----------------------~

~Barcelona

MEMBRE DE

UICNUnIÓ Internacional per a laConservació de la Natura

WORLU A;.SQL1ATIOr...OF zoos >\'VD AQUARIL..MS

~z~A,oc Oc en Ibef«o d&Zoo. y Acuoro.

PartICipants en programes europeus dereprodUCCIÓd espècies en caplrvrtat

Directora ExecutivaCarme Maté

Cap Serveis GeneralsJoan M' Bassas

Cap ExplotacióJesús Fernández

Cap Comercial i Atencióal Client

Miquel Sanllehy

8SM"""'"'• de Serveis• MunICipals

Gran Via Carles 111,85bis08028 Barcelona

Editada per.Zoo de Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 80

Fax 93 221 3853www.zoobarcelona.com

DirectorRafael Cebnan

Cap de redaccióM. Neus Miró

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàlia Bohiqas,

Jordi Fàbregas, Hugo Fernàndez,Josep-lluis Melero, Susana Serrat,Ana Bel Soriano, M. Josep Virgos

CoordinacióMaria Gómez de Segura

FotografiaArxiu Zoo

ProduccióJosep Vives

Realització i coordinacióüuasar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez Boj, SA

ZOOCLUBParc de la Ciutadella, s/n

08003 BARCELONATelèfon 932256786zooclub@bsma.es

Dipòsit legal:B·30671·98

El Zoo de Barcelonano es fa responsable

de les opinions exposadespels seus diversos

collaboradors

Prohibida la reproduccró totalo parcial del contingutd'aquesta publicació

amb hnahtats comercialssiguI qum siguI el rnrqà

o procés de reproducció,sense autontzacró de l'editor

Jordi Porta bellaVicepresident B:SM

Editorial

Des de ja fa molt de temps, en el Zoo de Barcelona hem entès que la veri-table i única funció dels zoològics avui, en ple segle XXI, és la de conservari protegir aquelles espècies que es troben en perill de continuïtat a travésde diferents programes i estratègies com poden ser la cria en captivitat. lareintroducció, la recerca o bé l'educació. Aquesta és la clau que requereixla gestió d'un equipament d'aquestes característiques que, a més i demanera irrefutable, compleix amb les funcions d'un servei públic ja sigui pelseu vessant més social o bé pel seu vessant conservacionista. Un exemplede l'esforç que estem realitzant per avançar en el terreny de la conservaciód'espècies en perill és l'elevat nombre de naixements que s'han produït enel Zoo aquest any 2004 arribant a doblar gairebé els nounats respecte l'anypassat Aquesta ha estat una bona notícia que s'ha de saber emmarcar dinsd'un context de preocupació contínua per la cria en captivitat i la millora dela qualitat de vida dels éssers que viuen en el Zoo. EI nombre de naixementsd'un zoo és un clar indicador de la qualitat de les instaLlacions i un certifi-cat de garantia de la feina feta en benestar animal perquè, del contrari, nos'arribarien a obtenir quotes tan altes de fertilitat Tant és així, que dels treszoològics on es troba l'impala de cara negra, una espècie en greu perilld'extinció, el Zoo de Barcelona és l'únic on es reprodueix.De totes les espècies que tenim en el Zoo i que es reprodueixen, algunes -només algunes-, podran ser reintroduïdes. D'altres, resultarà més difícilperquè, o bé ni les condicions del seu hàbitat ho permetran, o bé perquè noes trobaran amb l'entorn adequat per sobreviure. A Catalunya set espèciesanimals en perill han estat reintroduïdes en els darrers quatre anys. En elZoo treballem en aquest sentit i per aquest motiu el 80% de les espèciesque tenim en el nostre Zoo són protegides. L'amenaça de l'ésser humàsobre el medi i sobre els diferents hàbitats és un repte a assumir des de totsels punts de vista. Així ho demostra el fet que any rera any es vagi incre-mentant la llista vermella d'espècies en perill d'extinció, i el mateix fet quee190% de les que estan amenaçades a l'estat espanyol es trobin mancadesdels plans de recuperació que exigeix la Llei de Conservació de laNaturalesa de 1989. Doncs aquest és justament el paper del Zoo: conver-tir-se en centres de recuperació i d'educació per a la conservació del medii les espècies. Quan en aquest context sorgeix l'oportunitat, o bé de con-tinuar amb la inèrcia de mantenir espectacles amb animals, o bé d'actuaramb conseqüència i intentar evolucionar -poc a poc i sense estridències-en el sentit de la protecció i conservació d'espècies animals, l'opció no térèplica possible.

Tus mejores recuerdos siempre con película ocámaras de un solo uso Fujfilm

FUJICOLOR=lUPar!J.;.\

FUJICOlOR fj!J1~f5JJ¡];J= U;J5; ~,L!.\d~JJ1JJwww.fujifilm.es

-------------------------CAMPANYA DEL TIGRE EAZA 2003-04EI mes de setembre passat va acabar la campanya deltigre de l'EAZA. EIZoo de Barcelona, juntament amb altreszoos europeus, ha treballat per assolir els objectius de lacampanya europea: crear consciència de la problemàticadel tigre i recollir fons per a projectes in situ a Sumatra,l'índia, Malàisia, Cambodja i Rússia.Des del Zoo, hem arribat a molta gent, hem transmès elproblema de la desaparició accelerada dels tigres en lanatura i, a més a més, hem explicat el paper que exercei-xen els zoos pel que fa a conscienciació i educació enmatèria de conservació.I també hem treballat per arribar al màxim de públic pos-sible des d'altres entitats com el Fòrum. Del 20 al 26 d'a-gost vam ser convidats a participar en la Fira de Medi

Ambient del Fòrum de les Cultures2004, que es va fer ressò de latasca de divulgació i de lesaccions de conservació in situdel Zoo de Barcelona. AI Zoo, elpunt d'informació del tigre,situat davant la instal-lació dels --------- _~tigres, també ha estat un punt de trobada durantels caps de setmana. Gràcies a tots els qui hi heu collabo-rat, hem recollit més de 5.000 euros que han estat enviatsíntegrament a l'associació no governamental 21st Centurylïger del Zoo de Londres (www.21stCenturylïger.org.uk).L'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) ha reco-negut l'esforç de tots els zoos que hi hem participat, quehem recaptat un total de 663.853,61 euros, quantitat quesupera qualsevol dels objectius econòmics que s'havienfixat al principi de la campanya. EI Zoo de Barcelona varebre el Diploma de Plata per aquest motiu, en el curs dela conferència de les EEP celebrada a Kolmarden (Suècia)el passat mes de setembre de 2004.Durant aquesta conferència es va aprovar la nova cam-panya de l'EAZA 2004-05, que tractarà sobre la problemà-tica de la tortuga, especialment l'asiàtica (ShellshockCampaign) i es va convidar tots els zoos a participar-hi demanera activa. EI Zoo de Barcelona ja s'hi ha inscrit ianima tots els lectors de la nostra revista a col-laborar-hi.

Si vols fer un donatiu per a la campanya,tens a la teva disposició el compte següent:

2100-1198-34-02000651-21------------------------------FEMELLES HOLANDESES PER ALS LICAONSDes de temps enrere, els nostres dos mascles de licaó Lycaon pictus s'ha-vien quedat sols i sense compromís. Però ara ja tenen companyia, duesfemelles germanes que ens arriben del Zoo d'Amsterdam, una institucióantiga però internacionalment molt considerada que té un nom ben clàssic:Natura Artis Magistra. .EIfet que aquestes licaones siguin germanes és important perquè l'organit-zació social d'aquests cànids africans és complexa i la seva estratègiareproductora força curiosa: tots els mascles d'un mateix grup estan empa-rentats entre si, i també ho estan totes les femelles entre elles, però no ambels mascles. EI motiu d'això és que, a diferència del que passa en la majorpart dels mamífers, en aquesta espècie gairebé tots els mascles que neixenen un grup s'hi queden, mentre que la majoria de les femelles de cada ven-trada l'abandonen juntes per integrar-se en un grup diferent.Si tot va bé, esperem la propera i reeixida reproducció d'aquests animals engreu perill d'extinció, ja que, a causa de la intensa persecució a què hanestat sotmesos per part de l'home, actualment són un dels depredadorsmés escassos de l'Àfrica.

