documentt6

7/18/2019 t6

http://slidepdf.com/reader/full/t655cf881f55034664618d9cff 1/10

Tema 6: Les tècniques de reglamentacióa) La pluralitat de tècniques de reglamentació.El Dret internacional privat com aquell sector de l’ordenament jurídic que regula les situacionsprivades internacionals utilitza tècniques normatives pròpies que són diferents de les empradesen altres branques jurídiques.

Podem classicar les normes del sistema espan!ol de Dret internacional privat atenentprincipalment a dos criteris"

• Atenent a l’origen de les normes:o Estatalso Convencionalso Institucionalso Transnacionals

• Atenent a la unció de les normes:o !ormes reguladores: que son les que donen una resposta jurídica concreta a

les situacions de tr#c privat e$tern.o !ormes d’aplicació: que pretenen solucionar els problemes que sorgei$en a

l’%ora d’aplicar les normes reguladores.

&es normes reguladores es poden classicar atenent a varis criteris' ara b( les duesclassicacions m(s importants són" )*+P,-/01

• "el que a a l’#m$it del sup%sit de et que es considerat per la norma il’ordenament &ur'dic que resulta aplica$le:

o !ormes unilaterals: nom(s contemplen aquella part del supòsit de fet queest# connectat amb l’ordenament jurídic propi que (s el que ser# aplicable.

o !ormes multilaterals: regulen tot el supòsit de fet de la situació de tr#c jurídic e$tern permetent l’aplicació de qualsevol ordenament jurídic )no nom(s elpropi' que (s el que feien les unilaterals1.

• "er la manera d’o$tenir la conseq(ència &ur'dica de la norma de retinternacional "rivat:

o Tècniques o normes de reglamentació directa: que són les que contenen lareglamentació substantiva )material1 de la situació de tr#c jurídic e$tern orelació jurídica internacional )ema 231.

o Tècniques o normes de reglamentació indirecta" són aquelles que remetena un ordenament jurídic que (s el que %a de proporcionar la resposta materialcorresponent al cas concret )ema 241.

El programa seguei* la segona classi+cació que ara desenvoluparem.

• Les tècniques o normes directes de reglamentació ,Tema -):

5ón aquelles que per si soles resolen materialment la questio jurídica controvertida.Poden ser de tres tipus"• !ormes materials imperatives de dret internacional privat.

• !ormes materials especials de dret internacional privat.

• !ormes materials autolimitades.

$) Les normes materials imperatives de dret internacionalprivat

El primer que cal dir (s que es planteja un problema terminològic sobre aquesta q6estió ja que%i %a multitud d’e$pressions o sinònims com són les seg6ents locucions"• !ormes d’aplicació immediata ,/ran0a).

7/18/2019 t6


• !ormes d’aplicació necess#ria ,It#lia).

• !ormes d’o$ligat compliment

• !ormes de policia

• !ormes perempt%ries ,Anglaterra).

• !ormes d’ordre p1$lic

7uè són aquestes normes8e+nició" són disposicions internes i unilaterals que inclouen un mandat substantiu categòricque cal observar sempre ns i tot en les relacions de tr#c jurídic e$tern.

Podem dir que s’apliquen sense mediació d’altres normes' per tant són d’aplicació immediata' ia m(s' e$clouen que es pugui recórrer a un altre dret' per tant són d’aplicació necess#ria.

• Estructura d’aquestes normes imperatives"9om totes les dem(s normes estan formades per un supòsit de fet i conseq6ència jurídica"

o 2up%sit de et: són situacions o relacions de tr#c' conectades a l’ordenament jurídic propi.

o Conseq(ència &ur'dica: imputar directament la resposta jurídica materialcontinguda en la norma.

