1

Sumari

PÒRTIC . . . . . . . 2per Sergi Plana i Planagumà

ELS LLORERS DE SOBIRÀS . . . . 4per Xavier Béjar

RECORREGUT DE LA LLETISSONADA 2015 . . 6

NOTES I CONTROLS D'AVITUALLAMENT. . . 15

PLÀNOL DEL RECORREGUT . . . . 16

PERFIL DEL RECORREGUT . . . . 18

"EN PEQUÍN" I EL CABLE DE SANTA MAGDALENA 19per Laia Martí Buxó

ENTREVISTA A CLAUDI CASAMITJANA PUJOL . 22per Laia Martí Buxó

LA FILLA DEL ROURE . . . . . 25per Salvador Vergés Cubí

SANTA MAGDALENA DEL MONT . . . 26

ECCE HOMO . . . . . . 28per Manel Serramitjana i Cuscoy

FIRMES COL.LABORADORES . . . . 30

Pòrtic

2

Bon dia Lletissonaires!

Fa quatre dies i mig que hem sortitde la foscor, de l’hivern infinit, queaquest any no ha estat especialmentfred, però sí llarg i ventós.

Ens trobem just al mig de laprimavera, de l’època del color verd,la temperatura augmenta dia a dia iara toca gaudir dels dies llargs per acarregar-nos de tot el que hem perdutaquests mesos foscos, freds, grisos itristos.

Fa 36 anys que des del GECA uspreparem lletissonades i l'única cosaque ha canviat des de la primeraedició és que som molts més enl’organització, la resta manté elsmateixos valors dels seus fundadors.Trobar-se amb un grup d’amics ambles mateixes aficions, per a descobrircamins poc freqüentats i llocs nous,i fer una gran sortida per a recordar-la durant molt de temps. I aquest anyha de tornar a ser així, mireu per onmireu trobareu gent afí a la vostraaf ic ió, a l ’excursionisme, usensenyarem camins que, amb esforç,hem recuperat i us portarem perzones poc conegudes, una d’elles ésel camí que travessa, d'Oest a Est, la

cinglera del Puigsacalm, perl’anomenat Pas dels Burros, en quètindreu una nova perspectiva de laVall d’en Bas. La panoràmica quetindreu s’estendrà des de l’esquerraamb el puig Corneli i la cinglera deSanta Magdalena fins a la serra delsLlancers a la dreta, i a la part baixade la vall, just el centre de lafotografia, els pobles de Sant Esteve,Hostalets d’en Bas i, als vostres peus,Joanetes.

La Lletissonada és l’activitat mésnombrosa i l'única marxa popularque el GECA fa pel gran públic, peròaquest últim diumenge 31 de maig,la cosa canvia, ja que estempreparant la cursa solidària "Camesde Ferro" al Puigsacalm, una cursaen què tot el cost de la inscripcióanirà per la fundació A. Bosch* quesosté un equip d’investigadors del’Hospital de la Vall d’Hebron. Lacursa tindrà 3 versions: 10 km, mitjamarató i marató. Nosaltres hi hemposat esforç , ganes i moltd'entusiasme perquè d’aquí a unsanys, esperem menys que més, tinguiun seguiment i un reconeixement

*La fundació privada A. Bosch té com a objectiupromoure la investigació i recerca de solucionsmèdiques, biomèdiques o quirúrgiques derivadesde malalties infantils i, en general, contribuir a lamillora del benestar social de les persones al llargde la vida.

3

tan important com avui té laLletissonada; doncs si us animeu ivoleu provar de fer la vostra primeracursa de muntanya, teniu la versiódels 10 km, o els més forts podeuvenir a comprovar quin peu calcem ala Vall d’en Bas i acompanyar-nos a lade 25 i 42 km. El dia 31 de maig teniucita, aquí mateix a St. Esteve d’en Bas,de la mà del GECA. De veritat que usperdreu la primera edició? Penseuque de primera edició només n’hi hauna! Així que si voleu, vosaltres sereuqui fareu gran la nostra cursa.

No us puc donar les gràcies d'un a un,i per això utilitzo un tros del pòrticper a donar-vos-les. Gràciesexcursionistes, moltes gràcies; penseuque amb l’aportació que avui acabeude fer, doneu ales a les activitats quedes del GECA portem a terme duranttot l’any, per la gent del centre, perla del poble però també per a laforana. Aquest any i ja en portem vuitde la maleïda crisi, en donarem unapart a la gent de Càritas que ajudenals més desfavorits a donar-los einesper a poder sobreviure amb dignitat,fet que també vull donar-vos lesgràcies a tots de part de CàritasGarrotxa per la vostra participació enla Lletissonada.

Els que ens coneixeu ja sabeu que nous deixarem amb un regust agre, pels

nous, avui descobrireu com som lagent de la vall, ja que esperem queaquesta tarda, quan estigueu al sofà,tingueu un somriure dibuixat a lacara recordant com us ho heu passatde bé i de com heu gaudit amb lesvistes, aèries o no aèries, de lanostra/vostra vall.

I perquè els records perdurin durantmolts anys penseu que podeu penjarles vostres fotos amb l'hashtag#lletissonada , a les xarxes socials ipodeu seguir-nos sempre a Facebook(GECA) a l'Instagram (GECA_84) i alTwitter (@GECA_84).

El què nosaltres necessitem per a fersobreviure aquest centre, sónpersones com vosaltres, necessiteml’entusiasme que ens doneu avui pera mantenir-nos actius i per carregar-nos de tota l’energia que hem gastaten preparar-vos una ruta comaquesta.

Tots vosaltres sou la primavera delnostre hivern.

Que tingueu una bona Lletissonadai de nou, moltes gràcies a tothom!

Sergi Plana i PlanagumàPresident del GECA

4

El llorer o llor (Laurus nobilis) esreconeix per la lluentor de les sevesfulles, perennes, amb el pecíol vermelli amb forma de llança. Tiges rectes id’escorça llis, sobretot llucs, joves, id’escorça llisa. Es tracta d’un d’arbredioic, és a dir, que com el grèvol, tépeus mascles i peus femelles.

Sobiràs és un mas enrunat, en un cairede llevant de Santa Magdalena, amitja vessant entre Fontanills i SantAntoni. El que antigament devienhaver estat conreus i prats, són aradomini de la roureda de rouremartinec i a l’alzinar muntanyenc alsolei. Aquí, el llorer apareix en grups,especialment al sud del mas. Dosgrups assoleixen una mida important,considerant que superen els 10metres d’alçada i que l’alçada màximaés de 15 metres. Un grup a tocar lacasa, a la façana sud, format per sistiges, quatre de les quals superen els25 cm de diàmetre, i un altre de deutiges, entre el mas i la font. És enaquest darrer punt, vora la font deSobiràs, més humit, on s’aplega lamajoria de peus i on els plançonsencatifen el terra. N’hi ha però alvoltant del pou i dins mateix de laruna, acompanyant avellaners(Cory lus ave l lana ) , evònims

Els llorers de Sobiràs

(Euonymus europaeus) i robínies(Robina pseudoacacia).

La presència del llorer al masoss’explica pel seu ús tradicional.Conreat per a fer servir com amedicina i com a condiment. Ambles seves fulles, no només, espreparen menges amb suc; tambés’utilitzaven per fer aigües i perfumspel mal d’estómac, els refredats i coma desinfectant.