---.,......-~....-B t+....--arce'on;

•••• . ,

j I

------------------------------NAIXEMENT D'UNS GORIL·LES BESSONSDesprés de 20 anys sense aconseguir cap reproduccióamb èxit dels qoril-les del Zoo de Barcelona, a partir de1999 es va iniciar una prolífera etapa reproductiva gràciesa un programa de reproducció.En els últims anys, les filles de Floquet de Neu han tingutla descendència següent: Nimba, una femella (1999);Batanga, una femella (1999); Muni, una femella (2000);Mayani, una femella (2000); Kiondo, un mascle (2002);Kivu, un mascle (2002); Ndowe, un mascle (2003); Nbia, unmascle (2004). En total, quatre femelles i cinc mascles.Fa poc, aquesta llista s'ha incrementat amb .la grata arri-bada d'uns bessons! EI passat 26 d'agost, la Kena, filla deFloquet de Neu, va tenir bessons: un mascle i una femella.EI pare és un mascle reproductor que va arribar del Zoo deRotterdam, Xebo. En néixer, les cries de la Kena van pesar2,415 kg, el mascle i 2,215 kg, la femella.EI part va ser a primera hora del matí i desprès de tenir elprimer exemplar, quan ja pensàvem que tot s'havia aca-bat, va venir la sorpresa perquè al cap d'una hora aproxi-madament un altre bebè qoril-la arribava al món.Una de les cries va ser retirada, atès que tenir cura dedues cries seria difícil per a qualsevol femella de qoril-la.però en el cas de la Kena, que mai no ha estat capaç decuidar correctament les seves cries, era impossible. AIcap de poques hores també li va ser retirat el segon exem-plar perquè el portava incorrectament i feia perillar laseva vida. Els dos petits es troben a la nursery del Zoo iseran traslladats a la nursery del Programa europeu de

cria en captivitat (EEP) d'aquí a un parell de mesos.La Kena també és un exemplar bessó d'una altra femella.Van néixer 1'11 de juliol de 1981 i els seus pares van serFloquet de Neu i una femella anomenada Bimbili. La bes-sona de la Kena, Elà, va morir el 28 de juliol del mateix any.La Kena va pesar 1,600 kg en néixer, mentre que l'Elànomés va pesar 1,100 kg.La probabilitat d'un part de bessons en qoril-les és real-ment baixa i es pot considerar un fet excepcional. En elnostre cas, els dos exemplars seran criats per humans i laprobabilitat que tots dos sobrevisquin és extremadamentalta.------------------------------LES TORTUGUES TORNEN A rATENEU

EI passat dissabte 16 d'octubre, tres tortugues mediterrà-nies Testudo hermanni van ser alliberades en una acolli-dora instal-lació habilitada en un dels parterres del petitjardí romàntic que es troba a l'interior de l'AteneuBarcelonès. D'aquesta manera recupera una tradiciómantinguda durant molts anys, perduda no fa gaire, i quesempre havia estat un dels trets més característics d'a-quest bonic i recollit espai interior.Es tracta de tres mascles cedits per la Generalitat queestaven en dipòsit al nostre Zoo i que han pogut ser utilit-zats en aquest projecte pel fet de tractar-se d'uns exem-plars híbrids entre les dues subespècies de tortuga medi-terrània que existeixen: l'occidental Testudo hermannihermanni, la que viu a Catalunya, les illes Balears i el sudde França, i l'oriental Testudo hermanni boettgeri, quehabita a la ribera mediterrània situada més a l'est, desd'Itàlia fins a Turquia.L'acte va consistir en una xocolatada infantil oferta al

mateix jardí de l'Ateneu. En la presentació dels animalsvan intervenir Oriol Bohigas, nou president de l'Ateneu,Joan de Sagarra, conegut escriptor i ateneista', JordiPorta bella, vicepresident primer de B:SM, i RafaelCebrian, director d'aquesta revista.

----------------------_._------FLOQUET DE NEU DESCOBREIX ELS COLORS

Jani Lunablau, autora alemanya resident a Barcelona isòcia del Zoo des de fa molts anys, ha escrit i il-Iustrataquest primer llibre sobre Floquet de Neu per a nens d'una sis anys. EI llibre explica la història de Floquet de Neudes de l'arribada del petit qoril-la blanc a Barcelona. En el

seu primer passeig pel Zoo, Floquet de Neu mira de trobarun igual en aquest món nou i desconegut, però tots elséssers amb qui ensopega es reconeixen diferents, enprincipi, pel seu color. N'hi ha de rosats, de verds, deblaus, de violetes, però cap de blanc. Per fi apareixNdenge, la qorilla negra. AI costat seu Floquet de Neudescobreix feliçment que, quan es tracta d'estimar, elcolor no importa.Floquet de Neu descobreix els colors és un regal entran-yable per a tots els nens d'un a sis anys. Els petits lectorstrobaran en aquest llibre estímuls visuals per reconèixer idiferenciar animals i colors, però, sobretot, podran com-partir amb Floquet de Neu una història atraient i commo-vedora. Editat per Libros del Zarra Roja en català i cas-tellà, s'ofereix a la venda a la botiga del Zoo i a totes lesllibreries.

Floquet de Neu descobreix els colorsEditat per Libros del Zorro Rojo24 x19 cm, 24 pàgines. 9,95 euros.ISBN (català): 84-933976-8-7.ISBN (castellà): 84-933976-7-9.------------------------------,

NOU SISTEMA DE FILTRACIO PER A LA PISCINADELS LLEONS MARINSAquest estiu s'ha posat en marxa un nou sistema de filtra-ció per a la piscina dels lleons marins per tal d'aconseguiruna qualitat òptima de l'aigua per als animals i millorar elsistema de desinfecció i neteja de tota la instal·lació.La piscina s'alimenta amb aigua que ve directament delmar i que abans d'entrar-hi se sotmet a tota una sèrie deprocessos per filtrar-la, desinfectar-la i deixar-la en per-fecte estat perquè pugui ser reutilitzada amb una taxa derenovació d'una hora, aproximadament. Això vol dir quecada hora s'aconsegueix que la totalitat dels 440 m3 d'ai-gua de la piscina passin pels filtres, es netegin i tornin a lainstal-lació en perfecte estat.La desinfecció s'aconsegueix per mitjà d'un sistema mixta partir de la producció de clor per electròlisi salina i laintroducció d'ozó a l'aigua. l'electròlisi salina és un siste-ma innovador que permet produir clor a partir de la matei-xa aigua que entra al sistema, a mesura de les necessi-tats. l'ozó. a més a més de ser un bon desinfectant, enspermet obtenir una gran claredat i transparència de l'ai-gua per disposar d'una bona visió dels animals mentre

IlUEDlSPlA%7330594-

neden. Tot el sistema està automatitzat, de manera quenomés s'hi han d'introduir els paràmetres necessaris il'ordenador optimitza tot el procés.

------------------------------ELS IMPALES DE CARA NEGRA ES REPRODUEIXEN

L'impala Aepyceros melampus és un ràpid i àgil antílopque habita a les sabanes de bona part d'Àfrica oriental idel sud, i que pot considerar-se una espècie encaracomuna en molts llocs de la seva àrea de distribució.Però de les tres subespècies d'impala que existeixen, n'hiha una, l'impala de cara negra Aepyceros melampuspetersi, que és la que tenim al Zoo, que és l'única que estroba avui en greu perill d'extinció.

Aquesta subespècie es caracteritza per presentar unasèrie de marques fosques al front, la part superior delmusell i els ulls, i en estat natural es troba tan sols al sudd'Angola i al nord de Namíbia, on sembla que no en sobre-viuen gaire més de 3.000 exemplars.I tampoc és gens habitual en captivitat, ja que en l'actua-litat només es poden veure impales de cara negra en elnostre Zoo, el de Pretòria (República de Sud-Àfrica) i el deLisboa (Portugal), aquest últim responsable internacionaldel llibre de registre de tots els individus que viuen captiusarreu del món.La feina més important que intentem fer per ajudar a sal-var de l'extinció aquest escàs i delicat antílop és aconse-guir la seva reproducció i augmentar així la seva poblaciócaptiva. I això hem aconseguit fa uns mesos: dos petitsimpales van néixer els mesos de juny i juliol, encara quemalhauradament un d'ells no ha lograt sobreviure. L'altrepetit, una femella, està perfectament i ha crescut de talmanera que ja comença a ser difícil distingir-la dels ani-mals adults.------------------------------

LLIURAMENT DE PREMIS DEL CONCURS DEDIBUIX STAEDTLERNovament aquest estiu, gràcies a la coneguda casa Staedtler,tots els nens i nenes que han passat les vacances realitzant'les Estades de Zoologia, que organitza el Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona, han participat en unconcurs de dibuix anomenat: "EI teu animal favorit".S' han recollit milers de dibuixos que els nens i nenes han pin-tat amb tota la seva iLlusió. EIdissabte 6 de novembre, Mª PauGarreta i Vanessa Duran, en representació de la casaStaedtler, i Carme Maté i Miquel Sanllehy, Directora, i Cap deldepartament comercial i d'atenció al client, respectivament,

del Parc Zoològic, van poder conèixer els petits artistes i obse-quiar-los amb uns regals.Els guanyadors triats per la firma Staedtler són:Júlia Parera, Eva Carrillo, Fèlix Barenys, Anna Bou, VickyMarquina, Nil Cebrian, Minerva Devesa, Óscar Boher, PatríciaParejo i Caria Sans.Des del Parc Zoològic de Barcelona donem les gràcies a totsels nostres amiguets i amiguetes d'aquest estiu, que ens hanregalat els seus dibuixos, i a la gent d'Staedtler per fer-ho pos-sible.

