tag - apatgndocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.28.pdftag desembre 2002 6 arquitecte tarragoní...

TAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

desembre 2002 ◗ any VII ◗ núm. 28

TAG Desembre 2002 2▼

2

OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:[email protected]

Secretaria:Veronic Fernández JornetMíriam Ferrer

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Laia Singla

Visats:Vocal: Gemma BlanchJosep Anguera, Glòria de Solài Eva Larraz

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina del Vendrell:Marta PortaC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) - C.P. 43700Tel. 977 15 56 43

Oficina de Reus:Yolanda FernándezPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

SERVEI DE BIBLIOTECA

Horari: de 9 a 1 del migdia de dilluns adivendresLaia Singla

GABINET TÈCNIC

Vocal: Gemma Blanch Dalmau.Enric Casanovas,Lluís Roige-mail: [email protected]

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Gemma BlanchMarcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: [email protected]

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658M & B Advocats (Ignasi Boxó)Tel. 977 77 06 95

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirector tècnic: Lluís VivesFormigons: Penélope GonzálezQuímica: Dolors Miquel

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3 de la tarda a 6 de la tarda

▲▲▲ ▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

▲▲▲

S E R V E I S▼

TAG Desembre 20023▼

E D I T O R I A L

a fi d’any marca sempre un període de balanç i de reflexió;balanç de la feina feta, reflexió sobre els projectes encara en

marxa, sobre els errors del passat i els reptes de futur. És també untemps d’agraïments i de reconeixements, sobretot a les diferentsjuntes que han tirat endavant el nostre Col·legi des de mitjans delsanys noranta, un col·lectiu que ha aconseguit situar la nostra entitatdins del mapa estatal dels professionals de l’arquitectura tècnica. Elsdarrers temps han estat marcats per importants novetats legals, comara la Llei d’Ordenació de l’Edificació o la Llei d’Urbanisme deCatalunya, a banda dels nous camins oberts en la gestió dels residusde la construcció i en l’aposta per un desenvolupament urbanísticsostenible. Per això, per aquests nous escenaris i perquè encara hi hamolta feina per fer i molts elements per corregir, cal mirar endavanti renovar el compromís quotidià amb la nostra tasca professional. Iés amb aquest desig també, amb aquesta perspectiva, que us desit-gem, amics i companys, unes bones festes nadalenques i una bonaentrada en el nou any 2003.

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:[email protected]: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous Masdeu

VICEPRESIDENT:Joan Milà Rovira

SECRETÀRIA:Veronic Fernández Jornet

TRESORER:Joan Mercadé Porta

COMPTADORA:Pilar Coca Torrell

VOCALS:Gemma Blanch DalmauJosep M. Juncosa AragonésMontserrat Torrens Torrens

Redacció, maquetació iproducció revista Nou Silva EquipsTel./Fax: 977 24 96 38e-mail: [email protected]

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 977 24 88 83Fax: 977 24 88 92e-mail: [email protected]

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

EL PONT DEL DIABLE

(AQÜEDUCTE ROMÀ,A TARRAGONA)

FOTO: NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

L

Mirar endavant

S U M A R I▼

L’ENTREVISTAPere Venrell, alcalde de Mont-ral.

Pàgs. 4-5

PATRIMONIJujol i el Camp de Tarragona.

Pàgs. 6-9

ESPAI AL TEMPS Més sobre el teatre setcentista de lescomèdies de Reus.Vaixells negrers despatxats des deTarragona 1815-1820.

Pàgs. 10-17

GABINET TÈCNICBarreres arquitectòniques.Els revestiments ceràmics.

Pàgs. 18-22

OCILa botifarra, un joc àgil i lògic.

Pàgs. 23-25

MEDI AMBIENTEl falcó, fauna a la ciutat.

Pàgs. 26-28

INFORMEAccidents laborals.La ventilación cortafuegos.

Pàgs. 29-35

ACTIVITAT COL·LEGIALCursos. Edició d’un manual sobre acústica.

Pàg. 36

SORTIMEl riu Ebre (II).

Pàgs. 38-39


L ’ E N T R E V I S T A▼

Pere Venrell MestrichAlcalde de Mont-ral

ere Venrell va néixer fa 51anys a Farena, i encara recor-

da com al col·legi d’aquest nucli,cap al 1962, hi havia més de tren-ta alumnes. «Ara això ha canviat.Ens mantenim en una poblaciód’uns 170 veïns a tot el terme,amb petites pujades des de fa uns10 anys», comenta l’alcalde deMont-ral des del 1999 i que va serregidor al mandat anterior. Venrellens parla des del despatx del nouedifici consistorial, inaugurat elpassat novembre. Fa vuit anys lasituació era mes precària: «Par-tíem d’una situació molt dura,pensa que quan vam entrar aquíencara es treballava amb màqui-nes d’escriure», assenyala Venrell,que destaca també la inauguraciódel consultori de salut, una inver-sió de prop de 6.000 euros noinclosa en el programa de fa tresanys.«La majoria de les inversions quevam posar en marxa a partir del99, o estan enllestides o s’enllesti-ran l’any vinent», destaca l’alcal-de, «Hem acabat de renovar laxarxa d’aigua de l’Aixample deMont-ral i hem pavimentat el seucarrer Ample, amb més de122.000 euros, tenim nouAjuntament i hem arranjat el camícap al nucli de Cabrera». Per alsdarrers mesos d’enguany i l’any2003 està previst dotar de clave-gueram el Bosquet i l’Aixàviga(projecte aprovat a falta d’adjudi-cació), arranjar el camí del

Cementiri i electrificar els nuclisdels Massos i la Cadeneta. A més,hores d’ara s’està redactant el pro-jecte de clavegueram per al nucliprincipal de Mont-ral. La majoria

d’aquestes obres tenen el suportdel PUOSC (Generalitat) o delPAM de la Diputació tarragonina.Si bé el present de Mont-ral estàmarcat pels treballs de dotació o

L’alcalde al seu despatx del nou edifici consistorial, inaugurat a mitjans delpassat mes de novembre

▼«No es pot tirar endavant un nou parcnatural amb carreteres de fa 60 anys»

P


ampliació de serveis i la futuraordenació urbanística, un delspossibles elements de futur és laseva inclusió dins del futur parcnatural de les Muntanyes dePrades (juntament amb els muni-cipis de l’Albiol, Arbolí, Capa-fonts, Cornudella, la Febró,Vilaplana i Prades). L’alcalde,però, es mostra força crític ambaquest panorama. «No hi estic encontra, però tampoc estic d’acordamb el que es vol fer. Aquí faltenmoltes infraestructures; Farena,per exemple, encara no té telèfon,i les carreteres del terme estanfetes del 36. No volem que esfacin autopistes, però no es potposar en marxa un nou parc ambcarreteres de fa 60 anys», afirmaVenrell, qui afegeix que aquesta ésuna posició compartida per lamajoria dels municipis integratsdins la zona d’influència del futurparc natural, per concloure que

«un parc natural no és només ferpistes de muntanya al bosc». Demoment, el municipi tindrà aviatel seu Pla d’Ordenació, mentre lesquatre pedreres del terme conti-

nuen proporcionant material per amoltes construccions del Camp deTarragona. La famosa «pedrad’Alcover», que en realitat, éspedra de Mont-ral.

Mont-ral és un extens municipi de 34,6 qm2 queaplega sis nuclis de població: l’Aixàviga, Cabrera,la Cadeneta, el Bosquet, Farena i el mateix Mont-ral. A finals del 2001, l’equip de govern va aprobarla primera versió del seu Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal, un projecte que ha causatuna certa polèmica entre veïns i alcaldia i queactualment es troba en període d’al·legacions.«Nosaltres volíem acabar amb una situació irregularque es perllongava des del 1978, i definir el futururbanístic del terme», explica Venrell, «i vam trobaruna forta oposició, que al·legava unes agressions al’entorn natural que des d’Urbanisme de laGeneralitat mai es van detectar». L’alcalde es refe-reix al projecte d’aixecar 9 noves cases al nucli deFarena, finalment retirat. «Penso que era una bonaoportunitat per acabar d’enllestir el perfil urbanísticdel poble, però hem optat per evitar els enfronta-ments. Ha estat una llàstima que la discussió es fesa través del mitjans de comunicació, en comptesd’aquí, a l’Ajuntament. A més, es van publicarcoses molt inexactes, com que es farien 300 xalets,quan el Pla d’Ordenació només preveu 93 parcel·les

urbanitzables al terme, de les quals 38 ja estan cons-truïdes», argumenta l’alcalde de Mont-ral, qui con-clou que només es construirà més al nucli delBosquet, amb 5 edificis de nova planta. «Hemintentat perjudicar la menor quantitat de veïns ambel pla, però s’havien de prendre decisions i pensà-vem que era bo ampliar una mica tots els nuclis. Undels problemes és que la gent de Mont-ral no volvendre les cases velles; però ni les venen, ni lesrehabiliten».La nova Llei d’Urbanisme de Catalunya, en vigordes del juny passat, estableix que tots el municipiscatalans han de disposar d’un pla d’ordenació urba-nística aban del 22 de juny de l’any 2003. Si elsmunicipis no presenten els seus plans abans d’a-questa data, seran els mateixos serveis tècnicsd’Urbanisme els que redactaran els projectes.Actualment hi ha 130 municipis catalans sense plad’ordenació, 25 d’ells a les comarques deTarragona. Si s’acompleixen els tràmits i no hi hamés al·legacions importants, Mont-ral disposarà delseu pla en el termini establert, una bona eina pertreballar sobre el futur urbanístic del poble..

Panoràmica de la serra del Pou i del Camp de Tarragona des de Mont-ral

▼

LA PLANIFICACIÓ DEL FUTUR URBANÍSTIC


arquitecte tarragoní JosepMaria Jujol i Gibert (1879-

1949) sempre ha estat molt vincu-lat al Camp de Tarragona, malgratque va traslladar-se amb la sevafamília a Barcelona als nou anys,el lloc de les seves arrels que sem-pre sentirà i manifestarà en la sevaarquitectura. Jujol manifestava alsseus alumnes que "els naturals delCamp de Tarragona sentim labellesa amb major claredat queels barcelonins". De sempre, Jujolconserva tota la vida una fascina-ció pels monuments històrics, elpaisatge, la llum i la gent de Tarra-gona, i té presents els lligamsantics de la Tàrraco romana ambItàlia i la seva capital Roma.

Jujol va començar a treballaramb Gaudí l’any 1906 en la deco-ració de la casa Batlló, destacantles obres de remodelació del pres-biteri i el mobiliari de la catedralde Mallorca (que va ser forçapolèmica), la Casa Milà amb ladecoració de sostres i les reixesdels balcons i el Parc Güell amb ladecoració del banc ondulat i el seutrencadís. Per fer una valoració del’obra jujoliana s’ha de partir ine-vitablement de la influència queva tenir Gaudí. L’arquitecte reu-senc parteix de fonts medievals,anticipant-se, malgrat això, alscorrents avantguardistes europeusexistents a Brussel·les, París,Viena o Glasgow, liderats pelsHorta, Guimard, Wagner, Olbricho Mackintosh, fins arribar a unnou concepte d’arquitectura queconeixem com a Modernisme. Larelació afectiva amb el Camp deTarragona i els seus profunds sen-timents religiosos els mantindrà

tota la vida, fet que l’apropa aGaudí en aquest camp de la passiói el sentiment, molt important entota la seva creació artística, moltsimbòlica i poètica.

Hi ha estudiosos del Moder-nisme que situen a Jujol dins delmoment arquitectònic de la sego-na generació modernista i elsseguidors i col·laboradors deGaudí. L’arquitecte tarragoníbusca l’expressió de la seva pròpiaarquitectura lluny de qualsevolreferència historicista, amb lavoluntat de plasmar la seva obrapersonal expressiva dels noustemps. Jujol té una preferènciaclara i contundent per fer servirmaterials pobres i reaprofitats i lesseves habilitats per als treballsmanuals, el dibuix i la pintura, amés d’utilitzar totes les arts apli-cades amb ferro, ceràmica, fusta,vidre, pedra i estucs.

L’òptica jujoliana fa conviureel món profà i el Regne Celestial

d’una forma totalment natural,harmonitzant àngels amb escales,ànecs amb núvols, la Verge ambbombetes, les fulles de parra ambfrases bíbliques. L’obra de Jujolsembla escassa, però el cert és quea Sant Joan Despí, d’on va serarquitecte municipal des de l’any1926, hi ha catalogades més de 58obres. A Tarragona i a Barcelona iper ambdues províncies està este-sa la seva obra, que bé és cert queno té cap edifici grandiós, comvan tenir la sort de projectarGaudí, Domènech i Montaner,Puig i Cadafalch, entre altres.

Entre 1913 i 1923 és el perío-de creatiu més destacat, ja quedurant aquesta dècada Jujol va serun dels arquitectes més creatiusdels que treballaven a Catalunya.Després del teatre Metropol tarra-goní (1908) i de la casa Manyach(1911) hi ha cinc obres que mos-tren el Jujol més atrevit artística-ment, més important històrica-

Jujol i el Camp de Tarragona

L’

P A T R I M O N I▼

Església de Montserrat, a Montferri

▼

ment i més interessant arquitectò-nicament. Els cinc edificis quedefineixen millor la creativitat deJujol, tot el seu univers fantàstic,són: la Torre de la Creu (1913),Casa Bofarull a Els Pallaresos(1914), la Casa Negre (1916) aSant Joan Despí com la primera,l’església de Sant Bartomeu aVistabella en La Secuita (1923) iel Santuari de Nostra Senyora deMontserrat a Montferri, iniciadal’any 1926.

Aquests cinc projectes vanmés enllà dels conceptes cons-tructius de l’època; trobem ele-ments comuns com ara superfíciesescultòriques i rígides, plantesinnovadores i escales helicoïdalsenvoltant i definint l’espai arqui-tectònic i la circulació. Jujol és unartista complet, elabora un treballdes de l’inici fins al final. Sempreper a Jujol l’obra és integral i lesanomenades "arts menors" tenenun lloc molt més important delque se’les havia donat fins unsanys enrera. Jujol disposa de l’as-sistència de molts artesans–ferrers, metal·listes, vidriers, fus-ters, ebenistes i, és clar, dels pale-tes i mestres d’obra– als qualsguiarà en els casos en què no és ellmateix qui executa amb les sevesmans els eventuals treballs i tot éssempre analitzat amb una profes-sionalitat i estima notables.

Josep Maria Jujol tenia unagran intuïció. Era un artesà que diaa dia anava improvisant la sevaobra. Tenia una gran capacitat tre-balladora i harmonitzava les tas-ques estrictament d’estudi amb lasde carrer, taller, recerca de mate-rials, etc. que ens permeten afir-mar que és un artista integral comels del Renaixement, i entregat a laseva professió d’arquitecte.

Malgrat l’absència de gransencàrrecs i de clients poderosos, itambé d’haver crescut a l’ombrade Gaudí, ha arribat a ser anome-nat un dels precursors de movi-ments tan decisius com el surrea-

lisme, el dadaisme i, fins itot, l’expressionisme.

La Casa Bofarull de ElsPallaresos hi superposa latorratxa de la coberta, obrebalcons amb llosanes novesi finestres a les cantonades,enganxa les petites obertu-res en forma hexagonal demaó i ceràmica vidrada,retalla la tanca del jardíseguint el seu particularllenguatge discursiu, afegeixun guardapols amb una ins-cripció mariana a la portala-da principal de pedra de migpunt, accentua l’asimetriaentre aquesta porta i lafinestra superior afegint unaobertura a la part inferiord’aquesta finestra, amb unllenguatge nou, i molt sub-tilment dibuixa la lletra Binicial del nom de la casa alscarreus manipulats d’unaporta existent al magatzem.