• E$emples"o 0orma material imperativa" art. 4:.2. 3n Est. treballadors que es referei$ a la

jorn#da m#$ima' sen!alant que aquesta ser# com a m#$im de :; %oressetmanals en còmput anual.*maginem que un espan!ol realitza un contracte de treball a una empresa <ubaití per una jornada de =; %ores setmanals i una submissió al dret >ubaití. Espresenta un con?icte en el contracte i es fa demanda davant la justicia espan!ola)fem veure que (s la competent' que ara no i entrem1. 9om que volem que se’nsapliqui la justicia espan!ola' al ser l’art 4:.2 3n es norma imperativa i nodisponible per les parts per tant el jutje %auria d’aplicar la norma espan!ola i lacl#usula del contracte seria nul@la' ja que %as pactat un aspecte que esimperatiu' no disponible per les parts.

o 0orma material imperativa" art 4A.2 E referent a les vacances. *maginem que%em pactat que no temin vacances. En cas de judici aquesta cl#usula seria nula ja que es tracta d’una altra matèria imperativa i per tant no seria disponible perles parts.

• 9lassicació de les normes materials imperatives"Es poden classicar de diferents maneres"

2. /tenent a la procedència"

o !ormes materials imperatives del dret del orum o le* ori: es el dret del

país al qual pertan! el tribunal que conei$ de la controvèrsia.Ex: art 8.1 CC “Las leyes penales, las de policía y las de seguridad públicaobligan a todos los que se hallen en territorio espaol!.

o !ormes materials imperatives que poden provenir de la le* causae: es lallei que s’aplica per resoldre el cas' es a dir' per resoldre el fons de lacontrovèrsia.

Ex: segui" a"b el contracte de #ubait. $"agine" el sup%sit que no pacte" el dret espanyol ni el #ubaití sino que decidi" sot"etren&s al dret 'ranc(s que t( un lí"it de )*h+set"ana, i el udici es plantea a Espanya. Els#ubaitís diuen que s&aplica el dret -uaití o l&espanyol i l&a'ectat diu que el'ranc(s. El tribunal es pot trobar en el dubte de si aplicar dret esanyol o 'ranc/s.El que caldria 'er es aplicar el dret 'ranc(s a que es "es 'a0orable, i ob0iare" el

dret espanyol a que tot i ser i"peratiu, el carcter del nostre dret es tuitiu i per tant s&aplicar2 el dret "(s protector.

/lguns cops poden coincidir la le$ fori i la le$ causae ja que pot ser que per e$emple un

7/18/2019 t6


tribunal espan!ol aplica dret espan!ol.

o !ormes materials imperatives d’un tercer estat: que no (s estat forum niestat causae.

Ex: Cas 3alli 4rothers contra la na0iliera 56nar, es re'ereix als contractesde transport "aríti" de cot7: la co"panyia espanyola l&ha de portar de l&india aEspanya i es pacta un preu de 1 euros per tona. Es pacta sot"etre&s al dret

angl(s i als tribunals anglesos. El carrega"ent surt de l&india i a Espanya esconsidera que el cot7 no es pot pagar "(s de * euros per tona. El contracte as&ha 'or"alit6at, 0an a udici a $nglaterra i s&aplica dret angl/s per tant la lex 'ories el dret angl(s, igual que la lex causae que ta"b( es el dret angl(s.El proble"a es que la nor"a espanyola es de caracter i"peratiu i en aquest cas,es un tercer estat. 9e"bla que el tribunal angles no ha de 'er cas de lanor"ati0a espanyola i dicta sentencia que accepta els 1 euros tona. El que passa es que la sent/ncia haura de ser executada a Espanya i els utges noacceptaran l&execucio en contra de una llei i"perati0a espanyola.Per ai$ò' (s millor respectar el dret imperatiu d’un 4r estat.

Per respectar el dret d’un 4r estat %an de donarBse 3 condicions que son alternatives ja quenom(s cal que s’en complei$i una"

• 3ue es tracti d’un tercer estat molt vinculat al contracte.• 3ue l’estat controli la verita$le e*ecució del contracte o $4 tota la

conseq(encia del contracte.

3. /tenent al seu grau d’imperativitat"

o !ormes a$solutament imperatives: aquelles que s’apliquen en tot cas.Ex: la nor"ati0a relati0a al control de can0i de "oneda. El dret espanyol

considera que un contracte d&exportaci7 no"(s pot con0ertir "oneda per un0alor de 1.. d&euros i el contracte d&exportaci7 a EE es per"et un"2xi" de 1.. d&euros, en aquest cas no"es aplicarie" dret espanyol aque es pret(n protegir el pais, tant si els altres tenen 1 co" 1.

o !ormes relativament imperatives: nom(s s’apliquen quan el dret estranger(s men!s favorable.