------------------------------UNA VISITA A COSMOCAIXAEI dia 22 de setembre, aprofitant la invitació de "laCaixa" als tècnics que havíem col-laborat en elprojecte, vam visitar el nou museu. Per començar,hem d'expressar la nostra admiració per l'obraarquitectònica. Realment, la baixada a la plantad'exhibició, sis pisos per sota del nivell d'entrada, ésimpressionant i l'escala helicoïdal amb el tronc secd'un arbre amazònic al centre reconcilia l'arquitectu-ra moderna amb la matèria amb què és feta la vidaque pobla el nostre planeta.EI recinte del museu està ben dotat de saletes on, mit-jançant enginyosos sistemes audiovisuals, ens intro-dueixen en els fonaments de la física i la biologia moder-nes que ens permeten la comprensió del cosmos.També hi ha espaioses sales de conferències i reunions.No vam poder veure el Planetari, però, segons els comen-taris, és espectacular, didàctic i compleix amb escreix lafunció d'acostar-nos a l'apassionant món de l'espai exte-rior.La planta inferior és la pròpiament dedicada a l'exposició i hitrobem la majoria de jocs que ens presenten els problemesde física que ja hi havia a l'antic museu i que aquells quel'havien visitat recordaran que són apassionants. Però hi hadiverses novetats que van cridar poderosament la nostraatenció, sobretot les figures que representen els homes delpaleolític, els esquelets dels iguanosaures (exposició tem-poral) i els espectaculars talls geològics situats a les paretslaterals.Però, com gairebé sempre passa, el que més va apassionarel públic que visitava el recinte al costat nostre eren les ins-tallacions on hi havia animals vius, la majoria a la zona delbosc inundat amazònic: capibares, anacondes, tortugues

mata-mata, caimans, grans

peixos amazònics com les arapaimes,piranyes negres, peixos gat, granotetes verinoses, ócells,

ànecs, formigues ..., tots ells integrats en aquesta imitació apetita escala del complex hàbitat amazònic. La reproducciód'un biòtop natural és una tasca difícil i complexa i només eltemps ens podrà dir si les bones intencions inicials es vancomplint. Algunes de les vistes de la instal-lació amazònicades de la resta del museu són veritablement espectaculars,tant per la visió dels animals que ofereixen com per l'espec-tacular conjunt que formen les plantes autèntiques i les imi-tades.EI Parc Zoològic ha col-laborat activament en l'adquisició demoltes de les espècies i alguns d'aquests exemplars hannascut a les nostres instal·lacions i han estat cedits alMuseu.------------------------------UALABIS BRUNS I UALABIS ALBINS

No fa gaire us vam anunciar l'arribada al Zoo de quatre exemplars deualabis de coll vermell Macropus ruioçriseus, uns petits i propersparents dels més còneguts i espectaculars cangurs. Recordareu tambéque vam comentar que dos dels animals tenien una característica moltfamiliar en el nostre Zoo: eren dos individus albins de pelatge comple-tament blanc.Doncs bé, aquests dos animals eren femelles i acaben de criar. Però nohan tingut petits albins, com es podria pensar, sinó que les dues petitescries són del mateix color torrat que és normal en aquesta espècie.Això és del tot esperable, ja que l'albinisme es un caràcter genèticrecessiu que només es manifesta quan s'acompleixen determinats fac-tors, un dels quals no es donava en aquest cas: el pare no és albí.De tota manera, no deixa de ser curiós veure com els joves cangursmarrons treuen el cap de la bossa del marsupi de les seves mares,immaculadament blanques.

~ ------------------------------------------------------------------------------~

metres, mentre que els mascles apenes en fan 4. Hi ha, no obstantaixò, excepcions i en alguns gène-res com, per exemple, Ptyas, Pira iBoiga, entre d'altres, les femellessón més petites. En algunes espè-cies, aquesta diferència de grandà-ria pot provocar un nombre diferentd'escates tant dorsals com subcau-dais entre un sexe i l'altre.

Una altra característica diferen-

cial dels mascles de la rnajonad'espècies és que tenen una cuarelativament més llarga i ampla queles femelles, sobretot a la zona de lacloaca.

Els esperons característics delsboids, restes de membres vestigials,són dues o tres vegades més gransen els mascles.

La coloració també pot ser dife-rent segons el sexe, com per exem-

ple en els escurçons europeusVipera aspis i Vipera berus, en elsquals els mascles presenten colors idibuixos més marcats.

ON TENEN ELS ÒRGANS SEXUALS?

Els òrgans sexuals dels ofidis sóninterns i només els mascles els eva-ginen en el moment de la còpula.

Els mascles tenen un parell d'he-mipenis situats a un costat i l'altrede l'obertura cloacal, a la part ante-rior de la cua, i situats en formainvertida. Durant la còpula nomésn'utilitzen un, que és evaginat iinvertit de forma semblant als ditsd'un guant, mitjançant una acciómuscular i vascular. La forma delspenis és molt variable i característi-ca de cada espècie. Pot estar pro-veït de serrells o papil-les que s'uti-litzen per ancorar-lo dins la cloacade la femella.

Els oviductes, situats a la partinferior de l'abdomen, són moltallargats i asimètrics; normalment

Seqüència del naixement de cries d'Escurçó bufador Bitis arietans

l'oviducte dret està més desenvolu-pat que l'esquerre i tots dos s'obrenper darrere, a banda i banda de lacloaca. En les espècies ovovivípa-res, que pareixen les cries ja desen-volupades, les parets dels oviductesestan reforçades per permetre laretenció dels ous.

LLUITEN LES SERPS ENTRE ELLES?

Generalment indiferents a lapresència d'un congènere, quanarriba l'època de la reproduccióalgunes espècies de serps fan visto-sos combats nupcials, que -s'hanobservat en moltes espècies, comara les serps de cascavell, elsescurçons, els mocassins, les mam-bes, bastants colúbrids i els pitons.Normalment són combats ritualit-zats i incruents que consisteixen arepetir envestides amb la part ante-rior del cos aixecada, seguides d'unentrellaçament dels cossos deforma semblant a una veritablecòpula. L'exemplar més feble es reti-ra sense danys una vegada exhaust,tot i que ell també tindrà accés acopular amb les femelles. Això noobstant, en captivitat, a les nostresinstallacions, hem observat cruentscombats entre mascles en diversesespècies de pitons, com el pitó reti-culat, Python re tic ula tus, i el pitóverd, Chondropython viridis, en quèel mascle més gran va infringirgreus ferides en tot el cos al méspetit.

COM ES PRODUEIX LA CÒPULA?

Abans de la còpula, les serps fanuna parada nupcial. Per a un obser-vador, aquesta cerimònia serà difícilde distingir de les lluites prenupcialsperquè en algunes fases l'aparella-ment i els combats són molt sem-blants. Abans d'aparellar-se, elmascle sol seguir la femella traientla llengua i fregant el cap contra elseu cos. L'entrellaçament de lescues és una altra característica delfesteig, perquè els mascles d'algu-nes espècies fan servir la cua per

~~----------------------------------------~

Ous de Pitó de l'índia Python molurus durant la incubació artificial

aixecar la de la femella i poder aixíajuntar les zones cloacals. Els boidsfan servir els esperons per estimularla zona cloacal de les femelles i ferque aquestes adoptin una posició queels permeti la penetració. En moltesespècies es produeixen movimentsespasmòdics en tot el cos del mascle.

Altres serps poden retenir els ousdins els oviductes fins que conclou eldesenvolupament de l'embrió. Enaquest cas, la cria surt embolicada enuna membrana transparent que estrenca ràpidament.

t:ovoviviparisme està estès en dife-rent grau en totes les famílies deserps i és més freqüent en els vipè-rids, els boids, els ela pins (hidrofins) iels hornalòpsids, entre d'altres.TOTES LES SERPS PONEN OUS?

No totes les serps ponen ous; lesque en ponen s'anomenen ovípares.Es dóna la circumstància que no totsels ous presenten el mateix estadi dedesenvolupament en el moment de laposta i en algunes espècies fins i totpoden estar molt desenvolupats, demanera que el temps d'incubaciós'escurça.

QUI TÉ CURA DE LES PETITESSERPS NOUNADES?

En principi ningú, les cries sónperfectament capaces de cuidar-setotes soles, protegir-se i procurar-sel'aliment; la gran majoria de serps eslimiten a pondre els ous en un lloc

adequat, generalment sota untronc, una pedra o bé un forat ambunes condicions ambientals detemperatura i humitat que permetinel desenvolupament de l'embrió. Ien les espècies ovovivípares eslimiten a parir els petits.

Tanmateix, en algunes espèciesla femella es manté prop de laposta durant alguns dies o bé escargola al voltant dels ous per pro-porcionar-los protecció davant ladessecació o davant possiblespredadors. Aquest comportament éscomú en els leptotiflòpids (colobrescegues). en els pitonins, així com enles serps del fang nord-americanesFarancia i en crotalins com ara l'es-curçó de muntanya de la Xina,Trimeresurus monticote, o l'escurçóaustralià Callose/asma rhodostoma,que presenta el curiós comporta-ment d'humitejar sovint els ous ambla seva saliva, utilitzant la llengua.