5

El llorer és originari de les terres queenvolten el Mediterrani. Arbre demida petita, relicte, que havia formatmasses boscoses fa milions d’anys,quan la regió mediterrània era moltmés humida. En l’actualitat, a laGarrotxa, apareix conreat vora elsmasos o naturalitzat, al voltant de lesconstruccions i en raconades boscoseshumides per sota dels 900 metres.D’aquesta manera no és pas difíciltrobar-lo a la vall seguint, perexemple, la riera de Joanetes.

Només forma boscos en alguns puntsde les comarques litorals, com ara ala Selva: la lloreda. Se suposa queaquest tipus de bosc, de ribera, defondals obacs, és espontani, i el llorercomparteix protagonisme amb elvern (Alnus glutinosa), la falguerareial (Osmunda regalis) i el càrexpèndul (Carex pendula).

Xavier BéjarEducador Ambiental i naturalista

Un cop més sortirem del parc de l’Estacióseguint el carril bici direcció sud-est pelcarrer Agutzil Ramon Martí fins a laprimera cruïlla on podrem veure un palindicador amb diversos senyals, nosaltresseguirem cap a la dreta direcció oest laque indica “Hostalets-Vic”. A uns 400 mde la sortida arribarem a la carretera C-153, d’Olot a Vic. L’hem de creuar (a l’altrabanda hi ha un altre pal indicador) i seguirde dret per la carretera dels Martins. Auns cent metres més endavant, desprésde travessar el riu Riudaura, passaremper davant de Can Toralles que ensquedarà a l’esquerra i a uns 150 mdesprés abandonarem el recorregut“d’Hostalets-Vic” també amb el seu palde senyals i ignorarem la pista que va perl’esquerra. Seguirem de dret i en dos otres minuts més travessarem el riu Fluvià,per sobre d’un pontet i quan portaremun quilòmetre de recorregut, a la nostradreta, deixarem La Pomareda icontinuarem fins a la carretera de laParcel.lària on tombarem a la dreta capel nord. A uns 300 metres més endavant,abans d’arribar a l’ermita de Sant Quintí,trencarem a l’esquerra direcció oest peruna pista de terra i tot seguit trobarem

la font de Sant Quintí al costat esquerrede la pista.

Una vegada passat el prat i l’ermita deSant Quintí podrem veure al davantnostre: el Puigsacalm, Puig dels Llops i asota el poble de Joanetes i a la dreta, alfons, el Massís del Canigó.

Abans d’arribar a la casa del Mercadalgirarem a la dreta deixant el camí del’esquerra, que va a la casa, i continuaremper la mateixa pista.

Més endavant creuarem un pontet queens podria passar desapercebut si no fosperquè veurem el torrent a sota (torrentque baixa de la Vila i del Clot del Rei).Després del pontet passarem un fil igirarem a l’esquerra. Des d’aquest puntseguirem un tram del GR 2 direcció al’oest, fins a tocar de Les Comelles.

Després de tornar a travessar un torrent(que ve de Les Comelles), deixarem al’esquerra una pista de pòrtland que pujafins al repetidor. Continuarem recte pelprat seguint pel GR 2 mentre deixem elpla, fins que començarem a pujar per uncamí del bac. A uns 400 metres mésendavant deixarem el GR i ens dirigiremper la dreta cap a Les Comelles (casarural), voltarem la casa per la part dellevant, a la dreta hi ha una barana defusta i també abans de la casa, al’esquerra, hi ha un cobert que serveixde pàrquing. Acabarem de voltar la casaper la banda nord ignorant unacarretereta que baixa mentre nosaltresanirem pujant per l’esquerra seguint lapista enquitranada.

Passada la casa, en el segon revolt,abandonarem aquesta pista i trencaremper la dreta pujant pel mig del prat cap

6

Recorregut XXXVI Lletissonada

Ermita de Sant Quintí d’en Bas

7

a la casa de la Verneda. Passada la casa,trobarem una cleda que dóna a una pistaper la qual seguirem amunt per l’esquerrafins a la casa de la Vila.

Cap a l’esquerra hi ha un bosquet (d’unaespècie d’avet o pi) on baixa el torrent orec de la Vila (després de pluges ambforça aigua). Uns metres abans d’arribara la casa de la Vila, seguint la pista girarema la dreta al costat d’un dipòsit i acabaremde voltar la casa. Uns metres mésendavant i més amunt hi ha la Vila Vella.

Un cop voltada la casa de la Vila trobaremel camí del recorregut d’Itinerària que vade Joanetes (a l’alçada de can Barris) capa Sant Miquel de Castelló. Nosaltresl’hem de seguir a l’oest cap a la dreta(direcció Joanetes) passant pel costatd’una caseta o barraca. Ara anirem unaestona seguint aquest camí marcat perl’Itinerànnia (uns 400 m). Més endavanthaurem de travessar un torrent ambl’aigua que baixa del Serrat de Cal Santi a uns cinquanta metres després deltorrent arribarem a una bifurcació. Aquíagafarem el camí de sobre l’esquerra, elde la dreta ens portaria a la riera deJoanetes. Després, travessarem pratsseguint les marques d’Itinerànnia.

Més endavant trobarem una pista i laseguirem per la dreta a una certa alçadade la riera de Joanetes. Al cap de pocaestona, abandonarem les marquesd’Itinerànnia que marxen cap a la dretaper travessar la riera per damunt lapalanca o pel passallís direcció a lacarretera de Joanetes a Barcons.Continuarem pujant suaument pel costatmateix de la riera de Joanetes que ensquedarà a la nostra dreta, en aquestaalçada de la riera hi ha la Gorga delsEscurçons.

Dos minuts després deixarem al’esquerra una pista ampla que puja acan Gelada. Nosaltres anirem cap a ladreta passant un fil i, camp a través, ensdirigirem uns cent metres més avall capa la riera de Joanetes que haurem detravessar.

Passada la riera, girarem a l’esquerradirecció ponent, cap amunt els plans decan Nofric, passant per les feixes delGurt anirem per les feixes de can Nofricque ens quedaran a una certa distànciaper la dreta, fins a trobar un camí moltben condicionat amb parets de pedra acada banda. L’hem de seguir amunt i ala dreta direcció a la casa. Abans d’arribar

Les Comelles, amb el Puigsacalm al fons

8

Gorga dels escurçons

a la casa girarem de cop a l’esquerra(passant un fil) direcció a ponent,continuarem fins a tornar a trobar la riera,no gaire més tard. Un cop travessada lariera, passarem un fil, girarem a la dretai amb ziga-zaga direcció sud-est passaremper les feixes de can Gelada.

Després farem una giragonsa a la dreta itornarem cap a l’oest com si anéssimdirecció a la collada de Bracons. Al’esquerra veurem la serra dels Llancersi a la dreta la del Puigsacalm.

Continuarem pujant seguint de prop lariera de Joanetes per un camí forçaample. Més endavant el deixarem igirarem cap a la dreta passant per unbosquet de boixos i alzines fins al torrentdel Clot de Saliguer. Després de travessarel torrent passarem una cleda i ensdecantarem a la dreta caminant per lesfeixes cap a l’oest com si anéssim al Molíde la Famada que ens quedarà a l’altrabanda de la riera de Joanetes) i pujaremsuaument en tendència cap a l’esquerra.Més amunt i més endavant podrem veurea l’altra banda de la Riera de Joanetes la

casa de la Famada i a sota, a l’esquerra,el seu Molí. Continuarem per les feixes,direcció oest, fins a travessar el torrentdel clot de la Cometa que va a abocar ala riera de Joanetes, sota del Molí de laFamada, no gaire més lluny del lloc peron l’hem travessat.