Ex: en el cas de la ornada de treball si el dret i"peratiu diu que ser2 de;h set"anals, per% el pactat es "(s 'a0orable o bene<ci7s =)*h>, per tant donat el carcter tu?tiu 'a que s&apliqui aquest dret.

• &a funció de les normes imperatives"

Poden respondre a una doble funció"

• &a defensa de les estructures b#siques de l’organització econòmica i social de l’estat.Ex: la nor"a sobre control de can0is, que no esta condicionada al dret estranger.

• Protecció de drets col@lectius de les persones )infants' consumidors' arrendataris'treballadors...1

• &a crítica a les normes materials imperatives"

21 Ci %a sectors doctrinals importants que cuestionen molt que les normes imperatives siguinnormes de D*P. 7uins arguments utilitzen8

• Es conculca la ratio o nalitat ltima de la norma" ja que %an estat creades per al tr#cintern i aquí es desplacen al trac e$tern.

• Pot provocar problemas de seguretat jurídica" ja que no sabem si els operadors

m’aplicaran o no la norma.

Diem que nom(s son aplicables al tr#c e$tern quan %i %agi una norma d’e$tensió quee$pressament les projecti al tr#c jurídic e$tern.

7/18/2019 t6


Ex: nor"a d&extensi7: la llei sobre condicions generals de contractaci7: art. ) diuque “La presente Ley se aplicar a las clusulas de condiciones generales que 'or"en parte de contratos suetos a la legislaci7n espaola. @a"bi(n se aplicar a los contratosso"etidos a legislaci7n extranera cuando el adherente haya e"itido su declaraci7nnegocial en territorio espaol y tenga en (ste su residencia habitual, sin peruicio de loestablecido en los tratados o con0enios internacionales. Cuando el adherente sea unconsu"idor se aplicar lo dispuesto en el apartado ) del artículo 1 bis de la Ley

Aeneral para la Be'ensa de Consu"idores y suarios.! B&aquest article pode"extreure que el dret i"peratiu s&exporta als contractes internacionals.

31 &a resta de la doctrina' i cal dir que es la majorit#ria' considera que les normes imperativesson tècniques de dret internacional privat i per tant perfectament aplicables al tr#c e$tern./i$i les normes imperatives son tècniques de dret internacional privat i per tant perfectamentaplicables al tr#c e$tern.

C) Les normes materials especials de dret internacionalprivate+nició" 5on normes directes que incorporen una regulació substantiva per a supòsits de

tr#c e$tern que es diferent de l’establerta per a les relacions purament internes.

• Estructura"o 2up%sit de et: (s una situació privada amb factor d’estrangeria.o Conseq(ència &ur'dica: mandat especíc que cont( la norma per al supòsit

concret de tr#c e$tern.

• 9lasses de normes materials especials"

2. /tenent a l’origen de les normes"

• Estatals: Ex: art. 1)* Llei can0iaria i del xec: apt. 1 diu que 1* dies per a paga"ents aEspanya + apt. diu dies a D dies per a paga"ents exteriors.

• Convencionals: Ex: Con0eni de iena 1F8 a l&art *G.1 =do"icili 0enedor> en relaci7 al&art 11G1.) CC =do"icili co"prador>.

• Institucionals: Ex: 3egla"ent sobre "arca co"unit2ria, tot s7n nor"es "aterialsespecials.

• Transnacionals" Ex: la regulaci7 en "at/ria de cr/dit docu"entari, son les nor"es delex "ercatoria.

3. /tenent al mode d’aplicació )e$amen81"

• !ormes materials especials independents: són aquelles que s’apliquen ambindependència de la norma de con?icte i del dret nacional competent.

Ex: independent: Con0eni de iena art. 1 diu que “La presenteCon0enci7n se aplicar a los contratos de co"pra0enta de "ercancias entre

partes que tengan sus estableci"ientos en Estados di'erentes: a> cuando esosEstados sean Estados Contratantes!. 5ixi, en un contracte entre Espanya iHranIa s&aplicar2 aquest article perque a"bd7s s7n <r"ants del contracte.