No hi ha una veritable incubació, sientenem per incubació l'intercanvitèrmic entre la femella i els ous. Aixòno obstant, hi ha alguna espècie comla pitó diamantina More/ia spi/otesque pren sovint el sol per, tot seguit,un cop escalfada, enrotllar-se nova-ment al voltant dels ous. I sobretot éssorprenent el cas del pitó de l'índia,Python molurus, el qual presenta unaadaptació molt més sofisticada, per-què mitjançant contraccions muscu-lars produeix calor que augmentauns graus la temperatura de la posta,fins al punt que s'ha calculat que mit-jançant aquest sistema pot mantenirla temperatura dels ous entre 5 i 7 ºCper sobre de la del medi.

La cobra reial, Ophiophagus han-nen, és un cas a part en el món de lesserps per la complexitat del niu queconstrueix. La femella reuneix unagran quantitat de restes vegetals iexcava una cavitat al centre, ondiposita els ous, els quals són reco-berts amb fulles, herbes i terra.Posteriorment, es manté al voltantdel niu defensant-lo amb gran agres-sivitat contra qualsevol intrús querepresenti un perill.

Manel ArestéConservador del Terrari

Bsnastres

NAMIB I MATABELE EN ACTITUD DE VIGILÀNCIA.

Comportament i relacióentre els indlvldus

dels nostres dos grups de

AI Zoo de Barcelona hi ha actualment quatre rinoceronts blancs meridionals de l'espècieCeratotherium simum simum. Matabele, Pedro i Cirilo són els mascles i Namib la femella. Namibi Matabele van venir de l'Àfrica l'any 1910,mentre que Pedro i Cirilo fa deu mesos que van arribar

al Zoo procedents d'Aqualeon Park.

lil nostres animals

CIRILO EN EL PROCÉS O'HABHUACIÓ AL SEU NOU ESPAI.

i passeu per davantdels rinoceronts i pen-seu que són uns ani-mals que només estanestirats, tingueu pa-ciència, també fanaltres coses.Namib i Matabele com-parteixen installaciódavant La dama delparaigua i són uns ani-

mals força tranquils perquè són d'e-dat avançada. És bastant freqüent

observar-los quiets, estirats al solocaminant a poc a poc per tota la ins-tallació. a curta distància l'un del'altre. Normalment s'estiren davantde la porta de les installacions inte-riors, però ho fan en qualsevol puntdel pati on toqui el sol. Les interac-cions entre els dos animals es pro-dueixen més sovint a la tarda.S'aproximen, es toquen amb el capo amb la banya. Mantenen una rela-ció amistosa, tot i que a última horade la tarda, que és quan es troben

més nerviosos, també mostren algu-nes conductes agressives, com arabufar-se amb força o empènyer-seamb la banya.Pedro i Cirila, que es troben a l'àreade fauna africana del Zoo, no com-parteixen instal-lació, ja que es tro-ben separats mitjançant els barrotsde les portes divisòries. Aquest fetdificulta la proximitat entre ells.Quan van arribar al Zoo deBarcelona i mentre s'adaptaven, elmés freqüent era veurels caminant,

fregant la banya per sobre lesroques i els arbres i marcant l'espaimitjançant l'orina i l'arrossegamentdels peus. Un indicador que la sevahabituació al nou espai funcionavabé va ser el fet que s'estiressin aterra i descansessin. Pedra va trigargairebé un més a mostrar aquestaconducta, mentre que Cirila ho vafer abans. Després del procés d'ha-bituació, les conductes que méss'observen són estar estirats al sol,estar-se quiets o passejar amunt i

PROGRAMA D'ENRIQUIMENT SOCIAL DE PEDRO AMB ELS DAMALlSCS.

avall per tota la instal-lació. Malgratestar separats, les seves interac-cions socials només són agressives.Freguen les banyes i donen cops ales portes, es miren amb el cap alçati presenten altres conductes dedominació, com marcar l'espai amborina i arrossegar els peus durantles interaccions. EI fet que totes lesseves interaccions siguin agressi-ves fa que de moment no sigui acon-sellable permetre'ls de compartir lamateixa instal-lació.Namib i Matabele són més visitatspel públic perquè la situació de laseva installació és més cèntrica, enel camí de l'espectacle dels dofins,mentre que Pedra i Cirila estan mésallunyats del camí principal i l'a-fluència de visitants és inferior. Enmoments on el públic ha estat moltnombrós i sorollós, Namib s'hasituat a la zona on la distància als

visitants és més gran. EI públic quecrida, els llança objectes o fa massasoroll pot causar molèsties als ani-mals i disminuir el seu confort.Els quatre animals estan forçaadaptats a les condicions de capti-vitat i no presenten conductes anor-mals, però cal dissenyar programesd'enriquiment ambiental que forminpart de la seva rutina diària per talde millorar el seu benestar físic i psi-cològic i facilitar que mostrin lesconductes típiques de l'espècie.Recentment s'està duent a terme lasocialització de Pedra i Cirila ambels damaliscs, per tal de crear unainstallació on convisquin dos ani-mals de diferents espècies, fet quees considera un tipus d'enriquimentsocial.

Dunia M. Anquela MañéBecària de la Unitat de Recerca del Zoo

~~------------------------------Els nostres animals

DETECTADA LA REPRODUCCiÓ D'UNA NOVA ESPÈCiE DE

. ,AL RECiNTE DEL ZOOLOGiCDE BARCELONA

f17lEls nostres animals

LLORO DEL SENEGAL(Poicephalus senegalus)

Àfrica Occidental

23 cm, 20-160 g

Habita en sabanes baixes i espaisoberts en general, també en pobles.

Menja fruites, flors i aprofita elscultius com ara els de blat de moro i

cacauets, entre d'altres.

Nia en branques d'arbres.La posta consta de 2-4 ous que es

desclouen en 25 dies.

Els pollets deixen el niu nou setmanesmés tard.

Relativament abundant, especialmenten reserves i espais protegits.

Cites 11.

En els darrers anys s'està detec-tant l'aparició de noves espèciesd'ocells exòtics a Catalunya com aconseqüència de fuites o allibera-ments intencionats. Aquest és elcas de molts lloros i cotorres. Il'en-torn verd del conjunt format pelbinomi pari de la Ciutadella-Zoo deBarcelona és precisament un delspunts més freqüentats per moltesd'aquestes noves espècies de psità-cids, que troben en la variada diver-sitat vegetal i estructural d'aquestazona un hàbitat adequat per sobre-viure. Tanmateix, de totes aquestesespècies, només unes quantes arri-ben a adaptar-se a la nova situació iaconsegueixen reproduir-se, pasfonamental per a la consolidació enel nou ambient.

Pel que fa als jardins del ParcZoològic, fins ara es coneixia lareproducció de cinc espècies depsitàcids, algunes de ben establer-tes com ara la popular cotorreta depit gris Myiopsitta monachus i la

~------c:----------,-------------Els nostres animals

cotorra de Kramer Psittacula kre-meri. D'altres mantenen poblacionsfluctuants amb tendència a arrelarcom ara l'aratinga de cap blau,Aratinga acuticaudata, cada capmés freqüent i constant com areproductora al Zoològic, i l'aratingade cap vermell, Aratinga mitra ta,amb reproduccions irregulars peròque manté un bon nombre d'exem-plars al llarg de tot l'any (no és inu-sual veure'n estols de més de migcentenar d'individus sobrevolant elZoològic). La cinquena espècie ques'ha reproduït al jardins del Zoològicés l'aratinga de màscara roja,Aratinga erythrogenys. Aquestadarrera espècie, però, no s'ha con-solidat com a reproductora habitual.

Aquest any s'ha pogut confirmarla reproducció d'una nova espèciede psitàcid: el lloro del Senegal,Poicephalus senegalus, amb la pri-mera cita de cria al parc de laCiutadella-Zoo de Barcelona i lasegona per a Catalunya i, per exten-sió, per a la resta d'Europa.

Probablement, ja hi criavaalmenys una parella des de l'anypassat. Malauradament no es va

poder localitzar cap niu. Però sí quees va observar un grup de quatreindividus, cosa que va fer sospitar,donada l'època de l'any, que estractés d'un grup familiar.

La confirmació definitiva de lareproducció no ha estat gens fàcil.Durant tot aquest any i part del pas-sat els aspres crits característics dela espècie s'han fet cada cop méshabituals al Parc Zoològic. Aquestesvocalitzacions, juntament ambobservacions cada cop més fre-qüents d'individus aparellats, feiensospitar la possibilitat d'una futurareproducció.

L'escassa grandària del lloro delSenegal i la coloració verdosa fanque sigui difícil d'observar dalt delsarbres, on passa fàcilment desaper-cebut entre el fullam. Malgrat tot, esva poder acotar la seva àrea demoviments prioritaris en una zonacompresa entre l'antiga entrada dela Ciutadella i l'actual instal-laciódels tamàndues, al bell mig delZoològic.

Finalment, i quan semblava que unany més la reproducció d'aquestocell quedaria com una possibilitat

gairebé segura però no comprova-da, el cinc d'agost es van localitzar,per fi, els dos primers polls de llorodel Senegal.