Apunt històric del Mas Famada

Recorregut XXXVI Lletissonada

9

Ara ens decantarem a l’esquerra, direcciósud-oest, continuarem pujant i ben aviattrobarem la pista que mena a la Clota ique abandonarem un parell de minutsdesprés tot decantant-nos a la dreta perpassar una porta metàl·lica i un coppassada tornarem a girar 180 graus. Lapista la seguirem un parell de minuts perdesprés continuar per la dreta direcció auna nova porta metàl·lica que no hem depassar. Davant d’aquesta porta girarema l’esquerra, cap a ponent, seguint elreixat també metàl·lic durant una estonai que ens quedarà a la nostra dreta.

Quan el reixat gira, nosaltres seguiremrecta (passarem per sota d’un tronccaigut) fins a una cleda. Un cop passada,travessarem el torrent del Clot de CalSec i al davant podrem veure els edificisde ventilació i sortida d’emergència delstúnels de Bracons. Amb el Puigsacalm anord, ens decantarem a l’esquerra peranar a passar per darrere dels edificis. Un

cop els hem voltat, ja podrem veure lacasa de Sant Mateu. Ara continuaremcap a l’esquerra passant pel costat d’unpi-avet. A prop de la casa, a la nostradreta, hi ha un gran roure i algunesalzines, nosaltres seguirem de dret capa l’ermita. Després de travessar algunprat entrarem a un bosquet d’alzinesarribant a l’ermita de Sant Mateu,construïda el segle XVII. Aquest indretestar voltat també de roures, i d’algunpi o avet.

Un cop davant l’ermita, ignorarem lapista que va de planer en direcció nord,i ens decantarem per l’esquerra cap elnord-oest enfilant-nos per un corriol deforta pendent per entremig de dosroures. Aquí comença la primera pujadade gran desnivell, si bé no massa llarga,del recorregut d’aquesta Lletissonada.Al cap d’uns minuts, quan trobarem uncorriol que seguirem cap a la dreta, sesuavitza la pujada. Més endavant

Ermita de Sant Mateu

10

trobarem una cruïlla i seguirem pujantcap a l’esquerra fent algun petit tram mésplaner. Travessarem una roureda anantforça de planer, en algun punt desd’aquest indret es pot veure el “Salt delRoure”. Al cap d’un parell o tres de minutsdeixarem a la dreta un camí que baixasota del salt (segons les pluges, pot serd’un bon doll d’aigua). Un minut desprésdisposarem, a la dreta del camí, d’un bon“mirador” del Salt del Roure”. No gairemés amunt del salt haurem de travessarla riera i un cop passada girarem al’esquerra anant amunt direcció a ponentseguint un corriol que ens portarà a lacarretera (GIV-5273) que puja a la Colladade Bracons. Des d’aquest indret podremveure la casa de La Vernera, a l’altrabanda de la carretera. Després de passarper sota un cable elèctric anirem a ladreta i seguirem una pista fins a trobarla carretera.

Un cop a la carretera, prop del km 6, laseguirem per l’esquerra, amunt, i a uns250 metres ens plantarem a la cruïlla deCal Santpare on trobarem el PRIMERCONTROL.

Després del Control, amb molt de compte,ens cal travessar la carretera. A l’altrabanda ens hem d’enfilar per un corrioldirecció nord-est. En pocs minuts, peròde forta pujada, arribarem a la pista que,per la dreta, va a Capdevila i que latrepitjarem durant uns moments. Unsmetres a l’esquerra per tal d’enfilar-nosper un corriol, que queda mig amagat,pujarem pel caire direcció nord-oest.Anirem pujant, i després d’una estona deplaner per un bosc d’alzines seguirem enparal·lel, i a una certa alçada, la carreterade Joanetes. I uns cinc minuts després,de deixar la pista, arribarem a les restesde la que fou la casa de Borrodà.

Al cap de poc d’haver passat la casa,abandonarem la pista i continuarem perun corriol que s’enfila a la nostra dreta.Uns sis minuts després deixarem aquestcorriol (que retrobarem més endavant)i girem a la dreta cap amunt fent unaàmplia ziga-zaga. Caminarem una estona(uns 300 m) cap al sud-oest per arribaral Serrat de can Piqué (950 m altitud)on retrobarem el camí que hem deixatabans. Des d’aquí, seguirem cap a ladreta direcció nord-oest, pujant pel cairesempre i fen ziga-zagues. No tardaremmassa a trobar, més amunt, el camítravesser que a l’esquerra va a la canalde Clivillers i cap a la dreta a Fontanills.Nosaltres seguirem a l’esquerra direcciósud-oest direcció a Clivillers. Al cap d’unparell de minuts, caminant de planer,travessarem una torrentera sense aigua(que va a raure al Sot de l’Infern, un xic

Camí de Clivillers

Recorregut XXXVI Lletissonada

11

més avall de Can Piquer) i dos minutsmés tard abandonarem aquest camítravesser per continuar pujant per lanostra dreta i en diagonal cap al nord-oest fins al caire. Seguirem fent algunaziga-zaga i més endavant ignorarem uncorriol que descendeix per l’esquerramentre nosaltres continuarem rectapassant a tocar d’una gran alzina (hi haun tram de camí una mica compromès).Més endavant ignorarem un corriol quebaixa per l’esquerra cap a la canal deClivillers i seguirem el que ens ve de dreti que ens porta a la mateixa canal. A unbon tram més amunt, de la canal deClivillers, del qual en vàrem fer un altretros, de baixada, a la Lletissonada XXV del’any 2004).

Després d’haver pujat un bon tram pelcamí de la canal de Clivillers, arribarema una gran llosa horitzontal. Aquídeixarem la canal de Clivillers i giraremcap a la dreta en direcció est per anar atrobar el camí del Pas dels Burros. Al capde poc passarem per un dels “morros”dels 5 o 6 que anirem fent fins al Pas delsBurros. Aquesta part del recorregut ésmés o menys de planer i passa perentremig de faigs. Al cap d’una estonatrobarem, al costat d’un gran faig, el camíque ens endinsa al Pas dels Burros, dosminuts després passarem un altre morro,aquest amb una bona esplanada i bonavista. Cap a la dreta, si no hi ha boira,veurem: Cabrera, els Llancers i tambéBellmunt, i a la nostra esquerra una grancinglera i el Puigsacalm. Aniremresseguint totes aquestes raconades finsal cinquè morro (si no m’he descomptat)al peu de la cinglera del Puig dels Llops.Aproximadament un quilòmetre i mig ouna mica més des de la canal de Clivillers,en cinc minuts més estarem a l’inici (ofinal) de l’espectacular “Pas dels Burros”.

Per la part esquerra aprofitarem lacadena per si tenim alguna relliscada, iper la dreta i també a terra hi ha unstroncs que ens donaran una certaseguretat. Uns cinc-cents metres mésarribarem al coll de Joanetes (1.292 m).Aquí, encreuament de camins amb elseu pal indicador corresponent a diversosindrets: al Puig dels Llops, Puigsacalm,etc. Nosaltres anirem cap a l’est pel camíde la dreta, al cap de pocs minutsignorarem el camí que baixa per la dretacap als Ganxos i continuarem pel camíque ens portaria fins a les antenes, peròa uns cinc-cents metres del coll, quansiguem a tocar de la gran estrella (1)lluminosa de Nadal, deixarem el camí iens decantarem cap a l’esquerra perenfilar-nos pel rocam i pel caire fins al

Puig dels Llops

(1) Aquesta estrella il·luminada és la més gran delmón. Es troba inscrita en el llibre dels RècordsGuinness i té 490 bombetes.