L’església de Vistabella és ellloc on per primera vegada du aterme d’una forma global la sevareflexió sobre l’espai sagrat de lacasa de Déu. Quan li preguntavena Jujol com seria aquesta església,ell contestava als vilatans que hoensenyaria l’endemà. I què va pas-sar l’endemà? Doncs bé, Jujol vaarribar amb un tros de fusta sobrela qual hi havia uns filferros enforma d’arcs. Tothom que ho vaveure va quedar perplex, peròJujol ja sabia el que pretenia cons-truir perquè ell ja tenia "la sevamaqueta arquitectònica", querepresentava una sèrie de superfí-cies deformades que sorgien d’unconjunt ortogonal de parets.Diríem que era una maqueta pro-tovirtual, ni més ni menys arqui-tectònica que algunes de lesactuals maquetes virtuals. Aquestaexperiència és el punt de partidadels projectes d’altres esglésies,ermites, capelles i presbiteris deTarragona. A Vistabella tenim unaplanta quadrada, forma geomètri-

ca pura i assimilada a la perfecciódivina en tantes arquitectureshistòriques, Jujol cobreix l’espaiamb arcs equilibrats, voltes demaó, murs de maçoneria amb lli-gades de totxo, aprofitant la bonatradició de paletes del Camp deTarragona.

En el santuari de Montserrat,Jujol segueix la mateixa concep-ció del temple com a espaiconcèntric i centralitzat, manifes-tat en la seva estructura d’arcsequilibrats que es van encreuant icreixent fins definir la seva majoralçada en el centre de l’edifici,malgrat que la seqüència d’espaiso recorregut en planta des de l’atrid’accés cap el cambril més elevatposterior faci pensar en un espailineal. Amb els sistema construc-tiu abans esmentat i els materialsutilitzats –blocs modulars de mor-


Església de Vistabella

▼

«»

Jujol manifestava als seus alumnes la bellesa claraque sentien els naturals del

Camp de Tarragona


Els bancs de fusta a l’Església de Constantí

▼ter fets in situ pels paletes i arma-dura aprofitada dels somiers dellits per a les tanques de morterprojectat– Jujol segueix una certainspiració antiga; optimitzar elsrecursos amb el mínim cost possi-ble per bastir els arcs esmentats iles lleugeres voltes que hi carre-guen.

Des d’edificis d’època medie-val, com les esglésies de SantLlorenç de Tarragona (amb la pin-tura del sostre format per trams debigues entre els arcs diafragma) ide Santa Maria de Guimerà, finsels clàssics tardans, com ara lesesglésies parroquials de Bonastre(amb la reduïda pila baptismal) iRoda de Berà (amb el pavimentfent un dibuix geomètric repetitiuamb petites peces de pedres dediferents colors), en tots ells plas-ma les seves transformacionsarquitectòniques al marge delscodis i cànons establerts en l’ar-quitectura històrica on treballa.

En definitiva, malgrat els pocsrecursos econòmics disponibles iels materials pobres utilitzats,Jujol crea un univers ric, fascinanti amb una poesia plàstica. Jujolusa objectes quotidians i propers,amb un toc d’humor i un sentitprofund. Tampoc podem obviarles cal·ligrafies exuberants i ina-cabades que omplen els plànolsdels seus projectes (pendons,escuts heràldics, mobles, imatges,làpides) i els murs de les sevesobres, són textos enigmàtics, ambsignificats diversos i directes.

L’arquitecte tarragoní Jujol vaser un professional que treballà alsegle XX i que sabia història, art,tècnica, dibuix, arqueologia; sabiamolt de tot, com els grans artistescreadors del Renaixement. La cre-ativitat jujoliana és molt singular,per a alguns era un modernista detransició i, per a altres, era eldarrer modernista català; era un"anarquista catòlic" que desconei-

xia horaris i honoraris. Va ser unSant Francesc de l’arquitectura;no va tenir la sort d’en Gaudí ambels clients en el sentit de que fos-sin esplèndids amb els pressupos-tos, va ser un arquitecte que vahaver de suplir amb el seu enginyallò que no li era concedit en lescondicions econòmiques del seutreball; semblava tímid, però quantenia a les mans un llapis o un pin-zell perdia la vergonya; tenia unaintuïció extraordinària.

Jujol ens ha deixat una obrano massa àmplia però d’una cate-goria i contundència expressivesfora de sèrie. El prestigiós arqui-tecte i historiador Carles Flores,estudiós de Gaudí i del Moder-

«»

Jujol se situa entre elsarquitectes de la segona

generació modernista, moltsd’ells deixebles de Gaudí


nisme català, considera que elstres artistes més importants delsegle XX són Picasso, Gaudí iJujol. La petjada de Jujol estàamb el nostre entorn, gràcies alseus "saber", "saber estar" i,sobretot, "saber fer, saber crear"que traspassen el futur més imme-diat. I és ara, a l’inici del segleXXI, quan la seva obra s’està des-cobrint dia rera dia. Des d’aquíconvido a tothom, amics i desco-neguts lectors, a què "jujoliem deJujol".

D A D E S M É SS I G N I F I C A T I V E S

1879: Neix el 16 de setembre l’ar-quitecte Josep Maria Jujol i Gibert aTarragona, fill de d’Andreu Jujol i TeresaGibert.

1906: Acaba la carrera d’arquitecte,realitza el projecte de fi de carrera con-sistent en un establiment de banys ter-mals. Dissenys a la Casa Batlló barceloni-na, col·laborant amb Gaudí.

1907: Dissenys a la Casa Milà, deAntoni Gaudí.

1908: Teatre Metropol de Tarragona.1909: Torre Sant Salvador a Barce-

lona. Projecte per a la fàbrica de farinaTeixidor a Girona.

1910: Projectes de mosaics per a laCasa Escofet i d’estendard per al CercleArtístic de Sant Lluc. Disseny d’elementsi pintures per a la restauració de la cate-dral de Palma, col·laboració amb Gaudí.

1911: Botiga Manyach al carrerFerran de Barcelona (desapareguda). Dis-seny d’elements per al Parc Güell ambGaudí.

1912: Projecte per a uns nous coro-naments a la coberta de la catedral deTarragona.

1913: Disseny de baptisteri i presbi-teri per a l’església de Constantí. Inicidels habitatges apariats -Torre de la Creu-a Sant Joan Despí.

1914: Projecte de la Casa Ximenis aTarragona. Inici de les obres de reformade la Casa Bofarull d’Els Pallaresos.

1915: Acabades les reformes de l’es-glésia de Constantí. Inici de la reforma deCan Negre, actual Museu/Arxiu Jujol deSant Joan Despí.

1916: Torres de la Creu, també cone-guda popularment com "Torre dels Ous"a Sant Joan Despí. Tallers Manyach a laRiera Sant Miquel barcelonina. Projectesd’habitatges unifamiliars: Torres Concep-

ció i "El Coro de la Flora", ambdós a SantJoan Despí.

1917: Torre Queralt a Barcelona.Edifici per a escola i Ajuntament a ElsPallaresos. Projecte d’ampliació d’unhabitatge unifamiliar, casa Xatruch, a LaCanonja, barri actual tarragoní. Corona-ment del campanar de l’església parro-quial de Creixell. Reforma d’una casa decamp a La Bodallera (Tarragona).

1918: Inici de l’església de Vista-bella a La Secuita.

1919: Cambril de l’església delCarme al carrer de l’Assalt de Tarragona.Projecte per a un edifici d’habitatges,Casa Iglesias, a Tarragona.

1920: Inici de la Casa Fortuny cone-guda con "Ca l’Andreu" a Els Pallaresos,que acabà l’any 1923.

1921: Torre Serra/Xaus a Sant JoanDespí, que acabaren l’any 1927.

1922: Habitatges unifamiliars: CasesMargarit Sabaté, Sigalès Porta i DoñateSorribes, totes a Sant Joan Despí.

1923: Església de Sant Bartomeu aVistabella (La Secuita) i capella a la"Casa Negre" a Sant Joan Despí.

1924: Casa Jujol a Sant Joan Despí.Casa Planells a Barcelona (cantonadaDiagonal / Sicília ).

1925: Decoració i reforma de l´Er-mita del Roser a Vallmoll. Habitatges uni-familiars -Cases Turmò, Pey Vives iGinesta– totes a Sant Joan Despí.

1926: Remodelació de capella a l’es-glésia de Sant Francesc a Tarragona.Projecte d’urbanització per a l’amfiteatreromà de Tarragona. Inici de les obres delSantuari de Nostra Senyora de Montserrata Montferri. Disseny d’una font-sortidorper al Santuari de Nostra Senyora deLoreto a Bràfim. Remodelació de l’ermi-ta de Nostra Senyora de Loreto a Renau.

1927: Casament amb Teresa Gibert.Desprès de set anys de construcció, s’en-llesteix la Casa Fortuny, "Ca l’Andreu" aEls Pallaresos. Remodelació de l’ermitadel Roser a Vallmoll. Disseny de reixesper a una finestra de la Casa Solé a ElsPallaresos.

1928: Font commemorativa per al’Exposició Universal de Barcelona.

1929: Habitatges unifamiliars a SantJoan Despí: Cases Vives i Turmò.

1930: Projecte de gruta artificial peral santuari de Sant Magí de Brufaganya.Disseny de làpides sepulcrals per a lafamília Arana, al cementiri de Tarragona.Disseny del pas del Sant Sepulcre per alGremi de pagesos de l’esglèsia de SantLlorenç.

1931: S’acaba la Casa Bofarull d’ElsPallaresos. Remodelació i disseny d’ele-ments de l’església del Vendrell, queduraren fins l’any 1943. Reparacions a lavicaria de La Bisbal del Penedès.

1932: Torre Jujol, propietat delmateix arquitecte al carrer Jacint Verda-guer, número 31, de Sant Joan Despí.

1935: Treballs de decoració al MasCarreras a Roda de Barà.

1939: Projecte de presbiteri per alsantuari de Nostra Senyora de Loreto aBràfim. Reformes del Col·legi de lesGermanes Carmelites de la Caritat (obradesapareguda) al carrer August deTarragona, que acabaren l’any 1943.

1940: Disseny de presbiteri i altarper a l’església de Guimerà (Lleida).Reforma de l’església de Sant Llorenç idisseny d’elements per al Gremi dePagesos de Tarragona.

1941: Restauració i disseny d’ele-ments a l’església de Bonastre.

1943: Reconstrucció de l’antigacustòdia de l’església de Belltall. Dissenyd’altars per a la capella Güell de la criptaexistent a Santa Coloma de Cervelló, quevan durar fins l’any 1948.

1944: Reformes i decoració de cape-lla del Mas Carreras a Roda de Berà.Púlpits a l’església parroquial de SantJoan Despí.

1945: Disseny d’altars per a l’esglé-sia d’Els Pallaresos.

1946: L’1 de maig mor l’arquitecteJosep Maria Jujol a Barcelona.

JOSEP MARIA BUQUERAS

I BACH

Arquitecte tècnic i professor


E S P A I A L T E M P S▼

Més sobre el teatre setcentistade les comèdies de Reus (i 2)

l segon i darrer article sobreel teatre de les comèdies de

Reus el dediquem a considerarels arrendaments del coliseu, lescompanyies de còmics queactuaren durant el set-cents il’inventari del teatre redactatl’any 1800.

ELS ARRENDAMENTS

Coneixem dos contractes d’a-rrendament, establerts pels admi-nistradors de l’hospital els anys1777 i 1800, i un de sotsarrenda-ment, efectuat l’any 1807.

El de l’any 1777 l’acordarenel tinent coronel d’infanteria JoanClaveria, governador de les torresi el port de Salou, Francesc deBofarull1, Ramon Martí i FrancescCarreres en qualitat de regidors iadministradors de l’hospital reu-senc, que era el propietari del tea-tre; el beneficiari fou Josep Salvati Carreres, comerciant i boter deReus.2 L’arrendament es féu perun termini de dos anys, quecomençà l’1 de març, i amb lescondicions següents:

a) L’arrendatari restava obligata formar una companyia decòmics per als anys 1777 i 1778.

b) Les representacions haviende començar per Pasqua.

c) L’arrendatari havia d’a-vançar als còmics els diners delsviatges i altres "ajustes".

d) Tot el que l’arrendatari fesfer "por lo que mira al adorno,reparo y necesidad de la casa[teatre]", restaria propietat del’administració.

e) El preu de les entrades s’es-tabliria "sobre el pie de nuevequartos, quedando a favor de laadministración un ochavo líquidode cada real".

f) L’arrendatari havia de durun llibre en què s’anotaria el queproduirien "las entradas diarias ydemás agregados con lo quesatisfaga por cuenta de ambaspartes".

g) Els beneficis es repartiriena mitges entre l’arrendatari i l’ad-ministració, la qual, però, no esresponsabilitzava de la meitat deles possibles pèrdues, que de pro-duir-se anirien íntegrament acàrrec de l’arrendatari.

h) Els treballadors del teatre

serien contractats de comú acordentre ambdues parts.

i) Els administradors de l’hos-pital tindrien l’entrada franca.

j) El rendiment de les llotgesredimides3 per l’administraciódurant el termini del contractequedava per a ella.

k) Els administradors explota-rien la cafeteria el primer any i l’a-rrendatari el segon.

l) El vigilant del teatre serianomenat pels administradors, peròel seu sou el pagaria l’arrendatari.

El segon arrendament s’esta-blí el 14 de març de 1800 entreBonaventura de Marc4 i Francescde Bofarull, que aleshores eren elsadministradors de l’hospital, i el

E

Dibuix de Marià Fortuny fet en una llotja del Teatre Principal, 1857

▼


comerciant Pau Sardà i Aulés5 perun termini de dos anys. Ambduesparts convingueren que:

a) Totes les "utilidades resul-tantes de las comedias y demáspiezas que se presente" quedarienper a l’arrendatari.

b) Si per "algún motivo ya searogativa, misión, orden del Go-bierno, Justicia territorial, u otromotivo" s’hagués de tancar el tea-tre o aquest s’incendiés o s’enru-nés durant els dos anys del con-tracte, aquest es prorrogaria perun termini idèntic al que haguésromàs tancat.

c) El preu de l’arrendaments’establí en 1.500 lliures a raó de750 lliures l’any.

d) Els beneficis dels balls pú-blics es repartirien a parts igualsentre ambdues parts.

e) Sardà havia de procurar"una compañía decente", unaorquestra formada per un contra-baix, un baix, tres violes, dos oboèsi dues trompetes, i el personalnecessari per fer rutllar el teatre.

L’any 1807 el teatre fou arren-dat a Josep Bages, Francesc dePaula Borràs, Jaume-Josep Ardè-vol, Pau Sardà i Pere Llobet quepreferiren no explotar-lo directa-ment, i per això, el 6 de novembre,el sotsarrendaren a ManuelSoriano, "autor y galán" d’unacompanyia còmica que residia aVilanova i la Geltrú, per la tempo-rada d’hivern que començaria eldia 15 de novembre i acabaria eldarrer dia de carnestoltes de 1808.Dins l’arrendament figuraven elteatre i els seus "enseres" així comdinou llotges del segon pis i totesles llunetes tret de les reservadesal censor i als alcaldes de barri.Hom convingué que:

a) Els administradors, faculta-tius i empleats de l’hospitalpodrien assistir a les representa-cions de franc.

b) Els arrendataris cobrarienun "ochavo" i la vuitena part de larecaptació i els abonaments un

cop deduïdes les despeses, en elbenentès que els comptes es pas-sarien cada cop que es fes unarepresentació.

c) Per garantir la seguretat delcoliseu s’establí que no es farienassaigs nocturns i que no es fariafoc en cap indret de l’edifici tretdel "cuarto de las mujeres".

d) Que els arrendataris deixa-rien a Soriano dos-cents duros peratendre les despeses del desplaça-

ment de la companyia a Reus, aixícom diverses urgències.

LES COMPANYIESDE CÒMICS

Estem plenament d’acord ambMaria Tarragó quan diu que lescompanyies que actuaven al teatrereusenc eren "agrupacions més omenys sòlides, formades per aven-turers de tota mena, acostumats a

Cartell d’una companyia estable del Teatre de Reus, 1850

▼


les incomoditats de la vida trans-humant que es veien empesos aportar"6, i com que, pel seutarannà, estaven promptes a deixarla companyia els empresaris sesolien protegir a base d’establir enels contractes que quan algú aban-donés la companyia furtivament osense permís la resta dels compo-nents s’havien de fer càrrec delsperjudicis que la seva actuació po-gués ocasionar.