EI niu era situat en un forat d'unplàtan d'ombra Platanus x acerifolialocalitzat al costat de la nova ins-tallació de ualabis i que, curiosa-ment, havia estat un antic niu d'ara-tinga de cap blau. Així doncs, que-dava confirmada de manera jasegura la reproducció d'almenysuna parella de lloro del Senegal.Molt probablement, hi ha una sego-na parella que ha criat enguany alparc, tot i que això no s'ha pogutcertificar.

Per tant, el jardí del Zoològic, ambla constatació de la cria de sis espè-cies de psitàcids assilvestrats,passa a ser un dels nuclis mésimportants en la difusió d'aquestversàtil grup d'ocells. La importantbiodiversitat urbana barceloninacontinua creixent i cada cop és mésplural i globalitzada, un fenomenque, d'altra banda, no sembla tenirlímits.

Josep García i Ferran Aguilar

Les dues subespècies d'orangutan, lade Sumatra, Ponga pygmaeus abel", ila de Borneo, Pongo pygmaeus pyg-maeus, a la qual pertanyen els tresexemplars que tenim al Zoo deBarcelona, es troben avui en greuperill d'extinció a causa de la desfo-restació de les selves on viuen i tambéde la caça excessiva a la qual estàsotmesa l'espècie. Darrerament, elsimmensos incendis forestals que handevastat l'illa de Borneo han agreujatencara més la seva delicada situació.La cria d'orangutan de Borneo quepodeu veure a les nostreslnstal-lacions, la petita Jawi, va néixerel dia 29 de novembre de l'any 1997 iva ser la primera d'aquesta espècienascuda al nostre Zoo.

Segons les llistes vermelles de la UnióInternacional per a la Conservació dela Natura (UICN), establertes per laComissió de Supervivència d'Espè-cies, la situació de l'orangutan (Pongopygmaeus) és d'espècie AMENAÇA-DA.

ExtintaExtinta en estat silvestreCríticament amenaçada

AmenaçadaVulnerableRisc menor

Dades insuficientsNo avaluada

ADOPTANTSPARTICULARS

COLLA DEL DRAC DEL POBLENOU1 IGUANA RINOCERONT

ANDREA G. MÓNACO GARCíA1 PANTERA NEGRA

MANUEL SOS TIRADO1 TITI PIGMEU

GABRIEL MOCHALES RIAÑO1 ELEFANT

DOFí

EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES

PINGüí

ecoverd

JAGUAR

PUBLISERVEIServeis de Pobhcitct Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundació .u~Territori i Paisatge

CAIXACATALUNYA.

LLÚDRIA

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

CAPIBARA

BASI, S.A.

COCODRILDEL NIL

j\igües de Barcelona

FLAMENCSDE CUBA I XILE

~ FUJIFILM

LLEÓ D'ANGOLA

MUNI

~CALlER

LABORATORIOS

PORC IBÈRIC

SONY

XIMPANZÉ

ELEFANT

,NDUSf.,AS rifAN, S.A.

TIGREDE SUMATRA

TORTUGA GEGANTDE LES SEYCHELLES

CIGONYA

Viatges

La Reserva nacional de

a..,..... ea ., PetI, "",..,..", ....... • 1ap i",.".. tI'."..""".",. i .,-

nllS tl'lIrigen inCII, però B"".. pafs sllfl-BlRericà BCllllllnB gran VlllÍI1IBt tl'hàbitats,qlle VBndes de IB SIIIvB hlllRidB fi". BleszlInes desèrtiqlles de IB costa del 'BC(fiC,IInB de les regillns lRés seqlles dflllRón~IIn

pràCtiCBlRflnt nil pllllllRBi.

Jove lleó marí Otaria byronia.

Xatrac inca Larosterna inca.

EI pelicans peruans Pelecanus thagus pesquen posatssobre la superfície de l'aigua o deixant-se caure en

picat.

I I I

És aquí, a uns 250 quilòmetres alsud de Lima, la capital, on trobem laReserva Nacional de Paracas, de335.000 hectàrees d'extensió i l'únicadel país que inclou ecosistemesmarins. La gran quantitat i varietat defauna que hi podem trobar depèndirectament de la riquesa i els recur-sos tròfics que proporcionen el mar ila costa, regada pel corrent deHumboldt i considerada una de lesmés riques del planeta. Per fer-nosuna idea de la diferència que hi haentre l'aigua i la terra ferma, hi tro-bem 49 espècies de plantes terres-tres davant de gairebé 300 espèciesd'algues.

EI que atreu sobretot els visitants, amés d'un espectacular paisatge, és lapresència de més de 200 espèciesd'aus i les nombroses colònies demamífers marins, principalment delleons marins sud-americans Otariabyronia i, en menys quantitat, d'óssesmarins australs Arctocephalus aus-tralis.

Per visitar la reserva podem con-certar la visita a la veïna ciutat dePisco, on diferents agències oferei-

xen recorreguts tant per terra comper mar. De tota manera, des delpoble de Paracas o el veí San Andréspodrem contactar amb diferentsguies especialitzats en la fauna i laflora que ens permetran fer una visitamés completa que les ofertes per lesagències turístiques.

Una de les excursions obligades ésla que ens acosta a les illes Ballestasque, tot i estar fora de l'àrea protegi-da, acullen unes impressionantscolònies de lleons marins i de dife-rents espècies d'aus. Entre aquestesúltimes cal ressaltar tres espècies decorbs marins Phalacrocorax bou-gainvillii, P. gaimardi i P. brasilianus,pelicans peruans Pelecanus thagus,mascarells peruans Sula variegata iel xatrac inca Larosterna inca, una deles aus més boniques de la zona. Lagran concentració d'aquestes ausmarines, que utilitzen les illes percriar any rere any, ha provocat al llargdel temps uns enormes cúmuls d'ex-crements, coneguts amb el nom deguano, que han tingut una granimportància econòmica per a laregió.

EI guano és molt ric en fosfats isubstàncies nitrogenades, la qualcosa el converteix en un excellentadob per a l'agricultura, raó per laqual durant el segle XIX i bona partdel XX era exportat a preus elevatstant a Europa com als Estats Units.Hem de tenir en compte que, quanes va iniciar l'explotació, es calculaque hi havia un gruix acumulat d'en-tre 30 i 40 metres, cosa que feia delguano, i per tant de les poques illeson es podia trobar, una matèria moltcobejada, fins a l'extrem que vaestar a punt de provocar una decla-ració de guerra dels Estats Units alPerú.

Actualment es continua recollint,encara que el ritme d'explotacióobliga a deixar passar sis o set anysentre una recol-lecció i l'altra per-què la quantitat acumulada siguirendible. D'altra banda, els treballsd'extracció causen contínuesmolèsties als animals i, per tant, lescolònies d'aus marines productoresde guano són més petites.

Des de la barca que ens acostafins a les illes podem veure, mentre

la manca de pluges fa que la fauna i la flora terrestres siguin molt escasses.

I l'

Els espectaculars penya-segats són un hàbitatperfecte per a moltes aus marines.

Les colònies de lleons marins Otaria byronia de les illes Ballestas podenarribar a ser molt nombroses.

ens envolten els lleons marins a l'ai-gua i les diferents espècies d'aus alcel, les feines d'extracció del guano,i si no tenim la precaució de portaruna gorra ens en podem endur unamostra enganxada als cabells.

Durant el recorregut fins a les illespodrem veure des de la barca unagran figura, de 180 metres de llarga-da, gravada sobre un turó de lapenínsula, força semblant a les famo-ses línies de Nazca. No se sap ben béquin és l'origen ni el significat delCanelobre, que així és com ha estatbatejada, però com més vegadespregunteu, més respostes diferentsaconseguireu sentir. Tot i que el mésprobable és que sigui algun tipus desenyal per als mariners, no podemdescartar que tingui algun significatde tipus religiós o, si fem cas d'algunil-lurninat, pot tenir relació amb pas-sades visites d'extraterrestres!

Durant aquest recorregut podemtenir la sort de veure dues espèciesd'aus més escasses que les esmen-tades anteriorment: el flamenc deXile Phoenicopterus chilensis ésrelativament freqüent a les platgesmés tranquil-les de la península i elpingüí de Humboldt Spheniscus hum-boldti, en perill d'extinció, que noméses troba al nord de Xile i en alguneslocalitats del sud de Perú. De fet, enels dies que vam passar a la zona dela reserva només vam poder veurequatre exemplars d'aquesta espècie:dos a les illes Ballestas, un altre propdel poblet de pescadors deLagunillas, al costat d'una colòniad'ósses marins, i el quart en unescondicions molt més sorprenents.Estàvem fent temps perquè arribésl'hora de sopar, al capvespre, passe-jant pel passeig marítim de Paracas,quan un crit ens va fer girar: "María,el pingüino!". Un moment després,un pingüí va passar cames ajudeu-me en direcció a la platja i darrereseu, brandant una escombra, la sen-yora María, que el va atrapar i el vafer tornar cap a la casa d'on haviasortit.

