LA DEVANTERA 3

dissim Senyor Cardenal Fray Joseph de Calasanz Vives, al autor del mellor romans historien á la Mare de Deu de la Merc¿, íent principalment ressaltar la gloria que nostra pa­tria y ' I s reys de nostra terra obtingueren per mediació de Maria Redemptora.

UN OBGECTE DECORATIU, consistent en lo sagell de la «Unió Catalanista», incrustat ab or sobre planxa d'acer, que ofereix dita entitat, al autor de la mellor col·lecció composta de tres contes en prosa referents í la vida ciudadana, al autor del mellor treball que desenrotlli '1 tema: «La fé ca­tólica va fer gran á Catalunya».

UNA OBRA D' ART, oferta per 1' Eminentíssim y Reveren-ÜN OBJECTE ARTÍSTICH, ofert per la Lliga Espiritual de

Nostra Senyora de Montserrar, á la mellor composició relli-giosa ó moral, en vers ó en prosa, essent preferida la que's referesca á fills de Catalunya que hagin sigut canonisats ó beatificáis per la Iglesia.

UN OBJETE D'ART, ofrena del Iltm. y Rvdm. Sr. Bisbe de

Vich al autor d'un article d'investigació histórica, tradicional y litúrgica sobre Sant Pau de Narbona y sus relacions ab la Diócessis ausetana ó de Vich.

D'acort ab los Estatuts dels Jochí Florals, podrán conce­derse ademes los premis, accèssits y mencions honorífiques que el consistori judique ben merescuts.

Totes lss composicions deurán ésser rigorosamet inèdites a escrites en antich ó modern català d'aquest Principat, de Mallorca, de,Valencia ó del Rosselló.

Tots los treballs ab lletra clara é inteligible, y si compre­nen varis l'ulls, cusits ó relligats, se remeterán al Consistori, á son domicili, carrer dels Templaris, núm. 3, abans del mitgdia del 15 de Mars vinent, junt cada hú ab un plcch clos que continga'l nom del autor y duga demunt escrit lo títol y lema de la composició.

No s'entregará'l premi al autor qual nom no conste clara, ment expressat en lo plech respectiu, ó vaja en forma d'ana. grama, pseudònim ó altra contrassenya.

Los plechs que continguen los noms dels autors 110 pre­miats se cremaran, com de costum, acabada la repartició de's premis.

Lo Consistori's reserva per un any, á comptar del dia de la festa, la propietat de les obres premiades.

D'acort ab lo prescrit en los Estatuts, se publicarà un Cartell extraordinari en lo cas de rebres altres premis, sem­pre que'l Consistori considere que queda temps suficient pe­ra la presentació de treballs que hi obten.

Que'l Senyor vos donga inspiració pera cantar ab esperit verament català la Patria la Fé y VA mor, y á nosaltres dis­creció en judicar y acert en premiar als més dignes.

Fou escrit y firmat lo present Cartell en la ciutat de Bar­celona als 12 dies del mes de Desembre de 1903, per los VII Mantenedors.—Joaquim Riera y Bertrán, President.—Joa­quín Hotet y Sisó.—Vicens de Moragas.—Eerrán de Querol. — Ignaci Iglesias.—Antoni Bori y Fontestá. — Manuel de Montoliu, Secretari.

TEATRE INTIM El Teatre Íntim, durant aquesta quinzena'ns ha do­

nat dugas sessions. En l'una U Ordinari Henschel, de Hauptmann traducció de A. l'i Sunyer y en l'altre Si-lenci, d'Dn Gual y Cassiusy Helena, de E. Güell.

«L'Ordinari Henschel» del Teatre íntim, ens ha re­sultat més adecuat y ben presentat que de la manera qu'ns el íeu veure En Zacconi. Tothom haurà pogut convencerà de que malgrat l'entussiasme que desper­ta'l trevall d'un gran actor, si aquel descuida la encar­nació del tipo creat per un gran autor, la seva t.i perniciosa perquè exteriorisant grans Qualitats exte­riors posa 1 n segÓn terme l'anima del autor qu'es lo primer qu'ha de ressaltaren las representacions tea­trals. En Zacconi 3' tots el grans actors, en las sevas excursions omplan un buyt allí hont hi ha manca d'ar­tistas, mes n'obren un altre de més gran al convertir al piiblieh en admirador de formas en lloch d'educarlo en la tasca d'adorar las concepcions dels grans homes que fan servir el teatre pera temple de son geni. En l'ordinari Henschel d'En Zacconi l'Hauptmann que­dava en segon terme; en la representació donada pel Teatre íntim l'autor era l'admirat; En Gual estava causat de dirho això y ha tingut ocasió de demostra-rho ab l'obra de que estem parlant. Mil enhorabonas.