Els arrendataris del teatreestablien contractes amb els repre-sentants d’aquestes companyiessovint davant un notari, i gràcies aaixò coneixem els establerts elsanys 1754, 1755, 1776, 1777,1781, 1782, 1786, 1789, 1790,1800, 1803, 1807 i 1806.7

Les companyies estaven for-mades per un nombre de còmicsque oscil·lava entre els dotzeactors de la companyia menysnombrosa als disset de la mésgran, amb un nombre d’actorssempre superior al de les actrius.Les companyies es completavenamb les persones que desenvolupa-ven papers secundaris com ara elsd’apuntador, encarregat del guar-da-roba, músics, cobradors, etc.

El buidat dels contractes ambels còmics ens permet arribar auna sèrie de conclusions sobre elfuncionament del teatre, i aixípodem dir que:

a) Els administradors o elsarrendataris del coliseu es veienobligats a avançar diners als repre-

sentants de les companyies per talque aquestes poguessin desplaçar-se a Reus.

b) Anualment se celebravendues temporades. La primeraanava de Pasqua de Resurrecció aldarrer dia de carnestoltes i lasegona començava a l’octubre.

c) Els mesos de juliol, agost isetembre les companyies restavenlliures i podien actuar fora de Reus.

d) Les representacions ques’hi feien eren comèdies, sarsue-les, sainets i entremesos. Toteselles havien de rebre el vistiplaudels administradors.

e) L’estipendi dels actors varia-va d’un any a l’altre. El 1777 cobra-ven un salari diari que oscil·lavaentre els deu i els catorze rals,segons el paper que tenien; així, unsegon graciós percebia deu rals, untercer galant, dotze, una segonadama i un segon galant, catorze.

f) Els còmics restaven obligatsa assistir diàriament als assaigs afi de "comprobar su papel" ja queles obres que s’hi representaven esmantenien pocs dies en cartellera.

g) Tenien l’entrada franca a lesrepresentacions la corporació mu-nicipal, els administradors, met-ges, cirurgians i apotecaris del’hospital.

h) En alguns casos els repre-sentants de la companyia haviende dipositar penyores per tal degarantir la seva part del contracte.Així, per exemple, el 1781 lliura-ren cinc rellotges d’or, tres anells iun collar de plata.

i) Com que el perill d’incendiera gran es disposaven mesuresrigoroses pel que feia als llums iels brasers.

j) Hom entenia per despesesordinàries deduïbles del que s’ha-via recaptat l’enllumenat i els sousdels músics, comparses, fusters,mossos, alcalde del teatre, cobra-dors, encarregats del guarda-robai qualsevol altra despesa "que seorigine por el uso del teatro, comorompimiento de una cuerda".

Gravat del periòdic «La Tramontana» que fa referència a un certamencelebrat al Teatre Principal de Reus, 1883

▼


L’any 1807 aquestes despeses erenavaluades en cinquanta rals per alsmúsics, sis per a l’alcalde, quatreper al cobrador, quatre per al fus-ter, i dos per a cada comparsa imosso.

k) Els comptes es passavencada dia que hi havia funció i uncop acabada aquesta.

l) Els assaigs nocturns no esta-ven permesos.

m) L’alcalde del teatre eral’encarregat de la distribució deles llotges i llunetes i del cobra-ment dels abonaments.

n) El repertori era canviatquasi a diari.

o) Solien fer-se sis representa-cions a la setmana.

L’INVENTARIDE L’ANY 1800

El 14 de març de 1800 s’efec-tuà, amb motiu del lliurament deles claus del coliseu a l’arrendata-ri Pau Sardà i Aulés, un inventariexhaustiu del que se servava alteatre que ens permet saber basta-ment quin era el patrimoni de lacasa al començament del vuit-cents. El document es troba almanual 6121 del fons de protocolsreusenc8 i té una extensió de noufolis que n’impossibilita la trans-cripció per la qual cosa ens limita-rem a descriure exhaustivamentels mobles i estris que feien opera-tiu el coliseu i a indicar algunsdels elements més remarcables delfons de decorats. Pel que fa alsprimers direm que el teatre dispo-sava de: dues taules amb calaixosdestinades al cobrament de lesentrades; dues caixetes per guar-dar les entrades; dos fanals ambl’armadura de fusta; un fanal peral rastrell de la cobrança; duesposts per a posar-hi els cartells deles representacions; quatre ras-tells, un per a la cobrança, un altreper a la boca del pati i dos per al’entrada dels corredors; el patiamb dotze bancs sense llunetes i

set bancs amb cent disset llunetes;un banc amb respatller per als mú-sics; dos faristols situats davantdel banc dels músics; cinc bateriesde llauna; la llotja del’Ajuntament amb setze llunetes idomassos d’indianes; la llotja delsadministradors de l’hospital ambdomassos; vint-i-vuit llotges del’hospital; setze llotges venudes acarta de gràcia a diversos particu-lars; la cassola o galliner amb gra-deria de taulons; dues llunetes perals alcaldes de barri; una aranyade ferro situada al bell mig delpati i quatre de fusta als anglesamb canelobres de llauna; unfanal de campana per il·luminarl’escala; catorze llànties reparti-des entre el galliner, les letrines iels corredors; dues bateries dellauna a l’entrada del pati; centcatorze cornucòpies; un pavellóreial amb quatre canelobres perals dies de lluminàries; una cam-pana; trenta bateries de coure enels vestidors; dotze bateries dellauna; trenta cassoles de fangamb metxers; un extens guarda-roba, la descripció del qual ensestalviem; tres taules ordinàries ivint-i-sis banquets per a les llotgesdel segon tram; dues cortines per ala boca del pati; seixanta-sis cadi-res per al teatre i llotges, i mitjadotzena d’armaris grans per guar-dar tramoies, bateries, estris delsfusters, guarda-roba, cordes, etc.

Pel que fa als decorats ensfarem ressò a tall de testimoni de:mutacions de saló regi, selva,jardí, carrer i plaça, presó, marina,casa pobre amb els estris i telonscorresponents; teló de boca ambdues estàtues de matrones a l’arcprincipal; un tron regi amb grade-ria; un panteó -qualificat de mag-nífic- amb dos panteons méspetits de forma piramidal; un tem-ple de Diana constituït per dotzecolumnes, tres arcades amb està-tues de deesses, un pedestal i unapira per al sacrifici d’Efigènia; untemple "para el nazareno Sansón"

amb una columna central, sispilastres, un frontis de galeria iquatre arcades; set tendes, duesd’elles règies, per a la representa-ció d’obres sobre Judit; una alzinatransformable en llorer; les deco-racions i tramoies de la comèdiaEl mágico vengador; les tramoiesde l’obra Santa Eulàlia; dues gru-tes transmutables, i una font granamb una estàtua de Neptú.

N O T E S

1. Nat a Reus vers el 1737 del matri-moni de Josep de Bofarull i Gavaldà ambMaria Miquel i Pagès. Es casà amb TeresaMascaró i Sales, filla del comerciant reu-senc Andreu Mascaró. Redactà les darre-res voluntats el 25 de juliol del 1791.

2. Josep Salvat és un dels comer-ciants reusencs més importants del darrerquart del segle XVIII i era conegut com aGuillament. Era fill de Guillem Salvat iTorrebadell i de Maria Teresa Carreres iMercader i nét del comerciant JosepCarreres. Estigué casat amb RamonaValls i fou pare del també comerciantGuillem Salvat i Valls. El seu testament,redactat el 10 de maig de 1805, fou obertel 30 de desembre de 1806.

3. Recordem que per construir el tea-tre els administradors de l’hospital ven-gueren a carta de gràcia a diversos parti-culars un nombre determinat de llotgesles quals eren recuperades gradualment.

4. Fill de Salvador de Marc i Bellveri de Teresa Santgenís. Vingué al món aReus el 1753, i als 17 anys contraguématrimoni amb Isabel Virgili i Àlvarez,filla de Joan Virgili, hisendat de Vila-seca. Rebé el títol de baró de la Torre d’enDolça i morí a Reus l’any 1809.

5. Era fill del comerciant AntoniSardà i germà del també comerciantAntoni Sardà i Aulés. Estigué casat ambRosa Fàbregues.

6. Tarragó Artells, Maria, El teatrede les comèdies de Reus. Un exemple devitalitat ciutadana (1761-1892), Tarra-gona, Edicions El Mèdol, 1993, p. 55.

7. A(rxiu) H(istòric) T(arragona).F(ons) R(eus). Reg. 4747, f. 173v; 4748,f. 212; 5129, f. 165; 5130, f. 144; 5134, f.183; 5135, f. 3; 5135, f. 9v i 24c; 6121, f.19; 7069, f. 134; 7141, f. 23v i 49v.

8. AHT. FR. Reg. 6121, f. 25-29.

SALVADOR-J. ROVIRA

I GÓMEZ

Doctor en Història Modernai professor de la URV


E S P A I A L T E M P S▼

Vaixells negrers despatxatsdes de Tarragona, 1815-1820

LES ESCRIVANIES DEMARINA

La font documental de què,bàsicament, hem disposat per aconfegir aquest breu treball hanestat els protocols notarials demarina de la nostra ciutat, servatsa l’Arxiu Històric de Tarragona, iuna vegada més hem de recordarque la descurança, en el passat,sobre la conservació d'aquests ins-truments públics ha provocat queno poguéssim comptar amb elsmanuals dels anys 1802 al 1811.D’aquest darrer any solament esdisposa d’onze escriptures. Aixòens aboca a una situació d’una dol-guda desconeixença d’una bonapart de l’activitat, en un momentimportant, del nostre port.

NAUS CORSÀRIES

En el transcurs de 1812 a1824, són 96 els vaixells, en cors imercaderia, despatxats des de lacomandància de marina. De les 84partences amb destinació conegu-da, 77 van anar a Amèrica, és adir, el 91,66%.1 D’aquest globalcinc feien tràfic de negres, dinsdel període legal que fineix l’any1820; després, aquesta "mercade-ria animada" es dissimula i es dis-fressa en el coneixement d’embar-cament fent-hi constar un altretipus de càrrega.

ELS VAIXELLS NEGRERS

La documentació abasta laseqüència temporal dels anys

1815, 1816, 1819 i 1820. El nom-bre de tripulants que figuren acada embarcació s’ha extret delscontractes de treball que es forma-litzaren, encara que sabem que noés exacte ja que en algunes oca-sions s’embarcava personal quepactava, de forma privada, amb elnavilier, sobre tot gent que vetlla-va pels interessos dels inversorsde l’expedició.

Any 1815El vaixell negrer, ancorat al

nostre port, era la goleta "NuestraSeñora del Carmen", d’un arqueigde 70 tones, que comandava elcapità Francesc Canal.

Contracte de treball. Es vasignar l’1 de març. Es pactarensalaris mensuals durant el viatged’anada. Portava de segon pilot aJaume Bru i de contramestre aPedro Toledo. Se’ls donà unamensualitat d’avançada. S'especi-fiquen les normes a seguir per al’atenció dels esclaus. Vegem elseu contingut: Si en llegando a laBahía de todos los Santos, se car-gasen negros para Puerto Rico,llegando a salvamento se lespagará a cada uno una gratifica-ción según sea costumbre, en lainteligencia que todos y cada unode por sí han de cuidar de laesclavitud, y según su esmero asíserá correspondido. Aquest portera un mercat important de com-pravenda d’esclaus: En 1781, JoséDa Silva Lisboa escribía desdeBahía que: "el comercio africanode esclavos posee gran importan-cia aquí y se dirige hacia el sumi-nistro de esclavos".2

El capità també fa constarque, si abans d’arribar a l’estret deGibraltar, rep instruccions de l’ar-mador de canviar el destí de la naui dirigir-se vers l’Havana, terraferma o Puerto Rico, com a con-seqüència de l’agreujament de lainsurrecció de les colònies ameri-canes, la tripulació percebrà elsalari pactat, però sense la gratifi-cació.

La manutenció serà a l’estil deCadis o Santander, però sense vini aiguardent durant tot el viatge.La dotació era de 16 homes.3

Lliurament de la patentreial. El dia 2 de març el coman-dant de marina entregà al capitàla patent, on l’autoritzava a anar aBahía de todos los Santos iPuerto Rico, la qual va ser avala-da, en l’escriptura de caució, pelcomerciant de la nostra ciutatJosep Francesc Ixart i Pi,4 per laquantitat de 3.000 duros, que erala meitat del valor estimat del’embarcació.5

Al mateix temps es trobava alnostre port la fragata "JoséRamon", de 120 tones, capitaneja-da per Tomás Rodríguez Nava-muel.

Contracte de treball. Es vaformalitzar l’1 de març amb sala-ris mensuals determinats durant elviatge d’anada. El pilot de derrotaera Benito Mendívil i el segonJaume Agustí Riera. El contra-mestre era Tomás Sugartiga.Aquest conveni és una transcrip-ció literal, en tots els seus apartats,del firmat per la tripulació de l'an-terior vaixell, ja que aquest anava


als mateixos portsper a la comprad’esclaus i la sevaposterior venda.Es pactà una grati-ficació especial sila transacció fina-litzava amb èxit.També s’hi faconstar el provablecanvi de ruta perla incertesa de lasituació dels terri-toris americans.Portava un rol dedivuit membres.6

Ll iuramentde la patent reial.Amb data 2 demarç l’autoritatcompetent expedíla patent, sent elseu fiador el mer-cader local JosepFrancesc Ixart i Pi,per un import de3.000 duros.7

Any 1816En aquest cas el vaixell negrer

es trobava fondejat al port deSalou. Es tractava de la goleta,matrícula de Barcelona, "NuestraSeñora de la Merced" (a) "LaFortuna", d’un arqueig de 119tones, i la manava el capità PelegríRomagosa.

D’aquesta nau solament dis-posem de les dades contingudesen l’escriptura de fiança per al’obtenció de la patent reial.Malgrat la migradesa de la infor-mació sabem que des de Salou esdirigí a Bahía de todos los Santosi, des d’aquell port brasiler,passà a les costes d’Àfrica per acarregar negres i conduir-los aCuba.

Lliurament de la patentreial. L’hi fou tramesa el dia 14 dejuny, donant-li fermança el comer-ciant, resident a la nostra ciutat,Joan Molins i Martí, per un totalde 1.000 duros, que era el 50% delvalor de l’embarcació.

Any 1819Aquest any fou despatxat el

bergantí negrer de 140 tones, ma-triculat a Tarragona, "Cristina"que comandava Josep Fàbregas,segon pilot, de Barcelona, i que vamotivar que redactéssim un articlemonogràfic sobre aquesta embar-cació.8 A fi de donar homogeneïtata aquest escrit farem un breuregest del seu contingut.

El dia 4 de setembre els seuspropietaris; Pere Gil, comerciantestablert a Barcelona, Jaume Vila-llonga, de Lloret, i Sebastià,Jaume i Josep Bas, comerciantsde Tossa, confiaren el seu bergan-tí a Josep Fàbregas.9 El destí del’expedició era les costes de SanGuervart (sic) i illes adjacentsd’Àfrica per a comprar negres iconduir-los a Cuba per a servenuts. L’endemà els socis fanuna declaració jurada, en la qualmanifesten que tots els partici-pants en aquesta operació són denacionalitat espanyola.10 La penyo-ra, per a l’obtenció de la patent

reial, pujà 9.250 lliures, i la garantíNicolau Darder, resident a Tarra-gona.11

Any 1820El vaixell despatxat aquest

any fou el bergantí, amb matrículade Barcelona, "Tellus", d’unarqueig de 285 tones, del qualn’era capità el pilot Joan Botet.