12

cim i a la part més elevada del PuigCorneli (1.355 m) la fita d’aquesta XXXVILletissonada. Al cim del Puig Corneli hiha molt bones vistes sobre la Vall d'enBas i del Pirineu més Oriental. Des d’aquídescendirem en direcció nord-est pervisitar a poca distància l’altre cim veí de1.355 m (un xic muntanya avall hi ha unpiolet clavat a terra). Després en direcciónord-est anirem descendint pel prat finsa retrobar el camí a sota de les antenes,molt a prop d’una cleda de fusta ontambé hi ha, a tocar del pal de senyals,el camí que baixa a Joanetes (una horapassant per la canal Nova).

Nosaltres continuarem cap al nord-oestseguint la indicació: Les Olletes (30minuts) fins a arribar a l’Ermita de SantaMagdalena del Mont i el refugi de “EmiliTriadú” on ens espera el SEGONCONTROL i l’ ESMORZAR.

La primera notícia de Santa Magdalena datadel 998, hi ha constància que fou Priorat.

L’església conserva algun element del primitiuedifici romànic, però fou modificada el segleXVIII. Al costat de la capella, on havia estatl’antiga masoveria si troba el Refugi “EmiliTriadú”, un espai amb 12 lliteres i que permetdormir-hi 25 persones amb sac de dormir. Alcostat també hi ha una petita dependènciaoberta amb tres llits per si arriba algú que hivol passar la nit. Estar regentada perl'ajuntament de Sant Esteve d'en Bas que enté la concessió.

Després d’esmorzar i del corresponentdescans, seguirem direcció sud-oest perla pista que mena a Sallent. Al cap debreus minuts, uns 300 m més endavant,i entremig de dos grans faigs girarem ala dreta per baixar a la font que quedaa sota mateix (la qual l’ha arranjada elGECA per a aquesta ocas ió) .Continuarem, per sota la pista, i aniremde planer fins a trobar el camí de lesOlletes que ve de la pista que hauremabandonat uns moments abans. Ara eldescens és fort i de mal petjar.

Puig Corneli, la fita d’aquesta XXXVI LLetissonada

Recorregut XXXVI Lletissonada

13

Una mitja hora després del CONTROLignorarem a l’esquerra el trencant de la“drecera del Pastor” (el que vàrem fer depujada l’any 2004).

Uns minuts més tard, uns 200 ó 300 mmés avall, passem pel costat de la “Rocadels Llops” (explicació en el llibret del2004) i ben aviat arribarem a la covaermita de Les Olletes. Només d’arribar-hi, a l’esquerra, hi ha el camí que porta ala font de les Olletes. (També trobareminformació d’aquest indret al llibret de la25 Lletissonada de l ’any 2004).

Sortirem de la Cova Ermita de les Olletesi dos minuts després ignorem un camí ala dreta que puja a Pla Safalguera (perColl de Forn) i seguirem avall fins a trobarla cruïlla de Fontanills on a l’esquerradeixarem el camí que baixa a Sant Privatper can Turó. Nosaltres seguirem de dreti dos minuts després travessarem unaantiga plaça carbonera i en menys d’unquart d’hora arribarem a la pista que vede Fontanills. Un minut més tardignorarem un altre camí que puja per ladreta a Pla Safalguera, continuarem dedret per la mateixa pista i un quart d’horadesprés ignorarem una pista que s'enfilaper la dreta. Al cap d’uns moments, i ales envistes de la casa de Fontanills,abandonarem la pista i girarem al’esquerra baixant pels prats per tal d’anara trobar la font, sense fer tanta marradai anant a parar al TERCER CONTROL situatmolt a prop de la casa espatllada deFontanills. Després passarem pel costatdels dos monumentals faigs (n’hi havia 3quan vàrem fer la XXV Lletissonada, l’any2004) i de seguit trobarem la font isafareig de Fontanills, encara en forçabon estat, situada a la banda de ponentde la casa. Després continuarem de planeramb algun tram de boixos i voltarem la

casa per la banda nord per seguir la pistadirecció sud, sud-est. Al cap d’una estona,després d’un gran roure, trobarem la pistavella de Sobiràs que ens ve per l’esquerra.Nosaltres seguirem per la dreta fins abuscar la pista nova de Fontanills. Enarribar en un dels revolts abandonaremla pista i seguirem baixant per un corriol.Una estona més tard, travessarem la pista,ignorant-la, després de fer drecera perentremig de roures primer, i alzines mésavall. Continuarem de dret avall fins quetornem a trobar la pista que ara seguiremen un petit tram baixant cap a l'esquerra.I un centenar de metres més endavantla tornarem a abandonar trencant a ladreta i descendint per entre boscosd’alzines fins a trobar la font de Sobiràs(ara està eixuta). Tres o quatre minutsmés tard arribarem a les runes de la casade Sobiràs on trobarem la pista vella quepuja fins a Fontanills. Aquest darrerquilòmetre el farem en direcció nord-est.Ara, davant la casa deixarem el camí que

Les Olletes

14

segueix baixant i girarem 180 graus a ladreta per anar a visitar la “bassa” onantigament i posaven les glans a estovarper donar al bestiar. A uns deu metresde la bassa hi ha un bon llorer amb tresgrans troncs i alguns més. Al cap de dosminuts passarem per la font i el safareigde Sobiràs.

Més endavant, després de passar untorrent, deixarem un camí a la dreta i unquart d’hora després de deixar Sobiràsestarem a tocar de la casa rural El Bosquetque veurem a l’esquerra. En menys demig quilòmetre després arribarem a lapista que baixa de la Masó, la seguirema l’esquerra i al davant tindrem la Portella(cal Nilo) que ens quedarà a la nostradreta seguint per la pista de terra. Anirembaixant, i després de la casa, a la dreta,hi ha un pou. Continuarem baixant fins atrobar un filat a la dreta que ensacompanyarà un bon tram. Més avallfarem un revolt a l’esquerra i un altre ala dreta seguint el filat que passa pelcostat de la casa de can Serra i mésendavant la Serradevall, amb un granroure al costat.

Continuarem baixant i després d’un revolta la dreta, tenim les instal.lacions delRourell. Seguirem el revolt per l’esquerrai en el següent passarem per dins lesinstal.lacions del Rourell, on trobarem elQUART CONTROL. Continuarem peldavant dels menjadors on enfilarem unpasseig d’arbres, d’uns 50 m de llarg, iarribarem a la porta principal on hi ha elscartells de “El Rourell” a cada banda.

Aquí, trobarem una pista asfaltada la qualseguirem en direcció al sud-est. Deixaremun trencant a la dreta amb l’indicador de“Cadires de Balca” i més avall, a uns 200m, a l’esquerra passarem per la casa cal

Farro, 400 m després ca l’Angeleta i calPaleta i uns metres més endavant enstrobarem la carretera de la Parcel.lària(amb un Stop). La seguirem uns 100 mcap a la dreta passant per sota el viaducteC-37 i a uns 100 m més endavantarribarem a la carretera de Joanetes queens cal travessar i que ens portarà dedret al camí de Borina. Després passarempel costat d’un pal de la llum i tot seguitentrarem a la casa de Borina, a l’esquerrahi ha un pi-avet i també diversos arbres.