En Giménez molt be. Els demés aetorstambé en ge­neral, excepció feta de la Srta. Ferrer que devia tro-barse molt bé de salut.

De l'obra no'n direm res perquè ja era coneguda y prou se'n va parlar cuan per primera volia s'estrenà ;i Barcelona.

De «Silenci» d'En Gual cal dirme alguna cosa ab tot y no ser tampoch la primera vegada que l'autor la dona al públich. Mes cuan ho feu sigué en un cercle reduit d'aj^mants del art y no devant de la apreciació del gros públich tan expontánea com desvergonyida sempre. Per cert que'ls que vegueren allavors aquesta obra pogueren apreciar un Mossèn Oriol (1) de l'obra vuy dir. ¡Te molta barra per inventar el Sr. Ciménez! No devia sapiguer gayre'l paper y era de veure la se­renitat que tenia inventant paraulas unas vegadas ó menjanlsen cuan li semblava be.

En cuanf á la obra, es un gros drama. L'argument es una gran idea, d'aquellas que fan las delicias dels enamorats del estudi del dolor. El desgraciat Ramon sent de cop y volta enfonzarse l'edifici d'una felicitat qu'ha cregut viure y veu al devant seu la trista aubada d'un sufriment dos voltas intens; es grandiosament trá­gico el plorar la desgracia present y la infelicitat pas­sada. En Gual, en cuant a la concepció de la seva obra estigué donchs felís, mes al desarrollarla caygué de ben enlayre. L'autor glorifica tots el tipos pel silenci y això no es llogich. Será si's vol una escola d'En Gual, y per això no hi haría res á dir si valentse j l 'un medi d'exposició més personal que'l teatre hagués llensat als cuatre vents un himne al silenci, mes fentho desde'l teatre, la tendencia es durament criticable. Ab un xich de sang á las venas no més, tots aquells callats malehi-rían els seus passos donats en fals ó millor dit, l'haver deixat perdre l'ocasió de parlar y cl presentarlos con­formats ab el silenci, condemna doblement al autor. Per una part els personatges resultan falsos, y per l'altre, aquesta manera de presentáis desviat úa la forsa trágica del argument tan bellament concebut.

No hem de ser jacobins al llensar apreciacions sobre una obra, pero consideri En Gual que cada hu 's mira las cosas desde '1 seu punt de vista, y francament on creyent fanátich de que '1 silenci no condueix a res ha de sublevarse devant de tanta gent que calla; y no li faigi estrany donchs que 's trobi que no tenen dret a la vida aquella bona gent d' Igualada que troban gust en callar tot lo que senten. Aquell Mossèn Oriol fa 1' efec­te d' una monja que s' ha enclaustrat per desenganys amorosos, y ab la manera de ser d' En Ramón cl gran drama desapareix al final: En resum, de la manera que 's desarrolla 1' obra sembla com si al acabar no hi es­taria gens malament allò de que en aquet mon qui no 's conforma es perquè no vol.

Prescindint d' aquestas apreciacionssobrela manera com En Gual exposa '1 obra, quedem en que «Silenci» es un gran dama. Teníam donchs, el dia aquell una bo­na impresió al demunt que 's cuida de desvirtnar el «Cassinsy Helena» de E. Güell. La bona voluntat del senyor Güell pel Teatre íntim no hi valgué res devant del públich que no s' entén de rahons com las criaturas y es expontáni y mal educat com ellas. Cassius y Hele­na es una cosa buyda composta de fragments d' arti­cles de moral al us, dos actes y dugas decoracions no­vas del Sr. Urgellés. Fora d' això hi ha una nota de sentiment molt simpática en Helena pero r : i s s ; i des­apercebuda ofegada entre un garbuix de repeticions y vulgaritats que ni en vers son tetas.:, per no tenir ni el mèrit de ser fetas en vers.

Ahir se representa '1 Promet heu encadenat d' chil traducció del grech per A. Masriera, de quina in­terpretació no 'n parlem' avuy per falta de temps. Per la quinzena vinent se posarán en escena: el día 4 bri­dón y Anima de Goethe (traducció Maragall), Torque-mada en el foch de B. Pérez Calcios y La Haldinora d' En Guimerà, y el día 11 Misteri de dolor drama en :; actes de 1' AdriáGual.

