tancament comptable i fiscal per a les pimes...1. aplicació del pla general de comptabilitat de...
TRANSCRIPT
TANCAMENT COMPTABLE I FISCAL
PER A LES PIMES
Revisió febrer 2020
Manuel Rejón López
Col·lecció MANUALS
Tancament Comptable i Fiscal
per a les PIMES
(Revisió febrer 2020)
Manuel Rejón López
2
ÍNDEX
Presentació ............................................................................................................................................... 6
CAPÍTOL I: EL PGC PIMES
1. Aplicació del Pla General de Comptabilitat de PIMES .......................................................... 7
1.1. Principals modificacions del Reial Decret 602/2016 i càlcul dels límits
d'aplicació ...................................................................................................................................... 7
1.2. Criteris específics per a microempreses acords de leasing i similars ................. 10
1.3. Criteris específics per a microempreses respecte de l’impost sobre beneficis . 11
1.4. Novetats comptables rellevants per a l’any 2019 ............................................. 12
CAPÍTOL II: NORMES DE VALORACIÓ I ASPECTES FISCALS
1. Immobilitzat material ..................................................................................................................... 18
1.1. Capitalització de les despeses financeres ..................................................................... 18
1.2. Valor actual dels costos de desmantellament .............................................................. 18
1.3. Permutes ................................................................................................................................ 19
1.4. Deterioracions de valor ..................................................................................................... 21
1.5. Algunes particularitats importants de la RICAC Immobilitzat material ............. 22
1.6. Altres aspectes ..................................................................................................................... 24
2. Inversions immobiliàries ............................................................................................................... 26
3. Immobilitzat intangible ................................................................................................................. 28
4. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar ....................................................... 32
4.1. Arrendament financer ........................................................................................................ 32
4.2. Arrendament operatiu ........................................................................................................ 35
4.3. Comptabilització del lease-back ..................................................................................... 36
4.4. Arrendaments de terrenys i edificis ............................................................................... 37
4.5. Aspectes a tenir en compte al tancament ..................................................................... 37
5. Actius financers ............................................................................................................................... 38
5.1. Definició ................................................................................................................................ 38
3
5.2. Categories valoratives ........................................................................................................ 39
5.2.1. Actius financers a cost amortitzat ............................................................... 39
5.2.2. Actius financers mantinguts per negociar ................................................... 43
5.2.3. Actius financers a cost ................................................................................ 45
5.3. Aspectes a tenir en compte al tancament ..................................................................... 48
6. Passius financers ............................................................................................................................. 49
6.1. Definició ................................................................................................................................ 49
6.2. Categories valoratives ........................................................................................................ 50
6.2.1. Passius financers a cost amortitzat .............................................................. 50
6.2.2. Passius financers mantinguts per negociar .................................................. 56
6.3. Aspectes a tenir en compte al tancament ..................................................................... 56
7. Instruments de Patrimoni .............................................................................................................. 56
7.1. Definició ................................................................................................................................ 56
7.2. Aspectes a tenir en compte al tancament ..................................................................... 58
8. Existències ........................................................................................................................................ 58
8.1. Valoració inicial .................................................................................................................. 58
8.2. Definició preu d'adquisició .............................................................................................. 59
8.3. Definició cost de producció ............................................................................................. 59
8.4. Mètodes d'assignació de valor ......................................................................................... 60
8.5. Cost de les existències en la prestació de serveis ...................................................... 60
8.6. Valoració posterior de les existències ........................................................................... 62
8.7. Aspectes a tenir en compte al tancament ..................................................................... 63
9. Moneda estrangera .......................................................................................................................... 65
9.1. Definició ................................................................................................................................ 65
9.2. Valoració inicial .................................................................................................................. 65
9.3. Valoració posterior de partides monetàries ................................................................. 66
9.4. Valoració posterior de partides no monetàries a cost històric ................................ 66
9.5. Valoració posterior de partides no monetàries a valor raonable ........................... 67
10. Ingressos per vendes i prestacions de serveis ....................................................................... 67
10.1. Valoració ............................................................................................................................. 67
10.2. Conceptes no considerats ingressos ............................................................................ 68
10.3. Diferenciació d'ingressos per tipus d'operacions ..................................................... 68
10.4. Deterioraments de crèdits comercials ......................................................................... 69
10.5. Condicions per al reconeixement d'ingressos per vendes ..................................... 70
10.6. Condicions per al reconeixement d'ingressos per prestació de serveis ............. 71
4
11. Provisions i contingències .......................................................................................................... 72
11.1. Comptabilització de les provisions .............................................................................. 72
11.2. Valoració de les provisions ............................................................................................ 72
11.3. Fiscalitat de les provisions ............................................................................................. 73
11.4. Contingències..................................................................................................................... 74
12. Subvencions, donacions i llegats rebuts ................................................................................. 75
12.1. Comptabilització ............................................................................................................... 75
12.2. Condició de no reintegrabilitat ..................................................................................... 77
12.3. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis propietaris ..................... 77
12.4. Aspectes a tenir en compte al tancament ................................................................... 78
13. Negocis conjunts (UTEs, comunitats de béns, etc.) ........................................................... 78
13.1. Definició .............................................................................................................................. 78
13.2. Categories de negocis conjunts ..................................................................................... 78
13.3. Explotacions i actius controlats de forma conjunta ................................................ 79
13.4. Empreses controlades de forma conjunta .................................................................. 80
14. Operacions d'empreses del grup ............................................................................................... 80
14.1. Aspectes comptables ........................................................................................................ 80
14.2. Fiscalitat de les operacions vinculades ....................................................................... 84
15. Canvis de criteris comptables, errors o estimacions ........................................................... 87
15.1. Canvis de criteris comptables i errors ......................................................................... 87
15.2. Canvis d'estimacions comptables ................................................................................. 88
15.3. Informació a reflectir en la memòria ........................................................................... 89
CAPÍTOL III: NORMES COMPTABLES ESPECÍFIQUES SOBRE IMPOSTOS
1. Impost sobre beneficis ................................................................................................................... 90
1.1. Definició ................................................................................................................................ 90
1.2. Actius i passius per impost corrent ................................................................................ 90
1.3. Actius i passius per impost diferit .................................................................................. 91
1.4. El cas dels empresaris individuals .................................................................................. 98
1.5. Principals novetats en l'Impost de societats ................................................................ 98
2. L'Impost sobre el valor afegit i altres tributs ............................................................109
5
CAPÍTOL IV: ELS COMPTES ANUALS EN EL PGC PIMES...........................112
BONUS TRACK: ELS PROJECTES DE NORMA COMPTABLE
1. Projecte de modificació del PGC, PGC PIMES, NOFCAC i normes d’adaptació
a entitats sense afany de lucre (possible entrada en vigor: 1-1-20) ........................117
2. Projecte de Resolució de l’ICAC sobre el reconeixement d’ingressos ...............118
6
Presentació
Un any més, posem a la disposició dels professionals de la comptabilitat el Manual de
Tancament Comptable i Fiscal per a les PIMES. En un país en el qual el 99% de les
empreses són petites i mitjanes, és de gran rellevància tot el que ajudi a aquestes
empreses a millorar la seva informació comptable i financera.
En el Manual es tracten amb molt de detall les normes de valoració comptables i fiscals
que una pime ha d'utilitzar per a fer correctament el tancament de l'exercici. A més,
també exposa els límits a considerar per a definir la normativa comptable aplicable i
també els criteris relatius en la formulació dels comptes anuals.
El Manual està actualitzat amb data 4 de febrer de 2020 incorporant les modificacions
normatives, així com les Consultes comptables més rellevants.
Aquest Manual es complementa amb les plantilles que va publicant l’ACCID per a la
confecció de les memòries, a les quals es pot accedir des de la pàgina web
(www.accid.org) en l'apartat de Documentació / Tècnica / Notes tècniques. També es
complementa amb els diferents manuals que l’ACCID ha anat dedicant a la temàtica del
Pla General de Comptabilitat.
Per a l’ACCID, és una gran satisfacció comptar amb la col·laboració de
Supercontable.com i de l'autor Manuel Rejón, als qui agraïm la seva bona predisposició
que ha permès anar publicant actualitzacions puntualment del Manual de Tancament
Comptable i Fiscal per a les PIMES.
Daniel Faura
President d’ACCID
7
CAPÍTOL I: EL PGC PIMES
1. Aplicació del Pla General de Comptabilitat de PIMES
1.1. Principals modificacions del Reial Decret 602/2016 i càlcul dels límits
d'aplicació
Encara que es tracta d’una modificació amb efectes 1 de gener de 2016, donada la seva
proximitat en el temps no podem deixar de nomenar-la. Es tracta del Reial Decret
602/2016, de 2 de desembre, pel qual es modifiquen el Pla General de Comptabilitat
aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre; el Pla General de
Comptabilitat de les Petites i Mitjanes Empreses aprovat pel Reial Decret 1515/2007, de
16 de novembre; les Normes per a la Formulació dels Comptes Anuals Consolidats
aprovades pel Reial Decret 1159/2010, de 17 de setembre; i les Normes d'Adaptació del
Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives aprovades pel Reial
Decret 1491/2011, de 24 d'octubre. Aquesta modificació té efecte des d’1 de gener de
2016, la qual cosa significa que serà aplicable per als comptes anuals de l'exercici 2016
que s'emetin.
Les principals modificacions que afecten les PIMES són:
-Les empreses que elaborin comptes anuals abreujats i PIMES no tenen l'obligació de
confeccionar l'Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN).
-La informació a revelar a la memòria es redueix considerablement i es queda en 10
notes:
1. Activitat de l'empresa
2. Bases de presentació dels comptes anuals
3. Normes de registre i valoració
4. Immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries
5. Actius financers
6. Passius financers
7. Fons propis
8. Situació fiscal
9. Operacions amb parts vinculades
10. Altra informació
8
-Els actius intangibles tots passen a tenir vida útil definida (Art. 39 CoCo). Si
aquesta vida útil no pot estimar-se de forma fiable, s'amortitza en 10 anys.
-El fons de comerç tornarà a amortitzar-se i, excepte prova en contra, es presumeix que
la seva vida útil és de 10 anys (recuperació lineal). Se segueix fent el test de
deteriorament amb caràcter anual.
En definitiva, totes les empreses podran aplicar el PGC PIMES, qualsevol que sigui la
seva forma jurídica, individual o societària, quan durant dos exercicis consecutius
reuneixin, a la data de tancament de cadascun d'ells, almenys dues de les circumstàncies
següents:
1. Que el total de les partides de l'actiu no superi els 4.000.000 euros. 2. Que l'import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 8.000.000 euros. 3. Que la mitjana de treballadors emprats no sigui superior a 50.
D'aquesta manera, queden igualats els llindars sota els quals es poden elaborar els
comptes anuals sota el PGC PIMES, i el balanç i memòria abreujat sota el PGC Normal.
A més, els criteris específics per a microempreses podran ser aplicats per totes les
empreses que havent-hi optat per aplicar el PGC PIMES, durant dos exercicis
consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d'ells, almenys dues de les
següents circumstàncies:
1. Que el total de les partides de l'actiu no superi 1.000.000 euros.
2. Que l'import net de la seva xifra anual de negocis no superi 2.000.000 euros.
3. Que la mitjana de treballadors emprats no sigui superior a 10.
Les empreses perdran la facultat d'aplicar aquests criteris específics si deixen de reunir,
durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun d'ells, dues de les
circumstàncies al fet que es refereix el paràgraf anterior.
En l'exercici social en què es constitueixen o transformen, les empreses podran aplicar
els criteris específics continguts en el present apartat si reuneixen, al tancament d'aquest
exercici, almenys dues de les tres circumstàncies que s’hi expressen.
9
Si l'empresa formés part d'un grup d'empreses en els termes descrits en la norma
d'elaboració dels comptes anuals 13a. Empreses de grup, multigrup i associades, del
PGC NORMAL (que es correspon amb la 11a. del PGC PIMES) per a la quantificació
dels imports es tindrà en compte la suma de l'actiu, de l'import net de la xifra de negocis
i de la mitjana de treballadors del conjunt de les entitats que conformin el grup, tenint en
compte les eliminacions i les incorporacions regulades en les normes de consolidació
aprovades en desenvolupament dels principis continguts en el Codi de Comerç. En el
cas del PGC Normal per a abreujades, aquesta regla no serà aplicable quan la
informació financera de l'empresa s'integri en els comptes anuals consolidats de la
societat dominant.
Les magnituds comptables a les quals es refereix aquest apartat seran les que es derivin
de les normes comptables que hagin resultat d'aplicació en l'últim exercici i en absència
d'aquest, les del Pla General de Comptabilitat de PIMES incloent els criteris específics
per a microempreses.
A més, quan escaigui considerar els criteris específics per a microempreses, el total
actiu haurà d'incrementar-se en l'import dels compromisos financers pendents derivats
dels acords d'arrendament financer.
L'opció que una microempresa exerceixi d'aplicar o no els criteris específics haurà de
mantenir-se de forma continuada, com a mínim, durant tres exercicis, tret que l'empresa
perdi la facultat d'aplicar els criteris específics per a microempreses.
Les empreses que optin pels criteris específics de les microempreses, hauran de fer-ho
de forma conjunta. A continuació es descriuen els criteris específics a aplicar, referits
exclusivament a acords d'arrendament financer i impost sobre beneficis, que tant
recorden l'antic Règim Simplificat de la Comptabilitat i l'èxit de la qual va ser escàs.
10
1.2. Criteris específics per a microempreses per a acords d'arrendament
financer i altres de naturalesa similar
Els arrendataris dels acords d'arrendament financer o altres de naturalesa similar que
no siguin terrens, solars o altres actius no amortitzables, comptabilitzaran les quotes
generades en l'exercici com a despesa en el compte de pèrdues i guanys.
(6211) Arrendaments financers i altres
a (572) Bancs c/c
Si escau, al moment d'exercir l'opció de compra, es registrarà l'actiu pel preu
d'adquisició d'aquesta opció. Per exemple, si l'arrendament financer es va fer sobre un
determinat equip informàtic:
(217) Equips per a processos d’informació
a (572) Bancs c/c
En la memòria dels comptes anuals, a l'apartat 5. Immobilitzat material, intangible i
inversions immobiliàries, haurà d'indicar-se:
• el valor raonable o valor al comptat de l'actiu calculat a l'inici de l'arrendament i
la seva vida útil estimada,
• les quotes abonades,
• el deute pendent de pagament i
• l'import pel qual es pogués exercir l'opció de compra, si n’hi hagués.
La informació sobre les quotes haurà de subministrar-se diferenciant la part que
correspongui a la recuperació del cost del bé i la càrrega financera. A aquest efecte, per
a cada acord d'arrendament financer haurà de complimentar-se la següent informació:
11
Quota de l’acord d’arrendament Compromisos
Any
Recuperació del cost Càrrega financera pendents
1
2
…
N
Quant als arrendataris dels acords d'arrendament financer o altres de naturalesa
similar que tinguin per objecte terrenys, solars o altres actius no amortitzables,
aplicaran els criteris de registre i valoració relatius als arrendaments financers i altres
operacions de naturalesa similar continguts en la segona part del PGC PIMES.
1.3. Criteris específics per a microempreses en relació amb l’Impost sobre
beneficis
La despesa per impost sobre beneficis es comptabilitzarà en el compte de pèrdues i
guanys per l'import que resulti de les liquidacions fiscals de l'impost de societats
relatives a l'exercici. Per exemple, per cadascun dels pagaments fraccionats fets durant
l'exercici l’assentament serà:
(6300) Impost Corrent
a (572) Bancs c/c
Al tancament de l'exercici, la despesa comptabilitzada pels imports a compte reportats,
haurà d'augmentar-se o disminuir-se en la quantia que procedeixi, registrant el
corresponent deute o crèdit de cara a la Hisenda Pública. Suposem que el deute definitiu
derivat de la liquidació de l'impost és de 100, i hem efectuat pagaments fraccionats per
import de 125, per la qual cosa haurem de registrar un crèdit a favor de l'empresa per
import de 25:
25 (4709) H.P. Deutora per devolució d’Impostos
a (6300) Impost Corrent 25
12
En la memòria dels comptes anuals, a l'apartat 9. Situació fiscal, haurà d'indicar-se la
següent informació:
• Diferències entre la base imposable de l'impost i el resultat comptable abans
d'impostos, motivades per la diferent qualificació dels ingressos, despeses, actius
i passius.
• Bases imposables negatives pendents de compensar fiscalment, terminis i
condicions.
• Incentius fiscals aplicats en l'exercici i els pendents de deduir, així com els
compromisos adquirits en relació amb aquests incentius, i
• Qualsevol altra circumstància de caràcter substantiu en relació amb la situació
fiscal.
Finalment, indicar que les empreses que apliquin els criteris específics de
microempreses inclouran a l'apartat 2.1.a) de la memòria una menció expressa que s’han
aplicat.
1.4. Novetats comptables rellevants per a l’any 2019
Durant l'any 2019, hem tingut una novetat especialment rellevant: Resolució de 5 de
març de 2019, de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es
desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes
comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (d'ara
endavant RICAC-PIF), l'impacte del qual és de rellevància en les societats mercantils.
D'altra banda, tenim una sèrie de Consultes comptables emeses per l’ICAC, que també
mereixen la nostra consideració.
Resolució de l’ICAC sobre presentació d'instruments financers
La RICAC-PIF, té una doble finalitat. En primer lloc, adaptar els criteris de presentació
d'instruments financers des del punt de vista de l'emissor, d'acord amb la NIC-UE 32; i
d'altra banda, regular la denominada “comptabilitat de societats”, a fi de donar resposta
a les particularitats comptables de les operacions mercantils regulades en el Text Refós
de la Llei de Societats de Capital (benefici distribuible, aplicació de resultats, augment i
13
reducció de capital, etc.) i en la Llei de Modificacions Estructurals (fusions, escissions i
cessió global d'actius i passius).
La RICAC-PIF és una norma diferent a l'acostumat en la normativa comptable
espanyola, perquè barreja el purament comptable amb preceptes mercantils
de TRLSC, LME i el Codi de Comerç. És una espècie de guia útil i completa. Per això,
davant una modificació dels preceptes mercantils, la RICAC-PIF podria
quedar desactualizada.
Algunes qüestions que mereixen la nostra especial consideració en relació amb
la RICAC-PIF són:
1. Càlcul del benefici distribuible. Indica quin és el patrimoni que es pot distribuir
com a dividends i que afecta, per exemple, al dret de separació de socis (art.
348.bis TRLSC).
2. Càlcul del valor teòric comptable de la participació i del dret de subscripció
preferent. Els càlculs es determinen de manera clara i específica, a diferència de
l'indicat en el PGC.
3. Altres aportacions de socis. Es comptabilitzen directament en el compte 118, com a
patrimoni net, si les aportacions són proporcionals al capital previ dels socis. En cas
contrari, la part no proporcional s'haurà de registrar com una donació (el més probable
és que sigui un ingrés de l'exercici si és dinerària, o una partida de patrimoni net, si és
no dinerària). Els imports registrats en el compte 118 només es pot recuperar via
distribució de resultats.
4. Patrimoni net versus passiu financer. Les accions que emet una empresa, en funció
de les seves característiques, poden classificar-se com a patrimoni, passiu o com totes
dues (instrument financer compost). La dificultat fonamental consisteix en el càlcul del
valor del passiu.
5. La importància de la data legal límit de formulació dels comptes anuals. En
relació amb les ampliacions de capital i reduccions de capital “a cavall” entre dos
14
exercicis cal considerar una diferència entre el PGC actual i la RICAC-PIF, que es
corregirà amb la modificació del PGC que entrarà en vigor en 2020 o 2021.
6. Despeses associades a ampliacions/reduccions de capital. El normal és imputar-les
a reserves però no sempre serà així, perquè si per exemple, si s'associen amb
ampliacions de capital registrades com a passiu, seran menor valor del passiu.
7. Modificacions estructurals (fusions, escissions i cessió global d'actiu i passiu).
La RICAC-PIF conté la doctrina prèvia de les Consultes de l’ICAC sobre escissions i
fusions. D'altra banda, es regula com a novetat la cessió global d'actius i passius.
Consultes comptables de l’ICAC més rellevants emeses l'any 2019
BOICAC Núm. 119/2019 Consulta 2. Sobre el tractament comptable de la
imputació a resultats d'una herència rebuda per una entitat sense finalitats
lucratives d'una persona física consistent en la participació de la totalitat de les
accions d'una societat mercantil després de la posterior liquidació de la mateixa
L'entitat sense finalitats lucratives, entitat donatària, va registrar l'herència rebuda,
consistent en la participació en la totalitat de la societat mercantil.
La societat mercantil, en el moment de l'acceptació de l'herència, únicament disposava
d'un immoble de valor comptable igual al seu valor raonable i una determinada quantitat
d'efectiu. Mesos després, l'entitat sense finalitats lucratives liquida la societat
adjudicant-se com a soci únic els citats béns.
S'ha d'imputar a resultats només la part corresponent a l'efectiu rebut, o en el seu cas,
imputar com a ingrés en un compte del subgrup 74. “Subvencions, donacions i llegats”
l'import total corresponent a l'immoble i a l'efectiu rebut?
Es conclou que la baixa de la inversió financera produeix la reclassificació de la totalitat
del llegat a l'excedent de l'activitat, tret que la realitat econòmica i jurídica de fons que
es descriu en la consulta fos el llegat d'un immoble i d'una quantitat d'efectiu a una
entitat sense finalitats lucratives, i en aquest cas, tant l'adequat registre comptable com
15
la resta d'implicacions jurídiques de l'operació s'haurien d'ajustar a aquest fons
econòmic i jurídic subjacent.
BOICAC Núm. 119/2019 Consulta 3. La prima d'emissió o assumpció i altres
aportacions de socis a l'efecte de l'article 31.2 de la RICAC de 5 de març de 2019
Es conclou que la prima d'emissió o assumpció i les altres aportacions de socis han
d'entendre's inclosos en el concepte de “reserves disponibles”, a l'efecte de quantificar el
benefici distribuïble.
BOICAC Núm. 118/2019 Consulta 1. Sobre la presentació de comptes anuals
abreujats per les filials d'un grup la matriu del qual no ha dipositat els comptes
anuals consolidats en el Registre Mercantil
La consulta es refereix a un grup d'empreses segons la norma d'elaboració dels comptes
anuals (NECA) 13a. Empreses del grup, multigrup i associades, continguda en la
Tercera Part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret
1514/2007, de 16 de novembre, que no està obligat a consolidar al no superar els límits
establerts.
No obstant això, el grup ha formulat els comptes anuals consolidats voluntàriament
i les ha sotmès a auditoria, també voluntàriament. Ni els comptes anuals consolidats ni
l'informe d'auditoria s'han dipositat en el Registre Mercantil. Tampoc el
nomenament de l'auditor va ser inscrit en el Registre Mercantil.
A més, totes les filials del grup, d'acord amb els límits establerts de manera individual,
poden presentar comptes anuals abreujats, i totes les entitats del grup estan domiciliades
a Espanya.