Contracte de treball. Es firmàl’1 d’abril. El primer destí són lescostes de Moçambic per a la com-pra d’esclaus negres. Una vegadafet el tracte, reemplaçada l’aiguadai les provisions, es faran a la velavers un port de l’illa de Cuba. Espactaren salaris mensuals determi-nats durant el trajecte Espanya-Àfrica-Amèrica, els quals els hiserien liquidats una vegada s’ha-guessin desembarcat els esclaus.Els mariners i els mossos reberenuna bestreta d’una mensualitat.Quant al consum de vi durant latravessia, s’embarcaren 20 pipes, elqual seria administrat pel capità,donant-los-hi en l’indret que consi-deri més adient per la salut.

Manllevat de «La navegació a Catalunya» de Joan Alemany i Àngels Casanovas, p. 221

▼


A continuació transcrivim eltext de l’apartat relacionat amb eltracte i cura que havien de rebreels esclaus per part de la tripula-ció: Estarán obligados a contri-buir, por su parte, al aseo i lim-pieza correspondiente que debentener los negros y a todo cuantoles será mandado por el capitán,segundo y demás oficiales para elbuen éxito de la expedición. Si

alguno de los individuos de la tri-pulación fuese encontrado conalguna esclava, perderá todos sussueldos y será castigado a tenorde las leyes que gobiernan en par-ticular. Ningún individuo de la tri-pulación podrá maltratar a escla-vo alguno, y si lo hiciera perderásus sueldos devengados y paradevengar. També es pacta i detallael comportament de la tripulació

davant d’un possible atac de nauscorsàries o de pirates.

Tan bon punt haguessin salpatd’Àfrica, els mariners i els mossoshauran de dormir a coberta, i denit no podran fumar. La dotacióque figura en el contracte és detrenta-un tripulants.12

Jurament i caució sobre elcomerç lliure d’esclaus. Els pro-pietaris del "Tellus", Joan Font iTors i Pere Gil, aquest en nompropi i com a apoderat del tambépropietari Josep Serra i Riba, elstres comerciants de Barcelona,amb data del 3 d’abril, juren quel’expedició que emprendrà elcapità Joan Botet, és totalment dedomini de súbdits espanyols,donant-ne garantia amb tots elsseus béns.13

El garant de l’aval, pel lliura-ment de la patent reial, fou elcomerciant, resident a la nostraciutat, Nicolau Darder, per unvalor de 15.000 duros.14

Els parçoners del "Tellus".Del navilier Pere Gil, hem d’acla-rir que malgrat que gairebé en totsels documents figura com acomerciant de Barcelona, aquestpersonatge havia nascut a Tarra-gona el 15 de setembre de 1783 imorí a Barcelona el 10 de febrerde 1853, i el seu antropònim com-plert era Pere Gil i Babot.15 Per-sona atenta a totes les possibilitatsque li oferia el mercat, el trobemactuant en diferents sectors denegoci, com a armador, banquer,terratinent, etc.,16 esdevenint unhome molt acabalat amb fortunad’indià. Tota aquesta activitat elportà més enllà de la nostra ciutat,i l’any 1814 es va establir a laCiutat Comtal. Aleshores atorgàpoder d’alter ego al seu cunyatNicolau Darder, perquè tinguéscura de la seva casa de comerç deTarragona.17 El dia 5 de juny de1814 comprà al capítol catedral unsolar vora mar, a la partida delshorts de Pagarolas (part de la faça-na donava al carrer de Sant

Comprovant del pagament fet per Pere Gil i Bavot (AHT)

▼


Miquel). El mes d’octubre volguéadequar la parcel·la a les sevesnecessitats i es dirigí a la Junta deprotecció de les obres del port perfer una permuta amb un terrenyadjacent propietat de dita junta.S’aprovà la negociació, haventd’abonar, per la diferència desuperfície, la quantitat de 13.000rals d’ardit.18 Com a armador vaestar vinculat a més de dues dotze-nes de vaixells, entre els quals des-taquem el bergantí "Cristina", que,com hem vist, l’any anterior tambéhavia estat autoritzat per fer tràficde negres.

Joan Font i Torts, era de Caneti capità de carrera, el qual, junta-ment amb els seus quatre fills,foren propietaris d’algunes em-barcacions i, en aquest cas, partí-ceps del "Tellus".19

Josep Serra i Riba era el sogrede Pere Gil i Babot, ja que el 2 demaig de 1813, a Ciutat deMallorca, la seva filla JosepaSerra i Cabañes, s’hi havia mulle-rat. Des de 1812 col·laboravenplegats en negocis naviliers.20

TRIPULACIÓESCLAVA NEGRA

Per bé que n’hem trobat poquesreferències sobre tripulació esclavanegra, sembla ser que en algunscasos, probablement per la facilitatd’assolir-la durant els viatges quefeien les embarcacions a Amèrica itambé pels contactes amb altresmatriculats que en posseïen, algunsnaviliers utilitzaven aquesta classede treballadors a bord.

En un altre article21 vèiem comel capità del bergantí "El SoldadoEspañol" comprava, juntamentamb un ciutadà de l’Havana, unesclau negre oriünd de Cuba,encara que no podem afirmar queformés part de la dotació de la nau.

Altrament, sí que tenim docu-mentats dos casos concrets.

El capità Benet Calsada, natu-ral de Sant Feliu de Guíxols, pilot

de la carrera d’Amèrica, coman-dava els anys 1814, 1815 i 1816 elbergantí, armat en cors, "ElApóstol Santiago" i, en aquestdarrer any, amb data del 26 desetembre, poc abans d’emprendreviatge a l’Havana, doncs ja teniael vaixell despatxat, atorgà poder aFrancisco de Montestrague, segoncaporal del "Resguardo" de lanostra ciutat (el "Resguardo" erael cos que vigilava el litoral per aevitar el contraban) perquè, pertots els mitjans, intentés recuperarels tres esclaus negres, anome-nats: Manuel Illa, Miquel Costa iDomènec Calsada, que s’havienfet escàpols del seu bergantí, elsquals hi estaven incardinats peldret de propietat.22

Un dels parçoners de la fraga-ta corsària "La Amistad de Reus",el pilot de la carrera d’Amèrica,Josep Canals i Batlle, nadiu deBarcelona, establert com a comer-ciant a Tarragona i Reus, l’any1813, durant la seva estada aCiutat de Mallorca, comprà aJosep Escafí, veí d’aquella pobla-ció, un esclau negre anomenatVicenç Ferrer Canals. Podem qua-lificar la seva actitud de tolerant,quant al tracte que li donava, sitenim en compte que havia con-vingut, teòricament, amb ell unarelació laboral d’home lliure, i nocom a mà d’obra captiva, ja que eljuliol de l’any 1817 era el cuinerde la seva embarcació, amb unsalari contractual com qualsevolaltre tripulant.23

El panorama sòcio-polític delpaís va canviar radicalment durantel Trienni Liberal, i, possiblement,aquesta circumstància i sota l’em-para de la Constitució de 1812, vapropiciar la seva manumissió eldia 1 d’agost de 1820, emprant laforma jurídica que ho justifica,que diu, entre altre contingut, (...)en atención al mucho amor que leprofeso per haberme servido bieny a mi satisfacción todo el tiempoque le he tenido en mi poder (...)

Com a dades de la seva filiacióens assenyala que, en aquellmoment, té 27 anys i és rodanxó.24

Els motius al.legats per Canals, enl’acta notarial d’alliberament,creiem que són sincers, si tenimen compte que el podia havervenut en un dels viatges que feiala seva fragata a l’Havana.

N O T E S

1. SANET I JOVÉ, J.M., Corsaris,pirates i negrers a les costes de Tarra-gona. Treball inèdit.

2. HUGH THOMAS, La Trata deEsclavos (Historia del tráfico de sereshumanos de 1440 a 1870). Barcelona:Planeta, 1997, p. 277.

3. AHT. PT. Reg. 927, f. 61-62.4. Sobre Josep Francesc Ixart i Pi,

vegeu: J-S. Rovira i Gómez, JosepFrancesc Ixart i Pi – 1784-1852. Barce-lona: Salvador Vives i Casajuana, 1989.

5. AHT. PT. Reg. 927, f. 66.6. AHT. PT. Reg. 927, f. 63-64.7. AHT. PT. Reg. 927, f. 65.8. SANET I JOVÉ, J.M., Un bergan-

tí corsari negrer matriculat a Tarragonal’any 1815. Tarragona: TAG, 25, 2002,p. 18-21.

9. AHT. PT. Reg. 928, f. 119-120.10. AHT. PT. Reg. 928, f. 189.11. AHT. PT. Reg. 928, f. 191-192.12. AHT. PT. Reg. 928, f. 50-52.13. AHT. PT. Reg. 928, f. 55.14. AHT. PT. Reg. 928, f. 53-54.15. GARCIA- MARTIN, M., L’Hos-

pital de Sant Pau, Barcelona: Catalana deGas, S.A., 1990, p. 22.

16. ROVIRA I GÓMEZ, S-J., Ladesamortització dels béns de l’Església ala província de Tarragona. Tarragona:Diputació de Tarragona, 1979, p. 233.

17. AHT. PT. Reg. 972, f. 252-254.18. AHT. PT. Reg. 843, f. 591-600.19. ROVIRA FORS, J., El bergantí

negrer "Tellus". Barcelona: L’Avenç, 75,1984, p.52.

20. GARCIA, M., L’Hospital... p.22-23.

21. SANET, J.M., Un bergantí corsa-ri negrer... p. 19-20.

22. AHT. PT. Reg. 927, f. 138-140,229-230, 237-238; Reg. 929, f. 212-213,216-217; Reg. 970, f. 5.

23. AHT. PT. Reg. 929, f. 162-163.24. AHT. PT. Reg. 935, f. 66.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ


a protecció i la integració deles persones amb discapacitat

constitueix un dels principis rec-tors de la política social i econò-mica, tal i com apareix en l'article49 de la Constitució. Dins l’àmbitd'actuacions que aquest preceptepot generar, resulta primordialpromoure les condicions necessà-ries per fer efectiu el dret de totsels ciutadans a gaudir d'un habitat-ge que no resulti únicament dignesinó també adequat, d'acord ambl'article 47 del Text Constitucional.

Aquest interès, que no responnomés a exigències de solidaritat,sinó igualment de responsabilitat,es pot desenvolupar principalmentdes dels principis del disseny, –enprojectes tan de nova construcciócom de rehabilitació– i dins d’elmarc de la propietat horitzontal.

Ja sigui en un o l'altre aspecte,es disposa de fa temps de la nor-mativa específica que els regula,tot i que en la majoria dels casos noha estat suficient o no ha servit deltot per refermar els seus objectius.

Per una banda tenim el Codid'Accessibilitat de Catalunya. Laseva aplicació se centra a garantir,a les persones amb mobilitatreduïda o qualsevol altra limitació,l’accessibilitat i la utilització delsbéns i serveis de la societat. És peraixò que totes les actuacions enmatèria d’urbanisme, edificació,transport i comunicació que siguinrealitzades per qualsevol entitatpública o privada, i també per per-sones físiques, han de sotmetre’s ala reglamentació que les obliga, jasigui local, autonòmica o estatal.

La norma obliga a tots,començant per les pròpies admi-nistracions públiques, a compliramb el Decret 135/1995, de 24 demarç, de desplegament de la Llei20/1991, de 25 de novembre, depromoció de l'accessibilitat i desupressió de barreres arquitectòni-ques.

En els seus capítols i disposi-cions queden recollits, entre d'al-tres aspectes, qüestions tan impor-tants com les que es refereixen a;

- Accessibilitat als edificis d'úsprivat de nova construcció

- Principis de control de l'ac-cessibilitat

- Competències (de les admi-nistracions)

- Actuacions, control previllicències i visats.

- Denuncies- Etc.Amb totes les parts implicades

i que hi intervenen, caldria esperarque no fos necessari arribar a l'ex-trem d’acollir-se a la denúncia ohaver de recórrer a d'altres solu-cions, més problemàtiques però noimpossibles, com en els casos d'e-dificis d'habitatges construïts ambanterioritat a l’aplicació d'aquestanormativa.

En edificis d’habitatges jaconstruïts, per resoldre la pro-blemàtica que s’ens presenta enl’aspecte de l’accessibilitat enspodem acollir a;

La Llei 3/1990, de 21 de juny,que modifica l'article 16 de la Llei49/1960, de 21 de juliol de laPropietat Horitzontal, que en rela-ció amb l'adopció d'acords que tin-

guin per objecte facilitar l'accés ila mobilitat de les persones ambminusvalia a l'edifici de la sevavivenda, deroga la tradicionalregla de la unanimitat per a l'adop-ció d'acords comunitaris en relacióamb la modificació dels elementscomuns de l'immoble quan obeei-xin a raons d'una adequada habita-bilitat dels minusvàlids en l'edificicomunitari. Amb aquesta modifi-cació, i per a aquests casos, seràsuficient amb el vot favorable deles tres cinquenes parts del total depropietaris que a la vegada repre-sentin les tres cinquenes parts deles quotes de participació.

Més recentment, la Llei15/1995, de 31 de maig, de límitsdel domini sobre immobles pereliminar barreres arquitectòniquesa les persones amb discapacitat,que dins el marc constitucionaldóna un pas més en el camí obertper la norma anterior, permet lamodificació de determinats ele-ments comuns, sense comptar noja amb la unanimitat, sinó fins i totamb l'oposició de la resta decopropietaris.

Cadascuna d’elles, en respostaa una mateixa finalitat, suposenuna important derogació del clàs-sic règim de la unanimitat per l'a-dopció d'acords que possibilitin lamodificació de determinats ele-ments comuns de l'immoble. Espodria dir que les dues normes escomplementen, en el sentit ques'ha de recòrrer el camí que obrentant l'una com l'altre; si bé en lapràctica, la primera –menys costo-sa econòmicament per als copro-

G A B I N E T T È C N I C▼

Supressió de barreres arquitectòniquesa l’edifici

L


pietaris afectats per algun tipus deminusvalia– té com a subsidiàriala segona.

La rigidesa amb què la Llei49/1960, de 21 de juny, de laPropietat Horitzontal, abordava eltema de la modificació dels ele-ments comuns de l'immoble, difi-cultava el "moviment" delsminusvàlids en aquest àmbit. Enla mesura en què l'antic article 6de la Llei establia, en la seva ante-rior redacció, que els acords de lajunta de propietaris que impli-quessin aprovació o modificacióde regles contingudes en el títolconstitutiu de la propietat o delsestatuts, requerien per la seva vali-desa la unanimitat. Era pràcticahabitual en moltes ocasions, quanes tractava de modificacions perfacilitar la mobilitat i accessibili-tat dels minusvàlids, que l’oposi-ció de tant sols un propietari a l’a-dopció de l'acord arribés a obsta-culitzar i, en definitiva, a impedirque dita modificació es poguésrealitzar.

En aquest sentit, és evidentque, tot i que la Llei suposa ques'ha tirat endavant, no s’evita queigualment es donin situacionsd'autèntica oposició per part d'ungrup minoritari de copropietaris–sempre superior a les dues cin-quenes parts— que dificultarandur a terme l’objectiu desitjat.

La Llei 3/1990, tot i el notableavenç que suposa, s'ha mostratinsuficient de cara a afavorir laprotecció integral dels legítimsdrets dels minusvàlids en l'àmbitde la propietat horitzontal i fruitd'aquesta insuficiència, la poste-rior Llei 15/1995, de 30 de maig,de límits del domini sobre immo-bles per eliminar barreres arqui-tectòniques a les persones ambdiscapacitat, suposa un nou pas enla línia de facilitar la mobilitat deles persones que sofreixen alguntipus de discapacitat, mitjançant laprogressiva eliminació de lesbarreres arquitectòniques.

Amb aquest nou pas aquestaLlei pretén, ampliant l’àmbit de laprotecció, establir un procedimentque té per objectiu que l’interessati el propietari o la comunitat omancomunitat de propietaris arri-bin a un acord sobre la forma d’e-xecució de les obres d’adaptació.Es marca com a objectiu, d’acordamb la funció social que ha d’a-complir la propietat, fer efectiu ales persones minisvàlides el dretdels ciutadans a gaudir d’un habi-tatge digne i adequat.