• !ormes materials especials dependents: nomes que s’apliquen quan la norma decon?icte declara competent el dret que les cont(.

Ex: dependent: Con0eni de iena art 1.b diu que “cuando las nor"as dederecho internacional pri0ado pre0ean la aplicaci7n de la ley de un EstadoContratante! que b( a dir que quan les nor"es de B$J pre0egin l&aplicaci7 d&unallei de l&estat contractant. 5ixi, un contracte entre Espanya que es <r"ant i el3egne nit que no (s a la llista de <r"ants, a"b subecci7 de les parts al dret 'ranc(s. El con0eni no es aplicable per la 0ia del 1.a. El contracte s&ha de

sot"etre al dret 'ranc(s que si (s estat "e"bre del Con0eni, per tant, el ute had&aplicar el dret dependent del con0eni de 0iena, tot i que, una de les parts no en'or"a part.

7/18/2019 t6


4. /tenent a la seva especialitat"

• !ormes no necessariament especials: situacions que tenen un paralelisme en eltr#c intern.

Ex: art *G Con0eni de iena igual que el Codi ci0il a l&art. 11G1.) =encara quediguin el contrari>, per tant, (s una nor"a no necessaria"ent especial.

•

!ormes necessariament especials: són realitats que són incomprensibles fora de ladimensió internacional.Ex: cr/dit docu"entari: no"(s es dona en contractes d&exportaci7. En l&2"bit del

tr2<c intern no te sentit, per tant no"(s te sentit en l&2"bit internacional.

• El fonament que justica les normes materials especials"Es &usti+ca per la singularitat del tr#+c internacional. 2ón normes molt escasses iso$retot escasse&en les que són de ont aut%noma o estatal.

d) Les normes materials autolimitadese+nició" 5ón normes unilaterals que en establir l’#mbit espacial on es aplicable una

determinada resposta jurídica del legislador propi' suposen una e$cepció a la norma decon?icte.

• 9aracterístiques de les normas materials autolimitades"o E*cepció a la norma de con5icteo A$ast espacial limitato nilateralso irectes

• Estructura de les normes materials autolimitades"o 2up%sit de et: situacions privades internacionals connectades amb el pais del

fòrum o le$ fori.o

Conseq(ència &ur'dica: aplicar la sanció material que preveu el precepte.Ex: con'rontare" l&art 11.1 del C.C =nor"a de conKicte>, i l&art G)) del C.C =que es

l&excepci7 a la nor"a de conKicte>. 5rt 11.1 CC: “1. Las 'or"as y sole"nidades de los contratos, testa"entos y de"s

actos urídicos se regirn por la ley del país en que se otorguen. o obstante, sern ta"bi(n0lidos los celebrados con las 'or"as y sole"nidades exigidas por la ley aplicable a sucontenido, así co"o los celebrados con'or"e a la ley personal del disponente o la co"ún delos otorgantes. $gual"ente sern 0lidos los actos y contratos relati0os a bienes in"ueblesotorgados con arreglo a las 'or"as y sole"nidades del lugar en que (stos radiquen.!

B&aquest article extraie" ) conexions di'erents a la 'or"a:• 9&aplica la llei del pais d&otorga"ent

• 9&aplica la llei causae• La llei personal o co"una

Mualse0ol d&aquestes lleis 'an que l&acte estigui 0alida"ent constituit.

Josant un suposit real, un espanyol atorga testa"ent "anco"unat a ale"anya, es un tipus detesta"ent prohibit aquí pero per"(s pel dret ale"any. Be les tres possibilitats, la pri"era0alida l&acte i per tant, seria un acte 0alida"ent constituit. 9i no 'os perque teni" l&art. G))que (s una excepci7.

5rt. G)) CC: “o ser 0lido en Espaa el testa"ento "anco"unado, prohibido por elartículo DDF que los espaoles otorguen en país extranero, aunque lo autoricen las leyes de laaci7n donde se hubiese otorgado!.

Jer tant, all% que autorit6a l&art 11.1 ho li"ita l&art. G)) a que (s l&excepci7 a la nor"ageneral.