Es consulta si les filials del grup poden presentar comptes anuals abreujats, tenint en
compte que la matriu del grup no ha dipositat en el Registre Mercantil els comptes
anuals consolidats sotmeses a auditoria, per ser voluntària la seva formulació i auditoria.
Doncs bé, l’ICAC en aquest sentit dictamina que la falta de publicitat dels citats
comptes consolidats mitjançant el seu dipòsit en el Registre Mercantil impedeix
16
l'aplicació de la dispensa, perquè en tal cas no es compleix amb el pressupost de fet
sobre el que s'ha estipulat l'excepció, això és, que la informació financera del grup, com
a entitat que informa, està a la disposició de tercers en els comptes consolidats.
BOICAC Núm. 118/2019 Consulta 2.-Vendes d'unes parcel·les. NRV 4a
Si les parcel·les no es posseeixen per a la seva venda en el curs ordinari de les activitats
de l'empresa, l'alienació de les finques destinades al seu arrendament no ha de produir
un canvi de destinació mantenint-se l'actiu com a inversió immobiliària i, per tant, el
resultat de l'operació no hauria de recollir-se com a Import de la xifra de negocis en el
compte de pèrdues i guanys.
BOICAC Núm. 118/2019. Consulta 3. Comissions abonades a professionals que
mitjancen en un arrendament operatiu. NRV 3a
La societat registrarà les despeses incorregudes per les obres d'adaptació dels locals de
negoci com un major valor de l'immobilitzat material. Addicionalment, les
comissions sobre les quals versa la consulta també es comptabilitzaran com a major
valor de l'immobilitzat, en la mesura que es puguin identificar com a costos
incrementals directament atribuïbles a l'adquisició dels drets d'ús que determinen la
qualificació de les posteriors inversions com un actiu.
BOICAC Núm. 117/2019. Consulta 2. Subvencions, donacions i llegats rebuts.
Subvenció rebuda per realitzar estudi de mercat i cursos de formació. NRV 18a
La imputació de les subvencions no reintegrables al compte de pèrdues i guanys es
realitzarà en funció de la finalitat per a la qual van ser concedides.
En el cas d'un estudi de mercat la subvenció es pot qualificar com no reintegrable i
imputar-se com a ingrés en proporció a la despesa executada (per exemple, 60%) en la
data de formulació dels comptes anuals, sempre que no existeixin dubtes raonables que
es conclourà en els termes fixats en les condicions de l'atorgament. Per a la resta de la
despesa (40%) a realitzar en el pròxim exercici, les subvencions concedides s'entendran
reintegrables havent de figurar en el passiu del balanç d'aquest exercici.
17
En el cas dels cursos de formació subvencionats considerant que no s'ha efectuat cap
despesa i que els cursos es realitzaran en els dos pròxims exercicis, en els comptes del
present exercici les subvencions concedides s'entendran reintegrables havent de figurar
en el passiu del balanç com a deutes.
BOICAC Núm. 117/2019. Consulta 3. Efecte impositiu de la “reserva de
capitalització” regulada en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost de
societats, en comptes anuals individuals de societats que tributen en règim de
consolidació fiscal. NRV 13a i RICAC de 9 de febrer de 2016
La reducció en l'impost corrent correspondrà a la societat que hagi incrementat els fons
propis, tret que des d'un punt de vista fiscal la dotació de la reserva per una altra societat
alliberi a la societat que ha increment els fons propis de l'obligació de mantenir aquest
increment, i en aquest cas la reducció en la despesa per impost corrent hauria d'aplicar-
lo la societat que doti la reserva.
18
CAPÍTOL II: NORMES DE VALORACIÓ I
ASPECTES FISCALS
1. Immobilitzat material
De cara a tancar els estats financers adequadament, hem de considerar la normativa del
PGC PIMES i a més la Resolució d'1 de març de 2013, de l'Institut de Comptabilitat i
Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de
l'immobilitzat material i de les inversions immobiliàries (d'ara endavant RICAC
IMMOBILITZAT MATERIAL).
1.1. Capitalització de les despeses financeres
Els immobilitzats que necessitin un període de temps superior a un any per estar en
condicions d'ús, s'inclouran en el preu d'adquisició o cost de producció les despeses
financeres que s'hagin produït abans de la posada en condicions de funcionament de
l'immobilitzat material i que hagin estat girats pel proveïdor o corresponguin a préstecs
o un altre tipus de finançament aliè, específica o genèrica, directament atribuïble a
l'adquisició, fabricació o construcció.
1.2. Valor actual de costos de desmantellament
A més, formarà part del valor de l'immobilitzat material, l'estimació inicial del valor
actual de les obligacions assumides derivades del desmantellament o retir i altres
associades al citat actiu, com els costos de rehabilitació del lloc sobre el qual s'assenta,
sempre que aquestes obligacions donin lloc al registre de provisions d'acord amb el que
es disposa en la norma aplicable a aquestes.
19
Exemple:
Al tancament de l'exercici 2019, la companyia RCRCR té coneixement que d’aquí a 5
anys haurà de traslladar les seves instal·lacions a l'extraradi de Toledo, a causa que en
els seus actuals terrenys es construirà un centre penitenciari. S'estima que el cost de
desmantellament d'aquestes instal·lacions serà de 80.000 euros. Suposant una inflació
mitjana d'un 4% al llarg dels cinc anys, el valor actual del cost de desmantellament
futur és:
VA= 80.000 / (1+0,04)^5 = 65.754,17 euros
L’assentament a realitzar a 31 de desembre de 2019 és:
65.754,17 (21X) Immobilitzat material
a (143) Provisions desmantellament
65.754,17
1.3. Permutes
El PGC PIMES entén que es produeix una permuta quan a canvi del lliurament es reben
actius no monetaris o una combinació d'aquests amb actius monetaris. Els tipus de
permutes són: comercials i no comercials.
Permutes comercials: l'immobilitzat material rebut es valorarà pel valor raonable de
l'actiu lliurat més, si escau, les contrapartides monetàries que s'haguessin lliurat a canvi,
tret que es tingui una evidència més clara del valor raonable de l'actiu rebut i amb el
límit d'aquest últim.
Valoració de les permutes comercials
Valor raonable de l'actiu lliurat Immobilitzat material rebut = +
Contrapartides monetàries lliurades
(Excepte evidència més clara del valor
raonable de l'actiu rebut i amb el límit de valor
del valor raonable de l'actiu rebut)
20
Les diferències de valoració que poguessin sorgir en donar de baixa l'element lliurat a
canvi es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys (ja siguin beneficis o pèrdues,
en els comptes (771) i (671), respectivament).
Es considerarà que una permuta té caràcter comercial si:
a) La configuració (risc, calendari i import) dels fluxos d'efectiu de l'immobilitzat
rebut difereix de la configuració dels fluxos d'efectiu de l'actiu lliurat; o
b) El valor actual dels fluxos d'efectiu després d'impostos de les activitats de
l'empresa afectades per la permuta, es veu modificat com a conseqüència de
l'operació.
A més, cal que qualsevol de les diferències sorgides per les anteriors causes a) o b),
resulti significativa en comparar-la amb el valor raonable dels actius intercanviats. En
altres paraules, una permuta comercial resulta d'intercanviar actius substancialment
diferents.
Permutes no comercials: l'immobilitzat material rebut es valorarà pel valor comptable
del bé lliurat més, si escau, les contrapartides monetàries que s'haguessin lliurat a canvi,
amb el límit, quan estigui disponible, del valor raonable de l'immobilitzat rebut si aquest
fos menor (és a dir, en aquest cas només es podrien comptabilitzar pèrdues, en el
compte 671, i no beneficis).
Valoració de les permutes no comercials
Valor comptable de l’actiu lliurat
+ Immobilitzat material rebut = Contrapartides monetàries lliurades
(amb el límit del valor raonable de l’immobilitzat rebut)
És important ressenyar que, des d'un punt de vista fiscal, s'haurà d'integrar a la base
imposable de l'impost de societats la diferència entre el valor normal de mercat dels
elements adquirits i el valor comptable dels béns lliurats (article 17 LIS 27/2014).
21
1.4. Deteriorament de valor (antigues provisions per depreciació
d'immobilitzat)
Es produirà una pèrdua per deteriorament del valor d'un element de
l'immobilitzat material quan el seu valor comptable superi al seu import recuperable.
L'import recuperable serà l’import més gros entre:
• El seu valor raonable menys els costos de venda, i
• El seu valor en ús.1
L'empresa haurà de fer la comprovació del deteriorament de valor almenys una vegada a
l'any (al tancament de l'exercici).
Les correccions valoratives per deteriorament dels elements de l'immobilitzat material,
així com la seva reversió quan les circumstàncies que les van motivar haguessin deixat
d'existir, es reconeixeran com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de
pèrdues i guanys.
Pel registre del deteriorament comptable:
(691) Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material
a (291) Deteriorament de valor de l’immobilitzat material
La reversió del deteriorament tindrà com a límit el valor comptable de l'immobilitzat
que estaria reconegut en la data de reversió si no s'hagués registrat el deteriorament del
valor.
(291) Deteriorament de valor de l’immobilitzat material
a (791) Reversió del deteriorament de valor d’immobilitzat material
1 El valor en ús d'un actiu o d'una unitat generadora d'efectiu és el valor actual dels fluxos d'efectiu futurs esperats, a través de la seva utilització en el curs normal del negoci i, si escau, de la seva alienació o una altra forma de disposició, tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus d'interès de mercat sense risc, ajustat pels riscos específics de l'actiu que no hagin ajustat les estimacions de fluxos d'efectiu futurs.
22
L'amortització quan un actiu està deteriorat
Quan escaigui reconèixer correccions valoratives per deteriorament, s'ajustaran les
amortitzacions dels exercicis següents de l'immobilitzat deteriorat, tenint en compte el
nou valor comptable (vegeu en el següent exemple). Caldrà fer el mateix en cas de
reversió de les correccions valoratives per deteriorament.
Exemple:
Suposem que tenim una maquinària les dades de la qual són els següents:
• Preu d'adquisició: 10.000 euros
• Amortització acumulada: 6.000 euros
• Vida útil: 10 anys.
• Deteriorament al tancament de l'exercici: 1.000 euros
Al tancament de l'exercici, el seu valor comptable és: 10.000 – 6.000 – 1.000 = 3.000
euros
Atès que resten 4 anys de vida útil, la dotació anual a practicar és:
3.000 / 4 = 750 euros
1.5. Algunes particularitats importants de la RICAC IMMOBILITZAT
MATERIAL
Contraprestacions contingents.- Si el preu d'adquisició acordat inclou un import
contingent, la valoració inicial de l'immobilitzat material inclourà la millor estimació
del valor actual d'aquesta contraprestació. Els pagaments contingents que depenguin de
magnituds relacionades amb el desenvolupament de l'activitat (xifra de vendes, resultat
de l'exercici) es comptabilitzaran com a despesa en el compte de pèrdues i guanys a
mesura en què s'incorrin.
23
Adquisicions a títol gratuït.- Es valoraran a valor raonable, d'acord amb la Norma de
Registre i Valoració (NRV) sobre subvencions, donacions i llegats. El mateix criteri
s'aplicarà quan l'entitat adquireixi a títol gratuït el dret d'ús sobre béns de l'immobilitzat
material durant la pràctica totalitat de la seva vida econòmica.
Bestretes lliurades a compte d'adquisicions futures d'immobilitzat.- S'hauran de
practicar ajustos per l’actualització del valor de l'actiu associat a la bestreta, tenint com
a contrapartida un ingrés financer.
Lliuraments a títol gratuït.- Quan una empresa lliuri un element de l'immobilitzat
material a títol gratuït, el donarà de baixa pel seu valor en llibres i reconeixerà la
corresponent despesa en el compte de pèrdues i guanys (compte 671).
Baixa per expropiació.- Es donaran de baixa quan es posi a disposició mitjançant la
signatura de l'acta de consignació del preu i ocupació. Es reconeix el resultat en el
compte de pèrdues i guanys (comptes 671/771), per la diferència, entre el valor
comptable del bé expropiat i la contraprestació rebuda.
Baixa per sinistre.- L'empresa donarà de baixa el valor en llibres dels béns de
l'immobilitzat material que ja no puguin ser utilitzats per causa d'un incendi, inundació
o qualsevol altre sinistre mitjançant el reconeixement d'una despesa en el compte de
pèrdues i guanys.
Elements de l'immobilitzat material, diferents dels immobles, adquirits per arrendar-los
temporalment i vendre’ls posteriorment en el curs ordinari de les operacions.- Quan
l'entitat, en el curs ordinari de les seves activitats, cedeixi en ús aquests elements,
reclassificarà aquests elements patrimonials a les existències en la data en què s'acordi
el canvi de destinació, i, en conseqüència, l'ingrés derivat de la baixa es presentarà
formant part de l'import net de la xifra anual de negocis.
24
Baixa en execució d'una garantia, i per la dació en pagament o per a pagament d'un
deute.- Es donaran de baixa pel seu valor en llibres, circumstància que originarà:
• la cancel·lació total o parcial del passiu financer i
• si escau, el reconeixement d'un resultat (positiu o negatiu).
La diferència entre el valor raonable de l'immobilitzat (VR) i el seu valor en llibres (VL)
es definirà com un resultat de l'explotació, i la diferència entre el valor del passiu (VP)
que es cancel·la i el valor raonable del bé (VR) com un resultat financer (positiu o
negatiu).
1.6. Altres aspectes
Costos de rehabilitació de terrenys i solars.- Normalment els terrenys tenen una vida
il·limitada i, per tant, no s'amortitzen. No obstant això, si en el valor inicial
s'incloguessin costos de rehabilitació, aquesta porció del valor del terreny s'amortitzarà
al llarg del període en què s'obtinguin els beneficis o rendiments econòmics per haver
incorregut en aquests costos.
Els estris i eines que no formin part d'una màquina.- Si el seu període d'utilització
s'estima inferior a un any, hauran de carregar-se com a despesa de l'exercici. Si fos
superior a un any, es procedirà a una regularització anual, mitjançant el seu recompte
físic; les adquisicions s’abonaran al compte de l'immobilitzat, i es regularitza al final de
l'exercici, en funció de l'inventari practicat, amb baixa raonable per demèrit.
(659) Altres despeses de gestió corrent
a (214) Utillatge
Plantilles i motlles utilitzats amb caràcter permanent en fabricacions de sèrie.- Hauran
de formar part de l'immobilitzat material. Se’n calcularà la depreciació segons el
període de vida útil que s'estimi. Els motlles per encàrrec, utilitzats per a fabricacions
aïllades, no seran inventariables tret que tinguin valor net realitzable.
25
Treballs d'immobilitzat material realitzats per a l'empresa.- Les despeses realitzades
durant l'exercici amb motiu de les obres i treballs que l'empresa duu a terme per a si
mateixa, es carregaran en els comptes de despeses que corresponguin. Els comptes
d'immobilitzacions materials en curs, es carregaran per l'import d'aquestes despeses,
amb abonament a la partida d'ingressos que recull els treballs realitzats per l'empresa
per a si mateixa.
- Comptabilització de les despeses:
A (64X) Despeses de personal
B (62X) Serveis exteriors, etc.
a (572) Bancs, c/c A+B
- Capitalització de les despeses en l'immobilitzat en curs:
A+B (23X) Immobilitzacions materials en curs
a (731) Treballs realitzats per a l’immobilitzat material A+B
Costos de renovació, ampliació o millora dels béns de l'immobilitzat material.-
S’incorporaran a l'actiu com a més valor del bé en la mesura en què suposin un augment
de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil. S’ha de donar de
baixa el valor comptable dels elements que s'hagin substituït.
Costos relacionats amb grans reparacions.- L'import equivalent a aquests costos
s'amortitzarà de forma diferent a la de la resta de l'element, durant el període que
intervingui fins a la gran reparació. Si aquests costos no estiguessin especificats en
l'adquisició o construcció, a l'efecte de la seva identificació, podrà utilitzar-se el preu
actual de mercat d'una reparació similar. Quan es realitzi la gran reparació, el seu cost es
reconeixerà en el valor comptable de l'immobilitzat com una substitució, sempre que es
compleixin les condicions per ser reconegut. Així mateix, es donarà de baixa qualsevol
import associat a la reparació que pogués romandre en el valor comptable del citat
immobilitzat.
26
Inversions realitzades per l'arrendatari.- En els contractes d'arrendaments operatius, les
inversions realitzades per l'arrendatari que no siguin separables de l'actiu arrendat, es
comptabilitzaran com a immobilitzats materials (per exemple, la instal·lació d'aire
condicionat d'un local arrendat). L'amortització d'aquestes inversions es realitzarà en
funció de la seva vida útil que serà la durada del contracte d'arrendament quan aquesta
sigui inferior a la vida econòmica de l'actiu.
2. Inversions immobiliàries
Definició.- Són els actius no corrents que siguin immobles i que es posseeixin per
obtenir rendes, plusvàlues o ambdues, en lloc de per a:
• Ser usats en la producció o subministrament de béns o serveis, o bé per a
finalitats administratives; o
• Ser venuts en el curs ordinari de les operacions.
Per exemple, en empreses l'activitat de les quals no sigui immobiliària, poden tenir
registrats en comptabilitat habitatges dels seus propietaris. Un altre exemple clar són els
edificis destinats amb anterioritat a l'activitat de l'empresa i actualment llogats.
Les inversions immobiliàries es registraran en els comptes:
• 220. Inversions en terrenys i béns naturals
• 221. Inversions en construccions
Criteris de valoració.- Els criteris continguts en les normes anteriors, relatives a
l'immobilitzat material, s'aplicaran a les inversions immobiliàries.
Quant a les particularitats de la RICAC IMMOBILITZAT MATERIAL en inversions
immobiliàries, bàsicament consisteixen en una sèrie de clarificacions sobre la
interpretació del PGC, i són les següents:
27
• Terrenys i edificis els usos futurs dels quals no estiguin determinats al moment
de la seva incorporació al patrimoni de l'empresa: es descriuran com a inversions
immobiliàries.
• Immobles que estiguin en procés de construcció o millora per a usar-se en el
futur com a inversions immobiliàries: són inversions immobiliàries.
• Immobles d'ús mixt (tant per a la generació de plusvàlues o rendes com per a la
producció o subministrament de béns o serveis, incloent-hi la utilització per a
finalitats administratives):
a) S'aplicaran de forma separada els criteris establerts per a
l’IMMOBILITZAT MATERIAL –que s'han vist anteriorment– i per a les
INVERSIONS IMMOBILIÀRIES –que estem tractant ara– sempre que els
diferents components puguin ser alienats o venuts de forma independent.
b) En el cas contrari, solament podrà qualificar-se com a inversió immobiliària
aquell immoble que se n'utilitzi en una porció insignificant per a la
producció o subministrament de béns o serveis o per a finalitats
administratives.
• Prestació de serveis complementaris als ocupants d'un immoble: no impedirà
tractar-lo com a inversió immobiliària si són poc significatius.
• Canvi de destinació: comprovarem si un immoble ha canviat la funció que
exerceix en l'empresa:
a) Reclassificació inversions immobiliàries a l'immobilitzat material. Quan
l'empresa comenci a utilitzar l'immoble en la producció o subministrament
de béns o serveis, o bé per a finalitats administratives.
b) Reclassificació d'inversions immobiliàries a existències. Quan l'empresa
iniciï una obra encaminada a produir una transformació substancial de
l'immoble amb la intenció de vendre’l.
28
c) Reclassificació d'immobilitzat material a inversions immobiliàries. Es
produeix amb un canvi de funció en la seva activitat.
d) Reclassificació d'existències a inversions immobiliàries. En el cas d'una
empresa immobiliària (la venda d'immobles formi part de l'activitat
ordinària de l'empresa), els immobles que formin part de les existències es
consideren inversions immobiliàries quan siguin objecte d'arrendament
operatiu.
3. Immobilitzat intangible
Aquest tipus d'immobilitzat es valora de la mateixa manera que l'immobilitzat material,
amb algunes excepcions que veurem a continuació. Les principals qüestions conceptuals
i valoratives que hem de considerar vers el tancament són les següents:
• Béns no recognoscibles com a immobilitzat intangible.- En cap cas es
reconeixeran com a immobilitzats intangibles les despeses ocasionades amb
motiu de l'establiment, les marques, capçaleres de diaris o revistes, els segells o
denominacions editorials, les llistes de clients o altres partides similars, que
s'hagin generat internament.
• Vida útil:.- Fins a 31 de desembre de 2015 hi havia vida útil de dos tipus:
definida i indefinida. A partir de l'1 de gener de 2016, tots els actius intangibles
passen a tenir vida útil definida, i en el cas de no poder estimar-se de forma
fiable, la referència serà 10 anys. D’una forma similar ocorre amb el fons de
comerç, que torna a amortitzar-se i, excepte prova en contra, es presumirà que la
seva vida útil és de 10 anys (recuperació lineal). S'ha de seguir fent el test de
deteriorament anual.
Des d'un punt de vista fiscal:
- L'immobilitzat intangible amb vida útil definida s'amortitzarà atenent a la
durada d’aquesta.
- L'amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de
la vintena part del seu import (és a dir, a un 5% anual).
29
Exemple 2:
Posarem un exemple del que ha hagut d'ocórrer amb el tractament comptable i fiscal del
fons de comerç en els anys 2015 a 2017, dos anys de transició que han resultat molt
aclaridors.
L'1 de gener de 2015 s'ha reconegut un fons de comerç de 10.000 u.m. per una fusió per
absorció.
Tancament 2015:
Tenim un fons de comerç reconegut en comptabilitat per import de 10.000 euros. En el
2015 no s’amortitza des del punt de vista comptable, però sí fiscalment.
L’any 2015, el fons de comerç amortitzable fiscalment és de l’1% (Disposició
Transitòria 34ª. LIS 27/2014), per tant són 10.000 x 1% = 100 u.m.
Per tant, es va haver de reconèixer un passiu per impost diferit per: 100 x 25% = 25 u.m.
25 (6301) Impost diferit
a (479) Passiu per impost diferit 25
Tancament 2016:
El fons de comerç s’amortitzarà a partir de l’1 de gener de 2016 anualment un 10%.
L’empresa ha optat per no amortitzar comptablement de forma retroactiva. Per tant,
cada any, des de 2016 fins a 2025, amortitzarà 10.000 x 10% = 1.000.
1.000 (680) Amortització immobilitzat intangible
a (2804) Am.Ac. Fons de Comerç 1.000
2 Rejón, M. (2016): EL FONDO DE COMERCIO, SU AMORTIZACIÓN Y SU EFECTO IMPOSITIVO (NUEVA
RICAC IMPUESTO SOBRE BENEFICIOS). Disponible en: https://manuelrejon.com/2016/03/17/el-fondo-de-
comercio-su-amortizacion-y-su-efecto-impostivo-nueva-ricac-impuesto-sobre-beneficios/
30
Fiscalment, l'amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim
de la vintena part del seu import (és a dir, un 5% anual); aquesta deducció no està
condicionada a la seva imputació comptable en el compte de pèrdues i guanys (art. 13.3
LIS 27/2014).