Ne parlarem en el número vinent. F . y C.

ENGRUNAS Una '•', un dibuix qu< un cap de bou, la di-

> v escampats quatre noms • Conejillo-, «Macha -quito», ' AlK(d>eño-('li¡C(>', Id h'crrc*.

Desseguida vaig dir un sobre tant virolát, ab tants noms de toreros, per forsa deu s leí espectáculo

.'/(//. Obro y ioh sorprr Liberal d/e Jaén*

11. .Molí difi .,:• iia fet ara en 1 ilmcnc Oriol. •

Periódico democrático nacional. Órgano de I). Fran­cisco Romero Robledo. Patria, Libertad y Demacra da. Aixls, tot barrejat.

Arc una mica de salsa. D' una correspondencia que de Barcelona publica '1

mateix periódich retallo lo següent: La ciudad que han escogido los anarquistas para

ensayar la fuerza explosiva de sus medios de persua­sión, los catalanistas para demostrar la necesidad de modificar los colores de la bandera nacional y los repu­blicanos para inculcar el lógico principio de que si el caciquismo de los partidos monárquicos es odioso y ti­ránico, la dictadura de Lerroux es digna de veneración y atacamiento; la ciudad que celebra mitins á diario en los que se aprende la salvadora máxima de que la pro­piedad es un robo y, que todos tenemos el derecho á ser ricos; la capital por cuyas salas de justicia desfilan desde el parricida de noble alcurnia que asesina á su madre, hasta el mísero golfo que hurta el reloj al tran­seúnte; la ciudad que de día abre sus mil figones en los que por pocos céntimos se comen animales de toda la escala zoológica y de noche convida en sus tenebrosos tugurios á la gente del bronce que emula las hazañas de la celebérrima corte de los milagros; la población que se cnergullece de poseer el mejor coliseo lírico de España y se avergüenza de sus teatros y cafés-concier­tos en los que las coristas del género chico se presen­tan ante el público con la menor cantidad de ropa posi­ble y donde por media peseta se abofetea al arte y á la moral; la ciudad, en fin, que tan pronto ríe como llora, que á lo mejor exhala alaridos de hambre y miseria, como corre á tropel en pos de diversiones y jolgorios; que un día pide libertad y trabajo y otro pan y toros sin trabajar; que lo mismo se entusiasma con Mella, como aplaude á Salmerón, como vitorea á Rusiñol, es innegable que ha de dar interés á una serie de corres­pondencias por las que los lectores de El Liberal de Jaén tengan exacto conocimiento de los hechos que ocurran en la capital del Principado.»

Sembla que i senyor que ha escrit las anteriors rat-llas, ho fassi desde la Xina.

Ja quedarán ben enteráis els de Jaén!

Els sabis de L A DEVANTERA contestan á La A'/era­da que si ells han curnpler amb las nostres Assambleas nosaltres hem cumple* amb lo nostre deberé sigui, re­comanar als candidats catalanistas que no pidolin els vots, perquè famolt polítich madrileny.

Altrement celebrem moltíssim que á la tendre edat de dos anys no necessitin concells de ningú, cosa que si bé no fá sabi fa lo que 'ns abstenim de dir,perquè ja 'ns fem carrech que amb això de las eleccions, els que perden, se posan de tan mal humor y molías vegadas diuen cosas que no están prou bé.

Els recomanem molta calma y serenitat; si aquesta ida han perdut un altre potser guanyaran.

Això de las eleccions vol molta constancia y altres cosas.

BIBLIOGRAFIA M • IBS - -. Iplech de narracions pe)

quint Ruyra—Publicació Joventut.

Entre '1 nombrós estol d' escriptors en prosa queab tant lluhimcnt enlayran el nom de Catalunya s' ovirá en primera linea, en Joaquim Ruyra.

L ' home segons 1' Emerson es la meytat; 1' altre meytat es sa expressió, aquesta i > es el poeta en son sentit mes ample. En las hermosíssimas descrip­cions d' en Ruyra per sota aquellas ratllas hi bateja tot un doll de poesia; per forsa els person 1 ell tan

licadament retratats al llegir el llibre que 'ns ocupa han de veure reproduhidas sas sensac Intimas, exteriorisada sa ánima y tot ab un llenguatje dols, pro­pi, rich y escullit.