Els drets que aquesta Lleireconeix a les persones ambminusvalia física podran exercir-se també per les persones desetanta anys sense que siguinecessari que acreditin la seva dis-capacitat

L’accés en els edificis de novaplanta amb concurrència de públici en els d’ús privat en els que siguiobligatòria la instal·lació d’ascen-

sor, haurà de ser practicable per apersones amb mobilitat reduïda.Perquè un itinerari es consideripracticable per a les persones ambles condicions anteriors haurà d’a-complir les següents condicionsmínimes:

- No incloure escales ni gra-ons aïllats.

- Els itineraris tindran unaamplada lliure mínima de 0,80 m.a l’interior de l’habitatge i de 0,90m. a la resta de casos.

- L’amplada mínima d’un foratde pas serà de 0,70 m.

- En els canvis de direcció, elsitineraris disposaran de l’espaimínim lliure necessari per efec-tuar els girs amb cadira de rodes.

- La pendent màxima per sal-var un desnivell mitjançant unarampa serà del 8%.

- S’admet fins a un 10% entrams de longitud inferior a 10 m.i es podrà augmentar aquesta pen-

El Codi d’Accessibilitat vol protegir les persones amb mobilitat reduïda

▼


dent fins el límit del 12% en tramsde longitud inferior a 3 m.

- Les rampes i superfícies incli-nades tindran paviment antilliscanti disposaran dels elements de pro-tecció i ajut necessaris.

- El desnivell admissible peraccedir sense rampa de l’espaiexterior a la portalada de l’itinera-ri practicable tindrà una alçadamàxima de 0,12 m.

- Als costats de les portes, trede l’interior de l’habitatge, hihaurà un espai lliure horitzontald’1,20 m. de profunditat, no ocu-pable per les fulles de les portes.

Assenyalem que les obres hand’afectar a elements comuns del'edifici, ja siguin obres de refor-ma a l'interior de la finca urbana obé es tracti de passos de comuni-cacions amb la via pública per sal-var barreres arquitectòniques(rampes en lloc d'escales, etc.). Entot cas, aquestes obres no podranafectar l'estructura o fàbrica de l'e-difici, ni disminuir la resistènciadels materials utilitzats en la cons-trucció, i hauran de ser raonable-ment compatibles amb les caracte-rístiques arquitectòniques i histò-riques de l'edifici.

Pel que fa referència al proce-

diment per executar el dret a lamodificació d'elements comuns,es regula bàsicament en els articles4 i 5 de la Llei i es resumeix en:

. Notificació per escrit a lacomunitat de propietaris de lanecessitat d’executar les obres d'a-dequació d'elements comuns percausa de minusvalia, adjuntant ala notificació:

1. Projecte tècnic detallat deles obres a realitzar.

2. Certificació relativa a quèles obres no afecten a l'estructurao fàbrica de l'edifici.

3. Certificació de la condicióde minusvàlid o d'haver complertsetanta anys.

En el termini màxim de sei-xanta dies el propietari, la comu-nitat o la mancomunitat de propie-taris, comunicarà per escrit alsol·licitant el seu consentiment ola seva oposició raonada a l’exe-cució de les obres, també podràproposar solucions alternatives ien aquest últim supòsit, el sol·lici-tant haurà de comunicar la sevaconformitat o no.

És important que la Llei hagiacollit en aquest punt un ferm sis-tema de silenci positiu per al casde transcòrrer més de seixantadies de la notificació per escrit delsol·licitant a la comunitat de lanecessitat de les obres. Trans-

curregut aquest termini sensehaver-se rebut comunicació de lacomunitat, s'entendrà que la matei-xa és conforme amb les obres arealitzar, mancant d’eficàcia l’o-posició comunicada fora del ter-mini anteriorment mencionat.

Les despeses derivades de lesobres que s'executin a l’emparad'aquesta Llei seran assumides pelsol.licitant de les mateixes, a dife-rencia del que succeeix amb lesobres executades a l’empara de laLlei 3/1990 que es repartiran entretots els copropietaris en base a lesseves quotes de participació.

És aconsellable, per tant, quela primera via a la qual es recorrisigui la que ofereix la Llei 3/90,donat que, si les obres d’adaptaciódels elements comuns que essol·liciten són aprovades, aquestesquedaran en benefici de la comu-nitat i les despeses derivades deles obres –com ja s'ha dit– esrepartiran entre els propietaris.

Però en el cas de no obtenir lamajoria necessària, les obresigualment es podran realitzar, d'a-cord amb la Llei 15/1995, si bé, enaquest cas, els qui les haginsol.licitat hauran de satisfer totesles despeses que es derivin de lesmateixes, i tenint en compte a mésque aquestes obres d’adequacióquedaran igualment en benefici dela propietat de la finca urbana.

En tot cas s'ha de valorar l'im-portant avenç que aquestes dueslleis ha suposat en la defensa delslegítims drets i interessos delsminusvàlids en el marc de la pro-pietat horitzontal. Ara la qüestiópassa perquè qui es vegi en lanecessitat pugui saber quins són elsseus drets legítims i també perquèla col·laboració i solidaritat d’al-tres, que molts demostren en qües-tions més llunyanes, la demostrinsincerament per als de més a prop.

LLUÍS ROIG

Gabinet tècnic

Edifici de justícia social a laciutat de Tarragona

▼


La norma UNE 67-098-92 i laISO 13006 defineixen els defectesde les rajoles com : esquerdes, quartejat superficial, falta d’esmalt, ondulacions superficials, existència de forats, desvitrificació de l’esmalt, punts i taques, defectes sota l’esmalt, destonificacions, defectes en els cantells.

Els defectes visibles de les rajo-les podem agrupar-los en tres grups:Defectes de les característiquesdimensionals.Defectes de la integritat de la peça.Defectes superficials.

A) CARACTERÍSTIQUESDIMENSIONALS-TOLERÀNCIES(ISO 10.545-2)

La falta d’estabilitat dimensio-nal és un factor determinant en elresultat final de posada en obra deles peces. Moltes de les patologiesque trobem actualment són degu-des a aquests factors, per exemple:falta de linealitat dels junts decol·locació per problemes de cali-bratge o fals escaire.

Dins del procés de fabricació deles peces ceràmiques hem de teniren compte que a una compactaciódeterminada, la contracció queexperimenta la peça en el procés decocció dependrà de la temperatura.Al contrari, per a una mateixa tem-peratura de cocció, la contraccióaugmentarà a mesura que dismi-nuïm el grau de compactació.

En general, la fabricació degressificats genera productes ambuna menor estabilitat dimensional,al contrari que la producció deproductes porosos. I els fabricatsamb argiles roges (són fundents)són més sensibles a les variacionsdimensionals que els fabricatsamb argila blanca.

La corbatura d’una peça s’ori-gina com a conseqüència de lesdiferents variacions que sofreixenl’esmalt o el vidrat i el suportdurant el procés d’arrefredament

de la peça, donat que tant l’un coml’altre estan rígids. Tot això es veuaccentuat quan el procés de coccióes fa molt ràpid.

Així doncs, paràmetres talscom longitud, amplada, gruix,rectitud dels costats, ortogonali-tat i planor superficial tenen unarelació directa amb el procés decol·locació, i s’ha de valorarquin és el junt idoni per tal quepugui amagar les desviacionsdimensionals que té la peca esco-llida.

Els revestiments ceràmics

Patologia de les peces ceràmiques

G A B I N E T T È C N I C▼

LONGITUD I AMPLADA: Delimiten la peça i es mesuren ambun calibrador.A junt obert (>3mm):Paviment i enrajolat L<200mm =3,0mm

L>200mm <4,5mm

A junt tancat (1,5mm<a<3mm):Paviment L<200mm =1,0mm

L>200mm <1,8mmEnrajolat " =1,0mm

" <1,5mm

GRUIX: Mitjana longitudinal de la secció d’una peça on aquestasecció segui màxima, es mesura amb un micròmetre.

RECTITUD DELS COSTATS: Desviació del centre d’un cos-tat de la peça. A junt obert (>3mm):Paviment i enrajolat L<200mm =1,5mm

L>200mm <3,0mm



" <0,75mm


PLANOR SUPERFICIAL:es defineix a partir del plano queconformen tres punt de la superfí-cie de la peça. Es mesuren elssegüents paràmetres: corbatura central corbatura lateralalabeix.

CALIBRE: magnitud contro-lada de les desviacions dimensio-nals.

B) DEFECTESQUE AFECTEN

A LA INTEGRITATDE LA PEÇA

Com a conseqüència del pro-cés de fabricació, els defectes méscaracterístics del producte acabatsón:

Trencaments, despuntats iesquerdes.

La norma ISO permet unmàxim d’un 5% de rajoles ambaquest tipus de defectes.

C) DEFECTESSUPERFICIALS:

SEGONS LA ISO 10545

Destonificació: canvi de tona-litat global de la rajola davantd’una estàndard. Molt freqüent enrajoles de diferents partides sobre-tot en models rústics, per unadiversa composició del vidrat odurant la cocció en forns túnelamb diferències de temperatura.

El control es fa a través de lanorma ASTM C-609/81.

Quartejat de la superfície vi-drada: fals envelliment.

Ondulacions: defectes d’apli-cació del vitrificat que no s’haneliminat en el procés de control iselecció del producte acabat.

Cristal·litzacions: producted’eflorescències de sals cristal·lit-zades solubles en el bisqüit o perun cicle de cocció no idoni en lafase de refredament.

Taques i gotes en el vidrat:molt freqüents com a conseqüèn-cia de l’aplicació de diversescapes d’esmalt.

ANTONI BLADÉ RECHA

Professor de construcció

Ferrer, segons una rajola d’ofi-cis del segle XVIII

▼

Fragment d’un plafó de ceràmica provinent de la font del la salut a Alella

▼ORTOGONALITAT: Mesura de l’angle del cantell d’una peça.La desviació es denomina desquadre.A junt obert (>3mm):Paviment i enrajolat L<200mm =2,5mm

L>200mm <4,5mm



" <1,5mm


O C I▼

o es menja; no es fa alscontraris; no és blanca, ni

negra, ni de ceba, ni dárròs; no ésuna baldana.

És un joc de cartes, que es jugaa Catalunya, amb normes moltestrictes de carteig, que obliguen ajugar lògicament i que minimitzenels efectes de látzar. La carta mésalta és el nou, coneguda com lamanilla; té un mètode de puntua-ció molt interessant per jugadorsdeductius, i que dóna a cartes nor-malment poc importants un paperbàsic en els resultats. Per jugar a labotifarra no n'hi ha prou amb saberaguantar les cartes sinó que calalguna cosa més.

La botifarra, a més de fer tre-ballar el cervell, té un valor extra-ordinari, perquè permet perfeccio-nar la tècnica, a còpia de reconèi-xer les equivocacions. Si ets prin-cipiant, pots recórrer a programesinformàtics del joc de la botifarra,entrenant sense avergonyir-te niescoltar crits i bronques dáquellsque farden de saber-ne més que tu.

Tenir la certesa d´haver jugatla partida sense cap error, sensetenir en compte si s’ha guanyat ono, produeix una gran satisfacció,i és per això que l’ànsia de perfec-cionament en aquest joc, més queen d’altres, ha de constituirlóbjectiu de qualsevol botifarrer,estant alerta en tot moment, per-què anar lent i rumiar massa noqueda bé. Cal un joc àgil i caltambé prendre contínues iniciati-ves, sempre pensant que és un jocde companys.

A la botifarra, hi juguen doscontra dos, amb una barallaespanyola de 48 cartes amb quatre

pals: oros, copes, espases i bastos,numerats de l’1 al 12, amb el 10anomenat sota o «puta», l’11cavall i el 12 rei.

La botifarra és un joc de"muts", de bases amb punts, jugatper parelles fixes, on cada jugadorseu enfront de la seva parella.

L’ordre de valor de les cartes,de major a menor, és aquest: elnou (anomenat la manilla) as, rei,cavall, sota, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. Elnou val 5 punts, lás 4, el rei 3, elcavall 2 i 1 la sota. Cada partidaval, a més, 1 punt. Tot sumat fa untotal de 72 punts en una mà. Laparella que passa de 36 s’anotal’excés al compte de la partida. Laguanya la primera parella que arri-ba a 101 punts o més. Així, unamà de 45 punts, en val 9 per a laparella guanyadora.

Al començament de la partida,un cop remenades i escapçades lescartes, normalment barreja el dela dreta i talla el de l’esquerra, lesreparteix qualsevol dels jugadorsde quatre en quatre, en sentitantihorari, començant pel jugadorde la seva dreta assignant als dife-rents jugadors un pal, el de la sevadreta oros, i als següents: copes,espases i bastos. Una vegadarepartides totes les cartes s’aixecal’última i farà trumfo (subhasta)aquell jugador que tingui assignatel pal de l´última carta; a lessegüents partides farà trumfo eljugador de la dreta, i seguint elsentit antihorari farà trumfo uncop cada jugador que també seràel que reparteix les cartes, si eljugador que dóna s’equivoca perla mà i dóna de nou al jugadorsegüent.

El donant tria trumfos simple-ment anomenant el pal (sense ferla pensadeta) que més li interessa,o bé fa botifarra (sense trumfos),o li passa el dret al seu company(delegar); els altres jugadors nopoden mirar les cartes mentre nos'ha decidit el trumfo, tant si esfan directes com delegats. Si elque ha donat decideix delegar(sense fer cap mena de senyalantireglamentària) al company,mirarà les cartes i per força ha detriar un pal o fer botifarra .

Després que s’hagi trumfat,els contraris poden contrar (doblarel valor dels punts en joc), i podenrecontrar (tornar a doblar) léquipque ha trumfat. Finalment es pot"anar a la mar" (Sant Vicens) tor-nant a doblar, el que representaràque els guanys es multiplicaranper 8 en cas que s’hagi trumfat unpal o per 16 si s´ha fet botifarra.Es canta al "contro", "recontro" o"a la mar" seguint lórdre antiho-rari després del que ha cantattrumfo. En alguns llocs, delsmolts on es juga a la botifarra,s’utilitza també l’expressió "ve-rraca", mitjançant la qual guan-yant un sol punt més que els con-traris es pot guanyar la partida,independentment del resultat ques’hagi obtingut fins el moment.

La botifarra es juga en sentitantihorari. El jugador de la dretadel donant inicia el joc, i fixa l’a-tot (trumfo) que ha d’ésser seguitper tots els jugadors en qualsevolmoment; però el jugador que no técartes del coll que és servit potdescartar-se o fallar. Es podrà des-cartar si està guanyant al companyi, obligatòriament, haurà de fallar

La botifarra, un joc àgil i lògic

N


si va dels contraris, si té trumfo,essent possible la contrafallada sino té carta per servir del pal en joc.La basa la guanya la carta més altade trumfos o, si no se’n juga captrumfo, la més alta del pal de sor-tida. El guanyador de cada basacomença la següent. Les basesguanyades es guarden davant d’unjugador de la parella i no es potconsultar més que l’última.

Sempre és obligatori matar lacarta del contrari amb una més

alta del pal o amb una de trumfo.Si no es pot matar, s’ha de servircarta del pal o marxar dúna dedolenta si guanyen els contraris.Si la basa és del company, es potcarregar i no cal fallar. De no ser-vir la carta que correspon, la delpal que està en joc o la de trumfo,es considera un "renuncio" (tram-pa) i el càstig consisteix en què elsque no han fet el "renuncio" s’a-punten 36 punts al seu favor.

Si vols guanyar posa especial

atenció a les cartes que van sortinti compta bé els trumfos per evitartirar una carta bona que et falla-rien els contraris. Ajuda el com-pany i ell t’ajudarà.

Cas que et toqui trumfar, triael pal que tinguis millor, almenys5 cartes bones dún pal i una semi-errada; si en tens 4 de cada pal iuna fallada directa, és bo delegarel trumfo al company, i seguint elque diu el refrany "amb dos mani-lles i un as botifarra faràs", amb 6cartes menors dún pal i un fallodirecte o rodó també es pot fertrumfo. A l´hora de cantar trumfoss’ha de procurar actuar amb deci-sió i prestesa, amb la finalitatdévitar donar orientacions alscontraris, que no pensin que solstenim cartes blanques.