Per tant, l’amortització fiscal el 2016 serà: 10.000 x 5% = 500 u.m.
Sembla clar que es genera una diferència temporània deduïble de 500 u.m., la qual cosa
en teoria generarà un actiu per impost diferit de 500 x 25% = 125 u.m.
S'haurà de compensar, d'altra banda, el passiu per impost diferit generat el 2015, per
import de 25 u.m. Per tant, s'haurà de comptabilitzar un actiu per impost diferit net de:
125 – 25 = 100 u.m. L’assentament comptable és:
100 (4740) Actiu per diferència temporània imposable
25 (479) Passiu per diferència temporània imposable
a (6301) Impost diferit 125
Tancament 2017:
L'any 2017, l'amortització comptable es realitza de forma similar a l'any 2016, igual que
l'amortització fiscal. Per tant, es genera una diferència temporània deduïble de 500 u.m.,
la qual cosa incrementarà l'actiu per impost diferit en 500 x 25% = 125 u.m.
L’assentament comptable és:
125 (4740) Actiu per diferència temporània imposable
a (6301) Impost diferit 125
En el tancament de 2019 el tractament és igual al tancament 2018 i 2017.
En relació amb la Resolució de 28 de maig de 2013 de l'Institut de Comptabilitat i
Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació a
incloure en la memòria de l'immobilitzat intangible (d'ara endavant RICAC
INTANGIBLE), hem de dir que, les particularitats vers el tancament són:
31
• Contraprestacions contingents: s'aplicarà el que es disposa en la RICAC
IMMOBILITZAT MATERIAL.
• Drets d'ús adquirits a títol gratuït (de forma irrevocable i incondicional): es
comptabilitzaran com un immobilitzat intangible pel seu valor raonable, d'acord
amb la NRV de subvencions, donacions i llegats rebuts del PGC. Si el termini de
la cessió s'estén a la pràctica totalitat de la vida econòmica del bé o dret cedit,
l'empresa reconeixerà també el corresponent element patrimonial en funció de la
seva naturalesa.
• Cessió renovable: si es pacta per un període d'un any, renovable per períodes
iguals, o per un període indefinit o determinat superior a un any, però el cedent
es reserva la facultat de revocar-la al tancament de cada exercici, així com en
aquells casos en els quals no existeixi un instrument jurídic que reguli la cessió o
aquest no n’estableixi els termes amb precisió, no es comptabilitza cap actiu,
sinó una despesa i un ingrés pel mateix import.
• Propietat intel·lectual (obra audiovisual). L'obra audiovisual encarregada a
tercers es valora al seu preu d'adquisició. L'obra audiovisual realitzada amb
mitjans propis: es valorarà a cost de producció. S'amortitzarà durant la seva vida
útil. Quant a la seva qualificació com a existències, haurà de produir-se quan es
disposi per ser venuda o consumida en el curs normal de l'explotació, o estigui
en procés de producció i estigui previst destinar-la qualsevol d'aquestes
finalitats.
• Propietat intel·lectual (fons editorials). Es tracta de l'adquisició a l'autor o els
seus drethavents del dret a reproduir i distribuir l'obra. Per exemple, el format de
llibre electrònic. Es registren de forma similar a les obres audiovisuals. Quant a
l’amortització, s'efectuarà durant la seva vida útil, basant-se en les expectatives
racionals de generació de vendes o «descàrregues» per accés digital a l'obra,
mesurades en unitats físiques. Quant al tractament de les existències (unitats en
suport físic), se seguiran les normes generals de còmput del cost de les unitats
venudes i el cost de les unitats en existències finals al tancament de cada
exercici.
• Contractes de franquícia. La franquícia és aquella activitat que es realitza en
virtut del contracte pel qual una empresa, el franquiciador, cedeix a una altra, el
32
franquiciat, a canvi d'una contraprestació, el dret a l'explotació d'una franquícia,
sobre un negoci o activitat mercantil que el primer vingui desenvolupant
anteriorment amb suficient experiència i èxit. La valoració inicial serà per
l'import satisfet en contraprestació del cànon d'associació a una franquícia i es
comptabilitzarà com un immobilitzat intangible quan es compleixin els requisits
d’“identificabilitat”. S'amortitzarà durant la seva vida útil —període en què
contribueixi a l'obtenció d'ingressos— tenint com a termini màxim la durada del
contracte de franquícia.
4. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar
La qualificació dels contractes com a arrendaments financers o operatius depèn de
les circumstàncies de cadascuna de les parts del contracte per la qual cosa podran ser
qualificats de forma diferent per l'arrendatari i l'arrendador.
4.1. Arrendament financer
Si del contracte es dedueix que a l'arrendatari es transfereixen substancialment tots els
riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu objecte del contracte, aquest
contracte es qualificarà d’arrendament financer. Això succeirà normalment en aquells
contractes amb opció de compra, sempre que no existeixin dubtes raonables que
s’exercitarà aquesta opció.
També es presumirà aquesta transferència de riscos i beneficis, encara que no existeixi
opció de compra, en els següents casos (entre altres):
• Contractes d'arrendament on la propietat de l'actiu es transfereix, o de les seves
condicions es dedueixi que es transferirà, a l'arrendatari en finalitzar el termini
de l'arrendament.
• Contractes on el termini de l'arrendament coincideixi o cobreixi la major part de
la vida econòmica de l'actiu, i sempre que de les condicions pactades es
desprengui la racionalitat econòmica del manteniment de la cessió d'ús. El
termini de l'arrendament és el període no revocable pel qual l'arrendatari ha
contractat l'arrendament de l'actiu, juntament amb qualsevol període addicional
33
en el qual aquest tingui dret a continuar amb l'arrendament, amb pagament
addicional o sense, sempre que a l'inici de l'arrendament es tingui la certesa
raonable que l'arrendatari exercitarà tal opció.
• En aquells casos on, al començament de l'arrendament, el valor actual dels
pagaments mínims acordats per l'arrendament suposi la pràctica totalitat del
valor raonable de l'actiu arrendat. En els pagaments mínims acordats s'inclou el
pagament per l'opció de compra quan no existeixin dubtes raonables que
s’exercirà i qualsevol import que s'hagi garantit, directament o indirectament, i
s'exclouen les quotes de caràcter contingent, el cost dels serveis i els impostos
repercutibles per l'arrendador.
• Quan les especials característiques dels actius objecte de l'arrendament fan que
la seva utilitat quedi restringida a l'arrendatari.
• L'arrendatari pot cancel·lar el contracte d'arrendament i les pèrdues sofertes per
l'arrendador a causa de tal cancel·lació si fossin assumides per l'arrendatari.
• Els resultats derivats de les fluctuacions en el valor raonable de l'import residual
recauen sobre l'arrendatari.
• L'arrendatari té la possibilitat de prorrogar l'arrendament durant un segon
període, amb uns pagaments per arrendament que siguin substancialment
inferiors als habituals del mercat.
Comptabilitat de l'arrendatari (arrendament financer). L'arrendatari, al moment inicial,
registrarà un actiu d'acord amb la seva naturalesa, segons es tracti d'un element de
l'immobilitzat material o de l'intangible, i un passiu financer pel mateix import, que serà
el valor raonable de l'actiu arrendat calculat a l'inici del període, sense incloure els
impostos repercutibles per l'arrendador. Addicionalment, les despeses directes inicials
inherents a l'operació en les quals incorri l'arrendatari hauran de considerar-se com a
més valor de l'actiu.
34
Per exemple, suposem un contracte d'arrendament financer sobre un turisme. En aquest
cas, l’assentament inicial del contracte serà:
(218) Elements de transport
a (174) Creditors per arrendament financer l/t
a (524) Creditors per arrendament financer c/t
El deute registrat en els comptes 174 i 524 és únicament pel capital pendent de les
quotes, sense incloure els interessos que es generaran en el futur.
Comptabilització del pagament d'una quota:
(524) Creditors per arrendament financer c/t
(6623) Interessos de deutes amb entitats de crèdit
(472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (572) Bancs c/c euros
Com podem veure, al pagament de la quota es registren, generalment, els interessos
generats i l'IVA de la quota (la base imposable de la qual és la suma del capital i
interessos de la quota).
La càrrega financera total es distribuirà al llarg del termini de l'arrendament i s'imputarà
al compte de pèrdues i guanys de l'exercici en què es produeixi, aplicant el mètode del
tipus d'interès efectiu.
Al tancament de l'exercici es reclassificarà de llarg a curt termini la part del deute:
(174) Creditors per arrendament financer l/t
a (524) Creditors per arrendament financer c/t
35
Als actius que s'hagi de reconèixer en el balanç com a conseqüència del contracte se'ls
aplicaran els criteris d'amortització, deteriorament i baixa que els corresponguin segons
la seva naturalesa.
4.2. Arrendament operatiu
Seran aquells acords en els quals l'arrendador convé amb l'arrendatari el dret a usar un
actiu durant un període de temps determinat, a canvi de percebre un import únic o una
sèrie de pagaments o quotes, sense que es tracti d'un arrendament de caràcter financer.
Els ingressos i despeses, corresponents a l'arrendador i a l'arrendatari, derivats dels
acords d'arrendament operatiu seran considerats, respectivament, com a ingrés i despesa
de l'exercici en el qual es reportin, i s’imputaran al compte de pèrdues i guanys.
L'arrendatari comptabilitzarà de la següent forma:
(621) Arrendaments i cànons
(472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (572) Bancs c/c euros
Mentre que l’arrendador:
(572) Bancs c/c euros
a (752) Ingressos per arrendaments
a (477) Hisenda Pública, IVA repercutit
36
4.3. Comptabilitat del lease-back
Quan per les condicions econòmiques d'una alienació, connectada al posterior
arrendament dels actius alienats, es desprengui que es tracta d'un mètode de
finançament i, en conseqüència, es tracti d'un arrendament financer, l'arrendatari:
• No variarà la qualificació de l'actiu, ni reconeixerà beneficis ni pèrdues
derivades d'aquesta transacció.
• Registrarà l'import rebut amb abonament a una partida que manifesti el
corresponent passiu financer.
• La càrrega financera total es distribuirà al llarg del termini de l'arrendament i
s'imputarà al compte de pèrdues i guanys de l'exercici en què es produeixi,
aplicant el mètode del tipus d'interès efectiu.
• Les quotes de caràcter contingent seran despeses de l'exercici en què s'hi incorri.
Per l'obtenció de finançament associat al posterior arrendament:
(572) Bancs c/c euros
a (477) Hisenda Pública, IVA repercutit
a (174) Creditors per arrendament financer l/t
a (524) Creditors per arrendament financer c/t
La comptabilització dels pagaments de les quotes i del traspàs de llarg a curt termini
dels deutes es registra de forma similar a l'arrendament financer ordinari, ja vist amb
anterioritat.
37
4.4. Arrendaments de terrenys i edificis
Els arrendaments conjunts de terrenys i edificis es classificaran com a operatius o
financers amb els mateixos criteris que els arrendaments d'un altre tipus d'actiu.
Ja que el terreny té una vida econòmica indefinida, en un arrendament financer conjunt,
els components de terreny i edifici es consideraran de forma separada, i es classificarà el
corresponent terreny com un arrendament operatiu, tret que s'esperi que l'arrendatari
adquireixi la propietat al final del període d'arrendament.
A aquests efectes, els pagaments mínims per l'arrendament es distribuiran entre el
terreny i l'edifici en proporció als valors raonables relatius que representen els drets
d'arrendament de tots dos components, tret que tal distribució no sigui fiable. En aquest
cas tot l'arrendament es classificarà com a financer, tret que resulti evident que és
operatiu.
4.5. Altres aspectes a tenir en compte en el tancament de l'exercici en
relació amb l'immobilitzat material, inversions immobiliàries,
immobilitzat intangible i contractes d'arrendament
Comprovarem els següents extrems: si els béns comptabilitzats efectivament existeixen,
duent a terme un inventari d'immobilitzat; si existeixen càrregues sobre els elements de
l'immobilitzat (per exemple, hipoteques i altres gravàmens); si l'empresa està practicant
l'amortització comptable de forma uniforme amb l'exercici anterior; si s'ha registrat la
correcció per deteriorament en aquells casos en què es compleixen les condicions; en
relació amb els contractes d'arrendament financer, comprovar si el bé s'ha registrat
conforme a la seva naturalesa (immobilitzat material, intangible o inversions
immobiliàries), si l'empresa ha registrat el traspàs del deute de llarg a curt termini i si
s'ha dut a terme la periodificació d'interessos a 31 de desembre, i finalment, si l'empresa
disposa de la informació necessària mínima a reflectir en la memòria.
38
5. Actius financers
5.1. Definició
Un actiu financer és qualsevol actiu que sigui:
• diners en efectiu,
• un instrument de patrimoni d'una altra empresa (per exemple, accions), o
• un dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer (per exemple, clients),
o a intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions
potencialment favorables.
A més, el nou PGC PIMES defineix els derivats financers com aquells instruments
financers que compleixen les característiques següents:
• El seu valor canvia en resposta als canvis en variables com ara els tipus d'interès,
els preus d'instruments financers i matèries primeres cotitzades, els tipus de
canvi, les qualificacions creditícies i els índexs sobre ells i que en el cas de no
ser variables financeres no han de ser específiques per una de les parts del
contracte.
• No requereix una inversió inicial o bé requereix una inversió inferior a la que
requereix un altre tipus de contractes en els quals es podria esperar una resposta
similar davant canvis en les condicions de mercat.
• Es liquida en una data futura.
Així mateix, aquesta norma és aplicable en el tractament de les transferències d'actius
financers, com els descomptes comercials i les operacions de facturatge (siguin amb
recurs o sense recurs).
39
5.2. Categories valoratives
Serà molt important la classificació dels actius financers a efectes de valoració. Per a
això, el PGC PIMES defineix les següents categories valoratives.
1. Actius financers a cost amortitzat (ACA).
2. Actius financers mantinguts per negociar (AMN).
3. Actius financers a cost (AFC).
5.2.1. Actius financers a cost amortitzat (ACA)
En aquesta categoria es classificaran generalment els següents actius:
a) Crèdits per operacions comercials: clients i altres deutors comercials; i
b) Altres actius financers a cost amortitzat: són aquells actius financers que, no
sent instruments de patrimoni ni derivats, no tenen origen comercial i els
cobraments del qual són de quantia determinada o determinable. Per exemple,
obligacions i bons, imposicions a termini fix, bestretes i crèdits al personal, les
fiances i dipòsits constituïts, els dividends a cobrar i els desemborsaments
exigits sobre instruments de patrimoni.
La valoració inicial dels ACA és a cost, és a dir, al valor raonable de la contraprestació
lliurada més els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles; no obstant
això, aquests últims podran registrar-se en el compte de pèrdues i guanys al moment del
seu reconeixement inicial.
VALORACIÓ INICIAL DELS ACA
Valor raonable
=
Preu de la transacció
+
Costos de transacció directament atribuïbles (opcional: es poden
registrar en pèrdues i guanys directament)
40
Excepció a aquesta valoració inicial: els crèdits per operacions comercials amb
venciment no superior a un any (per exemple, comptes de clients) i que no tinguin un
tipus d'interès contractual, així com les bestretes i crèdits al personal, les fiances, els
dividends a cobrar i els desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni,
l'import del qual s'espera rebre en el curt termini, es podran valorar pel seu valor
nominal quan l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no sigui significatiu.
La valoració posterior (al tancament) dels ACA serà a cost amortitzat. El cost
amortitzat d'un instrument financer és l'import al qual inicialment va ser valorat un actiu
financer o un passiu financer, menys els reemborsaments de principal que s'haguessin
produït, més o menys, segons com pertocarà, la part imputada en el compte de pèrdues i
guanys, mitjançant la utilització del mètode del tipus d'interès efectiu, de la diferència
entre l'import inicial i el valor de reemborsament en el venciment i, per al cas dels actius
financers, menys qualsevol reducció de valor per deteriorament que hagués estat
reconeguda, ja sigui directament com una disminució de l'import de l'actiu o mitjançant
un compte corrector del seu valor. De forma esquemàtica:
Valor raonable inicial
-
Cost
Reemborsaments de principal del préstec
+/- = amortitzat Part imputada en el compte de pèrdues i guanys de
comissions
i uns altres costos de transacció a través del mètode
del tipus d’interès efectiu
Els interessos generats es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el
mètode del tipus d'interès efectiu.
Excepció al criteri del cost amortitzat: els actius amb venciment no superior a un any
que, es valorin inicialment pel seu valor nominal, continuaran valorant-se per aquest
import, tret que s'haguessin deteriorat.
41
Exemple:
Suposem una empresa que ha venut a crèdit per import de 10.000 euros (tipus de
gravamen de l'IVA al 21%). Si s'espera cobrar en un termini inferior a un any, el client
es valora a valor nominal:
12.100 (430) Clients
a (700) Vendes de mercaderies 10.000 a (477)
Hisenda Pública, IVA repercutit 2.100
Exemple:
Suposem que l'empresa ha optat per valorar el crèdit a cost amortitzat, i que la data
estimada de pagament és el 31 de març del següent any. Suposant que el factor
d'actualització es calcula amb un tipus d'interès del 4%:
10.000 / (1+0,04)^3/12= 9.902,42 euros
Pel que l’assentament a realitzar serà:
12.002,42 (430) Clients
a (700) Vendes de mercaderies 9.902,42 a (477)
Hisenda Pública, IVA repercutit 2.100,00
Quan es produeixi el cobrament de l'operació:
12.100,00 (572) Bancs, c/c
a (762)
Interessos de crèdits 97,58
a (430) Clients 12.002,42
42
El deteriorament de valor dels ACA (per exemple, les antigues provisions per a
insolvències de tràfic) serà calculada almenys al tancament de l'exercici. La pèrdua per
deteriorament del valor d'aquests actius financers serà la diferència entre:
• El seu valor en llibres i
• El valor actual dels fluxos d'efectiu futurs que s'estima generaran, descomptats al
tipus d'interès efectiu calculat al moment del seu reconeixement inicial.
Exemple:
La Societat RCRCR va prestar a un tercer una suma de 256.417,75 euros en l’any
2017, que figura valorada en balanç a cost amortitzat. El venciment del crèdit serà a
través d'un únic pagament el 31 de desembre de 2021 i no generarà gens d’interès. No
obstant això, l'empresa rep la notícia que la companyia prestatària només podrà
retornar 100.000 euros en la citada data, atès que es troba immersa en situació
concursal. El tipus d'interès de mercat se situa en el 5%. Calcular el deteriorament, en
el cas que n’hi hagi, a 31 de desembre de 2019.
Per tant, el valor actual dels fluxos d'efectiu del crèdit a recuperar serà:
100.000 / (1+0,05)^2 = 90.702,95 euros
Per això, el deteriorament a 31.12.2019 serà:
256.417,75 – 90.702,95 = 165.714,80 euros
L’assentament per registrar el deteriorament serà (31.12.19):
165.714,80 (6973) Pèrdues per deteriorament crèdits l/t o Empr.
a (298) Deteriorament de valor de crèdits l/t 165.714,80
43
Per als actius financers a tipus d'interès variable, s'emprarà el tipus d'interès efectiu que
correspongui a la data de tancament dels comptes anuals d'acord amb les condicions
contractuals. En tot cas, s'haurà d'utilitzar com a substitut del valor actual dels fluxos
d'efectiu futurs el valor de cotització de l'actiu, sempre que aquest sigui prou fiable com
per considerar-lo representatiu del valor que pogués recuperar l'empresa.
Les correccions valoratives per deteriorament, així com la seva reversió quan l'import
d'aquesta pèrdua disminuís per causes relacionades amb un esdeveniment posterior, es
reconeixeran com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de pèrdues i
guanys. La reversió del deteriorament tindrà com a límit el valor en llibres del crèdit
que estaria reconegut en la data de reversió si no s'hagués registrat el deteriorament del
valor.
5.2.2. Actius financers mantinguts per negociar (AMN)
És la segona categoria d'actius financers. Normalment, les PIMES no posseiran actius
d'aquesta naturalesa, ja que bàsicament són utilitzats per empreses amb grans carteres
d'instruments de patrimoni i deute amb una finalitat merament especulativa.
Es considera que un actiu financer (préstec o crèdit comercial o no, valor representatiu
de deute, instrument de patrimoni o derivat) es té per negociar quan:
• S'origini o adquireixi amb el propòsit de vendre’l a curt termini (per exemple:
valors representatius de deute, qualsevol que sigui el seu termini de venciment, o
instruments de patrimoni, cotitzats, que s'adquireixen per vendre'ls a curt
termini), o
• Sigui un instrument financer derivat, sempre que no sigui un contracte de
garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura.
44
Pel que fa a les reclassificacions amb altres categories, l'empresa no podrà reclassificar
un actiu financer inclòs inicialment en aquesta categoria a unes altres, excepte quan
escaigui qualificar una inversió com a inversió en el patrimoni d'empreses del grup,
multigrup o associades (categoria AFC). A més, no es podrà reclassificar cap actiu
financer inclòs en les restants categories, a la categoria d’AMN.
Els actius financers mantinguts per negociar es valoraran inicialment pel cost, que
equivaldrà al valor raonable de la contraprestació lliurada. Els costos de transacció que
els siguin directament atribuïbles es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys de
l'exercici. Esquemàticament:
Valor = Preu de la transacció
raonable (sense incloure els costos de transacció, que
s’envien a pèrdues i guanys)
Formarà part de la valoració inicial l'import dels drets preferents de subscripció i
similars que, si escau, s'haguessin adquirit.
Pel que fa a la valoració posterior (al tancament), els AMN es valoraran pel seu valor
raonable, sense deduir els costos de transacció en què es pogués incórrer quan s’alienin.
Els canvis que es produeixin en el valor raonable s'imputaran en el compte de pèrdues i
guanys de l'exercici. Esquemàticament:
Valor Valor de cotització
(sense deduir els costos de venda futurs = raonable
estimats)
45
Per tant, en cas d'una valoració menor, es comptabilitza directament en el compte 663,
Pèrdues per valoració d'actius i passius financers pel seu valor raonable i no es
comptabilitza correcció per deteriorament en els comptes del subgrup 69. En cas de
plusvàlua al tancament de l'exercici, utilitzarem el compte 763, Beneficis per valoració
d'actius i passius financers pel seu valor raonable. És important ressenyar que aquesta
plusvàlua s'integra a la base imposable de l'Impost de societats, encara que no estigui
realitzada.
Exemple:
Amb data 30.06.19, l'empresa adquireix accions amb l'objecte d'obtenir una forta
plusvàlua a curt termini. Per tant l'empresa les classificarà com a “actius mantinguts
per negociar”. El preu d'adquisició de les accions ascendeix a 5.000 euros.