Y cuant tracta de reproduhir 1' impressió de lo mis­teriós, de lo ignot, de lo pahoròs que jau al fens del

er, ab quina trassa y ab quin sentiment sab ferho! .is son quadret La basarda. Y lo mateix, la

observació psicoló m ho demostra La l'i net a ell la naturalesa descobreix sos secrets mesín-

limsy i ma, inmens y misteriós, en sas mans, hi es­muny á dolls sa poesia inacabable!

'LA DEVANTBRA

P R O S A per Claudi Planas y Font - Edició Catalunya

A l t r e de l s e s c r i p t o r s dc c a p d' a l a es en P l a n a s .

T a m b O s a b t r o b a r u n enc i s u b r i a c a d o r en s a s o b s e r ­

v a c i o n s . T a m b é a b m o l t a r t y s e n t i m e n t s a b e x t e r i o r i -

s arlas.

T o t s t l s q u e h e m s e n t i t I' i m p r e s s i ó d e la p l a n a cal d e j a d a , d e las m o n t a n y a s r e t l e in t la l lum, de l do l s en­s o p i m e n t d e l a s t a r d e s d' i s t i a , l l eg im a b v e r d a d e r a í ru ie ió a q u e t l l i b r e .

L a s p i n c e l l a d a s son f e r m a s y d e m a m e s t r e y en els s r u s q u a d r o s s l a r m o n i s a n b e l l a m e n t , e l s r a i t s a c l apa ­r a d o r s d e l s so l , la b o y r a c o t o n o s a , el baf d e la t e r r a , 1' a y r e e m b a u m a t de l s b o s c o s , to t el p a n t e i g d e v ida d e ia n a t u r a , to t el m i s t e r i d e lo d e s c o n e g u t , d e s t a c a n t s e e n t r e [mi t j , ja e s f u m a t s , ja bon d e t a l l a t s e ls t i pos de s ­c r i t s .

/ / / Concurs literari Primers fochs Florals del' Asso ciació Regionalista L' ESCUT ESÏPORXTA d bal Any190

I lem rebut cl volum de las composicions premiadas en aquell certament. Alguns dels trevallsson notables. Indubtablement el millor y de mes empenta es el que porta per títol La Sardana degut á la ben trempada ploma d' En Baldomer Parramon.

D' aquesta hermosa poesía '1 seu autor ne fa una «ombrosa tirada que 's repartir.; entre las associacions

Lanistas.

Marque:s de Camarina BRERA

Diversas opinions sobre '1 problema obrer ab un pró-lech d' En Gumersindo de A z c á r a t e y un epilech

. t.ivi Picon.

També hem rebut la ! part de La Danta dels ulls de mar del popular escriptor hangar en Maurici Jokai que traduhi suscripta

A. S.

NOVAS

mort en aquesta ciutat En Francisco Marti y A1

¡¡lier pare de! distingit company y president de la Jun ta Per­manent de la Unió Catalanista Dr. En D. Mart í y ful

De tot ci n al do] qu' experimenta la familia

— i leí corrent celebra el Cent re Cí ta la de dell en lo seu local, la sessió ¡nauguïal del present curs, que

a importancia. Ocupaba la presidencia lo S Gampmany, vis-president de la J u n t a Pe rmanen t de la l nió

Itat de bon nombre de representants de mol-.cietats de Sabadell y d' ent i tats catalanistas ií punts de Catalnnya.

ercianl lo lloch d' honor {;ue li conferían y escusant al Pr . D. Martí y Julia que per

circunstancias no podía asistir al acte COM havia promès.

j ndamen t lo Sr. Gabriel Casals , llegí un magnífich

ib I cuestió social y 'I catalanisme» en quin demostrà lo que '1 catalanisme s' ha preocupat sempre d ' aques ta cuestió j eixements que dit 5 seeix respecte aquest punt; fou interromput diferenta; das p e r las mostras d' a p r o b a d o de la concurrencia, i coronat son traball per una forta salva d' aplaudiments .

Lo Sr. Campi guns dels principals punts pel emesos y després de donar las gracias á la concu­

rrencia peí s, tanca tan pa­triótica festa.

—L en cumpliment del principal objecte p e r q u é nt una escola catalana de noys al carrer de Ponen t n . ° 6 i , la quina anirá áca r rech d ' u n distingit ¡ d 'ensenyansa cataU

També fa travalls al objecte d'instala,- un altre e s c talana, lo Foment Autonomista Català.