Després vam saber que, tot i seruna espècie protegida, aquest pin-güí és utilitzat sovint per guanyarunes monedes permetent que els

I I·

La gran figura del Canelobrepresideix la península de Paracas.

Phalacrocorax gaimardi, una de les tresespècies de corb marí que abunden a la regió.

turistes que no han pogut veure'ncap a la natura es fotografiïn ambell. Sembla que l'animal va ser cap-turat de petit i que, per tant, actual-ment no seria capaç de sobreviureen llibertat. De tota manera, per evi-tar que es repeteixin accions comaquesta no hem de caure mai en latemptació de pagar per aconseguirfer una fotografia d'una espècieprotegida.

Una altra espècie que podem tenirla sort de veure, tot i que normal-ment no és previsible trobar-la arrande mar, és el còndor Vultur gryphus.Aquesta au imponent, de més detres metres d'envergadura, s'acostaa la regió a partir del mes d'octubrei, sobretot, novembre, quan les duesespècies de pinnípedes, els lleons iels óssos marins, pareixen les sevescries i aquests carronyers podenaconseguir l'abundant aliment queels proporcionen els nadons que nosobreviuen i les placentes que que-den abandonades a la platja. Nohem de confondre l'enorme còndoramb un parent seu molt més abun-dant, l'aura de cap vermellCathartes aura, que també té el plo-matge de color negre amb una fran-ja blanca a les ales i el cap desplo-mat de color vermell, però que no famés d', ,8 metres amb les ales este-ses. Una de les característiquesmés remarcables de les aures és eldesenvolupat sentit de l'olfacte,cosa no gens freqüent en el món deles aus, que els permet localitzar l'a-liment.

Actualment, tot i ser un espai pro-tegit, aquesta interessant reservaestà exposada a diferents amena-ces. D'una banda, la gran afluènciade turistes, sobretot a l'estiu, queocupen les platges i no respectenles zones de cria de moltes espè-cies, així com la proliferació deconstruccions illeqals. I, de l'altra,que a la regió hi ha set factories queprocessen olis i farines de peix i queaboquen entre 30.000 i 40.000 tonesanuals de residus a l'aigua, sobre-exploten els recursos pesquers isovint utilitzen explosius per pescar.

Jordi Fàbregas

e~departament d'educació

~Barcelona

B SM Barcelona• de Serveis• Municipals

ACTIVITATS GENER, FEBRER, MARÇ IESTADES DE SETMANA SANTA 2005

MATINS AL lOO

MATINS AL ZOO. Activitat per als nens i nenes de 4 a 11anys els dissabtes de 10 a 13 h.Alguns matins entraran en estables d'animals del Zoo perveure on passen la nit. Alguna vegada podran tocar unanimal o preparar el seu menjar. També faran treballsrelacionats amb el tema del dia.Els nens sempre aniran acompanyats pels seus educa-dors i per voluntaris del Zoològic.

CALENDARI:15 de gener22 de gener29 de gener5 de febrer12 de febrer19 de febrer26 de febrer5 de març12 de març19 de març26 de març2 d'abril9 d'abril

Vols ser entrenador/a de dofins?Vols ser veterinari/ària?Lleons, tigres i panteres!Vols ser entrenador/a de dofins?Donem menjar als pingüins!Les cries del ZooDóna menjar als lèmurs!Vols ser entrenador/a de dofins?Elefants, girafes i hipopòtamsLes cries del ZooVols ser entrenador/a de dofins?Els petits cangursEls teus amics dofins

Horari: de 10 a 13 h.Preu matins al Zoo: 14 euros, socis de Zoo Club.20 euros, no-socis de Zoo Club.

Abonament trimestral per a quatre matins al Zoo:42 euros (només per a socis de Zoo Club).

MATINS FAMILIARS

Activitat per a les famílies, diumenges de 10 a 12,30 h.

Aquests mesos les activitats seran les següents :LES CRIES DEL ZOO: diumenges 16 de gener i 30 de gener.

CONEIX ELS DOFINS I ELS LLEONS MARINS DEL ZOO,diumenges 13 de febrer, 27 de febrer i 13 de març.

SIGUES CUIDADOR DEL ZOO,diumenges 27 de març i 10 d'abril.

..........................................................PREU MATINS FAMILIARS: .8,30 euros, nen soci de Zoo Club i 12,60 euros adult sociZoo Club.11 euros, nen no-soci de Zoo Club i 15 euros, adult no-soci de Zoo Club.

INFORMACiÓ I INSCRIPCIONS

D'ANIVERSARI

EI Zoològic organitza festes d'aniversari per a nens/esels dissabtes i diumenges al matí, de 10:30 a 13 h. Elsnens/es, a més de ser felicitats pels dofins, gaudeixend'una festa amb esmorzar, pastís, visita als seus animalspreferits i més sorpreses.

UNA FESTA QUE NO OBLIDARÀ MAI, JA QUE PODRÀTOCAR ELS SEUS AMICS DOFINS!

EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 perso-nes.Per a totes les edats.

Sol liciteu la reserva tan aviat com sigui possible, atèsque l'activitat té molt bona acollida.

Reserves: telèfon 9322 567 87.

Preu: 17,70 euros, socis de Zoo Club.21 euros, no-socis de Zoo Club.

ESTADES DE ZOOLOGIA

Cursets impartits per biòlegs del Departament d'Educació del Zoològic de Barcelona. Combinen estones de treball i d'estudi ambaltres de contacte amb els animals del Zoo. Es poden tocar alguns animals, donar-los menjar i visitar instal-lacions interiors.Cada grup és dirigit pe~ un educador del Departament d'Educació del Zoològic, amb l'ajut de voluntaris.

p l' o q r A A

Preu de les estades:

126 euros, socis de Zoo Club.

140 euros, no-socis de Zoo

I)~\III:1)1:1.8 1:81:111.1.8El FRONT LITORAL

Fa uns anys, Barcelona va iniciar lareconquesta del seu front litoral.Gràcies a això, avui dia els barcelo-nins gaudim d'uns quants quilòme-tres de platja de bona qualitat. Laconstrucció del futur zoo marí al cos-tat del que ha estat la plataforma delFòrum tancarà definitivament la con-figuració de la franja litoral de la ciu-tat per la banda de llevant, almenysdes del punt de vista urbanístic.

I diem això perquè una franja litoralés sempre per naturalesa dinàmica icanviant. Es pot ben dir que en reali-tat, canvia d'un dia a l'altre. L'acció del'onatge i dels corrents sobre elssediments costaners els fa canviarde posició i així podem veure com lesplatges creixen i disminueixen al llargde l'any. Altres canvis que també esprodueixen de forma constant no sóntan visibles directament. La distribu-ció i abundància dels éssers vius quehabiten el mar, per exemple, pot

variar àmpliament en una mateixalocalitat depenent de les circumstàn-cies. Un dels fenòmens més àmplia-ment observats en aquest aspecte ésque qualsevol objecte submergit almar no triga gaire a cobrir-se d'orga-nismes animals i vegetals que crei-xen sobre seu. Si l'objecte està sub-mergit el temps suficient, quedarecobert per algues, esponges,rnol-luscs, cucs i altres organismesincrustants que competeixen peraprofitar fins a l'últim centímetre de

Estructures a fondejar

16 3TIPUS MIXT(1,6 mX1,6 mX1 ,5m)6, 5Tn

119T1PUS APILABLE(2,OmX2,1 mX2,Om)7 ,4Tn

25TIPUS SEMIESFÈRIC(1,8mX1,4m)1,7Tn

l'espai disponible. Sovint, l'objectesubmergit queda totalment irrecog-noscible. És aquest procés el que faque el buc de les embarcacions s'ha-gi de netejar periòdicament per tald'eliminar-ne les adherències d'ori-gen biològic.

Ens trobem, doncs, que els orga-nismes marins que creixen sobresuperfícies dures tenen una altíssimacapacitat de colonitzar qualsevolsuperfície "verge". Cal tenir encompte que la majoria d'aquestsorganismes una vegada fixats no esdesplacen o ho fan de manera moltlenta. Com pot ser, així doncs, quearribin amb tanta rapidesa allà a on hiha un espai lliure? Això es deu al fetque la major part experimenten duesetapes principals al llarg de la sevavida: quan neixen són larves nedado-

res de vida lliure que formen part delplàncton i són arrossegades pelscorrents al llarg de distàncies consi-derables. Mentre es troben en aques-ta situació, han de trobar una superfí-cie lliure per fixar-s'hi perquè si no hofan acaben morint sense completar elseu desenvolupament. Si aconse-gueixen fixar-se en una superfície,comença la segona etapa de la sevavida: es transformen en un adultimmòbil o amb desplaçament limitat.Aleshores es reprodueixen i donenlloc a les larves nedadores. Aquestsorganismes marins són reproductiva-ment malbaratadors, atès que quanti-tats ingents de larves es perdensense haver arribat a l'edat repro-ductiva.