Una vegada passat can Borina, per dinsl’era, girarem a llevant i sortirem per unaportalada emmarcada amb duescolumnes de pedra i amb una bola sobrede cadascuna. Seguirem pel costat de laRiera de Joanetes fins a can Cases (quefa cantonada), travessarem la Riera deJoanetes per la pista asfaltada i al capd’uns moments tombarem a l’esquerraper anar de dret a can Grabulosa.Després de passar pel costat de la casa,continuarem i voltant els camps i conreusanirem fins a trobar el riu Fluvià queresseguirem direcció sud fins a lacarretera asfaltada que passa pel damuntdel Pont de Castellnou per on salvaremel riu. Seguirem fins a arribar a lacarretera C-153, que travessarem peranar a buscar el Bici carril, el seguiremper la dreta, fins a arribar al final delrecorregut d’aquesta Lletissonada al Parcde l’Estació de Sant Esteve d’en Bas onens hi espera el CINQUÈ CONTROL ambels amics i companys del GECA. Bonaruta i fins a la pròxima edició que seràla XXXVII.

Joan Blanch i Cardoner

Bibliografia:Llibrets d’altres LletissonadesMapa La Vall d’en Bas i les Preses – Ed. AlpinaGarrotxa Zona volcànica – Ed. Alpina

Recorregut XXXVI Lletissonada

15

Recordeu aquesta data:1 de maig de 2016 - XXXVII LLETISSONADA

El GECA també es modernitza i en les pròximes edicions, és convenient fer lainscripció per internet. Aquesta tindrà un descompte d'1 €, tant si ets o no soci.

* L’organització no es farà responsable dels accidents que puguin tenir llocdurant la marxa.

* El control de l’esmorzar es tancarà a les dotze del migdia, i el d’arribada, ales cinc de la tarda.

* EL GECA tindrà llocs d’avituallament. Malgrat això, aconsellem portarcantimplora, així com calçat i roba adient per anar a la muntanya.

* Es recomana, també per a properes Lletissonades, que us inscriviu i pagueuper Internet, entrant a la web geca.cat.

Notes

Controls d'avituallament patrocinats per:

C/ Compositor Pedrell, 2717800 OLOT

Tel. 972 273 502Fax 972 271 257TM 609 721 019

aestartus@carboniquesolot.comwww.horeca-net.com

C/ Ample, 33-3517176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 193Fax 972 690 452 OLOT i GIRONA

Tel. 972 290 759

C

C E

C

C

PARC DE L'ESTACIÓ DESANT ESTEVE D'EN BASSORTIDA I ARRIBADA

XXXVI LLETISSONADA

Recorregut de laXXXVI Lletissonada

C

E

CONTROL

ESMORZAR

La crida del president:Tots sabeu que l’orografia que ens rodeja és molt agresta, fet que fa que trobar camins prou amples i senzillsper a portar una marxa en zones poc recorregudes i amb tants assistents sense tenir cap punt conflictiu, ésmolt difícil. A vegades ens prima trobar un camí més bonic, poc transitat i que dóna una visió més meravellosade la Vall d’en Bas, que la de poder tenir un camí ample que tothom conegui i hi pugui fer la seva. Aquestany seria enganyar-vos si us dic que no trobareu cap embús, hem habilitat els passos tan bé com es podiafer, però a vegades l’entorn no ens permet fer-hi més, així que us demano paciència. Nosaltres estarem allàper a donar-vos un cop de mà i agilitzar la marxa. Tot i això, si us plau, no ens ho tingueu en compte: hemtraçat el millor recorregut perquè pugueu apreciar el caràcter de la nostra zona i poder aconseguir de noudeixar-vos gravada a la memòria la Lletissonada.

Avís a tots els excursionistes!Cal que tothom que participi en la marxa porti materialadequat per anar d’excursió com botes o bambes demuntanya, impermeable o capelina.

Tot i que hi haurà avituallaments, recomanem que es portialguna cosa de beure i menjar.

18

Perfil

San

t Est

eve

d’en

Bas

San

t Est

eve

d’en

Bas

San

tQ

uint

í

Les

Com

elle

sR

iera

Joa

nete

s

San

t Mat

eu

Cam

í del

sC

livill

ersCam

í del

Pas

del

s B

urro

s

Pui

g C

orne

li

San

ta M

agda

lena

Les

Olle

tes

Font

anill

s

Sob

iràs

La S

erra

deva

llB

orin

a

Dis

tànc

ia a

cum

ulad

a (k

m)

Altitud track (m)

2n C

ontr

oli E

smor

zar

1r C

ontr

olE

ntra

da d

e C

al S

antp

are

3r C

ontr

ol

4rt C

ontr

olE

l Rou

rell

19

“En Pequín” i el cablede Santa Magdalena

En Joan Perramon, més conegut a Olotcom a en "Pequín", és fill d'Olot, de laComa de Sant Roc i durant molts anys varegentar la barberia situada en el bar dePequín.

Molts anys abans, però, va intervenir enla construcció del famós cable de SantaMagdalena, que ara ja no existeix, peròque durant molt de temps va servir perbaixar la fusta de faig que es tallava a dalta Santa Magdalena fins a baix a SantPrivat.

Expliqui'ns com va ser que vostèconstruís el cable de Santa Magdalena.En aquella època jo feia de manyà a canBellapart. Llavors hi va haver duespersones que es van associar per muntarel cable de Santa Magdalena: en PereSalavedra, més conegut com a en Muné,i en Joaquim Puigdevall, procedent delmas les Cols, per això era també conegutcom a en Cols. En Muné era una homemolt intel·ligent i renovador, i va ser ellqui tingué la idea de muntar el cable.Llavors en Cols hi va afegir els diners. Perpoder muntar el cable necessitaven unmanyà i van anar a buscar-lo a canBellapart, ja que coneixien en Roc, queera el gendre d'en Bellapart. Van demanarun voluntari mecànic per anar a muntarles peces. Ningú no hi volia anar. M'hovan dir a mi i jo hi vaig anar. I mai mésno vaig tornar a treballar a can Bellapart,després de treballar muntant el cable

ningú no em va poder fer treballar a dinsen un lloc tancat. En Cols em vacontractar i vaig estar disset anystreballant per ell en el cable. Durantaquest temps en Muné es va vendre laseva part a en Cols.

Així no va ser difícil de convèncer-lo.No. Em van dir que anés ajustar unespeces i que després aniriem a fer un bonberenar a can Mulleras, i així va ser. Aixòera l'any 1956, quan jo tenia 25 o 26anys.

Es necessitava molt de cable per anarde dalt a Sata Magdalena fins a baix.D'on el treien?L'anàvem a buscar a la Molina, delstelefèrics que estaven gastats, pelsesquiadors ja no servien, però pernosaltres sí. Llavors, jo i altrestreballadors d'en Cols vam muntar elcable. La meva feina, un cop muntat elcable, consistia en el manteniment, peròtambé ajudava a carregar i descarregarels troncs.

Havia pujat o baixat a través del cable,vostè?Només una o dues vegades. Un cop vaigbaixar-hi penjat en una gàbia que vamfer expressament, per empassar-lo.Llavors vam fer un invent amb un èmboli ell sol ja anava empassant.