5.000,00 (540) Inversions financ. temporals en instr. de patrimoni
a (572) Bancs c/c 5.000,00
Al tancament de l'exercici 2019, el valor de mercat d'aquestes accions puja a 8.000
euros.
Per tant, en funció de la classificació de la cartera anteriorment esmentada, la
plusvàlua (8.000 – 5.000 = 3.000) es registrarà en el compte de pèrdues i guanys.
3.000,00 (540) Inversions financ. temporals en instr. de patrimoni
a (763) Benef. per valoració d’actius i passius valor
raonable 3.000,00
5.2.3. Actius financers a cost (AFC).
En aquesta categoria es classificaran les inversions en el patrimoni d'empreses del grup,
multigrup i associades, tal com aquestes es defineixen en la norma 11a. d'elaboració dels
comptes anuals, i els altres instruments de patrimoni tret que a aquests últims els sigui
aplicable la normativa disposada per a AMN, vista anteriorment.
46
Les inversions en els instruments de patrimoni incloses en aquesta categoria es
valoraran inicialment al cost, que equivaldrà al valor raonable de la contraprestació
lliurada més els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles, havent-se
d'aplicar, si escau, per a les participacions en empreses del grup, el criteri inclòs a
l'apartat 2 de la norma relativa a operacions entre empreses del grup i els criteris per
determinar el cost de la combinació, establerts en la norma sobre combinacions de
negocis del Pla General de Comptabilitat 3. Esquemàticament:
Preu de la transacció
Cost = +
costos de transacció
directament atribuïbles
Observeu que els AMN no incloïen en la valoració inicial els costos de transacció. No
obstant això, pels AFC també en aquest cas formarà part de la valoració inicial l'import
dels drets preferents de subscripció i similars que, si escau, s'haguessin adquirit.
3 De forma més concreta, en cap cas formaran part del cost les despeses relacionades amb l'emissió dels instruments de patrimoni o dels passius financers lliurats a canvi dels elements patrimonials adquirits, que es comptabilitzaran d'acord amb el que disposa la norma relativa a instruments financers. Els restants honoraris abonats a assessors legals, o altres professionals que intervinguin en l'operació es comptabilitzaran com una despesa en el compte de pèrdues i guanys. En cap cas s'inclouran en el cost de la combinació les despeses generades internament per aquests conceptes, ni tampoc els incorreguts per l'entitat adquirida relacionats amb la combinació.
47
Quant a la valoració posterior (al tancament) dels AFC, les inversions en instruments
de patrimoni inclosos en aquesta categoria es valoraran pel seu cost, menys, si escau,
l'import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament, que veurem a
continuació. Esquemàticament:
Cost Valor
= – posterior
Correcció per deteriorament
Quan s’hagi d'assignar valor a aquests actius per baixa del balanç o un altre motiu,
s'aplicarà el mètode del cost mitjà ponderat per grups homogenis, entenent-se per
aquests els valors que tenen els mateixos drets.
En relació amb el deteriorament dels AFC, almenys al tancament de l'exercici, hauran
d'efectuar-se les correccions valoratives necessàries sempre que existeixi evidència
objectiva que el valor en llibres d'una inversió no serà recuperable.
L'import de la correcció valorativa serà la diferència entre el seu valor en llibres i
l'import recuperable:
Correcció per Valor en llibres
deteriorament =
–
Import recuperable
L'import recuperable és l’import més gran entre:
• el seu valor raonable menys els costos de venda, i
• el valor actual dels fluxos d'efectiu futurs derivats de la inversió, calculats, bé
mitjançant l'estimació de què s'espera rebre com a conseqüència del repartiment
de dividends realitzat per l'empresa participada i de l'alienació o baixa en
48
comptes de la seva inversió, bé mitjançant l'estimació de la seva participació en
els fluxos d'efectiu que s'espera siguin generats per l'empresa participada,
procedents tant de les seves activitats ordinàries com de la seva alienació o baixa
en comptes.
Hi ha una altra forma de calcular el deteriorament: excepte millor evidència de l'import
recuperable de les inversions en el patrimoni d'empreses del grup, multigrup i
associades: en l'estimació del deteriorament d'aquesta classe d'actius es prendrà en
consideració el patrimoni net de l'entitat participada corregit per les plusvàlues tàcites
existents en la data de la valoració (per exemple, plusvàlues de terrenys i edificis en
l'actiu de la participada), que corresponguin a elements identificables en el balanç de la
participada.
En les inversions en el patrimoni d'empreses que no siguin del grup, multigrup o
associades admeses a cotització, com a substitut del valor actual dels fluxos d'efectiu
futurs s'utilitzarà el valor de cotització de l'actiu, sempre que aquest sigui prou fiable
com per considerar-lo representatiu del valor que pogués recuperar l'empresa. Tractant-
se d'inversions no admeses a cotització, es prendrà en consideració el patrimoni net de
l'entitat participada corregit per les plusvàlues tàcites existents en la data de la valoració,
que corresponguin a elements identificables en el balanç de la participada.
Les correccions valoratives per deteriorament i, si escau, la seva reversió, es registraran
com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de pèrdues i guanys. La
reversió del deteriorament tindrà com a límit el valor en llibres de la inversió que seria
reconeguda en la data de reversió si no s'hagués registrat el deteriorament del valor.
5.3. Altres aspectes a tenir en compte en el tancament de l'exercici en
relació amb els actius financers
És molt important definir en quina de les tres categories valoratives s’inclouran els
actius financers, ja que en general no podran classificar-se en cap altra. També
comprovarem: si l'empresa ha registrat tots els actius financers dels quals és titular, si
posseeix físicament els títols o ha obtingut confirmació del dipositari bancari, si s'ha
49
produït una adequada periodificació dels interessos a favor de l'empresa i si es disposa
de la informació necessària per completar la informació dels estats financers en la
memòria.
D'altra banda, des del punt de vista fiscal, cal dir que amb la Llei 27/2014 de l'Impost
de societats, no seran deduïbles les pèrdues per deteriorament dels valors representatius
de la participació al capital o en els fons propis d'entitats, ni tampoc les pèrdues per
deteriorament en els valors representatius de deute (art. 13.2 b i c LIS).
6. Passius financers
6.1. Definició
Les normes sobre passius financers en el nou PGC PIMES seran aplicables a:
• Dèbits per operacions comercials: proveïdors i creditors diversos;
• Deutes amb entitats de crèdit;
• Obligacions i altres valors negociables emesos: com ara bons i pagarés;
• Derivats amb valoració desfavorable per a l'empresa: entre ells, futurs, opcions,
permutes financeres i compravenda de moneda estrangera a termini;
• Deutes amb característiques especials, i
• Altres passius financers: deutes amb tercers, com ara els préstecs i crèdits
financers rebuts de persones o empreses que no siguin entitats de crèdit, inclosos
els sorgits en la compra d'actius no corrents, fiances i dipòsits rebuts i
desemborsaments exigits per tercers sobre participacions.
¿Quan un instrument financer es classificarà com a passiu financer? Sempre que
suposin per a l'empresa una obligació contractual, directa o indirecta, de lliurar efectiu o
un altre actiu financer, o d'intercanviar actius o passius financers amb tercers en
condicions potencialment desfavorables.
50
6.2. Categories valoratives
Els passius financers, a l'efecte de la seva valoració, es classificaran en alguna de les
següents categories:
1. Passius financers a cost amortitzat.
2. Passius financers mantinguts per negociar (d'escassa utilització en PIMES).
6.2.1. Passius financers a cost amortitzat (PCA)
En aquesta categoria es classificaran generalment:
• Dèbits per operacions comercials: proveïdors i creditors diversos
• Dèbits per operacions no comercials: són aquells passius financers que ni són
instruments derivats ni tenen origen comercial.
Els PCA es valoraran inicialment pel COST, que equivaldrà al valor raonable de la
contraprestació rebuda ajustat pels costos de transacció que els siguin directament
atribuïbles; no obstant això, aquests últims, així com les comissions financeres que es
carreguin a l'empresa quan s'originin els deutes amb tercers, podran registrar-se
en el compte de pèrdues i guanys al moment que es reconeguin inicialment (cosa
que suposa una diferència important amb el PGC Normal, ja que aquest últim obliga a
imputar anualment a pèrdues i guanys aquestes comissions en funció del càlcul del tipus
d'interès efectiu). Esquemàticament:
Contraprestació rebuda
-
Valor raonable = Costos de transacció directament
atribuïbles (opcional, es poden imputar
directament a pèrdues i guanys)
51
Excepció a aquesta norma: els dèbits per operacions comercials amb venciment no
superior a un any i que no tinguin un tipus d'interès contractual (proveïdors), així com
les fiances i els desemborsaments exigits per tercers sobre participacions, l'import de les
quals s'espera pagar a curt termini, es podran valorar pel seu valor nominal, quan
l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no sigui significatiu.
Respecte de la seva valoració posterior, els PCA es valoraran pel seu cost amortitzat.
Els interessos generats es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el
mètode del tipus d'interès efectiu.
Valor raonable inicial
-
Reemborsaments de principal del
préstec o crèdit
Cost amortitzat = +/–
Part imputada en el compte de pèrdues
i guanys de comissions i altres costos
de transacció a través del mètode del
tipus d’interès efectiu
Excepció: els dèbits amb venciment no superior a un any que, d'acord amb el que es
disposa a l'apartat anterior, es valorin inicialment pel seu valor nominal, continuaran
valorant-se per aquest import (proveïdors).
Exemple:
Valoració de crèdit comercial a valor nominal i a cost amortitzat.- L'empresa ha
adquirit matèria primera per un import de 10.000 euros. La compra és a crèdit i s'ha
suportat l’IVA a un tipus de gravamen del 21%. Suposem que l'adquisició es valora a
valor nominal, l’assentament a realitzar és el següent:
10.000 (601) Compra de matèria primera
2.100 (472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (400) Proveïdors 12.100
52
Suposem que l'empresa ha optat per valorar el crèdit a cost amortitzat, i que la data
estimada de pagament és a 31 de març del següent any. Suposant que el factor
d'actualització es calcula amb un tipus d'interès del 4%:
10.000 / (1+0,04)^2 = 9.902,42 euros
Per això, l’assentament a realitzar serà:
9.902,42 (601) Compra de matèria primera
2.100,00 (472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (400) Proveïdors 12.002,42
Quan es produeixi el pagament de l’operació:
12.002,42 (400) Proveïdors
97,58 (662) Interessos de deutes
a (572) Bancs c/c 12.100,00
Exemple:
Valoració inicial i posterior d'un préstec bancari 4.- Amb data 31.12.X2 a l'empresa
ZZZ li ha estat concedit un préstec bancari per un import de 50.000 euros, que
s'amortitzarà en 7 pagaments anuals. El tipus d'interès nominal de l'operació és del
5%. Les comissions per formalització del préstec han ascendit a 700 euros.
El quadre d'amortització del préstec és el següent:
DATA
CAPITAL INTERESSOS TOTAL CAPITAL PAGAT PAGATS PAGAT PENDENT
31/12/X3 6.140,99 2.500,00 8.640,99 43.859,01
31/12/X4 6.448,04 2.192,95 8.640,99 37.410,97
31/12/X5 6.770,44 1.870,55 8.640,99 30.640,53
31/12/X6 7.108,96 1.532,03 8.640,99 23.531,56
4 Font: Manuel Rejón (2008): Manual Práctico del nuevo Plan General de Contabilidad 2008. Grup Editorial Universitari, Granada.
53
31/12/X7 7.464,41 1.176,58 8.640,99 16.067,15
31/12/X8 7.837,63 803,36 8.640,99 8.229,52
31/12/X9 8.229,52 411,48 8.640,99 0,00
Per tant, les quotes a pagar són de 8.640,99 euros.
Es demana:
1. Càlcul del tipus d'interès efectiu de l'operació i recalcular el quadre d'amortització
en funció d'aquest tipus d'interès al tipus d'interès efectiu.
A 31.12.X2, l'efectiu percebut del préstec és:
50.000 – 700 = 49.300 euros
(préstec) (comissió pagada)
El tipus d'interès efectiu (i) resulta de la següent operació:
8.640,99 8.640,99 8.640,99
49.300 =
+
+
= i = 5,390521% (1 i) (1 i)2 (1 i)7
El nou quadre d'amortització, amb una quota d'amortització de 8.640,99 euros i un
tipus d'interès efectiu de 5,390521%, sobre la base del qual s'imputaran els interessos
generats al compte de pèrdues i guanys, és el següent:
DATA
CAPITAL INTERESSOS TOTAL CAPITAL
PAGAT PAGATS PAGAT PENDENT
31/12/X3 5.983,46 2.657,53 8.640,99 43.316,54
31/12/X4 6.306,00 2.334,99 8.640,99 37.010,53
31/12/X5 6.645,93 1.995,06 8.640,99 30.364,60
31/12/X6 7.004,18 1.636,81 8.640,99 23.360,42
31/12/X7 7.381,74 1.259,25 8.640,99 15.978,68
31/12/X8 7.779,66 861,33 8.640,99 8.199,02
31/12/X9 8.199,02 441,97 8.640,99 0,00
54
2. Assentament pel reconeixement inicial del préstec concedit. Assentament a 31.12.X2:
49.300,00 (572) Bancs c/c, euros
a (1700) Préstecs a l.t. d’entitats de crèdit 43.316,54
a (5200) Préstecs a c.t. amb entitats de crèdit 5.983,46
3. Comptabilitzar el pagament de la primera quota del préstec i dels interessos generats
i vençuts a 31.12.X3:
5.983,46 (5200) Préstecs a c.t. entitats de crèdit
2.657,53 (6624) Interessos de deutes, altres empreses
a (572) Bancs c/c, euros 8.640,99
D'aquesta forma, estem imputant els interessos del préstec al compte de pèrdues i
guanys conforme al mètode del tipus d'interès efectiu.
4. Quin és el valor del préstec una vegada pagada la seva primera quota?
Valor inicial 49.300,00
Amortització primera quota – 5.983,46
Cost amortitzat a 31.12.X3 43.316,54
5. Assentament de reclassificació, a 31.12.X3 del deute de llarg a curt termini pel
capital que vencerà en 20X4.
6.306,00 (1700) Préstecs a c.t. entitats de crèdit
a (5200) Préstecs a c.t. entitats de crèdit 6.306,00
55
Exemple:
Valoració inicial i posterior d'un préstec bancari amb imputació de les comissions
financeres al moment del reconeixement inicial.- Basant-nos en l'exemple anterior, el
quadre d'amortització del préstec que utilitzarem per a la imputació dels interessos és
el següent:
DATA CAPITAL
INTERESSOS TOTAL CAPITAL
PAGATS PAGAT PENDENT
31/12/X3 6.140,99 2.500,00 8.640,99 43.859,01
31/12/X4 6.448,04 2.192,95 8.640,99 37.410,97
31/12/X5 6.770,44 1.870,55 8.640,99 30.640,53
31/12/X6 7.108,96 1.532,03 8.640,99 23.531,56
31/12/X7 7.464,41 1.176,58 8.640,99 16.067,15
31/12/X8 7.837,63 803,36 8.640,99 8.229,52
31/12/X9 8.229,52 411,48 8.640,99 0,00
És a dir, no hem procedit al seu recàlcul per trobar el tipus d'interès efectiu. A més, la
imputació de les comissions financeres, per import de 700 euros, es farà el 20X2. Per
tant, l’assentament que farem al moment de la concessió del préstec serà:
49.300,00 (572) Bancs c/c, euros
700,00 (669) Altres despeses financeres
a (1700) Préstecs l.t. entitats de crèdit 43.859,01
a (5200) Préstecs c.t. entitats de crèdit 6.140,99
Observeu que, a diferència de l’assentament mostrat en l'exemple anterior, hem
realitzat una anotació addicional (compte 669), i a més ha variat el capital pendent a
llarg i curt termini.
El pagament de la primera quota del préstec i dels interessos generats i vençuts serà el
següent (31.12.X3):
6.140,99 (5200) Préstecs c.t. entitats de crèdit
2.500,00 (6623) Interessos deutes amb ent. de crédit
a (572) Bancs c/c, euros 8.640,99
56
6.2.2. Passius financers mantinguts per negociar (PMN)
Es considera que un passiu financer es té per negociar quan sigui un instrument financer
derivat segons es defineix en la norma sobre actius financers, sempre que no sigui un
contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura,
segons es defineixen a l'apartat 2.2.b) de la norma relativa a actius financers.
En cap cas l'empresa no podrà reclassificar un passiu financer inclòs inicialment en
aquesta categoria a la de passius financers a cost amortitzat, ni viceversa.
Valoració inicial i posterior de PMN:
En la valoració dels passius financers inclosos en aquesta categoria s'aplicaran els
criteris assenyalats per a AMN.
6.3. Altres aspectes a comprovar en el tancament en relació amb els
passius financers
En primer lloc, comprovarem si els passius han estat adequadament registrats en la seva
categoria valorativa adequada. A més es comprovarà: si s'ha diferenciat entre deute a
curt i llarg termini; si s'han periodificat els interessos al tancament de l'exercici; si s'han
conciliat els saldos de proveïdors (si més no dels més importants); i si es disposa
d'informació suficient per completar la memòria.
7. Instruments de Patrimoni (Capital social i accions pròpies)
7.1. Definició
Un instrument de patrimoni és qualsevol negoci jurídic que evidencia, o reflecteix, una
participació residual en els actius de l'empresa que els emet una vegada deduïts tots els
seus passius.
57
En el cas que l'empresa realitzi qualsevol tipus de transacció amb els seus propis
instruments de patrimoni, l'import d'aquests instruments es registrarà en el patrimoni
net, com una variació dels fons propis, i en cap cas no podran ser reconeguts com a
actius financers de l'empresa ni es registrarà cap resultat en el compte de pèrdues i
guanys.
Exemple:
Emissió de capital social.- Amb data 31.08.15, la Societat va ampliar capital per import
de 100.000 euros. Els socis subscriuen la totalitat del capital emès, i desemborsen en
l'acte el mínim exigit per la legislació mercantil (el 25%). Les aportacions seran
dineràries íntegrament.
A l'emissió del capital social:
100.000 (190) Accions o participacions emeses
a (194) Capital emès pendent d’inscripció 100.000
Per la subscripció del capital social escripturat:
75.000 (103) Socis per desemborsaments no exigits
25.000 (572) Bancs c/c
a (190) Accions o participacions emeses 100.000
Amb data 30.10.15, el capital s'inscriu en el Registre Mercantil:
100.000 (194) Capital emès pendent d’inscripció
a (100) Capital social 100.000
Les despeses derivades d'aquestes transaccions, incloses les despeses d'emissió
d'aquests instruments, com ara honoraris de lletrats, notaris, i registradors; impressió de
memòries, butlletins i títols; tributs; publicitat; comissions i altres despeses de
col·locació, es registraran directament contra el patrimoni net com a menors reserves.
58
Les despeses derivades d'una transacció de patrimoni propi, de la qual s'hagi desistit o
s'hagi abandonat, es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys.
Exemple:
Despeses derivades d'ampliació de capital.- Suposem que les despeses de Registre
Mercantil, Notaria i altres han ascendit a 1.000 euros. Si el tipus de gravamen és del
25% i en la liquidació definitiva de l'impost surt un import a pagar superior a 250
euros, el registre comptable serà el següent:
750,00 (113) Reserves voluntàries
250,00 (572) H.P. creditora per Impost sobre Societats
a (572) Bancs c/c
1.000,00
7.2. Altres aspectes a comprovar al tancament de l'exercici en relació amb
els fons propis
Es revisaran els acords adoptats per la Junta General i el Consell d'Administració, per
obtenir informació sobre ampliacions i reduccions de capital, distribució de resultats i
altres informacions que tinguin una incidència significativa en la informació a reflectir
en la memòria. També s'ha de considerar que les reserves dotades estan subjectes a les
restriccions mínimes exigides per la legislació mercantil (per exemple, reserva legal i
reserva per capital amortitzat) i si l'empresa no es troba en un desequilibri patrimonial.
8. Existències
8.1. Valoració inicial
Els béns i serveis compresos en les existències es valoraran pel seu COST (preu
d'adquisició o cost de producció). Els impostos indirectes que graven les existències
(per exemple, l’IVA suportat) només s'inclouran en el preu d'adquisició o cost de
producció quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública (el cas de
l'IVA suportat no deduïble).
59
Una qüestió que no hem de passar per alt és l’obligatorietat que les existències que
necessitin un període de temps superior a un any per estar en condicions de ser venudes,
incloure com a major cost les despeses financeres.
8.2. Definició del preu d'adquisició
El preu d'adquisició inclou:
• L'import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte, rebaixa en
el preu o altres partides similars,
• Els interessos incorporats al nominal dels dèbits,
• S'afegiran totes les despeses addicionals que es produeixin fins que els béns
estiguin situats per a la seva venda, com ara transports, aranzels de duanes,
assegurances i altres directament atribuïbles a l'adquisició de les existències.
No obstant l'anterior, podran incloure's els interessos incorporats als dèbits amb
venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d'interès contractual, quan
l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no sigui significatiu.
8.3. Definició de cost de producció
El cost de producció es determinarà afegint al preu d'adquisició de les matèries primeres
i altres matèries consumibles, els costos directament imputables al producte (per
exemple, la mà d'obra), a més de la part que raonablement correspongui dels costos
indirectament imputables als productes que es tracti.
Exemple:
Valoració d'existències en una empresa industrial.- La Societat RCRCR es dedica a la
fabricació de mobles de cuina. El cost de producció de les cuines en fase de fabricació
al tancament de l'exercici 2019 té el detall següent:
60
• Matèria primera: 60.000 euros.
• Mà d'obra: 30.000 euros.
• Costos indirectes de fabricació: 10.000 euros.
Com podem veure, el cost de producció final és de 100.000 euros. Suposem que les
existències inicials del 2019 eren de 80.000 euros. Per tant, primer donem de baixa les
existències inicials:
80.000 (710) Variació d’existències de prod. en curs
a (330) Productes en curs A 80.000
Per a posteriorment comptabilitzar les existències finals de productes en curs el 2019:
a (710) Variació d’existències de prod. en curs
100.000 (330) Productes en curs A 100.000
8.4. Mètodes d'assignació de valor
Quan es tracti d'assignar valor a béns concrets que formen part d'un inventari de béns
intercanviables entre si, s'adoptarà amb caràcter general el mètode del preu mitjà
ponderat. També es podran adoptar el mètode FIFO. Sempre s'utilitzarà un únic mètode
d'assignació de valor per a totes les existències que tinguin una naturalesa i ús similars.
No es podran utilitzar mètodes com el LIFO o el NIFO.
Quan es tracti de béns no intercanviables entre si o béns produïts i segregats per a un
projecte específic, el valor s'assignarà identificant el preu o els costos específicament
imputables a cada bé individualment considerat.
8.5. Cost de les existències en la prestació de serveis
Aquest apartat afecta principalment a les empreses dedicades a la prestació de serveis
(per exemple, inclòs un petit despatx d’advocats), sobretot en aquelles que tinguin
dificultat de valorar el grau d'execució dels projectes.