7/18/2019 t6


• unció de les normes autolimitades"Establei$en e$cepcions a la solució general establerta en la norma de con?icte' donant unaregulació directa per a determinades situacions."er quina raó7 8o an perquè deensen els interessos de pol'tica legislativa del%rum o le* ori en situacions particularment vinculades am$ el pais del %rum.

e) La norma de con5icte: noció9 estructura9 classes icaracter'stiques5ón aquelles normes que no regulen directament les situacions privades internacionals' sinóque determinen quins dels diferents ordenaments jurídics connectats amb el supòsit' ja siguipropi o estranger' %a de resultar aplicable per donar solució al con?icte.Aquestes normes són les m4s a$ituals9 per tant9 les anteriors normes materialsdirectes són m4s escasses +ns al punt que moltes vegades9 al dret internacionalprivat es anomenat dret con5ictual.

&Festructura (s una de les diferències respecte del tipus de norma que %em estudiat ns ara ies caracteritza per tenir ; elements:

5upòsit de fet G PH0 DE 9,00EI*J G 9onseq6ència jurídica

• 2up%sit de et:El supòsit de fet (s la matèria regulada per la norma de con?icte que el legislador denei$gr#cies a conceptes' categories o institucions jurídiques.

Exe"ples: 5rt F.8 CC : “La sucesi7n por causa de "uerte se regir por la ley nacional del causante en el"o"ento de su 'alleci"iento, cualesquiera que sean la naturale6a de los bienes y el paísd7nde se encuentren NOP!9H Q (s a successi7 per causa de "ort

5rt F.D CC: “La tutela y las de"s instituciones de protecci7n del incapa6 se regularn por la

Ley nacional de (ste. NOP!9H Q (s la tutela i les de"(s institucions de protecci7 de l&incapaI.

5rt. 1.1 CC: “La possessi7, le propietat i els altres drets sobre bens i""obles i bens "obles,es regiran per la llei del lloc a on es trobin!.9HQ possessi7, propietat, publicitat i drets reals sobre bens "obles i i""obles.

5rt. 1.F CC: “Les obligacions R contractuals es regiran per la llei del lloc a on s&hagi produ?t el 'et del qual deri0en!.9HQ obligacions R contractuals, (s a dir, dret de danys.

• "unt de conne*ió: ,aquesta 4s la dierència am$ les normes anteriors).

9ircumst#ncia o element del supòsit privat internacional )o relació e$terna1 que e$pressa elvincle entre aquest supòsit i un estat determinat la llei del qual s’%a d’aplicar.

/quest (s l’element privatiu i característic )propi1 de la norma de con?icte que les diferènciadel qualsevol altra norma.

Exe"ples: 5rt. F.8 CC: “La sucesi7n por causa de "uerte se regir por la ley nacional del causante en el"o"ento de su 'alleci"iento, cualesquiera que sean la naturale6a de los bienes y el paísd7nde se encuentren. 9in e"bargo, las disposiciones hechas en testa"ento y los pactossucesorios ordenados con'or"e a la ley nacional del testador o del disponente en el "o"entode su otorga"iento conser0arn su 0alide6, aunque sea otra ley que ria la sucesi7n, si bien laslegíti"as se austarn, en su caso, a esta últi"a. Los derechos que por "inisterio de la ley se

atribuyan al c7nyuge sup(rstite se regirn por la "is"a ley que regule los e'ectos del"atri"onio, a sal0o sie"pre las legíti"as de los descendientes.!El punt de connexi7 es la nacionalitat.

7/18/2019 t6


5rt. F.D CC: “La tutela y las de"s instituciones de protecci7n del incapa6 se regularn por laLey nacional de (ste. 9in e"bargo, las "edidas pro0isionales o urgentes de protecci7n seregirn por la ley de su residencia habitual.Las 'or"alidades de constituci7n de la tutela y de"s instituciones de protecci7n en queinter0engan autoridades udiciales o ad"inistrati0as espaolas se sustanciarn, en todo caso,con arreglo a la ley espaola.9er aplicable la ley espaola para to"ar las "edidas de carcter protector y educati0o

respecto de los "enores o incapaces abandonados que se hallen en territorio espaol!.Els criteris de connexi7 en aquest cas podria la nacionalitat o en el cas de "esures pro0isionalso urgents la resid/ncia.