Tornant al front litoral deBarcelona, val a dir que des del punt

55 TIPUSTUBULAR(2, 3mX2,8,4mX2,O)17, 6Tn

de vista natural es troba fortamentalterat per l'actuació industrial iconstructiva dels barcelonins i aixòes veu especialment en els fonsmarins, que estan summament empo-brits. D'alguna manera, la recupera-ció del front litoral seria incompleta sino es fes res per recuperar una certariquesa biològica submarina.

Com fer-ho? Afortunadament no ésdifícil si s'aprofita de manera adequa-da l'enorme producció de larves des-tinades a desaparèixer. En essència:n'hi ha prou amb oferir superfíciesdisponibles per tal de que s'hi puguinfixar i arribar a l'edat adulta.

UN PARC DIFERENTPrenent com a punt de partida

aquesta idea, s'ha creat just davantde les nostres platges un parc força

COM FUNCIONA UN ESCULLARTIFICIAL

Els corrents marins aporten les larvesplanctòniques per la colonització delsesculls. Els peixos hi troben refugi ialimentació.

peculiar. Es tracta del Parc delsEsculls i la seva peculiaritat rau en elfet que, a diferència de la resta deparcs de la ciutat, és un parc subma-rí que no té com a missió principaloferir un espai per a l'esbarjo delsvianants, sinó proporcionar superfí-cies de fixació a les larves planctòni-ques dels organismes incrustants ientapissants. •

Amb això es pretén incrementar labiodiversitat, és a dir el nombre

d'espècies diferents, i la biomassa, ola quantitat d'éssers vius, en un mediprofundament alterat com són elsfons marins del litoral barceloní.

Per tal d'aconseguir-ho, s'hanenfonsat davant la costa de la ciutatestructures de formigó que pretenenreproduir uns esculls rocallosos sub-mergits. D'aquesta manera s'oferei-xen espais i superfícies per a la ins-tallació d'éssers vius que d'altramanera no prosperarien.

En total s'han enfonsat 359 pecesdistribuïdes en cinc àrees. Elsesculls artificials es troben a unafondària d'entre 18 i 25 metres, enuna extensió que comprèn des de lanova bocana del port fins a la platjade la Mar Bella. En total ocupen uns10 km2.

Les peces que integren el Parcdels Esculls no són uniformes, sinóque n'hi ha de quatre tipus diferents:

1. Escull mixt: cub d'1,6 metres decostat amb estructura alveolar. N'hiha 163 peces de 7 tones de pescadascuna.

2. Escull amuntega ble: serveix performar piràmides de fins a 6 metresd'alçada. N'hi ha ·120 peces de 7,4tones.

3. Escull tubular: constitueix elcomponent més gros dels escullsartificials. N'hi ha 50 peces de 17, 6tones.

4. Escull semiesfèric: estructurapetita de connexió entre les diver-ses àrees. N'hi ha 26 i pesen 1,7tones.

Tates aquestes estructures es vandipositar al fons del mar al llarg del'estiu de 2003. Un any després, lasuperfície de formigó està cobertaen un 100 per cent, de manera quetotes les parets ja es troben total-ment entapissades. Una inspecciópracticada recentment va localitzarnombroses espècies pertanyentsals següents tipus d'organismes ani-mals i vegetals: algues, esponges,cnidaris, actínies, poliquets, bival-ves, gasteròpodes, cefalòpodes,crustacis i ascidis.

A més de la funció primordial d'o-ferir un nou hàbitat als organismesmarins, el Parc dels Esculls tambéservirà com a indret visitable per alssubmarinistes i constituirà un formi-dable eix temàtic -que inclourà elfutur zoo marí- com a eina de sensi-bilització ambiental dels ciutadansbarcelonins i dels nostres visitantssobre l'entorn marí, enigmàtic iespectacular, proper i desconegut.

Josep-Lluís Melero

l34lOuadern de camp

ELS TRUCS DEL DIBUIXANT DE CAMPAlguns dibuixants naturalistes troben summament difícill'apunt de camp que té com a protagonistes els animals, acausa sobretot del seu comportament fugisser que en difi-culta l'observació.Fa molts anys, tractant d'iniciar-me en el coneixement delspetits ocells, vaig instal-lar un observatori entre l'hort i elbosc d'una masia on anava a passar els caps de setmana.L'aspecte exterior no era gaire atractiu perquè l'haviaconstruït amb materials reciclats, però va resultar forçaacollidor i va resistir els crus hiverns de les Guilleriesdurant set anys. Aquell observatori va ser molt instructiuper a mi i em va proporcionar abundants moments feliçosen la contemplació pròxima i minuciosa de carboners,mallerengues blaves, tallarols, pinsans, lluers i molts altresocellets que abans era incapaç de distingir i que gràcies aaquella installació s'estaven davant meu despreocupada-

ment, ignorant la meva presència. I és que l'ocultació i elsilenci són l'única porta per entrar en l'engranatge naturalsense fer saltar l'alarma. Si a això hi afegim l'oferta d'ali-ment, aigua, caixes niu i altres elements, tindrem l'èxit dela proximitat assegurat. Ara hi ha una gran quantitat d'ob-servatoris situats en espais naturals protegits, molts delsquals còmodes i abrigats, on resulta fàcil dibuixar. Usrecomano que ho proveu. Però si us sembla necessarimantenir-vos ocults en una tolla anònima que freqüenteuo en un racó del bosc que us pot brindar bones oportuni-tats, us animo a construir-vos un senzill amagatall amb unsquants taulons de fusta, portant, això sí, els panells ja pre-parats per evitar sorolls i altres pertorbacions a la faunade l'indret. Aquest i altres recursos donen bons resultats aldibuixant que s'inspira en la natura i faciliten molt la sevatasca.

Amb una llitera inservible, lones velles,etcètera, vaig aconseguir conèixer deprop els bulliciosos ocellets del nostrehort. Esbós al llapis de color i grafit.Parella de carboners Parus major. EI greixi els cacauets van resultar irresistiblesper a ells. Aquarel.la. En els hiverns moltfreds, els lluers Carduelis spinus erenespecialment abundants. Aquarel.la.

_~ ç¡.. bl' , J

,/Í~;( ~,.< 7Y

Vaig construir el meu millor amagatall amb fustesprocedents de paletes de càrrega i caixes rebut-jades. Eren quatre panells de fusta units i una teu-lada de plàstic. Les espieres dominaven una granbassa de regatge envoltada de bosc: una llacunaperfecta que mereixia ser observada. L'esbósmostra la col·locació sobre la presa de formigó,l'aspecte frontal i un detall del sistema per man-tenir oberta l'espiera. Grafit i aquarel-la, Visóamericà Mustela vison. Només el vaig poder veureen dues ocasions, però els seus excrements sem-pre hi eren per indicar-me qui manava en aquellterritori. Tinta

, <f

• i"

.u7i. /1" r~

a ~ "!¿' d.

--------

!;~~~:ou~e~;~~d::, :I~:~ .i->/¡_ -i1~_~:,-~,:- ~', >, ' ---.,

per si trobeu esquelets, ega-" ~".:,_gròpiles, nius abandonats o / '\ s: ,~-,

altres restes que puguin ~7Q_-"< ~; :~_~:~:","~Iser-vos d'utilitat. Crani de - , r-~? ~C \-,,'teixó Me/es me/es. Tinta. I { -.: ,també una cinta mètrica i unalupa de butxaca seran moltoportunes. Instruments boc-etats.Grafit i aquarel-la,

D'altra banda, els aquaris i terraris, com que consti-tueixen petits recintes on creem condicions sem-blants a les naturals, són un bon escenari on obser-var de forma immillorable i privilegiada com trans-corre la vida, perquè fins i tot a la nostra habitaciópodem estudiar la cristal-lina gambeta que nedaamb elegància o sorprendrens amb la fam insacia-ble amb què devora insectes la petita musaranyaacabada de salvar d'una piscina pels nens de lacasa, Però atenció! La manipulació i captivitat delsanimals ha de ser sempre innòcua, breu i, a més amés, ha de satisfer curosament les seves necessi-tats bàsiques. I els espècimens han de ser retornatscom més aviat millor al seu lloc exacte deprocedència. En definitiva, respecteexquisit a l'animal i paciènciainfinita per observar-lo.

Cavallet del diable Ca/opterix (virgo. Tinta i aquarel-la.

A~

jkM4R/Ò Y/'IAc-UA,Q~~~-, ..... : : l'-----'~:-:-.

/'--'

Un aquari és moltfàcil de mantenir sino el superpoblem icontrolem l'excés dematèria orgànica del'aigua. Hi ha diver-ses espècies que hipoden viure perfec-tament si sabem te-nir-ne cura, per laqual cosa es con-verteix en un formi-dable escenari per al'observació i eldibuix. EI terrari,però, només resultaapropiat per a pe-ríodes de captivitat iobservació curts,perquè molts ani-mals s'hi troben limi-tats i pateixen.Esbossosdel terrari il'aquari que vaigtenir durant anys.Grafit i aquarel-la,Mascle i femella degambúsia Gambusiaho/brocki. Aqua-rel·la.

