posteriorment. AVA5TATGES I DESAVA5TATGES DELS SISTEMES ELECTORALS:

Els aspectes més acceptats del debat sobre els efectes, els seus beneficis i inconvenients són els següents:

Els sistemes majoritaris:

1. Afavoreixen l’hegemonia dels dos partits principals en el parlament i el control del govern per un únic partit. Per tant, millor governabilitat que representativitat.

2. El sistema majoritari permet fixar millor la responsabilitat del govern. 3. Es governa segons la voluntat de la majoria (de representants, que no necessàriament és

d’electors). 4. Privilegia als partits més votats en front als altres, minvant la igualtat d’oportunitats. 5. Ineficient en la representació de minories. 6. Imposició unilateral d’una majoria. 7. Dificulta l’aparició de nous partits. 8. Sensació de pèrdua del vot. 9. Fomenta el vot estratègic i l’expressió no sincera de preferències.

Els sistemes proporcionals:

1. Distribució més ajustada dels resultats electorals en les institucions. 2. Reflexa millor la pluralitat en una societat complexa, millor representativitat. 3. Facilita situacions de negociació i consens, el poder compartit. 4. Facilita l’expressió sincera de preferències. 5. Incentiva la participació, sensació de que el vota compta. 6. Facilita el fraccionament del sistema de partits. 7. Governs més inestables, major ingovernabilitat. 8. Poca delimitació de responsabilitats. 9. Alguns partits poden tenir influència desproporcionada tenint en compte el seu % de vots. 10. Afavoreix l’existència de posicionaments més extremistes.

Totes aquestes conseqüències són complexes i no pot dir-se que un sistema sigui millor que l’altre. Dependrà de l’aspecte d’una democràcia que s’estudiï, la governabilitat, la capacitat del sistema de representar a la diversitat dels interessos existents. A més, els efectes del sistema electoral haurien d’avaluar-se prenent altres factors en interacció com, per exemple, l’ordre constitucional de relació de poders (parlamentarisme/presidencialisme), el sistema de partits, la cultura política, etc. Si voleu consultar informació electoral dels diferents països (això us pot ser útil durant la carrera).Webs: http://www.epicproject.org, http://www.idea.int/ http://www.ifes.org/


10

FÓRMULES MAJORITÀRIES

a) Majoria simple: l'escó és per a qui treu més vots en cada circumscripció

Exemple 1: Eleccions Anglaterra 1983

% vots escons

Partit Laborista 27% 209

Partit Conservador 42% 397

Partit Liberal 25% 23

Exemple 2: tenim 3 circumscripcions

I II III

A 12.000 A 5.000 A 8.000

B 7.000 B 7.000 B 4.000

C 10.000 C 6.000 C 5.000

TOTAL A 25.000 2 escons

B 18.000 1 escó

C 21.000 0 escons

b) Majoria absoluta: obté representació qui aconsegueix la meitat més un de tots els volts vàlids emesos. En els casos en que cap candidatura arriba a la meitat dels vots:

Sistema majoritari a 2 voltes. Exemple: França:

1ª volta: per a obtenir l'escó s'ha de treure majoria absoluta (50% + 1) dels vots emesos.

2ª volta: els escons que no han quedat repartits van a la 2ª volta. En aquesta volta hi ha aliances entre partits.

En aquesta volta només cal obtenir la majoria simple.

Vot preferencial transferible.

FÓRMULES DISTRIBUTIVES

a) La resta més elevada: calcular el preu mig de cada escó Fórmules Quotes

Hare Q = V/E

QE (Quota electoral) = Total de vots de la circumscripció Droop Q = V / (E + 1)

nº d'escons de la circumscripció Imperiali Q = V / (E + 2)

Imperiali reforçada Q = V / (E + 3)


11

Exemple:

QE = 3.000 (vots) = 428 = Preu mig d'una circumscripció ---> Fórmula HARE

7 (escons)

Vots QE Escons Resta Resta escons Total escons Cost mitjà

Partit A 1.500 1500/428 3 216 3 1500/3 = 500 vots

Partit B 700 700/428 1 272 1 2 700/2 = 350 vots

Partit C 500 500/428 1 72 1 500/1 = 500 vots

Partit D 300 300/428 0 300 1 1 300/1 = 300 vots

b) La mitjana més elevada: què paga cada partit per un escó Fórmules Sèries divisors

D'Hondt 1,2,3,4,5,6,7...

Sainte-Laguë 1,3,5,7,9,11,13...

Sainte-Laguë modificada 1.4,3,5,7,9,11,13...

Imperiali 2,3,4,5,5,6,7,8...

Fórmula D'Hondt

Partits / escons 1 2 3 4 5 6 7 TOTAL Escons

Partit A 1500 750,00 500,00 375,00 300,00 250,00 214,29 4

Partit B 700 350,00 233,33 175,00 140,00 116,67 100,00 2

Partit C 500 250,00 166,67 125,00 100,00 83,33 71,43 1

Partit D 300 150,00 100,00 75,00 60,00 50,00 42,86 0

Comparació resultats a partir aplicació 2 fórmules

RESULTATS ELECTORALS. ESPANYA 2004

Resta + alta D'Hondt Partits % vot Escons % escons Prima electoral

Partit A 3 escons 4 escons PSOE 42,6 164 46,9 4,3

Partit B 2 escons 2 escons PP 37,6 148 42,3 4,7

Partit C 1 escó 1 escó IU 5 5 1,4 -3,6

Partit D 1 escó 0 escó PANEs 9,9 33 9,4 -0,5

Altres 4,9 0 0 -4,9

tema 5

Documents