Si han trumfat els contraris,tens la possibilitat de "contrar" sitens bon joc o molts trumfos; peròvigila a l’hora de doblar (no siguisun bocamoll), normalment no s’a-costumen a "contrar" els trumfosdirectes.

A l’hora de sortir s’ha de tenirpresent si el trumfo l’han fet elscontraris directe o delegat, ja queen cada supòsit la sortida admetvariants. Però sempre serà dolentsortir de carta sola (sortida deVilaseca), de cavall (sortida decavall, sortida dánimal), arras-trant, i de manilla si es té sola oamb el Rei. Fer-se les manilles decara sols queda justificat si estenen acompanyades d’as i rei ode 4 o més cartes del mateix pal.

En una donada en què cadacomponent de la partida hagipogut iniciar una jugada de lesquatre primeres, és molt probableque els jugadors, al recollir laquarta basa, s’hagin fet una idea,més o menys encertada, de la dis-tribució de les cartes entre elsjugadors i de la manera en què potcontinuar el joc.

Si en aquest moment em pre-guntes si és difícil aprendre ajugar a la botifarra, et diré que no,

Sota d’oros. Gravat original de Marià Casas

▼


però si la pregunta és si costajugar-hi mínimament bé, la res-posta és que assolir una perfeccióacceptable no és gaire fàcil; calcomptar amb lájuda i la paciènciade tres bons amics que dominin eljoc de la botifarra, i també obser-var com es juguen altres botifarres(fer de "mirón").

El joc de la botifarra, a algu-nes contrades, també es coneixamb el nom de la barrotada,aquesta expressió equival a matarla carta del contrari amb la méspetita de les que tenim del pal enjoc i guardar-se la manilla per auna millor ocasió; aquesta pràcti-ca generalment és recomanable,sempre que no es produexi en unasortida del nostre company isobretot si surt el company del palque tenim nosaltres la manilla i ellha cantat botifarra.

La botifarra és un joc de serviri matar, no obstant, respecte a lacarta que juga el company, l’obli-gació de servir desapareix si lacarta que ha jugat és ferma i nopodem tirar carta del pal, llavorsés quan es té la possibilitat dánar-seń, i es pot donar la carta queens vagi millor. Només és obliga-tori matar les cartes dels contraris.Les anades, tenen un gran valororientatiu: poden indicar el palque vols que et vingui del com-pany o significar que no vols queet vingui del mateix, sobretot si eltrumfo és botifarra.

Les anades o també dites mar-xades, com les càrregues, solenresultar perilloses, sobretot ambtrumfos directes dels contraris,per això, s’aconsella no carregarmanilles sobre sortides dels con-traris. Per exemple, amb trumfosoros dels contraris, si el companyet surt de manilla de copes, el con-trari ha tirat el tres de copes, i tuno en tens cap, disposes de dostrumfos, cinc espases de manilla,as i rei i la resta són bastos. Sicarregues la manilla d’espases potpassar que l´últim a tirar, que pot

ésser el que ha fet trumfo, falli iguanyi les dos manilles amb untrumfo ben ridícul: el dos d’oros.Això fa molta ràbia...

Si el trumfo és botifarra, dosanades seguides del mateix pal,poden mostrar que ets ferm enqualsevol dels altres dos pals. Aixímateix, marcar un pal dás-mani-lla, amb sortida dás i, després, feruna anada del mateix coll, indicaque es té una altra manilla, perpoder entrar de nou i fer-se’n lesaltres bases.

És molt important endevinar(encertar) la sortida. Segons lacarta d’obertura, pot variar total-ment el joc. La sortida és la juga-da més compromesa i més difícil.Si ens toca sortir de primera, ésque han fet trumfo els contraris,de peu o delegat, arrastrar; sortirde carta sola o de cavall si notenim lás o el rei dáquest pal noés recomanable, tampoc amb dosdún pal (tret que es tracti dás irei). Sortir dún pal llarg sensetenir la manilla pot afavorir unaanada immediata dels contraris;el més normal és sortir dún palllarg, defensant lás que tenim,aixecant la manilla dels contrarisamb les "quaranta" (cavall i rei).Si tenim un pal llarg de manilla-as, que no és el de trumfo, juga-rem de cara la manilla i lás i norepetirem el pal "tres cops delmateix pal fa mal" i obrirem unpal nou en què comptem amb car-tes fortes, o bé el que el companyens hagi fet senyal.

Si s´ha fet botifarra, convépensar que normalment el jugadorque l’ha cantada no domina elsquatre pals i haurà de comptaramb les cartes de què disposa elcompany, motiu que ens obligarà ano anar mai dels pals que ellsdominen. Si la botifarra és de "pali mig" i el company disposa de laresta de cartes adequades i lesassenyala i juga bé, es pot produirun "capot" (no deixar fer cap puntals contraris). Es podrà evitar "el

capot" sortint del pal més llargque pot resultar o quedar domi-nant i entrar per mitjà dún altrepal del qual tinguem lóportunitatde fer basa.

Al fer trumfos delegats, ésnormal que qui els ha fet en dis-posi cinc, tres al company i doscadascun dels contraris. Si s’a-rrastra després del segon arrast,només en quedarà un dins, tretque no el tingui qui els ha cantat.Segons les cartes que s´han anatjugant i servint, es podrà deduir siel té o no el company, i així enspodem estalviar un tercer arrast.

La parella que canta trumfo,tant si el fa directe com delegat, ésbo que arrastri tant punt, ja que ésmolt trist que, disposant delstrumfos, els contraris ens puguinfallar una bona basa.

Si bé en la butifarra no es potenganyar, sí que es permet, endeterminades ocasions, servir car-tes que, si es retinguessin, dismi-nuirien el nombre de bases guan-yades per l’equip i això represen-taria no sumar tants punts.

La botifarra és un joc i, com atal, el factor sort és determinant al´hora de guanyar o perdre. Si elscontraris són uns "pots de llet" i sinosaltres sols tenim "cartes blan-ques" ja hi podem passar un aiguai plegar.

Arribat aquest punt, caldriaposar en pràctica les orientacionsdonades anteriorment, i amb lafinalitat que així sigui, proposo ala Junta de Govern del nostreCol·legi, que es decideixi a orga-nitzar un curs de Botifarra, dirigitals membres del nostre col·lectiu ials seus acompanyants. No tindriacap mena dínconvenient enimpartir-lo i així poder compartiramb ells cafè, copa i els coneixe-ments i les experiències boti-farreres.

MARIÀ CASAS I HIERRO

Aparellador i botifarrer


El falcó, element faunístic de les ciutats

admiració que em produeixenels ocells i la coneixença del

Dr. Xavier Ayora i Barea, que fa vint-i-dos anys que treballa en el campde l’ornitologia en l’especialitatdels rapinyaires (falconeria), són elpunt de partida d’aquest reportatge.

Actualment, a les ciutats exis-teix un greu problema on abanstrobàvem un motiu de satisfacció:es tracta dels ocells urbans. Aras’han convertit en plaga i ocasio-nen mal de caps en molts indretson es mouen. L’ús de rapinayirespot representar una bona solució.

Les ciutats són un tipus parti-cular d’ecosistema, on hi trobem

un conjunt d’elements faunístics,botànics i físics que es combinenen forma de xarxa alimentària ique li confereixen una especialsingularitat. El falcó pelegrí n’ésun més. La seva condició dedepredador li confereix un papermolt important a l’hora d’incidirsobre les poblacions d’ocellsurbans. És aquest principi el fona-ment dels projectes de reintroduc-ció d’aquesta au en el medi urbà.

El hacking o nidificació artifi-cial assistida és el mètode utilitzatper reintroduir els falcons a lesciutats. Durant la fase de hacking,els falcons sovintegen l’indret d’a-

lliberament, i en els seus vols d’a-prenentatge persegueixen altresocells que volen a prop seu. Aixòfa que es produeixi una dispersióde les aus urbanes a la zona ons’ha realitzat el hacking. La finali-tat d’aquests alliberaments és l’es-tabliment de parelles reproducto-res. En individus adults, els volsd’aprenentatge són substituïts peratacs de caça real a les poblacionsd’ocells urbans.

Les tècniques de hacking urbàde falcons pretenen assolir dosobjectius:

• La incorporació d’un nouelement en l’ecosistema urbà, tot

L’

M E D I A M B I E N T▼

Xavier Ayora amb un falcó híbrid. Les hibridacions permeten obtenir falcons mésgrans i agressius que són útils per combatre les plagues de gavians

▼


incrementant la riquesa faunísticade la ciutat i, quan els individusalliberats es reprodueixin, contri-buint a la recuperació d’una espè-cie amenaçada.

• La millora en la gestiódels espais urbans i la salut públi-ca. La presència d’aquest depre-dador ornitòfag pot ajudar a regu-lar, a nivell local, les poblacionsd’aus urbanes titllades com a fla-gells, mitjançant l’eliminaciódirecta d’exemplars o el simpleefecte dissuasori que ocasionenels seus vols. És un sistema decontrol natural: el falcó depredasobre els coloms més febles imalalts. Així, la població decoloms supervivents serà méssana, i es limitarà la possibletransmissió de malalties a les per-sones per part de les aus.

TÉCNIQUESDE FALCONERIA

Amb falcons i altres rapinyai-res ensinistrats amb tècniques defalconeria s’aconsegueix la perse-cució o captura selectiva d’ausurbanes. Donat que el falcó, com adepredador, ocupa la part més altade la piràmide tròfica, el seu vol

provoca una reacció biològica quedóna com a resultat la dispersió ila desaparició dels ocells que for-men la plaga; és un control naturalmolt efectiu. La sola presència delfalconer amb els seus ocells fora-gitant les colònies de gavines icoloms en àmbits concrets de laciutat de Barcelona, com ara elPalau Sant Jordi o 1’AnellaOlímpica (i actualment la Zonad’Activitats Logístiques del Portde Barcelona), ha posat de mani-fest la utilitat d’aquestes tècniquescom a element de control en lespoblacions d’aquestes aus queocasionen danys importants, tan apersones com a edificis.

L’aplicació de la falconeria téuna relació directa amb les carac-terístiques de les zones a tractar.Són preferibles els espais oberts iamb baixa densitat de poblacióhumana durant llargs períodes detemps (abocadors, plantes decompostatge, ports, zones indus-trials, aeroports, etc.); és, per tant,un mètode de control restringit aàrees molt concretes.

És molt important l’ús d’a-questes tècniques a pràcticamenttots els aeroports del món, ja quehan aportat un nivell de seguretat

molt alt, minimitzant el risc d’ac-cidents aeronàutics. Perquè us feuuna idea de la importància demantenir el camp de vol lliured’aus, cal recordar el darrer acci-dent sofert pel Concorde, causatper la projecció contra el fuselatged’una xapa que s’havia desprésdel motor d’un Jumbo en xocarcontra un au uns minuts abans.

La falconeria del vol d’alçadai de baix vol que practiquen elsfalconers als aeroports té perobjecte la realització de vols deterritorialitat i de caça de manerasistemàtica a les franges de segu-retat aeronàutiques, la qual cosaindueix les aus gregàries sedimen-tades durant els seus trajectesmigratoris a abandonar-les perevitar possibles atacs dels falcons.Cal recordar que a partir d’en-guany, s’aconsella contractar elsserveis de falconeria a tots elsaeroports de la UE.

CONCLUSIONS

Després d’una interessantentrevista al doctor Ayora i unrecorregut pel seu magnífic centrede cria de rapinyaires, podemapuntar les següents conclusions.

- Necessitat de donar suportper part d’entitats i Administracióals projectes de cria en captivitat ia la reintroducció de rapinyairesmitjançant tècniques de hacking,així com reforçament de lespoblacions de falcó pelegrí en elmedi urbà, amb un doble objectiu:

a) La incorporació d’un nouelement als ecosistemes urbans,afavorint així la riquesa faunísticade la ciutat.

b) Millora dels espais urbansi la salut pública. La presènciad’aquest ornitòfag representa uncontrol biològic natural: en depre-dar sobre les aus més febles, faque les que sobrevisquin siguinmés sanes, i per tan disminueix elrisc de malalties que podrientransmetre’s als humans.

El xoriguer comú. És el «germà petit» del falcó pelegrí. Es troba a les ciutatsi s’alimenta d’insectes, ratolins i petits ocells

▼


- Afavorir la falconeria com ainstrument per foragitar i/o captu-rar les aus urbanes consideradescom a plagues. En tractar-se defalcons ensinistrats, i per tant con-trolats per l’home, es poden apli-car aquestes tècniques dissuasò-ries a plagues específiques i enàmbits urbans molt concrets.

- Dotar tots els aeroports d’e-quips de falconeria per tal demillorar la seguretat aèria.

Documentació tècnica i científicaDR. XAVIER AYORA I BAREA

[email protected] fotogràfic i entrevistaMONTSE TORRENS I TORRENS

◗Com cuides, en general, els ocells que tens?Bàsicament amb una bona alimentació, unes ins-tal·lacions espaioses, tenint cura de la higiene i,exceptuant els falcons de criança que estan lliuresen càmeres per reproduir-se per cria natural o inse-minació artificial, la resta amb força exercici,treient-los a volar a diari.◗Posen els ous en funció de la disponibilitat ali-mentària?A la natura és així, en canvi, en la cria en captivi-tat la quantitat els hi suministrem nosaltres, tenintmolta cura amb la dieta, que ha de ser variada i dequalitat.◗Quina és la funció principal de la cria defalcons?La cria en captivitat ha permés recuperar la pobla-ció de falcó pelegrí que va estar a punt d'extinció afinals dels anys 60, suministrant als pollets perreintroduint-los amb tècniques de hacking.◗Quan de temps dediques a entrenar-los?Treure'ls a volar cada dia els manté en bon estat desalut. Les necessitats són contínues, per tant,també la dedicació a la seva atenció ha de serconstant.◗A quins llocs de Catalunya es fa la reintroduc-ció del falcó amb tècniques de hacking?El hacking es porta a terme a Barcelona, Girona,Tarragona i a Sabadell; per a l'any vinent està pre-vista a Calella de la Costa i a Manresa.◗Es pot controlar el nivell de coloms d'unamanera eficaç?Un falcó necesita un mínim d'uns 100 gr de carn

al dia, la qual cosa equival a un colom diari. El70% de l'alimentació dels falcons de Barcelonasón coloms, però això no vol dir que la poblacióde coloms s'acabi només amb la presència dels fal-cons, sino que s'ha de fer una tasca d'educació ciu-tadana per no donar-lis de menjar. El falcó, aldepredar sobre els animals malalts o més febles,ajudarà a què els coloms que quedin siguin elsmés sans, i per tant el risc de trasmissió de malal-ties a les persones sigui més baix.◗Són compatibles els falcons dins d'una pobla-ció urbana? Són perillosos, podrien atacar lespersones?Sí, són compatibles, la verticalitat dels grans edifi-cis i la disponibilitat alimentària (coloms, estor-nells, cotorres, etc,) fan de les ciutats un ecosiste-ma perfecte per a aquesta espècie. El falcó pelegríés un depredador exclusivament ornitòfag, s'ali-menta només d'altres ocells que caça al vol, pertant, en cap cas ataca a altres animals com aragats, gossos i ocells engabiats. Tampoc ataca a lespersones.◗Per acabar, quines recomanacions donaries?Als projectistes de nous edificis, que contemplinel fet de posar barreres arquitectòniques per tald'impedir la nidificació d'aus urbanes, (coloms,estornells, cotorretes de pit gris o argentines,gavians de potes grogues, etc.) i així evitar la pro-liferació d'unes aus que transmeten malalties a lespersones. Les barreres poden ser xarxes i reixes ales ventilacions, posadors no fàcils per als coloms,superficies lliscants on no es trobin còmodes, etc.