Un cop muntat el cable per a quès'utilitzava?Baixaven troncs de dalt cap a baix. Hihavia una empresa que es deia Teixidorque es dedicaven a tallar la fusta del faig

20

i els baixaven gràcies a aquest cable. Perpoder baixar els troncs pagaven tant pertonelada a en Cols. Però a part delstreballadors d'en Teixidor hi havia elstreballadors d'en Cols, que també elsajudàvem, i com he dit, fèiem elmanteniment.

D'on va sorgir la idea de muntar aquestcable?Va ser d'en Muné, ell viatjava molt i aFrança en va veure un. Llavors, un copaquí va buscar algú que hi pogués posarels d iners per construir- lo . E lfuncionament consistia en un cable carril,que era fix, no es movia i s'hi agafava lapolitja, i un altre cable que era giratori,anomenat cable de fre; aquest donava lavolta sempre i hi carregàvem tot el que

volíem baixar. A dalt sempre hi haviadues o tres persones a carregar, i a méses cuidaven de frenar el cable giratoriper no deixar-lo embalar.

Pujàveu i baixàveu cada dia de SantaMagdalena?Depèn de si ens tocava estar a dalt o abaix. Si em tocava estar a dalt dormia auna barraca que en Cols havia fetconstruir expressament a dalt. Allà hidormíem els treballadors però també hicabien els matxos. Però si estàvem a baixhi anàvem cada dia, sobretot si feia bo.Alguns treballadors havien d'estar a dalti d'altres a baix descarregant. El lloc onacabava el cable era a Sant Privat justdavant de l'Amat.

Assegut a baix a l'esquerre hi ha en Muné (Pere Salavedra); a dalt una estiuejant, en Pitu Juvanteny, unaaltra estiuejant, en Pequín (Joan Perramon) i l'Emili Salavedra (el nebot d'en Muné).

21

Durant quant de temps va funcionar elcable, un cop construït?Uns vuit o deu anys, fins que es va acabarla fusta. Durant aquest temps es vanbaixar 11500 tonelades de faig, total'obaga de Santa Magdalena. El cap d'unsanys el vaig desmuntar, però encara hiha el pal de dalt i el pilar de baix, situatdavant de l'Amat.El fet d'haver treballat en el cable tambéel va portar a relacionar-se amb elsmasovers de Santa Magdalena.Sí, i tant, hi anàvem molt, sobretot amenjar, i ens feien un arròs molt bo. Enaquella època era molt famós anar a ferun arròs a Santa Magdalena. A més,aquests masovers també feien servir elcable per baixar el que fos: patates,boixos...

I segur que té unes quantes anècdotesper explicar...Sí, per exemple, puc explicar que sovintsopava a can Mulleras, a Sant Privat, ihavent sopat pujava a peu a SantaMagdalena pel camí dels matxos, i emquedava a dormir a dalt per poderengegar e cable de bon matí.Una altra anècdota és que per muntarel cable el vam lligar a un faig que hihavia a dalt; i així poder-lo estendre.Doncs bé, vam anar tirant avall el cablei es va quedar embolicat en un boix.Ningú s'atrevia a baixar a deslligar-lo ivaig haver de baixar jo, penjat del cablefins a desenredar-lo. Era un cable d'unasola peça i llavors el vam tensar amb unsternals que ens va deixar en Tresserres.

Laia Martí i Buxó

La part de dalt del cable, amb en Pequín a sobre

En Claudi, a Santa Magdalena

22

Entrevista a Claudi CasamitjanaPujol, gran coneixedor de SantaMagdalena

Els caminaires que aquest any participina la Lletissonada podran gaudir del'esmorzar a dalt a Santa Magdalena, lamuntanya més emblemàtica i que mésens estimem els que vivim en aquestazona. He tingut el privilegi de conversaruna estona amb en Claudi Casamitjana,nascut l'any 1940 a cal Ferrer de SantPrivat, i molt vinculat amb aquestamuntanya.

Parli'ns de la seva vinculació amb SantaMagdalena i de quins records en té.Al ser de Sant Privat jo sempre he estatmolt lligat a aquesta muntanya i he pujatmoltíssimes vegades i encara ho faig, hivaig unes quantes vegades cada mes. ASanta Magdalena abans sempre hi haviaviscut gent, i hi havia fonda on s'hi podiamenjar i dormir. En el meu record jo hihe vist dues famílies de masoversdiferents: quan jo era petit el primer quevaig conèixer va ser en Joan, amb les sevesdues filles, l'Annita i la Maria. Al marxarells hi va arribar un matrimoni que vanvenir de Mondois, una casa amb ermitaprop de Rupit, semblant al que hi ha aSanta Magdalena.

Els masovers conreaven "Plana Mitjana",situada abans d'arribar a SantaMagdalena, i hi feien sobretot patates iblat. També es cuidaven de la fonda itenien bestiar: ovelles, vaques...Tot el menjar de la fonda era de la casa:

el pollastre, el xai, els conills, les patates...Allà no compraven res!

Un dia molt assenyalat a SantaMagdalena era el de l'aplec. Hi haviamolta gent?A l'aplec hi anava moltíssima gent. Inclúspujava gent a peu des d'Olot. Hi haviamolt jovent. Llavors l'ambient del joventes trobava als aplecs. Recordo que hivaig anar des dels vint-i-cinc anys finsque en vaig tenir cap a quaranta. Tambéhi venia jovent de la Bola, de Cantonigròs,de Vallfogona, de Vidrà... i tots hi anavena peu!

23

En Claudi, gran coneixedor de Santa Magdalena del Mont

I com se celebrava aquest aplec?Primer es deia una missa i llavors hi haviaun o dos músics que feien sardanes i ballfins que es feia fosc. Jo durant uns quantsanys vaig ser paborde i em cuidavad'organitzar la festa, amb l'autoritzaciódel masover. Jo pujava els instruments,contractava els músics... Després de l'ofici,com he dit, es feien les sardanes. I moltagent es portava el dinar i es feien rotllanessota els arbres, on ja la gent menjava.D'altres dinaven a la casa. A l'hora dedinar es feia el passant: els músics i els

pabordes anàvem de rotllana en rotllanaa tocar una peça, també veníemnúmeros i passàvem la safata per cobrarels números. Aquest aplec tenia lloc cadaquart diumenge de juliol. Actualmentencara es fa, però no és el mateix. Es faun dinar, però no hi ha ni mossèn perfer missa. Hi pugem un grup de gent,obrim l'església i cantem els goigs.

Durant la seva joventut, a part del diade l'aplec pujava sovint a SantaMagdalena?

Ui, sí! Hi pujàvem molt sovint i anàvema dinar a la fonda. Pujàvem caminant,normalment per les olletes. Actualmentencara hi pujo més o menys cada quinzedies. A vegades pujo per les olletes o avegades pel camí dels matxos. En la mevavida hi he pujat centenars de vegades!

Quins altres records té de SantaMagdalena?Recordo que hi ha quatre cases de pagèsque són Freixeneda, Sallent, Pla Travé iSant Bartomeu, on tots els que hi vivieneren de família. I tots plegats es reuniencada any a Santa Magdalena. Feien pujarel capellà, feien una missa i un dinar. Johi anava a fer d'escolà i sempre i pujavaa peu. Aquesta trobada la solien fer cadaany pel mes de maig.També, totes les cases de pagès demuntanya tenien la costum d'anar a SantaMagdalena el dia de matar el porc, i hihavia representació de cada casa. Havíemarribat a ser seixanta o setanta personesel dia de matar el porc.