61
Els criteris indicats als apartats precedents resultaran aplicables per determinar el cost
de les existències dels serveis. En concret, les existències inclouran el cost de producció
dels serveis, en tant no s'hagi reconegut, encara, l'ingrés corresponent per prestació de
serveis conforme a l'establert en la norma relativa a ingressos per vendes i prestació de
serveis.
Exemple:
Costos d'existències de prestacions de serveis.- L'empresa consultora BBB ha
contractat la realització d'un treball d'implantació de sistemes d'informació per import
de 100.000 euros. El treball a realitzar es durà a terme entre el 01.07.19 i el 30.06.20.
Suposem que, de conformitat amb la norma de registre i valoració d'ingressos per
prestació de serveis, no es compleixen els requisits per comptabilitzar els ingressos (el
resultat de la transacció no es pot estimar amb fiabilitat).
Els costos directes i indirectes derivats de la realització del treball a 31.12.19
ascendeixen a 25.000 euros. Per tant, la comptabilització d'existències al tancament de
l'exercici 2019 es durà a terme de la forma següent:
25.000 (33X) Existències de serveis en curs
a (71X) Variació d’existències serveis en curs 25.000
En cas contrari, és a dir, que el resultat de l'estimació pot estimar-se amb fiabilitat
(donat un determinat percentatge de realització del servei en la data de tancament de
l'exercici), no es registraran existències de prestacions de serveis al tancament de
l'exercici, encara que sí els ingressos estimats. Si els ingressos estimats al tancament de
l'exercici fossin de 40.000 euros, l’assentament és:
40.000 (4309) Clients, factures pend. de formalitzar
a (705) Prestacions de serveis 40.000
Observeu l'impacte quantitatiu i qualitatiu que tindrà en el compte de pèrdues i guanys
i, per tant, a la base imposable de l'Impost sobre beneficis, el fet d’adoptar un o un
altre criteri.
62
8.6. Valoració posterior de les existències
Quan el valor net realitzable de les existències sigui inferior al seu preu d'adquisició o al
seu cost de producció, s'efectuaran les oportunes correccions valoratives i es
reconeixeran com una despesa en el compte de pèrdues i guanys. El valor net realitzable
de forma esquemàtica el mostrarem a continuació:
Preu estimat de venda
Valor –
net = Costos de venda
realitzable –
Costos estimats de finalització de
producció, construcció o fabricació
En el cas de les matèries primeres i altres matèries consumibles en el procés de
producció, no es realitzarà correcció valorativa sempre que s'esperi que els productes
acabats als quals s'incorporin siguin venuts per sobre del cost; però si es fes, es prendrà
com a referència el preu de reposició.
Addicionalment, els béns o serveis que haguessin estat objecte d'un contracte de venda
o de prestació de serveis en ferm el compliment del qual hagi de tenir lloc
posteriorment, no seran objecte de la correcció valorativa, a condició que el preu de
venda estipulat en el contracte esmentat cobreixi, com a mínim, el cost de tals béns o
serveis, més tots els costos pendents de realitzar que calguin per a l'execució del
contracte.
Preu d’adquisició materials/serveis Preu de
+ venda en ≥
contracte Costos pendents de realitzar per executar el
contracte
63
Si les circumstàncies que van causar la correcció del valor de les existències haguessin
deixat d'existir, l'import de la correcció serà objecte de reversió reconeixent-lo com un
ingrés en el compte de pèrdues i guanys.
8.7. Altres aspectes a considerar en el tancament en relació amb les
existències
S'haurà de comprovar si s'han inclòs totes les existències propietat de l'empresa, ja que
és possible que hi hagi existències propietat de l'empresa en altres entitats, així com
béns en les dependències de l'empresa que no són propietat de l'empresa. A més, es
comprovarà: si ha registrat adequadament la variació d'existències i conforme a la seva
naturalesa (valoració d'existències de mercaderies i valoració d'existències de productes
acabats); si s'ha registrat la correcció per deteriorament en aquells productes de
moviment lent i altres efectivament deteriorats i s'ha inclòs en la memòria la informació
requerida.
D'especial importància és la Resolució de 14 d'abril de 2015, de l'Institut de
Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s'estableixen criteris per a la
determinació del cost de producció (d'ara endavant RICAC-CP).
L'entrada en vigor de la RICAC-CP es va produir amb data 1 de gener de 2015, sense
efectes retroactius, en la formulació dels comptes anuals individuals i consolidats.
Aquesta resolució s’aplica a existències i immobilitzat.
Alguns aspectes interessants d'aquesta norma són els següents:
-En despeses financeres, s'activaran els corresponents al finançament específic i hi ha un
procés de càlcul específic respecte al finançament genèric (dins del qual, no es
consideren els fons propis).
-No formaran part del cost de producció els costos de subactivitat que corresponguin a
costos indirectes.
64
-Respecte del principi d'uniformitat, s'han de respectar els criteris d'imputació dels
costos indirectes adoptats en anys anteriors, llevat que hi hagi circumstàncies que
exigeixin modificar-los.
-Les despeses de proves o assajos disminuïts en els possibles ingressos generats per
l'actiu suposaran un major cost de producció, sempre que s'incorrin en condicions de
funcionament.
-L'amortització de l'immobilitzat usat en la producció no es veurà reduïda en l'import
que resulti de la imputació de subvencions obtingudes per adquirir l’immobilitzat.
-Les despeses de recerca comptabilitzades com a despeses del període: no formaran part
del cost de producció (excepció: en una interpretació més laxa, es permet la imputació
de l'amortització de despeses de recerca).
-Ingressos d'indemnitzacions per sinistres: no es deduiran del cost de producció. Es
comptabilitzen com a ingressos del període (paral·lelament a les pèrdues per
deteriorament).
-Despeses de comercialització i despeses de venda: no formen part del cost de
producció.
-Despeses postvenda (per devolucions de vendes, garanties de reparació, revisions i
altres conceptes anàlegs): no formaran part del cost de producció.
-Despeses generals d'administració: no formaran part del cost de producció, excepte els
específics relacionats amb la construcció o fabricació del producte.
-Despeses d'emmagatzematge: tret que siguin necessaris en el procés productiu, tampoc
no es qualificaran com a cost del producte.
65
9. Moneda estrangera
9.1. Definició
Una transacció en moneda estrangera és aquella l'import de la qual es denomina o
exigeix la seva liquidació en una moneda diferent de l'euro.
A l'efecte de les normes sobre moneda estrangera, els elements patrimonials es
diferenciaran, segons la seva consideració, en:
a) Partides monetàries: són l'efectiu, així com els actius i passius que es vagin a
rebre o a pagar amb una quantitat determinada o determinable d'unitats
monetàries. S'inclouen, entre altres, els préstecs i altres partides a cobrar, els
dèbits i altres partides a pagar i les inversions en valors representatius de deute
(obligacions i bons), que compleixin els requisits anteriors.
b) Partides no monetàries: són els actius i passius que no es considerin partides
monetàries, és a dir, que es vagin a rebre o a pagar amb una quantitat no
determinada ni determinable d'unitats monetàries. S'inclouen, entre altres, els
immobilitzats materials, inversions immobiliàries, immobilitzats intangibles,
les existències, les inversions en el patrimoni d'altres empreses que compleixin
els requisits anteriors, així com les bestretes a compte de compres o vendes.
9.2. Valoració inicial
Tota transacció en moneda estrangera es convertirà a l'euro, mitjançant l'aplicació a
l'import en moneda estrangera, del tipus de canvi de comptat, és a dir, del tipus de canvi
utilitzat en les transaccions amb lliurament immediat, entre ambdues monedes, en la
data de la transacció, entesa com aquella en la qual es compleixin els requisits per a ser
reconeguda. Exemple de l’assentament de vendes en moneda estrangera:
66
(4304) Clients, moneda estrangera
a (700) Venda de mercaderies
No obstant això, es podrà utilitzar un tipus de canvi mitjà del període (com a màxim
mensual, utilitzant una mitjana aritmètica) per a totes les transaccions que tinguin lloc
durant aquest interval, en cadascuna de les classes de moneda estrangera en què
aquestes s'hagin realitzat, tret que aquest tipus hagi sofert variacions significatives
durant l'interval de temps considerat.
9.3. Valoració posterior (al tancament de l'exercici) de partides monetàries
Al tancament de l'exercici es valoraran aplicant el tipus de canvi de tancament, entès
com el tipus de canvi mitjà de comptat, existent en aquesta data.
Les diferències de canvi, tant positives com negatives, que s'originin en aquest procés,
així com les que es produeixin en liquidar aquests elements patrimonials, es
reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys de l'exercici en el qual sorgeixin.
9.4. Valoració posterior (al tancament de l'exercici) de partides no
monetàries valorades a cost històric
Es valoraran aplicant el tipus de canvi de la data de la transacció. Per tant, no es
calculen diferències positives ni negatives.
Quan un actiu d'aquest tipus s'amortitzi, les dotacions a l'amortització es calcularan
sobre l'import en euros i s’aplicarà el tipus de canvi de la data en què va ser registrat
inicialment.
La valoració així obtinguda no podrà excedir, en cada tancament posterior, de l'import
recuperable en aquest moment, i s’aplicarà a aquest valor, si calgués, el tipus de canvi
de tancament; és a dir, de la data a la qual es refereixen els comptes anuals.
67
En el cas d'actius financers valorats a cost (AFC), quan s'hagi de determinar el
patrimoni net corregit, d'una empresa participada, si escau, per les plusvàlues tàcites
existents en la data de valoració, s'aplicarà el tipus de canvi de tancament al patrimoni
net i a les plusvàlues tàcites existents a aquesta data.
9.5. Valoració posterior (al tancament de l'exercici) de partides no
monetàries valorades a valor raonable
Es valoraran aplicant el tipus de canvi de la data de determinació del valor raonable, i es
registrarà en el resultat de l'exercici qualsevol diferència de canvi inclosa en les pèrdues
o guanys derivades de canvis en la valoració.
10. Ingressos per vendes i prestacions de serveis
10.1. Valoració
Els ingressos procedents de la venda de béns i de la prestació de serveis es valoraran pel
valor raonable de la contrapartida, rebuda o per rebre, derivada d’aquests, que, excepte
evidència en contrari, serà el preu acordat per a aquests béns o serveis, deduït:
• l'import de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars que
l'empresa pugui concedir, i
• els interessos incorporats al nominal dels crèdits.
No obstant això, podran incloure's els interessos incorporats als crèdits comercials amb
venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d'interès contractual, quan
l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no sigui significatiu.
68
Exemple:
Registre comptable d'una venda.- Amb data 15.03.19, l'empresa RCRCR ven
mercaderies a un client per import de 50.000 u.m. D'aquest import, l'empresa cobra un
50% al comptat i aplica un descompte comercial en factura del 5% sobre l’import total
de la venda. La quantitat pendent es cobrarà el 15.09.19 i s’aplica un tipus d'interès del
4% sobre l'import pendent de pagament (no considerarem impostos indirectes).
Valorem en primer lloc la venda de béns:
Preu acordat 50.000
Descompte comercial (5% sobre 50.000) – 2.500
Interessos incorporats al nominal (4% * (6 mesos/12 mesos) * 50.000*0,5) 500
Valor raonable de la venda 48.000
Pel que comptabilitzarem de la següent forma:
23.000 (430) Clients
25.000 (572) Bancs, c/c
a (700) Vendes de mercaderies 48.000
10.2. Conceptes no considerats ingressos
Els impostos que graven les operacions de venda de béns i prestació de serveis que
l'empresa ha de repercutir a tercers (per exemple, l'IVA repercutit), així com les
quantitats rebudes per compte de tercers, no formaran part dels ingressos. Tampoc no es
reconeixerà cap ingrés per la permuta de béns o serveis, per operacions de tràfic, de
similar naturalesa i valor.
10.3. Diferenciació d'ingressos per tipus d'operacions
Amb la finalitat de comptabilitzar els ingressos atenent el fons econòmic de les
operacions, pot ocórrer que els components identificables d'una mateixa transacció
69
s’hagin de reconèixer aplicant criteris diversos, com una venda de béns i els serveis
annexos; a la inversa, transaccions diferents però lligades entre si es tractaran
comptablement de forma conjunta.
Per exemple, una empresa distribuïdora de programari pot incloure, en una mateixa
factura, ingressos per venda de programes i serveis de formació per a implantar-los.
Reconeixerà en aquest cas els ingressos per separat: en el compte 700 Venda de
mercaderies i en el compte 705 Prestacions de serveis.
10.4. Deteriorament de crèdits comercials
De cara al tancament, quan existeixin dubtes relatius al cobrament d'un import
prèviament reconegut com a ingressos per venda o prestació de serveis, la quantitat el
cobrament de la qual s'estimi com a improbable es registrarà com una despesa per
correcció de valor per deteriorament i no com un menor ingrés.
Exemple:
Clients de dubtós cobrament.- Al tancament de l'exercici 2019 l'empresa n’analitza la
morositat i observa que hi ha nous clients de dubtós cobrament per import de 20.000
euros. Per la classificació dels clients de dubtós cobrament:
20.000,00 (436) Clients de dubtós cobrament
a (430) Clients 20.000,00
Pel reconeixement de la correcció per deteriorament per operacions comercials:
20.000,00 (694) Pèrdues per deteriorament de crèdits comercials
a (490) Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials 20.000,00
Des del punt de vista fiscal, perquè la despesa comptabilitzada per la dotació de la
pèrdua per insolvències derivades de crèdits tingui la consideració de fiscalment
deduïble cal que concorri alguna d'aquestes circumstàncies:
70
• Transcurs de sis mesos des del venciment de l'obligació.
• Declaració de concurs del deutor.
• El deutor estigui processat pel delicte d'aixecament de béns.
• Reclamació judicial de les obligacions, o bé que siguin objecte de litigi
judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu
cobrament.
No obstant això, no seran deduïbles les pèrdues respecte dels crèdits que a
continuació s'exposen ‒tret que siguin objecte de procediment arbitral o judicial que
versi sobre la seva existència o quantia:
• Els deguts o ratificats per entitats de dret públic.
• Els ratificats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca.
• Els garantits mitjançant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de
retenció, excepte en els casos de pèrdua o enviliment de la garantia.
• Els garantits mitjançant un contracte d’assegurança de crèdit o caució.
• Els que hagin estat objecte de renovació o pròrroga expressa.
No seran deduïbles les pèrdues basades en estimacions globals del risc d'insolvències
de clients i deutors, si bé l'article 104 LIS 27/2014 –aplicable a empreses de reduïda
dimensió– diu que serà deduïble la pèrdua per deteriorament dels crèdits per a la
cobertura del risc derivat de les possibles insolvències fins al límit de l'1% sobre els
deutors existents a la conclusió del període impositiu.
10.5. Condicions per al reconeixement d'ingressos per vendes
Només es comptabilitzaran els ingressos procedents de la venda de béns quan es
compleixin les següents condicions:
• L'empresa ha transferit al comprador els riscos i beneficis significatius
inherents a la propietat dels béns, amb independència de la seva transmissió
jurídica. Es presumirà que no s'ha produït la citada transferència, quan el
71
comprador posseeixi el dret de vendre els béns a l'empresa i aquesta
l'obligació de recomprar-los, pel preu de venda inicial més la rendibilitat
normal que obtindria un prestador.
• L'empresa no manté la gestió corrent dels béns venuts, en un grau associat
normalment amb la seva propietat, ni en reté el control efectiu.
• L'import dels ingressos pot valorar-se amb fiabilitat.
• És probable que l'empresa rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de
la transacció, i
• Els costos incorreguts o a incórrer en la transacció poden ser valorats amb
fiabilitat.
10.6. Condicions per al reconeixement d'ingressos per prestació de serveis
Els ingressos per prestació de serveis es reconeixeran quan el resultat de la transacció
pugui ser estimat amb fiabilitat, en funció del percentatge de realització del servei en la
data de tancament de l'exercici, per a això s'han de complir les condicions següents:
• L'import dels ingressos pot valorar-se amb fiabilitat.
• És probable que l'empresa rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de
la transacció.
• El grau de realització de la transacció, en la data de tancament de l'exercici, pot
ser valorat amb fiabilitat, i
• Els costos ja incorreguts en la prestació, així com els que queden per incórrer
fins a completar-la, poden ser valorats amb fiabilitat.
Quan el resultat d'una transacció que impliqui la prestació de serveis no pugui ser
estimat de forma fiable, es reconeixeran ingressos, només en la quantia en què les
despeses reconegudes es considerin recuperables.
72
11. Provisions i contingències
11.1. Comptabilització de les provisions
L'empresa reconeixerà com a provisions els passius que resultin indeterminats respecte
a l’import o a la data en què es cancel·laran. Per exemple, una provisió per un judici per
import de 40.000 euros, podem tenir la certesa de la seva quantia però no sobre la data
en què s'haurà d'afrontar el pagament, i viceversa, o és possible que no tinguem certesa
de la quantitat ni de la data.
A més, les provisions poden venir determinades per una disposició legal, contractual o
per una obligació implícita o tàcita.
Les provisions es registraran en els comptes del subgrup 14 o en el compte 529 –en
funció de si són a llarg termini o a curt termini, respectivament–. En cas de provisions
per a operacions comercials, el PGC PIMES disposa el compte 499.
11.2. Valoració de les provisions
Al tancament de l'exercici, es valoraran pel valor actual de la millor estimació possible
de l'import necessari per cancel·lar o transferir a un tercer l'obligació, i es registraran els
ajustaments que sorgeixin per l'actualització de la provisió com una despesa financera
conformi es vagin reportant. Quan es tracti de provisions amb venciment inferior o igual
a un any, i l'efecte financer no sigui significatiu, no caldrà dur a terme cap tipus de
descompte.
Exemple:
Comptabilització d'una provisió.- La Societat RCRCR, dedicada a la construcció de
vaixells, durà a terme una reestructuració de la seva activitat d’aquí a 3 anys. En
conseqüència, al tancament de l'exercici 2019 ha estimat que els costos de
reestructuració de l'activitat seran de 40.000 euros, entre despeses de personal i serveis
exteriors, principalment.
73
Suposant que el tipus de descompte és del 5%, el valor actual de l'import estimat de
l'obligació al tancament de l'exercici 2018 és:
Valor actual a 31.12.18 = 40.000 / (1+0,05)^3 = 34.554 euros
I es comptabilitza de la següent forma:
34.554 (62X) Serveis exteriors
(64X) Despeses de personal
a (146) Provisió per a reestructuracions 34.554
Valor actual a 31.12.19:
40.000 / (1+0,05)^2 = 36.281 euros
Pel que els ajustaments per actualització els durem a despeses financeres pel següent
import:
36.281 – 34.554 = 1.727 euros
Registre comptable a 31.12.19:
1.727 (660) Despeses financeres per actualitz. provisions
a (146) Provisió per a reestructuracions 1.727
11.3. Fiscalitat de les provisions
L'article 14 de la LIS 27/2014 diu al seu apartat primer que no seran deduïbles les
següents despeses:
• Les derivades d'obligacions implícites o tàcites.
74
• Les relatives a retribucions a llarg termini al personal sota determinats supòsits
• Les concernents als costos de compliment de contractes que excedeixin als
beneficis econòmics que s'esperen rebre dels mateixos.
• Les derivades de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals
o contractuals i no merament tàcites.
• Les relatives al risc de devolucions de vendes.
• Les de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments de
patrimoni (stock options), utilitzats com a fórmula de retribució als empleats, i
es satisfan en efectiu.
En relació amb les provisions mediambientals, seran deduïbles quan es corresponguin
a un pla formulat pel subjecte passiu i acceptat per l'Administració tributària.
Reglamentàriament s'establirà el procediment per a la resolució dels plans que es
formulin.
Respecte de les provisions per garanties de reparació i revisió, seran deduïbles fins a
l'import necessari per determinar un saldo de la provisió no superior al resultat d'aplicar
a les vendes amb garanties vives a la conclusió del període impositiu el percentatge
determinat per la proporció en què s'haguessin trobat les despeses realitzades per fer
front a les garanties hagudes en el període impositiu i en els dos anteriors en relació a
les vendes amb garanties realitzades en aquests períodes impositius. Això també
s'aplicarà a les dotacions per a la cobertura de despeses accessòries per devolucions de
vendes. Les entitats de nova creació també podran deduir les dotacions per reparació i
revisió, mitjançant la fixació del percentatge referit en aquest respecte de les despeses i
vendes realitzats en els períodes impositius que haguessin transcorregut.
11.4. Contingències
El PGC PIMES no dóna una definició clara de les contingències, i es limita a dir que en
la memòria dels comptes anuals s'haurà d'informar sobre les contingències que tingui
l'empresa relacionades amb obligacions diferents de les esmentades en el paràgraf
anterior.
75
Però, ¿quin és el motiu que ens duu a expressar únicament en la memòria informació
sobre els passius contingents? Per a això hem de recórrer a la NIC 37 Provisions i
contingències5, que mostra clarament la diferència entre provisions i contingències:
• Provisions: que ja han estat objecte de reconeixement com a passius (suposant
que la seva quantia hagi pogut ser estimada de forma fiable) perquè representen
obligacions presents i és probable que per satisfer-les l'empresa hagi de
desprendre's de recursos que incorporin beneficis econòmics; i
• Passius contingents: els quals no han estat objecte de reconeixement com a
passius perquè són:
(i) Obligacions possibles, en la mesura que encara s'ha de confirmar si
l'empresa té una obligació present que pot suposar una sortida de recursos
que incorporin beneficis econòmics; o bé
(ii) Obligacions presents que no compleixen els criteris de reconeixement (ja
sigui perquè no és probable que per cancel·lar-les es produeixi una sortida
de recursos que incorporen beneficis econòmics, ja sigui perquè no es pot
fer una estimació suficientment fiable de la quantia de l'obligació).
12. Subvencions, donacions i llegats rebuts
12.1. Comptabilització
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables es comptabilitzaran inicialment,
amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net (comptes
130 a 132) i es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys com a ingressos sobre
una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de
la subvenció, donació o llegat.
Quant a la seva valoració, les subvencions, donacions i llegats:
• de caràcter monetari, es valoraran pel valor raonable de l'import concedit (és a
dir, l'import cobrat més la quantitat pendent de cobrament), i
5 Recordem que les NIC/NIIF són les normes de referència en les quals es basa el PGC i el PGC PIMES.
76
• de caràcter no monetari o en espècie, es valoraran pel valor raonable del bé
rebut, referenciats tots dos valors al moment en què es reconeguin.
Molt important: quan comptabilitzem les subvencions de capital hem de tenir en compte
l'efecte impositiu, com veurem en l'exemple exposat a continuació, de conformitat amb
les normes de registre i valoració de l'impost sobre beneficis, que estudiarem més
endavant.
Exemple:
Comptabilització d'una subvenció de capital.- Suposem que l'1 de gener de 2019,
l'empresa TTT percep una subvenció de 600.000 euros, dels quals la meitat queda
pendent de cobrament. Amb aquesta aportació, es finança una instal·lació tècnica
complexa l'amortització anual de la qual és del 33,33%.