Molt celebrem l 'èxit dels primers, qu 'hap .pogut possar en pràctica sos desitjós y no duptem que aquest resultad en­coratjarà á tots per seguir endevant en aquest medi segur de p ropaganda catalanista.

—Conlorme anunciarem, aquest días de Nadal s 'han po­sat á la venda las novas tarjas de teli l e cada any edita la «Unió Cata lanis ta , las que han circulat profusament per tots los indrets de Catalunya y 1¡ n s per fora d'ella

Lo dibu.j de las d 'aques t any es degut al jove arqui tec te y distingit ar t is ta E n J . Pujol y Brull, sent d 'una factura de l imas molt delicada y de gust exquisit, del t i ratge n' ha estat encarregada la casa |. Thomas d' aquesta ciutat.

Com las dels anys anteriors son preu es de deu cènt ims de pesseta; las en t i ta t s catalanistas poden dirigirse a la Se­cretar ía de la Unió Bo te r s , 0, p r a l . ahont s' els fará el 2^ per too de rebaixa.

- I n t e r e s s a n t í s i m a resultà la conferencia que '1 soci de la Secció de Dre t y Filosofías y Lletras del «Centre Escolar Ca­talanista- En Rafel C a y de Montellà, dona lo disapte 12 del corrent en lo local d' aques ta entitat. Lo tema escullit fou

Procediment llógich del obrar de la Societat» que desenrot-llá amb g n u erudició y coneixement del fons de la cuestió essent in ter romput diferentas vegadas pels ap laudiments de la concurrencia.

- B r i l l a n t í s s i m s resul taren los dos concerts que celebra '1 benemèrit «Orfeó Català» los días 13 y 2 2 del corrent en lo Teatre Onofri d' aques ta ciutat. La concurrencia tan nom­brosa que casi no cabía en lo local; la execució com sempre deguentse repet i r la major part de las composicions, las no­vas obras es t renadas Catatonía» del Sr. García Robers y -Teresa^ del mestre Nicolau amb lletra d' En Verda-mer oh-tintrueren molt bon èxit merexent també los honors de la re petició.

Felicitem coralment al mestre Millet V á tots los coristas per lo alt que possan lo bon nom de Cata lunya .

Al t res de las societats corals qU 0 m i n o r s c e u c i x las pe t ­a d a s de 1' Orfeó son sens dupte la «Escola fordiana -

l' ( )r leó de Sans» com també nos han demostrat en sos darrers concer ts d' aquest mes

- L a Junta Direct iva de la «Lliga de Catalunya,, ha que­dat const i tuïda p e r l ' any 1904 en la forma següent- Pres i ­dent , En Freder ic d 'Uyá y de Solernou; Vis-president En Pere Aldavert ; Tresorer , En Marti Estany; Bibliotecari En Miquel Auge; Conservador , En Domingo Corominas ; Secre­tar i , Eo Lms Pul ido, y Vil h j Q . t ana .

- L a Jun ta Directica del «Centre Excursionista de Cata­lunya ha quedat consti tuida com segueix- Pres iden t En Cessar A. Torras: Vispresident, En Joaquim Casas y Carbó; Tresorer , En Alfred (¡asa; Vocals, En Joan Cardona En Pere Pagès , En Cefcr í Rocafort, En Juli Soler, En Ber tomeu Mitjans y En Joseph Galvany; Secretari primer, En Kduart Vidal, y Secre tar i segon. En Martí Estany

- A pr imers d 'any veurà la llum per primera v e n a d a ' u n p e n ó d i c h l e n miniatura amb lo t.tul de «En Patufet» y q u e

té per objecte incl inar á la canalla desde sa més tendra edad à la lectura ca ta lana Contindrà contes, rondallas jochs de

I, his tor ietas i lustradas y dibuixos en , apropo-sit pel objecte á que se'l destin.,.

Li dcsitjcm llarga vida y q u e consegueixi («objecte que 's proposa.

—La Diputació Provincial h a concedit en una de las da-rreras sessions una subvenció de 250 pessetas al talá>, per celebrar le festa dels «J0 j 8 d c , , m ú g i c a

catalana , que dita ent i ta t te pensament de c o m e n s a r à cele­brar l 'any vinent.