Falcó pelegrí, subespècie brookei. És la que correspon a la nostra àreageogràfica, i s’introdueix per desenvolupar el hacking

▼

Xavier Ayora i BareaORNITÒLEG


El constant degoteig de mortsen sinistres laborals a la provínciade Tarragona en el que va d'any,fins arribar a la xifra de 27 a finalsdel mes d'octubre, ha desfermat unapassionat i, per tant, polèmicdebat sobre l'acompliment de l'ac-tual Llei de Prevenció de RiscosLaborals, que va entrar en vigorl'any 1995. Les dades són forçael·loquents: l'índex de mortalitatlaboral a la demarcació ja és mésdel doble que el de l'any passat(amb 12 víctimes mortals). La res-sonància mediàtica d'aquestasituació ha permès obrir el proble-ma a la societat i ha obligat tothoma prendre partit, des de l'àmbitprofessional fins el polític. Peròabans d'analitzar les solucions pro-posades cal fer una radiografiagenèrica de la tipologia i les cau-ses de la sinistralitat.

Un dels primers informes queajuda a respondre preguntes va serelaborat pel Centre de Documen-tació Laboral de la Unió Territoriald'UGT. El document té interès per-què se centra específicament sobreels accidents laborals a la provín-cia durant el primer semestre de2002 i els compara amb els del'any passat. Fins juny d'enguany,el nombre d'accidents (des de lleusfins a mortals) a la província erade 8.222, dels quals un 40 per cents'havien produït en el sector ser-veis; un 34,4 per cent en la cons-trucció; un 21,5 per cent en laindústria i un 4,1 per cent en l'a-gricultura. La dada és significativa

perquè si bé del gener al juny de2001 s'havien enregistrat més acci-dents que enguany (8.590), noméssis havien estat mortals (per quin-ze en el mateix període en 2002).D'altra banda, si es discriminen lesdades d'enguany i s'estudia elnombre d'accidents per cada miltreballadors en cadascun dels sec-

tors, es veu com la construcciócontinua a l'ull de l'huracà i sesitua al capdavant de la perillosi-tat: 148 sinistres de tot tipus percada mil treballadors, per 70 en laindústria o 42 en els serveis.L'informe d'UGT es recolza enaquesta xifra per fer una prospec-ció de sinistralitat i assegurar lite-

Accidents laborals

La sinistralitat al món del treball, i especialment a la construcció, ha augmentat d’una manera alar-mant en els darrers temps. Un equip de redacció, encarregat per la revista TAG, ha reunit les xifres i haparlat amb empreses, sindicats, Administració i tècnics. Heus aquí les dades, les anàlisis i les opinionssobre un assumpte de màxim interés.

I N F O R M E▼

Treballadors a una via pública

▼

ralment que "tres treballadors decada deu en la construcció patiranalgun tipus d'accident o incidentdurant l'any 2002". L'informe dela UGT també avalua els resultats"més alarmants" tenint en comptela població laboral per sectors encadascuna de les comarques tarra-gonines. De l'Alt Camp es desta-quen els 257 accidents fins juny alsector industrial; del Baix Camp,els 317 a la indústria, els 669 a laconstrucció i els 718 als serveis;del Montsià els 128 accidents enl'agricultura i al Tarragonès, els1.116 accidents a la construcció i

els 1.521 en serveis.Per suposat, una simple quan-

tificació no és suficient. Cal feruna diagnosi de les causes delsaccidents. Aquest interrogant vaquedar resolt arran d'una roda depremsa de l’exconseller de Treballde la Generalitat, Lluís Franco,que es va veure fortament qüestio-nat per l'oposició i a qui PSC i IC-V van intentar reprovar en un pledel Parlament dedicat exclusiva-ment a la sinistralitat. SegonsFranco, un 30 per cent dels acci-dents laborals mortals a Catalunyaesdevenen en trànsit durant la jor-

nada laboral (segons un informede CCOO, un terç dels 576 sinis-tres laborals mortals registrats elprimer semestre d'enguany a totl'Estat espanyol s'han degut preci-sament a accidents de trànsit); un28 per cent són per mort natural allloc de treball (a causa, per exem-ple, d'un infart); un 42 per cent,mentre la víctima desenvolupa laseva feina; un 11 per cent sóndeguts a deficiències en l'organit-zació de la feina; un 10 per cent adeficiències en els equips de tre-ball i un 8 per cent a deficiènciesen els llocs de treball. Les estadís-tiques també diuen que durant elprimer semestre d'enguany elDepartament de Treball ha resolt2.936 expedients d'infracció de lallei de riscos laborals per unimport de 6.571.711 euros.

RESPONSABILITAT

Ara bé, el més preocupant detot plegat i que va més enllà delsimple mostreig de xifres és que elconeixement de la problemàticade la subcontractació en la cons-trucció (rovell de l'ou de la sinis-tralitat) no ha servit per posar-hifre. I tot encara que la mateixa lleiespecifica que s'haurà d'anomenarun coordinador d'obra (arquitecteso arquitectes tècnics) que serà elresponsable final davant de la jus-tícia de qualsevol incomplimentde la normativa. En línia crítica,


Obrers a un nou edifici d’habitatges en una zona d’expansió de Tarragona

▼

AGRARI 22.683 22.053 569 61 21.237 20.626 566 46INDÚSTRIA 142.899 141.335 1.446 118 129.442 127.932 1.393 117CONSTRUCCIÓ 121.587 119.869 1.596 122 118.317 116.470 1.707 141SERVEIS 206.452 203.861 2.370 221 203.193 200.560 2.361 272

TOTAL 493.621 487.118 5.981 522 472.189 465.588 6.027 576

98.766 97.866 818 82 94.752 93.601 856 96

TOTAL LLEUS GREUS MORTALS TOTAL LLEUS GREUS MORTALS

SECTORS GENER-JUNY 2001 GENER-JUNY 2002

Accidents laborals a Espanya

Accidents laborals a Catalunya

fonts sindicals denuncien la pràc-tica d'alguns contractistes de dele-gar aquesta figura en mútues (ales quals també s'encarrega laredacció del preceptiu pla de pre-venció), cosa que fa molt difícill'aclariment de responsabilitats encas d'accident. Per posar-hi unamica d'ordre i crear precedent hacalgut una sentència del TribunalSuprem de juliol de l'any passat.La seva resolució donava la raó aun operari de la construcció queva treballar l'estiu de 1997 en lesobres del Gran Teatre del Liceu.La sentència li garantia el cobra-ment d'un deute de 2.585 euros acàrrec de "l'empresa principal(Unió Temporal d'EmpresesDragados-Osha Liceu)" perquèl'empresa subcontractada per laqual treballava "havia desaparegut"per fallida econòmica. La primerasentència només va condemnarl'empresa que va contractar direc-tament el treballador, però elSuprem va considerar "absurd"atribuir responsabilitats des del pri-mer a l'últim esglaó de l'escala "ideixar impune a l'esglaó principal".

Fet un repàs estadístic de lescauses, quines han estat les solu-cions proposades? Pel que fa a l'en-torn sindical, UGT ha reclamat l'e-laboració d'una llei catalana espe-cífica sobre sinistralitat laboral iCCOO considera que l'actual legis-lació és correcta però falten mit-jans perquè s'apliqui. En aquestpunt sorgeix una primera qüestió:quants inspectors de treball hi ha ala província de Tarragona? La res-posta ens la proporciona el cap dela Unitat de Seguretat i SalutLaboral de la Inspecció deTarragona, José Antonio Ferrando:"Actualment tenim vuit inspectors,als quals se'ls hi afegiran en pocsmesos quatre més" corresponents aplaces vacants que no s'haviencobert. Ferrando creu que aquest ésun nombre adequat per la demarca-ció, tot i que fonts d'UGT el creueninsuficient i remarquen que no

sembla haver-hi solució a curt ter-mini, perquè per l'any vinentnomés s'havien convocat 27 placesd'inspectors per a tot l'Estat espan-yol. En tot cas, Ferrando afirmaque "la inspecció de Treball ha detancar el sistema, però no ha de serl'únic instrument a considerar per-què es compleixi la normativa. Enqualsevol àrea de la realitat socialsotmesa a dret, confiar-ne prefe-rentment als seus controladors elcompliment de la norma porta alfracàs". Ferrando es "optimista" enaquest sentit, perquè creu que"cada cop més preocupen als ges-tors d'una empresa de construcció"els costos de tot tipus (social ipecuniari) producte de donar l'es-quena a la llei. El problema, però,és que "no hi ha indicadors objec-tius que els permetin avaluar l'es-talvi econòmic que els hi pot supo-

sar". Tanmateix, Ferrando consi-dera que "una mostra tan petitaencara que dramàtica com són elnombre d'accidents mortals respec-te al total de la sinistralitat no ha deser l’única xifra per mesurar labondat o no d'una política preventi-va". En aquest sentit fa esment que"dels 27 morts fins l’octubre a lademarcació, cal recordar que unsvuit ho han estat a causa de qües-tions no atribuïbles a les condi-cions tècniques derivades directa-ment de l'execució del seu treball(com per exemple, caure d'una bas-tida arran d'un atac de cor)".

PREVENCIÓ

Un altre punt de vista el pro-porciona la responsable de l'àreade construcció del Centre de pre-venció de riscos laborals i de salut


SECTOR % 2000 % 2001 % 2002

AGRICULTURA 4,8 4,5 4,1INDÚSTRIA 21,7 22,6 21,5CONSTRUCCIÓ 34,0 34,7 34,4SERVEIS 39,5 38,2 40,0

TOTAL ACCIDENTS 8.047 8.590 8.222

ANY NÚMERO DE BAIXES

2000 102001 62002 15

Accidents mortals a la província de Tarragonaperíode gener-juny

A la província de Tarragona per sectorsperíode gener-juny

SECTOR NÚM. ACCIDENTS / 1000 TREBALLADORS

AGRICULTURA 39INDÚSTRIA 70CONSTRUCCIÓ 148*SERVEIS 42

Accidents a la província de Tarragonaperíode gener-juny de 2002

* Es preveu que tres de cada deu, a la construcció, patiran algun tipus d’accidento incident en aquest any 2002


al treball de la Generalitat, AnnaPerelló. Ubicat al barri tarragoní deCamp Clar i hereu dels antics"gabinetes provinciales del InstitutoNacional de Seguridad e Higiene",aquest ens desenvolupa tasquesexclusivament preventives i d'as-sessorament sense capacitat sancio-nadora. "El que fem és elaborarinformes per al Departament deTreball (del qual depenen) a partird'inspeccions per sorpresa a lesempreses", assenyala Perelló. "Finsfa dos anys era diferent, i anàvemsempre acompanyats d'inspectors

de treball, però finalment ho vamdeixar arran de les dificultats decoordinació". Fruit de la seva expe-riència, Perelló té la impressió queuna bona part dels responsables deles empreses "encara no es creuende manera majoritària la necessitatd'una política preventiva i les sevesactuacions són més aviat pedaços.D'altra banda -afegeix-, en generall'actitud individual dels treballadorsno ajuda gaire perquè tenen pocrespecte al risc". Un exemple és ladificultat de cobrir de manera efec-tiva la plaça de delegat de preven-

ció, que no és una obligació del'empresa sinó un dret del treballa-dor però que exigeix un curs de 50hores. Pocs són els operaris dispo-sats a fer-lo.

Perelló coincideix amb l'ins-pector d'obres del Col·legi d'Apare-lladors Tècnics de la demarcació deTarragona, Josep Anguera, en quèel major nombre d'accidents en laconstrucció coincideix amb elsanys de més activitat (moment en elqual hi ha menys gent amb expe-riència treballant en el sector).Anguera és l'encarregat, a peticióde la junta del Col·legi, de fer elseguiment dels accidents que oco-rren en obres on hi ha arquitectestècnics col·legiats. "És una garantiamés per a ells, perquè els informeses guarden per al cas que facinfalta. De fet, gairebé tots derivencap els jutjats". Des de 1989 finsl'any passat, la unitat que dirigeixAnguera ha treballat en 65 casos iafirma que "normalment la majoriadels accidents no es deuen a un solfactor", alhora que extreu de la sevaexperiència una dada significativa:"pràcticament el 80 per cent de lasinistralitat en l'obra es deu a caigu-des d'alçada".

A pesar de totes les matisacionspossibles, de totes les conversesmantingudes es desprèn que el pro-motor és qui ha de proporcionar elsmecanismes necessaris per assegu-rar que el coordinador de seguretatde les obres pugui dur a terme unatasca eficaç. I aquesta és una mésde les línies d'actuació que va anun-ciar el govern de la Generalitat albell mig de la tempesta mediàticaper culpa de l'elevat nombre d'acci-dents laborals. CiU va presentar iva aconseguir tirar endavant alParlament un seguit de resolucionsd'ampli abast. I ja que estem en elcapítol de les solucions, cal fer-neun repàs. Així doncs, i en un plapolític, el govern de la Generalitatfarà les gestions necessàries perassolir el traspàs de competències irecursos en matèria d'Inspecció de

Obrer en la construcció d’un edifici públic a Constantí

▼


Treball i Seguretat Social. Hi hatambé iniciatives de caràcter educa-tiu, com establir els mecanismespertinents perquè el curs 2003-2004 es puguin iniciar els estudisde tècnic mitjà i superior en pre-venció de riscos laborals. Pel que faa qüestions més properes al dia adia, el govern va anunciar que estraslladaran a la Fiscalia els expe-dients en què s'hagi determinat l'e-xistència de negligències greus.També s'impulsarà abans de finald'any el programa d'inspecció aempreses i sectors d'alta sinistrali-tat; es farà una enquesta catalanaanual de condicions de seguretat isalut laboral; s'aprovarà un placatalà de formació continuada enmatèria de seguretat i salut en el tre-ball adreçat als treballadors, ambuna quantitat mínima de 6.000.000euros; es crearà, en el terminimàxim de sis mesos, un registrepúblic d'empreses que incomplei-xin de manera reiterada la normati-

va de seguretat i salut en el treball(en aquest sentit, l’exconsellerFranco va admetre que un 2 percent d'empreses concentren el 48per cent del total d'accidents tot ique durant el primer semestre d'en-guany havien rebut 1.581 inspec-cions); es farà un pla específic decontrol i seguiment de les condi-cions de seguretat i salut laboral deles grans obres (es projecta un plade xoc destinat a investigar si lesempreses de més de 1.000 treballa-dors compleixen la llei entre elsseus operaris i els de les empresesque han subcontractat); es dema-narà un increment substancial delnombre d'inspectors de treball des-tinats a Catalunya i s'obrirà un pro-cés de negociació amb els agentssocials abans que acabi l'any. Tot iamb això, les diferents administra-cions ja han posat fil a l'agulla, per-què tot aquest seguit d'actuacionsprevistes depenen de massa condi-cionants. El primer ha estat l'acord

signat entre la Generalitat, UGT iCCOO, que estableix el compromísper part del govern català de regularles subcontractacions en totes lesobres públiques que executi GISA(Gestió d'Infraestructures, S.A.),depenent de l'Administració.Aquest acord era còpia del signattambé pels sindicats amb diferentsajuntaments de l'àrea metropolitanade Barcelona. I l'administraciólocal també s'està movent. Unexemple el trobem a Tortosa, onUGT i CCOO han signat un conve-ni amb el consistori per crear unacomissió de seguiment que com-provi si les obres adjudicades perl'Ajuntament que s'estan duent aterme a la capital del Baix Ebrecompleixen les mesures de segure-tat estipulades per la llei. La comis-sió estarà formada per dos tècnicsmunicipals i un representant decadascun dels sindicats.EQUIP DE REDACCIÓ

NOU SILVA

• Distribuïdors de les principals marques de hardware• Serveis tècnics i de manteniment• Especialistes en perifèrics professionals i venda i lloguer de canons de video (plotters, impressores làser color, scanner, etc.)• Instal·lacions de xarxes locals• 14 anys dedicats a donar solucions informàtiques i


I N F O R M E▼

La gama disponible cubretodas las situaciones de protecciónpasiva contra los humos o el fuegoy se presenta en dos líneas de pro-ductos:

- Las rejillas intumescentescortafuegos.

- Las guillotinas cortahumos,combinadas según los casos conlas rejillas.

Todos los modelos puedenponerse en obra donde se necesitadejar un movimiento libre del airepara permitir ventilar a través deun elemento cortafuego de com-partimentación contraincendiomanteniendo intacta la capacidadde resistencia al fuego del elemen-to en el que se coloca la rejilla.