5rt. 1.F CC “Las obligaciones no contractuales se regirn por la ley del lugar donde hubiereocurrido el hecho de que deri0en.La gesti7n de negocios se regular por la ley del lugar donde el gestor realice la principalacti0idad.En el enriqueci"iento sin causa se aplicar la ley en 0irtud de la cual se produo latrans'erencia del 0alor patri"onial en 'a0or del enriquecido!.El punt de connexi7 en aquest cas seria el lloc on ha ocorregut el 'et del que deri0a.

o Classi+cació dels punts de conne*ió:

Podem trobar moltes classicacions diferents' però nom(s parlarem de les m(s importants"

21 Punts de conne$ió 5egons la naturalesa )21"• /#ctiques: referides a elements de fet que són constatables a trav(s de l’e$periència

sensible.Ex: art 1.1 CC: “La posesi7n, la propiedad y los de"s derechos sobre bienes

in"uebles, así co"o su publicidad, se regirn por la ley del lugar donde se hallen. La"is"a ley ser aplicable a los bienes "uebles!. La connexi7 (s el lloc de situaci7, per tant ele"ent '2ctic.

• <ur'diques: t( un contingut jurídic' perquè ens diu la llei.Ex: art. F.D CC: “La tutela y las de"s instituciones de protecci7n del incapa6 se

regularn por la ley nacional del (ste!.El punt de conne$ió (s la nacionalitat' i (s un punt de conne$ió jurídic' ja que la

nacionalitat s’adquirei$ per mandat jurídic. 0o (s facilment identicable pels sentits lanacionalitat d’un individu )com (s el cas dels punts de conne$ió f#ctics1.

31 Punts de conne$ió 5egons la naturalesa )31"• "ersonals o su$&ectius: son relatius als subjectes a la relació privada internacional.

Ex: nacionalitat, do"icili, resid/ncia...• =$&ectius9 materials o territorials: fan referència a les altres circumst#ncies del

supòsit de fet.Ex: lloc on s&ha produ?t el 'et delictiu Sloci delicti co"iciT, el lloc de situaci7 del

be.

9al dir que alguns autors nom(s entenen com a punt de conne$ió subjectiu l’autonomia de la

voluntat' per e$emple en els contractes

41 Punts de conne$ió 5egons la seva variabilitat en el temps"• /i*os: aquells que d’acord a la seva naturalesa són invariables.

Ex: lloc de co"issi7 del delicte per exe"ple en el cas d&un accident de cotxe, ellloc (s in0ariable.

• >aria$les o muta$les: aquells susceptibles de modicarBse en el discurs del temps.Ex: la resid/ncia, el lloc de situaci7 dels bens "obles.

/quest punt variable o mutable pot generar 3 tipus de problemes"o 9on?icte mòbilo rau de llei

:1 Punts de conne$ió Per l’estructura i articulació de les conne$ions"• 2imples: són aquells que retenen un nic factor o element de contacte.

Ex: tots els exe"ples anteriors eren si"ples, nacionalitat, lloc del 'et, lloc on s7nels "obles.

7/18/2019 t6


• Compostos: comprenen m(s d’un criteri de conne$ió com a mínim.Poden ser de : tipus"

2.B 9ompsotosB/lternatius" aquells que estan situats en peu d’igualtat de maneraque qualsevol dels matei$os pot operar per delimitar el dret aplicable.

E$" art 22.2 99 que establei$ tres conne$ions diferents"• &loc de celebració de l’acte• &lei del contingut• &lei personal o nacionalitat

3.B 9ompostosBKer#rquics" aquells que entren en joc progressivament un rere l’altre'en funció de les circumstancies del cas.