- S e m b l a qu'l .an 1 „ t r a v a , | c f a a,_

gún temps s 'iniciaren pera la reaparició del periódich «La U n l V " ] l>" C l l a l Publicació t ingué de suspèn dies per causas con t ra r ias à la voluntad dc la Redacció S'ha n . m b r a t una nova Redacció que. ,«ha senyalat son do en lo carrer de Cassador , n." 4 l ahont poden dirigirse las inscripcions y quina te ' l pensam«n de comehsar ben p rompte sas ta '

- L o darrer d iumenge , dia 27, tingue lloch en lo local de a Agrupació Cata lanis ta de Premia de Mar una vet l lada li-

t e r a n a y política amb lo concurs dc l 'Associ . ,

de Badalona y 1 Associació de Lectura Ca ta lana de Barcelona en const i tució. Es Uigiren diferentas poesías y t raval ls , cant aní se vanas composicions patr iót icas v p,o-n u n c a r e n discursos los Srs Font, Mallofre. Tancà

a un bell parlament de gracias del soci de l 'Agrupa-D Joan Alsina, y cantant lo coro a f i r m e «Els 'Sega-

dors». ^

ombrosa concurrencia au 'h i aaulott .,,,1 . . H" ' " assistí aplauüi en gran qu'hi p rengueren par t .

! —L'Associació Popu la r Cata lan is ta de Barcelona está

preparant pera el pròxim Janer la inaugural del p resen t curs , la que t indrà gran importancia . Lo día y kora s 'avisarà opor­tunament .

AVIS 'Sfá avinent á tots los proteetofs, propà

gadors y delegats corresponsals qu' estigan en descobert qae si avans del 15 de Janer n» 's posan al corrent, se 'Ls suspendrà 1' enví» del periódich.

Establiment tipográfich de Joseph ORTEGA. - 8 . Pau, »6. Barcelona.

Blocs Catalans jera l 'any 1904 Publicat pçr la i/nprçmpta "Ca Çatalarça''

A n y X I V d e s a p u b l i c a c i ó

Preu X Pta. S' enría lliure de gastes

Publicat per L' AveQÇ

Preu i ral Fora 30 cents. Noí.sivsp0n(I,.,.stravi«>.ssi,1,)s-(111vi;l ,,n .-.'

per Bertrflcat.

TARJAS CATALANAS En cartró Preu i pta.

EÏ teta y au lo sagell je La BenalMsa - * p t a s .

OBRAS de VEWOA 1 n' AQUESTA ADMINISTRACIÓ

Pes

Compendi de Doctrina Catalanista. . Bases de Manresa ('ri/ica de Procediments H ¡onferencia

per En Joseph Mallofrd IA> Català ¿es idioma ó dialecte? (per

'/ // Margall per V. Pujo-hi ,v Vallés) . . ' . . . . . . .

Fets dc la Marina de Guerra Catala­na (per F. Ròdón v Oller) . . .

Cançoner Popular, fullas amb can­ina catalanas, la tonada, tota la

lletra y notas fol-loriques. . una Un tomo encuadernat amb 38 can­çons y un prólech

Lliçons familiar de dramática ('tita-lana (per Antoni Tallander) • .

Geografía de Catalunya (per F. Flos y Cajcat) en cartró Luxosament encuadernat en tela-

Boira y Sol (Idili poemátich per A. Bori y Fontesta)

La Renaixensa* Voíum I. [I y III) . .

ir i:>

i i- 28

1

u' 50

LA DEVANTERA « r e m a r á , igual que anter iorment La A,,, « Catalana, per medi de propagadors q « e son .1 • , , • "

V.n;' ™ ^ ,oo exemplar , , ffi ^ / o C 'S q i " P " ™ 0 " " n ° m b r e d c t c r m i ™ d<exemplars ,pagantlos als seguen, -vuiiaaccio de 50 1 Pe r cada núin Un quart d 'acció de 25 > ' compresos gas tos L n v u y t e d ' a c c ó de ,2 , ¡, de corren

>a: els mateixos preus, repart intse a domicili ~\ f ! ! , · / rsUdí ·UC C U ' , | d e 'S • B ^ pa r al qui fassi un donatiu anyal dc qualsevol imr ament i á l « W « £ a ' ¿ 1 m S d e m6e P e r cad¡» envío d 'un 6 més e x e m p l a r s . — E x t r a ñ a r - « « „ . " • T l s o r i r i n a l s . ™ ' • e s t r e t a : S' admeten sagells de correu v documents de f á c i T K a n s f . - E s S i u r ¿ ^ í r r e p ^ u c ^ d e r r r e v a V s ? - ^

tornan els originals.