Asimismo todos los modelosse han diseñado y se fabrican parapoder colocarse en puertas, pare-des o mamparas RF, pero tambiénen conductos de ventilación.

En condiciones normales lasguillotinas y rejillas autorizan elpaso libre del aire como en el casode cualquier otra rejilla sencilla.En situación de incendio y segúnlos acontecimientos las guillotinasy rejillas actúan de las manerassiguientes:

- En caso de aparición dehumos se disparan los mecanis-mos de cierre de las guillotinasdejando la entrada de aire o humostotalmente imposible.

- En caso de fuego las láminasde las rejillas se hinchan bajo laacción del calor hasta dejar el es-pacio totalmente cerrado y estanco.

REJILLASCORTAFUEGOS

Las rejillas corta-fuegos son elementosestudiados para pre-sentar una resistenciaal fuego de hastavarias horas en casode incendio.

Las láminas y elbastidor que las com-ponen se fabrican apartir de un productointumescente forradode una vaina de PVC.El acabado visual estan conseguido quenos permite prescindir de cual-quier otro elemento de remateexterno.

Las rejillas RF existen envarios modelos, formatos y tama-ños.

. LVV40 y LVH44Rejillas de una pieza de forma

cuadrada con láminas horizonta-les. El tamaño abarca medidasdesde 100x100 mm hasta 600x600mm.

El modelo LVV40 es el quelleva el acabado visual más conse-guido. Su uso no necesita remateexterno y puede ponerse en uso ensitios donde la rejilla queda vista.La rejilla se sujeta mediante aros ojunquillos. Se fabrica en base aPalusol.

El modelo LVH44 sirve parasitios industriales o con ambientesespeciales, en posición vertical u

horizontal (suelos o techos). Llevaun marco y una estructura en acerogalvanizado con rotura de puente tér-mico. Las láminas son en base grafi-to protegido. Mantiene sus carac-terísticas de intumescencia inclusoen ambientes muy agresivos.

Se ha demostrado que lainmersión en aceite caliente noafecta su capacidad de reacción alfuego, lo que la hace particular-mente adaptada para la proteccióncontra incendios en cocinas.

. LVC40 y LVHC44Rejillas de una pieza de forma

circular con láminas horizontales.Diámetro hasta 600 mm.

Son las versiones circulares delas rejillas LVV40 y LVH44 concaracterísticas equivalentes.

. LVN20 y LVN25Rejillas que combinan dos ele-

mentos sueltos de forma cuadrada

Rejillas de ventilación cortafuegos

La rejilla cortafuego como elemento de compartimentación contra incendios proporciona una protec-ción demostrada contra los humos fríos o calientes y contra el fuego. Mientras, en situación normal semantiene la capacidad de aeración y ventilación que se requiere.

Rejilla LVV40 y su reacción al fuego

▼

con medidas desde 100x100 mmhasta 450x450 mm.

Las rejillas cortafuegos sonelementos estudiados para presen-tar una resistencia al fuego dehasta varias horas en caso deincendio.

Los elementos, de 20 ó 25 mmde profundidad según modelo,pueden quedar adosados o alejarseuno de otro con el fin de adaptar-se al espesor de la pared.Cualquiera que sea el espesor dela obra los elementos de la rejillapueden colocarse a ras de susuperficie. Las láminas en basePalusol con funda de PVC soninclinadas, impidiendo así lavisión de un lado a otro.

Algunas aplicaciones típicasson, a modo de ejemplo: la venti-lación de locales de alto riesgocomo locales de caldera o cocinasde hoteles o industriales, protec-ción de extremidad de conductosde aeración tanto en paredes comoen techo, ventilación de salas dereuniones y conferencias, de habi-taciones u otros locales en hoteles,hospitales, aeración de los con-ductos RF para cables eléctricos...

GUILLOTINASDE CONTROL DE HUMOS

Existen además otros sitios,como almacenes de pieles u otrasmercancías delicadas o preciosas,subestaciones eléctricas, centros decálculo... en los cuales ni siquiera essoportable la entrada de humo.

Si se producen incendios cer-canos a estos sitios la reacción del

material intumescente que com-pone la rejilla es demasiado lentapara proporcionar una proteccióneficaz contra los humos, inclusocalientes, porque los productosintumescentes necesitan una tem-peratura del orden de 100º-150º Cpara que se inicie la reacción dehinchamiento.

Estas circunstancias conllevanel riego de que una gran cantidadde humo frío o caliente se hayaintroducido ya en el local protegi-do antes de que el hueco de la reji-lla sea totalmente cerrado.

Los sistemas de control dehumo a base de guillotinas como elLIMITED CHANNEL o el TALK-BACK SYSTEM son perfectamen-te adaptados a estos últimos casos.

Estos dos sistemas están com-puestos de rejilla(s) con láminamotorizada que permite el cierrecompleto del hueco en caso deincendio. El motor de cada láminao guillotina es controlado por unacentral automática de mando. A suvez la central que pilota las guillo-tinas es conectada a la central demando de la alarma anti-incendioque recibe las señales de losdetectores de calor, de humo...

En caso de incendio, inclusocuando el incendio se produce yse detecta en locales alejados, enel mismo momento en que losdetectores envían el aviso deincendio que dispara la alarma,una señal eléctrica activa losmotores de las guillotinas, cerrán-dolas de forma hermética, de talforma que la entrada de humo enel local protegido se ve totalmente

imposible desde el primer mo-mento de un incendio sin que hayaque esperar la subida de la tempe-ratura.

En caso de incendio, en elmismo momento en que los detec-tores envían el aviso de incendioque dispara la alarma, una señaleléctrica activa los motores de lasguillotinas, cerrándolas de formahermética.

El modo de operación de losSistemas de Control de HumoLIMITED CHANNEL y TALK-BACK puede garantizar una per-fecta protección contra los humosen cualquier local, aunque elfuego se produzca en locales muyalejados sin uniones directas o enlocales vecinos conectados vía elsistema de conductos de aireacondicionado o de calefacciónpor aire.

Los sistemas LIMITEDCHANNEL y TALKBACK pue-den considerarse como un com-plemento a los sistemas de extin-ción (cualquiera que sean los pro-ductos utilizados). Por otra partese debe considerar la posibilidadde que sean una alternativa eficazen casos particulares donde nopuede colocarse una red de extin-ción por varios motivos, como elescaso espacio disponible, las par-ticularidades arquitectónicas dellocal, la superficie demasiadoimportante del local...

Una de las ventajas de las gui-llotinas son: se cierran en caso decorte de luz pero vuelven a abrirseautomáticamente cuando se resta-blece la luz, y los motores funcio-nan con luz de baja tensión, lo queevita accidentes. Además, nonecesitan mantenimiento: cada 24horas el sistema efectúa un testautomático de cierre/apertura y elestado de cada guillotina está indi-cado por diodos en el panel de lacentral de mando.

DOMINIQUE DEFAYS

NEDYS, S.L.


A: Rejillas Talkback en puertas RF.B: Conductos de ventilación o aire

acondicionado.

C: Rejillas Talkback para aeración de local.

D: Unidad de control y luz.

E: Avisador de fuego.F: Sensores de humo.G: Alarma de incendio.


A C T I V I T A T C O L · L E G I A L▼

Amb 30 matrícules, el Cursd’Acústica en Edificis es vadesenvolupar al llarg del mes denovembre, amb un mòdul optatiureferent als àmbits de la rehabilita-ció i el peritatge judicial. El pro-grama va tractar, entre d’altres,matèries relacionades amb l’aïlla-ment acústic d’edificis i façanes,l’acondicionament de sales i l’a-plicació del Codi Tècnic de l’Edi-ficació (CTE).

D’altra banda, el Cursd’Auditor en Serveis de Prevencióva rebre 10 inscripcions, i es vadesenvolupar en els locals delCol·legi del setembre al novembre.El curs va girar, fonamentalment,al voltant de l’obligació de realit-zar una auditoria cada 5 anys, mar-cada per l’article 29 del RD 39/97,de serveis de Prevenció de RiscosLaborals.

Per acabar l’any, l’Àrea deDinamització ha programat uncurset de català per a tècnics i una

jornada sobre punts d’interès geo-tècnic. El curs de català, del 2 al18 de desembre, aprofundirà l’àm-bit dels informes i els documentsd’arquitectura i els textos adminis-tratius. L’horari és de 18 a 21.00 h,dilluns i dimecres.

Per al dissabte 14 de desembres’ha organitzat la segona edició

d’una ruta guiada per diferentsindrets d’interès geològic i geotèc-nic del sud de la demarcació deTarragona. El recorregut, amb sor-tida des de Tarragona i finalitzacióa Móra la Vella, passarà també perFalset i Vandellós. La visita estaràcomentada pel geòleg JosepDarder.

Trenta inscripcions en el curs d’acústica

Després de tractar elsàmbits del risc d’incendi i eltractament de les aigües, elCol·legi edita el seu tercermanual professional, dedicat al’aïllament acústic en edificis.L’obra, a càrrec de Josep MaQuerol Noguera, desenvolupaaquesta temàtica des del dissenyinicial fins la supervisió execu-tiva dels treballs, tant des delpunt de vista dels edificis nouscom des del vessant de les reha-bilitacions i el peritatge judicial.Querol, enginyer industrial,consultor acústic i assessor delConsejo Superior de Ingenieros

Industriales de España, és unexpert experimentat amb moltsanys d’estudi en el sector.

Aquest nou manual de bénsegur contribuirà també a unacorrecta aplicació del CodiTècnic de l’Edificació (CTE), ifacilitarà la tasca dels col·lec-tius professionals implicats(tècnics, promotors, construc-tors i companyies d’asseguran-ces). El manual aporta noveseines per assolir les millorssolucions constructives a l’horad’afrontar el tractament delsoroll en habitatges i altresconstruccions públiques.

S’edita el tercer volum dels manuals

Una imatge de la jornada inaugural del curs d’auditor en serveis de prevenció

El aislamientoacústicoen edificios

Del proyecto al controltécnico y administrativo

Manualesprofesionales - 1II

JOSEP M.QUEROL


TURISMOS

DEPORTIVOS

MONOVOLÚMENES

TODOTERRENOS IVA e impuestos de matriculaciónP. Prever incluidos

AUTO FORUM RED PROVINCIAL

PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA

TARRAGONA:C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71

REUS:Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87

TORTOSA:Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05

VENDRELL:Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54

VERSO


S O R T I M▼

El riu Ebre (2)

Embassamentde Riba-roja a Lleida

Riba-rojad'Ebre Flix

AscóVinebre

Garcia

Benissanet

TivissaMiravet

Rasquera

Cardó

Pinell de Brai

Tivenys

Aldover

Alfara de Carles

Roquetes

PaülsXerta

TORTOSA

a Amposta

C-44

C-43

C-12B

N-420

C-12

Mórala Nova

MÓRA D'EBRE

Ginestar

La Torre de l'EspanyolC-12

N-420

el S

iura

na

el Monsant

l'Ebre

l'Ebr

e

la Canaleta

Serrade Cardó

Ports deTortosa - Beseit

Serra de Pàndols

GANDESA

Embassamentde Guiamets

Mont Caro

Benifallet

Castell de Miravet

▼

MIRAVET I CARDÓ

Miravet és un enclavamentessencial en la història del riu.Damunt de les roques on s’alçal’imponent castell, ubicat en unmeandre on l’aigua fa espirals quees fan i es desfan, Miravet és unlloc pintoresc, imprescindible enel nostre recorregut.

La seva història es remunta alsibers, dels quals ha quedat l’herèn-cia de la cocció del fang. El seglepassat va tenir fins a vint tallers enel barri de terrissaires. Avui hi haset. Les peces de ceràmica tradi-cional, útils per a la vida de cadadia (gerres, tenalles, gibrells, càn-tirs) han donat pas a una ceràmicade caràcter decoratiu.

El seu castell, musulmà,dominava el pas de les embarca-cions del Mediterrani cap a l’inte-rior. Durant segles va ser l’inven-cible vigilant de la frontera flu-vial. Des de mitjans del segle XIIva estar sota el control de l’ordredel Temple fins la dissolució d’a-questa. La fortalesa s’alça sobre elpujol amb una gran força. La seva

empremta templària, dels monjosguerrers, es pot veure als dormito-ris, en l’església romànica o en elpati d’armes, anomenat Pati de laSang. Ens ho podem imaginar. Enla segona quinzena d’agost, dinsdel castell s’escenifica «El sitio deMiravet», una recreació medievalen què participen més de 250veïns de la vila.De l’època me-dieval ens quedatambé el recordde la drassana,de l’aljama jueu-mudèjar, el molíi la sínia.

Podem pas-sar el riu amb labarca més tradi-cional de lescinc que encaraestan en ús a laprovíncia. Esdesplaça aprofi-tant la força delcorrent. Es trac-ta de dos falut-xos que supor-ten una platafor-

ma de fusta que es desplacend’una ribera a l’altra guiats per uncable o gúmena o maroma. Ja nopassen carros ni muls. Passen ambels vehicles motoritzats, però sen-tim el plaer d’escoltar el murmuride l’aigua, un rabeig de placidesaque ens encanta i ens transporta aaltres temps de lentituds oloroses.

El riu Ebre, passat Miravet

▼


Passant per Rasquera, onencara segueix vigent l’artesaniade trenar el bargalló per cabassos ibosses (i, si se’ns permet la gola-freria, ja podem començar a tastarels famosos pastissets, que diuende Tortosa, però que s’amassen agairebé totes les pastisseries delspobles riberencs), arribarem al’antic convent de carmelites des-calços de Sant Hilari de Cardó,del s. XVII. El convent es vareconvertir en balneari en el segleXIX per la qualitat de les aigüesde les fonts de la muntanya.Mereix la pena la visita encaraque el balneari estigui tancat.

La vall de Cardó va ser en elseu temps un lloc per a la vida ere-mítica, espai per a la solitud i lameditació religiosa. Avui, aquís’embotella l’aigua amb marcatelevisiva, però la muntanya sal-vatge respira la saludable virtutdels llocs que han estat visitats perl’aspiració de la santedat.

A Benifallet, sota les muntan-yes de la serra de Cardó, s’ha tro-bat una xarxa arqueològica forma-da per sis coves. N’hi ha duesobertes a les visites públiques: lacova del Dos –que va ser habitadaal Neolític– i la cova Meravelles.Aquesta última és la més especta-cular. Al marge de les conegudesestalactites i estalagmites, hi hatot un joc capritxós de formescurioses i extravagants, de colors

ferruginosos i al·lucinats, d’ombresque despisten els sentits. Durantels mesos d’estiu estan obertestots els dies. La resta de l’any, elscaps de setmana i els festius.

A Tivenys hi ha una fàbrica deceràmica que segueix en ple ren-diment la tradició de la comarca.A Xerta hi ha el famós Assut, unapresa que van començar elsmusulmans i que al S. XIX va sercondicionada per al regadiu.

Aquí comencen els doscanals, el del marge dret i el del’esquerra, que van convertir elDelta en un jardí. Tot el contraridel que hem vingut veient fins ara.El riu passa majestuós entre les

faixes rocoses del sistemaPrelitoral –el pas de l’Ase ol’Estret de Barrufet, prop de lesmuntanyes de Cardó– i només fer-tilitza una estreta marge de lesriberes, les anomenades sènies,horts amb sènies, de clara herèn-cia musulmana, tan oloroses iagradables, potser pel contrastamb la resta de la terra -que ésseca, per a l’olivera i l’ametller-de torrenteres i cingles improduc-tius. Des de Xerta, camí deTortosa, el cel s’expandeix, el pai-satge es dulcifica i el riu s’obre alperfum dels tarongers deixantdarrere la roca duraer endinsar-nos en les terres toves d’al·luvió.

Balneari i convent de Cardó

▼

Cova Meravelles, a Benifallet

▼

L’assut de Xerta

▼

tag - apatgndocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.28.pdftag desembre 2002 6 arquitecte tarragoní...

Documents