Sap greu que tot això s'hagi anatperdent...Sí, totes les cases d'aquella zona s'hananat buidant. Algunes són cases rurals id'altres són cases de segona residència.

Durant molts anys aquesta muntanya vaservir d'amagatall a unes quantespersones. Què ens en pot explicar?Va ser durant la guerra, quan vandemanar a quintes i molts homes no s'hivan presentar. Van anar a amagar-se alscingles i baumes de Santa Magdalena.Van estar-hi dos anys, i mai no els van

descobrir. En Santa Magdalena, nomamb qui es coneixia el masover, en Joan,els feia el menjar. Quan va acabar laguerra van baixar i es van presentar al'exèrcit a Sant Privat, on van explicarque van fer de desertors. Se'ls van endura Girona, però al cap de poc ja van tornar.

Què significa per tu la muntanya deSanta Magdalena?Per mi ho és tot. No em faria res, quanm'arribi la mort, morir en aquestamuntanya. Fins i tot, tenint el genoll moltmalament, em van dir que no hi podriatornar a pujar. I jo hi vaig tornar a pujarigualment. He voltat moltes muntanyesperò no n'he trobat cap de tan macacom aquesta. També m'agrada molt anaral Puigsacalm, i hi vaig sovint. Però arahi va molta gent. Per Santa Magdalenatambé vaig fer un Sant Crist per l'església.El vaig fer de fusta a partir d'un tronc. Iun meu amic que havia treballat a untaller de sants va fer una SantaMagdalena. I un dia hi vam anar totauna colla caminant per portar-hi el cristi la santa; i vam fer un dinar per celebrar-ho. Des de llavors que a l'església hi tornaa haver sants. Anys enrere ja hi haviahagut una Santa Magdalena, que estavaajaguda i també un Ecce Homo, quetenien molt valor, i per això se'ls vanendur i ara són a Sant Privat, juntamentamb un mural de Sant Corneli, quetambé era a Santa Magdalena.

Laia Martí i Buxó

24

La filla del roureVa ser una matinada primaveral, el 4 demaig del 2014, just a l’inici de laLletissonada. Feia poca estona que lesCabrelles havien anunciat el nou dia, i lestenebres s’amagaven vençudes per lallum. Allà, en la solitud de la muntanya,en els llisos de la Rovira, sota un roureque s’enlairava com si volgués ser elprimer de veure el sol, va començar elmiracle de la vida. Una euga que haviaacabat la gestació va sentir el crit sord dela filla a dins de les entranyes que lidemanava encetar un nou camí.

Quan la pollina ja havia nascut, i estiradasobre l’herba de les pastures, amb els ullsentelats encara, i les cames eixancarradesbuscant l’equilibri per alçar-se fins a lesmetes de la mare, per un camí quepassava a prop d’aquell indret, varen sortircentenars de persones com unaprocessionària inacabable de colorsinfinits. La mare, amb la placenta a migcaure, va fugir esperitada, inconscientque la filla ja havia nascut. Es va endinsarmés lluny dels llisos, on el bosc laresguardava, i amb els dolors del partque anaven perdent intensitat va acabard’expulsar el llit de la pollina com si fosla seva filla.

La pollina, trista i abandonada sota elroure, amb els seus primers passos es vaacostar a la soca com si fos la seva mare.Sense la llet que l’hauria alimentat, vabuscar auxili mamant un pollegó quesortia a l’alçada del seu cap com la metade la vida. El roure, en aquell moment,esdevingué la seva mare. L’instint innatde la pollina per sobreviure li feia xuclar

25

la saba que pujava per fer créixer lesfulles verdes del cim de l’arbre, lesmateixes que li tapaven el blau del cel.

Quan els seus propietaris, la Dolors i enRamon, la varen tornar amb la sevamare, s’escapava constantment perrefregar el coll a la soca de l’arbre.Només buscava la llet de saba que perella naixia de la mare de veritat. Lapollina, batejada amb el nom deLletissona, pel dia del seu naixement,ara, convertida en tota una poltra esveltai rossa amb la clina daurada que li tapael bescoll, fa girar els cavalls de lespastures. Gairebé ha passat un any icada nit dorm al ras. Dorm tocant alroure, i als matins, quan neix el dia,encara llepa la rosada de les fullesestirant el coll enlaire. No se’n menjacap, com si esperés que naixessin lesaglans que seran els seus germans.

Salvador Vergés i CubíMaig del 2015

La solitud de la Lletissona després de néixer

26

SituacióLa capella de Santa Magdalena del Mont,coneguda també per Sant Corneli delMont, està situada al vessant nord-estdel Puigsacalm, en un replà en pendentdel puig de Santa Magdalena del Mont,damunt d’una cinglera. Pertany al termemunicipal de Sant Privat d’en Bas, a laVall d’en Bas.

Breu resum històricLa història de la capella de SantaMagdalena del Mont està estretamentvinculada a la de la canònica augustinianade Sant Genís i Sant Miquel, ditaposteriorment de Santa Maria de Besalú,establerta l’any 977 pel comte i bisbeMiró Bonfill, el qual oferí l’església al PapaBenet VII. Monjos d’aquesta canònica vanfundar després, al mont Gurni, el prioratde Sant Corneli, amb la capella de SantCorneli i Santa Magdalena (997-998).

Al llarg de l’edat mitjana, els vescomtesd’en Bas van afavorir el priorat de SantCorneli i Santa Magdalena del Mont ambsous i terres però durant els movimentssísmics que assolaren aquestes contradesentre el 1427 i 1428, s’esfondrà una granpart de l’església i dels masos del voltant,quedant semi derruïts.

Des de l’any 1498, en què el priorBartomeu Xalancó obtingué del PapaAlexandre VI algunes indulgències igràcies especials per a tots els quicontribuïssin a la reparació de la capella,que sempre hi ha hagut queixes delsvisitadors comissionats pels bisbes sobreel seu abandonament i mal estat deconservació.

El mes de setembre de 1615, es va feruna nova visita a Sant Corneli i enaquesta ocasió, el visitador manà alsarrendadors del priorat, sota amenaçad’excomunió i d’haver de pagar 10 lliures

Santa Magdalena del Mont

Imatge antiga de l'ermita de Santa Magdalena del Mont

27

barceloneses, que abans de Nadal esfessin fer les portes de l’església, amb elseu pany i clau, i que abans de Pasqua esreparés l’altar. Però quatre anys més tard,tot estava igual i el priorat s’utilitzava decorral per al bestiar. Davant d’aquestalamentable situació, s’ordenà ques’expedissin lletres de segrest dels bénsper poder fer les obres d’arranjamentnecessàries.

Tot i les amenaces, ningú no feia cas deres i la història s’anava repetint visita rerevisita. A partir de l’any 1658 es va establirque es diria missa a la capella el dia deSanta Magdalena i que s’hi pujaria enprocessó des de Sant Privat d’en Bas,havent de pagar vuit rals de plata al rectori cinc rals als altres capellans que hiassistien, amb l’advertència que si el priorno pagava l’almoina, se li segrestarien elsfruits del priorat.

El 7 d’octubre de 1717, el visitadornomenat pel bisbe va anar personalmenta l’altar de Sant Corneli i va constatar quetot estava bé, excepte la imatge de SantaMagdalena que era massa indecent iprovocativa. Per això mana als obrers quefacin llimar els pits de la santa i la vesteixinamb una túnica. A principis del segle XIX,la capella tornava a mostrar un aspectedescuidat, motiu pel qual es prohibí dedir-hi missa fins que es donés una ordreexpressa.