A la concessió de la subvenció:
300.000 (4708) H.P. deutora subvencions concedides
300.000 (572) Bancs c/c
a (130) Subvencions oficials de capital 600.000
Càlcul del passiu per impost diferit (tipus de gravamen del 25%):
600.000 * 25% = 150.000 euros
150.000 (130) Subvencions oficials de capital
a (479) Passius per diferències temporànies imposables 150.000
Al tancament de l'exercici 2019, s'hauran de transferir al resultat de l'exercici
subvencions de capital per import de:
600.000 * 33,33% = 200.000 euros
77
200.000 (130) Transferències de subvencions oficials de capital
a (746) Subvencions, donacions i llegats de capital
transferits al resultat de l’exercici 200.000
Reversió de la part proporcional del passiu per l’impost diferit registrat inicialment:
200.000 * 25% = 50.000 euros
50.000 (479) Passius por diferències temporànies imposables
a (130) Subvencions oficials de capital 50.000
12.2. Condició de no reintegrabilitat
Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables es registraran
com a passius de l'empresa fins que adquireixin la condició de no reintegrables, en els
comptes 172 i 522, si són a llarg o curt termini, respectivament.
Considerarem que una subvenció és no reintegrable quan existeixi un acord
individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l'empresa,
s'hagin complert les condicions establertes per a concedir-la i no existeixin dubtes
raonables sobre la recepció de la subvenció, donació o llegat.
12.3. Subvencions, donacions i llegats atorgats per socis o propietaris
Aquest tipus d'aportacions no constituiran ingressos. S’hauran de registrar directament
en els fons propis, independentment del tipus de subvenció, donació o llegat de què es
tracti (en el compte 118 Aportacions de socis o propietaris). La valoració és igual que
en les subvencions oficials de capital.
No obstant això, en el cas d'empreses pertanyents al sector públic que rebin
subvencions, donacions o llegats de l'entitat pública dominant per finançar la realització
d'activitats d'interès públic o general, la comptabilització d'aquestes ajudes públiques
s'efectuarà d'acord amb els criteris establerts per a les subvencions oficials de capital.
78
12.4. Altres aspectes a considerar en el tancament en relació amb les
subvencions
Hem de recalcar que les subvencions de capital han de ser traspassades al resultat de
l'exercici, prenent en consideració el seu efecte impositiu. A més, s'haurà de comprovar
si es compleix el requisit de no reintegrabilitat i si es disposa de la informació
necessària requerida per la memòria.
13. Negocis conjunts (UTEs i comunitats de béns)
13.1. Definició
Un negoci conjunt és una activitat econòmica controlada conjuntament per dues o més
persones físiques o jurídiques.
Per control conjunt entenem que és un acord estatutari o contractual en virtut del qual
dues o més persones, que seran denominades «partícips», convenen compartir el poder
de dirigir les polítiques financera i d'explotació sobre una activitat econòmica amb la
finalitat d'obtenir beneficis econòmics, de tal manera que les decisions estratègiques,
tant financeres com d'explotació, relatives a l'activitat requereixin el consentiment
unànime de tots els partícips.
13.2. Categories de negocis conjunts
• Negocis conjunts que no es manifesten a través de la constitució d'una empresa
ni l'establiment d'una estructura financera independent dels partícips, com són
les unions temporals d'empreses (UTE) i les comunitats de béns (CB), i entre les
quals es distingeixen:
a) Explotacions controlades de forma conjunta: activitats que impliquen
l'ús d'actius i altres recursos propietat dels partícips.
b) Actius controlats de forma conjunta: actius que són propietat o estan
controlats conjuntament pels partícips.
79
• Negocis conjunts que es manifesten a través de la constitució d'una persona
jurídica independent o empreses controlades de forma conjunta.
13.3. Explotacions i actius controlats de forma conjunta
Integració de partides en el balanç de situació.- El partícip en una explotació o en actius
controlats de forma conjunta registrarà al tancament de l'exercici en el seu balanç la
part proporcional que li correspongui, en funció del seu percentatge de participació, dels
actius controlats conjuntament i dels passius incorreguts conjuntament, així com els
actius afectes a l'explotació conjunta que estiguin sota el seu control i els passius
incorreguts com a conseqüència del negoci conjunt.
Integració de partides en el compte de pèrdues i guanys.- Així mateix reconeixerà al
tancament de l'exercici en el seu compte de pèrdues i guanys la part que li correspongui
dels ingressos generats i de les despeses incorregudes pel negoci conjunt, així com les
despeses incorregudes en relació amb la seva participació en el negoci conjunt.
Integració de partides en l'estat de canvis en el patrimoni net.- En l'estat de canvis en el
patrimoni net i, si voluntàriament el presentés, en l'estat de fluxos d'efectiu del partícip,
estarà integrada igualment la part proporcional dels imports de les partides del negoci
conjunt que li correspongui en funció del percentatge de participació establert en els
acords aconseguits.
Eliminacions.- S'hauran d'eliminar els resultats no realitzats que poguessin existir per
transaccions entre el partícip i el negoci conjunt, en proporció a la participació que
correspongui a aquell. També seran objecte d'eliminació els imports d'actius, passius,
ingressos, despeses i fluxos d'efectiu recíprocs.
Elaboració d'estats financers per part del negoci conjunt.- Si el negoci conjunt elabora
estats financers a l'efecte del control de la seva gestió, es podrà operar integrant-los en
els comptes anuals individuals dels partícips en funció del percentatge de participació i
sense perjudici que ha de registrar-se conforme al previst en l'article 28
80
del Codi de Comerç6. Aquesta integració es realitzarà una vegada efectuada la
necessària homogeneïtzació temporal, atenent a la data de tancament i a l'exercici
econòmic del partícip, l'homogeneïtzació valorativa en el cas que el negoci conjunt hagi
utilitzat criteris valoratius diferents dels adoptats pel partícip, i les conciliacions i
reclassificacions de partides necessàries.
13.4. Empreses controlades de forma conjunta
El partícip registrarà la seva participació en una empresa controlada de forma conjunta
d'acord amb el previst respecte a les inversions en el patrimoni d'empreses del grup,
multigrup i associades en la norma de registre i valoració d'actius financers,
anteriorment analitzada.
14. Operacions entre empreses del grup
14.1. Aspectes comptables
Les operacions entre empreses del mateix grup, amb independència del grau de
vinculació entre les empreses del grup participants, es comptabilitzaran d'acord amb les
normes generals, és a dir, amb les normes de registre i valoració del PGC PIMES. Això
significa que elements objecte de la transacció es comptabilitzaran al moment inicial pel
preu acordat, si equival al seu valor raonable.
En cas que el preu acordat en una operació diferís del seu valor raonable, la diferència
haurà de registrar-se atenent a la “realitat econòmica de l'operació”. La valoració
posterior es realitzarà d'acord amb el previst en les diferents normes de registre i
valoració del PGC PIMES.
6 Article 28 del Codi de Comerç: 1. El llibre d'Inventaris i Comptes anuals s'obrirà amb el balanç inicial detallat de l'empresa. Almenys trimestralment es transcriuran amb summes i saldos els balanços de comprovació. Es transcriuran també l'inventari de tancament d'exercici i els comptes anuals. 2. El llibre Diari registrarà dia a dia totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa. Serà vàlida, no obstant això, l'anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al mes, a condició que el seu detall aparegui en altres llibres o registres concordants, d'acord amb la naturalesa de l'activitat que tracti.
81
La pregunta és: ¿què hem d’entendre per “realitat econòmica de l’operació”? Amb
anterioritat a l'emissió del PGC Normal i PGC PIMES, a l'abril de 2005 l’ICAC va
emetre un document denominat: Nota de l’ICAC en relació amb el tractament
comptable aplicable a les transaccions realitzades entre les empreses pertanyents a un
mateix grup de societats, per part del receptor dels elements patrimonials objecte de
transmissió. En aquesta Nota, al seu apartat de conclusions expressa que si existís un
valor fiable que diferís del preu acordat (o de transferència), haurà de tenir-se en
consideració la naturalesa econòmica híbrida que aquest fet posaria de manifest (com a
expressa materialització del fons econòmic de les operacions), de manera que al principi
aquesta diferència es podria tractar comptablement com a donacions, subvencions,
dividends encoberts, etc.
En la memòria la informació a detallar en relació amb les empreses vinculades es
refereix a saldos mantinguts amb aquestes parts i les operacions i presenta una certa
extensió, que a continuació es detalla:
a) Identificació de les persones o empreses amb les quals s'han realitzat les
operacions vinculades, expressant la naturalesa de la relació amb cada part
implicada.
b) Detall i quantificació de l'operació, informant dels criteris o mètodes seguits
per determinar-ne el valor.
c) Benefici o pèrdua que l'operació hagi originat a l'empresa i descripció de les
funcions i riscos assumits per cada part vinculada respecte de l'operació.
Import dels saldos pendents, tant actius com passius, els seus terminis i
condicions, naturalesa de la contraprestació establerta per liquidar-la, agrupant
els actius i passius en els epígrafs que apareixen en el balanç de l'empresa i
garanties atorgades o rebudes.
d) Correccions valoratives per deutes de dubtós cobrament o incobrables
relacionades amb els saldos pendents anteriors.
La informació anterior exposada en a) a d) es podrà presentar agregadament, amb
excepció de les operacions vinculades individuals que siguin significatives. A més, no
caldrà informar de les operacions que, pertanyent al tràfic ordinari de l'empresa,
s'efectuïn en condicions normals de mercat i siguin d'escassa importància quantitativa i
irrellevants.
82
Exemple:
La Societat DDD, dominant en un grup, deu a la Societat TTT (participada en un 100%
per DDD) un total de 10.000 euros en concepte de proveïdors i es produeix la
condonació del deute. Efectuem els assentaments comptables en ambdues societats. Assentament comptable en la Societat DDD:
10.000 (403) Proveïdors empreses del grup
a (76X) Ingressos com a dividends 10.000
Assentament comptable en la Societat TTT:
10.000 (11X) Reserves disponibles
a (433) Clients empreses del grup 10.000
Exemple:
Prenent les dades de l'exemple anterior, suposem que la Societat DDD ha concedit a la
Societat TTT un préstec de 50.000 euros a un tipus d'interès zero. El tipus d'interès de
mercat és del 3%. El préstec venç en 2 anys. Efectuem els assentaments en ambdues
societats.
El valor actual o present del deute és:
50.000
(1 0,03)2 = 47.129,80 euros
Després comptablement, la Societat DDD en el reconeixement inicial de l’operació:
47.129,80 (2423) Crèdits a l.t. empreses grup
2.870,20 (2403) Participacions empreses grup
a (572) Bancs c/c 50.000,00
83
Al tancament dels respectius exercicis, per l'actualització del valor del deute, s'haurà de
realitzar l’assentament:
(2423) Crèdits a l.t. empreses grup
a (76X) Ingressos financers
I la Societat TTT:
50.000,00 (572) Bancs c/c
a (1633) Altres deutes l.t. amb empreses del grup 47.129,80
a (118) Aportacions de socis o propietaris 2.870,20
Anàlogament, al tancament dels respectius exercicis, per l'actualització del valor del
deute, s'haurà de realitzar l’assentament:
(66X) Despeses financeres
a (1633) Altres deutes l.t. amb empreses grup
Exemple:
Considerant les mateixes societats dels exemples anteriors, la Societat DDD ven
mercaderies a la Societat TTT per un import de 4.500 euros. No obstant això, el valor
de mercat de l'operació és de 6.000 euros. La diferència entre tots dos valors és de
1.500 euros.
Comptablement, per a la Societat DDD serà considerat com un dividend a cobrar i un
ingrés financer, i per a la Societat TTT, aquesta diferència significarà una disminució
de les seves reserves disponibles, i tindrà com a contrapartida un dividend a pagar.
Efectuem els assentaments comptables en ambdues societats.
Anotacions comptables en la Societat DDD (sense considerar l'Impost sobre el Valor
Afegit):
a) Per la venda:
4.500 (433) Clients empreses del grup
a (700) Venda de mercaderies 4.500
84
b) Pel reconeixement de la diferència:
1.500 (545) Dividend a cobrar
a (76X) Ingressos per dividends 1.500
Anotació comptable en la Societat TTT:
a’) Per la compra:
4.500 (600) Compra de mercaderies
a (403) Proveïdors, empreses del grup 4.500
b’) Pel reconeixement de la diferència:
1.500 (11X) Reserves disponibles
a (526) Dividend actiu a pagar 1.500
14.2. Fiscalitat. La documentació de les operacions vinculades
La LIS 27/2014, en el seu article 18, estableix la base de les regles de valoració de les
operacions vinculades.
Principalment, la consideració de “vinculació” quan dues entitats en les quals els
mateixos socis, partícips o els seus cònjuges, o persones unides per relacions de
parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau,
participin, directament o indirectament en, almenys, el 25 % del capital social o els fons
propis. Recordem que amb la legislació anterior, aquest percentatge era del 5%. A més,
es restringeix el perímetre de la vinculació en l'àmbit de la relació soci-societat, que
queda fixat en el 25 % de participació (amb l'anterior era el 5 %).
85
Determinació del valor normal de mercat
Per a la determinació del valor de mercat s'aplicarà qualsevol dels següents mètodes
(art. 18.4 LIS 27/2014):
a) Mètode del preu lliure comparable, pel qual es compara el preu del bé o servei en
una operació entre persones o entitats vinculades amb el preu d'un bé o servei idèntic o
de característiques similars en una operació entre persones o entitats independents en
circumstàncies equiparables, efectuant, si calgués, les correccions necessàries per
obtenir l'equivalència i considerar les particularitats de l'operació. b) Mètode del cost incrementat, pel qual s'afegeix al valor d'adquisició o cost de
producció del bé o servei el marge habitual en operacions idèntiques o similars amb
persones o entitats independents o, en defecte d'això, el marge que persones o entitats
independents apliquen a operacions equiparables, efectuant, si calgués, les correccions
necessàries per obtenir l'equivalència i considerar les particularitats de l'operació. c) Mètode del preu de revenda, pel qual se sostreu del preu de venda d'un bé o servei
el marge que aplica el propi revenedor en operacions idèntiques o similars amb persones
o entitats independents o, en defecte d'això, el marge que persones o entitats
independents apliquen a operacions equiparables, efectuant, si calgués, les correccions
necessàries per obtenir l’equivalència i considerar les particularitats de l'operació. d) Mètode de la distribució del resultat, pel qual s'assigna a cada persona o entitat
vinculada que realitzi de forma conjunta una o diverses operacions la part del resultat
comú derivat d'aquesta operació o operacions, en funció d'un criteri que reflecteixi
adequadament les condicions que haurien subscrit persones o entitats independents en
circumstàncies similars. e) Mètode del marge net operacional, pel qual s'atribueix a les operacions realitzades
amb una persona o entitat vinculada el resultat net, calculat sobre costos, vendes o la
magnitud que resulti més adequada en funció de les característiques de les operacions
idèntiques o similars realitzades entre parts independents, efectuant, quan calgui, les
correccions necessàries per obtenir l'equivalència i considerar les particularitats de les
operacions. Si no fos possible aplicar els mètodes anteriors, es podran utilitzar altres mètodes i
tècniques de valoració generalment acceptats que respectin el principi de lliure
competència.
86
Documentació específica de la PIME
Les obligacions de documentació s'han simplificat per a aquelles entitats o grups
d'entitats l'import net de la xifra de negoci de les quals sigui inferior a 45 milions
d'euros respecte de determinades operacions. Aquest contingut simplificat resultarà
d'aplicació a determinades operacions i en altres supòsits no serà exigible.
El Reglament de l'Impost de Societats requereix informació addicional país per país per
als grans grups (art. 14 RIS). També es requereix la següent documentació:
1) Documentació del grup (art 15 RIS): estructura i organització; activitats; actius
intangibles; activitat financera; situació financera i fiscal. 2) Documentació del contribuent (art. 16 RIS): informació del contribuent (estructura,
organigrama, activitats, estratègia de negoci i competidors, etc.); informació de les
operacions vinculades: descripció, quantificació, identificació, etc.
L'ajustament secundari
En aquelles operacions en les quals es determini que el valor convingut és diferent del
valor de mercat, la diferència entre tots dos valors tindrà per a les persones o entitats
vinculades el tractament fiscal que correspongui a la naturalesa de les rendes
manifestades com a conseqüència de l'existència d'aquesta diferència. Els supòsits
recollits són els següents:
a) Quan la diferència fos a favor del soci o partícip, la part de diferència que es
correspongui amb el percentatge de participació en l'entitat es considerarà com
a retribució de fons propis per a l'entitat i com a participació en beneficis
per al soci. La part de la diferència que no es correspongui amb aquell
percentatge, tindrà per a l'entitat la consideració de retribució de fons propis i
per al soci o partícip d'utilitat percebuda d'una entitat per la condició de soci,
accionista, associat o partícip d'acord amb el previst en l’article 25.1.d) de la
Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques i de modificació parcial de les lleis de l’Impost de societats, sobre la
Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.
b) Quan la diferència fos a favor de l'entitat, la part de la diferència que es
correspongui amb el percentatge de participació en aquesta diferència tindrà la
87
consideració d'aportació del soci o partícip als fons propis de l'entitat, i
augmentarà el valor d'adquisició de la participació del soci o partícip. La
part de la diferència que no es correspongui amb el percentatge de participació
en l'entitat, tindrà la consideració de renda per a l'entitat, i de liberalitat per al
soci o partícip. Quan es tracti de contribuents de l'Impost sobre la Renda de no
Residents sense establiment permanent, la renda es considerarà com a guany
patrimonial d'acord amb el previst en l'article 13.1.i).4t. del text refós de la Llei
de l'Impost sobre la Renda de no Residents, aprovat pel Reial Decret Legislatiu
5/2004, de 5 de març.
Règim sancionador
Si s'ha complimentat degudament la documentació sobre operacions vinculades, no hi
haurà infracció i per tant tampoc sanció, si bé pot donar-se l'ajustament secundari.
Però en el cas que la documentació sigui incompleta, inexacta o falsa, les sancions
poden anar des dels 1.000 euros per cada dada fins als 10.000 euros per conjunt de
dades omeses, inexactes o falses.
A més, quan el valor normal de mercat reflectit en la documentació no fos el declarat en
el seu impost corresponent (ja sigui IS, IRPF o IRNR), la multa serà proporcional del
15% sobre la quantitat resultant corregida.
15. Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables
15.1. Canvis de criteri comptable i errors
Quan es produeixi un canvi de criteri comptable, que només procedirà d'acord amb
l'establert en el principi d'uniformitat, s'aplicarà de forma retroactiva i el seu efecte es
calcularà des de l'exercici més antic pel qual es disposi d'informació. Important recordar
que des de l'any 2015 es regula en la LIS que un canvi de criteri comptable que impliqui
reconèixer més ingressos o despeses, el seu abonament o càrrec a reserves s'integrarà a
la Base Imposable, sota unes determinades particularitats (art. 11.3.2n. LIS).
88
L'efecte acumulat de les variacions dels actius i passius, el qual s'imputarà directament
en el patrimoni net, en concret, en una partida de reserves (generalment el compte 113
Reserves voluntàries) tret que afectés una despesa o un ingrés que es va imputar en els
exercicis previs directament en una altra partida del patrimoni net. Així mateix es
modificaran les xifres afectades en la informació comparativa dels exercicis als quals
l’afecti el canvi de criteri comptable.
Exemple:
Suposem que l'empresa canvia de criteri en l'estimació del deteriorament de valor de
crèdits per operacions comercials, passant d'un mètode d'estimació global de fallits
(fins a 2018), a un sistema individualitzat per clients (a partir de 2019).
A 31.12.19, el deteriorament de valor dels crèdits comercials era de 5.000 u.m., però si
s'hagués valorat conforme al sistema individualitzat, aconseguiria la xifra de 7.500
u.m., és a dir, hauria augmentat en 2.500 u.m.
Per tant, en 2019 realitzarem aquest assentament derivat del canvi de criteri en el
càlcul del deteriorament:
2.500 (113) Reserves voluntàries
a (490) Deteriorament de valor crèd. operac. comercials 2.500
En l'esmena d'errors relatius a exercicis anteriors seran aplicables les mateixes regles
que per als canvis de criteris comptables, és a dir, s'imputaran directament contra
patrimoni net (reserves voluntàries).
15.2. Canvis en estimacions comptables
Es definiran com a tals aquells ajustaments en el valor comptable d'actius o passius, o
en l'import del consum futur d'un actiu, que siguin conseqüència de l'obtenció
d'informació addicional, d'una major experiència o del coneixement de nous fets.
89
A diferència dels canvis de criteri comptable i canvis per errors, els canvis d'estimacions
comptables s'aplicaran de forma prospectiva i el seu efecte s'imputarà, segons la
naturalesa de l'operació que es tracti, com a ingrés o despesa en el compte de pèrdues i
guanys de l'exercici o, quan escaigui, directament al patrimoni net. L'eventual efecte
sobre exercicis futurs s'anirà imputant a mesura que transcorrin.
Exemple:
La Societat RCRCR posseeix maquinària el preu d'adquisició de la qual és de 50.000
euros. La data d'adquisició és 01.01.14 i el tipus d'amortització ascendeix al 10%.
Després d'una revisió, per part dels perits experts en la matèria, conclosa en 01.01.17,
s'ha produït un canvi d'estimació de l'amortització comptable, ja que a partir d'aquesta
data la maquinària té una vida útil de 20 anys.
Per tant, la dotació anual de 2014 a 2016 és de:
50.000 * 10% = 5.000 euros
La dotació anual a partir de 2017 és:
Valor comptable * Nou tipus d'amortització =
[50.000 – (5.000 * 3 anys)] * 5% = 35.000 * 5% = 1.750 euros
15.3. Informació a reflectir en la memòria
Sempre que es produeixin canvis de criteri comptable o esmena d'errors relatius a
exercicis anteriors s'haurà d'incorporar la corresponent informació en la memòria dels
comptes anuals.
Així mateix, s'informarà en la memòria dels canvis en estimacions comptables que
hagin produït efectes significatius en l'exercici actual, o que els produiran en exercicis
posteriors.
90
CAPÍTOL III: NORMES COMPTABLES ESPECÍFIQUES
SOBRE IMPOSTOS
1. Impost sobre beneficis
1.1. Definició
El PGC PIMES defineix els impostos sobre el benefici com aquells impostos directes,
que es liquiden a partir d'un resultat empresarial calculat d'acord amb les normes fiscals.
En el cas que aquest càlcul no es realitzi en funció de les transaccions econòmiques
reals, sinó mitjançant la utilització de signes, índexs i mòduls objectius, no s'aplicarà la
part d'aquesta norma que correspongui a l'impost diferit, sense perjudici que quan
aquests procediments s'apliquin només parcialment en el càlcul de l'impost o en la
determinació de les rendes, puguin sorgir actius o passius per impost diferit.