Ci %a 3 classes"• 5ubsidiaris" es recorre a la conne$ió subordinada perquè l’anterior 0, pot

operar.Ex art. F. CC que estableix quatre connexions situades a"b

car2cter er2rquic subsidiari:o Llei nacional dels contraentso Llei personal o residencia d&uno Llei elegida en capítolso Llei del lloc de celebraci7 del "atri"oni

•

5uccessius" la raó que fa passar d’una conne$ió a la seg6ent (s e$terna ala pròpia conne$ió.Ex: art. F.G CC que estableix tres connexions:

o acionalitat co"unao 3esid/ncia habitual dels creditorso Llei del '%ru"

Jasse" d&una a l&altra no perqu/ la connexi7 anterior no pugui operar sino perque no obteni" el resultat "aterial que la nor"a preten. 5ixi, si i"agine" dos Ja-istanis. Els dos residideixen a Espanya, la llei pa-istani no pre0eu la prestaci7 d&ali"ents per tant s&aplicaria la connexi7de la resid/ncia habitual per assegurar el resultat "aterial que es pret(na"b la nor"a.

4.B 9ompostosB9umulatius" aquells que actuen a la vegada provocant l’aplicació

simult#nia de les normes de dos o m(s ordenaments jurídics. enim 3 subcategoríes"

• Distributius" cada llei aplicable nom(s s’aplica a un punt del supòsit senseque con?uei$in o convergei$in.

Ex: art F.11. CC en "at/ria de 'usi7 de societats. $"agine" quees dona una 'usi7 entre una e"presa espanyola i una a"ericana. Jer adoptar la decisi7 de 'usi7 la llei espanyola requereix el 0ot en unta de la"eitat "(s un dels accionistes. En can0i la llei a"ericana pre0eu lanecessitat del 0ot 'a0orable de +) dels accionistes. 5 cada un dels acordss&aplicar2 la se0a pr%pia llei.

• &imitatius" cada llei regula tot el supòsit i condiciona el matei$.Ex: d&aquest no teni" cap exe"ple en la llei espanyola per lo que

he" d&acudir a la llei iugosla0a en "at/ria de dret internacional pri0at.Concreta"ent a una llei del &8, a l&art )*., que regula el di0orci i pre0euque en la de"anda de di0orci entre dos persones s&aplicar2 a cada una eldret corresponent a la se0a nacionalitat. $"agine" un di0orci entre un9er0i i un Ualt(s. El dret ser0i per"et el di0orci pero el "alt(s no, per tat no hi hauría di0orci perque s&apliquen els dos drets i un condiciona tot elresultat <nal.

Els punts de connexi7 cu"ulatius pro0oquen proble"es d&inadaptaci7 :.B 9ompostosB9omple$os" intervenen de forma conjunta i combinada per acabaraplicant el dret d’un estat determinat.

Ex: Con0eni de la Vaya 1FG) sobre responsabilitat dels productors en elseu art. ; estableix quatre connexions. La pri"era s&ha de donar se"pre a"buna de les ) posteriors. 9i no es dona aquesta conKu/ncia es passa a l&art. * que

dona altres solucions de car2cter subsidiari.Vi ha "(s d&una connexi7 pero no"(s un dret.

7/18/2019 t6


L1 Punts de conne$ió /tenent al grau de ?e$ibilitat"• ?'gids o tancats: aquells que indiquen mecanicament l’ordenament jurídic aplicable

sense reconei$er a l’operador juridic )jutge1 cap marge d’apreciacio.Ex: art. F.8 CC: llei nacional: el utge no pot a'egir ni treure res.

• /le*i$les o o$erts: aquells que utilitzen conceptes jurídics indeterminats que el jutjador %a d’individualitzar cas per cas.

Ex: art. ; Con0eni 3o"a: llei país a"b el que presenti els 0incles "(s estretsa"b el contracte =el utge pot decidir quin (s el 0incle "(s estret>.

• La conseq1ència &uridica:9onsistei$ en l’ordre )mandat1 d’aplicar un ordenament jurídic determinat que %aura deresoldre la controversia.

Ex: art. F.8 CC: aplicar la llei nacional del causant en els casos de successi7.Ex: ; Con0eni 3o"a: aplicar la llei que presenta els 0incles "(s estrets a"b el

contracte.

• Classes de normes de con?icte"+oltes vegages són una representació de les classes de conne$ions. /i$í trobem que si elspunts de conne$ió els classiquem com a alternatius o jer#rquics' la norma de con?icte ser#alternativa o jer#rquica. Passa el matei$ amb els punts de conne$ió rígids i ?e$ibles' donen lloca normes de con?icte rígides i ?e$ibles.

ot i ai$ò %i %a altres 3 classicacions diferents"• /tenent a la part de la relació e$terna que es contemplada per la norma i l’ordenament

jurídic que resulta aplicable"o !ormes de con5icte unilaterals: normes que establei$en el règim jurídic

d’una part de la situació de tr#c e$tern. /quella part connectada amb el paisdel fòrum' el dret del qual es aplicable.