Més endavant, s’hi venerà, en un altarlateral, una imatge de “l’Ecce Homo”, demida natural, que havia estat portada encompliment d’una promesa feta permariners. S’explica que trobant-se unvaixell a la deriva, en un dia de molt mala

mar, els mariners van prometre queportarien una imatge del Crist, a lamuntanya més llunyana que albiressin,i entre boires i escumalls van veure la deSanta Magdalena del Mont, fins a la queportaren la talla, que fou venerada finsal 1936. Després la capella romanguéabandonada fins als anys setanta en quècomençaren les obres de restauració.

L’edificiLa capella és petita i senzilla, conserval’estructura romànica del segle XII, apesar de les modificacions efectuadesen el segle XVIII. És d’una sola nau, ambvolta de canó, amb la capçalera orientadaa llevant, formada per un absissemicircular, amb volta de quart d’esfera,que té al centre una finestra de dobleesqueixada i arc de mig punt.

A la façana sud, al costat de l’absis, hi hael campanar amb una petita campana.Al costat de la capella, on hi havia l’antigamasoveria, ara hi ha el refugiexcursionista “Emili Triadú”.

Recull de la publicació: “El Romànic dela Garrotxa (X)” de Josep Murlà i Joan

Teixidor. La Comarca d’Olot. Edicions ElBassegoda (1999).

Imatge actual de l'ermita Santa Magdalena del Mont

28

De petit petit, la meva padrina, queera del veïnat de Can Trona, sovintme'n parlava. Sempre recordaré laprimera vegada que el vaig veure. Fouamb el Sr. Tornabell; jo tenia llavorsuns onze anys; això vol dir que en deufer uns quaranta.

Segons la tradició, un mariner que,enmig d'una tempesta, veient molten perill la seva vida, va prometre quesi se'n sortia d'aquella portaria a lamuntanya més alta de tota lacontornada aquest ECCE HOMO.

En recordo, més que res, la sevamirada: mirada trista, patètica,sempre pietosa. Fins i tot, gosaria dir,llagrimosa. La cara li marcava,semblava com si volgués mirar mésenllà de totes les coses.

Jo el vaig veure almenys una altravegada. Recordo, també, que dinsd’una urna de vidre, estirada, igualcom si fos posada en un taüt, morta,hi havia la imatge de Sta. Magdalena.

Fins i tot, dins l'ermita hi havia comuna mena de paraigüer amb bastonsdins. Segons ens deia el mestreTornabell, eren d'un "senyor" de capa Barcelona que cada vegada queanava a Santa Magdalena n'hi deixavaun.

L'ermita probablement la van tancarquan va marxar la gent que vivia a lacasa.

Del que es va fer del Crist i les poquescoses que dins l'església hi havia, nose'n sap res.

Consultats l'Arxiu Diocesà i el Museud'Art de Girona, no consta enlloc.Tampoc no es troba en lespertinences de les esglésies mésproperes a St. Privat, Joanetes, elMallol, Puigpardines etc...

Probablement es va perdre, compassava en tantes i tantes coses quedesapareixien en aquell temps de lesesglésies i ermites.

Escrits antics pertanyents a laparròquia de St. Privat, que es trobena l'Arxiu Diocesà sols fan referènciaa l'ermita diu: "era a dues hores decamí de St. Privat", però en cap casparla de res més, probablement acausa de l'escàs valor com a obrad'art que podia tenir, no així com atestimoniatge del record d'un Cristdel qual tant havia sentit a parlar.El que sí és ben cert, ÉS QUE HI ERA;això és ben segur, i en podria donarfe molta gent dels pobles de la vallque en aquell temps el va veure.

De totes maneres, llevat que anés aparar daltabaix del cingle, crec ambfe cega, que en algun indret eltrobarem.

ECCE HOMOde Santa Magdalena del Mont

29

Diuen que entre la casa de Sta.Magdalena i l'ermita hi ha un petitsoterrani, com una mena d'amagatallque és ple de trastos, runes i deixalles.Qui sap...

El seguiré buscant, i si algun dia persort el trobem, el tornarem a casaseva, allà on la meva padrinam'explicava QUE ERA, -es deiaMagdalena- i era del veïnat de CanTrona.

I, tornarà allà, vora el cingle, moltprobablement l’ indret més bonic detot el món.

Manel Serramitjana i Cuscoy

P.D.Tot just acabat aquest escrit i, ja bena punt de portar-lo a la impremta,esdevé com aquell qui diu, el miracle.La meva recerca era constant, gairebémalaltissa...Fires, mercats, festespopulars de tot arreu... sempre l'ECCEHOMO al cervell...

A la parada del "conill porgatí" delMallol vaig trobar un feligrès de laparròquia de Sant Privat, un bonhome, que fa peltrucs i llonganisses...la botifarra sempre la fa al bar d'enBas. Ell em va dir ben bé allà on era.

És ben esgarrifós pensar que desprésde tant anar-li al darrere per museus

i arxius arreu del nostre país, elteníem ben a prop, gairebé a casanostra.

Ara, a part de la immensa alegriad'haver-lo trobat, caldrà adreçar-se,una per una, a totes aquellespersones incrèdules, ignorants itossudes que gosaven dubtar de laseva existència.

(text extret de“Circular Social”)

Ecce Homo

Ctra. de Vic, nau 2Tel. 972 690 484 - Fax 972 690 806

e-mail: moblesbas@teleline.es17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

www.embotitsmasoliver.com

Tel. 972 691 018 - Mòbil 678 910 590Els Casals

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Pere Colom Canal

Criança i elaboració pròpiaC/ Miquel Oliva, 4 - Tel. 972 690 738

ELS HOSTALETS D'EN BAS(La Garrotxa)

DELS PARATGES DE LA VALLD'EN BAS ALS VOSTRES PLATS

Polígon Industrial LA SERRAC/ Escultor Lluís Curós i Morató, 417176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 333 - Mòbil 690 022 329gt9.joan@gmail.com

La Vall de Bas. La Garrotxa686 414 113 - 650 430 798 - 972 690 179www.elrourell.com - info@elrourell.com

www.ambitrural.cat

30

JOAN PUJOLi SERRAT

C. Eugeni d'Ors, 6Tel. 972 690 169

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

C. Sant Rafel, 19Tel. 972 691 015

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Construccions i restauracions

Còrsega, 272, entlo.08008 BARCELONA

e-mail: vicat@vichycatalan.es

C/ Sant Ignasi, 12Tel. 616 896 890

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

PER RESERVES: 972 690 712ESTIU: OBERT CADA DIA

HIVERN: TANQUEM ELS DILLUNS

C/ FERNANDO LAPARTE S/N(ACCÉS BICICARRIL)

17176 SANT ESTEVE D'EN BAS

31

RestaurantLA CASILLA d'en BAS

Crta. Martins, 24 - Parcel.la 517176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 972 690 426 - Fax 972 690 476www.bas-sl.com - info@bas-sl.com

C/ Armenguer, 1017176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. i Fax 972 690 045 - 606 562 962fusteriabarcons@hotmail.com

Amanides, brasa i embotitCuina oberta tot el dia

Tel. 972 690 350Ctra. C-63, km 65 - St. Esteve d'en Bas

C/ Ferran Lapart, 1117176 SANT ESTEVE D'EN BAS

Tel. 652 129 617

32