L’any 2016, amb efectes des de l’1 de gener de 2015, entró en vigor la Resolució de 9
de febrer de 2016, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es
desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la
comptabilització de l'Impost sobre Beneficis (publicada en el BOE el 16 de febrer de
2016), que aporta algunes novetats interessants. Entre les PIMES, sembla d'especial
interès l'article 18 d'aquesta Resolució, que indica com s'han de comptabilitzar, si n'hi
ha, les provisions i contingències de tipus fiscal.
1.2. Actius i passius per impost corrent
L'impost corrent és la quantitat que satisfà l'empresa com a conseqüència de les
liquidacions fiscals de l'impost o impostos sobre el benefici relatives a un exercici. La
despesa per impost corrent es registra en el compte 6300.
Les deduccions i altres avantatges fiscals en la quota de l'impost (per exemple
bonificacions en quota), excloses les retencions i pagaments a compte, així com les
pèrdues fiscals compensables d'exercicis anteriors i aplicades efectivament en aquest,
donaran lloc a un menor import de l'impost corrent.
91
L'impost corrent corresponent a l'exercici present i als anteriors, es reconeixerà com un
passiu en la mesura en què estigui pendent de pagament. En cas contrari, si la quantitat
ja pagada, corresponent a l'exercici present i als anteriors, excedís de l'impost corrent
per aquests exercicis, l'excés es reconeixerà com un actiu.
En el cas de reconeixement d'un passiu:
(6300) Impost corrent
a (473) H.P., retencions i pagaments a compte
a (4752) H.P., creditora per impost societats
En cas de reconèixer un actiu:
(6300) Impost corrent
(4709) H.P., deutora per devolució d’impostos
a (473) H.P., retencions i pagaments a compte
1.3. Actius i passius per impost diferit
Diferències temporànies
Les diferències temporànies són aquelles derivades de la diferent valoració, comptable i
fiscal (base fiscal), atribuïda als actius, passius i determinats instruments de patrimoni
propi de l'empresa, en la mesura en què tinguin incidència en la càrrega fiscal futura.
Fins i tot pot existir algun element que tingui base fiscal encara que manqui de valor
comptable i, per tant, no figuri reconegut en el balanç.
Aquestes diferències es produeixen:
a) Normalment per l'existència de diferències temporals entre la base imposable i
el resultat comptable abans d'impostos, l'origen dels quals es troba en els
diferents criteris temporals d'imputació emprats per determinar ambdues
magnituds i que, per tant, reverteixen en períodes subsegüents.
92
b) En altres casos, com els derivats dels ingressos i despeses registrades
directament en el patrimoni net que no es computen a la base imposable, com
succeeix amb les subvencions, donacions i llegats rebuts de tercers no socis,
sempre que difereixin dels atribuïts a efectes fiscals (vegeu exemple exposat a
l'àrea de subvencions, donacions i llegats).
Les diferències temporànies es classifiquen en:
a) Diferències temporànies imposables: donaran lloc a quantitats a pagar
superiors o quantitats a retornar per impostos menors, en exercicis futurs,
normalment a mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius dels
quals es deriven.
b) Diferències temporànies deduïbles: propiciaran quantitats a pagar menors o
quantitats a retornar per impostos més grans, en exercicis futurs, normalment a
mesura que es recuperin els actius o es liquidin els passius dels quals es
deriven.
Exemple:
Diferències temporànies deduïbles procedents d'actius amortitzables.- L'empresa va
adquirir l'1 de gener de 2018 un vehicle amb un preu d'adquisició de 15.000 euros, la
vida útil de la qual s'estima en 4 anys, però l’amortització, des del punt de vista fiscal,
és de 5 anys. A més, comptem amb les següents dades addicionals:
• Resultat comptable abans d'impostos: 60.000 euros.
• Tipus de gravamen aplicable: 25%
• Pagaments fraccionats efectuats durant 2017: 1.000 euros
93
Quadre d'amortització comptable:
Exercici Valor comptable inicial Amortització comptable Valor comptable final
2018 15.000 3.750 11.250
2019 11.250 3.750 7.500
2020 7.500 3.750 3.750
2021 3.750 3.750 0
2022 0 0 0
Quadre d'amortització fiscal:
Exercici Valor fiscal inicial Amortització fiscal Valor fiscal final
2018 15.000 3.000 12.000
2019 12.000 3.000 9.000
2020 9.000 3.000 6.000
2021 6.000 3.000 3.000
2022 3.000 3.000 0
Diferències temporànies deduïbles de cada exercici econòmic (2018 a 2022) i
acumulades:
Diferències Diferències
Valor fiscal Valor comptable temporànies temporànies
Exercici final final anuals acumulades
2018 12.000 11.250 750 750
2019 9.000 7.500 750 1.500
2020 6.000 3.750 750 2.250
2021 3.000 0 750 3.000
2022 0 0 -3.000 0
El càlcul de l'impost corrent i l'impost a pagar o retornar corresponent a l'exercici
2018 és el següent:
RCAI 60.000,00
Dif. temporània positiva amortització vehicle 750,00
Base imposable 60.750,00
Tipus de gravamen 25%
Quota íntegra 15.187,50
Quota líquida 15.187,50
Retencions i pagaments a compte 1.000,00
Impost a pagar 14.187,50
94
Comptabilització de la despesa per impost corrent i del passiu per aquest concepte:
15.187,50 (6300) Impost corrent
a (473) H.P., retencions pagaments a compte 1.000,00
a (4752) H.P., creditora per impost s/ societats 14.187,50
A continuació calcularem l'ingrés per impost diferit:
Diferència temporània deduïble 2018 * tipus de gravamen =
750 * 25% = 187,50 euros
187,50 (4740) Actius p. dif. temporànies deduïbles
a (6301) Impost diferit 187,50
Passius per impost diferit
En general, es reconeixerà un passiu per impost diferit per totes les diferències
temporànies imposables (compte 479 Passiu per diferències temporànies imposables):
Passiu per
Diferència Tipus de gravamen
esperat en el impost = temporània
moment de la diferit
* imposable
reversió
També es reconeixeran passius per diferències temporànies imposables en els següents
casos:
• El reconeixement inicial d'un actiu o passiu en una transacció que no és una
combinació de negocis i a més no va afectar ni al resultat comptable ni a la base
imposable de l'impost.
95
• Inversions en empreses dependents, associades i negocis conjunts, si la inversora
pot controlar el moment de la reversió de la diferència i a més és probable que
tal diferència no reverteixi en un futur previsible.
Actius per impost diferit
D'acord amb el principi de prudència només es reconeixeran actius per impost diferit en
la mesura en què resulti probable que l'empresa disposi de guanys fiscals futurs que
permetin l'aplicació d'aquests actius.
Sempre que es compleixi la condició anterior, es reconeixerà un actiu per impost diferit
en els supòsits següents:
a) Per les diferències temporànies deduïbles (compte 4740 Actius per diferències
temporànies deduïbles).
Actiu per
Diferència Tipus de gravamen
esperat en el impost = temporània
moment de la diferit
* deduïble
reversió
a) Pel dret a compensar en exercicis posteriors les pèrdues fiscals (compte 4745.
Crèdit per pèrdues a compensar de l’exercici):
Bases imposables Tipus de gravamen
Actiu per
negatives a
esperat en el impost = compensar en
moment de la diferit
* exercicis
reversió posteriors
96
Per les deduccions i altres avantatges fiscals no utilitzades, que quedin pendents
d'aplicar fiscalment (compte 4742 Drets per deduccions i bonificacions pendents
d'aplicar).
Al tancament de cada exercici, l'empresa reconsiderarà els actius per impost diferit
reconeguts i aquells que no hagi reconegut anteriorment. En aquest moment, l'empresa
donarà de baixa un actiu reconegut anteriorment si ja no resulta probable recuperar-lo, o
registrarà qualsevol actiu d'aquesta naturalesa no reconegut anteriorment, sempre que
resulti probable que l'empresa disposi de guanys fiscals futurs en quantia suficient que
permetin aplicar-lo.
Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit
Els actius i passius per impost corrent es valoraran per les quantitats que s'espera pagar
o recuperar de les autoritats fiscals, d'acord amb la normativa vigent o aprovada i
pendent de publicació en la data de tancament de l'exercici. Això suposa que els actius i
passius per impost diferit es valoraran segons els tipus de gravamen esperats al moment
de revertir-los.
Exemple:
Modificació en el tipus de gravamen.- Suposem que al tancament de l'exercici, la
Societat tenia comptabilitzats actius per diferències temporànies deduïbles per import
de 5.000 euros sobre la base d'un tipus de gravamen del 30%. No obstant això, es té
coneixement que el proper exercici econòmic canviarà el tipus de gravamen general, i
disminuirà al 25%.
Ja que es produeix una disminució del tipus de gravamen esperat, a la vegada
disminueix l'actiu per impost diferit en un import de:
5.000 * (30% - 25%) = 250,00 euros
250 (633) Ajustaments negatius en la impos. sobre beneficis
a (4740) Actius per dif. temporànies deduïbles 250
97
Si en comptes d'haver disminuït hagués augmentat el tipus de gravamen, per
exemple al 32%, hauria d'augmentar l'actiu per impost diferit:
5.000 * (32% - 30%) = 100 euros
100 (4740) Actius per dif. temporànies deduïbles
a (638) Ajustaments positius en la impos. beneficis 100
En aquest cas, la modificació de la legislació tributària –especialment la modificació
dels tipus de gravamen– i l'evolució de la situació econòmica de l'empresa donarà
lloc a la corresponent variació en l'import dels passius i actius per impost diferit.
Els actius i passius per impost diferit no han de ser descomptats, és a dir, no se’ls
aplica el factor d'actualització, tal com passa en les provisions o en la determinació
del cost amortitzat.
Despesa (ingrés) per impost sobre beneficis
La despesa (ingrés) per impost sobre beneficis de l'exercici comprendrà la part
relativa a la despesa (ingrés) per l'impost corrent i la part corresponent a la despesa
(ingrés) per l'impost diferit.
Despeses
Despesa (ingrés)
(ingrés) per Despesa (ingrés) per per impost =
impost diferit 6301 impost sobre *
beneficis corrent 6300
La despesa o l'ingrés per impost corrent es correspondrà amb la cancel·lació de les
retencions i pagaments a compte així com amb el reconeixement dels passius i
actius per impost corrent.
98
La despesa o l'ingrés per impost diferit es correspondrà amb el reconeixement i la
cancel·lació dels passius i actius per impost diferit, així com, si escau, pel
reconeixement i imputació al compte de pèrdues i guanys de l'ingrés directament
imputat al patrimoni net que pugui resultar de la comptabilització d'aquelles deduccions
i altres avantatges fiscals que tinguin la naturalesa econòmica de subvenció.
1.4. El cas dels empresaris individuals
No haurà de lluir cap import en la rúbrica corresponent a l'impost sobre beneficis, de
manera que al final de l'exercici les retencions suportades i els pagaments fraccionats de
l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques hauran de ser objecte del corresponent
traspàs al compte del titular de l'empresa.
1.5. Principals novetats en l'impost de societats
El tancament de l'exercici 2019 és bastant tranquil quant a modificacions. És d'esperar
que amb l'entrada d’un nou Govern a nivell estatal es produeixin reformes en aquest
sentit de cara al futur. Les últimes modificacions rellevants es van fer en el Reglament
de l'Impost de societats en anys anteriors, com per exemple:
-Inclusió d'un nou subjecte obligat a retenir o a efectuar un ingrés a compte, en l'article
62 del RIS.
-Es realitzen, amb efectes des d'1 de gener de 2018, modificacions en l'article 69
del RIS, respecte de la conversió d'actius per impost diferit en actius exigibles.
Per la proximitat en el temps, no podem deixar d'esmentar algunes novetats produïdesen
els darrers anys, que mereixen la nostra atenció:
Disminució de valor de la cartera de negociació
Les disminucions de valor originades per aplicació del criteri del valor raonable
corresponents a valors representatius de les participacions al capital o en els fons propis
99
d'entitats al fet que es refereix la lletra anterior, que s'imputin en el compte de pèrdues i
guanys, no seran deduïbles, tret que, amb caràcter previ, s'hagi integrat a la base
imposable, si escau, un increment de valor corresponent a valors homogenis del mateix
import (art. 15.l LIS).
Pèrdues per deterioració dels valors representatius de la participació al capital o
en els fons propis i entitats
S'ha de considerar la no deduïbilidad d'aquestes pèrdues (arts. 13.2.b i 15.l LIS).
Rendes negatives derivades de la transmissió de valors representatius al capital de
forma dins del grup
Aquestes rendes s'imputaran en el període impositiu en què aquests elements
patrimonials siguin transmesos a tercers aliens al referit grup de societats, o bé quan
l'entitat transmitent o l’adquirent en deixin de formar part, minorades en l'import de les
rendes positives obtingudes en aquesta transmissió a tercers, sempre que, respecte dels
valors transmesos, es donin unes determinades circumstàncies (art. 11.10 LIS).
Rendes negatives derivades de la transmissió d'un establiment permanent a
l'estranger
No es poden integrar aquestes rendes negatives, encara que sí les provinents del
cessament de l'establiment, amb algunes particularitats.
A més, no hem d’oblidar-nos d’altres modificacions importants donades en exercicis
anteriors i que hem de posar en el punt de mira del tancament des del punt de vista
fiscal.
Fons de comerç i actius intangibles
L'article 12.2 de la LIS va ser modificat arran del nou tractament comptable, i a més ha
estat derogada la regulació continguda en l'article 13.3 de la LIS per a actius intangibles
amb vida útil indefinida, atès que ja no tenen cabuda en el marc comptable.
100
Patent Box
El Patent Box és un incentiu fiscal a la innovació, creació i explotació de patents i nous
dissenys industrials o models d'utilitat. Bàsicament, el cedent de la creació obtindrà una
renda neta derivada d'aquesta cessió, i sobre aquesta hi ha un diferent tractament i forma
del càlcul abans i després de l'1 de juliol de 2016:
• Abans de l'1 de juliol de 2016: les rendes procedents de la cessió i explotació
dels drets s'integrarien a la base imposable en un 40 per cent del seu import,
quan s'hagin complert determinats requisits.
• A partir d'1 de juliol de 2016: les rendes procedents de la cessió i explotació dels
drets, suposaran una reducció a la base imposable en el percentatge que resulti
de multiplicar per un 60 per cent el resultat d'un coeficient determinat (vegeu
article 23.1 LIS), en el qual en cap cas el numerador serà major que el
denominador.
Societats Civils
Les societats civils amb personalitat jurídica i amb objecte mercantil tributaran a través
de l'impost de societats, una vegada que ha finalitzat el règim transitori.
Pagaments fraccionats
El tipus mínim en el pagament fraccionat serà del 23% del resultat comptable positiu,
aplicant-se a les empreses la xifra de negocis de les quals en l'exercici anterior hagi estat
superior a 10 milions d'euros. Aquest tipus serà del 25% quan es compleixi aquesta
condició i a més l'entitat hagi de tributar al 30%, com per exemple les entitats de crèdit i
les dedicades a l'explotació de jaciments d'hidrocarburs.
Correccions de valor
Els deterioraments d'actius no seran deduïbles en cap cas, excepte en existències i en
deutors sota determinades circumstàncies.
101
Amortització
La LIS incorpora unes taules simplificades. En cas d'haver-hi diferències amb les taules
anteriors, diu la Disposició Transitòria 13a. de la LIS que es consideri un “canvi
d'estimació comptable”.
Hi ha un nou supòsit de llibertat d'amortització per als elements de l'immobilitzat
material nou el valor unitari del qual sigui de 300 euros i límit conjunt en el període per
25.000 euros (art.12.3. e LIS).
Retribució al capital social (amb independència de la seva consideració comptable
com a fons propis o passius financers)
La LIS 27/2014, en tots dos casos, li dóna el tractament fiscal que correspon a qualsevol
participació en capital social de les entitats. Dit altrament, si hi hagués comptabilitzades
despeses financeres que es corresponen amb remuneració de fons propis, es
consideraran com a despesa no deduïble.
De la mateixa manera, es considera retribució de fons propis la corresponent als
préstecs participatius atorgats per entitats que formin part del mateix grup de societats
segons els criteris establerts en l'article 42 del Codi de Comerç, amb independència de
la residència i de l'obligació de formular comptes anuals consolidats.
Operacions a terminis
Les rendes s'entendran obtingudes proporcionalment a mesura que siguin exigibles els
corresponents cobraments, amb independència del cobrament efectiu.
Reversió de despeses no deduïbles
No s'integrarà a la base imposable la reversió de despeses que no hagin estat fiscalment
deduïbles (cosa evident però fins ara no regulada).
102
No integració de rendes negatives per transmissió en el si del grup
En línies generals, les rendes negatives per transmissió (material, immobiliàries,
intangibles, valors de deute o patrimoni) dins del grup segons defineix l'article 42 del
Codi de Comerç, es diferiran, és a dir, s'imputaran en el període impositiu en què
aquests elements patrimonials siguin donats de baixa en el balanç de l'entitat adquirent
(art. 11.9 a 11.11 LIS).
Quitances i esperes en concursos de creditors
L'ingrés corresponent al registre comptable de quitances i esperes conseqüència de
l'aplicació de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, es diferirà i, per tant, s'imputarà
a la base imposable del deutor a mesura que procedeixi registrar amb posterioritat
despeses financeres derivades del mateix deute i fins al límit del citat ingrés.
Bases imposables negatives
Amb la LIS 27/2014, ja no hi ha límit temporal de compensació. El límit per a la
compensació anual serà del 70% de la base imposable prèvia, amb un màxim d'1 milió
d'euros. L’Administració Tributària tindrà el dret per comprovar o investigar les bases
imposables negatives durant 10 anys.
Reserva de capitalització (art. 25 LIS)
Es tracta d'un clar benefici fiscal, que incentiva l'autofinançament. En teoria, sembla
substituir a les deduccions per reinversió de beneficis extraordinaris i a la deducció per
inversió de beneficis.
Consisteix en la reducció en base imposable per un import del 10% de l'increment “pur”
de fons propis (bàsicament, derivat de la no distribució de beneficis), però condicionat:
- Al manteniment d'aquest increment durant 5 anys des del tancament del període
impositiu (tret que existeixin pèrdues comptables); i
103
- A la dotació d'una reserva indisponible per l'import dotat i en el termini de
manteniment (excepte determinades circumstàncies permeses per la norma: separació
del soci, reestructuració o aplicació per obligació legal).
Amb quina data haurà de comptabilitzar la dotació de la reserva de capitalització de
l'any 2015? Aquesta qüestió ha estat resolta per la Consulta DGT V4127-15
(22/12/2015), igual que la reserva d'anivellació, ja que des d'un punt de vista mercantil,
el fet de modificar les partides de fons propis s'ha associat als acords per part dels
òrgans socials. En aquest sentit, aquesta consulta esmenta que: “En concret, a l'efecte
d'aplicar una reducció a la base imposable del període impositiu 2015 podrà aplicar-se
la reducció prevista en aquest article a la base imposable del període impositiu
2015, disposant-se del termini previst en la norma mercantil per a l'aprovació dels
comptes anuals de l'exercici 2015 per reclassificar la reserva corresponent a la
reserva de capitalització, a fi que aquesta figuri en el balanç amb absoluta separació i
títol apropiat, encara que aquest compliment formal es realitzi en el balanç dels comptes
anuals de l'exercici 2016 i no en el del 2015. Aquesta reserva serà indisponible durant el
termini de 5 anys des del 31 de desembre de 2015.” Per tant, es redueix la base
imposable del 2015 però la comptabilització de la reserva de capitalització s'efectuarà
quan s'aprovin els comptes anuals del 2015, la qual cosa ha degut ocorre el 2016. De la
mateixa forma s’operarà en els exercicis subsegüents (com per exemple a l’exercici
2019).
Exemple:
Suposem que els fons propis d'una entitat són, en els anys 2018 i 2019, els següents:
Fons propis 2018 2019
Capital social 3.000 4.000
Reserva legal 500 600
Reserva voluntària 2.000 2.500
Resultat de l’exercici 1.000 850
Total 6.500 7.950
Ara ja tenim clars els fons propis “aptes” de tots dos exercicis seran:
104
FFPP “aptes” 2018: FFPP – Reserva Legal – Resultat exercici = 6.500 – 500 – 1.000 =
5.000
FFPP “aptes” 2019: FFPP – Reserva Legal – Augment de Capital – Resultat exercici =
7.950 – 600 – 1.000 – 850 = 5.500
Per tant: FFPP “aptes” 2019 – FFPP “aptes” 2018 = 500
Pel que la Reserva de Capitalització serà:
500 * 10% = 50 u.m.
L’impost sobre societats de l’exercici serà: (850 – 50) x 25% = 212,50 euros
Pel que el resultat net és: 850 – 212,50 = 637,50 euros
Amb la qual cosa, l’assentament que s'efectuarà l'any 2020 (normalment l’aprovació en
PIMES sol ser en maig i juny), quan s'aprovi la distribució de resultats de l'exercici
2019 per part de la Junta General –suposant que es dota la reserva legal del 10% anual i
la resta va a reserves voluntàries– serà:
637,50 (129) Resultat de l’exercici
a (112) Reserva legal 63,75
a (11X) Reserva de capitalització 50,00
a (113) Reserves voluntàries 523,75
Reserva d'anivellament (art. 105 LIS)
Només pot ser dotada per les entitats de dimensió reduïda. Es tracta d'un benefici fiscal
que reverteix en anys posteriors (per tant, el seu efecte és zero), i no és incompatible
amb la reserva de capitalització anteriorment indicada.
Consisteix en la reducció en base imposable per un import del 10% de la base
imposable positiva. Mai no serà major d'1 milió d'euros. La quantitat reduïda
s'addicionarà a les bases imposables negatives durant els propers 5 anys. En cas de no
haver-hi bases imposables negatives durant els cinc anys, en l'últim s'incrementi la base
105
imposable per l'import pendent de compensar. Aquest “benefici” fiscal imposa la
dotació d'una reserva indisponible.
¿Amb quina data haurà de comptabilitzar la dotació de la reserva d'anivellament? Igual
que ha ocorregut amb la comptabilització de la reserva de capitalització, aquesta qüestió
va suscitar una gran expectació fins que va aparèixer la Consulta de la DGT V4127-15
(22/12/2015), que aclareix que “serà al moment determinat per la norma mercantil per a
l'aplicació del resultat de l'exercici quan haurà de dotar-se la reserva d'anivellament”.
Per exemple, si la Junta General Ordinària de l'empresa aprova el dia 30 de maig de
2020 els comptes anuals del 2019, és aquest dia la data en què es pot comptabilitzar.