Ex: art. 1.; CC: dret de propietat intelectual o industrial en territoriespanyol 'a que s&apliqui la llei espanyola. Jero, que passa si es un dret deHranIaW La nor"a no diu res.

Ex: art. ; Llei de co"petencia deslleial diu que el dret espanyol s&aplicaals actes de co"petencia deslleial que es produeixen al "ercat espanyol. Mue passa si es un "ercat 'rancesW

o !omes de con5icte $ilaterals o multilaterals: regulen tots els aspectes delsupòsit' tota la situació de tr#c e$tern i possibliten l’aplicació de qualsevolordenament jurídic ja sigui el del fòrum o un estranger.

Ex: totes les nor"es que he" 0ist son bilaterals o "ultilaterals.

• /tenent al resultat que el legislador vol obtenir"o !ormes merament localit@adores: són les m(s freq6ents. Es limiten a la

mera designació del dret aplicable sense fer cap consideració de dret material.Ex: art. F.8 CC: no t( en co"pte 0alors de dret "aterial, no"(s especi<ca

el dret aplicable.o !ormes su$stantives: orientades a la satisfacció d’un resultat material

determinat.Ex: art. F.G CC: “cuando la persona que lo recla"e no pueda obtenerlos!:

el legislador t( una preocupacio "aterial, i la 'ona"entaci7 de la nor"a esdirigeix a obtenir el resultat "aterial =els ali"ents en aquest cas>.

• Caracter actual de la norma de con5icte : radicionalment' an!s enrere' la norma de con?icte tenira 4 característiques b#siques queeren"

-. Beneral i A$stracta: feia referencia a l’amplitud en que es formulava el supòsit de fetde la norma de con?icte.

Ex: art. 1.F CC: 0ol cobrir tots els casos de danysX per tant (s "olt general,abstracta.. ?'gida: fa referència a l’automaticitat amb que el punt de conne$ió triat pel legisladorconduei$ al dret aplicable sense que el jutge pogu(s apreciar una solució millor.

7/18/2019 t6


Ex: art. 1.G CC: nacionalitat, signi<ca que s&aplica la llei nacional.;. !eutral: vol e$pressar la indiferencia de la norma de con?icte en vers el contingutmaterial del dret aplicable.

Ex: art. F.8 CC: nacionalitat, signi<ca que s&aplica la llei nacional: no li i"porta sihi ha legiti"a en la successi7, si no la conte"pla dita llei nacional... hi ha indi'erenciada0ant el resultat "aterial.

El dret privat modern' %a impugnat aquests valors cl#ssics que %an estat substituits per"-. Especialit@ació: la norma de con?icte s’%a d’adequar a les necessitats del tr#ce$tern.

Ex: 3o"a $$ sobre obligacions extracontractuals: art. * i ss: nor"a de conKicte per cada tipus de dany =proc(s d&especialit6aci7 de la nor"a de conKicte>.

E5PE9*/&*M/9*J vs. NE0E-/&*/

. /le*i$ilita@ació: s’%a d’ajustar la norma de con?icte a la regulació del tr#cinternacional a cada cas' sempre buscant la m#$ima pro$imitat entre el litigi i el dretaplicable per resoldre aquell litigi.

Ex: art. ;.1 Con0eni de 3o"a: 0incles "es estrets a"b el contracte: el utge cas

per cas 0incula el drret "(s estret al contracte.

&EI*O*&*M/9*J vs. -*N*DE5/

;. aterialit@ació: )OH59/- &/ 5,&H9*J /+O D-E +/E-*/&1 en la formulació de lanorma de con?icte' el legislador fa palès )re?ectei$1 el resultat mateiral que vol aconseguir.

Ex: art. F.G CC: ali"ents: 0ol que el "enor tingui els ali"ents.

+/E-*/&*M/9*J vs. 0EH-/&*/

documentt6

Documents