/(fi,\ - )

,

Si la natura ja és atractivaa simple vista, l'ajuda d'una lupabinocular per accedir als éssers massa petits perveure'ls a ull nu és incalculable: com si una fines-tra que només estava entreoberta s'obrís de bat abat. Insectes, aràcnids, crustacis, etcètera vistosa 20 augments cobren una identitat desconeguda.És un estri car, però també un recurs miraculós.Esbós d'una lupa de 16, 64 i 160 augments, unaplaca de Petri i un estoig de dissecció. Grafit iaquarel-la,

Eduardo SaizBiòleg 1IIIustrador

~ L- _

>,,"

..........,;;-~~,~

Ampliació de la instal·lació per als

xun anzesdel ZOO de BarcelonaAmb l'ampliació de la instal·lació dels ximpanzés del Zoo de Barcelona hem aconseguit que

aquesta espècie tan pròxima a nosaltres tingui unes condicions de captivitat que compleixen totsels requisits actualment necessaris per assegurar-ne un correcte manteniment.

Els ximpanzés presenten un grau dedesenvolupament intellectual ele-vat, un comportament complex i lanecessitat de mantenir-se dins d'ungrup social. És una espècie quenecessita desplegar unes activitats iunes conductes pròpies dins del seugrup "familiar" i en un entorn ade-quat, perquè en cas contrari pateixtrastorns psicològics i físics.La nova instal-Iació permetrà que

els ximpanzés es puguin mantenirmés actius, com també descansarde forma més confortable, atès quedisposen d'una superfície de més de800 m2 en la qual se'ls facilita unsubstrat natural, estructures diver-ses per moura's i estar-se en unestrat superior similar a l'arbori izones de calor radiant tant a l'exte-rior com dins d'un vestíbul onpodran protegir-se de les inclemèn-

cies del temps. Amb aquestes millo-res, els ximpanzés del Zoo deBarcelona podran sortir a la partexterior de la seva installació alllarg de tot l'any.EI disseny de la nova instal-lació,amb una paret rocallosa que la divi-deix parcialment, permet que enmoments de conflicte entre elsexemplars del grup, cosa que esdóna de tant en tant igual que en

qualsevol grup d'humans, es puguindistanciar els uns dels altres demanera que disminueixin les ten-sions.En l'ampliació de la instal-lació s'hanmantingut zones de contacte moltpròxim entre el públic i els ximpanzés,que afavoreixen un major interès tantper part dels uns com dels altres, izones on els ximpanzés es poden dis-tanciar del públic i sentir una majorintimitat.Finalment, s'ha construït un termiterde grandària natural en què els xim-panzés podran practicar una activitatsimilar a la recol·lecció de tèrmitsque practiquen en la natura. Aquesttermiter està dissenyat de maneraque els ximpanzés puguin accedir adiferents substàncies molt preuadesper ells, com ara la mel, manipulant ipreparant adequadament algunesbranques d'arbre i introduint-les pelsforats del termiter.EI correcte manteniment i el benes-tar de qualsevol espècie en captivi-tat s'aconsegueix quan l'hàbitat queocupen els individus i el grup socialen conjunt és adequat i prou variatper estimular tot el rang de conduc-tes que l'espècie porta a terme enllibertat.

~ ~~=---------------------------------~

~------------------------------------~I~

LA CULTURA DELS XIMPANZÉS

Avui dia, gracies alstreballs de diferentscientífics, sabem quealgunes espècies deprimats, sobretot elsximpanzés, són capa-ces d'elaborar instru-ments per a diferentsusos i finalitats.Després d'estudiar

durant molts anys el comportament dels ximpanzés al'Àfrica, els científics han demostrat que aquests pri-mats propers a l'ésser humà són posseïdors de tradi-cions culturals.Efectivament, els ximpanzés transmeten generaciórere generació la informació que han anat acumulantal llarg de la seva vida.Entre els científics que han estudiat els ximpanzéspodem destacar la Dra. Jane Goodall i el Dr. JordiSabater i Pi, històricament vinculat al Parc Zoològicde Barcelona, que va definir tres grans àrees culturalsdel ximpanzé (Pan troglodytes):

1. Àrea cultural de les pedres (subespècie: Pan tro-glodytes verus), a l'Àfrica Occidental, caracteritzadaper la utilització de pedres com a encloses i martellsper obrir fruits molt durs.2. Àrea cultural dels bastons (subespècie: Pan tro-glodytes troglodytes), a l'Àfrica Centreoccidental,caracteritzada per la fabricació de bastons acabatsen una mena d'escombreta o raspall i destinats a fur-gar els termiters amb l'objectiu de capturar i devoraraquests insectes.

3. Àrea cultural de les fulles (subespècie: Pan tro-glodytes schweïnturtbñ, a l'Àfrica Oriental, caracterit-zada per la utilització de fulles com si fossin espongesper absorbir i beure l'aigua retinguda dins els foratsdels arbres i també, degudament modificades, per a larecollecció de tèrmits i formigues.En aquesta installació podeu observar com lasubespècie de ximpanzé centreoccidental (Pan tro-glodytes troglodytes) elabora bastons per obtenir lamel i la pasta alimentària introduïdes pels cuida dors al'interior d'un termiter artificial.

r-- --------.Floració: primavera

Color flor: grocFructificació: tardorColor fruit: vermell

~----------....2 metres

Aquests arbrets en forma de pal-mera són una planta molt apre-ciada en jardineria perquè lesfulles exuberants i el port majes-tuós la fan molt adequada perplantar-la com a exemplar vistós i

central en parcs i jardins, malgrat que tingui un preu elevat.Tot i la forma de palmera, les ciques són en realitat gimnos-permes i, per tant, estan més emparentades amb les coní-feres que amb les vertaderes palmeres que tots coneixem.Tenen un tronc simple o ramificat que creix molt lentament,coronat per una roseta de fulles amb folíols densos i estretsd'un color tan fosc i brillant que, mirades de lluny, semblenfetes de material plàstic.Els exemplars femenins i masculins estan separats i es dis-tingeixen per un con gran i erecte que creix enmig de laroseta de fulles, en el cas de les plantes masculines, i lapresència de flors per sota de la roseta, en les femenines.Són fàcils de cultivar i poden viure molts anys. Se'n coneixun exemplar que ha viscut més de 200 anys.

SAsíEUQUE ...La çica és una de les poques espècies que queden d'unafamília que es va originar al triàsic i que va ser molt nom-brosa fa 200 milions d'anys. EI seu origen és anterior alsdinosaures i formava boscos que dominaven grans exten-sions juntament amb les coníferes i els ginkgos.Morfològicament representa un pas intermedi en l'evoluciódes de les falgueres a les plantes amb flor i el seu estudi enspot donar moltes pistes sobre la vida en altres èpoques i lacapacitat d'adaptació a condicions canviants.Actualment es coneixen nou gèneres i un centenar d'espè-cies d'aquesta família.

ON SÓN?En podreu veure sis bonics exemplars al voltant de les ins-tal·lacions de les girafes i els elefants africans.

- -.+

enQ)

iEiM....

t·

eeaaI~

III~,-

".. .,

.",,

...~- ..

...,.. ç........."'- "4 . Tñ

" - ""....'

,. .... -.- ,

..•J ,,

Corner. beber,divertirseen el zoo ...

mff)@[{[J¡@[0 @@(jjJ[f@/7@ow@[f(]O[fog)@@O (g@@ooo

Oferta gastronómicadurante su visita al ZOO

-------Barcelona

Fast tood TerrariBocadillos fríos y calientes / Entrepans freds icalents

Burger SabanaDiversos tipos de hamburguesas / Diversos tipus d'hamburguesesNuggets de Pollo / Nuggets de PollastreSticks de Mozzarella / Sticks de MozzarellaPaellas / Paelles

Grill les Aguiles"Escalivades", "Esqueixades" / Escalivades, EsqueixadesCames a la Brasa / Carns a la BrasaGambas a la Brasa / Gambes a la Brasa

Restaurant pizzeria il CasoneEspaguetis, Raviolis, Pizzas / Espaguetis, Raviolis, PizzesEscalopines allimón / Escalopins a la llimonaPaellas / Paelles

HUSA~RESTAURACiÓN ~

mmmmmmmmmmm ...... con todo el sabor de Barcelona

celis

( ()\.'1111u)lll~ Inl'0l tuc I

\.4\11 U1\ vcrv IllU 1<n'LlI }' l\qUI\I!\)

(QlIlll e.u d 1111 COll I()~ nH..JO[l~

Illt-\rldILlHL\ PI l!11l Hu- y Pub

r:t~·'"1I ~,¡L--<ill-}"

l 'pLlI dl\llllul 1)L'>l IIltI\)' 11111I\l,l\

L()1lVI\Il'> 1111111

CULllll dc mUL ¡d()

INFORMACIÓN Y RESERVAS: 93 263 45 24

IIII~I:II famesis a la men a

Cocma nadicional rncducr ranea Espectalrdad en pescadosy cames a la brasa

PILLAS Y carnes a la brasa

Sandor

lapas, copa, y terraza

BAR y TAPASDURQ tk

the krtchen

Terraza, copas y tapas Coem a de mercado, actual, atrevidayexqulslta

HUSA~RESTAURACiÓN "