Exemple:
L’empresa BBB en els exercicis 2019 a 2024 compta amb les següents bases
imposables:
2019: 280.000 euros
2020: 150.000 euros
2021: -10.000 euros
2022: -12.000 euros
2023: 50.000 euros
2024: 100.000 euros
Ara calcularem la liquidació de l'impost de societats, suposant que únicament en
l'exercici 2019 s'ha acollit al benefici fiscal de la dotació de reserva d'anivellament:
EMPRESA BBB 2019 2020 2021 2022 2023 2024
Base imposable prèvia 280.000 150.000 -10.000 -12.000 50.000 100.000
Reducció per reserva d’anivellament (10%) -28.000
Addicció per reserva d’anivellament 10.000 12.000 6.000
Base imposable 252.000 150.000 0 0 50.000 106.000
Quota líquida (25%) 63.000 37.500 0 0 12.500 26.500
Reserva per anivellament pendent d’utilització 28.000 28.000 18.000 6.000 6.000 0
106
Ara veurem com es comptabilitza en els exercicis 2019, 2021 i 2024 (que són els que
presenten casuístiques diferents), els assentaments en concepte d'impost de societats i
distribució del resultat de l'exercici:
En el 2019:
Per l’impost a pagar:
63.000 (6300) Impost corrent
a (4752) HP creditora per IS 63.000
Per la diferència temporània imposable (es pagarà més IS en el futur) en concepte del
benefici actual reconegut per reserva d'anivellament (28.000 x 25% = 7.000):
7.000 (6301) Impost diferit
a (479) Passiu per diferència
temporània imposable 7.000
Per la distribució del resultat de l'exercici 2019 (que s'efectuarà en 2020), suposant que
es dota 10% a reserva legal, la dotació de la reserva d'anivellament i la resta a reserves
voluntàries. El resultat de l'exercici en aquest exercici equival a: Base imposable –
Impost corrent – Impost diferit → 280.000 – 63.000 – 7.000 = 210.000 euros. Per tant:
210.000 (129) Resultat de l’exercici
a (112) Reserva legal 21.000
a (11X) Reserva d’anivellament 28.000
a (113) Reserves voluntàries 161.000
En el 2021:
De període analitzat, el 2021 és el primer any en el qual s'incorre en pèrdues, moment
oportú per compensar les pèrdues amb guanys passats, incrementant la base imposable
en 10.000 fins a deixar-la en zero. D'aquesta manera els assentaments que farem són:
107
Per la reversió de l'impost diferit (10.000 x 25%):
2.500 (479) Passiu per diferència temporània imposable
a (6301) Impost diferit 2.500
Per la distribució del resultat de l'exercici 2021 (que s'efectuarà el 2022), com sabem hi
ha pèrdues i el que fa l'empresa és compensar amb reserves voluntàries i a més reverteix
la part corresponent de la reserva d'anivellament, per 10.000. El resultat de l'exercici en
aquest exercici equival a: RCAI + Impost diferit → –10.000 + 2.500 = –7.500. Per tant:
10.000 (11X) Reserva d’anivellament
a (129) Resultat de l’exercici 7.500
a (113) Reserves voluntàries 2.500
En el 2024:
En aquest exercici, estaven pendents de compensar 6.000 euros que finalment no ha
calgut compensar, ja que l'empresa ha obtingut beneficis. El que ocorre en aquest cas és
el contrari: es paga més en agregar-se aquesta part pendent de compensar com a major
base imposable. Per tant, l'impost corrent a pagar serà de 26.500 euros.
26.500 (6300) Impost corrent
a (4752) HP, creditora per IS 26.500
Per la diferència temporània imposable revertida (6.000 x 25%):
1.500 (479) Passiu per diferència temporània imposable
a (6301) Impost diferit 1.500
108
Per la distribució del resultat de l'exercici 2024 (que s'efectuarà el 2025), suposant que
es dota 10% a reserva legal, la reversió de la reserva d'anivellament i la diferència a
reserves voluntàries. El resultat de l'exercici en aquest exercici equival a: RCAI –
Impost corrent – Impost diferit → 100.000 – 26.500 – 1.500 = 75.000 euros. Per tant:
75.000 (129) Resultat de l’exercici
6.000 (11X) Reserva d’anivellament
a (112) Reserva legal 7.500
a (113) Reserves voluntàries 73.500
Quin és l'ordre de càlcul dels beneficis fiscals per reserva de capitalització i
anivellament?
Aquesta qüestió va crear certa controvèrsia al llarg dels primers mesos de l'any 2016, ja
que a la LIS no s'aclareix aquesta qüestió, en relació també amb la compensació de
bases imposables negatives, fins que finalment, la publicació del model 200 (Ordre
HAP/871/2016, de 6 de juny) va donar llum al respecte.
Per tant, les bases imposables negatives s'apliquen després de la reducció per reserva de
capitalització, encara que els límits de compensació s'han de calcular abans de la reserva
de capitalització (art. 26.1 LIS)7.
Concepte Import
Base imposable abans de l’aplicació de reserva de capitalització i compensació de BINs
Reserva de capitalització
Compensació de BINs
Base imposable
Reserva d’anivellament
Base imposable després de la reserva d’anivellament
Sobre la base imposable resultant, es calcularà la reducció per reserva d'anivellament.
Després de restar la segona magnitud a la primera, obtenim la denominada “base
imposable després de la reserva d'anivellament”.
7 Article 26.1 LIS: “Les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o d’autoliquidació podran
ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius següents amb el límit del 70 per cent de la base
imposable prèvia a l'aplicació de la reserva de capitalització establerta en l'article 25 d'aquesta Llei i a la seva
compensació.”
109
Principals incentius addicionals
Es refereixen a la cessió d’intangibles, una deducció de R+D+i millorada i
s'introdueixen les relatives al sector cinematogràfic.
2. L’Impost sobre el valor afegit (IVA)
L'IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les
següents transaccions econòmiques:
• Els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuats per empresaris o
professionals.
• Les adquisicions intracomunitàries de béns.
• Les importacions de béns (compres a països que no formen part de la Unió
Europea).
A més, es caracteritza per ser un impost plurifàsic, de manera que grava el valor afegit
en cadascuna de les fases de la cadena de producció i comercialització. Aquest
gravamen queda materialitzat en un mecanisme de deduccions encarnat per:
• L'IVA repercutit o generat, que es tracta de l'IVA cobrat als clients amb motiu
del lliurament de béns o de la prestació de serveis.
• L'IVA suportat deduïble, que és l'IVA pagat amb motiu de l'adquisició de béns i
serveis que tingui caràcter deduïble.
Al moment de la liquidació periòdica de l'impost (sigui mensual o trimestral), poden
sorgir dues situacions:
• Que l'IVA repercutit sigui més gran que l'IVA suportat deduïble, la qual cosa
suposa un pagament a Hisenda Pública, generalment.
• Que l'IVA repercutit sigui inferior a l'IVA suportat, que implica un crèdit a favor
de l'empresa contra Hisenda Pública, bé a compensar amb futures declaracions
d'IVA, bé perquè sigui tornat.
110
Per la seva banda, l'IVA suportat no deduïble formarà part del preu d'adquisició dels
actius corrents i no corrents, així com dels serveis, que siguin objecte de les operacions
gravades per l'impost.
En el cas d’autoconsum intern, això és, producció pròpia amb destinació a
l’immnobilitzat de l’empresa, l’IVA no deduïble s’addicionarà al cost dels respectius
actius no corrents.
No alteraran les valoracions inicials les rectificacions en l'import de l'IVA suportat no
deduïble, conseqüència de la regularització derivada de la prorrata definitiva, inclosa la
regularització per béns d'inversió.
L'IVA repercutit no formarà part de l'ingrés derivat de les operacions gravades per
aquest impost o de l'import net obtingut en l'alienació o disposició per una altra via en el
cas de baixa en comptes d'actius no corrents.
Assentament de registre comptable d'una venda amb IVA:
(572) Bancs, c/c
a (700) Venda de mercaderies
a (477) Hisenda Pública, IVA repercutit
Assentament de registre comptable d'una compra amb IVA suportat deduïble:
(600) Compra de mercaderies
(472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (572) Bancs, c/c
Suposem una declaració–liquidació de l'IVA a pagar:
(477) Hisenda Pública, IVA repercutit
a (472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (4750) Hisenda Pública, creditora per IVA
111
Suposem una declaració–liquidació de l'IVA a compensar o a retornar:
(477) Hisenda Pública, IVA repercutit
(4700) Hisenda Pública, deutora per IVA
a (472) Hisenda Pública, IVA suportat
Ajustaments negatius i positius en l'IVA
Els comptes 634 i 639 recullen l'augment i disminució, respectivament, de les despeses
per impostos indirectes, que es produeix com a conseqüència de regularitzacions i
canvis en la situació tributària de l'empresa.
Així, en el cas de diferències negatives que resultin en l'IVA suportat deduïble
corresponent a operacions de béns o serveis de l'actiu corrent o de béns d'inversió, en
practicar-se les regularitzacions anuals derivades de l'aplicació de la Regla de Prorrata
(sigui general o especial):
(6341) Ajustaments negatius en l’IVA d’actiu corrent
(6342) Ajustaments negatius en l’IVA d’inversions
a (472) Hisenda Pública, IVA suportat
I per a les diferències positives:
(472) Hisenda Pública, IVA suportat
a (6391) Ajustaments posit. en l’IVA d’actiu corrent
a (6392) Ajustaments posit. en l’IVA d’inversions
Altres tributs
Es comptabilitzaran com a despeses —i per tant no reduiran la xifra de negocis—
aquells tributs que per determinar la quota a ingressar prenguin com a referència la xifra
de negocis o una altra magnitud relacionada, però el fet imposable de la qual no sigui
l'operació per la qual es transmeten els actius o es presten els serveis.
112
CAPÍTOL IV: ELS COMPTES ANUALS EN EL PGC
PIMES
1. Els Comptes Anuals
En virtut de la modificació introduïda pel Reial Decret 602/2016, a partir de l'1 de
gener de 2016, els comptes anuals es compondran obligatòriament de BALANÇ
DE SITUACIÓ, COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS I MEMÒRIA. L'ESTAT
DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET i l'ESTAT DE FLUXOS D'EFECTIU no
són obligatoris, deixant a potestat de l'empresa incorporar-los als comptes anuals.
El balanç de situació es compon d'actiu, patrimoni net i passiu. Tant l'actiu com el
passiu es dividiran en corrents i no corrents. Els actius corrents seran aquells que
l'empresa espera vendre, consumir o realitzar en el transcurs del cicle normal
d'explotació (que no excedirà d'1 any). Per la seva banda, els passius corrents
comprendran les obligacions que l'empresa espera liquidar en el transcurs del cicle
normal d'explotació. Els actius i passius no corrents seran els que no compleixin les
definicions anteriors, respectivament.
Per la seva banda, el patrimoni net es compondrà dels fons propis i les subvencions,
donacions i llegats de capital rebuts.
El compte de pèrdues i guanys presenta un format vertical. Es divideix en despeses i
ingressos per naturalesa i es determinen en cascada els següents resultats: resultat
d'explotació, resultat financer, resultat abans d'impostos i resultat de l'exercici. Destaca
la inclusió dels ingressos i despeses excepcionals dins dels resultats d'explotació.
En relació amb l'estat de canvis en el patrimoni net (ECPN), que ya no és obligatori
com s’ha comentat anteriorment, la seva missió és informar de tots els canvis haguts en
el patrimoni net, derivats de:
• El resultat del compte de pèrdues i guanys (compte 129).
113
• L'import dels ingressos o despeses reconeguts en patrimoni net. En particular,
l'import, net de l'efecte impositiu, dels ingressos i despeses imputades
directament al patrimoni net de l'empresa, relacionats amb subvencions,
donacions o llegats no reintegrables atorgats per tercers diferents dels socis o
propietaris.
• En cas que l'empresa tingui ingressos fiscals a distribuir en diversos exercicis.
• Les variacions originades en el patrimoni net per operacions amb els socis o
propietaris de l'empresa quan actuïn com a tals.
• Les restants variacions que es produeixin en el patrimoni net.
• També s'informarà dels ajustaments al patrimoni net deguts a canvis en criteris
comptables i correccions d'errors.
(Nota: convé recordar que la modificació del PGC i PGC PIMES en virtut del Reial
Decret 602/2016 comentat en el Capítol I, allibera les PIMES, a partir del
tancament comptable de 2016, de l’obligació de formular l’ECPN).
Exemple:
Elaboració de l’ECPN.- La Societat RCRCR, al tancament de l'exercici 2018,
presentava els següents saldos en els seus comptes de patrimoni net:
• Capital social: 100.000 euros.
• Prima d'emissió: 50.000 euros.
• Resultat de l'exercici: 10.000 euros.
• Altres reserves: 14.000 euros.
• Subvencions de capital: 30.000 euros
1) Durant l'exercici 2019, l'empresa ha canviat de criteri valoratiu d'existències, la
qual cosa ha suposat que les existències inicials disminuïssin el seu valor en 15.000
euros. L’assentament que farem serà:
15.000 (113) Reserves voluntàries
a (300) Mercaderies 15.000
114
2) Suposem que durant 2019 hem realitzat una ampliació de capital en 100.000 euros,
dels quals 75.000 euros han quedat pendents de desemborsament. 3) El resultat de l'exercici 2019 és de 34.000 euros. 4) El resultat de l'exercici 2018 s'ha distribuït de la següent forma: 6.000 euros a
reserves i 4.000 euros a dividends.
A la última pàgina d’aquest document veiem com queda configurat l’ECPN de
l'exercici 2019.
Finalment, i en relació amb la memòria del PGC PIMES i del model abreujat ha
sofert una important retallada amb el Reial Decret 602/2016, la informació mínima a
presentar en la memòria és més profunda i exhaustiva que la requerida en el PGC de
1990 (si bé bastant inferior a la que han de detallar les empreses que elaborin els seus
comptes sota el format normal). A més, els epígrafs de balanç, compte de pèrdues i
guanys i ECPN presenten una columna en la qual hauran de reflectir una referència
creuada amb el nombre de la nota de la memòria en la qual s'expliquen els saldos.
Resolució ICAC sobre període mitjà de pagament a proveïdores
La seva denominació completa és Resolució de 29 de gener de 2016, de l'Institut de
Comptabilitat i Auditoria de Comptes, sobre la informació a incorporar en la memòria
dels comptes anuals en relació amb el període mitjà de pagament a proveïdors en
operacions comercials (d'ara endavant, RICAC-PMP).
Aquesta RICAC-PMP és aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir
de l'1 de gener de 2015.
S'aplica a totes les societats (excepte Administracions Públiques), en els diferents
formats de memòria.
S'informa sobre el període mitjà de pagament a proveïdors en diversos vessants, i
queden excloses les obligacions de pagament que hagin estat objecte de retenció com a
conseqüència d'embargaments, manaments d'execució, procediments administratius de
compensació o actes anàlegs dictats per òrgans judicials o administratius.
115
El càlcul del període mitjà de pagament exigit ja sigui en memòria abreujada o PIMES
serà:
Periode mitjà de pagament = Saldo mitjà creditors comercials
x 365
Compres netes i despeses per serveis exteriors
La nota en la memòria es dirà «Informació sobre el període mitjà de pagament a
proveïdors. Disposició addicional tercera. “Deure informació” de la Llei 15/2010, de 5
de juliol».
L'únic exercici en el qual es va informar de forma obligatòria en comptes anuals va ser
en 2015, ja que a partir de 2016 no hi havia obligació d'incloure-ho ni en comptes
PIMES ni abreujats, encara que s'ha de considerar el que es mostra en el paràgraf
següent.
Important: si bé no cal informar en els comptes anuals versió PGC PIMES i
Abreujada, no hem d'oblidar de la seva inclusió en el model normalitzat del Registre
Mercantil, juntament amb una altra informació com per exemple la proposta de
distribució de resultats 8.
8 Model normalitzat comptes anuals sobre la base de PGC (versió abreujada): http://registradores.org/wp-content/uploads/descargas/formulario_deposito_de_cuentas_abreviado.pdf Model normalitzat comptes anuals en base a PGC PIMES: http://registradores.org/wp-content/uploads/descargas/Formulario_deposito_de_cuentas_PYMES.pdf
116
Capital
Prima
Resultat de Subvencions
Escripturat (No exigit) Reserves donacions i TOTAL Coment. d’emissió l’exercici
llegats
A. SALDO, FINAL DE L’EXERCICI 2018 100.000 50.000 14.000 10.000 30.000 204.000
I. Ajustaments per canvis de criteri de l’exercici 2018 i anteriors. -15.000 -15.000 1
II. Ajustaments per errors de l’exercici 2018 i anteriors.
B. SALDO AJUSTAT, INICI DE L’EXERCICI 2019 100.000 0 50.000 -1.000 10.000 30.000 189.000
I. Total ingressos i despeses de l’exercici. 34.000 34.000 3
II. Operacions amb socis o propietaris. 150.000 -75.000 0 0 0 75.000 2
1. Augments de capital. 150.000 -75.000 75.000
4. ( ‒ ) Distribució de dividends. -4.000 -4.000 4
III. Altres variacions de patrimoni net. 0 0 0 6.000 -6.000 0 0
1. Moviment de la Reserva de Revalorització 0
2. Altres variacions 6.000 -6.000 0 4
C. SALDO, FINAL DE L’EXERCICI 2019 250.000 -75.000 50.000 5.000 38.000 30.000 298.000
117
BONUS TRACK: ELS PROJECTES DE NORMA COMPTABLE QUE CANVIARAN
LA COMPTABILITAT A ESPANYA
A continuació comentarem alguns projectes comptables que, si bé no apliquen al tancament
de l'exercici 2019, sí que seran de molta importància l'any 2019 i 2020. Els comentarem de
forma breument i amb cautela, perquè es tracta de projectes de norma encara no definitius.
1. Projecte de modificació del PGC, PGC PIMES, NOFCAC i normes d'adaptació a
entitats sense finalitats lucratives
Aquest projecte va ser publicat el 3 d'octubre de 2018 i l'entrada en vigor prevista seria per a
exercicis econòmics iniciats l'1 de gener de 2020, encara que també hi ha la possibilitat que
sigui aplicable a partir d'1 de gener de 2021. La finalitat és adaptar la normativa comptable a
dues noves NIIF molt importants, concretament la NIIF-UE 9 Instruments Financers i la
NIIF-UE 15 Reconeixement d'Ingressos de Contractes amb Clients.
Si bé l'adaptació al Projecte del PGC de la NIIF-UE 15 la podem considerar bastant alineada
(a més amb el reforç del Projecte de Resolució de l’ICAC de reconeixement d'ingressos que
posteriorment abordarem), no es pot dir el mateix de la NIIF-9, ja que el canvi més important
no ha estat implementat. Es tracta del model de deteriorament per pèrdues esperades, que és
lògic que s'apliqui més aviat en entitats financeres i asseguradores abans que a entitats de
grandària més petita.
Si bé s'han adoptat les noves categories valoratives d'actius financers, que són cost amortitzat,
valor raonable amb canvi en pèrdues i guanys i cost (encara que aquesta última no és una
categoria valorativa en NIIF-UE9), n’hi ha una que no s'ha adoptat, que és “valor raonable
amb canvi en un altre resultat integral”, que podria ser l'hereva de la categoria que
desapareixerà, “actius financers disponibles per a la venda”. Per tant, desapareix el famós
compte 133 i els comptes associats dels grups 8 i 9.
Aquests canvis en bona lògica provocaran diferències entre els comptes anuals individuals i
els comptes anuals consolidats sota NIIF-UE, la qual cosa durant dos anys dificultarà
l'homogeneïtzació valorativa del procés de consolidació (recordem que totes dues NIIF-UE
són obligatòries des d'1 de gener de 2018).
118
Altres canvis importants en el PGC són:
-Adaptació de la definició de “valor raonable” (NIIF-UE 13)
-Possibilitat de valorar existències a valor raonable menys costos de vendes (d'acord amb
NIC-UE 2), per als intermediaris que comercialitzen amb matèries primeres cotitzades.
D'altra banda, no podem oblidar-nos de l'actualització de la informació a revelar en la
memòria en relació amb els instruments financers.
Els canvis que es produeixen en el PGC-PIMES, Normes de Formulació de Comptes Anuals
Consolidats (NOFCAC) i Entitats sense Finalitats Lucratives emanen principalment dels
canvis esmentats en les línies anteriors, però bàsicament a l'efecte de presentació d'estats
financers (adaptació d'estats financers principals i memòries).
2. Projecte de Resolució de l’ICAC sobre el reconeixement d'ingressos
També el dia 3 d'octubre del 2018 es va publicar el Projecte de Resolució de l'Institut de
Comptabilitat i Auditoria de Comptes per la qual es dicten normes de registre, valoració i
elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d'ingressos pel lliurament de béns i la
prestació de serveis. La seva entrada en vigor està en funció de l'aprovació del projecte
de PGC esmentat en l'apartat anterior.
En certa forma, desenvolupa amb major nivell de detall el procés de reconeixement
d'ingressos basat en la NIIF-UE 15 i també exposat en el Projecte de Reforma del PGC
comentat en el punt anterior. A més, es recull part de la doctrina emesa per l’ICAC sobre la
base de Consultes ja emeses.
Recordem que el reconeixement d'ingressos es basa en el denominat “mètode dels cinc
passos” consistents en:
1) Identificar el contracte amb el client (acord entre dues o més parts que crea drets i
obligacions).
2) Identificar l'obligació o obligacions a complir en el contracte pels compromisos de
transferir béns o prestar serveis.
119
3) Determinar el preu de la transacció o contraprestació del contracte a la qual l'empresa
espera tenir dret a canvi de transferir béns o serveis.
4) Assignació del preu de la transacció a les obligacions a complir, es realitzarà en funció dels
preus de venda individuals de cada bé o servei diferent que s'hagin compromès en el contracte
o amb una estimació del preu de venda quan aquest no sigui observable de manera
independent.
5) Reconèixer l'ingressos per activitats ordinàries quan l'empresa compleix una obligació
compromesa mitjançant la transferència d'un bé o servei, té lloc quan el client obté el control
d'aquest bé o serveis.
TANCAMENT COMPTABLE I FISCAL PER A LES PIMES. Revisió febrer 2020
Amb la present obra, pretenem obrir un “raig de llum” davant la problemàtica del tancament comptable
que han de realitzar les petites i mitjanes empreses amb l’aplicació del nou Pla General Comptable per a
Pimes.
Aquest Manual està actualitzat amb data 4 de febrer de 2020 incorporant les modificacions introduïdes pel
Reial Decret 602/2016 que afecten el PGC i PGC PIMES, les principals modificacions fiscals en la Llei 27/2014
de l’Impost sobre Societats, així com les Consultes comptables més rellevants.
Manuel Rejón López (Granada, 1976), és auditor de comptes, consultor i director de creA-sset, a més de
professor de comptabilitat i auditoria de Seminaris, Màsters i Cursos. Ha estat premiat per l’AECA en tres
ocasions per articles sobre l’aplicació de les NIIF a Espanya i del nou Pla General de Comptabilitat. Publica
regularment en Revista Contable i en la revista Estrategia Financiera.
Col.legis fundadors:
Suport institucional: